SAS DLA CRUSC 2008 2/2

Page 1

Lungiarü

Lungiarü • Karin Clara

323


Lungiarü Introduziun I ćiarun indô al ann 2008. A Lungiarü él inće en chësc ann indô stè deplü manifestaziuns y avenimënć importanć, sciöche les beles festes de dlijia, les gares dala liösa sön la pista „Do Juvel” o la gara de scialpinism sön Munt d’Adagn. Recordè orunse sambëgn inće la gran ativité dles uniuns, che se dà jö cun gran impëgn y orentè cun le laûr por y cun la jënt de nosc paîsc. Movimënt dla popolaziun Ala fin dl ann 2008 à le paîsc da Lungiarü 590 abitanć, 10 demanco co ala fin dl 2007. Le numer di abitanć mët man bel plan da jì jö. En chësc ann él stè 3 pêrs che s’à maridé, de chisc n’él jü 2 demez a vire; nasciü él 5 mituns y al é gnü a mancé 3 porsones fora de nosta comunité. Da foradecà él gnü öna na porsona a stè a Lungiarü y 12 s’un é jüdes demez. Nasciüs CLARA Fabian de Christian y Pedevilla Rita, nasciü ai 06.03.2008 PELLEGRINI Nicola de Giulio y Clara Martina, nasciü ai 17.03.2008 CLARA Elia de Norbert y Schmid Angelika, nasciü ai 15.09.2008 CHIUSURA Sara de Manfred y Miribung Silvia nasciüda ai 20.09.2008 FLÖSS Aileen de Pire y Clara Orietta, nasciüda al 01.12.2008

Fabian

324

Nicola

Elia


Lungiarü

Sara

Aileen

Maridà: Clara Irene cun Rabanser Thomas, ai 31.05.2008 Clara Martha cun Trojer Helmut, ai 27.09.2008 Clara Elio cun Rubatscher Silvia, ai 04.10.2008

I nüć Martha y Helmut.

I nüć Elio y Silvia.

325


Lungiarü Morć: CLARA Giovanni * 15.12.1932 † 14.03.2008 Berba Giovanni dl Ciül é nasciü a Lungiarü ai 15.12.1932. Do na maratia lungia soportada cun gran rassegnaziun y paziënza é berba Giovanni gnü cherdè, ai 14 de merz 2008 da Chël Bel Dî, che l’à tut sö te süa ćiasa. CLARA Albino * 01.02.1937 † 16.05.2008 Berba Bino é nasciü al 01.02.1937 sön le lüch da Brocia. Bele da jonn, tl 1965 él restè paralisé te na desgrazia y da dailò inant àl messü jì cun les croces. Al à albü dër da sofrì, mo al â na fede sterscia y ê porchël tröp te dlijia. Te so post jö apé de dlijia tolôl pert a vigni mëssa o atra funziun y al dijô inće gonot dant les corones. La familia de so fre Paul ti à fat le guern ćina te sü ultimi dis. Ai 16 de mà 2008 él gnü cherdè tl rëgn dl Signur. Che ai palses tla pêsc de Dî. 326

CLARA Mariangel * 11.03.1920 † 03.07.2008 Berba Mariangel é nasciü sciöche pröm de 6 mituns a San Martin (Prousc) tl ann 1920, dala uniun de Pire Clara y Marianna Agreiter. Tosc s’à süa familia trasferì a Ties olache so pere â comprè n lüch. Tl ann 1940 él stè te vera, daimpröma tl’Albania, spo tla Slesia cun i todësc. Te chësc tëmp àl patì tröp y deplü iadi àl miné de ne rové nia plü vi a ćiasa. Al é gnü dala vera tl 1945. Al à ciafè da so pere na pert dl lüch olach’al s’à fat sö na ćiasa cun na fujina, dlungia chëra de sü geniturs. Tl 1948 àl maridé Iudita Vanzi da Picolin, da chësta uniun él nasciü 5 mituns y na möta. Pro le laûr da paur fajôl inće d’atres ativitês, al fajô mascinns da tistler, venô y cunciâ mascinns por la ćiasa. Al fajô inće le fotograf de paîsc, fajon jö tröpes families, co ch’al ê usanza inlaôta. Por deplü tëmp él inće stè aconsiadù de comun. Tl ann 1958 àl incuntè le movimënt di „Focolarini” olach’al à ciafè n ideal de vita. Al ê na porsona de oraziun y de na gran fede tl amur de Dî. Al jô vigni dé a mëssa tan inant che la sanité le daidâ. Ti agn de ponsiun se dêl jö cun i laûrs de stala y cun i lëgns da ordöra ch’al coltivâ cun gran pasciun. Tl ann 2002 ti él mort la fomena, y restan su, àl passè i ultimi trëi agn de süa vita tl zënter dl paîsc dlungia sü mituns olach’al soportâ cun paziënza la deblëza che gnô tres plü grana.


Lungiarü Laûrs y frabiché De jügn él gnü rové la ćiasa de Liotto Marco a Laguscel.

Tratan l’isté él gnü fat sö la ćiasa de Elio Clara a Ties.

Ćiasa de Marco Liotto a Laguscel.

La ćiasa de Elio Clara a Ties.

LA VITA DLA COMUNITÉ:

La comunité da Lungiarü é inće gnüda inviada a tó pert ala prozesciun da Antermëia a Rina, en ocajiun dla mëssa noela. Deache la fede é na scincunda dër preziosa, à la cöra invié al’edema dla fede, dai 19 ai 25 d’otober. En la festa di iubilars, do la gran mëssa él gnü tigní le marcé di libri, por invié a cumprè y lì stampa religiosa. Tratan chësta edema él gnü pité trëi referać cun siur Sepl Granruaz: „Ći ti cunti pa a mi mituns? - Aiüć da splighé conignüs de fede” y „No te cruzié, vir! Co arjunji pa na posiziun de vita che me dà pêsc y contentëza?”. N ater referat é gnü metü a jì cun siur Vito Rubatscher: „Imparè da vire la vita: ara n’é nia ma fata de laûr”. La partezipaziun al’edema dla fede é stada buna; i promoturs spera che la jënt se dais jö inant cun la tematica dla fede y dla religiun. Tla reuniun cun les uniuns dl paîsc él gnü portè dant la chestiun dles unitês pastorales preodödes tl dagnì por afron-

Manifestaziuns, avenimënć, scora, scolina, festes y ativitês dles uniuns y assoziaziuns La cöra L’ativité dl consëi de cöra s’à scialdi conzentrè sön le tema dl ann „fede tla vita dla copia y dla familia“ y sön i debojëgns organisatifs y materiai dla ploania. Tles cinch reuniuns, che é gnudes fates, él vigni iade gnü fat na reflesciun co ch’an podess fà da descedè ligrëza por la fede y por la vita da cristians. L’oraziun à n gran valur te nosta comunité. De jenà él gnü tignì la novena en onur de sant Ujöp da Oies. En ocajiun dla festa de 100 agn dala mort dl sant, ai 18 de mà, él gnü metü a jì na prozesciun sura Juvel ia Badia.

327


Lungiarü tè la manćianza de proi. Deboriada cun i surastanć dles uniuns él gnü ponsè sura co ch’an dess afruntè la situaziun nöia y ći che ne dess nia gnì a mancé tla cöra canch’al gnarà istituì chëstes strotöres. En Lönesc de Pasca él indô gnü invié la jënt de tëmp do la gran mëssa tl salf de paîsc a tó le cafè y a cufé. Festa de iubileum de matrimone Sciöch’al é bele usanza él inće en chësc ann gnü invié ia la festa di iubilars cun na mëssa solëna y le gustè te calonia. Chisc é i pêrs festejà che à recordè cun reconescënza le dé ch’ai s’à dit de scè por renovè la crëta y la convinziun che la vita po ma garatè tla uniun cun Gejù Crist:

• -

por i 25 agn de matrimone: Rosa y Tone Clara Maria y Heinrich Frenademetz Renate y Pire Clara

• -

por i 30 agn de matrimone: Luciana y Isidoro Clara

• -

por i 45 agn de matrimone: Angela y Paul Daporta Emma y Paul Mischì

• -

Por i 55 agn de matrimone: Angela y Scebio Nagler

En chësc altonn él gnü scomencè le curs de preparaziun por la conduziun de zelebraziuns dla parora de Dî, invié ia dal Decanat. I rengraziun Clemente Cla-

I iubilars dl 2008. Sön la foto mànćel Paul Mischi y Paul Daporta.

328


Lungiarü ra, Albina Mischì y Emma Clara che à tut sö l’impëgn de tó pert al curs che jarà ciamò inant d’aisciöda 2009. Gran festa él gnü tignì adöm cun la comunité ai 16 de novëmber, olache la cöra à recordè cun reconescënza dër sota i 100 agn de ativité dl cor de dlijia. Tl rengraziamënt à la surastanta dl consëi de cöra recordè l’importanza che n cor à por la comunité alzan fora le gran sorvisc che l’orghelist, i ćiantadus y les ćiantarines fej. De novëmber s’à le consëi incuntè cun le consëi de cöra da San Martin por baié y punsè fora scomenciadies sura le tema dl ann dla diozeja: „la domënia”. La domënia vëgn surafata dal pinsier dl dé lëde. An se tolarà sura por dui agn de porvè da realisé che la domënia sides impröma de döt le dé dl Signur.

N ater apuntamënt che unësc nia ma chi da Lungiarü mo inće tröc che vëgn dales atres ploanies dla valada é la festa de Santa Lizia, festejada cun gran solenité adöm cun le primiziant Klaus Sottsas, siur ploan Paul Campei y siur Angel Complojer. La Pröma Comuniun En domënia, ai 27 d’aurí, él gnü festejé la bela Festa dla Pröma Comuniun; 5 mituns y mitans à ciafè chësc sacramënt: Moling Sabrina Mischi Jenny Dariz Silvia Nagler Luisa Massa Nathan

I mituns dla Pröma Comuniun.

329


Lungiarü Por deplü mëisc alalungia s’à i mituns arjigné ca, adöm cun les maestres y i geniturs a chësc gran evënt. La Pröma Comuniun n’é nia ma na gran festa por i mituns, mo inće por i geniturs, i familiars y por döta la comunité. La musiga da San Martin à acompagné i mituns y döta la comunité da plaza de scora ćina te dlijia y les usc dl cor di mituns, insigné jö da Daniela Clara ti à dè solenité ala zelabraziun de chësc sacramënt. I ministranć N bel grup de ministranć y ministrantes à indô podü tó pert al iade a Gardaland. Acompagnà da n valgügn geniturs ai podü passè n bel dé tl parch de divertimënt. Chësc paiamënt s’à i sorvidus y les sorvidësses che va dötalann cun lizitënza a sorví a mëssa bëgn mirité.

I sorvidus a Gardaland.

330

La scora La scora da Lungiarü cumpëda tratan l’ann de scora 2007/08 44 scolars y 9 insegnanć. Inće en chësc ann, sciöche bele tl 2007 é le numer di mituns indô carè. D’aisciöda de chësc ann s’à i mituns, adöm cun i insegnanć y i geniturs, dè bindebò da fà por le proiet: „descür la natöra”, cun Ingeborg Zingerle. Por n’edema alalungia à i mituns podü jì fora tla natöra a esperimentè de vigni sort de cosses y imparè che la natöra pîta n gröm de poscibilitês da se devertì. L’ultimo dé él inće gnü invié i geniturs a ćiarè ći che sü mituns à fat y a fà impara deplü jüć. Tröc à tut sö l’invit y düć à podü passè n danmisdé dër plajor.


Lungiarü

I mituns cun Ingeborg Zingerle tratan n jüch.

Tratan chësc ann él inće gnü invié dui volontars, Daniela y Fabio dla Crusc Blanćia da Corvara. Chisc ti à mostrè ai mituns coch’al vëgn fat da simulé ferides. I scolars i à ascutè sö cun gran interès y morvëia y inultima ài inće ćiamò podü se lascè fà sön na man na ferida. Da carlascè s’à i mituns y i insegnanć dla scora elementara mascherè sö y fat, sciöche bele tradiziun, na defilada fora por paîsc. Por i mituns él vigni ann na gran agitaziun, düć ô avëi la plü bela maschera. Les mitans dla 5° tlassa vistides sö da stries.

331


Lungiarü De jügn, püch denanche la scora se rovass, él gnü arjigné ca na festa de contlujiun por i geniturs, cun ćianties y de pici teatri. Chësta ti à dër plajü ai geniturs.

S. Micorà che lî fora de so liber.

I mituns tratan la festa dla fin dla scora.

Sciöche vigni ann, ai 6 de dëzëmber, él gnü San Micorà te scora a ciafè i mituns y ti portan a vignun n pice poch cun duciaries. En chësta ocajiun à i scolars portè dant na rima y deplü ćianties.

I angeli che à acompagné San Micorà.

332

Da d’altonn él gnü invié adarlerch Erica Castlunger da Corvara, che à daidé i insegnanć da insigné ite 2 teatri ai mituns por la festa da Nadè. I scolars dla pröma, secunda y terza tlassa à podü portè dant le teater di tiers che n’orô nia jì a scialdè le pice Bambin te ćianê, ma le bò y le müsc s’à metü a disposiziun. I mituns dla cuarta y dla cuinta tlassa à portè dant n toch che baiâ dla malcontentëza di mandli dla cripele, che ne vëgn aldédaincö nia plü ćis tuć ca. Gragn y pici pënsa ma plü ales scincundes.

I Trëi Resc, mandli dla cripele, arjignà ca por fà teater.


Lungiarü La scolina da Lungiarü

Diesc é i pici che à frecuentè la scolina tratan l’ann 2007/2008, cin’ mitans y cin’ mituns. Ai é gnüs acompagnà dala maestra Annamaria Ferdigg y dala colauradëssa pedagogica Pezzei Caterina. Por le bun mangé s’à crüzié Tatz Renate, y Helga Planatscher à ćiarè da tignì la scolina tres bela nëta. Cun buna orentè s’à düć canć porvè da vire adöm cun respet y comprenjiun, se ston insciö saurì te n’atmosfera n pü’ sciöche te familia. Inće sce la schira ê picera, ê la motivaziun da fà de vigni sort de ativitês tres grana. Dötes les festes che toma ite ia por l’ann é gnüdes arjignades ca cun spontanité y ligrëza, descedan insciö ti geni-

turs, ti neni y tles lâs emoziuns particolares, che mâ de te pici é bugn da cherié. Val’ n pü’ de particolar che ti à plajü a düć, é stè le barat cun la scolina da La Plì. Deach’al é n bel tru dala liösa a Lungiarü, é chi da La Plì gnüs ite a tignì le dé dla nëi. Te chësta ocajiun ési storć pro te scolina a fà la blëita y a mangé le danmisdé denanche jì fora tla nëi. L’invit da jì n iade fora La Pli él stè i scolarins da Lungiarü che à tut söl sciode, fajon la jita de mà fora La Plì. Chësta esperiënza ti é jöda sot a chisc pici, ai ê braui da cuntè ch’ai à podü jì cun le taxi y ch’ai à ciafè compagns nüs fora La Plì. Inće la vijita al Istitut Ladin Micurà de Rü a San Martin à dër plajü. Erica ti à mostré la biblioteca cun tan de libri y jüć; y spo él gnü i clowns Willy y Merendina y danter i mituns àl dè ca na bela

Incuntada cun i mituns da La Plí.

333


Lungiarü gran riüda. En chësta ocajiun à chi da Lungiarü inće cuché ite tla scolina da San Martin a saludé chës mitans y chi mituns ch’ai incuntarà al plü tert da jì tla scora mesana.

Le numer di nasciüs a Lungiarü é carè dassënn. Por l’ann 2008/2009 n’él mâ plü nü de scrić ite ala scolina, de chisc nen n’él degügn da cin’ agn. Uniun di Stödafüch

I mituns à podü jì cun le taxi.

I clowns Willy y Merendina tl Istitut Ladin Micurà de Rü.

334

L’ann 2008 é stè por i stödafüch da Lungiarü indô n ann bindebò normal, n ann por fortüna zënza catastrofes por medefüch, ri tëmp o desgrazies. I mëmbri dl’uniun é gnüs cherdà 3 iadi: un n iade da jì a chirì na porsona foresta jüda a perde y dui iadi da desparè jö di tëć la gran nëi pesoćia gnüda a mez dezëmber. Pro le pröm intervënt (ai 22 d’agost) manaciâl da sozede na desgrazia, mo ara é impò jüda fora bun. A Pares êl n grup de jogn dla provinzia de Padua en feries. Na sëra püch dan mesanöt él gnü alarmè y cherdè aiüt, deach’al ê jü mancia n jonn diabetich. I stödafüch é atira pià ia a le chirì, mo al é defata gnü ciafè y é indô gnü condüt a ćiasa da so grup. Por la gran novera a mez dezëmber é l’uniun gnüda periada dal comun (ai 16.12.) de jí a desparè la nëi jö dl tët dl frabicat dla scora-calonia y (ai 21.12.) de jì a desparè i tëć dla ćiasa y dla majun dl lüch dl Mornà. Tratan l’ann 2008 él gnü fat gonot sorvisc d’ordinn da festes, sopoltöres y manifestaziuns, indöt 13 iadi. I mëmbri é gnüs cherdà ite a 19 proes te paîsc y à tut pert a 7 proes foradecà fates cun d’atri paîsc. De jenà él gnü tigní la sentada generala y en gaujiun dla festa de San Florian y tratan Advënt él gnü cherdè ite i mëmbri a na reuniun da festa.


Lungiarü

Tratan la sentada generala di stödafüch de jenà.

Deplü stödafüch atifs y jogn à tut pert ales gares dai schi it’a Türesc (ai 12 y ai 26 de jenà) y ales gares de prestaziun a Vallungia, ai 8 de jügn, y a Porsenù cun le grup jonil, ai 27-29 de jügn. Ala fin dl ann à la uniun 52 stödafüch atifs y 11 jogn, dui mëmbri d’onur y n stödafüch fora de sorvisc. Franz Schanung é indô gnü pormez al corp atif do ch’al é stè demez por n valgügn agn; Davide Moling s’un é jü demez dal grup jonil. Felix Clara, Freddy Moling y Armin Schanung é gnüs tuć sö pro le grup jonil; Terence Mischi é ruvé demez dal grup jonil, por avëi arjunt la majera eté. La uniun arcumpëda indöt 66 mëmbri.

stödafüch, à por gauja dl bel tëmp y por la colauraziun da pert dl ofize dl Parch Natural d’Al Plan de Mareo indô cherdè adarlerch tröpa jënt foresta y dl post che à indô podü se conscidré i morins en funziun, le laûr da mornà y ćiarćé n gröm de spezialitês da paur.

Festa di morins La manifestaziun tradizionala dla „festa di morins”, metöda a jì dala uniun di

La festa di morins chërda adarlerch vigni ann n gröm de jënt.

335


Lungiarü Cor de dlijia N ann particolar podunse aratè l’ann 2008. Dô le bel ćiantè di Trëi Resc fora por les vijinanzes, à tosc le cor scomencè cun les proes tignin imënt le travert de chësc ann: 100 agn de ativité. Plü co zënza é i ćiantadus jüs lezitënć ales proes, inće sce al n’é gnü tignì deplü co ti agn passà. Aria da festa podônse sintì te döta l’ativité, n cêr se confortè y laprò n gran impëgn y tröp entusiasm por la cossa. Le cor de dlijia da Lungiarü é stè da d’aldí pro la mëssa ćiantada sö Oies ai 28 de jenà en onur dl Sant da Oies, pro la mëssa dl ann de siur Fonjo Clara ćiantada a Calfosch, pro la mëssa da noza dla ćiantarina Martha Clara, y sambëgn pro les gran festes de dlijia y la festa di iubilars. Pro les scomenciadies de intratenimënt recordunse cun ligrëza le batadù tignì ai pröms de forà, olach’al é stè pesć por vigni pêr. Le pröm pest é jü a

Gaby y Vinzenz. De messè él gnü invié i ćiantadus cun les families ala griliada sö dal morin dl Iagher, olach’al n’é garatè de vigni sort. En ocajiun dl compliann de 40 agn dl presidënt Sepl y de 60 agn dl orghelist Pio él gnü invié da luvè dër a bun’ora por che le dé foss dër lunch y tëmp assà da festejé. L’avenimënt plü gran é spo stè ai 8 de novëmber: le conzert en ocajiun dla festa de 100 agn dl cor. Deboriada cun le cor de dlijia d’Al Plan, sot ala bachëta de Irene Clara, y cun le cor de dlijia da La Val, sot ala direziun de Elio Clara, él gnü portè dant te na dlijia plëna de jënt n bel repertore de ćianties y musiga. Ai 16 de novëmber él spo gnü festejé la gran festa, adöm cun la comunité olache le cor à ćiantè la mëssa y pater Urban Stillhard ti à surandè la medaia de Palestrina. Por l’ocajiun él inće gnü dè fora n liber sura le cor de dlijia te sü 100 agn de ativité. Ai 28 de novëmber él gnü tignì la sentada generala dla uniun. En chësta ocajiun él gnü surandè les onoranzes por i 25 agn de bel ćiantè a Vinzenz Clara, Monica Clara Mischì y Maria Clara Sorà y lité le comité nü. En la festa de Santa Lizia él gnü organisé le marcé a sostëgn dl cor che é jü dër bun por la buna man dla jënt dl post. Sciöche contlujiun dl ann 2008 él gnü invié i ćiantadus a na picia festa d’Advënt, olach’al ti é gnü surandè ai mëmbri, sciöche rengraziamënt, na stëra da Nadè.

Vinzenz y Gaby é stà i mius da cartè.

336


Lungiarü

Le cor de dlijia dan da 100 agn cun siur Pire da Mazchel.

Le cor de dlijia da śëgn.

337


Lungiarü

I ćiantarins che à ciafè l’onoranza.

Le comité dl cor de dlijia.

338

Dala sentada generala él gnü cartè ala scimia.


Lungiarü Uniun Sport amatoriala Lungiarü Al é indô passè n ann y inće chësc é stè n ann de suzès por l’uniun sport amatoriala Lungiarü. L’uniun à indô metü a jì deplü manifestaziuns y gares, deplü cursc y à porvè da ti pité valch che podess ti interessè a düć. Al é gnü organisé gares dala liösa sön la pista „Do Juvel”, danter chëstes la gara dales liöses da manties, a livel europeich, le campionat provinzial dales liöses altes, a chël che inće i atleć dl post à tut pert, y na gara nazionala di mituns. Pro la gara nazionala di mituns él da recordè i atleć da Lungiarü che à fat n bun plazamënt: Tavella Lara, pröma te süa categoria, Nagler Luisa y Daporta Emil che é stà tramidui secundi y Nagler Ivan che é rové terzo.

Tratan la festa di atleć.

L’uniun mët sambëgn inće a jí vigni ann cursc da imparè da jì cun la liösa. A chisc cursc tòlel pert vigni ann na bela schira de mituns y jogn dl paîsc, che tol spo inće pert a gares importantes.

I atleć da Lungiarü che é gnüs premià.

339


Lungiarü

I atleć de ćiasa che à davagné dala gara nazionala di mituns sön la pista „Do Juvel”.

I atleć dla gara dai schi d’alpinism dal start.

340

Matteo se spaza da ruvé sö insom.


Lungiarü Por ći che reverda les atres disciplines él da sotrissé l’organisaziun dla gara dai schi d’alpinism „Munt d’Adagn” stada ai 2 de merz 2008. Te chësta ediziun àn porvè da fà la gara plü interessanta por i atleć, la fajon ma sö pert. Inće en chësc ann al indô tut pert deplü amanć de schialpinism dl paîsc, mo inće da foradecà. Le miù tëmp él stè Paul Innerhofer da Türesc che à fat. Di atleć de ćiasa à davagné Heidi Dapunt tla categoria dles ëres y secundi é rovà Bruno Mischi y Clara Emil tla categoria a copia. D’invern él indô gnü arjigné ca le ćiamp dala dlacia. Chësta infrastrotöra funzionëia dër bun y tröc mituns se tripa domisdé da jí cun i jadins, n sport adatè por düć y che é n’alternativa por chi che n’à nia na pista dai schi dlungia ćiasa.

D’isté él inće gnü pité n curs de aerobica tla palestra da Lungiarü. A chësc à tut pert n valgönes jones y ëres dl post. Por ći che reverda la seziun dal palè él da dì che, deach’al é gnü laurè pro le ćiamp tratan chësc isté, ne n’él nia stè dër meso da śughé sön le ćiamp. Uniun di jogn Le comité di jogn da denant, metü adöm da Claudia, Gabriel, Anika, Rainer y Roman, à cun le scomenciamënt dl 2008 dè jö süa inćiaria y ti à lascè le post a Alex, Matteo, Christian, Sara, Marina y Miriam. Chisc à tut sö l’impëgn cun gran orentè y ligrëza da laurè cun y por i jogn dl paîsc. La sabeda, ai 01.03.08 à l’uniun di jogn organisé n torneo de broomball. Al s’à abiné 11 scuadres che à tut pert ala manifestaziun, che ti à dër plajü a düć. La miú scuadra é stada „I 4 zentimetri”, al secundo post él ruvé i „Pulhla Tuning” y al terzo post i „Kampilleri”. Na crusc nöia sön Crëp dales Dodesc

I mituns che va cun i jadins.

La seziun dl volley à fat sciöche zënza sü alenamënć döt l’ann tla palestra da San Martin. N atra disciplina ch’an ô ti portè plü daimpró ala jënt é le nordic-walking. Tl 2007 él gnü organisé n curs, y d’isté dl 2008 s’à n valgönes porsones incuntè da jì deboriada da sëra a fà chësc sport.

En domënia, ai 22 de jügn, à l’uniun di jogn portè sön Crëp dales Dodesc na crusc nöia, deache la vedla ê rovinada dal tëmp. Bele da doman adora é le grup di jogn pié da Lungiarü demez por rové ite a Antersasc olache la crusc ê bele gnüda condüta la sabeda domisdé. Püch do les 7 dadoman al spo orü ester döta la forza da portè sö la crusc cuntra la piza dl 341


Lungiarü crëp, a 2394 m de altëza. Y defata é i dui toć dla crusc rovà a süa destinaziun. La crusc é spo gnüda metüda adöm y arjignada ca por gnì arvërta. Da misdé, do avëi mangé valch por avëi indô forzes assà, éra spo gnüda arvërta y tacada jö ia por tera por ti tignì bot ales forzes dla natöra. Incër 100 porsones é rovades sö por la mëssa y la benedisciun dla crusc, passan n bel dé sön munt.

La pröma crusc é gnüda metüda sö l’ann 1980 y é restada por 28 agn sön Crëp dales Dodesc. Tl isté dl 2007 era spo gnüda rovinada dal tonn y al ê debojëgn da nen mëte sö na nöia. Bel tëmp y na gran sodesfaziun à acompagné chësc dé portan inant tradiziun y usanza.

