Issuu on Google+

empresarial revista d’afrucat ( deAssociació la fruita de catalunya )

número 3 · març de 2012

El paraguaià captiva els clients Afrucat celebra la seva convenció anual sota el lema de ‘Reinventar-se’ La DOP Pera de Lleida s’agermana amb la DOP Oli de les Garrigues Tretze empreses associades a Afrucat, presents a Fruit Logistica


Al contractar i/o renovar les seves assegurances, pensi en ASUR BROK Assessorament independent, imparcial i professional Assegurances d’indústria, avaria maquinària, béns refrigerats, explotacions agràries, responsabilitat civil, crèdit… I tot això, amb les principals entitats asseguradores Us presentem les noves instal·lacions de Mollerussa Plaça la Sardana, 2

També ens trobareu a LLEIDA: Francesc Macià 35 10 BARCELONA: Calàbria 267 3er

TEL.902 223 902 www.asurbrok.com


editorial

Del 'préssec tomata' als préssecs i nectarines plans

F 

a anys va sorgir una espècie de fruita que en llenguatge agrari s’anomenava préssec tomata perquè era un préssec, però tenia una forma plana. Tot i l’avantatge que oferia el seu sabor dolç, presentava en aquells temps un problema de maneig que feia inviable la seva producció i comercialització. De llavors ençà, la producció agrària ha evolucionat i s’ha innovat. Actualment parlem ja d’un nou producte: préssecs i nectarines plans, de gust igual als préssecs i nectarines rodons. Presenten dos diferències respecte al altres fruits de la mateixa varietat: l’una és la forma, i l’altra –bàsica–, el maneig. Per tant, estem davant un producte de gust molt bo, visualment atractiu, amb forma rodona plana que en facilita el consum i que es comporta estable després de la recol·lecció i fins que arriba al consumidor. Els fructicultors hem d’aprofitar aquest conjunt d’avantatges lligats a uns preus de venda superiors als dels préssecs i nectarines convencionals. Hem augmentat les plantacions del producte novell i, per tant, les produccions aniran en breu a l’alça de manera exponencial i ràpida. Els pagesos ens aboquem sense mesura quan sentim a dir –de vegades sense fonament– que un producte pot diferenciar-se de la resta. Ara tenim dues opcions, però només una ens durà resultats positius. La primera és esperar mentre cultivem les nostres plantacions i produïm, tot veient a poc a poc com el preu del nostre producte pla –malgrat que voldria ser optimista– anirà baixant. I l’altra, produir com ho sabem fer i ser conscients que tenim a les nostres mans un producte diferent a la resta, però que requereix un pla conjunt de màrqueting. Un pla de màrqueting com el del plàtan, la pinya o el kiwi, entre altres exemples. Segurament que si donem a conèixer el préssec pla i la nectarina plana sota un nom atractiu i diferenciador, els consumidors ben aviat els demanaran en major mesura que ara, i passaran a formar part dels seus hàbits i consum alimentaris. El creixement de la demanda significarà que podrem seguir cultivant-los, malgrat els increments de producció previstos per als anys immediats. I assegurarem la viabilitat de les nostres explotacions.

Felip Saló Muñoz President de la Comissió de fruita de pinyol d’Afrucat

pàgines 4 a 5

El paraguaià conquista els consumidors de fruita Un estudi d’Afrucat a partir d’un mostreig realitzat a Barcelona i Madrid constata que els consumidors tenen una bona percepció d’aquesta fruita.

pàgines 6-9

Afrucat celebra la seva convenció al PCiTAL Sota el títol genèric de Reinventar-se, les tres ponències van girar al voltant de la necessitat de redissenyar les estratègies de les empreses.

pàgina 11

La fruita espanyola d’os, majoritària en els lineals Un 59% de la pruna, un 89% de la cirera i un 74% de l’albercoc presents a setanta punts de venda de Lleida són d’origen espanyol.

pàgina 12

La Pera de Lleida i l’Oli de les Garrigues, agermanats Totes dues DOP es van agermanar en el decurs de la Fira de l’Oli celebrada a les Borges Blanques.

pàgines 16-19

Vicente Yepes parla dels objectius del sector El president de Viyefruit creu que la campanya de fruita de llavor s’hauria d’estrendre tot l’any.

President: Francesc Argilés Felip · Director general: Manel Simón i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simón i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza, Núria Carulla Tella · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Estudi Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Estudi Baldo, Mònica Carrera Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com Dipòsit legal: L-1041/2011 · ISSN: 1576-2211

3


estudi d’afrucat sobre els gustos del consumidor

El paraguaià conquista el paladar dels amants de la fruita dolça A 

4

frucat ha encarregat la realització d’un mostreig per tal de conèixer la percepció que els consumidors tenen del paraguaià o préssec pla amb l’objectiu de poder orientar quina ha de ser l’estratègia a seguir en aquesta espècie. L’estudi que es desprèn d’aquest mostreig planteja la relació dels compradors amb la fruita en funció de dues necessitats: la subsistència o el gaudi. En el primer perfil, el consum es dóna sota l’argument d’ingerir per obligació un aliment necessari i indispensable, amb molt poca rotació de fruites i sense buscar l’especialització del punt de venda. Pel que fa a la segona tipologia, que planteja un consum basat en el descobriment de nous sabors, la fruita va més enllà de la necessitat per convertir-se en un aliment que agrada i del que es gaudeix. Això comporta una tendència a la compra impulsiva de fruita i a buscar les varietats de cada temporada, majoritàriament en punts de venda especialitzats. El paraguaià (paraguayo a Barcelona o paraguaya a Madrid) queda associat, doncs, a aquest segon perfil de comprador. Es tracta d’una fruita d’origen desconegut per a la major part dels consumidors consultats, tot i que bona part dels enquestats el relaciona amb el préssec i la nectarina i considera que no és un producte autòcton, sinó que –per relació directa amb el nom– es tracta d’una fruita que es va portar ara fa anys del Paraguai. Fins i tot, alguns dels enquestats, aquells que han descobert aquesta varietat més recentment, l’associen a una fruita exòtica que s’importa del Paraguai. La majoria saben, això sí, que es

cultiva a

Els consumidors perceben el paraguaià com una fruita equilibrada organolèpticament i en destaquen tres característiques: – Sempre surt bé, en el seu punt de dolçor.

La temporalitat limitada i el preu condicionen la compra d’una fruita que agrada

El comprador en desconeix la procedència i creu que és una espècie tropical

Espanya, però no són capaços de concretar en quina zona productiva de l’Estat ni quines varietats de paraguaià hi ha al mercat. En aquest sentit, l’estudi constata que Lleida és una zona associada clarament a la producció fructícola entre els consumidors de Barcelona, però no així entre els de Madrid, que mostren un clar desconeixement de la relació de Lleida amb aquesta fruita.

Característiques

– S’adapta als paladars de tota la família i agrada als infants tot i no ser una fruita específica per a ells.

Aproximacions al món de la fruita Compradora avorrida ♦ Consumeix fruita perquè és obligat. ♦ Fruites bàsiques i amb molt poca varietat. ♦ Compra per reposició i de manera directa. ♦ Tria el punt de venda per la comoditat, no per l’especialització.


