TICS nº 37

Estiu 2022 Núm:

37 TICS

LA REVISTA DE L’ALVERNA

MIRA LES REVISTES ONLINE!

SOM AIXÍ

Rutes per la muntanya o per la costa?

ARTICLES

Històries del Canigó Campaments de centres excursionistes EL JOC DE LA TICS

Fes cim pel laberint!

ENTREVISTA

Anna Saballs

La muntanya, paradís escolta

ÍNDEX

3

Editorial Motxilles amunt!

4 Notícies 6 Activitats del trimestre 8 Camps d’estiu 9 Som així

Rutes per la muntanya o per la costa?

10 Article

Històries del Canigó

12 13 14

Dinorama Fer cim A tota pastilla!

Article

16

Joc de la Tics Fes cim pel laberint!

Descoberta i aventura Refugis de muntanya La Ruta

18

La revista TICS és una publicació de tirada quadrimestral que va néixer l’any 2008 per a donar a conèixer el dia a dia de l’Agrupament Escolta i Guia Alverna i les activitats de l’Associació d’Antics i Amics, entitats que conformen la Fundació Alverna.

EQUIP DE REDACCIÓ Júlia Abelló Sergi Aldave Màrius Castellví Arcadi Cornadó David de la Torre Xavi Fort Diego Montiel Gerard Roset Núria Salvador Mayte Solé

Campaments de centres excursionistes

15

LA TICS

MAQUETACIÓ Júlia Abelló Xavi Fort La Fundació Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.

Entrevista Anna Saballs

20 Xiruquerus COL·LABORA

SEGUEIX-NOS! @anticsiamics

Fundació Alverna Pl. Sant Fructuós, 1 43002 TARRAGONA

@AlvernaArxiu

tics@fundacioalverna.cat

EDITORIAL MOTXILLES AMUNT!

Camp d’Estiu de R/NG 2018 Queralbs. Foto: arxiu Alverna.

Si hi ha alguna cosa que caracteritza l’escoltisme són les excursions. Amb una ràpida recerca del mot escoltisme a Sant Google podem veure que les sis primeres fotos que surten són d’excursions, dues d’elles en les que apareixen infants i joves fent ruta per la muntanya.

No és casualitat, ja que la natura i el caminar sempre han sigut dos leitmotivs molt recurrents; no hi ha Camp d’Estiu o Camp d’Hivern que no tingui la seva ruta, ja sigui fent un cim, recorrent un GR, seguint una ruta per les platges o anant mar a través (en aquest encara hi estem treballant). I com a infant et cansen, se’t fan llargues, i preguntes “Quant queda?” cada cinc minuts, però a mesura que et vas fent gran i ho mires amb perspectiva, vas veient tot allò que amaga darrere, aquella

màgia que fins que no veus el truc no acabes de valorar del tot.

Una ruta és un moment àlgid de tot campament, és un moment on, per no pensar en què et fan mal els peus perquè hi tens tres butllofes, parles amb qui sigui del que sigui; una conversa que comença sobre què serà el primer que et mengis en tornar a casa i s’acaba compartint glòries i penúries. Un moment que cohesiona el grup i durant el qual també es desperta la consciència ecològica per l’entorn natural que ens envolta, podent tractar diferents temes sobre flora i fauna mentre dines una llauna de mandonguilles i pasta deshidratada de sobre.

Pregunta a algú de cau quina és la seva millor anècdota cauil; potser t’explicarà aquell cop que es van perdre de ruta i van haver

de creuar un riu glaçat, o aquella ruta on a algú se li va obrir un pot de fesols o un tetrabrik de gaspatxo dins la motxilla. Mai no falla. És per això que aquest número de la vostra estimada Tics anirà dedicada a la muntanya i tot allò que l’envolta. Coneixerem les històries que han succeït amb un fulard al coll pujant el Canigó, coneixerem l’Anna Saballs i la seva tasca amb Sant Simplici, la muntanya més nostrada, descobrirem els refugis de muntanya, xafardejarem on van les unitats de Camp d’Estiu i estrenarem una nova secció amb un col·laborador de categoria.

Tot això a les següents pàgines; prou xerrameca, i a prosseguir la ruta...

MOTXILLES AMUUUUUNT!!!!!!!

3

Notícies Sant Jordi remullat La diada de Sant Jordi va anar d’allò més bé: ni la pluja va parar la parada alverniana, que va fer sold out de roses. Les trucaires van aprofitar per vendre enganxines personalitzades i passafulards, i els Pioners i les Caravel·les van estar venent pins de roses i punt de llibres fets a mà.

Redacció Parada de l’Alverna de Sant Jordi Foto: Alverna

Per fi: la caminada de l’Alverna!

Després d’haver de suspendre-la per amenaça de pluja intensa, el passat dia 29 de maig vam poder dur a terme la tradicional caminada d’Antics i Amics.

