SAS DLA CRUSC 2011 2/2

Page 1

Lungiarü

Lungiarü • Karin Clara

Le gran lëgn da fëia sot le lüch de Pecëi cun i bi corusc dl altonn.

321


Lungiarü Introduziun Sc’i ćiarun al ann 2011, é le paîsc da Lungiarü indô stè le zёnter de deplü manifestaziuns y avenimёnć importanć. I odarun plü inant ći ch’al é sozedü te nosta comunité tratan chësc ann. MOVIMËNT DLA POPOLAZIUN Ala fin dl ann 2011 cumpëda le paîsc da Lungiarü 582 abitanć, 5 deplü co tl ann 2010. Le numer di abitanć é ti ultimi agn jü zoruch y tl 2011 pon indô odëi n pice aumënt. Ann 2007 2008 2009 2010 2011

Abitanć ai 31.12.2011 600 590 577 577 582

Tl paîsc da Lungiarü unse tröpes porsones che à bele passè i 70 agn, plü avisa n’él 32 danter i 70 y i 80 agn, 38 danter i 80 y i 90 y 5 à bele passè ia i 90 agn. Les porsones plü de tëmp de nosc paîsc é nasciüdes tl ann 1919: al é mëda Flavia Costa y mëda Ida Pezzei. Ia por l’ann él nasciü 4 mitans y 3 mituns y da chësc monn ia tl ater s’un n’él jü 3 porsones y öna é morta foradecà. Te nosc paîsc unse albü 3 nozes, dui pêrs é jüs a vire foradecà.

322

Mëda Flavia Costa.

Morć Franz Clara * 18 de dezëmber 1922 † 19 de jügn 2011

Berba Franz é nasciü a Lungiarü ai 18 de dezëmber dl ann 1922. Al à maridé Lidvina Costa dl Ostì Vedl. Berba Franz ê conesciü sciöche mone y pech da Lungiarü. Por plü de 40 agn àl fat cun dediziun y fedelté le sorvisc da mone tla dlijia da Lungiarü y ćina dan da n valgügn agn àl inće fat le laûr da pech. Al â na gran ligrëza cun les bisces ch’al


Lungiarü â te vilin dlungia ćiasa. Berba Franz ê d’isté gonot sentè sön le banch dan porta ch’al ziplâ bisces y ćiavai y tröc foresć, mo inće jënt dl post, storjô pro a ćiarè ći ch’al fajô y a s’la cuntè. Do agn de maratia él passè ai 19 de jügn a miù vita. Gabriele Clara (dl Maier) * 15 de forà 1947 † 29 de messè 2011 Gabriel Clara é nasciü ai 15 de forà dl 1947 sön le lüch dl Maier a Vi. Ti agn de süa jonëza àl vit a Lungiarü y dedô él jü a vire y a laurè ti Paîsc Todësc. Al é mort ai 29 de messè a Hamburg. Eusebio Nagler („Scebio dl feur”) * 17 de dezëmber 1924 † 27 de agost 2011 Berba Scebio dl Feur é nasciü ai 17 de dezëmber dl 1924. Al à maridé Angela dl Ostì Vedl y da chësta uniun él nasciü 5 mitans y 2 mituns. Adöm a süa fomena y ai mituns àl laurè le pice lüch y por tröc agn él inće stè famëi tla munt de Funtanacia. Berba Scebio ê na porsona de compagnia, al s’la ćiacolâ y fajô ion

damat y insciö êl inće datrai te ostaria a fà na cartada cun i compagns. Al é gnü cherdè ia en l’ater monn ai 27 d’agost, do ch’al à soportè cun paziënza süa maratia. Albino Clara * 2 de forà dl 1921 † 16 de setëmber 2011

Bino Clara é nasciü ai 2 de forà dl 1921 sö Balzè. Al à maridé mëda Flavia Costa y viô tla ćiasa dl Mornà. Berba Bino ê na porsona da orëi bun y de pêsc. Chël Bel Dî l’à cherdè a miù vita ai 16 de setëmber. Ch’ai palses tla pêsc de Dî. Nasciüs GABRIEL de Alexander Chiusura y Sonja Pescollderung. LUCA de Manfred Chiusura y Silvia Miribung. MARIE de Karlheinz Clara y Myriam Rubatscher. VANESSA de Astrid Moling y Roland Obojes. SIMONE de Manuel Rungger y Chiara CHRISTA de Clemente Clara y Elisabeth Erlacher. ELLEN de Othmar Daporta y Anika Clara. 323


Lungiarü

La picera Marie.

La picera Vanessa.

La picera Ellen.

Maridà Clara Verena cun Tschaffert Rainer ai 27 de setëmber. Veronica Clara cun Rungger Gabriel ai 24 de setëmber. Margit Daporta cun Vincenzo Buono ai 22 de otober. Laûrs y fabriché

A Frëina à Domenico Clara fat n garage.

Thomas Dapoz à alzè le tët y restrotorè la ćiasa por fà fora n apartamënt.

Pro la siëia a Ties él gnü fat n ampliamënt por fà fora n ofize.

324


Lungiarü Laûrs pro la strada da Lungiarü Tratan l’isté y l’altonn él gnü fat laûrs pro la strada da Lungiarü. Al é gnü sistemé 1.500 m de strada, da Ties ćina te paîsc. La strada nöia à śëgn na larghëza de 6 m, por che i mesi che s’incunta pois se despassè saurì. Al é gnü smendrì la pendënza tl tòch de strada „Do Crusc” a ca. l’11%. A Ties él gnü fat n tòch de marciapîsc por na lunghëza de 280 m. Le cost total dla strada é stè de 925.000 euro.

Le tòch de strada a Ties.

Le toch de strada Do Crusc.

Da rové te paîsc a Lungiarü.

Le marciapîsc a Ties.

325


Lungiarü LA VITA DE COMUNITÉ Manifestaziuns, avenimënć, scora, scolina, festes y ativitês dles uniuns y assoziaziuns La comunité dla cöra Te de plü incuntades s’à le consëi de cöra dè jö cun le tema dl ann dla diozeja: „I cherdun, porchël baiunse” y à ćiarè da laurè fora azënć por portè la comunité ala discusciun y reflesciun sön chësta tematica. An à aratè che i sëgns y i simboi cristians ais inće al dedaincö val’ da nes dì, porchël él gnü porvè da descedè coriosité te chësc ćiamp y ćiarè che i simboi vëgnes indô valorisà. I mëmbri dl consëi à fat na inrescida fotografica di tröc simboi y sëgns che é te nostes ćiases, viles o te dlijia y al é gnü a löm cosses dër interessantes. Da d’altonn él gnü fat fora dla racoiüda na rapresentaziun multimediala cun na spligaziun. En gaujiun dla festa dla familia él spo garatè na mostra sön chësc tema y chësc é spo inće gnü presentè al publich. L’aziun é gnüda stlüta jö cun n

jüch de grup, olache Cindy Costa, David Clara, Anna Mischì y Carmen Clara à trat en pice pesć. Ai 17 de messè à le consëi de cöra organisé le peregrinaje a Weissenstein recordan l’aniversar dl’incuntada cun le papa Jan Paul II dl 1988. I partezipanć é jüs da Aldein demez a pé perian por les families y por la varijun dl vësco Karl Golser. Ai 2 de otober é la comunité gnüda inviada a fà le tru de San Francësch, olach’al é gnü splighé les staziuns dl „Sonnengesang” dl sant y rengrazié dl sacramënt dla confermaziun. Da d’altonn à i mëmbri dl consëi partì fora a dötes les families la fibla „Wo hat sich der liebe Gott versteckt” adressades a düć chi che ó aprofondì domandes fondamentales dla fede. Festa dla confermaziun Ai 29 de mà unse indô podü festejé la festa dla confermaziun. Bëgn 20 mituns y mitans da da Lungiarü à ciafè, adöm cun i mituns da San Martin y d’Antermëia, chësc sacramënt. La festa é gnüda tignida tla dlijia da Lungiarü, olache la Musiga da San Martin de Tor à acompagné cun le bel sonè i confermanć da plaza de paîsc ćina te dlijia y le cor dles jones „Hands” à abelì la pert solëna cun le bel ćiantè. Iubileum de 60 agn de sazerdoze de mons. Sepl Clara

I mituns che à davagné le jüch en la festa dles families.

326

Ai 12 de jügn, en la festa de Pasca de Mà, à la comunité festejé cun gran


Lungiarü solenité le iubileum de 60 agn de sazerdoze de mons. Sepl Clara. Cun le bel „Gott grüße dich” y le Magnificat é le iubilar gnü acompagné da calonia ćina te dlijia, olach’an à deboriada rengrazié y perié por la grazia dla fede y por vocaziuns. Do mëssa ê düć invià tl local di stödafüch por s’incuntè y fà conferta cun le festejé y al renfrësch arjigné ca rich y bun dal’uniun dles ëres y di ëi. Siur Sepl Clara é nasciü ai 20.06.1926 a Ties. Al à dit mëssa noéla al 01.07.1951 te so paîsc nadè. Al é stè caplan a Fodom, Ampëz y Sterzing y miscionar di imigranć a Hamburg. Spo delegat dla conferënza episcopala todëscia por les misciuns talianes tla Germania y Scandinavia. Do ch’al é gnü derevers te nosta diozeja, él stè assistënt por i

lauranć tla zona industriala da Balsan, ploan a Pfatten, ploan a Steinmannswald y degan a Leifers. Por sü mirić él gnü nominé monsignur y ćiavalier por mirit dla Republica. Do ch’al é jü en ponsiun àl ćiamò laurè inant tla cöra da Pfatten y plü tert s’él trasferì a Porsenù. Siur Sepl gnô ion d’isté a Lungiarü a palsè y a daidé fora tla cöra. Al é inće conesciü sciöche n pordicadù carismatich. Festa de iubileum de matrimone En la terza domënia d’otober él gnü festejé le iubileum de matrimone, che à ćiafè solenité dala cornîsc musicala dl cor de dlijia. Al é n dé dediché al rengraziamënt dl sacramënt dla vita

I mituns da Lungiarü che é jüs a confermè cun siur Paul Campei.

327


Lungiarü matrimoniala, dla forza y dla vita deboriada. Rengrazié à podü: Daporta Pio y Paola Clara Martin y Annamaria Frenademetz Marco y Annelies Moling Richard y Clara Clara Iaco y Antonia Clara Sisto y Veneranda Daverda Albert y Theresia Clara Marino y Maria Mischi Florino y Albina Clara Guido y Emma Mischi Iaco y Regina Liotto Gino y Angela Mischi Simone y Monica Bëgn 50 ëres, partides ite te grups da cinch, à romenè sö dötalann cun gran lezitënza la dlijia.

I iubilars dl 2011.

328

Le grup di ministranć Dl grup di „Minis” fêjel pert 24 mituns y mitans. Dlungia le sorvisc te dlijia che i sorvidus fej cun ligrëza y lezitënza, ti él gnü pité inće incuntades d’aurela cörta y l’ocajiun da tó pert a funziuns religioses, organisades por döta la valada o por la diozeja. N dé cun de gran emoziuns à i sorvidus podü passè tl dom da Porsenù en ocajiun dla incuntada di sorvidus cun le vësco Karl Golser y dedô tl seminar, olach’ai à ciafè na buna marëna. Tut pert à inće dër tröc ales staziuns sö Oies tratan la Carsëma adöm cun i/les mituns/ans de döta la valada. Ai sorvidus ti sal bel da stè en compagnia y se devertì, porchël ési jüs cun la liösa sö Vanc, olach’ai é gnüs invià da Rosalia a tó la picia marëna. I


Lungiarü

Les ëres che à lavè y puzenè la dlijia.

I mituns a Porsenù pro la incuntada cun le vësco.

329


Lungiarü minis à tut pert ala sfilada da Carlascè a Al Plan y da Pasca ài podü jì a chirì la coa di üs. Interessanta é stada la vijita sön ćiampanì dla dlijia da Lungiarü a ti ćiarè ales ćiampanes y aldì so sonn daimprò. I/les mituns/ans à d’isté passé n bel dé söl Renun vijitan les „Erdpyramiden”. Denanche la scora metess man à ćiamò tröc minis podü jì na fin dl’edema al „Hüttenlager” sön Börz. Ai à passè dui de bi dis amesa la natöra y tut pert a na bela mëssa sot Pütia. De novëmber à le grup organisé l’aziun dles turtes a fin de bëgn. Dër bel dilan a döt le paîsc che à daidé para y fat garatè chësta aziun. En vëia de Nadè dales Madovines à i sorvidus indô portè te dlijia la löm dla pêsc de Betlehem cun l’aodanza ch’ara portes lominus y pêsc te dötes les families. Por stlüje jö l’ann él gnü fat na chentlada dala capela ćina te paîsc che s’é spo rovada cun na gran sbalinada.

La schira jonila Inće la schira jonila da Lungiarü, cun l’animadëssa Monica Costa, s’incunta döt invern por stè adöm, mo inće por pastelnè de bel patüc por Nadè y por d’atres ocajiuns. La scora elementara

Inće tl ann de scora 2010/2011 é le numer di scolars dla scora elementara a Lungiarü indô carè. I ùn podü arcumpedè 26 mituns y mitans, de chisc n’él stè 7 te pröma, degügn te secunda, 7 te terza, 7 te cuarta y 5 te cuinta. Inće en chësc ann él indô gnü tut demez n post de laûr. Bele da n valgügn agn incà él gnü arjigné ite te scora n bel salf di computer, olache i mituns po bele mëte man da scrì, dessigné y datrai inće fà jüć. I scolars dla cuinta tlassa, che à bele n pü’ de esperiënza, dëida i pici dla pröma tlassa. Le computer é aldedaincö n meso adorè da düć y te vigni laûr, y ara ne va nia plü da nen fà a manco; al é porchël dër important che i mituns sais bele da l’adorè canch’ai röia tles scores mesanes y tles scores altes. Inće sce la palestra te scora é valgamia picera, vara impò da se devertì y fà de vigni sort de jüć y eserzizi. I mituns adora n valgünes ores de movimënt al’edema y sambëgn inće n pü’ de aria frësca. Insciö po i mituns jì cun les maestres datrai n tòch a pé, cun la Les mitans dla schira jonila dla scora mesana. 330


Lungiarü

I mituns dla cuinta tlassa insëgna i mituns dla pröma.

Mattia che sona i orghi da man.

liösa o cun la roda. Imparè é sambëgn al pröm post, mo sce n scolar davagna val’ gara dla liösa o di schi, pon inće n pü’ festejé.

Sciöche vigni ann vëgnel metü a jì tratan l’ann de scora deplü ativitês. Da d’aisciöda à i scolars de cuarta y de cuinta tlassa podü jì a vijité l’implant eletrich dla SEA, olach’al ti é gnü cuntè y mostrè te na manira dër scëmpla coch’al vëgn fat la forza eletrica. I mituns ascuta pro cun n gran interès. L’ann 2011 é stè l’ann dl bosch y insciö él gnü metü a jì n proiet, olache i scolars à podü passè adöm cun i

I mituns che bagna ite la copa.

Aldedaincö à i mituns la poscibilité da frecuentè la scora de musiga y da imparè da sonè n stromënt. Un de chisc é Mattia Clara che sona bele dër bun cun sü orghi da man. Al à na gran ligrëza y po insciö nen sonè dant öna o l’atra tratan scora. Le sonè dëida i mituns da crësce, da se svilupé y al é dessigü inće dër important por la conzentraziun te scora.

Martin Clara ti cunta ai mituns dl implant eletrich.

331


Lungiarü verdabosc n dé intier amesa la natöra, porvan fora de vigni sort de cosses, conscidran les plantes y i lëgns y cun la lupa inće de te’ pici chefri. Al ti é gnü splighé l’importanza dl bosch, i prighi ch’i incuntun te bosch y cuntè di tiers che é da ciafè chilò da nos. Te nosc paîsc ciafunse ćiamò de plü paurs che laôra n lüch. Nia düć i mituns é chersciüs sö sön n lüch da paur, insciö à i mituns dla scora elementara albü l’ocajiun da jì a vijité le lüch da paur de Giovanni Costa dl Ostì Vedl y insciö ài podü odëi de vigni sort de massaries y se pesè sön la stadira di tiers. Dër de morvëia ti à salpü ai mituns la tenaia che gnô tuta plüdadî da ti trà i dënz ai tiers. Sön n lüch da paur ciàfon inće de vigni sort de tiers, de pici y de gragn. Bel ti àl salpü da fà damat cun i pici iać. I ultimi dis de scora à i scolars imparè y metü adöm ćianties ch’ai à spo portè

I mituns cun Giovanni Costa che ti spliga le laurè sön le lüch da paur.

332

I mituns vistis sö da rockstar:

dant cun ligrëza vistis sö da stars de grups rock y sonan stromënć pastelnà adöm da d’ëi. La scolina da Lungiarü Por l’ann 2010/2011 él gnü scrit ite ala scolina 9 mitans y 2 mituns. De merz él spo ćiamò gnü pormez dui mituns dla Romania che vir chilò da nos. Da stè adöm él sambëgn bel, düć se devertësc y à ligrëza da fà de vigni sort de ativitês deboriada. Dër bel él sambëgn canch’al vëgn fat val’ n pü’ d’extra y cis sc’an po jì vigni tant fora de scolina a fà val’ jita o a odëi valch de nü.

Sö Vanc a splumé les alćes.


Lungiarü

Teater da Nadè te dlijia.

Vijita al Museum Ladin Ćiastel de Tor.

333


Lungiarü Insciö à dër plajü la spazirada sö Vanc, olache Nando y Rosalia ti à mostrè ai mituns sciöch’an splöma les alćes. I mituns à podü odëi dal vi ći ch’ai à imparè ti libri y aldì cuntan tratan les conversaziuns te scolina. De te’ laûrs vëigon ma plü sc’an fej n te’ pice proiet y sce an à la fortüna da abiné valgügn che se tol dlaurela y sa ćiamò da mostrè chëstes beles tradiziuns da paur, che vëgn tres plü desmentiades ia. Deplü iadi é i mituns jüs sö Frëina da Bertilla Sorà a ti ćiarè ales tloces che coâ fora i ponjins. Insciö impara i mituns n gröm de cosses nöies, ai vëgn coriusc, damana do y ó savëi y capì da olache val’ nasc. De mà é la scolina jüda fora dal Ćiastel de Tor a fà na jita. Ai à podü vijité le ćiastel cun na acompagnadëssa che ti à cuntè dles usanzes da inlaôta. Ara ti à mostrè n gröm de massaries che gnô

adorades dan da tröc agn te nüsc raiuns. De te’esperiënzes ti plej ai mituns, ai cunta y se recorda ćiamò do tröc agn. Ći che cunta n’é nia ma le savëi che ti vëgn trasmetü ai mituns y ales mitans, mo bëgn i dër valurs, chi che vêl por dagnora: l’amizizia, le respet, la comprenjiun, la toleranza, la renunzia, n bun raport cun chi che vir incëria. LES UNIUNS DL PAÎSC Le cor de dlijia „Che osc cör y üsc pinsiers sides tan lisiers co na bela ćiantia” ti à audè le presidënt y dirighënt Sepl Pezzei al scomenciamënt dl ann d’ativité nü. Cun chësta bela y buna audanza é l’impëgn dl cor inće en chësc ann garatè. Solenitês dl ann liturgich y aurela

Le cor dan le santuar dla Madonna della Corona.

334


Lungiarü de San Ćiascian tl dom da Porsenù. Chësta esperiënza à descedè entusiasm y le sentimënt positif à renforzè la ligrëza por le bel ćiantè lascian desmentié les bries. Stè en compagnia y alegria é n fatur important por na uniun y insciö él gnü invié ia de plü ativitês, sciöche na serada cun na Le cor en Pasca. „Tan brai che sun de nosc cor” gran cartada, na buna cörta s’à baratè jö te na atmosfera plajora mangiada y na bela balada, la jita a vijité y le cor s’é stè bëgn; ma da d’altonn él le santuar dla Madonna della Corona y a stè n valgügn mudamënć. Te 40 proes ti ćiarè al parch di tiers a Affi, de messè s’à le cor arjigné ca por ch’al garetes la griliada deboriada cun i familiars sön n bel ćiantè armonius, acompagnan la Ćialneur y de dezëmber na sëra al’opereta „Die lustige Witwe” a Porsenù. comunité te tröc momënć. Interessanta é inće stada la Fora dles gran festes recordunse l’aziun di Trëi Resc portada inant da partezipaziun ala presentaziun dl liber n cuartet dl cor, la partezipaziun ala „Ones de bëgnstè” a San Martin. Por n ćiantadù él sambëgn inće liturgia en onur de Sant Ojöp tla dlijia da Oies ai 28 de jenà, le iubileum de 60 agn important fá cursc de formaziun. Insciö da prou de mons. Sepl Clara en Pasca de él gnü metü a jì d’otober y de novëmber Mà, le iubileum de matrimone d’otober, la domënia dla familia de novëmber. Da alzè fora é implü la partezipaziun di ćiantadus ales zelebraziuns dla parora tratan la Carsëma y l’Advënt. An à podü constatè che le cor sënt che so ćiantè n’é nia ma n abelì, mo ch’al é n perié cun y por la comunité a lalt de Dî, s’aratan intësc pert via dla comunité. L’ann 2011 à ghiré dai ćiantadus cotan de lezitënza implü co val’ ater ann: le cor à imparè ite la mëssa „Missa in translatione Almae” de Antonio Viabile ch’al à podü ćiantè deboriada cun i cors de dlijia da La Val y da San Martin en la domënia I ćiantadus onorà. 335


Lungiarü

Le comité nü.

Tratan la reuniun él gnü partì fora les onoranzes: por 25 agn de bel ćiantè a Maria Frenner-Mischi, Maria CostaPezzei, Teodora Clara-Zanon, Erwin Clara y a Sepl Pezzei; por 50 agn de ativité pro le cor a Pio Pescoller.

I ćiantadus en la festa da Carnescè.

6 dis de formaziun dla usc cun la prof. Ruth Rungger y bëgn 26 ćiantarins à tut pert cun lezitënza. En ocajiun dla reuniun generala en vëia da S. Zezilia, ai 19 de novëmber, olach’al vëgn ćiarè derevers al’ativité y ala situaziun dl cor, à siur ploan Paul Campei y le presidënt Sepl Pezzei albü parores de lalt y rengraziamënt por l’ativité dl cor y al é gnü sotrissé che le cor é n pilaster portant dla cöra y che ciafarà tl dagnì tres plü importanza tla liturgia. 336

Lîtes dl consëi dl cor En chësc ann él indô stè la lîta dl comité. Sepl Pezzei, che é stè por bëgn 21 agn presidënt portan le cor a na flu nöia, à dè jö chësta inćiaria. Le cor à desmostrè gran reconescënza por döt so fà y so ardimënt y idealism, cun parores de dilan y de lalt i surandon n bel cheder de Guido Tavella. Tl comité nü él spo gnü lité Erwin Clara, Vinzenz Clara, Benedikt Clara y Karin Mischi y a će Hubert Pezzei, le presidënt nü. L’Uniun dl sport amatoriala da Lungiarü Sön la pista dala liösa „Do Juvel” él en chësc ann gnü metü a jì na gara dales liöses, olach’al é gnü adalerch atleć


Lungiarü

La dlacia da arpizé.

Matteo Clara tratan na gara dala liösa.

da dötes les pertes de Südtirol por se mosoré te de plü categories. A Lungiarü unse deplü atleć che röia sön de bugn plazamënć. Inće tl 2011 é chisc atleć indô stà bugn da davagné de plü gares. Florian Clara y Patrick Pigneter s’é plazà pröms tl dopl a livel mondial, tolon pert a döes gares tla Ruscia, a öna ti Paîsc Todësc y tl’Austria y a döes te Südtirol, n secundo post tl dopl pro les gares mondiales a Umhausen. Inće i atleć plü jogn che garejëia „ma” a livel provinzial à indô arjunt de bugn plazamënć. D’invern él gnü arjigné ca tl ćiamp dl sport na dlacia, olache i mituns à la poscibilité da jadiné. En chësc ann él inće gnü fat na dlacia artifiziala por arpizé, olache tröc jogn dl post y da foradecà à albü la poscibilité da arpizé dui iadi al’edema.

é metüda adöm da 71 mëmbri, de chisc n’él 51 atifs, 10 dl grup jonil, 3 mëmbri d’onur, un n mëmber fora de sorvisc y 6 totes. Al é na uniun dër jona, cun na eté mesana sot 33 agn. Tl ann 2011 n’él nia stè de gragn intervënć te paîsc. Dötadöm é i Stödafüch gnüs cherdà 5 iadi. Te paîsc él stè 4 de pici intervënć pro chi ch’al é gnü registré indöt 18 stödafüch presënć y 37 ores de impëgn: ai 17 de merz por n camionn jü sura strada jö, ai 16, ai 20 y ai 22 de messè por canalisaziuns impifades. Foradecà é i Stödafüch gnüs cherdà un n iade por la chirida de na porsona jüda manćia a San Martin de Tor, registran 33 stödafüch presënć y 60 ores de impëgn. Nia da desmentié n’é le sorvisc che i Stödafüch fej pro les sopoltöres, festes de dlijia y por d’atres manifestaziuns te paîsc. Tröc volontars à inće tut pert tratan l’ann a cursc de formaziun a Vilpian: 13 cursc indöt, registran 39 stödafüch partezipanć y 643 ores de impëgn. Al é bele tradiziun che la uniun

I Stödafüch L’Uniun di Stödafüch da Lungiarü, sot ala direziun dl comandant Roman Clara y le vizecomandant Rainer Clara,

337


Lungiarü

N valgügn mëmbri dl’uniun gnüs onorà por i tröc agn de sorvisc.

La uniun di Stödafüch da Lungiarü.

338


Lungiarü organisëia vigni ann la gara dales liöses por la jënt dl paîsc y la festa di morins. Inće chësc ann é la partezipaziun indô stada grana. Le grup jonil Le grup jonil, sot ala direziun de Thomas Dapoz y Michael Chiusura, à fat fora por l’aisciöda 35 proes por les gares de prestaziun, a chëres ch’ai à tut pert de jügn a Teis te Funes. I volontars jogn à registré 440 ores de impëgn. Uniun di jogn Le grup di jogn s’à tratan l’ann 2011 indô desmostrè dër atif, cun buna orentè de organisé manifestaziuns y ativitês y porvan fora cosses nöies. Al é gnü ćiarè de ti jì do ai interesc di jogn instësc, ti pitan inće tröp devertimënt y la poscibilité de stè en compagnia. Da mëte man l’ann é i jogn da Lungiarü jüs, deboriada cun i atri grups di jogn dl Comun da S. Martin, cun la liösa a tëmp de löna sö dala Ütia Edelweis a Calfosch. Do na buna cëna y na balada é düć raità jö cun la liösa. Na bela ocajiun por imparè da conësce i jogn di atri paîsc y podëi passè na sëra en compagnia. Le grup di jogn ne se desmëntia sambëgn nia de tó pert a manifestaziuns religioses, sciöche ala Velia dla Jöbia Santa sö Oies. Tröc é stà i jogn y les jones che à tut pert. La funziun dla Jöbia Santa a Oies vëgn bele da tröc agn incà metüda a jì dal Grup Decanal dla Val Badia te na manira particolara, che plej

dër ai jogn. Gran partezipaziun y interès da pert di jogn à inće descedè le batadù metü a jì d’aisciöda tl salf dl paîsc. N domisdé passè n iade atramënter. Sciöch’al é bele tradiziun, él indô gnü impié en la festa dl Cör de Gejù le füch ite en Chi Pinis. Al é gnü arjigné ca de vigni sort de de bun patüc da mangé. Tröpes families y jënt dl post é stà incër le füch a s’la cuntè, sot a n cil sarëgn y plëgn de stëres. La festa é gnüda aprijada da pici y gragn. D’isté s’à abiné n bel grup de jogn por jì sön Pütia a odëi le lovè de sorëdl. Adora da doman é le grup pié ia cun de bugn ćialzà y n pü de proviant te rucsoch. Do 3 ores de fadia é i jogn rovà söla piza y ai à podü ti ćiarè a n lovè de sorëdl spetacolar cun de vigni sort de corusc. Dedô é döt le grup gnü invié ite dala „Schlüterhütte” a gostè. Le danmisde é tosc stè passè y ai é indô pià derevers a ćiasa. Por misdé, canche le grup é rové jö Lungiarü, él gnü arjgné ca na griliada por düć ite a Punt da Rü Fosch. Tröć é sta a marëna y à inće tut pert cun gran devertimënt ai jüć d’abilité gnüs arjignà ca aposta. En ocajiun dl’edema di jogn à i 3 grups di jogn dl Comun da S. Martin metü a jì na sëra en compagnia a Lungiarü. I grups di jogn s’à incuntè ite dal lêch, olach’al é gnü fat n füch. Pro na te’ bela atmosfera ne podô sambëgn nia manćé n pü’ de musiga, na chitara y le ćiantè, cun val’ da bëre y da sgolosè. Grana é stada la partezipaziun da pert di jogn de döta la valada. Sciöche vigni ann da d’altonn, él inće en chësc ann gnü tut sö tla uniun i jogn y les jones „nüs”, che vëgn docà. 339


Lungiarü Le comité s’à abiné cun düć i jogn y les jones „nüs” por fà na picia sentada, olach’al ti é gnü splighé les cosses fondamentales y nezesciares da savëi y da tignì ite, por n bun funzionamënt dl’ativité dla uniun. Al é inće gnü splighé la costituziun y le funzionamënt dl S.K.J. y dl Sorvisc ai Jogn y aldì les aspetatives di jogn, che po ester de aiüt por ciafè val’idea o iniziativa nöia. Tla medema ocajiun él gnü organisé na ćiastegnada sö dal „Lüch de Vanc”. Metü man à la festa cun na mëssa abelida y ćiantada dai jogn. Dedô cëna por düć y sambëgn jüć, na cartada y intratignimënt musical. Tut pert à i jogn al proiet d’Advënt metü a jì dal Grup Decanal, olach’al é gnü organisé por vigni sabeda tratan le tëmp d’Advënt na mëssa di jogn te deplü paîsc dla Val Badia. Tröc jogn à tut pert y à podü ćiafè n momënt de chît y de pêsc. Lîtes dl consëi nü di jogn Tl 2011 él indô gnü lité danü le comité dl grup di jogn. Dl comité nü fej pert Matteo Clara, Ewald Clara, Elias Aichner, Melanie Clara, Sandra Clara y Giulia Moling. I jogn y les jones, mo inće la comunité é contënć dl’ativité dla uniun y ti aôda ai jogn che s’à tut sö chësc impëgn tröpa ligrëza y sodisfaziun. Uniun dles vëdues y porsones sores dla Val Badia Cun na incuntada tl hotel Vittoria a Colfosch à la uniun stlüt jö l’ann y adöm cun les rapresentantes de vigni paîsc él gnü fat fora le program por le 2012.

340

Les porsones che à tut pert ala incuntada.

Uniun dles patrones L’ann 2011 é stè por la uniun dles patrones n ann rich de avenimënć. Ai 25 de forà 2011 él gnü lité a Dietenheim la surastanta dles patrones por le raiun de Puster. Cun gran ligrëza à les patrones dl Comun da S. Martin podü congratulè Rita Verginer che é gnüda litada te chësta inćiaria. Al é da ester braui ch’al é gnü lité na ladina. Ai 11 de merz à le grup tut pert a n peregrinaje a Spinges che vëgn vigni ann indô tut sö dër bun dala popolaziun. Ai 3 d’aurì é n valgönes patrones jüdes a Balsan ala lîta dla surastanta dles patrones a livel de Südtirol, olach’al é gnü saludé y rengrazié la surastanta da denant Maria Kuenzer y gnü lité la


Lungiarü surastanta nöia, Hiltraud Neuhauser Erschbaumer da Vilpian. Por che les tradiziuns da inlaôta ne vais nia a perde, él gnü tignì d’aurì n curs da fà l’agnel de smalz por Pasca y de mà le curs de „patüć de convënt” o „laûrs dles monies” („Klosterarbeit”). L’interès é stè gran. Ai 20 de mà él gnü organisé a S. Martin le peregrinaje dles patrones dl raiun de Puster. Por les patrones de nosc comun él stè n gran plajëi odëi tan de patrones che é rovades adalerch. Do na beliscima mëssa é dötes les patrones gnüdes inviades tl salf dla scora a mangé da domisdé, a stè adöm y a s’la cuntè.

Les tröpes patrones rovades adalerch por le peregrinaje.

La prozesciun che vëgn da ćiamp dl sport sö cuntra dlijia.

D’agost à la uniun arjigné ca na mostra de tovaies, plomac, chedri cujis fora cun de plü tecniches da zacan. Al é interessant da odëi tan de patüc ch’al é ciamò da ciafè tles ćiases. Bele da de plü agn incà él tradiziun che les patrones va a marćé da S. Scimun a cujiné spezialitês da paur y ći che vëgn trat ite ti vëgn dè a families che à debojëgn. N dilan i va a dötes chëres porsones che é gnüdes pormez y dëida vigni ann sostignì chësta aziun. Uniun di iagri L’ann 2011 é stè, sciöche bele inće i agn da denant, n ann da plütosc püćia salvarjina. Rehli él dötaurela püć y inće i ćiamurc adora ćiamò agn da se refà do la möria dla maratia dla rogna. Le numer di cerfs pon aratè che sides restè anfat ai agn da denant. Les condiziuns tlimatiches particolares dl ann passè, dantadöt l’altonn süt y sëch, à portè prò che la salvarjina se lasciâ odëi dër püch. Inanter i 14 iagri da Lungiarü él insciö gnü stlopetè tl ann 2011 indöt 27 rehli (8 bëć, 3 asos bëć y 16 ćioures), 2 ćiamurć (trami cun la maratia dla rogna) y 9 cerfs (3 manc, 1 n manz de n ann y 5 vaćes). Laprò él ćiamò gnü stlopetè 7 loi, 6 olps, 22 muntagnoles y n galeder. Danter les festes y de plü incuntades di iagri intratan l’ann, él da recordè la surandada dl’onoranza de „40 agn iagher” tl revier da Lungiarü a Marino Clara da Ties che, cun sü 80 agn söles sciables, à ćiamò albü la fortüna da stlopetè n bel cerf madü. „Weidmannsheil!” 341


Lungiarü

Surandada dl’onoranza a Marino Clara.

Marino Clara da Ties à copè le cerf.

342


Lungiarü MANIFESTAZIUNS „Long River Rock Revolution 2011” Ai 13 d’agost à le grup River Rock Val Badia indô cherdè adalerch n gröm de jogn, nia ma dala valada, mo inće da foradecà ala oramai terza ediziun dl conzert Long River Rock Revolution. Te chësta sëra de sonns rock él stè da aldì trëi grups. Le conzert é gnü daurì dal grup „Wisetime” de Badia, metü adöm da Fabian Pitscheider (usc), Stefan Piccolruaz (keyboard), Benno Canins (bas), Gustav Mangutsch (bateria) y Michael Palfrader cun Dave Kammerer (chitara). Ai à presentè n program rich de rock tlassich. Dedô él stè da d’aldì i organisadus dl conzert, i „Vintage”, grup metü adöm da Michael Clara da Lungiarü (chitara eletrica y acustica), Peter Verginer de Badia (chitara eletrica y tlavier), Armin Moling da Lungiarü (bas), Erich Rungger da Rina (bateria) y les ćiantarines Anna Obwegs da San Ćiascian y Anita Obwegs d’Al Plan. Ai à portè dant n repertore de ćianties de Bon Jovi, Dire Straits, Eagles, AC DC, Queen, Guns´N´Roses y tröc d’atri. Stlüt jö le conzert à le grup da Verona „MonnaLisa Smile” cun sonns Hard Rock y ćianties de Deep Purple, Europe, Pink Floyd, Led Zeppelin y de Ronnie James Dio. Chësc grup é gnü metü sö l’ann 2009. I musizisć à inće scrit instësc ćianties che i à portè a davagné le concurs de musiga „Rockstart” tl’aisciöda dl 2011. Chësc ann ne ti él gnü pité ai amanć

Le grup „Vintage” stè da aldì live al LRRR a Lungiarü.

de musiga rock nia ma melodies, mo ai à instësc podü se mosoré sön paladina. Te na gara de „airguitar” tignida tratan le conzert, à messü i tröc interessà, partis sö te trëi grups cun plü o manco 10 porsones l’un, tó tles mans na „airguitar” y sonè sciöche sc’ai foss de gran musizisć dan da n gran publich. Ala fin él gnü premié le protagonist plü dlungia la realté. Audanzes y curiositês desvalies Astrid Moling à stlüt jö de merz i stüdi de mediaziun linguistica por interpretadus y traduturs a Trënt.

Astrid Moling

343


Lungiarü D a n i e l Schanung à stlüt jö i stüdi de „design” tl’Accademia di Belle Arti G.B. Cignaroli a Verona.

Daniel Schanung

Anita Dapoz à stlüt jö i stüdi de infermieristica tla Université de Balsan.

N iat sön n lëgn.

Anita Dapoz

I ti audun a düć trëi tröpa ligrëza y sodesfaziun te so laûr. I conesciun bele da n valgügn agn incà tla cronica Pio Rives dl Sartù. Inće en chësc ann s’àl indô lascè tomè ite val’. Chi che é passà d’isté sön le tru che condüj da Vi sö Mesamunt, à podü amiré les operes y les istalaziuns ch’al à metü fora tl „Open Air Mountain Museum”. En ocajiun dla festa dles stries à Pio tut fora sü orghi da man, i à metü sön tët d’auto y é rodè da Börz sö.

Le gran variöl.

N sgnech che va da munt sö.

344


Lungiarü

Le museum alaleria.

I orghi da man sön tët d’auto.

Le tëmp a Lungiarü tratan le 2011

mascima é rovada da jügn a agost plü iadi a 28 gra y la temperatöra mesana danter messè y agost é stada cater iadi a 20 gra de ćialt. Le plü tröp é la temperatöra ia por le dé alzada ai 29 de mà, 27 de jügn, 4 de messè y ai 28 de agost (vigni iade de 20 gra). Le plü dî bel tëmp unse albü dai 9 de novëmber ai 2 de dezëmber (24 dis indolater), mo inće dai 22 de jenà ai 12 de forà (22 dis alalungia) y dai 20 de setëmber ai 6 de otober (17 dis). Le plü dî bur’ tëmp él stè dai 4 ai 13 de jügn (10 dis), cossa che nes à portè na cuantité da record d’ega, bëgn 103 lt./mq). Dis da bel tëmp él stè ia por l’ann indöt 227 (a mesafora 19 al mëis) dis da bur’ tëmp 104 (9 al mëis) y dis döt da nio 34 (3 al mëis). Le plü dis da bel tëmp à albü novëmber (25) y le manco jügn (6); le plü dis da bur’ tëmp à porchël sambëgn albü jügn (16) y le manco novëmber (6).

Do la cronica di avenimënć y dl’ativité dla popolaziun i dunse ćiamò na odlada al tëmp. L’ann 2011 é indô stè n ann meteorologicamënter morjel: d’invern manco frëit y d’isté nia massa ćialt. Altamo chisc ultimi vint agn à le tëmp albü la tendënza de alzè la temperatöra y l’à mesamënter inće fat; mo amesa ite él dagnora val’ mëis che ne se tëgn nia ala tendënza y se pormët ćinamai de arbassè la temperatöra, sciöch’al é sozedü en chësc ann da mà a messè. Mo te chisc caji él dessigü ma bun y dërt che degügn de nos ne po comanè y se fićé ite. Tratan l’ann 2011 ne n’à la temperatöra minima mai sotpassè i 18 gra de frëit (di 5 de jenà y di 20 de dezëmber), la temperatöra mascima mai sorpassè i 29 gra de ćialt (di 24 d’agost), la temperatöra mesana ne n’à mai arjunt i 21 gra de ćialt (mo bëgn i 20,5 gra). La temperatöra

345


Lungiarü Dai dis da bur’ tëmp àl 69 iadi ma plovü, 15 iadi ma novü, 14 iadi novü y plovü, trëi iadi granié. Dis da temporal (nia stersc) él ma stè püć (16). Ega de plöia y granies él tomè le plü de jügn (183 lt./mq) ega de plöia y nëi de setëmber (182 lt./mq) y de mà (166 lt./mq). D’invern ne n’àl mai fat plü de 20 cm de nëi al iade; de plü (22 cm) n’àl fat adöm cun na bela plöia de setëmber (92 lt./mq). Le plü nëi al spo fat te sis iadi (10 dis) de dezëmber (52 cm). Tratan döt l’ann (te döes meses sajuns da d’invern) al ma fat 123 cm de nëi; tratan la sajun da d’invern 2010/2011 n’àl fat 228 cm. Granié àl por fortüna ma trëi iadi;

mo dala graniada ai 14 de messè él gnü granies dla grossëza de scisciores (ćina a un n cm grosses). Ega de plöia, nëi y granies àl indöt fat 918 litri por meter cuadrat (lt./mq), na cuantité cotan sot ala mesaria di ultimi 30 agn (940 lt./mq). Ala fin de chësta relaziun sura le tëmp dl ann 2011 oressi ćiamò fà la anotaziun de n avenimënt natural sozedü ai 7 de otober domisdé püch sot la piza de Pütia, olach’al s’é destachè dal sas y tomè jö (mo nia brodorè lunc) tòć de crëp, fajon sö bindebò de stöp. L’avenimënt é gnü fotografè da dui foresć sön le iade incër Pütia, che ti à lascè odëi la foto a Albert Daverda che gnô jö de Pütia.

Temperatöres amesa fora 1991-2010 y 2011 1991-2000

AGN MËISC

2001-2010

2011

minima

mascima

mesana

minima

mascima

mesana

minima

mascima

mesana

Jenè

-9,9

+0,2

-4,8

-9,0

+0,6

-4,2

-8,0

+1,1

-3,4

Forà

-10,1

+3,5

-3,3

-8,1

3,4

-2,4

-5,9

6,1

+0,1

Merz

-5,1

+7,4

+1,2

-4,0

7,1

+1,6

-3,5

8,9

+2,7

Aurì

-1,5

+10,5

+4,5

+0,4

11,2

+5,8

+1,1

15,1

-8,1

+5,8

+15,8

+9,4

+4,6

16,4

+11,5

+4,4

17,9

+11,1

Jügn

+7,9

+19,1

+12,5

+7,8

20,6

+14,2

+8,6

18,4

+13,5

Messè

+7,9

+21,5

+14,7

+9,3

22,4

+15,8

+8,2

19,8

+14,0

Agost

+4,4

+25,8

+14,8

+8,8

21,1

+14,9

+9,9

23,3

+16,6

Setëmber

+4,4

+4,4

+17,1

+10,7

+4,9

16,5

+1,07

+7,1

+13,6

Otober

+0,7

+0,7

+11,1

+5,9

+2,0

12,0

+7,0

+0,7

+6,5

Novëmber

-4,1

-1,1

+4,2

+0,0

-2,6

5,4

+1,4

-2,5

+3,0

Dezëmber

-8,4

-8,4

-0,4

-4,4

-7,4

0,1

+3,6

-6,8

-2,8

Ø

-0,7

+11,0

+5,1

+0,6

11,4

+6,0

+1,1

12,8

+6,9

346


Antermëia

Antermëia • Carlo Plazza

N cier particolar tl pre dl Rich sön Börz.

N cier che combat bele da n pez sön Börz.

Peció sot i Pra de Spütia jö.

Dl bosch tla fraziun d’Antermëia é 446 ha de proprieté dla Diozeja Balsan Porsenù (ca. 34% cier, 62 % peció y 4% lersc), 109 ha é de proprieté dla Vijinanza d’Antermëia (45% cier, 40% peció y 15% lersc), 458 ha é de proprieté di paurs dl paîsc y na picia pert é de proprieté de d’atri. I lëgns plü alalt söl teritore dla fraziun d’Antermëia ciàfon tla zona de Chi Jus sura la val de Col Tlames a na altëza de ca. 2210 m.

347


Antermëia MOVIMËNT DLA POPOLAZIUN Nasciüs (i nasciüs tl ann 2011 che vir tla Cöra d’Antermëia) Moritz Erlacher de Andreas y Lissi Maximilian Frenner de Raimund y Ines

Moritz

Maridà Irsara Gerd Chizzali Andreas Erlacher Elmar Devall Ines

Ines & Raimund.

348

& & & &

Maximilian

Unterweger Margareth Costabiei Agnes Rubatscher Barbara Frenner Raimund

Margareth y Gerd cun Emily y Denise.


Antermëia Morć (sopelis tla cortina d’Antermëia) Sepl Chizzali (Èpele de Canal) é nasciü ai 17 d’otober dl ann 1914 söl lüch de Canal sö Colac. Bele cun dui agn àl pordü le pere, mort te vera. Dlungia le laûr da paur âl inće svilupé süa buna man da Sepl Chizzali zumpradù, y chësc âl fat cun gran ligrëza, savëi y förtl. L’ann 1940 àl maridé Iule da Pecëi/Rina che ti à scinché cater mituns y na möta: Davide, Iarone, Otto, Rudi y Anna. I agn caranta é stà por berba Epele dër crödi y ri: agn alalungia él stè te vera, tl ann 1947 é borjà jö ćiasa y majun. Cun gran orentè y cun l’aiüt de de buna jënt âl indô fat sö döt cant. La crëta sterscia a Chël Bel Dî y a Santa Maria, le laûr y i fistidi por la familia, la musiga da Rina y d’Antermëia y le ćiantè tl cor de dlijia à implì de ligrëzes süa vita lungia y sfadiosa. Ai 5 de jenà él mort tl’eté de 96 agn. Craffonara Amalia (Malia de Michil) é nasciüda ai 12.07.1917 a Colac/ Rina söl lüch de Michil sciöche otava di sedesc mituns de Pire de Michil y Notburga Promberger da Rina. Por tröc agn âra laurè sciöche fancela da paur (ia’n Funès, a Meransen, a Tintal, ia’n Borbeles, jö’n Tor ..); l’ann 1948 s’âra maridé cun Lois Deiaco da Larjëi. Da chësta uniun él nasciü cin’ mitans (Loise,

Maria, Tarejia, Erica y Rosa) y i dui mituns Pepi (mort tl 1997) y Franzl (mort tl 1999). Tl 1992 éra restada vëdua, y da dailò inant àra vit a Antermëia pro Craffonara Amalia la möta Erica. Dailò éra morta ai 28 de merz 2011 tla bela eté de 93 agn. Maria Deiaco é nasciüda a Antermëia ai 21.10.1923 sciöche terzogenita dal matrimone de Vijo Deiaco y Anna Devall. Ara é chersciüda sö söl lüch de „Jöpl” adöm cun sü fredesc Sepl y Mariangel y süa só Angelina. A Antermëia, sot al fascism, éra spo jüda ala scora d’oblianza ćina ala cuinta tlassa. Ara à laurè söl lüch da paur de sü geniturs ćina 34 agn, canche ara s’à maridé cun Paul dl Mede Maria Deiaco tl ann 1957. Ai é jüs a vire söl lüch dl „Mornà”. Dal matrimone cun Paul él nasciü cater mituns. Na gran crusc tla vita à albü i geniturs tl ann 1968 canch’al é mort te n inzidënt cun le tractor Carlo, le möt plü vedl, cun 6 agn. Maria ê na persona scëmpla che tignî dër söla fede. Ara à laurè döta la vita por süa familia. I mituns cun sües families ti stô dër a cör. Tl ann 349


Antermëia 2010 é Maria tomada te stüa y s’à rot n üf, ara é rovada t’ospedal olach’ara n’é por fortüna nia romagnüda dî. Do ch’ara é rovada indô a ćiasa àra metü man da jì bel plan tres plü jöpert cun süa sanité. Do plü de n ann de maratia é Maria morta ai 27 d’otober dl 2011 tla bela eté de 88 agn a ćiasa cun düć i familiars incër let da mort, do avëi ciafè düć i sacramënć; chësta é stada la mort che ara s’â dagnora dejidré. Notburga Schanung é nasciüda ai 26 de novëmber dl 1920 söl lüch da Sotiac da Tone dl Longher y Purga de Vijo. En chël dé ch’ara é nasciüda él mort süa uma. Na só de so pere â ćiarè Notburga Schanung dla picera ćina ch’al à maridé Maria Chizzali dl Fodom. Da chësta uniun él nasciü i mituns Tone y Milia. Plü tert ési spo jüs a stè söl pice lüch de Cantina. Purga é spo rovada intoronn a patrun. L’ann 1945 àra arpè da süa tota le pice lüch dl Tistler do che so jorman Vijo Alfreider ê mort te vera. Dl 1956 àra maridé Sepl de Gröpa; ai à albü 3 mituns, dui é morć da pici. Te süa vita à Purga dagnora laurè y fistidié por i sü tan dî che la sanité l’à daidada ćina dan da n pêr d’agn. Ara é morta a ćiasa ai 26 de novëmber dl 2011. Tl recort nes resta mëda Purga sciöche na porsona de dër n bun cör y de compagnia.

350

A Balsan él mort ai 17.07.2011 Maria Agreiter de Tru de Sot nasciüda ai 13.08.1925 y maridada Hafner. Ara lascia indô i mituns Franz y Christoph cun families y i fredesc Vijo, Pepi, Tarejia, Rosalia y Paola cun families. I Maria Agreiter ultimi agn àra abité a Antermëia pro süa só Rosalia che ti fajô le guern. Porsones aćiasades ai 31.12.2010 y jüdes demez tratan l’ann 2011: 2 Porsones gnüdes pormez tratan l’ann 2011: 1 Nasciüs aćiasà tl Comun: 3 Morć aćiasà tl Comun: 3 Ai 31.12.2011 êl a Antermëia 334 porsones aćiasades, (cumpedades é ma les porsones söl teritore dl Comun de San Martin de Tor). FRABICHÉ PRIVAT Y LAÛRS PUBLICS Tl pre de Borbeles (sön la pert de proprieté de Erlacher Maria; le pre originar é gnü partì te trëi perts) él gnü fat sö n tablé nü. Sön le lüch da Pedantermëia él gnü trat jö y fat sö danü la majun. La majun vedla ê gnüda fata sö l’ann 1950. Le sistem da laurè d’al dedaincö cun tröpes


Antermëia

Le tablé nü tl pre de Borbeles.

mascinns se ghira inće d’atres strotöres por i tiers y le fëgn: impede n frabicat cun trëi alzades cun stala, tablé y ara y n gröm de lëgns y tres tla strotöra portënta (al ê laota gnü adoré plü de 300 mt de lignan che ê gnü taié it’en Col Fosch), é tla majun nöia le funz dla majun ala medema altëza dl funz dla stala. Le fëgn vëgn condüt te majun a na altëza de ca. 2/3 dl frabicat por gnì spo metü y desfat fora ti gragn büsc cun cranns aposta integrà tla strotöra dl tët fata de lignan incolè adöm. Y al post dla zopa dla coltöra da inlaôta él na büja torona dales dimenjiuns de ca. 280 m³. Al é gnü amplié la „Pension Maria”; le frabicat é gnü fat sö l’ann 1956 sciöche ćiasa d’abitaziun y spo adatè a pension l’ann 1968. Ti agn do él deplü iadi gnü fat laûrs de restrotoraziun y ampliamënt; dl 1980 él gnü fat ia dal’atra pert de strada na dependance dla pension, y l’ultimo gran intervënt é stè le coliamënt di dui frabicać cun n tunel sot la strada provinziala ia. Cun l’ampliamënt da chësta ota él gnü fat danü la reception y cherié locai nüs d’intratenimënt por i sciori y n’abitaziun. La pension „Frapes” é gnüda ampliada cualitativamënter y al é gnü

La strotöra dla majun vedla y la majun nöia cun la scrita söl tët „Tulperhof“.

La ćiasa vedla söl lüch da Pedantermëia à ciafè n tët nü de scianores.

351


Antermëia

La „Pension Maria“ ampliada.

realisé n repart „wellness”, na terassa nöia, na veranda dan l’entrada y valgügn intervënć de sistemaziun daìte. Jön Chël Büsc él gnü ressanè energicamënter dai proprietars nüs taliagn la ćiasa d’abitaziun p.fab. 1013. Le frabicat é gnü fat sö da Giovani y Paul da Colmesan incër le 1954 sciöche local por fojna da feur, plü tert gnü trasformè te ćiasa d’abitaziun y ocupé dala familia de Pire dl Fodom (Bolser) ćina incër i

Tratan i laûrs de restrotoraziun dla ćiasa vedla de Bolser.