– Resulta còmoda i pràctica perquè es pela amb facilitat i la seva mida i forma ajuden a menjar-la d’una manera neta. Altres trets del paraguaià que esmenten els consumidors són la seva originalitat i personalitat, que sorprèn a primera vista i que els du a agafar-ne tot i no ser a la seva llista de la compra; una temporalitat limitada; una menor presència que altres fruites en els punts de venda; una fruita delicada perquè és sensible a cops i pressions; un preu més alt i una mida ideal per menjar-ne més d’un sense quedar sadollat. Aquestes percepcions dels compradors de fruita li donen al paraguaià o préssec pla un cert component de caprici. A partir de les enquestes dutes a terme, l’estudi projecta un perfil de consumidor d’aquesta fruita centrat en una persona adulta, moderna i activa, amb cert nivell adquisitiu i gustos refinats propers al sibaritisme, amant de la fruita, selectiva amb el menjar i oberta a tastar nous gustos.

Una producció de 40.000 tones a Catalunya l’any 2012

Dades del mostreig Aquest mostreig, encarregat a l’empresa Idèria, es va fer a Barcelona i Madrid i les seves àrees metropolitanes entre dones de classe social mitjana i mitjanaalta i compradores habituals de fruita, la meitat de les quals eren mares amb fills d’entre 4 i 12 anys, i l’altre 50% corresponia a dones de 30 a 40 anys que vivien soles o en parella i que no tenien fills. Segons el mostreig encarregat per Afrucat, es detecten maneres diferents de consum i compra en funció de la relació del consumidor amb la fruita.

Compradora divertida ♦ Consumeix fruita com a gaudi i experimentació. ♦ Tendència per la fruita de temporada o exòtica. ♦ La compra és impulsiva i menys racional. ♦ Es decanta pel punt de venda especialitzat, sigui fruiteria o mercat.

La superfície dedicada al cultiu de préssecs i nectarines plans s’estima que arribarà l’any 2012 a Catalunya a les 2.500 hectàrees, el que suposarà una producció de 40.000 tones. Cal considerar que la ràpida entrada en producció d’aquesta espècie contribuirà a un creixement exponencial dels volums d’aquest tipus de fruita. L’augment de la nectarina plana és inferior al del préssec pla, representant el 23-25% del total de la fruita de pinyol plana. La major part de les varietats de préssec pla es cullen durant la segona quinzena de juny i també la segona de juliol, tot i

que l’augment de l’oferta de noves varietats està fent que es vagin omplint, de manera suau i progressiva, la resta de setmanes estiuenques. En nectarina plana, la corba productiva dibuixa un increment progressiu fins a la segona quinzena de juliol, a partir de la qual torna a decréixer. Durant la campanya de l’any 2011, els preus dels préssecs plans han estat entre un 35 i un 50% inferiors als de 2010. Les diferències de preus dels primerencs respecte als de mitja estació han disminuït. A més, l’inici de campanya de 2011 ha vingut marcat per l’elevada oferta procedent de Múrcia i per qualitats moderades a causa de les pluges de juny.

5


afrucat celebra la seva convenció anual

‘Reinventar-se’ per trobar noves opcions de futur i la rendibilitat del sector A 

frucat va celebrar el passat 1 de desembre la seva segona convenció anual, que va tenir lloc al Parc Científic Agroalimentari (PCiTAL) de Lleida sota el lema de Reiventar-se. En un temps difícil com l’actual i després de la crisi del cogombre i de preus de l’estiu passat, cal saber buscar oportunitats per donar més rendibilitat i competitivitat al nostre sector. És per això que aquesta jornada va esdevenir un punt de trobada per analitzar la situació, plantejar opcions de futur i, com deia el lema de la convenció, intentar reinventar-se. A més, en ser la primera convenció que celebrava Afrucat un cop completada la fusió entre Asofruit i Catalonia Qualitat, es va triar com a seu el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida perquè el nou equipament que s’hi està acabant de construir, el FruitCentre, ha d’agrupar els principals representants de la fructicultura per poder generar sinergies i actuar com a principal lobby del sector. La convenció anual d’Afrucat, que va incloure també l’Assemblea general de socis de l’associació, es va obrir amb els discursos de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i del president d’Afrucat, Francesc Argilés.

Jesús Pérez: ‘Innovació i noves pràctiques en la cadena de promoció de fruites i hortalisses’

6

Segons l’expert en distribució de gran consum Jesús Pérez Canal, no s’ha de parlar de crisi, sinó d’un canvi d’era. Per aquesta raó, va apuntar la necessitat de reinventar-se, perquè no es pot continuar fent el mateix en un marc general canviant. Aquesta nova realitat industrial fa –segons Pérez– que productors, fabricants i distribuïdors hagin d’unir esforços i interessos per anar tots a una, ja que la guerra de preus no ha fet més que començar davant la tendència a la gratuïtat i la moda del low cost. Tot fent una anàlisi del mercat, Jesús Pérez va explicar que el perfil del consumidor ha can-

viat més en els darrers tres anys que en els vint anteriors atesa la brusca disminució dels ingressos dedicats a alimentació. Si bé els ciutadans compren ara amb més freqüència, també ho fan amb menys despesa. Això el va dur a assegurar que ja no hi ha un consumidor tipus i que hem passat de comprar barat a comprar de manera intel·ligent. La reducció del nombre de persones per llar obliga –segons el seu parer– a canviar les formes de promocionar els productes, i va assenyalar Mercadona com el líder indiscutible en el sector del comerç, on guanya el model fo-

garantia. Com a possibles tendències, en va apuntar les següents: - Potenciar el sabor. - Entre preu i luxe, les tendències diuen que hi haurà un espai per al producte local. - Producte amb història per contar. - Proximitat emocional de venedor-consumidor.

Eduardo Navarro: ‘La fórmula per reinventarse: canviar o canviar’ El fundador de la consultoria Improven, Eduardo Navarro, va afir-

