Page 1

TICS .

La revista de la Fundació Alverna

Núm. 31 juliol - novembre 2019

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

EDITORIAL

L’Alverna, premi ‘el Balcó’ 2019. NOTÍCIES

TRAVESSA D’ANDRÒMINES

CAMPS D’ESTIU

SOPAR DEL 50è

ELS 50 DELLA VERNA

PREMI EL BALCÓ 2019

EL MURAL DEL 50è

EL PESSEBRE DE L’ALVERNA

PAS D’UNITAT

RIUADA SOLIDÀRIA

ENTREVISTEM...

Premi El Balcó 2019!

La família Alverna sobre la celebració del 50è aniversari

DINORAMA

A COP DE ROTLLANA

XIRUQUERUS FOTOTICS

* Fotos de portada: Lliurament del premi el Balcó al Saló de Plens de l’Ajuntament. La Fundació Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arƟcles de tercers publicades a la revista TICS.

Equip de Redacció: Sergi Aldave Màrius Castellví Xavi Fort Marta Marơnez Joan Olivan Maquetació: Joan Olivan

Llívia Palliso Pau Salvador Mayte Solé Albert Villarroya

Xavi Fort

Fundació Alverna

Pl. Sant Fructuós, 1 43002 TARRAGONA

“Viatge a la Verna: Els valors trobats a la ruta són cosits en forma de fulard; què màgic!”

anƟcsiamics@aeigalverna.org Col·labora:

Àngel Martín fa la crònica del viatge a la Verna, Itàlia, de celebració del 50è aniversari. p. 10


Equips de Caps 2019/20 Llops i Daines

Castors i Llúdrigues

Àlvaro Navarro, Aina Santos, Laura Piñol, Júlia Ferré i Marina Aldave

Lídia Larrañaga, Marta Lyn Cox, Roger Barberà i Núria Salvador Enguany, la Núria segueix amb els més petits, la Lídia s’estrena a C/LL amb l’experiència del seu tercer any com a cap, la Marta comença l’aventura alverniana amb molta il·lusió i el Roger, després d’acabar la seva etapa com a Truc, s’estrena com a cap!

La Marina es queda un any més, coneixent a molts dels infants, la Laura arriba amb la motivació d’estrenar-se en aquesta unitat, la Júlia Ferré compleix el seu quart any d’experiència com a cap, l’Aina torna a LL/D després de dos anys amb les piles carregades i l’Álvaro s’incorpora a la família alverniana amb moltes ganes!

Ràngers i Guies

Pioners i Caraveŀles

Mireia Espadas, Júlia París, Alexandra Estebanell, Carla Manero i Berta Camps

Berta Manero, Clara Larrañaga, Èlia Solé, Arnau Estivill i i Albert Villarroya

L’Alex L’Alex L’Al ex és és la cap cap de de continuïtat cont co ntin inuï uïta tatt i ha tingut tin totes les quintes, la Carla entoma el seu tercer any en aquesta unitat i acompanya els que pugen nous de LL/D, la Júlia torna a ser cap després de la seva aventura a Itàlia, la Mireia entra al cau aportant aires nous i la Berta arriba des del cau de Berga per transmetre’ns l’energia patumaire!

Truc

Mariona Sementé i David de la Torre La Mariona acompanyarà els Trucs en el seu viatge, una quinta que ha tingut durant molts anys al cau. Segur que els esperen grans reptes i experiències! El David segueix amb els seus Trucs per ajudar-los a culminar el seu últim any, que de ben segur serà inoblidable!

Aquest any ja veieu que tenim caps suficients a totes les unitats, però segur que més d’un cop necessitarem l’Eloi per a què ens doni un cop de mà.

L’Arnau afronta amb ganes el seu segon any amb els grans i la Clara arriba a P/C amb molta il·lusió. També els acompanyarà la Berta, amb força anys d’experiència al cau, l’Albert, que torna a PiC i coneix dues quintes que ja va tenir a R/NG i l’Èlia que, després de molts anys al cau, agafa amb força el repte de ser cap!

Equip d’Agrupament Albert Villarroya, Berta Manero Mariona Sementé i Lídia Larrañaga L’Equip d’Agrupament està format per la Mariona Sementé que encara el seu últim any com a Cap d’Agrupament, la Berta Manero, que també dirà adéu al càrrec de tresorera quan acabi el curs, l’Albert Villarroya, en el seu segon any com a secretari, i la Lídia Larrañaga, que assumeix el càrrec de Responsable Pedagògica.