Al cim del Puig d’en Cama. Foto: Luisja Manjón

La ruta va començar des de la Selva del Camp, amb una pujada sense treva fins a l’ermita de Sant Pere. Des d’aquest punt, i gaudint d’unes vistes espectaculars del Camp de Tarragona, vam pujar, a poc a poc, fins a fer el cim del Puig d’en Cama, on vam aprofitar per esmorzar, fer les fotos de rigor i descansar. La baixada, molt més tranquil·la i ràpida, va ser pel camí del rec, on l’ombra del camí ens va donar un respir quan ja no es podia aguantar la calor.

Luisja Manjón

De ruta. Foto: Luisja Manjón

4

Travessant el pont. Foto: Àngel Martín

Projecte d’agrupament: FIRA DE XAUXA! Per fi ens vàrem poder trobar barrejant-nos les diferents unitats, i vam aprofitar per a fer petits grups amb gent de diferents edats i triar la que, definitivament, havia de convertir-se en el nostre projecte. I a la primera va i surt... la Fira de Xauxa! La primera part ja estava decidida. Ara havíem d’afrontar els serrells. On la fem? Com? Preparant l’activitat. Marius Castellví

L’era de la Covid 19 ens està deixant un reguitzell de seqüeles psicològiques i físiques amb les quals conviure. Sembla que l’afectació arriba també a la manera de presentar i escollir el nostre projecte d’agrupament.

Sortosament, som escoltes i ens hem adaptat als canvis sense massa dificultat. Com hem escollit el projecte en pandèmia?

A bocins, per unitats, ja que no ens podíem reunir totes les unitats alhora.

Vinga fer enquestes i tria rere tria fins a veure si hi havia coincidència en alguna de les idees que el brainstorming de les diferents unitats proposava.

Finalment, semblava que dues idees eren les més coincidents: pintar un mural al cau o a la porta, o celebrar una altra edició de la Fira de Xauxa.

L’excursió d’agrupament dels dies 26 i 27 de març ens va donar la oportunitat de tornarnos a trobar sense entrebancs per conformar com seria la nostra fira. Altre cop per petits grups barrejats d’unitats van decidir si volien un fil conductor, com s’imaginaven les diferents paradetes, la localització...

Torna la Fira de Xauxa. Màrius Castellví

barrejats, amb una encarregada per grup, en el projecte de la fira: uns amb manualitats, jocs típics de cau, jocs de taula,... La Fira de Xauxa de tota la vida, convertida en projecte d’agrupament aquest 2022.

Redacció

Des de l’excursió d’agrupament cada unitat dedicava la primera mitja hora de cau dels dissabtes a treballar en petits grups

La família ja està a punt! Caps

55

Arribem al final!

CASTORS I LLÚDRIGUES Vam marxar de Campaments de Primavera a Gratallops, un poble preciós perdut al mig del Priorat. Resulta que a la casa on vam dormir hi vivia un formiguer governat per la Formiga Reina, molt antipàtica i cruel. Vam haver d’adaptar-nos i treballar de valent com unes formigues obreres, ajudar-nos entre nosaltres i suar totes les proves que ens posava. Però a la fi vam decidir que això no podia seguir així! Li vam trencar la corona i la vam fer fora del formiguer, tot i que finalment li vam acabar deixant un espai perquè es quedés com a formiga obrera.

I per acabar bé l’aventura, ens vam acomiadar del Priorat fent una visita al celler Buil & Giné. Ens van ensenyar les instal·lacions, l’immens camp de vinyes, i vam aprendre moltíssimes coses sobre l’elaboració de vins. Fins i tot vam poder fer el nostre propi vi i ens el vam endur en una ampolla personalitzada!

TRUC 1 I TRUC 2 Els Truc 1 i Truc 2 vam anar d’excursió junts, a Reus, els dies 9 i 10 de maig. Com que no va ser possible anar de camp d’hivern els dos grups junts, vam optar per fer un pla B, i anar tots d’excursió un cap de setmana. Ens vam quedar a dormir al cau de Reus, el Montsantcim.

Vam arribar a Reus, en tren, dissabte al matí, i vam aprofitar per anar a dinar al Parc de Sant Jordi, que es troba al costat del cau. Dissabte a la tarda vam fer diferents jocs i activitats, com, per exemple, preparar un regal per l’altre grup de Truc, ja que possiblement seria l’última excursió en què estaríem els dos grups plegats. El diumenge, per a despertar-nos una mica, vam jugar a la petanca de sabates, i, després d’aprofitar el matí per preparar una mica el camp d’estiu i pensar alguns possibles extrajobs, vam cuinar macarrons. Després de dinar vam marxar de tornada cap a Tarragona.

Va ser una excursió divertida i productiva, que ens va servir per a recuperar una mica el camp d’hivern que no havíem pogut dur a terme, i fer una última excursió els dos grups de truc junts.

