Ja pots veure tots els números en colors!
TICS .
La revista de la Fundació Alverna
Núm. 32 desembre 2019 març 2020
http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/ EDITORIAL
La caravel·la Greta NOTÍCIES
•
LA PLATAFORMA ‘CEL BRUT’ DE L’ALVERNA, A LA BAIXADA DEL PAJARITU
•
LES SORTIDES DE L’ASSOͳ
•
L’ASSEMBLEA DE
CIACIÓ D’ANTICS I AMICS L’ASSOCIACIÓ •
NOUS PROJECTES DE LA
•
CAMPS D’HIVERN
FUNDACIÓ ALVERNA 2019/2020 •
ADHESIÓ DE L’ALVERNA A LA PLATAFORMA ‘CEL NET’
ARTCLES
•
L’EIX D’ANIMACIÓ COM A EINA EDUCATIVA
•
1970, EL PRIMER CAMP DE PIONERS DE L’ALVERNA
DINORAMA
•
ESFERIFICANT PATATA I BAJOCA
ENTREVISTEM...
•
Òscar Cabrero, soci i ex-vicepresident de Greenpeace
DESCOBERTA I AVENTURA
•
LA RUTA DEL CISTER
XIRUQUERUS FOTOTICS * Foto de portada: Baixada del Pajaritu. Autor: Àngel Ullate Cedida per: Tarragona Digital La Fundació Alverna no es fa responsable de les opinions i/o arƟcles de tercers publicades a la revista TICS.
Equip de Redacció: Sergi Aldave Màrius Castellví Xavi Fort Marta Marơnez Joan Olivan Maquetació: Joan Olivan
Llívia Palliso Pau Salvador Mayte Solé Albert Villarroya
Xavi Fort
Fundació Alverna
Pl. Sant Fructuós, 1 43002 TARRAGONA
“Volem pressionar empreses, governs i organitzacions perquè canviïn les seves polítiques mediambientals.”
anƟcsiamics@aeigalverna.org Col·labora:
Entrevistem Òscar Cabrero Ramírez, soci i voluntari de Greenpeace, ex-vicepresident d’aquesta organització ecologista a l’Estat Espanyol. p. 12
La Plataforma Cel Brut de l’Alverna, a la Baixada del Pajaritu
Recentment l’Agrupament Alverna s’ha adherit a la Plataforma Cel Net, empesos per l’accident succeït a la petroquímica. I aquest suport s’ha vist esperonat per la visió satírica que hem presentat a la famosa Baixada del Pajaritu, activitat arrelada ja a les festes de Carnaval de la ciutat. El dissabte de Carnaval, com ja és tradició, el cau es celebra al matí. Aquest any es va demanar als infants i joves que vinguessin vestits amb tonalitats grises i negres. I doncs? Calia representar el fum i la brutícia de la contaminació que ens regalen les empreses del complex petroquímic. Durant aquesta estona prèvia a la Baixada, es van fer activitats de conscienciació de la contaminació que ens envolta per tal que tots estiguéssim ben posats en el tema del nostre trasto. I cap a la baixada falta gent! El nostre trasto, coronat hàbilment amb una xemeneia blanca i vermella, va fer la baixada dues vegades, sense risc aparent per als
2
tripulants o els acompanyants. Potser quedava poc vistós pel fet que la canalla no portava cap distintiu que es referís a la crítica que fèiem, però l’andròmina feia força patxoca! Aquest ha estat el segon any consecutiu que l’Agrupament Alverna s’ha inscrit a la Baixada del Pajaritu com a grup, i no com a Antics i Amics com s’havia fet fins aleshores. I malgrat que enguany no vàrem poder repetir premi, sí que vàrem poder reivindicar la nostra posició envers un dels temes més calents que ha tocat Tarragona en aquests principis d’any 2020: la contaminació i la inseguretat manifesta que tots vàrem patir el passat gener. Tant de bo amb la Baixada haguem conscienciat algú i haguem donat un cop de mà a la Plataforma Cel Net. O acabarà essent de debò i per sempre la Plataforma Cel Brut?? TEXT: MAYTE SOLÉ FOTOS: DAVID FOLCH
Editorial
Imatge del Delta després del pas del Glòria el gener passat.