Sota aquest lema, l’Associació va aplegar els seus socis al PCiTAL de Gardeny Les ponències van girar al voltant de la necessitat de redefinir les estratègies Els assistents a la convenció ompliren el pati interior de l’edifici H3 de Gardeny

calitzat de format únic i simple. “Per vendre discount cal viure discount”, va afirmar. Per a aquest expert, els productes frescos són el factor clau en proximitat en el petit comerç, perquè tenen un llarg recorregut en potencial –el 48% de quota de mercat persisteix en els comerços tradicionals– i perquè les compres de frescos són portadores de freqüència. Per això, va considerar que aquests productes són la màxima expressió de la marca de distribuïdor, ja que implica ser fabricant sense fàbrica i que aquells frescos els trobem només en aquell lloc. En fruita –va dir– han d’oferir sabor; en xarcuteria i formatges, varietat; i en carnisseria,

mar que en tota situació de crisi hi ha perdedors, però també guanyadors, i va apuntar que un 17% de les empreses han millorat la seva posició competitiva en el mercat durant la recessió. Segons el ponent, els secrets de les empreses exitoses es basen en el fet de ser grans, globals, d’estar gestionades de manera excel·lent, de comptar amb líders genials i d’haver sabut gestionar el canvi. Per a Navarro, és molt important saber què volen els clients, perquè les empreses s’obsessionen molt sovint en com abaixar els preus quan el problema pot ser que el client vol un producte que nosaltres no li oferim. “El preu no és tan important com

pensem”, va puntualitzar, i es va mostrar convençut que una de les claus de l’èxit d’una empresa és entendre bé quins són els costos i quina és la rendibilitat dels seus productes. El fundador d’Improven va afegir que les empreses han de reflexionar sobre les seves oportunitats de negoci en els mercats internacionals, i que disposen per a això de dues opcions: - Vendre fora (cada cop té menys valor només vendre). - Internacionalitzar-se: per entendre els mercats de destí, cal ser-hi, i això vol dir disposar d’empreses locals. En aquest sentit, va advertir que cal anar amb cura perquè un 64% de les empreses fracas-


La inauguració va comptar amb la presència de l’alcalde de Lleida

sa en la seva internacionalització, i va reconèixer que les adquisicions són l’única opció per créixer ràpid i de manera exponencial. Navarro va apuntar, a més, set bones pràctiques estratègiques: 1) Redefineix la teva estratègia en funció del nou entorn. Poques aventures, perquè cal dedicar-se a allò que realment saps fer. 2) Controla la caixa, la rendibilitat i la morositat. 3) Refinancia el deute i optimitza el circulant. 4) Focalitza’t en els teus clients i productes bons i oblida-te’n de la resta. 5) Produeix només allò que vens i millora la productivitat. 6) Aprofita les infinites possibilitats de la gestió de compres (pagar en funció de les qualitats, deixar de comprar a productors dolents…) 7) Redissenya l’organització, fidelitza el talent i pren decisions. Navarro va acabar amb una ➜

La convenció es va obrir amb l’Assemblea General Extraordinària d’Afrucat en el mateix escenari on van tenir lloc les ponències

S.l.

Soluciones globales. Proyectos llave en mano.

Camí de Trullets S/N - Torrefarrera - Lleida Telf. (+34) 973 751 800 Fax (+34) 973 751 638 josep@evolya.com - www.evolya.com

7


afrucat celebra la seva convenció anual Tant la convenció com el sopar es van celebrar en el pati interior de l’edifici H3 del PCiTAL de Lleida

El president de la Diputació, Joan Reñé, s’adreça als assistents al sopar

L’alcalde, Àngel Ros, saluda el president

➜reflexió que va definir com a important. “Retingueu el talent i canvieu allò que sigui necessari” –va dir–, i va enumerar els secrets dels líders innovadors: – Executen, executen i executen, perquè l’execució és el treball del líder. – Mouen els seus equips. – Repensen sistemàticament. – Són sanament ambiciosos. – Recompensen el risc. Tot resumint, va recordar que lideratge i execució resulten claus, que hem de gestionar més bé que els competidors, que allò que es pensa i no passa és una pèrdua de temps, que cal focalitzar-se en allò que sabem fer i que ens dóna més marge, i que cal un equip motivat i compromès.

Víctor Küppers: ‘Primer cal reinventar les persones: estem tarats’ El formador vocacional Víctor Küppers va explicar que si bé tots som capaços de transmetre, no tothom transmet el mateix, i va assegurar que el valor d’una persona es pot expressar mitjançant una fórmula senzilla: V = (c

El conseller d’Agricultura va presidir el sopar de gala que tancà la convenció

L’alcalde de Lleida i el president d’Afrucat inauguraren la jornada tècnica

El conseller Josep Maria Pelegrí i el president de la Diputació van presidir el sopar

+ h) x a. El valor és igual a coneixements més habilitats muliplicat per l’actitud. Küppers va reconèixer que això no vol dir que l’actitud sigui el més important. “Hem d’estar il· lusionats en el que fem, i per po-

der estar-ho hem de disposar d’un projecte a seguir”, va afirmar, tot apuntant també que “mai no aconseguirem estar il·lusionats si pensem només en coses passades, perquè no suposen cap estímul per créixer i esforçar-nos.

Tres experts en distribució, competitivitat i màrqueting

8

La convenció va incloure les ponències de tres reconeguts professionals: Eduardo Navarro, Víctor Küppers i Jesús Pérez Canal. Eduardo Navarro (esquerra), expert en la millora de la competitivitat de les empreses, és fundador d’Improven, de Tandem Capital Gestión i de Sherpa Capital Gestión.

Víctor Küppers (dreta) és formador i col· labora com a professor de màrqueting i vendes i d’intel·ligència emocional a IESE i a diferents universitats. Jesús Pérez Canal (més a la dreta), amb 30 anys d’experiència en el sector de la distribució, va ser director general de la Central de Compres d’Eroski.

“Cal estar agraïts, cal il·lusionarse, automotivar-se i gaudir, perquè vivim del futur”, va afegir. Per a Küppers, això fa que la diferència en les empreses estigui en les persones. “Per molt que una empresa tingui els treballadors amb més coneixements i habilitats, l’empresa no anirà endavant si la seva actitud no és la correcta”, explicà. Tot apuntant que els problemes i dificultats de la situació econòmica actual ja són prou coneguts per tothom, va aconsellar ser amables amb els clients, conèixer el producte que hem de vendre i separar la vida professional de la personal en arribar a casa. “El més important a la vida és que el més important sigui el més important”, va sentenciar Víctor Küppers.


Afrucat reconeix la tasca del periodista Manel Tahull

La convenció culminà amb un sopar de gala al PCiTAL amb la presència del conseller Josep Maria Pelegrí i del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé. El mag Joaquín Matas va amenitzar la vetllada, durant la qual es va reconèixer la tasca del periodista Manel Tahull.

9


Tendències en obtenció de varietats de poma

L 

a innovació en el sector de la fruita dolça s’aplica a tot el procés productiu, des de la varietat, passant per la producció i la postcollita, i fins arribar a la distribució. Les forces motores de la innovació poden ser internes o bé incitades per la societat i el consumidor. Entre les causes internes hi ha la competitivitat existent, les exigències de la següent baula de la cadena i l’adaptació a la normativa. Les forces de la societat incidents vénen determinades per temes de medi ambient, seguretat alimentària, qüestions ètiques o paisatge. Finalment, el consumidor demana sabor, seguretat, salut, conveniència i cost. Les noves tecnologies genòmiques i biotecnològiques canviaran la forma d’obtenció de noves varietats, ja que la seqüenciació del genoma de la pomera el 2010 ha permès experimentar en l’obtenció de varietats cisgèniques o transgèniques. Aquestes noves varietats, que poden anar associades a models de comercialització diversos (com ara clubs…), aportaran una sèrie de característiques que afavoriran el consumidor i també el productor, entre les quals destaquen les següents: 1. Millor sabor i millor textura. Els estudis mostren que al consumidor li agraden les po-

ermengol

10

ma alternança,... 7. Adaptació climàtica, com ara resistència a la sequera o tolerància a les condicions climàtiques extremes de temperatures o requeriments de fred.

