Tardor 2021 Núm:
35 TICS
LA REVISTA DE LA FUNDACIÓ ALVERNA
MIRA LES REVISTES ONLINE!
SOM AIXÍ
Vetllada o joc de nit? ARTICLES
Sexualitat i educació: sí, si us plau! Travessa Gabriel M. García Salomón EL JOC DE LA TICS
Mots encreuats! ENTREVISTA
Núria Bota, d’Una Finestra al Món
Camps d’estiu quasi com els d’abans!
ÍNDEX
3
Editorial L’alternativa: decréixer
4 Notícies 5 Equip de caps 6 Un estiu ple d’aventures! 8 Pas d’unitat 9 Caps & Caps 10 Article Sexualitat i educació: Sí, si us plau!
11
Som Així Vetllades o jocs de nit?
12
Joc de la Tics
LA TICS La revista TICS és una publicació de tirada quadrimestral que va néixer l’any 2008 per a donar a conèixer el dia a dia de l’Agrupament Escolta i Guia Alverna i les activitats de l’Associació d’Antics i Amics, entitats que conformen la Fundació Alverna.
EQUIP DE REDACCIÓ Júlia Abelló Diego Montiel Sergi Aldave Màrius Castellví Arcadi Cornadó Xavi Fort Gerard Roset Núria Salvador Mayte Solé
Mots encreuats!
13
Dinorama Empastifats!
14
Article Travessa Gabriel M. García Salomón
15
Descoberta i aventura Tarrafòrnia
18
Entrevista Núria Bota
20 Xiruquerus COL·LABORA
MAQUETACIÓ Júlia Abelló Xavi Fort La Fundació Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.
SEGUEIX-NOS!
@anticsiamics
Fundació Alverna Pl. Sant Fructuós, 1 43002 TARRAGONA
@AlvernaArxiu
tics@fundacioalverna.cat
EDITORIAL L’ALTERNATIVA: DECRÉIXER
Muntanyes de carbó al Port de Tarragona per a producció elèctrica. Foto Màrius Castellví Gavaldà
La passada cimera sobre el clima de Glasgow, també anomenada COP26, ha decebut a tothom. L’expressió “Bla, bla, bla” de la “nostra Caravel·la” Greta Thunberg -bé, ara potser ja és trucaire-, ha donat una imatge molt clara del que han estat els acords a què han arribat els estats participants. No descarbonització a curt termini, no compensar prou els països pobres, no reduir la producció càrnica, pocs compromisos en impulsar decididament les energies renovables...; en definitiva, no fer prou per aturar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle causants del canvi climàtic. Els científics ens ho estan dient cada dia: o parem i canviem el nostre mode de vida, o molta gent del nostre planeta ho passarà malament, i no seran precisament els habitants dels països més rics.
créixer fins a l’infinit. El planeta Les organitzacions ecologistes ens ho diu cada dia. i de solidaritat fa temps que reflexionen sobre la relació entre Ara ve Nadal, l’època de la el consumisme descontrolat i la borratxera consumista. Molts ja crisi climàtica. Per un cantó, les estem preparant la carta als Reis grans multinacionals pressionen i els grans àpats. Els contenidors els estats per a què els canvis d’escombraries, del cartró i siguin els mínims. Amenacen del plàstic, a petar després de amb desastres econòmics i més les festes, tenen una imatge atur. Els sistemes de producció equivalent en una muntanya de “bruta” del sector energètic, de carbó que s’afegeix a l’atmosfera. l’automoció, de l’alimentació, del tèxtil..., tenen una relació Hi ha alternatives? Segur. En directa amb el problema. Sense línia d’aquesta reflexió hi ha un anar més lluny, a Tarragona en corrent de pensament polític, tenim una mostra ben visible econòmic i social anomenat al nostre port: muntanyes de “Decreixement”, que diu: “No carbó destinades a les centrals és possible el creixement per a producció elèctrica. Com econòmic continu en un planeta us heu quedat?! Per un altre limitat”. Sembla obvi, oi? No banda, els nostres hàbits com és un pensament negatiu, a consumidors i les nostres sinó necessari, quan estem decisions diàries i individuals superant els límits ambientals. també tenen conseqüències. En essència, ens diu que calen Hem de reflexionar-hi. Cal tenir menys béns i més llaços socials cotxe propi, cal menjar carn i natura. cada dia, cal canviar de roba cada temporada...; cal tant Hi hem de pensar. malbaratament? No podem 3
Notícies
Visita al notari per actualitzar els càrrecs de Patrons.
