Primavera 2021 Núm:
34 TICS
LA REVISTA DE LA FUNDACIÓ ALVERNA
MIRA LES REVISTES ONLINE!
SOM AIXÍ
Tendes o casa de colònies? ARTICLES
Parlem de salut mental? El carnet de la Daina Talents musicals alvernians EL JOC DE LA TICS
Troba les 11 diferències ENTREVISTA
Xavier Mejuto Nogués
Joves amb ganes de normalitat
ÍNDEX
3 Editorial
Joves amb ganes de normalitat
4 Activitats de les unitats 6 Camps d’estiu 7 Món Cau
Les petites coses del cau
8 Caps & Caps 10 Article
Parlem de salut mental?
11
Som així
Tendes o casa de colònies?
12 Article
El carnet de la daina
13 Dinorama
A l’aigua, ànecs!
14 Article
Rutes Circulars
17 Entrevista
La revista TICS és una publicació de tirada quadrimestral que va néixer l’any 2008 per a donar a conèixer el dia a dia de l’Agrupament Escolta i Guia Alverna i les activitats de l’Associació d’Antics i Amics, entitats que conformen la Fundació Alverna.
EQUIP DE REDACCIÓ Sergi Aldave Màrius Castellví Arcadi Cornadó Xavi Fort Núria Salvador Mayte Solé Albert Villarroya
MAQUETACIÓ Júlia Abelló Xavi Fort Cinta Olivan Joan Olivan
Talents musicals alvernians
15 Descoberta i aventura
LA TICS
Xavier Mejuto
La Fundació Alverna no es fa responsable de les opinions i/o articles de tercers publicades a la revista TICS.
SEGUEIX-NOS!
20 Xiruquerus COL·LABORA
@anticsiamics
Fundació Alverna Pl. Sant Fructuós, 1 43002 TARRAGONA
@AlvernaArxiu
tics@fundacioalverna.cat
EDITORIAL JOVES AMB GANES DE NORMALITAT
Aquesta pandèmia ha afectat pulsions dels joves. Els ha tothom d’una manera o altra. tancat durant mesos a casa Hi ha qui ha perdut la feina i hi amb les seves famílies, amb la ha qui en té massa. Hi ha qui conflictivitat que això suposa. ha hagut de tancar-se en un pis petit amb tota la família i hi Aquestes limitacions també han afectat la vida del Cau. La ha qui s’ha vist obligat a restar tímida relaxació de les mesures lluny dels seus. I sobretot, hi l’estiu passat es va trencar a ha els qui han estat malalts, els l’octubre, quan les decisions que ho han superat i els que no. de les autoritats van tornar a Però hi ha un col·lectiu prohibir la presencialitat. Una que també ho està passant prohibició injusta, basada malament a la seva manera; en el desconeixement dels són els joves adolescents. qui prenen les decisions i en la idea que les activitats de Tothom sap l’important que és lleure són aquelles que es per als joves d’entre catorze i fan a l’estiu, als casals i les dinou anys d’edat relacionar-se colònies; idea aquesta que ja se amb els amics i amigues, sortir, n’encarreguen de vendre a tort festejar, ballar, fer excursions, i a dret les empreses privades fer esport... i també, perquè no de lleure. dir-ho, allunyar-se dels pares per experimentar-ho tot per un L’Escoltisme, en canvi, i també mateix. el món de l’esplai, fa una tasca educativa dissabte rere En canvi, la pandèmia, el dissabte, on presencialment confinament i les normes es va forjant una confiança del PROCICAT han anat en que permet, per mitjà d’un el sentit contrari a aquestes aprenentatge alternatiu,
estimular un creixement personal molt més ambiciós que el que representa trobarse una desena de dies a l’estiu fent anglès o activitats esportives. En aquest número de la Tics tenim un article molt interessant de la Mireia Seguí, psicòloga i ex-alverniana, que ens fa reflexionar sobre la salut mental, en particular la dels joves. El Cau pot ser un espai d’esbarjo, de descoberta de valors i del món, però també pot ser un suport emocional pels nostres joves adolescents en aquesta etapa complexa i plena de contradiccions. Un suport emocional que hem de posar en valor perquè ni la Pfizer, ni la Moderna, ni l’AstraZeneca són vacunes gaire eficaces pels altres “virus” dels joves. Per això tenen ganes de normalitat. Els hi ho demana el cos....