6

LLOPS I DAINES Els Llops i Daines vam marxar d’excursió a Valls. El cap de setmana va ser molt profitós ja que teníem molta feina a realitzar: vam acabar de decidir el nostre projecte, ajudar a una protectora d’animals i promocionar-ne l’adopció. A partir d’aquí ens vam posar a la feina, però no tot va ser treballar, també vam tenir temps de jugar passant-ho d’allò més bé i, sobretot, de conèixer els Llops i Daines del Cau de Valls. En general, va ser un cap de setmana esplèndid.

RÀNGERS I NOIES GUIES Els Ràngers i Noies Guia hem tingut un segon i, encara més, un tercer trimestre molt moguts. Durant el segon trimestre no vam poder fer excursió d’unitat, i per això teníem tantes ganes de marxar per l’excursió del tercer!

Els dies 21 i 22 hem anat al cau de l’Estornell, a l’Espluga de Francolí, on hem pogut compartir el cau amb els nostres PICS! Hem aprofitat aquests dos dies per acabar d’encarar tot el nostre projecte (un scaperoom per recaptar diners per a ‘Metges sense Fronteres’) i començar a preparar tota la feina de Camp d’Estiu!

Tot i la feinada d’aquests dos dies, hem pogut gaudir de la nostra companyia i d’unir-nos més com a unitat per poder tenir uns campaments d’allò més xulos!

PIONERS I CARAVEL·LES Ieeeeep! Com va? Nosaltres, les PICS, de conya! Ara que les restriccions ens ho han permès hem pogut gaudir d’uns magnífics Camps de Primavera. Els passats 9, 10 i 11 d’abril vam anar a la Febró, amb moltes ganes de passar-ho bomba. Tot i això, vam dedicar gran part del temps a preparar el nostre projecte, que finalment tenim clar, i continuem treballant per tirar-lo endavant. I doncs..., SUPERNOTÍCIA! Hem canviat el nostre destí un pèl més a prop, però tampoc massa. MARXEM A GALÍCIA! Passarem el nostre Camp d’Estiu al territori dels percebes! Farem un voluntariat a les Dunas de Corrubedo, on ajudarem aquest espai natural a estar una mica millor conservat. Farem més cosetes, però tampoc us ho volem avançar tot (he, he, he...).

7

CAMPS D’ESTIU Ràngers i Noies Guia del 9 al 18 de juliol, a la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà)

Truc 2 del 10 al 20 de juliol, però encara no sabem on!

Pioners i Caravel·les del 30 de juliol al 9 d’agost, a Corrubedo (Galícia)

Arriba l’activitat escolta més esperada: els CAMPS D’ESTIU! Després d’aquests dos anys pandèmics, sembla que les unitats tornaran a plantar les tendes per tot el país, tornant al que estàvem acostumats. Aquí hi teniu les dates i llocs d’acampada de cada unitat. Bon Camp d’Estiu a tothom!

Llops i Daines del 7 al 13 d’agost, a Espolla (Alt Empordà)

!

Castors i Llúdrigues del 8 al 12 d’agost, a Llombregueres de Baix (Osona)

A P P ’s

T’has trobat mai en un mirador intentant identificar els cims i muntanyes del teu voltant? Existeixen algunes apps per a mòbil pensades precisament per a facilitar la identificació de cims; una d’elles és Peak Lens. És una bona eina i molt fàcil d’utilitzar que et permetrà conèixer una mica més el nostre entorn i les nostres muntanyes.

Més informació a https://peaklens.com/

8

Truc 1 del 22 al 28 d’agost, però encara no sabem on!

RUTES PER LA MUNTANYA O PER LA

COSTA?

Prefereixo fer una ruta per la muntanya perquè vora el mar hi ha molta sorra, que molesta molt i després costa de treure. A més a més, fa quatre anys em va agradar molt fer el Puigmal.

Adrià Aulés Miralles, Pioners i Caravel·les Jo prefereixo fer rutes per la muntanya; a la platja hi ha molta humitat i sues més que a la muntanya; a part, la sorra m’és incòmode i camino més lenta.

Trobo més bonic el paisatge de muntanya i les vistes que hi podem veure.

Caterina Gonzàlez , Pioners i Caravel·les Per la muntanya. M’agrada més la muntanya perquè s’hi pot escalar, i a mi m’agrada escalar. M’agradaria anar a alguna muntanya per aquí a prop; no molt alta, mitjana.

Marina Jiménez Fornós, Castors i Llúdrigues Vora el mar. He fet moltes rutes per la Costa Brava: Portbou, el Cap de Creus o Llançà. Em va agradar fer el Cap de Creus perquè el vaig fer en diversos anys, i ens ho passàvem molt bé saltant des de les roques.

Ona Martín Medina, Cap de RiNGs Prefereixo rutes vora el mar, perquè m’agrada veure les platgetes. Recordo un cop que vam anar de Camp d’Estiu, tot ruta, a Menorca, i, després de caminar al matí, descansàvem a cales molt boniques d’aigua cristal· l ina.