Equip de suport Eloi Duran

2


Editorial

L’ALVERNA, PREMI EL BALCÓ 2019 A les primeres reunions per preparar el 50è aniversari de l’Agrupament, els caps i antics que hi van participar van tenir clar que, entre altres objectius, era una oportunitat per projectar la nostra entitat a la ciutat. D’aquesta idea n’han sortit actes com la Festa Major al maig, l’exposició del 50è i la plantada de l’alzina, entre d’altres. En 50 anys l’Agrupament Escolta i Guia Alverna ha demostrat la vocació de participar a la nostra ciutat. La Taula de Joves als anys 80, l’organització de la Fira de Xauxa, les col·laboracions en campanyes de solidaritat, la implicació en la recuperació de la cultura popular i festiva, el suport a moviments de defensa de

Caps, anƟcs, familiars i nens del Cau van fer una celebració improvisada al paƟ de Jaume I de l’Ajuntament. Foto: Mayte Solé.

drets socials..., l’Alverna sempre hi natjats hi trobem l’Olga Xirinacs, l’Òsha estat, més enllà de les activitats i car Cadiach, el Nàstic, Els Pets o el excursions del Cau. Cor l’Àncora. Però, segurament, cap dels orgaAl mateix temps, aquest premi nitzadors dels actes no podia pas té el suport de les institucions locals, pensar en un tancament de les cele- destacant el fet que l’acte de lliubracions amb tant de ressò a la ciu- rament del premi es fa a la sala tat. L’atorgament per part d’Òmnium de plens de l’Ajuntament, abans del Cultural del premi El pregó de festes de Balcó al nostre agruSanta Tecla, amb la El premi El Balcó al pament és un reconeipresència dels connostre agrupament és xement amb molt de sellers municipals i prestigi a Tarragona. altres autoritats, que un reconeixement amb I és que els premis molt de prestigi a la dona una rellevància El Balcó tenen ja una especial a l’esdeveniciutat. dilatada trajectòria. ment i en propicia el Des de l’any 1978, en ressò mediàtic, fins què es van iniciar amb el nom premi al punt que Tac12 va retransmetre Tarragoní Fidel, s’han succeït reconei- l’acte en directe per televisió. xements a persones i entitats locals Amb aquest premi la ciutat ha que han destacat pel seu treball en reconegut el treball de l’Agrupadiversos camps, com el cultural, el ment Escolta i Guia Alverna. Gràcies literari, l’esportiu... Entre els home- Òmnium; gràcies, Tarragona!

3


1. Foto d’Antonio Segura. 2. Foto de Glòria Royo. 3. Foto d’Esther Ondè. 4. Foto d’Antonio Segura, guanyadora del Concurs de fotografia. 5. Foto d’Antonio Segura. 6. El jurat de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. 7. Foto de Glòria Royo. 8. Foto d’Àngel Marơn.

Sea war a la platja del Miracle

3 2

3

Enguany, amb la celebració de la desena edició de la travessa d’andròmines, la platja del Miracle es va omplir de fidels seguidors de l’imperi galàctic preparats per arrasar amb tot el que es posés per davant.

T

ot va començar amb la participació dels més petits, que van haver de superar una cursa d’obstacles preparada pels més valents grumets d’aigua salada, començant havent de transportar l’aigua beneïda pel gran Darth Vader de les formes més estrambòtiques, a haver de fer tot un trajecte per mar evitant tirar aquesta aigua, per tornar a la seguretat de la terra. Tot això es va desenvolupar genial, sense cap enfonsament d’andròmines.

Un cop la primera andròmina arribava a tenir un dels càntirs començava la batalla naval, coneguda arreu de la galàxia com la primera de les “SEA WARS”. Totes les andròmines van començar una batalla pels globus de les altres... Totes??? Totes no!! Totes menys una, que en va sortir ràpida com un llamp, portant l’aigua beneïda cap a la sorra i demostrant ser la més intel·ligent de totes. Tant bon punt els altres concursants se’n van adonar, van seguir lluitant entre ells, ja que veien impossible atrapar al PARDI DRAC. Enguany, després de protagonitzar tal aferrissada batalla naval, tots els participants disposaven, com sempre i un cop arribats a la platja, d’un pica pica per a saciar la set i la gana que provoca tal esdeveniment.

Tot seguit va arribar l’hora dels menys petits. En aquest sentit cal dir que, amb la commemoració del desè aniversari, van haver-hi uns quants canvis en el reglament de la competició. Enguany tots els participants s’havien d’endinsar amb les seves andròmines, fetes cada cop de forma més precària i amb més possibilitats del tràgic final de convertir-se en submarins, a buscar l’aigua beneïda mar endins tot La novetat d’edició va ser un factor engrescador per totes transportant tres apreciats globus penjats de l’andròmina. les andròmines, i una forma de viure-ho diferent per part dels espectadors. Com és de costum, no totes les andròmiHavien de decidir entre dos càntirs, situats un a cada boia, nes van aconseguir arribar senceres a la platja, i enguany amb el handicap de què només un dels dos contenia aigua. moltes van arribar sense els globus que havien de protegir. 4


10a Travessa d’Andròmines de Sant Magí

4

5

6

7

LA CLASSIFICACIÓ

8 Però totes les persones presents a la platja del Miracle van poder gaudir d’una espectacular “sea war” en la que l’imperi va ser considerat i no va acabar destruint cap planeta per celebrar tal victòria de participació.

