Vadefruita núm.31 by Vadefruita

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

L'estudi Infolineal s'amplia a 8 ciutats i a 74 establiments

NÚMERO 31 · MAIG DE 2021

CONEIXES LES IMPLICACIONS DEL CIBER RISC?

Assegurances Industrials Assegurances de Crèdit Assegurances de Responsabilitat Civil Avaria de maquinària Assegurances de Circulació

Més d’un mil·lió d’assegurats ens avalen OFICINA MOLLERUSSA Plaza de la Sardana 2 25230 - Mollerussa Tel. 973 603 463 Fax: 973 710 563

OFICINA BARCELONA Calàbria 267, 3r C 08029 - Barcelona Tel. 902 223 902

TREBALLEM AMB LES PRINCIPALS ENTITATS D'ASSEGURANCES

Enginyeria d’assegurances per a l’empresa. Som experts en el sector agroalimentari www.asurbrok.es

Registre especial de Corredories d'Assegurances . Clau J-0015. Tenim contratada la assegurança de Responsabilitat Civil i disposem de capacitat financera segons legislació vigent.

ASSEGURA’T! PODRIA SER PITJOR QUE UNA PEDREGADA

CONTINGUT

L'estudi Infolineal s'amplia a 8 ciutats i inclou 25 ensenyes

L'estudi Infolineal que va posar en marxa Afrucat per monitoritzar l'origen de la fruita s'amplia ara a vuit ciutats de l'Estat i inclourà dades de 25 ensenyes. Les darreres observacions apunten que la presència de poma espanyola als lineals ha ® 10 a 13 crescut un 21% els darrers sis anys.

El consum de fruita puja a Espanya durant les setmanes de confinament Les dades de consum del Ministeri d'Agricultura mostren que el consum de fruita (poma, pera, préssec, nectarina, albercoc, cirera i pruna) va créixer significativament a l'Estat espanyol entre març i juny de 2020, coincidint amb el confinament ® 16 a 18 domiciliari a causa de la Covid-19.

Bernat Ramon, a la seva finca de fruiters a Ivars d'Urgell

Bernat Ramon, nou responsable de la fruita dolça de la Unió de Pagesos Bernat Ramon analitza la situació del sector de la fruita a Catalunya i parla dels reptes que hauran d'afrontar els productors en els propers anys. Ramon valora també el paper que ha de tenir Afrucat dins el ®4a6 sector.

La UdL analitzarà costos, marges i preus de la fruita amb un conveni amb Afrucat Afrucat va signar un conveni amb la Universitat de Lleida que n'actualitza un altre que es va tancar l'any 2015 i que propiciarà que un equip de recerca de la UdL elabori un estudi sobre els costos, ® 23 marges i preus de la fruita dolça.

Francesc Torres i Manel Simon van explicar la postura d'Afrucat envers la campanya

Afrucat demana tests d'antígens per als operaris de la fruita que vinguin de fora El president i el director general d'Afrucat van demanar que se sotmeti els treballadors de la fruita que vinguin de fora a tests massius d'antígens per ® 8 i 19 prevenir possibles contagis al sector.

President: Francesc Torres · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Sara Ruiz Chacón; Mercè Gispert i Valentina Mompeó i Massachs · Coordinació: Afrucat · Disseny, maquetació i impressió: Impremta Sol S.L. · Arxiu fotogràfic: Afrucat, Mònica Carrera, Francesc Torres i Gerard Pujol · Redacció: Carrer del Corregidor Escofet, 64 · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 873 450 703 · E-mail: marqueting@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

L'ENTREVISTA

Bernat Ramon

Responsable de la sectorial de fruita dolça d'Unió de Pagesos

"El consumidor exerceix un acte de democràcia cada cop que va a comprar"

arlem amb el Bernat Ramon, el nou responsable de la sectorial de Fruita Dolça de la Unió de pagesos, qui, als seus 32 anys, aplega almenys quatre generacions de pagesos per banda de mare (Cal Masses) i de pare (Ca La Miquela), i sempre amb les arrels a Ivars d’Urgell. Pregunta.- La decisió de quedar-se a portar la terra de casa quan es pren? Resposta.- Jo des que tinc ús de raó sempre he estat vinculat a les terres de casa, i tot i que som ramaders, fruiters i tenim cereals, a mi la fruita dolça era el que m’agradava més. De fet, la fruita és el darrer que va arribar a casa de la mà del meu padrí, que va ser el segon o tercer del poble a aventurar-se amb la fruita. A l’adolescència, a la tarda anava a les piscines, però al matí havia d’anar a ajudar, i quan va arribar l’hora de triar vaig fer els dos

"Cal revolucionar la producció per a què el consumidor doni valor a la nostra fruita"

"Si et sé vendre un relat, et sé vendre un producte, també et puc posar un preu"

cicles mitjà i superior de Capacitació Agrària a l’Escola d’Alfarràs, i a partir d’aquí la formació esporàdica, però continuada, que hem de fer tots els pagesos. P.- Com han canviat les coses en el món de la fruita de l’època del teu padrí a l’actual? R.- És molt diferent tot. Per exemple, la manera en la que ells comercialitzaven la fruita. De fet, la meva padrina sempre explica que, al principi, ells preparaven els palets al tros, venia un ca-

mió a carregar-los i els pagaven la fruita allí mateix. Era una manera més fàcil i més com de ser pagès. Avui en dia, si no estàs integrat en una central o tens càmera pròpia ho tens difícil. En un futur-present encara canviarà més. Haurem de ser més sostenibles, utilitzar menys productes fitosanitaris, més adobs orgànics. Hem de tenir més cura del sòl i del planeta. Europa ens impulsarà i nosaltres també hem de liderar aquest canvi i saber-lo vendre al consumidor.

P.- Per què entres a la Unió de Pagesos? R.- Històricament, a casa meva no havien estat mai molt sindicalistes, però a mi la part més política sempre m’ha interessat. De fet, també sóc regidor d’Agricultura d’aquí Ivars, i crec que els joves ens hem d’involucrar a nivell sindical, polític i social per donar la nostra visió i per fer canviar les coses i poder millorar el present. P.- La fruita dolça té futur? R.- Si no li’n veiés no seria on sóc. Li veig futur si aconseguim fer una espècie de revolució entre els productors per aconseguir que el consumidor pugui valorar el nostre producte ja sigui a través d’IGPs, de DOPs, de marques.... En general, per al consumidor no existim, però sí que existim a l’hora que van a menjar, a l’hora que van a comprar, i volen la fruita bona i sana. A més, una arma que també tenim és

que som els responsables de tenir cura del territori. Voldria compartir una reflexió d’un empresari de l’alimentació que deia que “una bona part dels consumidors, a part d’anar a votar cada 4 anys, el que exerceixen amb la compra és un autèntic acte de democràcia, fent una compra conscient”. Hauríem de fer que aquest discurs fos cada cop més majoritari. P.- Què li falta a la fruita per tenir l’encant de l’oli o del vi? R.- Personalment, crec que l’hem industrialitzat molt. Històricament, la fruita ha estat ben pagada i al sector no li ha fet falta crear cap relat, i ens hem deixat portar i ens hem deixat perdre molts trens pel futur. Ara caldria explicar la nostra història. Catalunya està plagada d’empreses familiars. Al camp, l’empresa familiar agrària de dues, tres o més generacions és habitual. Als grans pols de consum, com a Barcelona, de tota aquesta història no en tenen ni idea. Potser es pensen que va venir un terratinent i ho va plantar tot. Nosaltres podem vendre aquest relat d’història, de coneixement i arrelament al territori. Cal que ens posicionem al mapa. P.- Un metge, per exemple, vol que el seu fill sigui metge, però per què és difícil el relleu generacional al camp? R.- Et contaré una anècdota en aquest sentit. Jo fa tot just un mes que he estat pare, i l’altra dia la meva companya passejava el Martí, el nen, i se li van acostar pagesos d’aquí, del poble, i tots li van dir el mateix: “Nen, siguis el que vulguis, menys pagès”. Nosaltres, la gent al camp, tenim una manca d’autoestima com a productors, tot i que fins ara els pagesos no hem tingut una mala vida. De fet, jo tinc un amic que ha voltat el món amb

una bona feina i fa cinc anys va tornar a casa i ha tornat a produir, i cada cop hi ha més casos com aquest. Crec que articulant un bon relat, prestigiant la nostra feina i valoritzant el producte, el relleu hi pot arribar a ser. P.- Si tinguessis una bareta màgica que et deixés fer el que volguessis. Què faries? R.- Jo crec que la riquesa associativa en diferents centrals és bona per al petit-mitjà productor, però el que m’agradaria que existís és una central de vendes, perquè la comercialització única és la manera. Si jo et sé vendre un relat, et sé vendre un produc-

te, també et puc posar un preu. Hem de fer una Golden de Lleida, però elevar-ne el valor percebut pel consumidor. Quan algú volgués la fruita de la nostra terra, indiferentment de la finca d'on surti, hauria de trucar a un mateix telèfon. P.- Com veus la tasca d’Afrucat? R.- A Afrucat teniu moltes dades, però de vegades som el mateix sector el que limita aquest flux de dades. Podem confiar més o menys els uns en els altres, però amb l’ens que ens representa i ens intenta donar guia a tots hi hauria d’haver la màxima

confiança. P.- Des de la Unió de Pagesos, què espereu d’Afrucat? R.- Afrucat heu de ser líders del sector fruiter de l’àmbit català. Que allò que digui Afrucat la gent s’ho escolti i tingui transcendència. A dia d’avui, de vegades es qüestionen les propostes d’Afrucat. Però no estic defensant un pensament únic, simplement que Afrucat esdevingui una referència en el sector fruiter i que, si tu vols canviar la referència, t'hi involucris. Si senzillament la critiquem i li posem pals a les rodes, el que estem fent és posar-li pals a ➜

L'ENTREVISTA ➜ les rodes al sector fruiter, és a dir, te’ls acabes posant a tu mateix. P.- Les propostes de futur que Afrucat va llençar al Next Fruit Generation et semblen correctes? R.- Hi estic d’acord i posaria l'èmfasi en la mà d’obra al camp, i va molt lligat amb el que hem parlat abans. Si el sector guanya autoestima, això repercutirà en l’autoestima i el valor social dels nostres treballadors, que s’integraran millor en la societat. La robotització, que és un altre punt, és necessària i ha d’arribar, però ara en els llocs que hi ha més pressió de mà d’obra s’han de construir més albergs, Aquí mateix, a Ivars, ens plantejàvem fer una alberg empresarial (de diferents empreses). P.- El canvi climàtic és un dels temes que també et preocupen? R.- És un tema que em preocupa molt, i com que serem dels primers que en patirem les conseqüències, hem de ser els primers en donar exemple. Crec que, ara mateix, el sector no està fort econòmicament per canvis estructurals, com poden ser les adequacions a les noves varietats adaptades a aquest canvi, però l’Administració ha de ser suficientment valenta per apostar perquè el petit-mitjà productor pugui adaptar-se a aquests canvis. Estem parlant del teixit social arrelat al territori, el que omple els pobles, les escoles...

"Com serem els primers a partir les conseqüències del canvi climàtic, hem de donar exemple"

Bernat Ramon, amb una de les seves padrines, que li demanen pomes Golden per cuinar

Bernat Ramon: "La meva fruita preferida són els caquis dels de sempre, els dels arbres de les ribes" Pregunta.- Quina és la teva fruita preferida? Resposta.- Els caquis dels de sempre, els dels arbres de les ribes. P.- I a la cuina? R.- No sóc molt cuiner, però per sort tinc dues padrines que

són excel·lents cuineres i sempre diuen “porta goldens, que les posarem” quan fan plats al forn. P.- Si haguessis de fer una campanya per promocionar la fruita, a qui l’adreçaries i què diries?

R.- Indiferentment a qui vagi encarada la campanya, s’ha de vendre relat, s’ha de vendre territori i s’ha de vendre sostenibilitat. I la faria al consumidor general, també a les noves generacions, però a tothom.

Especialistes en assegurances agràries www.grupromiallop .c o m Assegurem la teva tranquil·litat i el teu esforç.