I jogn s’arjigna da portè sö la crusc.

La crusc vedla rovinada dal tëmp.

La crusc vëgn arvërta.

342

Le grup di jogn che à portè y metü sö la crusc.


Lungiarü

Siur ploan Paul Campei benedësc la crusc.

Uniun di Iagri La pasciun dl iagher é dandadöt chëra de jì fora tla natöra, osservè y ćiarè do la salvarjina y sambëgn inće chirí fora le dër tier che à da gni stlopetè. Porchël é le iagher dantadöt n amant dla natöra. Sciöche te vigni uniun él important che i mëmbri ne vais nia dassusc por val’ tru, mo tëgnes pro le grup. Insciö s’incunta i iagri deplü iadi ia por l’ann por s’organisé y sté adöm en compagnia y por renforzè insciö les fundamëntes dla uniun y le lian dl’unité. Inanter chëstes manifestaziuns é le trà ala scëiba, la festa de San Hubertus y la gara di iagri danter les plü importantes. De forà él gnü organisé a Lungiarü la

gara dala liösa por düć i iagri dla Val Badia. Jì debota cun la liösa ê massa püch por davagné. Por ruvé pro i mius messân inće ester bugn da atoché. Al é garatè na gara demorvëia, interessanta y plajora. Tl bel grup di partezipanć àn podü aldí y sintí ch’al ti à salpü bel y ch’ai s’é stà saurì. Por ći che reverda la ćiacia, él da dì che i rehli é en aumënt. Indöt él gnü stlopetè 24 cioures y 23 bëć. Le numer di cerfs pon aratè che sides restè anfat. Al é gnü stlopetè indöt: 1 manz da cerf madü, 2 manć „C” y 5 vaćes o vidì. Pro i ćiamurc àn por le pröm ann sintì les conseguënzes dla maratia dla rogna. Bele da d’aisciöda nen n’él ma plü gnü arcompedè mec tanć co ch’al nen gnô 343


Lungiarü arcumpedè zënza. Sambëgn nen n’él porchël gnü stlopetè cotan demanco co i atri agn. Indöt n’él gnü stlopetè 62 y danter chisc n’êl cotanć che â la maratia dla rogna. An po aratè che le numer di ćiamurc vais ciamò jö de tröp. La ćiacia da Lungiarü cumpëda al momënt 17 mëmbri atifs. Surastant é Sepl Pezzei de Gstan. Verdaćiacia é Clara Werner, che cun gran ligrëza, pasciun y savëi laora a bëgn dla salvarjina y di iagri. Pro chisc 17 mëmbri nen n’él deplü che é iagri bele da cotan de agn. Insciö él stè bel dala riuniun generala da ti surandè a Clara Isidoro (dl Toch) la onoranza de mirit y reconescënza por i 40 agn de ativité da iagher tl revier da Lungiarü. „Weidmannsheil”.

Clara Isidoro „dl Toch“ ciafa l’onoranza por 40 agn iagher.

Sepl „de Gstan“ à albü la fortüna de stlopetè le cerf.

344


Lungiarü Les porsones vëdues y sores dla Val Badia Cun l’incuntada dles rapresentantes dla valada, stada ai 21 de novëmber a Calfosch, à l’uniun dles vëdues y porsones sores dla Val Badia stlüt jö l’ativité por l’ann 2008. Ia por l’ann él gnü tigní de beles incuntades y fat de bì peregrinaji. Cun les ofertes trates ite à l’uniun dles porsones vëdues y sores inće podü daidé na vëdua cun de pici mituns. Scebio „de Camura“ à davagné la scëiba d’onur da stlopetè, lapró le surastant dl revier Sepl „de Gstan“

N valgünes vëdues y porsones sores cun la surastanta Monica Costa.

345


Lungiarü CURIOSITÊS Silvan Frenademetz à stlüt jö i stüdi de tecnologia radiologica tl’Université de Vienna. I ti audun tröpa ligrëza y sodesfaziun por süa profesciun y por le dagnì. Silvan Frenademetz

Dui jogn da Lungiarü à tut pert a n iade tl’Africa, plü avisa a na spediziun sön le Mont Kenya y sön la munt Kilimanjaro Bele de novëmber dl 2007 à i dui jogn Othmar y Rainer tut la dezijiun de tó pert a na spediziun tl’Africa, y ai pröms de forà, adöm cun n grup de d’atri alpinisć, él stè ora da pié ia. Pian le jore dal aeroport de Malpensa demez ési arsís a Nairobi, la capitala dl Kenya che cumpëda 31.500 abitanć. Te cité spo, apé dl Mont Kenya, à le grup ćiamò cumprè les ultimes cosses nezesciares y s’à metü sön tru cuntra la munt. Do trëi dis de atlimatisaziun te n aciampamënt, é spo le grup de alpinisć pià ia. Les condiziuns ê otimales y cun la guida keniana ési jüs ala concuista dla piza „Punta Lenana” a 4985 m d’altëza. Dala piza spo indô jö dal’atra pert dla munt por zacotan de ores fora por na contrada da formes dër desvalies ćina al proscimo aćiampamënt. Canche sorëdl lovâ, ê le grup bele indô pié 346


Lungiarü

ia jon inant ćina ch’al é rové tl parch natural. Le setimo dé ési spo jüs por tröc chilometri tla direziun dl confin dla Tanzania, olach’al é inće n parch di tiers salvari dl’Africa che à inom Ambroseli. Dailò à i dui jogn inće albü l’ocajiun da imparè da conësce la jënt „massai”. Do n dé de palsa s’à le grup trasferì a Moshi, na cité tla Tanzania, le dé do spo a Machame Gate, apé dl vulcan Kilimanjaro, dal inom african „kibo”. Le tru cuntra la piza, che à inom Machame Route, ê der interessant. An é passà fora por n bosch salvar dër spës rovan ćina sö dala nëi y dala dlacia. Do le iade bindebò lunch y sfadius à i alpinisć arjunt l’ultimo aćiampamënt a 4700 m, olach’al ê n tëmp da vënt y nëi. Ciamò en chë

sëra do mesanöt, sot a n cil sarëgn plëgn de stëres, é i jogn pià ia bel „pole pole” (che ó dí por african plan plan) cuntra la piza Stella Point, sön le crater dl vulcan a 5700 m por jì inant ćina söinsom a Uhuru Peak (5896 m). Ai é rovà sö dales 6.00 da doman. Te n bel gran frëit à le grup aspetè ćina ch’al é jü sö sorëdl, na morvëia che ne va nia tan saurì da descrì. Le medemo dé é i jogn gnüs jö cun i atri dl grup ćina a n’altëza de 3000 m por jì spo cuntra la cité de Arusha, olach’ai podô stè suranöt. I sëdesc dis ê passà ia y le dé dedô da sëra ti aspetâ le fligher por s’un jorè indô a ćiasa. Othmar y Rainer à fat insciö na bela esperiënza, ch’ai aconsiëia inant ai apascionà dla natöra y dl alpinism. 347


Lungiarü Le tëmp a Lungiarü tratan l’ann 2008 Le tëmp dl ann passè à en confrunt a chël di ultims 30 (por la temperatöra 20) agn da mostrè sö cater particolaritês: • la temperatöra mesana dl ann, che dal 1979 al 2007 é aumentada da 3,7 a 6,7 grà, é dl 2008 carada a 6,3 grà; • le numer di dis da bel tëmp, che passâ normalmënter i 200 dis al ann, é tl 2008 jüs jö a 191 dis y le numer de dis da bur’ tëmp jüs sö a 127 dis; • la cuantité dl’ega (de plöia, nëi, granijores) à passè la mesaria anuala de 940 mm y é ruvada a bun 1100 mm (lt./mq); • tratan l’ultimo ann él indô tomè na cuantité de nëi da rècord: 460 cm (208 cm da jenà a aurì y 252 cm da otober a dezëmber). Tratan l’ann él stè na temperatöra mesana, chëra minima de 1,1 gra, na temperatöra mascima de 11,5 gra y na temperatöra mesana de 6,3 gra. I dis plü frëić é stà ai 27 y 28 de dezëmber cun na temperatöra minima de -17 gra y na temperatöra mesana de -11,5 gra. I dis plü cialć unse albü ai 25 y 26 de jügn cun na temperatöra mascima de + 29 gra y na temperatöra mesana da 20,5 a 21,5 gra. La temperatöra é aumentada le plü ia por le dé ai 30 de agost (de 21 gra), de forà, amesa fora de 14 gra, d’agost amesa fora de 13 gra y de dezëmber amesa fora ma de 7 gra. Indöt unse albü tratan l’ann 2008 191 dis da bel tëmp (dl 2002 243 y dl 2000 348

190 dis), 48 dis da nio (i atri agn da 19 a 56 dis) y 127 dis da bur’ tëmp (dl 2002 133 y dl 2005 95 dis); danter i dis da bur’ tëmp n’él stè 17 da temporai. Da bur’ tëmp àl 74 iadi plovü, 33 iadi novü y 21 iadi novü y plovü. Plü dî alalungia bel tëmp (cun n dé o l’ater da bur’ tëmp danteríte) él stè dai 6 ai 29 de forà y dai 4 ai 27 de otober (24 dis a iade). Le plü dî alalungia bur’ tëmp (cun val’dé de bel danterìte) él stè dai 7 ai 22 de aurí y dai 2 ai 17 de jügn (16 dis a iade). Le plü ega unse albü de jügn (151,5 mm), mo sura i 100 mm inće de messè y d’agost y por le pröm iade dal ann 1978 incà te düć i ultimi trëi mëisc dl ann. Le plü plöia te un n dé él gnü ai 15 de agost (49 mm) y ai 29 de jügn (46 mm). Te deplü dis indolater él gnü deplü ega dai 29 de novëmber ai 2 de dezëmber (88 mm), dai 11 ai 16 de dezëmber (72 mm) y dai 29 de otober al pröm de novëmber (68 mm). Le plü nëi àl fat de dezëmber (170 cm). Tratan la sajun da d’invern 2007/08 n’àl fat 242 cm (tratan chëra dl 1985/86 463 cm, na cuantité rècord y tratan l’invern 1989/90 cun 119 cm de nëi le manco dal 1978 incà).


Lungiarü Prezipitaziuns a Lungiarü: Plöia y Nёi

Perioda Mёis Jenà Forà Merz Aurì Mà Jügn Messè Agost Setёmber Otober Novёmber Dezёmber Tot. ø m.

Cuantité EGA (mm) 1978-2007 2008 ø 35,2 68,9 29,8 22,1 45,2 43,6 64,8 91,6 97,7 65,9 123,4 151,5 133,7 131,5 127,5 115,7 81,4 55,5 89,9 106,8 70,5 127,1 42,4 123,5 941,5 1.103,7 78,5 92,0

Cuantité NËI (cm) 1978-2007 2007/2008 ø 41 76 40 38 39 55 32 39 7

11

4

32 48 250 25

23 7 242 24

349


Lungiarü Prezipitaziuns a Lungiarü: Plöia y Nёi 1991-2007 Min. Jenà -9,6 Forà -9,4 Merz -4,5 Aurì -0,7 Mà +3,6 Jügn +6,7 Messè +8,5 Agost +8,2 Setёmber +4,6 Otober +1,3 Novёmber -3,4 Dezёmber -7,1 Tot. -0,2

Max. +0,4 3,5 7,5 10,8 16,1 19,8 21,8 21,4 16,9 11,5 4,7 0,0 +11,2

Mes. -4,6 -2,9 +1,5 +5,0 +9,8 +13,2 +15,1 +14,8 +10,7 +6,4 +0,6 -3,9 +5,5

Prezipitaziuns a Lungiarü: Plöia y Nёi 2008 Min. Jenà -5,6 Forà -7,3 Merz -4,0 Aurì +0,2 Mà +5,3 Jügn +8,6 Messè +9,2 Agost +8,8 Setёmber +4,3 Otober +2,3 Novёmber -2,7 Dezёmber -6,8 ø an. +1,1

Max. +2,6 6,9 6,0 8,8 16,4 20,2 21,1 21,9 15,9 12,2 4,6 0,2 +11,4

Mes. -1,5 -0,2 +1,0 +4,5 +10,8 +14,4 +15,1 +15,3 +10,1 +7,3 +0,9 -3,3 +6,3

350


Antermëia

Antermëia • Carlo Plazza y Renato Paratscha

1 Sön ćiampanì dla dlijia d’Antermëia él 5 ćiampanes: 1) La Pröma, te Fis, kg 560, Colbacchini, Trënt 1948. 2) La Secunda, te A, kg 350, Trënt 1928 (Colbacchini). 3) La Terza, te Cis, kg 215, Grassmayr, Desproch 1700. Chësta ćiampana dess n iade ester stada la grana da La Plì de Marou, spo da Rina. 4) La Cuarta, te E, kg 110, Colbacchini, Trënt 1949 5) La Picera ne porta degöna data o inom.

2

3

4

5

351


Antermëia Ćina tl ann 1983 é les ćiampanes gnüdes sonades a man cun les föms, tl ann 1984 é l’implant da sonè gnü automatisé. Te calonia da Antermëia él ćiamò na sesta ćiampana, dër vedla; do siur Merch Graffonara éra tl ann 1948 sparida fora dl ćiampanì y é rovada naôta te calonia. Canch’al é gnü fat sö danü la calonia ê la ćiampana naôta sparida, sëgn era indô te calonia bas ite. La ćiampana ne n’à degöna data y degun inom y pësa ca. 100 kg.

352


Antermëia MOVIMËNT DLA POPOLAZIUN Nasciüs (i nasciüs tl ann 2008 che vir tla cöra d’Antermëia, cun laprò inće i nasciüs dla cöra d’Antermëia sön teritore de Comun de Marou) Winkler Alexia de Ernesto y Verena Frenner, nasciüda ai 07.10.2008 Maridà (maridà te dlija d’Antermëia) Werner Paratscha & Pamela Palfrader (24.05.2008 a Antermëia; abitëia a Antermëia) Tasser Carmela & Simmerle Wolfgang (05.07.2008 a Antermëia; abitëia a Balsan) Foradecà s’é maridà ai 19.01.2008 Winkler Ralf & Lanz Adelheid (a München)

Winkler Alexia.

I nüc Pamela y Werner.

353


Antermëia Morć Plazza Florian († 06.04.2008) Florian é nasciü ai 3 de mà dl 1927 a Prebraié sciöche terzo de cater mituns; sü geniturs ê Ierghele y Zenzl de Tru, sü fredesc/sorus Nando, Lena y Ida che é düć trëi inće bele morć. Deach’al ê laôta agn de gran meseria, àl messü mëte man adora da jì cun so pere a laurè de brëies sön la siëia. Tosc él spo stè da jì a fà y a trà taies, por deplü agn tl bosch dl Vësco. Spo él jü a imparè le mistier da zumpradù pro Florian Pinter y dedô pro le möt de Florian, Riccardo Prada; pro chël al laurè 30 agn alalungia. Cun 35 agn al maridé Lena de Poldele da Rina y à albü cun ëra 5 mituns. Dl 1995 al albü na gran operaziun al col, mo cun la grazia de Dî y cun süa gran orentè de varì él indô gnü bun y à indô podü mëte man da laurè. Do ch’al é jü en ponsiun é sües gran ligrëzes stades laurè ite dër avisa so pice lüch de Prebraié ch’al â en gran pert messü se cumprè pormez da jonn, fà de pici laûrs de lëgn y fà sö lëgna. Al à laurè cun gran pasciun ćina i ultimi dis de süa vita. Florian ê conesciü tla valada por süa ligrëza, orentè y buna man da laurè da zumpradù. Al é mort ai 6 d’aurì dl 2008. Che al palses tla pêsc de Dî!

354

Winkler Mattia „Tio” († 29.04.2008) Tio dl Iachin é nasciü ai 8 d’aurì dl 1936 sön le lüch de Tru de Sura, tla fraziun da Rina. So pere é Edo Winkler y süa uma Maria Agreiter, ai à albü dui mituns y cin mitans. Tio é nasciü sciöche pröm möt do cater mitans. Do la scora elementara a n’Antermëia, él jü ia Porsenù tl Vinzentinum a fà la scora mesana. Do la scora àl metü man da fà le paur sön le lüch de ćiasa y süa vita da sciacher dai tiers y dal lignan. Tosc s’àl fat n inom nia mâ tla Val Badia, mo inće fora en Puster y it’a Fodom. Al ne manćiâ sön degun marćé di tiers a San Laorënz. T’Antermëia é Tio stè un di pröms che à albü n’auto, un de secunda man adorè dai soldas. Inće la crëta da stè n valgügn agn te Comun de Mareo sciöche aconsiadù s’âl davagné. Al â menè do ch’al gniss coleghè cun na dërta strada i paîsc da Rina y d’Antermëia. Dl 1969 s’àl maridé cun Rosa, möta de Tone da Pescosta / Rina. Adöm ài albü n möt y na möta. Da sciacarè âl albü dagnora dër na gran ligrëza che ti é restada tl sanch ćina inultima. Por na vita alalungia àl menè i sać dl guant vedl dla „Caritas” cun só camionn dal paîsc ćina fora sön la staziun dla ferata a Bornech. Tio ê na porsona scëmpla, a chëra che tröc ti orô bun y che à lascè do süa mort ti cörs de tröpes porsones n gran öt. Do na maratia cörta y ria s’àl lascè ai 29 d’aurì tl ospedal da Bornech tl’ eté de 72 agn. Che al palses tla pêsc de Dî!


Antermëia Rubatscher Gerolamo († 29.07.2008) Al é nasciü ai 23 de setëmber dl 1931 jö da Iule dl Feur. Sü geniturs ê Vijo Rubatscher dl Maier y Iule Craffonara de Michil. Iarone é le secundo nasciü danter na só y n fre. Do la scora d’oblianza te paîsc él jü a imparè feur sö La Ila pro le feur d’Altin. Por n pez àl laurè a ćiasa da feur, dedô àl laurè pro chi de Milio Castlunger a San Martin. Sciöche fant da paur él rové sön le lüch da Pé d’Antermëia, dedô él stè fant pro so berba Tone Rubatscher sön le lüch d’Alfarëi. Dailò ê Malia Craffonara fancela, che é deventada süa cherstiana y spo fomena dl ann 1960. Berba Tone ne n’â degügn mituns y é mort l’ann 1961. Por daidé inant mëda Marianna sön le lüch ërt y ri da laurè ite é Iarone jü à stè cun süa familia sö Alfarëi. Dl 1962 él nasciü le möt Herbert. Dlungia le laûr da paur fajôl inće n pü’ le bocà y jô a copè i porcì olach’al gnô cherdè. La lataria Senni da Bornech chirî valgügn che ess surantut le trasport dl lat di paurs d’Antermëia y Rina ćina a Longega. Dl 1985 s’àl cumprè n camionn y à metü man chësc laûr che messâ sambëgn gnì fat vigni dé y da vigni tëmp. L’ann 2000 àl de jö chësc laûr al möt Herbert. Ćina che l’eté ti l’à consintì él stè mëmber atif pro i Stödafüch y ligrëza àl inće dagnora albü da cartè. Do na maratia cörta y ria cun tröpes edemes passades tl ospedal da Bornech él mort dailò ai 29 de messè, tl’eté de 76 agn. Che al palses tla pêsc de Dî!

Porsones aćiasades ai 31.12.2007 y jüdes demez tratan l’ann 2008: 4 Porsones gnüdes pormez tratan l’ann 2008: 5 Nasciüs aćiasà tl Comun: 1 - Morć aćiasà tl Comun: 0 Ai 31.12.2008 êl a n’Antermëia 328 porsones aćiasades, (cumpedades é ma les porsones sön teritore dl Comun de San Martin de Tor).

LAÛRS PUBLICS Y FRABICHÉ PRIVAT Te chi Plans da Mirì él inće tl 2008 indô gnü trasformè bosch te ćiampoprè. Tl plan él plü surì da laurè ite i ćiampoprà cun mascinns y le bosch ne porta aldedaincö gnanca chël gran tröp, y porchël vëgnel te deplü posć sfruté l’ocajiun da fà pre fora dl bosch. Verginer Günther à taié jö i lëgns y splanè fora 5290 m² dla p.ter 1033/1 ia do la ćiasa „Tirolerhof”. Y Erlacher Pire dl Cheder à trasformè te ćiampoprè n tòch de bosch de 4500 m² danter la strada de azès al lüch dl cheder y la strada d’Antermëia. Sön le lüch da La Curt él gnü fat danü, dortoré y implì sö daìte dala ćiasa deplü trus de campagna por podëi laurè plü saurì i pra. Al é inće gnü splanè fora na suraspersa de ca. 2000 m². Inće sön le lüch d’Alfarëi sön le teritore dl Comun de Marou él gnü trasformè n gran tòch de bosch te ćiampoprè. Sön na spersa de 2,22 ha él gnü taié jö i lëgns (scialdi lersc) y splanè fora döta la spersa, incultè y somenè ite. 355


Antermëia

Tratan i laurs de costruziun de trus sön le lüch da La Curt.

Sö Alfarëi defata do i laurs de splanamënt.

356

Te deplü posć él gnü fat de mëndri tòć de trus te bosch y fora por ćiampoprè por podëi plü saurì pormez: Sön Chi Jus da pert de Clara Carlo de Fidelis n tru de ca. 500 mt por rové pormez ala ütia fata sö l’ann denant; tl pre da munt de Fidelis tla localité Ćialćiagn da pert de Clara Albert n valgügn trus te pre; da pert dla Diozeja Balsan-Porsenù n tru te bosch sön Börz de ca. 500 mt. Mo al ne vëgn nia ma fat splanamënc y strades y trus nüs por laurè plü saurì les campagnes; n bel ejëmpl de manutenziun dles carateristiches dla contrada vëigon tla localité Ćiaratì, olach’al é gnü fat incër le ćiampoprè ia na si nöia de brëies por sighé ite tiers. N ater gran tòch de si él gnü fat sön le lüch dl Maier por sighé ite n tòch de pre a „Hochlandrinder”.


Antermëia

Le tru nü sön Chi Jus.

La si incër le pre dl Ciaratì ia.

Le tru tl bosch dl Vësco sön Börz.

La strotöra de mür dl fabricat nü tla zona artejanala.

Tla zona artejanala d’Antermëia à la dita Erlacher David sas fat sö n eserzize artejanal sön la p.ter. 1980/4 de 846 m² che ti ê bele gnüda assegnada tl ann 2003. Tl pre dl Cheder dlungia tru da jì da Pe de Börz fora en Chi Ainëigri à Erlacher Pire dl Cheder spostè la ćiasota che tomâ feter adöm n valgügn metri plü insö a nord cuntra le bosch. Tl pre da munt dla Sarighela à Erlacher Rita fat sö n tablé. Le gran pre de deplü proprietars é gnü partì sö y insciö él gnü cherié la poscibilté de fà sön n tablé nü.

La ćiasota nöia dl pre dl Cheder.

357


Antermëia

Le tablé nü tl pre dla Sarighela (dlungia él la ütia y le tablé dl Rich).

D’isté él stè tla zona de Börz n valgügn iadi de maius temporai che à roviné te deplü posć la strada de Börz. La Provinzia à messü sistemé danter Börz y Ćialćiagn te deplü posć la strada; i pici rüs che passâ sot strada fora ê t’en iade gnüs bindebò gragn y â portè tröp material a val.

Tratan i laurs de sistemaziun.

358

De jügn dl 2005 él gnü metü man da dortoré y ressanè la ostaria vedla d’Al Bagn y por la sajun da d’isté dl 2008 é chisc laûrs gnüs stlüć jö. Chësta ćiasa, cun bëgn passa 200 agn söla goba che é stada ostaria ćina l’ann 1982, à ciafè n valur storich-cultural particolar cun le fat ch’ara é gnüda metüda sot a sconanza dala Provinzia l’ann 1979. Dlungia él tratan gnü fat sö na ćiasa nöia, funzionala y moderna cun bagns, bar y ćiamenes. La ćiasa vedla, conesciüda dantadöt da chi che jô zacan a fà bagn, é te düć chisc agn stada arbandonada. La familia jona de Alma y Bernhard Ellecosta su’n à tut sura da la laurè fora, mantignin le plü poscibl les carateristiches dl frabicat vedl. Al é garatè na abitaziun privata y an à daurì indô le bar y l’ostaria al publich sciöche inlaôta. I laûrs é dër garatà y la ćiasa instëssa ti plej inće a chi che à bele podü la vijité y abité laìte. De setëmber à l’ostì d’Al Bagn tut pert a n concurs scrit

L’entrada nöia dla ostaria d’isté dl 2008.


Antermëia

Porte cun tramadöra de lëgn.

La stüa vedla ressanada dl´ostaria d´Al Bagn.

fora dal Assessorat por la cultura ladina y à podü pié do le terzo pest por architetöra „Viles – Na vila de valüta”.

ti él gnü conzedü n contribut straordinar de euro 3.500,00 por curì en pert les spëises sostignides por la sistemaziun dl ćiamp dl sport. Ala firma Verginer srl ti él gnü surandè i laûrs da cuncè la condüta dal’ega de comun a Antermëia tla localité Fornela por indöt 6.983 euro. Al é gnü cumprè n implant nü de saradöra por le fabricat dla scora d’Antermëia che à costè 2.252,70 euro. Cun le passè dl tëmp él tres gnü fat do deplü tles y al n’ê plü degun control sön les tlês dades ia.

N valgönes deliberaziuns dla junta de Comun revardëntes la fraziun d’Antermëia En chësc ann él gnü stlüt jö dal comun la prozedöra d’espropriaziun di terac ocupà dala strada interpoderala Antermëia – Plan Murin – Fidelis bele fata sö dan da plü de vint agn. Ai patruns di grunć ti él gnü paié fora na indenité tla mosöra di prisc di terac agricui de ca. 45.000,00 euro y la proprieté dla strada é passada al Comun. Al é gnü aprovè le proiet esecutif por le ressanamënt dla fontana dla condüta dal ega d’Antermëia ite a Sorosses elaborè dal dr. inj. Herbert Lanz cun na spëisa preodüda de Euro 47.040,00. Dala firma Pedevilla Roland él gnü cumprè na plata nöia da cujiné a strom cun furn por la ćiasadafüch dla refeziun d’Antermëia al prisc de 5.580,00 euro. Al Sportclub Amatorial Antermëia

DALA VITA DLA CÖRA Festa de S. Antone Na dërta novera à acompagné i fedei gnüs ala festa de S. Antone dales ćiampaneles. Y porchël n’él bëgn gnü tröc demanco co d’atri iadi; tröpes proches é restades ötes. Denanche jì te dlijia à i veneradus de S. Antone ciafè n prosc cun dancà la dlijia y les ćiampaneles. Te dlijia à siur Paul saludé i fedei. Tla pordica à siur Paul recordè n valgügn 359


Antermëia

En S.Antone do mëssa sön plaza de dlijia.