Aquest trimestre s’han produit canvis en la composició del patronat de la Fundació Alverna en virtut del estatuts que la regeixen. Dels set patrons que en formen part, en renuncien Mariona Sementé, Danae López i n’Agustí López, aquests dos últims deixant-ne vacant els càrrecs de secretària i president respectivament. No sense abans lloar la tasca dels renunciants, el recanvi serà pels entrants Laura Piñol, Núria Salvador i Albert Fabregat. Finalment dir que la nova presidència recaurà en Júlia Abelló i la nova secretaria en Albert Fabregat. Seguim amb nous reptes. Albert Fabregat
!
A P P ’s
Aplicació gratuïta que permet la Aplica identificació d’espècies vegetals. Mitjançant fotografies de la planta, que es poden prendre des de la mateixa aplicació, s’obté la identificació i informació de la planta. És una aplicació col· l aborativa que utilitza les fotografies fetes per les persones usuàries per ampliar la seva base de dades i millorar la identificació de les plantes. identify.plantnet.org
4
equips de caps Castors i Llúdrigues
Berta Camps Laura Mariné Esteve Gonzàlez Marta Lyn Pep Aldave
Ràng ers i Noie s Guia
Mireia Espedas Iñaki Berasategui Núria Salvador
Álvaro Navarro Ona Martín
Truc
Llops i Daine s
Diego Montiel Miren Luis Gerard Roset Jaume Aresté Marina Aldave
Pioners i Caravel·les
Pere Joan Iborra Roger Barberà Lídia Larrañaga
Aina Santos Genís Negrié
pame E q u ip d ’a g ru
nt
Truc 1 Laura Piñol Truc2 Carla Manero Alex Estebanell
Laura Piñol dor ill iv st E u a Salva rn A yaga Núria Lídia Larran
Un estiu ple d’aventures! CASTORS I LLÚDRIGUES Els C/LL marxàvem de Camp d’estiu del 25 al 27 de juny a la Febró, al meravellós Maset Vega. Una inspectora va venir de sorpresa a tancar-nos els campaments, però entre tots i totes la vam poder convèncer que tot allò que fem i treballem al cau és importantíssim. I, a través de treballar i ensenyar-li els valors amb els quals convivim a l’Alverna, va acabant sent amiga nostra i tot! Una ruta inoblidable i un riu que ara té més cabal gràcies a la feina dels castors i llúdrigues, seran el record de moments genials que ens acompanyaran els pròxims temps. Van ser uns dies increïbles. Vam gaudir d’uns campaments que sempre recordarem.
RÀNGERS I NOIES GUIES El passat agost, Ràngers i Noies Guia vam anar de campaments d’estiu a Duesaigües. Vam passar uns dies magnífics que ens van ajudar moltíssim a cohesionar-nos i fer moltíssima pinya!!! Vam aprofitar un munt el nostre entorn, visitant el castell d’Escornalbou i també el pantà de Riudecanyes on, no us ho perdeu, vam crear unes andròmines per a passar-lo de punta a punta, encara que també ho vam fer nedant! Va coincidir el nostre campament amb la pluja d’estrelles d’agost, i què bonic fer bivac veient-les! Estem desitjant que arribi ja la pròxima excursió per a gaudir de nosaltres més temps!
PIONERS I CARAVEL·LES E Els Pioners i les Caravel·les vam marxar de Camp d’Estiu a al terreny de les Esplanes, a Nulles. Volíem començar els ccampaments fent una ruta de Tarragona fins a Nulles, però, a causa de les restriccions del Pla Alfa, vam haver d’escurçar el campament tres dies. Malgrat això, vam poder retrobare nos totes i vam poder gaudir molt dels vuit dies que vam n estar junts. e Ens vam acabar de conèixer, ens vam cohesionar molt, E ttant joves com caps, i vam fer un munt de tallers i activitats, on vam reflexionar, riure i fins i tot, plorar. L’eix d’animació o ens va permetre acabar trobant les mares del Xavi, tres e dones que vivien a Nulles i a les quals agradaven molt les d ccançons d’ABBA i la pel·lícula de Mamma Mia. El Camp d’Estiu ens ha permès acomiadar-nos d’aquelles E ccaps que ja no hi seran i de la quinta de 3r, que enguany passa a ser TRUC 1.
LLOPS I DAINES Per fi, després d’un curs tan estrany i sense fer sortides, Llops i Daines vam poder conviure plegats i gaudir de la natura. Vam marxar de camp d’estiu a Castellar del Riu, al Berguedà, en un terreny al peu del bosc, molt a prop del riu. Van ser dies molt intensos plens d’aprenentatge, reflexió i cohesió, on vam divertir-nos molt però també vam haver d’enfrontar-nos a alguns obstacles: vam perdre la por al bosc i a la nit, i fins i tot vam sobreviure a una tempesta que ens va deixar sense sopar! Vam embrutar-nos, vam fer pastissos, vam construir cabanes i descobrir els animals del bosc..., i, sobretot, vam treballar la conscienciació i el respecte a la natura. I per acabar, després d’uns quants rituals sense èxit, vam aconseguir connectar amb el Déu Llop, que ens va donar les gràcies per cuidar la natura i ens va concedir un desig.