I nosaltres, què fem?

mes dolces, amb un punt d’acidesa, i fermes. 2. Més salut: carn vermella. La polpa vermella (imatge de l’esquerra) té un alt poder antioxidant. 3. Més comoditat al consum, per exemple, amb formats atractius, moderns i pràctics (imatge de la dreta). 4. Vida comercial més llarga i facilitat per a la conservació. Fins i tot, s’està avaluant la reducció de costos de conservació amb varietats que es puguin conservar a temperatures més altes. 5. Resistència a malalties (motejat, oïdi, foc bacterià,...) i plagues (pugó gris,...). 6. Millores agronòmiques, com ara varietats amb un sol fruit per corimbe (no necessiten aclarit), varietats altament productives, míni-

Al món hi ha més de 70 programes de millora genètica de pomera, entre els quals destaquen els de la Xina, els Estat Units, els d’Europa i els de Nova Zelanda. A l’àrea mediterrània, en canvi, hi ha pocs programes de selecció, i per aquesta raó es donen casos de varietats que fracassen per la seva inadaptació a les condicions edafoclimàtiques. A nivell català hi ha el programa de millora genètica Fruit Futur, que és una Agrupació d’Interès Econòmic que té Actel, Nufri, Poma de Girona i Fruits de Ponent com a socis, i l’IRTA com a soci tecnològic. La durada mínima per a l’obtenció d’1/2 varietats amb interès comercial és de 9 anys i s’ha partit de 10.000 híbrids. Ponència de Joan Bonany (IRTA-Mas Badia) a Pomatec 2011

El paraguaià, una fruita per gaudir


estudi d’afrucat a partir de l’etiquetatge en setanta punts de venda (II)

La fruita d’os espanyola domina en els lineals D 

urant els darrers dos anys, l’equip tècnic d’Afrucat ha dut a terme un projecte de seguiment de preus, qualitat i etiquetatge de la fruita que s’exposava en més de 400 lineals de setanta punts de venda de Lleida per tal de comprovar-ne el seu estat de conservació i procedència i la informació oferida al consumidor. La presència de fruita de pinyol d’importació no és significativa i aquesta obeeix a la necessitat que tenen els punts de venda d’oferir als seus clients productes durant tot l’any. El període de venda de la fruita de pinyol als lineals de fruita coincideix amb el període de recol·lecció. En els lineals, aproximadament el 23% de la fruita de llavor observada és d’importació. Pel que fa a la pera, s’observa un 12% de pera d’importació; en el cas de la poma, el percentatge s’incrementa fins a arribar al 44%. En el número 2 de la revista d’Afrucat, editada el passat mes de desembre, vam fer una primera exposició de resultats sobre l’origen de la producció de fruita que es comercialitza a Lleida i vam concretar l’anàlisi sobre la poma, la pera, el préssec i la nectarina. En aquest segon i últim article especifiquem la informació referida a la pruna, la cirera i l’albercoc.

de Catalunya, Aragó, Extremadura, Andalusia i Múrcia, mentre que el 30% restant és d’importació. L’entrada de pruna d’importació es concentraria durant els mesos de gener a maig (figura 1), de manera que els punts de venda poden oferir pruna durant tot l’any. Segons les dades recollides en els lineals, Sud-àfrica seria el principal país proveïdor d’aquest producte, amb un 64% del total de pruna importada, seguit de Xile, amb un 25%. La pruna d’importació que competeix més directament amb la pruna produïda a Espanya, durant el període agostnovembre, procedeix de França.

Cirera

La fruita de pinyol estatal té més presència en els lineals que la d’importació

Figura 1. Evolució en els lineals de venda de la presència de pruna d’origen espanyol i d’importació (març 2010 - octubre 2011)

Figura 2. Evolució en els lineals de venda de la presència de cirera d’origen espanyol i d’importació (anys 2010 - 2011)

Pruna Un 59% de la pruna dels lineals és d’origen espanyol, concretament de les zones de producció

Figura 3. Evolució en els lineals de venda de la presència d’albercoc d’origen espanyol i d’importació (anys 2010 - 2011)

De la mostra observada, veiem que un 89% de la cirera és d’origen espanyol, un 5% és d’importació i la resta (5%) no especificava el seu origen. Pel que fa a la importació, es tracta de cirera procedent sobretot de Turquia i els Estats Units durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2011. L’estacionalitat de venda del producte espanyol va de maig a juliol, coincidint amb la campanya de recol·lecció de l’hemisferi nord (figura 2).

Albercoc De la mostra observada, veiem que un 74% de l’albercoc és d’origen espanyol, un 12% és d’importació i la resta (14%) no especificava l’origen. L’estacionalitat de venda del producte espanyol va de maig a juliol, coincidint amb la campanya de recol·lecció a l’hemisferi nord (74%). Durant els mesos de juliol i agost s’observa l’entrada d’albercocs d’importació que procedien de França. Pel que fa al mes de gener, es va observar la presència d’un producte procedent d’Argentina (figura 3).

Gestió Integral de la Producció Vegetal Productes i serveis fitosanitaris Fertilitzants i correctors Sistemes de control de plagues Estratègies de qualitat Assessorament  C/ Afores, s/n · 25172 · MONTOLIU DE LLEIDA · Tel. 973 72 02 69 · Fax 973 72 03 17 · E-mail: agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

11


La Pera de Lleida s’agermana amb l’Oli de les Garrigues La DOP Pera de Lleida es va agermanar amb Oli de les Garrigues, la DOP més antiga de l’Estat espanyol, en el decurs de la XV Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i 48a Fira de les Garrigues, certamen que va tenir lloc a les Borges Blanques del 20 al 22 de gener passats.

La presentació de la Fira i de l’acte d’agermanament entre les dues DOP va tenir lloc al Castell del Rei del turó de la Seu Vella

Els presidents de les DOP i les autoritats, durant l’acte d’agermanament a la Fira

Pera Edenia sorteja una motoreta a Mercabarna

12

La Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida i Top Quality Fruits van lliurar la motoreta que van sortejar entre els assentadors de Mercabarna. Aquest acte formava part de la campanya organitzada per donar a conèixer les qualitats de la pera Edenia entre els majoristes d’aquest complex de provisionament alimentari, on es van organitzar també tastos de pera.