La imatge més dramàtica i dolorosa ens la va donar el nostre Delta. Un Delta quasi desaparegut, malferit..., o potser tocat de mort. Al número 18 de la Tics, març-juny La crisi del canvi climàtic està fent- 2015, vàrem entrevistar el portaveu se més evident cada dia que passa. de la Plataforma en Defensa de El que fa uns anys era la denúncia l’Ebre. El Manolo Tomàs ja ens va d’alguns científics apocalíptics o avisar de la fragilitat del Delta, dels d’ecologistes esbojarrats, ara ja ho perills dels transvasaments, de les estem vivint tots plegats. preses riu amunt... Avui hem vist I no sols són els esdeveniments tota aquesta fragilitat per l’acció del que veiem a la tele sobre el desglaç Glòria. dels pols, les plagues de llagostes a Cal fer alguna cosa. Tothom sap l’est de l’Àfrica o els que, en gran mesura, incendis a Austràlia, aquest canvi climàtic La imatge de nena aquí a casa nostra és conseqüència de feble combativa de la nostra forma de ja estem veient els efectes d’aquest canvi viure. Massa cotxes, la Greta ha posat climàtic. massa plàstics, massa en escac més d’un El passat gener contaminació... Han governant vàrem patir la de canviar coses, tempesta Glòria, que però sembla que els va devastar les costes de Catalunya centres de decisió mundials no van amb una violència extraordinària. Els en la bona direcció. El fracàs de nostres avis no recorden una cosa la darrera Conferència sobre Canvi igual, i amb el simple passeig per Climàtic de les Nacions Unides el les nostres platges i rius ens vàrem gener passat a Madrid, no ens dona esgarrifar del que és possible si tot motius per a l’optimisme. continua igual. Però, enmig d’aquest desencís,
LA CARAVELȊLA GRETA
hi ha alguns brots verds. Alguna cosa es mou. Des de fa un parell d’anys, una noieta sueca de 16 anys, la Greta Thunberg, ha rebregat les consciències del món. Amb la seva ‘vaga escolar global pel clima’ dels divendres ha aconseguit que molts adolescents critiquin la inacció dels adults d’avui. Amb les manifestacions multitudinàries, els seus discursos i la seva imatge de nena feble combativa, ha posat en escac més d’un governant. I això que la Greta és sols una noieta de 16 anys. Podria ser Caravel·la del Cau...
3
Les sortides d’Antics i Amics de l’Alverna SOBRE RODES · 25 de gener Ja hem paït els per sort excessos de les festes de Nadal, i és hora de tornar a agafar forces. Però cal una excusa; si pot ser, una bona excusa. Evidentment! La segona pedalada en BTT – Alverna d’Antics i Amics. Ei! Oberta a la ciutat, que consti. L’Arcadi i el LuisJa prenen el relleu de la primera i mouen el tema. Quedem darrera del cementiri de Tarragona; és un lloc típic de quedada, però per uns alvernians potser no el més encertat. VOLÍEM LA FOTO DAVANT DEL CAU!!!!! Amb la placa de l’agrupament com a rerefons. Res, aquests joves no cuiden els detalls. Arriba el Jordi i s’apropa a un grupet de PROS (gent que va de professional), es miren i, sense dir paraula, queda clar que no són de la mateixa tribu. Arriba el Víctor des de Pallaresos fent un desplegament de forces que després es preguntarà si van ser necessàries. Per fi arriben els organitzadors i encetem camí cap al Catllar i tornem fent algun estrany viratge. Per sort el Víctor coneix un lloc on donen senglar, mans de ministre (o era ‘peus de porc’?), callos, botifarra i tot el que us pugueu imaginar. Quin lloc és? Ah! No es pot dir, només és per a ciclistes. A PEU · 15 de febrer Ens vam engrescar i els organitzadors preparen una caminada a La Mola de Colldejou. Dir que els petits Marc, Oriol i Macar van pujar com uns campions, deixant clar que era una sortida apta per a tothom, tothom que volgués baixar per la trialera. Es podia tornar girant cua, però les valentes Sílvia i Anna escullen, amb molt d’encert, el pedregar (noteu la ironia). El Txus i el Fresqui amb el llapis tanquen l’expedició. Bé, el Prim i el Max, dos gossos molt ben ensenyats, com no se’n troben avui en dia, també van gaudir de la sortida.
