Vadenum núm.24

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

La poma competeix en un mercat canviant Anàlisi del cultiu de la poma a Girona en PI i de les accions que fan la IGP i les empreses per incentivar-ne el consum El Ministeri presenta les primeres mesures anticrisi, amb millores fiscals i un aval per a crèdits a cinc anys i a l’1,75% d’interès Afrucat elabora dos nous vídeos per tal d’animar els consumidors a comprar fruita de llavor catalana

NÚMERO 24 · MARÇ DE 2018

EDITORIAL

PÀGINES 4 A 11

La poma es reinventa

Pomatec incideix en el cultiu de la poma en PI

E

ntrant en plena campanya de fruita d’hivern, gairebé sense adonar-nos-en ens ha sortit una revista pràcticament monogràfica sobre la poma. Vam començar amb un Pomatec, la jornada de la poma a Torroella amb èxit de públic i de continguts, i hem anat enllaçant amb les iniciatives dels nostres socis de Poma de Girona, que complementen les que ja recollíem en l’anterior número del butlletí amb la campanya de Responsabilitat Social Corporativa d'#EllasSonDeAqui (de la marca Livinda), i que s’afegeixen a diferents reculls de notícies que giren al voltant de la poma. I és que la poma feia dies que passava desapercebuda.

En els negocis passa com en les relacions, que a allò que tenim segur i a allò que és inabastable deixem de fer-li cas, fins que arriba algú que ens demostra que l’impossible no ho era tant, i el segur encara menys. El que ens passava amb la poma diríem que és una combinació d’ambdues casuístiques. Donàvem per fet que la nostra única tasca pendent era l’especialització en pinyol, oblidant la llavor, i els que ja ho féiem bé amb les pomes ens conformàvem amb el que ja hi havia.

Han hagut de venir de fora a ensenyar-nos que la nostra “relació segura” podia perillar amb un arbre que camina, gràcies al qual hem descobert que res no és impossible amb la màgia del màrqueting i la comunicació. Les pomes de muntanya han començat a ensenyar les dents, tot intentant captivar per l’altra banda el nostre client amb un posicionament de qualitat que crèiem “inabastable”.

Un cop, en Gerard Costa, professor d’ESADE, va dir que fer màrqueting no és més que allò que fem quan entrem en una discoteca i volem captar l’atenció d’una possible conquesta: seduir i lluir allò millor que tenim.

Sembla, doncs, que finalment la nostra poma s’ha decidit a sortir de marxa sense complexos i trobar parella. Ara que ningú no oblidi que per entrar a la discoteca cal pagar entrada. Res no és de franc, i menys si parlem de seducció.

Els tècnics de diferents empreses de poma de Girona van explicar la seva experiència en la implantació de la producció integrada. Alhora, la jornada va servir per analitzar les previsions de collita i les noves formes de compra.

PÀGINA 12

Dos vídeos per incentivar el consum de fruita local Afrucat ha produït dos nous vídeos per tal de donar valor a la fruita local i de conscienciar els consumidors catalans sobre la importància de comprar pomes i peres catalanes en una situació de crisi marcada pel veto rus.

PÀGINA 17

El Ministeri fa públiques les mesures anticrisi Un cop analitzades les demandes del sector, el Ministeri d'Agricultura ofereix una fiscalitat reduïda i fins a dos milions d'euros per avalar fins a 40 milions d'euros en crèdits a l'1,75% a cinc anys, amb un de carència.

PÀGINES 18 A 19 Iniciatives per impulsar el consum de pomes

Tant la IGP Poma de Girona com diferents empreses incloses dins la Indicació han endegat una sèrie de mesures per tal d'incentivar el consum, com ara neules farcides de poma o la recuperació d'antigues varietats.

Afrucat

President: Francesc Torres · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón, Valentina Mompeó i Masachs i Mercè Gispert i Bosch · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles, Iolanda Sebé · Traducció a l'anglès: Llorenç Plana Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3

Pomatec posa en valor el creixement de la Producció Integrada en poma a Girona El 83,2% de la E superfície agrícola

l Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí va acollir el 24 de novembre passat una nova edició de Pomatec, la Jornada Tècnico-Econòmica de la Poma, durant la qual es va analitzar la situació actual i l’evolució de la Producció Integrada a Catalunya en fruiters a partir dels detalls oferts pels tècnics de Girona sobre la seva implantació a les finques de pomera gironines.

Pomatec va posar també el focus en la predicció de la propera campanya a la vista de les previsions i de les primeres transaccions comercials del mercat de llavor, i va analitzar la venda online en un dels mercats que marquen les tendències del comerç mundial, el Regne Unit.

Evolució de la Producció Integrada en pomera Maite Ros, Maria Carbó, Francesc Raset, Anna Cerdà

4

En els últims anys, la superfície de cultiu amb Producció Integrada (PI) ha anat augmentant lleugerament. A Espanya, el 15,4% de la superfície es cultiva en producció integrada, però aquest percentatge augmenta fins al 28,7% si ens centrem a Catalunya, on la demarcació amb més percentatge en producció integrada és Girona, amb el 83,2%.

Els tècnics de les principals empreses fructícoles de Girona van exposar les diferències i l’evolució des del 1999 fins el 2017 en termes fitosanitaris i de PI, així com les estratègies que fan servir per produir de manera més racional i responsable amb el medi.

Francesc Raset, tècnic de Girona Fruits, va mostrar l’evolució en termes de fitosanitaris. Així, ens trobem que els productes que s’utilitzaven el 1999 estan avui dia totalment prohibits. Per fernos una idea de com ha canviat la gestió de les plantacions durant tot l’any, el 1999, per exemple, s’estaven utilitzant al voltant de 18 productes (12 insecticides + 4 acaricides + 1 plaguicida), mentre que el 2017 ens estàvem movent sobre els 10 productes (7 insecticides + 1 acaricida + 2 feromones líquides). L’any 1999, la producció no era soste-

de la demarcació es cultiva amb aquest protocol

La confusió sexual i la captura massiva, mètodes alternatius als fitosanitaris nible; hi havia un control deficient de plagues i, per tant, més facilitat d’aparició de resistències; l’impacte ambiental era fort i els costos que hi havia eren molt elevats (més productes i més hores d’aplicació, etc). L’any 2017 ens trobem amb una estratègia ecosostenible (menys impacte ambiental,...), una reducció important de plagues i més dificultat d’aparició de resistències (decisió de tractament segons el nivell de

plaga i utilització de mètodes alternatius a la lluita química). També fan menys aplicacions en moments puntes de feina i, en general, tenen menys costos.

Pel que fa referència als mètodes alternatius per al control de les plantacions, Anna Cerdà, tècnica de Fructícola Empordà, va exposar amb què estan treballant actualment a Girona, on la confusió sexual i la captura massiva són els mètodes més usats com alternativa. Gairebé el 90% de les parcel·les utilitzen la confusió sexual per a la plaga Carpocapsa i un 50% ho fan per a la Grafolita. A més, gairebé el 100% de la mosca de la fruita es controla amb captura massiva.

Tots els mètodes alternatius els ajuden a disminuir el nombre de tractaments que necessitem fer i, a més, redueixen el residu en els fruits (totes les mostres que es recullen es troben per sota del 5% de l’LMR permès), la qual cosa els permet millorar els intervals de seguretat fitosanitari.

Maria Carbó, tècnica de Giropoma Costa Brava, va explicar la diferència entre la gestió integrada de plagues (GIP) i la producció integrada (PI), atès que s’acostuma a pensar que és el mateix,

Maria Carbó, tècnica de Giropoma Costa Brava

Anna Cerdà, tècnica de Fructícola Empordà

Què representa la Producció Integrada? % CULTIU

PRODUCCIÓ INTEGRADA

PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

PRODUCCIÓ CONVENCIONAL

PRODUCCIÓ INTEGRADA

PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

PRODUCCIÓ CONVENCIONAL

Fruita

17.537,91

936,00

31.601,00

35,88

1,92

64,66

Fruita seca

7.033,00

2.426,00

42.641,00

13,49

4,65

81,78

Olivera

14.222,00

7.995,00

93.078,00

12,37

6,95

80,94

Cereals

821,00

5.538,00

343.840,00

0,23

1,58

98,15

Hortalisses

622,93

722,00

9.414,00

5,80

6,72

87,65

Cítrics

1.700,87

119,00

8.168,00

18,29

1,28

87,86

Vinya

4.470,00

13.852,00

37.777,00

8,05

24,95

68,04

Total

46.407,40

31.588,00

566.518,00

7,23

4,92

88,26

% producció convencional (poma)

% producció integrada (poma)

100

100

convencional.pdf

1

07/02/2018

11:42

90

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

69,2

70

M

Y

50

CM

MY

40 20

CY

CMY

15,8

K

07/02/2018

Girona

Catalunya

Espanya

% producció ecològica (poma) ecologica.pdf

11:45

07/02/2018

11:44

3,4

3,5

70

C

M

60

3 2,5

2,1

Y

50

CM

2

MY

40

28,7

30

CY

15,4

20 0

1

4

83,2

CMY

K

1,5 1

1

0,5

10

10 0

1

80 C

60

30

90

81,2

80 C

integrada.pdf

Girona

Catalunya

Espanya

0

Girona

Catalunya

Espanya

però les diferències són notables: Mentre que a la PI es necessita un tècnic especialitzat, a la GIP només és necessari un tècnic a partir de 2ha. A més, a PI es necessita formació específica dels productors (professionalització del sector), mentre que a la GIP no és necessari cap tipus de formació. En el maneig de les plagues i malalties es prioritzen els mètodes biològics: a la GIP s’intenta reduir el consum de fitosanitaris amb un seguiment adequat. En PI, la revisió de l’equip de tractament és obligatòria anualment, mentre en GIP no ho va ser fins el 2016. En PI es porta a terme un pla de fertilització de nitrogen a 80 unitats fertilitzants (UF), però en GIP només hi ha limitació d’aplicació de nitrogen en zones vulnerables a 170 UF. La PI fomenta la biodiversitat i la conservació de l’entorn en comparació amb la GIP, on principalment s’intenta la reducció de riscos per a la salut i l’entorn. A ➜

5

➜ més a més, en PI es duen a terme analítiques d’aigua (es generen més de 3 milions de dades en un any), anàlisis foliars, anotacions dels càlculs de la necessitat de reg (ús responsable de l’aigua), dels paràmetres de collita, del material vegetal, etc. Així, la PI implica uns esforços que s’han de valoritzar al producte.