3
Què hem fet aquest tr CASTORS I LLÚDRIGUES Aquest trimestre hem estat descobrint la nostra ciutat, Tàrraco. Hem visitat els grans monuments romans, amb històries com les de Ròmul i Rem amb la lloba, i la malvada Medusa que ens pot deixar de pedra. Hem aconseguit salvar una noia petrificada des de fa milers d’anys i així poder aprendre coses sobre la seva època. Per salvar-la, vam haver de trobar totes les lletres amagades per la ciutat de Tarragona, i, després de buscar-les molt, vam aconseguir reunir-les i desxifrar el missatge: TÀRRACO. També hem pogut conèixer la geganta Frida, la primera geganta de la ciutat adaptada per a portadors i portadores amb cadira de rodes, ceguesa o sordesa. Ah, i dir-vos que ja tenim escamots! CAUMICS, DRAGON DE HIELO i MONSTRUITOS I MONSTRUITAS. A cada membre de l’escamot li pertoca un càrrec que elles mateixes s’han assignat; tenim secretàries, pallasses, cuidadores, escriptores, portaveus... RÀNGERS I NOIES GUIES Per començar el tercer trimestre, hem gaudit d’uns mini campaments de primavera de dos dies; curt, però intens! Descobrim moltes coses sobre Tarragona i els seus voltants. El primer dia vam fer una excursió, amb classe de botànica inclosa, per l’anella verda de la Canonja i Bonavista, que serveix d’escut enfront de les contaminacions. El primer dia l’acabem en l’Anella Mediterrànea de Camp Clar, fent així un recorregut per diferents barris de Ponent. El segon dia ens endinsem en la gran Tarraco Romana a través d’un raid, on vam haver de fer barates, trobar llocs i aprendre molt de sobre la preciosa Part Alta. Inclús vam fer una excursió al Bosc de la Marquesa per netejar la platja i així gaudir del gran dia que va fer! També ens hem centrat molt en els jocs, i en temes de gènere i sexualitat. Estem deseaaaando que arribi ja el camp d’estiu per poder passar molts dies totes ajuntis, intentant tornar a la normalitat el màxim possible.
PIONERS I CARAVEL·LES Aquest segon trimestre els Pioners i les Caravel·les vam realitzar dos caus durant Setmana Santa dedicats a realitzar dues descobertes: una sobre la depressió i els trastorns alimentaris, i una altra sobre defensa personal. També vam fer una pluja d’idees perquè els propis PICS les desenvolupessin i les preparessin. Aquells mateixos dies també vam aprofitar per avançar amb el nostre compromís i vam fer una activitat d’espiritualitat que anava sobre l’exili de persones del col·lectiu LGTBQ+. A més a més, vam destinar moments per realitzar espais d’eix, on els caps es presentaven com a investigadors i investigadores de l’Escola-Principiants-Investigadors-Capaços de Sobreviure (EPICS). Hem hagut d’investigar la mort d’una persona, i hem acabat destapant una xarxa d’influenciadors que no permetien la llibertat i el raonament entre els joves. Aquests dies ens van servir per aprofitar alguns dies tots junts i poder gaudir d’una mica més de normalitat dins del cau.
rimestre? LLOPS I DAINES A principis de Setmana Santa Llops i Daines per fi vam poder fer la nostra primera excursió del curs. Ens vam embarcar en una nova expedició; ens vam posar el barret d’explorador i, amb l’ajuda dels i de les nostres caps convertits ens arqueòlegs, biòlegs, historiadors, vam sortir a la recerca d’un tresor amagat, seguint la ruta d’Hernan Cortés per trobar el Dorado! El nostre punt de partida va ser la Platja Llarga. Amb l’ajuda d’un mapa i molt de treball en equip per explorar la zona, vam aconseguir trobar un cofre enterrat al Bosc de la Marquesa. A dins hi vam trobar moltes llibretes que més tard vam decorar i convertir en els nostres quaderns de bitàcora. Vam travessar el bosc i, a l’arribar finalment a la costa un altre cop, vam fer una parada per dinar i descansar. Ja de tornada, vam trobar l’última pista: un mapa amb un itinerari que marcava uns quants indrets, com ara una cova, una ermita i un arbre molt gran. Aquest mapa ens ha servit per seguir el rastre del tresor i, desxifrant-lo a poc a poc en els següents caus, apropar-nos al final de l’expedició.
TRUC 1 Aquesta Setmana Santa ens vam organitzar per a fer una petita ruta per la Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa, amb l’objectiu de fer una descoberta, a càrrec del Jordi Aldave, sobre la contaminació dels microplàstics al nostre entorn i com afecta el nostre planeta. També vam estar parlant sobre el consum perjudicial i excessiu del plàstic a la societat actual arreu del món, i sobre el gran impacte de les gegants illes de plàstic que es troben flotant pels oceans per damunt de la flora i fauna marina i, de retruc, sobre nosaltres mateixos. Es va constatar que, per a produir cada centímetre quadrat de plàstic és necessària la pol·lució i el malbaratament de milers de litres d’aigua, la qual cosa comporta l’extracció excessiva i intrusiva d’aigua de fonts naturals que es degraden a una velocitat cada cop més preocupant. A continuació, el Jordi ens va proposar una petita activitat que consistia en dividir-nos en dos grups i veure quin grup podia trobar més plàstic a la platja. En pocs minuts vam ser capaços de trobar-ne una bona pila d’una mida considerable, cosa que ens va demostrar com de contaminats estan actualment els nostres entorns naturals més propers.