Què ens depararan els organitzadors? Qui ho sap? “Qui” també els inclou a ells, però el cert és que l’èxit entès com a rialles i bon humor està més que garantit. Salut! No us la perdeu, la pròxima (la salut vull dir). ÀNGEL MARTÍN
Nous projectes de la Fundació Alverna Per la Fundació Alverna aquest 2020 serà veritablement un punt d’inflexió. En els primers anys de vida la Fundació s’ha ocupat de l’adquisició i condicionament del nou local; un local que ja hem converƟt en casa nostra i que també ha donat cabuda puntualment a acƟvitats d’altres enƟtats. Però recordem que en els objecƟus de la Fundació està treballar pel foment dels valors de l’escolƟsme; i, en aquesta línia, creiem que podem anar molt més enllà. Volem comparƟr amb la ciutat el nucli del per què fem Cau: els valors. 4
En aquest senƟt i des de fa un temps, hem estat treballant en un projecte de llarg recorregut i molt il·lusionant: la Setmana Escolta. La proposta és que, un cop a l’any, concentrem una sèrie d’acƟvitats que ajudin a difondre i reconèixer l’escolƟsme a Tarragona. Tots els grans projectes comencen per un primer pas, algunes vegades modest. Per això aquest any volem fer la primera edició concentrant les acƟvitats en un sol dia, previsiblement un dissabte a la tardor. Amb molts detalls
L’assemblea d’Antics i Amics Desembre de 2019. Com cada any ens apleguem per fer la tradicional assemblea d’Antics i Amics (ja en van dotze!), i des d’en fa tres, amb els caps del consell, l’assemblea de la Fundació Alverna. Qui ens ho havia de dir fa dotze anys, en aquella reunió llarguíssima al Pati de les Columnes, que poc més de deu anys més tard estaríem mirant de decidir què fer un cop comprat, arreglat (i pagat!) un local de propietat per a l’Agrupament. Les assembles d’Antics i Amics, al llarg dels anys, han anat canviant; hem passat de trencar-nos el cap mirant de sortir d’un problema greu de local a fer voler obrir la nostra tasca més enllà de l’agrupament i, per què no, fer activitats lúdiques per a nosaltres. Enguany l’assemblea girava al voltant de donar resposta a una pregunta que, des de fa uns anys, se’ns va apareixent... “Ara que tenim local, què fem?”, “Ara que tenim Fundació, què fem?”. I, tot i que encara ens queda feina, sembla que cada una de les entitats va trobant poc a poc el seu lloc. Com a Antics, un cop assolit l’objectiu fundacional -donar suport a l’agrupament per obtenir un local de propietat-, volem cuidar-nos una mica de cara endins i fer més activitats per enfortir la xarxa d’antics membres de l’agrupament, tot intentant ampliar-la. Excursions, calçotades, xerrades, bicicletades, etc.; qualsevol excusa és bona per trobar-nos i passar una bona estona. Evidentment, Antics i Amics continuarà donant suport a l’Agrupament en la seva tasca educativa i apostant per la seva joia de la corona, la revista TICS, que no només és un molt bon mitjà
per concretar, la idea és combinar xerrades de peƟt format amb una conferència més potent, però també recuperar cançons que tots hem cantat; sempre amb la parƟcipació de persones de molts diferents àmbits i Agrupaments. Però, de totes les acƟvitats, la que estem preparant amb més cura són els Premis. Volem crear dins aquesta Setmana Escolta uns Premis Anuals que posin en relleu i donin visibilitat a projectes realitzats des de les unitats dels Agrupaments tarragonins.
Assemblea d’AnƟcs i Amics al Cau. Foto: Marta Marơnez.
per mantenir informats a les famílies i els antics membres sobre la vida de l’Agrupament, sinó que, a més, és un fantàstic arxiu d’informació i imatges dels últims dotze anys. Com a Fundació, el repte és majúscul. Tenim a les mans una eina molt poderosa i és necessari pensar com utilitzar-la. A l’assemblea vam presentar la llavor del que serà el pla de futur de la Fundació, el qual es divideix en tres eixos, Agrupament – Demarcació – Ciutat, on mirarem de donar resposta a alguna de les necessitats que té l’Escoltisme a Tarragona. Tenim molt clar que la massa social de la Fundació i la d’Antics i Amics és pràcticament la mateixa i, per tant, hem de ser conscients de les capacitats humanes que tenim. No obstant això, som de cul inquiet i enguany engeguem dos nous projectes! Un a curt termini, “Jornades Escoltes”, i un a llarg termini, “Casa de colònies”. Se’ns gira feina! Ens veiem a la propera assemblea! LUISJA MANJÓN
Volem contribuir, així, a la seva tasca educaƟva i potenciar la qualitat dels seus projectes. Uns premis que seran pioners en la seva categoria. Encara queda camí per recórrer, però, des de ja mateix, us convoquem a parƟcipar no només assisƟnt-hi sinó, sobretot, ajudant a organitzar-ho. Qui s’apunta a una nova aventura escolta? AGUSTÍ LÓPEZ 5
CAMPS D’HIVERN 2019/20 Castors i Llúdrigues Aquest camp d’hivern els Castors i Llúdrigues hem anat a Mont-ral. Allí, hem passat tres dies súper intensos, on hem viscut un munt d’experiències com a unitat. Els infants, juntament amb les exploradores de l’EEEEE, han buscat un tresor amagat per les terres de Mont-ral. Per trobar-lo han hagut de fer unes proves súper divertides, entre elles, la cremallera, el joc dels paquets i, fins i tot, un rentat de cotxes! Finalment, amb l’ajuda d’en Jerry i les exploradores, el van trobar i van acabar amb un certificat oficial d’explorador! També vam fer ruta pel voltant del poble, descobrint el món de la natura. Durant aquest trajecte, els infants van realitzar el seu compromís, i déu n’hi do! Tenim uns castors i llúdrigues molt implicats al cau! Totes aquestes vivències són només un petit grapat de totes les que vam viure. Finalment, volem donar les gràcies als intendents Laia, Mateu i Martí, que ho van petar molt fort!