Pep Aldave Mas, Cap de CiLLs

ARTICLE

HISTÒRIES DEL CANIGÓ La muntanya del Canigó ha estat sempre present en l’imaginari dels catalans. Ja des dels poemes de Mossèn Cinto Verdaguer, que va lloar la seva bellesa, es va anar construint un símbol de catalanitat compartit a tots els Països Catalans.

Prova d’això és la Flama del Canigó, que any rere any es reparteix des d’aquell cim per encendre les fogueres de Sant Joan d’arreu.

Cuixà, just al mateix lloc. Aquells joves havien conegut de la bona experiència del grup del 1978 i de les històries que havien contat. De fet, un dels caps, el Jordi Masalles, havia estat un d’aquells pioners. L’ascensió al Canigó també va ser un dels moments potents del campament. La pujada va ser en dos jornades, tot fent nit a un petit refugi lliure prop del Pla de Cortalets.

L’Alverna també s’ha sentit atret per aquesta llegendària muntanya, cercant essències de país i gaudint de la seva amable ascensió.

En el llibre que la unitat va editar de l’experiència del 1981, s’hi diu que “quan vam arribar al refugi vam pensar: Il est tres jolie!!, però el vàrem haver de compartir amb una parella francesa”. El cas és que l’espai era molt petit, i els onze escoltes més la parella van fer que la nit fos un pel incòmode.

A més, a algú se li va acudir fer foc dins, i tots els presents van quedar ben fumats. L’endemà, amb el cos baldat per manca de descans, van prosseguir la pujada, passant pel costat del refugi amb guarda de Cortalets. Aquell sí que era de luxe! D’aquella ascensió hi ha una foto llegendària amb el grup posant al voltant de la creu del cim.

En aquest repàs de la relació de les nostres unitats amb el Canigó trobem la primera ascensió dels Pioners i Caravel·les el camp d’Estiu de 1978. Parlem amb en Pito Rovira, que era el cap d’unitat, que ens diu que “El camp d’estiu a Sant Miquel de Cuixà, prop del Canigó, es va escollir precisament per poder fer aquell cim. En aquella època la Catalunya Nord tenia un interès especial per descobrir la seva catalanitat”.

“Varen tenir la sort que un monjo els va veure tan rebentats i amb butllofes als peus que els va acollir com si fossin pelegrins.”

Ens hem de desplaçar en el temps fins trenta anys després, l’estiu del 2011, en què la unitat de Truc-1 va fer un campament en ruta descobrint la Catalunya Nord. En aquest itinerari no hi podia faltar l’ascensió al Canigó. En aquesta ocasió l’ascensió també va començar des del Monestir de

Per aquells primers escoltes alvernians la pujada va ser tota una experiència, no absenta d’alguna anècdota, com el que va succeir a la baixada del cim. El campament estava muntat a tocar del Monestir de Sant Miquel de Cuixà, i els monjos benedictins s’havien ofert a portar el pa cada tarda. S’estava fent tard per anar a recollir el pa al monestir. Gran problema! Aleshores, els caps Pito Rovira i Jordi Olivan van dir als Pioners i Caravel·les: “Nosaltres ens avancem corrent per anar a buscar el pa. Ja fareu cap!”, i van marxar, deixant els joves continuar fins arribar al campament unes hores més tard. I és que hi ha coses que avui serien impensables!

El juliol de 1981, una altra unitat de Pioners i Caravel·les va tornar a acampar a Sant Miquel de 10

CE 1981 Arxivats al refugi lliure – Arxiu Alverna

Sant Miquel de Cuixà, però fent la tirada seguida fins el refugi de Cortalets, per fer nit amb tendes al seu voltant. L’esforç del primer dia pretenia fer cim a primera hora del matí de l’endemà i després baixar per l’altre cantó de la muntanya, direcció a Vernet.

El Luisja Manjón, animador d’aquell Truc, ens explica “vam fer el cim tan aviat que ens vàrem prendre la baixada tranquils del tot. Vàrem dinar en un bosc, vàrem jugar, vàrem fer una migdiada llarga..., i, quan ens vàrem adonar, se’ns havia fet tardíssim!” Pel que ens explica el Luisja, a mesura que anaven baixant, se’ls hi va anar fent fosc, i la cosa va agafar tints dramàtics, fins arribar, gairebé arrossegant-se, al monestir de Sant Martí del Canigó. Allí varen tenir la sort que un monjo els va veure tan rebentats i amb butllofes als peus que els va acollir com si fossin pelegrins. El cel se’ls va obrir en forma de dutxa, sopar i dormint a la glòria.

Són les aventures de muntanya!

Al mateix estiu també hi va pujar l’altre Truc de l’Alverna, que ho va fer en uns campaments amb el propòsit de fer els cinc cims més alts de cada territori dels Països Catalans. Aquests trucaires sí que ho van fer com a senyorets! El seu animador, l’Albert Claramonte, ens explica que van poder pujar amb el seu cotxe fins el refugi de Cortalets pel camí, ple de sot i escòrrecs, on hi van passar la nit; això sí, fent baixar els trucaries, cada dos per tres, per no rascar els baixos (he, he, he...)