352

agn 1990. Do ch’ara é stada öta por n valgügn agn, éra gnüda ressanada n pü’ dal proprietar nü da Bornech, che l’à spo ti ultimi agn venüda inant al proprietar da śëgn. Prousch Lois dl Pinter à fat sö na costruziun de lëgn por mëte jö lignan dlungia la majun dl lüch sön la p.ter. 1828. Pro le lüch dl Paracia él gnü demolì y fat sö n pü’ plü dalunc dala strada n tiac sön la p.fab. 742. Sön Börz él gnü amplié la ütia „Cir” de Emma y Milio. Te na strotöra fata pormez tl medemo stil dl frabicat esistënt él gnü preodü plü lerch por le magazinn y la ćiasadafüch. Do ch’al ê rot fora döes roes sön la strada d’Alfarëi atira do le rü da Colac, é la strada gnüda ressanada d’isté da pert dla firma Markus Erlacher d’Al Pan. Sö Colac, un di posć cun plü sorëdl d’Antermëia, él gnü istalè n implant fotovoltaich sön le tët dla majun y dl garage agricul dl lüch de Canal y sön le tët dla majun dl lüch dl Fodom.

Resservar dla condüta dal ega Alfarëi.


Antermëia L’Interessënza Alfarëi à fat na condüta nöia dal’ega por la localité Alfarëi do le proiet dl inj. Christof Staggl da Bornech; i laûrs é gnüs fać dala firma Markus Erlacher d’Al Plan de Mareo. Da pert dla Provinzia de Balsan él gnü laurè pro la galaria sön la strada danter Antermëia y Rina defora dal punt da Colac; al é gnü fat laûrs de proteziun dles fondamëntes cuntra val y depënt la galaria cun materiai aposta; y implü, ći che n’é por tröc nia da capì, n mür de n meter alt danter i pilastri dla galeria; le mür ti sta plülere te tru a chi che mëss jì a pe y fej psicologicamënter la galaria ćiamò plü strënta co ch’ara n’é bele, y chësc ti pê bëgn a tröc por nia. Mo chisc laûrs à inće dè tl edl por d’atres gaujes: tratan l’esecuziun di laûrs â la firma foresta bele dessenè n gröm de confinanć ne lascian passè degügn ia por le dé inće sc’ara foss scialdi jüda da passè, don l’impresciun de püćia scerieté. Y valgügn mëisc do che la firma â rové i laûrs, à la Verda de Finanza secuestrè da d’altonn por n mëis ca. na desćiaria provisora de refodam dlungia le punt da Colac; la firma â lascè mëisc alalungia n gröm de condles de tintöres adorades y sać cun n gröm de pinì adorà y d’ater refodam prigorus sön ur de strada bel dlungia rü. La firma Verginer s.r.l. à fat por le Comun i laûrs de costruziun dl implant nü da pumpè les eghes pazes da Chël Büsc sö Pedantermëia y alacè les ćiases de Gile. Les döes pices staziuns da pumpè dlungia le punt d’Antermëia y sot le Mornà é gnüdes tutes demez. Por arjunje damì le post de costruziun dla staziun da pumpè sot le frabicat dl implant idroeletrich jö, él inće gnü fat danü n pice punt sura le rü

Le tunel cun la „sì“ nöia de petun y le refodam secuestrè.

d’Antermëia ia. Da pert dla fa. Tasser G. & Co. sas él gnü fat n implant idroeletrich nü tla localité Aunejia che sfrutëia l’ega dl rü d’Antermëia da Chi Linfers da Colmesan jö a pé d’Antermëia ćina jö Aunejia te n tòch de ca. 2,8 km y cun n dislivel de ca. 300 mt; le berch jü en funziun l’ann 2003 y situé a na destanza de ca. 1200 mt daìte da Aunejia é gnü sostituì dala zentrala nöia fata sö a Aunejia cun n aumënt dla potënza mascima da 400 kWh a 860 kWh. La forza eletrica vëgn 353


Antermëia ota da Aunejia ćina ite dala vedla zentrala y da dailò tla rëi dl strom esistënta. La condüta dal’ega dl implant va scialdi do rü fora, olach’al gnô dan da 50 agn ca. condüt da Antermëia ćina jö Aunejia lignan cun le ćiaval d’invern y ćiamò plü dadî cun la forza dl’ega abinada sö d’isté dala „stüa” dal’ega delà dala ćiasa de Gile. Te un n tòch olache le rü fej na maiù ota àl messü gnì forè fora le crëp por na lunghëza de ca. 100 mt.

I laûrs da forè fora n crëp por la condüta dal’ega dl berch.

Valgönes deliberaziuns dla junta y dl consëi de comun che reverda la fraziun d’Antermëia L’arch. dr. Sylvia Frenner é gnüda inćiariada de fà n stüde preliminar de fatibilité por la realisaziun de locai publics por la jonëza dl paisc d’Antermëia tl frabicat dl ćiamp dal sport. Do le stüde jìssera da amplié le frabicat y da cherié te n’alzada nöia i locai che jiss debojëgn 354

por l’ativité di jogn. Mo l’intervënt costass bindebò cotan; porchël él naôta gnü sburlé. Por ti mëte impò a disposiziun ai jogn n local sciöch’al é inće bele tles atres fraziuns dl comun, à la junta de comun deliberé de tó en afit dala sozieté Hotel Antermoia sas la taverna dl vedl „Berghotel Antermoia” ćina ch’ara ne vëgn nia adorada por val’ atra ativité o ćina che le comun n’arjigna nia i locai ite dal ćiamp dl sport. Le Comun ti à spo surandè le local al Sorvisc ai Jogn Val Badia che s’impegnëia da ti lascè le local al grup di jogn d’Antermëia. Tla zona por insediamënć produtifs „Plans da Mirì” él gnü esproprié le secundo lot, aprovè la gradatöra por l’assegnaziun di terac y assegné le terac de 889 m² ala firma Ve.Cos. sas de Verginer Goffredo & Co, la sóra che à fat domanda. Implü él inće gnü esproprié la spersa destinada ales infrastrotöres y cumprè jö al proprietar le terac ocupé dala strada de azès che resta de proprieté dl Comun. Le consëi de comun à aprovè na mudaziun da bosch te vërt agricul de na pert dla p.ter. 1648 tla localité Col da Colmesan. Do les prescriziuns dl Comitê Forestal Provinzial mëssel porchël gnì remboschè na spersa de 1,7804 hectar dla p.ter. 3400/1 C.C. San Martin de Tor. Da d’altonn, ai 11 de dezëmber, s’à l’aministraziun de comun incuntè cun la popolaziun dl paîsc d’Antermëia. Tratan l’ultima sentada dl consëi de comun de dezëmber ti él gnü dè na picia onoranza al dependënt Clara Carlo por recordè sü trënt agn de laûr te comun tl ofize contabilité.


Antermëia

L’ombolt Heinz Videsott, Clara Carlo y le secretêr de Comun Armin Leimgruber.

DALA VITA DLA CÖRA Le consëi de cöra: tl ann 2011 s’à le consëi de cöra dl paîsc abiné 6 iadi. Tla pröma incuntada dl ann éra jüda prinzipalmënter dl’organisaziun dla festa de Sant Antone Abat a chëra ch’al à partezipé tröpa jënt y che é ala fin garatada dër bun. Tles atres incuntades él gnü portè dant propostes por organisé miù la vita religiosa dla ploania. Gran importanza à ciafè les tematiches che reverda la liturgia dla parora. Chësta deventarà tres plü fondamentala inće te nosc pice paîsc por gauja dla manćianza de proi. En colauraziun cun les atres ploanies dla Val Badia él gnü metü a jì le proiet de creaziun de na unité pastorala por döta la valada. Al é gnü formè n grup de laûr che arà le compit da organisé la creaziun dl’unité pastorala. Dl grup fej pert inće le president dl consëi Silvester Promberger. Danter l’ater él gnü

organisé na jita di sorvidus a Colfosch, dër garatada. La festa de Sant Antone, abat, patronn dla ploania d’Antermëia: le consëi de cöra à indô organisé la festa de patrozine de Sant Antone, patronn dla ćiaussa y dla dlijia d’Antermëia. Öna na pert dla festa é stada la funziun te dlijia olache la jënt dl post y jënt da paur di paisc vijins à perié jö l’aiüt de so protetur. La secunda pert dla festa é stada le batadù tradizional olache cartadus „profescionisć” y „dla domënia” de döta la valada s’incunta. I mius cartadus é stà Lukas Campei y Eros Lo Re da La Val. Valgügn momënć dla festa é inće gnüs tuć sö dala televijiun y insciö à tröc ciafè na idea dla bela festa. Ai 7 de setëmber à i sorvidus d’Antermëia fat na jita. Dales 10.00 danmisdé ê düć arjignà cun so pice 355


Antermëia

I mius cartadus

I sorvidus cun l’atrezatöra da s’arampiché.

356

rucsoch sön plaza de dlijia por pié ia cun le bus de ligna cuntra Calfosch, acompagnà da Loise, Silvia y Monika. A Calfosch sunse jüs naôta a ćiarè olache i „colegs” da Calfosch laora, te dlijia, y düć adöm unse ćiantè na ćiantia a Santa Maria. Dedô sunse spazirà bel plan ite dales cascades y te n bel post amesa la natöra à düć ciafè n panin y val’ da bëre. Do avëi mangé y palsè y inće n pü’ smolè sunse gnüs fora dal „Adventure Park” olache düć s’inconfortâ dassënn da s’arampiché sö por chi lëgns.


Antermëia

I comunicanć (d.m.c.) Laura, Tobias, David, Noah y Natalie cun siur Paul Campei.

Dailò s’aspetâ n valgönes porsones che s’à daidé acompagné i mituns y mitans sö por le percurs dl parch. Do avëi fat les „scimies” por bun döes ores à düć ćiamò ciafè na banana y spo s’unse arjigné da pié indô derevers a ćiasa. A düć ti àl salpü dër bel. Pröma Comuniun - Ai 22 de mà él indô gnü tignì solenamënter la festa dla pröma comuniun. Confermaziun - 12 mituns s’à arjigné ca en chësc ann da jì a confermè, 8 mituns y 4 mitans. Yannik, Michael, Andreas, Maicol, Kevin, Leander, Luca y Jaco, Anna, Romina, Chiara y Sabrina. Por 4 mëisc alalungia s’ài düć dër porvè da s’arjigné ca a chësc vare dër

important tla vita de n cristian tratan les incuntades de preparaziun. Animadësses di grups é stades Monika y Agnes, y Silvia y Ursula. Al è gnü fat dui grups, y trëi mituns, che ê a scora a Porsenù, à fat la preparaziun laìa y tolô pert ales incuntades fates cun düć adöm. N gran dilan ti va a Claudia Tavella che s’à cun so savëi y süa esperiënza daidé realisé na bela mapa che é sigü n bel recort por la vita. Te chëstes incuntades à i mituns podü lascè laurè sü talënć y lascè fora sües idees y süa fantasia. Vigni grup à fat süa ćiandëra che é spo inće gnüda portada sön altè le dé dla confermaziun, sciöche sëgn de lominus, de Dî inanter nos. Metü man à les incuntades cun na mëssa organisada cun i mituns olache 357


Antermëia

I confermanć en Pasca de Mà

ëi instësc à inće perié la popolaziun de i acompagné cun la oraziun. Ai 8 d’aurì à i confermanć lit les staziuns portan sö sëgns che recorda Gejù Crist söl tru dolorus dla crusc. Ai 9 d’aurì sunse jüs adöm cun i confermanć da San Martin a Porsenù a ciafè siur Ullrich Fistill

I seniors pro la marëna arjignada dai confermanć.

358

che s’à mostrè y splighé dër bel le dom da Porsenù. Amez mà sunse jüs a San Ćiascian a fà le tru de meditaziun „Klaus von der Flüe”. Siur Heinrich Ellecosta é gnü cun nos a nes cuntè dla vita de San Klaus y a nes splighé les staziuns fora por chësc tru. Ai 29 de mà él spo stè le gran dé olach’i sun jüs dan da siur Ulrich Fistill a confermè nosta fede y olache ël nes à confermè tla forza dl Sprit Sant. En Pasca de Mà à i confermanć ćiamò n iade fat festa al Spirit Sant adöm cun la comunité d’Antermëia abelin la gran mëssa; y dedo ài invié i seniors tl salf dles uniuns a marëna, che ëi instësc s´à dër porvè da arjigné ca oron ti fà na picia ligrëza. L’Edema santa él gnü tignì les funziuns dla Jöbia santa, dl Vëndres sanć y dla Sabeda santa; la funziun dla Jöbia santa é stada pormò dales 21.45,


Antermëia

La prozesciun cun la statua de San Florian.

y bunamënter deache ara ê tan tert n’él gnü dër püć ala funziun, tan püć che le ploan à fat do i santus la constataziun che al nen n’ê indînenia un por familia. En Pasca é la mëssa solëna gnüda ćiantada dal cor de dlijia ćiantan deplü ćianties nöies todësces cun l’acompagnamënt de döes trombëtes, ći che ti à dè ala solenité n tonn particolar da festa. Do l’usanza él gnü benedì do mëssa i cësć cun le signé; al dedaincö ne n’à de bones spëises particolares plü degöna importanza, deache an à pö de döt da mangé ia por l’ann, mo cuntè cunta le liam che le mangé adöm dess cherié en chësta gran festa danter families, amisc y i.i. La pröma prozesciun ia por l’ann é vigni ann la prozesciun de San Florian cun i stödafüch. Deperpo che les prozesciuns dles Antlês y en la festa dl Cör de Gejù va do le tru dla prozesciun da dlijia ite cuntra

l’anteriöl sot le ćiamp dl sport, van en San Florian cun la statua dl sant ite por i pra ćina it’a Sotiac y indô derevers. Chi d’Antermëia é sta en jöbia, ai 19 de mà, a S. Romedio. Le iade é jü por Mezzocorona, a S. Romedio à le grup tut pert a na mëssa y dedô ési jüs a S. Zeno a marëna; derevers é le iade jü por le pas dla Mendola, Gherdëna y le ju de Frara. En domënia, ai 14 d’agost él gnü tignì tla palestra n pice marćé olach’al é gnü venü de vigni sort de patüc fat a man. Ći che é gnü trat ite é jü a bëgn dla inrescida sön la maratia „fibrosi cistica”. Dan Nadè él indô gnü tignì les confesciuns por düć tla manira apresciapüch sciöche bele dan da valgügn agn cun na funziun penitenziala; i partezipanć va ala fin sö dan dal prou y dij: „Signur, i à fat pićé, prëibel pordenanza”; le prou 359


Antermëia ne dà nia l’assoluziun sacramentala sciöche tla confesciun, mo al prëia jö sön le penitënt la misericordia y le pordonn de Dî. Chësta manira de perié y de ciafè le pordonn da Chël Bel Dî é gnüda concordada cun l’ofize pastoral dla Diozeja, y la partezipaziun ala funziun, inće sc’ara n’é nia stada dër grana, desmostra che chësta manira de se confessè vëgn impò aprijada deplü co la confesciun tradizionala. N bel sëgn de respet y recort di morć é stè le restaur dla tofla che recorda la desgrazia cun l’auto de siur Pezzei Giuseppe tla ota sot Pedantermëia. Giuseppe Pezzei é stè ploan a n’Antermëia dal 1970 al 1976; al 1 de merz dl 1976 dadoman do mëssa él jü cun so auto sura strada jö, l’auto s’à rosedè y ël é gnü fracé dal auto y resté mort tl’eté de 53 agn.

Tofla restaurada.

I mituns dla scolina impara da Rudi dala Curtsura da sciomié cioce.

360


Antermëia LA SCOLINA I 16 mituns y mitans che à frecuentè la scolina tratan l’ann 2010/11 é gnüs acompagnà dales educadësses Hilda Declara, Margareth Unterweger y Wilma Dasser. La cöga Monica Adang à fistidié ch’ai ciafes vigni dé na buna marëna y Rita Chizzali che la scolina sides tres bela nëta. Al é stè n ann rich d’esperiënzes, che nes à fat crësce, fat imparè tröpes cosses y scinché n gröm de emoziuns sciöche la proa d’evacuaziun, la festa de San Martin, San Micurà, la festa de Nadé, Carlascè, ji à chirì la coa da Pasca, la festa dl pere y dla uma, a chëra ch’i i ùn invié te scolina a gostè y a śoghé, y sambëgn inće le jites ch’i ùn fat. Dër bel ti àl salpü ai mituns y ales mitans da jì a esplorè y conësce damì le paîsc: • che ia en Curtsura ciàfon dër de bun cioce, che ëi sciömia • che ite Al Bagn él na buna ega da fà

bagn • che ia Plaza ciàfon restì y falc da imprestè • che jö dala Pension Maria ciàfon dër n bun dlacin, che ëi fej te ćiasa • che sön le ćiamp dal sport vara inće bun da jì cun la roda • che Colac n’é gnanca tan dalunc dala scolina da jì a pé • che sön Börz éson sot Pütia • che jö San Martin él n gran museum ladin cun n gröm de cosses dër interessantes • y n gröm de d’atres cosses ... LA SCORA ELEMENTARA TRATAN L’ANN 2011 Tratan l’ann de scora 2010/2011 à insigné a Antermëia Alex Craffonara, Anita Craffonara, Rita Craffonara, Edith Flöss,

Chi dla scolina sot Pütia.

361


Antermëia

I mituns dla secunda tlassa tratan l’ann de scora 2010/2011.

I mituns dla terza tlassa tratan l’ann de scora 2010/2011.

362


Antermëia M. Giuliana Dejaco, Manuela Piccolruaz, Martina Rubatscher y Monica Konrater. 37 scolars (21 mituns y 16 mitans) à frequentè la scora elementara; 5 de chisc é aćiasà tl Comun de Marou. Partis sö do tlassa n’êl 11 tla pröma, 5 tla secunda, 7 tla terza, 7 tla cuarta y 7 tla cuinta. Valgügn avenimënć particolars aldefora dl insegnamënt te tlassa é sta: le dé dla nëi de jenà sön Börz, la vijita ales mineores a Prettau y ala capela de Heilig Geist, la jita de mà a pé a Rina cun griliada, la festa di lëgns sön Pe de Börz a sentè lëgns. Implü él gnü fat valgügn proieć: por l’ann dl bosch él gnü tignì n dé dl bosch cun i verdabosc dla staziun forestala d’Al Plan che ti à dër plajü ai mituns; por n’edema intiera él gnü te scora Max Castlunger cun stromënć da percusciun che ti à fat na gran ligrëza ai scolars. Ala scora mesana a San Martin él jü tl ann de scora 2010/2011 indöt 13 mituns da Antermëia, de chisc 4 tla pröma tlassa, 3 tla secunda tlassa y 6 tla terza (2 de chisc aćiasà tl Comun de Marou). MANIFESTAZIUNS DESVALIES FESTA „CULTURA DA MUNT” Incër le „bal dles stries” él indô gnü metü a jì sön Börz y sön i prà de Pütia dai 28 ai 31 de messè deplü manifestaziuns culturales y artistiches sot al inom „Cultura da munt”. La jöbia él gnü presentè tl Museum Ladin le liber „Storia di Ladins dles Dolomites” de Werner Pescosta; le vëndres él stè le „bal dles stries” cun danmisdé n spetacul por i mituns cun le grup „Crip Crop”, domisdé defilada dal ju de Börz ćina

ala ütia „Sarighela” olach’al gnô mostrè mistiers da zacan y dassëra i spetacui de stries, striuns y mangiafüch söi pra de Pütia. La sabeda ê dedicada al’ert y ala musiga: domisdé él gnü daurì sön Börz la mostra organisada dal EPL „ars in arte maxima” a chëra ch’al à tut pert i artisć Helmut Pizzinini cun na sfera de spidl cun laite na Santa Maria dal titul „Alien”, Mariana Acuna cun na seria de chedri cun motifs y simboi tacà sön deplü lëgns, Irina Tavella cun n ensemble de cërtli de fer, Silvester Promberger cun la mostra de retrać vedli y amez dui chedri de Olga Schäfer, y Michael Moling y Gustav Willeit cun döes corones a gabia cun laite n gröm de monitors, computers y aparać de comunicaziun moderna; la mostra é restada da odëi ćiamò i mëisc de agost y setëmber. Dassëra él gnü tignì te na tënda püć vari delà dal ju de Börz le conzert „Tambörz” da „Max Castlunger & friends” cun Max Castlunger, Cristina Cau, Jack Alemanno y Emanuel Valentin, te chël ch’al é gnü presentè perts dl program „la roda dl monn te 80 tambürli”. Y la domënia é gnüda dedicada ala natöra y al ambiënt: danmisdé él gnü organisé na spazirada

L’opra d’ert de Michael Moling y Gustav Willeit.

363


Antermëia

Pro la defilada da paur.

Valgönes tiradöms pro la defilada da paur (3. da m.c. la presidënta dl’assoziaziun „cultura da munt” Gabi da La Curt.

364


Antermëia adöm cun les guides dl parch natural y domisdé na indonada de orghi da man. De dezëmber à l’assoziaziun „Cultura da munt” invié tl salf di stödafüch a na serada da ti ćiarè a fotos y dias de „10 agn bal dles stries”. LES UNIUNS CORP DI STÖDAFÜCH Ala fin dl ann 2011 à le corp di stödafüch 39 mëmbri atifs. Indöt él gnü fat 14 intervënć, 6 de chisc é stà intervënć de sorvisc d’ordinn pro manifestaziuns. Por se tignì ajornà, à 9 mëmbri tut pert a cursc de preparaziun a Vilpian tla scora provinziala di stödafüch. Pro la reuniun generala ala fin dl ann él danter l’ater

I auti dl corp di stödafüch.

inće gnü partì fora valgönes onoranzes de mirit: Guido Chizzali y Albin Clara à ciafè la crusc de mirit d’arjënt por 25 agn d’ativité pro le corp di stödafüch, Alex Rubatscher la crusc de mirit de brom por

Pro la proa d’evacuaziun dla scora.

365


Antermëia

Tratan la reuniun generala vëgn Erlacher David nominé comandant d’onur.

15 agn de ativité. A David Erlacher ti él gnü surandè n atestat y na reconescënza por süa ativité de tröc agn pro le corp di stödafüch y al é gnü nominé comandant d’onur. SCHIRA JONILA Dan da ot agn él gnü lascè sö l’ativité dla schira jonila t’Antermëia deach’al n’ê nia meso da ciafè animadësses o animadus. Da d’altonn dl 2011 s’à les cater studëntes de scora alta Karin Oberpertinger, Arianna Rizzo, Petra Forer y Martina Zingerle metü a desposiziun de mëte indô impé val’ por les mitans dl paisc y da ti pité valgönes ores al’edema de passatëmp particolar te n grup; y ti püć mëisc àres bele fat ćina 366

śëgn n gröm de cosses: ares é stades coi schi, tla palestra, à fat biscoti da nadè, chertes da nadè ch’ares à spo venü na domënia do mëssa ala jënt dl paisc, arjigné ca les chertes dla ola dla fortüna por la festa de Sant Antone, fat na picia festa da nadè danter ëres. UNIUN DI JOGN/JONES Inće en chësc ann s’à le Grup di Jogn tut la bria da organisé n gröm de ativitês y manifestaziuns, nia mâ por i jogn mo inće por döta la jënt dl paîsc. Sciöche vigni ann él gnü metü a jì le „Broomball” en colauraziun cun le Sport Club Amatorial Antermëia. Da d’aisciöda él stè la fam. Winkler che s’a metü a desposiziun la taverna dl „Berghotel Antermoia” por


Antermëia

Les mitans dla schira jonila cun les animadësses.

organisé la „Festa di Ciapì” por la jënt d’Antermëia. Sciöche le tema dla festa dij, ê düć dër bel invià da gnì cun le ćiapel, deache ala fin dla serada él spo gnü premié le plü bel. Sciöch’al é usanza unse inće en chësc ann fat n bel gran füch en la festa dl Cör de Gejù sön „Col dla Crusc”, por stè adöm a s’la cuntè y s’la ciantè. N’atra tradiziun che é inće gnüda mantignida é chëra dl „Kirschta Michl”, che é gnü metü sö le vëndres dan la segra da nos jogn cun l’aiüt de n gröm de porsones dl paîsc. Do che volontars à metü averda al Michl döta nöt, él spo stè la poscibilité da davagné le lëgn cun le Michl y sambëgn n gröm d’atri de bi pesć pro l’estraziun. Ći che ne po sambëgn nia manćé d’isté é na griliada. Porchël unse invié düć i jogn dl paîsc sö dala ütia de Zenzio olach’i s’ùn dër devertì en

compagnia. Inće la impormetüda da mëte a jì n secundo iade la «chidlacartada», na combinaziun da chidlé y cartè tl Hotel Pütia, é gnüda mantignida en chësc ann. La manifestaziun à indô albü n gran sozès. En chësc ann n’él nia ma gnü ćiarè da organisé n gröm de ativitês, mo dantadöt da ciafè n local di jogn. Al s’é gnü fat la proposta da adorè la taverna dl „Berghotel Antermoia” sciöche local di jogn ćina ch’al vëgn ciafè na soluziun plü adatada. Śëgn sunse tl laûr da adatè n pü’ le local, y pornanche i laûrs é rovà gnarà le local inaudè ofizialmënter. Tl 2011 él inće stè da lité le consëi nü. Chisc ultimi 3 agn da canche le Grup di Jogn é indô gnü metü a jì tl paîsc d’Antermëia é passà dër snel. Porchël é düć i jogn dl paîsc gnüs cherdà ite a na 367


Antermëia

Le consëi nü di jogn d’Antermëia tla taverna vedla dl Ostì, le local nü di jogn.

sentada generala por lité y stè adöm pro na buna spaghetada. En chësta ocajiun él inće gnü tut sö i/les 11 jogn/jones „nüs/nöies” pro nosc grup. La lita é jüda fora insciö: Armin Forer (president), Herbert Winkler (vize), Sandra Zingerle (cassiera), Nadia Ferdigg (scrivana), Patrick Chizzali (aconsiadù), Marlene Erlacher (aconsiadëssa).

Pro la griliada sö da prè de Zenzio.

368

COR ANTERVOISIS Bele da d’aisciöda dl 2010 é nasciüda l’idea de n valgügn jogn y jones de mëte sö n cor di jogn inće t’Antermëia. Le cor „Antervoisis” é metü adöm da 17 mëmbri che desmostra düć n gran entusiasm y ligrëza. Ia por l’ann unse ciantè deplü mësses, plü avisa por le „Dé dla vita”, le „Dé mondial dl’ëra” sö Oies, le rorate di jogn y inće val’ nozes te paîsc y foradecà. Ala fin de dezëmber él spo gnü tignì n conzert da Nadè te dlijia d’Antermëia: adöm cun le cor de dlijia y n grup de stromënć a fle unse lascè aldì ćianties y melodies da Nadè ti lingac inglesc, todësch, talian y ladin. Do le conzert à i ćiantadus y i ascutadus ćiamò ciafè val’ de ćialt sön plaza dan calonia, acompagnà da valgönes melodies dl grup di strumënć a fle.


Antermëia

Le cor de dlijia y le cor „Antervoisis”.

adöm a passè val’ ores d’aurela cörta. I mituns dles prömes trëi tlasses dla scora elemetara ti à portè dant ai seniors n pice teater y valgönes ćianties da Nadè.

Le grup de strumënć a fle.

Nadè por i seniors La cuarta domënia d’advënt él stè do le rorate por le club di seniors, zelebrè da siur Paul, na marëna por düć i seniors tl hotel Pütia. Incër 35 porsones é rovades

Berbesc y mëdes scuta sö i mituns che ćianta.

369


Antermëia SPORTCLUB AMATORIAL ANTERMËIA Le Sportclub Amatorial Antermëia po inće en chësc ann cumpedè sö n bel numer de ativitês y manifestaziuns organisades dala uniun o inće adöm cun d’atres uniuns dl paisc. Tröpes manifestaziuns é rovades a n numer dër alt d’ediziun y n’é nia plü da ponsè demez dala vita sportiva, mo inće soziala dl paisc. Dlungia chëstes manifestaziuns se prô la uniun da organisé vigni ann val’ de nü. En chësc ann s’à porchël le Sportclub Amatorial lascè tomè ite adöm cun la Uniun di Jogn n’atraziun nöia pro le tornê de Broomball che à indo cherdè adalerch jogn y jones da deplü paisc dla valada. La novité pro la 9a ediziun dl tornê é stada la „Icebar”. Deplü jogn dl paisc s’à

I mëindri pro la gara soziala di schi.

370

incuntè deplü sëres a fà sö n banch de dlacia che, dilan ales temperatöres basses dla fin de jenè, à tignì bot a 12 scuadres de sogadus plü sostignidus che à podü ste adöm en compagnia acompagnà dala musiga de DJ Tino. La scuadra „Mirì”, metüda adöm da śogadus d’Antermëia che vir por la maiù pert iadelà dal Rü de Sorosses, é en chësc ann por le pröm iade stada buna da davagné le tornê. Val mudaziun él inće stè pro la gara soziala di schi. Al é gnü fat döes manche. Pro i mituns él gnü cumpedè adöm i dui tëmps y le plü asvelt de vigni categoria podô pié do na copa. Mo pro les atres categories ne jôra nia de ester le plü asvelt. Premié gnô chël che ê bun da rové tla secunda manche le plü daimprò al tëmp de süa pröma manche. An à odü ch’al n’é nia tan saurì fà dui iadi le medemo tëmp de gara, mo a val un


Antermëia (?) ti éra garatada da falè jö ma de püć centejimi le tëmp dla pröma manche. Tratan la sajun da d’invern él spo inće ćiamo gnü organisé le tornê de „Lattenschießen” y les döes gares „Trofeo Börz”, dla liösa y di schi. La pröma domënia de messè él gnü organisé le tornê dles uniuns, a chëra ch’al à tut pert cater uniuns dl paisc. L’uniun plü sterscia tl ćiamp dal palè é stada chëra dl Sportclub Amatorial che à batü tla finala la scuadra dl’Uniun di Jogn. Le tornê a mez messè é gnü organisé por scuadres dla Val Badia, mo inće por scuadres da d’atres valades. Por le pröm iade é la scuadra de ćiasa „Sganghes” stada buna da se davagné le tornê, baton tla finala la scuadra da Rina „Zero Tituli”. Sciöche vigni ann él inće gnü organisé le tornê por i sciori che passa sües vacanzes te nosc paisc.

La scuadra di jogn pro le tornê dles uniuns.

De novëmber él gnü tignì le batadù y la reuniun generala por düć i mëmbri dl’uniun. Chësta é na oportunité por düć i mëmbri da aldì ći che é gnü fat y gnarà fat dala uniun. Le Sportclub Amatorial ô che sü mëmbri se sintes na pert dla

Le consëi nü dl’uniun dl sport cun la tuta nöia.

371


Antermëia uniun. Porchël él gnü ponsé da lascè fà tutes da d’invern che vigni mëmber, gran y pice, à podü se cumprè. Chëstes mostra che chi che s’la vist alda pro la uniun y fej pert de n grup da n carater sportif sterch y inće sozial. Deache l’uniun dl sport dl paisc ne pîta nia tan ativitês a livel agonistich mo scialdi a livel de paîsc, é deplü mituns y jogn atifs te uniuns dl sport di paîsc vijins, sciöche śogadus dal palè pro la uniun dl sport da San Martin, de chi che va cun la liösa pro la uniun dl sport da La Val y i.i. Por la jona Carolina Chizzali s’à averè le som de podëi tó pert d’aurì ai campionać mondiai dal palè dles scores a Fortaleza tl Brasil cun la Carolina Chizzali scuadra dal palè feminila dl ITC da Porsenù, do avëi davagné cun la scuadra i campionać regionai y i campionać talians dles scores a Riccione. Inće sce la scuadra n’é nia stada buna da davagné cuntra les scuadres plü stersces dla Turchia, Brasil, Guatemala, Belgio y Germania, restarà chësta sigü por Carolina n’aventöra y esperiënza por döta la vita. De bì resultać ia por l’ann 2011 à arjunt cun i schi Philipp Graefe che s’alenëia pro le Sci Club Al Plan; al à tut pert al campionat VSS Raiffeisen de slalom lerch dl raiun de Puster arjunjon 372

do 6 gares le pröm post tla tlassifica tla categoria mituns 2003-2002 cun n gran destach dal secundo; tla finala provinziala a Jochgrimm àl arjunt le nono post, pro i campionać talians „Gran Premio Giovanissimi” él rové otavo.

Philipp pro la gara dl Sci Club Al Plan ala fin dla sajun 2011.

Iris Erlacher à indô tut pert a deplü gares dala liösa alta y tles trëi gares dl „Südtirolcup” àra arjunt n pröm, n

Iris Erlacher


Antermëia secundo y n cuarto post; pro i campionać provinziai a Deutschnofen éra rovada secunda, y pröma pro l’8. Gran Pest d’Europa a Oberperfuss, a chël ch’al à tut pert atleć dla Talia, Austria, Germania y Lichtenstein. Ara s’alenëia y garejëia cun l’Uniun Sport Amatoriala La Val. PORSONES Y DESVALIES Ai 25 de setëmber 2011 s’à abiné sön pre de Zenzio sön Börz la descendënza de „Zenzio” pro na buna griliada organisada dantadöt da Gabriela Irsara da La Curt y Erika Castlunger da Corvara. Nia düć, mo na buna pert é gnüda adalerch. L’inom „Zenzio” é incö la denominaziun dl pice lüch itinsom Antermëia, mo plü dadî êl conesciü sot al inom de „Ćiampidel”. Zenzio o Vinzenz Irsara é nasciü dl 1863 a Pespach a San Martin y é mort dl 1950. A n’Antermëia àl laurè sciöche fant söl

lüch da La Curt y al s’à maridé cun Lena Flöss (nasciüda dl 1865 y morta dër jona dl 1907) che â ciafè en arpejun le pice lüch de Ćiampidel da so pere. Da chësta uniun él nasciü 9 mituns, mo ma 3 à suravit la vera y les stëntes di pröms agn de vita: Maria Irsara maridada Planinschek (a Corvara), Tarejia Irsara maridada Planatscher d’Al Bagn y Pire de Zenzio, le möt plü jonn, che à surantut le lüch. Al s’â maridé cun Bia Agreiter de Fornela da Antermëia y da chësta uniun él nasciü i fis Siegfried che vir ia en Gherdëna, Heinrich da La Curt (mort dl 2006), Bepo (maridé cun Clara dla Rösa y mort dl 1974), Pire (dötaurela söl lüch), Severina maridada a Corvara, Franzl (proprietar dl hotel Fontanella a Antermëia) y Michl maridé sö La Ila (ćiasa Pré da Nëi). Düć chisc mituns é inće conesciüs sot al inom „de Zenzio” y chisc à incö na bela schira de nus y de nëzes. L’incuntada é stada na bela ocajiun

Valgügn dla parentela de Zenzio.

373


Antermëia por s’odëi, n valgügn do tröc agn, y de strënje indô i lians de portegnüda. Transalp - La cuarta etapa de öna dles gares plü sfadioses de mountainbike a tapes, la „Craft Bike Transalp” da

I atleć sura Val, y dan da ëi ai na ërta de ca. 1700 m cun n deslivel de 300 mt.

Mittenwald tla Germania al lêch de Garda à condüt i ca. 1000 partezipanć ai 19 de messè da Porsenù ćina a Al Plan fajon ca. 70 km y n deslivel de 3454 m passan inće por Antermëia, plü avisa da Cialciagn – Börz – pista dala liösa – Alfarëi – Colac – Val – Jù de Lijun – Fodares ... L’intenziun foss stada da jì da Pé de Börz sön Chi Jus y da Chi Jus iaifora cuntra le Jù de Lijun, mo deache la sëmena ê impormò gnüda dortorada sö l’ann passè, se tomôn che ara gniss massa rovinada, insciö n’à la staziun forestala nia relascè l’autorisaziun por passè dailó. „I ves diji n gran dilan por osc impëgn ejemplar, osc amur y osta pasciun por le mantignimënt de bëgns culturai de gran valüta!...” à dit le presidënt de Südtirol Luis Durnwalder en gaujiun de na picia

La familia de Alma Planatscher y Bernhard Ellecosta cun le presidënt dla provinzia Luis Durnwalder y l’assessuria provinziala Sabina Kaslatter Mur.

374


Antermëia festa a Balsan ai 3 de novëmber 2011 tl Palaz Mercantil. Pro chësta festa à 19 porsones o families podü pié do na onoranza por avëi fat laûrs ejemplars de restrotoraziun de frabicać vedli. Chisc monumënć é n arichimënt por döta la provinzia, mantignì chëstes frabiches ô dì mantignì bëgns culturai, al ô dì mantignì fostüs de nosta storia y de tëmps dadî bele passà. Danter les families onorades él ince chëra de Alma y Bernhard Ellecosta, patruns dla ostaria Al Bagn Valdander. Do de gragn laûrs ti ultimi agn pro chësta ostaria vedla sot a sconanza, era jüda da la adatè ales ghiranzes de nüsc tëmps, y al nes é insciö restè n bëgn cultural che testemoniëia inant la tradiziun di bagns. Al é gnü onoré l’impëgn tl mantignì ći che é vedl, inće sce al foss plü comot y conveniënt da le desmandrè.

La reuniun generala dla SEA s.c. (Sorvisc Energia Ambiënt) é en chësc ann en ocajiun dl festejamënt de 10 agn dla cooperativa gnüda tignida a Antermëia. La cooperativa SEA é gnüda metüda sö ai 11.04.2001 y operëia ti comuns de San Martin de Tor y Marou tl setur dl’energia ecologica por la sconanza dl ambiënt y dla creaziun. La cooperativa à deplü implanć de produziun de energia da fontanes renovables (idroeletrics y fotovoltaich); un de chisc é jü en funziun tl 2011 a Antermëia: söl tët dla majun nöia da Pedantermëia él gnü istalè n implant fotovoltaich dala potënza nominala de 34,32 kWp y cun na produziun anuala del 42.000 kWh; d’atri implanć de produziun a Antermëia é l’implant idroeletrich Feur jö sot le Mornà y l’implant de cogeneraziun pro la zentrala dl telescialdamënt fat sö tl

Le consëi d’aministraziun nü dla SEA.

375


Antermëia ann 2010 mo nia ćiamò jü en produziun. Dla cooperativa fej pert 192 mëmbri, de chisc 36 da Antermëia. Indöt él gnü adorè tl 2010 a Antermëia 833.479 kwh de forza eletrica, de chisc 190.410 da pert de families y 643.069 kwh da pert di atri eserzizi (651.232 da pert de mëmbri y 182.247 da pert de nia mëmbri). Tla reuniun generala dl 2011 él inće gnü renovè le consëi d’aministraziun por i agn 2011-2013, y al é rové ite tl consëi trëi mëmbri da Antermëia (Erlacher David, Clara Carlo y Zingerle Gottfried); ti ultimi diesc agn n’él ma stè un da Antermëia. Grup SVP Antermëia - de merz él gnü invié adalerch ala reuniun generala

l’assessur y vizepresidënt dla junta provinziala Hans Berger; al à baié dl turism y dla situaziun dl’agricoltöra. D’aurì él gnü lité danü le comitê dl grup SVP dl paîsc. Surastant é gnü reconfermè Davide Erlacher, vize é Clara Carlo. I atri mëmbri dl comitê é: Alfred Castlunger, Antonia Castlunger, Andreas Erlacher, Günther Erlacher, Gabriela Irsara, Jessica Irsara, Giovanna Rubatscher, Ulrich Rubatscher, Albert Zingerle y le surastant dla SVP Val Badia Klaus Winkler. Da Nadè él indô gnü metü a jì le lift dl paîsc - l’implant vëgn manajè dal Consorz Antermëia che se fistidiëia inće dla pista dala liösa, dla pista de paslunch

Vijo, bele da tröc agn jö dapé pro le lift, y Guido, pro l’imprëst de schi, à porvè da arlungé la saisonn da d’aisciöda.

376


Antermëia sön Börz y de valgügn trus da jì a pé. Da d’aisciöda à te n articul tla Usc di Ladins le presidënt dl consorz Winkler Klaus splighé les dificoltês dl lift dl paîsc: les entrades va jöpert, les spëises söpert, inće sce tröc laûrs vëgn fać debann dai mëmbri dl consorz sciöche ti stè do a fà nëi y aministraziun dl consorz. Le lift messarà gnì renovè te dui agn, por chësc mànćel i scioldi. La chestiun é inće gnüda trata ca tl’incuntada dla junta de comun cun la popolaziun de dezëmber, y dailò à le presidënt nü dl consorz David Erlacher confermè ch’al é sigü l’intenziun de mantignì inant le lift, deache al jiss a perde n gran valur sozial por le paisc: les uniuns po se fà sües gares y al é la poscibilté da tignì cursc da jì coi

schi te paisc por i mituns dl post, ći che é n vantaje por i mituns, i geniturs y inće i maestri de schi; mo la realté finanziara dij tlêr che ara jarà ma da renovè le lift sce al gnarà finanzié en gran pert dala man publica; al é speranzes che al se müdes val’ de chësc vers, deach’al é deplü de pici lifć de paîsc tla medema situaziun sura döta la Provinzia y an n’oress nia i lascè düć tomè. La cronica dl paisc d’Antermëia à metü man sciöche chëra di atri paisc cun lëgns y bosc tl ann europeich dl bosch. Mo ara dess inće se rové cun lëgns y bosch. Do Costavaciara, tla zona de Börz y incër Plan dai Cerfs él gnü rosedè dal

Lignan rosedè do Costavaćiara.

377


Antermëia vënt de jügn/iuli ca. 1.330 m de lignan; de chisc ê ca. 700 m de proprieté dla diozejia Balsan Porsenù, ca. 280 m dla Vijinanza d’Antermëia y ca. 350 m de proprieté de proprietars privać. La gran pert dl lignan tomè ê cier y peció. Na pert dl lignan di privać é ćiamò da laurè sö, l’ater é bele gnü condüt demez o gnü lascè jö a Pé de Börz.

Y na bela desmostraziun che Antermëia n’à nia ma tröc lëgns, mo inće de bì lëgns, é le bel lëgn da Nadè gnü metü sö a Balsan sön la plaza Walter tratan le marcé da Nadè: ti Plans da Mirì él gnü individué n bel peció dlungia la strada provinziala te na posiziun ideala da taié y ciarié sön n auto, insciö s’à i funzionars competënć dla Provinzia fat inant pro i proprietars y ti l’ à cumprè jö.

Le lëgn da Nadé de chi Plans da Mirì sön la plaza Walter a Balsan.

378


San Martin

San Martin • Elsa y Tone Gasser

N pinch sura tru da jì sön Col Varencinch daìte dai Crëp de Crosta: Al s’intorcora sö tl aier sciöch’al chiriss na ultima branćia do ch’al ti à dè cënt agn de vita al bosch.

379


San Martin Movimënt dla popolaziun Tl scomenciamënt dl ann 2011 êl tl comun da San Martin de Tor indöt 1.726 abitanć (870 ëi y 856 ëres). Por la fin dl ann 2011 é le numer dla popolaziun carè a 1.724 abitanć (868 ëi y 856 ëres). Tl scomenciamënt dl ann 2011 â le paîsc da San Martin 814 abitanć. Ia por l’ann 2011 n’él nasciü 11 y mort 7 (laprò 2 dla ćiasa de palsa nia sopolis a San Martin). Cun valgönes porsones che é gnüdes y che s’un é jüdes altró a abité, é San Martin rové jö ala fin dl 2011 sön 808 abitanć.

380


San Martin Nasciüs Noemi Costa ai 24.01.2011 Nadine Taibon ai 04.02.2011 Andy Verginer ai 11.04.2011 David Planker ai 19.04.2011 Luis Clara ai 28.04.2011 Alex Vanzi ai 23.07.2011 Hannes Videsott ai 28.07.2011 Andrea Kastlunger ai 19.11.2011 Riccardo Costalunga ai 29.11.2011 Lukas Verginer ai 22.12.2011

I nüc Monica Gasser y Daniel Reiterer.

Te dlijia él stè 5 pêrs che s’à maridé: Silvia Flöss y Massimo Gadda Monica Gasser y Daniel Reiterer Annelis Clara y Axel Ebner Stefan Zingerle y Sara Peslalz Philipp Tolpeit y Manuela Mutschlechner

I nüc Annelis Clara y Axel Ebner.

ai 11.06.2011 a Picolin ai 03.09.2011 a Picolin al 01.10.2011 a San Martin ai 18.06.2011 a La Pli ai 08.10.2011 a Al Plan

I nüc Silvia Flöss y Massimo Gadda.

381


San Martin Morć: Tl’ann 2011 él mort y gnü sopolì tla cortina da San Martin 5 porsones: Alfred

Zingerle

é nasciü ai 24.04.1948 a San Martin y ê le plü jonn dles döes mitans y di cater mituns de Angel de Tor y de Maria da Rozó. Do i agn da scora a San Martin àl frequentè la scora profescionala da conditor a Bornech. Y sciöche conditor él spo pié ia a laurè a Bornech, a Maran, tla Svizera y tla Val Badia. Tl ann 1980 àl maridé Paola Moling da La Val, jon a stè tla ćiasa de sü geniturs a San Martin. Da süa uniun él nasciü Stefan, Arthur y Barbara. Al se stô sauri pro süa familia. Por avëi n laûr plü regolar él jü a laurè sciöche bidel tles scores impröma ia Sëlva, spo a La Ila y inultima dal 1996 al 2008 a San Martin. Al fajô so laûr avisa y cun ligrëza. Sü hobby ê la ćiasa y la conferta cun la jënt. Al ê pro la uniun dl guant da zacan. Do n pêr de dis ch’al ne se sintî nia dër bëgn, àl lascè i sü te n gran dolur ai 14.01.2011 tl ospedal da Bornech dan dai doturs che n’é nia stà bugn da ti salvè la vita. N gran confort à süa familia ciafè dai tröc scolars, compagns de laûr, insegnanć y conescënć che é gnüs a tó comié da Alfred le dé de süa sopoltöra. Gile Moling é nasciü ai 09.05.1920 ite dal Biscia y ê le secundo di 6 mituns/ mitans (Serafin, Gile, Maria, Pire, Bino, 382

Zenta) che Tone Moling à albü cun süa secunda fomena Epifania Ritsch. Dl 1961 s’à Gile maridé cun Lena Costabiei da Ćiampëi. Da jonn él stè te vera y tolô pert ala uniun di Heimkehrer. Al laurâ ite so pice lüch y jô inćërch a laurè da zumpradù a da manual y baiâ ion cun la jënt. Al é passè a miù vita ai 17.01.2011 lascian indô süa fomena Lena. Ida Clara Verginer é nasciüda ai 04.05.1959 söl lüch d’Oriana sö Seres a Lungiarü y ê l’otava de 8 mitans y 3 mituns de Iaco y Veneranda Clara. Do la scora elementara a Lungiarü, la mesana a San Martin y de bi agn de jonëza lauran söl lüch di geniturs y jon a fà saisonn, s’àra maridé l’ann 1981 cun Gottfried Verginer, jon a stè sö Frëina a San Martin söl lüch de so om, a chël ch’ara ti à scinché n möt (Günther) y döes mitans (Barbara y Erica). Ida se dedicâ deplëgn ala familia y al laûr da paur. Ara ê na porsona saurida y da orëi bun, tolô pert ala vita dla comunité y ciafâ la forza dala fede. Ida ê n punt de referimënt che liâ adöm en armonia la vijinanza da Frëina. Al é stè na gran comoziun nia mâ por süa familia, vijins y


San Martin parentela, mo por döta la comunité y düć chi che la conesciô da aldì ai 03.02.2011 dla desgrazia che Ida s’un é jüda ia da Chël Bel Dî amesa le laûr. Da desfà n poch de stran éra tomada da ara jö tl tablé de majun. L’incherscimun y l’amur ala uma jona é inće gnü desmostrà dala gran meja de jënt che é jüda ales corones te ćiasa y ala sopoltöra. Fonjo Unterweger é nasciü ai 25.11.1925 sö dal Cajêr. Al ê le terzo möt di 4 mituns che Tone Unterweger à albü cun süa pröma fomena Oliva Trebo de Tor. Do i agn da scora él pié ia a patrun y é rové ia söl lüch de Gran Sorega olach’al ê famëi y fant. Al â na gran ligrëza cun i tiers y dantadöt cun i ćiavai. Dailò àl laurè ćina ch’al é jü tla ćiasa de palsa a palsè y olach’al se stô saurì. Al ê da orëi bun y chirî le contat cun la jënt y â dër ion sce valgügn fajô val’ matada impara. Al â na gran ligrëza sce zacai ti portâ n iade o l’ater n bel ciüf. Vigni tant jôl sö dal Cajer a ciafè sü fredesc y ia Sorega a odëi n pü’ sciöch’ara jô. Al é mort chitamënter tla ćiasa de palsa ai 23.02.2011. Paul Vantsch é nasciü ai 29.06.1921 fora Rina sciöche secundo de ot mituns de Mariangel y Angelina. I geniturs â spo cumprè n lüch sö Mirì y é gnüs cun la familia a stè dailò. Insciö à le lüch ciafè l’inom „Tascia” ch’ai s’â tut do da Rina ite. Ti plü bi agn da jonn é inće Paul

gnü cherdè ite pro i soldas y à messü jì te vera. Söl front àl pordü tröc de sü compagns y inće ël è gnü pié. Mo por süa gran fortüna él stè bun da s’un sciampè adöm cun valgügn compagns. Ai é stà otedé söl iade da gnì a ćiasa. Tl 1954 s’àl maridé cun Frida Ploner, che ti à scinché la vita a cin’ mitans y n möt, y é jü a stè cun la familia tla ćiasa de Maria Grata amesa le paîsc, olach’ai daidâ inće manajè la botëga. Implü laurâ ite Paul le lüch dl Tascia cun l’aiüt di fredesc che viô ćiamò söl lüch. Tl 1976 ti él tomè ados ala familia jona na gran crusc canche la fomena y uma é morta por gauja de maratia. Ara à lascè indô so om cun 6 mituns. Cun l’aiüt da pert de tröpa jënt ési sta bugn da la trà inant. Paul passâ tröp tëmp sö Mirì y al ti savô dër bel da rodè fora por bosch a fà val’ vancëi y lëgna por l’invern. Al â imparè da cujiné, lavè y fà i laurs de ćiasa. Inće cun i ciüf sön sorà âl n gran laur. Cun so auto se fajôl val’ picia roda y dantadöt la domënia ti savôl bel da rodè d’Antermëia sö, it’al Bagn da Otto y stè n pü’ adöm en compagnia. Mo cun 85 él stè da lascè l’auto y da jì incërch a pé. Feter vigni dé fajôl süa spazirada incër le lech. Paul ê na porsona scëmpla, che n’orô ti ester de pëis a degügn y al ne dorâ nia che valgügn ti fajess le guern y le sochediss dant y do. Ai 19.05.2011 é Paul pié ia söl tert domisde a fà na picia spazirada da chëra ch’al n’é nia plü gnü a ćiasa deache so cör â lascè da bate. 383


San Martin Karl Oberleiter (Carletto) é nasciü ai 04.11.1929 a Desproch y é mort ai 05.06.2011 tla ćiasa de palsa a San Martin. Carletto é chersciü sö tla familia dl Sartù dl Mone sö Restalt. Da jonn él stè pro le cor de dlijia y por n pez inće dirighënt dla musiga da San Martin. Al é spo jü pro la legiun straniera tl’Africa dl nord, da chëra ch’al s’à spo destachè. Al à albü na ostaria a d’infit sö Toblach, na botëga a Raiscia y denanche jì en ponsiun àl ciafè n laûr pro le comun da Bornech y abitâ fora San Scimun. Por n valgügn agn él inće stè dirighënt dla musiga da San Scimun. Al ê maridé cun Maria Winkler de Tru y al lascia indô dui mituns y na möta. N bel dilan por süa pasciun por la musiga ch’al

à inće metü a sorvisc dla comunité. Carletto é gnü sopolì a Bornech. COMUN Ai 7 de jenà s’à abiné i cin’ ombolć dla Val Badia che à tratè cun priorité i proieć plü importanć por la valada, sciöche mëte al sigü la burćia dla strada fora San Laurënz, la proteziun dla strada sura le Ju de Frara dales lovines y le coliamënt internet. Al é inće gnü baié dl tru da jì a pé da Minca a Aunejia y dl tòch che dess passè por la Val Badia. L’aministraziun dl Comun de San Martin de Tor ti presentëia da d’aisciöda dl 2011 incà süa ativité ala popolaziun

Le consëi de comun: da m.c. sentà: Gottfried Trebo, Dolorico Mischi, Giorgio Costabiei, Heinrich Videsott (ombolt) Gustav Mischi, Klaus Winkler, Roman Clara, da m.c. impé: Philipp Tolpeit, Felix Graffonara, Artur Conrater, Sylvia Frenner, Irene Zingerle, Giovanni Costa, Roland Dapoz, al manćia Davide Erlacher.