5
CAMPS D’ESTIU Castors i Llúdrigues Del 25 al 27 de juny Maset Vega (La Febró, Baix Camp)
Llops i Daines Del 26 de juliol al 3 d’agost Llinars d’Aigua d’Ora (Llinars, Berguedà)
Truc 1 Del 31 de juliol al 8 d’agost Camí de Llops (El Vilosell, Conca de Barberà)
Arriba l’activitat escolta més esperada: els CAMPS D’ESTIU! A pesar de les dificultats pandèmiques, les nostres unitats tornaran a plantar les tendes per tot el país gaudint de noves aventures. Aquí hi teniu les dates i llocs d’acampada de cada unitat. Bon Camp d’Estiu a tothom!
Truc 2 Del 31 de Juliol al 8 d’agost Camp de les Mosqueres (Beget, Garrotxa)
!
Ràngers i Noies Guia
Pioners i Caravel·les
Del 8 al 15 d’agost
Del 13 al 22 d’agost
Puigmarí (Duesaigües,
Les Esplanes
Baix Camp)
(Nulles, Alt Camp)
A P P ’s
Birdnet és el Shazam per a ocells. És una aplicació gratuïta que permet la identificació d’ocells a partir del seu cant. El seu funcionament és molt senzill. Incorpora una gravadora amb la qual es grava el cant de l’ocell, es selecciona el tros de cant que es vol analitzar. Mitjançant la seva base de dades, identifica l’espècie d’ocell que l’emet. El resultat incorpora un enllaç a la Viquipèdia amb la informació sobre l’espècie identificada. Poseu-la a prova i descobrireu la varietat enorme d’ocells que tenim en el nostre entorn (fins i tot als parcs i jardins de la nostra ciutat ).
6
Una curiositat: intenteu fer el reconeixement d’una veu humana. Per saber-ne més: birdnet.cornell.edu
LES PETITES COSES DEL CAU La creativitat és un valor escolta. Reflexionar, contrastar, qüestionar, valorar, criticar.... i, al final, créixer. Amb la finalitat de promoure i difondre aquests elements, la TICS posa aquest espai a disposició de les unitats. Cada dissabte a la tarda ens reunim tots a la plaça. Entre riures i descobertes cada any triem nous projectes. A l’estiu ens movem per Catalunya i a l’agost viatgem a Nulles. Tots agafem la motxilla; ens posem el foulard verd i lila. Vam passar de fer cau virtual al cau presencial, i els colors que a casa varen estar apagats es van il· l uminar quan vam tornar a estar plegats. El cau ens ha ensenyat a créixer amb diversitat; per això li estem molt agraïts i li escrivim aquest poema tots els PICS.
Pàgina elaborada pels Pioners i Caravel·les
7
CAPS I caps
PJ: Pere Joan Iborra
ML: Miren Luis
Quants anys portes al Cau?
Raid o descoberta?
Per quines unitats has passat?
PJ: Raid.
PJ: Porto dotze anys al cau; he estat des de primer de Llops fins ara, és a dir, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, Pioners i Caravel· l es, i Trucs.
ML: De moment he fet més descobertes que raids, així que em quedo amb les descobertes; he aprés molt.
ML: És el meu primer any al cau i estic a Castors i Llúdrigues!
EG: Els raids sempre m’han semblat molt divertits, però hi havia descobertes que et deixaven amb la boca oberta.
DM: Aquest és el meu sisè any. He passat per PiCs i Trucs, i ara sóc cap de Rings. EG: Porto des de 2n de C/LL; aquest és el meu tretzè any.
Mar o muntanya?
Xaloc o Fent Camí? PJ: Fent Camí; el Xaloc és simplement la nostra sucursal.
ML: Doncs depèn de l’època de l’any; a l’estiu soc molt de mar, però la resta de l’any m’agrada anar a la muntanya.
ML: Fent Camí.
DM: Muntanya sempre.
DM: Fent Camí; com a mínim fan pionerisme. EG: Fent Camí; si dic Xaloc em miraran malament als consells.
EG: Muntanya; només de pensar amb la sorra que se’t posa per tot arreu i la sal del mar, m’esgarrifo.
Tenda o Bivac?
Sushi o bunyols de bacallà?
PJ: Muntanya sempre. El mar ja el tenim a prop a Tarragona.
PJ: Si és factible, bivac sempre.
PJ: Sushi; no m’agraden els bunyols.
ML: Prefereixo l’ambient que es crea a les tendes.
ML: Sushi. DM: Sushi.
DM: Bivac.
EG: No m’agrada el sushi.
EG: Bivac; res com mirar les estrelles abans d’anar a dormir.
8
DM: Les dos (a males, males..., raid).