Els presidents, Joan Segura i Ramon Sarroca, es van intercanviar obsequis


13


per als ossos, especialment en l’etapa de creixement dels nostres fills. Una altra característica és la prevenció de la trombosi, un fet que la fa aconsellable en la dieta de les dones durant els dies posteriors al part i de les persones que s’hagin d’estar al llit en situació d’immobilitat. La seva ingesta proporciona fibra i, per tant, un reforç en la prevenció de dipòsits de colesterol a les artèries, a més d’un extra de potassi, a benefici dels hipertensos i dels que pateixen de retenció de líquids. La poma, però, es pot barrejar amb altres ingredients que li donen encara més qualitats gustatives i saludables. Una broqueta de poma amb fruits secs, per exemple, hi afegeix omega 3, un greix

colata amb pa i una fruita segueix sent un dels millors berenars per tal que els nens i nenes continuïn rendint en les seves activitats. La poma combinada amb les maduixes ajuda l’organisme a refer-se del cansament. Per tant, ens anirà bé després de fer esport o d’un examen. També les futures mares en sortiran beneficiades pel fet que les maduixes contenen àcid fòlic, vitamina amb importants beneficis per al sistema nerviós del futur nadó. A més a més, les maduixes milloren la producció de glòbuls vermells –per evitar una anèmia– i de glòbuls blancs –per millorar les nos-

Broquetes de poma i pera amb nata

bellesa El públic va poder preparar broquetes amb Poma de Girona i diferents ingredients

Promoció del consum de poma entre infants i joves A 

14

frucat va participar el 27 de novembre passat a la Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí amb un estand en el qual promocionà el consum de fruita entre infants i joves amb degustacions de broquetes de Poma de Girona combinada amb diferents ingredients. Els visitants podien preparar la seva broqueta tot rebent alhora informació, a través de panells, de les característiques nutricionals de la combinació de la poma amb la xocolata, la nata, els fruits secs, la mel o la maduixa. Com a norma general, la poma aporta benestar, ja que facilita la producció de serotonina, el neurotransmissor de la tranquil·litat, i és útil en temps d’estrès en aportar-hi magnesi. La poma incrementa també la presència de calci a la dieta, un mineral essencial

Afrucat va oferir broquetes de fruita amb diferents ingredients durant la fira de Torroella de Montgrí Els visitants rebien informació nutricional sobre la combinació amb nata, xocolata, mel o fruits secs

Si volem una pell més elàstica i lluent

Broquetes de poma i pera amb xocolata

alegria El company ideal per donar-nos ànims

Broquetes de poma i pera amb mel

energia Energia per a les neurones essencial per al manteniment de la membrana que recobreix les neurones, característica adient per als escolars per tenir el cervell més ben preparat. També millora la salut de les articulacions, en actuar com a antiinflamatori, i aporta vitamina E, antioxidant que ens protegeix contra l’envelliment prematur (malalties cardiovasculars i degeneratives), i magnesi contra l’estrès. Si barregem la poma amb xocolata, ens aportarà bàsicament teobromina, substància que ajuda a incrementar l’ànim i l’energia. És per aquesta raó que la xo-

Broquetes de poma i pera amb maduixes

acció Per a una recuperació ràpida

tres defenses. Quan a la poma li posem mel, hi estem afegint sucres i minerals que aporten energia per als nostres músculs i gasolina immediata per a les nostres neurones. Per tant, serà una bona empenta tant per fer esport com per estudiar. El


Broquetes de poma i pera

creixement Aporta nutrients imprescindibles per créixer

Broquetes de poma i pera per als padrins

hipertensió Extra de potassi per regular la tensió Broquetes de poma i pera per als pares

colesterol Reforç de fibra contra el colesterol Broquetes de poma i pera amb fruis secs

Broquetes de poma i pera per a les mares

neurones

estrès

El cervell, a punt per estudiar

Una sensació de benestar

fet d’afegir mel a la broqueta de fruita facilita també la digestió i el funcionament intestinal. Finalment, la barreja de poma amb nata resulta beneficiosa per dos aspectes. D’una banda, perquè les vitamines liposolubles que hi ha a la fruita (vitamina A,

carotens i vitamina E), responsables de millorar l’elasticitat de la pell i la visió nocturna, necessiten un mitjà gras com la nata per a ser absorbides; i de l’altra, perquè suposa un plus de calci que revertirà en la salut i el creixement del sistema ossi dels nostres fills.

15


&

fruit co

Vicente Yepes president de viyefruit d’alcarràs

“Un dels nostres objectius és disminuir l’estacionalitat pròpia de la fruita dolça” Un pioner en viure les associacions. Per què formar part d’una associació? Formar part d’una associació et permet entrar en contacte amb altres empreses del sector amb les que compateixes interessos comuns i un mateix objectiu. D’una banda, t’aporta experiències i coneixements del sector que poden ser útils per definir la teva pròpia estratègia empresarial; i el més important és que et permet unificar esforços i accions cap a una producció i comercialització pròpies d’un sector fort, amb uns objectius clars, definits i amb opcions de dialogar amb els elements socials pertinents. I per què fundar-ne una? Des de feia temps era evident que entre les empreses privades i les cooperatives hi havia més elements d’unió que de separació. Tenim un origen diferent, i hi pot haver diverses motivacions socials, però els nostres objectius comercials són pràcticament els mateixos. Per això és tan necessària la nostra associació. Com ha anat canviant el sector? En relativament pocs anys hi ha hagut canvis molt importants. Per exemple, en el mercat nacional es venia el producte gairebé sense manipulació, però amb l’emergència de les grans superfícies i les seves exigències d’envasat, hem hagut de millorar en

16

“Hem de fer que la campanya de la fruita de llavor s’estengui durant tot l’any” “L’empresa del futur ha de saber adaptar-se a les exigències del consumidor” la transformació i en la presentació del nostre producte. També és destacable com han canviat els costums i les exigències del consumidor final pel que fa a qualitat i seguretat del producte, la qual cosa influeix en les empreses agroalimentàries i fa que les certificacions de qualitat siguin un valor afegit gairebé indispensable per a certs clients. Ha canviat la mentalitat de la gent i la manera d’actuar? O només ha avançat la tecnologia? Ha canviat tota la societat, els gustos i exigències, i la tecnologia ens permet satisfer de mane-

ra més eficaç aquestes exigències. Com serà l’empresa fruitera del futur? L’empresa del futur ha d’estar en innovació constant i intentant sempre perfeccionar els processos de conservació i manipulació del producte per oferir una qualitat més gran. Ha de ser una empresa flexible que sàpiga adaptarse a les exigències del consumidor. Som esclaus de la distribució? Què ens demana? Què hi podem fer? La distribució ens limita en certa mesura, però no condiciona les vendes ni les estratègies comercials. Cal saber adequar-ne els límits i convertir-los en possibilitats. Lleida encara és multiproducte o ja sols és fruita de pinyol? La fruita de pinyol té un pes específic indiscutible en el total de la nostra oferta, el seu sabor i qualitat són molt superiors als de la resta de zones productives d’Espanya i fins i tot d’Europa. La fruita de llavor, però, té les seves pròpies qualitats, i amb una bona estratègia cal continuar mantenint la seva quota d’oferta i fer que la campanya s’estengui durant tot l’any, acabant així amb la temporalitat de la campanya en els mesos d’estiu. El producte català ofereix ➜ un plus a Espanya? I al


Una producció de 43.000 tones l’any 2011 Vicente Yepes va iniciar les seves activitats comercials l’any 1969 en el municipi d’Alcarràs, al cor de la zona productiva de fruita dolça del Baix Segre. Al llarg d’aquests 40 anys, l’empresa inicial, Viyefruit, ha ampliat el seu teixit productiu, tot comercialitzant fruits dels socis i també producció pròpia. L’any 1993 es crea la Sat Pla d’Escarp. La instal·lació principal per a la manipulació i conservació està situada en el municipi d’Alcarràs, tot i que posteriorment van adquirir una central a Albesa. Entre totes dues instal· lacions disposen d’una capacitat d’emmagatzematge en fred de més de 15.000 tones. La producció aproximada durant la campanya 2011 va ser de 43.000 tones de fruita: cireres, kiwis, albercocs, prunes, codonys, platerines, paraguaians, i les múltiples varietats de préssec, nectarina, pera i poma. Les hectàrees de cultiu són unes 1.500. Actualment, la zona de producció s’estén per tot el Baix Segre, tot incloent també altres municipis de les províncies de Lleida, Tarragona i Osca. Els mercats als que l’empresa Viyefruit destina el seu producte final són els següents: països de la Unió Europea, nord d’Àfrica i Orient Mitjà.