L’endemà, es van plantar al cim en un parell d’hores, i van fer la baixada, altre cop, amb el cotxe.

Poc van suar aquests trucaires!

CE PC 1981 Pic del Canigó – Arxiu Alverna

CE Truc-1 2011 Pic del Canigó – Arxiu Alverna

La muntanya del Canigó continuarà per sempre essent un referent pels muntanyencs catalans i, en especial, pels escoltes de l’Alverna que, recollint els versos de Mossèn Cinto, podran dir: “Muntanyes del Canigó, fresques són i regalades, més que més ara a l’estiu, quan anem de Camp d’Estiu.”

Màrius Castellví Gavaldà CE Truc-2 2011 Pic del Canigó – Arxiu Alverna

11

dinorama FER CIM Muntanyes, ens agraden les muntanyes! Però, per què ens agraden? Què hi trobem?

CE RNG Pedraforca 2006 (foto arxiu Alverna)

És l’esforç, la suada i els esbufecs que fem a la pujada? És el contacte amb els grans espais passant per camins, rierols i llacs? És trobar-nos una marmota que ens mira com dient “què fan aquests bojos per aquí dalt”?

Potser és més senzill: quan arribem al cim gaudim amb l’agradable sensació del repte aconseguit, veiem el món als nostre peus i ens fem una foto tots plegats!

Excursió Antics 2013 Roca Corbatera (foto arxiu Alverna)

CE Truc Aguille du midi - Alps 2012 (foto arxiu Alverna)

12

CE Truc Sardenya 2009 Punta la Marmona (foto arxiu Alverna)

CE Truc-2 Puigmal 2019 (foto arxiu Alverna)

EL CONTE DE L’ÀNGEL

Van sortir a tota pastilla, poc s’esperaven que acabés explotant. Van mirar enrere, rient van seguir corrent. Dues rates com elles havien deixat sense internet la ciutat de Tarragona.

Tot havia començat uns dies abans. Estaven fartes de no trobar amigues amb qui jugar.

Abans, a les clavegueres sempre hi havia amb qui jugar.

Recordaven aquells dies que, mirant els núvols, intentaven esbrinar-hi figures amagades, o quan corrien pels portals picant els timbres de les cases que es trobaven al seu pas. També era divertit passejar pels horts agafant prestada alguna fruita d’amagades del bon pagès.

Ara tot era diferent per culpa d’aquell virus que deixava tothom hipnotitzat. Sobretot les rates més petites, que ja no gaudien rossegant algun tros de pastanaga, mirant com saltaven les granotes, imitant el cant dels ocells... Ara la seva vida es centrava a teclejar i teclejar.

Calia actuar.

Va ser necessari colar-se al Centre de Telecomunicacions.

I no va ser gens fàcil perquè estava ple de rateres a més d’aquell gat matalassot. Va sortir esfereït quan li van encendre un petard dins unes

llaunes lligades a la cua. Quin sorollam, els guardes intentant aturar-lo i elles dues, cofoies, entrant pel forat de l’ascensor a la sala de control.

Només les hi calia prémer el botó vermell; ho havien aprés a les pel·lícules d’acció. I així ho van fer, però la Roomba es va ficar en marxa i gairebé les aspira com si fossin dues molles de pa perdudes. Quin ensurt! Un cop recuperades

havien d’aturar els servidors d’internet que manipulaven les ments de les seves amigues abans no tornessin els guàrdies.

Es van esmunyir pel fals-terra; allí s’hi trobaven com a casa, amb tot ple de porqueria. De sobte, se’ls va ocórrer la solució: calia rossegar el cable vermell.

Només fallava una cosa: tots eren negres i n’hi havia milers i milers. Es van enfonsar; elles només eren dues ratetes i estaven soles lluitant contra el gegant d’internet. Després de moments de desesperació, a

una d’elles li va sonar un budell buit, i les dues es van petar de riure; va ser un senyal per començar a rossegar cables amb desfici. Després d’hores estaven exhaustes. Rendides, van decidir tornar a casa sense haver pogut aturar aquella maleïda maquinària que robava la felicitat a totes les rates del món. Van sortir del fals-terra; tot continuava funcionant, fins i tot els guardes feien una becaina, com sempre. Van voler fer una pixada de camí. Ves per on, van començar a crepitar els cables i de seguida es va calar foc, que, després de recórrer el fals-terra, va incendiar un armari. Van sortir corrents no sense abans despertar els guardes colpejantlos el nas amb les seves cues.

Quina cara de por que van ficar, no només pel foc sinó per veure’s amb dues rates a les seves espatlles cargolant-se de riure.

En aquell moment la Rat va apagar l’alarma del mòbil.

Es va aixecar pensant “Quin avorriment, encara falten dos dies per anar al cau”. Àngel Martín Masip .