Anàlisi predictiu del mercat de la poma per a aquesta campanya Helwing Schartau, consultor d’AMI

L’analista de mercats Helwing Schartau va explicar el panorama del mercat de la poma en la nova campanya 2017-18.

Per analitzar què ens depara la campanya s’han de tenir en compte les baixes previsions de collita de poma a Europa, que estaria al voltant dels 6 milions de tones (-21% respecte a l’any anterior), segons les darreres estimacions. D’acord als estocs d’Europa a 1 de novembre, es pot observar una variació del -28% respecte el mateix període de l’any passat. Per tant, ens situaríem al voltant de 1.123 milions de tones de pomes. Allò que determinarà la campanya serà, però, la segona etapa de la temporada, ja que el moviment de vendes és limitat fins després de les festes nadalenques.

En general, hi ha menys tones estocades a Europa en pràcticament totes les varietats. Així, doncs, podem preveure la manca d’algunes espècies ràpidament, com per exemple la Gala, les existències de la qual es podien exhaurir probablement a principis de març. Aquest descens en la disponibilitat de producte es

6

Evolució fitosanitària 1999 ◆ No sostenible ◆ Control deficient de plagues ◆ Més facilitat d’aparició de resistències ◆ Impacte ambiental fort ◆ Costos elevats: productes i hores aplicació

Francesc Raset, Girona Fruits SCCL

2016 ◆ Estratègia ecosostenible ◆ Reducció important del nivell de plagues ◆ Més dificultat d’aparició de resistències ◆ Menys aplicacions en moments de puntes de feina ◆ Menys costos en general

Què ha canviat?

Què ha suposat?

◆ Reducció de matèries actives ◆ Reducció de l’impacte de matèries actives ◆ Calendari -> decisió del tractament en funció del nivell de plagues ◆ Utilització de mètodes alternatius

◆ Menys impacte ◆ Producció més sostenible ◆ Producció més homologable amb els estàndards actuals

Mètodes alternatius

Anna Cerdà, Fructícola Empordà SL

Què ha canviat?

Què ha suposat?

◆ Superfície de confusió sexual carpocapsa (pràcticament) 100% ◆ Superfície de captura massiva (pràcticament) 100%

◆ Reducció de captures (gestió a nivell d’àrea) ◆ Millor gestió dels intervals de seguretat ◆ Menys residus

Què ha suposat la PI?

Maria Carbó, Giropoma Costa Brava SL

Què ha canviat?

Què ha suposat?

◆ Millor gestió de la fertilització ◆ Maneig del reg en base a sensors ◆ Gestió racional i més tècnica de plagues i malalties ◆ Quadern de camp electrònic ◆ Garantia de produccióCertificacions

◆ Reducció d’inputs (-> estalvi) ◆ Professionalització del sector ◆ Facilitar l’accés a altres esquemes de Bones Pràctiques Agrícoles (Global GAP) ◆ Accés a mercats més exigents

Assistents a la jornada de Pomatec, que es va celebar el novembre passat al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí

El consum de 15 kg/any per càpita a Europa obliga a obrir mercats per als excedents podria traduir en un augment significatiu de preus (en alguns casos ja s’estaven observant augments del 60% respecte a l’any passat), tant en mercat en fresc com –sobre tot– en el mercat de la indústria. Com a mostra, al novembre s’estaven fent operacions entre 25-28 cèntims d’euro en sucs i concentrat, un preu bastant elevat comparat amb el d’altres anys.

Hem d’analitzar a mig-llarg termini les tendències productives país per país i observar el global europeu i mundial, ja que, si bé és possible que aquest any tinguem menys disponibilitat de poma a Europa degut a les gelades primaverals, no hem d’oblidar que el potencial productiu europeu és alt (>12 milions de tones) i que hi ha massa poma plantada. En un any amb el màxim potencial (sobre tot amb l’augment productiu de Polònia en els últims anys) ens podem tornar a trobar amb problemes, com va passar a la campanya 2016-17.

Per tant, com ho enfoquem?

Amb el consum actual de poma a Europa, que és de 15 kg ➜

7

➜ poma/per càpita aproximadament, sobren pomes. Per tant, hem de ser conscients que és necessari un augment de les exportacions i l’obertura de nous mercats, a més d’incrementar el consum per càpita, que ha minvat prop de l’1% any rere any (-75.000t de poma menys cada any).

Per augmentar-ne el consum hem d’estudiar les preferències del consumidor i valorar si les varietats de les que es disposa actualment satisfan o no el nostre comprador: uns 3 milions de tones de poma pertanyen a varietats que no agraden al consumidor, quantitat que representa prop del 25% de la producció total de poma europea.

La tendència per millorar la satisfacció del consumidor passaria per les varietats club (500.000t de poma englobades sota un club a Europa), atès que les premisses de les pomes club són disposar de producte de més qualitat, més saborós, amb bona coloració, més sucres, uniformitat de característiques organolèptiques, etc.. Una uniformitat que ajuda a fidelitzar els compradors, que aposten per un producte sempre igual, que no els decebrà.

El club Pink Lady és el més important a Europa (el seu consum augmenta cada any), tot i que cada vegada agafen més importància altres clubs, com per exemple Jazz, Kanzi, Envy...

Les perspectives són bones en general, però la demanda és ara per ara baixa i no ens n’hem d’oblidar de vendre pomes. A més, hem de tenir en compte que es preveu un pic de producció en la campanya 2018-19 degut a la baixa càrrega dels arbres aquest any, fet que pot tornar a provocar un any comercial difícil.

El sector fruiter català, a debat Manel Simon, director general d’Afrucat

8

Manel Simon, director general d’Afrucat, va presentar les primeres conclusions fruit de diverses reunions amb productors i empreses fructícoles catalanes, les quals han de permetre elaborar un pla estratègic del sector fruiter.

Degut al tancament de la frontera russa als productes europeus l’any 2014, la situació del mercat de la poma de les posteriors campanyes s’ha vist afectada a Catalunya de manera indirecta degut a la disminució de les exportacions a Rússia dels principals països productors, amb la conseqüent inundació de producte a Europa. La conjuntura existent entre el nivell de produc-

Volum estimat de poma per al mercat en fresc (UE-28)

Evolució del consum de poma en set països de la UE (en milers de t)

El consum de poma va disminuir entre 2011 i 2016 a Espanya, Alemanya, Àustria, Polònia, França i Bèlgica. Únicament va créixer a Itàlia

ció, el comerç exterior i el consum provoca un “excés” de poma que el mercat, de vegades, no pot assimilar, donant com a resultat una crisi al sector.

[Fig.1: Resultat de la votació a la pregunta “Tenim un problema al sector?”]

Per poder preveure futures crisis i tenir solucions per actuar, és necessari identificar els problemes existents i identificar quins depenen de nosaltres per poder arreglar-los.

Segons la votació del públic present, els principals problemes són, per ordre d’importància (fig.1): qualitat del producte (33%), atomització de l’oferta (22%), costos a l’alça (15%), baixos preus al productor (15%), preu de venda (9%), excés de producció (2%), concentració de la demanda (2%), i manca de demanda (2%).

[Fig.2: Resultat de la votació a la pregunta “Quin és el problema més important que depèn de

nosaltres?”]

Amb els principals problemes enumerats, Manel Simon va proposar una altra pregunta: podem solucionar-ho?

Analitzant punt per punt, trobem diverses alternatives. En el cas de l’excés de collita es proposa regular la producció mitjançant l’eina de la circumscripció econòmica (l’única circumscripció existent a Espanya), utilitzar un llistat de varietats recomanades (més adaptades per destins d’exportació de llarga distància, amb més color i més sucres, etc), facilitar jubilacions i millorar la informació de la que es disposa de les plantacions existents per conèixer realment les hectàrees que hi ha, les varietats que tenim i, d’aquesta manera, poder predir els pics de producció per tal d’intentar gestionar millor i de manera més eficient el mercat.

Per millorar els costos existents es necessària una major mecanització i un millor disseny de les

El 25% de les varietats que produeix Europa no satisfan al consumidor

La circumscripció econòmica, el preu mínim i la qualitat, eines contra la crisi

Helwing Schartau, consultor d’AMI

plantacions, plantejar-se el lloguer conjunt de maquinària, generar-compartir coneixements amb centres de recerca, triar varietats més productives (sense perdre la qualitat), unificar compres i disposar d’una aplicació justa de royalties...

Un altre tema important plantejat és assegurar un preu mínim al productor, tot i que és complicat.

Una alternativa és integrar aquest preu a la cadena de valor, però per poder quantificar aquesta xifra hem d’establir els costos reals de camp i de central. A més, es proposa la creació d’un fons comú per a promocionar o retirar el producte, amb un import suficient per poder fer una parada de vendes en el moment més idoni (per intentar regular el mercat i augmentar preus, etc). Una altra via per garantir una renda mínima al productor seria la legal, amb la creació d’una llei que determini el preu mínim que hauria de percebre.