17


&

✔ L a te va fr ui ta prefer ida són les cireres i les ne ct ar in es ✔ L a fr ui ta va bé pe rquè ap orta fres cor i sa bo r a la no st ra vida ✔ El milor momen t de l dia pe r menjar fr ui ta és impres cindible a l’e smorzar i apeteix en tre hore s ✔ Ets més do lç o re fres cant (com et de scrius a tu m ateix ): de finiti vamen t, re fres cant

fruit co

18

➜ món? Catalunya és encara pionera i/o competitiva? Fa anys que Catalunya és pionera. Tota aquesta experiència ha de servir perquè sapiguem mantenir la nostra competitivitat, tot tenint en compte la rapidesa amb la que es poden produir els canvis en el mercat. Es tracta d’un esforç constant per aconseguir un producte competitiu. Té sentit parlar del producte local o de proximitat? És una moda? Té sentit el “producte de proximitat” per a l’economia domèstica, però crec que és un fet anecdòtic sense gran repercussió per a les grans empreses. Considerant que aquest tipus de mercat no és representatiu en les nostres vendes, no s’ha de tenir en compte com una opció en la que invertir grans recursos. Ara s’ha fet Fruit Logistica, i Viyefruit acostuma a tenir presència en les fires

“Associar-se permet crear un sector fort, amb uns objectius clars i definits”

“Caldria publicitat que afavorís el consum de fruita com a aliment indispensable”

internacionals? Per què assistir a una fira? És cert que un sol client nou ja compensa la inversió? Captar nous clients no és el principal objectiu que ens duu a decidir la presència en una fira. Allò que realment ens importa és la trobada amb els que ja són els nostres clients, perquè aquest contacte personal consolida la confiança necessària a l’hora de mantenir les nostres relacions comercials. Fruit Attraction de Madrid acabarà substituint

la fira alemanya? En tan sols tres edicions, Fruit Attraction ha aconseguit grans resultats. Ja té una gran repercussió i importància a nivell internacional, però la fira alemanya és una gran porta a Europa i al món i, en aquest sentit, ofereix unes possibilitats comercials més grans. Què hem d’aprendre de la competència? Sempre hem d’estar disposats a aprendre. El progrés només és possible si assolim nous coneixements a nivell personal i empresarial. De la competència cal apren-

dre en què podem millorar, què ofereixen ells que nosaltres no oferim, i com ens podem adaptar perquè ho puguem fer. Qui és la nostra competència? Cal tenir presents qüestions com el preu i l’aproximació al consumidor que tenen països com Grècia o Itàlia, que poden oferir preus més baixos, però en qüestió de sabor, presentació i qualitat del producte no representen competència en el nostre mercat. Què li hem de demanar a l’Administració? I què ens hem de demanar nosaltres mateixos? A l’Administració li hem de demanar, en primer lloc, que sàpiga escoltar les nostres reivindicacions, que col·labori en el major grau possible, i que sigui quin sigui el grau de compromís que assumeixi, que arribi a complir-lo. Nosaltres hem de ser capaços d’establir unes exigències reals i significatives, saber objectivament què necessitem, què demanem, i ser capaços d’unificar esforços per assolir aquest compromís. De qui és responsabilitat la promoció del consum de fruita? Cal fer-ne? Com s’ha de fer? La nostra responsabilitat és oferir un producte de qualitat. Tot considerant que la fruita és un aliment indispensable, s’hauria de tractar com un tema d’educació alimentària en l’àmbit acadèmic i familiar. Per descomptat que s’hi haurien d’implicar l’Administració i els poders públics, i de la mateixa manera que hi ha publicitat negativa de determinats productes nocius per a la salut, seria interessant la publicitat que afavorís el consum de fruita com a element indispensable en una dieta sana. En què és diferent Viyefruit d’Alcarràs? Viyefruit té un caràcter familiar intrínsec que repercuteix en el tracte personalitzat que es vol donar a cada client. Intentem estar al dia pel que fa a les noves tendències de confecció i envasat del producte. Un dels nostres objectius és mantenir una oferta de varietat de productes al llarg de l’any, tot disminuint l’estacionalitat pròpia de la fruita dolça. En les explotacions agrícoles pròpies, com en les dels nostres socis, s’apliquen les darreres investigacions per a la millora del producte i la progressiva reducció de l’ús de fitosanitaris per aconseguir una fruita sana i saborosa.


afrucat t’ofereix: s

i e v r e S

t

n e m a r sso

RRHH

Asse

ió c a m i For

ció a c i n Comu ueting i Màrq

i r o t a rv a e s b O it u r F de la Serveis

ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher

RRHH i Formació

serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius

Assessorament

serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació

Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida 

T +34 973 22 01 49 

Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Estocatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal

Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37 

www.afrucat.com 

www fruita.cat

19


Tretze empreses catalanes de fruita dolça, presents a la Fira Fruit Logistica de Berlín Afrucat va ser present de nou en el certamen més important d’Europa de fruites i verdures amb la participació de tretze de les seves empreses: ACTEL S.C.C.L., Baró e Hijos, SL, Caberolfruits, Copa Trading S.A., DOP Pera de Lleida-Edenia, Fruites Font, Fruits de Ponent SCCL, Girona Fruits, Giropoma, SL, IGP Poma de Girona, Nufri, Sat Ort Bell i Viyefruit, S.A.

El cinquè Congrés Mundial de la Pera se celebrarà a Lleida els dies 14 i 15 de juny

20

L’AREFLH, el Departament d’Agricultura, la Diputació de Lleida i Afrucat van presentar a Fruit Logistica la cinquena edició d’Interpera, el Congrés Internacional de la Pera, que se celebrarà a Lleida els dies 14 i 15 de juny. Interpera, que té caràcter itinerant per Europa, analitzarà tot el cicle del mercat de la pera, des dels reptes que es plantegen en la conducció de l’espècie fins a les tendències del nou consumidor. Aquest recorregut inclourà les anàlisis de les xifres d’aquesta campanya i les perspectives de la propera.