Llops i Daines Els Llops i Daines hem tingut una feinada aquest trimestre! L’Escoltisme ens va demanar ajuda perquè una empresa molt dolenta volia acabar amb ell, i ens necessitava per demostrar toooots els valors escoltes. Vam decidir acceptar la seva petició d’ajuda i vam anar a l’Espluga a fer activitats de treball en equip. També vam aprofitar per col·laborar amb la Riumuntada. Després, al cau, vam seguir amb la idea d’ajudar l’Escoltisme i vam gravar uns vídeos demostrant que treballem la companyonia i ens respectem. Al Camp d’Hivern, finalment, vam ajudar-lo cuidant la natura i fent una ruta. Ens ho vam passar d’allò més bé amb tots els animals de la casa i aprenent a plantar! Ah, se’ns oblidava! Com a premi per ajudar-lo tot el trimestre, ens va fer un regal molt valuós: un cau amb les famílies per entendre el valor de les tradicions. Gràcies per tot, Escoltisme; ha estat un plaer!
Ràngers i Guies Per acabar el trimestre, els RiNG’s vam anar de camp d’hivern a Querol, del 2 al 5 de gener. Tot i el fred, vam entrar en calor a través de jocs i activitats preparades pels infants, tot i que també hi va ajudar la llar de foc del menjador! Ens ho vam passar molt bé fent pinya i cohesió de grup. També vam aprendre que no és bona idea fer el ‘bon dia’ a l’hivern amb activitats d’aigua! Per altra banda, vam dur a terme
6
un raid-ruta, aprofitant l’entorn natural per a la reflexió i la coneixença. A més, vam tractar diferents temàtiques, com el gènere i l’educació emocional, a través de diferents jocs i dinàmiques. No ens volem oblidar del súper intendent vingut del Cau de Berga, que ens feia uns menjars exquisits, ens alegrava els dies i ajudava en tot el que podia! Vam gaudir molt d’aquells dies, i esperem amb ànsies la propera excursió!
CAMPS D’HIVERN 2019/20 Pioners i Caraveŀles
La unitat de Pioners i Caravel·les vam marxar de Camp d’Hivern del 27 al 30 de desembre al refugi d’Albarca, un espai tranquil, bonic i amb unes vistes impressionants. Durant aquests dies vam conèixer els integrants de “La Quinta Ola”, que ens van fer reflexionar sobre el treball en grup, la vida en comunitat i les desigualtats que hi ha a la nostra societat tot veient una pel·lícula, fent activitats de reflexió i definint el nostre compromís per aquest curs. Fins i tot vam passar les primeres 24h sense motxilles i vam saber viure només amb allò que necessitàvem. També vam fer una ruta per la zona i vam aconseguir la paella de Demarcació! Riure, música i molt d’amor; ens ho vam passar d’allò més bé!
Truc 1 Des del dia 27 al 30 de desembre Truc 1 vam anar de Camp d’Hivern a Vila-rodona per a fer moltes activitats preparades per nosaltres mateixos i algunes preparades per la Mariona. L’objectiu de l’excursió era fer una ruta fins a Santes Creus, tenir motivació pel que fem i gestionar-nos per mantenir l’ordre i la neteja. Durant tota l’excursió ens va acompanyar l’eix d’animació fet pel Genís: un veritable “Cluedo”! I anant fent activitats de reflexió, jugant a jocs de taula i gaudint de soparets dignes de cap d’any, vam haver de tornar a Tarragona. Ei, i moltes gràcies als veïns, que ens van deixar una miqueta d’oli que se’ns havia acabat! Malgrat el fred, vam estar com a reis i reines!
Truc 2 Les Truc vam passar el nostre Camp d’Hivern del 2 al 5 de gener a Valldoreix, a la gran casa de Can Cadena, on vam passar uns dies fantàstics! Vam seguir indagant en el món de Dungeons i Dragons (un joc de rol), vam fer una petita ruta fins a l’observatori Fabra, vam realitzar activitats i, fins i tot, vam rebre la visita d’una estranya aficionada al futbol, amb la qual vam arribar a conviure! Però no tot va ser divertir-se; ens va donar temps a realitzar la planificació del projecte pels següents mesos i de com l’enfocarem en les pròximes setmanes. Ara ve la part decisiva, on caldrà molta feina i l’empenta de totes juntes. Tot això per concloure uns tres dies que ens van passar volant, però van ser genials!
7
Adhesió de l’Alverna a la Plataforma Cel Net
Arran de l’explosió d’IQOXE del passat 14 de gener, el debat sobre la indústria contaminant al Camp de Tarragona va tornar a estar en boca de tothom. Fa molts anys que veïns i veïnes de diferents poblacions del Camp reivindiquen la complicada realitat que es viu, i demanen millores en el control i gestió de la indústria química. I aquesta és la lluita que la Plataforma Cel Net encapçala. Aprofitant el ressò mediàtic de l’accident, la Plataforma va decidir portar de nou la iniciativa i fer de bandera de les reivindicacions i preocupacions que manifesta la societat del territori, i canalitzar-les en forma de mobilitzacions i d’un manifest per aglutinar el teixit associatiu. L’escoltisme català sempre intenta involucrar-se en les problemàtiques que afecten les persones i l’entorn, i no és ni molt menys la primera vegada que es posiciona davant uns fets com aquests. De fet, la problemàtica de la indústria contaminant l’hem treballat al cau més d’un cop, ja sigui explícitament o de forma implícita, ja que una part molt important del nostre marc ideològic és la cura i estima a la natura, i el compromís per revertir el canvi climàtic.
