Descoberta i aventura

Camps d’estiu 9 Som així

REFUGIS DE MUNTANYA

Qui més qui menys, si ha anat d’excursió per la muntanya als Pirineus, haurà topat en un moment o altra amb una construcció més o menys austera al mig del no res. Després d’assegurar-se que no es tracta de cap hotel fruit de la febre constructora d’alguna immobiliària amb ganes de crear un nou barri o urbanització, haurà pogut comprovar que aquest petit oasi de “vida civilitzada” enmig de llacs, tarteres i cims, és un refugi de muntanya. Un lloc on refer-se d’una llarga ruta prenent una cervesa, aixoplugarse mentre passa aquell cap de núvol tempestuós, o passar una nit ben resguardats del fred i delectant una bona sopa de ceba o embotits de la zona.

Aquesta estampa típicament pirinenca troba la seva particular forma d’existir a les nostres muntanyes, les tarragonines, les del prelitoral, aquelles que no fan tanta por, ni són tan altes, i que ens sembla que les podem recórrer en un sol dia... I per fer-ho, com tot en aquest món, s’ha hagut d’adaptar a l’entorn. Així doncs, a les Muntanyes de Prades, al Montsant, als Ports o a la mateixa muntanya de Montserrat, per posar alguns exemples, els refugis de muntanya han baixat de les alçades per apropar-se als pobles, al peu de la muntanya, i esdevenir així un punt de partida i final per a aquestes excursions d’un sol dia, un punt d’informació i referència per a excursionistes i escaladors, o l’excusa perfecta per allargar la ruta la nit abans i no haver de matinar tant.

Però, què és, realment, un refugi? Independentment de si es troba més o menys aïllat, un refugi de muntanya es considera una instal·lació esportiva, i ha de figurar al cens d’equipaments esportius de Catalunya. Aquesta condició fa que els refugis tinguin un marge molt ampli a l’hora de complir amb normatives d’allotjament, de manera que podem trobar refugis amb instal·lacions modernes, grans cuines, espais adaptats i habitacions amb bany propi, però també refugis que no són més que una petita caseta amb una cuina lliure, una taula i unes lliteres. A les muntanyes tarragonines, la majoria de refugis opten, per tal de subsistir, per oferir servei de bar, a més d’allotjar els excursionistes, i procuren també organitzar activitats esportives i culturals per tal d’atraure un públic més local que, sense aquestes activitats, segurament no faria ús del refugi, ja que per proximitat no necessita passar-hi la nit. Els refugis acostumen a ser propietat d’algun centre o club excursionista, o bé directament de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Uns i altres, ofereixen la concessió del refugi a una sèrie de persones, anomenades “guardes”, que es fan càrrec de la gestió de l’establiment, el manteniment, el menjar... Sovint són persones molt vinculades a la muntanya, coneixedores de l’entorn, i molt polivalents, ja que tan aviat et fan un remenat d’espàrrecs com arreglen una aixeta, curen un excursionista ferit o informen de quina és la millor ruta que pot fer una família.

En definitiva, anar de refugi, també a les nostres muntanyes, sempre és una manera d’enriquir la nostra estada a la muntanya, conèixer persones que comparteixen la nostra afició, aprendre dels guardes, consumir productes locals i enriquir la nostra experiència!

LA RUTA

La Selva del Camp – Puig d’en Cama, per l’Ermita de Sant Pere i baixada pel Camí de l’Aigua

Des de la Plaça del Molí del Rovellat, on podreu aparcar fàcilment, agafem la pista asfaltada que puja amb intensitat direcció a l’ermita de Sant Pere, tot passant alguns masos i xalets dels afores de la Selva. Al cap d’un quilòmetre, la pista esdevé un camí estret que segueix pujant fi ns a creuar una pista on trobarem un pal indicador que ens acabarà de menar a l’Ermita de Sant Pere (1’8 km, 300 metres de desnivell positiu). Des de l’ermita, anem a buscar una pista que marxa cap a l’oest, deixant l’ermita a la nostra dreta. El camí va fent una sèrie de “tobogans”, coronant petits cims secundaris, fi ns arribar al darrer i més alt dels cims de la carena, el Puig d’en Cama, de 701 metres i inclòs al repte dels 100 cims de la FEEC. Haurem recorregut 4 km i 500 metres de desnivell positiu. Per baixar, desfem camí, aproximadament, un quilòmetre, fi ns a trobar un corriol que marxa a la nostra esquerra; primer, amb poc pendent, i després, baixant clarament fi ns a una pista, que seguim encara de baixada fi ns arribar al Camí del Rec, un bonic recorregut que han arreglat recentment que ens durà còmodament, tot planejant, fi ns al punt d’inici.