384


San Martin te n sföi de 16 plates che é rové cun jenà 2012 ala terza ediziun. Un di maius proieć che le comun porta inant por le momënt é la restrotoraziun y l’ampliamënt dl frabicat dla scora mesana da n costimënt preodü de 2.946.466 euro, por tó spo ite inće la scora elementara tl medemo frabicat. La direziun di laûrs y dla statica ti é gnüs surandà por 57.312 euro al arch. Otto Irsara che à inće proietè la costruziun. Por le gran import à i laûrs messü gnì scrić fora a livel nazional. Dles 5 firmes che à tut pert ala gara de lizitaziun, él stè la firma Unionbau srl da Türesc che à ciafè i laûrs por 2.136.140 euro plü 10% iva. L’ofize tecnich HTM (ing. Michael Mischi) é gnü metü da colaudè la restrotoraziun y l’ampliamënt dl frabicat por na spëisa de 17.079 euro. I laûrs da trà jö döt le tët dla scora y dl gran salf é gnüs metüs man amez jügn, atira do che la scora é stada rovada. Inće sc’al parô che i laûrs jiss daimpröma plütosc plan inant, à la scora impò sciafié da mëte man regolarmënter da d’altonn. D’isté àl tres indô plovü, scialdi les fins dl’edema, y insciö é l’ega dla plöia rogorüda te val’ posć tres jö fajon bindebò de dagns che la firma à spo messü mëte apost. La palestra che é gnüda trata jö ćina jö söl funz é gnüda metüda apost por la fin d’otober. Danter i mëisc d’aurì y de mà é i ofizi de comun gnüs spostà sö tl frabicat vedl dl Istitut ladin. Por i 9 de mà àn sciafié da daurì i ofizi por le publich tla sënta nöia olach’al é inće gnü istalè n ascensur por chi che stënta da jì sö a pé. L’adatamënt dl frabicat vedl dl Istitut ladin a sënta dl comun à costè 298.068 euro.

Le gran salf é gnü trat jö ćina a funz por fà sö lassura ćiamò n’alzada.

La ćiasa dla scora mesana, olach’al ê denant i ofizi de comun, vëgn restrotorada por tó ite inće la scora elementara.

Por le renovamënt dla condüta dal’ega Lungiarü - San Martin (gnüda fata l’ann 1975) él gnü dè ia la secunda pert di laûrs danter Bioch y San Martin ala firma Verginer srl, che à davagné la gara de lizitaziun cun n arbas dl 19,28%, por n prisc de 308.830 + iva. Chisc laûrs é gnüs fać d’aisciöda fora. 385


San Martin Chilò n valgügn di provedimënć plü importanć dl’aministraziun de comun: - Por tignì sö les peres che cogorâ bindićé da bosch jö tles ćiases fates sö pormez a rogn tl pre de Nicl él gnü metü sö na rëi de proteziun dala firma Proter srl da Belun che à costè indöt 50.475 euro. - Por l’espropriaziun di terac ocupà dala strada d’Antermëia inćër le ćiastel de Tor ti él gnü paié fora ai proprietars 23.391 euro. - Por na revalutaziun dl bosch de recreaziun Pinis él gnü metü sö n grup de laûr che dess fistidié adöm cun i verdabosc da sistemé damì chësta bela spersa amesa le paîsc. Intratan él gnü taié jö n valgügn lëgns. - Sö por le tru da Restalt él gnü metü l’iluminaziun publica dala firma Verginer Martin sas por na spëisa de 13.582 euro. - Por i stödafüch él gnü cumprè na sirena nöia por 11.500 + iva ch’an alda cotan deplü co chëra da denant. - L’implant de reziclamënt dl refodam Alfur vëgn manajè inant dala firma Alfreider Raimund da Corvara ćina ala fin dl 2012, söporjö ales medemes condiziuns da denant. - Le comun dà fora na spëisa de zirca 16.000 euro al ann por la gestiun dla biblioteca de valada ”Sas dla Crusc” che vëgn manajada dal Istitut ladin. - Le sorvisc da scoè i ćiamins ti é gnü assegné, pian ia da mez setëmber, ala firma de Castlunger Guido d’Al Plan, do che la firma F.lli Perini srl s’un à desdit de chësc sorvisc. - La contribuziun por la restrotoraziun y l’ampliamënt dla ćiasa de palsa ti costa al comun da San Martin, por 20 agn alalungia, 30.233 euro al ann, por 386

despaié jö l’imprestimënt ch’al à messü tó sö por chësc fin; implü à le comun da San Martin surantut na spëisa de 159.632 euro por contribuì al aredamënt dla ćiasa de palsa. - Cun i atri comuns y le Sorvisc ai jogn é le comun da San Martin stè ala pert da mëte a jì na coriera de nöt danter Colfosch y Bornech. Ara é piada ia ai 5 de merz 2011 y passa les sabedes a Picolin dales 20,12, dales 22,52 y dales 1.32 forapert y dales 21.28, dales 0.08 y dales 2.48 itepert. - La secreteria de comun Roberta Comploj che é jüda en maternité é gnüda sostituida dal secretêr Armin Leimgruber da Balsan. Ala fin dl ann él gnü aprovè le bilanz de previjiun por l’ann 2012 che s’avaliëia fora sön 3. 892.958 euro y che prevëiga n avanz economich plütosc pice de 2.458 euro; les entrades ordinares dales cutes y dai contribuć amunta a 2.440.084 euro y les spëises ordinares por personal, sorvisc, manutenziun strades y frabicać, fić di imprestimënć amunta a 2.087.076 euro. La cuota de capital da despaié jö i imprestimënć amunta a 359.550.Plann urbanistich Tl plan urbanistich de comun él gnü metü ite n raiun por implanć turistics y de restoraziun sön Col dl’Ancona; por le rest ne n’él nia gnü delibré de gran mudaziuns. Le cost d’urbanisaziun dla zona por insedimënć produtifs Plans da Mirì amunta a 92.715 euro plü iva; chësta spëisa, che vëgn curida en pert dal


San Martin contribut provinzial y che toma en pert a pëis di proprietars di terać, ne podess comportè degöna spëisa a pëis dl comun. Tla zona por insediamënć produtifs Plans da Mirì ti él gnü assegné 889 m² de terac ala firma Ve.Cos. sas de Gottfried Verginer & Co al prisc de 159.058 euro. Tl raiun d’espansiun Rozó ti él gnü assegné a Alfred Flöss le terac alisiré por se fà sö na ćiasa d’abitaziun. Inće chilò vëgn la spëisa preodüda de 63.541 euro por les infrastrotöres primares dla zona curides en pert dal contribut provinzial y en pert dal assegnatar dl terac. Tl raiun d’espansiun Restalt é l’aministraziun de comun tl chirì na soluziun por podëi finalmënter assegné i terać da frabiché. Por laurè fora le plann comunal di raiuns a risch (prigo de roes, lovines, rogossies ...), olach’al ne po nia gnì frabiché, él gnü inćiarié la geologa Ursula Sulzenbacher che dess invié ia la

pröma fasa. Le plann dess gnì a costè sö por 210.000 euro. Frabicać nüs Pire Flöss à fat sö na ćiasa nöia dlungia la sënta dl lüch d’Anvì. Franz Zingerle à trat jö y fat sö danü süa ćiasa d’abitaziun tl zënter dl paîsc. Maria Sorà à ingrandì la majun sö Restalt. Gottfried Trebo à fat sö na picia ćiasa de sorvisc por i sciori dlungia le lüch Pradel. Alfred Flöss à fat sö na ćiasa d’abitaziun dlungia le lüch da Rozó. Ćiasa de palsa 30 mëisc do ch’al é gnü trasferì a mez jenà dl 2009 leć, ghesć y personal

La ćiasa de palsa nöia.

387


San Martin

Da m.c. dancà: Clemente Clara (secreter jü en ponsiun), dr. Heinrich Huber (funzionar dla junta provinziala), Angel Miribung (dl comitê de costruziun), i ombolć Iaco Frenademetz, Albert Palfrader, Heinz Videsott y Franz Complojer, Klaus Vanzi (controlacunć): iadedô: Frida Oberbacher (dl consëi d’aministraziun) y Giovanni Pescoller (presidënt).

tl hotel Diamant, àn podü jì tla ćiasa nöia, grana, bela, lominosa y moderna, nia plü da confrontè cun la ćiasa vedla. Tla ćiasa nöia aral lerch 89 ghesć por deplü sorts de assistënza tan inant ch’al é personal a desposiziun. Insciö él inće gnü arjigné ite n repart aposta por porsones amarades de demënza y 5 de pici apartamënć por porsones che ô vire poscibilmënter autonoms. Por i ghesć sön scagns da rodes él de gragn porti cun verandes de vider. Al dess inće gnì pité la poscibilité de condüje tla ćiasa de palsa porsones che à debojëgn de guern o de assistënza, inće mâ ia por le dé o por n pêr de dis. Fajon referimënt al mëis de messè 2011, laurâ tla ćiasa de palsa 388

88 porsones cualificades (en gran pert a tëmp parzial y 11 ê demez por maternité o aspetativa). Denanche jì tla ćiasa nöia êl incër 60 ghesć de na eté mesana de 82 agn. L’inaudaziun y la benedisciun dla ćiasa de palsa nöia ai 22 d’otober é dessigü stè tl ann 2011 l’avenimënt plü important tl paîsc da San Martin. Ala festa él gnü invié le vësco Ivo Muser che à conzelebrè tl gran porte dl’entrada na mëssa da festa cun le degan siur Iaco Willeit y le ploan siur Paul Campei y d’atri proi dla valada. Presënć por chësc evënt ê i ghesć dla ćiasa de palsa y sü familiars, le personal y i aministradus dla ćiasa de


San Martin

Le vësco Ivo Muser consacrëia la capela dla ćiasa de palsa.

Michaela Taibon (la direturia nöia), Elisabeth Tavella (responsabla di reparć 3 y 4), Margareth Daverda (1. cöga, responsabla ćiasadafüch), Albina Sottara (direturia tecnica assistenziala).

389


San Martin palsa, le presidënt dla junta provinziala Luis Durnwalder, rapresentanć dl’aministraziun provinziala, di comuns, de istituziuns soziales y sanitares, dles firmes de costruziun dla ćiasa y cotan d’atres porsones da San Martin y da foradecà liades ala ćiasa de palsa. La pert musicala é gnüda implida fora dal cor de dlijia da San Martin y da n grup de stromentalisć. Tla pordica por ladin à le vësco alzè fora la funziun dla ćiasa de palsa sciöche secunda familia por les porsones che ne sciafia nia da passè i dis de süa vedlaia o de maratia pro i sü a ćiasa. Do mëssa à le vësco benedì l’altè y l’ambo dla capela nöia, gnüda proietada dal arch. Siegfried Delueg, y aredada cun opres d’ert de Franz Kehrer (altè y ambo), de Albert Mellauner (vidri), de Lois Irsara (depënt

de S. Ujöp da Oies) y de Franz Tavela (Gejù tl urt dal orì). La porsona plü impegnada, che à menè inant la realisaziun dl proiet de ressanamënt y de ampliamënt dla ćiasa de palsa, che à albü da portè le pëis dla responsabilité y da fistidié por le finanziamënt, é dessigü stè le presidënt Hans Pescoller che à dit ”de n’avëi mai albü te süa vita n rucsoch tan pesoch da portè a munt”. Tiran les somes śëgn ala fin di laûrs, à le presidënt dit che döt adöm à la ćiasa costè 17 miliuns de euro. Por le frabicat che à costè 14 miliuns de euro à la provinzia dè ca 9 miliuns de euro y l’atra pert é gnüda finanziada cun n imprëst che i cin’ comuns dla valada à tut sö. L’aredamënt dla ćiasa cun la capela à

Le presidënt dla junta provinziala taia la vëta d’inaudaziun.

390


San Martin costè 3,1 miliuns de euro; 1.900.000 euro é gnüs curis dala provinzia y 950.000 euro dai comuns. Sciöch’al é gnü dit, réstel ćiamò na soma de 250.000 euro da curì. N’atra porsona che se mirita n rengraziamënt por s’avëi dediché cun gran pasciun ala costruziun dla ćiasa é Angel Miribung da La Val. Y sce le frabicat é garatè te vigni detail é chësc n gran mirit dl vardian dla ćiasa Gerhard Rubatscher che à te chësc tëmp albü da se dè jö cun döt. Do i rengraziamënć ala provinzia, ai comuns, ales monies, al personal y ai volontars, ti él gnü passè la parora al presidënt dla provinzia Luis Durnwalder, al assessur Richard Theiner, al Assessur Florian Mussner, al presidënt dl’organisaziun dles ćiases de palsa Norbert Bertignoll y al ombolt Heinz Videsott. La pert ofiziala é spo gnüda stlüta jö cun le tai dla vëta da pert dl presidënt dla provinzia. N gran mudamënt danter le personal dla ćiasa de palsa s’à portè pro cun la mudaziun tl post da diretur. Do 25 agn de laûr é jü ai 30 de jügn Clemente Clara en pensiun. Al à metü man defata do che la ćiasa de palsa â spostè süa sënta da Picolin a San Martin; laôta â la ćiasa 60 ghesć y 15 dependënć/tes. Dër mudé s’à te chësc tëmp les ghiranzes di ghesć che é aumentà de numer y che adora, por gauja dl arlungiamënt dla vita, cotan deplü guern y assistënza. Pro l’aministraziun ordinara dla ćiasa él rové ti ultimi agn le laûr burocratich de recostruziun de ampliamënt dl frabicat. Sides i ghesć co le personal arà inant le diretur Clemente Clara, che é jü en ponsiun, te n bun recort. So post é gnü tut ite dala direturia nöia Michaela Taibon.

L’Assoziaziun Turistica Ti ćiaran ales statistiches dl 2011, él rové adalerch tl teritore dl comun da San Martin de Tor 23.351 sciori, 4,79 % deplü co l’ann denant; le numer di pernotamënć é jü sö a 113.923 aumentan dl 1,29 % en confrunt al ann denant. La sojornanza mesana di sciori é carada da 5 dis a 4,9 dis por scior. Sc’an conscidra i pernotamënć do nazionalité, n’à albü la Talia 65.233 (la Lombardia cun 17.786, le Venet cun 11.746, l’Emilia Romagna cun 8.330 y le Lazio cun cun 6.021 ...), la Germania 31.013, le Belgio 4.089, al vëgn spo la Republica Ceca y d’atri stać. L’Austria é pormò tl sesto post cun 1.441 pernotamënć. Por ći che reverda le paîsc da San Martin él gnü 3,39 % deplü sciori adalerch y les sojornanzes é jüdes sö dl 4,99 % a indöt 50.924. L’ostì dl’ostaria Posta, Philipp Tolpeit, presidënt dl’assoziaziun turistica da San Martin, à portè dant tla sentada generala ai 31 de merz la proposta de realisé cun le comun da San Martin, l’assoziaziun turistica d’Al Plan y la sozieté di lifć d’Al Plan, na pista da paslunch de 2 km fora por chi Plans da Ju, na tor de lëgn fora sön Piz de Plaies da podëi ćiarè incërch y n tru panoramich da jì iaifora. Sön le program s’à l’Assoziaziun turistica inće tut dant de laurè fora le tru Göma - Col dal Ermo. D’invern à l’Assoziaziun turistica metü a jì la secunda ediziun dl concurs fotografich cun pesć ”Win san Martin” en chësc iade por motifs invernai: le pröm pest é gnü davagné da Mike Trebo da San Martin. Le pest che é gnü metü a jì tl medemo tëmp sön facebok é gnü davagné da Martina Verginer inće da San Martin. 391


San Martin Da messè inant é l’assoziaziun turistica deventada le sponsor ofizial de Alex Pezzei che à tignì d’iste deplü conzerć cun sües musighes flotes y plajores. Te n contrat cun l’assoziaziun turistica s’impegnëia Alex Pezzei da mëte le logo y la fotografia dl’assoziaziun turistica da San Martin sön süa plata internet, sön so auto y sön düć sü retlams.

agn d’eté à dui mëmbri dla uniun, Pire Tavella y Carlo Dejaco, messü lascé le grup atif. Pire Tavella é stè por 45 agn y Carlo Dejaco por 35 agn mëmbri atifs di stödafüch. Te chësta gaujiun ti él gnü surandè na onoranza. Por le gran aiüt y sostëgn ti ultimi 28 agn che l’ombolt da denant Pepi Dejaco ti à sport ala uniun, ti él gnü surandè na onoranza sciöche rengraziamënt y reconescënza.

I Stödafüch

Na bela domënia d’aurì à i stödafüch da San Martin podü benedì y ti presentè ofizialmënter ala popolaziun l’auto nü „KRF” conzepì por intervënć tecnics che vëgn tres deplü. L’auto é n „Mercedes Sprinter” che ti pîta lerch a set porsones y che po ćiarié indöt 5000 kg. Sön chësc

Tratan la sentada anuala dl 2011 à le corp di Stödafüch da San Martin podü onorè le mëmber atif Christian Mühlmann cun la medaia de reconescimënt de brom por 15 agn d’ativité. Por avëi arjunt 65

Siur Paul Campei, Franz Zingerle, ispetur dl raiun dla bassa Val Badia, Elisabeth Dasser (tota dl auto nü), Hanspeter Graffonara ( vizecomandant) Alex Zingerle (comandant) y l’ombolt Heinz Videsott.

392


San Martin

I stödafüch pro n intervënt te n’inzidënt stradal.

veicul él gnü alestì cun tenaies, na spraiza y zilindri da delibré porsones fora de auti fracià adöm, n sistem da stabilisé y mëte al sigü i auti danejà te n inzidënt „stabfast”, plomac a aria che alza de gran pëisc, tirfort, n produtur de forza eletrica y de vigni sort de massaries por intervënć tecnics. I stödafüch da San Martin é jüs a daidé te deplü intervënć, danter chisc inće plü de gragn, tla maiù pert di caji por gauja de inzidënć o a daurì strades. Un di gragn intervënć s’à portè pro da jì a chirì n berba dl post che é jü a perde. Ai stödafüch da San Martin s’à inće unì i stödafüch da Lungiarü y d’Antermëia, l’aiüt alpin da San Martin y da La Val. Le berba é gnü ciafè pormez ala gran ega do n’ora de chirida, da n so nu che daidâ chirì. I tentatifs dla Crusc Blancia de reanimé la porsona n’à indere albü degun suzès.

Pro i gragn intervënć alda inće l’inzidënt sön la strada statala danter Picolin y Longega. N camion che condejô saurun s’à rosedè sura strada jö. Le motor dl camion à metü man da verde y les flames rovâ oramai te cabina. Le ciafêr ê fracé ite y ne podô nia plü fora. Deboriada cun i stödafüch d’Al Plan, La Pli, Rina, Antermëia, Bornech y la Crusc Blancia d’Al Plan él stè meso da destodé le camion che vardô y da delibré fora dla cabina bindebò desformada le ciafêr che por miraco ne s’à fat püch y nia. Le camion é spo gnü alzè sö te strada dai stödafüch da Balsan, da olach’al é gnü condüt demez. Por ester arjignà por de vigni sort de intervënć él gnü fat tröpes eserzitaziuns, dantatöt cun l’auto nü, imparan insciö da conësce i injins y da laurè impara. Le grup jonil dla uniun di stödafüch vëgn 393


San Martin coordiné da Simon Wiedenhofer y Alan Trebo. Ai à fat tröpes erserzitaziuns por tó pert ala competiziun provinziala a Teis, a chëra ch’al à tut pert stödafüch de döta la provinzia y di paîsc vijins todësc y trentins. Le grup à davagné cun n 15ejimo post sön 79 grups y n 22ejimo post sön 65 grups les medaies de brom y d’arjënt. Por afrontè les spëises che i stödafüch à ia por l’ann, à la uniun organisé deplü festes sciöche la festa alaleria y le gran batadù adöm cun le museum sön Tor. Sciöche vigni ann é ince i mëmbri di stödafüch jüs fora por les ćiases cun le calënder ti audan ala popolaziun n bun ann y perian do na spënora de buna man. En gran dilan ala popolaziun por le sostëgn finanziar y ai omi di Stödafüch da San Martin.

Jogn y jones da paur incër mësa.

394

La jonëza da paur Ai 19 de forà s’unse incuntè a fà n rait cun la liösa a tëmp de löna colma adöm cun dötes les jonëzes da paur dla Val Badia fora dala Schnopskurve a Al Plan. Ai 12 d’aurì unse tigni cun la jonëza da paur da La Pli n curs da pié talpines cun Gero Tschurtschenthaler d’Al Plan. En lönesc de Pasca unse fat na cufada deboriada cun la uniun di ladins tla plaza dan l’Istitut ladin. Ai 30 d’aurì sa tröc jogn y manco jogn incuntè ala festa dla jonëza da paur tla palestra a San Martin. A sonè musiga da bal él gnü invié le grup Vollbluet da Sarntal. Por le dé dla porta daverta dl museum sön Tor unse metü adöm cun i dependënć dl museum n quiz interessant sura la vita y la jonëza da paur.


San Martin Ti mëisc de mà y de jügn unse tignì cun i jogn da San Martin n curs da balè tla palestra. Cun paziënza y le dër slöm s’à Enrico y Claudia insigné i vari de fox y walzer. Ai 26 de jügn s’unse abiné a na griliada sö sot Pütia tl pre de Alex Rungger. Inće en chësc ann é Hubert, Peter y Martin jüs en la festa dl cör de Gejù ia sot Col Cöce a stlopetè dal’aimaria y tratan la prozesciun. Domisdé unse metü sö cun i jogn da San Martin i bossi por le gran cör de füch ti prà sot Gran Ju y da sëra s’unse abiné pro n bel füch. Dötes les jonëzes da paur dla Val Badia à tut pert deboriada ai 24 de messé ala festa dla ćité vedla a Bornech. Nüsc ćiars cun scenes dl laûr da paur tles cater sajuns à trat n gröm de edli sön nos. A düć chi che à tut pert ti àra dër plajü. Sön iniziativa de Paul Tolpeit s’unse abiné en sabeda, ai 17 de setëmber, domisdé incër 20 jogn y jones da jì sön Cor, a 1890 m d’altëza, a avërje la crusc de lersc 8 m alta y 4 m leria, che Stefan, Matteo y Mike à arjigné ca. Por gauja de bur’ tëmp la domënia do é la benedisciun dla crusc gnüda sburlada a n’ater iade. Corn é na piza da na bela odüda danter San Martin, Al Plan y La Val y n post de pêsc che inviëia da s’archité y se sentè jö y da se fà n pinsier magari inće n pü’ plü sot. Ai 14 de novëmber unse metü a jì cun la uniun di paurs n referat sura la homeopatia pur i tiers da ćiasa cun le mede dai tiers dr. Sternbacher. Ai 24 de novëmber unse albü adöm cun la uniun di paurs y la jonëza da paur da La Plì n referat sura la segurëza söi lüsc da paur tl salf dl Istitut ladin a San Martin. L’interès de miorè la segurté sön i lüsc da paûr à trat adalerch feter 90 porsones.

La crusc avërta dala jonëza da paur sön Cor.

Hubert y Peter che aspeta da lascè jì le pröm bot dan l’aimaria.

395


San Martin Le monn da paur Por l’ann internazional dl bosch à l’Ispetorat forestal da Bornech, la Uniun Ladins Val Badia, l’Ofize parcs naturai, i Verdabosc y l’Istitut ladin invié ia deplü iniziatives, dantadöt ai 13 de mà, cun la sëra de trëi referać tl salf dl Istitut ladin a San Martin. Le pröm referat é gnü tignì da Gottlieb Moling, vizediretur dl Ispetorat forestal da Bornech, che é jü ite sön les funziuns dl bosch sciöche fontana de produziun de lignan, sciöche fatur de proteziun dla contrada (roes, lovines, vënt, tlima, aria), sciöche ambiënt de

Le lignan, inće sc’al é taié demez da sües raîsc, vir inant y fej flu.

396

vita por de vigni sort de plantes y tiers y tres deplü sciöche post de recreaziun, y sön les sorts de bosc te nosta valada. N ater referënt é stè Renato Sascor, responsabl dl Parch natural ”Fanes Senes Braies” che à baié dl bosch sciöche ambiënt de vita. Tl terzo referat s’à de jö l’espert Detlef Schulze dl Max Planck Institut da Jena cun la gestiun di bosc y les conseguënzes dla coltivaziun sön la biodiversité. Inultima à le diretur dl Istitut ladin, Albert Videsott, presentè les brosciüres ladines sura le bosch. Sc’an roda fora por i bosc da Bioch, de Col Varencinch, de Coltlames, da Cor sö y da Plaies fora, él indlunch ćiamò ciüć da odëi, n sëgn ch’al gnô taié lignan sö por i maius petli ćina ti agn 1950/60, laôta che le lignan valô ćiamò cotan. Ora ch’an à metü man da taié lignan cun mascinns y da le trasportè cun tractors y camions, da fà trus forestai fora por i bosc y tl medemo tëmp da cumprè lignan bele sié pro da foradecà, da scialdè cun gasöre impede cun lëgna, vëgnel taié tres demanco. Deperpo che families dala meseria rodâ ćiamó ti agn 1950 cun le cestun fora por i bosc a cöie sö coches y lëgna y gnô datrai porcherà a ćiasa cun le cestun öt dai patruns, vëgnel al dedaincö lascè fraidì de gragn lëgns tomà dlungia tru. Te tröc posć ne vëgnel nia plü taié, deach’al é massa burt y prigorus o massa dalunc da jì pormez, o ch’al é dessot na strada che passa sciöche da Plaies fora, o ch’an ne sciafia nia da condüje demez le lignan, y dantadöt deache danter le cost da taié le lignan y le prisc da le vëne ne n’él plü degöna spana de davagn.


San Martin Onoranza a n paur Le paur Pire Flöss cun süa fomena che laora ite i rogns ërć d’Anvì y de Büla à ciafè na reconescënza por so laûr sfadius. Cun 60 d’atres families de Südtirol, à la familia de Pire y Anna d’Anvì ciafè en domënia, ai 6 de novëmber, en gaujiun dla fiera Agrialp 2011 a Balsan la onoranza dedicada ai paurs apascionà dla munt (Ehrung an die Bergbauern aus Leidenschaft), surandada dal assessur por l’agricoltöra Hans Berger. Le discurs de lalt é gnü tignì dal diretur dl museum dl Ćiastel Tirol, prof. Siegfried De Rachewiltz che à dit: „Plü ërt che le rogn é, plü ch’an se taca ala proprieté” por ladin dijésson „ala grüzena”. La Ploania

Le paur Pire Flöss jö apé di rogns d’Anvì.

Le consëi de cöra s’à abiné a sis incuntades. Tl pröma incuntada él gnü laurè sö ći ch’al ti é gnü portè dant ai aconsiadus tl’incuntada de formaziun ai 29 de jenà a Bornech. Da d’aisciöda s’à

Elias, Maria, Max, Medali, Simon, Nicol y Armin é jüs ala pröma comuniun.

397


San Martin

A Treviso à la monia sr. Fidelia Ferdigg festejé cun sü fredesc y sües sorus 50 agn de vita de convënt.

le consëi de cöra dantadöt dè jö cun le presbitêr. Te döes sentades indolater s’à le consëi de cöra dè jö cun le tema dl ann „I cherdun, porchël baiunse” jon ite sön i simboi cun chi ch’i viun y desmostrun nosta fede, odon sciöche simbol plü important le sëgn dla crusc che é inće rové spo söla santa da Pasca. La festa dla comunité che ê preodüda d’alton sö Ju n’é nia gnüda a s’al dè deach’al ê bur’ tëmp. An à inće ponsè danfora ales funziuns de dlijia les domënies y les festes tl caje che San Martin, Lungiarü y Antermëia 398

ess da restè cun n prou su zënza l’aiüt de proi da foradecà. Tla sentada do la contlujiun di laûrs de restrotoraziun dla dlijia él gnü sciuré sö i problems che n valgügn à cun la dlijia nöia, dantadöt cun le depënt astrat de Albert Mellauner. Da d’altonn él gnü partì fora le pice liber gnü dè fora dala diozeja ”Olâ s’à pa ascognü Chël Bel Dî? Mituns damana”. Tl’ultima sentada s’à le consëi de cöra arjigné ca ala festa de consacraziun dl presbitêr nü. Sciöche rapresentant dl consëi de cöra por le grup de costituziun dl’unité pastorala él gnü lité Claudia Erlacher. Tone Gasser é gnü cooptè tla sentada di consëis de cöra cun le vicar general y le surastant dl ofize pastoral dla diozeja ai 24 de novëmber a Badia. Ai pröms dl ann él indô jü n grup de mituns (Daniel, Eduard, Tobias y Heinrich) y n grup de mitans (Miriam, Lisa, Linda, Ilenia) a fà i Trëi Resc fora por les ćiases. De Carsëma él gnü ćiarè ch’al sides danter mësses, zelebraziuns dla parora de Dî y staziuns almanco sis dis al’edema na funziun sacra te dlijia. Por s’arjigné ca a Pasca él gnü tignì les confesciuns cun n ejam de cosciënza danfora. Por s’arjigné a Nadè deperpo él gnü tignì na funziun penitenziala. Chi che à tut pert é gnüs invià da jì dan dal prou a dè pro süa colpa y a perié pordenanza. Sön vignun à le prou perié jö la misericordia y le pordonn de Dî, mo zënza dè l’assoluziun sciöch’ara vëgn dada tl sacramënt dla confesciun. Cun l’aiüt de siur Vito Rubatscher à la comunité podü tignì les funziuns di santus da Pasca sciöche zënza. Por vire la Carsëma te na manira


San Martin

L’artist Albert Mellauner, che à na gran esperiënza tl’ert sacrala, é sigü de so laûr.

399


San Martin plü sintida s’à incuntè vigni edema n grup de meditaziun cun siur Pire Irsara. La domënia di 15 de mà él jü ala pröma comuniun Medali Bioc, Armin Dasser, Simon Graffonara, Elias Pedevilla, Maria Planatscher, Nicol Prada y Max Videsott. Ai s’à arjigné ca a chësc sacramënt te deplü incuntades gnüdes tignides dales umes di mituns cun l’aiüt de Teresa Plazza. La prozesciun eucaristica é gnüda tignida cun solenité en la festa dl Cör de Gejù ai 3 de messè. Les prozesciuns de San Germano y dl Rosare n’é nia plü gnüdes tignides domisdé sciöche dagnora, mo danmisdé do la gran mëssa. Do la presentaziun dl proiet dla restrotoraziun dl presbitêr dan dala comunité dla cöra ai 27 de merz 2011 tl salf dl Istitut ladin da pert dl presidënt dla Comisciun diozejana por la liturgia univ. prof. dr. Ewald Volgger OT, s’à le consëi de cöra abiné tla sentada di 11 d’aurì 2011 y à aprovè cun dötes les usc a öna le proiet cun n costimënt de 190.000 euro. Bele de messè à i dui artisć Silvester Promberger y Albert Mellauner metü man tla zona industriala da Terlan da taié pro l’ermo por l’altè, l’ambo, la sënta dl prou y le tabernacul y da depënje le vider. I laûrs te dlijia é gnüs metüs man le dé do Santa Maria dal ciüf, tolon demez la tafladöra y les proches y avalian le funz sö da d’alté. N gran laûr à albü i eletrizisć da renové döt l’implant de ilominaziun y i depenjadus da sblancoié 400

fora döta la dlijia. Tl medemo tëmp él gnü renovè l’implant acustich te dlijia y te cortina. Al é stè n laûr bindebò compliché da passenè ite le funz de porfir, da avërje so le gran vider depënt y da condüje te dlijia l’altè, l’ambo y i atri toć d’ermo. Y insciö éra gnüda a s’al dè da jì te dlijia por le pröm d’otober, por chël dé ch’al ê bele gnü fissé dan da n ann na noza. Te chësc tëmp de n mëis y mez à la comunité por fortüna podü s’abiné ala gran mëssa dla domënia y ales mësses di dis da laûr tla capela nöia dla ćiasa de palsa. La mëssa prefestia dla sabeda sëra deperpo é gnüda tignida tla dlijia da Picolin. La comunité da San Martin s’à insciö abiné cun solenité tla dlijia renovada cun le presbitêr nü la pröma domënia d’otober, sön chëra ch’al é inće gnü spostè la segra. Söla plata gnüda partida fora te dlijia spliga le ploan siur Paul Campei le significat dl presbitêr nü: La pera vedla dl bato dl 1607 nes liëia ite tla storia de nosta comunité sön le tru fora por le tëmp. L’altè, l’ambo, la sënta dl prou y le tabernacul é scultöres dl artist Silvester Promberger scadrades fora de ermo de Passeier. L’altè y l’ambo à trami la forma de na mësa por significhé la mësa dl pan y la mësa dla parora che le Signur ô nes tëne sö. La strotöra sides dl altè co dl ambo ô mëte i fedei a ponsè sura: Ći pera sunsi pa iö tla strotöra dla Dlijia, cara é pa mia funziun tla comunité? La pera dl altè vedl metüda ite tla plata dl altè nü recorda la presënza de sant Ujöp Freinademetz a San Martin sciöche caplan ti agn 1876 - 1878.


San Martin

L’artist Silvester Promberger cun süa creaziun de ermo che dess deventè le zënter dla vita de fede dl paîsc.

401


San Martin

La dlijia da San Martin dan la restrotoraziun.

Le parëi de vider, depënt dal artist Albert Mellauner, che stlüj jö le presbitêr, mostra söla figöra de san Martin, patronn dl paîsc. Do la liënda ti él comparì tratan ch’al dijô mëssa na cogora de füch, simbol dl amur de Dî, che consacrëia l’opra de bëgn che San Martin ti à fat al petler, mo inće nostes opres de bëgn ch’i sun invià da portè sön altè. Dal depënt lomina tl medemo tëmp inće ca y ite tla liturgia che vëgn zelebrada le lominus de sorëdl de Pasca. Inultima nes dà i rais dl vider, a nos ch’i passun sot la crusc, la direziun adincuntra ala gloria de Dî. Al é val’ de nü, y a val’ de nü te dlijia ne n’él nia püć che se stënta da s’ausé. Sides al vësco Ivo Muser co inće ala Comisciun diozejana por la liturgia ti plej le presbitêr nü che é gnü fat do les indicaziuns dl Conzil Vatican II. Le 402

compit dl ert sacrala de na dlijia ne sta nia tla creaziun de statues o de figöres por la veneraziun mo tla creaziun de n ambiënt che dëida la comunité da s’orientè sön l’altè y l’ambo, sön le contignü de ći che vëgn zelebrè y sön la presënza dl Signur amesa la comunité. Le depënt de Albert Mellauner Deach’al n’é deplü che se stënta da capì le significat dl depënt astrat dl artist Albert Mellauner vëgnel reportè chilò na conscidraziun de siur Iaco Ploner: Le depënt „ia do vider” dl gran spidl che stlüj jö iadedô le presbitêr, mo che deura sö tl medemo tëmp le salamënt dla dlijia, é na novité che ti lomina tl müs a düć y che sta en funziun de döta


San Martin

La dlijia restrotorada (da Nadè).

la liturgia. Dötes les funziuns de dlijia porta pordërt i fedei a s’incuntè cun so Signur, mort y ressorì, y a se lascè condüje adincuntra al’eternité. Le depënt da corusc dëida pro, ch’an toles sö la presënza de chësc Signur y Salvatur Gejù Crist sciöche presënza reala te chësc post sant. Al me vëgn imënt da odëi bas ca dl depënt nostes contrades, vals y costes y munts injopades ia ti corusc dl’ambria, dles ones dl dübe y dla malcherdënza, tles aces dla colpa y dla vita abissada tla marizia y tl pićé. Chësta esistënza ascorada à debojëgn de gnì delibrada fora dles fibres dla mort. Ara ciafa lominus da lassö jö, por grazia, messàsson dì. Bun trëi cherć dl cheder é stlaris da chësc lominus che toma da lassö jö y ti deura insciö le tru a chi che se lascia trà fora dles ciafes dla

mort. Sciöche la situaziun de chi che é tl scür à süa valënza döt particolara signada chilò dai corusc che tira al bröm, al ros, al violet y i.i., mo mai de n corù nët, insciö se desfira inće la grazia che toma dal alt te na acia de corusc lominusc, che ti trasmët a vignun chë porziun de grazia - sc’i podun dì insciö - che ël se damana, che ël adora te süa situaziun. La richëza dla pert alta dl depënt lascia intëne che l’opra de Dî da salvè le monn n’é nia stlüta jö, mo va inant inće por les generaziuns che vëgn docà. Y la jënt che mëss passè por chësta val de leghermes po alzè le će y se lascè condüje cuntra le lominus. I rais dal alt rump ite verticalmënter tl’orizontalité dl monn che sta sovënz a ventruns, impede sö dërt a ti ćiarè ados al Dî de süa vita. Le corù dl cöce intënt tla grazia - le 403


San Martin dër sterscia y sorëdl s’â por n pez ascorè, ne se stramüda nia tles opres de bëgn, te na vita scincada por amur. La vita che se scinca o che se consumëia por i atri devënta na oferta a Chël Bel Dî, a na moda che l’esperiënza crödia dl Golgota se stramüda tla buna noéla dla Pasca dadoman „orto iam sole” canche sorëdl ê bele jü sö. Le grup di sorvidus

Le depënt „do vider” de Albert Mellauner.

corù dl sanch, le corù dl füch, le corù dl amur - se conzentrëia söla pert ciampa te na cogora de füch che dess ti ester comparida a San Martin - canch’al ê bele vësco - tratan ch’al dijô mëssa, por ti dè conferma a süa moda da fà le vësco cun tan de umilté y de amur por la püra jënt. Mâ zelebrè la santa mëssa porta püch, sce chël sacrifize dl vëndres sanć, canche la tintöra dl amur ê gnüda 404

En Pasca domisdé y en chi dis do Nadè él stè Dennis Schanung che à cherdè adöm i sorvidus y les sorvidësses y s’à abiné impara tl salf di jogn pro val’ da bëre y da mangé. Cun n quiz é i mituns y les mitans gnüs invià da respogne a de vigni sort de domandes inće sön so sorvisc incër altè. Do la premiaziun s’ài ćiamò devertì ne bel pez cun jüć y matades y val’ sgolosaria. D’isté él stè n valgügn geniturs che à acompagné n dé i sorvidus y les sorvidësses sön Vaćiara a marëna y a śoghé y a fà damat te chi pra da munt. En la secunda domënia d’Advënt él gnü tut sö dala gran mëssa cater sorvidus nüs dla terza elementara: Maria Planatscher, Simon Graffonara, Max Videsott y Armin Dasser, spligan concretamënter pro mëssa y ti mostran ala comunité le compit di sorvidus. Schira jonila Les mitans de terza, cuarta y cuinta elementara y pröma y secunda mesana da San Martin y da Antermëia s’à incuntè tratan l’ann de scora, n iade chëstes,


San Martin n iade les atres, söporjö vigni sabeda domisdé tl local di jogn por döes ores. Feter vigni incuntada é gnüda metüda man cun l’oraziun dla Schira jonila. Le program ordinar é scialdi vigni ann anfat: macedonia cun früć desvalis - jì cun i jadins tl stadium dala dlacia a Corvara - jì cun la liösa sön Börz - festa da carlascè - prozesciun de Carsëma sö Oies - pastelnè val’ por Pasca - jì a mangé na piza - danterite jüć, bai, matades y i.i. - ala fin jon deboriada a se mangé n dlacin. Ala fin dl’isté denanche la scora mëtes indô man él usanza da jì a passè n pêr de dis te n ”Hüttenlager”. Les mitans da San Martin é stades dui dis sön Börz tla ćiasa dla Diozeja adöm cun la schira jonila da Lungiarü. Chëstes aventöres n pü’ demez da ćiasa ti resta ales mitans dî alalungia imënt. Do la palsa da d’isté s’à la schira jonila indô abiné a mez otober. Da d’altonn él inće gnü tut ite les mitans dla terza mesana y indöt él 24 mitans che tol pert regolarmënter ales ativitês: 13 de piceres dla elementara y 11 de granes dla mesana. Les mitans da Antermëia ne vëgn nia plü a San Martin deach’al é inće stè meso da mëte impé na schira jonila sö Antermëia. Söl program dles incuntades da d’altonn él stè: na picia festa dan Gnissant - ćiarè n film - pastelnè na cherta de aodanzes cun saurun fin da corusc - pastelnè n pice lëgn da Nadè cun coches - na festa da Nadè cun na scincunda por vignöna. An po odëi che les mitans va ion ala schira jonila y ch’ares sa da l’aprijé. Ares vëiga ite tan bel ch’al é da avëi na

Les mitans dla schira jonila jüdes a jadiné.

schira jonila tl paîsc, deperpo che sües compagnes de d’atri paîsc dla valada ne sa gnanca ći ch’al é. Chësc é le miù paiamënt por le laûr dles animadësses Priska Conrater, Manuela Ploner, Michaela Ploner y Martina Planatscher. I jogn Le consëi di jogn s’abina tres indô a organisé scomenciadies y manifestaziuns por tignì adöm le grup. Ai 19 de forà é i jogn da San Martin jüs deboriada cun chi da Lungiarü y d’Antermëia cun la liösa a temp de löna sö dala „Edelweißhütte” sura Colfosch. Al n’ê gnü tröc y porchël él stè dër bel. Do na buna cëna sunse ćiamò stà n bel pez adöm a se devertì, insciö unse albü 405


San Martin

Manuela, Priska y Valentina da carlascè.

l’ocajiun da rové adöm y se conësce. Ai 5 de forà à i jogn organisé cun la uniun dl sport le bal da Carlascè, che é gnü tignì en chësc ann por le 15ejimo iade. „N iade tl tëmp” é sté le tema de chësta festa, che n’à motivé tröc da ativé süa fantasia y da se pastelnè instësc les mascores. Na buna ressonanza à albü le curs da balè de 8 incuntades ti mëisc de mà y

jügn, porvan i vari y i movimënć de fox y walzer che Enrico y Claudia insignâ ite cun savëi y pazienza. Danter l’ater s’à i jogn abiné ai 15 de messè a na griliada jö dal lech de Vistles y pro le rorate di jogn ai 3 de dezëmber. Inće dl’usanza de San Micurà s’un à i jogn indô tut sura. I jogn s’à abiné n dé y tut la bria da romenè ia y da puzenè n iade n pü’ indertöra le bel local di jogn, che vëgn adorè tröp. Inće sc’an à passé le dé cun borduns, granares y ciüciastöp ê la sodesfaziun grana da odëi che döt ê a so post y slominâ. L’ann 2011 é gnü stlüt jö dal consëi incër n bun fondue che é plëgn de motivaziun y ligreza indô pié ia y ite tl ann nü. Les Uniuns di ëi y dles ëres

Les ëres, do le iade it’en Ulten, rovades contëntes a ćiasa.

406


San Martin

Les surastantes dla uniun dles ëres (Albina Ploner, Tecla Conrater, Ulrike Verginer y Elsa Gasser) s’abina de regola vigni pröm lönesc dl mëis. Tles sentades se dunse jö cun l’ativité dla uniun y gonot daidunse pro funziuns de dlijia y ativitês dla cöra. Por la domënia dla vita, la pröma domënia de forà, unse indô abiné adöm les fotografies dles mitans y di mituns nasciüs tl 2010 sön n bel placat por i tó ite tl’indunanza dla comunité. Por i 24 de mà unse invié adalerch dr. Rosmarie Oberhammer dl ospedal da Bornech a baié sura le tema „Frauenherzen schlagen anders” . Le iade dla uniun é gnü fat ai 26 de mà it’en Ulten, impröma a St. Walburg a ti ćiarè al urt dales erbes söl lüch de Traudi Schwienbacher che nes à metü a cör le contat y l’amur por la natöra, spo a marëna a St. Gertraud, domisdé s’unse abiné cun siur Paul te dlijia a na funziun a Santa Maria, dedô sunse spazirades fora dales „Urlärchen”. Al é stè n dé dër ligherzin y plajor. Deach’i ân ciafè de beles rames d’aidin unse fat instësses la gherlanda d’Advënt por la dlijia che se tolô fora dër bel tl presbitêr nü. Da d’altonn unse fistidié da partì fora le pice liber gnü dè fora dala diozeja ”Olâ s’à pa ascognü Chël Bel Dî? Mituns damana”. Sciöche i agn passà unse la cuarta domënia d’Advënt, do la gran mëssa por la uniun, indô podü ti tëne sö tl salf di stödafüch da gostè ales ëres. A chësta incuntada de conferta n’él tröpes che vëgn ion, ći che nes motivëia da se dè da fà por la uniun.

I surastanć dla uniun di ëi (Paolo, Walter y Giovanni, söla fotografia màncel Leo) forma n bel grup che tëgn adöm y se dà da fà.

Les surastantes dla uniun dles ëres (Tecla, Ulrike, Elsa y Albina) dagnora arjignades da branćé ite canche la ploania adora aiüt.

I surastanć dla uniun di ëi (Giovanni Ploner, Walter Zingerle, Leo Crepaz y Paolo Vanzi) s’à abiné ia por l’ann, deboriada cun siur Paul, a cin’ sentades. I metun man vigni sentada cun na oraziun y n pinsier tut fora dla „Impulsmappe” dla KMB dla diozeja. 407


San Martin

I iubilars che recorda le dé de süa noza y i agn ch’ai à vit deboriada.

Aldefora dl’ativité ordinara dla uniun unse inće tratè chestiuns atuales dla ploania. Por i 31 de merz unse metü a jì n referat cun siur Tone Fiung tl salf di stödafüch sura „familia-matrimoneeducaziun”. Le bun inom dl referënt n’à motivé tröc da gnì a s’interessè de chësta tematica che à albü da ti respogne a cotan de domandes. Por l’istruziun di ëi, ai 13 de merz, do la gran mëssa unse perié siur Vito che à na manira dër spontana da ti baié ados ai ëi, invian i ëi da tó instësc les dezijiuns te n spirit cristian se tignin ala parora de Dî. Por en domënia blanćia, al 1 de mà, à trames les uniuns deboriada invié i pêrs che é 10, 15, 20, 25, 30, 35, 40, 45, 50, 55 ... agn maridà a recordè le dé de süa noza y a festejé so iubileum cun na mëssa 408

da festa. Deboriada é spo i iubilars jüs tl salf di stödafüch bel infornì sö a mangé la turta. Trames les uniuns à indô metü a jì deboriada le marćé di pöresc dai 11 ai 18 d’agost tl salf di stödafüch cun na seziun de libri y cun na seziun de d’ater patüć. Al é gnü trat ite por la restrotoraziun dl presbitêr la bela soma de passa 7.000 euro. Por tó sö contat y cun l’invit da se sintí bëgn tla comunité dl paîsc à les surastantes y i surastanć de trames les uniuns invié de novëmber i nüć dl ultimo ann a na pizza tla pizzeria Pineta. Uniun KVW La Uniun dl KVW cun 110 scrić ite s’à indô dè jö dantadöt cun chestiuns soziales


San Martin

KVW da San Martin cun d’atri peregrins tl santuar Nostra Signora di Lourdes a Verona.

y cun referać, cursc, aurela cörta y iadi. Pro le batadù dla jöbia grassa à Maria y Claudio Moling trat le pröm pest, i atri cartadus à albü la consolaziun de avëi passè n bel domisdé, y chël n’é nia püch. Te n referat de merz à dr. Manuela Obojes d’Al Plan baié sura le testamënt y l’arpejun. Dai 2 ai 5 de mà él stè n grup da San Martin che à tut pert al iade cultural y de peregrinaje dl KVW dla Val Badia söla Costa Azzurra tla Liguria y tla Francia cun siur Franz, siur Pire da Oies y siur Paul storjon pro tl santuar dla Madonna della Guardia y tles citês de San Remo, Monte Carlo, Nizza y Cannes. Sön tru da ćiasa é i peregrins storć pro tl santuar dla Madonna di Caravaggio. De jügn él gnü fat n iade por sanć cun le ploan siur Paul al santuar Nostra Signora di Lourdes a Verona, na dlijia fata sö tl

ultimo secul söl Colle San Leonardo fora de na fortëza austriaca. La jita é spo jüda inant por Peschiera y Lech de Garda. Ai 10 d’otober s’à abiné düć i consëis dl KVW dla Val Badia tla ostaria Posta a Picolin. Por l’ocajiun él gnü siur Vijo Pitscheider a tignì n referat. Por stlüje jö l’ativité dl ann é i mëmbri dla uniun gnüs invià la domënia, ai 4 de dezëmber, do la gran mëssa a n cafè sö dal Tasser. Cun n sëgn de reconescënza él gnü onorè chi che é 25 y deplü agn pro le KVW; al é gnü recordè che Franz Conrater é 40 agn, Hermann Burchia 50 y Pio Baldissera 55 agn pro le KVW. Por Nadè y l’ann nü ti él gnü menè ai compaejans da San Martin che vir tl forest, na lëtra cun audanzes y informaziuns sura les novitês dl paîsc da San Martin. 409


San Martin Le Cor de dlijia Le cor de dlijia à tignì ai 16 de forà süa sentada generala ćiaran indô al’ativité dl ann passè y programan por l’ann che à da gnì. Trëi dis dedô é le cor jü a tëmp de löna sön Börz, impröma sö tla ütia de Pepi dl Tasser a n aperitif y spo jö tla Ütia de Börz a cëna. Defata dedô à i ćiantadus metü man da imparè ite la mëssa „Missa in Translatione Almae Domus de Giuliano Viabile che é gnüda ćiantada en Pasca cun vidores y stromënć a fle. La medema mëssa é spo gnüda ćiantada la domënia de San Ćiascian tl dom da Porsenù da deplü cors dla Val Badia, olache le cor da San Martin à tut pert feter deplëgn. En lönesc de Pasca de Mà do mëssa ti à le cor ciantè na viva cun n pêr de

ćianties a siur Vito por so compliann. La domënia ai 28 d’agost, n dé da dër bel tëmp, à le cor fat süa jita ia Laiun a ciafè siur Klaus Sottsas y a ćiantè mëssa. Da dailò é le cor jü inant a Urtijëi, cun la furnadoia sö Resciesa a marëna, jö por la val d’Anna a pé y a stlüje jö le dé pro na pizza tl Torgglkeller a Tlüses. Ai 14 de setëmber à le cor tut pert cun valgönes ćianties ala presentaziun dl liber „Ones da bëgnstè” tl salf dl Istitut ladin. Al pröm d’otober, le pröm iade ch’an à podü jì tla dlijia renovada, ti à le cor de dlijia ćiantè la mëssa da noza (Spatzenmesse de Mozart) ala ćiantarina Annelis Clara y Axel Ebner che à invié dedô i ćiantadus sö Col Pradat al aperitif. Ai 22 d’otober à le cor ćiantè pro la festa de benedisciun dla ćiasa de palsa restrotorada y la consacraziun dla capela

I ćiantadus onorà: da m.c. la presidënta Monica Crepaz, Monica Zingerle, Hannele Frenner, Pasquale Schuen, Ida Frenner, Stina Clara, Eduard Zingerle, Annamaria Chizzali, Christian Trebo, siur Paul Campei y la dirighënta Rosamunde Videsott.