8
És per això que l’AEiG Alverna, igual que pràcticament tots els agrupaments de la Demarcació de Tarragona, va adherir-se al manifest de la Plataforma Cel Net, que va comptar amb el suport de 148 entitats. Aquest manifest reclama solucions i respostes davant el risc i l’impacte permanent que genera la indústria contaminant al Camp de Tarragona. Transparència, seguretat, mínim impacte sobre la salut i el medi i legislació i aplicació adequades per acabar amb la impunitat i preservar la vida i els drets de les persones. L’endemà de l’accident, vam informar les famílies sobre el nostre posicionament, i vam convocar-les a sortir al carrer per a la mobilització, a la qual vam assistir alguns caps en representació de l’Agrupament. A més, aquest any vam creure molt oportú que portéssim aquesta reivindicació a la Baixada del Pajaritu amb l’andròmina “Plataforma Cel Brut”, perquè l’Alverna sempre serà al costat de la sàtira i la gresca! ALBERT VILLARROYA
L’eix d’animació: eina educativa
M
olts dels records associats al nostre pas per l’Agrupament tenen a veure amb un eix d’animació. Tant com a infants o com a caps, segurament molts de nosaltres hem pogut deixar-nos emportar per un bon eix que ha anant lligant tots els dissabtes d’un trimestre o totes les activitats d’un Camp d’Estiu. Hem buscat tresors, ens hem convertit en bandolers, hem descobert cartes d’antics combatents de la guerra, hem seguit la pista d’històries màgiques, hem visitat l’espai, hem fet de conillets d’índies d’experiments amb màquines del temps... Qualsevol de nosaltres podria començar i no parar d’explicar anècdotes relacionades amb un eix d’animació. Però què hi ha darrera de tot plegat? És l’eix només una excusa per anar encadenant activitats?
El món de Varil·lia va ser l’eix d’animació de tot l’Agrupament en el 50è aniversari.
El primer que hauríem de tenir clar és que l’eix és una Però lamento dir-vos que no tinc la recepta de l’eix eina educativa potentíssima, una eina que permet als caps perfecte. Aquest dependrà en bona part de l’edat dels treballar el dia a dia al cau. I com qualsevol eina ha de ser infants i de les seves inquietuds. De tota manera, us puc utilitzada amb saviesa. L’eix en si mateix ha de partir d’unes donar algunes idees relacionades amb la realització que necessitats, ha de tenir uns objectius, coherents amb els us ajudaran a preparar un bon eix amb certes garanties. objectius globals, i ha d’estar convenientment planificat. Per a mi, el més important és que els caps siguin els més Com qualsevol projecte! Només preparant l’eix amb molta motivats, els que millor s’ho passin disfressant-se o fent cura i cuidant els detalls aconseguirem que esdevingui per teatre. Només d’aquesta manera aconseguirem transmetre ell mateix tota una vivència per als infants. Un bon eix serà aquesta motivació i aquesta alegria als nens i nenes. Si fem una peça fonamental per aconseguir el que anomenem un eix “perquè toca” les possibilitats de que aquell eix es el lloc bo: aquell espai, identificat tant pel lloc físic com perdi i s’acabi oblidant són molt elevades. No oblideu mai pel clima creat, on tots els integrants del grup se senten que, motivats, els caps són gairebé invencibles: motivats còmodes i acollits. prepararan bones ambientacions, es curraran posades en escena sensacionals, deixaran volar la imaginació i se les manegaran per introduir el factor sorpresa. Deixaran infants i joves amb ganes de més dissabte rere dissabte, dia rere dia. Però atenció! No ens hem d’oblidar tampoc de que l’eix ha de ser participatiu i que, com tot el que fem al cau, els nens i nenes són els autèntics protagonistes. Al final seran ells els que facin l’eix memorable. I quan arribi el final hem de mirar enrere i revisar com ha anat tot plegat. Detectar què és el que no ha sortit com volíem, però també felicitar-nos per les coses ben fetes. Anar aprenent i millorant poc a poc, com sempre intentem fer els escoltes. La Biblioteca va ser l’eix d’animació de tot un curs de la unitat de Llops i Daines a la dècada dels 80.
TXUS MANJÓN 9
1970, el primer camp de Pioners
T
ota unitat escolta, després d’un curs ple d’activitats de tot tipus, acaba amb un bon camp d’estiu, i això és el que van fer els primers pioners alvernians. De fet, aquell curs va ser molt curt ja que la unitat es va formar a meitats del mes de maig. Sorgí del Solc, un grup de joves que estava format entre d’altres pels caps de les unitats de l’agrupament.