TRUC 1 Aquest any 2021, els de primer de Truc vam anar a Castell Vell a fer el nostre Camp d’estiu. Vam tenir alguns problemes amb en Coronavirus, però al final vam aconseguir fer un camp d’estiu de quatre dies on ens ho vam passar molt bé. Malgrat no poder fer un camp d’estiu amb total normalitat, va ser una experiència que ens va unir bastant com a Truc 1, ja que després d’un any amb la covid no havíem tingut moltes estones per estar tots junts; el CE ens va ajudar bastant a seguir en l’ambient i la convivència característica del cau. Les nostres animadores ens van preparar un eix d’animació sobre celebritats, on ens havíem de dividir en dos grups i competir entre nosaltres per la victòria.
TRUC 2 Aquest estiu Truc2 vam anar a Beget, un dels pobles més bonics de la comarca del Ripollès. Vam fer activitats de reflexió, jocs de cartes, vam tocar la guitarra i, fins i tot, vam banyar-nos als gorgs! Va ser genial poder fer el raid a l’entorn de Beget i poder conèixer els seus paisatges. També vam fer una petita ruta i vam connectar amb la natura i, sobretot, amb moltes vaques! Vam riure, vam plorar... En definitiva, un bon final per acabar la nostra etapa com a joves al cau. 7
Pas d’unitat 21/22 El passat 16 d’octubre vam començar un nou curs a l’Alverna. Després d’un any marcat per la irregularitat de la pandèmia, vam poder iniciar el curs amb certa normalitat. Aquest cop per començar el curs havíem d’agafar el tren de l’Alverna. Les unitats vam anar cap al nostre respectiu vagó per iniciar l’aventura d’aquest curs, però els revisors, quan van veure que no teníem els bitllets, no ens van deixar pujar. Els caps van explicar que no podíem perdre el tren perquè només passava un cop a la vida, i costés el que costés havíem d’aconseguir un bitllet per pujar-hi. Llavors l’agrupament es va dividir en unitats antigues. Les quintes de 1r i 2n van preparar unes proves i activitats per aquelles persones noves i que pujaven de les unitats antigues, per veure si estaven preparades per pujar al seu vagó. Les quintes de 3r que pujaven d’unitat van preparar uns regals de comiat per als seus companys d’unitat que es quedaven. Després d’una posada en comú on tots s, es vam poder veure els regals i proves, fants perquè van entregar els bitllets als infants verna. Això poguessin pujar al tren de l’Alverna. n misteri molt no obstant, encara quedava un en els nous important per resoldre: qui serien brir-ho, els caps de les unitats? Per descobrir-ho, ascun amb caps ens vam posar en fila, cadascun un globus a les mans. Dins els globus hi havia els bitllets del color de la unitat de la ment, quan qual seran caps enguany. Finalment, ets, vam tots nosaltres ja teníem els bitllets, poder pujar al tren i engegar un nou curs amb el cau!!!
8
CAPS I caps GR: Gerard Roset
OM: Ona MarƟn
Abans de res, et podries presentar. Com et dius?
algú del Barça si prefereix el Sevilla o el Madrid; evidentment, Fent Camí!
tofu, però tampoc és la meva passió perquè no el sé cuinar gaire bé!
PA: Fent Camí, prou feina tenen en trobar local...
PA: Costellada... Què és tofu?
GR: Sóc el Gerard Roset Clavero. Tinc 19 anys i estudio un doble grau de CAFE i Educació primària a Lleida i, a més a més de ser cap, sóc àrbitre de bàsquet. OM: Ona Martin Medina PA: Pep Aldave Mas Quants anys portes al Cau? Per quines unitats has passat? GR: Tota la meva vida. Ara començo el meu 14è any al cau i he passat per totes les unitats.
Tenda o Vibac? GR: Sens dubte, tenda. Tot i que fent vibac pots veure les estrelles, pel meu gust, fa massa fred. OM: Vibac és molt guai per veure les estrelles i fer alguna cosa diferent, però, després de fer-ne durant tot un camp d’estiu a Menorca i despertar-te cada dia mullat, crec que prefereixo la tenda!
OM: Vaig entrar a primer de C/LL, així que porto ja molts anys, uns tretze o catorze diria!
PA: Vibac, les xerrades sota les estrelles és el millor que hi ha.
PA: Vaig entrar al cau a 1r de C/LL. Per tant, si els meus càlculs no fallen, aquest serà el meu 14è any al cau.
GR: Raid, per la química que crees amb el petit grup i per les anècdotes que et queden de tots els raids.
Verd o lila?