410


San Martin nöia zelebrada dal vësco Ivo Muser cun i proi dla Val Badia. Da madovines à le cor ćiantè la mëssa pastorala en G de K. Kempter y dala gran mëssa en Nadè la Krippenmesse de H. Hanghofer. Da mëte man l’ann àn podü saludé n ćiantadù nü, Paulo Vanzi, y da d’altonn Lucia Pezzei Videsott. Pro la marëna de Santa Zezilia tl’ostaria dl Tasser él gnü onorè Stina Bioch Clara y Ida Frenner por 60 pro le cor, Pasquale Schuen por 55 agn dedicà al ćiantè de dlijia, Hannele Untergaßmeir Frenner por 50 agn, Annamaria Zingerle Chizzali, Eduard Zingerle y Zingerle Rives Monica por 25 agn. Musiga da San Martin

Tl zënter dla ativité dla uniun Musiga da San Martin de Tor él stè le iubileum de 90 agn da süa fondaziun. Por chësta gaujiun él gnü lascè stampè na picia brosciüra olach’al vëgn recordè i momënć plü importanć che à caraterisé la storia dla uniun ti ultimi agn. L’ann iubilar à Alfred Ploner, premié por 40 agn metü man cun n bel pro la musiga. conzert d’aisciöda ai 28 de mà tl gran salf. Les composiziuns musicales é gnüdes portades dant sot ala

Onoranzes pro le conzert d’aisciöda: da m.c.: Simon Tavella (presidënt), Carlo Castlunger (presidënt dla musighes dla Val Badia), Hans Hilber (presidënt dles musighes dl raiun da Bornech), Ewald Clara, Martina Verginer, Ivo Clara, Marco Moling, Daniela Clara y Sepl Pezzei (dirighënt),Daniela Clara por 10 agn d’ativité, Marco Moling, Martina Verginer, Ivo Clara y Ewald Clara por 15 agn.

411


San Martin direziun dl dirighënt Sepl Pezzei y de so vize Stephan Ploner. Cun le salüt dl presidënt Simon Tavella ai musiconć, ai sostignidus dla musiga, al publicum y ales patrunes che à arjigné ca le buffet y n bel aplaus s’à stlüt jö le bel conzert se confortan da aldì indô la musiga pro les festes y i conzerć da d’isté. Pro le conzert d’aisciöda él gnü onorè Daniela Clara por 10 agn d’ativité, Marco Moling, Martina Verginer, Ivo Clara y Ewald Clara por 15 agn d’ativité y Alfred Ploner por 40 agn d’ativité. Alfred Ploner, che ne sciafia nia plü por gauja dla sanité da ester pro la uniun, é stè 24 agn mëmber dl consëi y 13 agn vizepresidënt dla Musiga. L’avenimënt plü important de chësc

ann iubilar é spo stada la 17ejima festa dles musighes dla Val Badia che é gnüda tignida a San Martin ai 24 e 25 de setëmber. Al é gnü a tó pert les musighes da Corvara-Calfosch, La Ila, San Ćiascian, Badia, La Val, Rina, Al Plan y La Plì. Püć dis denant, ai 19 de setëmber, àl fat jö 20 cm de nëi pesoćia che à fracé jö n gröm de lëgns da fëia ia por tera y gracè ia n gröm de pizes fora por i bosc. Inće jö dl gran tendun, che ê bele gnü metü sö denant, à i musicontri messü jì a desparè jö la nëi. La nëi s’à defata delighé y por la fin dl’edema él gnü fora bel tëmp. La festa à metü man la sabeda sëra tl gran tendun tl ćiamp dl sport cun i Ćiastelans, Alex Pezzei, ”Die Geschwister Niederbacher” y ”Die Aufgeiger”. En domënia dales 7.00

Festa dles musighes dla Val Badia che à metü man cun la mëssa dla domënia.

412


San Martin

La musiga da La Val che se presënta tl ćiamp Pradel.

dadoman ti à la Musiga da San Martin sonè le bun dé al paîsc. Dan mëssa s’à dötes les musighes metü sö incër le paîsc y é marciades dlun sonan cuntra le paiun olache siur Paul à zelebrè la mëssa dla domënia, cun les musighes, la comunité dl paîsc y chi che é gnüs da foradecà ala festa. La mëssa é gnüda sonada da dötes les musighes adöm sot ala direziun de Alberto Promberger da Rina, dirighënt dla uniun dles musighes Val Badia. Do i discursc ofiziai de salüt y de rengraziamënt dles autoritês él pié ia la gran defilada foraijö cuntra Pradel. Tl ćiamp dl sport s’à presentè la Musiga da La Val cun n bel jüch de movimënt di musicontri che formâ do le tach dla melodia tres indô d’atres figöres. Domisdé à spo sonè tl tendun

da festa les musighes da La Val y de Badia, les döes musighes di jogn y na musiga de ex musicontri. Cun melodies d’intratenimënt da bal dl grup ”Solide Alm” s’à da sëra stlüt ia la festa. Ai 16 d’otober à la uniun stlüt jö le iubileum cun la mëssa dla domënia sonada dala Musiga incër l’altè nü dla dlijia restaurada. Por gratifiché l’impëgn di musicontri à la uniun tignì ai 22 y 23 d’otober na bela jita fora i paîsc todësc. Al vëgn recordè i conzerć d’isté söl paiun, les festes de dlijia y l’acompagnamënt musical de tröpes manifestaziuns te düć i trëi paîsc dl comun. Endöt à la uniun sonè pro 18 conzerć y tignì 48 proes. Pro la uniun dla musiga àn podü 413


San Martin saludé dui musicontri nüs, Cindy Costa y James Moling da Lungiarü y inće Lucia Sorà é indô gnüda a sonè do n valgügn mëisc de palsa. La musiga s’à insciö presentè ia por l’ann cun 56 musicontri: 33 da San Martin, 22 da Lungiarü y 1 d’Antermëia (34 jogn y 22 jones).

incà tla scora de musiga da Bornech a sonè cello. Le duo To-Ri-Celli à tut pert tla categoria di stromënć d’archët tla pröma categoria d’eté y à portè dant n program de 8 menüć sonan musighes desvalies danter l’ater inće na ćiantia ladina. (12/23) Alex Pezzei à indô registré 13 ćianties da sbunf sön na CD nöia. Al se trata de ćianties bele conesciüdes, reinterpretades y adatades al ambiënt de après ski (2) Scolina

I dui cellisć Valentina Tolpeit y Daniel Rives.

Dales preseleziuns por le concurs austriach „Prima la Musica” tla scora de musiga de Suc él gnü premié cun le pröm pest ai 16 de merz Daniel Rives da Picolin cun Valentina Tolpeit da La Val, tramidui de 8 agn che é jüs da n ann 414

La pröma gaujiun da passè n dé alaleria é stada la jita da d’invern. Antonia, la ostira dla Ütia dl Cir à invié chi dla scolina sö Ju a marëna. Cun i geniturs ési jüs ia Picolin a pé y da dailò sö y spo inće jö cun le lift. Feter n mëis plü tert co zënza, deache Pasca é pormò stada ai 24 d’aurì, s’à i scolarins vistì y depënt sö da carlascè, jon jö te ćiasadafüch a cuché ite tles oles dles cöghes dla scolina y spaziran spo ite dala ćiasa de palsa a ti portè n pü’ de buna löna ai berbesc y ales mëdes. Do Pasca él stè da jì n dé a pé sö dal museum de Tor y da rodè fora por i salamënć y söla tor dl ćiastel. Por stlüje jö l’ann de scolina y stè n pü’ adöm cun i geniturs él gnü tignì na griliada jö dal lech de Vistles. L’ann de scora 2011/12 à metü man cun 22 scolarins (10 mituns y 12 mitans) che à düć le pere o la uma da San Martin ater co öna na möta che é dla Moldavia. Lapro n’él 7 che va le pröm ann alla scolina. Na festa a chëra che i mituns se


San Martin

I scolarins che ti ćianta na ćiantia ala löm.

conforta dër, y impara inće i geniturs, é la festa de San Martin. I mituns à arjigné ca de beles linternes por la prozesciun te dlijia, a chëra ch’al é gnü geniturs, nëini y lâs y cotan d’atri mituns. En chësc ann ài inće depënt na plata ch’ai s’à tut cun ëi te dlijia, ti mostran a Gejù sü sentimënć. I dessëgns é gnüs tacà sö dan le gran depënt dl altè. Insciö é i pici dessëgns di mituns gnüs tuć ite tl’amur de Dî ch’an po sintì da odëi le gran depënt sön vider. L’ann 2010/11 à metü man da d’altonn cun 25 mituns, de chisc 10 de nüs, cun la maestra Karin y la colauradëssa Hildegard; ai é düć da San Martin y capësc ladin. Le tema dl ann de scolina 2011/12 metü dant dala direziun é „Mituns stersc - i daidé ch’ai devëntes stersc”.

Cun na vijita vigni tant tla Ćiasa de palsa ne se desmëntia la scolina nia dl’atra pert dla vita che va cuntra la fin dl tëmp sön chësta tera. Inće ala festa da Nadè él indô gnü invié i geniturs olache i scolarins à ćiantè y fat teatri sön le tema „Mituns stersc - i daidé ch’ai devëntes stersc” L’ann 2011 à albü la maestra jorënta Maria Moling da La Ila la sënta chilò San Martin. Insciö àra sciafié da se dè jö tröp cun nosta scolina. La maestra Karin Pedevilla Trebo y la colauradëssa Hildegard Pezzi à da d’Altonn ciafè aiüt dala maestra (part time) Anita Verginer Sorà.

415


San Martin

I scolars dla scora elementara dl ann 2011/12.

Sora elementara

Scora mesana

Tl’ann 2010/11 â la scora elementara da San Martin 45 scolars y 9 insegnanć (8 maestres y 1 maester). Ia por l’ann él gnü invié ia deplü proieć. Danter les scomenciadies plü interessantes él da alzè fora la „Abenteuerschule Ahrntal”. Scolars dala pröma ala cuinta tlassa à tut pert y à insciö podü imparè da conësce na valada nöia te na manira dër plajora. Ai é jüs cun la roda fora por contrades, ai à vijité museums, fat escursciuns te bosch y à ćianamai podü se lascè jö cun na corda dala tor dl ćiastel da Türesc. Por la maiù pert di scolaras é n valgügn dis demez da ćiasa na esperiënza nöia. Cun i compagns ài passè tröc de bi momënć che à renforzè le spirit de grup.

Tla scora mesana da San Martin êl tl ann de scora 2010/11 indöt 113 scolars, 60 mituns y 53 mitans, partis sö te döes prömes, döes secundes y döes terzes tlasses. Da La Val n’él 42, da Lungiarü 32, da San Martin 25, da Antermëia 11 y da Rina 3.

416

Les döes prömes tlasses à podü fà dai 16 ai 18 de forà n iade tla Val d’Aosta. Do ester rovà tla cité d’Aosta sunse gnüs saludà da rapresentanć dla scora y dla cultura tl palaz dla regiun. Do na vijita ala cité sunse jüs inant itissö cuntra le Ju dl Gran San Bernardo, ston dui iadi suranöt tl Château Verdun, n convënt che é stè mile agn alalungia ospiz di peregrins


San Martin

Scolars dla mesana 2010/11: chi dla terza A.

Scolars dla mesana 2010/11: chi dla terza B.

417


San Martin che passâ por la „via francigena” da jì dala Francia tla Talia y derevers. Le dé do unse tut pert cun scolars aostans a na gara dala liösa apé dles gran munts d’Aosta. Söl iade da gnì a ćiasa ùnse ciamò podü vijité le bel museum dles Alpes tl Forte di Bard. Inće tla Val d’Aosta vëgnel baié deplü lingac. Talian y franzesc é i lingac ofiziai, deperpo che le lingaz dl post, le franco-provenzal, ne vëgn nia insigné tles scores sciöche le ladin. Por i scolars él stè na jita cun n gröm de de bi recorć. Les döes terzes tlasses dla scora mesana à fat süa jita a Minca. Impröma sunse jüs a vijité le ćiamp de conzentramënt de Dachau olach’al nes é gnü mostrè sciöche i porjuniers gnô maltratà. Le „Lager” de Dachau é gnü daurì de merz dl 1933 y é gnü stlüt d’aurì dl 1945. Dachau ne n’ê nia pordërt n ćiamp de conzentramënt por i tó la vita ai porjuniers, impò n’él mort dailò 41.500 di 200.000 che é gnüs sarà ia te chësc „Lager”. Domisdé sunse jüs tl zënter dla cité de Minca a vijité le Marienplatz, da sëra a ćëna tl Ratskeller y dedô al chino. Do na nöt cörta passada te n alberch dla jonëza sunse jüs a ti ćiarè al funzionamënt dl gran aeroport „Franz Josef Strauß”. L’ultima staziun de nosc iade tla Bavaria é stada la Bavaria Filmstadt, olach’i ùn podü odëi iado ite les strades y i frabicać costruis aposta por fà films. Inultima s’él ciamò gnü mostrè n film da cater dimenjiuns (4D) che é stada n’esperiënza demorvëia. Ai 3 de mà él gnü stlüt jö tl gran salf dla scora mesana a San Martin le concurs internazional de dessëgn invié ia dala Cassa Raiffeisen Val Badia che é gnü tignì tles scores da la Val, San 418

Martin, Lungiarü y Antermëia cun la partezipaziun de 292 scolars dles scores elementares y mesanes. Da San Martin él gnü premié dl’elementara: Erika Videsott (1), Petra Unterweger (2), Maria Planatscher (3), Sara Dejaco (1), Samuel Zingerle (2) y Tanja Graffonara (3) y dla mesana: Daniel Crepaz (2). Teater Tl gran salf a San Martin él gnü presentè d’aisciöda danter deplü iadi (la pröma presentaziun é stada ai 7 d’aurì) le musical ”cuntra löm” che à trat adalerch n publicum, indöt daimprò da 2.000 porsones Le proiet é gnü invié ia dal Sorvisc ai jogn Val Badia cun a će so presidënt Valentin Erlacher do le libretto scrit dal scritur Iaco Rigo y cun la musiga dl maester Ludwig Rindler, trami da La Plì. A chësc musical él stè 60 jogn de döta la valada che à tut pert ativamënter cun la poscibilité por tröc de se fà insciö süa pröma esperiënza sön paladina. Le contignü é na storia d’amur. I cörs de Jan y Rosi s’incunta te n füch d’amur che dess verde por dagnora. Ai prighi dla realté n’él nia meso da ti sciampè y chël amur tan sterch se desfanta. Le musical é rové inće sön DVD y la ćiantia ”La moncignosa” fora de chësc musical é ćinamai rovada tla finala dl ”Suns Contest” , festival de ćianties de mendranza, gnü tignì ai 17 de setëmber tla cité Falera tla Svizera. Dailò é le grup badiot stè bun da trà, mobilisé y davagné le publicum, sides te salf co te internet, rovan indöt sön 33% dles usc. Insciö va la tornê inant ala finala d’Europa.


San Martin I pëiapësc I pëiapësc s’à abiné ai 16 d’aurì ala sentada generala a fà fora le program por l’isté y a lité danü le consëi diretif. Por l’inćiaria da presidënt él gnü confermè Hubert Clara. L’inćiaria da scrivan à indô surantut Angel Trebo. I atri mëmbri che é gnüs confermà tl diretif é Carlo Castlunger, Hermann Costabiei y Gottfried Trebo. Ai 20 y 21 d’agost à i pëiapësc deboriada cun i jogn da San Martin tut pert ala festa dl tru de Vistles. La sabeda ai 20 d’agost él gnü ilominé le tru ćina ite dal lech olach’al sonâ i Vintage da Lungiarü. L’atmosfera romantica ti plajô dër ai jogn y inće ai manco jogn. La novüda di 19 de setëmber à rosedè

n gromiciun de aunic incër le lech de Vistles ia ne fajon por fortüna degun dann ala ütia di pëiapësc. Ai 15 d’otober él jü i pëiapësc en jita a vijité le zidlamënt de pësc Schiefer a San Linert de Passeier da olach’al vëgn bele da agn tut i pësc por le lech de Vistles. Do marëna é i pëiapësc jüs sura le Ju de Jaufen iaijö Mareit a vijité le museum da ćiacia y pëscia ”Wolfthurn”. Chi che è gnüs impara se conforta bele dassënn ala proscima jita y spera ch’ara sides tosc. Sorvisc ai Jogn Le proiet ”Isté deboriada 2011” por i mituns dla scora elementara é gnü metü a jì en chësc ann te düć i paîsc dla Val

I pëiapësc a San Linert de Passeier.

419


San Martin Badia cun feter 400 partezipanć y ciafa da ann a ann tres deplü ressonanza. Le proiet é gnü metü a jì te val’ paîsc por 5 edemes, te d’atri ma por 2, 3 o 4 edemes. Le proiet à metü man ai 18 de messè y s’à trat fora ćina ai 21 d’agost. I mituns s’incuntâ dal lönesc al vëndres dales 10.00 ćina les 16.00, y les animadësses à porvè da ti fà l’aurela cörta ai mituns cun de vigni sort de jüć y ativitês tl ćiamp creatif, sportif y inće educatif. Le grup de 15 animadësses é gnü cherdé ite bele ai pröms de messè a na edema de formaziun, olache le grup de proietaziun ti à mostrè le proiet, splighé les novitês y le regolamënt da tignì ite. Le program é gnü metü jö deplëgn dales animadësses di paîsc che à insciö podü gnì adatè ai grups. I mituns à podü porvè da vire tla natöra cun döt ći ch’ara pîta, fajon sö, por ejëmpl üties cun rames te bosch, jon en jita sö por munt, spaziran cun i verdaćiacia o cun i verdabosch fora por bosch, vijitan la ćiasa dl parch natural, jon a d’arpizé a Issing o a Toblach; ai à cujiné, pastelnè, fat n pic-nic o na grilada y n gröm de d’atres cosses. N dé ési ćinamai jüs cun la ferata. Le grup de proietaziun à inće fistidié por la pert culturala, jon cun val’ grup a vijité le museum de Tor, le museum dala lana a Vandoies, i pisciadus dl rü da Rein a Türesc y i.i. Al é gnü fat ores d’ativité artistica cun Maria Pezzedi, ores de sport, n valgügn grups é inće jüs a vijité la Crusc Blanćia de Mareo y a La Ila. Sciöche inće bele ti ultimi agn, ti àn dè la poscibilité de tó pert al proiet inće ai mituns cun debojëgns particolars. Al é gnü porvè da i integrè tl grup y an à 420

odü che chësc é gnü dër aprijé sides dai mituns co dai geniturs. Cun l’aiüt de Erica Castlunger y de Barbara Tavella él gnü metü a jì n laboratore de ert y teater. Tla conferta cun jënt adulta él nasciü na bela rapresentaziun che à podü gnì portada dant do les döes edemes de proiet dai 8 ai 19 d’agost. Al proiet à tut pert mituns y mitans da döta la Val Badia. Le proiet é gnü metü a jì a San Martin. Istitut Ladin Ai 19 de merz él gnü presentè tl salf dl Istitut Ladin le secundo numer dla „Ladinia Monografica” che contëgn na inrescida de André Comploi d’Al Plan sura l’opereta „Le ćiastel dles stries” gnüda jobelnada i pröms iadi cun n gran suzès ti agn 1884/1885. Stlujon jö sü stüdi de musicologia y sciënzes teatrales ti à André Comploi dediché süa dissertaziun a chësta pröma „opereta” scrita por ladin. Cun süa publicaziun ti él gnü presentè al publich na verjiun integrala dl’opereta che é inće importanta por n’analisa soziologica y storica culturala de chi agn. L’importanza de chësc laûr scientifich sta tl fat ch’al se trata dl pröm toch teatral musical ladin che é gnü scrit sö. Ai 14 de setëmber él gnü presentè cun le titul „Ones da bëgnstè” n liber che contëgn les ćianties gnüdes portades dant le ”Dé dla ćiantia ladina” ai 19 de setëmber 2010 ia Sëlva. La presentaziun é gnüda tignida ai 14 de setëmber tl salf dl Istitut ladin a San Martin tla cornisc musicala di cors de dlijia da San Martin y Lungiarü y dal cor de ëi Sasslong.


San Martin

Presentaziun dl liber „La storia dei ladini delle Dolomiti” a Balsan: da m.c. l’autur dl liber Werner Pescosta, l’assessur Florian Mussner, le presidënt dla junta provinziala Luis Durnwalder, le presidënt dl Istitut ladin Albert Videsott y le diretur Leander Moroder.

Al 1 de dezëmber él gnü presentè dal Istitut ladin la cherta topografica di inoms di posć dl comun de San Martin de Tor che ti é gnüda menada fora debann dal comun a dötes les families. Chësta cherta à le fin de publiché i inoms di posć de döt le teritore dl comun, ch’ai vëgnes mantignis y ne vais nia desmentià. Pro les publicaziuns dades fora dal Istitut tl ann 2011 él da recordè la ”Ladinia XXXV” da 419 plates, le liber ”Storia dei ladini delle Dolomiti” de Werner Pescosta cun 754 plates, y le liber ”Vocaziuns religioses y de convënt” de Franz Vittur da 198 plates. La pröma presentaziun al publich dl liber „Storia dei ladini delle Dolomiti” é gnüda metüda a jì ai 25 de merz a

San Linert, do ch’al ê bele gnü presentè ala stampa tl salf dl Palais Widmann a Balsan, adöm cun le presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder, l’assessur Mussner, le presidënt dl Istitut Albert Videsott y le diretur Leander Moroder. L’ediziun nöia dla storia di ladins, por le momënt ma por talian, é piada ia dala ”Picia storia di ladins dles Dolomites” dl prof. Bepe Richebuono publicada dal Istitut bele dan da 20 agn. Le liber nü é spo gnü presentè daimprò ia te dötes les valades ladines, impröma a Cortina, spo a Vich te Fascia, a Col de Santa Lizia, a Urtijëi y inultima ciamò a Rèba. Por süa importanza y por so significat é le liber gnü tut sö dër bun dai ladins, mo ince da tröc foresti talians che à insciö la poscibilité de lì do te so lingaz la storia dla mendranza ladina. 421


San Martin En colauraziun danter l’Uniun ert por i ladins (EpL) y l’Istitut ladin èl gnü a s’al dè ia por l’iste cater mostres tl salf dl istitut: - la pröma dl scultur Giovanni Rindler, dai 15 ai 25 de messè, - la secunda dl scultur Lois Rottonara dai 29 de messè yi 8 d’agost, - la terza de dui piturs de Fascia de Fernando Brunel y Rinaldo Cigolla dal 12 ai 22 d’agost, - la cuarta mostra dl graficher Michael Moling dai 26 d’agsot ai 5 de setëmber. Tl salf dl Istitut ladin él stè da aldì ai 4 de messè ne bel conzert dl cor de studënć dl Sorbisches Gymnasiun da Bautzen tla Germania. I sorbs é na mendranza linguistica slava che vir tla Germania.

A San Martin él gnü tignì al 1 d’otober le „Dé dl’Unité Ladina” che é gnü festejé tl salf dl Istitut ladin tla cornisc musicala dl Cuartet Göma cun n referat de Zsolt Szilàgyi, scef de cabinet dl Parlamënt europeich, cun n salüt de Herbert Dorfmann, parlamentar european de Südtirol, y cun parores de bëgngnü dla presidënta dl’Uniun Generela di Ladins Elsa Zardini. Al ê inće cotan d’atres autoritês, danter chëres ch’al manćiâ n pü’ na rapresentanza dl partì de maioranza dla provinzia. Dal referat él gnü fora che, inće sce la mendranza ladina é picera, àra impò la medema dignité y la medema rajun de sconanza. Do la presentaziun dl’ativité dles Uniuns de valada, àn ćiamò podü amiré n valgügn bai di grups da bal de

La maiù atraziun por le museum é la bela parüda dl ćiastel.

422


San Martin Roćia, de Urtijëi y dla Val Badia. La biblioteca dl Istitut a San Martin é gnüda vijitada da 3.500 porsones che s’à imprestè fora 1825 libri. Le sorvisc d’imprëst de libri apostà por internet é gnü anuzé 150 iadi. Museum Ladin Tl ann 2011 à le museum ladin passè ia n bel travert: 10 agn Museum Ladin Ćiastel de Tor y daurida dla seziun destacada a San Ćiascian dl Ursus ladinicus. Le numer de 26.781 vijitadus dl museum de Tor é restè tl 2011 feter anfat co l’ann denant. A San Ćiascian n’él stè 7.723 che é jüs a ti ćiarè al museum nü. Sciöche ti agn passà él indô gnü coltivé y intensivé la colauraziun cun d’atres istituziuns y uniuns sides a livel provinzial co a livel local. L’ativité s’à desfiré sot al tema „Le tëmp passa” che é gnü tratè te deplü manifestaziuns y sot a deplü aspeć. N proiet dominant è stada la mostra dla ferata de Gherdëna „Scibla mo n iede! La ferata de Gherdëina danter lecorc y vijions” che é stada da odëi sön Tor dai 27 de mà ai 31 d’otober; indöt àn podü registré pro chësta mostra 4.000 vijitadus. Al ê da odëi daimprò ia les tapes dla storia dla ferata, dai pröms proieć ala realisaziun tratan la pröma vera, dal passaje al stat talian ćina ala desmetüda y tröpes d’atres cosses che â da nen fà cun la vita dla ferata. La medema mostra é dedô gnüda metüda fora ia en Sëlva cun n catalog de 334 plates. Dai 12 d’agost ćina ai 9 d’otober à le

museum metü a jì ia Sëlva na secunda mostra „Oswald v. Wolkenstein in Art 1961 - 2011”. Al é gnü metü fora imajes de chësc personaje gnüdes dessignades da 14 artisć ti ultimi 50 agn. En colauraziun cun la jonëza da paur da San Martin él gnü metü adöm n program por pici a gragn, por ti recordè le laûr da paur. Cun le gran batadù metü a jì cun i stödafüch da San Martin l’ultima domënia d’otober s’à intopè tl museum inće porsones che n’ê ćiamò mai rovades ite. Tl calënder dles manifestaziuns àn ćiarè da mëte a jì vigni dé dl’edema na scomenciadia conzentrada sön n’ater tema por trà adalerch vijitadus p.ej. vijites acompagnades por mituns, natöra y cultura tles Dolomites, escursciuns geologiches sön Börz en colauraziun cun le Parch natural, presentaziun dl lingaz ladin en colauraziun cun l’Istitut ladin Sura la Trienala Ladina y le pestRichard Agreiter dl 2010 él gnü dè fora n catalogh che é gnü presentè de jügn 2011 por la mostra tl Museion. Uniun dl sport La uniun dl sport da San Martin à complì 40 agn. Le iubileum é gnü festejé ai 18 de jügn cun n turnier interladin danter śogadus dla Val Badia, de Fascia y di Grijuns. Do les partides danter chëstes trëi scuadres tl ćiamp dal sport Pradel é la festa jüda inant tl tendun cun musiga de Alexander d’Al Plan y süa band. L’uniun dl sport da San Martin é gnüda metüda sö ai 19 de setëmber 423


San Martin

Les trëi scuadres dl turnier interladin: da m.c. i badioć, i grijuns y i fascians.

dl 1971; pröm presidënt é stè Sepl Kaneider, spo Heinrich Clara, Guido Vittur y dal 2001 incà Giorgio Costabiei. Inće sc’al n’é nia saltè fora dles lignes dla uniun dl sport da San Martin de gragn campiuns te na disciplina o l’atra a livel plü alt, àra impò ademplì y ademplësc dötaurela so compit de sozialisaziun y de motivaziun por le bel jüch y le movimënt sann, che é dessigü plü important co döt l’ater. Por recordè i 40 agn él ince gnü tignì na cëna cun düc i mëmbri che é stà n iade dl diretif dl uniun dl sport. L’uniun dl sport San Martin à podü ospité dai 14 ai 23 de jügn tl ćiamp dal sport Pradel la scuadra todëscia MSV Duisburg, che śüga tla secunda ”Bundesliga” dla Germania. Te chisc 10 dis é i śogadus todësc stà a d’alberch tl hotel Fanes a San Ćiascian y gnô vigni dé a San Martin a s’alenè y s’arjigné ca ala proscima sajun. Tl ćiamp dal sport à la scuadra todëscia inće śoghé trëi partides d’amizizia cun na seleziun de śugadus de Südtirol, cuntra Austria Lustenau (che śüga tla categoria plü alta 424

dl’Austria) y cuntra la SC Kriens (che śüga tla secunda categoria dla Svizera). Sides pro i alenamënć co pro les partides à le publicum podü odëi ativité sportiva de livel alt. I rapresentanć dla scuadra todëscia é stà dër contënć y à inće metü te süa plata internet n lalt por la uniun dl sport da San Martin. Ai 5 de forà à la uniun dl sport organisé cun i jogn da San Martin le bal da carlascè che é gnü tignì en chësc ann por le 15ejimo iade, en chësta ota sot al tema „N iade tl tëmp”. La premiaziun dles plü beles mascores motivëia tröc jogn inće de d’atri paîsc da ativé süa fantasia a da gnì a chësta incuntada devertënta. La seziun feminila dla uniun dl sport à tignì cursc de ginastica y pilates. Les partezipantes à ciafè na polo dl uniun dl sport da San Martin. Por partì sö l’ativité dla uniun sön trames les sajuns él gnü metü sö na seziun por l’invern y na seziun por l’isté.


San Martin

Les partezipantes cun la polo dl’uniun dl sport al curs de ginastica tignì da Markus Winkler.

Mëmbri dl comitê dla uniun dl sport cun i śogadus dla scuadra todëscia MSV Duisburg.

425


San Martin La domënia, ai 6 de forà, él gnü tignì sö Antermëia la gara dl paîsc cun döes manche; la premiaziun é stada dedô tl hotel Fontanela pro n buffet. La sabeda y la domënia di 20 y 21 d’agost à la uniun dl sport tut pert cun d’atres uniuns dl paîsc ala festa do le tru de Vistles.La manifestaziun organisada dala uniun dl sport por la fin dl ann é gnüda tignida ai 30 de dezëmber, meton man cun n intratenimënt musical sö dal ćiastel de Tor cun le Quartett Saksò. Dales 21.00 àn odü la defilada cun chentli gnon jö por la pista da Ju. Dales 22.00 spo gran stizamënt de füć artifiziai sot le ćiastel de Tor, vin cöt y estraziun dla lotaria.

Por ći che reverda le jüch dal palê à la scuadra ACD Val Badia (cun śogadus da San Martin y dl’Alta Badia) davagné le campionat dla terza categoria y śüga da d’altonn incà tla secunda categoria olach’ara é do la pröma pert dl campionat amesa la tlassifica. Danter la uniun dl sport San Martin y ACD Val Badia él gnü metü impé deplü scuadres di pici. Tles scuadres under 8, 10, 15 y juniores él apresciapüch 50 sogadus dl comun da San Martin che śüga laprò.

Sogadus y sostignidus dla scuadra Val Badia che é jüda sö tla secunda categoria.

426


Rina

Rina • Walter Castlunger

L’altonn cun sü tröc lëgns da fëia sö por chës tëmples da Rina se depënj cun de beliscimi corusc. (foto de A. Elzenbaumer)

427


Rina Movimënt dla popolaziun Ai 31 de dezëmber dl 2011 cumpëdâ le paîsc da Rina 465 residënć, 3 deplü co l’ann passè. Chësc é sigü n pice sëgn positif por le paîsc, che à ti ultimi agn albü scialdi n regrès dla popolaziun. La familia de Heinrich dl Roder y Rosalia dl Pinter é indô gnüs a Rina do 37 agn ch’ai é stà a Corvara. Rina é n paîsc, olach’al é plütosc la tendënza da jì demez, porchël él dër bel sce zacai vëgn zoruch. Heinrich à laurè tröc agn desche ciafêr dla SAD y süa fomena ti hotì a fà saisonn. L’ann passè ài ressanè y amplié la ćiasa ia Costalungia y é gnüs jö Rina a vire.

Heinrich y Rosalia.

Nasciüs

Anja Craffonara de Michela y Georg (ai 3 de jenà).

Sofia Gasser de Luisa y Thomas (ai 29 de jenà).

Mathias Ploner de Alexandra y Martin (ai 9 de mà).

Annika Frenes de Sabine y Paolo (ai 9 de jügn).

428


Rina dla maratìa crödia che l’â tocada. Püćes edemes dedô, ai 3 de merz, él stè Chël Bel Dî che l’à cherdada a miù vita. Nia mâ te familia, mo te döt le paîsc , àra lascè n gran öt. Martin Steidl

Daniel Gasser de Margot y Othmar (ai 8 de messè).

Morć Milia Mellauner nasciüda Promberger Milia é nasciüda ai 15 d’aurì dl ann 1963 a Bornech. Do avëi stlüt jö la scora mesana, àra laurè d’invern tl ofize dl Skipass a Al Plan, pro la „Scolina dla nëi” y plü tert desche cassiera pro les funivies Al Plan, pro l’implant Pedagà. D’isté laurâra te bar, ti ultimi agn tl Museum Ladin a San Martin. Cun 23 agn s’àra maridé cun Albin Mellauner y ai à albü trëi mituns. Milia ê na porsona dala buna löna, daverta y sinziera, che afrontâ la vita cun tröp otimism. Sc’an l’incuntâ, âra dagnora na buna parora. Cun amur y pasciun s’àra dediché a süa familia y a so laur. Te so tëmp lede jôra dër ion a pé. Ai 18 de jenà s’àra amaré y à salpü

Martin é nasciü ai 17 de merz dl ann1988. Do les scores d’oblianza, àl fat la scora da tistler. Al ê n jonn cun buna orentè. Sce al gnô adorè, daidâl dagnora dër ion. Al é stè pro i fondadus dla jonëza da paur de paîsc y inće so pröm surastant. Por deplü agn él inće stè mëmber di stödafüch. Bele da pice insö âl dër ligreza coi tiers y col laûr da paur. Al ti savô dër bel da stè amesa la natöra. Süa gran pasciun ê la ćiacia. Tröpes ores passâl te bosch adöm cun sü compagns iagri. Te na desgrazia ai 30 de novëmber él gnü cherdè da Chël Bel Dî. Al lascia indô geniturs, fredesc y sorus te n gran dolur. Foradecà él mort Gasser Giovanni Canzio (da Grones) Canzio da Grones é nasciü ai 19 d’otober dl ann 1928 sciöche möt plü jonn söl lüch da Grones. I pröms trëi agn de scora d’oblianza àl frecuentè sot al tëmp dl fascism te so paîsc nadè Rina col inom de Giovanni Dellavia, do l’opziun él jü inant a scora fora Onies. 429


Rina Al à daidé söl lüch da paur a ćiasa, spo él jü a fà fat fant y famëi de munt pro deplü paurs tla Svizra, a Corvara y 5 agn pro le „Fronkeller” a Algund. Plü tert àl spo fat le fant de ćiasa te deplü hotì. L’ann 1984 s’âl stabilì a Lana y s’à integrè bun tla vita de paîsc . Al ê na porsona dala buna löna, de compagnia y bëgnodüda. Ai 15 d’otober él tomè y s’à fat mè al ôs dl spiné y s’à rot deplü costëis. Por gauja de chëstes ferides él jü a miù vita ai 16 de dezëmber tl’eté de 83 agn. CHE AI PALSES TLA PÊSC DL SIGNUR!

430

Scolina 14 mituns y mitans frecuentëia regolarmënter la scolina. I maestri se proa dassënn da insigné y acompagné chisc pici te de vigni sort de esperiënzes nöies. En chësc ann él te scolina na novité nia da vigni dé: al é inće n maester, Reinhard Ferdigg, che laora adöm cun süa só Christine y cun Verena Ties d’Al Plan. Cöga é bele da tröc agn Elke Wallnöfer da Rié. Na figöra maschila te na scolina é na rarité, mo an mëss dì che por le svilup dla personalité di mituns él sigü na cossa dër positiva. Fora dla mapa dles documentaziuns dla scolina Canche al é bun tëmp, junse dër tröp fora en plaza. Al se sa a düć bel da fà la blëita col saurun. Dër bel él inće da jì a spazier. I sun


Rina

Le team de scolina.

jüs sö te stala de Jonas a odëi le manz, les vaćes y les ćioures col bëch, y spo te stala de Alfons a ti ćiarè ai loi y al porcel. I sun jüs en jita ia Al Plan a ti ćiarè ala mostra di cerf, spo n tòch a spazier y spo tl parch dai jüć. Ia y ca sunse raità col

City- Bus. Dër plajü à la proa d’evacuaziun coi stödafüch: i capi di stödafüch à cuntè ći ch’an mëss fà tl caje de medefüch. Dedô àn podü slisoré jö por la sliziadoia deplü iadi. I àn inće podü jì sö tl magazinn di

Proa d’evacuaziun.

431


Rina

San Martin.

stödafüch a ti ćiarè ai auti, ales mascinns y ai guanć. Na bela tradiziun é la festa dles linternes, le dé de San Martin. I sun jüs plü tert ala scolina y ùn podü stè fina ch’al gnô scür. I ùn fat la sfilada jö te dlijia, adöm coi scolars dl’elementara, mames y tati, olache le degan siur Iaco à cuntè val’ sura la vita de San Martin. I scolars à portè dant na rapresentaziun dl sant ćiantan y dijon sö poesies. Scora elementara Tratan l’ann de scora 2010/11 êl indöt 16 mituns tla mëndra scora elementara dla valada. La pröma tlassa cun 4 mituns, la secunda cun 6, la cuarta cun 2 y la cuinta cun 4. Chisc scolars ê partis sö te döes pluritlasses, chëra di „pici” y chera di „gragn”. 432

Valgönes ativitês tl ann 2011 Al é bel da recordè le dé dla nëi, fat sön Börz cun la liösa, a se gode la bela natöra, na bela raitada y na buna marëna


Rina

Al é bel da se vistì sö.

N laûr realisé dai scolars dla 4. y 5. tlassa.

sö da Milio y Emma. En jöbia grassa, à i mituns podü gnì en maschera a passè n bel danmisdé en alegria, fajon de vigni sort de jüć da rì. D’aisciöda à i scolars daidé romenè sö le paîsc y i bosc incëria deboriada cun i stödafüch . Al é gnü fat deplü grups y an à coiü adöm cun manëces y sać de vigni sort de rofedam. N bel proiet él gnü fat cun la maestra Roberta Sottara: deplü iadi à i pici podü depënje la si dla scora cun tröc corusc y i gragn à sié fora y spo depënt tofles por le paîsc, por sensibilisé la jënt da jì plü plan cun i auti fora por le zënter. N ater proiet dër interessant é stè chël sura le monn dles ês. Danter dui iadi él gnü te scora l’espert Manfred Vanzì a cuntè de vigni sort sura les ês. Por aprofondì l’argomënt à i scolars spo podü jì fora Dietenheim a ti ćiarè al tru, che cunta dles ês y de so gan laûr, a ti ćiarè ales mascinns por la produziun dla mil y sambëgn inće a ćiarcé deplü sorts de mìl. La jita de mà à condüt düć i scolars cun la ferata sö Toblach. Bel él stè da jì a ti ćiarè ala „Schaukäserei”. Le tru dl lat ćina al smalz o al ćiajó é bindebò lunch. Dedô él spo gnü vijité le parch di tiers. Ai mituns ti àl fat na gran impresciun da odëi daimprò chisc tiers, ch’an vëiga zënza mâ ti libri y tla televijiun. Deache l’ann 2011 ti é gnü dediché al bosch, él gnü Pire Unterweger, verdabosch, cun n colauradù dla ćiasa dl Parch Natural, a splighé cun savëi les morvëies dl bosch, sotrissan la gran importanza dl bosch por le bëgn dla porsona. Al n’à nia manćé jüć y devertimënt cun elemënć naturai, desche chirì de vigni sort de formes de 433


Rina é gnüda tignida sö dai Vìs. Vigni scolar à podü se sentè „so lëgn”, ti fà na dërta sënta, ch’al pois crësce sterch y gran. PLOANIA

Ativitês te bosch.

vita ascognüdes, pedies, spo ti jon do a n percurs cun i edli stlüc o ćiaran al bosch cun n spidl ôt sö pert. La festa di lëgns, oramai inće n apuntamënt fis ala fin dl ann de scora,

434

I trëi resc Vigni ann, i pröms dis de jenà, roda fora por les ćiases grups de mituns a fà i trëi resc y a cöie adöm scioldi por de beles aziuns de solidarité. Deache les ćiases é dër despartides fora, él scialdi mëmbri dl consëi de cöra che se mët a desposiziun por i menè encërch. Tles ćiases vëgnel spo ciantè y portè dant de pici pinsiers. La jënt aprijëia chësta usanza y al röia adöm vigni ann na bela soma de scioldi che vëgn dada inant a fin de bëgn.


Rina Pröma Comuniun 4 mitans y 2 mituns à podü jì por le pröm iade ala comuniun. La preparaziun por chësta bela festa é dër importanta. Al é gnü organisé deplü incuntades por acompagné i mituns söl tru adincuntra ala pröma comuniun. Le fin de chëstes incuntades ê chël da ti fà sintì ai mituns che Chël Bel Dî i à ion y da ti fà sintì süa presënza tla vita da vigni dé. Ai mituns ti àl salpü dër bel y les umes de chisc pici s’à dër porvè da ti portè dant les cosses te na manira scëmpla y interessanta. Deboriada cun chisc 6 mituns él gnü fat pan, fat na jita sö Oies, raprejentè la pasciun te dlijia, realisé le placat por süa festa, fat les ćiandëres y ćiamò d’atres de beles cosses. Ai 13 de mà, en la festa dla Uma, éra spo stada tan inant. La musiga de paîsc y la comunité à acompagné i neocomunicanć te dlijia. La bela mëssa

La pasciun raprejentada dai mituns che é jüs ala pröma comuniun.

zelebrada da Siur Iaco Ploner, é gnüda abelida cun deplü ćianties di compagns dla elementara y dla mesana sot ala direziun de Sara Promberger. Do mëssa à spo i comunicanć podü jì, desche oramai tradiziun, sö dal Cargà a gostè adöm cun le ploan y les maestres.

435


Rina Siur Iaco s’un va y Siur Iaco vëgn Coi pröms de setëmber él stè tla Val Badia bindebò de mudaziuns por ći che reverda i proi y chëstes à tochè inće la

cöra da Rina. Siur Iaco Ploner à tut la dezijiun da lascè la Val Badia y é rové a fà famëi dles animes tles ploanies de Sant Andrè y Eores, dlungia Porsenù. A surantó so post él gnü siur Iaco Willeit da Mez/La Plì, che ê dal 2005 incà a Leifers. Siur Iaco Willeit é inće gnü nominé degan nü, deache siur Franz Sottara à complì i 75 agn y é insciö jü en ponsiun. En sabeda, ai 10 de setember, à spo döta la comunité tut sö cun ligreza le ploan nü. Cripele viënta Al podess gnì na tradiziun che i mituns che va ala pröma comuniun l’ann 436

che vëgn arjigna ca cun sü geniturs tla bela picia majun dl mone bel sön plaza de dlijia, na cripele viënta: Santa Maria y Ujöp, chël pice Bambin, val famëi, n angele, valgügn tiers. Al é n bel cader, che ti plej ala jënt y dà na ligrëza implü

tla Nöt Santa. En chësta ota àra tochè a Silvia, Maddalena, Barbara y Martin. Inće i mituns à albü dër ligrëza y se sintî importanć. Laûrs publics Le secundo lot di laûrs pro la strada da Rina, plü o manco de n chilometer, fina sö dai ćiampoprà da Moriun, é gnü rové. Al é stè debojëgn da fà sö danü mürs sura y sot strada. Por deslarié la strada àn adorè micropà. I laûrs sön inćiaria dl Assessorat provinzial por i laûrs publics é gnüs fać dales firmes Wipptalerbau y Niederwieserbau. La strada da Rina é


Rina

gnüda fata sön n raiun che ne sta nia cis frëm: la strada vedla ê alüsc ma 4 m leria. Tl proiet dl injenier Gustav Mischì n’él nia mâ gnü tignì cunt da slarié la strada, mo inće da tó demez pendënzes che röia fina al 15 %. Canche düć i laûrs sarà stlüć jö, se fajarà i auti, les corieres y i atri gragn auti plü saurì da passè les 7 gran otes che condüj a Rina. Le proiet esecutif dl terzo lot éson tl laûr da realisé y dess gnì rové d’aisciöda 2012. Ara se trata chilò dl’ultima pert de feter 2 chilometri, por rové ćina sö te paîsc. Le comun à fistidié da fà la strada nöia d’azès ales ćiases de Dejaco Siegfried y Promberger Davide. La strada da denant ê trö’ massa strënta y ërta, al n’ê gnanca meso da rové pormez ales ćiases cun n auto. La strada nöia, fata dala firma Walch da Chiens, é dër garatada.

Frabiché A Rina vëgnel frabiché plütosc püch. Tratan le 2011 n’él gnü fat sö degöna ćiasa nöia. Te deplü posć él gnü amplié, renovè y isolè frabicać bele esistënć. Dër garatades é les döes ćiases ia Costalungia, che é gnüdes ampliades y ressanades: chëra de Heinrich dl Roder y la ćiasa de Poldele. Sön deplü tëć de majuns y dles ćiases él gnü istalè implanć fotovoltaics por la produziun de forza eletrica. Giovanni de Joche à fat söl lüch da paur n bel garasc sot tera ite da mëte ite les mascinns da paur. UNIUNS DE PAÎSC Musiga La musiga da Rina é na musiga cun n gröm de mëmbri jogn, feter vigni ann nen 437


Rina

Tratan les proes por le gran conzert.

Festa dles musighes a San Martin.

438


Rina vëgnel lapró de nüs. Tratan l’ann 2011él gnü pormez Klaus Pallestrong y Jasmin Ferdigg y la margatëndra Sofia Ferdigg. Davide Sottrovisch é gnü onorè por i 25 agn de ativité. Ai 8 de mà, en ocajiun dla festa dla uma, à la Musiga da Rina indô tignì so conzert tradizional d’aisciöda. Tröpa jënt à podü ascutè sö n bel conzert cun melodies tradizionales, marces y polches, mo inće cun tòć plü moderns sciöche „Il postiglione d’amore”, „Beach Boys” y „Jurassic Park”. Bele dai pröms de forà inant s’à i musicontri incuntè dui iadi al’edema por imparè i tòć nüs sot la bachëta de Reinhard Ferdigg. Pro le conzert, che é gnü partì sö te döes perts, à le publich podü ascutè val’ melodia fina sonada dai musicontri jogn che va a scora de musiga. Winkler Jutith à moderè la serada cun spligaziun di toc y val’ bel pinsir. Ai 14 de mà à Reinhard Ferdigg stlüt jö, do trëi agn de cursc, i ejams da dirighënt cun de bugn resultać. Do avëi superè l’ejam de teoria, àl podü passè a

chël de pratica, tignì a St. Pauls. Reinhard à messü menè la bachëta sön dui tòć, un bele conesciü dala musiga de St. Pauls y n tòch nü. Sot ai edli y les oredles de esperć de musiga é Reinhard spo gnü valuté. Le medemo ejam à inće stlüt jö n ater mëmber dla musiga, Alberto Promberger da Tornarecia, che é inće dirighënt dla musiga da San Laurënz. Tratan l’isté à la musiga sonè plü iadi por abelì les festes de dlijia. Conzerć él gnü tignì a Corvara, La Ila, a San Martin en gaujiun dla festa dles musighes dla valada y a Badia por le rait de San Linêrt. La musiga é inće rovada a Marling a fà n conzert. Cor Col dla Vedla I 16 mëmbri dl cor à albü n ann dër atif: deplü iadi él gnü ćiantè te dlijia de paîsc y foradecà. Di conzerć fora de paîsc oréssun recordè particolarmënter chël sön Ćiastel Tirol en ocajiun dla festa di 70

Le cor a Ciastel Tirol.

439


Rina

Le cor a Ciastel Tirol.

agn dl Presidënt dla junta provinziala, ai 24 de setëmber. Le cor di ëi Col dla Vedla à albü l’onur, deboriada cun le cor di ëi Castel Flavon da Balsan y le cor moscedè da Falzes, da pité la cornisc musicala por la festa. Dlungia aconsiadus provinziai y ombolć, él rové adöm n pü’ düć chi che à n inom tl ćiamp dla politica, economia, cultura y sport. Le cor Col dla Vedla rapresentâ en chësc dé le grup linguistich ladin y al é gnü portè dant de beles ćianties ladines. Le cor di ëi Col dla Vedla é dagnora stè dër davert da invié d’atri cors y sambëgn inće da jì foradecà a ćiantè.

I ćiantadus sö „da Merch”

440

La fin de setëmber él rové adalerch por na findledema le grup de ćiantadus Frohsinn-Reichraming. La domënia à le cor spo ciantè la mëssa. Ai 22 d’otober él gnü a se ciafè le cor moscedè da Velden (A) por n bel conzert adöm cun le cor Col dla Vedla tl salf dles manifestaziuns. Ai 5 de dezëmber él gnü onorè sö La Ila porsones dles valades ladines che s’à fat mirić tl ćiamp dla cultura ladina. Laprò êl inće Lois Huber de Hones: süa ativité tl ćiamp dla musiga à lascè y lascia na merscia sterscia tla cultura musicala de nosc raiun. Lois é na porsona che ti à dé dër n gran impuls ales lies de paîsc che se dà jö cun la musiga. Dal 1953 él orghelist . Al é inće stè dirighënt dl cor de dlijia y é dötaurela dirighënt dl cor Col dla Vedla. Cor de dlijia Le cor de dlijia à na funziun dër importanta por le paîsc, dantadöt por ći che reverda l’acompagnamënt dles festes


Rina y funziuns religioses. I 20 ćiantadus po mostrè sö adöm cun l’orghelist Huber Lois y le dirighënt Alex Craffonara na bela ativité. Por bëgn 30 iadi à le cor ćiantè te dlijia. Da recordè él la mëssa ćiantada ai 28 d’agost de comié y de rengraziamënt a siur Iaco Ploner y chëra de bëgngnü a siur degan Iaco Willeit ai 10 de setëmber. En Santa Zezilia à le cor ćiantè na bela mëssa acompagnada da n grup de strumënć dla musiga. Pro le cor de dlijia ne mànćel nia le devertimënt: de forà él gnü organisé adöm cun le cor di ëi na bela spazirada cun les ćiaspes da munt sö. Da sëra s’àn spo abiné jö dl Cargà a cëna y a cartè. De setëmber s’à tröc abiné sön Fodares dl Cöstner a fà na griliada y a stè adöm en compagnia. Stödafüch

Christian y Adolf cun le portabandira dl „Bezirk”.

En domënia, ai 3 d’aurì, él gnü organisé a Rina le 56ejimo dé d’incuntada di stödafüch dla Val de Puster Basssa, pro chëra ch’al alda inće la Val Badia. Bele dadoman adora s’à abiné 160 rapresentanć dles 48 compagnies di stödafüch dl raiun y deplü autoritês dla politica por l’ingrès cuntra dlijia acompagnà dala musiga dl paîsc . Siur Iaco Ploner à zelebrè por la gran indunada na bela mëssa acompagnada cun ćianties dl cor „Col dla Vedla”. Do mëssa é spo düć jüs jö tla plaza de scora a se renforzè pro n bun aperitif. I delegà di stödafüch é spo jüs tl gran salf ala sentada de raiun. Le pröm salüt é gnü sport dal presidënt de raiun Hermann Schmid denanche i passè la parora al ombolt de Mareo Albert Palfrader y al ispetur dl raiun di stödafüch dla bassa

Tan de stödafüch n’àn mai odü a Rina.

441


Rina

I plattleri da Lijun en aziun.

valorisé inant le laûr cun i jogn. N gran dilan a düć i stödafüch é gnü dal assessur provinzial ladin Florian Mussner. Te chësta ocajiun à plü de 20 stödafüch podü pié do la crusc de mirit d’or, por 40 agn de sorvisc al proscim. Danter chisc n’él inće deplü dla Val Badia: Enrico Anvidalfarei de Badia, Paul Agreiter, Johann Crazzolara, Martino-Maria Pezzedi da Corvara y Adolf Feichter d’La Plì. Bele da tröc agn incà organisëia i stödafüch na bela festa scëmpla sön Munt da Rina l’ultima domënia de messè. Al é na festa che plej dassënn, al röia sön munt n gröm de jënt a se devertì y a se mangé val’ de bun. Al vëgn pité de vigni sort de jüć y aurela cörta por pici y gragn. Na bela show à portè dant i plattleri da Lijun devertin le publich cun de vigni sort de matades y acrobazies. Al é interessant da recordè che fina sëgn à le tëmp dagnora daidé. La festa à dagnora podü gnì fata y les plöies é scialdi pormó gnüdes söla sera.

