17190 Gener-juny 2016
LA FINESTRA AL MÓN - Kurdistan
La flor kurda al vesper sirià El conflicte de Síria ha esdevingut el vesper militar més complicat de les darreres dècades. Text: Francesc Ortega Les legítimes reivindicacions de la revolta inicial –conseqüència directa de l’anomenada Primavera àrab– fruit de l’afartament popular del règim autoritari, repressor i corrupte d’Al Assad, han quedat en un segon terme en benefici dels interessos geoestratègics tant de les potencies regionals (Turquia, Israel, Iran, Qatar, Aràbia Saudita…) com internacionals (Europa, EEUU, Rússia i Xina). En canvi l’oposició suposadament democràtica encarnada per Exèrcit Lliure Siri ha quedat relegada per un complex eixam de grups armats d’interessos fins i tot enfrontats, entre els que destaquen la filial d’Al-Qaeda Front AlNusra o el malauradament conegut Estat Islàmic. Si hi ha alguna cosa que ha quedat clara en aquest conflicte és que Síria no és un Estat exclusivament àrab ni exclusivament musulmà i que el diferents grups ètnics i/o religiosos han optat per l’auto-organització per tal de defensar la seva supervivència.
| 42 |
D’entre tota aquesta complexitat ha destacat per l’audàcia de les seves propostes el moviment revolucionari kurd: les imatges de columnes militars formades exclusivament per les dones de les YPJ (Yekîneyên Parastina Jinê, Unitats de Protecció Femenina), que han estat capaces de plantar cara i fins i tot de rebutjar les ofensives islamistes sobre Rojava (nom amb el que es coneix el Kurdistan Sirià), han donat la volta al món i han contribuït a donar a conèixer al món la situació del Kurdistan. Però ¿què hi ha darrera d’aquesta imatge que tant ens sobta de milicianes armades i que ens contrasta amb la visió de la dona relegada de l’esfera pública que tenim de l’Orient Mitjà? Kurdistan és el país sense Estat més gran del món: 392.000 km² repartits en major o menor mesura entre Turquia, Iraq, Iran i Síria. Es tracta d’un poble molt heterogeni, amb un passat mil·lenari, encaixonat secularment entre els diferents frecs imperials de la regió.
La historia dels conflictes recents que han afectat els kurds és una historia farcida de repressió i massacres, des de la guerra civil a Turquia al genocidi dut a terme per Saddam Hussein a l’Iraq o la brutal repressió iraniana. A Síria la situació no ha estat diferent: el procés d’arabització iniciada pel baasisme durant la segona meitat del segle XX va suposar una repressió cultural, social i política dels kurds, situats majoritàriament al nord de l’Estat, i la revolta contra el règim de Bachir Al-Assad es va veure com una oportunitat per l’alliberament: la virulència del conflicte de seguida va deixar uns buits de poder que les milícies kurdes van saber aprofitar per prendre el control dels seus territoris, la retirada de l’exèrcit governamental es va fer sense pràcticament enfrontaments i les principals poblacions del Kurdistan sirià van tenir l’oportunitat d’iniciar un procés d’auto-organització, que ràpidament es va veure estroncada per la brutal ofensiva islamista sobre Rojava.