Afrucat reclama tests d'antígens per als treballadors de la fruita forans A

frucat va explicar el 24 de febrer passat en roda de premsa com s’està preparant el sector fruiter per a la propera campanya de la fruita i quina és la col·laboració que demana a la societat i a les administracions per tal que aquesta campanya es desenvolupi amb tota normalitat i s’eviti l’estigmatització que es va donar l’estiu passat. El president d’Afrucat, Francesc Torres, va demanar als mitjans i a la societat en general que s’eviti anomenar temporers les persones que no tenen papers i que dormen al carrer. “El que no té sentit és que a hores d’ara hi hagi gent dormint al carrer i siguin sense sostre i que arribi el mes d’abril i que aquesta mateixa gent esdevinguin temporers. Els nostres treballadors tenen el conveni en regla i cobren per sobre del Salari Mínim Interprofessional (SMI), raó per la qual no hi ha cap motiu per a què dormin al carrer”. Torres va afegir que es tracta d’un problema social que s’ha de resoldre, i va destacar la importància d’aconseguir l’aïllament dels asimptomàtics. Per millorar la seguretat del territori i de les pròpies empreses, el director general d’Afrucat, Manel Simon, va sol·licitar a les administracions que facin tests d’antígens a tots els treballadors nous que venen de fora (ja sigui de l’estranger com d’altres comunitats). D'acord a aquesta proposta presentada per Afrucat, els tests massius assegurarien que, si hi hagués nous contagis de coronavirus, aquests no s’haguessin importat d’altres zones. Segons Manel Simon, només l’Administració pot fer que aquests tests siguin obligatoris cada cop que es faci un contracte nou a un treballador de la fruita. Pel que fa a la vacunació massiva dels temporers i professionals del sector que han reclamat diferents col·lectius i ajuntaments, Afrucat assumeix que no es pot demanar atesa la manca de vacunes i degut al fet que, segurament, durant la campanya ens trobarem en una situació en la qual encara hi haurà molts grups de risc i prioritaris que no estaran vacunats. Afrucat va traslladar aquestes peticions al delegat del Govern, que és qui coordina les reunions de preparació de campanya, les

Francesc Torres i Manel Simon durant la roda de premsa sobre les mesures d'higiene i seguretat de la propera campanya

"Hem actualitzat els protocols de seguretat i higiene de les centrals fruiteres"

"Demanem que no s'anomeni temporers a les persones sense papers"

"El conveni està per sobre de l'SMI. No hi ha motiu perquè ningú dormi al carrer"

quals són claus per al seu desenvolupament i que l’any passat van funcionar molt bé.

Manel Simon va assegurar que “està contrastat que el nostre protocol funciona. L’any passat es va demostrar que les nostres centrals eren segures i que el contagi és donava principalment en l’àmbit social”. El director general d'Afrucat també va afegir que l'Associació de Productors de Fruita Dolça continuarà efectuant les compres col·lectives dels EPIS per a les centrals fruiteres que ho sol· licitin malgrat que la situació ja s’ha normalitzat enguany, de tal manera que es podrà començar la campanya amb tot el material de protecció necessari.

ons i informacions per tal de contribuir a una campanya de la fruita segura. A través dels enllaços i codis QR següents podeu veure una mostra de quatre dels vídeos que es van elaborar la passada campanya per a difondre l’aplicació del protocol de seguretat i higiene. https://youtu.be/zx2C62_d9lg https://youtu.be/WG9o_SeuIM4 https://youtu.be/ zcQcMM_1uD4 https://youtu.be/UTR7ikyjcnk

Protocol de prevenció i higiene D'altra banda, a primers del mes de gener es va reunir el Comitè de Prevenció d’Afrucat, creat específicament amb motiu de la Covid-19 i que integra personal de l‘associació especialitzat en temes de qualitat, juntament amb representats de cinc centrals que són referents al territori. Aquesta reunió va servir per validar el protocol d’actuació de l’any passat, afegint-hi la ventilació dels llocs de treball i la incorporació dels mesuradors de CO2, els quals incorporen alarmes que es poden fixar, per exemple, a 1.000ppm de CO2, de manera que es disparen les alarmes quan s'arriba a aquest nivell per alertar de la necessitat de renovar l’aire.

Materials educatius A més a més, des de l’Associació es continuaran elaborant materials educatius per als treballadors de les centrals i s’anirà actualitzant el web www.coronavirus.afrucat.com amb tota la nova reglamentació, restricci-

INFOLINEAL

La presència de poma espanyola als lineals creix del 46% al 67% POMA / Percentatges per origen de la fruita en cadascuna de les ciutats analitzades

Lleida

Saragossa

Barcelona

4,0% 47,5%

5,1% 33,3%

0,6%

47,5%

Sant Sebastià

Madrid 0,6%

41,0%

A Corunya

València

Sevilla

35,2%

2015 1,2%

1,1%

31,0%

55,2%

44,7%

55,3%

65,5% 2,3%

2,1% 42,8%

54,9%

2017

65,6% 1,0%

29,0%

2,1%

34,0%

0,8%

1,9%

4,9%

61,3%

37,9%

2021

1,3%

2,3%

51,0%

41,1%

72,8%

85,1%

38,6%

63,9%

71,0% 25,2%

Nacional Importació Varis No especificat

5,3% 55,6%

2019 80,2%

37,8%

60,8%

60,6%

1,8%

11,6%

0,7% 59,4%

39,6%

79,1%

33,9%

48,1%

1,1% 31,9%

2018

0,3%

49,8%

71,4% 1,2%

33,8%

63,9%

2,0%

25,4%

17,1%

0,8%

42,9%

2016

19,8%

63,5%

55,1%

61,6%

48,4%

44,4% 43,9%

53,8%

51,5%

52,2%

47,9% 51,6%

PERA / Percentatges per origen de la fruita en cadascuna de les ciutats analitzades

Lleida

Saragossa

Barcelona

10,3% 12,8%

8,1% 24,3%

Sant Sebastià

Madrid

4,6% 21,5%

18,8%

4,3%

València

A Corunya

Sevilla

2015 67,6% 8,1% 29,7%

2016

29,8%

1,8%

62,2% 13,9%

73,8%

76,9% 20,8%

68,4%

14,8%

3,1%

76,8% 23,4%

2,1%

72,3%

79,2% 12,0%

12,6%

2017 81,3%

83,3% 15,4%

7,7%

9,3%

7,0%

83,5% 18,2%

2,3%

86,3% 30,4%

2018 74,4% 20,0%

2,2%

81,4% 10,3%

27,7%

2019 75,6% 4,3%

23,3%

2,3%

13,8% 12,3% 72,3%

89,7%

Nacional Importació Varis No especificat

69,6%

79,5%

17,4%

73,8% 20,0%

13,8%

19,4%

14,3%

2,9%

22,0%

2021

91,5%

74,4%

82,6%

84,5%

80,0%

80,6%

82,9%

78,0%

frucat va presentar el dia 16 d'abril les darreres observacions de l’Infolineal, l’estudi de la fruita als lineals de l’Estat espanyol que es va iniciar l’any 2015. L'anàlisi constata que la poma de procedència estatal versus la importada ha passat del 46% de mitjana l’any 2015 al 67% aquest any 2021. Les dades històriques mostren, a més, que aquest percentatge és superior en les zones productives i va baixant a mesura que els punts de venda s’allunyen de l’origen. En aquest sentit, les dades observades el primer trimestre de 2021 mostren una presència de poma espanyola del 51% a Madrid, del 61% a Saragossa, del 73% a Barcelona i del 85% a Lleida. Cal tenir en compte que aquestes poblacions partien d’una mitjana de 35% Madrid, 41% Saragossa, 47% Barcelona i 62% Lleida. Un dels motius d’aquest increment de la fruita estatal es pot atribuir a la conjuntura provocada per la pandèmia de Covid-19, amb una major conscienciació del consumidor i alguna dificultat puntual per al trànsit internacional de mercaderies. Tot i això, amb una revisió històrica de les dades es constata que el canvi en la tendència pel que fa a l’origen es dona l’any 2017, a partir del qual es va incrementant un 5% anual de mitjana la presència de poma espanyola als lineals. Aquest increment seria atribuïble a la sensibilització de la població per la compra de proximitat i al canvi en la política de les cadenes, que incrementen l’aposta pels produc➜ tes locals.

POMA / Rànquing de supermercats segons l'origen de la poma. Any 2021 1

100% 90% 80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10% 0% 1 2 3 4

Bon Preu Caprabo Coviran Esclat

Lidl Plusfresc Dia BonÀrea

5 6 7 8

9 10 11 12

Carrefour Mercadona Eroski Gadis

13 14 15 16

Condis Consum Aldi Super Amara

17 18 19 20

Supercor BM Supersol Alcampo

21 22 23 24

Corte Inglés Froiz Superm. Mas Hipercor

PERA / Rànquing de supermercats segons l'origen de la poma. Any 2021 1

10 11

100% 90% 80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

Nacional Importació Varis No especificat

0% 1 2 3 4

BonÀrea Bon Preu BM Caprabo

5 6 7 8

Condis Coviran Esclat Gadis

9 10 11 12

Plusfresc Supercor Supersol Hipercor

13 14 15 16

El Corte Inglés Eroski Carrefour Super Amara

17 18 19 20

Aldi Consum Alcampo Froiz

21 22 23 24

Lidl Dia Mercadona Superm. Mas

INFOLINEAL ➜ En les observacions de pera també es detecta una evolució en la procedència de la fruita, passant del 74% de mitjana de pera espanyola versus la importada de l’any 2015 al 83% l’any 2021. En aquest cas, el creixement ha estat menor perquè ja d’entrada la presència de pera espanyola era més elevada i, tot i que també hi ha una tendència a favor del producte local, la casuística especial i irregular de la producció de pera i l'estratègia agressiva d’alguns competidors del nord d’Europa en casos de sobreproducció fan que aquesta evolució no sigui tan lineal i constant. L’altra dada que recopila l’infolineal és el rànquing de supermercats ordenats d'acord al percentatge de producte estatal que tenen en els seus lineals. Si comparem les mateixes ensenyes observades l’any 2015

respecte a les observacions de 2021, pel que fa a la poma destaca que vuit ensenyes superaven l'any 2015 el 50% de pomes d’origen espanyol versus importada, i una d’aquestes tenia el 100% dels seus lineals amb poma espanyola. L’any 2021, el 100% de les ensenyes superen el 55% de pomes d’origen estatal versus importada i set d’aquestes cadenes tenen el 100% dels seus lineals amb poma espanyola. En pera, tretze ensenyes superaven l'any 2015 el 55% de peres d’origen estatal i dues d’aquestes tenien el 100% dels seus lineals amb pera espanyola. L’any 2021, el 100% de les ensenyes superen el 55% de peres d’origen espanyol, quinze ensenyes superen el 70% i cinc d’aquestes tenen el 100% dels seus lineals amb pera espanyola.

Fruita espanyola vs importació L'Infolineal ofereix el percentage de presència de fruita espanyola versus fruita d'importació en els lineals de fruita de més d'una vintena d'ensenyes de vuit ciutats de l'Estat espanyol. La plataforma permet conèixer també quina ha estat l'evolució des de l'any 2015.

L'Infolineal amplia el seu estudi a vuit ciutats de l'Estat espanyol L’infolineal, l’estudi de la fruita als lineals de l’Estat espanyol, ha fet un salt quantitatiu i qualitatiu aquest any 2021. El salt

quantitatiu es dóna pel fet que s’han incrementat les ensenyes visitades, en passar de 18 a 25, i s’han doblat també el nombre

Comparativa per ensenyes L'Infolineal estableix un rànquing de les 25 ensenyes analitzades en funció de la presència en els seus establiments de fruita espanyola o d'importació. Aquesta anàlisi permet saber que hi ha ensenyes amb el 100% de poma i pera espanyoles.

Evolució del preu de cada espècie

Comparativa per ensenya i ciutat

Un altre dels menús de la plataforma permet conèixer els preus de venda mitjans de cadascuna de les espècies de fruita a les vuit províncies analitzades per l'Infolineal i la seva evolució al llarg del temps, des de l'any 2015 –quan es va iniciar l'estudi– fins el 2021.