OM: Mai he sigut gaire fan dels raids, així que em quedo amb una bona descoberta.
GR: Lila OM: M’agraden els dos per igual, però de verd només m’agrada el fluix, així que suposo que escullo el lila. PA: Verd; sóc partidari de no perdre mai l’esperança. Xaloc o Fent Camí? GR: Si em fas decidir, Fent Camí, que allí hi tinc gent més propera. OM: És com preguntar-li a
Raid o descoberta?
PA: Raid. Sempre està bé aprendre coses noves, però connectar amb persones amb les que abans no t’hi portaves tant sempre és més satisfactori. Tofu o costellada? GR: Costellada; he provat el tofu i no m’agrada. OM: Tenint en compte que sóc vegetariana, escullo
PA: Pep Aldave
Plaça dels Sedassos o Plaça de la Font? GR: Plaça de la Font; normalment hi ha més ambient. OM: El meu grup d’amics es diu Sedassos; crec que això ho diu tot! Té més encant, és més barat i, quan hi vas, sempre hi ha gent coneguda. PA: Plaça de la Font: més diversitat de bars i restaurants. Oques Grasses o C. Tangana? GR: M’han agradat els dos, però C. Tangana ho està petant molt últimament. OM: Sense dubte, Oques Grasses. És un dels meus grups preferits! Això sí, el C. Tangana també m’agrada molt. PA: C. Tangana; la veu del cantant d’Oques Grasses em fica nerviós! Gats o gossos? GR: Gossos. OM: Gats; no seria capaç d’aixecar-me al matí per treure a passejar al gos. PA: Gossos, i no m’influeix el fet de tenir la millor gossa del món.
9
ARTICLE
SEXUALITAT I EDUCACIÓ: SÍ, SIUSPLAU! La sexualitat és sovint un tema tabú i, al cau, a vegades és difícil d’afrontar depèn de la unitat en què ens trobem. En aquest article us expliquem les qüestions que es poden parlar sobre el tema a les diferents unitats.
Com podem parlar amb les infants i joves d’un tema que, tot i ser completament natural, sempre s’ha considerat tabú i sovint incomoda els adults? Una bona manera és seguir la seva pròpia curiositat, en base a les seves preguntes. Sobretot, sense transmetre mai que és un tema «dolent» o del qual avergonyir-se: seguiran tenint inquietuds, però ja no ho compartiran amb nosaltres sinó que ho viuran amb vergonya i culpa o buscaran en altres fonts (no sempre fiables!). De totes maneres, podem definir algunes qüestions a adreçar segons l’edat; sempre tenint en compte la maduresa de l’infant o el grup, i sabent que podem retornar als temes a mesura que creixin, aprofundint-hi progressivament. Castors i Llúdrigues és un bon moment per reforçar l’autonomia sobre el propi cos, acompanyant en l’establiment de límits en el contacte físic (petons, abraçades) o la nuesa; i fomentant el
CE dels CLL 2021 - Foto Marina Aldave
10
respecte dels límits aliens, que poden ser diferents als propis. Caldria començar a parlar sobre l’existència de diferents orientacions sexuals i models de família, i introduir nocions bàsiques d’identitat de gènere, distingint la identitat i el sexe biològic (genitals). En aquesta edat ja solen tenir curiositat per la reproducció, però sobretot en relació a l’embaràs i els bebès. A Llops i Daines podríem adreçar la privacitat, tant pel que fa al propi cos com a altres qüestions íntimes, posant especial èmfasi en les implicacions de compartir tot tipus d’informació a les xarxes socials. Els infants poden començar a mostrar curiositat pel paper del sexe en les relacions i en la reproducció; també pels canvis (corporals, emocionals i cognitius) que tenen lloc en tots dos sexes durant la pubertat. Poden trobar-se amb situacions o continguts que els incomoden o no entenen, i hauran d’aprendre a reaccionar-hi. Durant Ràngers i Noies Guia es pot aprofundir en les implicacions de la pubertat i com aquesta pot canviar la seva manera de percebre’s i de relacionar-se amb els altres. Caldria estimular el sentit crític pel que fa a la sobresexualització, i a la manera com es representen la sexualitat i les relacions en els mitjans de
2009/2010 - LL/D - Camp d’hivern Vallfogona de Riucorb
comunicació: això que veig, és realista? I és desitjable? Als Pioners i Caravel·les els hem de saber transmetre que l’educació sexoafectiva va molt més enllà dels mètodes anticonceptius. Com? Parlant d’intimitat i proximitat, de que arribar a certa edat o tenir parella no implica haver de ser sexualment actiu, aprenent sobre desig i consentiment, remarcant la importància d’explorar què ens agrada i què volem (i què no) sense deixar-nos influir per l’entorn... La comunicació assertiva (dir el que volem o pensem de manera clara, sense pressionar l’altre ni deixar-se trepitjar) els ajudarà a posar-ho en pràctica. Mireia Seguí
JO CS DE NI T O VE T LL A DE S? Prefereixo els jocs de nit perquè m’agrada córrer i no soc una persona molt tranquil· l a. A més, la nit m’agrada perquè la foscor no em fa por, tot i que, si es fa tard, em noto que començo a estar una mica cansada.