360


Antermëia fać fora dla vita de S. Antone y chirì n referimënt ala vita d’aldedaincö tl terzo milenn: al é döt d’atri interesc incö, mo le malan é inće aldedaincö da combate te sües formes dl’iniustizia, dl sënn, dl mal y dl’invidia. Tratan mëssa él inće gnü benedì i simboi tradizionai dla festa y inće n cheder ziplé che i paurs da La Pli de Mareo y d’Al Plan ti à scinché al famëi Thomas Ploner d’La Munt en gaujiun di 40 agn sciöche famëi. Thomas dla munt vëgn vigni ann a venerè S. Antone. Ala fin dla mëssa à la presidënta dl consëi de cöra Lisl Rubatscher de Fornela saludé y rengrazié i presënć ala festa cun les parores: „Cun l’aiüt de S. Antone ne mësson nia s’la odëi, al nes dëida tres fora”. Domisdé él gnü tignì tl hotel Pütia le batadù por la dlijia, a chël che al à tut pert 36 pêrs. I mius dla edi-

ziun da chësc ann é stà i dui jogn da La Ila Manuel Stampfer y Alan Mutschlechner. Cun le batadù, les ofertes privates y te dlijia él jü ite tla cassa dla cöra la soma de 4.638 euro Pröma Comuniun En la festa dl’Assënza, la domënia ai 4 de mà, él gnü tignì la festa dla pröma Comuniun. Dales 9.45 él stè l’ingrès dala scora cun i scolars danfora, la musiga da San Martin, i comunicanć cun i geniturs, i sorvidus, le prou, i toć, la parentela y la comunité. La gran mëssa é gnüda zelebrada en onù dl’Eucaristia y ćiantada dai scolars. I comunicanć Max, Diego, Denis, Petra, Jasmine y Matthias s’à arjigné ca tles ores de religiun y tles

I mituns dla pröma Comuniun: da man ciampa: Max, Jasmine, Diego, Matthias, Petra, Denis.

361


Antermëia ores de preparaziun cun les umes a süa gran festa olach’ai à ciafè le pröm iade Gejù tl’eucaristia. Chësta gran scincunda alda da gnì festejada. Ai 2 de jenà él indô gnü i Trëi Resc. Le ćianté di Trëi Resc (confermanć) à abiné adöm la soma de 1.850 euro che é gnüda dada inant ales misciuns. Tut sura dl’organisaziun s’un’à la cöga de calonia Maria, Marialuise, Bino, Ines; les ostaries hotel Pütia y pension Elisabeth ti à ofrì la marëna ai dui grups. De mà él gnü tignì de dedemesaledema y de vëndres te dlijia corones de mà, oron se tignì pro Santa Maria y desmostrè l’amur ala Uma dl cil. N pice vare inant éson jüs cun l’ordinamënt nü dla cortina y cun tó demez les zorghes. Dui jogn s’un à tut sura de chësc laûr por rové tosc a na bela cortina vërda y cun na bela lerch danter les crusc. Ai 28 de jügn él stè a Rina la mëssa noela de siur Klaus Sottsass. Da jì a mëssa noela él gnü tignì na prozesciun da Antermëia fora Rina che é piada ia dales 7.30 y che ê ponsada n pü por döta la valada. La cöra d’Antermëia cun le grup di seniors à tignì so peregrinaje tradizional, en chësc iade a Weissenstein, en jöbia, ai 25 de setëmber. Inće les cöres incëria ê inviades.

ai 21 de setëmber. Le paîsc d’Antermëia à ma plü chisc dui proi en vita. Deache les vocaziuns é gnüdes tan reres à le consëi de cöra aratè dërt da recordè le laûr che i dui proi dl paîsc à fat y fej dötaurela tla vigna dl Signur. Chësta festa ê na buna ocajiun da perié do vocaziuns nöies. Dales 10.00 él stè l’ingrès di iubilars y dla popolaziun acompagnà dala musiga en prozesciun dala calonia te dlijia. Dan dlijia é i iubilars gnüs tuć ite cun na bela rima lita dai mituns Romina y Andreas.

Festa ai proi iubilars

La S.Mëssa solena é gnüda zelebrada cun i iubilars. Do mëssa à la musiga da San Martin tignì n pice conzert sön plaza y la popolaziun à albü l’ocajiun da s’incuntè cun i iubilars sön plaza dan calonia cun val’ da mangé y da bëre. Les ćiasarines à portè n gröm de bun patüc da mangé.

En chësc ann unse albü dui proi iubilars: siur Merch Graffonara (60 agn prou) y siur Pire Clara (50 agn prou). An à orü i recordè cun na picia festa por tan de agn de sorvisc tla vigna dl Signur en domënia, 362

Chilò n valgönes strofes dla rima: De ostes mësses noeles dan 50 y 60 agn se recorda ma plü chi ch’é bele n pü ti agn; al é sté de gran festes por Antermëia y al à bëgn inće paié la mëia. Da jogn insö cherdà dal Signur, a osta bela vocaziun ti ëise fat onur, tla vigna dl Signur dër tröp eise laurè cun dötes les forzes y buna orentè. Da n piz al ater de nosta diozejia, da n post da caplan a val’ cöra famoja, dlunch olache le vësco s’á cherdé sëis jüs, ion o ingert, sënza bruntoré. Pur tröc, ladins, todësc y taliagn, sëise sta de bugn famëis pur tan de agn; cun tröp savëi, paziënza y buntè le dër tru dla vita ti ëise mostrè...


AntermĂŤia

La festa te dlijia.

363


Antermëia

Incuntada sön plaza de dlijia cun la jënt.

364


Antermëia

LA SCOLINA Tl ann de scora 2007/08 à la picia scolina d’ Antermëia podü ospité le gran numer de 21 mitans y mituns. Responsables por l’educaziun é stades les educadësses Elisabeth Rubatscher y Hilda Declara y da setëmber inant la jorënta Cristina Dapoz, por les marënes la cöga Monica Unterweger y che tignî nëta la scolina Rita Erlacher. Le laûr pedagogich dla scolina s’à orientè do i debojëgns individuai dles mitans y di mituns y al é gnü metü tl zënter le dërt dla möta / dl möt da se trasmëte y da comuniché aladô de sües facoltês, carater y poscibilitês. Tl laûr unse tignì cunt di seturs dl’educaziun soziala y emozionala, educaziun religiosa, educaziun ala creativité, educaziun al ambiënt y ala natöra, l’educaziun al movimënt, educaziun linguistica, preparaziun ala scora, promo-

Le pinguin Leo.

365


Antermëia

Düć cun l’elm pro le consurs „Stersc ...cun sigurté”.

ziun dla matematica y dla fisica. Chilò en valgügn avenimënć particolars intratan l’ann: En jöbia grassa unse fat adöm cun la scora elementara na desfilada da Carlascè. Cun la scora elementara unse fat le proiet „Un Pinguino di nome Leo” y tl proiet „Il Germoglio” da Balsan unse laurè fora la tematica dla perzeziun di prighi, che contëgn le dì de scê o no, valorisé le corp y da se sconè. D’aisciöda unse tut pert al concurs „Stersc ...cun sigurté” , olach’i un laurè fora n calënder che tratâ vigni mëis prighi cun chi ch’i gnun confrontades/tà te scolina (passè ia la strada, comportamënt sön pista, tla plaza dai jüć, materiai da tosser y i.i.). Sciöche pest à la scolina ciafè na staziun di stödafüch de Lego y implö à vigni möt y vigni möt 366

ciafè n ćiapel. Mostra de dessëgns tl Museum Ladin: vigni möta/möt à fat n dessëgn por la gran mostra tl Ćiastel de Tor. Ai 25 d’otober é les mitans y i mituns dla scolina jüs sö La Val ala noza dla maestra Elisabeth, olache ai ti à ćiantè na ćiantia y fat les mius audanzes. En San Martin ai 11 de novmëber unse fat na bela desfilada cun les linternes fora por bosch por rové te dlijia, olache siur Paul Campei à tignì na bela picia funziun. Dedô sunse sta adöm cun n tê bun ćialt y checs. Tratan le tëmp de Advënt à les mitans y i mituns laurè fora la storia de Fulminanterina, che é gnüda laurada fora te val scenar plü sot y cun tematiches d’aldedaincö. Cun les fotografies unse spo fat n bel liber.


AntermĂŤia

A noza dla maestra Elisabeth a La Val.

Na foto fora dl liber fulminanterina.

367


Antermëia LA SCORA ELEMENTARA TRATAN L’ANN 2008

Chi de cuarta é jüs a vijitè la ćiasa de Sant Ojöp da Oies.

Tl ann de scora 2007/ 08 él stè 31 mituns che é jüs a scora (13 mitans y 18 mituns), 7 te pröma, 7 te secunda, 7 te terza, 5 te cuarta y 5 te cuinta tlassa). 10 de chisc scolars ê dla pert dl comun de Marou che alda pro la comunité d’Antermëia. I maestri é sta: Dejaco Giuliana, Flöss Edith, Piccolruaz Manuela, Rubatscher Martina, Kostner Martin, Craffonara Alex y Konrater Monica. Ala scora mesana a San Martin él jü tl ann de scora 2007/2008 indöt 26 mituns da Antermëia, de chisc 10 tla pröma tlassa, 12 tla secunda tlassa y 4 tla terza. Döes mitans à frecuenté la scora mesana fora dl comun.

I mituns dla pröma tlassa tl ann de scora 2007/2008.

368


Antermëia

Cun Hermann y Patrick unse fat la festa di lëgns. Ai s’à insignè n gröm de cosses. Dala Festa dla fin dl ann de scora él inće ste n pêr de geniturs che à messü se lascè damanè fora da nos scolars. Da Carlascè unse fat na bela sfilada fora por paîsc. A Diana y Iana de pröma ti ara salpü dër da rì.

Ala fin de mà sunse sta it’a Lüngiarü sön le lüch de Camura a vijitè öna dles plü vedles ćiases ćiamò abitades dl comun da San Martin.

369


Antermëia MANIFESTAZIUNS DESVALIES

Schishow

SVP ladina

Le paîsc d’Antermëia à indô saludé l’ann vedl te na manira n pü particolara y plajora tolon ite döta la comunité y sü sciori. En lönesc ai 29 de dezëmber à la scora dai schi y le schiservice Pikant, l’assoziaziun turistica San Martin de Tor, le consorz Antermëia y le Sportclub Amatorial Antermëia organisé na serada plëna de atraziuns sön la pista dl lift tl zënter dl paîsc. Na fiacolada lungia cun i maestri dai schi d’Antermëia y tröc mituns da scora à daurì la serada söla nëi. Atira dedô é spo trëi jogn gnüs jö por pista cun i bengala, na sort de chentli da corusc, mostran i corusc dla bandira taliana. Dër plajü à le spetacul di „pirać”. Chësc grup de jogn dl’Alta Badia à mostrè inanter plü iadi salć spetacolars cun schi o snowboard ti pîsc. Por pratiché chësta sort de hobby ôl ester tröpes eserzitaziuns y na buna porziun de coraje. I maestri dai schi à lascè odëi eserzizi cui schi, mostran tecniches desvalies de chësc sport. Le publich à

La SVP ladina à indô invié ala festa tradizionala da d’isté sön Börz sciöche sëgn de reconescimënt por i mëmbri y amisc dla SVP che se dà da fà por i ladins. La festa é dantadöt aurelacörta, mo inće na ocajiun da portè fora discusciuns desvalies de politica etnica y soziala. Incër 200 porsones à tut sö l’invit, danter chisc i rapresentanć a livel de valada Paola Bioc Gasser (vizesurastanta dla SVP), i surastanć de val Christian Agreiter y Stefan Runggaldier y deplü rapresentanć a livel provinzial sciöche le presidënt dla junta provinziala Luis Durnwalder, i assessurs provinziai Florian Mussner, Hans Berger y Thomas Widmann, i assessurs da denant Hugo Valentin y Franz Demetz, l’ex senatur Hans Rubner, le surastant dl partì Elmar Pichler Rolle, le parlamentar Siegfried Brugger, l’assessuria regionala Martha Stocker, i aconsiadus provinziai Veronika Stirner y Georg Pardeller y tröc d’ atri.

Valgügn di inviá sön la terassa dla Ütia de Börz.

370


Antermëia podü se fà n’idea tan rich de varieté che chësc sport é. Na sort de sport che ne vëgn nia plü dër praticada é gnüda mostrada da n valgügn ëi dl post. Chi che ne jô nia tan ion cun i schi costruî inlaôta n schibob y podô insciö stè en compagnia adöm cun chi dai schi. En valgügn jogn à mostrè la tecnica dl schi alpinism y dles ćiaspes, chësc passatëmp vëgn aldedaincö pratiché tres da deplü porsones y ti dà la poscibilité da amiré la natöra y les munts tles perts plü ascognüdes. Implü él inće gnü mostrè n valgönes ativitês di paurs d’invern söla nëi. En salüt particolar é gnü dal alt: trëi jogn, amanć dl jorè, é jorà cun n parapënn dala munt de Chi Jus jö, mostran cun löms cöcenes, vërdes y blanćes la bandira taliana. Le program é gnü aplaudì dassënn

Pepi y Albert che mostra massaries da tra lëgna.

371


Antermëia

dal gröm de jënt gnü adalerch inće dai paîsc vijins y dai sciori dl post. Denant co stlü jö la serada à i spetadus podü amiré en bel spetacul de füć artifiziai – che an ne vëiga nia dër gonot. Le bun tof dl vin cöt à invié düć a se scialdè y a stè ćiamò en pü’ en compagnia. D`isté à l’assoziaziun turistica San Martin de Tor inće organisé t’Antermëia n valgönes manifestaziuns dassëra por i foresć sciöche vigni ann. Danter l’ater à le cor di ëi da Rina „Cor Col dla Vedla” tignì n conzert te magazinn di stödafüch pro chël ch’al ćianta inće Oswald d’Adamo y Otto de Tru d’Antermëia. Danter les ćianties ite à Hannes y Patrick sonè valgügn tòć cun i orghi da man. 372

LES UNIUNS CORP DI STÖDAFÜCH Le grup: Le Corp di Stödafüch d’Antermëia à śëgn 38 mëmbri atifs y 5 mëmbri fora de sorvisc. Dui é i mëmbri d’onur. Tl 2008 él gnü pormez le mëmber Erlacher Alex. Tratan l’ann 2008 à 5 stödafüch tut pert a cursc de formaziun a Vilpian. Ai 29.07.2008 él mort tl’eté de 76 agn do na maratia cörta le mëmber Rubatscher Iarone. Al é stè pro il stödafüch d’Antermëia sciöche mëmber de fondaziun dal 1975 incà y é stè mëmber atif ćina ch’al à complì 65 agn. Dal 1997 êl mëmber fora de sorvisc. Atrezadöra: tl 2008 él gnü arjigné


Antermëia

material desvalì por le magazinn y por intervënć tecnics. Intervënć: indöt él stè 14 intervënć por daidé, a chi che 91 stödafüch à tut pert y à fat 198 ores de laûr. 13 iadi à i stödafüch fat sorvisc d’ordinn pro manifestaziuns desvalies; chilò à tut pert 56 stödafüch cun 149 ores. Eserzitaziuns: al é gnü 25 proes a chëres ch’al à tut pert 320 mëmbri, y ai à fat indöt 625 ores de eserzitaziun. Manifestaziuns: de jenà él stè 7 mëmbri che à tut pert ala gara dl raiun a Rein a Türesc; – 5 stödafüch d’Antermëia à tut pert de jenà ala gara dala liösa dl raiun a Stefansdorf. Ai 27 d’aurì él gnü tignì la prozesciun de S. Florian cun mëssa y prozesciun. I stödafüch à tut pert al tornê de calceto dles uniuns

Tratan na proa d’agost dl 2008.

373


Antermëia tl paîsc ai 8 de jügn y à arjunt le pröm post. Ai 13 de messè él gnü organisé la segra adöm cun la uniun dl sport. Reuniun generala: la reuniun generala é gnüda tignida ai 13 de dezëmber tl hotel Fontanella. La sëra à metü man cun n rorate por i stödafüch. Ala reuniun à tut pert 27 di 38 mëmbri atifs. Te chësta ocajiun él gnü partì fora n valgönes onoranzes: crusc de mirit d’arjënt por 25 agn d’ativité a Alfred Castlunger y Alfred Erlacher; crusc de mirit de brom por 15 agn de sorvisc a Helmut Erlacher, Werner Paratscha y Ulrich Rubatscher; y al é gnü tut sö sciöche stödafüch de proa le jonn Alex Erlacher. Coriositês: ai 25 de messè à albü n motoziclist di paîsc todësc n inzidënt sön strada tl zënter dl paîsc. Al é stè atira n valgügn passanć che l’à daidé. Danter chisc êl inće valLes „Platleres Sas dla Crusc” en la se- gügn mëmbri dl corp di stödafüch. gra.

Deache le desfortuné à dër aprijé la spontaneité de daidé y la profescionalité de chi che l’â daidé, àl n valgügn dis dedô damanè do te comun sc’al ê meso da rengrazié publicamënter i socoriturs (ći che é spo gnü fat tla plata dla cöra).

„Pié pësc” en la segra.

Le grup nü di jogn.

374

UNIUN JOGN ANTERMËIA La jonëza d’Antermëia cun 30 partezipanć s’à abiné en sabeda ai 22 de novëmber tl salf dles uniuns te calonia a na reuniun generala, che dô inće ester la sentada de refondaziun dl grup di jogn, do ch’al n’é stè por deplü agn plü degöna ativité. A chësta reuniun à inće tut pert rapresentanć dl Sorvisc ai Jogn y dl Grup Decanal, che à splighé ći ch’al ô dì avëi n grup di jogn y ći funziuns che n grup di jogn à, y siur ploan Paul Campei. Al é gnü lité n comitê di jogn nü metü adöm da: Armin Forer (surastant), Christian Devall, Sandra Zingerle, Nadia Ferdigg, Jessica Irsara, Manuel Clara.


Antermëia UNIUN DLES ËRES En la pröma domënia de forà à la uniun dles ëres daidé organisé y festejé te dlijia le dé dla vita cun i geniturs dles trëi mitans nasciüdes l’ann 2007. Tema dl dé é stè: „Nosta vita é sciöche n puzzle te chël che vignun à so post. En domënia de Pasca él indô gnü venü röses por la „Krebshilfe”. En domënia, ai 28 de mà, él gnü tignì por le secundo iade la festa ai iubilars de matrimone. I pêrs lià tl matrimone por 15 agn, 20 agn, 25 agn, 30 agn, 35 agn, 40 agn, 45 agn, 50 agn y deplü é gnüs invià personalmënter dala uniun dles ëres a tó pert ala festa te dlijia. I pêrs plü vedli cun plü de 50 agn de matrimone é Sepl y Purga Moling y Giovanni y Maria Zingerle. Do mëssa ti él gnü ofrì ai iubilars n aperitif

Les portadësses dla statua de Sant’Ana: Michi, Pia, Lucia y Irmgard (d.m.c.).

I iubilars de matrimone dan altè.

375


Antermëia te palestra por stè n pü adöm y s’la cuntè dles esperiënzes fates te düć chisc agn. En la festa dles Antlês y dl Cör de Gejù s’à n valgönes ëres vistì le bel guant da paur da portè la statua de Sant’Ana pro la prozesciun. Da otober inant él gnü tignì n curs de ginastica cun Simon Dapoz y Susi Tavella; al curs n’él stè tröc che à tut pert. La uniun dles ëres d’Antermëia à organisé cun la uniun dles ëres da Rina ai 22 de otober n iade a Maria Trens a fà le tru de meditaziun cun le primiziant siur Klaus Sottsass. Dedô àres festejé na mëssa tla dlijia da Trens y inultima s’éres sentades adöm pro na picia marëna te na ostaria dlungia. En domënia, ai 7.12.2008, él stè na festa da Nadè cun meditaziun por les ëres cun siur Pire Irsara tl salf de paîsc. L’ativité dla uniun dl ann 2008 é gnüda stlüta jö en la festa dl’Imacolada cun n rorate por la uniun.

376

UNIUN DI PEIAPESC

I mius dla gara dla uniun 2008 y le lêch sura Fornela.


Antermëia SPORTCLUB AMATORIAL ANTERMËIA «Lattenschießen» Inće tl 2008 à le Sport Club Amatorial d’Antermëia metü man süa ativité invernala cun le tornê a pêrs rové ala secunda ediziun. Al n’é stè 22 che s’à infidé sön la dlacia. Al é na sort de sport olache la fortüna à inće val’ da dì. An mëss ćiarè da atochè la tre cun le plü punć y chësta mëss inće ćiamò se rodè sön sè instëssa por che i punć veles. Y chësc döt sön en funz de dlacia cun ćialzà da vigni dé tl pé. En chësta sëra él gnü fat 220 trates, 10 a će; 86 é jüdes a öt. Le plü forza y fortüna à albü Hilbert Rubatscher y Roberto Moling. I mituns y les mitans à śughé sön na picia chidlara daìte, chilò à Lukas Zingerle podü pié do la copa dl pröm post. Le trofê dala liösa sön Börz ne n’é nia gnü fat por gauja dl bur’ tëmp.

Broomball Le trofê dla sesta ediziun dl tornê de broomball resta do na finala dër combatüda a n’Antermëia. I „Sganghes”, che s’à l’ann passè plazè al terzo post y che s’à bele davagné deplü ediziuns de chësc tornê, à indô mostrè de ester i mius da fà goi cun la granara. La medaia d’arjënt s’à davagné la scuadra Lungiarü-2. Lungiarü-1 à portè a ćiasa la medaia de brom. La manifestaziun é n’iniziativa plajora che devertësc sides śogadus che sostignidus dles scuadres. Les 10 scuadres che à tut pert a chësta serada é plü o manco conesciödes cun i inoms: Sganghes, Tropicana Team, Mirì, Vedli Ôsc y Les Lizies d’Antermëia, Lungiarü-1, Lungiarü-2 y le Pulhla Tuining da Lungiarü, La Val da La Val y Al Plan d’Al Plan. La scuadra „Les Lizies” à ma componëntes feminiles y cun tröp coraje ares desmostrè ch’ares ne n’é nia da sotvaluté.

Lattenschießen: 1° Rubatscher Hilbert/Moling Roberto; 2° Erlacher Christian/Winkler Herbert; 3° Christian Devall/Armin Forer.

377


Antermëia 2. trofê schi dl comun I pici paîsc d’Antermëia, Lungiarü y San Martin forma adöm le Comun da San Martin de Tor, y al é bel da odëi che chisc trëi paîsc colaurëia inće sc’ara va de sport. I rapresentanć dles uniuns dl sport de vigni paîsc à organisé por le secundo ann indolater le trofê olache chi dai schi po se mosoré. Le plü asvelt da jì cun i schi dl comun é stè le jonn Armin Erlacher y le plü asvelt cun la brëia Guido Rindler. Le wanderpokal s’à davagné chi d’Antermëia. Ladinia Cup – liösa La terza y ultima gara, varënta por le Ladinia Cup, é gnüda tignida sön la pista dala liösa a d’Antermëia. Tröc é indô stà i atleć che s’à presentè cun sües liöses. Le plü asvelt dl dé é stè Egon Ferdigg da San Martin; pro les ëres é Petra Forer d’Antermëia jüda le plü debota. Pro les scuadres s’à la scuadra d’Antermëia assiguré le pröm post, lascian sön le secundo scalin la scuadra da Lungiarü y da La Val. VSS Na gara che é gnüda tignida por le pröm iade sön la pista d’Antermëia é la gara di campionać jonii VSS Raiffeisen (Verband Südtiroler Sportvereine), olach’al é stè inće alteć jogn ladins che à arjunt de bugn resultać. Chësta ê la sesta y ultima dles gares dai schi por le raiun de Puster y Val Badia. Al à tut pert 200 mituns y mitans nasciüs dal 1997 al 2000, partis sö te 4 categories. N tëmp super! Na te’ sort de gara ne ti vëgn nia assegnada a vigni uniun dl sport. Sön idea de Davide Erlacher à le Sport Club Amatorial, cun so presidënt Helmut Er378

lacher, menè inant la domanda por podëi tignì na gara de chësc livel a n’Antermëia. Al é rové adalerch tecnics responsabli a omologhè la pista y ai à podü odëi che pista y lift respetëia les normes de lege. Odòn inće che l’impëgn y l’interès ê gragn à le presidënt dl VSS Helmut Schramm aratè le pice paîsc d’Antermëia le post ideal por na te sort de gara. Tla tlassifica aladô dles uniuns ciafunse Le SC Ladinia al terzo post y atira dedô Al Plan de Mareo. Combinada Lattenschießen - liösa - schi Na novité s’à le SC Amatorial Antermëia studié fora por sü mëmbri: na combinada de trëi disciplines invernales. Pro chësta combinada messâ i concorënć tó pert ala gara dai schi por i residënć dl comun da San Martin, ala gara dala liösa dl Ladinia Cup y chisc tëmps gnô arcumpedà adöm. L’ultima sëra dla combinada ê vignun che â la poscibilité da mioré so tëmp cun i chidli. Preodü êl n tornê de „Lattenschießen”, mo deache la dlacia ne n’ê nia plü bela él gnü chidlé tla chidlara dl hotel Pütia. Vigni chidl sciuré jö tolô demez en secund dal tëmp arcumpedè adöm pro la gara dai schi y dala liösa. Insciö n’odô la tlassifica finala nia le miù da jì cun i schi o cun la liösa al pröm post. Chizzali Filippo à podü pié do la copa dl pröm post pro i adulć. Erlacher Hannes é stè le miù di mituns y Chizzali Miriam la miù dles mitans. Le trofê Antermëia – Börz - schi ne n’é en chësc ann nia gnü fat. Tornê de calcetto dles uniuns Por l’otavo iade él gnü organisé le tornê de calcetto por les uniuns dl paîsc. Al s’à abiné cin uniuns. I Stödafüch


Antermëia

La scuadra che à davagné la partida sogada inanter mituns/mitans.

I Stödafüch davagna le tornê dles uniuns dl paîsc

379


Antermëia d’Antermëia à sofié les speranzes dles atres scuadres, davagnan chësta ediziun. Secundi é stà i ostis, terzi i jogn, cuarti le SC Amatorial Antermëia y cuinti i Pëiapësc/Iagri. Do la gran finala él gnü śughé fora le re di 7 metri olache Elmar ne s’à nia lascè parè la trata sterscia dal portier Helmut. Dan dala gran finala à śughé döes scuadres de mituns/mitans che à lascè odëi n bel jüch. Tornê de calcetto por düć Por la setima ediziun de chësc tornê él rové adalerch 12 scuadres. En chësc ann ne n’é degöna scuadra ladina rovada sön le podium. I jogn da la Val é rovà cuarti, lascian al 5. post i Sganghes d’Antermëia y al 6. post le SC Antermëia. Al é stè en dé da tröp devertimënt,

y al nasc inće de beles amizizies sportives: la scuadra di jogn da Pfeffersberg por ejëmpl tol bele pert por le sesto iade a chësc tornê. Armin Erlacher é le re di 7 metri, che à messü trà fora dötes sües forzes por bate la gran concorënza. Tornê di sciori Sciöche vigni ann, à le ćiamp dal sport ospité inće en chësc ann i ghesć di eserzizi turistics dl paîsc. La pension Elisabeth, le hotel Fontanella, le hotel Antermoia, le hotel Pütia y le residence Mirì à menè na scuadra de ghesć por se mosoré y portè a ćiasa le trofê di mius ghesć śugadus dal palê. Le residence Mirì se porta a ćiasa le trofê dla nona ediziun davagnan la gran finala cun i 7 metri.