A partir de les dades recollides pels observadors que es desplacen periòdicament als supermercats, la plataforma permet fer una comparativa entre els establiments de la mateixa marca en les vuit ciutats per comprovar si canvien els percentatges de fruita estatal i d'importació.

de poblacions que inclou l’estudi (passant de 4 a 8). El primer infolineal recollia dades de Lleida, Barcelona, Saragossa i Madrid, i al nou Infolineal s’han afegit observacions també als diferents supermercats de Sant Sebastià, A Corunya, València i Sevilla.

El salt qualitatiu ha permès utilitzar una eina d’intel·ligència de dades i de visual data, que facilita la consulta digital i en temps real de les prop de 16.000 referències entrades al llarg d’aquests set anys, ja que l'estudi Infolineal es va posar en marxa l'any 2015.

Comparativa de preus per ciutat Una altra de les dades que aporta la plataforma Infolineal és el preu mitjà de cada espècie de fruita en les vuit ciutats analitzades. La mida de la rodona i la intensitat del color d'aquesta varien en funció del preu, més gran i intensa per al preu més alt i més petita per al més baix.

Base de dades de cada varietat L'estudi detallat de la procedència i dels preus de la fruita permet alimentar una base de dades sobre les varietats de cada espècie de fruita. Se'n pot saber el calibre, la presentació en botiga i el preu mitjà segons si el seu origen és estatal o d'importació.

Ampli catàleg de productes fitosanitaris i nutricionals

Gestió integral de la producció vegetal

Sistemes alternatius de lluita Assessorament en gestió integrada de plagues Assessorament en producció ecològica i residu zero Implantació de protocols de qualitat Serveis personalitzats a la mida de les explotacions Equip qualificat (tècnic, administratiu i logístic)

c/Afores s/n · 25172 Montoliu de Lleida · Tel. (+34) 973 72 02 69 · agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

NEXT FRUIT GENERATION

Afrucat xifra les inversions del sector fruiter en 5 anys en 370 MEUR D

esprés d’una anàlisi exhaustiva de la realitat de la fruita catalana, Afrucat xifra en 370 milions d’euros el cost per a desenvolupar les inversions prioritàries que ha d’emprendre el sector fruiter català en els propers 5 anys si vol ser competitiu, eficient, resilient i assegurar-se el lideratge del mercat. L’associació ha agrupat totes aquestes línies d’inversió i les ha integrat en un projecte anomenat Next Fruit Generation, que neix amb l’objectiu d’alinear aquestes necessitats futures de la fructicultura amb les palanques d’inversió definides en els fons europeus per a la recuperació-Next Generation. Els pilars del Next Fruit Generation d’Afrucat són: - Les energies renovables.

- La digitalització. - La productivitat. - La resiliència. - La integració social. - El canvi climàtic.

Les energies renovables Aquesta línia d’acció vol aconseguir l’autonomia energètica del sector creant una mancomunitat energètica d’empreses fruiteres interconnectada, invertint en energia fotovoltaica.

La digitalització Es pretén integrar tota la cadena (central/camp/botiga) mitjançant la tecnologia Big Data en un monitor únic online i ontime, el FruitMonitor, que permeti prendre

Presentació del projecte Next Fruit Generation a la seu d'Afrucat

decisions àgils i documentades.

La productivitat Millora de l’eficiència i de la productivitat en totes les baules de la cadena a través de la robotització i l’automatització de la collita/esporga/aclareig del camp i la confecció automàtica a les centrals.

La resiliència Assegurar la producció al marge d'inclemències climàtiques, potenciant la implantació global de xarxes i sistemes antigelada.

La integració social Lluita contra l’exclusió dels treballadors i treballadores amb la

creació de nous habitatges i la implantació del Pla de detecció contra l’assetjament.

El canvi climàtic Adaptació al canvi climàtic amb el desenvolupament de noves varietats que siguin productives i competitives en les futures condicions edafoclimàtiques de la nostra zona, corresponent al territori de Catalunya. La partida més gran d'aquests sis pilars correspon a la productivitat, amb un 38%; seguida del canvi climàtic, amb el 26%; de les energies renovables i de la resiliència, amb un 19% cadascuna; de la digitalització, amb un 6%; i, finalment, de la integració social, amb un 3%.

CMY

Les millors varietats de fruita d'os, de poma, de pera i d'ametlla Préssec pla

PERLA

Nectarina plana

SMERALDA

ELLIOT

MAKAKO®

GENEVA®

SUBLIM

Pera

Ametlla

Varietats sota llicència i autorització de Eurosemillas, Domaine de Castang, CIV, FruitFutur, Europa Fruit Tree Rootstocks i CBAS-CSIC

Poma

Portaempelts

Ctra. del Palau a el Poal s/n 25243, El Palau d'Anglesola, Lleida, España

973 71 14 00 certiplant.com info@certiplant.com

dades xifres

El consum de fruita creix a Espanya durant el confinament pel Covid-19 E l consum de fruita (poma, pera, préssec, nectarina, cirera, pruna i albercoc), en milers de quilos, acumulat fins al novembre 2020, mostra una clara tendència a l’alça respecte als dos últims anys. Aquest augment és molt més evident a partir del mes de març de 2020, coincidint amb l’inici de la pandèmia per la Covid-19 i el confinament, sobre tot en el cas de la poma i la pera. Segons les dades del Ministeri d'Agricultura, el consum d'aquestes sis fruites a Espanya durant el mes de març de 2020, tot just a l'inici del confinament domiciliari, va ser de 79.098 milers de quilos, quan en el mateix mes de 2019 i 2018 havia estat de 71.026 i 70.072 milers de quilos, respectivament. Aquest increment es va registrar també a l'abril (93.111 milers de quilos enfront 65.104 i 69.812), al maig (112.084 milers de quilos enfront 89.418 i 84.374) i al juny (124.359 milers de quilos enfront 116.423 i 117.199). A partir del juliol i fins al novembre de 2020, el consum cau lleugerament o es manté pràcticament idèntic que en els mateixos mesos de 2019, i inferior (excepte al novembre) que en el mateix període de 2018. Pel que fa al cost per quilo, les dades també apunten un increment mitjà dels preus d'aquestes sis fruites entre desembre de 2019 i novembre de 2020 respecte al dos exercicis anteriors. El preu mitjà més alt durant aquests tres últims anys es produeix al juny. Aquell mes de 2020 es va pagar a 2,31 euros/kilo, enfront els 2,12 de 2019 i els 2,07 de 2018.

Per espècies

16 16

Si analitzem per espècies, en el cas de la poma s’observa com el consum augmenta a partir del febrer (efecte previ al tancament), fins arribar al seu màxim durant el mes d'abril (59.827 milers de kilos enfront els poc més de 43.000 de 2019 i 2018), per seguir amb la tendència habitual de consum la resta de mesos, però sempre situant-se per sobre de les campanyes anteriors: 51.341 milers de quilos al maig enfront 39.935 de 2019 i 39.988 de 2018; 34.910 al juny enfront 28.734 i 28.131; i 34.910 al juliol enfront 24.570 i 20.574. La resta de mesos, tot i que el

TOTAL DE FRUITES / Consum a Espanya en milers de quilos per mes els darrers tres anys

TOTAL DE FRUITES / Preu per quilo cada mes a Espanya els darrers tres anys

Entre març i juny es va vendre més fruita que en els mateixos mesos de 2019 i 2018

L'increment més important es va produir en poma i pera, en especial durant l'abril

consum va ser superior el 2019, la diferència respecte als anys anteriors és menor. En referència als preus, la poma es va pagar al llarg de 2020 per sobre del valor de 2019 i també del de 2018, a excepció del període maig-octubre. El valor màxim van ser l'1,61 euros/quilo dels mesos de juliol i setembre. En pera la situació és similar a la de la poma. L’augment del consum s’inicia al mes de febrer

(20.699 milers de quilos) i trobem el pic màxim a l’abril (28.018 milers de quilos enfront els 19.363 de 2019 i els 23.511 de 2018), situant-nos, en general, per sobre dels anteriors anys (a excepció dels mesos d’agost i setembre). Pel que fa al preu per quilo de la pera, durant tot l'any 2020 va ser superior als de 2019 i 2018, assolint el valor màxim al mes de juny, amb 2,02 euros/quilo. En préssec i nectarina, els me-

sos de més consum es donen a l’estiu, que és quan es disposa de producció nacional. I tot i que el consum se situa des de l’abril fins a l'agost per sobre dels últims anys, la diferència no és tant elevada com en llavor degut a la baixa collita durant l'any 2020. El consum més elevat en préssec es va registrar al juliol, amb 34.279 milers de quilos, per sobre dels 30.333 del mateix mes de 2019 i dels 32.083 de juliol de 2018. El preu del préssec al mes de juliol va ser d'1,92 euros/quilo. Quant a la nectarina, el mes amb un consum més alt va ser el juliol (20.451 milers de quilos), tot i que el preu (1,78 euros/quilo) va ser inferior al d'altres mesos. La cirera, amb una collita molt baixa durant el 2020, mostra un consum inferior al dels darrers anys. El consum màxim va ser al

POMA / Consum a Espanya en milers de quilos i preu per quilo cada mes els darrers tres anys

PERA / Consum a Espanya en milers de quilos i preu per quilo cada mes els darrers tres anys

juny amb 19.460 milers de quilos, quantitat molt inferior als 24.318 milers de quilos del mateix mes de 2019. Aquell mes, el preu mit-

jà per quilo va ser de 4,49 euros, molt per sobre dels 3,71 de 2019 i dels 3,21 de 2018. En pruna i albercoc, la situació

en l’evolució del consum és similar a la cirera. Només aconsegueixen estar per sobre dels anys anteriors al mes de juny en el cas

de la pruna (5.792 milers de quilos) i al mes de maig en el cas de l’albercoc (15.151 milers de quilos). / Més gràfiques ➜

dades xifres PRÉSSEC / Consum a Espanya en milers de quilos i preu per quilo cada mes els darrers tres anys

NECTARINA / Consum a Espanya en milers de quilos i preu per quilo cada mes els darrers tres anys

ALBERCOC / Consum a Espanya en milers de quilos i preu per quilo cada mes els darrers tres anys

CIRERA / Consum a Espanya en milers de quilos i preu per quilo cada mes els darrers tres anys

PRUNA / / Consum a Espanya en milers de quilos i preu per quilo cada mes els darrers tres anys

18 18

Salvador Illa coneix per veu d'Afrucat els detalls de la campanya fructícola E l candidat del PSC a la presidència de la Generalitat i Secretari d’Organització del partit, Salvador Illa, es va reunir dissabte 24 d'abril amb part de la junta directiva d’Afrucat i amb el seu director general, Manel Simon, per conèixer de primera mà quins són els preparatius de l’Associació per a l’imminent inici de la campanya de la fruita a Catalunya. El president d’Afrucat, Francesc Torres, va presentar a Illa el protocol que va elaborar l’associació la passada campanya i que ha actualitzat enguany, amb l'aval de Salut i de la UGT, a partir de les darreres informacions que es tenen del funcionament del virus de la Covid-19. Salvador Illa va definir Afrucat com a organització rellevant i motor empresarial i es va mostrar sorprès pel volum de dades i informació sectorial que gestiona l'Associació. Illa també va lloar

vocal de la Comissió d’Agricultura al Congrés dels Diputats; Judith Alcalà, parlamentària; Silvia Romero, parlamentària; José Luís Noguera, responsable de la secretaria món agrari PSC Lleida; i Carme Valls, regidora de l’Ajuntament de Lleida.

Reunió amb Salut

La representació del PSC, amb els responsables d'Afrucat davant la seu de l'associació

les instal·lacions que Afrucat va estrenar tot just un any abans de la pandèmia. La Junta d’Afrucat va compartir amb el Secretari d’Organització del PSC el posicionament de l’associació pel que fa als mal anomenats temporers que dormen al carrer, que són en realitat un problema social de persones sense papers, i també sobre

la necessitat de reactivar els ajuts per construir més allotjaments en aquelles zones on hi ha més pressió en moments punta. Salvador Illa estava acompanyat per Òscar Ordeig, primer secretari de la Federació del PSC i diputat al Parlament; Fèlix Larrosa, primer secretari de l’Agrupació de Lleida i cap de l’oposició de l’Ajuntament; Montse Mínguez,

Tot i que ja es ve treballant en reunions periòdiques des del mes de gener entre Afrucat, Salut i el delegat del Govern a Lleida per preparar la campanya d’enguany de la fruita, el 22 d’abril es va convocar una reunió entre 48 empreses associades a Afrucat i responsables del Departament de Salut per abordar com s’implementarà el protocol elaborat per Afrucat i avalat per l’Administració catalana, També es va informar sobre el pla pilot de cribratges que Salut posarà en marxa durant el mes de maig.