Uns equips de caps vius, amb entrades de noves persones, són símptoma de bona salut dels agrupaments. En aquesta secció us presentem algunes de les noves incorporacions a l’equip de Caps i compartim amb vosaltres algunes de les seves intimitats. Seguim amb els caps de primer any!
DM: Diego Montiel
EG: Esteve Gonzàlez
Tofu o costellada?
sempreeee!
PJ: Costellada, sense cap dubte.
DM: Els dos; primer toques ferro i després, el vermutet.
ML: Tofu. DM: Hauria de dir tofu perquè sóc vegetarià, però una costellada em mata. EG: Costellada; no sé si cal argumentar-ho. Entrepà o carmanyola? PJ: Prefereixo carmanyola, però mai tinc temps, i m’acabo fent un entrepà. ML: Entrepà; molt més còmode! DM: Entrepà. EG: Entrepà; més clàssic. Cafè o cacau? PJ: Si puc, me’ls poso els dos. ML: Cafè. DM: Cafè. EG: No en prenc gairebé mai, però un cafè a primera hora pot arribar a fer molt de servei.
EG: Vermut, però la brisa que corre al balcó del mediterrani és top! Castells o Baixada de l’Àliga? PJ: Pregunta difícil, però Baixada de l’Àliga. ML: Castells; tant de bo es puguin tornar a fer aviat. DM: Baixada de l’Àliga. EG: Baixada de l’Àliga. No sóc massa fan dels castells. Oques Grasses o C. Tangana? PJ: Sincerament, no soporto a cap dels dos! ML: Són dos dels meus artistes més escoltats últimament. DM: Oques Grasses. EG: Oques Grasses, que almenys canten en català.
Tocar ferro o vermutet a la Plaça de la Font? PJ: Vermutet, vermutet. ML: Vermutet a la Plaça de la Font,
9
ARTICLE
parlem de SALUT MENTAL? Parlar obertament sobre pensaments, pors, emocions..., ens portarà a saber-ne més i, per tant, ser més empàtics i tolerants amb el malestar, propi i dels altres
«Un dia està de bon humor i l’altra enfadat, és bipolar», «Tinc TOC, m’agrada ordenar per colors». Aquest tipus d’expressions són habituals, però sabem realment de què estem parlant? Quan els nostres coneixements sobre salut mental depenen d’expressions col·loquials i de representacions (més o menys encertades) en pel·lícules i sèries, acabem assumint concepcions errònies sobre aquests diagnòstics i restant importància a situacions molt complicades. Podem pensar que una noia amb anorèxia tan sols té moltes ganes d’aprimar-se, o que estar deprimit simplement és estar trist. I quines conseqüències té això? Doncs que ens serà molt més difícil entendre i acompanyar aquelles persones properes que tinguin algun problema de salut mental, fins i tot si aquestes persones som nosaltres mateixos. Aprendre sobre què són realment aquests diagnòstics i el seu tractament ajuda a combatre l’estigma que arrosseguen, promovent la cerca d’ajuda i facilitant la comprensió per part de l’entorn. Però la salut mental és molt més que una absència de trastorns: hauria d’implicar benestar amb una mateixa, amb les nostres relacions i circumstàncies vitals (estudis, aficions, rutina, etc.). El nostre món, però, està ple d’obstacles: la cultura de la competició, la comparació i la necessitat de mostrar sempre la «bona cara» a les xarxes socials,
10
la impaciència i necessitat d’estimulació constant... Tot això sense comptar els problemes socials! Sovint, els infants i joves no són capaços de donar un nom a allò que senten; o fins i tot experimenten les emocions en forma de símptomes físics, com mal de panxa o marejos. A més, un cop identificat allò que ens passa, hem d’aprendre a conviure-hi o bé a respondre-hi de la manera més indicada. Què m’està intentant dir aquesta emoció? Puc resoldre la situació? Com comunico el que sento? Parlar de tot això seria el que anomenem «educació emocional», poc present en el sistema educatiu formal. Un dels aprenentatges més importants sobre emocions és la tolerància al malestar. Això no vol dir resignar-se a situacions injustes, sinó aprendre a respectar el ritme natural d’algunes coses: si tenim un familiar malalt o un amic s’ha enfadat amb nosaltres, és normal que sentim tristesa, ira o frustració. No podem fer desaparèixer l’emoció de cop, i intentar evitar les emocions negatives les accentua i les allarga.
També seria molt útil poder educar en estratègies de comunicació més efectives. Ser assertiu significa fer valer els nostres drets i necessitats, sent honestos amb el que pensem o sentim (parlant des del «jo»), però sense passar per damunt dels altres ni acusar-los. Poder expressar-nos i fer-ho de manera respectuosa ens fa sentir bé, ens ajuda a assolir objectius i millora la qualitat de les nostres relacions. En resum: des de l’educació, sobretot la no formal, hi ha moltes coses que podem fer per a contribuir a la salut mental d’infants i joves. El primer pas? Aplicar-nos les lliçons a nosaltres mateixes i ser el canvi que volem veure al món! MIREIA SEGUÍ
CA M PA M EN T S A M B T EN DE S O EN CASA DE CO LÒ NI ES ?