13

ARTICLE

Campaments de Centres Excursionistes,

el lleure educatiu 100% muntanyenc!

Som a l’any 2022 d.C. Tot el lleure educatiu està dominat pels caus, els esplais i les grans empreses de lleure educatiu.

Tot? No! Un petit reducte de valents invencibles manté encara viva l’essència dels campaments de muntanya dels centres i clubs excursionistes!

I és que la muntanya i la natura és i ha estat sempre un pilar fonamental dels nostres camps d’estiu, des del simple fet de tenir un campament base enmig d’un bosc o al costat d’un riu, fins a les rutes, curtes o llargues, que no poden faltar en una planificació de campaments, però no deixa de ser una de les moltes activitats que fem durant el camp d’estiu, i combinem la muntanya amb els tallers, les xerrades, els jocs de nit, les descobertes i moltes altres activitats variades.

Però, us imagineu uns campaments exclusivament dedicats a la muntanya? És el que ofereixen alguns centres excursionistes que mantenen les seccions infantils i juvenils i organitzen campaments d’estiu.

En aquests casos, deixen de banda alguns aspectes que es treballen al cau o l’esplai, i se centren en temes de formació tècnica de muntanya com ara orientació, vies ferrades, barranquisme... També alguns són molt específics i estan dedicats per exemple al trail running o bé a l’escalada.

14

En aquesta mena de campaments, els infants i joves s’inicien en aquestes disciplines esportives, o bé perfeccionen els coneixements que ja tenen.

També en trobem alguns de temàtica mediambiental, on cada dia es treballa un regne diferent dins el món dels éssers vius, fent banys de bosc, cerca d’insectes, descoberta de rastres de mamífers o bé observacions ornitològiques.

A mesura que els infants es van fent més grans, les propostes de campaments evolucionen cap a travesses excursionistes de diferents dies en autosuficiència i aprofitant per treballar, també, la tècnica de progressió per diferents zones de muntanya, o la navegació amb GPS....

Els centres excursionistes ofereixen, doncs, una àmplia gamma de campaments i rutes per a totes les edats (des dels 3 anys fins als 18) i nivells.

Anunci del CEC, Centre Excursionista de Catalunya.

Els participants acostumen a ser els mateixos que durant l’any realitzen sortides amb el centre excursionista, però són campaments oberts per tal que infants i joves sense experiència a la muntanya també hi puguin participar i, així, aficionar-se a la muntanya.

Val a dir també que, per a fer aquest tipus de campaments, calen monitors amb formacions més específiques que la del monitor i director de lleure, de manera que, a més d’aquests, acostumen a formar part dels equips de dirigents llicenciats en biologia i ciències ambientals, i tècnics esportius en senderisme, mitja muntanya i escalada, que assumeixen el guiatge del grup en les activitats més tècniques i específiques.

Si voleu més informació o provar un d’aquests campaments, us animem a visitar la web del Centre Excursionista de Catalunya, contactar amb la Federació Catalana d’Entitats Excursionistes de Caralunya (FEEC) o buscar per internet altres campaments de muntanya dels molts que ofereixen les entitats excursionistes.

Arcadi Cornadó Royo, amb la col·laboració de Llum Costa, organitzadora i directora de campaments amb el Centre Excursionista de Catalunya (CEC)

EL JO C DE LA TICS Hola, amics i amigues! sat número era un Sembla que el joc de la Tics del pas els tres germans repte difícil. Per això hem de felicitar t totes les cares del Manobens Rodríguez, que han encerta terna tematitzada!!!

Joc! Enhorabona! Ja és vostra la llan

Per aquest número haureu de ser bon s alpinistes i cercar el millor camí: “FES CIM PEL LABERINT” Es tracta d’escalar la muntanya escollin t l’única via que hi ha per fer cim!

Haureu d’enviar la resposta a l’adreça electrònica de la Tics, tics@fundacioalverna.cat, abans del 15 de setembre de 2022, adjuntant una foto de la pàgina del joc amb la via marcada amb bolígraf dins del laberint.

El sorteig se celebrarà abans del proper número de la Tics, i es comunicarà el guanyador o guanyadora a través de les xarxes alvernianes.

I l’obsequi d’aquest número és una cadira de muntanya plegable molt pràctica!

ANIMEU-VOS I PARTICIPEU!

15

DESCOBERTA I AVENTURA

REFUGIS DE MUNTANYA Qui més qui menys, si ha anat d’excursió per la muntanya als Pirineus, haurà topat en un moment o altra amb una construcció més o menys austera al mig del no res.

Després d’assegurar-se que no es tracta de cap hotel fruit de la febre constructora d’alguna immobiliària amb ganes de crear un nou barri o urbanització, haurà pogut comprovar que aquest petit oasi de “vida civilitzada” enmig de llacs, tarteres i cims, és un refugi de muntanya. Un lloc on refer-se d’una llarga ruta prenent una cervesa, aixoplugarse mentre passa aquell cap de núvol tempestuós, o passar una nit ben resguardats del fred i delectant una bona sopa de ceba o embotits de la zona.