Afrucat adapta les seves missions comercials a accions B2B 'on line' A

frucat, l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, ha reinventat les missions comercials que duia a terme cada any i les ha substituït per actuacions comercials en línia. Durant aquest any es preveu organitzar tres accions consistents en entrevistes comercials B2B en línia. Els mercats objectius d'aquestes tres accions són: - març: Àfrica Occidental: Costa d'Ivori i Camerun - abril: Índia - setembre: Països Escandinaus (Dinamarca, Suècia, Noruega i Finlàndia) Les destinacions s'han seleccionat a partir de les necessitats manifestades pels socis d'Afrucat i han estat valorades i seleccionades pel Comitè d'Internacionalització de l'entitat. Per dur a terme aquestes missions, Afrucat comptarà amb la col·laboració de diferents partners i consultors especialitzats i preferiblement establerts i amb oficines pròpies en els països de destinació i amb ampli coneixement dels seus mercats. Les actuacions en els mercats africà i indi seran exclusives per als associats de l'entitat. La pri-

mera es va organitzar directament des d'Afrucat, mentre que la segona es durà a terme en col· laboració amb el Departament d'Agricultura, a través de Prodeca i ACCIÓ. L'acció als països escandinaus estarà oberta a qualsevol empresa del sector que pugui estar interessada. El dia 28 de gener es va dur a terme la primera convocatòria i

sessió informativa en línia per a les empreses associades a Afrucat interessades en els mercats de l'Àfrica Occidental, concretament a la Costa d'Ivori i el Camerun. L'objectiu de la sessió era apropar i donar a conèixer les oportunitats d'exportació en els països objectiu de l'actuació així com també explicar la dinàmica de la

pròpia actuació i resoldre dubtes que pugui tenir. Aquesta primera actuació va consistir en reunions B2B en línia amb importadors i distribuïdors. L'actuació va incloure la identificació dels clients potencials i l'organització de videoconferències entre l'empresa i aquests clients a través d'una agenda personalitzada. Per assegurar l'èxit de les reunions virtuals, es va preveure que, per a cada reunió, una persona en qualitat de consultora es desplacés a les oficines del client potencial. D'aquesta manera es pretenia evitar imprevistos i assegurar el correcte desenvolupament de cada reunió. L'objectiu va ser que cada empresa pogués tenir aproximadament entre 7- 8 reunions per país. Segons el director general d'Afrucat Manel Simon, "tot i les dificultats per viatjar, les nostres empreses necessiten seguir millorant en la seva internacionalització i obrint-se a nous mercats. Pensem que aquesta pot esdevenir una fórmula interessant de trobar nous clients i valoritzar més la nostra fruita a través de l'exportació".

L'Assemblea General Ordinària d'Afrucat, per via telemàtica

Afrucat va celebrar el passat 23 de febrer de manera virtual la seva Assemblea General Ordinària a través d'una connexió per videoconferència de tots els seus membres. A més de donar el vist-i-plau a l'acta de la reunió anterior, l'Assemblea va aprovar el pressupost de l'Associació de Productors de Fruita Dolça per a l'exercici 2021 i va fer una anàlisi de les darreres campanyes de la fruita en les diferents espècies de llavor i d'os, tot valorant l'informe de les liquidacions corresponents.

Durant la reunió de l'Assemblea també es van tractar les subhastes energètiques de l'any 2021, com la nova subhasta prevista d'excedents solars, i es va fer un seguiment de la situació en la que es troben els expedients presentats per a les Extensions de Norma. Finalment, la reunió telemàtica va aportar informació sobre la preparació de les properes campanyes de la fruita, així com dels diferents projectes d'inversió subvencionats amb els ajuts per a la reactivació econòmica.

Imatge de l'assemblea general ordinària d'Afrucat del mes de febrer

Recurs judicial a les sancions injustes en matèria de contractació de personal A

frucat ha acompanyat un dels seus fructicultors en el procés de recórrer una sanció de 10.000 euros per contractació il·legal. Finalment, el Jutjat del Social ha donat la raó al demandant i ha obligat l’Administració pública a retornar els 10.000 euros que li va imposar de multa, a més dels interessos. La denúncia es va donar l’estiu passat, quan Inspecció de Treball realitzava un control en una finca i un treballador d’origen senegalès va fugir corrent. A l'endemà, el fructicultor i el treballador es van personar davant la Inspecció i aleshores es va descobrir que el treballador havia utilitzat els papers d’un parent seu per a formalitzar el contracte. Malgrat que el fructicultor desconeixia aquest fet i que el contracte era legal i l’empresari estava al dia de les obligacions fiscals i de la Seguretat Social, l’Administració el va multar amb 10.000 euros, quantitat que podia rebaixar per pagament immediat i re-

Un treballador temporer collint fruita en una finca de la demarcació de Lleida

baixar encara més si assumia la culpa per escrit. El pagès, assessorat per Afrucat, va decidir al·legar la sanció i li van denegar. Va recórrer mitjançant un recurs d’alçada, i li van

denegar. Finalment, es va posar en mans d’una advocada i va recórrer la multa a través del jutjat de lo social. El jutge ha donat la raó al fructicultor i ha condemnat l’Administració a tornar-li els di-

ners amb interessos. La sentència recull que el pagès va obrar correctament, amb un contracte legal i amb totes les obligacions al dia i que, en cap cas, es pot constatar mala fe o mala praxis per la seva part, sinó que va ser el propi pagès el que va ser enganyat. Manel Simon, director d’Afrucat va indicar al respecte que “recomanem als nostres fructicultors i a tots els pagesos que contractin personal que defensin els seus drets si creuen que han actuat d’acord a llei. En aquest cas s’ha demostrat que l’acusat ha estat més víctima que infractor”. Manel Simon va afegir que, “tot i que tots els casos no són iguals, tenim plena confiança en la bona feina dels nostres fructicultors i no es pot permetre que es trobin en una situació d’indefensió si fan les coses de manera correcta”. El director general d’Afrucat demana a l’Administració que protegeixi els pagesos per donar-los seguretat jurídica.

TELÈFON 973 792479 · embalajesmauri@embalajesmauri.com

Solucions integrals en cartró per a la fructicultura

METEOROLOGIA

Diferents detalls de com van quedar els arbres fruiters de la plana de Lleida després de les gelades del mes de març i del funcionament dels aspersors

Tres nits de gelada danyen la producció a la plana de Lleida L

es nits i matinades del 20 al 22 de març, la temperatura va baixar per sota dels 0ºC als municipis del Segrià i la pràctica totalitat de la plana de Lleida, en la major part dels casos entre -2ºC i -3ºC, arribant en alguna zones més fondes a -5ºC. En aquestes dates, els cultius afectats van ser la fruita dolça de pinyol, seguit de la de llavor. En aquell moment, al Segrià, principalment a la meitat sud, la fruita de pinyol estava ja recent quallada i, per tant, es trobava en un estat fenològic molt sensible al fred. També es van produir danys importants en les varietats de pera de floració més primerenca, a l’espera de com evolucionen els efectes sobre poma i les varietats de perera de floració més tardana. La zona de la comarca de la Noguera afectada va ser la part sud, des d’Ivars de Noguera, Algerri, part sud d’Os de Balaguer, Castelló de Farfanya fins a Balaguer, la Sentiu, Bellcaire d’Urgell, Penelles, Vallfogona de Balaguer, Menàrguens, Térmens, Torrelameu i Albesa. A les Garrigues,

els municipis afectats va ser els de la part nord de la comarca: les Borges Blanques, Juneda, Arbeca, Puiggròs i Castelldans per a fruita dolça. Als municipis del Pla d’Urgell es van veure afectats tots aquells que tenen producció de fruita dolça. En zones baixes de riu, valls, fondalades, i en espècies sensibles com l’albercoc, les pèrdues per parcel·la arribaran al 80-100%. En la resta de zones menys afectades, els danys po-

den ser variables d’entre el 2040%. El cultiu de l’albercoquer apunta a una pèrdua del 70% de la producció a la comarca del Segrià, que n’és la principal productora. A la comarca de les Garrigues, concretament als municipis del Vilosell, la Pobla de Cèrvoles i Vinaixa, també s’ha vist afectat el cultiu de la vinya, especialment les varietats que despunten primer, com Pinot, Xardonnay i Ull de llebre.

El reg per aspersió va servir per combatre els efectes del descens de temperatures

El gel i la neu afecten també altres regions productores del continent europeu La climatologia va afectar també les plantacions de fruita daltres països d'Europa al març i abril. A Bèlgica no hi ha coneixement d’afectacions reals al conreu de pera, però podria haver-hi alguna complicació amb la pol·linització. A Holanda va fer més fred de l'habitual. La neu i les gelades no van afectar la poma i la pera perquè era massa aviat. A Itàlia, els episodis repetits de nits glaçades van afectar les fruites de pinyol, en particular els albercocs. Pel que fa a les peres, encara és aviat per avaluar-ne els danys. En poma es van registrar danys a la majoria de les regions. A França, les repetides nits de gelades van afectar greument les finques de pomeres i pereres arreu del país, però especialment a la zona sudest. Es preveu un menor volum de producció i també tindrà incidència en la qualitat del fruit.

La UdL elaborarà un estudi de costos, marges i formació de preus de la fruita A

frucat i la Universitat de Lleida van signar un contracte-conveni el passat 23 de febrer segons el qual l’Associació encarrega a la UdL un estudi tècnic i econòmic de costos, marges i formació de preus de la fruita dolça dins la producció primària al camp i de processat i confecció a la central hortícola a Catalunya. Aquesta tasca es durà a terme de manera coordinada des de l’Escola Superior d’Enginyeria Agrària i el departament d’Administració d’Empreses de l’ETSEA de la Universitat de Lleida. Segons Francesc Torres, president d’Afrucat, “era imprescindible actualitzar l’anterior estudi de 2015 que analitzava els costos de camp, sobre tot per la puja de prop del 16% del cost de la mà d’obra i també pels increments dels altres inputs necessaris en la producció. Pel que fa a l’estudi de les centrals, es tracta d’una assignatura pendent del sector que necessita posar en ordre i conèixer exhaustivament les despeses de confecció i emmagatzematges de la fruita”. El director general d’Afrucat Manel Simon, va afegir que “en l’actual situació de competitivitat global en els mercats, és imprescindible conèixer la formació dels preus de la fruita per poder ser més competitiu i també per evitar que es produeixin vendes per sota cost, situació que en aquests moments es difícil de quantificar”. L’actual contracte-conveni tindrà una durada de nou mesos i va ser signat per Francesc Torres, president d’Afrucat, i l’Olga Martín Belloso, vicerectora de Recerca i Transferència de la Innovació

Els representants de la UdL i d'Afrucat durant l'acte de signatura del conveni, el passat 23 de febrer

Afrucat va signar el passat 23 de febrer un contracte-conveni amb la universitat

Aquest treball serà l'actualització d'un altre de 2015 i amplia l'estudi a les centrals

de la Universitat de Lleida, amb la presència de Jaume Puy i Llorens, rector de la UdL; Manel Simon, director general d’Afrucat; i dos dels professors implicats en el projecte (Anna Tena Tarruella i Antonio Colom Gorgues). L’estudi tècnic i econòmic implicaran l’estudi i anàlisi de la cadena de valor fruitera, tant de la fruita dolça de llavor (poma i pera) com de la d’os (préssec, nectarina i paraguaià), per tal de valorar i analitzar els costos, els mar-

ges i la formació de preus, sobre tot dins de les dues baules de la cadena de valor: - Producció primària de la fruita al camp. - Recepció, processat o manipulació i selecció, condicionaments i conservació, fins a la confecció de les fruites en diferents formats, per a la seva sortida i expedició comercial cap als diferents mercats. L’objectiu de l’estudi serà monitoritzar els costos per tal de pre-

veure la formació de preus i les seves implicacions sobre els resultats d’explotació per als productors i per a la central hortofructícola, així com preveure polítiques i decisions per al control, gestió i seguiment de les campanyes fruiteres a Catalunya. L’estudi suposarà l’actualització d'una recerca i treball d’estudi i anàlisi de costos anterior, que va dur a terme el professor Dr. José Sebastián Millán Gómez, i que serà actualitzat per ell mateix. La recerca, estudi i anàlisi de les tasques i dels costos causats a la central hortofructícola serà treballada, elaborada i coordinada per la professora Anna Tena Tarruella i el professor Dr. Antonio Colom Gorgues. Per la seva banda, Afrucat aportarà tot el seu suport documental i informatiu als responsables del projecte.