I Sganghes al 4. post dal tornê de calceto por düć.

380


Antermëia

Le residence Mirì davagna le tornê di sciori.

PORSONES Y DESVALIES Ai 6 de dezëmber ti él gnü surandè a Davide Erlacher tratan la sëra de volontariat tl Auditorium J. Haydn a Balsan na aodla d’onur y n diplom. La Provinzia tëgn vigni dui agn n dé dl volontariat, y indöt él en chësc ann gnü onorè set porsones en rapresentanza de tröpes porsones che fej a val’ manira volontariat te öna dles 3.000 uniuns te döt Südtirol. Les propostes dles porsones da onorè é gnüdes fates dal „Landesbeirat für das Ehrenamt”. Vigni uniun podô dè dant n mëmber o n conoscënt che se dà jö volontariamënter tles uniuns y a bëgn dla jënt. Sön domanda dl VSS à le Sport Club Amatorial Antermëia menè ite n

curriculum vitae de Davide Erlacher y chësc é inće gnü chirì fora sciöche porsona ideala da ciafè chësta onoranza. Tratan la serada de surandada dles onoranzes él Davide Erlacher. por vigni porsona che gnô premiada gnü portè dant al publich na laudatio y chësta é gnüda fata por Davide da Erlacher Helmuth. Al à portè dant les ativitês plü importantes che chësc à metü a jì por le bëgn dla jënt, 381


Antermëia zënza sconè forzes y bries. Da mëmber di stödafüch a vizecomandant s’àl laurè inant por arjunje le post da comandant ch’al fej da 14 agn incà. Davide fej inće le maester de schi, y sciöche amant dl sport se’àl dediché al Sport Club, y sciöche assessur de comun y vizeombolt se dàl tresfora jö cun le sport; y sc’an ćiara ći ch’al é gnü fat ti ultimi agn tl paîsc d’Antermëia, dal lift ala pista dala liösa y paslunch, dal ciamp dal sport al implant de telescialdamënt, indlunch él stè la man de Davide laprò. Ai concursc dla scora de musiga Val Badia a livel provinzial à en chësc ann inće tut pert Georg Plazza de Prebraié. Al ê tl grup „Die Hornlausbuben” adöm cun Dominik Pezzei y Matthias Clara da Lungiarü y é gnü insigné jö dal maester Michael Pescollderungg da Cor-

vara. Cun sü stromënć da fle ai arjunt a Neustift dlungia Porsenù 88,33 punc sön 100. Bela parüda à chësc grup spo inće fat pro le concurs „Prima la Musica 2008” a Kufstein de merz 2008 olache ai à arjunt le resultat „dër bun” y ciafè n diplom. Da d’altonn à la ćiasa edituria Raetia da Balsan publiché le liber dal titul „Anton Molling - Wieder mit Sehnsucht nach Montecarlo – Die außergewöhnliche Lebensgeschichte eines ladinischen Hotelportiers” scrit da Hans Heiss y Margot Pizzini. Le liber cunta la vita de Tone Molling da La Curt. Te na forma autobiografica, scrita adöm danter i agn 1953 y 1966, cunta Tone deplü tapes de süa vita: dala gran meseria ti pröms agn de vita ales esperiënzes fates da möt y jonn sön deplü lüsc da jì a patrun, inant dla vita da portier de hotel, di agn de vera

Georg Plazza (2. da m.c. cun le maester Michael Pescollderung y i atri componënc dl grup).

382


Antermëia ćina ai agn de ponsiun. Tone é nasciü ai 7 de novëmber 1901 a n’Antermëia y mort ai 25 de otober 1987 a Salzburg cun 86 agn; al à albü cater sorus (Angela, Kati, Maria y Tilly). Cuertl dl liber. Al se recorda dl gran lüch da La Curt che â laôta trëi fanć, döes fanceles, n ojoradù, n famëi y bëgn 23 fabricać danter üties, stales, ćiasotes, majuns, siëies ..., trëi pra da munt; al se recorda inće plü iadi di vijins dl’ostì. Canche Tone â 10 agn à so pere messü vëne le lüch por ester bun da despaié jö i gran debić; i geniturs y na so é jüs a Porsenù, ël é rové ia en Fones a patrun. Tl 1915 é so pere gnü ferì te vera y é rové ite en Csies da n dotur y paur; baian ési inće gnüs a baié de Tone che â inlaôta 15 agn; insciö él spo rové pro chësc paur a laurè, a fà le „Kutscher”. Tl 1923 âl metü man da laurè tla hotelaria tl hotel Elefant a Porsenù; por bëgn 43 agn âl spo fat deplü mistiers te chësc ćiamp, mo dantadöt le portier de dé y de nöt te deplü ambiënć gastronomics plü alalt: jö dal lech de Garda, a Rapallo, a Nizza y Montecarlo, a Londra, tl’Austria a Salzburg y te d’atri posć. Te düć chisc agn à Tone incuntè y imparè da conësce tröpes porsones interessantes y alaingrana che l’à te deplü situaziuns dla vita daidé inant. Inant cunta Tone tl liber dla secunda Gran Vera che l’á tl 1939 indô fat gnì derevers te Südtirol, dla opziun olach’al à opté da s’un jì forapert – ći che n’ê

por ël che â bele odü tröp dl monn nia n dejaster; tl 1940 à Tone maridé Maria Flöss de Poldele da San Martin: ai à albü dui mituns, Annemarie y Helmut. Do la noza ài messü s’un jì a Salzburg, olache Tone à laurè tratan la vera ćina d’otober dl 1943 tl hotel „Österreichischer Hof” a Salzburg. Spo àl inće ël messü jì sot; tl 1945 él rové tla porjunia ruscia y é stè ćina ala fin dl 1947 tla Sibiria. Cun fortüna y savëi àl suravit chisc dui agn; bele tl 1948 êl indô te so ambiënt, tla hoteleria, impröma a Salzburg, spo a Bad Gastein y tl 1951 tl hotel „Weisses Rössl” sön le Wolfgangsee y dal 1953 al 1966 indô a Salzburg. Ti recorć de Tone da La Curt vëgn tres indô fora le lian cun süa patria, i pinsiers a süa joneza y ai posć ch’al â conesciü da pice: Börz, Ćialćiagn, Chi Ainëigri, Sarighela, Pütia. Tles prömes plates dl liber scrî Giovanni Mischi: „Tone Molling é stè te süa vita fora por le monn, mo tl sentimënt y tl pinsier él romagnü ćina ala fin un d’Antermëia”. M o s t r a de Siegfried de Zenzio a Steinhaus - Le „Bergbaumuseum Kornkasten” a Steinhaus tla Val de Türesc Siegfried Irsara de à metü fora de Zenzio messè na mostra sön la vita di paurs da munt. Te chësta mostra él inće gnü metü fora deplü laûrs de Siegfried Irsara de Zenzio. Siegfried fej bele da deplü agn miniatöres de lëgn che documentëia la vita da paur da plüdadî tl cërtl dl ann. Siegfried de Zen383


Antermëia zio se descrî instës insciö tla mostra: „I sun nasciü ai 21 de dezëmber dl 1927 a n’Antermëia sön n pice lüch y ê le plü vedl de set mituns. Ćina 15 agn ài fat le famëi. Do la scora ài laurè te bosch, da laurant, fant da paur y tistler. Cun les

massaries de mi besaun ai inće podü fà laûrs desvalies da tistler. Mo la poscibilité da imparè n mistier ne n’ài mai albü. Do le soldà ài ciafè n laûr da tistler ia en Gherdëna. Da dailò incà viri a Urtijëi, olach’i me sun maridé y à trat sö na familia de 5 mituns. Da 20 agn incà sunsi en ponsiun y m’à arjigné ite te ćianô na picia tistlaria. Dan da cin agn ài metü man da me dè jö cun le tema „Paurs tles valades ladines” y i feji miniatöres che dess testemonié la stracoćia dla vita da paur da laôta tles Alpes, por che chësc bëgn cultural ne vëgnes nia desmentié.

Dui di laurs de Sigfried de Zenzio metüs fora.

384


Antermëia CURIOSITÊS Y ATER En chësc ann él stè por le pröm iade inće sön Börz da paié por parchè i auti. Da jügn ćina setëmber é la plaza dai auti sön Börz y l’ur de strada cuntra Antermëia y cuntra Ćialćiagn da dis da bel tëmp curis de banda. Ćina śëgn podôn lascè i auti debann, mo bele dan da n pêr d’agn àn metü man da mëte na porsona aposta da arcuncè ia i auti parcà; le Consorz Antermëia (ćina l’ann passè la sozieté Antermoia sas) se cruziâ da chirì zacai ti mëisc da d’isté y les spëises gnô sostignides dal Comun de San Martin de Tor. Da chësc isté inant éson jüs n ater tru: cun l’introduziun de na sort de „daz” por lascè jö i auti (al dé 3 euro por auti, 5 euro por campers y 10 euro por corieres)

àn orü trà ite i cosć dla gestiun dla plaza dai auti; la gestiun ti é gnüda surandada dal Comun naôta por n ann al Consorz Antermëia che s’à cruzié de regolarisé i raporć cun i proprietars privać di grunć, de delimité le tòch de plaza a paiamënt y de chirì y a paié les döes porsones che â le compit de incassè, tignì n pü de ordinn söla plaza che i auti passass zënza problems por la strada sura le ju ia y de romené sö (Paul Planatscher y Gabriel Crepaz da San Martin). Ći che vëgn trat ite surafora adorarà le Consorz por curì na pert dl defizit che s’abina sö vigni ann cun la gestiun dles infrastrotöres da d’invern: le Consorz Antermëia fistidiëia inće, cun n contribut da pert dl Comun, por le mantignimënt dl lift d’Antermëia, por la pista dala liösa Börz-Fornela, por

Les tofles che segnalëia la plaza dai auti.

385


Antermëia la pista de paslunch sön Börz y por i trus da jì a pè sön Börz, mo chësc comporta vigni ann n defizit. La gestiun tl ann 2008 é jüda scialdi bun, y an spera de podëi jì inant de chësc vers, por che tröpa jënt dl post y foresć pois inant se gode y amiré la belëza dla contrada sot Pütia d’isté y d’invern, ći che va ma sce les infrastrotöres vëgn inće mantignides aladô. Na coriosité, o damì na rarité, é inće stada la tröpa nëi che é gnüda incër San Micurà. Sc’an pënsa trënta o carant’agn indô, spo êl inlaôta cotan de inverns cun tröpa nëi bele ai pröms de dezëmber. Mo dal 1986 incà ne n’él plü mai tomè tan de nëi co en chësc ann. Bele da S.Francësch él gnü blanch, amez novëmber indô, ai pröms de dezëmber él spo tomè tröpa

Inće le crist dan le Hotel Fontanella s’un sint dla tröpa nëi.

Les tröpes lovines piades ia sön la tëmpla da Colac y sot Alfarëi.

386


Antermëia

Na lovina interessanta ti prá da Colmesan.

I ciüf de ornamënt y bëgngnü dlungia strada sö.

387


Antermëia nëi y a mez dezëmber ćiamò n iade. La tröpa nëi sön le terac nia ćiamò cis dlacè é te tröc posć inće slisorada jö; dër bel àn odü chësc sön la tëmpla da Colac. Ti pröms agn dl ‚80 él gnü fat sö les galaries cuntra les lovines sön la strada Antermëia – Rina; da dailò incà él dainré en iade ćiamò gnü jö de gran lovines, chësc inće por gauja di trus che é intratan gnüs fać tl ćiampopré dessura. En chësc ann de dezëmber indere é la nëi slisorada jö te deplü posć ćinamai dui iadi. Do ch’al é gnü rové i laûrs de sistemaziun dles plazes tl paîsc tl ann 2007, él gnü sentè ciüfs do i trus da jì a pé y i marciapîsc, y insciö ti él gnü dè ala jënt che passâ fora por Antermëia n bëgngnü particolar. Les lades y i ciüf é gnüs paià dal Comun.

Rëi internet: da d’altonn dl 2008 incà él finalmënter inće t’Antermëia la poscibilité de avëi n colegamënt asvelt cun internet a banda leria. Le grup metü adöm da Brennercom, Raiffeisen OnLine y RUN à metü sö söl fabricat dla scora na antëna cun chëra ch’ara va da se tachè ite tl monn dl internet cun n sistem radiotrasmitënt cun na tecnologia hiperlan. Bele tl 2007 él gnü metü da jì na te iniziativa da pert dla Provinzia por ti dè la poscibilité de avëi n internet snel inće ales valades desman, mo por Antermëia ne funzionâ le sistem daldötnenia, sciöche tla maiù pert di atri comuns olache al é gnü instalè. Cun le sistem metü śëgn a desposiziun sciafiarà i interessà che à na odüda direta sön le tët dla scora y n’é nia plü co 3 km dainciarà da se coleghè. Por i posć plü ascognüs messaral gnì metü sö injins aposta te deplü posć.

Tl 2008 él stè lites parlamentares y provinziales. Sciöche pro vigni lita él indô gnü metü sö tröc metri de tofles por retlam sciöche les desposiziuns de lege s´l damana. Ma che ares resta scialdi ötes ... sciöche an po odëi sön chëstes tofles dles lites provinziales.

388


San Martin

San Martin • Elsa y Tone Gasser

„Ćera ćiampana, te sones tan bun, sona to sonn ch’al me plej, chërda la jënt ala pêsc“ inlaôta canche to bun sonn gnô trat a man cun cör y forza y apajan ia le romù dl monn tocâste le miol it’ por vigni scorza. Incö stentunse tres deplü da t’aldì ne rovenan nia plü „ora et labora“. Al pê che te n’as plü nia da se dì śëgn che te scates rodunt söl’ora. Te dês le tônn da laûr y da festa: i jogn che sonâ metô impé l’acort; dl bat dl cör bëgn püch plü resta alplü le dlai di boć de chëra da mort.

389


San Martin Dant: La mëndra dles döes ćiampanes sön le ćiampanì da Picolin, zënza medieje

Sön le ćiampanì da San Martin él cin ćiampanes: la Grana dal tônn es da 1346 chili, la Secunda dal tônn f da 916 chili, la Terza dal tônn g da 611 chili, la Cuarta dal tônn b da 336 chili y la Picera dal tônn es da 135 chili. Ares é gnüdes curades l’ann 1920 dala firma Luigi Colbacchini y Figli in Trento y é rovades adalerch ai 2 de merz dl 1921. Metüdes sö éres gnüdes dal maester da zumpradù Angel Conrater. Movimënt dla popolaziun Tl scomenciamënt dl ann 2008 êl tl comun da San Martin de Tor indöt 1734 abitanć (y por la fin dl ann 2008 é le numer dla popolaziun jü jö a 1732 abitanć (878 ëres y 854 ëi). Tl scomenciamënt dl ann 2008 â le paîsc da San Martin 808 abitanć. Ia por l’ann 2008 n’él nasciü 5 y mort 5, y cun n pêr che é gnüs y che s’un é jüs altró a abité, é San Martin rové ala fin dl 2008 sön 814 abitanć.

390


San Martin Nasciüs: Brian Mühlmann de Christian y Rita Fabian Campei de Urban y Brigitte Simon Pramstaller de Martin y Lucia Philipp Planker de Stefan y Maria Johannes Planatscher de Lorenz y Elisabeth

16.04.2008 27.06.2008 28.07.2008 01.08.2008 21.09.2008

Maridà te dlijia: Manuel Moling cun Silvana Campei Ivan Sorà cun Franca Ties Carlo Clement dl Crëpa é nasciü sön le lüch dl Crëpa sö Ju ai 26.07.1918 y ê fi su de Franzl Clement y Rösa Wurzer. Sciöch’ara ti tocâ a düć i jogn de chë eté, à inće ël messü jì te vera. Al é rové pro le Brixner Polizeibattalion y da dailò a Schlesien sön le frunt; Carlo é rové tla porjunia ruscia y é stè un di ultimi da rové a ćiasa tl 1946. Ti agn cincanta àl fat sö cun de gran fadies na ćiasa nöia. L’ann 1956 s’àl maridé cun Malia Zingerle de Col che ti à scinché trei mituns: Monica, Martin y Gilbert. Por na vita alalungia àl laurè ite so lüch jö por chi rogns ërć de Pice Jú. Por se davagné val’ laprò jôl incërch a d’ores. Da daidé fà sö danü le punt da San Martin do les rogossies dl 1966 àl pordü n edl. Carlo ê dër interessè ala vita dla comunité y ascutâ i ultimi agn cun lezitënza le radio dles cöres. Consumé dal laûr y dala maratia él mort ai 25.02.2008. Al palses tla pêsc de Dî!

Nando Flöss de Fles é nasciü ai

03.05.1911 sön Fles sciöche secundo fi de Franzl Flöss y de Maria Frenner. Al à albü trëi fredesc y cater sorus. Da jonn él gnü cherdè ite pro i soldas talians y à tut pert ala campagna de Mussolini tl’Africa. Spo él stè por n pez fant fora dal Festl a Longega. Dala secunda vera él rové pro le Brixner Polizeibattalion y da dailò sön le frunt a Oberschlesien. Le tru da gnì a ćiasa al fat döt a pé. Indöt él stè 6 agn pro i soldas. L’ann 1945 s’àl 391


San Martin maridé cun Hannele Videsott dl’ostaria Posta che laurâ a Picolin pro la posta y à spo albü trëi mituns, Franzl, Emma y Pire che é mort da pice. Nando à scialdi fat le paûr. Süa pasciun ê la ćiacia. Ai 4 d’otober dl 1965 àl stlopetè sön chi Ainëigri d’Antermëia le pröm cerf, tan dî che jënt se recorda; chël ê bëgn stè n evënt particolar tla storia dla ćiacia da San Martin, y dui agn dedô nen n’àl ćiamò copè un. Ti ultimi agn ti savôl bel da zumprè adöm de vigni sort de massaries de lëgn. I ultimi mëisc àl passè te ćiasa de palsa. Berba Nando é stè bindebò sann ćina inultima y é mort zënza ch’an s’al ess aspetè ai 12.06.2008. Al palses tla pêsc de Dî! Tone (Andrea) Pedevilla da Pedila é nasciü ai 29.11.1923 sön le lüch da Pedila sö Ju. Al ê le secundo fi de Tone Pedevilla y Angela Trebo de Tor; indöt êl sis mituns y cater mitans. Bele da pice insö àl messü pié ia pro paurs a patrun a Al Plan y a La Val olach’al é inće jü a scora. Da jonn àl imparè sartù a al Plan. Tratan la vera él stè fant ite dal Chessl. L’ann 1957 s’àl spo maridé cun Burgl Gasser da Picolin che ti à scinché cater mituns y döes mitans. Na gran crusc é stada la mort dl pice Max, che é mort te na desfortüna. Tone laurâ ite so lüch cun de gran fadies sciöche düć i paurs da zacan sö Ju. Do ch’al ê gnü fat sö le lift d’Al Plan sö l’Ancona y ch’al rovâ inće val’ scior sö Ju, àl daurì por n valgügn agn alalungia n bar sö dal Pedila bassite. Süa gran pasciun ê la ćiacia, por 48 agn alalungia él jü cun le stlop y dal 1963 al 1988 él stè verdaćiacia tl revier da San Martin. Al gnô ion da Ju jö te paîsc a chirì la compagnia y storjô ion pro olach’al 392

gnô balè. Dal ater vers, do che süa fomena é morta l’ann 1994, liôl tröp y chirì le contat cun Chël Bel Dî. Cun la sanité ti scecâra demeztrù y operaziuns àl albü cotantes. Do na maratia cörta él mort ai 20.07.2008. Al palses tla pêsc de Dî! Monica Vittur Tolpeit é nasciüda ai 03.05.1916 a San Linert. Ara ê fia de Paul Vittur y de Caterina Trebo. So pere ê maester y organist sön Badia y é mort da jonn l’ann 1922, lascian indô la fomena cun 8 mituns. Deach’ara â so fre Iaco dl Tasser a San Martin, s’un éra gnüda jö cun i mituns te n’abitaziun ia en Stufles. Monica à studié a Porsenù y spo a Trënt olach’ara à fat la matura da maestra l’ann 1936. Ara é spo rovada jö por la Talia a insigné; d’anter l’ater a Settefonti (RA) te n post desman tl Apenin y Osio Sotto (BG) olach’ara â 63 scolars, cun la fortüna de incuntè dagnora de buna jënt sciöch’ara cuntâ. Tl medemo paîsc ê ince so fre Gottfried secretêr. Tl 1941


San Martin

Maestra Monica (m.d.) cun süa pröma tlassa a SanMartin l’ann 1941/42; siur Franz Sottara le pröm tla secunda ligna a man ciampa. Maestra Monica é indô rovada demez y é gnüda derevers dl 1945 da d’altonn.

éra rovada a Außermühlwald, a Bornech y a Sanciana tla scora taliana y tl 1945 a San Martin, olach’al ê rové en chël ann inće le maester Tone Tolpeit a insigné. Ćina l’ann 1949/50 êsi mâ ëi dui susc che insignâ sö por 80 scolars, Monica i pici ia dal Tistler y Tone i gragn tla ćiasa dl mone sura la botëga. Dl 1950 s’ài maridé. Monica à insigné ćina dl 1974. Maestra Monica ê maestra cun cör y anima; inće sc’ara n’â nia instëssa mituns, s’un tolôra sura de sü scolars sciöche na uma y s’interessâ inant, ćina inultima, dla vita de vignun. Chitamënter, cun so vare flinch y süa odlada valënta, la incuntân sön le tru danter ćiasa y dlijia y te cortina. Ara â ligrëza cun les pices cosses y fajô tröp de bëgn por istituziuns soziales y religioses. Ara tolô dagnora pert ales funziuns de dlijia y ales scomenciadies dla comunité de paîsc, se demostran reconescënta. Do na maratia cörta éra morta le dé de santa Monica da sëra, ai 27.08.2008, a chëra

ch’ara s’à dagnora afidé. Ara lascia indô tl dolur so om Tone. Ch’ara pois jì ite tl rëgn de Dî ch’ara à bele sön chësta tera porvè da ti lascè sintì ai atri! Richard Prada é nasciü ai 06.07.1937 a n’Antermëia sön le lüch da Sotiac. Al ê fì de Florian Pinter y Angela da Ciurnadù; al â 3 fredesc y 4 sorus. Bele cun 15 agn àl metü man da lauré cun so pere Florian da zumpradú ia Lijun y Funes olach’ai fajô morins y majuns. Cun 19 agn él jü a Balsan a fà la scora da maester da zumpradù y dedô él jü inant a Desproch a aprofondì sües conescënzes tl “Holzbautechnikum”. Dal 1965 inant àl spo metü man süa ati393


San Martin vité da zumpradù a Picolin te na picia berstot, lauran tla Val Badia y te Gherdëna, ti don laûr a deplü lauranć; chësta ativité àl spo ingrandì y ti pröms agn dl 1980 àl fat sö tla zona artejanala da Picolin na gran zumprarìa. Richard s’à cruzié dl’ativité de süa firma ćina inultima. Ala fin di agn 1960 àl cumprè le ćiastel Freieck, che ê stè ćina inlaôta ćiasa de palsa, y l’à dortorada sö dër bel. Dl 1969 s’àl maridé cun Lena Fiung y à albü dui mituns, Andreas y Hans. Al é stè pro i stödafüch, dal 1971 al 1972 él stè presidënt dl consëi de control dla Cassa Raiffeisen da San Martin y dal 1972 al 1991 él stè aconsiadù tl consëi d’aministraziun dla Cassa Raiffeisen Val Badia. Tl tëmp ch’al é stè assessur de comun da dezëmber dl 1974 a messè dl 1980 s’àl de jö por le svilup dl comun y dantadöt por la realisaziun dla zona artejanala da Picolin. Richard ê na porsona de conferta y desmostrâ interès por ćichessî. Al palses tla pêsc de Dî! L’AMINISTRAZIUN DE COMUN Do n ann plütosc de calma s’à i aministradus de comun incuntè ai 18 de novëmber cun la popolaziun tl salf di stödafüch, don informaziuns y ascutan sö les ghiranzes dla jënt. D’otober à indô Roberta Comploj tut ite so post de secreteria de comun, do ch’ara é gnüda sostituida te süa assënza por maternité da Josef Oberleiter. D’aurì él indo gnü la dependënta Veneranda Colz che é stada demez cotan de agn por maternité. T’ofize de comun êl porchël ala fin dl 2008 chisc impiegać: Roberta Comploj (secreteria), Carlo 394

Plazza, Carlo Clara, Gottfried Zingerle, Veneranda Colz, Karin Dejaco, Verena Ferdigg che laora a tëmp parzial y Karlheinz Rubatscher che laora inće a tëmp parzial. Por i laûrs fora d’ofize fistidiëia Domenico Clara che mëss branćé n pü’ te düć i laûrs. Ia por l’ann 2008 s’à le consëi de comun abiné a cater sentades te chëres ch’al é gnü tut indöt 40 delibraziuns. I cunć de comun dl ann 2007 é gnüs stlüć jö cun n avanz d’aministraziun de 410.055 euro. Cun la delibra nr. 4 di 28.04.08 él gnü aprovè le preventif por la restrotoraziun dl frabicat dla ćiasa de palsa de 13.794.620 euro, i cosć por l’aredamënt de 2.828.780 euro y i cosć por l’alberch di ghesć tl hotel Diamant tratan i laûrs de costruziun de 711.840 euro. Cun la delibra nr. 7 di 28.04.08 él gnü portè ite tl plann urbanistich sön chi Plans da Mirì n raiun por insediamënć produtifs de na spersa de 2100 m² cun n indesc de cubatöra de 3,5 m³/m² cun la poscibilité de realisé 7350 m³. Por gauja de n recurs che é gnü presentè decuntra, él gnü arbassè cun la delibra nr. 20 dl 14.07.08 la densité d’edificaziun a 3 m³/m². Cun la delibra nr. 22 di 14.10.08 él gnü aprovè le proiet dl ing. Herbert Lanz por le renovamënt dla condüta dal’ega da Lungiarü a San Martin cun n costimënt de 758.743 euro Cun la delibra nr. 24 di 14.10.08 à le Consëi aprovè le plann dla contrada dl Comun de San Martin de Tor coch’al é gnü proponü dala pröma comisciun provinziala por la sconanza dla contrada cun püćes y degönes mudaziuns. Cun les delibres nr. 29 y 30 di 14.10.08 ti él gnü proponü ala junta provinziala


San Martin de amplié la zona por insediamënć produtifis de Picolin sön le terac de Mühlmann Robert y Christian y de Edilrives por indöt 2600 m². Cun la delibra nr. 37 di 22.12.08 à le consëi aprovè le bilanz de previjiun por l’ann 2009 che s’avaliëia tles entrades y tles spëises sön 9.266.862 euro. Al é garatè tan alt deache le bilanz dl comun da San Martin contëgn n imprestimënt de 5.500.000 euro che le comun tolarà sö por cunt inće di atri comuns dla valada por finanzié la restrotoraziun dla ćiasa de palsa. Cun la delibra nr. 40 di 22.12.08 à le consëi aprovè le proiet dl ing. Michael Mischi por la costruziun dl tru da roda

Val Badia por le toch da Pre de Plaies ćina Picolin por n cost de 1.274.443 euro. Por desparè la nëi gnüda de dezëmber à le comun albü bindebò de spëises.