Aquesta estampa típicament pirinenca troba la seva particular forma d’existir a les nostres muntanyes, les tarragonines, les del prelitoral, aquelles que no fan tanta por, ni són tan altes, i que ens sembla que les podem recórrer en un sol dia... I per fer-ho, com tot en aquest món, s’ha hagut d’adaptar a l’entorn.

Així doncs, a les Muntanyes de Prades, al Montsant, als Ports o a la mateixa muntanya de Montserrat, per posar

16

alguns exemples, els refugis de muntanya han baixat de les alçades per apropar-se als pobles, al peu de la muntanya, i esdevenir així un punt de partida i final per a aquestes excursions d’un sol dia, un punt d’informació i referència per a excursionistes i escaladors, o l’excusa perfecta per allargar la ruta la nit abans i no haver de matinar tant.

Però, què és, realment, un refugi?

Independentment de si es troba més o menys aïllat, un refugi de muntanya es considera una instal·lació esportiva, i ha de figurar al cens d’equipaments esportius de Catalunya.

Aquesta condició fa que els refugis tinguin un marge molt ampli a l’hora de complir amb normatives d’allotjament, de manera que podem trobar refugis amb instal·lacions modernes, grans cuines, espais adaptats i habitacions amb bany propi, però també refugis que no són més que una petita caseta amb una cuina lliure, una taula i unes lliteres. A les muntanyes tarragonines, la majoria de refugis opten, per tal de subsistir, per oferir servei de bar, a més d’allotjar els excursionistes, i procuren també organitzar activitats esportives i culturals

per tal d’atraure un públic més local que, sense aquestes activitats, segurament no faria ús del refugi, ja que per proximitat no necessita passar-hi la nit.

Els refugis acostumen a ser propietat d’algun centre o club excursionista, o bé directament de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Uns i altres, ofereixen la concessió del refugi a una sèrie de persones, anomenades “guardes”, que es fan càrrec de la gestió de l’establiment, el manteniment, el menjar... Sovint són persones molt vinculades a la muntanya, coneixedores de l’entorn, i molt polivalents, ja que tan aviat et fan un remenat d’espàrrecs com arreglen una aixeta, curen un excursionista ferit o informen de quina és la millor ruta que pot fer una família.

En definitiva, anar de refugi, també a les nostres muntanyes, sempre és una manera d’enriquir la nostra estada a la muntanya, conèixer persones que comparteixen la nostra afició, aprendre dels guardes, consumir productes locals i enriquir la nostra experiència!

LA RUTA La Selva del Camp – Puig d’en Cama, per l’Ermita de Sant Pere i baixada pel Camí de l’Aigua Des de la Plaça del Molí del Rovellat, on podreu aparcar fàcilment, agafem la pista asfaltada que puja amb intensitat direcció a l’ermita de Sant Pere, tot passant alguns masos i xalets dels afores de la Selva. Al cap d’un quilòmetre, la pista esdevé un camí estret que segueix pujant fins a creuar una pista on trobarem un pal indicador que ens acabarà de menar a l’Ermita de Sant Pere (1’8 km, 300 metres de desnivell positiu).

Puig d’en Cama

Des de l’ermita, anem a buscar una pista que marxa cap a l’oest, deixant l’ermita a la nostra dreta.

El camí va fent una sèrie de “tobogans”, coronant petits cims secundaris, fins arribar al darrer i més alt dels cims de la carena, el Puig d’en Cama, de 701 metres i inclòs al repte dels 100 cims de la FEEC. Haurem recorregut 4 km i 500 metres de desnivell positiu.

fins a trobar un corriol que marxa a la nostra esquerra; primer, amb poc pendent, i després, baixant clarament fins a una pista, que seguim encara de baixada fins arribar al Camí del Rec, un bonic recorregut que han arreglat recentment que ens durà còmodament, tot planejant, fins al punt d’inici.

Per baixar, desfem camí, aproximadament, un quilòmetre,

Ermita de Sant Pere

La Selva del Camp Distància: 10 km

Desnivell positiu: 500m

Circular 17

ANNA SABALLS

Abans de res, ens agradaria que et presentessis. Qui és l’Anna Saballs?

“

Tot va començar com a un propòsit d’any nou publicat al meu Instagram.

La millor descripció sobre qui soc és la que podeu trobar al meu perfil del Twitter. Soc una tarragonina, quasi arquitecta (estic acabant el projecte) i runner – corredora de muntanya. També soc una amant de la natura i del patrimoni.

I, a més, amb una connexió especial amb Sant Simplici.

Exacte. Sant Simplici és un turó que hi ha a la zona del Mèdol, coronat per una torre medieval. És el lloc on vaig a entrenar i el primer lloc on vaig sortir a córrer per la muntanya. A més, és el meu lloc de desconnexió total.