Depèn... estàs més còmode en una casa de colònies perquè tens un llit i amb tenda de campanya estàs en plena natura. El problema amb tenda el tens a l’hora d’anar al wàter que no m’agrada fer-ho al camp, prefereixo anar a un lavabo de casa de colònies.
Nu a Via der Rod ríg uez , dai na Jo prefereixo excursions amb tendes! És més divertit començar muntant la tenda, dormir tots junts i, sobretot, que estem en plena natura, escoltant els ocells... És la gràcia del Cau! L’única pega és que no et pots dutxar tots els dies si vas amb tendes, però això forma part de l’aventura! He, he, he!
Xanta l Sabat er Roig, carave l·la Si, anar a una casa de colònies és més còmode, però la tenda és més divertida i tens més experiències amb els teus companys perquè és un espai molt petit. A més, si no saps muntar bé la tenda, és que no ets de Cau! I si plou i et mulles amb la tenda, doncs no passa res, ho assumeixes i ja està!
Jordi Aldave Ondé, truc Amb tendes segur, seguríssim! M’agrada molt més! estàs a la Natura, és més real, diguéssim..., fins i tot si algú es tira un pet dins la tenda. També és una experiència que has de viure al Cau.
Èlia Solé Cardona, cap
ARTICLE
el carnet de la daina Vet aquí que m’ha arribat a les mans un document ben curiós, una relíquia de l’Escoltisme: “El Carnet de la Daina”. Es tracta d’una edició de l’any 1967 que té un aire vintage indiscutible! En una primera ullada m’ha sobtat els noms diferents als actuals que utilitza. A la unitat l’anomena “Aplec”, al petit grup “Mota” i a la cap “Majorala”. També hi trobo La Llei, que estableix les qualitats que ha de perseguir una Daina: sempre diu la veritat, ha de ser neta i endreçada, “creu als grans”, és valenta, alegre i ajuda tothom. I el lema inspirador “Tant com puc” per a l’acompliment de La Llei. dels anys 70, que ens diu, quan li preguntem: Hi ha espai per a propostes de descobertes “Encara tinc el meu amb el meu nom i les de la natura, d’espiritualitat, d’habilitats meves dades. Li tinc molt de carinyo (per exemple, com disfressar-se), Li tinc molt perquè entrar al Cau va ser un d’explicar històries i reptes de alliberament per a mi, venint de superació. de carinyo perquè l’ambient de l’escola de l’època. entrar al Cau va És obvi el propòsit del Carnet ser un alliberament Certament, els noms de les coses d’acompanyar la daina en el seu del Cau que hi diu al Carnet no els per a mi, venint creixement fins al moment de la utilitzàvem; en dèiem caps i unitats. de l’ambient de Promesa, en la qual formalitzarà el Però si que el vàrem utilitzar per fer l’escola de seu compromís amb el grup i La Llei, La Promesa, encara que la frase de la l’època. en el decurs d’una cerimònia on cada promesa no era ben bé igual.” daina diu les paraules: “Jo prometo fer tot Sobre el “Carnet del Llobató”, he parlat amb la el que pugui per estimar Déu, la Pàtria, l’Església i Rosa M. Echegoyen, que va ser cap de la unitat obeir la llei de l’aplec”. de Llobatons el 1970. Ella ens ha facilitat la foto Per conèixer la vivència personal del Carnet, he de la portada, i ens diu: “M’ha fet il·lusió retrobar parlat amb l’Emília Guasch Pujolà, Emi, que va ser el Carnet, que tenia ben desat. M’ha fet recordar daina de l’Alverna de la primera unitat als inicis aquells moments en què, com a caps d’unitat, preparàvem les activitats per La Promesa dels llobatons.” Si bé actualment l’Escoltisme ha modificat les formes de treballar el creixement personal i la transmissió de valors en els infants i joves, també és just dir que els que van tenir el Carnet de la Daina i del Llobató fa cinquanta anys també els va ser útil i en guarden un bon record.
MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ
12
dinorama A L’AIGUA, ÀNECS!
Quan anem d’excursió o de campaments, quan fa bon temps, els escoltes i les guies volem gaudir al màxim de la Natura. Per això dormim en tendes, sopem a la fresca, cantem i ballem en una clariana del bosc i ens banyem on sigui quan tenim calor! Rius, llacs, estanys, gorgs, rierols... tan se val, la qüestió és fer una bona remullada! No obstant, de vegades el banyet és una autèntica proesa. Encara que sigui a l’Estiu, l’aigua dels rius o llacs està recontra-super gelada! Però què et pot recuperar millor d’una suada després d’una ruta o de pujar una muntanya que un bon banyet?!