N gran laûr da fà tutres a düć.

Val Badia Franz Zingerle. Hermann Schmid à informè sön les ativitês dl ann passè, jon ite sön les lîtes che à portè n gran mudamënt tl consëi de raiun: bëgn 15 comandanć y 21 vizecomandanć nüs. Schmid à inće baié dl’importanza dla formaziun di stödafüch. Baié à spo inće le referënt de raiun por i stödafüch jogn Elmar Irsara, che à invié les compagnies da sostegnì y 442

Le jüch dles „kistn” plej dandadöt ai mituns.


Rina Joneza da paur L’ann 2011 é stè dër atif por la joneza da paur. Ia por l’ann él gnü fat de vigni sort de ativités, dandadöt de aurela cörta,

dla festa de bëgngnü de siur degan Iaco Willeit à la jonëza colaurè y à dé fora val’ da bëre ala comunité sön plaza de dlijia. La medema aziun é gnüda fata en vëia de Nadè, do madovines.

Jonëza da paur pro la ćiastagnada.

por stè adöm y imparè da conësce d’atra jënt. Deboriada cun les atres jonëzes da paur dla valada vëgnel organisé vigni ann na sëra cun la liösa a löna colma. Inće le secundo bal dla jonëza da paur é dër garatè. Al é indô rové adalerch n gröm de jënt a se devertì y a balè. A mesanöt él gnü fat l’estraziun di numeri dla ola dla fotrtüna. I Schuplattler da Lijun à mostrè plü iadi sües esibiziuns. En la festa dl Cör de Gejù é n bel grup de jogn jüs da Munt da Rina sö a fà n bel füch y a ćiarè lunc y lerch. En ocajiun

Consëi de formaziun Cun dötes les manifestaziuns, i cursc y i referać che vëgn organisà ia por l’ann te döta la valada, n’él nia dagnora saurì da mëte a jì val’ che ti plejes ala jënt. Mo impò pon dì che la presënza pro les ativités dl consëi de formaziun é valgamia buna. Al é mefo plü bel da stè val’ iade te paîsc zënza messëi tres se spostè col auto. Le curs de pilates cun Susy Tavella à dër plajü. 443


Rina

Le comandant Florino spliga desch’an mët sö les morones.

Pasquale insëgna da adorè le destödadù.

Al é inće gnü organisé n curs da pastelnè, plü avisa da borjé fora de vigni sort de motivs y scrites sön lëgn da mëte dan porta de ćiasa. Le referat sura le pluré adöm cun i mituns à interessè n gröm de jënt che é gnüda adalerch a ascutè sö. La referënta Christine Baumgartner à salpü da dè de vigni sort de bugn consëis spligan cun 444

scempelté y concretëza. N iade cultural él gnü organisé ia Cortina d’Ampez por jì a ti ćiarè al planetar. Deache le tëmp n’à nia daidé, n’éra nia jüda da jì sö dal gran telescop a ti ćiarè dal vi ales stëres. Mo impò ti àl salpü dër bel a düć i apascionà de astronomia. Cun i stödafüch él gnü organisé na sëra d’informaziun sura le medefüch te ćiasa y al é gnü insigné da mëte sö morones. Deplü porsones, dandadöt ëres, é gnüdes a d’ascutè sö y a imparé. Ares à podü porvé fora n destödadù da destodé n dër füch. Gran ressonanza à indô albü l’ativité de jüć y movimënt por i scolars dla elementara y mesana. Lorenz à salpü da motivé i mituns y da fà impara de vigni sort de ativités sportives. I savun düć tan bun che le movimënt fej dandadöt


Rina

aldedaincö. Le curs é indô gnü stlüt jö cun n bel domisdé sö dla plaza dla dlacia cun Wally Kaser. Iagri I iagri da Rina à organisé na bela gara dala liösa da Manestrei jö. Bëgn 80 iagri de döta la valada à tut pert. La particolarité dla competiziun ê ch’an messâ stè chić amesa le percurs y stlopetè, na sort de biathlon. Sce le iagher tocâ bun, ti gnôl trat jö secunć, tl caje contrar, ti nen gnôl metü laprò. Le miù de düć é stè Florian Craffonara da Rié, surastant di iagri da Rina. La miù scuadra (al gnô cumpedè adöm i 3 mius tëmps de vigni revier) é stada chëra da Rina cun Florian, Felix y Serafin. D’aisciöda, denanche la ćiacia deura, va i iagri de paîsc sön Munt da Rina a

Felix, Florian y Serafin.

porvè fora le stlop y a passè val’ ora en compagnia . Le miù da stlopetè é stè Franz Craffonara y la scëiba d’onur à davagné Florian Craffonara, surastant dl revier. Le jonn Alex Ferdigg de Poldele ti é stè al ejam da iagher, che n’é nia 445


Rina saurì, y fej sëgn pert dl grup di iagri dl mënder revier dla valada. SPORT Seziun dla liösa y dl hokey Werner Mair y Othmar Gasser se fistidiëia dassënn por tignì bela la pista dla liösa da Manestrei fina jö dal ćiamp dl sport. Le tru vëgn arjigné da raité por pici y gragn. Do da plü agn de palsa, à l’Uniun dl Sport organisé na gara dala liösa sön la pista de Manestrei. La manifestaziun é dër garatada, an à podü cumpedè bëgn 103 iscriziuns. Plajü à le sistem „a scuadres”, do chël ch’al gnô premié nia i concorënć individuai, mo döta la scuadra da 4 atlec. Demorvëia tröc concorënć él gnü da Puster ite, olache le sport dala liösa à na gran tradiziun. Le ćiamp dala dlacia crësc da ann a ann. Sandro Huber, iniziadù dla seziun dl hokey, fistidiëia y laora dassënn cun so „Ice Team” por fà y tignì bela y lizia

Dui śogadus dl „HC Rina”.

446

la dlacia. Al passa dainré n dé ch’al ne röia sö degügn a jadiné o a śoghé a hokey. Tres deplü é i apascionà de chësc sport sön la dlacia. Deperpo ch’an n’odô tl pröm ćiamò tröc che śogâ a hokey coi blue jeans y la ciüria, vëigon vigne ann che passa che i sogadùs s’atrezëia indortöra, cun casco y de vigni sort de proteziuns. Chësc é n sëgn che le sport plej y ch’an à capì che la dërta atrezadöra é fondamentala te chësc sport plütosc dür. Les domënies d’invern vëgn inće tignì davert le „Bar dl Campo”. Do na bela raitada cun la liösa y na bela dlaciada, ân insciö la poscibilité da storje pro a bëre y mangé val’ de ćialt. Valgügn tol inće l’ocajiun da s’incuntè la domënia domisdé o da sëra tl „Bar dl Campo” a ćiarè deboriada val’ bela partida dal palè tla televijiun. Cun chëstes döes seziuns vëgn les infrastrotöres dl Uniun dl Sport adorades ćiamò deplü y nia mâ tles bunes sajuns cun l’ativité dl palè. Seziun dl palè La scuadra dl Rina à stlüt jö le campionat dl palè 2010/11 cun n bun cuarto post. Do la gran mudaziun dla scuadra, ne s’ess degügn aspetè chësc bun resultat. Inće por la sajun 2011/12 à le jonn Wolfi Crepaz da Mantëna Todëscia surantut le laûr da alenadù. Adöm cun i veterans, śëgn pilastri dla scuadra, à le presidënt Georg y le capitan Lorenz da manajè na scuadra valgamia jona. Do tröc agn col Rina s’à inće Christof da La Ila trat zoruch. A curì so post tla defenüda é indo gnü dal Mareo Alfons


Rina Facchini. Rina se bat inće te chësta sajun dër bun, do la pröma pert dl campionat 2011/12 él al cuarto post tla tlassifica. Valgügn jogn da Rina à en chësc ann la poscibilité da śoghé cun la scuadra „Pool Juniores” da Bornech. I plü pici śoga cun scuadres dl SC Mareo. Tornê Memorial Giovanni Craffonara Ai 6 d’agost él gnü soghé a Rina le turnier tradizional de palè „Memorial Giovanni Craffonara”: te chësta ocajiun à tut pert les scuadres da San Laurënz, Taisten, Mareo y Rina. Scöche vigni ann, é chësc turnier na manifestaziun de preparaziun ala sajun ofiziala dl palè, che mët man ala fin d’agost. Le Memorial é gnü davagné dala scuadra de ćiasa, che à batü tla finala la scuadra pustra da Taisten. Le spirit amical y leal dles scuadres y śogadus che à tut pert, à portè pro che la manifestaziun garetes.

(preparaziun atletica) da La Val. I mius resultać de Michaelangel tratan la sajun 2010/11: Tlassifica finala Finstralcup (juniores): 8. (bëgn 9 iadi ti pröms 10), 1. tl slalom lerch sön P. Rolle, 1. tl slalom sön Kreuzberpass, 3. tl slalom lerch a Schöneben/Reschen, 4. a La Ila y a Pecol de Zoldo, 6. tl slalom a Jochgrimm y a Speikboden. Ai 11 de dezëmber àl fat n n bel 1.

Michaelangel en aziun.

Schi Dui jogn da Rina, Michaelangel Promberger y süa so Corinne é bindebò bugn da jì coi schi. Ai fej pert dl grup agonistich dl Kronplatz Skiteam. Le fin de chësc Skiteam é chël da laurè adöm danter i schiclubs incër Plan de Corones (Al Plan, Bornech, San Laurënz y Valdaora) por i pité ai atleć jogn plü da talënt les mius condiziuns d’alenamënt por rové inant y fà forsc n dé le salt de cualité tla scuadra nazionala. Chisc atleć vëgn alenà da Klaus Kastlunger (al Plan) y da Simon Dapoz

Corinne Promberger.

447


Rina post tl slalom lerch it’en Sulden (sajun 2011/12- Finstralcup Fis Junior) I mius resultać de Corinne: tlassifica finala Finstralcup juniores: 6. (8 idi tles prömes 10), 1. tl slalom lerch y 3. tl slalom a Pecol di Zoldo, 3. tl slalom lerch a La Ila, 4. tl slalom sö Furcia y tl slalom lerch a Pampeago. CORIOSITÊS Y DESVALIES Carlascè 2011 N grup de mituns s’à metü adöm y à pastlenè de bi guanć da vicel por jì spo ia Al Plan ala sfilada tradizionala da Carlascé. Al s’à abiné n bel grup de vicì da de bì corusc y a düc ti àl salpü dër bel.

I vicì da Rina.

448

Fotografia Afons Elzenbaumer, gran apascionè de fotografia, à davagné le concurs da fà jö dal tema „Ciüf”, scrit fora dal Fotoclub Val Badia. Le Fotoclub Val Badia scrî fora bele da plü agn concursc da fà jö che dëida valorisé la cultura da munt, le raiun y le patrimone natural dles Dolomites. Indöt à 74 fotografs dla Val Badia, de Gherdëna y de Puster tut pert. La juria ê metüda adöm da fotografs de natöra conesciüs te Südtirol y sura döta l’Europa y da valgügn rapresentanć dl Fotoclub. Les 30 fotografies plü beles à ciafè lerch tla mostra y les prömes diesc é gnüdes premiades.


Rina

Cun chësta bela fotografia à Alfons davagné le concurs 2011.

Munt da Rina Munt da Rina à podü se presentè cun na gran novité. Do che Peterle n’â nia plü surantut le laûr da famëi, à i surastanć dla munt messü se dé da fà da chirì zacai d’atri. La jona Irmgard Oberkofler da Mölten s’à lascè adintëne, é gnüda a se ćiarè jö la situaziun y à spo tut sö cun ligrëza l’inćiaria. A mez jügn à spo i paurs metü i armënć te munt, l’isté é jü dër bun, pramì él stè assà. Ai 17 de setëmber él spo stè la desmuntada, dui dis dedô, ai 19 de setëmber, él gnü sön Fodares 40 cm de nëi.

Lois de Hones, Irmi y le mone.

449


Rina Segra da Runch Bele por le terzo ann indolater é la Segra da Runch garatada. Inće sce le tëmp n’à nia massa colaurè desche zënza, s’âl impó abiné n gröm de jënt. Le medemo dé él inće gnü tignì te paîsc le dé ecologich y tröc, dandadöt i mituns da scora, s’à dé da fà da romenè sö le paîsc y val’ bosch incëria. Desche tröc sa bele, vëgn chësta segra organisada en ocajiun dla racoiüda dl roefodam grou. Le fin prinzipal é chël da daidé concretamënter families o porsones tocades da desgrazies.

Fredo da Pecei adöm cun Lois, un di promoturs dla segra.

Florino de Trates y Angele da Runch, vardians dla racoiüda dl refedam.

450


Rina I organisadus s’à dër porvè che döt garetes, les patrones da Runch n’é nia stades da manco y i sponsors é inće indô sta fedei. Onoranza por la familia Sottrovisch dl lüch „Pla Dessot”

I mituns se devertësc.

La domënia, ai 6 de novëmber, tratan la fiera da paur Agrialp, él gnü onorè deplü paurs de Südtirol che mëss laurè le lüch te condiziuns de gran dificolté. Danter i 60 paurs premià, à le surastant dla Lia di Paurs, Leo Tiefenthaler, inće onorè la familia de Albert Sottrovisch da „Pla Dessot”. So lüch röia sön 141 punć d’agravamënt: 110 por la pendënza dles tëmples, 29 punć por l’altëza y 2 punć por la destanza dal paîsc. Ti ultimi agn él gnü fat de vigni

451


Rina

La nëi trö massa adora.

452


Rina sort de investimënć söl lüch, desche trus de campagna, na bela ćiasa nöia, le tët de stala é gnü ressanè. Le lüch vëgn sié en pert a mascinn y n pert a man, por gauja dl gran ert. Söl lüch vëgnel tignì al momënt 4 vaćes y deplü vidì. Albert à surantut le lüch l’ann 2003. So laûr prinzipal é idraulicher, so pere Iaco le dëida dër söl lüch. Na gran nëi massa adora Bele ai 19 de setëmber él tomè na gran nëi, posoćia, zirca 40 cm, che à fat deplü dagns. Lëgns tomà, inće te strada, à cherié nia püćes dificoltês de viabilité y chi dl sorvisc stradal à albü adöm cun i stödafüch de paîsc bindebò da fà por sistemé provisoramënter les cosses. Inće le strom é stè fora plü dî, deache lëgns tomà â rot les condütes. Andreas a New York Chê ne se recorda pa nia l’11 de setëmber dl ann 2001, canche n atentat teroristich à tochè l’America destodan plü co 3000 vites sot les tors jomelines. Al é passè 10 agn da chësta gran desgrazia che à en pert inće mudé la storia dl monn. Andreas à fat en chësc altonn n iade sura l’Atlantich a vijité la gran cité de New York. Al nes cunta de mile corusc, de na cité tres en movimënt, de jënt desponibla, de costruziuns che azica feter le cil, de n gran busiamënt dé y nöt. Tl post olach’al ê les tors él śëgn n’area nominada „Ground

Andreas a „Grond Zero”.

Zero”,vijitada vigni dé da n gröm de jënt, amez n pice lech cun deplü fontanes, incëria parëis cun i inoms de dötes les vitimes dl atentat dl 2001. Por ti rové pormez a chësc post de „meditaziun y reflesciun” mësson passè controi rigorusc, metal detectors y an é vardà a edl. Nia dalunc éson tl laûr da fà sö d’atres döes tors, les „freedom towers” (les tors dla pêsc), che dess gnì les plü altes di Stać Unis. 453


Rina

I oress stlüje jö la cronaca 2011 cun na bela fotografia che ispirëia pêsc y chît, döes cosses, de chëres che le monn ess dër debojëgn al dedaincö. Norbert da Janesc y sü mituns

454

à realisé chësta bela cripele. Cun fantasia vara da fà inće de beles cosses cun la nëi, tan dî che les temperatöres le conzed.


Al Plan

Al Plan • Giuvani Pescollderungg

Tles raîsc storpiades de chësc vedl cier s’ascogn figöres liendares y misterioses dl Rëgn de Fanes. Ćialt y plöia, dlacia y nëi, tempesta y vënt mësst’ tignì fora, tüa gran forza oressi avëi y döt le mal combate impara.

455


Al Plan

La crusc é simbol de soferënza, mo inće de speranza y salvëza. Ći nes incünda mo la gran crusc tl cil bröm? Ći nes porta mo l’ann nü?

I zagri dles ores y di menüć pêl che stais chić y impò passa le tëmp ch‘an ne s’intënn gnanca. N ann é bele indô demez. Le 2011 à mazè pro la porta y passarà ala storia. Inće sc‘al à lascè indô tl monn de bur‘ recorć y tröpes tëmes y preocupaziuns por le dagnì (tsunami, Fukushima, revoluziuns y protestes fora por le monn, de gran meseries tl’Africa, rogossies y inondaziuns che à portè mort y desdruziun, la gran crisa economica …) n’unse te nüsc paîsc dessigü nia bria da se baudié massa. A nos se vara ćiamò bun, mo tan dî pa? Cer’ fistidi é zënzater tl’aria y inće iustificà. I tëmps n’é nia i mius, mo i n’orun nia ester massa pessimisć. Dl 2011 à inće fat sensaziun la mort di ditaturs Osama Bin Laden y Gaddafi y la tomada dl govern Berlusconi, ći che ê porater tert o adora da s’aspetè. Le tëmp é stè da sciafié, i ùn albü valgamia frëit de jenà, mo n bel invern y porchël inće na buna sajun turistica, l’isté à metü man plütosc mol de messè, mo é stè miù d’agost y nes à scinché n gröm de de bi dis fora por döt l’altonn. Le 2011 dess ester stè l’ann plü ćialt y le plü soredlè, da canch’al vëgn mosoré les temperatöres te Südtirol. La sajun da d’invern 2011-2012 à metü man ala fin de novëmber n pü’ a pé zot, deach’al n’à nia novü y al ê massa püch frëit da podëi fà tröpa nëi cun i canuns. Impò êl por l’Imacolada (8 de dezëmber) bele deplü implanć y pistes en funziun. Incër i 20 de dezëmber unse albü n pêr de dis dër frëić (söi 20 grà sot a nul) y San Salvester nes à ćiamò scinché n pêr de zentimetri de nëi frësca. Canch’al ves rovarà tles mans la 35ejima ediziun de „Sas dla Crusc”, arunse bele da n pez metü ia i schi, la liösa, les ćiaspes y i jadins. Impò speri ch’i sëis coriusc/ corioses da savëi ći ch’al é sozedü dl 2011 te nosc paîsc y ti atri paîsc dla Val Badia. Buna letöra! 456


Al Plan MOVIMËNT DLA POPOLAZIUN Nasciüs y residënć a Al Plan: 28 (9 mitans y 19 mituns) Marco de Oswald Erardi y Christine Erlacher Diana de Martin Deval y Silvia Call Felix de Walter Feichter y Elisabeth Rubatscher Niki de Fabrizio Fappani y Katja Auer Anna de Lois Promberger y Silvia Trebo Daphne de Johanna Clara Sophie de Stefan Kuprian y Eliana Rungger Orges de Ritvan Kastrati y Xhensida Shkembi Andy de Alexander Ploner y Verena Castlunger Felix de Martin Oberhofer y Maria Trebo Mattia de Ivo Ploner y Manuela Comploi Nicola de Manfred Ties y Valentina Ghedini Angela de Franz Trebo y Helga Rubatscher Chris de Markus Zingerle y Daniela Ties Simon de Hans Trebo y Roswitha Vollmann Maja de Luca Complojer y Sylvia Rungger Robert de Florin y Irina Coca Damian de Elmar Winkler y Sofia Ploner Andrei Daniel de Cornel y Alina Dobritoiu Roman de Robert Kaneider y Annamaria Maneschg Romina de Jan Palfrader y Marion Clara Elena de Roland Ploner y Katherina Kastlunger Silvia de Hubert Obojes y Alexa Maneschg Antonio de Giovanni Mauro y Elisabeth Ritsch Marco y Jan de Carlo Trebo y Chiara Cristoni Lion Junior de Leo Peintner y Tanja Mutschlechner Elias de Christof Castlunger y Bernardette Liensberger Matthias de Janpaul Comploi y Natalie Hochwieser Maridà: 10 pêrs Marika Pescoller (Al Plan) cun Stefan Fistill (Badia) Luigi Pezzei (Lungega) cun Giuseppina Salerno (Al Plan) Werner Maneschg (Al Plan) cun Yvonne Carolin Müller (Paîsc Todësc) Jan Palfrader (La Pli) cun Marion Clara (Al Plan) Tone Kastlunger (Al Plan) cun Iris Johanna Mikkilä (Finlandia) Sara Comploi (Al Plan) cun Gardner Jr. Ronald Lee (USA) 457


Al Plan Anna Cecilia Obwegs (Mantëna/Al Plan) cun Giuseppe Campidelli (Badia) Pepi Rindler (Al Plan) cun Flaminia Accorinti (Milano) Angela Erlacher (Al Plan) cun Ivan Irsara (Corvara) Gabor Sógorka (Al Plan/Ungaria) cun Anna Frenner (Al Plan) Morć sopolis te nosta cortina: 10 (4 ëres y 6 ëi) Rosina Mutschlechner n. Palfrader 02.01.11 94 agn Frida Obwegs n. Trebo, de Batista 03.01.11 84 agn Franz Erlacher, dal Stofl 12.01.11 61 agn Goffredo Ferdigg (Friedl dal Pech da Mantëna) 15.02.11 94 agn Jep Ties, da Plazores 20.07.11 91 agn Iudita Burchia, de Brüscia 12.08.11 93 agn Burghele Rindler n. Erlacher, de Berto 16.11.11 87 agn David Comploi, de Mano 15.12.11 69 agn Vijo Agreiter, d’Altin/La Ila 16.12.11 81 agn Franz Ties, da Ras 22.12.11 67 agn Rosina de Corjel y dal Bagn é stada la pröma porsona de nosc paîsc che nes à lascè dl 2011. Nasciüda y chersciüda sö sön Corjel àra spo maridé Rudi Mutschlechner dal Ostì. Por tröc agn àra manajè la Ütia Graziani sön Plan de Corones y plü tert l’Ostaria dal Bagn. Ara à inće albü de gran crusc da portè: dl 1975 àra pordü l’om, dl 1999 le fi Josef, tramidui te zircostanzes tragiches. Frida de Batista à laurè na vita intiera söl pice lüch da paur sön Costa adöm cun so om Ferdinand dal Maier. Frida ê na porsona scëmpla che à ofrì sö so laûr y so amur por la familia, por i tiers y la natöra. Franz dal Stofl ê de mistier moler. Al à laurè pro la dita de Hermann Trebo, de Bolser, y i ultimi agn por so cunt, olach’al fajô plü co ater ma plü de te’ pici laûrs. D’invern àl fat tröc agn le maester 458

de schi, mo tla finada àl messü la dè sö, deach’al n’â nia l’ejam d’abilitaziun. Tl ultimo tëmp ne se stôl nia cis bun. Rové tl ospedal da Bornech s’un él sciampè y do da n pêr de dis él gnü ciafè, baldi mort, danter Mühlbach y Redant. Al sofrî de diabetes y deach’al n’â nia les medejines pro d’ël, él jü en coma y à messü lascè la vita tl’eté de 61 agn. Friedl dal Pech n’ê nia maridé. Al fratinâ n pü’ de vigni sort, â dagnora la buna löna y ê dër interessè da jì a odëi posć nüs. I ultimi agn àl passè te Ćiasa de Palsa a San Martin. Cun Jep da Plazores s’un é jü un di dui „Frontkämpfer” plü vedli (Pire de Costata, inće dl 1920, é ćiamò dër bun). Al é stè te vera pro la „Wehrmacht”, é inće gnü ferì, mo al à albü la fortüna da


Al Plan rové indô a ćiasa. Jep é stè na porsona dër ativa y interessada. Ćina ch’al é stè bun, àl laurè ite so lüch da paur. Al n’â nia ma ligrëza cun sü bi tiers, mo cun la natöra en general. Al jô ion sö por munt, olach’al acompagnâ inće sü sciori. Dl 1946 él stè ala pert da mëte sö le schiclub. Ël instës ê inće dër sportif. Dl 1949 àl davagné la stafëta alpina por la „Copa De Angeli”, adöm cun Albert dal Pech y Peterle de Robert. Al é inće stè plü agn pro la musiga. Jep da Plazores n’à nia ma albü ligrëzes y sodesfaziuns te süa vita, mo baldi inće crusc da soportè: dl 1988 àl pordü so möt plü jonn Walter, de 16 agn, mort te na desgrazia sön strada, y dl 2002 söa fomena Maria dal Sauter (72 agn). Mëda Iudita de Brüscia é morta dui dis denant co complì i 93 agn. Ara é stada cotan d’agn cöga tla scolina, porchël él inće tröc jogn, che ê laôta te scolina, che s’ la recorda. Mëda Burghele de Berto ê na porsona scëmpla, döt ćiasa y familia. Ara ê bele tröc agn vëdua. Ara à inće albü na gran crusc da portè. So möt Christian à pordü la odüda te na desgrazia y é romagnü verc da trami i edli. Le möt Hans é n artist dër conesciü. David de Mano ê na porsona chita, mo dër interessada. Al liô tröp y savô porchël de vigni sort. Al n’ê nia maridé y de profesciun êl eletrizist. Dedô ch’al ti à zinghiné le bòt adorâl na porsona de sostëgn y l’ultimo tëmp àl passè te Ćiasa de Palsa. Söla santa da mort pon lì: Al é anfat tan de iadi ch’an toma tla vita, important él ma tan de iadi ch’an lea indô sö. Gran impresciun sura döt le paîsc à descedè la mort de Vijo Agreiter, d’Altin,

Rosina Mutschlechner n. Palfrader, dal Bagn y de Corjel.

Frida Obwegs n. Trebo, de Batista.

Franz Erlacher, dal Stofl.

Goffredo Ferdigg, Friedl dal Pech da Mantëna.

Jep Ties, da Plazores.

Iudita Burchia n. Palfrader, de Brüscia.

459


Al Plan l’ultimo de nosta ploania che à messü lascè chësc monn dl 2011 (le terzo tl tëmp de n’edema): Franz Ties da Ras, mort te na prescia dal bòt. Franz da Ras à fat le paur, le camionist y tl ultimo tëmp àl manajè n camping y adöm cun süa familia n restorant cun pizaria. ANN DE SCORA 2011-2012 Notburga Rindler n. Erlacher, de Berto.

Vijo Agreiter, d’Altin.

David Comploi, de Mano.

Franz Ties, da Ras.

che é gnüda fora de n sarëgn. Domisdé àl ćiamò desparè y defata dedô ti àl dè le bòt te ćiasa. Vijo d’Altin ê da La Ila y maridé a Al Plan. N gröm d’agn él stè ciafêr dla SAD y dedô ćiamò camionist. Canch’al é jü en ponsiun, s’àl metü a desposiziun por de vigni sort de sorvisc te dlijia y te cortina. Vijo ê dagnora da tó ca y ne dijô mai de no. Al s’un é jü chitamënter tl rëgn impormetü rodunt en chël dé ch’al à complì i 81 agn. En vëia de Nadè él gnü sopolì 460

L’ann de scora nü à metü man ai 12 de setëmber. Te döt le Comun de Mareo él 187 mituns y mitans tla scora elementara : 109 scolars a Al Plan, 61 a La Pli y ma 17 a Rina. Tla scora elementara d’Al Plan él inće 9 imigranć. La scora mesana d’Al Plan vëgn frecuentada da 91 scolars (6 seziuns), danter chisc inće dui imigranć. 101 é i pici y les piceres tles scolines de Mareo: 64 a Al Plan (9 imigranć), 23 a La Pli y 14 a Rina. FORA DL’AMINISTRAZIUN DE COMUN Stlüje jö le trafich motorisé por cin’ores al dé ite por la Val de Mareo é tomè t’ega, mo l’aumënt dl daz por Pederü y l’ „UNESCO Shuttle” é stà n suzès Chësc ultimo isté él stè val’ mudaziuns por ći che reverda le transiamënt motorisé ite por la Val de Mareo, tl parch natural Fanes-Senes-Braies. Le conzet é gnü laurè fora dal Comun de Mareo adöm cun l’Assoziaziun Turistica y l’Ofize Parcs Naturai. Por revaluté ćiamò deplü la Val de Mareo ésson orü stlüje jö le trafich motorisé dales önesc danmisdé


Al Plan

La plaza nöia, curida jö cun cadrì de granit y infornida de ciüfs, fej bela parüda.

ćina les cater domisdé, mo chësc tentatif é stè sciöche forè te n ospà, porchël él bele tomè do n’edema. Critiché é inće gnü l’aumënt dl daz por i auti da 5 a 7 euro, mo ala fin àn odü ch’al à portè sü früć. Le daz ê da paié a Ćiamaor y nia dan la plaza da parchè a Pederü, che é gnüda metüda a post da d’aisciöda por podëi mëte jö miù i auti. Cun chësc àn inće arjunt ch’an odô ma plü püć auti sön ur de strada ite por la val. Chësc isté él gnü trat ite 83.719 euro, le 69 % deplü co l’ann denant. I scioldi che vëgn ite dal daz mëss gnì adorà por le mantignimënt dles munts y di trus tl parch natural. N gran suzès à albü le sorvisc dl „UNESCO Shuttle” che da 7 iadi al dé

dl ann denant transiâ en chësc ultimo isté 10 iadi y intratan la sajun alta ćina a 16 iadi al dé. Dl 2010 él gnü trasportè indöt 10.619 porsones. Chësc ann éson rovà a 26.610 porsones (n aumënt dl 150 % de chertes stemplades). Mesamënter él gnü trasportè 317 porsones al dé. Le rècord di passajiers é gnü arjunt ai 9 d’agost cun 673 porsones. An jarà inant sön chësc tru inće ti agn che vëgn y val’ cosses po dessigü ćiamò gnì miorades. En colauraziun cun le Parch Natural à le Comun ressanè i dui punć defata do Pederü söla strada che va sön Fanes. Le tòch de strada che pëia da Pederü roduntassö orésson lascè impradì.

461


Al Plan L’aconsiadù de comun Nicol Alberti à dè les demisciuns y é gnü sostituì da Carlo Palfrader, dla lista „Por Mareo”

da Carlo Palfrader, de Pre, che ê pro les lîtes dl ann passè le pröm candidat nia lité söla lista „Por Mareo” (120 usc).

Comun, Assoziaziun Turistica y Parch Natural s’ê gnüs da stlüje jö d’isté la Val de Mareo al trafich motorisé dales 11.00 ales 16.00, mo do les prömes protestes à AT y Uniun Ostis trat a lüter. Delujiun da pert dl ombolt Albert Palfrader y dl presidënt dl comitê de gestiun dl parch natural Marco Pizzinini. L’ombolt dij che la jënt chir pö tres deplü le chît y la pêsc, mo de chësc vers é chi d’Al Plan ćiamò agn indô. Ai é desfidënć cuntra vigni esperimënt nü. Mo sc’ara ne va nia da pié ia, ne vëigon gnanca olach’an po miorè. L’aconsiadù de comun Nicol Alberti, un di promoturs por la viabilité ite por la Val de Mareo, s’un à albü tan a mal ch’al à dè les demisciuns ai 6 de messè, dijon ch’al é stüf da messëi odëi y dlotì che „chi che scraia deplü y mal sura i atri” la davagna dagnora. Nicol Alberti é gnü sostituì tl consëi ala fin de messè

De gran muraies dess sconè le paîsc, sce le Rü de Fojedöra ess da gnì ri

Öna dles gran muraies fates dant al Rü de Fojedöra.

462

Danter i agn 1150 y 1293 é le paîsc d’Al Plan gnü ingravè ite dala roa de Fojedöra. Romagnü él ma la capela de San Enrì y la ćiasa de Lüchesc (Sauter). Dl 1836 é le Rü de Fojedöra jü porsora y s’à tut le morin de Iarone ia Plazores y la ćiasa dl feur Jan Rungger. Dala forza desliada de chësc rü se temô düć; al ti gnô dit „le castigo d’Al Plan”. Dl 1845 él gnü ingravè ite Runcac; l’ega â plinderné demez la ćiasa vedla dal Tistler (Valiares) y düć i punć ćina jö Lungega. Dl 1872 s’à le Rü de Fojedöra ćiavè fora n let nü dlungia Runcac jö y nia plü da Plazores ia. Impormò cënt agn plü tert, dl 1971, é le rü gnü arvenü jö Ćiamaor. De gran rogossies cun dagns materiai él inće ćiamò stè de novëmber dl 1966 y l’ultimo iade ai 28 de messè 1995. Döt le raiun de Ćiamaor ê gnü ingravè ite de ega y paltan. Por fortüna à i mürs fać dant tignì bòt y stravardè insciö le paîsc dala desgrazia. Ti ultimi dui agn à Chi dai Rüs fat sö döes muraies de proteziun che dess sconè dala roa le raiun artejanal y sportif. Da d’altonn él gnü taié jö bosch por fà les ultimes trëi muraies de proteziun sura Al Plan dessura sö: döes iaicà (öna de 66 metri sura le resservar de Brüscia y l’atra de 130 metri plü injö) y öna de bën 208 metri amez le bosch jö. Chëstes muraies de 4-5 metri altes, fates sö cun


Al Plan de gran podruns, n’é dessigü nia val’ de bel por l’edl, mo sce ares garantësc na certa segurëza por le paîsc, aràres bëgn na funziun. La storia à desmostrè che le Rü de Fojedöra é dër prigorus. Finanziamënć por la scora vedla y le paiun nü Por le ressanamënt dla scora vedla (che gnarà trata jö y fata sö danü), che deventarà öna dles döes sëntes dla scora de musiga tla Val Badia, à la Provinzia confermè n finanziamënt de 823.000,00 euro (90% dl preventif). Por le paiun nü ciafa le Comun 200.000,00 euro. Chisc dui laûrs gnarà metüs man dl 2012. Le monumënt di tomà gnarà spostè te cortina y la statua de Catarina Lanz metüda sö te plaza de dlijia. Düć aspeta ert ala strada d’azès ala Val Badia y al internet asvelt Te na incuntada, inviada ia dala SVP d’Al Plan, à l’assessur Florian Mussner informè la jënt sön la situaziun dl azès ala strada dla Val Badia y sciöch’ara se sta cun l’internet asvelt. I laûrs pro la strada de Puster va inant y l’azès ala Val Badia é öna dles prioritês. La trassa dess pié ia dan San Laurënz (gnon da Porsenù) y taié fora cun n tunel la localité de Flaurënz. Incër mez jügn dl 2012 messass ester le proiet esecutif dan man. Dl 2013 spéron da podëi scrì fora i laûrs che gnarà a costè söi 45 miliuns de euro, mo ćina ala realisaziun definitiva passaràl ćiamò n valgügn agn. I conesciun düć la situaziun problematica cun l’impifamënt

La scora vedla (100 agn) y le paiun vedl dla musiga odunse por l’ultimo iade. La scora gnarà trata jö y fata sö danü por ospité la scora de musiga, le paiun gnarà spostè y al nen gnarà fat sö plü n bel.

total tla burćia da San Laurënz por la Val Badia, dantadöt les sabedes tl tëmp de sajun alta, mo al ne joarà nia ater co avëi paziënza . Te Mareo aspéton inće dër ert al internet asvelt. L’assessur Mussner dij ch’an ciafarà defata na soluziun cun la fira otica. La Provinzia à stanzié 4 miliuns de euro por mëte la fira otica tla Val Badia. Por Mareo él preodü da mëte jö i ros dla fira otica da Lungega ćina sö tla zentrala Telecom a Al Plan. La provinzia fistidiarà inće da fà rové n cabl de fira otica tl zënter de comunicaziun a La Pli y Rina y da arjunje i frabicać publics (comuns, scores …). Por fà rové l’internet asvelt tles ćiases privates messarà i comuns se cruzié. Sce döt va bun, pora garatè por la fin dl 2012. La medema sëra à inće baié l’assessur 463


Al Plan Hans Berger dla colauraziun danter paurs y turism. Le turism é la fondamënta por le bëgnester, mo al adora i paurs por suravire y tl medemo tëmp à i paurs debojëgn dl turism. Danter les döes categories ôl ester plü respet. Aziun di Trëi Resc por sostignì dui proieć tl Brasil Ai 4 y ai 5 de jenà é indô rodà deplü grups de resc dla scora elementara y mesana fora por les ćiases y ostaries a portè la buna noela y les audanzes por l’ann nü y pié do ofertes por sostignì deplü proieć de solidarieté sura döt le monn. Cun ći che vëgn ite ôn daidé finanzié dui proieć tl Brasil. Incër la cité

Governador Valadares vîrel tröc de pici paurs che à de gran problems da mëte sü produć sön le marćé, porchël n’él tres deplü che s’un va tla cité, olach’ai vëgn dassënn sfrutà y röia insciö te na gran meseria. Por podëi romagne söl post à chisc pici paurs debojëgn de na buna formaziun. L’aziun di Trëi Resc ô daidé l’assoziaziun „Centro Agroecologico Tamanduà” che se crüzia de chisc paurs. Cun na pert dles spënores ôn inće daidé i riberinhos, jënt che vir söles spones dl Rio Madeira, olache le miscionar combonian siur Robert Sottara de Fornacia/La Val laora y socodësc dodesc comunitês. A chësta jënt ti fàlel dantadöt ega nëta da bëre, de dërtes massaries y mascinns da laurè la campagna y la

I resc porta la buna noela de Nadè fora por les ćiases.

464


Al Plan forza eletrica. En Santaguania à düć i pici resc, ciantè adöm (incër 30) dala gran mëssa sö da d’altè, y la mëssa da sëra é gnüda abelida dales ćianties di gragn resc (Konrad, Renzo, Robert y siur Heinrich). La ploania dij de cör dilan dles ofertes a fin de bëgn. Dilan inće ai „resc” y a düć chi che à daidé y ofrì sö na pert de so tëmp lëde. 21. Festival internazional de scoltöres de nëi Pest dl publich ala scuadra cineja Dai 17 ai 19 de jenà à l’Assoziaziun Turistica d’Al Plan metü da jì la 21ejima ediziun dl Festival internazional de scoltöres de nëi. Tut

pert à indô 10 scuadres, gnüdes n pü‘ da indlunch adalerch: Cina, Finlandia, Talia, Canada, Marocco, Ruscia, Slovenia, Cehia. Les döes scuadres de studënć é gnüdes dal Lizeum Artistich da Bornech y dala Cademia da Urtijëi. Trëi dis de tëmp â les scuadres da cherié fora de n cadrel de nëi döra süa opera d’ert che vëgn spo iudicada y premiada dales usc dl publich. Canche i artisć â metü man da mazochè, da taié, da limé y da sferié ê le tëmp plütosc meste, mo dedô él gnü frëit y i laûrs te Pinćia dal Cone à fat süa bela figöra por n bun mëis alalungia. Le pröm pest dl publich ti é gnü dè al’opera „Les otes” dla scuadra cineja. Al secundo post „Le tru sfadius cuntra la piza” dla scuadra taliana y al terzo post „Düle” dla Cademia da Urtijëi.

1. pest: „Les otes” dla scuadra cineja.

465


Al Plan

2. pest: „Le tru sfadius cuntra la piza” dla scuadra taliana.

3. pest: „Düle” dla Cademia da Urtijëi.

I mituns y les mitans dla Pröma Comuniun cun i guanć liturgics nüs.

466


Al Plan Pröma Comuniun: le pröm iade cun i guanć liturgics nüs Amez mà él stè la festa dla Pröma Comuniun, n momënt sintì da döta la comunité, mo dantadöt dales 12 mitans y dai 11 mituns che à podü ciafè por le pröm iade Gejù te so cör. L’ingrès solenn di neocomunicanć, acompagnà dales melodies da festa dla musiga Catarina Lanz, y la mëssa ćiantada dai scolars é tradiziun da dagnora incà. La novité é stè le guant dles mitans y di mituns dla Pröma Comuniun. Düć ê vistis anfat y â n guant liturgich scëmpl, mo bel, n pü’ sciöche chël di ministranć. Chësta dezijiun é gnüda tuta, inće sce al é saltè fora bindebò de discusciuns, por ti dè plü importanza al significat y al contignü dla

festa co ala parüda esteriura. Te d’atri paîsc dla valada éson bele jüs dan da plü agn cun l’ejëmpl danfora. L’edema dan la festa à les umes di neocomunicanć y inće d’atres ëres lavè la dlijia (funz, proches, stighes y dessura). La scolina d’Al Plan ti fej festa ales lâs y laones y ai neni y nenuns Ai 19 de mà danmisdé à les mitans y i mituns dla scolina invié les lâs y laones y i neni y nenuns a na picia festa tl salf dles manifestaziuns. I pici à portè dant sön paladina n program rich sön les usanzes y tradiziuns dl monn da paur da

Les ëres che à lavè la dlijia.

467


Al Plan

Le bal di taialëgns (Holzhackermarsch).

La noza da paur da zacan.

zacan, n ann de laûr da pert dles maestres y educadësses pedagogiches sot al edl espert de Erica Castlunger, da Corvara. La generaziun dles lâs y di neni à ćiamò vit en gran pert chësta vita da paur dé por dé, sajun por sajun. La pröma scena jobelnada rapresentâ le laûr da paur sfadius, a man y zënza mascinns: sié, 468

restelè y portè fëgn ti linzos. La secunda scena nes recordâ le bel tëmp da Nadè te stüa: scialdè la stüa cun vancëis, arjigné ca la cripele y infornì le lëgn da Nadè. Dër plajü à la rapresentaziun dla noza da paur: i śonsì cun le ćiapel da plömes, la parada, la nücia cun le guant da paur y la gherlanda y le nüc cun le ciüf incër le


Al Plan

Les maestres de scolina y les colauradësses pedagogiches (da m.c.: Noemi, Erica, Manuela, Teresa, Valeria, Christine, Claudia, Teresa).

brac. Süa lerch à spo inće ciafè le tëmp da Pasca cun les granares dla Domënia dal Orì y le cëst cun le signé da portè te dlijia a benedì. Falè n’à gnanca la bela usanza da fà le cëst por Santa Maria dal Ciüf. Vigni scena gnô acompagnada da na ćiantia tradizionala, en pert jö de na plata CD, che passenâ pro l’usanza. La pert ofiziala é gnüda stlüta jö cun la ćiantia „Bela é la patria” y cun le bal di taialëgns (Holzhackermarsch). Fora en urt de scolina ti él dedô gnü ofrì a düć de vigni sort de spezialitês de spëisa da paur: da tultres a cajincì arestis, da puncerli da pavè a crafuns da segra. N lalt y n dilan ales patrones che s’à tan porvè. N reconescimënt particolar se mirita les maestres de scolina y les educadësses pedagogiches por les bries y por la ligrëza ch’ares ti à fat ales lâs y laones y ai neni y nenuns. Chësta bela picia festa, garatada y sintida, ti à bëgn

fat revire y recordè ala jënt plü atempada i agn plü bi de süa jonëza. Conzert d’aisciöda dla musiga Catarina Lanz Premiaziun di quiz y dessëgns dla scora elementara Le conzert d’aisciöda dla musiga Catarina Lanz chërda vigni ann adalerch süa jënt y inće apascionà dla musiga dai paîsc vijins. Insciö éra inće stada en sabeda, ai 21 de mà, tl salf dles manifestaziuns. Dala cualité di tòć portà dant àn podü se fà na idea dl laûr impegnatif de preparaziun jü danfora. N pêr de melodies é gnüdes acompagnades da proieziuns de animaziuns tutes fora de n film y de fotografies söla storia y l’ativité dla musiga y söles belëzes, morvëies y richëzes dla natöra. 469


Al Plan

Onoranza a Marion Clara, 15 agn pro la musiga Catarina Lanz.

Premiaziun di dessĂŤgns y di quiz sĂśla musiga.

470


Al Plan Tla secunda pert dl conzert él gnü onorè la musiconta Marion Clara cun le diplom de 15 agn d’ativité y presentè trëi musiconć nüs: Lisa Obwegs (altsax), Nicole Kaneider (tlarinet) y Luca Pisching (trombëta). La serada musicala é indô gnüda moderada cun umorism da Diego Clara che à splighé i tòć y cuntè de vigni sort di componisć. Ala fin dl conzert él ćiamò gnü premié i plü bi dessëgns fać dai scolars dla pröma y secunda tlassa elementara y i fortunà pro le quiz söla musiga, a chël che terza, cuarta y cuinta elementara à podü tó pert. Pro i dessëgns à davagné le pröm pest: Vanessa Erlacher (I.tl.), Asia Alessandri (II/A) y Mara Rungger (II/B). Pro le quiz é rovà pröms: Gabriel Willeit (III.tl.), Paula Erlacher (IV.tl.) y Asia Rungger (V.tl.). La pert nia ofiziala dl conzert

d’aisciöda é ćiamò jüda inant codî te foyer, olache düć a podü s’la cuntè y s’la dè buna pro n bun gote y valch da mëte sot i dënz. Ala fin de novëmber à la musiga Catarina Lanz lité n presidënt y n consëi nü. Deache la maiù pert dl consëi vedl n’ê nia plü a desposiziun, él rové ite musiconć/musicontes scialdi jogn/jones. Sciöche presidënt él gnü lité Michael Comploi. Tl consëi nü él rové ite: Roman Mutschlechner, Sabine Moling, Andrea Mutschlechner, Simon Frenner, Ivan Ties (verdajogn) y Klaus Kaneider (dirighënt). La scora mesana à portè dant le musical „Karneval der Tiere” Ofertes por le „Südtiroler Kinderdorf”

I jobleri dl musical „Karneval der Tiere”

471


Al Plan Ai 27 y 28 de mà à la scora mesana portè dant tl salf dles manifestaziuns le musical „Karneval der Tiere”, opera scrita dal componist franzesc Camille SaintSaens bele dl 1886. La scora mesana, cun l’aiüt de n valgügn insegnanć y dl cuintet internazional „Brassexperience” à portè dant le tòch tla forma de n teater. La storia baia de n gröm de tiers che s’abina te bosch a festejé carlascè. I pici jobleri ê mascherà da tiers y ê sentà y balâ sön paiun do la musiga sonada dal cuintet. Les mascheres ê gnüdes pastelnades cun l’aiüt dl professur Alfred Tavella y de Irina Tavella. Les proes é stades impegnatives, mo les mitans y i mituns s’à dër porvè y s’à ciafè dal publich ala fin dla rapresentaziun l’aplaus mirité. Les spënores de buna man é jüdes a bëgn dl „Südtiroler Kinderdorf”.

Presentaziun dla publicaziun dl dr. Lois Ellecosta „Streiflichter durch die Geschichte der ladinischen Schule Ennebergs” Do „Die Mutschlechner von St.Vigil” (2006), „Mantëna – Montal” (2009” y la cronica dla „Sozieté Funivies Al Plan de Mareo” (2010) é le dr. Lois Ellecosta gnü fora cun n’atra publicaziun de gran importanza: „Streiflichter durch die Geschichte der ladinischen Schule Ennebergs”. Lois é pö stè na vita atif tl ćiamp dla scora, tröc agn sciöche insegnant, spo sciöche diretur y i ultimi agn, denanche jì en ponsiun, sciöche ispetur. L’autur à orü scrì chësc liber por todësch - cun n pêr d’articui por talian por che inće nüsc vijins todësc pois se fà n’idea dl funzionamënt dla scora te nüsc paîsc ladins de Mareo y dla Val Badia.

Presentaziun dl liber de Lois Ellecosta „Streiflichter durch die Geschichte der ladinischen Schule Ennebergs”.

472


Al Plan La publicaziun é gnüda presentada ai 28 de mà (sabeda) tl salf dla Cassa Raiffeisen d’Al Plan, tóch y plëgn de insegnanć y porsones interessades, cun la cornisc musicala dl „Cuartet Göma” y la moderaziun de Diego Clara. Tla pröma pert dl liber ciafunse le svilup dla scora ladina da imprömainsö. I savun che la pröma scora dla Val Badia é gnüda metüda sö a La Pli de Mareo l’ann 1653 y che les scores te nosta valada é stades por passa dui secui tles mans dla dlijia. La scora tla Ladinia s’à dagnora dè jö cun deplü lingac. Sot ala monarchia de Habsburg gnôl dal 1873 motü sö inće tla Val Badia na scora porì todëscia, ći che cheriâ n gran malcontënt danter nosta jënt y al saltâ fora le „Enneberger Schulstreit”. Un di combatënć plü ressoluć é stè chilò le degan de Mareo Janmatî Declara; mo impormò dal 1884 gnôl indô conzedü le talian te scora. Diesc agn plü tert ciafâ les scores dla signoria de Mareo n ispetur ladin: Ujöp Mischì da Lungiarü, che po gnì conscidré n pionier dla scora paritetica. La pert zentrala dla publicaziun é porater la cronica dla scora publica d’Al Plan che à ciafè süa pröma scora l’ann 1743, nonant’agn do La Pli, por mirit dl pröm capolan dl paîsc siur Natalis Miribun da La Val. La cronica instëssa é gnüda scrita dal 1879 al 1923 da trëi maestri: Giovanni/Johann Frena, da Lungiarü, l’à scrita dal 1879 al 1888, Franz Oberbacher, da Calfosch, dal 1888 al 1915 y Scebio Pescollderungg, de Badia, dal 1918 al 1923. La cronica plü interessanta é zënzater chëra dl maester Frena, che documentëia i fać dles stritaries dla scora de Mareo. Al ê

n maester dër rigorus, porchël nia massa bëgnodü dales families. Dal 1888 s’un él jü demez a Maria Schmolln tl’Austria. Le maester Oberbacher é stè maridé trëi iadi y à albü indöt 25 mituns (11 morć da pici). Por bëgn 27 agn àl scrit la cronica de scora che vëgn porater ti ultimi agn tres plü megra y plü cörta. Ti 5 agn de cronica de Scebio Pescollderungg ciafunse inće n ressümé di agn de vera 1914-18, deache te chël tëmp n’êl gnü scrit degüna cronica. La cronica de berba Scebio, che â messü dl 1923 jì a Falzes a insigné, ê plü tert rovada tles mans de süa fia Maria, inće maestra. Lois Ellecosta l’à spo ciafada dala möta de Maria, Mirella, che insëgna dötaorela tla scora mesana d’Al Plan. La publicaziun n’interessëia nia ma i insegnanć, mo döta la popolaziun, dantadöt de Mareo, porchël fóssel bel, sc’ara rovass te tröpes families. Por sanć sö La Crusc Ai 18 de jügn (sabeda) é jüdes incër 40 porsones dles ploanies d’Al Plan y d’La Pli por sanć sö La Crusc, pian ia dala mesa dales cater da doman dala dlijia d’Al Plan demez. Ara se trata de n peregrinaje lunch y sfadius, porchël n’él nia chichessî bugn da la pochenè, tan deplü ch‘al vëgn inće perié cotan sön le iade. Chi che tol pert se fej dessigü n mirit. Inće sc‘an röia a ciasa stanć y n pü stari, é impò düć contënć. La mëssa tl santuar d’La Crusc é gnüda zelebrada dal ploan siur Heinrich Perathoner che à alzè fora tla pordica le significat dl peregrinaje. Döta nosta vita é pö n pergrinaje, n jì sön le tru devers dla 473


Al Plan

I peregrins sö La Crusc (do mëssa).

salvëza. I sperun che la vedla tradiziun de nüsc neni da jì n iade al ann por sanć sö La Crusc se mantëgnes inant inće tles generaziuns che vëgn do.

Mëssa dla ploania cun bur tëmp sön Plan de Corones.