Palanganeru Major

Ganxet de Secà

a l’arribada amb més aigua beneïda

a la pitjor andròmina

Pardi Drac

Balcón Milenario

Estrella de la mort

Narcís Monturiol

a l’embarcació amb més vides de les altres naus

a la 1a embarcació en enfonsar-se

La Resistència

Sea Wars

Trempera Marinera

Jack Sparrow

a la millor posada en escena, gresca i afició

a la nau més aclamada pel públic

Tuno’s

La Rusalia

Dr. Slum

Germans Dalton

al millor enginy

a la més “Dalton”

Pardi Drac

Pepino de mar

PAU SALVADOR 5


CAMPS D’ESTIU 2019 Castors i Llúdrigues

Els Castors i Llúdrigues vam marxar de l’1 al 6 d’agost a Olesa de Montserrat. Allà hi vam fer tot tipus d’activitats preparades per les caps i pels mateixos infants. Vam ser una tribu durant aquests sis dies, on vam poder treballar diverses qualitats de la nostra tribu a partir d’uns animals que ens apareixien en un tòtem sagrat. Vam treballar els valors de la perseverança del camell, on vam realitzar la ruta a Montserrat; la diversió del guepard, on vam realitzar tota una tarda de jocs moguts; la curiositat del dofí, que la vam treballar amb la descoberta del poble; i, per últim, les cures de l’elefant, realitzant el taller record i fent una activitat per estar més cohesionats i ser més empàtics. També vam aprofitar per treballar el compromís dins del cau, on els infants s’havien de marcar un objectiu per a poder-lo realitzar durant el campament.

Llops i Daines

Aquest any hem anat de camp d’estiu a Ballsau, al costat del pantà de Sau, al bell mig de la natura. Vam patir uns dies d’onada de calor, però també una gran calamarsa que ens va deixar ben fresques. Al campament van arribar uns científics dient que el terreny patia problemes per culpa de la contaminació i necessitaven ajuda urgent! Vam passar dies treballant la poció per salvar el món i vam aconseguir-ho!

A més, vam fer una ruta on vam poder gaudir d’unes vistes molt maques i ens vam poder banyar a la piscina del poble,

Ràngers i Noies Guia Enguany hem anat de camp d’estiu a Sant Pere de Torelló. L’eix d’animació ha acabat amb la revolució de la unitat contra la nova societat que estàvem implantant els i les caps. Vam aprendre que hem de ser crítics i plantejar-nos el per què de les coses que a vegades se’ns imposen. Hem fet la cloenda de l’activitat de compromís, analitzant-nos a nosaltres mateixos/es i també revisant l’objectiu personal que ens vam marcar al començament de curs. També vam jugar a activitats de rol, vam fer una ruta de dos dies i un tancament com unitat de celebració dels nostres 50 anys com agrupament. En conclusió, hem jugat, hem rigut, hem ballat, hem caminat, i alguns hem plorat, però tots hem crescut molt en aquests campaments!

6

on vam dormir-hi fent bivac. Vam fer una activitat de grafit, un taller record, molts jocs d’aigua i caiac al pantà de Sau!


CAMPS D’ESTIU 2019 Els Pioners i Caravel·les vam anar de camp d’estiu a Pedret i Marzà de l’1 a l’11 d’agost. Els primers dies vam gaudir d’una ruta de Llançà a Cadaqués, passant pel far del Cap de Creus. Després vam passar la resta del camp d’estiu al campament, on vam fer moltes activitats preparades pels joves i on vam ajudar els grans avis savis apocalíptics a què el cel no ens caigués a sobre! Només ens va fer falta unir les nostres millors virtuts per tal de reconstruir el temple sagrat i fer una ofrena al déu del cel. També vam fer una descoberta de música amb el grup Doctor Prats, als quals vam poder fer preguntes i ens van convidar a veure en directe el concert que feien unes horetes més tard.

Pioners i Caraveŀles

Va ser un camp d’estiu molt productiu i ple de sorpreses, on la unitat es va unir com mai i on vam concloure el curs d’una manera molt bonica.

Truc 1 Aquest camp d’estiu vam anar a Esterri d’Àneu, al Pallars Sobirà, del 4 al 14 d’agost. Vam realitzar una gran quantitat d’activitats. Des de debats sobre l’educació actual o la situació del col·lectiu LGTBIQ+, passant per activitats on vam descobrir el gran món de les constel·lacions, fins a una partida de rol on ens vam unir totes juntes en una gran història que va durar tres dies. A més, vam realitzar una ruta curta però intensa, fins a Cerbi. També ens va donar temps de treure el cap a les festes majors del poble, on ens ho vam passar d’allò més bé! Sens dubte, van ser deu dies on ens vam unir més totes juntes com a unitat i com a persones, i encarem amb ganes aquest nou curs com a Truc 2, amb molta motivació pel projecte ambiciós que ens espera! Sempre a punt i tant com puc!