La qualitat del producte és també un punt clau. Per aconseguir bones cotitzacions seria indispensable disposar d’un llistat dinàmic de varietats seleccionades segons l’adaptació al territori (productivitat...), la qualitat (gustativa, bon comportament postcollita...) i l’adequat comportament segons el destí. Per poder tenir aquestes varietats és necessa-

ri afavorir les reconversions varietals amb els ajuts corresponents.

També seria interessant la creació d’un segell de qualitat segons criteris de sabor, textura, color, etc. en funció de l’espècie i la varietat.

Enfront d’una gran distribució concentrada que pot fer força a l’hora d’establir els preus de compra i venda, és indispensable agrupar l’oferta per poder dur a terme els punts anteriors i ser realment competitius a l’hora d’atacar nous mercats. Sense compartir la informació (trobades, viatges de prospecció de mercats...) i si no potenciem les sinergies entre les empreses, la millora de la situació del mercat serà complicada.

En últim terme, cal parlar de la demanda. El sector ha de fer esforços per intentar incrementar el consum de fruita, tant a nivell nacional com en mercats exteriors, ja sigui per via promoció (fons comú d’aportació obligatòria...) com amb una adequada identificació del producte al lineal (indicacions del sabor, com es pot consumir, etc). També ha d’intentar fidelitzar els seus clients seleccionant les varietats més adients per a ells. Per poder incrementar les exportacions és indispensable la recerca i l’obertura de nous mercats per tal d’accedir a noves oportunitats d’augmentar el consum.

Evolució dels canals de distribució per a la fruita. Focus en el comerç electrònic Miguel Flavián, consultor de GM&Co

Les principals tendències del mercat són la salut i el ‘premium’

El director general d’Afrucat, Manel Simon, durant la seva intervenció

Fig.1: Resultat de la votació a la pregunta “Tenim un problema al sector?”

Page #1.pdf

11/02/2018

18:37

57%

Sí

C

M

Y

CM

22%

No

MY

CY

CMY

K

21%

No ho se

Fig.2: Resultat de la votació a la pregunta “Quin és el problema més important que depèn de nosaltres?”

Page #3.pdf

1

07/02/2018

11:50

Excés de producció

C

M

2%

Costos a l'alça

15%

Baixos preus a productor

15% 33%

Qualitat del producte

Y

CM

MY

El Regne Unit és un dels principals importadors de fruita i verdura de Catalunya. Tant és així que Miguel Flavián, consultor i assessor d’empreses espanyoles sobre el mercat anglès, va exposar l’evolució del mercat en aquest país i la importància que està assolint el canal online.

1

La facturació de frescos s’ha incrementat un 10% al Regne Unit el darrer any

22%

Atomització de l’oferta

CY

CMY

K

Manca de demanda

2%

Concentraciò de la demanda

2% 9%

Preu venda Administracions públiques

0%

El Regne Unit no és un gran consumidor de fruites i verdures (F&V), ja que només s’hi consumeixen de mitjana 2,4 de les 5 racions recomanades al dia. El 99% de les F&V es venen a través de la gran distribució, el mercat està molt concentrat i els operadors dominen el 70% d’aquest.

El preu té un component important a l’hora de comprar un producte, però a través dels atributs (sostenibilitat, origen,...) li podem aportar un ‘premium’. Les principals tendències del mercat són la salut i el ‘convenience’.

De les vendes que es donen en el gran consum, 3.600 milions de kg són de verdures sense processar i 2.700 milions de kg són de fruita sense processar.

Només 283 milions de kg pertanyen a productes preparats de fruita i verdura. En els darrers anys agafa molta força el concepte refrigerat com a paradigma del saludable, i la facturació de fres- ➜

9

Noves formes de consum a l’alça al Regne Unit Miguel Flavián, consultor de GM&Co, va mostrar alguns dels exemples d’innovació al Regne Unit que va apuntar durant la seva intervenció i que es poden veure en aquestes imatges.

La popularització dels smoothies, que substitueixen els productes de mastegar pels d’engullir, sobre tot a l’esmorzar; les dietes veganes, amb hamburgueses sense carn, per exemple; els elements mòbils i autònoms de distribució d’aliments; les taquilles on es poden recollir les comandes fetes per internet; o la distribució d’aliments Uber eats són algunes de les noves modes al Regne Unit.

10

Les cadenes angleses estan centrades en la producció local i de temporada

Miguel Flavían, consultor de GM&Co

➜ cos s’ha incrementat un 10% el darrer any.

Els principals canals de distribució són, per ordre de més a menys importància, hipermercats i supermercats (58,7%), discounters (16,4%), convenience (13,5%), online (7,4%), i altres (4%).

Les prioritats de les cadenes de distribució s’estan centrant actualment en temes com producte local i de temporada. Flavián va apuntar que és molt important que els productes tinguin una història darrere (productor, relacions amb la localitat, ecològic...), però va valorar també que la informació ha de ser transparent, el comerç ha de ser eficient, l’assortit al lineal ha de ser rellevant i, sobre tot, ha de ser saludable.

Una altra tendència que està entrant amb força al mercat anglès són les “marques de granja”, que imiten els preus dels discounts, amb la diferència que volen donar confiança al consumidor.

El consumidor del Regne Unit té una despesa mitjana en alimentació del 12% de la seva renda, fa compra intel·ligent i no vol cuinar. Vol que als seus àpats hi hagi sempre un component de salut, i cada vegada més estan introduint a la dieta la salut “líquida”, de manera que l’augment de plats líquids (suc de fruites, smoothies, fhreshly squeezed...) és cada ve-

gada més important.

A més a més, també s’està fent palesa la modificació dels aliments “habituals” de cada àpat. Per exemple, l’esmorzar ja no és suc, cereals i cafè, sinó que s’introdueixen aliments com amanides, superaliments (quinoa, Buckwheat...), llet d’ametlla, alvocat, etc.

Un altre tema d’actualitat és el Brèxit, ja que és realment una incertesa l’efecte que tindrà sobre els preus (imposició de tarifes que segurament els faran pujar) i les importacions dels productes.

A curt termini no se sap quina influència tindrà en els treballadors (menys disposició de mà d’obra) i les empreses (retard en les inversions, plans de contingència, incertesa per les empreses que han invertit en producció en altres països...), al marge de la devaluació de la lliura esterlina.

I a mig-llarg termini s’hauran de tenir en compte també les tarifes comercials que s’instauraran (la creació de duanes alentirà el pas dels productes), el moviment del personal, el marc legislatiu que s’establirà al Regne Unit (estan en l’aire les ajudes a l’agricultura, legislació alimentària, les denominacions d’origen...) i el desenvolupament de noves relacions comercials (protocols, pactes, etc).

El consumidor també està preocupat per la futura situació econòmica, ja que els ingressos a les llars no augmenten, però sembla que sí ho faran els preus dels productes (la devaluació de la lliura ja ha suposat un augment de preus). Es torna a observar el comportament de “compra intelligent” (més promocions, canvis de supermercats...).

Pel que fa a internet, la perspectiva és que l’any 2020 representi el 15% del mercat del consum. En aquest moments, les cadenes tradicionals (sobre tot Tesco) tenen molt pes, però Amazon comença a marcar les pautes a poc a poc amb estratègies innovadores i amb la immediatesa en el lliurament com a clau per a fer créixer el canal online.

11

Afrucat edita dos vídeos per animar el consumidor a comprar fruita de llavor local

Quan compris pomes, mira l’origen https://goo.gl/jA7xmu

12

La crisi de la de viralitzar-ne el missatge entre els consumidors fruita dolça com a conse- catalans. qüència del veto rus ha portat molEls vídeos emfatitzen la importància de valorar tes empreses a intentar reposicionar-se en l’origen de la fruita durant el procés de compra i inel mercat nacional, on una de cada dues pomes i cideixen en la necessitat de llegir les etiquetes que peres és d’importació. identifiquen el producte per a saber què és i d’on En aquesta línia, Afrucat ha volgut contribuir a és allò que mengem. la tasca de conscienciació de la població sobre Quan compris pomes, mira l’origen es pot veure a l’adreça https://www.youtube. “allò que és nostre” amb un pacom/watch?v=00o0andZCrA, rell de vídeos sobre la fruita de mentre que Pomes? Les nosllavor que han estat pensats per Pomes? tres està disponible a https:// a ser distribuïts a través d’interLes nostres www.youtube.com/watch?v=net i les xarxes socials. https://goo.gl/fyf9Wy poxeIa51sg, en tots dos casos L’objectiu d’aquestes producel canal d’Afrucat a la xarxa Youcions multimèdia era aconseguir tube. l’abast més gran possible per tal

El Ministeri i el Departament reuneixen el sector contra la crisi El Ministeri va reunir el sector de la fruita per tal de recollir informació que permetés elaborar un pla de mesures contra la crisi. Alhora, el Departament va organitzar una jornada per buscar solucions a la campanya. La primera part de la jornada propugnava incrementar el consum de fruita amb una millora de la presentació en botiga i campanyes de màrqueting; la segona va comptar amb un representant del Ministeri, el qual va explicar les mesures que proposarien en breu.