Durant dos mesos es van fer extrajobs per recollir uns diners que ens ajudessin a cobrir les despeses del camp d’estiu, principalment fent de drapaires. Amb el nostre carretó “Xisgàret” ens vàrem moure per una bona part de Tarragona, porta per porta, dient “Som un grup de joves que passem per les cases recollint diaris i ampolles de cava. Que ens en poden donar?”. També organitzàrem un festival en el qual pràcticament totes les actuacions van anar a càrrec dels mateixos pioners. Es va muntar, entre d’altres, una obra de teatre, “La funció de demà passat”, i un grup de mims.
excursió fins al mirador de la Pena. No van faltar ni el joc de l’aigua pesada ni les vesprades musicals, i, fins i tot, algun ensurt, com l’accident que va patir l’Albert, prop de Poblet, quan un vespre tornava de Tarragona amb el seu Seat 600. Per sort, les conseqüències només van ser que el cotxe quedà força aixafat. Les visites no varen faltar i eren ben rebudes, com la del grup de pre-novelles de l’Agrupament Verge del Claustre. Les famílies també van tenir el seu dia, i després de missa se celebrà l’acte de la promesa, que va estar presidit pel Pare Caputxí Joan Menasanch, el Cap d’Agrupament Toni Achón i el Cap de la Unitat Albert Civit. Van ser uns dies molt intensos i divertits que recordarem sempre. Ens ho vàrem passar tan bé que un any després hi vàrem tornar. La Font de la Nerola va ser el lloc escollit per fer-hi el Camp d’Estiu Pioners’71. JOSEP MARIA BORRUT MARGALEF
Per decidir on fer el camp ens desplaçàrem en petits grups per diferents indrets, com Riudabella (Vimbodí) o la Mussara. I ens vàrem decantar per la zona de Poblet, concretament per la Font de Ferro, situada al començament del camí de Castellfollit. Així, a meitats de l’estiu del 1970, en una petita esplanada vora la font, hi plantàrem les dues tendes: una de gran, on dormíem, i una altra on guardàvem el material i els queviures. Construírem una taula on hi podíem seure tots deu. Cada dia ens repartíem les diferents tasques. Uns fèiem de cuiners, i mentre uns altres anaven a l’Espluga de Francolí a comprar, la resta portaven a terme les altres d’activitats programades. Per agrair als propietaris del terreny el haver-nos deixat acampar-hi, se’ls va netejar una bassa situada prop de la Font de la Nerola, que després vàrem utilitzar com a “piscina” particular, i un vespre els muntàrem un foc de camp al menjador de casa seva. Una nit vam fer una 10
Dinorama
Pioners i Caravel·les, camp d’esƟu a Alemanya, 1975. Foto: Arxiu Alverna Pioners i Caravel·les, camp d’esƟu a St.Miquel de Cuixà (Conflent), 1981. Foto: Arxiu Alverna
ESFERIFICANT PATATA I BAJOCA El cuiner Ferran Adrià va fer famoses, entre d’altres, les expressions “esferificar” i “deconstruir”, i gràcies a aquestes tècniques de cuina moderna ara és super-famós. Però nosaltres, al Cau, tota la vida hem practicat aquests “conceptes” gastronòmics. Som avançats en això de la cuina creativa! Qui no ha gaudit en algun campament o excursió d’uns bons macarrons esferificats amb coses?! Qui no ha assaborit una patata i bajoca deconstruida?! Res de nitrògen líquid... Esferificant a pèl i al ras! Ai, Ferran, Ferran... Que et penses que vas descobrir la Cuina Moderna, i nosaltres ja fa dècades que cuinem així... Eh, i sota la llum d’un fanalet!
Ràngers i Noies Guia, camp d’hivern a Deltebre, 1995. Foto: Arxiu Alverna Pioners i Caravel·les, camp d’esƟu a Menorca, 1992. Foto: Arxiu Alverna
11
Entrevistem... ÒSCAR CABRERO RAMÍREZ
Ò “Ara estem veient que el que fa cinquanta anys es deia que podria passar, està passant.”
Greenpeace és el nom del vaixell de la primera acció anƟnuclear a Alaska. El Rainbow Warrior és un dels tres vaixells de la flota actual de l’organització.
scar Cabrero Ramírez, advocat tarragoní, soci de Greenpeace des de ben jove i, fins l’any passat, vicepresident d’aquesta organització ecologista a l’Estat Espanyol. Actualment, voluntari de base a la secció local de Greenpeace a Tarragona.