Truc 2 Els Truc 2 vam passar el nostre últim camp d’estiu com a joves del cau a la Vall de Núria, retornant als inicis i retrobant-nos amb la natura. Vam aprofitar el paratge privilegiat per fer el cim del Puigmal, reflexionar en un raid sobre la solitud, i fins i tot ens va quedar temps per fer una barbacoa. Estàvem tan inspirats que vam crear el “hit del verano”: “Dembow de truc”! Aprofitàvem les estones jugant, massa competitivament a vegades, al “Loko frisbee” o a cartes, aprofitant el sol, anant a la piscina o cantant a ple pulmó als viatges en cotxe anant a comprar. Per finalitzar, volem agrair a l’Adrià Castellví el fet d’haver-nos aguantat aquests dos anys de Truc i fer-nos gaudir com mai d’aquesta experiència tan màgica que és el cau. Et tindrem sempre al cor. I ara que ja s’ha acabat aquesta etapa només podem dir: TRUC NOT DEAD!

7


Sopar de celebració del 50è aniversari

El dia 15 de Juny, després de fer el cau que posava fi a tot un curs replet d’actes del 50è, vam celebrar l’esperat sopar d’aniversari de l’Alverna. Els Truc, com cada any, vam organitzar el sopar, tot i que aquest cop ho vam fer conjuntament amb la comissió motor del 50è. Sabíem que no seria un sopar qualsevol, però quin dia més intens! 250 persones vam omplir la plaça, va ser el retrobament d’una gran família i nosaltres ens encarregàvem de servir la beguda! Coi! I què més important? Quina responsabilitat! També vam preparar el pica-pica i vam portar els pescadors del Serrallo per a què ens preparessin una fideuà d’allò més bona. La comissió motor del 50è es va plantejar el repte d’aplegar, en aquella placeta, el màxim d’alvernianes possible, de totes les edats. Volíem fer reagrupació de quintes, de les més antigues i de les que no ho són tant; també vam pensar que era una bona oportunitat per fer una crida a persones que s’havien desvinculat de l’agrupament, inclús abans de ser caps. En definitiva, tothom qui se sentís l’Alverna com a seva, hi estava convidat. Per aconseguir-ho, a part de fer difusió del sopar, per les xarxes vam compartir imatges de l’arxiu on sortien quintes de totes les èpoques. Finalment, es pot dir que el repte va quedar més que assolit! Va ser tot un èxit: a la plaça no hi cabia ni una cadira més! Un cop totes les panxes van estar plenes, van començar els discursos. Primer, l’equip d’agrupament va fer un resum del curs, on va quedar clar com ens agrada celebrar coses i carregar-nos de feina: actes, actes i més actes. I és que qualsevol excusa és bona per recordar a tothom que a l’Alverna n’hem fet 50! Seguit d’aquest resum, i per donar veu a totes les generacions, es va fer un discurs conjunt amb representants de cadascuna d’elles; hi van participar des d’un dels fundadors de l’agrupament fins a una caravel·la 8

actual. Ens van fer un repàs històric de l’agrupament i vam poder conèixer què havia significat per cadascuna d’elles el pas per l’Alverna. Amb tantes emocions ja s’havien remogut coses. La llagrimeta va caure quan vam veure un vídeo molt emotiu que recopilava imatges de tots els actes del cinquantè; déu n’hi do del que som capaços! Com no pot faltar en una festa d’aniversari, també vam bufar les espelmes en un pastís gegant (que, per cert, l’havia cuinat un alvernià!). Cap al final, després d’atipar-nos i emocionar-nos, va sorprendre’ns la Xaranga Tocabemolls, i tothom es va posar a ballar al ritme de la seva música per fer el que se’ns dóna millor: gaudir de la festa! Amb el sopar vam demostrar com n’és de gran la família alverniana; també vam veure que, amb els anys, han canviat moltes coses de l’agrupament. Tot i això, però, la nostra essència segueix sent la mateixa. Per molts i molts anys més, Alverna! TEXT: LÍDIA LARRAÑAGA I ROGER BARBERÀ FOTOS: XAVI FORT


PetiTICS, l’eix d’animació del 50è Els actes del 50è han estat brillants en molts sentits. Hem pogut viure el retrobament de molts ex-alvernians, s’ha projectat l’Agrupament a la ciutat, hem recuperat la memòria històrica, hem viatjat als orígens del nom Alverna... En definitiva, hem enfortit l’entitat. Però l’experiència del 50è també ha tingut el seu impacte en les unitats. Els caps han fet una feina extraordinària creant un eix d’animació espectacular que possiblement s’estudiarà en el futur a les universitats escoltes. El món imaginari de Veríl·lia, amb els seus personatges fantàstics, va marcar en gran mesura les activitats del Cau, apropant als infants la història de l’Escoltisme i de l’Alverna, el seu mètode de treball i els seus valors, els espais que ha ocupat... Totes aquestes activitats es van recollir en una revista especial, la PETITICS, que amb la col·laboració de la redacció de la Tics va expressar, amb imatges i còmics, l’aventura de l’eix del 50è aniversari de l’Alverna. Una cirereta de luxe per a un eix de luxe.