474

Mëssa de ploania sön Plan de Corones La pröma domënia d’agost, sciöche tradiziun, él stè sön Plan de Corones la mëssa por la ploania, zelebrada da siur Iaco da Corterëi (Ploner), ploan da La Val, deache nosc ploan siur Heinrich Perathoner â albü na operaziun a n üf y messâ se sconè. Deach’al ê bur tëmp, n’é la mëssa, abelida dales melodies dl cor „Mosaic”, nia stada en chësc iade dan la gran ćiampana „Concordia 2000”, mo sot döes de pices tëndes, metüdes sö dai stödafüch che à inće fistidié da dè fora dedô da mangé y da bëre. Inće sc’al ê töme y frëit, sce Piz da Peres y Paracia ćiarâ plütosc burt y i gran dlacias sön


Al Plan le confin ê daldöt injopà ia tles niores scöres y tl ćiarü, sintîn impò l’atmosfera dl mistêr dla creaziun y la grandëza y buntè dl creatur. Tla pordica à siur Iaco sotligné la gran importanza dla natöra, scincunda ch’i messun respetè y sconè. Al à inće recordè, tolon ca les parores dl vësco da Desproch en ponsiun, Reinhold Stecher, gran alpinist y amant dla natöra, ch’al é de plü trus che condüsc a paraîsc y che un de chisc va inće por les munts. Le dr. Lois Ellecosta à ciafè la medaia de mirit dl Land Tirol Danter chëres y chi che à podü pié do en Santa Maria Dal Ciüf a Desproch la medaia de mirit dl Land Tirol êl inće Lois Ellecosta de Colac, da Mantëna/Al Plan. Al à ciafè l’onoranza por mirić por la scora y cultura ladina y por le comun. Do la scora d’oblianza àl frecuentè la LBA (Lehrerbildungsanstalt) a Maran. Dal 1957 àl metü man da insigné tla scora elementara: 2 agn a La Val y spo 11 agn a La Pli. Dedô él jü a insigné tla scora mesana a San Martin. Intratan s’âl inće scrit ite al’université de Padua, olach’al jô vignitan a dè jö i ejams y stlujô jö i stüdi universitars l’ann 1973. Do ester stè plü agn vizediretur dla scora mesana da San Martin, surantolôl l’ann 1987-88 la direziun. L’ann do messâl inće surantó la scora mesana d’Al Plan. Chëstes döes direziuns manajâl por 9 agn, denanche gnì nominé dl 1998 ispetur dl scores ladines dla Val Badia y Gherdëna, inćiaria ch’al à dè jö dl 2007, canch’al é jü en ponsiun, do 50 agn de sorvisc ala scora. Inće sce Lois Ellecosta é stè dantadöt

Medaia de mirit dl Land Tirol al dr. Lois Ellecosta.

om de scora, àl inće albü d’atres inćiaries de responsabilité. Cin’ legislaziuns él stè aconsiadù de Comun, dal 1980-85 ćinamai ombolt y assessur por la scora y cultura. Trëi agn él inće stè presidënt dl’Assoziaziun Turistica. Set agn él stè a će dla Uniun di Ladins dla Val Badia y diesc agn surastant dla Uniun Maestri Ladins (UML). Lois de Colac mëss inće gnì recordè sciöche poet y scritur. Al à dè fora na buna desëna de publicaziuns. Al Plan Folk Festival L’evënt „Al Plan Folk Festival”, invié ia dai 2 ai 4 de setëmber dal Cërtl Grup Atif cun so surastant Manuel Obwegs y cun le sostëgn de d’atres assoziaziuns 475


Al Plan

Al Plan Folk Festival: Le grup musical dla familia de Alexander dal Bagn.

Al Plan Folk Festival: Le grup „Circo Abusivo” à trat adalerch n stlafun de jënt.

476


Al Plan y istituziuns culturales, é rové a süa 6. ediziun. Tl zënter dl paîsc danter la scora vedla y la dlijia él gnü metü sö deplü üties, tëndes y bancareles dër bel decorades che pitâ de vigni sort de spezialitês da mangé y da bëre y produć dl artejanat tipich de d’atres cultures. Tl salf dla Cassa Raiffeisen àn podü odëi na mostra coletiva de artisć locai y internazionai. Inće ai mituns él gnü ponsè, ti pitan deplü jüć y intrategnimënć interessanć. Mo tl zënter dla manifestaziun él dantadöt stè la musiga. Bëgn 18 grups musicai de n bun livel y n valgügn dër conesciüs s’à esibì söl paiun dan da na fola, dantadöt söla sëra, de jënt jona, mo inće manco jona, rovada adalerch da döta la valada y da foradecà. Al é gnü pité musiga por düć i gusć y por vigni orëdla: melodies y ćianties por jënt de na certa eté, mo sambëgn inće musiga plü sterscia por i plü jogn, musiga che fajô tremorè les finestres y rondenî lunc fora por le

paîsc. Danter i grups plü conesciüs, ma por nen cuntè sö n pêr, la band taliana Circo Abusivo, Nice Price de Lana, la Corte dei Folli de Vicenza, Ochtopus de Ravenna. Danter i grups ladins àn podü aldì la Roots Reggae Band dla Val de Fascia, le proiet „Cuntra Löm” y la familia de Alexander dal Bagn. Le Cërtl Grup Atif ô inće dè n messaje positif por ći che reverda l’ambiënt y la sconanza dla natöra. Por chësc fin colaborëiel cun l’assoziaziun Lifegat che à studié les emisciuns dl evënt Folk Festival 2011 tres les universitês de Lausanne, Torino y Padua. Döt l’incuinamënt gnarà recompensè cun la creaziun y la sconanza de bosch. La manifestaziun „Al Plan Folk Festival” che gnô odüda tl pröm cun na certa desfidënza vëgn da ann a ann tres plü azetada y aprijada. Iade di colauradus de ploania a Maria Saal

I colauradus de ploania a Maria Saal söl Ritten.

477


Al Plan Do che le iade tradizional ê tomè fora dl 2010 à le Consëi de Ploania, cun a će le presidënt Pablo Palfrader y siur ploan, invié ai 10 de setëmber (sabeda) i colauradus de ploania (mëmbri dl consëi de ploania y liturgia, moni, leturies y leturs, chi che partësc fora la comuniun, chëres che lava y romëna sö la dlijia y düć chi che fej val’ ater sorvisc por la dlijia) a n iade a Maria Saal sön le Ritten. Le bus cun 34 porsones é pié da Al Plan a bon’ora por Porsenù y Balsan ćina sön le Ritten. Da Oberbozen a Klobenstein sunse jüs cun la vedla ferata storica, dedô unse fat na bela spazirada sön le tru dles piramides de tera ćina a Maria Saal. Tla picia dlijia de peregrinaje à siur Heinrich zelebrè na mëssa. Tla pordica àl sotligné l’importanza dles porsones laiches a sorvisc dla dlijia, cis te nüsc tëmps, olache i proi vëgn tres demanco. Al à rengrazié düć dl laûr de volontariat

y perié da le fà inant a onur de Dî y por le bëgn dla comunité. Do na buna marëna a Lengstein s’unse indô metü bel plan sön tru cuntra ćiasa. 20 agn Crusc Blanćia y benedisciun dl auto nü La domënia, ai 18 de setëmber, à la seziun Mareo dla Crusc Blanćia recordè cun na picia festa i 20 agn d’ativité. Tla mëssa, cun la cornisc musicala dl cor Mosaic, à siur ploan alzè fora la gran importanza de na te’ uniun y laldè le laûr y l’ideal de tan de porsones jones, y inće manco jones, che ofrësc sö na pert de so tëmp lëde por ti portè aiüt da vigni ora a porsones en dificolté y che à debojëgn. Oramai vigni dé sozédel de burtes desgrazies sön strada o söl laûr y les aziuns de salvamënt di omi dla Crusc

20 agn Crusc Blanćia: benedisciun dl auto nü.

478


Al Plan Blanćia é gonot determinantes. La seziun Mareo dla Crusc Blanćia é gnüda metüda sö da d’altonn dl 1991 da Alfred Bacher da Bornech y so colauradù Otto Craffonara da Rina. La seziun â tl pröm 36 volontars di Comuns de Mareo y da San Martin, incö cumpëdera 54 volontars, 4 colauradus dependënć y n sorvidù zivil. Implü él ćiamò n grup jonil cun passa 40 mëmbri. N paîsc de turism sciöche Al Plan ne podésson al dedaincö gnanca plü s’imaginé zënza Crusc Blanćia. La seziun d’Al Plan, manajada da Stephan Ploner da Ju (San Martin) y da Andrè Miribung da La Val, é gnüda cherdada dl 2010 bëgn 650 iadi dal 118 y implü àra fat 243 trasporć. Do mëssa à siur Heinrich ćiamò benedì n’ambulanza nöia: n auto arjigné ite cun

les atrezadöres plü atuales y modernes che ti sarà de gran aiüt ai socoridus. Por i volontars, colauradus y ghesć d’onur é la festa jüda inant cun na marëna tl Hotel Excelsior y te chësta ocajiun él inće gnü nominé n mëmber d’onur: Siegfried Dejaco, da Rina. Siegfried é stè 18 agn atif pro la Crusc Blanćia, mo por gaujes de sanité él stè sforzè da se trà zoruch. Festa de rengraziamënt dla racoiüda cun le ćiar infornì sö La pröma domënia d’otober, sciöche vigni ann, él indô gnü tignì la festa de rengraziamënt dla racoiüda cun la mëssa zelebrada dal ex-degan siur Sepl Granruaz, de Badia, y ćiantada dal cor. La

Le ćiar infornì sö por la festa dla racoiüda.

479


Al Plan prozesciun solena fora por paîsc é gnüda acompagnada dales melodies dla musiga Catarina Lanz. Chësc iade àn indô podü odëi le ćiar cun les cassëtes infornides sö, trat dai bi ćiavai fosc de Andrea de Mena. Les cassëtes vëgn arjignades ca vigni dui agn cun impëgn y fantasia dales uniuns y assoziaziuns dl paîsc: Musiga, Stödafüch, Scora elementara, Zënter Families Mareo, Uniun dles ëres, Jogn, Lia dai Crëp Mareo, Zidladus d’ês, Uniun di iagri, Uniun di boteghiers, Uniun di artejagn, Uniun di ostis, Uniun di paurs, Sportclub Mareo, Botëga dai ciüfs. Rapresentanć dles uniuns à inće portè dant les supliches. Festa di aniversars de matrimone 22 pêrs à tut sö l’invit da tó pert ala festa di iubilars de matrimone en

domënia, ai 9 d’otober. Do l’ingrès da plaza ite te dlijia à le vizepresidënt dl Consëi de Ploania Erich Frenademetz saludé i iubilars sotlignan l’importanza dla vita deboriada tl sacramënt dl matrimone che é na testemonianza de valüta por la sozieté. La vita matrimoniala ghira responsabilité, impëgn, sacrifizi y renunzies. L’amur danter döes porsones é zënzater important, mo por afrontè y superè les dificoltês ch’an incunta tla vita ôl inće ester fede y fidënza tl aiüt y tla forza che vëgn da Chël Bel Dî. Tla santa mëssa, ćiantada dal cor, à siur ploan sotrissé l’importanza da se daidé un cun l’ater, da se recordè dl’istruziun ch’an à ciafè y da ti la dè inant ai mituns sciöche fondamënta por la vita. Do la pordica àl benedì les ćiandëres, decorades da Renate Erardi, che vigni pêr à podü se portè a ćiasa sciöche recort dla festa. Do mëssa ti él gnü ofrì ai iubilars y a sü familiars

I iubilars à festejé i aniversars de matrimone.

480


Al Plan n renfrësch, y düć à podü s’ la cuntè y se baratè fora sües esperiënzes. N dilan de cör se mirita le Consëi de Ploania che s’à cruzié de döta l’organisaziun. 25 agn, 30, 35 … ćina a 60 agn de vita deboriada é dantadöt na gran scincunda y benedisciun de Chël Bel Dî, a chël ch’al ti va le pröm lalt y dilan. Chisc pêrs à podü festejé so aniversar de matrimone: 60 agn: Veneranda y Pire Rindler 50 agn: Linda y Pire Kastlunger 45 agn: Anna y Angelo Kaneider, Annamaria y Giuvani Pescollderungg, Maria y Heinrich Trebo 40 agn: Maria y Carlo Erlacher, Maria Teresa y Albin Plazza 35 agn: Anna Maria y Fonjo Sorà, Annelies y Ernesto Kastlunger, Mali y Herbert Comploi, Anna Maria y Angelo Palfrader, Pia y Carlo Palfrader, Flora y Walter Weiss 30 agn: Alma y Andrea Willeit, Rita y Peter Mölgg, Wilma y Gianfranco Ghedini, Paola y Paul Palfrader 25 agn: Gabriella y Arnold Complojer, Waltraud y Helmut Frontull, Ruth y Walter Frontull, Gabriella y Manfred Kastlunger, Irma y Carlo Trebo Le cabaret „Doi Cefs” cun Zenzo Obwegs y Pepi Costner à trat adalerch n stlafun de jënt Lorenz (Zenzo) Obwegs, d’Al Plan, y Pepi Costner, da Corvara, che à bele denant fat teater deboriada, à metü adöm n cabaret intitulé „Doi Cefs” (dui ćês) ch’ai à presentè da d’altonn a La Val, a Calfosch, a Lungiarü, a San Ćiascian y dui iadi a Al Plan te n salf vigni iade tóch y plëgn de spetaturs che à n iade podü

Zenzo y Pepi, dui paurs.

s’un rì assà. Te nüsc tëmps moderns, plëgns de prescia, büsia y strès, chir jënt val’ de lisier y da rì por desmentié n pü les preocupaziuns y i afars da vigni dé. La regia dl cabaret ê tles mans de Erika Castlunger y 32 cassëtes dai poms cheriâ i scenars desvalis. I dui cabaretisć baiâ ladin: Zenzo marô y Pepi badiot. Danter Alta Badia y Mareo él dagnora stè n pü de rivalité, inće por ći che reverda l’idiom. Al vëgn pizacrè ia y ca, cal che é le dër ladin. An dij „bales” afermëia le badiot Pepi. An dij „balotes” respogn le marô Zenzo. Vignun ô avëi rajun. Inultima dij Zenzo: „Os badioć cuntëis bales y nos maroi mangiun balotes. Al vëgn inće n pü coienè sciöch’al vëgn baié ladin al dedaincö: n moscedoz de talian y todësch y magari ćiamò val’ parora d’inglesc danterite. É chësc le ladin dolomitan? Cun na ironia bela fina vëgnel tut por le nês les inovaziuns tres maius tl ćiamp dl turism y inće tla vita da paur. I hotì mëss avëi tres plü stëres y ćiamò n „S” iadedô. I slogans atuai é belvire, belstè, belsann … bel ćer. La cherta dles derzades é na 481


Al Plan

Zenzo y Pepi, scior y hotelier.

dërta taialungia cun i inoms plü sofisticà y por coienè vëgnel aconsié les cosses plü strambes che se referësc a chestiuns, inoms y surainoms de nüsc paîsc, por ej. piza Antersasc cun mi(chi)l de Costa, piza Tamersc 7 Euro, la piza biologica: piza … de n lëgn, ćern de müsc da Plazores sön n let de macaruns da La Val, balotes de dui dis scialdades, balotes de trëi dis pratades, balotes de cater dis che sprinza fora de taì. L’ostì bat tres deplü söl’inovaziun y söl’emoziun, nia n’é plü bel y gran assà, por le ghest foss la maiù inovaziun gnì indô zoruch al normal. Gnanca le paur ne ti sciampa (Zenzo é instës paur). Sce i paurs va dal „tata” Durnwalder a Balsan a petlè, ciafi por vigni bagatela contribuć. Canche le paur va coi tiers te munt, déssel mëte na vaćia sön Fanes, na videla sön Fodara Vedla y n pêr de ćioures sön Senes, insciö ciàfel 482

la lizënza da jì indlunch cun süa jeep. Iadô chëstes matades y esageraziuns él inće n pü’ de verité. An po zënzater dì che le cabaret „Doi Cefs” é garatè. Funziun y comemoraziun dan le monumënt ai tomà La pröma domënia do Gnissant, Domënia dles Animes, recordunse nüsc defunć, mo al vëgn inće comemorè vigni ann i tomà y i pordüs dla pröma y secunda vera. La mëssa te dlijia é gnüda sonada dala musiga Catarina Lanz che à inće acompagné i scizeri y la popolaziun (plütosc püćia) sö dan le monumënt di tomà. I „Frontkämpfer”, che vëgn da ann a ann tres demanco (presënć êl ma plü Eduard Pizzinini, Pire Rindler de Costata y Carlo Tamers de Burćia; al falâ Franz


Al Plan

I „Frontkämpfer” y i scizeri à onorè i tomà y i pordüs dles döes gran veres.

Pitscheider de Ćiasè, Pire Erlacher de Corcela y Tone Ties dal Nora – i ultimi dui por gauja de sanité) y i scizeri à metü jö na gherlanda dan le monumënt di tomà. Le prof. y ex-diretur dla scora mesana Edi Pizzinini, da Marin/La Ila, à recordè le compagn y „Frontkämpfer” Jep Ties da Plazores, mort ai 20 de messè, tl’eté de 91 agn y düć i atri jüs danfora y à cuntè en cört di spavënć y dles crudeltês dla vera che porta ma mort y desdruziun, delujiuns, sënn, dolur y meseria. Chi che à vit y porvè instësc la vera impara da aprijé deplü i tëmps de pêsc. Le ploan à invié la comunité da perié dagnora por la pêsc sön chësc monn. La funziun é gnüda stlüta jö cun la benedisciun y la melodia inchersciora „Ich hatt’ einen Kameraden”, sonada dala musiga. Bëgn 61 omi y jogn d’Al Plan n’é nia plü gnüs a ćiasa do le döes gran veres

(1914-1918: 17 tomà y 6 pordüs; 19391945: 22 tomà y 16 pordüs). 10. Edema dla Sanité dla Crusc Blanćia dai 7 ai 11 de novëmber La Crusc Blanćia, cun l’organisadù Gustl Kaneider y sü colauradus, adöm cun le Consëi de Formaziun, à metü da jì tla secunda edema de novëmber la diejima ediziun dl’Edema dla Sanité cun cin’ referać tl salf dla Cassa Reiffeisen. La doturia Ilse Beate Hess-Brugger à daurì les sëres d’informaziun cun n referat söla perioda dla menopausa „Wechseljahre – und alles wird anders?” Ara à porvè da ti dè na resposta ales tëmes y preocupaziuns de tröpes ëres che se debita a chësta pert dla vita. Söl bòt al cör, n argomënt dër atual, à referì 483


Al Plan

Le cardiologh Felix Pescoller à baié dl bòt al cör: faturs de risch y terapia.

Le primar Marco Pizzinini à tignì so referat söla donaziun de organns y söl testamënt biologich.

le mertesc sëra le cardiologh Felix Pescoller, da San Martin, che laora tl ospedal da Balsan. Le bòt al cör é al dedaincö na maratia cun na mortalité bindebò alta. Le spezialist à baié di sintoms dla maratia y dles poscibilitês de terapia ch’an à incö do ch’al ti à dè le bòt a zacai, mo dantadöt di faturs de risch che porta a chësta maratia. Danter chisc él da mëte al pröm post le fomé, spo le surapëis, le mangé grassin, la manćianza de movimënt, le strès. Al foss dërt jì n iade al ann a fà dötes les proes dl sanch. L’Edema dla Sanité é jüda inant le mercui sëra cun le referënt Lois Kastlunger da Pliscia/La Pli, mo che vir a La Ila, che à baié söl tema „Sanité, n tru döt da jì. Faturs y competënzes te nos y dlungia nos”. Chësc referat fej pert dl proiet „Ti ester ala vita! Stersc da vigni tëmp” che é gnü invié ia por l’ann de scora 2011-2012 danter scora y d’atres

Chëstes 14 ëres à tut pert a düć i referać y à ciafè n bel liber.

484


Al Plan uniuns y istituziuns. La jöbia sëra à baié le primar Marco Pizzinini, d’Al Plan, che laora tl’ospedal da Bornech, dla donaziun de organns y dl testamënt biologich (Patientenverfügung). Cun la transplantaziun de n organn (cör, rognun, fié blanch y fié fosch, baroć, pel de corn di edli) de na porsona sana morta te na desgrazia o dal bòt pon ti salvè la vita a na porsona che à n organn dër püre. Dè organns po inće na porsona atempada, inće ćina a 80 agn, sc’ara é sana. N organn vëgn ma tut fora do la mort zerebrala, nia sce na porsona é en coma. Tl testamënt biologich po na porsona scrì, sce ara é a öna da dè sü organns tl caje de na desgrazia mortala. Sce chësc ne vëgn nia fat, po la parentela plü strënta (om/fomena, geniturs, mituns) dè l’autorisaziun o inće nia. L’Edema dla Sanité é gnüda stlüta jö le vëndres sëra cun n referat söl tema „Sport da munt y sanité”, tignì da dui esperć: le magister Hannes Gatterer y le dotur Kai Schenk. Tles Alpes él apresciapüch 40 miliuns de porsones che pratichëia sport da munt. Te chësc referat él gnü splighé les condiziuns d’ambiënt tla munt y i vantaji y i risć dl sport da munt por la sanité. Na stleta condiziun y püćia preparaziun aumënta le risch de inzidënt por sè instësc y por i atri. A d’ascutè sö chisc cin’ referać él rové adalerch vigni sëra n bel numer de porsones interessades, inće da foradecà, indöt daimprò da 400. Catordesc ëres à tut pert a düć cinch i referać y chëstes é gnüdes premiades cun n bel liber.

65 agn Schi Club d’Al Plan marćé dai schi y batadù Presentaziun dla publicaziun „65 agn Schi Club d’Al Plan” Amez novëmber à le schiclub d’Al Plan metü da jì te salf dles manifestaziuns na picia festa por recordè i 65 agn dala fondaziun. An n’à nia orü aspetè ai 75 agn, deach’an à orü recordè dantadöt Hans Erlacher de Corcela, le su danter i fondadus dl schiclub ćiamò en vita y por bëgn 57 agn presidënt dla uniun sportiva y dal 2004 presidënt onorar. Na secunda gauja é inće stada chëra che le schiclub d’Al Plan à por le momënt ćiamò cater atleć te Copa dl Monn: Manuela y Manfred Mölgg y Alexander Ploner tl schi alpin y Meinhard Erlacher tl snowboard. Dër desplajü àl che Hans de Corcela n’à nia podü ester presënt ala festa por gaujes de sanité. Domisdé él gnü metü da jì n batadù tl gran salf y n marćé dai schi defora te foyer, olach’al ê la poscibilité da cumprè y da vëne schi y echipamënt da jì coi schi de secunda man. Le batadù é gnü davagné da Günther Ties y süa fomena Carmen che à batü Maria y Patrick Complojer (uma y fi). Söla sëra él spo gnü presentè le liber „65 agn Schi Club d’Al Plan”, metü adöm dal maester en ponsiun Giuvani Pescollderungg (test) y da Raimund Promberger (fotografies). Tla pröma pert dla publicaziun ciafunse la cronica dla brosciüra „IUBILEUM 1946-96 SCICLUB San Vigilio di Marebbe”, gnüda fora dl 1996 por recordè mez secul de vita dl schiclub, cun val’injunta, ajornamënt y mudaziun. Tla secunda pert ti vëgnel dè plü pëis al’ativité y ai 485


Al Plan

Le presidënt dl schiclub Giovanni Complojer „Jonson” y la secreteria Karin Oberbacher.

avenimënć importanć ti ultimi 15 agn. Le schiclub d’al Plan é gnü metü sö ai 26 de jenà dl 1946. Pro i fondadus êl: Hans de Corcela, Erich dal Medo, Vighile de Mena, Jep da Plazores, Paul dal Criner y Fritz dal Ostì. De chisc él ma plü Hans de Corcela en vita. Vighile de Mena ê gnü metü presidënt y Hans de Corcela secretêr. Le schiclub ê insciö la pröma uniun sportiva dl paîsc y l’otavo schiclub dla provinzia. Bele l’ann do êl gnü lité presidënt Hans de Corcela che ê romagnü spo a će dl schiclub por bëgn 57 agn, ćina al 2004, canche Giovani Complojer (Jonson) â surantut l’inćiaria da presidënt. Por avëi dediché na vita intiera al sport dai schi y al turism da d’invern ê gnü Hans de Corcela nominé presidënt onorar. Mo la pröma gara dai schi a Al Plan ê bele gnüda fata dl 1926: la „Gara de Corn”, na combinaziun de schi alpinism: dala Plaza dal Ostì sö 486

La publicaziun „65 agn Schi Club d’Al Plan”.

Sarjëi, do Corn ite y jö por i prês de Rit ćina Ćiamaor, sö Torpëi por rové al travert indô tla Plaza dal Ostì. Davagné â Angelo d’Andram che ê gnü onorè dal podestà cun na gherlanda de dascia. Do la vera organisâ le schiclub vigni ann de vigni sort de gares: zonales, provinziales y nazionales. Öna dles gares plü de prestige ê la discesa de Sas dles Nö por la „Copa Rëgn de Fanes”. La gara plü lungia y sfadiosa ê chëra da Somamunt (Fojedöra) jö: 7 km cun passa 1.000 m de deslivel. I mius adorâ 8 menüć, i ultimi 14. Danter chi d’Al Plan che jô laôta intoronn a fà gares - y cun de bugn resultać - êl Erich, Albert y Pire dal Medo, Hans de Corcela, Paul dal Criner, Vighile dal Hintner, Paul dal Sauter y Vighile de Mena. Le schiclub à dagnora albü de bugn atleć y inće de bunes atletes, danter chisc/chëstes: Barbele Erlacher, Patrizia Rungger, Lucia Frontull, les sorus Cindy


Al Plan

Festa a Manfred Mölgg, medaia de brom de slalom pro i Camionać dl Monn de Garmisch (Hans de Corcela, Manuela y Manfred, l’ombolt Albert Palfrader y le „gouverneur” Luis Durnwalder).

y Sofia Ploner, Marco Kaneider, Klaus Kastlunger, Roman y Marco Erlacher, Pepi Mutschlechner, Ivan Ploner, Simon Rubatscher. Hans de Corcela â dagnora somié y sperè da portè n dé n atlet o na atleta tla scuadra nazionala A, por podëi tó pert ales gares de Copa dl Monn. Y so dejidêr é gnü ejaudì … y co! Bëgn trëi atleć de schi alpin (Manuela y Manfred Mölgg y Alexander Ploner) y un de snowboard (Meinhard Erlacher) garejëia ćiamò incö te Copa dl Monn. Manuela à fat ćina śëgn 170 gares de CM rovan 10 iadi söl podium y 39 iadi tles prömes diesc. So fre Manfred à tut pert a 156 gares de CM rovan 69 iadi ti pröms diesc y bëgn 14 iadi söl podium (2 iadi pröm). Dl 2007 él stè vizecampiun mondial de slalom pro i Campionać dl Monn a Aare (Svezia) y

dl 2011 àl davagné la medaia de brom tl slalom pro i Campionać dl Monn a Garmisch. Tla sajun 2007-2008 àl ćinamai davagné la picia copa de cristal de slalom. Inće Alexander Ploner, de Brüscia, é n atlet da talënt plëgn de buna orentè. Baldi s’àl fat mè n pêr de iadi, mo impò àl arjunt de bunes prestaziuns. Al à davagné dui iadi la Copa Europa de slalom lerch. So miù resultat te CM é stè le 3. post tl slalom lerch a Kranjska Gora (2004). Chisc trëi atleć à inće podü tó pert a döes Olimpiades. Do le 1975 à le schiclub metü man da organisé les prömes gares internazionales, dl 1979 él stè sön Pre da Peres la finala dles „World Series Parmalat”, na gara de paralel cun i mius dl monn (Gustav Thöni, Ingemar Stenmark, Annemarie Moser Pröll …). Davagné â Wilma Gatta (I) 487


Al Plan y Leonhard Stock (A). En colauraziun cun le comitê d’organisaziun „Al Plan Events” àn metü man da organisé te chisc ultimi agn gares de Copa Europa söla „Ërta”. Inće sce le pröm fin por le schiclub é chël da ti insigné ai mituns da jì indortöra coi schi, él impò da sperè ch‘al vëgnes forzes nöies docà che se dais jö cun l’agonism, zënza ti junse adincuntra ai agn dles vaćes megres, canche Manuela y Manfred y Alexander lasciarà. Cun les mius audanzes che le schiclub d’Al Plan, cun le presidënt „Jonson” y sü colauradus y aconsiadus, pois jì inant inće tl dagnì sön chësta strada, cun na mentalité sana, cun ligrëza, entusiasm y suzès, dijunse düć canć: Ad multos annos!

sön Badia (Runch) a marëna y a passè n valgönes ores en compagnia. Albert dal Medo y Wolfi de Candido à trat sö l’atmosfera cun orghi y chitara y al é gnü dassënn ćiantè y balè. Por le pröm iade à la Ploania d’Al Plan dè fora n calënder che va do l’ann liturgich meton man cun la pröma domënia d’advënt. Le calënder, cun n gröm de de bi retrać, reporta la vita ativa de ploania cun les festes di sanć y dla cöra, cun i orars dles mësses y dles funziuns, cun les incuntades, l’ativité y i avenimënć dles tröpes uniuns che porta ite vita tla comunité y tl paîsc. Te chësc calënder, metü adöm dal consëi de liturgia cun a će Annalisa y Chiara Marcocci y presentè da Pablo Palfrader, presidënt dl Consëi de Ploania, ciafunse inće dötes

Onoranza al ćiantadù y exdirighënt dl Cor de dlijia Paul Vallazza y presentaziun dl pröm calënder dla Ploania d’Al Plan 16 ministranć/ministrantes nüs/ nöies La domënia, ai 20 de novëmber, festa de Santa Zezilia, santa proteturia dla musiga de dlijia, ti él gnü surandè dala presidënta dl Cor de dlijia Chiara Marcocci y dala dirighënta nöia Sybille Palfrader n diplom de onoranza y reconescënza a Paul Vallazza por 40 agn de fedelté al Cor de dlijia, sciöche ćiantadù y dirighënt, a onur de Dî y por le bëgn dla comunité. Le cor de dlijia à abelì la gran mëssa cun melodies de Lorenz Maierhofer, Jacob de Haan y Johann Sebastian Bach y é spo jü dedô 488

Onoranza de 40 agn a Paul Vallazza, danter la presidënta dl cor de dlijia Chiara Marcocci y la dirighënta Sybille Palfrader.


Al Plan

Do la gran mëssa él gnü partì fora le calënder liturgich de ploania.

Ministrantes y ministranć nüs dla terza elementara.

les uniuns, i grups y consëis desvalis cun l’inom di surastanć cun la misciun y le numer de telefonn. Chësc calënder respidlëia dër bun la vita dla comunité.

N bel dilan a Chiara, presidënta dl cor de dlijia, y a düć chi che à daidé y metü a desposiziun retrać y informaziuns portan insciö pro ala realisaziun de chësta buna 489


Al Plan idea. Do mëssa à düć podü se tó impara a ćiasa le bel calënder de ploania y tröc à inće lascè tomè so contribut de buna man te cëst. Le calënder po gnì consulté dé por dé y mëis por mëis ćina ala fin dl ann liturgich, canch’al gnarà fora – ći che düć se dejidrass – la secunda ediziun. La terza domënia d’advënt él gnü tut sö tratan la gran mëssa 16 ministranć/ ministrantes nüs/nöies dla terza tlassa elementara. I sorvidus é gnüs insignà jö dal prof. Carlo Suani y po śëgn sorvì le prou incër altè y surantó responsabilitês. Incër altè poi sorvì Gejù y döta la comunité. I ti augurun tröpa ligrëza y entusiasm, impëgn y scerieté. Do mëssa é düć i sorvidus gnüs invià te salf de calonia a na picia festa d’advënt y te chësta ocajiun él inće gnü fat na tombola.

N valgönes ativitês dl Zënter Families Mareo Tröpes é indô stades les ativitês metüdes da jì dal Zënter Families Mareo. En Santaguania él jü n bel grup de geniturs cun sü mituns cun la liösa, a pé o cun les ćiaspes sön Fanes a passè deboriada n dé dla nëi tla natöra chîta, amez i crëps slauris dl Rëgn de Fanes. I dis dan Domënia dal Orì éson rovà adöm a fà les granares cun rames da orì, minai y vëtes gheles y blanćes, da portè en prozesciun te dlijia a benedì. Ai 22 de mà à 32 families (124 porsones) tut pert ala griliada dles families a Fodara Masarônn. Düć é pià ia do la gran mëssa, la maiù pert cun la roda, n valgügn inće a pé. Do marëna à i mituns podü arpizé y jì

Mitans y mituns cun sües beles gherlandes d’advënt.

490


Al Plan cun la mini-zipline cun Paul dal Craizer y Gianmaria, d’atri à podü śoghé al palê cun i geniturs. Söl tert domisdé, do avëi romenè sö y metü ia döt bel, s’un é düć indô pià fora contënć cuntra ćiasa. Adöm cun la Lia dai Crëp Mareo à le Zënter Families Mareo organisé ai pröms de setëmber na fin dl’edema sön la „Zanser Alm”, itinsom Funes. Tut pert à val’ vint porsones danter mituns y geniturs. Por düć él stè na bela esperiënza. N valgügn é inće jüs da doman adora sön Furćia a se gode l’orì de sorëdl. Plajü à inće l’escursciun sön le tru „Adolf Munkel” sot les Odles de Funes. Dassënn devertì s’à i mituns tl urt dles cordes altes (Hochseilgarten) y inće da cöje le pan sura füch, pan che i mituns instësc à podü fà. Tl tëmp d’advënt ne vëgnel nia ma metü na gran gherlanda d’advënt te dlijia, mo bëgn plü o manco te vigni familia. I geniturs y i mituns à fat deboriada les gherlandes d’advënt y les à portè en la pröma Domënia d’advënt te dlijia a benedì. Do mëssa él gnü portè na gran gherlanda cun les cater ćiandëres tla cripele metüda sö te plaza de dlijia. A marëna é les families gnüdes inviades tl salf dles manifestaziuns; tröpes umes à inće portè de vigni sort de patüc duc. Riuniun generala dl’Assoziaziun Turistica Relaziun söl’ativité fata y previjiuns por le dagnì Ai 22 de novëmber à l’AT d’Al Plan tignì süa reuniun generala anuala tl salf dles manifestaziuns. Le presidënt Norbert Cristofolini à saludé les autoritês

Les tofles nöies do les sëmenes y i trus, de lëgn y te trëi lingac.

presëntes y à laldè la buna colauraziun danter AT y Uniun di ostis, boteghiers, afitaćiamenes y inće paurs. Le diretur Martin Resch à cuntè sö les ativitês plü importantes de chësc ultimo ann. Danter l’ater él indô n iade gnü controlè les secundes ćiases che afita ia gonot abusivamënter. En colauraziun cun la Lia dai Crëp Mareo él gnü metü sö les tofles nöies (de lëgn y nia de aluminium) te trëi lingac, olach’al jô debojëgn, do les sëmenes y i trus te döt le Comun de Mareo (tut fora le parch natural). L’Ofize dl Parch Natural à metü a post la plaza da parchè a Pederü, al é gnü potenzié cotan le sorvisc de trasport publich Lungega-Pederü, la pista da paslunch é gnüda slariada te deplü posć y te paîsc él ćiamò gnü metü sö n valgügn cagadus por ćians. L’AT à inće dè fora tröpes conzesciuns da jì a fonguns. Dlungia les gran manifestaziuns (gara de Copa Europa söla „Ërta”, organisada da Al Plan Events, festival internazional de 491


Al Plan

Scincunda de reconescënza a Franzi Call de Iosc, por tröc agn rapresentant dl’AT d’Al Plan tl Consorz Turistich Plan de Corones.

scoltöres de nëi, defilada da carlascè, Craft Bike Transalp por rodes da munt, Miss Italia …) él gnü pité dal’Assoziaziun Turistica conzerć dles musighes söl paiun y d’orghe y musiga sacra te dlijia, sëres de proieziuns y folcloristiches, mostres, marćià di paurs, escursciuns a pé y cun la roda da munt cun guida, manifestaziuns por mituns … Söl program por le 2012 él inće n pêr de novitês: n tru por rodes da munt da Fodara Masaronn a Pederü, n tru UNESCO söl tema „ega” ite por la Val de Mareo, laûrs de ressanamënt pro le salf dles manifestaziuns, n pêr de festes culinares sön plaza de dlijia cun les üties nöies. Al é spo gnü aprovè i cunć por le 2010 cun entrades de 1.013.343,84 euro y sortides de 1.056.068,28 euro, cun n avanz d’aministraziun de 42.724,44 euro. Les maius somes vëgn ite dai contribuć 492

ordinars d’oblianza (52%), dai contribuć ordinars dl Comun y dla Provinzia y da contribuć straordinars por proieć. Les maius spëises va fora por le personal d’aministraziun, por le sorvisc dl skibus, por les manifestaziuns da d’isté y da d’invern, por l’abelimënt dl paîsc y la sistemaziun dla pista da paslunch, por la propaganda … Por ći che reverda les presënzes tl 2011 à l’AT d’Al Plan registré 107.038 gnüdes cun 564.714 pernotamënć (16ejim post a livel provinzial sön 82 assoziaziuns turistiches). Scemia ch’i ùn dal 2008 incà na instabilité politica, economica y finanziara, àn impò podü arjunje valgamia de bugn resultać dl 2011 (- 2,90% tles gnüdes y – 1,14% ti pernotamënć en confrunt al 2010). Sc’i ti ćiarun ai pernotamënć do naziuns, tol ite le scior talian le 73,21%, dedô vëgnel le turist todësch cun le 13,71%. Les atres


Al Plan naziuns d’Europa va dal 1,75% (Croazia) al 0,36% (Francia). Franzi Call, de Iosc, à podü pié do na onoranza por avëi rapresentè cun impëgn y competënza por tröc agn L’AT d’Al Plan tl Consorz turistich Plan de Corones. L’implant portamunt MIARA trat jö y fat sö nü te set mëisc D’atres novitês Cun le scomenciamënt dla sajun da d’nvern 2011-2012 (sabeda, ai 26 de novëmber) él gnü inaudè y benedì l’implant nü a cabines dl Miara, trat jö y fat sö danü tratan l’isté (staziun jödapé y sönsom, corda y cabines). Zeno Kastlunger, presidënt dla sozieté Skiarea Miara, à saludé les autoritês y

le tröp publich presënt y à cuntè sö les particolaritês dl implant nü. Do vint agn éssel messü gnì fat la revijiun dl lift vedl a cabines, porchël àn tut la dezijiun da le fà sö nü. Les cabines n’é nia plü da 12, mo da 8 posć da podëi stè sentà y incastrè ite i schi ti büsc dl funz. Deache l’implant nü röia a na velozité de 6 m al secunt (denant 5 m), romagn la portada anfat (3.000 porsones al’ora). Le lift nü, che po arjunje te n invern passa n miliun de passaji, à costè incër diesc miliuns de euro. Chësc ultimo isté él inće ćiamò gnü fat d’atri laûrs: baratè fora les cabines dl implant Col Toronn, na varianta dla pista Furćia 9 (Furćia 9a - Picio Jarù), slarié la pista Furćia 9 y na varianta dla pista Col Toronn. La gran novité é sambëgn l’implant portamunt y la pista „Ried” (7 km), tan contestà, che coliëia la staziun dla ferata da Percha cun Plan de Corones.

Benedisciun dl implant portamunt nü MIARA (la familia Kastlunger, siur Heinrich y l’ombolt).

493


Al Plan I bagns da solper tl Hotel AQUA BAD CORTINA é indô en funziun La Ostaria dal Bagn, incö Hotel Aqua Bad Cortina, dla familia AlbertiMutschlechner, ê bele conesciüda dan le 1900 por süa fontana d’ega minerala y sü bagns da solper. Do na palsa de mez secul é i bagns indô gnüs restrotorà aladô dles esigënzes d’al dedaincö. Chëst’ega mineralisada, de na saù plajora y lisiermënter sarada, fej bun ai nerfs, ala digestiun y ai rognuns. Al vëgn aconsié da fà na cura de döes edemes y da nen bëre almanco n liter al dé. La vasca da bagn é de cuarzit d’arjënt curida jö cun lëgn de cier. I bagns da solper à n efet recreatif por döt le corp, mo fej dantadöt bun ala pel y a chi che à romatisc. Le bagn da solper döra 21 menüć y 42 secunć, dedô làscion fora l’ega dala vasca y palsa ćiamò 14

menüć y 28 secunć te chësta „bio-sauna” naturala a tanf. Le tëmp vëgn mosoré cun na ora a saorun che é sön balcun te „Ćiamena da Bagn”. En Santa Tarina danmisdé é l’infrastrotöra nöia gnüda inaudada y benedida dan da n cërtl de amisc y interessà y rapresentanć dla stampa y dla televijiun. Le Club di Seniores y süa ativité Le grup dla jënt atempada (seniores), cun süa surastanta Lidia Taibon, à metü da jì vigni mëis val’ ativité, iade o manifestaziun. Jenà: Presentaziun dl program 2011 y referat dl dotur Aldo Marcocci. Forà: Ginastica por seniores y aurela cörta.

Benedisciun di bagns da solper tl Hotel Aqua Bad Cortina.

494


Al Plan

S. Maria dal Ciüf: al vëgn venü smac de ciüfs benedis por n bun fin.

Merz: Carlascé en maschera cun musiga tl foyer dl gran salf. Aurì: Por sanć fora dal Crist a San Laurënz. Mà: Peregrinaje ala Madonna del Frassino (Garda) y vijita al parch natural „Parco Sigurtà” a Valeggio sul Mincio. Jügn: Vijita dl museum da paur de Dietenheim. Messè: Griliada cun musiga y aurela cörta ite dai pëiapësc (Ćiamaor). Agost: Smac de ciüfs y erbes da medejina benedis da vëne por n bun fin. Setëmber: Iade sön la Munt de Sûc cun spazirada y marëna tla Ütia Sanon. Otober: Vijita dl Ćiastel de Tor. Novëmber: Proieziun de diapositives de Alfred Erardi tl gran salf. Dezëmber: mëssa y festa d’advënt te salf dles manifestaziuns (Cor d’Ëres).

Ativité dla Lia dai Crëp Mareo Riuniun generala y lîta dl consëi nü Cun la reuniun generala ai 26 de novëmber él gnü stlüt jö l’ativité dla Lia dai Crëp 2011. Deplü ativitês y escursciuns é gnüdes metüdes da jì adöm cun la Lia da Munt La Val y la Lia da Munt Ladinia CAI Val Badia. Por la jënt plü atempada él gnü invié ia d’invern 8 escursciuns cun la liösa, vigni iade te n ater post. En Domënia Grassa ite ai Tamersc à tut pert incër 40 porsones a n domisdé en maschera cun aurela cörta y musiga. Ala gara dla liösa sön Senes s’à presentè 55 porsones, inće cotan de mituns. I majeri é stà Carlo Obwegs de Pipa y süa fomena Rosmarie. I plü jogn à fat deplü escursciuns schialpinistiches 495


Al Plan

Curs da arpizé te palestra cun Paul dal Craizer y „Fricky” (Federica Vallazza).

d’invern y escursciuns alpinistiches, vies ferades y arpizades d’isté. Da d’aisciöda, fora por l’isté y da d’altonn él gnü fat spazirades, jites saurides y

escursciuns plü lunges y sfadioses, 16 indöt. Daspavënt plajü à le iade de cater dis tla Croazia metü da jì dala Lia da Munt La Val, a chël ch’al à inće tut pert 17 porsones de Mareo. Al iade d’aisciöda tl raiun de Sûc – Fìe (Tuffalm) à tut pert 41 porsones. Danter les escursciuns plü alpinistiches recordunse le „Lausitzer Höhenweg” (Türesc) y le „Rudolf Kauschka Höhenweg” fora en Toreca. Ala escursciun Frara-Puez-Calfosch cun l’AVS da Bornech y San Laurënz à inće tut pert na rapresentanza dles lies da munt dla Val Badia. Ala incuntada dles lies da munt dles valades ladines sön Gherdenacia él inće jü 16 porsones de Mareo. Ćiamò denanche mëte man la sajun da d’invern él gnü organisé sëres d’informaziun cun referać söla prevenziun dles lovines (Max Willeit) y

Adöm cun la Lia da Munt La Val söl’isola Raab tla Croazia.

496


Al Plan

Escursciun alpinistica sön le „Lausitzer Höhenweg”/Türesc (iadedô la Dreiherrenspitze – 3.499 m).

söles previjiuns dl tëmp y i fenomenns meteorologics (Matteo Willeit). Max Willeit y Simon Kehrer à tignì n curs de schialpinism y Markus Willeit n curs de ginastica (dezëmber 2010 y jenà 2011). Karin Taibon y Marta Willeit à tignì da d’aisciöda n curs de nordik walking. Cursc de arpizada sportiva te palestra, por mituns y inće gragn, él gnü organisé da d’aisciöda y da d’altonn (Simon, Max y Marta, Paul y „Fricky”). Paul Erlacher, dal Craizer, à documentè l’ativité 2011 dla Lia dai Crëp Mareo cun na seria de fotografies. Ala fin dla riuniun él gnü lité, sciöche preodü vigni trëi agn, le consëi nü. Rové ite él chëstes porsones: Max Willeit (presidënt), Paul Erlacher (vizepresidënt), Federica

Vallazza (cassiera), Hartmann Frontull, Franz Feichter, Paul Willeit, Albert Palfrader, Hubert Obojes, Pauli Rigo y Angelo Ferdigg. La sëra é gnüda stlüta jö cun na picia cëna y n pü‘ de musiga. SPORT Schi alpin Inće tla sajun agonistica 2010-2011 à garejè te Copa dl Monn nüsc trëi atleć Manuela y Manfred Mölgg y Alexander Ploner. Manuela à stlüt jö la sajun al 22ejim post tla tlassifica finala cun 309 punć (9. tla tlass. de slalom – 182 punć – y 14. te chëra de slalom lerch 497


pentophoto.it

Al Plan

Manfred Mölgg cun la medaia de brom de slalom pro i Campionać dl Monn a Garmisch.

– 127 punć). I mius resultać te CM é stà: 3. tl slalom a Zagreb, 4. tl slalom a Zwiesel, 6. tl slalom y 9. tl slalom lerch a Spindlermühle tla Cehai. Pro i Campionać dl Monn a Garmisch éra rovada 6. sides tl slalom co tl slalom lerch. La sajun 2011-2012 àra metü man bun cun trëi plazamënć ti pröms diesc (7. tl slalom a Aspen/Colorado, 10. a Flachau y 6. a Lienz, dagnora tl slalom), inće sc’ara à albü da sćiampì cun le mè de spiné. Pro Manfred él da alzè fora dantadöt la medaia de brom tl slalom pro i Campionać dl Monn a Garmisch. Tl slalom lerch àl messü s’acontentè dl 17. post. La sajun de Copa dl Monn 20102011 àl stlüt jö al 19. post cun 419 punć. Tla tlassifica de slalom àl tut ite la 6. posiziun (298 punć). I mius resultać àl 498

arjunt dl 2011 tl slalom: 4. a Schladming, 5. a Kranjska Gora, 7. a Wengen, 9. a Zagreb y a Lenzerheide, 11. a Kitzbühel y 13. a Bansko (Bulgaria). Le miù resultat de slalom lerch é stè n 7. post a Kranjska Gora. N pü’ scechè ti àra tles prömes gares dla sajun 2011-2012. A Sölden àl messü s’acontentè dl 17. post tl slalom lerch, a Beaver Creek dl 25. plazamënt y söla Gran Risa dla 19. posiziun. Miù él pié ia tl slalom cun n bun 8. post a Beaver Creek. Söla Gran Risa/Alta Badia y a Flachau éssera podü jì ćiamò cotan miù, mo baldi él saltè fora tla secunda proa. Al à porater desmostrè che tl slalom val debota y cun plü fortüna gnaràl inće i resultać. Nia dër buté ne ti àra tl 2011 a Alexander Ploner. Sü mius resultać é stà n 16. post tl slalom lerch a Kranjska Gora


Al Plan y n 26. a Adelboden. Pro i Campionać dl Monn a Garmisch àl messü ti lascè le post a n atlet jonn; Alexander ess zënzater albü plü esperiënza y s’al ess inće mirité. Tla pröma pert dla sajun 2011-2012 él rové 23. tl slalom lerch a Sölden. Le slalom paralel de Copa Europa al svedesc Johan Pietilae Holmer Püć dis dan Nadè à le comitê Al Plan Events metü da jì söla pista iluminada Ćianros n slalom paralel de Copa Europa, davagné dal svedesc Johan Pietilae Holmer; al secundo post Miha Kuerner dla Slovenia y terzo Martin Bischof dl’Austria. Tut pert al paralel à i pröms 32 cualificà tl slalom danmisdé sön Pre da Peres.

Brëia (snowboard) Te Copa dl Monn de snowboard garejëia Meinhard Erlacher cun vigni tant val’ bun resultat. Tla scuadra nazionala él porater pro i mius. La sajun agonistica 2011-2012 àl metü man da d’altonn cun n bun 4. post tl slalom paralel tla gran hala de Landgraaf (Olanda) y püć dis dan Nadè él rové 9. tl slalom lerch paralel söl Ju de Ćiareja (Karerpass). La Craft Bike Transalp à indô fat tapa a Al Plan La manifestaziun sportiva por rodes da munt plü sfadiosa, a chëra che 575 copies de 37 naziuns à tut pert, é stada dai 16 ai 23 de messè pian ia da Mittenwald

4.tapa dla Craft Bike Transalp: Porsenù – Al Plan (sön la strada do Corn fora cuntra le travert a Al Plan).

499


Al Plan (Paiern) por rové do da otedé a Riva sön le Lêch de Garda (675 km cun passa 21.000 m de deslivel). Le cuarto dé é la caravana di ziclisć rovada da Porsenù a Al Plan passan por la Plose y Börz, Rina, Lungega, do le tru de Plaies ite a Picolin, Preroman, Costa, Ćiampëi, Forcela da Ćians, do Corn fora y da Sarjëi jö (3.524 m de deslivel). La Craft Bike Transalp é gnüda davagnada dal Team Stöckli dla Svizera cun Urs Huber y Konny Looser. Tut pert à inće i fredesc Andrea y Marco da Lungega (Team San Vigilio) cun en pert de bugn resultać. Baldi n’esi nia rovà tl tlassamënt ofizial final, deache Andrea s’à rot la roda tla 6. tapa y à messü la dè sö. Por i fredesc Ellecosta impò na bela esperiënza.

Le ASC Mareo/Raiffeisen tratan l’ann 2011 Le ASC Mareo/Raiffeisen, seziun palê, à tut pert al Campionat de IIIa categoria, stlüt jö da d’aisciöda al 6. post. Dlungia la pröma scuadra à le ASC Mareo inće albü 5 scuadres dl setur jonil che à tut pert a so campionat. La formaziun Juniores (śogadus dal Mareo y da La Val), alenada da Patrick Costabiei, à stlüt jö cun n bun 4. post. Ti Campionać VSS à la U 15, manajada da Marco Mutschlechner, arjunt n resultat de prestige. Le secundo post tl rode Ost à valü la partezipaziun ales finales VSS. Do avëi pordü la semifinala cuntra le FC Tiro àra davagné la finala

La scuadra de IIIa categoia – campionat 2011-2012.

500


Al Plan por le terzo post cuntra le Eggental. La U 13 de Patrick Complojer à arjunt l’8. post, deperpo che la U 11 de Karlheinz Pedevilla à stlüt jö al 4. post. Dër bun s’à comportè la U 10 de Robert Mutschlechner stlujon jö al 2. post, deperpo che la U 10 de Paul Pisching é rovada 8. te so rode da 11 scuadres. Ai 3 y 4 de jügn él gnü organisé por le setimo iade le Torneo dles Uniuns dl Comun de Mareo. Davagné à la scuadra „90 plü o manco” che à batü la „Scora dai Schi”, terzi é rovà „I Ćiabalala”. Le re dles trates dai önesc metri é stè Wilhelm Hochwieser. Da d’altonn él pié ia le campionat 2011-2012 cun na novité por la scuadra de IIIa categoria. Le post dl alenadù Markus

Winkler é gnü surantut da Karlheinz Pedevilla. Al post dla scuadra Juniores él gnü scrit ite tl campionat 2011-2012 na formaziun dl „Tomp lëde”, alenada da Davide Moling. Ala fin dl rode da d’altonn é la scuadra de IIIa categoria al bun 5. post. La formaziun marora „Tomp lëde” é da ciafè al penultimo post dl tlassamënt. Ti campionać di mëndri à la U 15 arjunt le 4. post, la U 10 de Robert Mutsclechner le 5.post, sciöche inće chëra de Paul Pisching. Cun la U 8 él indô gnü fat döt altonn jüć y alenamënć stlüjon jö cun n domisdé de partides che à dër plajü. Por alzè fora le bun laûr che vëgn fat a livel jonil pon anunzié che Samuel Frontull à ciafè la poscibilité da jì a śoghé pro i Alievs dl St. Georgen.