Com neix Greenpeace? Sorprenentment, l’inici de Greenpeace comença amb un fracàs. Per evitar les proves amb bombes nuclears dels Estats Units a Amchitka, a Alaska, l’any 1971 un grup reduït d’activistes va anar a la zona amb un vaixell atrotinat. La intenció era impedir les explosions perquè se suposava que podrien crear un tsunami devastador a la costa americana. Malgrat l’acció, les proves es van fer, però el ressò mediàtic i les manifestacions que va provocar van fer cristal·litzar l’organització.
ni donació d’empreses puguin tenir interessos mediambientals. L’organització és molt curosa en l’aspecte econòmic, efectuant fiscalitzacions dels seus comptes i sustentant-se sols amb les quotes dels socis i sòcies.
S’han diversificat els objectius després dels inicis bàsicament antinuclears? Certament, ara funcionem molt per campanyes: òbviament l’antinuclear, però també de preservació dels boscos i d’oceans, del canvi climàtic, de protecció dels ecosistemes... La nostra vocació és més global Quins valors es poden destacar i internacional. Volem generar mecanismes de pressió a les d’aquesta organització ecologista? Greenpeace es defineix com a una empreses contaminants, als governs organització pacifista. El seu nom ja i organitzacions internacionals ho manifesta clarament: “Pau verda”. perquè canviïn les seves polítiques sense oblidar Cap acció es justifica si hi ha la més mediambientals, mínima possibilitat de violència, i tampoc les accions en l’àmbit local. treballa pel desarmament i contra els factors que justifiquen la guerra. Actualment sembla que el tema del També es defineix per la seva qual més se’n parla és el del canvi independència política i econòmica, climàtic... no acceptant cap subvenció Ara estem veient que el que fa cinquanta anys es deia que podria passar, està passant. Ja no és qüestió que ens ho digui algú, sinó que ho veiem nosaltres mateixos. Jo no recordo haver vist mai un temporal tan destructor a casa nostra com el del Glòria. Es evident que alguna cosa haurem de fer... Però, al capdavall, això del canvi climàtic sembla una qüestió de països pobres i rics, no? Sí, al final és un tema econòmic, perquè els efectes tenen conseqüències diferents segons si
12
són en un país pobre o en un país ric. Un exemple: a Miami tenen un problema amb el nivell de l’aigua per inundacions derivat, possiblement, del canvi climàtic. Què han fet? Aixecar els carrers mig metre. Total, 15.000 milions de dòlars. Ho poden fer. Al delta de Bangladesh, on hi viuen 20 milions de persones, si hi puja uns centímetres el nivell de l’aigua, les condicions de vida de molta gent poden arribar a ser impossibles. Al mateix temps, els països que tenen més incidència sobre el canvi climàtic com Xina, Estats Units, Índia i Rússia, són els que tenen menys consciència ecològica, i en alguns casos, pot semblar que el canvi climàtic els hi és favorable. Es pot parlar d’un estil d’acció mediàtica de Greenpeace? La nostra tradició de protesta s’ha anat forjant amb aquestes accions contundents i molt mediàtiques, com la de les barques intentant impedir els abocaments de residus nuclears al mar, o les ascensions d’activistes a les centrals nuclears o a monuments emblemàtics de les ciutats per denunciar les problemàtiques mediambientals. L’objectiu principal és que la gent prengui consciència, i ho emmarquem en accions de desobediència civil pacifica. És marca de la casa.
Què hem de treballar amb els joves? En l’accés a la informació, però amb la informació contrastada. Jo faig moltes conferències a joves sobre el tema nuclear, però el que m’interessa és que tinguin la necessitat d’accedir a la informació objectiva per reflexionar i arribar a les seves pròpies conclusions, siguin les que siguin. Sols així, fonamentem una actitud activa i decidida sobre els problemes mediambientals. Quines poden ser les accions individuals i col·lectives més significatives? La suma de les petites coses, encara que siguin individuals, produeixen canvis. Posar un panell solar, estalviar electricitat...; tot suma. També tenim una oportunitat, com a consumidors, d’escollir. Si una empresa contamina, doncs no compro el seu producte. Canviar hàbits. No tots podem tenir un cotxe. De fet, nosaltres tenim cotxe perquè n’hi ha molts que no en tenen. Si tots els habitants de la Terra tinguessin cotxe, s’ha acabat el planeta. Hem de reflexionar, hem de fer un canvi d’hàbits.
I tu, com és que has arribat a ser vicepresident de la junta de Greenpeace Espanya? Sóc soci de l’organització de tota la vida, i sempre m’he sentit molt implicat en els temes socials i mediambientals. He format part del Consell de Greenpeace, i en un I en l’àmbit local, com actueu? Sobretot, en l’educació. A Tarragona moment donat, per disponibilitat fem moltes coses! Avui mateix hem personal, vaig pensar que podia estat a l’escola del Miracle fent una aportar un plus d’esforç per xerrada sobre energia. Però també l’organització. Actualment, encara muntem estands informatius, mini- que ja no sóc a la directiva estatal, campanyes antinuclears, accions de continuo sent molt actiu aquí, a protesta, concerts, obres de teatre... Tarragona, com voluntari. També hem participat en neteja de platges, però no com una acció Podem tenir motius per ser puntual, sinó creant condicions de optimistes sobre el futur del nostre sostenibilitat, incidint sobre l’acció planeta? en política mediambiental dels Bé..., ara Amchitka és una reserva ajuntaments. ornitològica.