El Ministeri d’Agricultura va aplegar els representants del sector de la fruita, entre els quals hi havia Afrucat

El Departament d’Agricultura va organitzar una jornada en la qual es van debatre les possibles solucions per fer front a la crisi del sector fructícola

13

&

dades xifres

Catalunya, el principal proveïdor del mercat europeu en préssec i nectarina C Asturies

Cantàbria

Navarra

La Rioja

Castella i Lleó

Madrid

Balears

Múrcia Andalusia

■ 1-7.100 ■ 7.100-50.000 ■ 50.000-76.000 ■ 76.000-120.000 ■ 120.000-350.000

Canaries

■ Melilla

91

27.4

59

11

6

.070

6 cia Múr

cia Múr

PORTUGAL

14

ia

alus

And

2

2.15

6

7.03

3

3.49

ó

74

FRANÇA rid

Mad

8

9

2.18

7.63

Arag

Cata

2.45

0 4.26

ó Arag iana c alen dura V . ia ema Com alus Extr And

a luny

6

PAÏSOS BAIXOS

19.9

52.3

a luny

Cata

9 2.63 9

1.16

cia a Múr luny ia Cata alus na And ncia dura Vale . m ema Co Extr

645

31.6

3

8.46

6.58

cia Múr ia alus ó And Arag V . a Com

SUÏSSA

42

21.6

20 14.7 331 14.

2.64

Exportació total per comunitats (t). 2016

■ Ceuta

Exportació a cada país per comunitats autònomes (en t). Any 2017

dura a ema luny Extr ó Cata Arag

Comunitat Valenciana

Castella-La Mancha

Extremadura

Cata

5

Catalunya

Aragó

a luny

4.72

País Basc

Galícia

BÈLGICA

són –de més volum a menys– Alemanya (244.772,42t), França (144.636,18t), Itàlia (96.347,04t), el Regne Unit (81.575,52t), Polònia (74.763,57t), els Països Baixos (53.873,64t), Portugal (42.122,68t), Lituània (30.435,84t), Bèlgica (22.650,36t i Suïssa (13.074,61t).

Aquestes dades globals es posen de manifest també a l’hora d’analitzar quin és l’origen de la fruita espanyola que rep cadascun d’aquests deu països europeus. Segons dades de l’any 2017, Catalunya liderava l’exportació de fruita d’os de les diferents autonomies espanyoles al Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Lituània i Polònia. A Portugal, en canvi, estava en segona posició, darrere Extremadura; mentre que a Bèlgica i Suïssa era la tercera comunitat exportadora, darrere Aragó i Múrcia en el primer cas, i d’Andalusia i Múrcia en el segon.

REGNE UNIT

atalunya és la comunitat autònoma que més fruita d’os exporta, atès que representa el 42% del comerç exterior de l’Estat espanyol en préssec i nectarina, molt per davant de la Comunitat de Múrcia (16%), l’Aragó (15%) i la Comunitat Valenciana (12%), segons dades de l’any 2016. En aquella campanya, Catalunya va vendre a l’exterior 342.899,45 tones del total de 819.649,66 tones exportades per Espanya.

L’evolució de les exportacions de fruita d´os en el període 20122017 mostra que Catalunya no només és la comunitat autònoma que més préssecs i nectarines ven a l’exterior, sinó que també està per davant de països com Itàlia, França o Grècia, amb un creixement més acusat entre 2012 i 2013, i entre 2016 i 2017.

Els deu principals destins europeus de les exportacions espanyoles de préssecs i nectarines

4.97

89

29.0

33 19.6 8.944 1 71 14.0 ó Arag

cia

Múr

0 5.46 475 4.

ia alus iana And rid lenc a V Mad dura .

Com ema t Ex r

ia

alus

And

cia Múr Ca Co

Lidera les exportacions a set dels deu destins principals de la fruita d’os espanyola

■ 0-13.000 ■ 13.000-49.000 ■ 49.000-79.000 ■ 79.000-110.000 ■ 110.000-220.000

En préssec i nectarina, Catalunya també supera en comerç exterior a Itàlia, França o Grècia

Països receptors de les exportacions espanyoles (t). 2016

73

7

3.98

ó

a

cian

alen

6

1.68

51

1

ra a uny

l Cata

77

cia Múr .

Com

na

ncia

Vale

3

5.00

02

48.2

.404

adu

em Extr

.339

119

POLÒNIA

84

ALEMANYA

LITUÀNIA

20.0

ó

ura mad

e

Extr

18

2

a

cian

alen

.V Com

5.95

cia Múr

8

2.73 A

ragó

5

1.64

820

ia alus And dura ema Extr

131

31

4.8 275 a luny agó 4.

Ar a n 8 ia nc cia 1.98 Vale Múr adrid . m a Co r M u d ema dalusia Extr An

Cata

1

8.23

ia

alus

And

Ca

.163 09

4 8.35

a

ny talu

10.9

67 32.6 80 27.0 Arag

28.6

1 1

2.64

9

2.03

a 144 uny a atal cian n ó le g Va Ara om. dura ema Extr

96

20

ITÀLIA

3.16

46.6

82 81 14.1 .671 13

14.9 a luny

Cata

4

ó

Arag

. Va

Com

a

ian lenc

6.49

cia Múr ia alus And dura ema x E tr

5

1.28

15

L’agricultura digital

L

’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’agricultura representa la quarta revolució tecnològica. Cronològicament, les fases d’aquests canvis (en diem “evolucions” o “revolucions”) són les següents: • Als anys 60 del segle passat es produeix la revolució verda, concepte que descriu els progressos encaminats a obtenir varietats de cereals més productives per a lluitar contra la fam en els països en desenvolupament.

• Cap a finals de la dècada dels 80 va aparèixer una nova revolució: la derivada del progrés de l’enginyeria genètica, que ha permès crear varietats resistents a plagues o malalties, encara que alguns procediments de les companyies privades, com els OMG o “transgènics”, no estiguin socialment ben acceptats.

• La tercera fase de canvi fort en l’evolució ve representada per l’agricultura de precisió, que en el nostre país es comença a desenvolupar a partir del canvi de segle i que suposa obtenir dades que permetin intervencions correctores només en el lloc i la me-

sura en que siguin necessàries.

• I la darrera, la que tot just comença ara, és l’agricultura digital, que es basa en l’ús i el tractament de dades recollides en el lloc de cultiu per a prevenir i controlar els dèficits i les problemàtiques sanitàries i nutritives de les produccions agràries.

Aquestes dues novetats recents, la precisió i la digital, permetran fer un salt qualitatiu molt important a mesura que es vagin incorporant a les explotacions. Com a exemple, volem exposar una aplicació nova i molt interessant d’aquestes tecnologies.

Digital Crop Care Amb aquesta denominació, que podríem traduir per “atenció o cura digital dels cultius”, les empreses Adama i Bynse han estructurat un servei digital per ajudar els agricultors a prendre les millors decisions sobre les necessitats dels cultius.

Aquest servei és un dels primers i més complets que ofereix als agricultors l’optimització dels seus procediments de cultiu, tant en l’aspecte productiu i sanitari com

GOLDEN

16

en el conjunt de factors que conduiran a un sistema més sostenible. Es basa en l’establiment a les parcel·les d’uns sensors que recullen dades agronòmiques i meteorològiques amb les quals, i a través de les aplicacions al mòbil o de la plataforma web de l’ordina-

dor, es poden gestionar de forma compatible els requeriments en aigua, nutrients i fitosanitaris dels cultius en cada moment del procés productiu, millorant-ne el diagnòstic i l’eficiència. Per exemple: • Monitoritzar les condicions

El Regne Unit ja distribueix frescos a les llars de manera automatitzada

agroclimàtiques i preveure l’aparició de malalties, plagues i fisiopaties.

• Conèixer la disponibilitat hídrica en el terreny i fer una ajustada programació del reg.

• Aplicar models per a establir sistemes de control sanitari efici-

ents.

En el Digital Crop Care intervenen tres elements: el box de sensors a instal·lar en cada parcella o unitat homogènia de conreu, l’app per al mòbil (georeferenciació, consulta de dades i registre d’observacions), i el cloud a l’ordinador, que permet interaccionar amb totes les dades i observacions. Es proporciona en “paquets” diferents, segons les necessitats de cada usuari: dirigit principalment a gestionar el reg, la fitosanitat, o a interaccionar amb el conjunt de factors, amb una configuració completa o integral.

Des d’Agro Mòdol us en podem ampliar la informació i gestionar el mòdul d’instal·lació més convenient per a la vostra finca.

El Ministeri proposa un pla de mesures contra la crisi del sector de la fruita dolça

E

l Ministeri d’Agricultura ha fet una primera proposta de pla de mesures de millora del sector de la fruita dolça en resposta a les demandes de les organitzacions agràries i sectorials, que van viure en la passada campanya una de les pitjors crisis de l’última dècada.

La proposta del Ministeri ofereix una fiscalitat reduïda i dos milions d’euros per avalar crèdits fins a un total de 40 milions a un tipus d’interès de l’1,75% a cinc anys i amb un any de carència. Aquesta és la proposta de l’Administració davant les mesures cojunturals reclamades pel sector, que es basaven en crèdits tous i millores en la fiscalitat.

El pla no rebutja la mesura de les arrencades, però sempre que siguin sense cost per a l’Estat i en base als fons que poden moure les pròpies organitzacions de productors.

En relació amb la petició de les organitzacions agràries de limitar noves plantacions, el Minis-

L’Administració dedicarà 2 milions d’euros a avalar crèdits a un interès de l’1,75% teri d’Agricultura adverteix que la normativa comunitària ho impedeix i planteja un major control i informació des del sector sobre elles.

L’Administració està d’acord en altres mesures plantejades pel sector, com la potenciació de les organitzacions de productors de fruites i la constitució de la interprofessional de la fruita, així com sobre la necessitat de potenciar els contractes tipus, el foment de la qualitat de la demanda, la millora de la cadena alimentària, la posada en marxa d’un codi de bones pràctiques i el suport a l’exportació.