L’Alverna a l’estiu Els caps, a més de ser voluntaris, no comptem amb gaires vacances, i durant l’estiu no aturem l’activitat, sinó que aprofitem per participar en alguns actes i fer extrajobs per recaptar diners pels locals i l’agrupament.

Enguany hem tornat a col·laborar amb la Imaginada fent activitats i tallers per infants, i hem anat a la Urbanització Sant Roc a organitzar també activitats per nens i nenes a les seves festes. Per rematar-ho, el setembre és un dels mesos més intensos per l’activitat dels i les caps. Vam muntar la barra de la revetlla de les festes del nostre barri, i enguany també vam tenir la barra del ball de gralles de la Colla Jove dins les festes de Santa Tecla. Amb la patrona també arriben dies molt atrafegats, ja que acompanyem moltes de les cercaviles i el Seguici Popular fent de walkies, com fem també a l’agost per Sant Magí. A més, molts de naltros també participem dins el seguici: hi ha alvernians al Drac de Sant Roc, el ball de Diables, la Mulassa i els Nanos Vells! Aquest any també vam organitzar una Holi Festa, que esperem que es vagi consolidant com a acte de la festa major! ALBERT VILLARROYA 9


Visita del grup d’alvernianes i alvernians a la plaça de Il Quadrante al Santuari de l’Alverna.

T

ornar a ser nena en un cos de 50 anys. La grandesa Després d’una hora llarga, molts tombs i uns minuts d’esd’una escolta i guia anomenada Alverna, la que som pera, una jove monja ben abillada ens dona les claus i tots i totes. Una espiral infinita que gira vòrtex amunt. explicacions oportunes. Els caps tornen a entrar en acció fent grups amb el repartiment de les tasques de cuina, Sento no poder descriure qui repicant les faroles ficava parar i desparar taula, fregar plats... els carrers fins a la Imperial Tàrraco per unir-se a la italiana Firenze, només puc dir que la lluna encara tenia son. L’endemà un pare franciscà ens rep a l’hora acordada per Quan tots els camins condueixen a l’estació de trens de donar-nos la benvinguda i fer-nos cinc cèntims de la regla Firenze és quan ens trobem units. Fem grups per la pri- de Sant Francesc d’Assis. La seva fina ironia va aixecar resmera gimcana-descoberta, la història de la capital de la pectuosa polèmica en els més joves. Acte seguit visitem Toscana explicada pels actors alvernians. Cares d’espant el monestir; capelles i coves són obertes als visitants i als dels menys grans en veure com s’atansaven alguns PiM peregrins. (pares i mares). Cara de por dels PiM en llegir la primera instrucció i l’ai, ai, ai de les caps en veure’s amb una colla La pluja amenaça però les guies ens aventurem a fer una descoberta bosc amunt. Els més petits van trobant petits tan diversa en un país llunyà. tresors en forma de retalls de roba escrits amb un valor Si mireu les fotos penjades a l’Instagram veureu la Firenze (amistat, solidaritat...). Moments de respir per explicar alguna anècdota relacionada amb el valor trobat. Molts de les rialles i de les emocions dels alverians. anys de cau en molts pocs metres quadrats. Seguim el Una plaça apartada és testimoni del primer ‘Nyam, nyam sender del boscam fins a una bona miranda, immortalitbon profit!’; després, la pluja ens ajunta sota els tendals zada per quan celebrem el 75è. Toca tornar, fem baixada; els més ràngers, els que van davant, poden gaudir d’unes del mercat. daines, de les de veritat, de les del regne animal. Les Fugim dels pocs turistes que hi vam trobar (ironia pura) gotes no poden aguantar més dins dels seus núvols d’un per anar a descobrir el misteri: ‘Per què la muntanya de cel encapotat. Arribarem un xic molles a l’alberg. Fantàstic final de ruta, i és que aquests caps pensen en tot. La Verna no es diu Alverna?’ O és al revés? 10


Els 50 della Verna

De visita per Florència. Alvernians a punt d’embarcar de tornada. Caminada pels voltants del santuari de l’Alverna.