Flurina Comploi y Anna Pedevilla à arjunt dër de bugn resultać da saltè.

501


Al Plan

Antonia Lanz por l’Aiüt cuntra le crebesc y Andrè Videsott por la Uniun de San Vinzenz à podü pié do i scioldi dla gran chidlada.

Flurina Comploi y Anna Pedevilla campionësses provinziales da saltè sö por munt Sëgn che les mitans y i mituns de Flurina y Anna, döes umes jones, é n pü fora dla plöma, àres indô metü man da fà gares da saltè sö por munt, y cun de bugn resultać inće ćiamò. Trames à davagné le titul de campionëssa provinziala, te söa categoria. Flurina é rovada pröma tla gara Algund-Aschbach, Ćiastel-Marinzen y al „Salt de Sas” sön Badia, secunda tla gara Kaltern-Mendel, Latsch-St. Martin im Kofel y sön Munt de Sûc, terza tla 502

gara Leifers-Weissenstein, SterzingRosskopf y Radlseehütte. Süa compagna de scuadra Anna, d’La Pli, à davagné te süa categoria la gara Branzoll-Aldein, Sterzing-Rosskopf, Ćiastel-Marinzen, Rein-Kasseler Hütte, Vals-Brixner Hütte y Tils-Radlseehütte. Secunda éra rovada tla gara LeifersWeissenstein, Kronplatz Run, Toblacher Nachtlauf y sö dla Tiefrastenhütte. Adöm cun döes d’atres compagnes à Flurina y Anna inće davagné la stafëta dla Maratona Alpina dla Plose, da Porsenù ćina sönsom la Plose.


Al Plan Gran chidlada por la Uniun de San Vinzenz y l’Aiüt por combate le crebesc – „Les Montanares” y „I Soliti da Rina” les mius scuadres Alexandra Erlacher y Tondl Hochwieser i campiuns dl dé La gran chidlada a scuadres à oramai süa tradiziun y s’à fat n bun inom. La domënia do Gnissant éra indô stada tan inant. 41 scuadres de cater porsones (21 scuadres d’ëi, 14 d’ëres y 6 moscedades) à tles chidlares da Runcac rosedè danter les nü da doman y les ot da sëra n stlafun de chidli. Al é stè n dé de devertimënt y de spirit sportif, olache tó pert é ćiamò plü important co davagné. „Chidlé por

daidé” êl scrit söles medaies. Vigni ann vëgnel chidlé por n bun fin y le davagn ti é jü chësc iade ala Uniun de San Vinzenz y al Aiüt por combate le crebesc (Krebshilfe). I dui surastanć Andrè Videsott y Antonia Lanz à podü pié do cun ligrëza y reconescënza la bela soma de 3.000,00 Euro porom. Bel dilan ai organisadus, ai patruns dles chidlares, ala Cassa Raiffeisen, a düć i sponsors che à contribuì al garatè dla manifestaziun y sambëgn inće ales chidladësses y ai chidladus che à tut pert. La miù scuadra dles ëres é indô stada chëra de „Les Montanares” (Annamaria Ties, Angela Feichter, Rosalia Obojes, Flora Weiss) che à batü les „Ëres 1957”

Les trëi mius scuadres dles ëres (1. Les Montanares, 2. Ëres 1957, 3. Les Cartadësses).

503


Al Plan (Gerda Complojer, Dolly y Maddalena Mutschlechner, Clara Call). Pro i ëi à „I Soliti da Rina” (Davide y Martin Ferdigg, Pepi Mellauner, Andrea Anvidalfarei) batü „I Turbi” (Franz Daverda, Raimund Rigo, Patrick y Simon Complojer). Campiuns dl dé é stà

Alexandra Erlacher (201 chidli) y Tondl Hochwieser (210 chidli). Le chidladù plü vedl é stè Friedl Pedevilla (86 agn) y le plü jonn Zuccolotto Roberto (9 agn). Chilò ćiamò la miù/le miù de vigni categoria do l’eté:

ëres sot i 20 agn:

Kanetscheider Vanessa

178 chidli

ëres 21-30 agn:

Call Bettina

145 chidli

ëres 31-40 agn:

Verginer Rosmarie

148 chidli

ëres 41-50 agn:

Erlacher Alexandra

201 chidli

ëres 51-60 agn:

Mutschlechner Dolly

157 chidli

ëres sura i 60 agn:

Ties Annamaria

150 chidli

ëres Uniun Chidlé:

Complojer Gerda

198 chidli

ëi sot i 20 agn:

Ellecosta Marco

151 chidli

ëi 21-30 agn:

Ellecosta Andrea

174 chidli

ëi 31-40 agn:

Winkler Markus

169 chidli

ëi 41-50 agn:

Zingerle Walter

195 chidli

ëi 51-60 agn:

Ferdigg Adolf

189 chidli

ëi sura i 60 agn:

Complojer Jonson

172 chidli

ëi Uniun Chidlé:

Hochwieser Tondl

210 chidli

504


La PLi

La Pli • Ingrid Willeit

L’aier da Biei: al ven dit che le maester Jepele Frontull stea ores sonté sot cösc lën a meter adöm composiziuns. Gran pert dal Scioz de San Jenn dess inće ester gnüda scrita sot l’aier da Biei.

505


La Pli Le tomp I pröms dis dal ann è stês valgamia frëić, mo do la pröma edema è le gran frëit caré y les temperatöres s’è alzades de trep y le termometer n’è val’ net nia plü jü sot a 0 gres de frëit. Ala fin de jené s’à les temperatöres endô arbassé de trep, mo nia por dio: do la pröma edema de forà è le freit caré y al è gnü fora en tomp ćialdin, con temperatöres trep altes por la sajun. Le gran frëit ne s’à nia plü lascé sontì y ala fin de merz èl belo gnü arjunt sön le misdé i +17 gres. I pröms mënsc dal ann è stês plü o manco dagnora da bel tomp, la nëi y la plöia s’à mâ lascé odëi da enré en iade. L’invern è tosc jü a piz y na bela aisciöda con trep bel tomp y temperatöres ćialdines à ensciö motü man. Con temperatöres basses por la sajun y trepa plöia à motü man l’isté. I paurs à fat na gran fadia da mëter ete le fën, deache tal meter man dal isté èl sté püć dis olach’al ne foss nia tomé val’ gota de plöia. Y por cösta gaoja à i paurs motü man da sié fën empormó ala fin de jügn. Le tomp s’à empormó stabilisé ala fin d’agost, olach’al è gnü fora temperatöres ćialdes y le soredl è sté finalmonter da odëi por trec dis endolater.

Eniann è i paurs gnüs tardis con le mëter man da sié fën.

506


La PLi

Le bel tomp y le bun ćialt à döré ćina ai pröms de dezëmber.

I pröms fostüs dal invern è stês da odëi belo ai 18 de setëmber, canch’al à fat jö 25 cm de nëi a na altëza de 1.500 metri. Mo l’altonn ne s’à nia lascé tó le post y s’à atira lascé odëi sön söa plü bela pert: le bel tomp y le bun ćialt à döré ćina ai pröms de dezëmber, con danter ete mâ püć dis de plöia y val’ sblauch de nëi. Empormó i pröms dìs de dezëmber àn odü endô l’invern: la nëi tan aspetada è tomada. L’ann s’à slüt jö con en bel mantel blanch. MOVIMONT DLA POPOLAZIUN Dal ofize dla popolaziun de Comun Dal 2011 èl sté a La Pli 7 bacês (2 demanco co l’ann denant), 9 morć (2 deplü co l’ann 2010), 11 è gnüs a sté (7 deplü co l’ann denant) y 11 s’an è jüs (2 deplü co dal 2010). Le dé 31 de dezëmber 2010 viêl ćiamó a La Pli 831 porsones, en ann plü tert ma plü 829. Nasciüs y nasciüdes a La Pli (baćês a La Pli) Maja Zingerle, Niederdorf Alex Trebo, Joshua Moling, Daphne Clara, Noah Willeit, Samira Maria Lerchner, Jonas Willeit,

de Manfred y Helga, de Christof y Monika, de Johanna, de Vitus y Daniela, de Georg y Silvia, de Robert y Petra,

La Pli La Pli Al Plan Wien Falzes La Pli 507


La Pli

Joshua Moling, nasciü ai 16 de forà.

Jonas Willeit, nasciü ai 14 de messé.

Jogn y jones d’La Pli co s’à dé adöm Franz Feichter y Gabriella Pezzedi, Sarah Peslalz y Stefan Zingerle, Simon Kehrer y Marta Willeit, Rita Maneschg y Horst Mutschlechner, Manuela Mutschlechner y Philipp Tolpeit, Pio Crazzolara y Lara Pezzei,

Al 1 d’otober s’à dé adöm Marta y Simon...

508

….y Rita y Horst.

San Ćiascian, ai 4 de jügn La Pli, ai 18 de jügn La Pli, al 1 d’otober La Pli, al 1 d’otober Al Plan, ai 8 d’otober La Val, ai 22 d’otober

Ai 4 de jügn s’à maridé a San Ćiascian Gabriella y Franz.


La PLi Porsones mortes y sopelides a La Pli Frida Ritsch, Tomele da Rara, ai 16 de jené Genoveffa Ellemunter ved. Rigo, Matlogn, ai 16 de märz Giustina Agreiter ved. Maneschg, Framacia, ai 22 de märz Jep Ellecosta, Ombolt, ai 2 de mà Anna Ploner Rigo, Alnei, ai 24 d’agost Albert Frontull, Framacia, ai 24 de agost Jep Baldissera, Roje, ai 27 d’agost Edelberta Costa Hochwieser, Rü, ai 25 d’otober Fonso Rovara, Arot, ai 16 de novëmber

(85 agn) (83 agn) (89 agn) (86 agn) (73 agn) (50 agn) (80 agn) (47 agn) (71 agn)

Porsones nasciüdes a La Pli, mortes y sopelides foradecà Magdalena Palfrader, Pré / Eyrs, ai 20 d’aorì (70 agn) Angela Pedevilla, La Munt / Cortina, al 1 de setëmber (79 agn) Sr. Augusta Emma Frena, Cianoré / Zams, ai 14 de dezëmber (78 agn) Notburga Complojer Pitscheider, Longega/Bornech ai 20 de dezëmber (85 agn) Frida Ritsch Frida è nasciüda a Rara, sön le lü dal Tomele, ai 9 de dezëmber dal 1925. Belo con 9 agn àra pordü so pere y è ensciö corsciüda sö mâ con söa oma y so fre Anderle. Dertan la secunda vera è Anderle gnü cherdé da jì pai soldas y ensciö romagnea les döes eres da sóres sön le lü. Adöm con söa oma à Frida te cösc tomp cröde laoré y scintré sön le lü, ćina che Anderle è endô gnü a ćiasa. Plü tert àra spo daidé fora la familia de so fre, te chëra ch’ara è dagnora stada en gran ejompl de fede y de bunté.

Frida è gnüda cherdada tla ćiasa de Chël Bel Dio ai 16 de jené, tla bela eté de 86 agn. Genoveffa Ellemunter Fefa da Matlogn è nasciüda ai 2 de jené dal 1928 tla ćiasa dal Pinter sö Les Ćiases; ara ea la secunda dles cin mitans y dai dui mituns de Jep Ellemunter y Maria Willeit Damez. Belo en chël dé l’àn portada jö La Pli a bato y al ti è gnü dé l’ennom dla santa dal dé do: Genoveffa. Ai 3 de mà 1936 èsera jüda ala pröma comegnun y ai 22 d’otober 1939 a 509


La Pli confermé dal vesco Johannes Geisler. Ai 11 de forà 1953 àra maridé Jep Rigo y è ensciö roada ia Matlogn, olach’ara à trat sö la familia, fat en pü’ da só al cogné signor Matio y inće fistidié trep por le picio lü - gran ligrëza àra con la lëgna. Fefa n’à nia albü na vita saorida: de mà dal 1936, canch’ara â 8 agn, è morta söa oma; cin’ agn alalungia à spo la familia jona dal Pinter mossü la trà ennant inće zonza le pere, co ea gnü „condüt” demez dal 1939, püch do ch’al â maridé Maria Costa de Rü, empröma fora tai paîsc encër Desproch, olach’al à fat le postin, y à spo mossü ji dedô te vera. A cösta maniera messâ les mitans dal Pinter branćé gonot inće te laûrs da ël. Trec agn è Fefa spo stada a patrun: sön i lüsc da Mez, dal Kehrer y de Brach y inće dui agn sön le gran lü dal Roaner a La Pli da Valdaora. Te düć chisc agn àra emparé da fà de vigne sort de laûrs te ćiasa y ćiampopré, y bën inće da sparagné. Posoćes è bën spo stades les crusc ch’ara à mossü porté canch’al ti è mort, laôta zonza sëi y capì le porćiodi, bën 6 dles 9 creatöres ch’ara â motü al monn: chës „pices mitans y Matio” - desch’ara dijea. Düć chisc momonć, desco chël canch’ara è romagnüda vëdoa l’ann 1987 y spo inće le tomp de söa maratia, àra porté con gran fede y zonza fà pöde. Ara è gnüda daidada, sogü da sü pici agni y da chës porsones co ti à fat en bun guern, mo dantadöt inće dla spatenöra ... inće porchël àra porté düć i festidi de söa vita con forza y coraji y à salpü da aprijé con reconescionza düć i bi momonć ch’ara à podü passé. Fefa da Matlogn è stada na oma da na gran pazionza y al ti sâ dër bel da cunté, dantadöt inće ai nus, dai tomps da plüdadìo, dla vita da paur da en iade. 510

Fefa è morta a Matlogn sön la doman dai 16 de merz. Che Fefa palsi tla pêsc de Dio! Giustina Agreiter Iustina è nasciüda ai 2 de mà dal 1921 a Alnei, desco möta plü vedla de 6 mituns. De chisc è mâ plü söa só Maria en vita. Roês i agn de scora, è Iustina roada a fà fancela sön le lü da Sach, olach’ara à emparé da conësce Davide, möt de Lois, le paur da Sach. Do val’ agn s’à Iustina y Davide maridé y è jüs a vire a Framacia, olache Davide â ierpé en tòch de terac. Sön cösc s’àl spo fat sö en picio lü da paur, con ćiasa y majun. D’isté jei deboriada sön Sennes a vardé. Les atres sajuns se laorâi ete le lü. Davide â inće na picia siëia da sié lignan. Deach’ai ne podea nia avëi mituns, ài trat sö la möta Albina. Iustina y Davide ti à dagnora orü en gran bun a Albina y ai l’à dagnora odüda desco söa dërta möta. Albina ti à inće dagnora orü dër bun a entrami y ara i à dagnora odüs desco sü dër geniturs. Do la mort de Davide à Iustina vonü i tiers ch’ai â. Iustina à dagnora vit na vita dër sciompla. Sciomia ch’ara viea plülere tla meseria, àra dagnora na man daverta por düć – ara se proâ dër da daidé chi co n’â debojügn. Da odëi n’êra nia cis gonot al ea na bona porsona co se tignìa dalunc da ciacoles de jont y lasciâ en pêsc düć


La PLi canć. La domëgna jêra dagnora a mëssa adora y ara â dër ligrëza canch’ara podea sonté. Cuntra la fin dai 80 agn èra jüda te Ćiasa de Palsa, por ciafé le guern che era n’ea nia plü bona da se fà enstëssa. Chël Bel Dio è gnü a s’la dô püćes edemes denant ch’ara podess festejé i 90 agn: Iustina è morta ai 22 de merz. Anna Rigo Nane de Hansele - desch’al i gnea dit è nasciüda dal 1938 desco terza de 7 mituns a Corterëi da Maria de Val y Jep de Casun/ La Munt. L’ann 1963 s’àra maridé tla dlijia de Santa Maria d’La Pli con Jan Rigo, de Hansele/Alnëi. Con na gran fede cristiana y crëta te Santa Maria âra motü al monn 7 mituns y trat sö cun so om na familia devota tles oraziuns y frëma tai valurs cristians. Nane à albü da portè i ultimi cater agn de söa vita de gran crusc por la sanité, d’agost èsera gnüda cherdada da Chël Bel Dio tla pêsc eterna. So om y sü mituns à podü tó comié da ëra tla unité y speranza de ressoreziun. Albert Frontull Desco l’ultima stera sö a cì se desfanta ia bel chit sön la doman, ensciö s’an è jü Albert bel chît sön la doman dai 24 d’agost tal spitol da Bornech. Canche na porsona, a chëra ch’an ti à orü tan bun y con chëra ch’an à

partì en gröm de emoziuns, de bì momonć, s’an va da cösc monn, rèstel en gran öt y en gran encorsciomun. Mo i bi recorć che i àn tal cör y la speranza da s’odëi endô dëida soporté le dolur. Albert è nasciü ai 16 de setëmber dal 1960 desco nono de 11 mituns de Germano Frontull dal Casun y Maria Carolina Willeit de Mareo. Do la scora elementara a La Pli è Albert jü a Porsenù tal Vinzentinum a fà la scora mesana. Enlò àl inće frecuenté i pröms trëi agn de liceo tlassich. I ultimi dui agn con matura àl fat a Bornech. Le stüde de teologia àl motü man en valgügn agn dedô a Porsenù y le titul da Magister àl arjunt tl’Université de Desproch, con la tesi de laurea: „Christliches Verständnis der Ehe – Ehevorbereitung als Prozess” pal Prof. Dr. Franz Weber. Albert ea belo da picio en möt talenté, dagnora dla bona löna y arjigné da fà damat. Inće te scora se fajêl dër saorì, al ea dër en bun scolare y se proâ dassënn. D’isté daidâl con bona orenté, adöm con söa familia, laoré sön le lü da paur. Fadies y bries ne sconâl nia. Al à albü la fortüna da crësce sö te na gran familia, con en gröm de fredesc y sorus y inće da passé en gröm de tomp lëde con i mituns dles families ijines. Dër gonot s’abinâ i mituns a fà damat tla natöra. Al gnea fat jüć desco la scogna, la iata borba, śoghé al palê, fat stales te bosch, d’invern jên con i schi sön pistes ch’an se batea enstësc y con la lösa. Dër püch bastâ por se devertì, sté adöm en compagnia y fà na dërta hez. Cöstes esperionzes è sogü stades fondamentales y de gran aiüt por la vita. Albert â na gran fantasia, creativité y en gröm de interesc, y inće dagnora 511


La Pli

arjigné da daidé. A Albert êl en gröm co ti orea bun y stea ienn te söa compagnia. Al sâ dër da cunté matades, te vigne situaziun âl la dërta batöda arjignada y fajea rì dassënn düć con söes matades. Al â na filosofia personala dër sota y na gran forza da superé i problems. Por vignön âl na bona parora, sön ël podên se lascé. Tla porsona odêl ël dagnora mâ

512

le bun y ea bun da azeté vignönn co che al ea, y ne iudicâ mai degügn. Te so tomp lëde jêl dër ienn a salté, a pè da munt sö y con la roda. Ensciö âl ciafé belo da picio ensö inće dër na gran ligrëza con le sport, al à fat l’ejam de maester dai schi y à ensigné plü agn tla Scora dai Schi d’Al Plan de Mareo. Dantadöt âl dër na gran


La PLi motivaziun da ti insigné cösc bel sport ai pici mituns, a chi ch’al ti orea tan bun. Söa gran pasciun ea sambën le jüch dal palê. Belo tla scora mesana dal Vinzentinum êl dër conesciü desco „śogadù d’or”, chël co fajea en gröm de goi. Le plü bel ti sâ da fà „palleggi”. Al ea na morvëia da i ćiaré pro tan saorì ch’al se fajea. Val’ iade ne roân gnanca do da i compedé düć chi ch’al fajea. Da recordé è inće le numer dai „palleggi” ch’al à fat da d’ël a ćiasa: 1.248! Śoghé à Albert te deplü squadres desco pai jogn d’Al Plan, con le Longega, Mareo y Rina a livel d’amateur y dedô àl fat l’acompagnadù dla scuadra dal palê dai jogn. Acompagné la scuadra U15, pa chëra che so möt Samuel śogâ, ti dea inće na gran forza tratan le tomp de söa maratia. En gröm de iadi àl fat pa les partides segnaligna. Extra na gran ligrëza âl spo albü canche la scuadra – sot ala direziun de Marco Mutschlechner - à davagné le terzo post pal campionat provinzial. Te chë ocajiun ti à i pici śogadûs porté la medaia da ël a ćiasa y ti l’à metüda encèr le col. Nia ma le sport ti dea gran sodesfaziun, mo Albert â inće en gran talënt por la musiga. El è sté pal grup di fondadus, en cört tomp inće presidënt y, plü agn ćiantadù dal „Cor Vocalis” dla Val Badia, pal Cor de Dlijia d’La Pli y a Bornech pal Cor dai Capuzineri. La gran ligrëza por la musiga y le ćianté àl ciafé belo da picio te familia, olach’al gnea dër gonot soné y ćianté adöm. Ël enstes ea inće dër bun da soné i orghi da man y al ne se lasciâ nia petlé da i tó ca por fà aorela cörta pa plü festes. Aldì söa bela usc da tenor fajea dagnora na gran ligrëza. Te so tomp lëde scriêl inće poesies

y rimes. Al à inće scrit de plü tesć por ćianćes de dlijia, meditaziuns y funziuns liturgiches. Al è inće sté pal Consëi dai Jogn dla Val Badia. Te söes composiziuns pon capì che Albert â en liam dër sterch con Chël Bel Dio y söa creaziun. I reportun le test de na ćianćia che le „Cor Vocalis” à ćianté pa la noza de Albert y Carmela y, cösta vën dagnora ciamó ćiantada pa festes de familia y pa plü ocajiuns: Tò amur, Beldio Töa man Beldio se mëna nos dagnora, sön tè podunse entrês se tralascé porchël orunse düć adöm t’laldé śën, de döt orunse encö te rengrazié. To amur Beldio se scinca a nos la forza da jì tla pêsc le tru tres vigne dé y resta con nos döta la vita, acompagnëia i vari ch’i fajun. De to amur tan gran ne dubitunse, por nos è töa parora lominus; la vita sön cösc monn è töa scincunda, I te laldun te töa creaziun. To amur …. Nos düć, Bel Dio, a té se afidunse, stass’ dlungia vigne dé con tò aiüt, ch’an viri l’unité con gran ligrëza, I te periun do töa benedisciun. To amur…. (Test Albert Frontull ) Albert ea en testemone de fede sciompl y sonzier y â la convinziun che l’amur y la misericordia de nosc Signur è le plü gran valur. Ël sontìa inće la responsabilité y la ligrëza da porté 513


La Pli ennant y fà madorì la fede cristiana te familia y te scora. Metü man da ensigné religiun à Albert tla scora mesana da San Martin, dedô âl ensigné por deplü agn tla scora mesana y tles scores altes da La Ila. Con gran ligrëza à spo Albert pié do le post da jì a ensigné tal liceo tlassich a Bornech, te chël ch’al à ensigné ćina enultima. Al â dër en bun raport con sü colegs y sc’an encunta vigne tant zacai, spo cuntai con gran ligrëza ći riödes ch’ai se dea con Albert. Albert ensignâ dër ienn y al ti orea propio bun ai scolars, al laorâ inće sön avëi en bun raport empara. Dui de sü scolars le recorda ensciö: „Albert fô n profeser che vignun â gian! I scolars l ’ess plü gian albü por vigni materia. Tratan sües leziuns n’ê l’imparè nia la cossa plü importanta, Albert orô fà stè saorì sü scolars y i devertì! Pro sü libri de scola se portâl inće tres impara n liber da barzeletes, al ê tradiziun mëte man la leziun cun n pêr de stories da rì. Por nos ê Albert nia mâ n professur a chël ch’i ti portân respet mo inće na porsona da chëra ch’i podôn tó n bun ejëmpl y dantadöt n bun compagn. Al conesciô nostes pasciuns y hobby, cun ël podonse baié de palê, schi, televijiun, scora y sc’i ân n problem savôl tres da se dè n consëi. Sc’i l’incuntân fora por paîsc spo stôl tres chit a damanè sciöch’ara se jô y inće sc’al à albü na 514

vita plëna de crüzi l’unse tres odü cun la bona löna. Al s’à dër desplajü da aldì de süa maratia y püch dedô de süa mort, mo i savun che śëgn él düć che po n pü’ rì sö te paraîsc deach’ai à ciafé Albert che ti cunta sigü val’ barzeleta! I oréssun tó l’ocajiun de le rengrazié por döt ći ch’al s’a portè dant y por ester stè tres cun nos ti momënć de bojëgn! Giulan, Albert Sarah y Freddy.” Da alzé fora èdl le gran valur ch’al ti dea a söa bela familia y la gran ligrëza che Albert â empara. Al à maridé Carmela Fiung de Detto y à albü 3 mituns: Michela, Samuel y Elias. Albert metea la familia dagnora al pröm post. La familia ea le certl y le post olache Albert se stea le plü saorì y ćiarâ da fà sté saorì i atri. Düć chi co jea da d’ël a ćiasa sontìa ch’al ti orea bun y ch’ai ea begnodüs. La porta de söa ćiasa ea dagnora daverta. Albert è sté en bun om y pere de familia. Ël ne pretendea mai che i mituns fajess chël che ël orea, mo al ti lasciâ na gran liberté y ti viea dant le bun ejompl. Con gran sentimont cuntâl de söa famila y te sü edli podên odëi le lominus dla gran


La PLi ligrëza che ël â empara. inće sc’al n’à nia albü saorì, che inće te söa familia êl dificultês, dantadöt de sanité, êl bun da ti dé le dër significat ala vita y â empò la bona löna, chë bona löna co ti è gnüda metüda belo te cöna. Baldi d’altonn dal 2009 àl ciafé la borta noèla de söa maratia crödia. Śën sâ Albert ch’al â na gran crusc da porté. La crusc de na maratia co ne va fina aldedancö nia da vari. Con gran fede s’àl metü tles mans y tla santa orenté de Chël Bel Dio y n’à mai pordü la speranza da èster bun da la superé y varì. La maratia s’â trasformé te na forma dër agressiva y Albert à ma plü podü vire gnanca dui agn. inće tratan söa maratia ea Albert da amiré co che al ea bun da porté la gran crusc zonza mai baudié o ti la fà pesé a zacai. Sc’an damanâ Albert: „Co vara pa?” rospognêl dagnora: „Ara va bun.” Mâ en pêr de dis denanche Chël Bel Dio s’al cherdass respognêl: „Ara ne va nia mal”. Albert dër bel iolan de tò ejompl de vita y de fede de töa bona löna y de vigne iade che tö s’as ascuté sö, dër bel iolan che t’âs te vigne momont na bona parora y ch’i podên dagnora gnì da tè, iolan de töes poesies beles y sotes, de töa aorela cörta y de töa facolté da se fà dagnora rì, de to gran umor. Iolan dal ensegnamont y dla forza da azeté la vita dagnora, de töa umanité, umilté y solidarieté iolan che te s’as orü bun y che i ân podü t’orëi bun y dai bi momonc ch’i àn podü passé y vire con tè. Do na vita bën tre’ massa cörta, mo plëna de ligrëzes y festidi, làsceste indô

en gröm de fostüs d’amur y śën poste palsé tla pêsc de Chël Bel Dio. Scrit da Hubert y Veronica Frontull, Sëlva, 22-02-2012 Edelberta Costa Hochwieser Edelberta è nasciüda ai 8 d’aorì dal 1964. Corsciüda sö èra sön le lü de Rü, desco möta sóra de Maria Valentin da La Val y Jep Costa. Edelberta n’à nia albü na infanzia saorida: le laûr sön le lü ea dër gran y deache i geniturs n’ea nia plü tan jogn, s’àra dagnora dër proé da daidé fà ia i laûrs sön le lü. Por podëi èster a ćiasa a daidé, n’èra do la scora mesana nia jüda a stüdié ennant, mo ara à atira motü man da laoré. Edelberta à dagnora daidé ienn sü geniturs y ara ne se tirâ zoruch dan da degün laûr, sii te ćiasa co te stala. Con 21 agn àra maridé Peter Hochwieser de Socherle, co è spo gnü a daidé Edelberta sön le lü de Rü. Fora de cösta uniun èl nasciü na möta y cater mituns. Por Edelberta à la familia dagnora albü en gran valur y gnea dagnora al pröm post. Edelberta s’à inće dé trep da fà por la vita de ploania: val’ ann àra fat marcadëntra pa la uniun dai Scizeri y por trec agn èsera stada öna dles sorastantes pa la Uniun dles ëres. Cösta encìaria àra dagnora tut sö con trepa responsabilité y na gran motivaziun. 515


La Pli Edelberta à dagnora albü en gran cör por i atri: por chi co â crusc da porté àra dagnora na bona parora y sc’al gnea enzai adoré aiüt, spo êra öna dles prömes da se lascé odëi. Con presciapüch 40 agn àra ciafé na borta maratia, mo ara à dal pröm dé ennant combatü con dötes söes forzes. Mai ne s’àra lascé demoralisé, ara â dagnora la bona löna y inće na bona parora por i atri. Canch’al ea na festa te paîsc manciâ Edelberta da enré en iade. Al ti sâ bel da sté danter jont y da s’la rì. Te dlijia êra la domegna sćialdi dagnora da odëi: la fede ti dea na gran sbürla da jì ennant y da ne la dé nia sö. inće sce la borta maratia se lasciâ odëi tres endô, à Edelberta dagnora laoré ennant sön le lü y inće te d’atri posć. Canch’ara ti jea mal ne baudiâra mai, mai ne se plürara, ara ea dagnora encontonta y dijea ch’ara ti jea bun. Ćina ala fin àra combatü con dötes söes forzes y ai 24 d’otober s’an èra spo jüda por dagnora, a palsé tla pêsc de Dio. Jep Ellecosta Jep Ellecosta, conesciü desco Jep da Taibun, è nasciü al 1 de merz dal 1925 sö Taibun/Frena. Jep è corsciü sö con trëi fredesc y trëi sorus. Do la scora elementara, fata a La Pli, n’è Jep nia plü jü ennant a scora mo à atira motü man da jì a patrun. Deplü agn èl sté fant jö 516

da Zelestina, sön i lüsc de Nichele, de Tomele y de Plaza. Plü tert s’an èl spo gnü ca Fordora, sön le lü dl Ombolt, olache söa só Nese ea maridada. Tlo èl romagnü por plü o manco 50 agn. I dis da bor’ tomp êl gonot da odëi jö Al Plan y i dis da bel tomp êl da odëi sön le lü, olach’al daidâ alaleria y te bosch. Les domëgnes jêl ienn fora Biei o ete Frena a vila. A Jep ti sâl dagnora bel da sté en compagnia y da fà matades. Do na vita plëna de laûr, s’an èl spo jü sö da Chël Bel Dio ai 2 de mà. Jep Baldissera Jèp da Roje è nasciü ai 13 de jügn dal 1931 sön le lü da Roje. Da picio ensö èl dagnora sté a daidé sön le lü. Cösc àl spo plü tert inće sorantut. D’invern èl sté por trec agn pal lift – Jep è sté pal pröm lift co è gnü fat da Raiscia ćina sön Plan de Corones. D’isté stêl dagnora a ćiasa y se laorâ ete le lü. Jep à vit na vita dër sciompla y plëna de laûr. Canche le pëis dai agn se lasciâ sontì y al n’ea nia plü bun da laoré, èl jü te Ćiasa de Palsa a San Martin, oalch’al è gnü cherdé da Chël Bel Dio ai 27 de agost. Alfonso Rovara Fonso d’Arot è nasciü a Arot ai 27 d’aorì dal 1940 desco cuarto möt dla familia de Iaco Rovara y Nane Frontull. I 8 agn de scora àl fat a La Pli. Dai 10 agn ennant


La PLi àl fat por 5 agn le famëi fora por les pastöres da Frena. Dedô àl motü man da laoré le lü da paur con sü fredesc plü vedli, Jep y Eduard, y sambën inće con söes sorus Vitoria, Emma, Lisele y Maria. Laôta gnêl laoré döt a man: d’aisciöda êl da spane coltöra, dedô êl da fà si. Da San Jan metên spo man con le sié, döt cun la falc gonôt belo dales cinch da doman ennant. Domisdé êl spo da restelé y da porté ete le fën con la cracia. Fonso jea dër ienn do le sié fën sön so bel pre da munt de Serghes: danlò l’aldîn

döt le dé ćiantenn y cighenn. D’altonn êl spo da laoré de lëgna. Döt l’invern gnêl mené taies con le ćiaval da Chi Jus de Plan de Corones ćina jö Framacia. Dal 1968 à so pere Iaco partì le lü y öna na pert à ierpé Fonso y Vitoria. Encër le 1970 àl motü man da jì pa i lifć ete Furcia d’invern y l’ater tomp fajêl laûrs da paur con söa só Vitoria y sü nus. Fonso â dër ligrëza con la natöra, con i tiers y dër bel ti sâl da slafé le tomp dla Segra. Do val’ agn ch’al è jü en ponsiun s’àl amaré de na maratìa crödia y ala fin àl albü trep da döré. Fonso è mort ai 16 de novembre t’ospedal da Bornech. Al à lascé endô na gran lerch. Sü familiars s’al recorda con gran amur y reconescionza. Fonso â dagnora la bona löna, al ea dër encontont y al ti sâ tan bel da vîre.

VITA DE PLOANIA Aziun dai Trëi Resc I pröms dis dal ann èl gnü motü a jì l’aziun dai Trëi Resc. I crejimanć è jüs cun sü acompagnadus fora por les ćiases a cheie adöm na spenora por sostignì le proiet „Ega saubra tal Brasile”. Signor Heinrich festejëia i 70 agn Ai 11 de forà à le Consëi de ploania d’La Pli festejé, adöm con le Consëi de ploania d’Al Plan, i 70 agn de signor Heinrich. Da doman èl gnü zelebré na mëssa da festa a Al Plan, da sëra öna a La Pli y dedô è entrami i consëis jüs con signor Heinrich jö Sotrù a cëna.

Ön en grup dai Trëi Resc co è jü a cheie adöm val’ spënora.

517


La Pli Tomp da Pasca

Pröma Comegnun

Sön la pilora da Pasca, che nosta ploania dà entrês ciamó fora, èl gnü motü sö dant le presbitere nö y ia dedô le vësco Karl Golser. Daète èl da odëi le Vagnele de San Lüca, co cunta dai discepui da Emmaus.

Ai 8 de mà èl jü 17 mitans y mituns ala pröma comegnun: Margit Brandlechner, Manuel Costabiei, Federica Ellemunter, Lisa Erardi, Veronika Konrater, Romina Kosta, Andreas Maneschg, Daniela Pedevilla, Vanessa Pedevilla, Anna Peslalz, Elisa Rigo, Roman Rindler, Armin Taibon, Stefan Taibon, Denis Trebo, Chiara Willeit, Sara Willeit. Adöm con i geniturs èsai gnüs acompagnês te dlijia dla Musiga y do mëssa, ćiantada dai scolars, èsai jüs sön calogna a gosté. Eniann àn odü le pröm iade les mitans y i mituns dla pröma comegnun iestis anfat: por düć èl gnü arjigné joches blanćes.

Pasca 2011.

Por le pröm iade an odü les mitans y i mituns con les joches blanćes.

518


La PLi Confermaziun Ai 5 de jügn èl sté 19 mitans y mituns co è jüs tla dlijia d’Al Plan a confermé: Sandra Brandlechner, Gabriel Daverda, Max Daverda, Jolanda Dhama, Andreas Ellecosta, Robert Ellecosta, Veronica Ellecosta, Lukas Hochwieser, Jonas Kastlunger, Magdalena Konrater, Marion Palfrader, Elena Pedevilla, Marco Peslalz, Pius Ploner, Melanie Rigo, Rafael Rigo, Felix Taibon, Samuel Trebo, Giulia Vollmann.

Cor de dlijia d’La Pli, adöm cun en cor dla Svizzera, co ea en chë fin dal’edema a La Pli. Do mëssa à ciamó i dui cors ćianté sön plaza val’ ćiances en onù dai iubilars. Dedô ea i iubilars y sü familiars enviês te Ćiasa dles Uniuns a tó l’aperitif y a sté ciamó en pü’ adöm.

Iubileums da noza Ai 18 de setëmber s’à endüné i pêrs co podea festejé le iubilare de matrimone. La mëssa da festa è gnüda ćiantada dal

I iubilari le dé ch’ai s’à maridé.

I pêrs dal „Iubileum da noza” dal ann 2011.

519


La Pli Chisc ea i iubilars da noza 45 agn: Jep Rigo y Emma Paur, Iaco Pedevilla y Rosa Trebo 40 agn: Franz Trebo y Rosa Burchia, Gustl Winkler y Elisabeth Meraner 35 agn: Thomas Rubatscher y Maria Call, Adolf Feichter y Berta Kehrer 30 agn: Andrea Willeit y Alma Obojes, Paul Palfrader y Paula Erlacher 25 agn: Isidoro Agreiter y Frieda Ritsch, Albin Feichter y Michela Fiung, Jan Ploner y Rita Ploner

Le Consëi de ploania d’La Pli à, adöm cun d’atres uniuns dal paîsc, envié adalerch la jont d’La Pli co vir foradecà. Al è gnü mené demez 424 envić. De chisc à plü o manco mec tut pert ala festa, co è gnüda tignida en Segra dal Rosare. Ales 9.00 s’ài abiné ala mëssa, zelebrada dal degan nö, signor Iaco Willeit, adöm cun le ploan signor Heinrich Perathoner y con d’atri dui prei enviês, signor Raimund Mühlmann y signor Iaco Ploner. Le Cor de dlijia à ćianté la „Festmesse en C” de Robert Führer. Te söa pordica à signor ploan sotligné l’emportanza da avëi en daćiasa, da avëi raîsc y da avëi en post olach’an se sont da ćiasa.

Deach’an à pa cösta ocajiun inće orü tignì la festa de contlujun dai laûrs pa la dlijia, le ćiampanin y la calogna, èl sté do mëssa le presidënt dal Consëi de ploania, Jan Willeit, co à spo porté dant en salüde de bën gnüs a düć i enviês y inće a deplü raprejentanć de istituziuns publiches y privates co à daidé finanzié i laurs, danter chisc: l’ombolt de Mareo Albert Palfrader, l’assessur d’La Pli Richard Erlacher, Heinrich Huber por la Fondaziun Cassa dal Sparagn, Hubert Pedevilla dla Cassa dal Sparagn d’Al Plan y Hubert Frontull dla Cassa Raiffeisen Val Badia. Emplü àl podü salüdé l’artist de ćiasa Franz Kehrer y l’architet Friedrich Tasser. Le presidënt dal Consëi d’aministraziun, Jep Agreiter, à spo

Por passa en mëns n’èl nia sté meso da tignì la mëssa te dlijia.

Da odëi amez ći corù che la dlijia â denant ch’ara gnèss ressanada.

Segra dal Rosare

520


La PLi

La dlijia do che ara è gnüda restaurada.

porté dant en cört i laûrs co è gnüs fać: „Motü man an dal 2003 con le ressané la calogna defora ia y fà fora val’ locai daéte, p. e. en archif por documonć vedli. Dertan èl inće entrês sté le ponsier da comedé le presbitêr, mo ćina ch’an à ciafé la dërta soluziun èl passé plü agn. Sc’an è spo roês a na contlujiun èl sogü gran merit dla competënza y dal bun ennom de Franz Kehrer. Ensciö à, al 1 de mà dal 2010, le vesco Karl Golser podü benedì l’alté nö. D’altonn dal 2010 èl spo gnü fat i gragn laûrs sön ciampanin. Por 3 mënsc n’à les ćiampanes nia plü soné, mo por Nadé èsera belavisa endô jüda. Eniann d’aisciöda èl spo gnü restauré la dlijia daète fora. Te cösc tomp è stada la Ćiasa dles Uniuns nosta dlijia y rodunt por Pasca èsera endô jüda da slü jö i laûrs. Dedô èl ciamó gnü fat laûrs te

sacrestia y slüt jö i atri laûrs.” Do cösta pert ofiziala è la festa jüda ennant con la prozesciun fora Brach: le bun tomp y la bela natöra à fat da cornisc a na prozesciun tan lungia, ch’an n’à belo dio nia plü odü! Dedô à spo la Musiga d’La Pli tignì en conzert sön plaza y por düć èl sté les ëres y le KVW co à organisé y arjigné ca de vigne sort da mangé y da bëre. Dertan èl inće sté l’ocajiun da jì a i ćiaré ai frabicać de dlijia. Gran enterès èl sté por le ćiampanin, deache enlò ne pon nia tan saorì pormez. Te calogna èl spo gnü coü adöm cosses enteressantes da lascé ćiaré, desco documonć vedli, retrać de degagn y prei, statues. inće na picia mostra de „Klosterarbeit„, por chëra che Karin de Baldessé à tignìt en curs, èl sté da odëi. Te scora èl sté i scolars dl’elementara 521


La Pli co à arjiné na mostra de dessëgns sora le tema: „Ći fêj pa la jont encontonta”. Ales 13.00 ea düć chi da foradecà enviês a marëna tla Ćiasa dles Uniuns. Pa na panicia y tultres à düć podü sté adöm a s’la cunté. Le dé è jü a piz con i espi da festa, gnüs tignis ales 15.00. Por la jont da foradecà, mo sanbën inće por chi d’La Pli, èl sté en bel dé. Inće le tomp a daidé empara y an se enconforta belo endô al proscimo iade.

Le ćiampanin è inće gnü depont defora jö.

Da marëna èl sté tultres y panicia.

Radio de ploania

Pici y gragn à albü na gran ligrëza da jì sön ćiampanin.

522

Belo da cotan d’agn pon aldì a Al Plan, gran pert d’La Pli y perts da Rina le Radio de Ploania d’Al Plan. Desc’al è te deplü cöres, è le radio en stromont co ti pîta la poscibilité da ascuté les mësses y funziuns a chës porsones co ne sciafia por rajuns desvalies da ne jì nia a dlijia. Ćina ćiamó podên ascuté sö ma les funziuns te dlijia d’Al Plan. Porchël èl gnü dan Nadé - sön iniziativa dla Ploania d’La Pli – arjigné aladô ch’an po


La PLi da danlò ennant inće ascuté les messes y les funziuns co vën zelebrades te nosta dlijia, ch’an alda spo inće t’Al Plan y tles perts da Rina co ciafa le segnal. Sc’al è te entrami i paîsc na funziun tl medemo momont, àldon ma chëra d’Al Plan. Liturgia dla parora Trëi porsones d’La Pli à tut pert a en curs de 8 sabedes por tignì la liturgia dla parora: Marlies Agreiter, Franz Rigo y Emma Rindler Willeit. A chisc ti èl gnü sorandé ai 13 de november, dertan la gran mëssa, l’autorisaziun / enćiaria dal Vćsco Ivo Muser por la conduziun dla „Zelebraziun dla Parora de Dio”. LA SCORA Do les vacanzes da Nadé àn tosc orü anüzé les bones condiziuns da s’araité. Desco i ultimi agn èson inće eniann jüs sön Börz. Le tomp è sté dër bel, nëi êl bel assà y degügn ne s’à fat mé. Denant co jì en ponsiun è en cösc ann siur degan Franz Sottara ćiamó gnü te scora a ciafé i mituns, les mitans y i ensegnanć. A l’acompagné èl gnü signor ploan Heinrich Perathoner y l’ispetur de religiun, le maester Iaco Frontull. En iade con la ferata à condüt i scolars de cuarta y de cuinta a Balsan tal Museum dla Natöra a conscidré la mostra dai corusc. Ti ćiarenn ala mostra y fajenn de vigne sort de esperimonć à mituns y ensegnanć podü cuché ete tles morvëies dal monn dai corusc. Dertant le mëns de merz èl gnü tignit la secunda pert dal proiet „Ich bin ich

und noch Vieles mehr” con Monica Delmonego; en proiet de clowneria y teater con le fin da svilupé la personalité y la capazité d’espresciun dai mituns y dles mitans. En la vëia dla domënia dal orì èl endô gnü respeté la üsanza da fà les granares dal orì, eniann è i mituns y les mitans gnüs daidês nia mâ dai maestri mo inće da valgügn geniturs co à tut sö l’invit da tó pert. Chi mituns co s’à fat la maiù bria da chirì adöm ćiamó i ultimi minai, val’ forsizia y en pü’ d’erba de Jênn, â spo sambën inće la plü bela granara. Pro les üsanzes da Pasca alda inće le iade fora Pliscia a dì les staziuns. Cösta üsanza dess enzano jì zoruch ai tomps de Jepele Frontull. Tla bela picia dlijia da Pliscia èl endô sté i scolars co à dit dant les staziuns y porté dant tesć en gran pert laorês fora enstesc adöm cun le maester de religiun. Da valgügn agn encà èl le Referat Volksmusik de Südtirol co se met a desposiziun da jì te scora a presenté cotan de stromonć originai dla musiga popolara de nüsc raiuns. Le proiet à ennom „Volksmusik in der Schule” y al à le fin da motivé i mituns y les mitans da emparé en stromont tradizional, val’ iade belo en pü’ desmoncé, desco i orghi da boćia, la zitra y d’atri. I referënć è stês i maestri de musiga Robert y Astrid Schwärzer da Gais. Le Comun de Mareo à albü eniann l’idea da envié ia en „dé dal ambiont„. inće la scora è gnüda enviada da tó pert ativamonter a cösta iniziativa. Te scora èl porchël gnü laoré cotan sön cösc argomont dër atual y adöm cun le verdabosc Heinz èson jüs en danmisdé fora por paîsc, dantadöt olache i scolars 523


La Pli

Bëgn 30 chili de rofedam è gnüs coüs adöm.

se tëgn sö le plü, a romené sö. Heinz à salpü da sensibilisé y motivé cotan y ala fin ea düć stagni da dé jö so sach de rofedam coü adöm, sce inće en pü’ spordüs dla gran cuantité: bën 30 chili n’êl sön staldiera ala fin! Georg Frenner de Pincia è gnü te scora a i porté plü damprò a scolars y maestri le monn dles ês, en proiet motü da jì dal’assoziaziun apiculturs Val Badia. Por capì y aprofondì plü saorì l’argomont à düć podü jì dai zidlaês Carlo y Felix Ploner a ćiaré pro desch’al ti vën tut la mì ales ês y ći ch’ara va da fà con la cëra. En ocajiun dal ann dal bosch à i verdabosc organisé en dé te bosch por les secunda y terza tlassa. Con gran dediziun y savëi à Pire y Markus arjigné ca dër en bel program, i pitenn ensciö l’ocajiun ai mituns da emparé y se devertì tal medemo momont. 524

La jita de mà à condüt la scora a Teis tal museum dai minerai, olache Paul Fischnaller à mostré con emoziun söa bela racoüda de peres. Le Comun de Mareo à ienn daorit söes portes, por che i scolars dla terza y dla cuarta tlassa pois vijité la ćiasa de comun. L’ombolt enstës s’à tut dlaorela da acompagné le grup fora por i ofizi y ti à finamai conzedü ennultima a düć canć da se sonté en iade sön so scagn da ombolt! Sora la vila de Frena à düć sonté en lën ala fin de mà, acompagnês y istruis dai verdabosc Patrick y Pire. Finalmonter à Iaco Rigo, ćiantautur y scritur, tut sö l’invit y è gnü te scora a lì dant fora de söes operes dan dai scolars de cuinta. Nia mancé ne podea sambën na söa ćiancia o l’atra: Franzislao y Venezia, persc y merlot. Tosc è passé l’isté y ienn o eniert èl


La PLi

I ot scolars co à le pröm iade stracé la tascia da scora.

endô da jì a scora! Por 8 scolars èl le pröm iade ch’ara toca da stracé la tascia da scora y gnì te pröma a emparé da lì y da scrì. Tan dio ch’al vën fat crafuns da segra se mantignarà inće la üsanza da jì a

tlocheré. I scolars de cuinta à tut sach y strumonć y è jüs en la vëia dla segra fora por paîsc da ćiasa a ćiasa a petlé decà val’ crafun. Belo dal fat ch’ai à danter ete mossü jì en iade a jüté le sach vëigon che les patrones d’La Pli à albü les magnes leries! Dër garaté è le proiet „sport y movimont” con Markus Winkler. Trëi iadi èl gnü te scora y à vigne iade dediché na ora de sport a dötes les tlasses; por i mituns èl sté en gran devertimont y por i ensegnanć na bona ocajiun de formaziun. En dé se deslariâl fora en gran föm artifizial sora döta la scora y l’alarm piâ ia. Ara se tratâ por fortüna mâ dla proa d’evacuaziun co mess gnì fata regolarmonter dai stödafüs. Da sciampé

En la veia dla Segra èl sté da jì a tlocheré.

525


La Pli Inće sce la festa da Nadé è eniann mâ gnüda tignida internamonter, êl da sontì na gran ligrëza. Con ćiances, rimes, tê y patüc duc èl garaté na bela aorela cörta, denant co jì en vacanza a aspeté al Picio Bambin! La Gara d’La Pli

Markus à porté te scora en gran divertimont.

dales tlasses por le dër dezès èl gnü anüzé la litra a certl, jö por chëra che i scolars s’á devertì dassenn! Do che i mituns è endô gnüs abinês adöm do le gran spaont, èl gnü fat na picia reflesciun söl intervont y spo slüt jö con en bun danmisdé.

Sön la pista Pre da Peres èl gnü tignì l’ultima domëgna de merz la gara dai schi. Encër 40 s’à tut dlaorela y l’à vaigada jö por le percurs a livel de pici y gragn. Tal borjù dla gara de paîsc y de rivalité à Andrea Ellecosta de Bastl motü sö le miù tomp dal dé, dan Matio Frontull de Mareo. La miù dles ëres è stada Mara Complojer, dan Antonella Frenademetz.

La proa de evacuaziun vën fata regolarmonter y devertësc scolars, maestri y stödafüs.

526


La PLi

La categoria plü combatüda è stada chëra dai mituns de scora 1997-1999.

piân jö dal Pre de Sorà y roâ jö sora i prês da Frontü. Por cösc müdamont èl inće sté dër trec co à tut pert y la varianta nea i à dër plajü a düć. Le miù tomp dai ëi è gnü motü sö – desco belo da val’ agn – da Burchia Siegfried/Val y chël dles ëres da Rita Willeit/Val. La premiaziun è spo gnüda fata da sëra jö Sotrù.

Andrea de Bastl à endô en iade motü sö le miù tomp dal dé.

JONËZA DA PAUR Gara dla lösa Ai 30 de jenà èl gnü organisé la gara tradizionala dla lösa. Desco post èl gnü chirit fora Prades, mo al n’è nia gnü arjigné ca la varianta desco zonza: eniann

40 agn Jonëza da paur Ai 28 de mà èl gnü festejé i 40 agn dla jonëza da paur con en bal. Le bal è gnü organisé te Ćiasa dles Uniuns y è gnü daorìt dal grup musical „Die Fahrenbacher”, co sonâ musiga da bal. A mëter sö musiga moderna èl gnü „DJ Ranny”. Danter ete mostrâ i „Michelsburger Schuhplattler” sü bai. Dertan la sëra èl inće gnü recordé i fondadûs dla Jonëza da paur: ai 11 de jügn dal 1971 èra gnüda motüda sö da Dolo de Brach, Ludwig de Soratrù, Adolf y Fonso d’ Laronz, Adolf dal Cramer, Jep 527


La Pli

Le comité dla Jonëza da paur en ocajiun dla festa dai 40 agn.

de Col, Silvester da Taibun, Tone da Biei y Canzio de Blaje. Con le passé dai agn è la uniun corsciüda dassënn, s’è svilupada y è corsciüda ete tla vita de paîsc. I fondadûs è gnüs enviês al bal desco ghesć d’onur y al ti è gnü sorandé na picia scincunda, desco recort y picio sëgn de rengraziamont. Le gran laûr che la Jonëza da paur à albü da arjigné ca è gnü recompensé dla trepa jont co à tut pert al bal, co à döré por deplü ćina l’ater dé da doman. Sarada a Sarah Ai 18 de jügn s’à Sarah Peslalz da Tlèa maridé. Ara è stada cotan d’ agn pal comité dla Jonëza da paur y por deplü agn sorastanta. Al momont èra cassiera de cösta uniun. La Jonëza da paur à ensciö tut l’ocajiun da ti fà na sarada, co è gnüda arjignada ca dan Soratrù. Canche la nücia 528

è roada adalêrch ti à deplü membri dla uniun fat na picia jobelnada. Döt è jü a fin canche le mënanücia Thomas à dé ca na spënora, deache spo èl sté da la lascé passé.