La importància de les auditories energètiques P

arlant amb clients que han volgut dur a terme una optimització energètica pel seu compte, sovint ens trobem que arriba un moment en el que senten que ho han provat tot i que estan en un punt de bloqueig que no els permet seguir millorant: han canviat de contracte elèctric, han replanificat les produccions que requereixen més consum a períodes més econòmics, han valorat canvis d’equipament, però potser no és el moment oportú..., i un llarg etcètera. Tant si s’ha arribat a aquest punt com no, sempre és recomanable començar per una auditoria energètica, que ens permetrà basar-nos en dades de consum reals abans de prendre cap decisió estratègica que podria no ser la més adequada si no disposem d’aquesta informació. L’auditoria energètica té com a objectiu detectar els potencials d’estalvi, calcular les inversions i prioritzar les actuacions considerant ROI, TIR i VAN. Es focalitza

Les auditories energètiques contemplen la diversificació i les energies renovables

en unes línies concretes d’actuació, que són: - Aplicació de mesures per reduir o recuperar energia, principalment detectant pèrdues de calor o fred per evitar la dissipació d’aquesta o recuperant-la. - Canvis o adquisició d’equips més eficients, amb la finalitat de consumir menys per obtenir la mateixa producció. - Diversificació d’energies, apli-

cant millores en la generació a través d’energies renovables o canvis de combustible. - Millora de la gestió energètica per dotar les empreses d’eines que ajudin a identificar i controlar els consums. La nostra vasta experiència ens ha portat a aplicar aquestes principals millores a casa dels nostres clients, proporcionant-los seguretat i donant-los garantia que

les mesures preses són les més idònies, basant-nos sempre en els resultats de les auditories que realitzem: - Aïllament de conductes i canalitzacions per evitar pèrdues i transferències a zones climatitzades. - Recuperació de calor de calderes de vapor, aire comprimit i compressors de fred per la generació d’ACS. - Substitució d’equips per d’altres amb tecnologies més eficients: LED, aire comprimit, compressors de fred, cremadors de gas, etc. - Diversificació energètica per a la producció renovable o utilitzant altres energies més eficients. - Separació de zones climàtiques, instal·lant portes ràpides, molls inflables i cortines d’aire. - Millores en climatització i fred industrial. El consum d’aquests equips és prou significatiu i val la pena dedicar recursos a monitoritzar el seu comportament. La seva complexitat implica estar al dia de les diverses novetats que es poden anar aplicant per ajudar a millorar-ne el rendiment o reduir-ne el consum.

Diferents estudis demostren que els sucres intrínsecs a la fruita dolça no engreixen

El document "Directriu sobre la ingesta de sucres per a adults i nens", que va publicar l'any 2015 l'Organització Mundial de la Salut deixa clar que l'OMS diferencia de manera clara dos tipus de sucres, els intrínsecs (que són els que trobem de forma natural en fruites i verdures sense modificar) i els lliures. Són aquests últims els que es relacionen amb un major risc de patir càries i malalties cròniques, i per això aconsella que no superem un 10% de la nostra ingesta calòrica (idealment un 5%) a partir d'ells. No obstant això, l'OMS deixa ben clar que les seves recomanacions no s'apliquen als sucres intrínsecs. Dit d'una altra manera, els sucres presents de forma natural en fruites i hortalisses sense modificar no suposen un risc per a la salut perquè no es consideren sucres lliures (la ingesta que cal limitar) sinó sucres intrínsecs,

que cap entitat seriosa de nutrició desaconsella. Hi ha qui considera poc fiable l'opinió de l'Organització Mundial de la Salut, però diverses investigacions apunten que consumir habitualment fruita no només no causa obesitat, sinó que és útil per prevenir-la o fins i tot, possiblement, tractar-la. En l'anomenat "Consens espanyol d'obesitat" (Consens FESNAD-SEEDO), publicat el 2012, llegim que "el consum alt de fruita i hortalisses està associat a un menor increment de pes en adults a llarg termini (nivell d'evidència 2+)". A l'octubre de 2015, una revisió sistemàtica amb metaanàlisi, publicada per Lukas Schwingshackl i els seus col·laboradors a la revista PLoS One, constatava que l'augment en el consum de fruita es relaciona amb una disminució en el pes i en el perímetre de la cintu-

Una parada de fruites i verdures en un supermercat

ra, un fet que, segons es pot llegir a l'estudi, "dona suport a les iniciatives que persegueixen augmentar la ingesta de fruites i hortalisses". A l'octubre de 2016, Satya P. Sharma i els seus col·laboradors mostraven (en aquest cas a la revista Nutrients) que els estudis disponibles "donen suport a la inclusió de majors quantitats de fruita en la nostra ingesta diària d'aliments per reduir el pes". Desaconsellaven, això sí, els sucs de fruita, sobre tot en nens. Un dels treballs més recents sobre aquesta qüestió és l'estu-

di prospectiu publicat a l'abril de 2018 per S. Yuan i col·laboradors a la revista Public Health. Un major consum de fruites i hortalisses es va relacionar amb un menor risc de patir obesitat. Després d'un seguiment de 4,6 anys, cada augment de 100 grams en el consum de fruites i hortalisses es va relacionar en aquest estudi amb una disminució de 211 grams de pes corporal en homes i de 140 grams en dones. No són xifres importants, però sí que mostren que no hem de tenir por a afegir més fruites i hortalisses als nostres menús.

La Producció Integrada a Catalunya A

Catalunya, de manera pionera a l’Estat espanyol, l’any 2001 el Parlament va crear el Consell Català de la Producció Integrada i el va dotar d’un seguit de funcions per tal que el sector productiu i elaborador tingués un paper important en el marc d’aquest sistema productiu. I després d’uns quants anys, veient l’evolució de la producció integrada a la resta de l’Estat, podem concloure que és un bon sistema. La participació conjunta en l’organització de la PI de l’Administració, de productors, elaboradors i consumidors ha estat una bona manera de fomentar la producció integrada, malgrat l’escassedat de recursos en promoció, que ja sabem que és una tasca pendent. Al cap dels anys també hem pogut veure com la normativa de producció integrada ha anat deixant de banda el caràcter voluntari per passar, en molts aspectes, a ser obligatòria. Ens agradi o no, Europa ha regulat ràpidament mols aspectes vinculats amb la sostenibilitat de les nostres explotacions, fet que ha comportat un menor valor ambiental de la producció integrada. Aquesta normativa és obligatòria per a totes les produccions europees, però en queden al marge les produccions importades, tot i que ara no entrarem a analitzar aquest fet, que sense cap mena de dubte ens fa ser menys competitius. Paral·lelament a aquest debat, la Junta sempre ha qüestionat la idoneïtat del terme producció integrada, i ningú posa en dubte que quan es va anomenar així no es va pensar a donar nom a una marca comercial, sinó a un sistema productiu de bones pràctiques agràries. El nom no ha facilitat que el consumidor entengués el concepte de producció integrada, però, en canvi, ningú qüestiona les connotacions ambientals que té la marieta, el nostre distintiu de qualitat. Per tot plegat, la Junta del Consell va veure clara la necessitat de fer una nova versió de la producció integrada, un nou model més adaptat a les noves exigències del consumidor, de la distribució, de la Unió Europea, etc., però sense deixar de banda que qui ha de produir i apostar per aquest nou model productiu és el sector productor amb la implicació dels seus tècnics responsables de producció integrada. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, i Pesca i Alimentació de la Generalitat de Cata-

CATALUNYA. Evolució del nombre d'operadors inscrits al Registre del CCPI

Elaboradors i productors de PI per demarcacions GIRONA PRODUCTORS ELABORADORS

LLEIDA PRODUCTORS ELABORADORS

1.400 66%

128

14%

61%

BARCELONA PRODUCTORS ELABORADORS

TARRAGONA PRODUCTORS ELABORADORS

484

23%

18%

lunya, juntament amb l’IRTA, i amb la col·laboració del Consell, està elaborant el text que substituirà l’actual norma tècnica de PI. Aquest text ha de recollir les pràctiques agràries que ens han de portar a produir de la manera més sostenible possible, des d’un punt de vista agronòmic, social i econòmic, i, alhora, ser interessant per als consumidors i la distribució, i de possible aplicació per a les explotacions agràries, objectiu que, com bé sabeu, no és gens fàcil d’aconseguir. Un cop desenvolupada la norma que regula els aspectes agronòmics, quedarà pendent el desenvolupament de tota la resta de la normativa que ha de regular el distintiu de qualitat i el seu ús, i el model de control i certificació, entre molts altres aspectes. No cal dir, doncs, que el Consell té per endavant molta feina, feina que ha de fer amb la col·laboració i el suport dels productors, gerents i tècnics de totes les empreses que actualment estan certificades en producció integrada, i que per la seva experiència han de fer grans aportacions en benefici de la futura PRODUCCIÓ AGRÀRIA SOSTENIBLE. Ara cal, doncs, valorar tots els aspectes positius de l’actual producció integrada per integrar-los

CATALUNYA PRODUCTORS ELABORADORS

2.107

107

i reforçar-los i detectar els obstacles de l’actual model per fer els canvis necessaris. Pel que fa al logotip, la majoria pensem que l’actual distintiu, la marieta, sempre ha estat un plus, però pensa el mateix tothom? N’hi ha que pensem que la marieta s’ha de mantenir però amb un nou disseny, n’hi ha que pensen que el logotip no s’ha de modificar i n’hi ha que opinen que un gran canvi normatiu requereix un nou distintiu per visualitzar aquest nou valor afegit que aporta. Pel que fa a les noves guies o fitxes que han de definir el model productiu, sempre hi haurà discrepàncies sobre el grau d’exigència que ens hem d’imposar. És obvi que el primer motiu del canvi és la necessitat de fer un canvi de normes, unes noves mesures sostenibles que puguin ser més valorades pel consumidor perquè les actuals no donen gaire valor afegit, però com d’exigents han de ser? Doncs ens haurem de posar d’acord perquè tinguin un gran valor per al consumidor i alhora se’n pugui garantir el seu compliment. En un model com és la producció integrada actual i la futura PAS ha de tenir cabuda tota tipologia d’explotació i agrupació, i tot tipus de cultiu, i tots sabem que Catalu-

nya és molt heterogènia pel que fa a aquest dos aspectes. Els debats en els grups de treball més tècnics estan garantits! Caldrà decidir si explotacions que puguin certificar el compliment de la PAS en altres territoris fora de Catalunya han de poder dur el distintiu de qualitat, com passa amb la producció agrària ecològica, i en cas afirmatiu establir les regles del joc, perquè no s’hi val tot. I un dels aspectes més importants és donar garantia, confiança al consumidor, que aquestes explotacions catalogades amb un elevat valor ambiental compleixen amb els requisits establerts. Per tant, cal establir un sistema de control i certificació, si s'escau, o un nou model que garanteixi aquesta bona manera de treballar. I, per tant, caldrà decidir el cost que volem pagar per donar aquesta garantia al consumidor, perquè això també té un cost per al productor. Caldrà pensar, tot i que no requereixi un desplegament normatiu, com fomentar i valorar l’esforç d’aquestes explotacions, com fomentar l’ús del distintiu de qualitat, sovint poc utilitzat no només per la tipologia del producte que no va envasat sinó pel cost i les exigències de la distribució. Ara mateix està poc valorat pel consumidor i hem d’aprendre de la nostra experiència per millorar en un futur. Finalment, no hi ha dubte que fer de la teva explotació una explotació amb una alt nivell ambiental, o dit d’un altra manera, treballar de la manera més sostenible possible, té un cost que inicialment no es podrà veure compensat pel mercat. Per tot, l’Administració hauria de buscar eines per donar una empenta a un gran i ambiciós projecte com aquest. Tenim doncs, molts de nosaltres, molta feina per endavant.