Camp d’Estiu Llops Daines Beseit 1982 (foto arxiu Alverna)
Camp d’Estiu Pioners Caravel·les Andalusia 2009 (foto arxiu Alverna)
Camp d’Estiu Llops Daines Sant Joan Les Fonts 1992 (foto arxiu Alverna)
Camp d’Estiu Ràngers Noies Guies Beseit 2001 (foto arxiu Alverna
13
ARTICLE
Per l’agrupament han passat milers d’infants i joves, amb un conglomerat d’aficions i posteriors professions que abastaria la majoria de disciplines laborals, entre les quals, també, les diferents arts. En aquest número volem dedicar un espai a dos joves que fins fa no gaire voltaven pel cau, i que ja han començat a donar a conèixer la seva música a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Des de la TICS volem ajudar-los a difondre i compartir el seu treball, fent-los costat en els inicis de les seves respectives històries artístiques.
TALENT MUSICAL ALVERNIÀ El meu projecte musical com a cantautor l’inicio dos anys enrere, quan començo a compondre les meves primeres cançons i a fer els meus primers concerts. Des d’aleshores, l’he anat gestant a poc a poc fins que, arran del confinament, em permeto el temps per desenvolupar la idea de crear una carta de presentació en format d’àlbum curt per mostrar el meu univers sonor com artista. Aquesta idea s’acaba materialitzant, amb l’ajuda dels productors Albert Recasens i Joel Llauradó, en “Sonder” (autoeditat, 2021), un EP de quatre cançons que barreja la cançó d’autor i l’indie pop per endinsar-se cap a un món proper i nostàlgic alhora que esperançador. Un món que narra el que ens envolta amb una senzillesa crua i que converteix els pensaments individuals en un refugi universal. Eloi Duran Poc s’ho pensava la Maria que, en el marc del confinament per la pandèmia, es presentaria al primer concurs de covers de ràdio Flaixbac i, a més a més, que el guanyaria. Aquesta circumstància li ha possibilitat que, uns mesos més tard, hagi pogut presentar el seu primer single, “Trenquem murs”. Si això ja suposa una certa notorietat, el que per a la TICS li atorga més valor és el fet que, com comenta la mateixa Maria, la lletra de la cançó està inspirada en el seu pas pel cau; sí, pel seu pas per l’Alverna! Per tant, transcendeix més enllà de la vessant artística. Llegint la lletra, ben bé podem dir que és un himne a allò que no es veu però sí que es viu al cau: Un dissabte dibuixàvem unes flors a la paret, ningú ens imposava com ho havíem de fer. L’única por que teníem era saber que algun dia creixeríem així com si res. Perdíem la noció del temps i somiàvem tots junts, tocats per il·lusions i per trencar els mateixos murs.
14
Trencar els mateixos murs...
Enmig del no res ens adonàvem que amb poc podem viatjar, perseguint llunes i nords i teixint l’endemà, marcant reptes per desenterrar veritats que en el fons eren grapats de llibertat. Perdíem la noció del temps i somiàvem tots junts, tocats per il·lusions i per trencar els mateixos murs. Trencar els mateixos murs...
E L JO C D E L A T ICS Hola amics i amigues! rer número? Vau Vau participar al Joc de la Tics del dar ? La frase era: encertar “La frase escolta amagada” les dificultats”. “Els escoltes sempre xiulen davant Bofarull que va Enhorabona a la Lídia Larrañaga de d’una brúixola encertar la frase i li va tocar el sorteig vintage d’obsequi! Per aquest número el joc és per a fixar-s’hi bé: es tracta de cercar les 11 diferències que hi ha a la vinyeta de la dreta respecte de la de l’esquerra:
La resposta l’haureu d’enviar a l’adreça de la Tics tics@ fundacioalverna.cat abans del 31 de juliol de 2021, adjuntant la imatge de la vinyeta completa de la dreta remarcant les diferències que hi heu trobat respecte de la vinyeta de l’esquerre. El sorteig es celebrarà abans del proper número de la Tics i és comunicarà el guanyador o guanyadora per les xarxes alvernianes. L’entrega la farem presencialment durant el més d’octubre, una vegada hagi començat el Cau.
L’obsequi d’aquest número és un magnífic XIULET D’EMERGÈNCIES per dur-lo sempre lligat a la motxilla!
Durant l’estiu del 1987, alguns guardes de refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes van decidir fer la volta al Parc en un únic dia per visitar altres guardes. Es diu que així neix Carros de Foc, la travessa de muntanya més mítica de Catalunya. El nombre de persones que realitzen activitats a la natura és creixent fa dècades i, arrel d’això, han aparegut i apareixen encara nous traçats d’itinerari. Les travesses de muntanya són recorreguts lineals o circulars, sovint temàtics, que connecten refugis, poblacions, cims o llacs utilitzant camins ja existents amb un objectiu paisatgístic, cultural i històric, esportiu... Actualment existeixen nombroses travesses, de dificultat física i tècnica diversa, que ens permeten conèixer el territori al nostre ritme. Per gaudir-ne plenament serà necessària una bona preparació! Així doncs... 16
DESCOBERTA I AVENTURA
com preparar una travessa de muntanya?