Dertan la sarada a Sarah.


La PLi Gara da sié Deache en pêr à mostré enterès da tó pert a gares da sié, s’ài arjigné ca por la „Bezirksmeisterschaft”, co foss stada de jügn a San Laronz. De mà ài ensciö motü man da s’encunté gonot do vëies a proé fora les falc. La gara a San Laronz è jüda dër bun: Jan de Brach y Gabriel da Curt è gnüs „Berziksmeister”, Simon d’Laronz è roé al secundo post y Manuel da Curt al terzo. Deache cösta gara è jüda dër bun, ài ciafé en gröm de coraje da jì a Latzfons ala „Landesmeisterschaft”. Por cösta ocajiun s’ài cumpré falc nees da 1,25 m y s’à arjigné ca dër bun. I bogn resultać n’à spo nia manćé: Gabriel da Curt è gnü „Landesmeister”, Gabriel de Brach è roé al secundo post y Manuel da Curt è roé al terzo post. Nia da dejmonćé n’è che Daniela da Curt à inće tut pert ala gara: ara à porté a ćiasa la medaia de brom. Al ti à salpü dër bel y inće por i proscimi agn se proarai ennant da fà gares.

La defilada dal ćiar fora por les strades de Bornech.

„Altstadtfest” a Bornech, adöm con dötes les Jonëzes da paur dla Val Badia. Al è gnü arjigné ca cater ćiars por presenté le laûr da paur da zacan te vigne sajun. La Jonëza da paur d’La Pli à sorantut da arjigné ca le ćiar por la sajun da d’invern. Sön cösc èl gnü motü sö na stöa da paur. Te cösta gnêl firé, fat ćialza, fat aorela cörta y palsé. Slafé por la Segra Da plü agn vëgnel organisé val’ dis dan la Segra n’encuntada por slafé.

I partezipanć ala gara da sié a Latzfons.

Defilada a Bornech Ai 24 de messé à la Jonëza da paur tut pert ala defilada en ocajiun dal

A Gabriel ti an èl dassënn.

529


La Pli Ensciö èl gnü fat fora Brach ai 8 d’otober domisdé cösta encuntada. En gröm s’à presenté, y por chi co ne sâ nia ciamó da slafé, ti èl gnü dé la poscibilité da se lascé ensigné. Do na gran slafada ea i brac dër destrać, porchël èl düć co à ciafé val’ da mangé y da bëre. Comité nö Ai 3 de dezëmber, en gaojiun dla sontada generala, èl sté da lité danö le consëi, deache Judith Valentin de Horst â lascé. Le consëi nö è motü adöm da chisc mëmbri: Jan de Brach – presidënt Anita de Vila, Julian Pedevilla dla Munt, David Frontull de Mareo, Judith Agreiter de Brach, Karin Mühlmann de Baldessé, Simon Ellecosta da Taibun.

Gara dles Pels sö Fodara Vedla Ai 19 de merz èl sté la secunda pert dla combinada Alta-Bassa, la gara de schialpinism da Pederü sö Fodara Vedla, organisada dal Grup dla Jonëza d’ La Pli. Cösta gara è belo roada a söa terza ediziun. La dezijiun dla mëter endô da jì è stada la gran partezipaziun y le gran suzès dai ultimi dui agn.

LA JONËZA Festa dla jont atompada Ai 2 de jenà à la Jonëza d’La Pli motü da jì la festa dla jont atompada. Enviês ea düć i nasciüs a La Pli dai 65 agn ensö. La festa à motü man les 14.00 con na mëssa te dlijia, co è gnüda abelida dal Cor dla jonëza. Dedô èsera jüda ennant con na picia aorela cörta tal salf dles manifestaziuns, olache düć i enviês à podü sté en compagnia pa en pü’ de tê o vin cöt y val’ bocun da mangé. Por l’entratenimont èl ste i mituns dla schira Jonila co à fistidié, fajenn en picio teater da Nadé. Do chisc èl sté Ivan y Kathrin co n’à soné öna o l’atra. I trec enviês à tut con ligrëza l’ocajiun da passé en domisdé en compagnia y s’la cunté en pü’ sora i tomps da laôta. 530

Nia düć â na gran prescia da roé sö…

Dales 18.00 ennant èl gnü dé fora i numeri, adöm cun en bon por na pasta y na boanda, sö te üćia de Fodara Vedla. Ales 20.00 èl sté da pié ia da Pederü demez. Do 15 otes roân sö dla „T(r)ankstelle” - na poscibilité por chi da manco prëscia da se tó en picio renfrësch y s’la cunté pa en goto de tê o en goto de vin cöt. Do d’atres 16 otes roân sön Fodara Vedla, do da endöt 473 m de deslivel, olach’al êa le travert.


La PLi Le tru è endo gnü iluminé con chentli por odëi miù les otes, inće le tomp à dër daidé empara: la löna colma con laprò le ci plën de stëres s’à lascé odëi da meter man la gara ćina ala fin dla bela sëra. Do la gara è la festa jüda ennant te üćia: do la pröma dles trëi sorts de pasta èson spo passês ala premiaziun. Al ea endöt trëi categories y i pröms trëi de vignöna à podü jì a se dô le pest: 24,22 minuć è le miù tomp dla gara, Michael Irsara, co à stiché le secundo, René Irsara, con en tomp de 24,41, y le terzo, Emil Clara, con en tomp de 25,59. Con en tomp de 29,16 s’à Tamara Lunger plazé al pröm post pa les ëres, dan Laura Huber, con en tomp de 30,49, y al terzo post con en tomp de 36,13 Marzia Bolis. Pa la categoria de chi co è jüs a pè, à Thomas dal Flô, con en tomp de 29,44, lascé ia do da d’ël döta la concurënza, roenn al travert dan le fre Michael Ploner con en tomp de 38,49 y al terzo post Annemarie Mühlmann con en tomp de 40,49. Al è inće gnü premié le tomp ideal (01,09,06) co è gnü arjunt da Angelica d’Laronz, con en tomp de 01,10,34, co a ciafé en cëst plënn de cosses da mangé. I miûs à podü pié do liagnes sciömiades, con laprò en pan a forma dal numer dal post ch’ai à arjunt y na medaia ducia. Pa la combinada Alta-Bassa él romagnü desco pesć i medemi da l’ann passé: en trofê de lën, n’angostara de vin y le diplom n’à sambën gnanca podü manćé, por podëi se recordé dio ćiamó les döes sëres y sambën inće la fadia ch’ai à albü. Chisc pesć s’ à merité tla categoria dai ëi tal pröm post: Michael Irsara, tal secundo Emil Clara y tal terzo Markus Willeit. Pla categoria dles ëres è roada pröma Stefania Alfreider, secunda Petra

La categoria de chi co è jüs a pè.

Vittur y terza Susan Tavella. Sambën, pa na gara davagna mâ i miûs…mo pa la lotaria êl vignönn co â la poscibilité da davagné val’, ensciö à do la premiaziun düć podü s’ enconforté a de bi pesć dla lotaria. Por l’intratenimont musical à fistidié Da Piz a Ćiantun, co à salpü da motivé da balé inće i concurënc con i ćialzà dai schi endos. Por la realisaziun de döt cösc àl orü ester colaoraziun, idees y pazionza de cotan de porsones. Le Consëi nö dla Jonëza Do da trëi agn y dui mënsc è le consëi dla Jonëza d’La Pli (SKJ) co à endô baraté fora mëmbri. Les lîtes è gnüdes tignides de forà. Pa la sontada generala ai 7 de mà èl spo gnü motü adöm le 531


La Pli consëi nö y tla sontada costituënta dai 14 de mà èl gnü sorandé les enćiaries nees por i proscimi dui agn y mez. Manuela Ploner (presidënta), Patrick Complojer (vizepresidënt y cassier), Daniela Feichter y Marlies Agreiter (scrivanes), Oswald Ellecosta, Michela Frontull, Gabriel Agreiter, Gabriel Comploj y Simon Willeit è i mëmbri dal consëi nö dla Jonëza co s’enconforta al dagnì. Ai spera düć da pié ia con le pè dërt y da realisé de beles manifestaziuns tai proscimi dui agn y mez ch’ai passarà deboriada.

ti lascé spo le post ala proscima scuadra. Do la gran chidlada èra jüda ennant con la premiaziun, olach’al è gnü premié les trëi mius scuadres.

Festa sön chi prês Ai 31 de messé èl endô gnü organisé la festa sön chi prês. Eniann era gnüda tignida sö pre „Fontanes”, da Frena sö. Le dé à motü man con na mëssa dales 12.00, abelida da en grup de stromonć dla Musiga. La festa è jüda ennant con na griliada y dedô con en entratenimont musical dal grup dai stromonć. I mëndri à salpü da se tripé le domisdé entier con de vigne sort de matades, desco muje la „cherscele” y śoghé con le palê….al è sambën inće gnü ćianté y soné la chitara ćina che sorëdl s’â da dio belo ascognü do i crëp jö.

Le San Mocherà a la Pli Le Grup dla Jonëza à sorantut l’enćiaria da jì con San Mocherà fora por les ćiases. San Mocherà, sü dui agni y le ciafêr Rudolf è jüs endöt te cater ćiases. San Mocherà à salpü da tó les dërtes parores por ti fà na ligrëza nia mâ ai mituns mo inće ai geniturs. Denant co s’an jì à i mituns ciamó ciafé la benedisciun y sambën le picio sach checio plën de patüc da sgolosé.

Chidlada Jonëza Val Badia Al 1 d’otober s’à La Jonëza d’Al Plan y d’La Pli motü adöm por organisé en tornê da chidlé tla chidlara d’Al Plan por döta la jonëza dla valada. Al s’à scrit ete endöt 12 partezipanć, formenn ensciö sis scuadres da dui, co è gnüdes trates fora en che sëra. Al è gnü chidlé le pröm iade „normal”, spo a „romené”, dedô ala „gherdenera” y ennultima „le lën”. Vigne partezipant à podü trà 30 iadi por 532

Samuel n’è nia mâ bun da śoghé al palê…

San Mocherà y i dui agni denant ch’ai jess tles ćiases.


La PLi LA SCHIRA JONILA I 18 mituns y mitans dai 6 ai 10 agn s’à encunté vigne döes edemes les domëgnes do mëssa, da otober ćina mà. Le grup è gnü acompagné dles animadëssess Manuela Rigo y Brigitte Terrabona. Tratan cöstes ores d’encuntada èl gnü pastelné, balé, perié y śoghé. De forà à la Schira Jonila tut pert - sön envit dl’Uniun dles Ëres y dai Ëi - al „Dé dla vita”, olach’ai à ćianté pa la funziun de rengraziamont con benedisciun dai pici mituns. Do la funziun ài ciafé na picia marëna tla Ćiasa dles Uniuns. Ai 9 d’aorì ài tut pert ales Staziuns con ćiandëres da Badia a Oies adöm cun i atri grups dla valada. Sö Oies èl sté signor Pire co à dit val’ parores y dedô èsai ćiamó stês adöm pa val’ da bëre y da mangé. Ai 28 de mà èsai jüs düć adöm a

Cösc ann è sté en ann rich de ativitês, co ti à dër plajü ai mituns.

mangé na pizza. Ai s’à endüné sönsom „Chi Vai” spazirenn deboriada sö „La Miara”. Do la pizza èsai ćiamó stês adöm a fà „calcetto” y d’atri jüć. D’advënt ài tut pert adöm cun les Schires Joniles dla Val Badia

Les mitans y i mituns dla Schira Jonila con Manuela y Brigitte.

533


La Pli al’aziun „Nadé tla scatora dai ćialzà”. Ai à abiné adöm te deplü scatores dai ćialzà de vigne sort de patüc (jüć, materiai da scora, guant ...) por ti fà na ligrëza a mitans y a mituns dla Romania. Ai 18 de dezëmber ài tignì n rorate y dedô ài fat tla Ćiasa dles Uniuns na picia festa da Nadé. Ai à inće tut pert à n’aziun de solidarité, olach’ai à vonü chertes da Nadé por i mituns dal Perù. I STÖDAFÜS I Stödafüs à fat endöt 291,5 ores por intervonć, partides sö te önesc de pici intervonć tecnics y desgrazies de natöra. Eniann ài fat 15 proes, emplü na proa de net ete Ciamaor, organisada dai Stödafüs d’Al Plan. Bën 33 proes è gnüdes fates por tó pert ala gara, gnüda fata a Salzburg.

I Stödafüs dertan la gran proa tla ćiasa dal Jager.

la preparaziun è stada bona y dër reala. Cösta proa è gnüda fata jö Framacia, tla ćiasa vedla dal Jager y düć i paîsc dla Bassa Val Badia à tut pert con ön o deplü grups de stödafüs. Danter proes, intervonć, sontades y desvalies à i Stödafüs fat na bela soma de 3.071 ores. Na gran ligrëza à albü i Stödafüs da podèi tó sö dui jogn pa söa uniun: Julian Pedevilla y Gabriel Comploj. Josef Willeit à dé jö le juramont da daidé le proscim - con l’aiüt de Chël Bel Dio – y do en ann de proa èl sën ofizialmonter pai Stödafüs.

Le grup co à tut pert ala gara a Salzburg.

L’„Atemschutz” à inće fat diesc proes ia por l’ann, de chëres 5 foradecà y 4 „Gemeinschaftsübungen”. Öna de cöstes è dër gnüda laldada dal „Abschnittsinspektor” Zingerle, deache 534

Do en ann de proa à Josef dé jö le juramont.


La PLi

Egon à ciafé la medaia de brom por 15 agn d’ativité!

La medaia de brom por 15 agn d’ativité ti è gnüda sorandada a Trebo Egon. Feichter Adolf à ciafè dertan la „Bezirkstagung” a Rina la medaia d’or por i 40 agn d’ativité. Onorês è inće gnüs chi co à tut pert a dötes les proes ia por l’ann.   LA MUSIGA L’ativité dla Musiga à motü man desco vigne ann con la pröma proa, co è stada la pröma sabeda do carlascé. I musicontri s’à encunté endöt 90 iadi a soné y a fà proa.

Le assessur dr. Florian Mussner ti sorandà a Adolf l’onoranza por 40 agn d’ativité.

Gara Uniun Musighes Val Badia Ai 26 de merz à la Musiga Catarina Lanz d’Al Plan organisé na gara dai schi y dla lösa sön la pista Ćianros, olache 535


La Pli

Susanne y Herbert à arjunt i mius dui tomps dal dé dla lösa.

les musicontres y i musicontri de nosta musiga à desmostré da s’la cavé inće valgamìa bun sön la nëi. Le portabandira Herbert y la tlarinetista Susanne – con söes löses - à fat entrami le miù tomp dal dé. Y por merit dai trec bogn resultać – arjunć plü o manco te vigne categoria - è la Musiga roada al terzo post pa la combinada.

La Musiga à acompagné les mësses en San Florian a Curt, en Festa dla Racoiüda, en la domëgna dai Tomês te vera y en San Jan. Emplü èl gnü soné la mëssa da noza de Franz Feichter y Gabriella Pezzedi y la mëssa de sopoltöra de Nane Ploner Rigo. La Musiga à tignìt en conzert do mëssa por cöstes ocajiuns: en domëgna dla pröma comegnun, en les Antlês, en la festa dal Cör de Gesù, en Santa Maria dal Ciöf y en Segra dal Rosare. Ai 21 de mà à la Musiga tignit en conzert con valutaziun tal Grand Hotel a Toblach. Ai 22 de messé, en gaojiun dla festa dla ciüté de Bornech, à la Musiga tignìt en conzert tal „Tschutschenthalerpark”. La sleta acustica te tenda n’à nia sprigoré en gröm de jont gnüda a ascuté pro. Ai 11 d’agost èl sté sön plaza d’La Pli en conzert y ai 19 d’agost da sëra a Al Plan. Le conzert sön plaza d’La Pli è gnü soné te na bela atmosfera: i stödafüs lominâ con söa gran löm döt le zënter

Conzerć

Robert, Fidelis y Samuel à podü pié do la medaia de prestaziun de brom.

536


La PLi

Albert, Adalbert y Christian à podü pié do le diplom de 15 agn de ativité.

d’La Pli da Curt ca. Ai 25 de setëmber s’à la Musiga presenté ala festa dla Uniun dles Musighes dla Val Badia a San Martin y à fat do la defilada en picio conzert. En la Segra y en Santa Zezilia à la Musiga abelì la festa domisdé. Grups de stromonć s’à endüné plü gonot ia por l’ann y à soné por trepes ocajiuns. Conzert de Pasca de Mà Ai 12 de jügn èl sté le conzert de Pasca de Mà, co è gnü moderé por le pröm iade da Michela. Dertan le conzert èl gnü presenté i trëi musicontri nös: Robert Ellecosta (corn), Fidelis Ploner (possauna) y Samuel Frontull (percusciuns). Cöstes medaies de prestaziun è gnüdes partides fora: la medaia de brom

ti è gnüda sorandada a Samuel Frontull, la medaia d’arjont a Jan Daverda (trumbëta) y la medaia d’or a Felix Pedevilla (corn). Trëi jogn – Albert Ellecosta (tenor), Adalbert Burchia (possauna) y Christian Ellecosta (percusciuns) – à podü pié do le diplom de brom por i 15 agn de ativité pa la musiga. Ulrich – gran solist al bas En aplaus spezial por na prestaziun ciamó plü straordinara ti va al jonn Ulrich Ritsch, co à arjunt le pröm post pa „prima la musiga” tla finala de döta l’Austria. A cösc concurs con les proes preliminares a livel de provinzia (Südtirol) y Bundesländer po tó pert jones y jogn dal’Austria y de Südtirol co à ligrëza da soné en stromont y ô se moseré y se lascé valuté da juries 537


La Pli competëntes. „Prima la musiga” è na gara da soné de gran prestisc, sides por i solisć co por i grups, y inće por musizisć apascionês de musiga tlassica co por d’atri musicontri. Ales finales a Salzburg, dai 2 ai 7 de jügn, à podü tó pert cösc ann 56 südtirolesc. De chisc è gnüs premiês cun le pröm post mâ 4 ensembles y 7 solisć, danter chisc solisć Ulrich con le stromont „bas” (categoria „tuba”). L’eté dai finalisć è stada danter i 10 y i 19 agn, encër 800 è stês i finalisć da düć i ćiantuns dal’Austria y de Südtirol. Iade fora tal Allgäu La pröma fin dal’edema de setëmber è la Musiga jüda fora Bad Hindelang/ Allgäu, en ocajiun dla festa de iubilê de 175 agn dla Musiga da Hindelang. Le president dla Musiga da Hindelang è le nu de Heinrich Facchini da Framacia y ensciö àl tut sö contat con la Musiga d’La Pli, l’invienn a soné pa cösta festas. Do passa en ann de contat scrit y por telefonn, à plü o manco 40 musicontri tut pert a cösc iade. Roês fora en Allgäu la sabeda domisdé, è la Musiga gnüda tuta sö

Le presidënt Martin con le presidënt dla musiga da Bad Hindelang Philipp Haug.

538

Bad Hindelang: le paîsc è motü ete tal bel raiun dal Allgäu.

con na gran ligrëza dai abitanć de Bad Hindelang. Nia mâ la Musiga, mo döta la popolaziun s’à dër proé da ne ti lascé mancé nia.

La Musiga à podü tignì le conzert dla sabeda sëra te na bela atmosfera.

La gran defilada de passa 40 musighes è gnüda daorida dla Musiga d’La Pli.


La PLi Dertan i dui dis à la Musiga tignì en conzert la sabeda sëra, fat na defilada por endespré i zitadins de Bad Hindelang les 6.00 la domëgna da doman, do gosté tut pert ala mëssa y do chëra àra spo tignit en conzert sön plaza de dilijia. Do marëna èl spo sté la gran defilada fora por döt le paîsc, olache passa 40 musighes de döt Bayern à tut pert y la Musiga d’La Pli à albü l’onur da daorì cösta defilada. Le president dla musiga de Hindelang à rengrazié de cör la Musiga d’La Pli por la compagnia y por i bi dui dis de festa ch’ai à podü se goder empara. Y ensciö s’à roé le iade fora en Bayern, en iade che düć i musicontri co à tut pert se recordarà con plajëi tal dagnì. LA MUSIGA DAI JOGN La Musiga dai Jogn Bassa Val Badia è na musiga, con le fin da ti dé la poscibilité ai jogn da soné te na formaziun jona, olache la desfaronzia de eté n’è nia tan grana. La Musiga dai Jogn è na bona basa por alisiré le

entegramont dai jogn tles musighes de nüsc paîsc y è ensciö inće en gran aiüt por les musighes enstësses co adora forzes nees por jì ennant te söa ativité. La Musiga dai Jogn è gnüda motüda a jì da messé ćina d’otober, olach’al è gnü tignit proa en iade al’edema – val’ iade inće dui – a Al Plan o a San Martin. Endöt èl sté 64 musicontri co à tut pert a cösta musiga y de chisc ea 14 d’La Pli. Endöt s’à la Musiga dai Jogn presenté te cater conzerc: ai 27 d’agost a Corvara, ai 9 de setëmber a Vandoies, ai 25 de setëmber a San Martin y ai 9 d’otober pa la Segra da Lungiarü. I jogn dla musiga jona s’à ćiamó encunté dan Nadé por se devertì pa na pizza y val’ jogn s’encunta entrês endô inće fora dla uniun. SCIZERI I Scizeri à motü man l’ann nö la domëgna d’Andreas Hofer, ai 20 de forà. Desco vigne ann s’ài motü sö dan la Ćiasa dles Uniuns, è marcês ćina dan dlijia y

La Musiga dai Jogn Bassa Val Badia dertan le conzert a Lungiarü.

539


La Pli

Tobias y Igor aspeta a chi da Welsberg.

Günther Obwegs è gnü onoré por 15 agn de ativité.

à tut pert ala gran mëssa. Do mëssa èl sté na funziun te cortina, olach’al è gnü slopeté la salva. Ai 20 de merz èl sté jö Vandoies le „Bezirkstag” de dötes les compagnies de Puster. Te cösta ocajiun èl inće sté les lîtes dla „Bezirksleitung”, pa chëres che Haymo Laner dla compagnia da Türesc è gnü motü desco „Major” y Peter Villgrater desco so vize. 540

A Vandoies èl spo inće sté ai 5 de jügn la festa por i 40 agn dla compagnia dal post. A cösta festa èl sté na delegaziun dai scizeri d’La Pli co à tut pert. Ala fin d’aorì èl sté a Balsan la „Bundesversammlung”. Le comandant dai scizeri de döt Südtirol, Paul Bacher, è roé ala fin de so tomp de enćiaria y so post ti è gnü sorandé a Elmar Thaler. Desco vize èl gnü lité Heinrich Seyr. Por les compagnies ladines èl gnü lité tla „Bundesleitung” Günther Obwegs, mëmber dai Scizeri d’La Pli. Cösta enćiaria, a chëra che Günther à plü tert renunzié, è gnüda sorantuta - do la lita - da Lois Taibon dla Gran Ćiasa; Othmar Comploi dla compagnia da Ortijei è gnü vize.   Desco vigne ann èl inće gnü tignit val’ proes da marcé y da slopeté.  En ocajiun dla prozesciun da Welsberg dai 25 de mà, è Igor, Tobias y Erwin jüs - desche la üsanza ô - sö Furcia a fà la verda. Y sambën ne s’ài nia desmonćé da se tó con ëi la cassa. Ai 11 de jügn è na delegaziun dai Scizeri jüda ete Frangart y Sigmundskron, olache al gnea recordé i 50 agn dla „Feuernacht”.   Les gran festes de dlijia è endô gnüdes abelides con la prozesciun fora Brach, ensciö èl gnü fat en Les Antlês, ai 26 de jügn y en festa dal Cör de Gejù, ai 3 de messé. En la festa dal Cör de Gejù él gnü tut l’ocajiun da onoré Günther Obwegs con en cader de onoranza por 15 agn d’ativité. Ai 7 d’agost è i Scizeri jüs a Kartitsch, fora en Osttirol, olache düć i scizeri dles valades de Puster decà y delà dal confin da Winnebach, s’à encunté. L’encuntada à motü man con na


La PLi

La defilada dai Scizeri a Kartisch.

Sön plaza de dilijia èl gnü slopeté la salva.

En cösta ocajiun ea i Scizeri d’La Pli la compagnia de onûr.

mëssa y s’à spo roé con na defilada de düć i scizeri. Dër garatada è la festa de refondaziun dla compagnia da Fodom, co è gnüda

festejada ai 3 y ai 4 de setëmber. La sabeda èl gnü onoré i tomês a La Pli de Fodom con na picia funziun y comemoraziun. I Scizeri à tut pert desco 541


La Pli LE COR DE DLIJIA

Margareth Lun à tignìt le referat.

compagnia de onûr y à slopeté la salva sön plaza de dlijia. La domëgna èl gnü fat festa ia Reba, y inće danló è la compagnia jüda ia deplën. Dötes les compagnies s’à motü sö jödapè dal paîsc y è spo marciades sö ćina sora la dlijia, olache al è gnü zelebré na mëssa.  Por i 17 de setëmber à i Scizeri fistidié da tigni atlò La Pli en referat sora la „Feuernacht”. Margareth Lun, co à scrit plü libri sora la storia de Südtirol, à porté dant l’argomont, lascenn odëi inće en gröm de retrać.  Sora döt le raiun de Puster è da otober ennant Michael Ploner dal Flô le scizer de riferimont por les cater compagnies dal raiun ladin.

En ocajiun dla sontada generala à le Cor ciafé en gran lalt y prëitambel da signor Ploan, deache le Cor è dötalann empegné da ćianté pa les festes de dlijia con gran entusiasm y sëi. Le Cor à ćianté dertan döt l’ann 24 mësses, 11 espi, tut pert ales prozesciuns y funziuns, tignit dui conzerć, ćianté pa 9 sopoltöres y tut pert a 4 d’atres manifestaziuns. Endöt èl gnü tignìt 40 proes. La terza fin dal’edema de setëmber è gnü le Cor Romanc dai Grijuns a La Pli. La sabeda è i dui cors jüs sön Fanes a fà na picia escursciun. La domëgna ài ćianté la gran mëssa – en gaojiun dla festa dai iubilars da noza y tignit do mëssa en conzert sön plaza. Dedô èsai jüs deboriada a marëna sö la Gran Ćiasa. Con gran dolur à le cor acompagné, ai 27 d’agost, le ćiantadù Albert Frontull de Mareo sön so ultimo iade. I ultimi mënsc dal ann èl gnü organisé por düć i mëmbri dal Cor en curs de formaziun dla usc con Ruth Rungger. En Santa Zezilia à le Cor tignit so

Ai 18 de setëmber, do mëssa, à i dui cors tignìt en picio conzert sön plaza.

542


La PLi

Christian, Walter y Lois è gnus onorês por 10, 12 y 60 agn de ativité.

Le Cor en ocajiun dal conzert de Santa Zezilia.

543


La Pli conzert tradizional y dertan cösc èl gnü sorandé les onoranzes dal ”Verband der Kirchenchöre Südtirols”. Le dirighënt Christian Ellecosta à podü pié do la onoranza por 10 agn d’ativité, le ćiantadù Walter Willeit por 12 agn y le ćiantadù Lois Willeit por 60 agn d’ativité. Trepa jont, inće cotanta da foradecà, à tut pert a cösc conzert. 60 agn pal Cor d’La Plí

Por 12 agn è sté Lois dirighent dal Cor.

Lois d’Laronz à podü pié do la onoranza por 60 agn d’ativité pal Cor de dlijia. Chisc 60 agn à motü man dal 1952, tl’eté jona de 13 agn: Lois à ćianté söa pröma mëssa „Stella Maris” a Porsenù, tla dlijia dal Josefs Missionshaus. Dal 1954 è Lois jü pa la musiga d’La Pli a soné le tamperle, pa chëra

ch’al à sorantut do 5 agn l’enćiaria da dirighënt. Nia mâ la Musiga d’La Plì àl condüt, mo inće la Musiga da Gais, de Badia y d’Al Plan. Dal 1968 ćina al 1980 è Lois sté dirighënt dal Cor d’La Pli. Dertan chisc agn àl inće motü sö la Scora de musiga

Le Cor d’La Plí en ocajiun dla messa noela de Signor Iaco.

544


La PLi a Al Plan y fat danlò le maester. Por slü jö en ann de scora de musiga al motü adöm la ćianćia „La gücia dla posta”, co è romagnüda tal cör dai maestri y scolars y à lascé de gragn fostüs ćina al dedancö. Con le Cor d’La Plí à Lois tut pert à en gran numer de mësses, trepes sopoltöres y trec conzerć. Atualmonter èl tal comité dal cor y à l’enćiaria da scroan. UNIUN DAL TEATER La Uniun dal teater à motü man l’ann con les lîtes dal consëi por i proscimi trëi agn, con chisc resultać: presidënt – Hansi Comploi, vizepresidënt – Anna Mühlmann, scroan – Barbara Mühlmann, cassier – Paul Pedevilla, plü Susanne

Le domisdé adöm cun chi d’La Spona è dër garaté.

545


La Pli

Eniann à le teater porté dant en tòch co fej ponsé do.

Winkler – co fistidiëia dal bar, büffett, y. e. e. L’ativité à motü man con en domisdé de jüć y bona löna ete t’„La Spona” a Pidrô. Ai 18 de setëmber èl gnü fat la jita da d’altonn, olach’an è jüs adöm cun i familiars söla Munt de Suc. Do da valgügn agn de teatri da rì à la Uniun dal teater presenté a so gran publich na storia co fej en pü’ ponsé do, „Grummetzeit”/Tomp dal artighei de Josef Feichtinger, por i recordé ala jont inće la vita te söes dificoltês y i destins de porsones nia dagnora saorisc da capì y soporté. Pa la premiera ai 29 de otober àn orü se recordé de Albert, co è inće en iade sté sön paiun dal teater, con en picio sostën finanziar a söa familia. „Tomp dal artighei” descrî ći ch’al sozed sön en lü da paur tla munt, tradizional y conservatif: Le paur röa entrês plü tai agn y al ti zinchenëia en dé le bòt. La patrona fej i laûrs te ćiasa cun l’aiüt de na möta tuta sö. Le möt tut sö se sont sotpaié. I dër mituns s’à ciafé altró n laûr y ne vën nia plü tai pîsc. Le jonn 546

trat sö ne vëiga sön cösc lü degün dagnì, ćina che söa cherstiana, chelnera, ne mët les grifes lassora y le baia sö ch’al dess pö se fà ennant por ierpé le lü; ensciö podèssel le vëne a chël co pîta le plü y roé pa en gröm de scioldi. Tla dinamica dla storia à le regist Hansi Comploi śoghé trep con lominus y scür inće cun val’ mimica. I jobleri sta val’ iade bi chić por cherié sogestiun y fà ponsé do. Al è en tòch rio da jobelné: con les trepes scenes y le scür y la löm, vëgnel taié dër gonot le fi dla trama. Empò romàgnel tresfora la tenjiun, an ne sa ćina ennultima nia co che ara jarà fora y sc’ara jarà bën fora y nia dlungia ia. KVW Le KVW à organisé de vigne sort de cursc: curs de massajes, curs da cujiné, pröms con erbes, curs da bastelné agni da Nadé y en curs de „Klosterarbeit” cun Karin de Baldessé che à ensigné da fà tofles. I laûrs gnüs fać pa cösc ultimo curs è spo gnüs motüs fora en Segra dal Rosare.


La PLi

Les tofles è gnüdes motüdes fora tla Ćiasa dles Uniuns en Segra dal Rosare.

Markus à lìt fora de so liber y cunté de söa esperionza.

Gran enterès à albü la presentaziun dal liber de Markus Taibon „Reifeprüfung”, gnüda tignida ai 11 de mà. Markus dal Bass abitëia da trec agn a Vìena y è gnü toché dan plü o manco trëi agn da na forma de bot al cé, co à albü desco conseguënza le sindrom „Locked-in”, tal ladin „saré daète”. La porsona tocada è tlera te so ponsier y tal spirit, mo n’è nia bona da armere le corp. Ensciö èra inće stada pa Markus. Püch do ch’al ti ea sozedü cösc fat, aratâ valgügn ch’al n’èss nia soravit, mo por fortüna éra jüda atramonter. Canche Markus s’à endespré, n’êl gnanca bun da armere i edli. Mo por merit de söa gran orenté èl sté bun da se trà sö vare por vare, tan che al po encö dì de vire na vita autonoma. Y sora cösta esperionza àl scrìt en liber. La sëra à albü en gran suzès, le salf dla Ćiasa dles Uniuns ea plü co plën y inće trepa jont da foradecà s’à presenté. Le sorastant de onur dal KVW d’La Pli, Florian Terza d’André, à festejé 90

Florian Terza d’André à complì ai 3 de mà i 90 agn.

Meda Emma de Bastl à complì ai 9 de mà i 94 agn.

547


La Pli agn. Por cösta ocajiun ti èl gnü sorandé na picia scincunda. Inće a meda Emma Frontull ved. Ellecosta èl sté l’ocajiun da ti sorandé na picia scincunda por sü 94 agn. ÜSANZES Jì a ćiaré la cripele Inće endô eniann à Albin Feichter dal Cramer motü fora söa cripele te stöa. Al è na cripele da de gran morvëies, pici y gragn va dër ienn a ti ćiaré. Belo da picio â Albin Feichter d’La Plì de Mareo na gran ligrëza con les cripeles. Dal 1990 âl motü man da se fà na cripele te söa stöa y vigne ann nen fajêl en tòch laprò. Do sis agn de laûr, l´àl spo roada: al è garaté na cripele de 3,30 m lungia y 1,30 m leria. Sc’an conscidrëia la cripele, pöl avisa da èster t’en paîsc da munt: an vëiga cosses tipiches da atlò, dai tomps da śën y da plü dadio, desco por ejompl la ćiasa y la stala da zacan, le ćiastel da Brach, na capela, en morin, en furn da pan, na picia vila y deplü particolaritês. Tla cripele èl endöt 64 figöres y 110 biésces, dötes cantes ziplades a man da Peter Pfeifhofer da Sest. La culissa, do la cripele ia, è gnüda deponta da Georg Lanzinger da Sest. Ara mostra döt le raiun dal Comun de Mareo: La Pli, Al Plan, Rina y sambën inće les beles munts encër nos ia. Sora la cripele èl taché sö na gloriola, ziplada da Georg Lanzinger da Sest. Lassora vëigon na schira de agni y le re Davìde y Isaìa co encünda le Nadé. La cripele va ennant te porte: danlò 548

La cripele de Albin è na gran atraziun por pici y gragn.

èl da odëi la plaza de dlijia d’La Pli. An vëiga la calogna, con signor Merch, co ćiara jö sön plaza y dlungia la Gran Ćiasa. Dan Nadé vëigon les figöres de Santa Maria y Sant Ojep co va a chirì alberch. Da Nanü ennant vëigon spo Sant Ojep y Santa Maria co s’an sciampa tal Egit con le Picio Bambin.


La PLi

Te pôrte èl da odëi la plaza de dlijia d’La Pli.

Vigne ann endô mët Albin sö söa cripele te stöa, olach’an po inće jì a ti ćiaré. Al mantën ensciö ennant cösta bela tradiziun con na gran ligrëza y pasciun. Le Vesco a Pliscia Desco belo da plü agn encà à trepa jont tut l’ocajiun da jì a ti ćiaré ala bela cripele de Pasquale Kastlunger dal Mone da Pliscia. Ćinamai le vësco Ivo Muser è en chësc ann sté te söa stöa a ti ćiaré ala cripele. Cösc è sté en gran onur y ti à sambën fat gran ligrëza a döta la familia. L’alté – na üsanza co va a perde Na üsanza co va oramai bel plan a perde è chëra da fà l’alté dertan le tomp

da Nadé, con chël ch’al vën rapresenté le nadé de Gejù Crist. Cösta üsanza ne san nia tan vedla co è, mo ćina dan da plü desënes de agn gnêra tignida plü o manco te vigne stöa da paur. An se fajea la bria da taché sö les tofles ch’an â, co ea la maiù pert da moltra y amez êl en retrat de en sant o en retrat co recordâ la pröma comegnun o la confermaziun. I mituns jea spo da ćiasa a ćiasa a ti ćiaré. Con le passé dai agn è cösta üsanza jüda 549


La Pli PERSONALITÊS Le Degan d’La Pli

Mâ plü te püćes stöes vëgnel motü sö l’alté, trëi de cöstes è la stöa d’Ansele, la stöa dal Garber y la stöa d’Laronz.

a perde, sogü inće por la manćianza de porsones co sâ da fà tofles. Y por ne lascé nia tomé tres cösta tradiziun, èl gnü organisé eniann en curs da fà tofles da moltra y deache trepes ëres à tut pert a cösc curs, èl da speré che cösta bela üsanza vai ennant y vëgni endô tignida alalt. 550

Con i pröms de setëmber à la Val Badia ciafé en degan nö: signor Iaco Willeit Damez. Signor Iaco Willeit è nasciü en San Iaco dal 1946 sön le lü Damez, a Biei Daéte. I geniturs ea Max Willeit (18981996) y Fefa Lanz (1907-1970) dal Pico. Max fajea en pü’ da mede y sonâ la zitra. Max y Fefa à trat sö 7 mituns: Lenze, Metilde, Tresele, Hedwig, Iaco, Andrea y Antonia. Le lü è gnü sorantut dal möt plü vedl, Lenze. Metilde è roada a Luttach, Tresele a Badia, Hedwig a Ćianacei/Al Plan, Andrea a Plazores/La Pli y Antonia a Alfur/Picolin. Le tot da bato de düć i mituns Damez è berba Jan Willeit, fre dal pere. Tot da confermé de Iaco è Jan Rindler de Nichele. Do la scora elementara è Iaco jü tal Vinzentinum a fà ot agn de scora: i ensegnanc che al â danlò ea döt mâ prei. Ai ea de bogn ensegnanć, mo ai ghirâ inće dër trep dai stüdenć, co messâ loé les cinch da doman por jì a mëssa y dedô stüdié ćina la mesa dles ot. Da gosté ciafâi vigne dé jopa arestida, co i sâ a düć tan bona. Chi agn â l’EPL (Ert por i Ladins) inće na seziun dai stüdënć co dea fora val’ iadi al ann le sfei Forum: Iaco ea le redadù co scriea parores danfora y metea adöm rimes ladines. D’isté daidâ Iaco a ćiasa sön le lü y jea con i mituns ijins a vardé les vaćes sö por i prês, sora Biei sö. Al ti sâ dër bel da sté en compagnia dai atri mituns dla vila: ai s’endünâ gonot a ćianté, ai fajèa blëites te bosch, ai jea a trà salć tal


La PLi

Le ćialt da Biei – atlò s’encuntâ signor Iaco con i atri mituns a fà matades.

fën, d’isté êl da gnì da Aneres jö con le rogó y d’invern êl da jì con la lösa. Y con cösta roâi ćina jö da crist da Taèla. Le ćialt d’Laronz ea sö Biei te chi tomps le post d’encuntada por i mituns dla vila, y te cösc gnêl inće fat trepes matades. Do la matura fata a Bornech/Maran dal 1967 ti è Iaco jü do ala cherdada y è arsì tal Seminar a stüdié filosofia y teologia. Al à perié sü geniturs da podëi jì a stüdié y ai l’à dër daidé: l’ejompl dai capolans y dai compagns ti è sté de ütl. En le Gran San Pire dal 1972 èl gnü consacré dal vesco Jep Gargitter y a La Pli al dìt mëssa noèla ai 9 de messé dal 1972. L’ann de presbitere àl fat a Toblach. Al è spo sté capolan a Urtijëi dal 1973 al 1977, dedô cin’ agn capolan a Leifers y tla ploania dal Dom da Balsan ćina dal 1987. Do chisc 15 agn da capolan è signor Iaco gnü nominé ploan dles cöres

Signor Iaco Willeit dertan la mëssa noèla dal 1972.

551


La Pli

L’encuntada de signor Iaco con le papa Benedët XVI.

da San Martin y Lungiarü, olache signor Angelo Morlang ea jü en pensiun y signor Heinrich Perathoner â baraté ploania. Signor Iaco è inće sté por agn ispetur de religiun dles valades ladines. Do 18 agn à signor Iaco orü baraté cöra y dal 2005

èl gnü nominé ploan da Leifers, na gran cöra de 15.000 abitanć con trec problems ideologics de vigne corù. Signor Iaco à inće söes ligrćzes ch’al pratichëia tal tomp lëde: al fajea laôta pert de na scuadra dal palê, al va ienn a pié pësc, sö por munt y sambën coi schi. Le re dal bal

I pröms alenamonć coi schi fajea nosc degan jö por les gran trates da Biei.

552

En gaojiun dai 25 agn à le salf de laûr protezioné „La Spona” organisé ai 7 d’otober en bal sön Badia. Por podëi tó pert al bal êl da se prenoté y belo val’ dis do ch’al ea gnü mené fora i envić, è sté le salamont plën. Trec co èss albü enterès da tó pert n’à ensciö nia plü ciafé lerch. Dertan le bal èl gnü vonü reses y prosc: la jona co ciafâ les plü trepes


La PLi Willeit d’Laronz merité le titul da re dal bal, con passa 210 prosc. I dui regnanć è gnüs encoronês, s`à enchiné dant a söa fola y à spo ćiamó fat na balada dant a düć, sön les melodies sonades da Franz Posch y sü Innbrüggler. Anna y Patrick Anna Pedevilla y Patrick Costabiei ne partësc nia mâ la vita da vigne dé, mo inće la gran pasciun por le sport da salté. Patrick à motü man da salté tal 2008: „Enlò ài śoghé l’ultimo ann al palê con la scuadra da San Martin de Tor tolenn la dezijiun da lascè. Mo empò orêi fà ennant en pü’ de sport y ensciö ài motü man da salté. Entratant l’isté ài spo ciafé te Markus Winkler da Longega en compagn de ativité. A cösta Le re y la reìna dal bal salüda i ghesć.

reses gnea spo encoronada desco reìna dal bal y le jonn co ciafâ le plü prosc gnea spo nominé re dal bal. Les reses y i prosc è stês defata vonüs, deache düć s’â dër proé da tó pert a cösc jüch. Püch do mesanet ia, èl spo sté da cumpedé fora chi co â ciafè les plü trepes reses y i plü trec prosc. Al è gnü cherdé sön paiun dötes les jones co minâ da avëi ciafé les plü trepes reses: da ciafé fora la reìna n’èl nia sté rio, deache Elisa Crepaz da San Ćiascian â tles mans en gran smaz de reses, gran desco degöna atra jona â. Ensciö s’àra spo davagné le titul da reìna dal bal. Da ciafé fora le rè dal bal s’ân stonté en pü’ deplü: bën 10 ea i candidać con en gröm de prosc. Ala fin s’à Arnold

La gran pasciun da salté de Patrick à motü man dal 2008.

553


La Pli

Con döt che Anna à empormó eniann motü man da salté, àra arjunt belo en gröm de de bogn plazamonć.

maniera ânse motü man da salté plü gonot y inće da tó pert a val’ gara. De novëmber ânse spo tut pert, adöm cun Filippo Clara, a nosta pröma maratona a Firenze, co è stada por düć na bela esperionza. Le salté è ensciö defata gnü na gran pasciun y tai dui agn dedô ài tut pert a deplü gares, dantadöt maratones, la destanza è ći co mo plej deplü.” Da recordé è inće la partezipaziun, adöm cun Markus, al Transalpine Run, na gara a tapes co pëia ia a Ruhpolding y se röa a Sexten, passan inće por Al Plan. Tal 2011 èl inće sté söa fomena Anna co à motü man da salté. „Encër la fin de forà ài motü man da jì en pü’ 554

a salté y al m’à atira salpü dër bel. Ai pröms d’aorì ài spo tut pert a na gara a Kaltern co è jüda dër bun y ensciö ài ciafé ciamó plü motivaziun da salté”. Anna à albü na sajun d’or, dantadöt pa les gares da salté sö por munt. Adöm con söa compagna Flurina Comploj àres arjunt dër de bogn resultać. ”Les prömes gares da salté sön munt è stades dër sfadioses, mo i bogn resultać m’à motivé entres deplü”. Anna è stada bona da jì pa vigne gara sön le podest de söa categoria, y cösc è tal pröm ann de ativité en gran resultat. Da d’altonn èra inće roada pa les prömes trëi assolutes y pa trëi gares, sön la Brixnerhütte, Radlseehütte y Kasselerhütte, àra davagné, metenn sö pa les ultimes döes inće le record nö dles ëres. „Iu ne m’èss mai aspeté da arjunje de te’ resultać, por mè resta le salté en devertimont.” A Marinzen èra gnüda campionëssa provinziala de söa categoria, titul davagné inće da Flurina. „Con Flurina mo sal dër bel da ji a salté y sc’al se gareta a entrames de bogn resultać è la ligrëza ćiamó maiù”. Por Patrick è sté le 2011 en ann sfadius, trec problems fisics, dantadöt al spiné l’à entrês arforé, a chë moda àl mâ pordü tó pert a trëi gares. „Sce i ponsi ai problems chi à albü y ai tomps ch’i à arjunt tles döes maratones, spo mëssi èster encontont, le 2012 jarà dessogü miù”. Anna spera da fà ennant de te’ bogn plazamonć, mo zonza se stressé de massa: „Con cater mituns a ćiasa n’èl nia saorì da s’alené entrês, porchël desch’ara vën vëgnera, la familia è al pröm post”.


La PLi Alex y la roda Alex Feichter à motü man da s’alené sön la roda dal 2006, dertan ch’al śogâ ćiamó al palê pa la scuadra ASC Mareo. Defata àl dé sö le palê por ti dediché plü tomp ala roda. Do dui agn d’alenamont àl motü man dal 2008 da tó pert a gares y s’à inće scrit ete pal Club Rodes Val Badia. Nia dio n’àra döré ch’al à inće dé sö la Musiga, massa püch ea le tomp da ti dediché endortöra a entrames les pasciuns. En cösc ann à Alex tut pert a cöstes gares: Ai 29 de mà a Predazzo pa la gara „Marćialonga cycling”, olach’al ea da superé en percurs de 80 km. Alex à arjunt la cuarta posiziun de söa categoria y la 12ejima posiziun endöt. Ai 26 de jügn àl tut pert ala

„Cronoscalata Arabba – Pordoi”, olach’al ea da pedalé por 10 km. Pa cösta gara àl arjunt le secundo post de söa categoria y le terzo post endöt. Ai 10 de messé àl tut pert ala Maratona dles Dolomites, fajenn le percurs mesan, olache la strada da fà ea de 106 km. Cösta gara àl davagné y endöt èl roé al bun sesto post. Ai 28 d’agost àl tut pert - adöm cun so berba Franz de Detto - a na gara fora en Ötztal. La gara preodea na pedalada de 240 km con en dejlivel de 5.500 m. Endöt àl albü 7 ores y 52 menuć da roé al travert y al è roé al 47ejimo post de söa categoria, 81ejimo endöt. Desco ultima gara àl tut pert ai 11 de setëmber ala „Dolomiti classic”, na gara de 75 km, olach’al è sambën endô roé danter i pröms, plü avîsa terzo te söa categoria y terzo endöt.

Alex à pedalé dertan l’ann 2011 endöt 10.000 km.

555


La Pli I fostüs salvari Tai ultimi agn n’àn nia plü afisćé porcì salvars te Mareo, ćina ai 10 d’agost, olache Tone Erlacher dl Ombolt è roé sön la Costa de Aneores y encër söa scofa ia àl odü ch’al ea runćé sö. Bel atira àl salpü che chi ea i fostüs d’en porcel salvare y deache i porcì salvari ne

römia nia en secundo iade tal medemo post, mo va ennant, s’àl ponsé da jì da sëra, a löna colma, sön i Ćiamplać a l’apaissé. La löna fajea en gran lominus y ensciö, encër les 22.00, ne s’à Tone nia fat ert da odëi le porcel salvare co passâ avisa sot le lën olache ël ea lassora. Nia dio n’àl pisimé da ti trà al gran tier da 50 chili, co ea ensciö roé ala fin de so iade. Le tier ea bonamonter l’ejemplar su che rodâ fora por nüsc bòsc, deache i dis dedô n’è Tone nia plü roé pa fostüs. Na Missess d’Alnei

Le iade dal porcel salvare s’à roé sön i Ćiamplać la sëra dai 10 d’agost.

Agatha d’Alnei, nasciüda y corsciüda sö fora Alnei, è la Missess de Südtirol 2011. Ara à podü pié do cösc titul – co ti è gnü sorandé dal presidënt de Südtirol Luis Durnwalder – na sëra de mà a Lana, do avei defilé y ćianté dan da en salf plën de jont. Por cösta ocajiun èl roé ete Lana

Ai 9 d’agost à Tone afiscé en porcèl salvare sön la costa de Aneores.

556


La PLi

Do deplü proes à Agatha podü pié do le titul de Missess Südtirol 2011.

en bus de sostegnidus de Agatha, co à fat en gran tifo. Y grana è stada la festa do la protlamaziun dla Missess 2011. Franz Kehrer Le Museum de ciüté da Bornech à motü da jì d’isté fora öna dles plü beles mostres lunc y lerch: „Fritz Wotruba & Schüler”. Fritz Wotruba – nasciü dal 1907 a Vìena y mort enlò dal 1975) vën araté ön dai sculturs plü emportanć dal 20ejimo seco. Ön de sü ultimi scolars è sté Franz Kehrer, co è ön dai artisć contemporanns plü emportanć y gragn de Südtirol. Pa la mostra èl gnü motü fora i laûrs de Franz dai pröms agn da scultur a Vìena y spo deplü ćês dal ultimo tomp. Ël chir l’ideal dla scoltöra tla rapresentaziun fisica y inće spirituala. Con sü portrês y söes figöres cheriëiel tres trasformaziun, astraziun y recostruziun n’opera daldöt individuala. Sü laûrs è da ciafé te strotöres publiches,

desco te nosta dlijia (la mësa dl alté), tl Zenter pastoral a Balsan (alaleria) y inće tla Capela nea dla Ćiasa de Palsa a San Martin (alté, ambo, pera dal’ega santa). Franz fej inće pert de coleziuns privates emportantes. Al è en artist dër chît, co laora con so će y söes mans, dalunc da vigne condizionamont. Sü resultać se merita vigne lalt. MUSICAL „CUNTRA LÖM„ Iaco Rigo y Ludwig Rindler è stês i auturs dal musical „cuntra löm”, gnü fat sön iniziativa de Valentin Erlacher, 557


La Pli dla ćiantia „La moncignosa” con le test de Iaco y musiga y aranjamonć de Ludwig Rindler s’à tlassifiché tla finala dal concurs internazional SUNS de Falera tla Svizera, olach’ara à davagné le pest dal publich y è gnüda ametüda ala gran finala dal LIET de döta Europa a Udine. Cösc conzert dal vi cun dodesc bands da döta Europa è sté ai 19 de novëmber 2011 tl Teatro Nuovo Giovanni a Udine. Val’ laûrs de Franz gnüs motüs fora en gaojiun dla mostra.

presidënt dal Sorvisc ai Jogn Val Badia, a San Martin de Tor. Le musical è gnü porté dant endöt set iadi ai pröms d’aorì 2011 tal gran salf a San Martin. Al è sté n bel suzès de publich, nia mâ de numeri: passa 2.000 porsones l’à odü. Tut pert al proiet à encër 60 jones y jogn da düć i paîsc dla Val Badia. La verjiun romantica

I dui auturs Ludwig Rindler y Iaco Rigo.

Passa 60 jones y jogn à daidé realisé le musical.

558


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.