395


San Martin La junta de comun s’à abine a 27 sentades y à tut 212 delibraziuns. Danter l’ater él gnü scrit fora le laûr da scoaćiamin zënza tignì cunt ch’al se trata de n sorvisc publich a bëgn di zitadins y che la lege scrî dant che chi che fej n te’ sorvisc mëss avëi le zertificat de conescënza dl lingaz ladin (delibra 5/08); insciö él gnü dè ia le sorvisc ala firma F.lli Perini S.r.l. (Perini Marco) che à ciafè tla gradatöra 80 punć, deperpo che Castlunger Guido cun 75 punć à pordü le sorvisc (delibra 52/08). Cun la delibra nr. 21/08 él gnü aprovè le proiet por la costruziun di punć dl Sartù sura le rü de Cor y le rü da Ju con n preventif de 244.650 euro, de chisc 175.122

por i laûrs da scrì fora; i laûrs é gnüs fać d’isté dala firma Costruziuns Clara. Cun la delibra nr. 24/08 ti él gnü afité ala Uniun di paurs le local de ca. 70 m² sura l’ofize dl’assoziaziun turistica por 500 al mëis por sis agn alalungia. Cun la delibra nr. 40/08 ti él gnü surandè al arch. Otto Irsara l’inciaria d’elaboraziun dl proiet esecutif por la restrotoraziun y l’ampliamënt dl frabicat dla scora mesana por sistemé tl medemo frabicat la scora elementara y la scora mesana al prisc de 90.145 euro plü iva, por indöt 110.338 euro. Cun la delibra nr. 43/08 él gnü adeguè la tarifa a ora por le sorvisc da desparè la nëi y ingiarè les strades y plazes da

I surastanć dles uniuns cun l’ombolt Pepi Dejaco dal’inaudaziun dl local dles uniuns.

396


San Martin 60 a 63 euro (+ iva) cun faziun dal pröm de jenà 2008, sciöche preodü tl contrat d’apalt cun la firma Verginer srl, che toma d’aisciöda dl 2010. Cun la delibra nr. 174/08 él gnü aprovè le prisc di laurs fać dala firma Rech por cuncè sö la strada da Ju de 131.741 euro + iva, indöt 158.089 euro. Da lascè cuncè fora l’asfalt sö por la strada da Mirì da pert dla firma R.G.B. dei Rech F.lli srl àl costè 38.044 euro + iva, indöt 45.653 euro. Cun la delibra nr. 211/08 y 212/08 él gnü renovè ćina ala fin dl 2009 le contrat por le sorvisc de gestiun dl implant de reziclaje d’Alfur cun la firma Alfreider Raimund y inće le contrat cun la medema firma da condüje demez le refodam reziclabl, sciöche cartun, spidl y i.i. Cun n contribut dl Comun él stè les uniuns dl paîsc che à arjigné ite le local vedl dla musiga olache les uniuns interessades à ciafè n armè da mëte ite so patüc.

Ai 18 de setëmber ti âra tochè ala Val Badia da organisé l’incuntada di imbolć de Puster dala tlüsa de Mühlbach ćina Liënza, che vëgn tignida vigni dui agn. Do le gostè tl’ostaria Posta a Picolin y i discursc de salüt de bëgngnü dl ombolt da San Martin Pepi Deajaco y dl presidënt dla comunité comprensoriala de Puster Manfred Schmid y n valgönes ćianties dl cuartet Göma é i 26 ombolć pustri y ladins y i 33 ombolć de Osttirol gnüs condüć tl Istitut ladin y tl Museum sön Tor. Le iade é spo jü inant sö La Crusc a marëna. ECONOMIA Implant dai schi da Ju (Piculin Ski GmbH) Da canch’al é le lift y la pista da Ju s’intënon tres deplü dla sajiun da d’invern, deplü tla fraziun da Picolin co tl

La staziun dl lift sön Col dl’Ancona.

397


San Martin

Mituns da Picolin sö por la pista ërta da Jú.

paîsc da San Martin olache le lift ne n’à nia ćiamò albü chë gran faziun. Tl invern 2007/08 é le lift, manajè dala sozieté Piculin Ski srl jü 116 dis y à condüt sö Ju 248.000 porsones. Tl medemo tëmp à le sorvisc de coliamënt „Connecting Skiers” danter Picolin y Sompunt registré 75.000 passanć. Le sorvisc sön pista, che vëgn destrighé dai carabiniers, é gnü cherdè 53 iadi, söporjö vigni secundo dé, dui iadi él inće gnü cherdè le jolier. Tles desfortünes s’à i sciadus scialdi fat mè ales iames, ai brać y ales sciables. Sovënz él gnü condüt jö a val sciadus che é tomà y che ne s’infidâ nia plü da jì inant. Da fà la nëi por la sajun 2007/08 àn adorè dl 15% manco ega co l’ann denant Tl resservar söinsom àl lerch 5.000 m³ d’ega y tl resservar jödapé 1.200 m³; 398

trami i resservars vëgn da d’aisciöda indô implis por avëi na resserva d’ega tl caje de medefüch. I stödafüch à porvè fora chësta poscibilité y l’à artada dër d’ütl, inće deach’i resservars é pormez a na strada. Por arjigné y bate la pista él gnü imprestè n secundo iat, adoran insciö de nöt manco tëmp da avalié la pista. Porchël po la nëi palsè plü dî y tëgn spo ia por le dé deplü. Energia L’implant idroeletrich da Preroman à albü l’ann 2006 na produziun de 8.522.765 de kWh y l’ann 2007 na produziun de 8.396.503 kWh y l’ann 2008, che é stè cotan plü mol, na produziun de 10.068.240 kWh


San Martin Costruziuns y ćiases nöies Do che la ćiasa dl Istitut ladin é gnüda inaudada ai 29 de merz, él da d’altonn fora inće gnü curì la plaza dan ca cun cadrì de petun. Les ćiases sot l’Istitut cun na cubatöra de 7.753 m³ sot tera y de 4.640 m³ fora de tera é intratan gnüdes fates sö ćina a tët; daìte éres ćiamò da rové.

Les ćiases sot l’Istitut Ladin fates dala firma Bioc Bau.

La majun dl Tasser che vëgn trata jö n tòch al iade.

399


San Martin Sot la pizzeria Pineta él gnü fat sö da Costruziuns Clara snc na ćiasa. Do ch’al é gnü stlüt la bocaria de Bino, él stè Assunta y Sciandro Pedevilla che à restrotorè y ressanè la ćiasa nen fajon pormez n toch y arjignan ite le bar Val danü. Do che le hotel Diamant à stlüt l’ostaria da Pasca, él gnü fat cotan de laûrs de adatamënt por tó sö i ghesć dla ćiasa de palsa. Margareth Rubatscher à fat sö na ćiasa sö Restalt sot a tru da jì a Lovara. Sön Col él stè Stefan Zingerle che à fat sö na ćiasa y dlungia él stè Albert Irsara che à fat sö na costruziun da paur.

Sot Col él gnü splanè n toch de prè olache la firma Costruziuns Clara snc à lascè jö cotan de armadöres da frabiché. Sö dal Sartù él stè Klaus Vanzi che à trat jö ćiasa y majun y nen n’à fat sö na nöia, da na forma nöia a chëra ch’an mëss pormò s’ausé.

La ćiasa vedla da Ghejenara trata jö.

Costruziuns nöies sön Col.

Ćiasa nöia sö dal Sartù a Picolin.

400

Sö Ghejenara él stè Sepl Zingerle che à trat jö la ćiasa vedla por nen fà sö na nöia. Insciö sparësc nostes beles ćiases da paur da zacan öna indolatra y al n’é degügn che se tol la bria de nen ressanè y de nen salvè öna o l’atra. Al ne se vëgn nia imënt ći ch’i desdrujun y tan che nosta contrada perd insciö de valüta. Sc’i jun foradecà sunse nos i pröms da ćiarè coche i paîsc à salpü da conservè la contrada da paur y i monumënć de süa storia; y nos instësc ne fajun degun sforz de chësc vers. La costruziun che dà le plü tl edl é bëgn le gran implant nü dla ćiavara it’a Runćiadücia, che é passè tla proprieté de Cave Sarè spa. It’a Preroman él gnü stlüt jö i laûrs de ampliamënt dla strada. Ai 6 de setëmber él gnü premié, tl Istitut Ladin a San Martin, da na juria metüda sö dala provinzia i intervënć


San Martin plü garatadà de costruziuns de ćiases y majuns tla Val Badia.

La majun premiada dl lüch de Gröpa.

L’implant nü dla ćiavara da Runciadücia.

Le patrun dl lüch de Gröpa Angel Moling à ciafè n pest por la recostruziun dla majun fata sö danü tl stil tradizional dles majuns badiotes. Tl pre daìte da Colcöce él stè Adalrich Dasser che à fat sö n tablé. A Picolin él gnü fat pormez ala ostaria Posta na dependance da 5 suits y 3 ćiamenes cun na „Saunalandschaft” basite.

La dependance nöia dl’Ostaria Posta a Picolin.

401


San Martin Secundes abitaziuns

Artejans

A San Martin él indöt 23 abitaziuns te mans de foresć: 8 a Picolin cun na spersa de söporjö 45 m² la öna, y 15 a San Martin cun na spersa de söporjö 68 m² la öna. Laprò ne n’él nia gnü compedè les secundes abitaziuns de porsones da San Martin che à la residënza foradecà. Al é bëgn da parentè ch’al vëgn venü fora a foresć frabicać y terac che é pordërt la cossa plü importanta y de valüta por la vita de n paîsc. Al n’é nia da capì che döt mëss gnì petonè pro incö zënza ti lascè inće val’ ales generaziuns che vëgn.

Ala fin d’aurì à i artejans dl comun da San Martin tignì süa reuniun anuala cun la lîta dl comitê. Andreas Prada é gnü confermè te süa inćiaria de surastant. Por San Martin él gnü lité Elmar Clara y Michael Moling, por Lungiarü Hubert Pezzei y Isidoro Clara y por Antermëia Andreas Erlacher y Elmar Erlacher. Te chësta gaujiun à la uniun di artejans perié de fistidié por la realisaziun dles infrastrotöres dla terza zona artejanala da San Martin daìte da Alfur, de chirì n raiun de deponimënt y de ćiarè a val’ manira de acontentè les domandes do terac a Lungiarü y a n’Antermëia. I artejans po ćiarè indô sön n ann da tröp laûr dantadöt tla Val Badia, mo inće foradecà te Südtirol; an spera che la crisa ne vëgnes nia massa pesoćia adalerch y ne branćes nia inće ite le turism. ASDL Da d’altonn fora dl 2007 él stè n valgügn tl zënter dl paîsc che à ciafè dala firma Linkem l’azès asvelt al internet. Mo dales perts fora ne funzionâ chësc sorvisc nia. L’apalt dl sorvisc de corì döt le teritore dl comun cun l’azès asvelt al internet é porchël gnü scrit fora danü dala provinzia. Le concurs é gnü davagné dala Brennercom, ROL y RUN. Ala fin d’aurì él spo sté chësta sozieté che à istalè sön ćiampanin les antënes por corì gran pert dl paîsc. I pröms coliamënć é pormò gnüs a s’aldè ala fin dl ann 2008.

Scolars dla scora mesana jüs a ćiarè coch’al vëgn laurè tla zona artejanala.

402


San Martin LE MONN DA PAUR La Jonëza da Paur da San Martin Do che la uniun dla jonëza da paur é gnüda metüda sö de dezëmber dl 2004 éra śëgn rovada sön 87 mëmbri: 30 jones y 57 jogn de düć trëi i paisc dl comun da San Martin y n valgügn da d’atri paîsc dla Val Badia. Al livel de Südtirol à la jonëza da paur incër 9000 mëmbri y é öna dles maius uniuns tla provinzia. Ressoman l’ativité dl 2208 cunta le scrivan dla uniun Martin Flöss: D’aisciöda unse organisé por le cuarto iade le bal dla jonëza da paur cun le grup de Tirol “Die Grubertaler”; le bal ê sambëgn davert a düć. Por rengrazié i organisadus s’unse abiné a na marëna ia Coltlames; por l’aurela cörta s’à Davide tut do i orghi da man. Por la festa dl Cör de Gejú unse invié düć i mëmbri sö Ju a fà füć y stè adöm pro na griliada. Sciöche d’atres uniuns dl paîsc unse inće nos tut pert ales manifestaziun Gourmet Vistles. Deboriada cun i stödafüch unse dè fora cioce y ćiajó da paur. Por la jonëza da paur él stè na bela ocajiun da tó pert a na manifestaziun deboriada cun d’atres uniuns. Cun gran motivaziun sunse inće jüs a deplü manifestaziuns a livel de raiun y de döt Südtirol. Deperpo che chi da San Martin à davagné i agn denant foradecà, ài albü d’agost pro le tornê de calcetto ia dala staziun dl lift a Piculin n pü’ manco fortüna. Da d’altonn él gnü organisé n curs da balé da deplü sëres tl gran salf y n curs da sciomié ćioće.

Stefan y David che tira sö la bandira de Südtirol.

Heinz Verginer, Carlo Barbolini y Hubert Verginer che sighëia ite n vilin.

Peter Videsott che insëgna da sarè ite cioce.

403


San Martin Por i mëmbri dla uniun unse lascè fà sbetri y malietes cun le logo y l’inom dla uniun. La malieta él vigni mëmber che à ciafé debann y por le sbeter él stè da paié n pice contribut da curì na pert dles spëises. Nostes sentades tignunse scialdi tl local dles uniuns che le comun à metü a desposiziun tl salf vedl dla musiga. La uniun rengraziëia la Cassa Raiffeisen y düć chi che à contribuì por la uniun a val’ manira. Fotografies y deplü informaziuns sura la jonëza da paur ciàfon sot a www. paursjogn.it y sot a www.sbj.it. Uniun dles Patrunes

L’ativité dla uniun s’à desfiré ia por l’ann 2008 sot al tema „La vita à na chanche, nuzëiela!“ Deplü iadi é la uniun jüda foradecà. Ai 27 de jenà é les patrunes gnüdes inviades fora Heidenberg sura San Stefo a raité jö cun la liösa; cun cin rapresentantes àres tut pert ai 17 de forà al dé dles patrunes de Südtirol a Balsan olach’ares à ciafè motivaziun da mantignì les tradiziuns y les unsanzes da paur; cun le iade dl pröm vëndres de merz a Spinges ôres tignì impè na usanza vedla; ai 16 de merz n’él stè cotantes che à tut pert al peregrinaje de Puster a Csies y dal marćé da San Scimun éres indô stades a fà tutres y fortaies, don jö le davagn al Bäuerlicher Notstandsfonds. Di cursc gnüs organisà dala uniun él da recordè chël da fà scofuns da filz y chël da fà pan da früć „Zelten“. 30 Les patrunes à arjigné ca n bun bufé por la daurida dla ofize nö dla uniun di paurs Uniun di Paurs Val Badia

Daurida dl ufize nü di paurs.

404

Ai 12 de merz él gnü inaudè l’ofize nü di paurs tla pröma alzada dl frabicat de comun sura l’assoziaziun turistica. Da canche l’ofize di paurs é gnü daurì a San Martin l’ann 1976 él stè chësc le cuarto iade ch’al à mudé sënta. Dal 2000 incà é l’ofize ma plü davert n iade al’edema. L’ofize vëgn śëgn condüt da Mandfred Vallazza da Cians che vëgn vigni jöbia danmisdé cun d’atri impiegać dl ofize di paurs da Bornech a pité insciö n sorvisc plü efizient. Por la daurida dl ofize nü à Pepi Videsott, surastant di paurs dla


San Martin Val Badia, podü saludé le presidënt dla uniun di paurs de Südtirol y le diretur y le surastant dl raiun de Puster, l’ombolt dl comun da San Martin, che à dè ca a d’infit le local, y le rapresentant dla Cassa Raiffeisen che à finanzié na pert dl aredamënt. La benedisciun sura l’ofize nü y sura le laur da paur en general é gnüda periada jö dal ploan Paul Campei. Por l’inaudaziun él gnü arjigné n bufé dala uniun dles patrones. Dal 1976 incà é le numer di scrić ite ala uniun di paurs jü sö da 230 a 505. De dezëmber él gnü lité danü i comitês dla uniun di paurs: por Badia él gnü metü surastant Martin Irsara, por Corvara Helmut Thaler, por Mareo Georg Frenner, por La Val Federico Rubatscher y por San Martin Herbert Videsott. Pepi Videsott che é stè dal 1971 incà surastant dla Uniun di Paurs dla Val Badia y che s’à dagnora dè da fà por i paurs dla valada à dè jö süa inćiaria. Surastant nü

dla Val Badia é deventè Manfred Vallazza. Danter i problems che mëss gnì porta a na soluziun é la responsabilité por desfortünes sün i trus dales rodes che passa fora por terac privać y spo la bocarìa olache i paurs dess podëi jì a lascè copè i tiers.

Por le scomenciamënt dla sajun da d’invern él stè Herbert Videsott dl Cir che à daurì la ütia „Dal Cir” sön Col dl’Ancona.

405


San Martin

Ai 27 de jügn él indô gnü daurì le Bar Val do ch’al é gnü ingrandì y restaurè danü.

406


San Martin LE TURISM L’assoziaziun turistica à tignì süa indunada generala ai 22 d’aurì, fajon n ressomê dl’ativité dl ann 2007 y constatan che l’ativité dl’assoziaziun é jüda regolarmënter inant. Al po ester ch’al ne sides nia stè tan de foresć che àis tut pert ales scomenciadies y ales manifestaziuns gnüdes metüdes a jì, porchël él gnü invié da ti dè ai foresć deplü informaziun. Tles plates internet www.sanmartin. it él meso da ciafè de vigne sort de informaziuns: por ej. la desponibilité dles ćiamenes y di apartamenć, na lista de düć i eserzizi che fej pert dl’assoziaziun turistica, les manifestaziuns, informaziuns coch’an röia adalerch, l’elencaziun dles sorts de sport ch’an po pratichè te nosc raiun y la descriziun di posć ch’an po jì a vijité, les infrastrotöres (pistes da schi, dala liösa, da paslunch ...), les liëndes, les usanzes, y i.i. Sot ala usc «escursciuns» pon se colié al sit dl Südtiroler Wegeprojekt cun dötes les escursciuns ch’an po fà te nosc raiun. Sambëgn è inće düć i mëmbri presënć cun na fotografia dl hotel, dla ćiasa o dl lüch y cun i prisc; insciö po le ghest contatè diretamenter l’eserzize. Les informaziuns sura iniziatives o promoziuns che vëgn comunicades dai mëmbri vëgn metüdes t’internet dal ufize. Tl ann 2008 él stè 109.785 foresć suranöt tl comun da San Martin, 1,82% deplü co l’ann denant. La dorada de sojornamënt é carada da 5,2 dis por ghest a 4.9 dis; deperpo che le numer di ghesć talians y todësc é n pü’ carè, él jü sö le numer di ghesć dai stać dl ost europeich. Baldi s’à le turism tl paîsc da San Martin ciafè n’arferada cun la stlüta dl hotel Diamant.

La colauraziun danter la Cassa Raiffeisen y l’assoziaziun turistica é jüda inant por 12 agn: la Cassa Raiffeisen metô a desposiziun le personal y mantignî l’ofize; sambëgn che l’assoziaziun turistica messâ contribuì ales spëises. Por chestiuns de incompetënza é le contrat gnü desdit cun la fin dl 2008. La colauraziun jarà inant cun le medemo sostëgn finanziar da pert dla Cassa Raiffeisen y l’assoziaziun messarà instëssa tó sö le personal y fistidié por les spëises de secretariat. Tl ofize dl’assoziaziun él stè Barbara Zingerle che à sostituì ćina de dezëmber Maria Rubatscher assënta por maternité. De dezëmber é Barbara jüda a laurè tla portina dl lift Picolin-Ju y é gnüda sostituida da Nadia Daporta. Dl’assoziaziun fej atualmënter pert sura döt le teritore dl comun 15 hoti, pensiuns, ostaries; 19 afitaćiamenes/ afitaapartamënć; 35 lüsc de agriturism; 7 üties da munt y restauranc; 19 artejans; 12 d’atri (comerzianć, operadus turistics, butëghes, porsones privates, sorvisc .....). Öna dles manifestaziuns plü interessantes metüdes a jì dal’Assoziaziun Turistica é stada le „Vistles Gourmet” ai 20 de messè. La manifestaziun à metü man sön le paiun dla musiga cun la gran mëssa acompagnada dal cor de dlijia che à ćiantè dedô n pêr de ćianties. La jënt é spo piada ia por le tru naturalistich de Vistles do chël ch’al é da ciafè spligaziuns dla natöra, na proa de velozité, n labirint, n urt, na terdeca menada dal rü. Les assoziaziuns dl paîsc â arjigné ca sis staziuns pitan da bëre y da mangé. Sön la plaza dl paiun êl i ćiantadus 407


San Martin

Les ćiantarines sön la plaza dl paiun che fej fortaies y tutres.

Giuvani n’à indô juté ite n star.

408

Alxander ti fej na bela cornisc al’aurela cörta.


San Martin

che dê fora tutres y fortaies. Sö dal Morin de Tone de Marta s’â metü i Stödafüch adöm cun la Jonëza da Paur don fora ciajó y cioce. Ite dal labirint da Lovara êl la Uniun dl Guant da zacan olach’an ciafâ n bun cafè cun turta. Jö dal lech de Vistles êl la Uniun di Pëiapësc che inviâ da storje pro. Fora dal ćiamp dal sport êl la Uniun dl Sport che â invié adalerch la Trendy Bar cun boandes zënza alcol. Ultima staziun ê chëra di Amisc di Ciavai ia en Stufles. La „Böhmische” da San Martin à daidé abelì la festa rodan incërch cun la gücia, sonan melodies fora por le tru de Vistles. Ala manifestaziun â tut pert la verda forestala y colauradus di parcs naturai ti insignan ai pici de vigni sort de cosses che à da nen fà cun la natöra y le bosch. Sön tru êl vigni tan inće na gücia dla Uniun di Amisc di Ćiavai Val Badia che inviâ pici y gragn da sentè sö y fà na roda.

Dlungia le morin de Giuvani Rubatscher él i jogn da paur y i stödafüch che tënn sö de bun cioce y ciajó.

Sura la ćiasa de palsa vëgnel venü produć fora dla „Bastelstube“.

409


San Martin

Hilda y Paula dla uniun dl guant da zacan inviëia da storje pro.

I pëiapësc te so bel post se tira pormez les plü beles.

410


San Martin I STÖDAFÜCH DA SAN MARTIN La Uniun di Stödafüch da San Martin à indô stlüt jö n ann olach’al é gnü fat n gröm de ores te intervënc y sorvisc de vigni sort por le bëgn dla jënt. Tolon ca la relaziun dl scrivan pon lì do döta l’ativité: Le grup di atifs è gnü alarmè 17 iadi dala zentrala da Balsan (115). I sun jüs a pumpè sö ega por le reservar dal’ega da bëre da Ju. Ai 11 d’aurì dales 2.35 sunse gnüs cherdà a daidé pro le gran medefüch a La Pli rot fora tla majun de Sotrù. Ai 3 de mà unse daidé i stödafüch da La Val da destudé le medefüch sö Picedac. Al é stè da ji ite tla ćiasa de palsa por n ascensur blochè, n iade sunse gnüs cherdà por gauja de ês, trëi iadi unse despifé condütes dal’ega paza, dui iadi sunse gnüs cherdà a chirì porsones, cater iadi s’àn cherdè a delibré la

strada dla Val Badia da lëgns rosedà dala nëi, dui iadi sunse gnüs alarmà por lovines, i ùn desparè jö le tendun dla ćiasa de palsa che manaciâ da tomè adöm sot al pëis dla nëi. De messé y de setëmber él gnü garantì por dodesc domënies le sorvisc de prevenziun cun ot omi di Stödafüch arjignà döt le dé te magasinn en caje d’alarm . Sis iadi unse garantì le sorvisc de prevenziun pro manifestaziuns tignides tl gran salf, y pro ot festes y prozesciuns de dlijia y pro cin sopoltöres unse fat sorvisc d’ordinn. Laprò él ćiamò gnü fat tröc d’atri sorvisc por la popolaziun sciöche p.ej. tignign a desposiziun le salf di Stödafüch che é gnü adorè dër tröp da n gröm de istituziuns. Por l’ajornamënt y la preparaziun s’unse abiné a 46 eserzitaziuns: 16 eserzitaziuns despartides, 9 eserzitaziuns

Da m.c: comandant Alexander Zingerle, Carlo Castlunger 40 agn pro i Stödafüch, Klaus Rubatscher medaia de brom por 15 agn de sorvisc, Pepi Zingerle medaia d’arjënt por 25 agn de sorvisc, Alfred Castlunger mëmber d’onur di Stödafüch, Oswald Erlacher medaia de brom por 15 agn de sorvisc y vizecomandant Franz Trebo.

411


San Martin cun döt le grup, 4 cun d’atres istituziuns de pröm aiüt, 14 eserzitaziuns cun i respiradus, 2 eserzitaziuns de radio trasmetënza y öna na proa por chi che laora cun les pumpes dal’ega. Implü n’él stè cotanć che à tut pert a cursc tla scora di stödafüch a Vilpian. Valgügn mëmbri à ince tut pert a manifestaziuns sportives, ala gara dai schi dl raiun de Puster de sot ite en Rein, ala gara dala liösa dl raiun de Puster de sot fora Heidenberg y ala gara dala liösa fora Mantëna todëscia. Ai 4 de mà unse festejé adöm cun la comunité dl paîsc la festa de San Florian cun la prozesciun ia Picolin, dedô él stè düć i mëmbri che à passè n pü’ d’aurela cörta tl salf di Stödafüch pro na buna liagna blancia. Pro la sentada anuala tignida al pröm de merz, él gnü dè fora deplü onoranzes. Na onoranza particolara ti à sorandè le comandant Alexander Zingerle al mëmber Alfred Castlunger che à complì i 65 agn y che à insciö messü lascè l’ativité sciöche mëmber atif. Al é gnü nominé mëmber d’onur di Stödafüch da San Martin de Tor. Alfred é stè dal 1960

Proa da destudé cun polber.