Com hem de preparar una travessa de muntanya? Primer de tot, hem d’escollir quina travessa farem. Haurem d’assegurar-nos que la distància, el desnivell i la dificultat tècnica del terreny s’adequa a la nostra forma física i experiència muntanyenca. Podem ajudar-nos del “MIDE”. Un cop sabem quina travessa farem, cal preparar la logística. Decidir on dormirem: refugi guardat (cal reservar i avisar d’hora prevista d’arribada), refugi lliure (informar-nos de quins serveis disposa: quantes places, ràdio, aigua a prop, primers auxilis...), tenda de campanya o bivac (revisar normativa del Parc on ens trobem, que es pot consultar a la web dels Parcs Naturals...). També hem de decidir la logística dels àpats (quins portem i quins farem en refugi o altres establiments) per tal de no fer curt de nutrients! Hi haurà
punts d’aigua durant la ruta? Hem d’assegurar-nos que les fonts ragen en l’època de l’any en què hi anem (podem preguntar a la informació del Parc o a refugis propers, o consultar CercaFonts). Cal decidir també quina serà la logística de transport que utilitzem (quants cotxes necessitem, on hem de deixar els cotxes si és una travessa lineal, regulació de l’aparcament...). Serà bàsic informar-nos de les condicions del terreny i la meteorologia que trobarem a la zona i en l’època de l’any corresponent. Consultar previsions meteorològiques i comparadors de previsions (MéteoPirineus, MéteoMuntanya, Windy, Méteoblue...), mirar webcams de la zona si n’hi ha de disponibles, preguntar a guardes de refugi i/o a persones locals... Hem de preparar la motxilla amb el material individual i col·lectiu adequat a les característiques de la travessa, la logística, les condicions del terreny i meteorologia. Ens podem ajudar del recurs “Equipa la teva motxilla”. Preveure qüestions d’orientació! Hem d’agafar -i saber utilitzar!el mapa (d’escala entre 1:20000 i 1:40000), la brúixola
i dispositiu GPS si en tenim. Podem descarregar mapes de manera gratuïta (i moltes altres funcionalitats!) a Instamaps. Existeixen moltes APP i web que ens poden ajudar amb la orientació i la ruta: FatMap, Google Earth i Google Earth Pro, Wikiloc, Iberpix, CNIG... Cal preveure qüestions de seguretat com ara dur telèfon mòbil sempre amb bateria, comprovar prèviament en quins punts de la ruta hi haurà cobertura i marcar-los al mapa (buscant a la web de companyies de telefonia es troba aquesta informació), tenir guardats al mòbil telèfons d’interès (taxis, refugis i altres serveis de la zona), tenir decidit i marcat al mapa un Pla B d’itinerari i escapades de la ruta principal en cas de mal temps, així com també comunicar sempre a algú el nostre planning. Si vas sol o sola, consulta els recursos de “Muntanyencs solitaris”. Ara sí; ja estem a punt per gaudir, passa a passa i en bona companyia, de bocins preciosos del nostre territori. I no ens oblidem de deixar l’entorn millor de com l’hem trobat! Joana Sans Osanz 17
XAVIER MEJUTO NOGUÉS
Per ser guia cultural cal tenir vocació i qualitats especials?
“
La Pesta de 1348, que mata la meitat dels tarragonins, té com a conseqüència que la façana de la Catedral no s’acaba.
El primer és que t’ha d’agradar explicar coses, tenir un punt d’amfitrió i de saber comunicar a la gent. És clar que has de tenir fluïdesa dels coneixements sobre el patrimoni de Tarragona i també dominar idiomes, ja que molts dels clients són turistes de fora. El 1997, després d’acabar els estudis de Turisme i de treballar en diverses feines relacionades, vàrem fundar una empresa cooperativa amb el nom “Itinere, guies de Tarragona”. Des de la teva experiència, creus que els tarragonins coneixem prou Tarragona? En general crec que no prou. Potser hi ha una majoria que et sap anomenar alguns monuments romans, però segurament desconeix que la història romana a la ciutat és de set segles, que abans dels romans ja existia la ciutat, que després van governar unes elits visigodes, l’inici d’una època medieval molt important...
“
Dels romans coneixem les parts monumentals. Però es coneix la Tarragona romana del poble ras?
Les històries s’expliquen a peu de carrer.