17

ACCIONS DE PROMOCIÓ DEL CONSUM DE POMA

Acord per fer neules farcides de Poma de Girona Les empreses de Poma de Girona han impulsat diferents propostes per tal d’incentivar i incrementar el consum de poma entre els compradors. De manera col·lectiva, i sota el paraigua de la IGP, Poma de Girona va endegar una iniciativa amb la marca Trias de fer neules farcides de poma combinada amb altres ingredients.

A més, diferents empreses de la zona de producció de Girona han impulsat accions de promoció particulars, que van des de la publicitat tradicional destinada al gran públic, amb una campanya que aconsella al consumidor que no trïi les pomes pel color, sinó pels atributs que li aporten; fins a la recuperació de varietats antigues tradicionalment molt acceptades però que s’havien anat perdent; o la renovació i modernització de les instal·lacions per oferir un producte millor.

18

Giropoma va endegar una campanya publicitària en autobusos, cartells i opis centrada en el producte local de temporada i en el sabor de les diferents varietats de poma

Poma de Girona va tancar un acord amb la firma Trias per comercialitzar neules farcides de poma produïda per la IGP

Fructícola de l’Empordà va modernitzar les seves instal·lacions amb l’objectiu de millorar les tasques de manipulació i envasat de la fruita

Girona Fruits ha apostat per la recuperació de varietats de poma que van ser molt populars

19

Un estudi avala que la marca influeix en la decisió de compra

E

ls programes de reproducció de poma estan generant una àmplia gamma de varietats, però fins a quin punt el nom de marca influeix en la decisió de compra del consumidor?

Investigadors de la Universitat de Cornell van voler trobar-hi resposta. Durant la presentació del New York Produce Show and Conference, el professor associat d’economia i gestió aplicada, Bradley Rickard, va explicar que els investigadors van enviar una enquesta a 200 consumidors de pomes en la qual els demanaven classificar diversos aspectes en una escala d’u a cinc, incloent-hi el color, el sabor dolç o àcid, la mida, la regió de producció, la frescor, la capacitat d’emmagatzematge (a la nevera), el nom atractiu o l’aparença.

Els enquestats van definir la frescor i l’aspecte com les característiques més importants, amb 4,4 i 4,1 punts, respectivament, mentre que el nom atractiu es classificava, amb diferència, com el menys important, amb 1,8 punts. Els altres aspectes van ser classificats entre 3 i 3,9 punts.

Tanmateix, els investigadors no estaven convençuts que els re-

sultats reflectissin la realitat i van crear un experiment específic, tot dividint els noms de les pomes en tres classificacions: sensorials, que transmeten emoció (HoneyCrisp, Crispin); homònims, que transmeten sinceritat (Fuji, Granny Smith); i d’aparença, que transmeten sofisticació (Ambrosia, Dandee Red).

Quatre de les varietats a tastar estaven comercialment disponibles (Empire, Fuji, Honey i Piñata), i la cinquena, coneguda com a NY1, era producte del programa de recerca de la Universitat de Cornell.

“Vam crear noms que s’ajustessin a aquesta classificació per veure, en primer lloc, si la ressonància del nom agrada als consumidors; i en segon lloc, si donar a la poma un nom diferent afecta l’interès de la gent i la seva disposició a pagar per aquesta varietat”, va dir Rickard.

Els preus mitjans que els enquestats van dir que pagarien per Empire, Fuji, Honey i Piñata van estar entre 1 dòlar i 1,20 dòlars per lliura. Pel que fa a la varietat NY1, de mitjana van dir que estarien disposats a pagar 1,15 dòlars per lliura i 1,18 dòlars per lliu-

Un nom de marca atractiu per a la poma influeix en la decisió inicial de compra

ra amb el nom de Borgoña Bellesa. No obstant això, quan aquesta varietat es presentava com a Flavor Haven, la quantitat es va disparar fins a 1,41 dòlars per lliura. “Aquesta varietat patentada té un contingut Brix molt superior i una PSI superior (quilos per polzada quadrada), i els consumidors així ho van valorar. A més d’això, però, el nom sí importa”, va dir.

“Va aconseguir un plus del 25% sobre les altres varietats de po-

mes, i fins i tot un plus més gran per a la mateixa poma amb un nom més atractiu”. Cal dir que la varietat de poma patentada en qüestió va rebre finalment el nom d’SnapDragon.

Com a conclusió, es demostra que si bé un nom atractiu pot influir en la decisió inicial del consumidor de comprar una poma, és poc probable que tingui molta rellevància en la determinació de compres repetides.

Font: www.freshfruitportal.com seran el 75% de la població, i els seus desitjos com a consumidors ja són objecte d’estudi a les escoles de negocis.

‘Millennials’ productors agroalimentaris

La creixent generació de joves ‘millennials’ exigeix aliments saludables, una producció transparent i la màxima autenticitat

La influència de la generació de ‘millennials’ en el consum i la producció d’aliments

E

20

ls millennials són consumidors responsables, exigeixen més opcions i tenen aliments preferits, aquells que creuen més autèntics o naturals,

i volen saber l’origen o la composició de les seves compres. També estan disposats a pagar preus més alts per marques i productes que incorporin les seves pre-

ferències d’autenticitat.

Els millennials representen una multitud de joves nascuts entre 1980 i mitjan 2000. Als Estats Units, per exemple, l’any 2025

A la Michigan State University Extension, George Silva té publicats dos articles sobre “la generació del mil·lenni en agricultura”, un dels quals es basa en els millenials productors.

Segons Silva, en la generació dels millennials ocupats en professions agroalimentàries hi ha molts productors amb formació universitària que treballen en explotacions familiars, algunes de molt grans. Són empresaris de l’agroalimentació atrets per la tecnologia, la mecanització i l’automatització de tasques. A més, són propensos a la diversificació, al valor afegit i a associar-se amb amics o veïns, i voldran aplicar la seva filosofia d’alimentar el món de manera segura, sostenible i a preus assequibles.

L

’Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya (Afrucat) organitza tres concursos relacionats amb el consum de fruita a les llars per tal d’incentivar la ingesta de fruita i hortalisses entre els escolars.

Com a responsable de la distribució de fruita dins del Pla de Consum de fruita a les escoles, Afrucat ha decidit posar en marxa aquest mes de març els concursos Tastafruita, Pintafruita i Familyfruit, on es-

colars i famílies podran compartir divertides receptes amb fruita, pintar la postal del Nadal vinent amb fruita, o donar a conèixer també experiències menjant fruita a casa.

Tot plegat, un espai per intercanviar receptes, fotos, vídeos, jocs, cançons, consells o solucions, i sempre amb premis diversos (més informació a www.fruita.cat).

El Pla arribarà aquest curs a 1.262 centres educatius i a prop de 307.200 infants de segon cicle d’educació infantil i primària de Catalunya.

Clementina Poma vermella/bicolor Raïm Taronja Cirerol (tomata Gral) Pera Conference Plàtan Kiwi Poma Golden Maduixot Pastanaga Pruna Albercoc Nespra Nectarina Cirera Préssec Paraguaià

● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ●

● ● ● ● ● ● ● ● ●

● ● ● ● ● ● ● ●

● ● ● ●

● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ●

● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ●

●

Desembre

Novembre

Octubre

Setembre

Agost

Temporada de les fruites

Juliol

Concursos per promoure la fruita entre els escolars

Juny

Busquem joves cuiners i cuineres de primària que preparin plats fets amb molta fruita i altres ingredients. Triarem els més originals, n’enregistrarem la preparació i ho penjarem a www.fruita.cat.

Maig

Busquem joves artistes d’infantil i primària que dissenyin una postal per al Nadal 2018 en la qual es pugui reconèixer la presència d’una o més fruites dolces. Ho poden fer amb qualsevol tècnica artística.

Abril

Les famílies participants podran compartir imatges de pastissos amb fruita, vídeos familiars on preparen amanides amb hortalisses, receptes de batuts o consells per a incrementar el consum de fruita.

Març

Concurs de receptes ‘Tastafruita’

Febrer

Postal de fruita ‘Pintafruita’

Gener

Concurs de famílies ‘Familyfruit’

● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ●

● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ●

21

Espanya, en plena sequera hidrològica després de tres anys de pluges insuficients Rodríguez Picó L alerta d’un futur

es pluges durant el darrer any hidrològic (des de l’1 octubre de 2016 al 30 de setembre de 2017) van ser menors del normal. Segons les dades de l’Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet), l’any hidrològic va tancar a Espanya amb 551 litres per metre quadrat, gairebé un 15% per sota de la mitjana històrica (1981-2010), que està en 648 litres/m2.

Però el problema ara no és tant que el darrer exercici hagi estat sec, sinó que Espanya porta des de 2014 encadenant pluges inferiors a l’habitual. La concatenació de sequeres ha desembocat en una situació de sequera hidrològica. Al setembre de 2017, els pantans espanyols estaven al 41,2%, el percentatge més baix de la dècada. Per trobar un valor

amb fenòmens meteorològics extrems

menor cal retrocedir fins a 2006.

També va marcar una fita històrica la superfície afectada per sinistres el 2017, amb més d’1.650.000h, de les quals 1.327.000 corresponien a sequera i gelada. A finals del passat setembre, el sector agrari va xifrar en 2.500 milions d’euros la retallada de producció (a preu de mercat) derivada de la sequera, les gelades i les pedregades

Precipitació acumulada a l’Espanya peninsular. En litres/m2

Mapa de precipitacions (valors acumulats durant deu dies) UNITAT: MM

El conegut meteoròleg Alfred Rodríguez Picó va intervenir al Fòrum d’Alcarràs

El meteoròleg i conferenciant Alfred Rodríguez Picó ja va apuntar aquesta situació en el darrer Fòrum del Préssec i la Nectarina d’Alcarràs, on va mostrar un recull d’imatges dels darrers 120 anys amb inclemències meteorològiques ben curioses.