Jacques Dasque, Josep Maria Pelegrí, l’ambaixador espanyol a Alemanya i Manel Simon van presentar Interpera a Fruit Logistica


Jornada informativa d’Afrucat per a les centrals hortofructícoles Ramon Sarroca, vicepresident d’Afrucat, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, va reconèixer el passat 26 de gener, en una jornada informativa adreçada a les centrals hortofructícoles, que “hem de treballar per tal que la nova PAC impulsi la concentració de l’oferta i la figura de les OPFHs (Organitzacions de Productors) i de les AOPs (Associacions d’Organitzacions de Productors). És el camí a seguir”. En aquest sentit Sarroca va afirmar que “Espanya és una de les zones amb un major nombre d’OPFHs, però també un dels

La jornada organitzada per Afrucat es va celebrar el mes de gener passat

països on aquestes organitzacions concentren menys oferta, al voltant d’un 30%. Això no és així en països com Holanda o Bèlgica, on la concentració de l’oferta es troba propera al 80%”. Més de 70 persones van assistir a aquesta jornada informativa

celebrada per Afrucat i on també va ser convidada com a ponent Eva Martínez Cristóbal, responsable del servei d’Indústries i Qualitat Alimentària dels Serveis Territorials a Lleida del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural.

La jornada tenia com a objectiu explicar quins són els ajuts que poden rebre les centrals hortofructícoles i quins són els requisits que han de complir per ser Organització de Productors de Fruita i Hortalissa (OPFH). Les OPFH poden acollir-se als ajuts anomenats Programes Operatius, de manera que cada OPFH planifica les inversions que ha de fer anualment en un Programa Operatiu i, un cop executades les inversions, l’UE finança el 50% de la base imposable del seu cost. Els assistents també van rebre informació sobre altres línies d’ajuts existents, destinades tant a centrals privades com a OPFHs. Afrucat gestiona els programes operatius dels socis que ho sol· liciten, de forma que, a través de l’Associació, les empreses poden estar en contacte directament amb l’Administració tant per fer consultes com per participar en els canvis normatius.

21


página 3

Del ‘melocotón tomate’ a los melocotones y nectarinas planos Hace años surgió una especie de fruta que en lenguaje agrario se llamaba melocotón tomate porque era un melocotón, pero tenía una forma plana. A pesar de la ventaja que ofrecía su sabor dulce, presentaba en aquellos tiempos un problema de manejo que hacía inviable su producción y comercialización. Desde entonces, la producción agraria ha evolucionado y se ha innovado. Actualmente hablamos ya de un nuevo producto: melocotones y nectarinas planos, de sabor igual a los melocotones y nectarinas redondos. Presentan dos diferencias respecto a otros frutos de la misma variedad: una es la forma, y ​​la otra -básica-, el manejo. Por lo tanto, estamos ante un producto de sabor muy bueno, visualmente atractivo, con forma redonda-plana que facilita su consumo y que se comporta estable después de la recolección y hasta que llega al consumidor. Los fruticultores debemos aprovechar este conjunto de ventajas ligadas a unos precios de venta superiores a los melocotones y nectarinas convencionales. Hemos aumentado las plantaciones del producto novel y, por tanto, las producciones irán en breve al alza de manera exponencial y rápida. Los agricultores nos volcamos cuando oímos decir -a veces sin fundamento- que un producto puede diferenciarse del resto. Ahora tenemos dos opciones, pero solo una nos llevará a resultados positivos. La primera es esperar mientras cultivamos nuestras plantaciones y producimos, viendo poco a poco cómo el precio de nuestro producto plano -aunque quisiera ser optimista- irá bajando. Y la otra, producir como lo sabemos hacer y ser conscientes de que tenemos en nuestras manos un producto diferente del resto, pero que requiere un plan conjunto de marketing. Un plan de marketing como el del plátano, la piña o el kiwi, entre otros ejemplos. Seguramente que si damos a conocer el melocotón plano y la nectarina plana bajo un nombre atractivo y diferenciador, los consumidores pronto los pedirán en mayor medida que ahora, y pasarán a formar parte

G

Gent A Punt 22 Carme Valls Llaràs 

de sus hábitos y consumo alimentarios. El crecimiento de la demanda significará que podremos seguir cultivándolos, pese a los incrementos de producción previstos para los años inmediatos. Y aseguraremos la viabilidad de nuestras explotaciones. Felip Saló Muñoz Presidente de la Comisión de fruta de hueso de Afrucat

páginas 4-5

El paraguayo conquista el paladar de los amantes de la fruta dulce Afrucat ha encargado la realización de un muestreo para conocer la percepción que los consumidores tienen del paraguayo o melocotón plano con el objetivo de poder orientar cuál debe ser la estrategia a seguir en esta especie. El estudio que se desprende de este muestreo plantea la relación de los compradores con la fruta en función de dos necesidades: la subsistencia o el disfrute. En el primer perfil, el consumo se da bajo el argumento de ingerir por obligación un alimento necesario e indispensable, con muy poca rotación de frutas y sin buscar la especialización del punto de venta. En cuanto a la segunda tipología, que plantea un consumo basado en el descubrimiento de nuevos sabores, la fruta va más allá de la necesidad para convertirse en un alimento que gusta y del que se disfruta. Esto conlleva una tendencia a la compra impulsiva de fruta y a buscar las variedades de cada temporada, mayoritariamente en puntos de venta especializados. El paraguayo (paraguayo en Barcelona o paraguaya en Madrid) queda asociado, pues, a este segundo perfil de comprador. Se trata de una fruta de origen desconocido para la mayor parte de los consumidores consultados, aunque buena parte de los encuestados lo relaciona con el melocotón y la nectarina y considera que no es un producto autóctono, sino que -por relación directa con el nombre- se trata de una fruta que se trajo hace años del Paraguay. Incluso, algunos de los encuestados, aquellos que han descubierto esta variedad más recientemente, la asocian a una fruta exótica que se importa del Paraguay. La mayoría saben, eso sí, que se cultiva

en España, pero no son capaces de concretar en qué zona productiva del Estado ni qué variedades de paraguayo hay en el mercado. En este sentido, el estudio constata que Lleida es una zona asociada claramente a la producción frutícola entre los consumidores de Barcelona, pero ​​ no así entre los de Madrid, que muestran un claro desconocimiento de la relación de Lleida con esta fruta. Características Los consumidores perciben el paraguayo como una fruta equilibrada organolépticamente y destacan tres características: - Siempre sale bien, en su punto de dulzura. - Se adapta a los paladares de toda la familia y gusta a los niños pese a no ser una fruta específica para ellos. - Resulta cómoda y práctica porque se pela con facilidad y su tamaño y forma ayudan a comerla de una forma limpia. Otros rasgos del paraguayo que mencionan los consumidores son su originalidad y personalidad, que sorprende a primera vista y que les lleva a adquirirlos pese a no estar en su lista de la compra; una temporalidad limitada; una menor presencia que otras frutas en los puntos de venta; una fruta delicada porque es sensible a golpes y presiones; un precio más alto y un tamaño ideal para comer más de una pieza sin quedar saciado. Estas percepciones de los compradores de fruta le dan al paraguayo o melocotón plano un cierto componente de capricho. A partir de las encuestas llevadas a cabo, el estudio proyecta un perfil de consumidor de esta fruta centrado en una persona adulta, moderna y activa, con cierto nivel adquisitivo y gustos refinados cercanos al sibaritismo, amante de la fruta, selectiva con la comida y abierta a probar nuevos sabores. Datos del muestreo Este muestreo, encargado a la empresa Idèria, se hizo en Barcelona y Madrid y sus áreas metropolitanas entre mujeres de clase social media y media-alta y compradoras habituales de fruta, la mitad de las cuales eran madres con hijos de entre 4 y 12 años, y el otro 50% correspondía a mujeres de 30 a 40 años que vivían solas o en pareja y que no tenían hijos.