412

cina al 2008 por 48 agn mëmber atif tla uniun, de chisc él stè 20 agn vizecomandant di stödafüch. N mëmber che à fat por tan tröc agn so sorvisc a onù de Dî y por le bëgn dla jënt é dessigü de ejëmpl por döta la uniun y por döt le paîsc. Pro le grup atif él gnü pormez ia por l’ann sis jogn: Matteo Flöss, Alan Trebo, Andy Trebo, Paul Videsott, Simon Wiedenhofer y Arnold Zingerle. Trëi de chisc à ince dè jö le juramënt en gaujun dla indunada anuala de merz. Insciö cumpëda ala fin dl ann 2008 i Stödafüch da San Martin 48 mëmbri atifs, 3 mëmbri d’onur, 3 mëmbri fora de sorvisc y 9 mëmbri dl grup jonil. Pro la uniun alda ince les cater totes: Paola Castlunger tota dl auto dala bot, Astrid Clara tota dl Mitsubishi Pich Up, Vera Zingerle tota dl Mercedes Sprinter y Maddalena Zingerle tota dla bandira. Nostes totes à tut pert ala secunda indunada dles totes dles uniuns di stödafüch dl raiun de Puster de sot. La indunada é gnüda tignida a San Iöre cun na picia funziun de dlijia y dedô aurela cörta tl salf dles manifestaziuns. De gran importanza tla uniun é le grup jonîl, che vëgn insigné jö da Alexander Zingerle, Michael Frenes y Simon Wiedenhofer. Chësc grup à fat 22 eserzitaziuns por tó pert ala gara de preparaziun al campionat a Weitental y al campionat provinzial a Porsenù. I jogn à inće tut pert al “Wissenstest” sön Badia, a n ejam scrit tla tlassa de brom y d’arjënt; te chisc dui livì él stè 5 jogn che à tut pert. Tl livel dla tlassa d’or él stè un en jon che à tut pert y che à inće podü pié do la medaia. Por fà frunt ales spëises él gnü organisé deplü festes: la festa alalëria en


San Martin Santa Maria dal Ciüf ite dal paiun; en colauraziun cun la jonëza à i stödafüch tut pert ala festa dl tru de Vistles, en colauraziun cun le Museum Ladin n batadù sö tl Musum Ladin Ciastel de Tor. Ći che vëgn trat ite dales festes ne tleca nia da stè sura ega ia y porchël vëgn la uniun daidada cun en sostëgn finanziar dal Comun y dala popolaziun dl paîsc en gaujun dl’aziun di calëndri. Le comandant Alexander Zingerle y le vize comandant Franz Trebo rengraziëia de cör i stödafüch de so sorvisc a bëgn dla jënt y dla buna colauraziun tla uniun. En gran dilan ti va al Comun, a dötes les istituziuns publiches y ala popolaziun por le sostëgn finanziar de buna man. LA ĆIASA DE PALSA La Ćiasa de Palsa che ê ćina śëgn na istituziun publica de assistënza y benefiziënza (IPAB) à ciafè por lege l’inom de aziënda publica de sorvisc ales porsones (APSP). Por le tëmp de transiziun ćina ch’al é gnü metü impé le comitê nü d’aministraziun sön la basa dles propostes di comuns, él gnü nominé

Le presidënt dla ćiasa de palsa, Hans Pescoller (m.d.), cun le tecnicher dla ćiasa, Gerhard Rubatscher (m.c.), che se fej pinsiers coch’ara jarà da plindernè.

Hans Pescoller, presidënt atual, sciöche comissêr dl’aziënda. Ai 11 de merz él stè le govern provinzial che à dit de scê al proiet de restroto-

Festa de compliann tla ćiasa de palsa.

413


San Martin

Festa de compliann tla ćiasa de palsa.

raziun dla ćiasa de palsa a San Martin. Al vëgn baié de n costimënt de 16 miliuns de euro. Le cost preventivé dl proiet é de 13,8 miliun; laprò röia i cosć de adatamënt dl hotel Diamant por ti dè alberch ai ghesć dla ćiasa de palsa por dui o trëi agn tratan i laurs de restrotoraziun. Tl proiet de restrotoraziun vëgnel inće baié de adatè le tru da Lovara por ne messëi nia passè cun i trasporć pesoć fora por le paîsc. Sciöche gauja prinzipala por la restrotoraziun dl frabicat apëna 25 vedl vëgnel aratè dal presidënt dl’istituziun, Hans Pescoller, la nezescité che alisirëia le laûr por na assistënza plü adatada ai bojëgns di ghesć che é cotan plü gran co dan 25 agn. Tl frabicat nü saral lerch por 10 leć deplü, rovan in414

sciö a 90 posć. I laûrs ne n’à nia sciafié da gnì metüs man tl 2008. Le trasferimënt di ghesć tl hotel Diamant é pormò preodü por le mëis de jenà 2009. Ia por l’ann 2008 é la proietaziun y la lizitaziun dla direziun di laûrs rovades tles ciafes dla burocrazia deach’al se trata de opres da n costimënt che mëss gnì scrites fora do la lege europeica. Le consëi d’aministraziun nominé danü do la lege regionala 7/2005 à la medema composiziun co denant, ater co Andrè Videsott che é gnü sostituì da Michaela Taibon. Sciöche presidënt é indô gnü confermè Hans Pescoller. Por manajè i laurs de restrotoraziun dla ćiasa él gnü metü Angel Miribung cun n comitê aposta che le daidarà. Do ch’al é gnü fat de vigni sort de laûrs de adatamënt dl hotel Dimant por to sö i ghesć dla ćiasa de palsa, danter l’ater àl inće messü gnì fat n ascensur, àn sciafié de dezëmber da puzenè la ćiasa ch’ara sides arjignada por l’ann nü. Raiun sozial Tl Raiun Sozial Val Badia, che à süa sënta a Picolin, ciafa la popolaziun deplü sorvisc aladô de sü bojëgns: assistënza te ciasa, assistënza sozio pedagogica y assistënza finanziara. Endöt laora 25 porsones te chisc sorvisc. Assistënza te ćiasa Le sorvisc de assistënza te ćiasa à fat tl ann 2008 sö por 6.800 ores de laûr fora por les ćiases y 436 prestaziuns tla sënta a Picolin. Indöt él gnü daidé 188 porsones. Les prestaziuns pitades é desvalies: cura dl corp, scüfs de ćiasa, portè da


San Martin mangé, consulënza …. Les prestaziuns é a paiamënt aladô dl davagn, dla situaziun patrimoniala y dl debojëgn de assistënza. Por alisiré l’assistënza él gnü metü impé n grup de autoaiüt por i familiars che socodësc familiars vedli o amarà a ćiasa; chësc grup s’à incuntè 10 iadi. Assistënza sozio pedagogica Le sorvisc de assistënza soziopedagogica à laurè tl 2008 con indöt 139 porsones, 71 de mëndra eté y 68 adulć. Chësc sorvisc laora adöm cun tröpes d’atres istituziuns sciöche scora y sorvisc sanitars. Al vëgn pité consulënza y assistënza a mituns, jogn, adulć y a sües families. Assistënza finanziara Chësc sorvisc à le fin de contribuì ala prevenziun y al superamënt de situaziuns de bojëgn familiar y individual. Porchël vëgn i aiüć finanziars conzedüs por n tëmp limité ćiaran da rové a na soluziun di problems. Tl 2008 él gnü daidé 111 porsones, indöt el gnü dé fora 152,755 €. Implü el gnü fat 86 determinaziuns tarifares, por definì te ći mosöra che les porsones che ne n’à nia le möt mëss paié por prestaziuns assistenziales y sanitares. Laprò vëgnel inće determiné les tarifes por l’alberch de jënt vedla y andicapà te strotöres residenziales y parzialmënter residenziales. Sorvisc sanitar Ai pröms de dezëmber à le dotur Eduard Agreiter trasferì so ambulatore dala ćiasa de palsa a San Martin ia tla sënta dl raiun soziosanitar a Picolin.

POLITICA Por les lîtes parlamentares ai 13 y 14 d’aurì él da ciafè al cuarto post sön la lista dla SVP por la Ćiamena di Deputać la candidata ladina Paula Gasser. Chësc n’é bëgn n post nia sigü por rové ite; Paula GasPaula Gasser, vizesu- ser desmostra porchël süa derastanta dl partì SVP. lujiun inće deache le terzo post ti é gnü impormetü a n ladin. Paula Gasser se lascia inće sö cuntra Helga Thaler Ausserhofer che ne vëiga tla sentada dla bachëta dl’SVP a Falzes danter pustri y ladins degöna desfarënzia y i trata sciöche öna na pasta. Pepi Dejaco, da 26 agn incà ombolt dl comun de San Martin, à albü l’ardimënt de stè sön la lista di Ladins Dolomites por les lîtes provinziales 2008. Al n’é cotanć che à odü chësc so vare sciöche n tradimënt fat ala SVP motivé da interesc personai. Dejaco s’à lascè mëte sön la lista „Ladins Dolomites“, scemia ch’al ê dötaurela scrit ìte pro la SVP y de chëra ch’al é inće stè „Vizeobmann“. La lista Ladins Dolomites à porvè da tlarì che Pepi Dejaco ne s’à nia fat inant por interesc personai. Mo deache ël ê le su dla SVP ladina che à dè n ejëmpl de convinziun y cör tratan le referendum de Suramunt él stè chësc movimënt che l’à invié da stè sö. Te so program se vëiga 415


San Martin da se destachè dal partì dla SVP, por rajuns por cotanć nia daldöt tlarides, ne n’é da tröc nia gnü dlotì y capì. Y insciö éra jüda coch’ara é jüda y sciöch’al é da odëi ti resultać dles lîtes. La lista SVP cun l’assessur ladin Florian Mussner y sü esponënć plü importanć s’à presentè a San Martin ai 5 d’otober tl gran salf olache i interessà ala politica à ciafè na liagna da cëna. Por la sëra à condüt Paula Gasser. La lista Ladins Dolomites s’à presente a San Martin tl salf di stödafüch ai 6 d’otober. LA COMUNITÉ DLA PLOANIA

Pepi Dejaco, candidat sön la lista Ladins Dolomites.

la lista Ladins Dlomites nia sciöche n partì d’oposiziun ala SVP mo sciöche n partì che s’à metü por travert na rapresentanza autonoma y plü direta di interesc dla popolaziun ladina; i ladins podess insciö rové sön dui rapresentanć tl consëi provinzial. Nia i interesc di partis ne dess avëi la suravënta mo i interesc di ladins. Tignin cunt l’impëgn cun chël ch’al à portè inant l’inćiaria da ombolt te düć chisc agn, s’imaginâ Pepi Dejaco de ciafè impò cotan de usc. Ma che le vare 416

En Nanü do la gran mëssa él indo jü i mituns fora por les ćiases, vignun cun süa tascia, a dì sö le bundé y a perié do val’ de bambuna inće por ëi instësc. Ai trëi y ai cater de jenà él gnü i Trëi Resc, che é te dui grups (Mike, Dennis, Tobias y Sebastian / Elmar, Daniel Alexander y Matteo) rodà jö döt le paîsc da Ju ćina Bioch y dal Cheder ćina it’a Preroman abinan adöm 5.799 € por les misciuns. De Carsëma s’à indô abiné n iade al’edema n grup de ëres cun siur Pire Irsara por i eserzizi spirituai de preparaziun ala festa de Pasca. Por Pasca é la jënt gnüda inviada da jì indô te confescional a se confessè, deache do les diretives dl vësco ne po i proi nia plü dè l’assoluziun ala fina de na funziun penitenziala. Insciö àn baldi inće lascè tomè la funziun penitenziala che gnô zënza dër frecuentada.


San Martin

Mituns che va da ćiasa a ćiasa a dì sö le Bun Dé.

I Trëi Resc gnüs dal Oriënt.

417


San Martin Por fortüna él stè meso, cun l’aiüt de siur Vito Rubatscher che é gnü vigni findledema da Balsan fora, da tignì cun regolarité la mëssa prefestia la sabeda sëra d’isté dales 18.30 y d’invern dales 18.00 y la gran mëssa dla domënia dales 8.30. Inće tla siur Vito ćiasa de palsa él gnü tignì dötalann la sabeda dales 15.30 na mëssa prefestia dita, se baratan jö, dai proi dla valada. La zelebraziun dla parora de Dî vëgn aprijada tres deplü, inće sc’ara vëgn ma tignida da porsones laiches. Ara vëgn tignida le pröm vëndres dl mëis y n iade o dui al’edema tl tëmp de Carsëma y

d’Advënt. En Pasca y en Nadè vëgnel bele da deplü agn incà tignì i öspi ćiantà por ladin dala comunité y dal cor a plü usc. Tratan döt l’ann de scora à indô n grup de umes arjigné ca la mëssa di scolars dla jöbia cun introduziuns, spligaziuns dl vagnele y supliches meton sö sovënz inće n placat o n simbol. Por la festa de 100 agn dala mort de sant Ujöp da Oies é chi da San Martin jüs sön Badia en prozesciun da Pidrô demez do la Gran Ega ite y spo por Curcela y Costa; le tru à dër plajü, inće sc’al à scialdi plovü. La pröma comuniun é gnüda tignida en lönesc de Pasca de Mà, ai 19 de mà. En domënia blanćia él gnü tignì por le secundo iade le iubilè di maridà cun na mëssa ćiantada y le gostè tl salf di stödafüch.

Ivan, Stefanie, Alexia, Katrin, Mattia, Jonas, Filippo y Giulia é jüs ala pröma comuniun.

418


San Martin

Le grup di iubilars che à festejé so matrimone. Maria y Giovanni Trebo che à festejé 50 agn de matrimone. Angelina y Pio Baldissera che à festejé 50 agn de matrimone. Hannele y Sciandro dl Tasser che à festejé 60 agn de matrimone cun Gustl y Maria Grazia y cun Gottfried y Sofia inće en festa.

419


San Martin

Ofertore dla mëssa dla comunité sön Finlond.

Ai 26 de mà él gnü tignì a San Martin na incuntada di proi y di mëmbri di consëis de cöra sön les unitês pastorales nöies te nosc decanat. La tendënza é chëra de preodëi döes unites pastorales tla Val Badia; mo cun la presënza atuala de 10 proi tla valada metarà chësc tema pormò man te n valgügn agn da burjé.

Deboriada sön Finlond.

420

Ai 3 de jügn él gnü invié siur Gottfried Ugolini a baié sura le matrimone y la familia. Da so referat unse capì che l’espresciun „orëi bun” atoca propi l’amur de Dî: Idî vëiga le bun y confida demeztrú tl bun che é te sües creatöres. Nosc compit da cristians é porchël de odëi che vigni porsona à daìte val’ de bun; l’amur sta tl defëne, sostignì y mëte a florì les bunes perts che é te vigni porsona. Ai 8 de jügn él gnü tignì sö Ju le dé dla comunité dla ploania da San Martin. Dô dis de plöia él saltè fora dër n bel dé y insciö nen s’àl impò abiné cotanć sön Finlond, tl pre dl Pedila, dales 10.00 ala gran mëssa cun siur Paul. Ai 23 d’agost unse albü la ligrëza de podëi festejé la mëssa prefestia cun le primiziant da Rina, siur Klaus Sottsas, che à parënć inće chilò San Martin. Ai 24 d’agost, en San Berto, dé dla segra


San Martin da Picolin, él gnü tignì la gran mëssa dla domënia tla dlijia de Sant Antone. Do mëssa él gnü dè fora da mangé y da bëre y crafuns da segra dales patrunes da Picolin. En domënia, ai 5 d’otober, à la comunité da San Martin tignì la festa dl iubilè de 50 da prou de siur Franz Sottara y impara inće le iubilè de 60 agn de vita de convënt de fr. Felix Ploner y de 50 agn dles monies sr. Iustina y sr. Maria Paula. Dales 9.00 é i iubilars gnüs acompagnà te dlijia dala comunité cun melodies dla musiga y le sonn dles ćiampanes. A tó pert ala festa é inće gnüs siur Pepi Chizzali y só Alexia Erlacher. Les monies Monica Graffonara y Fidelia Ferdigg à scrit na lëtra de congratulaziuns ti desplajon ch’ares ne sciafiâ nia da gnì a tó pert. Por fr. Martin Ploner êl bëgn massa dalunc da gnì dal Messico a tó pert ala festa de so frè y di atri iubilars. Siur Franz é gnü saludé cun na bela rima de so compagn y vijin da n iade Pio Baldissera: 1. Denanche l’ann iubilar vais a fin, orunse inće nos da San Martin ves fà n pü’ de festa, siur degan nosc bun amich y compaejan. 2. Da s’odëi incö n’orésson bëgn nia dër crëie ch’al foss bele passè ia cincant’agn de osta vita da prou por le bëgn dl decanat de Badia y Marou. 3. De nosc paîsc la jënt atempada se recorda ćiamò la gran festa ch’é stada canch’i ëis dit osta mëssa novela te chësta dlijia infornida sö bela. 4. Ćiamò dër jonn ëise spo metü man la vita da prou sciöche caplan, dala cöra da La Val sëise pié ia y inant por Sanciana por rové sön Badia.

5. La pröma esperiënza sciöche ploan ëise fat tl paîsc fodom de San Jan, dailò ti ëise a pici y gragn fat da bun famëi por le tëmp de cin’ agn. 6. Rové spo indô te nosta valada, osta secunda inćiaria da ploan é stada tla ploania vijina da Lungiarü olach’i sëis stè da düć bëgnorü. 7. Mo do ot agn s’à le vësco cherdè da jì sö La Ila a ocupè le post de osc frè, che n rî destin, a so bun laûr à metü adora na fin. 8. Te dlijia y te scora na buna istruziun tles gran veritês dla religiun, ti ëise dè sö La Ila a pici y gran por n tëmp lunch de dejesset agn. 9. Osc bun laûr é spo gnü onorè cun l’inćiaria da degan che le vësco s’à dè y inće chësta alta misciun bele da 15 agn fajëise dër bun. 10. Chisc cincant’agn de vita consagrada n’é nia ma stà na lungia spazirada, al sarà stè n bel iade, mo inće ërt y sfadius sön chël ch’i ëis inće incuntè ligrëzes y crusc. 11. Osc laûr da degan y ploan de Badia ves à dessigü costè tröpa fadia, mo al é dagnora stè caraterisé da na gran buntè, paziënza y umilté. 12. Sciöche degan de nosc decanat sëise gnü cun de gran autoritês en contat, nia mâ nosc bun vësco ëise gonot incuntè, mo ćinamai le Papa ëise podü saludé. 13. Saludé le Papa te osta ploania y ti dè le bëgngnü sö Oies de Badia sarà stè por os un di avenimënć plü bi che düć de cör ves à consentì. 14. A chisc ćincant’agn de sorvisc dër bun podëise ćiarè indô cun sodesfaziun; i s’ëis fat tröc y de gran mirić che sö al cil dessigü é gnüs scrić. 15. Tla santa mëssa orunse śëgn rengrazié de dötes les grazies che Idî ves à dè por podëi tan d’agn fà le gran y bel laûr da prou y minìster de Dî, nosc Signur.

421


San Martin 16. Santa Maria dal Rosare, incö venerada, che te osta vita tres dlungia ves é stada, orunse inće de so aiüt rengrazié y do süa proteziun por os la perié. 17. Por le bel iubileum ves audunse döt le bun y canche inće os jarëis en pensiun, ves inviunse bele śëgn de cör a gnì a stè chilò San Martin, te osc paîsc nadè.

Do le salüt a siur Franz à le presidënt dl consëi de cöra inće saludé i atri iubilars: En chësc dé de festa orunse inće recordè i sessant’agn de frater Felix te convënt a Cortina, a Sanciana, a Kaltern olach’al é stè che tl sorvisc d’umilté l’à fat contënt. Do les pedies de San Francësch él jü, la regola dla fraternité y dl’umilté l’implî deplü. Tla vita mondana se sintî le jonn da Ju pordü, porchël süa vita orôl dediché a val’ deplü. La poerté ti dê richëza, l’obediënza ti dê fortëza, l’astinënza di dê lediëza, y l’umilté ti dê altëza. Le jonn Angel dl Feur da Ju sön frater Felix à baratè l’inom; insciö ligher de avëi ciafè le tru nes dàl n bel ejëmpl a nos tl monn. Les monies só Maria Paula y só Iustina, cherdades dala misericordia divina, tolunse inće ite tla festa di cincanta tignida incö dala comunité döta canta. Dè testemonianza tl guant da monia chël incö les jones bëgn plü ne n’ô nia. Mo savëise pa de ći che le Signur à debojëgn por realisé danter nos so rëgn? La buntè de Dî stentunse da sintì sc’al ne n’é nia tla vedlaia y tla soferënza zacai che la mët a florì. Porchël de cör dilan de osta presënza tla ćiasa de palsa a nos daujin dala comunité da San Martin.

422

Tl zënter dla festa é stada la mëssa solëna conzelebrada da siur Franz, siur Pepi y siur Paul y ćiantada dal cor de dlijia y dala comunité. Do mëssa s’à la comunité abiné pro n bufé sön plaza de calonia y da misdé é i iubilars gnüs invià te calonia a na buna marëna tenüda sö dales surastantes dles ëres. Cun la prozesciun dl Rosare domisdé àn orü recordè l’aniversar dla canonisaziun de sant Ujöp Freinademetz, mo an ne n’à nia abiné adöm tan de mituns da portè süa picia statua. Sciöche a La Ila vëgnel inće tignì a San Martin dala referënta Michaela de Beyer n curs de renovamënt y de renforzamënt dla fede de 2 ores vigni dedemesaledema dala fin de setëmber 2008 ala fin de mà 2009, a chël ch’al é 18 porsones dles trëi fraziuns che tol pert. En gaujiun dla racoiüda dl guant vere ai 8 de novëmber, metüda a jì dala Caritas, él indô gnü condüt n gran cassun straplëgn de guant a Bornech sön la ferata. Le sorvisc de trasport é indô gnü fat debann dala firma de Raimund Alfreider. Da abiné na munt de guant vere ne n’él nia ri, mo da abiné n pêr de ëi da daidé desćiarié stënton deplü. Le Secundo Conzil Vatican ti dà ala incundaziun y ala zelebraziun dla Parora de Dî n gran pëis, nia mâ por la manćianza de proi, por gauja de chëra ch’al sarà tres deplü ploanies che n’arà nia plü na mëssa la domënia, mo inće deache le Signur nes vëgn adincuntra, nia mâ tl pan, mo inće te süa parora. Sciöche bele te d’atri decanać te Südtirol, à inće tla Val Badia metü man n curs


San Martin

Festa de iubileum: da m.c. fr. Felix, siur Pepi, siur Franz, siur Paul, sr. Iustina, sr. Alexia, sr. Maria Paula y Tone, presidënt dl consëi de cöra.

I iubilars sr. Iustina, siur Franz, fr. Felix y sr. Maria Paula, danterite Tone, presidënt dl consëi de cöra, y le ploan siur Paul.

423


San Martin

Le iubilar, siur Franz Sottara, cun sü familiars.

Les ëres che s’à vistì le guant da paur por le prozesciun Dles Antlês.

424


San Martin de formaziun por chës porsones che é desponüdes da surantó y da condüje zelebraziuns dla Parora de Dî te süa ploania. Le curs é gnü metü a jì dala Diozeja infora sot ala direziun dl prof. dr. Ewald Volgger y döra cin sabedes da d’altonn 2008 y cater sabedes da d’aisciöda 2009 (dales 9.00 ales 12.00 y dales 13.30 cina les 17.30). Vigni iade vëgn le curs stlüt jö cun la zelebraziun dla Parora de Di te dlijia, che i partezipanć pois bele tratan le curs mëte en pratica ći ch’ai impara. Vigni ploania é gnüda periada de motivé y de menè almanco döes porsones al curs, por che vigni paîsc pois avëi tl dagnì les domënies y les festes y tan inant ch’ara va inće i dis da laûr na funziun sacra (mëssa o zelebraziun dla parora). Al curs él 30 porsones che s’à anunzié. Dla ploania da San Martin él Helene Chizzali, Annamaria Zingerle, Elsa Videsott y Tone Gasser che tol pert.

Siur Paul sön le tru de Santiago.

Siur Paul sön Rit cun les ëres che à arjigné les mësses di scolars.

425


San Martin Le comitê por le renovamënt dl presbitêr dla dlijia da San Martin, gnü nominé dal consëi de cöra, s’à abiné ai 29 de messè y ti à dè, cun la maioranza dles usc, la preferënza al proiet gnü presentè dal artist Silvester Promberger cun n de-

pënt de Albert Mellauner. Le proiet cun le model ti gnarà mostrè y splighé ala comunité pornanche al sarà complet y laurè fora avisa y do ch’an arà tles mans inće l’arat dl ofize provinzial por i bëgns culturai.

Mëssa noela de siur Franz Sottara dan 50 agn - fotografies che baia da sores.

426


San Martin La Schira jonila Les mitans de terza, cuarta y cuinta elementara s’incunta apresciapüch dui iadi al mëis tl local di jogn por döes ores domisdé. Vigni incuntada vëgn metüda man cun la oraziun dla Schira Jonila Catolica. Defata do les vacanzes da Nadè unse vignöna portè n früt da fà na buna macedonia ch’i ùn mangé spo deboriada. De jenà sunse jüdes cun la coriera sö Corvara a jì cun i jadins y de forà s’à n pêr de geniturs menè sön Börz a jì cun la liösa. Dan Pasca unse pastelnè üs y loi por decoraziun y de mà sunse jüdes a mangé na pizza deboriada; dedô sunse ćiamò stades n pez y s’ùn fat l’aorela cörta cun

n bel jüch a scuadres. L’ann 2007/2008 s’à stlüt jö la sabeda ai 31 de mà cun le jüch dla iata borba tl local di jogn deache defora êl bur tëmp. Do la palsa da d’isté à la schira jonila indô metü man ai 8 de novëmber. En chësc ann él 11 mitans sön 16 che tol pert regolarmënter. La bela novité de chësc ann é trëi animadësses nöies che é gnüdes pormez: Priska Conrater, Manuela y Michaela Ploner. I les ùn tut sö dër ion te nosc grup inće deache ares à de vigni sort de idees y nes dëida da pastelnè. Cun gran paziënza unse pastelnè n angel decorè cun somënzes por Nadè. Dala ultima incuntada dan Nadè unse lit tl lominus dla ćiandëra na storia da Nadè y ćiarćé de vigni sort de de bun patüc.