Rodríguez Picó va recordar que el canvi climàtic antropogènic o escalfament global en el qual ens trobem actualment és a causa de l’efecte hivernacle, provocat ja no per la indústria, sinó pels vehicles. El conegut meteoròleg va precisar que vivim en un clima mediterrani, en el qual es poden produir canvis molt grans d’un any a l’altre, i que el clima que ens espera en un futur és el de fenòmens meteorològics extrems, amb fortes precipitacions i més masses d’aire fred i calent.

Situació dels embassaments en % del total (3a setmana setembre)

Mapa de temperatura mitjana diària (valor mitjà de deu dies) UNITAT: GRAUS CELSIUS

Mapa de temperatura màxima diària (valor mitjà més alt de deu dies) UNITAT: GRAUS CELSIUS

Un servei web mostra les condicions meteorològiques i el creixement del cultiu a l’UE 22

El JRC MARS Explorer (accessible a l’adreça http://agri4cast.jrc.ec.europa.eu/mars-explorer/) és un servei electrònic proporcionat pel JRC per mostrar informació recent sobre les condicions meteorològiques i el progrés del creixement del cultiu a tota la Unió Europea. Les dades que es mostren es basen en dades d’estacions meteorològiques i simulacions de cultius, procedents del sistema de previsió d’obtenció de cultius de MARS. Els gràfics i els mapes s’actualitzen tres vegades al mes.

La venda online de productes d’alimentació es dispararà durant els propers tres anys

“

Dir que les botigues han mort és subestimar la creativitat dels retailers”, va assegurar Doug McMillan, conseller delegat de Walmart, durant l’última reunió de la National Retail Federation (NRF).

Però una cosa és que les botigues desapareguin i una altra és que totes sobrevisquin.

La venda d’alimentació online es dispararà durant els pròxims tres anys, passant d’aglutinar una quota que amb prou feines supera actualment l’1% a assolir entre el 4% i el 6% de la facturació total del sector, segons un informe elaborat per Oliver Wyman.

La consultora, que pertany al grup Marsh & McLennan Companies, assenyala a més que aquest creixement posarà en risc la pervivència del 15% de les botigues físiques l’any 2020.

Oliver Wyman considera, però, que aquest horitzó apocalíptic es pot atenuar si els retailers tradicionals aprofiten el seu principal avantatge competitiu respecte als pure players

digitals: els productes frescos.

Segons l’informe Fresh or fail: six keys to world-class freshness, realitzat per la consultora a nivell europeu, el 44% dels consumidors renuncia a la compra de frescos en línia a causa de la falta de confiança sobre la qualitat dels productes. Un 76% afirma que vol veure aquest tipus de productes abans d’adquirir-los, i per a un 68% és clau emportar-se’ls a casa al moment. És a dir, el client encara necessita veure i tocar la fruita, la carn o el peix abans de comprar-ne.

“Els comerços tradicionals que són capaços de millorar la seva gestió de frescos de manera integrada i transversal po-

Ho diu un informe d’Oliver Wyman, que veu en els frescos la salvació per a les botigues

den arribar a incrementar les seves vendes fins a un 10%”, afirma Maria Miralles, sòcia responsable de Retail & Consumer Goods d’Oliver Wyman Espanya. Aquesta optimització de la gestió passaria per aspectes com controlar el flux de mercaderies, reduir els temps de lliurament dels majoristes a les botigues, oferir més productes locals, millorar la presentació del producte o optimitzar la relació amb els proveïdors.

L’estudi assenyala Amazon com a principal amenaça, ja que està posant pressió al mercat amb iniciatives com Fresh o Prime Now, on compta amb una important oferta de frescos tant seus com de tercers amb els que està associat. La pròpia compra de Whole Foods, per la qual va pagar 13.700 milions de dòlars, va ser una mena de reconeixement que el futur passarà per l’omnicanalitat: les botigues físiques són necessàries en el sector de l’alimentació. Una altra qüestió diferent és saber quantes.

23

PÁGINAS 4-11

Pomatec pone en valor el crecimiento de la PI en manzana en Girona El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí acogió el 24 de noviembre una nueva edición de Pomatec, la Jornada Técnico-Econòmica de la Manzana, durante la que se analizó la situación actual y la evolución de la Producción Integrada en Cataluña en frutales a partir de los detalles ofrecidos por los técnicos de Girona sobre su implantación en las fincas de manzano gerundenses.

Pomatec puso también el foco en la predicción de la próxima campaña a la vista de las previsiones y de las primeras transacciones comerciales del mercado de semilla, y analizó la venta online en uno de los mercados que marcan las tendencias del comercio mundial, el Reino Unido.

Evolución de la Producción Integrada en manzano Maite Ros, María Carbó, Francesc Raset, Anna Cerdà

24

En los últimos años, la superficie de cultivo en Producción Integrada (PI) ha ido aumentando ligeramente. En España, el 15,4% de la superficie se cultiva en producción integrada, pero este porcentaje aumenta hasta el 28,7% si nos centramos en Cataluña, donde la demarcación con más porcentaje en producción integrada es Girona, con el 83,2%.

Los técnicos de las principales empresas frutícolas de Girona expusieron las diferencias y la evolución desde 1999 hasta 2017 en términos fitosanitarios y de PI, así como las estrategias que utilizan para producir de manera más racional y responsable con el medio.

Francesc Raset, técnico de Girona Fruits, mostró la evolución en términos de fitosanitarios. Así, nos encontramos que los productos que se utilizaban en 1999 están hoy en día totalmente prohibidos. Para hacernos una idea de cómo ha cambiado la gestión de las plantaciones durante todo el año, en 1999, por ejemplo, se estaban utilizando alrededor de 18 productos (12 insecticidas + 4 acaricidas + 1 plaguicida), mientras que en 2017 nos estábamos moviendo sobre los 10 productos (7 insecticidas + 1 acaricida + 2 feromonas líquidas). En 1999, la producción no era sos-

tenible; había un control deficiente de plagas y, por tanto, más facilidad de aparición de resistencias; el impacto ambiental era fuerte y los costes que había eran muy elevados (más productos y más horas de aplicación, etc). En el año 2017 nos encontramos con una estrategia ecosostenible (menos impacto ambiental,...), una reducción importante de plagas y más dificultad de aparición de resistencias (decisión de tratamiento según el nivel de plaga y utilización de métodos alternativos a la lucha química). También hacen menos aplicaciones en momentos de carga de trabajo y, en general, tienen menos costes.

En cuanto a los métodos alternativos para el control de las plantaciones, Anna Cerdà, técnica de Frutícola Empordà, expuso con qué están trabajando actualmente en Girona, donde la confusión sexual y la captura masiva son los métodos más usados como alternativa. Casi el 90% de las parcelas utilizan la confusión sexual para la plaga Carpocapsa y un 50% lo hacen para la Grafolita. Además, casi el 100% de la mosca de la fruta se controla con captura masiva.

Todos los métodos alternativos les ayudan a disminuir el número de tratamientos que necesitamos hacer y, además, reducen el residuo en los frutos (todas las muestras que se recogen se encuentran por debajo del 5% del LMR permitido), lo cual les permite mejorar los intervalos de seguridad fitosanitaria.

Maria Carbó, técnica de Giropoma Costa Brava, explicó la diferencia entre la gestión integrada de plagas (GIP) y la producción integrada (PI), dado que se suele pensar que es lo mismo, pero las diferencias son notables: Mientras que en la PI se necesita un técnico especializado, en la GIP sólo es necesaria un técnico a partir de 2 ha. Además, en PI se necesita formación específica de los productores (profesionalización del sector), mientras que en la GIP no es necesaria ningún tipo de formación. En el manejo de las plagas y enfermedades se priorizan los métodos biológicos: en la GIP se intenta reducir el consumo de fitosanitarios con un seguimiento adecuado. En PI, la revisión del equipo de tratamiento es obligatoria anualmente, mientras que en GIP no lo fue hasta 2016. En PI se lleva a cabo un plan de fertilización de nitrógeno a 80 unidades fertilizantes (UF), pero en GIP sólo hay limitación de aplicación de nitrógeno en zonas vulnerables a 170 UF.

La PI fomenta la biodiversidad y la conservación del entorno en comparación con la GIP, donde principalmente se intenta la reducción de riesgos para la salud y el entorno. Además, en PI se realizan analíticas de agua (se generan más de 3 millones de datos en un año), análisis foliares, anotaciones de los cálculos de la necesidad de riego (uso responsable del agua), de los parámetros de cosecha, del material vegetal, etc. Así, la PI implica unos esfuerzos por valorizar el producto.

Análisis predictivo del mercado de la manzana para esta campaña Helwing Schartau, consultor de AMI

El analista de mercados Helwing Schartau explicó el panorama del mercado de la manzana en la nueva campaña 2017-18.

Para analizar qué nos depara la campaña se tendrán en cuenta las bajas previsiones de cosecha de manzana en Europa, que estaría alrededor de los 6 millones de toneladas (-21% respecto al año anterior), según las últimas estimaciones. De acuerdo a los stocks de Europa a 1 de noviembre, se puede observar una variación del -28% respecto al mismo periodo del año pasado. Por lo tanto, nos situaríamos alrededor de 1.123 millones de toneladas de manzanas.

Lo que determinará la campaña será, sin embargo, la segunda etapa de la temporada, ya que el movimiento de ventas es limitado hasta después de las fiestas navideñas.