Júlia Camí Dickenson, Noia Guia Els jocs de nit són més divertits perquè m’agrada anar amb llanternes per la foscor. Els jocs que més m’agraden són aquells que consisteixen en buscar un tresor.
Marc Sempere Amézcua, Castor Depèn. Al Camp d’Hivern, com que fa més fred, prefereixo les vetllades. Com que soc fredolica, estic millor dins de la casa, amb els companys, fent caliu. En canvi, al Camp d’Estiu, com que fa calor, m’agrada fer jocs de nit. De totes maneres, no soc massa activa, de córrer cap aquí i cap allà.
Aina Santos Martínez, cap Jo prefereixo les vetllades perquè és un moment molt propi del Cau. Crec que la rauxa, la diversió i la posada en escena uneixen més, fan més sentiment de grup a la unitat quan estem tots en rotllana fent festa. Els jocs de nit són més individualistes i sempre he pensat que estaven pensats més per cansar-nos i anar a dormir tranquils, he, he, he.
Enric Rovira Dufí, Truc A mi m’agraden més les vetllades. Trobo que creen un ambient de reflexió i més relaxat a la teva unitat. També és veritat que, de petita, després de sopar, preferia un joc de nit.
Laura Santo s Martín ez, carave l·la
EL JO C DE LA TICS Per aquest número el joc va de tenir bons coneixements del Cau: MOTS ENCREUATS XIRUQUERUS! Cal omplir totes les caselles, per files i columnes, amb les paraules que corresponen a cada descripció. Les paraules poden anar cap amunt o cap avall. Les lletres es comparteixen quan les paraules es creuen.
Hola amics i amigues! Vau participar al Joc de la Tics del darrer número? Vau trobar les 11 diferències? La Ivet les va encertar i li va tocar al sorteig un magnífic xiulet d’emergències, amb brúixola i lupeta!
HORITZONTALS
VERTICALS
2. El portem al coll 4. Grup d’escoltes i guies per edats 8. Els companys de les Caravel·les 9. Còmic de la TICS 10. La clavem al terra quan muntem la tenda
1. Els fem a l’estiu 3. Itinerari d’escalada 5. Colors de l’Alverna 6. La nostra revista 7. Sortida amb motxilles
La resposta l’haureu d’enviar a l’adreça electrònica de la Tics, tics@fundacioalverna.cat, abans del 31 de gener de 2022, adjuntant el quadrant dels mots encreuats tot complimentat. El sorteig es celebrarà abans del proper número de la Tics i es comunicarà el guanyador o guanyadora a través de les xarxes socials. 12
L’obsequi d’aquest número és UNA MAGNIFICA MANTA TÈRMICA! D’aquestes que semblen pels astronautes!
dinorama EMPASTIFATS! Cares pintades, mans multicolors, cossos enfangats, peus negres, roba esquitxada... Us penseu que estem parlant de les tribus índies de l’Amazones amb tots els seus rituals de pintar els seus cossos? Doncs no! Us estem dient com van els nostres escoltes i guies quan munten una festa d’empastifament corporal! I és que no direu que no és divertit en una excursió començar a pintar-se les mans, després la cara i acabar tothom amb la roba i el cos ben acolorit o enfangat.
Camp d’Estiu Ràngers Noies Guies Beseit 2001 (foto arxiu Alverna)
I els papes i mames quan tornem a casa? Contents..., i amb la rentadora a punt!
Camp d’Estiu Llops i Daines - S Pere de Torelló 2006 (foto arxiu Alverna)
Excursió d’Agrupament 2012-2013 (foto arxiu Alverna)
Camp d’Estiu Castors i Llúdrigues Cabacés 2013 (foto arxiu Alverna)
13
ARTICLE
TRAVESSA MEMORIAL GABRIEL M. GARCÍA SALOMÓN La història de l’Alverna comença a tenir molt records, molts moments compartits amb el fulard, la motxilla, fent ruta... Són un bon grapat d’històries viscudes que han trenat la nostra identitat d’avui, el que som com a entitat. Avui parlem d’una d’aquestes històries; una d’intensa i molt tendra. L’agost de 1976, el pioner de l’Alverna Gabriel Maria García Salomón va morir en no poder superar una cruel malaltia. Com us podeu imaginar, aquella pèrdua va suposar un cop molt dur pels seus companys i pel Cau en general, que ho va viure amb gran tristesa. Però si alguna cosa té de bo l’Escoltisme és que sap generar aprenentatges dels moments més difícils. I aquell, certament ho era.