Els valors trobats a la ruta es cusen en forma de fulard; què màgic! Són els valors alvernians que abans havíem treballat en petits grups. Acabat el sopar toca el foc de camp 2.0 on el cançoner corre per pantalles com la guitarra canvia de mans. Noves i no tan noves cançons ens fan gaudir del licor “boníssim” (ironia pura) dels franciscans, riu tu de la ratafia. Toca recollir per deixar-ho millor del que ho hem trobat. El sonat conductor del bus arriba tard i sembla voler recuperar el temps expulsant de la carretera tot vehicle que li ve de cara. Firenze, temps lliure, toca pizza abans de pujar al tramvia SIMPA ple a vessar que ens atansa a l’aeroport. Arribem a Barna; hi fem un mos. Tarragona ja és a tocar! La Verna serà ja sempre present als nostres cors, l’Alverna té el seu nom més complet, hi deixem la posta. Qui sap quan la toscana muntanya tornarà a ser trepitjada per les nostres velles xiruques. ÀNGEL MARTÍN 11


Premi “el Balcó” · Santa Tecla,

N

o podíem preveure un tancament tant potent i corprenedor del 50è aniversari del nostre agrupament quan vàrem començar a programar les activitats de celebració. Ens han atorgat el 42è Premi “el Balcó”! Aquest guardó que lliura l’Òmnium Cultural del Tarragonès ha posat un punt i final a les celebracions del 50è d’allò més emocionant. El guardó, com ja és tradició, es lliura al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona cada 21 de setembre en el marc de les Festes de Santa Tecla. I aquest any no en va ser una excepció. La presidenta de l’Òmnium Cultural del Tarragonès, la Maria Rosa Codines i Farré, va encetar un acte al qual prèviament ens havia donat la benvinguda l’Alcalde de la ciutat, el senyor Pau Ricomà. Durant la

12

presentació de l’acte, el nostre batlle va fer referència a la situació actual del President d’Òmnium Cultural, el senyor Jordi Cuixart, empresonat per fets previs a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. En aquell precís moment, els regidors del partit de Ciutadans que, juntament amb totes les altres regidores estaven presents a l’acte, van aixecar-se i van marxar. Deixeu-me dir que personalment, qui signa aquest article, troba que aquest fet únicament ha estat un desaire cap a l’entitat que rebia el guardó, si tenim en compte que tothom que hi havia a la sala ja sabia quina era l’entitat que premiava la nostra associació. Però potser això son figues d’un altre paner... La Presidenta de l’Òmnium del Tarragonès va fer un discurs molt preparat; encara ens sobta als escoltes de base sentir que algú s’esforça en conèixer-nos, saber d’on venim, cap a on anem i, sobretot, què pretenem. Segons la Rosa Maria Codines, una de les raons per atorgar-nos el premi és que l’Agrupament Escolta i Guia Alverna ha nodrit i ha incentivat la cultura del voluntariat i ha donat valors i actituds molts positius a la nostra joventut. A més, va remarcar que qui ha passat per l’Alverna ha hagut d’aprendre a treballar amb el debat i amb la reflexió constant. Cal parlarho tot, per entendre-ho tot. Sent escoltat s’assoleix una autonomia i una capacitat crítica i compromís


21 de setembre de 2019

amb l’entorn i la societat. El discurs va acabar amb unes paraules d’encoratjament i gratitud per la feina feta. Acte seguit, va prendre la paraula l’Equip d’Agrupament de l’Alverna, integrat per la Lídia Larrañaga, la Berta Manero, la Mariona Sementé i l’Albert Villarroya. Després de destacar l’orgull que representa per a l’Alverna el ser receptors d’aquest guardó, el discurs de l’agrupament va prendre un to més reivindicatiu i de crítica, destacant en tot moment els valors i les fites de l’escoltisme. Van demanar poder participar de les decisions sobre temes que afecten el jovent i flexibilitat normativa per a què els infants puguin continuar jugant al carrer. Tarragona està perdent motors de civisme, motors que engeguen entitats com les nostres, les entitats de lleure, que dia rere dia i de manera voluntària acompanyem centenars d’infants i joves de la ciutat.

Alvernians amb el Jurat del Premi ‘el Balcó’.

L’alcalde va entomar les peticions i les inquietuds dels representants de l’agrupament i se les va fer seves, just abans que tingués lloc el lliurament del Premi “el Balcó”. Un reconeixement per a tothom qui, en un moment o altre, hem format part del Cau. Aquest cau que va començar el 1969 i que continua educant i fent país amb la mateixa vigència que aleshores. Aquell mateix vespre, l’Òmnium Cultural del Tarragonès va compartir un sopar amb membres de l’agrupament on també hi va assistir en Pau Ricomà. Moltes gràcies, Òmnium; en aquests difícils moments per a vosaltres, rebeu el nostre agraïment i la nostra solidaritat. MAYTE SOLÉ

Tac12 va retransmetre el lliurament del Premi ‘el Balcó’ en directe. L’equip d’agrupament i la comissió organitzadora van ser entrevistats per diversos mitjans, també radiofònics i premsa digital.

13


El mural del 50è aniversari

Rat Mas i Pere Grané, creaƟves.

El Mural ens acompanya des de l’entrada al primer pis . Foto: Màrius Castellví.