En general, hay menos toneladas estocadas en Europa en prácticamente todas las variedades. Así pues, podemos prever la falta de algunas especies rápidamente, como por ejemplo la Gala, cuyas existencias se podían agotar probablemente en marzo. Este descenso en la disponibilidad de producto podría traducirse en un aumento significativo de precios (en algunos casos ya se estaban observando aumentos del 60% respecto al año pasado), tanto en mercado en fresco como –sobre todo– en el mercado de la industria.

Debemos analizar a medio-largo plazo las tendencias productivas país por país y observar el global europeo y mundial, ya que, si bien es posible que este año tengamos menos disponibilidad de manzana en Europa debido a las heladas primaverales, no debemos olvidar que el potencial productivo europeo es alto (> 12 millones de toneladas)

y que hay demasiados manzana plantada. En un año con el máximo potencial (sobre todo con el aumento productivo de Polonia en los últimos años) nos podemos volver a encontrar con problemas, como ocurrió en la campaña 2016-17.

Por lo tanto, ¿cómo lo enfocamos? Con el consumo actual de manzana en Europa, que es de 15 kg de manzana/per cápita aproximadamente, sobran manzanas. Por lo tanto, debemos ser conscientes de que es necesario un aumento de las exportaciones y la apertura de nuevos mercados, además de incrementar el consumo per cápita, que ha mermado cerca del 1% año tras año (-75.000t de manzana menos cada año).

Para aumentar el consumo debemos estudiar las preferencias del consumidor y valorar si las variedades de las que se dispone actualmente satisfacen o no a nuestro comprador: unos 3 millones de toneladas de manzana pertenecen a variedades que no gustan al consumidor, cantidad que representa cerca del 25% de la producción total de manzana europea.

La tendencia para mejorar la satisfacción del consumidor pasaría por las variedades club (500.000t de manzana englobadas bajo un club en Europa), dado que las premisas de las manzanas club son disponer de producto de mayor calidad, más sabroso, con buena coloración, más azúcares, uniformidad de características organolépticas, etc... Una uniformidad que ayuda a fidelizar a los compradores, que apuestan por un producto siempre igual, que no les decepcionará.

El club Pink Lady es el más importante en Europa (su consumo aumenta cada año), aunque cada vez cogen más importancia otros clubes, como por ejemplo Jazz, Kanzi, Envy...

Las perspectivas son buenas en general, pero la demanda es hoy por hoy baja y no nos tenemos que olvidar de vender manzanas. Además, debemos tener en cuenta que se prevé un pico de producción en la campaña 2018-19 debido a la baja carga de los árboles este año, lo que puede volver a provocar un año comercialmente difícil.

El sector frutícola catalán, a debate Manel Simon, director general de Afrucat

Manel Simon, director general de Afrucat, presentó las primeras conclusiones fruto de varias reuniones con productores y empresas frutícolas catalanas, que deben permitir elaborar un

plan estratégico del sector frutícola .

Debido al cierre de la frontera rusa a los productos europeos en el año 2014, la situación del mercado de la manzana de las posteriores campañas se ha visto afectada en Cataluña de manera indirecta debido a la disminución de las exportaciones a Rusia de los principales países productores, con la consecuente inundación de producto en Europa. La coyuntura existente entre el nivel de producción, el comercio exterior y el consumo provoca un “exceso” de manzana que el mercado, a veces, no puede asimilar, dando como resultado una crisis en el sector.

[Fig.1: Resultado de la votación a la pregunta “¿Tenemos un problema en el sector?”]

Para poder prever futuras crisis y tener soluciones para actuar, es necesario identificar los problemas existentes e identificar cuáles dependen de nosotros para poder arreglarlos.

Según la votación del público presente, los principales problemas son, por orden de importancia (fig.1): calidad del producto (33%), atomización de la oferta (22%), costes al alza (15%) , bajos precios al productor (15%), precio de venta (9%), exceso de producción (2%), concentración de la demanda (2%), y falta de demanda (2%).

[Fig.2: Resultado de la votación a la pregunta “¿Cuál es el problema más importante que depende de nosotros?”]

Con los principales problemas enumerados, Manel Simon propuso otra pregunta: ¿podemos solucionarlo?

Analizando punto por punto, encontramos varias alternativas.

En el caso del exceso de cosecha se propone regular la producción mediante la herramienta de la circunscripción económica (la única circunscripción existente en España), utilizar un listado de variedades recomendadas (más adaptadas a destinos de exportación de larga distancia, con más color y más azúcares, etc), facilitar jubilaciones y mejorar la información de la que se dispone de las plantaciones existentes para conocer realmente las hectáreas que hay, las variedades que tenemos y, de este modo, poder predecir los picos de producción para intentar gestionar mejor y de manera más eficiente el mercado.

Para mejorar los costes existentes es necesaria una mayor mecanización y un mejor diseño de las plantaciones, plantearse el alquiler conjunto de maquinaria, generarse compartir conocimientos con centros de investigación, elegir variedades más

productivas (sin perder la calidad), unificar compras y disponer de una aplicación justa de royalties ...

Otro tema importante planteado es asegurar un precio mínimo al productor, aunque es complicado. Una alternativa es integrar este precio en la cadena de valor, pero para poder cuantificar esta cifra debemos establecer los costes reales de campo y de central. Además, se propone la creación de un fondo común para promocionar o retirar el producto, con un importe suficiente para poder hacer una parada de ventas en el momento más idóneo (para intentar regular el mercado y aumentar precios, etc). Otra vía para garantizar una renta mínima al productor sería la legal, con la creación de una ley que determine el precio mínimo que debería percibir.

La calidad del producto es también un punto clave. Para conseguir buenas cotizaciones sería indispensable disponer de un listado dinámico de variedades seleccionadas según la adaptación al territorio (productividad ...), la calidad (gustativa, buen comportamiento postcosecha ...) y el adecuado comportamiento según el destino. Para poder tener estas variedades es necesario favorecer las reconversiones varietales con las ayudas correspondientes. También sería interesante la creación de un sello de calidad según criterios de sabor, textura, color, etc. en función de la especie y la variedad.

Frente a una gran distribución concentrada que puede hacer fuerza a la hora de establecer los precios de compra y venta, es indispensable agrupar la oferta para poder llevar a cabo los puntos anteriores y ser realmente competitivos a la hora de atacar nuevos mercados. Sin compartir la información (encuentros, viajes de prospección de mercados ...) y si no potenciamos las sinergias entre las empresas, la mejora de la situación del mercado será complicada.

En último término, hay que hablar de la demanda. El sector tiene que hacer esfuerzos para intentar incrementar el consumo de fruta, tanto a nivel nacional como en mercados exteriores, ya sea por vía promoción (fondo común de aportación obligatoria ...) como con una adecuada identificación del producto en el lineal (indicaciones del sabor, cómo se puede consumir, etc). También debe intentar fidelizar a sus clientes seleccionando las variedades más adecuadas para ellos. Para poder incre-

mentar las exportaciones es indispensable la investigación y la apertura de nuevos mercados para acceder a nuevas oportunidades de aumentar el consumo.

Evolución de los canales de distribución para la fruta. Foco en el comercio electrónico Miguel Flavián, consultor de GM & Co

El Reino Unido es uno de los principales importadores de fruta y verdura de Cataluña. Tanto es así que Miguel Flavián, consultor y asesor de empresas españolas respecto al mercado inglés, expuso la evolución del mercado en este país y la importancia que está alcanzando el canal online.

El Reino Unido no es un gran consumidor de frutas y verduras (F&V), ya que sólo se consumen de media 2,4 de las 5 raciones recomendadas al día. El 99% de las F&V se venden a través de la gran distribución, el mercado está muy concentrado y los operadores dominan el 70% del mismo.

El precio tiene un componente importante a la hora de comprar un producto, pero a través de los atributos (sostenibilidad, origen,...) le podemos aportar un ‘premium’. Las principales tendencias del mercado son la salud y el ‘convenience’.

De las ventas que se dan en el gran consumo, 3.600 millones de kg son de verduras sin procesar y 2.700 millones de kg son de fruta sin procesar. Sólo 283 millones de kg pertenecen a productos preparados de fruta y verdura. En los últimos años cobra mucha fuerza el concepto refrigerado como paradigma del saludable, y la facturación de frescos se ha incrementado un 10% el último año.

Los principales canales de distribución son, por orden de mayor a menor importancia, hipermercados y supermercados (58,7%), discounters (16,4%), convenience (13,5%), online (7,4%), y otros (4%).

Las prioridades de las cadenas de distribución se están centrando actualmente en temas como producto local y de temporada. Flavián apuntó que es muy importante que los productos tengan una historia detrás (productor, relaciones con la localidad, ecológico,...), pero valoró también que la información debe ser transparente, el comercio debe ser eficiente, el surtido del lineal debe ser relevante y, sobre todo, debe ser saludable.

Otra tendencia que está entrando con fuerza en el mercado inglés son las “marcas de granja”, que imitan los precios de los discounts, con la diferencia que quieren dar confianza al consumidor.

El consumidor del Reino Unido tiene un gasto medio en alimentación del 12% de su renta, hace compra inteligente y no quiere cocinar. Quiere que en sus comidas haya siempre un componente de salud, y cada vez más están introduciendo en la dieta la salud “líquida”, por lo que el aumento de platos líquidos (zumo de frutas, smoothies, fhreshly squeezed ...) es cada vez más importante.

Además, también se está haciendo patente la modificación de los alimentos “habituales” de cada comida. Por ejemplo, el desayuno ya no es zumo, cereales y café, sino que se introducen alimentos como ensaladas, superalimentos (quinoa, Buckwheat ...), leche de almendra, aguacate, etc.

Otro tema de actualidad es el Brèxit, ya que es realmente una incertidumbre el efecto que tendrá sobre los precios (imposición de tarifas que seguramente los harán subir) y las importaciones de los productos.