18
És clar, coneixem molts espais populars, com les termes públiques, els prostíbuls amb inscripcions publicitàries, les botigues... Per exemple, coneixem la inscripció del joier Statutus, que va viure vuitanta anys i proclamava els valors de la higiene, o la tomba d’Eutiches, heroi de les curses de cavalls, que va deixar aquest món massa aviat, als vint-i-dos anys. Hem pogut conèixer moltes coses dels romans perquè els agradava
deixar inscripcions per tot arreu tot explicant coses quotidianes. De fet, les làpides funeràries no deien sols el nom i les dates, com avui, sinó que s’esplaiaven dient coses del difunt, pensaments o consells als qui les llegien. Aquest detall ens ha donat molta informació dels habitants de Tàrraco. Els tarragonins som fonamentalment descendents dels romans? Doncs, ètnicament, no del tot. D’una població de l’època romana d’us 40.000 habitants es va passar a uns 5.000 a l’Edat Mitjana. Al segle XII la ciutat es va anar repoblant amb gent que va venir d’altres llocs de Catalunya, com el Penedès, l’Empordà, el Pallars... Però Tarragona no recupera el nombre de població romana fins al voltant del 1950, amb la migració andalusa, extremenya, castellana..., i ara amb la de tot el món. Som una barreja! Més enllà del món romà i medieval, es poden explicar altres històries de la ciutat? Podem dir que més enllà de la història més coneguda hi ha un munt de fets, llegendes i curiositats que es poden explicar. Hi ha una Tarragona misteriosa, sobrenatural, on hi podem trobar esperits com el de la Casa Castellarnau, bruixeria, guerres..., i també èpoques negres. Anem a pams... Com vols dir èpoques negres? Doncs, per exemple, epidèmies com la Covid19 que estem vivint. La més terrible, però, va ser la Pesta de 1348, que matà la meitat
Xavier Mejuto Nogués és guia cultural i fundador de l’empresa Itinere de guies turístics. El Xavi ens explica amb entusiasme que existeix una Tarragona que té més de 2.000 anys d’històries per explicar. La seva empresa de guies contribueix a donar a conèixer el patrimoni històric de la nostra ciutat.
dels tarragonins i que té com a conseqüència més visible que la façana de la Catedral no s’acaba. La Catedral, que es consagra l’any 1331 encara amb les bastides a la façana, amb la Pesta ja no recuperen les obres. Tarragona queda amb prou feines amb dos mil habitants. I també guerres... Tarragona té la consideració de plaça forta fins a mitjans del segle XIX. Això vol dir que s’havia de defensar a tot preu. Aquesta condició va suposar gran patiment per la població; en concret, a la Guerra del Francès, en què es va portar la confrontació bèl·lica més enllà de les possibilitats dels pobres tarragonins atrapats en el setge. El resultat és que la Tarragona de després del 1811 té amb prou feines tres mil habitants. I de bruixes, també n’hem tingut? A l’Edat Mitjana hi havia uns col·lectius perseguits: els jueus, els càtars, els moriscos i les bruixes. Els tres primers eren perseguits pel poder eclesiàstic o civil. La bruixeria, en canvi, és una obsessió del poble. La gent senzilla, per superstició, atribuïa a aquestes dones les desgràcies com la mort d’un fill o del bestiar, i pressionava per a què fossin castigades. I l’esperit de la Casa Castellarnau? Es parla de l’esperit de la Casa Castellarnau. Sembla que podria ser la història no provada d’una nena de la família Castellarnau que va emmalaltir i va morir a la casa senyorial. A partir d’aquell
moment van córrer rumors sobre si se sentien plors, crits, i gemecs, que s’encenien els llums quan la casa estava buida... Fins i tot, la història era utilitzada pels pares, que deien als fills: “Si no menges, et portarem a veure la nena del Castellarnau!” Però ara sembla una ciutat més activa. Per motius diversos, la ciutat no participa de la revolució industrial com ho fan altres ciutats com Reus o Tortosa, i ja no diguem la Catalunya Central. No és fins al segle XVIII, amb la construcció del port, que arriben aires més cosmopolites. D’aquella època tenim el Cementiri dels Jans, actualment ubicat al passeig Rafael Casanova, on s’hi enterraven els estrangers de religió protestant, d’origen danès, francès, anglès... que morien a la ciutat en el decurs d’alguna escala al port.
El fantasma de la Casa Castellarnau.
Creus que conèixer Tarragona ajuda a estimar-la més? Per descomptat! Per exemple, si passes pel costat de l’aqüeducte que dona al Col·legi Sant Pau i que ve de l’Oliva, on hi ha unes arcades que hi passes per sota, podries dir: aquestes arcades fan nosa! Però si saps que es va construir a finals del segle XVIII i que va ser una fita extraordinària amb la finalitat de portar aigua a la ciutat, aleshores penses que té molt de valor i que s’ha de protegir, perquè representa l’esforç de molts tarragonins per millorar la seva vida. Per tant, conèixer la història de Tarragona t’ajuda a estimar-la i protegir-la.
Façana inacabada de la Catedral.
19