Després d’un any de celebració, va arribar el dia, el 4 d’octubre de 2019. Cinquanta anys enrere va començar tot. Per tancar tots els actes que vam fer per la celebració de l’aniversari, vam voler acabar-ho amb alguna cosa que quedés per sempre entre naltros, per poder recordar aquella xifra tant important. Els i les caps i els infants de l’agrupament vam quedar un dissabte a mig matí amb roba de cau, d’aquella que si s’embruta no passa res. La Rat i el Pere, magnífics artistes alvernians, ja feia una estona que marcaven amb el llapis unes línies a la paret de l’escala del cau. Els més grans, que van ser els primers en arribar, van començar a marcar amb cinta de pintor algunes línies. Ara sí, ja estava tot preparat per esmolar els pinzells i començar a pintar el que seria el mural del 50è! Hi vam col·laborar tots: els pioners i caravel·les i els ràngers i les noies guies van fer les parts més difícils, i els més petits van pintar per dins les línies marcades dels colors que el Pere i la Rat havien indicat. Fins i tot alguns joves van acabar pintant paraules relacionades amb el cau amb molt d’art!

14

Ara bé, tots sabem que després de la feina dura hi ha unes bones recompenses. Vam fer una macarronada a la plaça per dinar, i després del segon assalt pintant el mural, vam reunir antics, famílies i tothom que es va voler apropar per inaugurar amb música en directe el mural. Tampoc podia faltar el berenar de coca amb xocolata. Ah! També van voler acompanyar-nos els personatges del cinquantè, per acomiadar-se, ara sí per sempre, de tots els alvernians i alvernianes. JÚLIA ABELLÓ

Comiat del món de Veríl·lia. Fotos: Màrius Castellví.


El pessebre de l’Alverna

Amb motiu del 50è aniversari del nostre agrupament, l’Associació Pessebrista de Tarragona (APT) ens va convidar a participar en l’exposició anual de diorames i pessebres que organitza durant les festes nadalenques. I no era per casualitat, perquè entre els pessebristes hi trobem persones amb una estreta relació amb l’Alverna. Així doncs, un cop acceptada la invitació, es va trametre un email a totes les famílies de l’Agrupament, així com als socis d’Antics i Amics, convidant-los a participar-hi. D’aquesta gestió en va sortir un equip de treball. Al capdavant de la construcció hi ha estat l’Àngel Puértolas –que va formar part de la primera unitat de Ràngers de l’Agrupament–, amb la col·laboració de Joan Maria Estivill i dels antics membres de l’Agrupament Lluís Villarroya, Josep Maria Rossell, Josep Maria Borrut i Xavi Fort. El pessebre conté una part important de la història de l’Agrupament, com ho demostren els diferents elements que s’hi mostren, que res tenen a veure amb l’atzar. Com a nota històrica, dir que l’Alverna, uns quants anys enrere, havia participat en el concurs de pessebres de l’APT, i, fins i tot, n’havia guanyat algun premi. Això significa que la vinculació entre ambdues entitats ve de lluny. Per això, i pel resultat final del treball, us animem a visitar-lo en l’exposició que té lloc durant les festes nadalenques. XAVI FORT

ON ESTÀ EXPOSAT? Església de Sant Antoni de Pàdua (Caputxins) (Rambla Nova, 105 · Tarragona) De l’1 de desembre de 2019 al 19 de gener de 2020 HORARI Festius i caps de setmana: de 12h a 14h i de 17’30h a 20’30h També obert feiners del 20 de desembre al 7 de gener 15


El Pas d’Unitat El passat 20 d’octubre vam engegar el curs amb el Pas d’Unitat! Enguany vam innovar fent la nostra pròpia festa holi per donar-hi color. Com ja és tradició, les unitats van preparar un regal de benvinguda pels infants i joves que entraven nous, i els que marxaven en feien un de comiat. Cada unitat d’aquest nou curs, després de donar els seus regals a les unitats, es tenyia amb el color de la seva unitat d’enguany; així, esperem que ara ningú tingui problemes per recordar els colors de les unitats! Malgrat l’amenaça de la pluja, vam poder seguir amb la celebració i ens ho vam passar d’allò més bé fent danses i jocs amb tots els infants, joves i caps! Aquell cap de setmana havíem organitzat l’excursió d’agrupament, però arran de la sentència dels presos polítics i líders socials, i de la situació que vivia el país com a conseqüència, el consell de caps vam decidir suspendrela, tot i mantenir el Pas d’Unitat. Aquells dies, els i les caps ens sentíem interpel·lats en les mobilitzacions, com a escoltes compromesos en la defensa dels drets i les llibertats de les persones. Tot i això, creiem que el Pas d’Unitat va ser tot un èxit i tot l’agrupament ho va disfrutar! NÚRIA SALVADOR

Riuada solidària El 23 i 24 de novembre, els Ràngers i Noies Guia i els Pioners i Caravel·les van fer servei ajudant en els actes

de la Riuada Solidària a l’Espluga de Francolí. També van participar de la performance dels paraigües, on s’hi van afegir els Llops i Daines. Arran de les tràgiques inundacions que han patit les poblacions de la Conca de Barberà l’octubre passat, els pobles afectats han engegat aquesta iniciativa, que englobava diversos actes durant aquest cap de setmana i el següent (29, 30 de novembre i 1 de desembre). Eduquem els infants i joves en la solidaritat a través de l’acció, i prenem consciència de la importància de cuidar i respectar la natura i el territori! ALBERT VILLARROYA

16


Visions del 50è “Fem pinya! Sempre recordaré el pati dels Caputxins on es feia l’animal de totes les formes possibles. Pujar uns damunt dels altres ens va portar a posar-se la camisa lila al cap de ben poc temps. Recordar-ho al cap de tants anys vestits de lila i amb el fulard va ser un acte entranyable. Per això diem FEM CAMÍ 50 anys més!”