A corto plazo no se sabe qué influencia tendrá en los trabajadores (menos disposición de mano de obra) y las empresas (retraso en las inversiones, planes de contingencia, incertidumbre para las empresas que han invertido en producción en otros países,...) , al margen de la devaluación de la libra esterlina.

Y a medio-largo plazo se deberán tener en cuenta también las tarifas comerciales que se instaurarán (la creación de aduanas ralentizará el paso de los productos), el movimiento del personal, el marco legislativo que se establecerá en el Reino Unido (están en el aire las ayudas a la agricultura, legislación alimentaria, las denominaciones de origen,...) y el desarrollo de nuevas relaciones comerciales (protocolos, pactos, etc).

El consumidor también está preocupado por la futura situación económica, ya que los ingresos en los hogares no aumentan, pero parece que sí lo harán los precios de los productos (la devaluación de la libra ya ha supuesto un aumento de precios). Se vuelve a observar el comportamiento de “compra inteligente” (más promociones, cambios de supermercados ...).

En cuanto a internet, la perspectiva es que en 2020 represente el 15% del mercado del consumo. En este momento, las cadenas tradicionales (sobre

25

todo Tesco) tienen mucho peso, pero Amazon comienza a marcar las pautas poco a poco con estrategias innovadoras y con la inmediatez en la entrega como clave para hacer crecer el canal online.

PÁGINA 12

Afrucat edita dos vídeos para animar a comprar fruta de semilla local La crisis de la fruta dulce como consecuencia del veto ruso ha llevado a muchas empresas a intentar reposicionarse en el mercado nacional, donde una de cada dos manzanas y peras es de importación.

En esta línea, Afrucat ha querido contribuir a la labor de concienciación de la población sobre “lo nuestro” con un par de vídeos sobre la fruta de semilla que han sido pensados para ser distribuidos a través de internet y las redes sociales.

El objetivo de estas producciones multimedia era conseguir el mayor alcance posible a fin de viralizar su mensaje entre los consumidores catalanes.

Los vídeos enfatizan la importancia de valorar el origen de la fruta durante el proceso de compra e inciden en la necesidad de leer las etiquetas que identifican el producto para saber qué es y de dónde es lo que comemos.

Cuando compres manzanas, mira el origen se puede ver en la dirección https://www.youtube. com/watch?v=00o0andZCrA, mientras que ¿Manzanas?

Las nuestras está disponible en https://www.youtube.com/ watch?v=-poxeIa51sg, en ambos casos el canal de Afrucat en la red Youtube.

PÁGINA 14-15

Cataluña, principal proveedor del mercado europeo en fruta de hueso

26

Cataluña es la comunidad autónoma que más fruta de hueso exporta, dado que representa el 42% del comercio exterior de España en melocotón y nectarina, muy por delante de la Comunidad de Murcia (16%), Aragón ( 15%) y la Comunidad Valenciana (12%), según datos del año 2016. En aquella campaña, Cataluña vendió al exterior 342.899,45 toneladas del total de 819.649,66 toneladas exportadas por España.

La evolución de las exportaciones de fruta de hueso en el periodo 2012-2017 muestra que Cataluña no sólo es la comunidad autónoma que más melocotones y nectarinas vende al exterior, sino que también está por delante de países como Italia, Francia o Grecia, con un crecimiento más acusado entre 2012 y 2013, y entre 2016 y 2017.

Los diez principales destinos europeos de las exportaciones españolas de melocotones y nectarinas son –de mayor a menor volumen– Alemania (244.772,42t), Francia (144.636,18t), Italia (96.347,04t), Reino Unido (81.575,52t) , Polonia (74.763,57t), Países Bajos (53.873,64t), Portugal (42.122,68t), Lituania (30.435,84t), Bélgica (22.650,36t y Suiza (13.074,61t).

Estos datos globales se ponen de manifiesto también a la hora de analizar cuál es el origen de la fruta española que recibe cada uno de estos diez países europeos. Según datos del año 2017, Cataluña lideraba la exportación de fruta de hueso de las diferentes autonomías españolas al Reino Unido, Alemania, Francia, Italia, Países Bajos, Lituania y Polonia. En Portugal, en cambio, estaba en segunda posición, detrás de Extremadura; mientras que en Bélgica y Suiza era la tercera comunidad exportadora, detrás de Aragón y Murcia en el primer caso, y de Andalucía y Murcia en el segundo.

PÁGINA 17

El Ministerio propone un plan de medidas contra la crisis de la fruta El Ministerio de Agricultura ha hecho una primera propuesta de plan de medidas de mejora del sector de la fruta dulce en respuesta a las demandas de las organizaciones agrarias y sectoriales, que vivieron en la pasada campaña una de las peores crisis de la última década.

La propuesta del Ministerio ofrece una fiscalidad reducida y dos millones de euros para avalar créditos hasta un total de 40 millones a un tipo de interés del 1,75% a cinco años y con un año de carencia. Ésta es la propuesta de la Administración ante las medidas coyunturales reclamadas por el sector, que se basaban en créditos blandos y mejoras en la fiscalidad.

El plan no rechaza la medida de los arranques, pero siempre que sean sin coste para el Es-

tado y en base a los fondos que pueden mover las propias organizaciones de productores.

En relación con la petición de las organizaciones agrarias de limitar nuevas plantaciones, el Ministerio de Agricultura advierte que la normativa comunitaria lo impide y plantea un mayor control e información desde el sector sobre ellas.

La Administración está de acuerdo en otras medidas planteadas por el sector, como la potenciación de las organizaciones de productores de frutas y la constitución de la interprofesional de la fruta, así como sobre la necesidad de potenciar los contratos tipo, el fomento de la calidad de la demanda, la mejora de la cadena alimentaria, la puesta en marcha de un código de buenas prácticas y el apoyo a la exportación.

PÁGINA 18

Acuerdo para hacer barquillos rellenos de Poma de Girona Las empresas de Poma de Girona han impulsado diferentes propuestas para incentivar e incrementar el consumo de manzana entre los compradores. De manera colectiva, y bajo el paraguas de la IGP, Poma de Girona emprendió una iniciativa con la marca Trias para hacer barquillos rellenos de manzana combinada con otros ingredientes.

Además, diferentes empresas de la zona de producción de Girona han impulsado acciones de promoción particulares, que van desde la publicidad tradicional destinada al gran público, con una campaña que aconseja al consumidor que no elija las manzanas por el color, sino por los atributos que le aportan; hasta la recuperación de variedades antiguas tradicionalmente muy aceptadas pero que se habían ido perdiendo; o la renovación y modernización de las instalaciones para ofrecer un producto mejor.

PÁGINA 21

Concursos para promover la fruta entre los escolares La Asociación Empresarial de la Fruta de Cataluña (Afrucat) organiza tres concursos relacionados con el consumo de fruta en los hogares para incentivar la ingesta de frutas y hortalizas entre los escolares.

Como responsable de la distribución de fruta dentro del Plan de Consumo de fruta en las es-

cuelas, Afrucat ha decidido poner en marcha este mes de marzo los concursos Tastafruita, Pintafruita y Familyfruit, donde escolares y familias podrán compartir divertidas recetas con fruta, pintar la postal de la próxima Navidad con fruta, o dar a conocer también experiencias comiendo fruta en casa. En definitiva, un espacio para intercambiar recetas, fotos, vídeos, juegos, canciones, consejos o soluciones, y siempre con premios varios (más información en www.fruita.cat).

El Plan llegará este curso a 1.262 centros educativos y a cerca de 307.200 niños y niñas de segundo ciclo de educación infantil y primaria de Cataluña.

Concurso de familias ‘Familyfruit’ Las familias participantes podrán compartir imágenes de pasteles con fruta, vídeos familiares donde preparan ensaladas con hortalizas, recetas de batidos o consejos para incrementar el consumo de fruta.

Postal de fruta ‘Pintafruita’ Buscamos jóvenes artistas de infantil y primaria que diseñen una postal para la Navidad 2018 en la que se pueda reconocer la presencia de una o más frutas dulces. Lo pueden hacer con cualquier técnica artística.

Concurso de recetas ‘Tastafruita’ Buscamos jóvenes cocineros y cocineras de primaria que preparen platos hechos con mucha fruta y otros ingredientes. Elegiremos los más originales, grabaremos la preparación y la colgaremos en www.fruita.cat.

PÁGINAS 22-23

España, en plena sequía hidrológica tras tres años de lluvias insuficientes Las lluvias durante el último año hidrológico (desde el 1 octubre de 2016 al 30 de septiembre de 2017) fueron menores de lo normal. Según los datos de la Agencia Española de Meteorología (Aemet), el año hidrológico cerró en España con 551 litros por metro cuadrado, casi un 15% por debajo de la media histórica (desde 1981 hasta 2010), que está en 648 litros/m2.

Pero el problema ahora no es tanto que el último ejercicio haya sido seco, sino que España lleva desde 2014 encadenando lluvias inferiores a lo habitual. La concatenación de sequías ha desembocado en una situación de sequía hidrológica.

Experts en fruita

Assessoria integral & Assitència tècnica

1

SANITAT EN CENTRAL

2 3

APCC & CERTIFICACIONS

ANALÍTIQUES & CONTROLS

Contacte:

Pompeu Bonastra Director comercial M.: 637 43 72 50 pompeu@afsfruit.com

4

SUBMINISTRAMENTS

5

ASSESSORIA TÈCNICA GLOBAL: FRUITPLUS

6

ASSESSORIA EN MERCATS: FRUITMONITOR

Xavier Orteu Director Tècnic M.: 650 47 98 24 xorteu@afsfruit.com

Francesc Bernadó M.: 659 524 311 fbernado@afsfruit.com