Les mitans dla schira jonila. Sön la fotografia de grup màncel Lisa Conrater.

427


San Martin Sorvisc ai jogn Le Sorvisc ai Jogn Val Badia a Picolin é na istituziun gnüda metüda sö l’ann 1985 dales ploanies dla valada. Chësta istituziun dess ester n post de consulënza, de assistënza y de sostëgn por i volontars che laora tl ćiamp di jogn y di mituns. Le SaJ se dà jö cun la jonëza dla valada ćiaran de responsabilisé i jogn y de mantignì i valurs cristians jon ite sön tematiches d’atualité y defrunt a problems soziai. Chësta istituziun é stada ćina śëgn n punt de referimënt por düć i grups di jogn tles ploanies y por düc i grups dla schira jonila. Ai consëis di grups di jogn y ai animadusc dla schira jonila ti él gnü y ti vëgnel pité vigni ann na sort de formaziun y chisc ciafa consulënza, aiüt, idees, sbürles y motivaziun por le laûr cun y por i jogn y i mituns de nosta valada. A cé de chësta istituziun él n consëi, de chël ch’al fej pert atualmënter chisc volontars: Mischi Dolorico, sciöche presidënt, Lois Kastlunger, Pescollderungg Hubert, Frenner Harald, Pescoll Helene y siur Pire Irsara, sciöche assistënt spiritual.

Na fotografia fora dl archif dl Sorvisc ai Jogn.

428

Tl ann 2007 él gnü fat na inrescida sura i jogn y i grups che se dà jö cun i jogn dla valada. Al é gnü metü adöm n chestionar y chësc é gnü implì fora da jogn y jones trać fora a cajo. Cun chësc stüde éson gnüs sura sön deplü cosses interessantes, che à sforzè le consëi dl SaJ da se fà pinsiers por le dagnì. D’isté y d’altonn dl 2008 él gnü laurè fora idees y fat discusciuns inće cun d’atri grups di jogn che podess gnì a fà pert dl Sorvisc ai Jogn, sciöche por ej. la jonëza da paur. Sön la basa dles idees che é saltades fora, prô atualmënter le consëi, adöm cun les cöres y i grups che se dà jö cun i jogn, da laurè fora n statut nü por mudé, integrè y renovè le laûr cun y por la jonëza. Le Sorvisc ai Jogn Val Badia porta inant, deboriada cun i grups di jogn y dla schira jonila fora por i paîsc, vigni ann na gran ativité che dess romagne inant y gnì sostignida inće tl statut nü. I orun recordè les manifestaziuns y i proiec plü importanć. Un di proiec, che vëgn bele metü a jì dal ann 2001 incà dal SaJ, en colauraziun cun le Raiun Sozial, é le proiet da d’isté por i mituns dla scora elementara y mesana. Al é n proiet olach’al ti vëgn dè ai mituns, tratan les feries da d’isté, la poscibilité de tó pert a ativitês sportives y creatives. Chësc proiet é gnü metü a jì tl 2008 te 11 paîsc dla valada y al é stè plü de 460 mituns che à tut pert. Chisc mituns, gnüs acompagnà por 6 edemes dai animadus, à podü tó pert a de vigni sort de jites y ativitês, p.ej.: la vijita al parch da s’arampiché a Falzes y a Toblach, ales griliades, a iadi sö por munt, jüć, pastelnè, sport y i.i.. Por la schira jonila dla valada él indô gnü organisé de setëmber n iade de deplü dis tla ćiasa dla jonëza a “Castelfe-


San Martin

La bela manifestaziun musicala “Ladiniamusic” cun le grup Play.

Stefan, surastant di jogn, ćiara che döt sides apost.

429


San Martin der” sura Auer. Al é stè plü de 30 mituns, acompagnà dai animadus, che à tut pert a chisc dis, jon a fà na roda sön le lech de Kaltern, cun la ferata a Balsan a cumprè ite, a nodè y a vijité i morins a Aldein. La schira jonila à inće metü a jì de novëmber n iade a Malcesine a vijité n convënt, olach’al vëgn fat öre d’orì. Passa 100 mituns à tut pert al iade, ai à podü cöie olives y al ti é gnü splighé coch’al vëgn fat l’öre d’orì. Dles manifestaziuns di grups di jogn fora por i paîsc y dl grup decanal él da recordè la verda dla jöbia santa, che vëgn tignida vigni ann a Oies cun bëgn 200 jogn y manco jogn da döta la valada. N’atra gran manifestaziun é l’edema di jogn che pîta vigni sëra n’atra manifestaziun d’interès por i jogn. N gröm de

N motif fora dla carnevalparty.

430

jogn y manco jogn à ince tut pert al iade a pé dal Jú de Ćiarëza ćina Weissenstein, che é gnü metü a jì por stlüje jö l’edema di jogn 2008. An spera che la discusciun sön le statut vëgnes defata portada a bun fin y che le Sorvisc ai Jogn devëntes na istituziun de chëra che inće l’aministraziun publica se sëntes responsabla y ch’ara pîtes na basa de dialogh a medemo livel danter düć i grups y les uniuns de jogn y de mituns dla valada. Jogn Por en Santaguania dales 21.00 à i jogn invié ia na bela manifestaziun musicala „Ladiniamusic” cun le grup Play


San Martin metü sö dal percussionist Max Castlunger, cun le chitarist Manuel Randi, le pianist Alessandro Trebo y le bassist Gabriele Pesaresi. Le grup à sonè composiziuns originales alternades cun poesies de Christian Ferdigg tla cornisc visuala de de bi chedri de Gabi Mutschlechner. Le gran salf é gnü arjigné ca cun na gran fantasia meton te salf de pices mëses y scagns d’anticuariat, cun ćiandëres y löms particolares cherian la dërta atmosfera che passenâ laprò. La sëra culturala é gnüda finanziada dal Ofize provinzial por la jonëza. I jogn à indô organisé cun la uniun dl sport ai 2 de forà la carnivalparty tl gran salf, fistidian inće por n sorvisc de trasport da düć i paîsc dla valada. Dl consëi di jogn lité danü fej pert i jogn: Paul Videsott, Florian Barbolini, Alex Dejaco, Alan Trebo, Davide Mo-

ling, y les jones: Maria Dolores Ploner, Valentina Barbolini, Karin Ploner, Priska Conrater y Michaela Ploner. I jogn à tignì so rorate en sabeda ai 20 de dezëmber, ćiante dal cor di jogn sot ala direziun de Rosamunde Videsott, y s’à spo abiné dedô tl salf di jogn. Uniun dles Ëres y di Ëi Da d’aisciöda él stè la lîta dla uniun dles ëres; rové ite él Albina Ploner (surastanta), Tecla Conrater, Elsa Gasser y Ulrike Verginer. Inće en chësta ota à la uniun dles ëres y di ëi laurè tröp adöm. Al é gnü fistidié deboriada cun chi da Ju por la festa dla comunité sö Finlond en domënia ai 8 de jügn. Do dis moi y da plöia él stè finalmënter sorëdl che à

La uniun dles ëres da Gherdëna ia cun siur Paul.

431


San Martin vëmber à la uniun dles ëres tenü sö tl salf di stödafüch da gostè por la Kinderkrebshilfe tiran ite 785 euro. La uniun di ëi à tignì so rorate ai 6 de dezëmber y s’à abiné dedô tl’ostaria dl Tasser, deperpo che la uniun dles ëres à tignì so rorate en la terza domënia d’advënt dala gran mëssa, invian dedô les ëres a n danmisdé tl salf di stödafüch. Dal marćé dai pöresc n’él bindebò de interessà.

albü la suravënta y à fat d’infora na bela domënia por la comunité che s’à abiné. La uniun dles ëres y di ëi à indô tignì le marćé dai pöresc dai 7 ćina ai 17 d’agost tl salf di stödafüch; indöt él gnü ite 7.584 euro por la dlijia y 500 euro por le grup da Huaraz tl Perù. Ai 2 d’otober à les ëres dla ploania tignì süa jita a Laiun, olache döt le grup a festejé na mëssa cun siur ploan. Do che siur Arthur Vinatzer à cuntè dla ploania de Laiun, éres jüdes a Urtijëi a marëna y domisdé a fà le tru de meditaziun sö por Col de Flam. En domënia dl rosare ai 5 d’otober él stè les surastantes dles ëres che ti à cujiné y tenü sö te calonia na buna marëna a siur Franz Sottara y ai atri iubilars. En domënia dla caritas ai 9 de no432

Le KVW Le KVW à indô invié al batadù en jöbia grassa tl salf di stödafüch; ai 12 de jügn él gnü fat n iade sö Laas storjon pro tla dlijia dedicada a Santa Maria da Lourdes; en Sant Antone él gnü invié la jënt atempada a na mëssa tla dlijia dl Sant da Padua a Picolin y dedo a na picia marëna tla ćiasa de palsa vedla; cun i ghesć dla ćiasa de palsa él gnü tignì na ćiastagnada en domënia ai 16 de novëmber domisdé y en la secunda domënia d’advënt él stè tl salf di stödafüch n gostè por düć i mëmbri cun la lîta di surastanć nüs: Hilda Sottara, Bio Baldissera, Pasquale Schuen, Hermann Costabiei, Ida Frenner, Claudia Erlacher y Rita Costabiei.


San Martin Cor de dlijia Tl zënter dl’ativité di cors de dlijia dla valada é bëgn stè le iubilè de 100 agn dala mort de sant Ujöp Freinademetz. Insciö à le cor de dlijia da San Martin tut pert ai 27 de jenà al conzert tla dlijia ploanala da Bornech en onù dl sant ladin. Tles proes d’aisciöda él spo stè da imparè ite la mëssa de Josef Knapp en onù de sant Ujöp da Oies. Chësta é gnüda ćiantada da ćiantadus de döta la valada y sonada da musicontri de Badia sot ala direziun de Iarone Chizzali pro la mëssa zelebrada dal vësco Wilhelm Egger cun n gröm de peregrins da dötes les perts dla diozeja en domënia ai 28 de mà por la festa dl iubilè a San Linert. Al é stè n gran avenimënt de fede y de musiga che ti é jü a cör a tröc. Aldefora dl’ativité normala, à le cor ćiantè la mëssa dla festa di iubilars mari-

Iarone Chizzali, organist, dirighënt y componist, cun 50 agn de musiga sacra sön le spiné.

Ćiantadus che é storć pro a na griliada sö Niederdorf dal dotur German Gasser.

433


San Martin dà ai 30 de merz. Ai 7 de messè é le cor gnü invié tla dlijia da Badia a ćiantè y a sonè la mëssa da noza de Manuel Moling. Ai 20 de messè à le cor tut pert al „Vistles Gourmet” ćiantan pro la gran mëssa sön le paiun dla musiga y don spo fora sön la plaza dl paiun tutres y fortaies y boandes. Cun ligrëza à le cor daidé festejé la mëssa prefestia ai 23 d’agost cun le primiziant siur Klaus Sottsas. Ai 24 d’agost à le cor ćiantè pro la gran mëssa a Picolin en la segra de San Berto. Ai 31 d’agost é le cor jü en jita, ćiantan la gran mëssa tl dom de Sanciana y jon spo cun le lift sön le Helm a se gode le bel panorama sura la val de Puster. Sön le tru da ćiasa é i ćiantadus storć pro a Niederdorf dal ćiantadù German Gasser, che à invié döt la cor a na griliada. En domënia ai 21 de setëmber é le cor jü ai Passionsspiele a Erl. En bel avenimënt é stè le iubileum de

434

50 agn prou de siur Franz Sottara, de 60 agn de vita da convënt de fr. Felix Ploner y de 50 agn de sorvisc dles monies Iustina y Maria Paula dla ćiasa de palsa. Da laldè y da aprijé é dantadöt l’impëgn y la lezitënza cun chëra che le dirighënt y organist Iarone Chizzali, la dirighënta Rosamunde Videsott y la presidënta Monica Crepaz ti dà vita al cor, ala musiga y al ćiantè de dlijia. En la festa de Santa Zezilia pro past tl’ostaria dl Tasser ti él gnü surandè a Iarone na onoranza por 50 gn de ativité tla musiga sacra y a Frida Kostner y a Elsa Gasser na onoranza por 40 agn ćiantarines. La maestra Rosamunde à metü adöm n cor de mituns da scora, tignin cotan de proes impara y ćiantan dala pröma comuniun y te deplü d’atres ocajiuns. Rosamunde à inće abiné adöm le cor di jogn por festejé so rorate, a chël ch’al n’é vigni ann tröc che se conforta.


San Martin Musiga

é la Uniun cun na eté mesana de 29 agn dër jona. D’agost, en ocajiun dl conzert di 60 agn dl VSM él gnü surandè en valgönes onoranzes: Esther Videsott, Melanie Dapoz, Davide Moling y Ewald Clara à podü pié do la onoranza de 10 agn d’ativité pro la Uniun. La Musiga s’à inće tut tëmp por l’aurela cörta por i musicontri tignin d’otober na jita a Sinsheim a ti ćiarè al „Auto und Technik Museum”; do na sëra en compagnia é i musicontri passà le dé do a München a ti ćiarè ala gran plaza dai fligri. Insciö él stè pici y gragn che à albü val’ danciarà y la compagnia é stada dër plajora. Cun en salüt musical te cortina a San Martin en Gnissant él gnü stlüt jö l’ann d’ativité 2008.

La Uniun Musiga da San Martin de Tor à tignì süa sentada generala ai 29 de dezëmber 2008 tolon l’ocajiun da stè n mumënt adöm y da ti dè n’odlada al ann d’ativitè ormai stlüt jö. I musicontri à metü man cun les proes ai 7 de forà. Ia por l’ann él stè, danter proes y conzerć, 67 iadi da s’abiné: 19 conzerć, prozesciuns y mësses a San Martin, Lungiarü, Antermëia y foradecà; 30 proes düć adöm y 10 proes despartides do sort de stromënć. Le pice grup, che sona tratan le tëmp d’Advënt dagnora n pêr de rorati a San Martin y Lungiarü, à sonè n valgönes de beles melodies da Nadè dan madovines a Lungiarü. Inće le grup dla „Böhmische” s’à indô dè da fà danter proes y 11 conzerć tl comun y foradeca. Clara Mathias y Pezzei Dominik é sta cun so „F-Horn” a Neustift al concurs „Musiga te de pici grups” y à stlüt jö cun „sehr gut“. Ai à inće tut pert a Kufstein a „Prima la Musica” y dailó esi indô passà cun la bela nota de „sehr gut”. La Uniun arcumpëda 57 mëmbri atifs, 34 da San Martin, 22 da Lungiarü y 1 da Antermëia. N valgügn balarins dla Val Badia: Heinrich Castlunger, Alfred Cun le plü vedl che Castlunger, Paola Castlunger, Alfred Zingerle, Clara Castlunà complì 70 agn y le ger, Sonia Lamonaca. Dancà Nicole Prada, Miriam Costalunga plü jogn cun 13 agn y Danny Lamonaca. 435


San Martin Uniun dl Guant da Zacan La uniun dl guant da zacan da San Martin à tut sö l’invit de jì ai 28 de jügn a Höfen tl’Austria a tó pert al iubilè de 100 agn dl Landestrachtenverband austriach. Al dô gnì rumpì le rècord de abiné adöm le maiù numer de balarins vistis sö da zacan. Por Clara Castlunger él ste dër n bel avenimënt. Do che le gran numer à bale por n pez düć adöm, él stè dui notars che à cumpedè düć i pêrs. Al é stè na emoziun che jô porsura canch’al é gnü protlamè le resultat: 648 pêrs dala troht. Le rècord dl monn ê gnü batü: düć scraiâ y tirâ salć dala contentëza. Insciö à inće chi da San Martin portè pro che chësta manifestaziun röies ite dl Guinnes World Rècords“

La uniun dl guant da zacan à inće tut pert ala sfilada de inaudaziun dla sënta nöia dl Istitut ladin ai 29 de merz. SPORT Yoseikan Budo L’assoziaziun sportiva amatoriala Bushido Badia Yoseikan Budo tëgn deplü cursc a San Martin. Insciö tëgn le maester Massimo Romano tla palestra da San Martin en curs por mituns y un por gragn n iade al’edema da otober ćina mà. I cursc por i mituns à por tema prinzipal le svilup fisich y caraterial ti confrunć un cun l’ater y tles esperiënzes ch’ai fej tl grup. L’ativité agonistica è da

Premiaziun dl campionat talian de Yoseikanbudo a Trënt, ola’ che la scuadra da San Martin (Bushido Badia) à arjunt le pröm post (campiuns nazionai) da scuadres tla cat. Under 11. Söl retrat Trebo Mathias, Verginer Diego, Crepaz Daniel (düć trëi da S. Martin) y Pedevilla Philipp (La Pli).

436


San Martin capì sciöche esperiënza personala. Cun eserzizi che vëgn dales erts marziales da se defëne vëgn i pici atleć stimolà tl jüch da svilupé les potenzialitês fisiches y carateriales ch’ai à daìte. I cursc de yoseikan budo por i gragn à sön le program les tecniches plü importantes y les regoles fondamentales de chësta disciplina (karate yoseikan, aikido, judo, ken jutsu, kick boxing y defenüda personala). Le yoseikan cardio training é n program aerobich cun musiga y ritm che dëida svilupé l’alenamënt dla forza, la resistënza y la velozité. Implü vëgnel eserzité inće la coordinaziun y la memoria y cun deplü eserzizi, zënza contat fisich, impara i atleć inće les tecniches y i elemënć de basa dla defenöda personala. Les leziuns dl yoseikan cardio training vëgn stlütes jö vigni iade cun eserzizi de relassamënt do la metoda Tai Ki. Eserzitaziuns tl gran salf a San Martin.

Jüch dal palè

Do na partida dal palè.

437


San Martin Chilò i resultać dles partides da d’altonn: Mühlwald - San Martin 1:1 San Martin - Valdaura 2:1 Mareo - San Martin 2:0 San Martin - Csies 2:0 San Laurënz - San Martin 2:0 Dietenheim - San Martin 2:1 San Martin - La Val 4:0 Niederdorf - San Martin 3:1 San Martin - Alta Badia 3:2 D’atres ativitês dla Uniun dl sport

Scuadra dal palè di gragn.

Tla sajun 2008/09 él trëi scuadres di pici, öna sot a 10 agn, öna sot a 11 agn y öna sot a 15 agn, che vëgn alenades da Leo Crepaz, Davide Moling y Paul Chizzali. La scuadra di gragn à stlüt jö le campionat de terza categoria 2007/08 al terzo post. Chilò i resultać dles partides da d’aisciöda: Percha - San Martin 2:1 San Martin - Valdaura 1:0 Dietenheim - San Martin 2:0 San Martin - Mareo 1:2 San Martin - San Laurënz 1:2 Sanciana - San Martin 1:2 San Martin - Mühlwald 5:0 Csies - San Martin 1:1 San Martin - Alta Badia 3:1 Por le campionat 2008/09 él indô gnü confermè i alenadus dla sajun passada, Helmut Gasser y Hanspeter Graffonara. Tla sogada da d’altonn à la scuadra mantignì le terzo post. 438

La uniun dl sport à indô metü a jì deboriada cun i jogn tl gran salf la festa da carlascè cun mascores y musiga. Por la sabeda, ai 17 de mà domisdé, à la uniun dl sport invié düć, chi che à ion n paîsc nët, da tó pert ala aziun da romenè sö le paîsc. Al é gnü abiné bindebò de müdl de sać plëgn de ciomënt. La uniun à inće tut pert al Vistles Gourmet don fora da mangé y da bëre y invian adalerch le Trendy Bar che dà fora boandes zënza alcol. Ai 30 d’agost él gnü tignì tl raiun dal sport Pradel la festa de inaudaziun dl frabicat dal sport restrotoré danü y dl tru nü de Vistles. I laûrs de restrotoraziun dl frabicat é bele gnüs fać en gran pert l’ann 2006. Al é gnü ingrandì les cabines da se lavè y da se mudé por i śugadus, dessura él gnü fat fora n local por ofize y por les sentades dl comitê y n local da dè fora da bëre tratan les partides por le publicum, che po stè sön la bela terassa a d’assosta a ti ćiarè ales partides. Chisc laûrs à costè indöt 270.000 euro (170.000 euro é gnüs finanzià dal comun y 100.000 euro


San Martin

Na reconescënza al śugadù Patrick Costabiei.

Les scuadres dal palè dala inaudaziun dl frabicat.

439


San Martin dala provinzia). Le tru de Vistles, che é bele gnü scialdi rové l’ann 2007, à costè 90.000 euro (45.000 euro é gnüs finanzià dala provinzia y 45.000 euro dal comun). Al’inaudaziun de trames les opres él gnü l’assessur Florian Mussner, Silvester Regele dl ofize di verdabosc; dles autoriês dl post êl l’ombolt, le presidënt dla uniun dl sport, Giorgio Costabiei, le presidënt dl’assoziaziun turistica Gottfried Trebo, le referënt comunal por le sport Heinz Videsott. Pro la benedisciun à le ploan Paul Campei sotrissé che le sport é na scora de vita, implü sostëgnel la compagnia danter i jogn y condüj i trëi paîsc adöm. Ia por l’ann à la uniun metü a jì n curs de ginastica cun Gertraud Oberbacher

por renforzè i muscui y prevegnì le mè de spiné y curs de ginastica cun Davide Moling por mituns tl ćiamp dal sport. D’invern él gnü organisé n curs da jì cun i schi sö n’Antermëia fistidian da menè sö i mituns dui iadi al’edema. La uniun dl sport à stlüt jö l’ann d’ativité ai 30 de dezëmber cun la sfilada dai chentli jö por la pista da Ju, cun de bi füć artifiziai sot le ćiastel de Tor y cun la lotaria dla fin dl ann pro vin cöt sön le paiun dla musiga. Dl comitê dla uniun, che ćiara da promöie les ativitês sportives dl paîsc, fej pert Giorgio Costabiei (presidënt), Hanspeter Graffonara, Gustl Trebo, Marino Verginer, Renato Paratscha, Andrea Irsara, Erich Frenes, Monica Gasser, Irene Zingerle, Maria Rubatscher.

Premiaziun di pëiapësc che à albü la maiù fortüna.

440


San Martin La Uniun di pëiapësc La uniun di pëiapësc conzentrëia süa ativité incër le lech de Vistles. Deach’al é stè n isté bindebò mol y le rü da Restalt à tres condüt cotan d’ega, é le lech de Vistles stè döt l’isté bindebò tler. Sciöche les atres uniuns à inće i pëiapësc tut pert ala festa de Vistles Gourmet, don fora tla ütia dl lech de Vistles da mangé y da bëre. Ai cater d’otober à la uniun indô stlüt jö süa ativité cun na marëna y na gara da pié pësc. Davagné à en chësta ota Pedevilla Bruno, al secundo post él rové Pedevilla Klaus y al terzo post Costabiei Albert. Le trofè y les beles copes è gnüdes dades ca dala Cassa Raiffeisen. Deperpo che le lech de Vistles vëgn

rencuré dala uniun di pëiapësc é la pëscia dla gran ega da Preroman ćina fora punt da Rina de proprieté privata de Philipp Tolpeit da Picolin; inće tla gran ega é la pëscia jüda valgamia bun; dlungia i 100 chili de pësc che é gnüs sciurà ite, à inće i pësc dl rü, che à suravit l’invern, sciafié da s’ingenerè. La Scolina La documentaziun sura l’ann de scolina 2007/08 à dancà le titul „por trasparënza ai geniturs y por recordanza ai mituns y ales mitans“. Da canch’al é rové le computer de scolina vëgn döt cant documentè da ann a ann tres plü bel cun fotografies y tesć de spligaziun:

Le cor dla scolina.

441


San Martin

I peri che ascuta les beles ćianties dl cor dla scolina.

Al vëgn presentè l’ambiënt; spo i grups di scolarins partis sö do i trëi grups: di gragn, di mesans y di pici; i jüć y les ativitês; l’incuntada cun la natöra: n bel dé se presënta ćinamai danter les fëies dl altonn n igl dan scolina. Bele te scolina vëgnel insigné y imparè de vigni sort: cun bachëć, fëies, coches y früć vëgnel componü n lëgn, cun cuantitês vëgnel sentè ite ti pici ćes la logica di cunć, al vëgn depënt y pastelnè, por conësce fora les saûs vëgnel ćiarćé de vigni sort de spëises, al vëgn fat sport alaleria y te palestra y de bi raić y corëtes tla nëi. Cun segnai, fać sciöche chi de strada, à i mituns imparè ite les regoles de comportamënt tla scolina. Al vëgn partì les ligrëzes deboriada pro les festes de compliann. Al vëgn ti442

gnì les usanzes y les festes ia por l’ann: da Santaguania se vist sö cater scolarins da resc y sciomentëia i locai dla scolina. Da carlascè s’à döta la compagnia dla scolina mascherè sö y é rodada fora por paîsc ćina ite a ciafè i berbesc y les mëdes dla ćiasa de palsa. Por la festa dl tata, ai 17 de merz él gnü invié düć i peri te scolina, y belavisa ési düć gnüs ćinamai puntualmënter. Ai é gnüs saludà y festejà cun ćianties dal cor di scolarins. Vignun à spo ciafè so retrat fat dai mituns y al é stè n bel jüch ćina che vigni tata é stè bun da conësce fora le so. Por la festa dl pere ài spo ciafè por scincunda dai mituns n scarnüz de ciuchelatins gnüs fać te scolina. Inultima à i mituns ćiamò podü se sentè vignun sön le gremo de so tati y s’al tignì toch. En San


San Martin Martin canch’al vëgn scür va i scolarins cun sües linternes dlun ćiantan te dlijia y recordè la vita de San Martin. Defata dedô vëgnel tachè sö la gherlanda d’advënt. San Micurà storj pro inće tla scolina. Tratan ch’al nëi defora vëgnel infornì le lëgn da Nadè. Ai 29 d’aurì él stè da tó comié dal gran vijin, dal Istitut Ladin Micorà de Rü, che s’un é jü tla sënta nöia; tla sfilada da jì tla sënta nöia é porchël inće chi dla scolina jüs impara. Ai 30 de mà püch denanche l’ann dla scolina vais a fin, ê la vila da Ju le post ideal da jì sö a ćiarè jö sön le paîsc de San Martin, corassö ài podü rodè y odëi de vigni sort inćër i lüsc da paur y do na bona marëna sö dal Cir s’un ési indô pià jö, i me pënsi bëgn cun val’ auto.