Ramon Marrugat

Ex-alverniana, va ser Alvèrnia per un dia

pare i ex-alvernià

Carla Manero Amorós Cap en actiu

Marina Altès Olivan Ex-cap

Irene Blanes Kirchner

“50 anys de vida, recollint el relleu d’altres, persistint en l’essència i canviant tot el que calgui per construir un món millor. Com ha de ser. Fer el personatge de l’Alvèrnia m’ha recordat els moments viscuts i m’ha fet sentir una altra vegada del Cau. Som Alverna! Enhorabona a tots.”

“La Festa Major al Parc de Saavedra va ser molt xula, sobretot per la currada que van fer les caps que ho van organitzar. Tot va sortir molt bé: el dinar, la festa de la nit, el karaoke...; hi va haver un ambient molt guai! I també va ser molt especial el viatge a la Verna, per fi! he, he, he... No sé si s’havia fet mai, o al menys que jo estigués al Cau, però m’ho vaig passar molt bé amb tota la dinàmica que es va organitzar al viatge.”

“El 50è ha estat una excusa per a tornarme a implicar en un projecte de Cau amb els caps de l’Alverna, encara que fos només per uns mesos. També em va arribar molt poder constatar que el consell d’agrupament continuava sent un equip viu i unit capaç de tirar endavant tots els actes del 50è, la qual cosa ha estat motiu d’orgull i de molta tranquil·litat, perquè encara que els de la meva generació ja no hi siguin, les coses continuen funcionant tan i tan bé.”

Ariadna, Adrià i Aleix López Germans, caravel·la i llops

Jordi Aldave Ondé

“El que més em va agradar és la inauguració de l’exposició del 50è. Em va semblar molt bé veure les fotos de les diferents generacions que han passat pel Cau, i tant pares com fills compartint el moment mirant les fotos i recordant vells temps i escrivint els seus missatges al mural.”

Pioner

Rosa Echagoyen i Marina Aldave Ex-alverniana i cap en actiu

El sopar del 50è va propiciar escenes ben entranyables. La Rosa Echagoyen, que va ser la primera cap de Llops de l’Agrupament, va poder compartir uns moments agradables amb la Marina Aldave, que és cap de primer any de Llops i Daines enguany. Dues generacions separades per 50 anys però ben unides per l’experiència del Cau.

Adrià: “El que més em va agradar va ser plantar l’arbre i l’exposició de fotos.” Aleix: “A mi el que més em va agradar va ser la fira i pintar el piló del Carrer del Compte.” Ariadna: “Per mi el 50è ha estat una manera d’entendre millor la història de l’Alverna. Han estat uns actes per gaudir amb família i amics.”

17


Dinorama

Llops i Daines al paƟ dels Caputxins, possiblement el 1982. Foto: Arxiu Alverna

Llops i Daines, Descoberta a Altafulla, 1986-87. Foto: Arxiu Alverna

A COP DE ROTLLANA Si vas pel món i et trobes un grup d’infants o joves asseguts al terra en cercle, tens la possibilitat que estiguis veient uns escoltes i guies en plena acció. Bé, acció reflexiva, és clar. I és que els escoltes i les guies pertanyen a l’espècie “Homus xerrairus”, que es distingeixen per la capacitat de reflexionar, debatre, revisar, compartir i altres formes d’intercanvi mental..., i ho fan a cop de rotllana. Trobem la rotllana ‘matinera’ per començar el dia fent propòsits; la del raid, per reflexionar sobre el món; la rotllana de la nit, per revisar la jornada viscuda; la rotllana per menjar i xerrar... Rotllanes a qualsevol lloc i a tothora! No hi podem fer res, som “Homus xerrairus”.

Pioners i Caravel·les, camp d’esƟu a Picos de Europa, 2001. Foto: Arxiu Alverna

Pioners i Caravel·les, Camp d’hivern, 1995-96. Foto: Arxiu Alverna

18


19


Castors i Llúdrigues al camp d’estiu.

Ràngers i Noies Guia al camp d’estiu.

Expedició alverniana al santuari della Verna, pel 50è.

fotoTICS

El nano arlequí veient l’exposició del 50è.

Pas d’unitat. 20

Profile for Antics i Amics de l'Alverna

TICS n º31  

TICS n º31  

Advertisement