Antoni Escarp Tomàs

President del Consell Català de la Producció Integrada

La ecepta

Coco amb iogurt, maduixes i escates de coco - Un coco sencer - 1 iogurt natural sense ensucrar - Maduixes - Coco en escates Prèviament a la recepta, netejar i retirar els peduncles de les maduixes, tallar-les a trossos (no cal que siguin iguals), posar-los en una bossa amb tancament ‘zip’ i congelar-ho. Amb l’ajuda d’un ganivet o estri punxant, clavar-lo en un dels tres forats que té el coco a l’extrem superior, buidar la seva aigua natural i reservar-la en un got a la nevera. Amb l’ajuda d’un martell, partir en dos el coco i utilitzar una de les dues meitats com a bol. Quan ens disposem a fer la recepta, en el got de la batedora posar el iogurt natural sense ensucrar prèviament remenat, ficar-hi els trossos de maduixa congelada i batre a velocitat mitjana fins que quedi homogeni. En la meitat de coco triada, posar-hi el iogurt de maduixa gelada i guarnir la superfície amb escates de coco. t de servir. st en el momen √ Preparar ju t congelada, uita prèviamen Si posem la fr és cremosa textura molt m a un m re nd ti ob

ADVOCATS I ECONOMISTES

info@juliovilagrasa.com Tel.973 247 866 Av. Blondel11, 4º · 25002 Lleida ADVOCATS Mercantil Fiscal Civil Concursal

ECONOMISTES Comptable Fiscal Financer Auditoria

DOP PERA DE LLEIDA

Albesa

Alcoletge

Torrelameu

La Portella

La DOP Pera de Lleida, de ruta pels municipis de la plana que en són productors El Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida ha continuat aquests darrers mesos amb la seva tasca de mostrar en vídeo el territori on es conrea aquesta pera, tot contribuint a donar a conèixer les poblacions que acullen la producció de la Pera de Lleida a través d'una breu pinzellada històrica i una descoberta dels seus atractius més importants. Aquest recorregut visual pel territori, que ha estat batejat amb el nom d'Aquest poble és la pera, també ha de complir l’objectiu de difondre quines són les tasques del camp i apropar al consumidor de la Pera de Lleida tant l’estacionalitat del cultiu com la feina que hi ha per assolir la qualitat que li reconeix el segell europeu.

Lleida Captures dels diferents vídeos enregistrats per la DOP Pera de Lleida

Els enregistraments es van iniciar al mes de febrer en dues de les poblacions que més productors acullen, Corbins (el Segrià) i Albesa (la Noguera) (veure número 30 del Vadefruita), i ha continuat en setmanes posteriors a Alcoletge, Torrelameu, la Portella i Lleida. Els respectius alcaldes i alcaldesses han estat els responsables d'explicar la idiosincràcia i els trets distintius de cada municipi a través d'una conversa amb la fotògrafa i instagramer Mònica Carrera.

En una segona part dels vídeos, un productor de Pera de Lleida de cada municipi ha estat l'encarregat d’explicar com són les seves plantacions i què s’hi fa i per què durant les diferents estacions de l'any: floració, quallat, collita, caiguda de les fulles, repòs… Els sis vídeos enregistrats fins ara han estat emesos a través de les xarxes socials de la DOP Pera de Lleida i es poden visualitzar també al canal Youtube de la marca.

Campanya de la DOP en mupis i tanques de Lleida

El Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida va presentar al febrer la campanya de promoció amb 20 mupis de la ciutat de Lleida i dues tanques de gran format amb la imatge de 22 productors i productores de la DOP. Aquesta campanya vol incentivar el consum de la pera i agrair públicament la tasca dels productors, que van seguir treballant tot i la pandèmia.

Inici de la campanya que presentava en mupis i tanques de Lleida a una vintena de productors de la DOP

La nova campanya 'Guanya Europa' inclou cartells personalitzats per a cada fruita Una campanya de promoció del consum de fruites i verdures d’Europa finançada amb fons europeus compta amb la participació d'Afrucat i d'altres associacions productores de l'Estat. Sota el lema Europewins (Guanya Europa), la campanya vol traslladar al consumidor la importància de la tasca dels agricultors que han continuat abastant Europa durant la pandèmia, i reclama que ara és el moment que el consumidor mostri el seu agraïment a aquest sector comprant productes d’aquí. La campanya incorpora un call-to-action (una crida a l’acció) amb l'etiqueta #consumeurope (consumeix Europa) sota el convenciment que és moment d’ajudar-nos els uns als altres. Tot i ser un lema genèric que fa referència al producte europeu, la campanya pot declinar-se en clau de producte espanyol per tal de donar rellevància a les fruites i verdures de l'Estat als mercats alemany, belga i l’espa-

Cartells de la campanya amb el logotip d'Afrucat

nyol (on s'ha declinat l'eslògan a “quan consumeixes productes d’Espanya, guanyem tots”. El logotip

d'Afrucat apareix als cartells de poma, pera, nectarina, préssec pla i al genèric de fruita.

PÁGINAS 4 A 6

Bernat Ramon: "El consumidor ejerce un acto de democracia cada vez que va a comprar"

Hablamos con Bernat Ramon, el nuevo responsable de la sectorial de Fruta Dulce de la Unió dee Pagesos, quien, a sus 32 años, reúne al menos cuatro generaciones de campesinos por parte de madre (Cal Masas) y de padre (Ca Miguela ), y siempre con las raíces en Ivars d'Urgell. Pregunta.- ¿La decisión de quedarse a llevar la tierra de casa cuando se toma? Respuesta.- Yo desde que tengo uso de razón siempre he estado vinculado a las tierras de casa, y aunque somos ganaderos, fruteros y tenemos cereales, a mí la fruta dulce era lo que me gustaba más. De hecho, la fruta es lo último que llegó a casa de la mano de mi abuelo, que fue el segundo o tercero del pueblo a aventurarse con la fruta. En la adolescencia, por la tarde iba a las piscinas, pero por la mañana tenía que ir a ayudar, y cuando llegó la hora de elegir hice los dos ciclos medio y superior de Capacitación Agraria en la Escuela de Alfarràs, y a partir de ahí la formación esporádica, pero continuada, que tenemos que hacer todos los agricultores. P.- ¿Cómo han cambiado las cosas en el mundo de la fruta desde la época de tu abuelo a la actual? R.- Es muy diferente todo. Por ejemplo, la manera en la que ellos comercializaban la fruta. De hecho, mi abuela siempre cuenta que, al principio, ellos preparaban los palots, venía un camión a cargarlos y les pagaban la fruta allí mismo. Era una manera más fácil y más como ser agricultor. Hoy en día, si no estás integrado en una central o tienes cámara propia lo tienes difícil. En un futuro-presente aún cambiará más. Tendremos que ser más sostenibles, utilizar menos productos fitosanitarios, más abonos orgánicos. Debemos tener más cuidado del suelo y del planeta. Europa nos impulsará y nosotros también tenemos que liderar este cambio y saberlo vender al consumidor. P.- ¿Por qué entras en la Unió de Pagesos? R.- Históricamente, en mi casa no habían sido nunca muy sindicalistas, pero a mí la parte más política siempre me ha interesado. De hecho, también soy concejal de Agricultura de Ivars, y

creo que los jóvenes nos debemos involucrar a nivel sindical, político y social para dar nuestra visión y para hacer cambiar las cosas y poder mejorar el presente. P.- ¿La fruta dulce tiene futuro? R.- Si no le viera futuro no estaría donde estoy. Le veo futuro si conseguimos hacer una especie de revolución entre los productores para lograr que el consumidor pueda valorar nuestro producto, ya sea a través de IGPs, de DOPS, de marcas .... En general, para el consumidor no existimos, pero sí existimos a la hora que van a comer, a la hora que van a comprar, y quieren la fruta buena y sana. Además, un arma que también tenemos es que somos los responsables de cuidar el territorio. Quisiera compartir una reflexión de un empresario de la alimentación que decía que "una buena parte de los consumidores, además de ir a votar cada 4 años, lo que ejercen con la compra es un auténtico acto de democracia, haciendo una compra consciente". Deberíamos hacer que este discurso fuera cada vez más mayoritario. P.- ¿Qué le falta a la fruta para tener el encanto del aceite o del vino? R.- Personalmente, creo que la hemos industrializado mucho. Históricamente, la fruta ha estado bien pagada y al sector no le ha hecho falta crear ningún relato, y nos hemos dejado llevar y nos hemos dejado perder muchos trenes hacia el futuro. Ahora habría que contar nuestra historia. Cataluña está plagada de empresas familiares. En el campo, la empresa familiar agraria de dos, tres o más generaciones es habitual. A los grandes polos de consumo, como en Barcelona, de toda esta historia no tienen ni idea. Quizá creen que vino un terrateniente y plantó. Nosotros podemos vender este relato de historia, de conocimiento y arraigo al territorio. Es necesario que nos posicionamos en el mapa. P.- Un médico, por ejemplo, quiere que su hijo sea médico, pero ¿por qué es difícil el relevo generacional en el campo? R.- Te contaré una anécdota en este sentido. Yo hace apenas un mes que he sido padre, y el otra día mi compañera paseaba a Martí, el niño, y se le acercaron agricultores de aquí, del pueblo, y todos le dijeron lo mismo: "Niño, seas lo que quieras, menos agricultor". Nosotros, la gente en el campo, tenemos una falta de autoestima como productores, aunque hasta ahora los agricultores no hemos tenido una mala vida. De hecho,

yo tengo un amigo que ha recorrido el mundo con un buen trabajo y que hace cinco años volvió a casa y ha vuelto a producir, y cada vez hay más casos como éste. Creo que articulando un buen relato, prestigiando nuestro trabajo y valorizando el producto, el relevo puede llegar a ser. P.- Si tuvieras una varita mágica que te dejara hacer lo que quisieras. ¿Qué harías? R.- Yo creo que la riqueza asociativa en diferentes centrales es buena para el pequeño-medio productor, pero lo que me gustaría que existiera es una central de ventas, porque la comercialización única es la manera. Si yo te sé vender un relato, te sé vender un producto, también puedo poner un precio. Tenemos que hacer una Golden de Lleida, pero elevar el valor percibido por el consumidor. Cuando alguien quisiera la fruta de nuestra tierra, indiferentemente de la finca de donde salga, debería llamar a un mismo teléfono. P.- ¿Cómo ves la tarea de Afrucat? R.- En Afrucat tenéis muchos datos, pero a veces somos el mismo sector el que limita este flujo de datos. Podemos confiar más o menos los unos en los otros, pero con el ente que nos representa y nos intenta dar guía a todos debería haber la máxima confianza. P.- Desde la Unión de Pagesos, ¿qué esperáis de Afrucat? R.- Afrucat debe ser líder del sector frutícola del ámbito catalán. Que lo que diga Afrucat la gente lo escuche y tenga trascendencia. A día de hoy, a veces se cuestionan las propuestas de Afrucat. Pero no estoy defendiendo un pensamiento único, simplemente que Afrucat se convierta en una referencia en el sector frutal y que, si quieres cambiar la referencia, te involucres. Si sencillamente la criticamos y le ponemos palos en las ruedas, lo que estamos haciendo es poner palos en las ruedas al sector frutícola, es decir, te los acabas poniendo a ti mismo. P.- Las propuestas de futuro que Afrucat presentó al Next Fruit Generation, ¿te parecen correctas? R.- Estoy de acuerdo y pondría el énfasis en la mano de obra en el campo, y muy ligado con lo que hemos hablado antes. Si el sector gana autoestima, esto repercutirá en la autoestima y el valor social de nuestros trabajadores, que se integrarán mejor en la sociedad. La robotización, que es otro punto, es necesaria y debe llegar, pero ahora en los lugares donde hay más presión de mano de obra se deben construir más al-

bergues, Aquí mismo, en Ivars, nos planteábamos hacer un albergue empresarial (de diferentes empresas). P.- ¿El cambio climático es uno de los temas que también te preocupan? R.- Es un tema que me preocupa mucho, y como seremos los primeros que sufriremos las consecuencias, debemos ser los primeros en dar ejemplo. Creo que, ahora mismo, el sector no está fuerte económicamente para cambios estructurales, como pueden ser las adecuaciones a las nuevas variedades adaptadas a este cambio, pero la Administración debe ser suficientemente valiente para apostar para que el pequeño-medio productor pueda adaptarse a estos cambios. Estamos hablando del tejido social arraigado al territorio, el que llena los pueblos, las escuelas ...