Joc de l’Oca recordant el Gabriel Maria 1977 – Arxiu Cristià Casadevall
d’escoltes de l’Agrupament. El punt de Ens explica en Pitu Rovira que l’any sortida va ser l’estació de tren d’Alcover, següent, juntament amb el Ramon “La idea va on es van repartir, finançats per la Pasano (Non) i el Josep M. Borrut, família, uns braçalets commemoratius comptar amb la que havien sigut caps, van tenir complicitat entusiasta de la travessa. la pensada d’organitzar una de tot l’Agrupament i El Ramon Pasano (Non) ens comenta travessa en record del Gabriel Maria. La idea va comptar amb amb el consentiment que “la ruta va sortir d’Alcover i va la complicitat entusiasta de tot de la família García passar per Mas de Monravà, l’Albiol, l’Agrupament i de la família García Creu Trencada, Mas de Capafonts, fins Salomón.” Salomón, que va ser consultada i va arribar a l’Ermita de les Barrulles, al bell donar el seu consentiment a l’activitat. mig de les muntanyes de Prades. De fet, vàrem Així doncs, el 19 i 20 de març de 1977 es va realitzar la 1a Travessa Memorial “Gabriel M. García Salomón” amb la participació de mig centenar
Pancarta commemorativa 1978 – Arxiu Josep M. Rossell
14
obrir una sender nou en alguns trams”.
L’arribada a l’ermita va ser al capvespre, on, en primer lloc, s’hi van plantar les tendes, tot i que molts dels participants van passar la nit a l’Església i a un magatzem que hi havia a la vora. Després de sopar, com no podia ser d’una altra manera, hi va haver un foc de cap amb cançons, danses i molta gresca! L’endemà l’activitat es va reprendre amb jocs ben moguts que havien estat proposats prèviament pels participants i que van durar fins al migdia. El Cristià Casadevall, pioner de l’època, ens diu “vam fer una gimcana i una mena de Joc de l’Oca sobre el Gabriel Maria”. Després hi va haver una missa escolta amb el Pare Maties, consiliari de l’Agrupament, a la qual també hi va assistir la família del Gabriel M. Un moment ben sentit per tothom.
I just abans de dinar, a la plaça de l’ermita, hi va haver actuació de castells xiruquerus, que va reforçar l’ambient festiu de la trobada. La tornada a Tarragona es va fer amb autocar. Les sensacions d’aquesta primera travessa van ser tan bones que van tenir continuïtat en una segona edició. Va ser el 8 i 9 d’abril de 1978. Aquesta vegada la sortida va ser des de l’estació de Montblanc i la ruta va fer cap, una altra vegada, a l’ermita de les Barrulles. La programació va ser similar a la primera, però amb alguns ingredients nous. La vetllada va tenir una ballada de disfresses ben divertida, amb una cerimònia del “Groc en closca”, on s’hi van “batejar”, amb ous al cap, les víctimes propiciatòries.
En ruta 1978 – Arxiu Josep M. Rossell
1-Braçalet obsequi de la família 1978 2-El Gabriel Maria García Salomón, pioner de l’Alverna – Arxiu Josep M. Rossell
A la missa del diumenge, oficiada novament pel Pare Maties, hi va participar el Cor Al·leluia amb la seva directora, Pepa Rosselló. Cal recordar que el Gabriel Maria havia estat integrant d’aquest cor, i la seva participació va donar un ambient especial a la celebració. Els castells i el repartiment de premis del concurs de poesia que s’havia convocat i que va comptar amb una bona participació van cloure una jornada que va tornar a ser entranyable i divertida. Les circumstàncies de la vida van fer que no hi hagués una tercera edició de la Travessa Memorial. L’Alverna ha continuat fins avui i és una realitat ben viva, però aquells escoltes i guies que van compartir les dues travesses segur que no les oblidaran i el record del pioner Gabriel Maria els acompanyarà per sempre. Màrius Castellví Gavaldà
Castells a la plaça de l’ermita 1977 - Arxiu Cristià Casadevall
15
DESCOBERTA I AVENTURA
El surf és una modalitat esportiva que cada cop va guanyant adeptes, i és que Catalunya és un molt bon lloc on trobar onades tot l’any, sobretot els mesos d’hivern, tardor i primavera. Sense anar més lluny, no és gens estrany veure surfistes a les nostres costes tarragonines. De ben segur que haureu vist aquells «bojos» que als dies de temporal es llencen a la platja del Miracle a «pillar ones».
