LA CUINA dELS VALENTs de la a la Nou llibre comestible. retrat cru de la cuina contemporània que firma el periodista pau arenós entre foc creuat de fogons. Dominical SELECCIONA del text un nou-nou vocabulari post ‘nouvelle cuisine’. Sopa de lletres
TEXT ANA SÁNCHEZ
NO ÉS XEF, però el seu nom ha aparegut aquest mes a l’última edició del Larousse gastronòmic. Pau Arenós. És entre “Cuina Francesa” i “Cuinar”. Just a sota de “Cuina Tecnoemocional”. Ell en diu bocable. Un altre vocable per posar-se a la boca. Se’l va inventar l’any 2006 per descriure l’últim moviment culinari mundial amb centre a El Bulli. Pau Arenós no és xef, encara que també treballa amb el ganivet esmolat. Periodista amb taques a l’expedient. De menjar. Premio Nacional de Gastronomía (2005), premi Juan Mari Arzak (2007), premi a l’Excel· lència Gastronòmica de l’Acadèmia Internacional de Gastronomia (2008). “Jo només sóc un cronista”, diu ell. Dijous publica el seu vuitè llibre (el sisè comestible): La cocina de los valientes (Ediciones B). Retrat cru, ben salpebrat, de la cuina contemporània. Foc creuat de fogons. “Un llibre apassionat –afegeix l’autor– que necessita un lector entusiasta”. Per als gastroerudits, serà un tractat on poder trobar tots els noms de referència. Per als comensals corrents, un forat per on colar-se en el país de les meravelles amb tovalló. Pot ser que algun lector surti corrent al descobrir, com compara el mateix periodista, que a la rebotiga del circ hi caguen els elefants. A continuació,
Art Ruscalleda va reproduir Mondrian en plat l’any 2010. Quique Dacosta va pintar el Safrà de Rothko afegint-hi un moll. El Bulli es va convertir en una peça més d’art a Documenta 12. “¿Saps què és art?”, es va preguntar i contestar Albert Adrià abans de tancar El Bulli. “Els tres anys que la gent espera per venir”. el nou-nou vocabulari amb davantal post nouvelle cuisine. Sopa de lletres de La cocina de los valientes.
A
ÀNIM “Les aromes es relacionen amb els estats d’ànim –assegura el xef Joan Roca–. La llimona, amb l’alegria; els lactis, amb la tendresa”.
Arquitectura Plats amb fonaments. Exemple: l’ostra Guggenheim (2006) de Quique Dacosta. L’edifici de Frank Gehry emplatat. Plata i titani comestibles.
b
Benestar “Si ofeguem els que despunten, no haurem de reconèixer la nostra mediocritat”, ironitza Arenós.
Bray Població de 1.200 habitants, a mitja hora de la civilització (Londres). Hi ha tres negocis de menjar: un pub i dos restaurants amb tres estrelles Michelin. The Fat Duck i The Waterside Inn. “A Bray tens més probabilitats de morir apunyalat per un ganivet de cuina que per la caiguda d’un a piano”. DOM 49