PÁGINA 8

Afrucat reclama tests de antígenos para los trabajadores de la fruta foráneos Afrucat explicó el 24 de febrero en rueda de prensa cómo se está preparando el sector frutícola para la próxima campaña de la fruta y cuál es la colaboración que pide a la sociedad y a las administraciones para que esta campaña se desarrolle con toda normalidad y se evite la estigmatización que se dio el pasado verano. El presidente de Afrucat, Francesc Torres, pidió a los medios de comunicación y a la sociedad en general que evite llamar temporeros a las personas que no tienen papeles y que duermen en la calle. "Lo que no tiene sentido es que a estas alturas haya gente durmiendo en la calle y sean sin techo y que llegue el mes de abril y que esta misma gente se conviertan en temporeros. Nuestros trabajadores tienen el convenio en regla y cobran por encima del Salario Mínimo Interprofesional (SMI), razón por la que no hay ningún motivo para que duerman en la calle". Torres añadió que se trata de un problema social que debe resolverse, y destacó la importancia de lograr el aislamiento de los asintomáticos. Para mejorar la seguridad del territorio y de las propias empresas, el director general de Afrucat, Manel Simon, solicitó a las administraciones que hagan tests de antígenos a todos los trabajadores nuevos que vienen de fuera (ya sea del extranjero como de otras comunidades).

De acuerdo a esta propuesta presentada por Afrucat, los tests masivos asegurarían que, si hubiera nuevos contagios de coronavirus, éstos no se hubieran importado de otras zonas. Según Manel Simon, sólo la Administración puede hacer que estos tests sean obligatorios cada vez que se haga un contrato nuevo a un trabajador de la fruta. En cuanto a la vacunación masiva de los temporeros y profesionales del sector que han reclamado diferentes colectivos y ayuntamientos, Afrucat asume que no se puede pedir dada la falta de vacunas y debido al hecho que, seguramente, durante la campaña nos encontraremos en una situación en la que todavía habrá muchos grupos de riesgo y prioritarios que no estarán vacunados. Afrucat trasladó estas peticiones al delegado del Govern, que es quien coordina las reuniones de preparación de campaña, las cuales son claves para su desarrollo y que el año pasado funcionaron muy bien. Protocolo de prevención e higiene Por otra parte, a primeros del mes de enero se reunió el Comité de Prevención de Afrucat, creado específicamente con motivo de la Covid-19 y que integra a personal de la asociación especializado en temas de calidad, junto con representantes de cinco centrales que son referentes en el territorio. Esta reunión sirvió para validar el protocolo de actuación del año pasado, añadiendo la ventilación de los puestos de trabajo y la incorporación de los medidores de CO2, los cuales incorporan alarmas que se pueden fijar, por ejemplo, a 1.000ppm de CO2, por lo que se disparan las alarmas cuando se llega a este nivel para alertar de la necesidad de renovar el aire. Manel Simon aseguró que "está contrastado que nuestro proto-1 caldesdeboi-anunci.pdf

colo funciona. El año pasado se demostró que nuestras centrales eran seguras y que el contagio se daba principalmente en el ámbito social". El director general de Afrucat también añadió que la Asociación de Productores de Fruta Dulce continuará efectuando las compras colectivas de los EPIS para las centrales frutales que lo soliciten a pesar de que la situación ya se ha normalizado este año, de manera que se podrá comenzar la campaña con todo el material de protección necesario. Materiales educativos Además, desde la Asociación se continuarán elaborando materiales educativos para los trabajadores de las centrales y se irá actualizando la web www.coronavirus.afrucat.com con toda la nueva reglamentación, restricciones e informaciones para contribuir a una campaña de la fruta segura. A través de los enlaces y códigos QR siguientes puede ver una muestra de cuatro de los vídeos que se elaboraron la pasada campaña para difundir la aplicación del protocolo de seguridad e higiene. https://youtu.be/zx2C62_d9lg https://youtu.be/WG9o_ SeuIM4 https://youtu.be/ zcQcMM_1uD4 https://youtu.be/UTR7ikyjcnk

PÁGINAS 10 A 13

La presencia de manzana española en los lineales crece del 46% al 67% Afrucat presentó el día 16 de abril las últimas observaciones del Infolineal, el estudio de la fruta en los lineales de España que se inició en el año 2015. El análisis constata que la manzana de procedencia estatal versus la im19/6/20 13:18 portada ha pasado del 46% de

media en 2015 al 67% este año 2021. Los datos históricos muestran, además, que este porcentaje es superior en las zonas productivas y va bajando a medida que los puntos de venta se alejan del origen. En este sentido, los datos observados en el primer trimestre de 2021 muestran una presencia de manzana española del 51% en Madrid, del 61% de en Zaragoza, del 73% en Barcelona y del 85% en Lleida. Hay que tener en cuenta que estas poblaciones partían de un promedio de 35% Madrid, 41% Zaragoza, 47% Barcelona y 62% Lleida. Uno de los motivos de este incremento de la fruta estatal se puede atribuir a la coyuntura provocada por la pandemia de Covid-19, con una mayor concienciación del consumidor y alguna dificultad puntual para el tráfico internacional de mercancías. Sin embargo, con una revisión histórica de los datos se constata que el cambio en la tendencia en cuanto al origen se da en el año 2017, a partir del cual se va incrementando un 5% anual de media la presencia de manzana española en los lineales. Este incremento sería atribuible a la sensibilización de la población por la compra de proximidad y al cambio en la política de las cadenas, que incrementan la apuesta por los productos locales. En las observaciones de pera también se detecta una evolución en la procedencia de la fruta, pasando al 74% de media de pera española versus la importada del año 2015 al 83% el año 2021. En este caso, el crecimiento ha sido menor porque ya de entrada la presencia de pera española era más elevada y, aunque también hay una tendencia a favor del producto local, la casuística especial e irregular de la producción de pera y la estrategia agresiva de algunos competidores del norte de Europa en casos

de sobreproducción hacen que esta evolución no sea tan lineal y constante. El otro dato que recopila el Infolineal es el ranking de supermercados ordenados de acuerdo al porcentaje de producto estatal que tienen en sus lineales. Si comparamos las mismas enseñas observadas en 2015 respecto a las observaciones de 2021, con respecto a la manzana destaca que ocho enseñas superaban en el año 2015 el 50% de manzanas de origen español versus importada, y una de estas tenía el 100% de sus lineales con manzana española. En el año 2021, el 100% de las enseñas superan el 55% de manzanas de origen estatal versus importada y siete de estas cadenas tienen el 100% de sus lineales con manzana española. En pera, trece enseñas superaban en el año 2015 el 55% de peras de origen estatal y dos de estas tenían el 100% de sus lineales con pera española. En el año 2021, el 100% de las enseñas superan el 55% de peras de origen español, quince enseñas superan el 70% y cinco de estas tienen el 100% de sus lineales con pera española. El Infolineal amplía su estudio a ocho ciudades de España El infolineal, el estudio de la fruta en los lineales de España, ha dado un salto cuantitativo y cualitativo este año 2021. El salto cuantitativo se da debido a que se han incrementado las enseñas visitadas, al pasar de 18 a 25, y se han doblado también el número de poblaciones que incluye el estudio (pasando de 4 a 8). El primer infolineal recogía datos de Lleida, Barcelona, Zaragoza y Madrid, y al nuevo Infolineal han añadido observaciones también en los diferentes supermercados de San Sebastián, A Coruña, Valencia y Sevilla. El salto cualitativo ha permi- ➜

CMY

➜ tido utilizar una herramienta de inteligencia de datos y de visual data, que facilita la consulta digital y en tiempo real de las cerca de 16.000 referencias entradas a lo largo de estos siete años, ya que el estudio Infolineal se puso en marcha en el año 2015.

PÁGINA 14

Afrucat cifra las inversiones del sector frutícola en cinco años en 370 millones de euros

Después de un análisis exhaustivo de la realidad de la fruta catalana, Afrucat cifra en 370 millones de euros el coste para desarrollar las inversiones prioritarias que debe emprender el sector frutícola catalán en los próximos 5 años si quiere ser competitivo, eficiente, resiliente y asegurarse el liderazgo del mercado. La asociación ha agrupado todas estas líneas de inversión y las ha integrado en un proyecto llamado Next Fruit Generation, que nace con el objetivo de alinear estas necesidades futuras de la fruticultura con las palancas de inversión definidas en los fondos europeos para la recuperación-Next Generation. Los pilares del Next Fruit Generation de Afrucat son: - Las energías renovables. - La digitalización. - La productividad. - La resiliencia. - La integración social. - El cambio climático. Las energías renovables Esta línea de acción quiere conseguir la autonomía energética del sector creando una mancomunidad energética de empresas frutales interconectada, invirtiendo en energía fotovoltaica. La digitalización Se pretende integrar toda la cadena (central/campo/tienda) mediante la tecnología Big Data en un monitor único online y ontime, el FruitMonitor, que permita tomar decisiones ágiles y documentadas. La productividad Mejora de la eficiencia y de la productividad en todos los eslabones de la cadena a través de la robotización y la automatización de la cosecha/poda/aclareo del campo y la confección automática en las centrales. La resiliencia Asegurar la producción al margen de inclemencias climáticas, potenciando la implantación global de redes y sistemas antihela-

da. La integración social Lucha contra la exclusión de los trabajadores y trabajadoras con la creación de nuevas viviendas y la implantación del Plan de detección contra el acoso. El cambio climático Adaptación al cambio climático con el desarrollo de nuevas variedades que sean productivas y competitivas en las futuras condiciones edafoclimáticas de nuestra zona, correspondiente al territorio de Cataluña. La mayor partida de estos seis pilares corresponde a la productividad, con un 38%; seguida del cambio climático, con el 26%; de las energías renovables y de la resiliencia, con un 19% cada una; de la digitalización, con un 6%; y, finalmente, de la integración social, con un 3%.

PÁGINAS 16 A 18

El consumo de fruta crece en España durante el confinamiento El consumo de fruta (manzana, pera, melocotón, nectarina, cereza, ciruela y albaricoque), en miles de kilos, acumulado hasta noviembre de 2020, muestra una clara tendencia al alza respecto a los dos últimos años. Este aumento es mucho más evidente a partir del mes de marzo de 2020, coincidiendo con el inicio de la pandemia por la Covid-19 y el confinamiento, sobre todo en el caso de la manzana y la pera. Según los datos del Ministerio de Agricultura, el consumo de estas seis frutas en España durante el mes de marzo de 2020, apenas al inicio del confinamiento domiciliario, fue de 79.098 miles de kilos, cuando en el mismo mes de 2019 y 2018 había sido de 71.026 y 70.072 miles de kilos, respectivamente. Este incremento se registró también en abril (93.111 miles de kilos frente a 65.104 y 69.812), en mayo (112.084 miles de kilos frente a 89.418 y 84.374) y en junio (124.359 miles de kilos frente a 116.423 y 117.199). A partir de julio y hasta noviembre de 2020, el consumo cae ligeramente o se mantiene prácticamente idéntico que en los mismos meses de 2019, e inferior (excepto en noviembre) que en el mismo periodo de 2018. En cuanto al coste por kilo, los datos también apuntan un incremento medio de los precios de estas seis frutas entre diciembre de 2019 y noviembre de 2020 respecto a los dos ejercicios anteriores. El precio medio más alto