Però què té el surf que enganxa tant? Segurament és una sensació difícil d’explicar si no es viu. És el plaer de ser un amb el mar, de flotar i viatjar damunt de l’onada i dominar-la. A més, és un esport que requereix poc material (taula i neoprè) i que no cal pagar matrícula, quota o forfait per practicar-lo. Per tant és un esport pur i força accessible per tothom, encara que és força complicat tècnicament. Igual que els boletaires, als surfistes no els agrada gaire explicar els secrets dels seus llocs de surf, però el cert és que la platja del Miracle de Tarragona és un molt bon lloc per practicar aquest esport els dies que el vent bufa d’est (llevant) i sud-
Tarrafòrnia est (garbí). Primer de tot, ttot ot,, és q que ue es tracta d’una platja ja u urb urbana rban ana a de fàcil accés i amb un bon pàrquing cobert i gratuït. Per tant, és molt pràctica ja que des del Balcó del Mediterrani podem veure si hi ha ones o no. Després, cal destacar el tipus de fons marí, és a dir, els bancs de sorra creats pels temporals. Aquests bancs de sorra formen barreres naturals que provoquen que la onada trenqui allà i per això hi ha platges més bones que d’altres. Per últim, afegir que és una platja força gran que permet que hi hagi espai per tothom i és força segura. Tot i així, no és un esport en el qual ens puguem llançar al mar a la valenta atès que requereix tenir unes habilitats tècniques i coneixements per saber llegir el mar. Abans d’entrar l’aigua és important mirar la platja i veure els corrents que hi ha; això ens permetrà saber per on hem
d’entr d’entrar, d’en trar ar,, pe perr on h hem em d de e so sort sortir rtir ir i perr on n pe no o he hem m d’ d’an d’anar. anar ar.. És m mol molt oltt important informar-te abans d’anar a surfejar, ja sigui consultant alguna pàgina web d’Internet o preguntant a surfistes locals que hi hagi per allà. Una altra molt bona manera per iniciar-se en aquest esport és fent un curset de formació, on a part de la tècnica t’explicaran els aspectes de seguretat que has de tenir en compte. A la Costa Daurada també podem trobar empreses on poder fer cursets, com, per exemple, a la Pineda. Així doncs, si voleu començar amb aquest esport per estar en contacte directe amb el mar i sentir que el cor se us accelera quan «voles» damunt d’una ona, no caldrà que viatgeu fins a Califòrnia; a Tarragona també agafareu bones ones. Quina sort ser de Tarrafòrnia, oi?
Ariadna Puig Roig Excap i exsecretària de l’Alverna, mestra d’educació física i esportista multidisciplinar.
Fotografies: Platja del Miracle de Tarragona i l’Ariadna Puig a punt d’entrar a l’aigua. Cedides
Ariadna Puig Roig 17
NÚRIA BOTA CABAU
Com va començar tota aquesta aventura?
“
Després de conèixer i descobrir la complexitat de la situació sociopolítica del Sàhara, ens vam quedar atrapats amb la causa.
Una finestra al món comença sent un projecte educatiu, dins d’una escola de Tarragona, amb l’objectiu d’apropar realitats diferents de tot el món als infants de l’escola de la forma més directa possible. El nom del projecte el van posar els mateixos alumnes; la finestra representa la pantalla on es projecten els vídeos dels alumnes de cada indret ensenyant l’intercanvi de coneixements i mostrant com viuen. El primer viatge va ser als campaments de refugiats saharauís... Exacte. Vaig tenir la oportunitat de viatjar als campaments amb un company de la universitat que hi anava a fer un projecte i vaig decidir, d’una proposta que em feien a mi a nivell personal, aprofitar-la i compartir-la amb els meus alumnes..
“
I vau voler repetir. De fet l’objectiu inicial del projecte era viatjar a diferents parts del món, però després de conèixer i descobrir la complexitat de la situació sociopolítica del Sàhara ens vam quedar atrapats amb la causa. Vam adonar-nos que volíem que el projecte es mantingués allà perquè, d’alguna manera, ens vam convertir en activistes. Més enllà dels alumnes, vam creure que havíem d’implicar-nos socialment i políticament amb aquest poble. Quina és aquesta complexitat sociopolítica que us va enganxar?
Campament de Dahla (2016). Cedida.