Quan estic molt enfeinada a la Universitat o quan estic molt atabalada, vaig allí i desconnecto. És un lloc que fa de mirador a Tarragona i té com una barrera acústica respecte a la carretera. A dalt de Sant Simplici no se sent res. És el lloc on vaig a descansar mentalment.

“

D’aquesta relació tant especial amb Sant Simplici neix el projecte #100xSant Simplici.

Com et va sorgir la idea?

Anna Saballs arribant corrent al cim de Sant Simplici. Cedida.

18

Doncs és una història molt bona, perquè tot va començar amb un post a Instagram el dia 1 de gener, com una mena de propòsit d’any nou. Hi deia que durant aquest any volia fer 100 pujades a Sant Simplici, però amb la idea que tampoc passava res si no arribava fer-les totes. I a partir d’aquí, quan anava a curses, la

gent començava a preguntar quantes pujades portava.

Després vaig fer un fil sobre Sant Simplici a Twitter, com molts dels que acostumo a fer parlant de patrimoni, i el conseller Hernán Pinedo, de l’Ajuntament de Tarragona, va contactar amb mi.

A partir d’aquí es va començar a dinamitzar tot.

Explica’ns una mica en què consisteix aquest projecte. #100xSantSimplici té dues cares que es complementen. Per una banda, hi ha una part molt important de sensibilització sobre el patrimoni de Tarragona.

Cal donar a conèixer el nostre patrimoni; per exemple, mitjançant plaques informatives, perquè si no es coneix no es respecta de la mateixa manera.

Una placa a la torre explicant la seva història i consolidar la base, netejant de restes, podria ser un primer pas. També cal una intervenció en tot l’entorn de neteja de camins, cartellera per a senyalitzar els camins (a vegades et trobes gent perduda que no sap per on va) i adequar l’espai per a donar un ús per a més gent.

I a banda de la sensibilització?

El projecte va molt més enllà de la torre i de Sant Simplici, i abasta tot el conjunt de l’Anella Verda. Cal dignificarla, especialment pel que fa als accessos principals.

Cal treballar les entrades a l’anella verda tant des de la zona de la ciutat com des de la

És la impulsora de #100xSantSimplici. L’objectiu? Pujar 100 vegades al turó i sensibilitzar del respecte a la natura i donar a conèixer Sant Simplici. Un projecte que tracta d’esport, muntanya i patrimoni.

zona de la platja Llarga i la Móra.

No hi ha indicacions i l’accés és complicat. Per tant, hauríem de començar per dignificar les entrades a l’anella, ni que sigui amb la senyalització. Després, ja es podria començar amb la neteja dels camins, l’equipament de punts d’aigua, bancs, senyalitzacions. Cal aprofitar el Mèdol i la seva zona d’influència, inclòs Sant Simplici, i convertir-la en una entrada similar a la que podem trobar al Pont del Diable.

En quin punt es troba el #100xSant Simplici?

De moment hem fet més de quaranta pujades a Sant Simplici.

Intento que m’acompanyi gent molt diversa. Primer vaig començar pels grups de senderisme. Ara intento portar gent coneguda per a fer-ne difusió; també m’han acompanyat il·lustradors (amb la intenció de fer una exposició dels seus treballs sobre la torre). Ara vull començar amb grups d’edats diferents; per exemple, un grup de les Dones de la Casa del Mar. També m’agradaria convidar la germandat de l’Ecce Homo, de la que formo part, les colles castelleres, elements del seguici popular, agrupaments d’escoltes, esplais...

d’orientació on, als diferents punts de control, es pugui tenir informació sobre punts d’interès de tota l’Anella.

Com podem col·laborar des de l’agrupament?

Només cal dir una data i quedar d’acord amb el punt de sortida.

Tant podem planejar una cursa llarga des de Tarragona com una de més curta des de la Móra.

Podríem acordar diferents dies per als diferents itineraris; segons el que puguem caminar amb cada grup.

En ruta cap a Sant Simplici amb C.E. Alliberadrenalina. Cedida.

Si poguessis tornar enrere, fins el dia 1 de gener just abans de publicar a Instagram el teu propòsit de pujar 100 cops a Sant Simplici, que et diries a tu mateixa?

Que prepari l’agenda. Tot això està agafant molta volada.

Entrevistes a diaris, la ràdio i, fins i tot, TV3. Volia portar l’alcalde a la pujada número 100, però a la 39a ja va aparèixer a dalt. Estic súper motivada. Sempre m’han agradat els reptes. Soc corredora de muntanya i això ja implica ser una mica massoca.

Anna Saballs i Teresa Saballs al cim.

Cedida.

Qui t’està ajudant a tirar endavant?

L’Ajuntament m’ha ofert ajuda, sobretot amb contactes, com les associacions la Sínia i Aurora per a la neteja de camins. Amb la Regidoria d’Esport espero que es pugui organitzar-hi una cursa

Al cim de Sant Simplici. Cedida.

19