durante estos tres últimos años se produce en junio. Aquel mes de 2020 se pagó a 2,31 euros/ kilo, frente a los 2,12 de 2019 y los 2,07 de 2018. Por especies Si analizamos por especies, en el caso de la manzana se observa que el consumo aumenta a partir de febrero (efecto previo al cierre), hasta llegar a su máximo durante el mes de abril (59.827 miles de kilos frente a los poco más de 43.000 de 2019 y 2018), para seguir con la tendencia habitual de consumo el resto de meses, pero siempre situándose por encima de las campañas anteriores: 51.341 miles de kilos en mayo frente 39.935 de 2019 y 39.988 de 2018; 34.910 en junio frente 28.734 y 28.131; y 34.910 en julio frente 24.570 y 20.574. El resto de meses, aunque el consumo fue superior en 2019, la diferencia respecto a los años anteriores es menor. En referencia a los precios, la manzana se pagó a lo largo de 2020 por encima del valor de 2019 y también del de 2018, a excepción del periodo mayo-octubre. El valor máximo fueron los 1,61 euros/kilo de los meses de julio y septiembre. En pera la situación es similar a la de la manzana. El aumento del consumo se inicia en el mes de febrero (20.699 miles de kilos) y encontramos el pico máximo en abril (28.018 miles de kilos frente a los 19.363 de 2019 y los 23.511 de 2018), situándonos, en general, por encima de los anteriores años (a excepción de los meses de agosto y septiembre). En cuanto al precio por kilo de la pera, durante todo el año 2020 fue superior al de 2019 y 2018, alcanzando el valor máximo en el mes de junio, con 2,02 euros/ kilo. En melocotón y nectarina, los meses de mayor consumo se dan en verano, que es cuando se dispone de producción nacional. Y aunque el consumo se sitúa desde abril hasta agosto por encima de los últimos años, la diferencia no es tan elevada como en semilla debido a la baja cosecha durante el año 2020. El consumo más elevado en melocotón se registró en julio, con 34.279 miles de kilos, por encima de los 30.333 del mismo mes de 2019 y los 32.083 de julio de 2018. El precio del melocotón en el mes de julio fue de 1,92 euros/kilo. En cuanto a la nectarina, el mes con un consumo más alto fue en julio (20.451 miles de kilos), aunque el precio (1,78 euros/kilo) fue inferior al de otros meses. La cereza, con una cosecha muy baja durante el 2020, mues-

tra un consumo inferior al de los últimos años. El consumo máximo fue en junio con 19.460 miles de kilos, cantidad muy inferior a los 24.318 miles de kilos del mismo mes de 2019. Ese mes, el precio medio por kilo fue de 4,49 euros, muy por encima de los 3,71 de 2019 y los 3,21 de 2018. En ciruela y albaricoque, la situación en la evolución del consumo es similar a la de la cereza. Sólo consiguen estar por encima de los años anteriores en el mes de junio en el caso de la ciruela (5.792 miles de kilos) y en el mes de mayo en el caso del albaricoque (15.151 miles de kilos).

PÁGINA 20

Afrucat adapta sus misiones comerciales a nuevas acciones B2B 'on line' Afrucat, la Asociación Empresarial de Fruta de Cataluña, ha reinventado las misiones comerciales que llevaba a cabo cada año y las ha sustituido por actuaciones comerciales en línea. Durante este año se prevé organizar tres acciones consistentes en entrevistas comerciales B2B en línea. Los mercados objetivos de estas tres acciones son: - Marzo: África Occidental: Costa de Marfil y Camerún - Abril: India - Septiembre: Países Escandinavos (Dinamarca, Suecia, Noruega y Finlandia) Los destinos se han seleccionado a partir de las necesidades manifestadas por los socios de Afrucat y han sido valoradas y seleccionadas por el Comité de Internacionalización de la entidad. Para llevar a cabo estas misiones, Afrucat contará con la colaboración de diferentes partners y consultores especializados y preferiblemente establecidos y con oficinas propias en los países de destino y con amplio conocimiento de sus mercados. Las actuaciones en los mercados africano e indio serán exclusivas para los asociados de la entidad. La primera se organizó directamente desde Afrucat, mientras que la segunda se llevará a cabo en colaboración con el Departamento de Agricultura, a través de Prodeca y ACCIÓN. La acción en los países escandinavos estará abierta a cualquier empresa del sector que pueda estar interesada. El día 28 de enero se llevó a cabo la primera convocatoria y sesión informativa en línea para las empresas asociadas a Afrucat interesadas en los mercados de África Occidental, concre➜

Assessoria integral & Assistència tècnica

Contacte: 973 22 01 49

➜ tamente en Costa de Marfil y Camerún. El objetivo de la sesión era acercar y dar a conocer las oportunidades de exportación a los países objetivo de la actuación así como también explicar la dinámica de la propia actuación y resolver dudas que pudieran tener. Esta primera actuación consistió en reuniones B2B en línea con importadores y distribuidores. La actuación incluyó la identificación de los clientes potenciales y la organización de videoconferencias entre la empresa y estos clientes a través de una agenda personalizada. Para asegurar el éxito de las reuniones virtuales, se previó que, para cada reunión, una persona en calidad de consultora se desplazara a las oficinas del cliente potencial. De esta manera se pretendía evitar imprevistos y asegurar el correcto desarrollo de cada reunión. El objetivo fue que cada empresa pudiera tener aproximadamente entre 7-8 reuniones por país. Según el director general de Afrucat, Manel Simon, "a pesar de las dificultades para viajar, nuestras empresas necesitan seguir mejorando en su internacionalización y abriéndose a nuevos mercados. Pensamos que ésta puede convertirse en una fórmula interesante de encontrar nuevos clientes y valorizar más nuestra fruta a través de la exportación".

PÁGINA 21

Recurso judicial a las sanciones injustas en materia de contratación de personal

Afrucat ha acompañado a uno de sus fruticultores en el proceso de recurrir una sanción de 10.000 euros por contratación ilegal. Finalmente, el Juzgado de lo Social ha dado la razón al demandante y ha obligado a la Administración pública a devolver los 10.000 euros que le impuso de multa, además de los intereses. La denuncia se dio el verano pasado, cuando Inspección de Trabajo realizaba un control en una finca y un trabajador de origen senegalés huyó corriendo. Al día siguiente, el fruticultor y el trabajador se personaron ante la Inspección y entonces se descubrió que el trabajador había utilizado los papeles de un pariente suyo para formalizar el contrato. A pesar de que el fruticultor desconocía este hecho y que el contrato era legal y el empresario

estaba al día de las obligaciones fiscales y de la Seguridad Social, la Administración le multó con 10.000 euros, cantidad que podía rebajar por pronto pago y rebajar aún más si asumía la culpa por escrito. El agricultor, asesorado por Afrucat, decidió alegar la sanción y la denegaron. Recurrió mediante un recurso de alzada, y la denegaron. Finalmente, se puso en manos de una abogada y recurrió la multa a través del juzgado de lo social. El juez ha dado la razón al fruticultor y ha condenado a la Administración a devolverle el dinero con intereses. La sentencia recoge que el fruticultor obró correctamente, con un contrato legal y con todas las obligaciones al día y que, en ningún caso, se puede constatar mala fe o mala praxis por su parte, sino que fue el propio agricultor el que fue engañado. Manel Simon, director general de Afrucat indicó al respecto que "recomendamos a nuestros fruticultores y a todos los agricultores que contraten personal que defienda sus derechos si creen que han actuado de acuerdo a ley. En este caso se ha demostrado que el acusado ha sido más víctima que infractor". Manel Simon añadió que, "aunque todos los casos no son iguales, tenemos plena confianza en el buen trabajo de nuestros fruticultores y no se puede permitir que se encuentren en una situación de indefensión si hacen las cosas de manera correcta". El director general de Afrucat pide a la Administración que proteja a los agricultores para darles seguridad jurídica.

PÁGINA 22

Tres noches de helada dañan la producción en la plana de Lleida Las noches y madrugadas del 20 al 22 de marzo, la temperatura descendió por debajo de los 0ºC en los municipios del Segrià y la práctica totalidad de la plana de Lleida, en la mayor parte de los casos entre -2ºC y -3ºC, llegando en alguna zonas más profundas a -5ºC. En estas fechas, los cultivos afectados fueron la fruta dulce de hueso, seguido de la de semilla. En ese momento, en el Segrià, principalmente en la mitad sur, la fruta de hueso estaba ya recién cuajada y, por tanto, se encontraba en un estado fenológico muy sensible al frío. También se produjeron daños importantes en las variedades de pera de floración más temprana, a la espera

de cómo evolucionan los efectos sobre manzana y las variedades de peral de floración más tardía. La zona de la comarca de la Noguera afectada fue la parte sur, desde Ivars de Noguera, Algerri, parte sur de Os de Balaguer, Castelló de Farfanya hasta Balaguer, la Sentiu, Bellcaire d'Urgell, Penelles, Vallfogona de Balaguer, Menàrguens, Térmens, Torrelameu y Albesa. En las Garrigues, los municipios afectados fueron los de la parte norte de la comarca: las Borges Blanques, Juneda, Arbeca, Puiggròs y Castelldans en fruta dulce. En los municipios del Pla d'Urgell se vieron afectados todos aquellos que tienen producción de fruta dulce. En zonas bajas de río, valles, hondonadas, y en especies sensibles como el albaricoque, las pérdidas por parcela llegarán al 80-100%. En el resto de zonas menos afectadas, los daños pueden ser variables de entre el 2040%. El cultivo del albaricoquero apunta a una pérdida del 70% de la producción en la comarca del Segrià, que es la principal productora. En la comarca de las Garrigues, concretamente en los municipios de El Vilosell, Pobla de Cèrvoles y Vinaixa, también se vio afectado el cultivo de la vid, especialmente las variedades primeras, como Pinot, Xardonnay y Tempranillo.

PÁGINA 23

La UdL elaborará un estudio sobre costes, márgenes y formación de precios de la fruta Afrucat y la Universidad de Lleida firmaron un contrato-convenio el pasado 23 de febrero según el cual la Asociación encarga a la UdL un estudio técnico y económico de costes, márgenes y formación de precios de la fruta dulce en la producción primaria al campo y de procesado y confección en la central hortícola en Cataluña. Esta tarea se llevará a cabo de manera coordinada desde la Escuela Superior de Ingeniería Agraria y el departamento de Administración de Empresas de la ETSEA de la Universidad de Lleida. Según Francesc Torres, presidente de Afrucat, "era imprescindible actualizar el anterior estudio de 2015 que analizaba los costes de campo, sobre todo por la subida de cerca del 16% del coste de la mano de obra y también por los incrementos de los demás inputs necesarios en la producción. En cuanto al estudio de las centrales, se trata de una asigna-

tura pendiente del sector que necesita poner en orden y conocer exhaustivamente los gastos de confección y almacenamientos de la fruta". El director general de Afrucat Manel Simon, agregó que "en la actual situación de competitividad global en los mercados, es imprescindible conocer la formación de los precios de la fruta para poder ser más competitivos y también para evitar que se produzcan ventas por debajo de coste, situación que en estos momentos es difícil de cuantificar". El actual contrato-convenio tendrá una duración de nueve meses y fue firmado por Francesc Torres, presidente de Afrucat, y Olga Martín Belloso, vicerrectora de Investigación y Transferencia de la Innovación de la Universidad de Lleida, en presencia de Jaume Puy y Llorens, rector de la UdL; Manel Simon, director general de Afrucat; y dos de los profesores implicados en el proyecto (Anna Tena Tarruella y Antonio Colom Gorgues). El estudio técnico y económico implicarán el estudio y análisis de la cadena de valor frutal, tanto de la fruta dulce de pepita (manzana y pera) como de la de hueso (melocotón, nectarina y paraguayo), a fin de valorar y analizar los costes, los márgenes y la formación de precios, sobre todo dentro de los dos eslabones de la cadena de valor: - Producción primaria de la fruta en el campo. - Recepción, procesado o manipulación y selección, condicionamientos y conservación, hasta la confección de las frutas en diferentes formatos, para su salida y expedición comercial hacia los diferentes mercados. El objetivo del estudio será monitorizar los costes para prever la formación de precios y sus implicaciones sobre los resultados de explotación para los productores y para la central hortofrutícola, así como prever políticas y decisiones para el control, gestión y seguimiento de las campañas frutales en Cataluña. El estudio supondrá la actualización de una investigación y trabajo de estudio y análisis de costes anterior, que llevó a cabo el profesor Dr. José Sebastián Millán Gómez, y que será actualizado por él mismo. La investigación, estudio y análisis de las tareas y de los costes causados a la central hortofrutícola será trabajada, elaborada y coordinada por la profesora Anna Tena Tarruella y el profesor Dr. Antonio Colom Gorgues. Afrucat aportará todo su apoyo documental e informativo a los responsables del proyecto.