Òscar Cabrero al seu despatx. Foto: Màrius Castellví
hƩps://es.greenpeace.org/ca
13
LA RUTA DEL CISTER Maria Pérez Santafosta és historiadora i arqueòloga, i treballa en la difusió del Patrimoni Cultural i Artístic de Tarragona. Va entrar el 2006 a l’AEiG Bisbe Borràs de la Canonja i en va ser Cap d’Agrupament fins el 2015, Responsable Pedagògica de Demarcació del 2014 al 2017 i formadora de Formiga 3 el curs 2018/19. L’expulsió dels musulmans finalitzà l’any 1153/54 amb la caiguda de Xibrana, l’actual Siurana. La conquesta plantejà la necessitat de repoblar i cristianitzar aquestes terres conquerides als musulmans. Entre 1150 i 1160, l’Ordre del Cister fundà, a l’anomenada Catalunya Nova, tres dels monestirs més importants del territori. El Reial Monestir de Poblet a la comarca de la Conca de Barberà, el Reial Monestir de Vallbona de les Monges a la comarca de l’Urgell i el Reial Monestir de Santes Creus a la comarca de l’Alt Camp. L’any 1989 es creà la Ruta del Cister (https://www.larutadelcister.info/). Una ruta circular de 103,5 km, amb el tres monestirs cistercencs com a nexe d’unió, però amb la intencionalitat que el visitant pugui descobrir un territori ric en cultura, patrimoni, natura, vins i caves, festes i tradicions i l’artesania dels seixanta cinc municipis que estan dintre d’aquesta ruta. L’any 1999 el recorregut és homologat com a sender de gran recorregut amb el número 175 (GR-175), reconegut dins l’àmbit de la FEDME (Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada) i de l’ERA (European Ramblers Association). El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet se situa al Km 0 de la ruta i és el punt de sortida d’aquesta. Està situat al Paratge Natural d’Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet, i es fundà l’any 1150. A l’església trobem el Panteó Reial de la majoria de reis i reines de la Corona d’Aragó, entre els que destaquem Jaume I el Conqueridor, Pere III el Cerimoniós, Maria de Navarra o Elionor de Portugal. La senzillesa i austeritat del Cister es pot veure en la muralla de tancament del monestir, així com en la sobrietat de la Porta Reial, encaixada entre les Torres del Rei Pere III, el Cerimoniós. 14
Al quilòmetre 24 de la ruta, havent passat per l’Espluga de Francolí, el Santuari del Tallat dintre de la Serra del Tallat i, finalment, pel Montblanquet, arribem al Reial Monestir de Vallbona de les Monges. Es va fundar l’any 1155 i és l’únic dels tres pertanyent a la branca femenina de la comunitat cistercenca. Destaquem el cimboricampanar en forma de llanterna octogonal acabada en piràmide, que és un exemplar únic. Deixant Vallbona de les Monges endarrere, abans d’arribar al Reial Monestir de Santes Creus, la ruta passa per Rocallaura, Belltall, Forés -on destaquem l’església romànica del s.XI-, per Rocafort de Queralt, Montbrió de la Marca, el Coll de Maldà -sent el punt més alt del recorregut- i el Pont d’Armentera. Finalment, al quilòmetre 68, arribem al Reial Monestir de Santes Creus. Fou fundat entre 1158 i 1160. A Santes Creus no hi ha activitat monàstica. Destaca per l’excel·lent claustre d’estil gòtic florit. Al Panteó Reial hi trobem els enterraments del Rei Pere el Gran, la Reina Blanca d’Anjou i el Rei Jaume II. Sortint de Santes Creus, direcció al Pla de Santa Maria, es pot fer la ‘ruta de la pedra seca de la Capona’ al voltant del municipi; se segueix cap a Figuerola del Camp, Prenafeta, Montblanc -direcció el Bosc de Gorrines, característic pel pi blanc i l’alzina-, i, des de l’Ermita de Sant Joan de la Muntanya, s’enfila l´últim tram de la ruta, que finalitza al punt de partida, el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Patrimoni, paisatge i gastronomia, com a màxims exponents d’una ruta, que no deixa indiferent a ningú. Més informació a: https://www.larutadelcister.info/
15
Infants i joves durant les “celebracions”, la fase de motivació per la tria del Projecte d’Agrupament.
Excursió de caps a Farena. Desembre de 2019.
Caps amb el regal de comiat del Club Diògenes.
fotoTICS
Pioners i Caravel·les al Montsant, amb la paella de Demarcació. 16
Llops i Daines davant del cau.
Llops i Daines, de camp d’hivern a Torà (la Segarra).