18
Els més de quaranta anys que porten d’exili vivint en camps de refugiats com a conseqüència d’una ocupació il·legal, que en tot aquest temps encara no han pogut tornar a la seva terra que
oficialment és propietat de l’estat espanyol i, sobretot, la resistència pacífica i cultural. La voluntat de mantenir les seves tradicions i la seva llengua d’una forma pacífica va fer que ens volguéssim convertir en altaveus d’aquesta realitat. Actualment, què fa Una Finestra al Món? Des d’aquell primer viatge hem anat creixent i tenim diversos objectius. A banda de l’intercanvi d’experiències educatives, que es manté, hem afegit l’ajuda pel desenvolupament, que és tot el material que portem des d’aquí. Preguntem als mestres de les escoles dels campaments què és el que necessiten i nosaltres fem una campanya de recollida de material; per exemple, durant alguns viatges vam construir biblioteques a totes les escoles. Per altra banda, el tercer objectiu seria el de difusió de la causa saharauí. Intentem que en tots els viatges vinguin persones encarregades de documentar i crear algun material audiovisual perquè, quan arribem aquí, puguem difondre-ho. I l’últim objectiu seria apropar la causa al màxim de persones i col·lectius del Camp de Tarragona i que es vagin sumant al projecte. Cada viatge és diferent i, depenent de les persones que viatgen amb nosaltres i dels seus coneixements, es fan unes activitats o unes altres, a part de l’intercanvi amb les escoles. Per exemple, un any es va fer un treball de gènere fent entrevistes a dones saharauís de diferents generacions; un altre, va venir Tornavís Teatre i van fer una recerca per després fer-ne una obra de teatre, etc.. Des de la primera vegada que vau anar-hi, com ha canviat tot? Ha canviat moltíssim! El més
Membre d’Una Finestra Al Món i membre de la mesa de coordinació del moviment solidari amb el poble saharauí de Catalunya. Una Finestra al món és un projecte educatiu del Camp de Tarragona que treballa per promoure la causa saharauí.
significatiu és que quan vaig arribar la primera vegada, no hi havia electricitat, excepte a Protocolo, l’edifici on dorm la gent que va a fer cooperació als campaments. Ara ja hi ha llum, hi ha internet i ha millorat molt la seva qualitat de vida. Un altra cosa que ha canviat molt són les cases; quan hi vaig anar no hi havia ciment. Les úniques cases que hi havia construïdes amb ciment eren els edificis institucionals, i tota la resta de gent vivia en haimes i casetes fetes amb tova. Ara ja hi ha moltes cases fetes de ciment, amb una estructura més sòlida. L’aigua segueix arribant en camionscisterna. I en l’àmbit polític? Durant quaranta anys van estar vivint en un status quo i un alto al foc, i fa un any es va trencar el tractat de pau perquè el Marroc va decidir violar els acords i començar la guerra. Avui la situació és la mateixa, continuen en situació de guerra; potser no amb episodis de foc creuat com fa un any, però continuen havent baixes, tot i que no ens n’arriba la informació. Les negociacions i els acords bilaterals que s’havien de mediar des de la Unió Europea els van trencar totalment, així que actualment es troben en una situació tensa i molt delicada, atès que, a conseqüència d’aquesta situació sumada a la crisi de la Covid-19, els campaments de refugiats porten molt de temps sense rebre ajuda humanitària. Ves a saber com ens ho trobarem quan puguem tornar.
escola i em va convidar a casa seva. Jo, com que encara no havia estat mai en una casa saharauí, vaig deixar-me endur per la nena i em vaig asseure per primer cop a la haima amb la seva família. A ells no se’ls va fer estrany i de seguida em van oferir un got de llet de camella, que vaig haver de prendre per no fer un lleig, i també em van oferir el seu famós te. Vam estar una estona allà fent bromes amb la nena, que era la única que sabia parlar castellà. De sobte va arribar un senyor que va fer el mateix que jo: es va asseure al costat de la dona que feia el te, li van oferir una tassa de llet de camella, se la va prendre i, quan va acabar, va marxar sense dir res. Quan va marxar li vaig preguntar a la nena si el coneixien i ella va dir: “No, no sabemos quién es”. Jo, super estranyada, li dic: “¿Cómo que no?”, i ella em contesta: “Los saharauis tenemos siempre la puerta abierta, y cuando necesitamos algo, no hace falta decir nada. Entras, se te ofrece y te vas”.
Quin és el futur d’Una Finestra al Món? Volem seguir sent altaveu de la causa a casa nostra i col·laborar amb les mobilitzacions del país. Quan puguem, volem recuperar el viatge que va quedar interromput per la covid-19 i pensar altra vegada en nous projectes que puguin sorgir i poder portar nou material que necessitin als campaments. Aquí, a Tarragona, volem començar en breu a fer tallers a les escoles perquè cada vegada més infants i joves puguin conèixer el poble saharauí. Potser no són uns objectius molt ambiciosos, però fins ara hem fet això i creiem que és la manera de crear aquesta taca d’oli i que cada vegada es parli més del Sàhara.
I ja porteu més de 10 anys! Explica’ns alguna curiositat per conèixer més a aquest poble! Al primer viatge, passejant pels campaments, va acostar-se una nena que m’havia vist a la seva
Intercanvi d’experiències educatives, escola Nahnaa, Smara (2019). Cedida.
19