Experiència en: Borsa de treball Intermediació laboral Orientació laboral Treballadors magatzem i camp

Maria Sauret, 26. 25007 Lleida 

Tel. 973 230 417  

gentapunt@gmail.com


páginas 6-9

Reinventarse para hallar nuevas opciones de futuro y la rentabilidad del sector Afrucat celebró el pasado 1 de diciembre su segunda convención anual, que tuvo lugar en el Parque Científico Agroalimentario (PCiTAL) de Lleida bajo el lema de Reiventarse. En un tiempo difícil como el actual y tras la crisis del pepino y de precios del verano pasado, hay que saber buscar oportunidades para dar mayor rentabilidad y competitividad a nuestro sector. Es por ello que esta jornada se convirtió en un punto de encuentro para analizar la situación, plantear opciones de futuro y, como decía el lema de la convención, intentar reinventarse. Además, al ser la primera convención que celebraba Afrucat una vez completada la fusión entre Asofruit y Catalonia Qualitat, se eligió como sede el Parque Científico y Tecnológico Agroalimentario de Lleida porque el nuevo equipamiento que se está acabando de construir, el Fruitcentre, debe agrupar a los principales representantes de la fruticultura para poder generar sinergias y actuar como principal lobby del sector. La convención anual de Afrucat, que incluyó también la Asamblea general de socios de la asociación, se abrió con los discursos del alcalde de Lleida, Àngel Ros, y del presidente de Afrucat, Francesc Argilés. Jesús Pérez: ‘Innovación y nuevas prácticas en la cadena de promoción de frutas y hortalizas’ Según el experto en distribución de gran consumo Jesús Pérez Canal, no hay que hablar de crisis, sino de un cambio de era, y apuntó la necesidad de reinventarse porque no se puede seguir haciendo lo mismo en un marco general cambiante. Esta nueva realidad industrial hace -según Pérez- que productores, fabricantes y distribuidores tengan que unir esfuerzos e intereses para ir todos a una, ya que la guerra de precios no ha hecho más que empezar ante la tendencia a la gratuidad y la moda del low cost. Haciendo un análisis del mercado, Jesús Pérez explicó que el perfil del consumidor ha cambiado más en los últimos tres años que en los veinte anteriores dada la brusca disminución de los ingresos dedicados a alimentación. Si bien los ciudadanos

compran ahora con más frecuencia, también lo hacen con menor gasto. Esto le llevó a asegurar que hemos pasado de comprar barato a comprar de manera inteligente. La reducción del número de personas por hogar obliga -dijo- a cambiar las formas de promocionar los productos, y señaló a Mercadona como el líder indiscutible en el sector del comercio, donde gana el modelo focalizado de formato único y simple. “Para vender discount hay que vivir discount”, afirmó. Para este experto, los productos frescos son el factor clave en proximidad en el pequeño comercio, porque tienen un largo recorrido en potencial -el 48% de cuota de mercado persiste en los comercios tradicionales- y porque las compras de frescos son portadoras de frecuencia. Eduardo Navarro: ‘La fórmula para reinventarse: cambiar o cambiar’ El fundador de la consultoría Improven, Eduardo Navarro, afirmó que en toda situación de crisis hay perdedores, pero también ganadores, y apuntó que un 17% de las empresas han mejorado su posición competitiva en el mercado durante la recesión. Según el ponente, los secretos de las empresas exitosas se basan en el hecho de ser grandes, globales, de estar gestionadas de forma excelente, de contar con líderes geniales y de haber sabido gestionar el cambio. Para Navarro, es muy importante saber qué quieren los clientes, porque las empresas se obsesionan a menudo en cómo bajar los precios cuando el problema puede ser que el cliente quiere un producto que nosotros no le ofrecemos. “El precio no es tan importante como pensamos”, puntualizó, y se mostró convencido de que una de las claves del éxito de una empresa es entender bien cuáles son los costes y cuál es la rentabilidad de sus productos. El fundador de Improven añadió que las empresas deben reflexionar sobre sus oportunidades de negocio internacional. En este sentido, advirtió que hay que ir con cuidado porque un 64% de las empresas fracasa en su internacionalización, y reconoció que las adquisiciones son la única opción para crecer con rapidez. Víctor Küppers: ‘Primero hay que reinventar a las personas: estamos tarados’ El formador vocacional Víctor Küppers explicó que, aunque todos seamos capaces

de transmitir, no todo el mundo transmite lo mismo, y aseguró que el valor de una persona se puede expresar mediante una fórmula sencilla: V = (c + h) x a. El valor es igual a conocimientos más habilidades muliplicado por la actitud. Sin embargo, Küppers reconoció que esto no quiere decir que la actitud sea lo más importante. “Tenemos que estar ilusionados en lo que hacemos, y para poder estarlo debemos disponer de un proyecto a seguir”, afirmó, apuntando también que “nunca conseguiremos estar ilusionados si pensamos sólo en cosas pasadas, porque no suponen ningún estímulo para crecer y esforzarnos. Para Küppers, eso conlleva que la diferencia entre las empresas esté en las personas. “Por mucho que una empresa tenga los trabajadores con más conocimientos y habilidades, no saldrá adelante si su actitud no es la correcta”, explicó.

página 11

La fruta de hueso española domina en los lineales En el número 2 de la revista de Afrucat, editada el pasado mes de diciembre, hicimos una primera exposición de resultados sobre el origen de la producción de fruta que se comercializa en Lleida y concretamos el análisis sobre la manzana, la pera, el melocotón y la nectarina. En este segundo artículo especificamos la información referida a la ciruela, la cereza y el albaricoque. Un 59% de la ciruela de los lineales es de origen español, concretamente de las zonas de producción de Cataluña, Aragón, Extremadura, Andalucía y Murcia, mientras que el 30% restante es de importación. La entrada de ciruela de importación se concentraría durante los meses de enero a mayo, de manera que los puntos de venta pueden ofrecer ciruela durante todo el año. De la muestra observada vemos que un 89% de la cereza es de origen español, un 5% es de importación y el resto (5%) no especificaba su origen. En cuanto a la importación, se trata de cereza procedente sobre todo de Turquía y los Estados Unidos durante los meses de julio, agosto y septiembre de 2011. Un 74% del albaricoque es de origen español, un 12% es de importación y el resto (14%) no especificaba el origen.

23



Vadefruita 03