La scora elementara L’ann 2007/08 él stè 49 scolars che à frecuentè la scora elementara da San Martin: 12 tla pröma, 8 tla secunda, 9 tla terza, 10 tla cuarta y 10 tla cuinta tlassa. Insegnanć ê Edith Ferdigg, Erich Frenademetz, Martina Gasser, Clara Christine, Angelina Sorà, Teresina Sorà, Barbara Pallestrong, Annemarie Mühlmann, Gerda Craffonara y Monica Conrater. La jita da d’altonn é gnüda tignida sö Ju sot al tema „i respetun la natöra“; Ju ê propi le post adatè da ti splighé ai scolars la geografia y la contrada de döt le teritore dl comun da San Martin. Dles festes él da recordè San Micorà, le rorate gnü tignì dai scolars sciöch’ince les mësses di scolars dla jöbia, la festa da Nadè olache

Les cin tlasses dla scora elementara.

443


San Martin

I scolars che conscidra le jolier di carabiniers; fora dl jolier él inće gnü siur Pepi Chizzali, caplan di carabiniers a Balsan.

i scolars dla terza, cuarta y cuinta tlassa à presentè sü teatri ch’ai à imparè ite sön paladina cun Erika Castlunger che ti à dër plajü ai familiars gragn y pici rovà adalerch. Tla materia dl sport él gnü tignì n curs da arpizé por les maius tlasses. Un di proieć interessanć, che é da odëi passan dlungia scora cun l’auto, é stè „hallo auto“: cun les maestres Barbara y Annemarie à chi de terza depënt de bi segnai stradai che i sciafers se recordes ch’al é mituns incërch. Le dé dla nëi é gnü tignì sön Börz cun la marëna sö dala ütia dla Emma; en la festa di lëgns é i scolars jüs a ti ćiarè al bosch de plaies y de mà é la scora jüda a vijité le museum di minerai a Teis. 444

Dal concurs de dessëgns dla Cassa Raiffeisen à davagné Felix Conrater, Daniela Verginer, Iris Schanung, Mattia Castlunger, Katrin Zingerle y Giulia Gortan. Scora mesana Ia por l’ann 2007/08 él stè 143 scolars (88 mituns y 55 mitans) che à frecuentè la scora mesana: 25 da San Martin, 38 da Lungiarü, 23 da n’Antermëia, 54 da La Val y 3 da Rina; tles trëi prömes tlasses êl indöt 54, tles döes secundes 45 y tles trëi terzes 44 scolars.


San Martin

Les dรถes terzes tlasses dla scora mesana da San Martin.

445


San Martin N nöt de letöra Finalmënter ênse rovà ai 23 de mà; chësc ê le dé gnü fissé por le proiet „na nöt de letöra“. Nosta maestra de tlassa Elisabeth Fistill y la professuria de talian Veronika Pedevilla nes â bele arjigné ca i dis denant. Domisdé s’unse incuntè cun la tlassa 2c dla scora mesana da La Ila che ê rovada adalerch cun bindebô de poć. Deboriada sunse jüs te palestra a lascè jö le patüc. Dailò unse fat cun le professur Markus Winkler n valgügn jüć por imparè da se conësce. Dales 18.00 unse ciafè na buna cëna tl salf dla refeziun. Do cëna sunse jüs a pé sö dal ćiastel de Tor. Do le salüt dl diretur dl Museum Stefan Planker nes à la professuria Fistill

splighé ći ch’i ân da fà te vigni staziun fora por le ćiastel. Do ch’i sun gnüs partis sö te grups unse podü pié ia. Pröma staziun „les viles“: dailò êl da chirì ti libri ladins, talians y todësc les respostes a deplü domandes. Secunda staziun „i ćiastì dla ladinia“: de dui messânse jobelnè na picia scena teatrala fora dl test lit dant. Terza staziun tl local dales casses badiotes: na storia da temëi y n jüch de memory de cuertli de libri. Cuarta staziun tl salamënt de storia: letöra de na storia cun proieziuns; ala fin messânse ciafè na soluziun dl problem contignü tla storia. Cuinta staziun tla stüa dl ćiastel: dailò êl gnü arjigné ite na scrivania da zacan olach’al gnô ćiamò scrit cun plömes sön

Le professur Heinz Videsott che fej esperimënć demorvëia.

446


San Martin pergamena o sön pel de biscia. Sesta staziun tl’aula didatica: dailò jôra de strinëć y magia: i professurs Gustav Frenademez y Heinrich Videsott mostrâ esperimënć demorvëia. Do ch’i ên passà fora por dötes les staziuns y ch’i ân ciafè indlunch n stëmpl dai professurs sunse spazirà a scür indô jö San Martin tla palestra dla scora mesana. Dô ch’i s’ân puzenè i dënz y destenü fora nüsc sać da dormì, âl ćiamò dorè n bel pez ćina che düć â dè na tria y ch’al ê gnü destudé les löms. Amesa nöt êl aparì fora de nia trëi spirić che s’un ê spo defata desfantà tl nia. N valgügn scolars l’â begn desmenada feter döta nöt. Le dé do sunse lovà dales 7.30 y ùn pochenè nosc patüć adöm. Tla mensa unse ciafè cacau y tê da gostè.

Do ch’i ân ćiamò śughé na partida dal palê, unse ion o ingert messü tó comié da chi da La Ila. Sön placać unse ćiamò n iade abiné adöm ći ch’i s’ân recordè dles staziuns, cun tesć y fotografies. Al é stè veramënter n bel avenimënt. Marćé da nadè Defata da d’altonn ti él gnü dè ai scolars la poscibilité de fà domisdé tratan les ores opzionales facoltatives de pici laurs por n marcé da nadè. Al ê bel da odëi le gran sortimënt di produć pastelnà che dô rové sön i banć dl marćé: da chertes da nadè a ornamënć de perles, da cogores da nadé a sać da San Micurà cujis fora, da calëndri d’advënt a vigni sort de figöres de lëgn. Al é stè cotan de scolars

Le bel scech de 2000 euro.

447


San Martin fora de dötes les tlasses che à tut pert a n proiet fat deboriada. Da jì da na tlassa al’atra êl bel da odëi sciöch’al gnô laurè tl chit cun na gran conzentraziun, tl bun tof da checs fates te ćiasadafüch y spo indô le “cajin sann” di scolars te porte che siâ, forâ y limâ cun papier da spidl. Nüsc scolars à pastelnè, y braui cun ći ch’ai â fat, ài podü vëne sü produć ala fin de novëmber pro le marcé da nadé organisé tratan les aldiënzes di geniturs. Deach’al é inće te Südtirol porsones, a chëres ch’ara ne ti va nia cis bun, mituns y families che combat vigni dé por le suravire, él gnü dit de ti ortié le davagn ala organisaziun “Peter Pan” da Balsan, che acompagnëia mituns amarà de crebesc sön so tru. Insciö él spo gnü la presidënta dl’assoziaziun Renate Tschager te

N conzert de Max Castlunger and friends.

448

scora a cuntè de so laûr y che cun i scioldi de nosc marćé ti gnaràl dè ai geniturs de mituns amarà la poscibilité de podëi ti stè dlungia t’ospedal. “Canche mituns instësc dëida d’atri mituns, vel i scioldi y les bones intenziuns ćiamo deplü”; cun chëstes parores à la presidënta de “Peter Pan” pié do le scech dla bela soma de 2.000 euro. CULTURA Tl Frechverlag él gnü fora cater libri nüs da pastelnè de Pia Pedevilla. Indöt él gnü venü passa dui miliuns de libri da pastelnè sot a so inom. L’auturia é tres indô ite por la Val Badia che tëgn cursc y che tol inće pert a scomenciadies soziales a bëgn dl terzo monn.


San Martin Tl museum de sciënzes naturales a Olten dla Svizera él stè Max Castlunger y Emanuel Valentin che à daurì ai 16 d’otober na mostra de bëgn 200 stromënć da bate, che jënt ne po nia ma odëi mo inće aldì, aziché y porvè fora. Max cunta de avëi bele metü man adora da sonè cun sü compagns de vigni sort de tambürli. Por adatè la musiga ritmica a nostes orëdles ćiàrel de intonè i tambürli y da i acompagné bindićé cun val’ stromënt melodich. Ti ultimi agn àl ćiarè de cherié por süa musiga la dërta atmosfera, löms basses, val’ da bëre y la combinaziun danter musiga, bal, poesia y pitöra. Max roda cun sü stromënć fora por les scolines, les scores, les scores mesanes y altes de Südtirol olach’al al ciafa indlunch na buna acoliënza. I stromënć de Max y Manuel à ciafè les portes davertes

inće tl Museum de sciënzes naturales a Balsan, a Tübingen y inultima a Olten tla Svizera. So proscimo proiet é n musical „te otedé incër le monn” che dess gnì mostrè ti teatri de döt Südtirol. Ai 17 d’agost él stè da aldì tla dlijia da San Martin n bel conzert d’orghe cun Manuel Schuen, che à inće instës ćiantè, y cun Marina Ragger, portan dant sön l’orghe musighes de Buxtehude, Schütz, Frescobaldi, Bach y Mozart. ISTITUT LADIN En gaujiun dl’inaudaziun dl frabicat nü y por recordè sü passa 30 agn d’ativité él gnü metü a jì tla sënta nöia n convëgn de dui dis. Le pröm dé, ai 28 de merz

Defilada de inaudaziun dla sënta nöia dl Istitut Ladin.

449


San Martin

La uniun guant da zacan tla defilada cuntra la sënta nöia dl Istitut Ladin.

domisdé, él gnü portè dant sot al tema „Ester ladins incö” dai rapresentanć dl Istitut y dles atres istituziuns de cultura ladina ći ch’al é gnü fat ćina incö y ći che dess gnì fat tl dagnì por tignì impé le lingaz, la cultura y la cosciënza ladina. Le dé do, ai 29 de merz danmisdé él gnü tignì n valgügn referać d’impuls sura la situaziun economica, culturala y politica dla mendranza ladina. Le frabicat dla sënta nöia dl Istitut é gnü proietè dal architet Hermann Kostner da Corvara. La cubatöra fora de tera é de 4.256 m³ y chëra sot tera de 4.639 m³. L’archif che é partì sö te 435 m² por libri, 245 m² por magazinn y 45 m² locai tecnics. Tl garasc sot tera él lerch por 16 auti. Tl’alzada roduntaite él na spersa d’entrada de 80 m² y n salf plurifunzional de 202 m², n salf multimedial de 71 m² y n magazinn por assoziaziuns 450

culturales de 60 m². Tla pröma alzada él la biblioteca de 264 m², i ofizi por la Usc di Ladins y por d’atres uniuns culturales de indöt 102 m² y le local d’informaziun de 45 m². Tla secunda alzada él i ofizi dl Istitut de 176 m³, le salf dales reuniuns de 48 m² plü le porte de coliamënt. Tla terza alzada él n apartamënt de 50 m² Tla festa de inaudaziun y benedisciun él gnü tut ite döt le paîsc da San Martin. La festa é piada ia dales 15.00 cun na poesia di scolarins che ê ćina śëgn i pröms vijins dl Istitut y spo cun na defilada dala sënta vedla ala sënta nöia acompagnada dala musiga da San Martin. A će dla defilada êl le presidënt dla junta provinziala, Luis Durnwalder, le vësco Wilhelm Egger, i aministradus y i colauradus dl Istitut ladin y cotan d’atri rapresentanć dla politica y dla cultura. Le salf dla sënta nöia s’à implì deplëgn;


San Martin

Por chësc evënt êl gnü adalerch döta la prominënza politica.

451


San Martin

Le vësco Wilhelm Egger che à orü gnì a benedì la sënta nöia dl Istitut Ladin.

indöt saral rové adalerch 400 porsones. Do les parores de salüt da pert dl presidënt Hugo Valentin y dl diretur dl Istitut Leander Moroder y i discursc politics de Luis Durnwalder, dl assessur por la cultura ladina Florian Mussner y dl assessur regional Luigi Chiocchetti, él stè le vësco Wilhelm Egger che à benedì le frabicat nü. La cornisc musicala é gnüda formada dal grup Acajo de Gherdëna, dal cuartet Göma dla Val Badia y da Alessandro Trebo da San Martin che à interpretè sön le tlavier nü l’inn „Bel lingaz dla uma cara“. La jënt gnüda ala festa é spo gnüda inviada a ti dè na odlada ala infrastrotöra nöia y a n bufé. 452

Ai 13 d’aurì à inće la redaziun badiota dl foliet edemal dla „Usc di Ladins” trasferì süa sënta ti ofizi nüs tl Istitut ladin a San Martin. Ai 12 de setëmber él gnü presentè tl Istitut Ladin le „Cufer de ladin” por todësc laurè fora da Daria Valentin y da Sylvia Thiele. Le cufer contëgn n liber partì sö te önesc leziuns, n sföi d’eserzizi, n glossar de ca. 25.000 parores y les registraziuns plü importantes sön CD. Le cufer de ladin por talians é bele gnü fora dl 2004. La presentaziun, inaudada dal presidënt dl Istitut Hugo Valentin y fata dales döes auturies, é gnüda acompagnada musicalmënter da Alessandro Trebo pro le tlavier y cun n teater comich jobelnè da trëi comics. Laprò êl Silvia Liotto sciöche maestra che à mostrè tl jüch ći dificultês che todësc y talians à da imparé ladin. La secunda mostra d’ert en gaujiun dla daurida dla sënta nöia dl’Istitut é gnüda metüda a jì dal EPL a chëra che 29 artisć scrić ite à tut pert. Pro la daurida, en domënia ai 10 d’agost, à Iaco Rigo, presidënt dl’EPL, presentè la mostra sciöche manifestaziun tradizionala dla uniun y à inće anunzié i 50 agn che l’EPL s’arjigna da festejé l’ann 2009. Chësta mostra atuala é dessigü öna dles plü garatades da pert dla cualité dles opres esponüdes. Le Werth-Queartet da Bornech à pité por cornisc musiga jazz y blues por la vernissaja. La mostra é romagnüda daverta ćina ai 31 d’agost. Bele tl 1904 â le ministêr por la cultura y l’istruziun dl impêr austroungarich inćiarié le ladinist y glotologh Theodor Gartner da scrì sö les ćianties y les melodies popolares dles vals ladines. Gartner ti â menè ales porsones ch’al aratâ com-


San Martin

Alessandro Trebo improvisëia sön le tlavir nü dl Istitut.

petëntes chestionars cun deplü domandes perian inće de scrì sö tesć y melodies. Cun la pröma vera ê la cossa tomada t’ega. Pormò l’ann 1995 él gnü ciafè tl Tiroler Landesarchif la documentaziun abinada adöm da Gartner. Por interessamënt dl Istitut „Majon di Fascegn” y dl Istitut „Micurà de Rü” è chësc material gnü laurè sö da Barbara Kostner y presentè te trëi volums UL 41/27. Le pröm volum che reverda i Ladins dles Dolomites contëgn 747 tòć de musiga; n chert di tesć é ladins i atri tesć é talians o todësc. Tl volum ne vëgnel nia ma presentè les ćianties mo ares vëgn inće comentades tl vers sc’al é ćianties originales o ćianties surantutes da d’altró. Pro le liber él na CD cun chëra ch’al po inće gnì ascutè te n valgügn caji les ćianties tl liber. Al é stè na serada dër plajora cun

le cor „Pinzimonio Vocale” y la solista Monika Mauch acompagnà dai instrumentalisć „L’aura Soave” cun musighes dl repertore dl 1600 dantadöt de Claudio Monteverdi. Dan da n publicum che implî fora le salf ćina al ultimo post s’â i componënć vistì sö cun guanć dl’epoca che ti à dè na saù de simpatia y originalité ala sëra. Le teater dal titul „a tosc .... tl bosch” portè dant dal clown Merendina interpretè da Silvia Liotto y dal clown Vily (interpretè da Vlastimil Viktora) ai 20 d’otober é stada na novité interessanta por la val Badia che é stada buna da abiné l’atenziun di mituns dles scolines cun sü geniturs por n’ora alalungia. Ai 9 d’otober à Hans Pescoller presentè tl salf dl’Istitut na proieziun de fotografies sön i parcs naionai d’America. Dai 8 ai 21 de novëmber él gnü metü 453


San Martin fora tl gran salf dl istitut les plü beles fotografies dl concurs gnü metü ai jì dal Fotoclub Val Badia. De novëmber él gnü presentè le liber por mituns „Les stories dla laûrs Jimmy” dl autur Bruno Letrari ti lingac talian, todësch y ladin. La pert ladina é gnüda curada da Ruth Videsott y da Bernardetta Nagler. MUSEUM LADIN La pröma mostra dl ann 2008 é stada chëra dl artist Franz Kehrer da La Pli dai 15 de forà ai 30 de merz che à metü fora ti dui salfs d’esposiziun tl frabicat dlungia le ćiastel na desëna de opres de brom. Les opres dl artist é gnüdes spligades da Heinz Zelger da Bornech che vëiga ti laûrs de Kehrer l’archirida, la

La „balanzanta” de brom de Franz Kehrer.

454

dediziun y la dimenjiun umana y spirituala. Tl zënter dla mostra él gnü metü fora na scultöra dl artist, cheriada i ultimi agn, dal inom „la balanzanta“. La simpatia y la stima por l’artist ê da sintì danter la tröpa jënt che ê gnüda al’inaudaziun dla mostra. Dan da feter 600 porsones à l’assessur Florian Mussner daurì ai 15 de mà l’esposiziun de 380 dessëgns di scolarins dla Val Badia che é stà da odëi ćina ai 29 de mà. La mostra é gnüda a s’al dè por la colauraziun danter Museum ladin, la direziun dles scolines y la uniun di maestri. L’artist Lois Irsara y le diretur Stefan Planker à osservè che val’ plü de bel, de sinzier y de spontann co i dessëgns de chisc pici ne n’él nia. L’intenziun dl Museum é chëra de fà bele fora di mituns protagonisć dl museum ch’ai devëntes tres indô vijitadus dl museum. N gran pëis ti à dè le Museum ala mostra dedicada al mistêr di sasc da copes che é gnüda daurida ai 6 de jügn y che é restada daverta cina ai 24 d’agost. Sön pedruns che pica fora de tera y sön lastuns él da odëi büjes gnüdes fates artifizialmënter dala forma de mesa cogora che à por le plü n diameter de apresciapüch 5 cm. Le significat y la funziun de chëstes büjes resta inant n mistêr nia ćiamò gnü tlarì dal’archeologia. Tla Val Badia él de bi ejemplars de sasc da copes da odëi a Lungiarü, sö Sotciastel, a Badia, sön Bela Pera, a Tintal y a Rina. Na mostra che à invoié tröc da jì sön Tor a ti ćiarè é stada chëra dles ćiampanes che é gnüda daurida ai 5 de setëmber. La mostra é piada ia da na inrescida sön les ćiampanes curades tl 14. secul dal maéster Manfredinus campanarus che â süa fujina a Aunejia. Öna de chëstes


San Martin

Bal di pici lauranć dala lëgna.

ćiampanes y la ćiampana dal’angonia sön le ćiampanin da La Val. Al é stè na mostra dër interessanta y dër ampla sön les ćiampanes y les bronsines che à lascè n pü’ da na pert les usanzes incër les bronsines, les ćiampaneles y les tlunches tla vita dl monn da paur. Por le gran interès é chësta mostra gnüda tignida daverta sura l’ann fora.

La mostra dles ćiampanes.

455


San Martin

Trëi sorus da Pütia sö.

Flora tres plü spëssa do l’ega ite.

456


San Martin

O belëza dal isté.

A marćé.

457


San Martin

Sön porta de ćiasa ia Pic’Sorega.

Na domënia do mëssa.

458

Pro fistì.


Rina

Rina • Lois Ferdigg y Walter Castlunger

Les ćiampanes nöies röia adalerch (ann 1923).

Do la pröma gran vera dl monn â la popolaziun dër manćia les ćiampanes. Ai 23 d’aurì dl 1923 él gnü firmé le contrat cun la firma Colbacchini da Trënt por cumprè 5 ćiampanes. Ai 18 de jügn dl medemo ann êres bele sön plaza de dlijia. Les döes maius é gnüdes trates da Longega sö a man, les atres trëi menades sö cun i ćiavai. Le degan Giovanni Mersa les à consacrades. Ares ê bel infornides y acompagnades dai 5 toć: l’ombolt Iaco Gasser da Grones, Maria Agreiter de Tru, Angele Frenes da Plaza, Maria Promberger da Tornarecia 459


Rina y Angelo Gasser da Ianesc. Ai 19 de messè éres gnüdes spo colaudades da Jepele Frontull, Siur Benno Rutz y Siur Amando Alfreider. Le sonn y l’acord é tomà fora demorvëia bun: F-G-A-C-D. Sc’i baiun de ćiampanes, messunse nominé inće chë porsona che les conesc miù: Florino, nosc mone da plü de 50 agn. Dal 1953 al 1978 à ël messü fistidié por le sonè a man les 5 ćiampanes, lovè dadoman adora y gonot de nöt a sonè al tëmp. L’ann 1978 él spo gnü metü l’implant da sonè cun la forza eletrica. Dötaurela, cun 85 agn, va nosc mone sön ćiampanìn a controlè sce döt é apost.

460


Rina Movimënt dla popolaziun: Le numer di abitanć dl paîsc da Rina é ai 31 de dezember dl 2008 de 468; 4 de manco co l’ann passè. Nasciüs:

Ia por l’ann él nasciü trëi mitans y cater mituns, ći che ne sozedô bele da tröc agn nia tl pice paîsc da Rina. Petra Gasser de Margot y Otmar nasciüda ai 25.01.08

Emi Pedevilla de Caroline y Hubert nasciü ai 01.02.08

Dominik Frenes de Sabine y Paolo nasciü ai 05.03.08

461


Rina Simon Pallestrong de Gertrud y Felix nasci端 ai 28.04.08

Alex Ferdigg de Petra y Richard nasci端 ai 29.05.08

Marta Gasser de Luisa y Tomas nasci端da ai 11.07.08

Samuel Pedevilla de Elisabeth y Albin nasci端 ai 22.11.08

462


Rina Maridà: Tratan l’ann 2008 él stè 3 pêrs che s’à dit de scê dan dal Signur: Sottrovich Albert à maridé Castlunger Angelika (ai sta a Rina) Deiaco Tomas à maridé Pescollderungg Christa (ai sta a Bornech) Rungger Esther à maridé Gustav Rudiferia (ai sta a San Ćiascian)

Morc: Promberger Zeno

Ai 24 de jenà nes s’à lascé Promberger Zeno da Ciornadù. Al é nasciü dan 94 agn l’ann 1914, propi chi dis ch’al ê rot fora la pröma gran vera. Al ê le secundo de set mituns sön la picia grüzena dl tescere dl paîsc. Bele cun 8 agn él pié ia a patrun a se davagné le pan. Al é rové fora Mantëna Todescia pro n gran paur: d’isté a fà le famëi y d’invern le möt de stala. Spo él rové ite Pecei a daidé sön le ćiampoprè y te stala. Cun 14 agn él spo rové ia La Plì, dal gran paur da Sach. Tlo él stè ćina ch’al à gnü cherdè pro i soldas. Bele dl 1939 àl messü jì te vera y gran pert àl passè tla Grecia, olach’al l’à albüda dër ria y s’à doré tröpa fan. Mo al à albü la fortüna da rové sann intun a ćiasa defata do la vera. Sö Ciornadù s’àl spo fat sö na ćiasa y dl 1949 àl maridé Nanele da Rié. Zeno à scialdi laurè te chi bosc: fat y menè taies y lëgna. Bëgn 40 agn àl fat le sener: 2 agn sön Munt da Tintal, 19 agn tla gran munt de Larieto a Cortina – sot le Ju Tre Croci- y

19 agn sön Munt de Fodares. Por se fà sö n alberch y sostignì la familia à berba Zeno laurè na vita cun bona orentè, savëi y inće pasciun y ligrëza. Berba Zeno à dagnora albü la bona löna y tolô ion pert ales manifestaziuns dles uniuns y ales funziuns te dlijia. Mellauner Franziska ved. Pallestrong Mëda Franziska é nasciüda ai 13 de messè dl 1912. I tëmps ê plütosc crödi laôta, bele cun 9 agn jôra jö Grones a vardè. Cun 12 agn àra spo bele pordü söa uma. Te deplü posć era stada fancela, ćinamai sö Toblach. L’ann 1943 éra spo rovada sön le lüch Dal Pinter, maridé àra Milio Pallestrong da Costalungia. Ara à albü 7 mituns y öna na möta àra tut sö. Franziska à dagnora laurè y fistidié por süa familia. Na gran crusc àra albü canch’ara à pordü la möta Teresa de 38 agn.

463


Rina Maria Mellauner ved. Sottsas Maria Mellauner é nasciüda ai 15 de forà dl 1914 jö sön le lüch da Moriun. I agn ne n’ê nia saurìsc, la familia ê grana y al ê tëmps dala stracocia. L’ann 1938 àra maridé Ludwig Sottsas da Pecei. Por dui agn àra fat patrona sön le lüch da Pecei. So om Ludwig s’à spo fat sö na ćiasa nia dalunc y ti à surandè le lüch a so fre Davide. Pormò do 15 agn de matrimone él gnü al monn dui mituns. Mëda Maria à dagnora fistidié cun amur y gran dediziun por süa familia. Ara ê na porsona chîta y scëmpla, da na gran fede, tolô dagnora pert ales funziuns de dlijia. Gran ligrëza àra da fà ćialza a man y plü tert inće a mascinn. Do ch’ara é restada vëdua plütosc da jona, àra vit pro so möt y süa familia por n valgügn agn, i ultims agn àra passè tla ćiasa de palsa da San Martin. Deto Vigg

Deto Vigg ê le plü jonn dla gran familia da Prestì, bele da pice cun 9 agn àl pordü süa uma, copada dal tonn te stüa. Al ê ćiamò n te’ möt ch’al à messü pié ia a patrun. Al é stè deplü agn fora dal mone 464

d’Onies. Spo él jü a Bornech a imparè impröma idraulicher, spo mecanicher. Plü inant àl spo fat chafêr dla Sad por tröc agn. Deto ê na porsona scëmpla y dala bona löna. Gran ligrëza âl cun la musiga, êl pö inće tot dla musiga de paîsc. Al é mort ai 16 de messé por gauja de na maratia crödia. Foradecà él mort Erika Pallestrong

Erika Pallestrong, maridada Lardschneider, é nasciüda ai 23 de mà dl 1957. Tl eté de 15 agn éra rovada ia en Gherdëna a fà la fancela, 5 agn dedô àra spo maridé Arthur Lardschneider. Ara à albü trëi mituns, che ara lascia indô te n gran dolur. Ara à dagnora fistidié y laorè por la familia, y sorvì i sciori te ćiasa. Do n dé de maratìa, dötaurela ri da capì ciodî, àra lascè düć te n gran dolur. Che ai pois palsé tla pêsc de Chël Bel Dî!


Rina Scolina 8 mitans y 3 mituns é scrić ite y frecuentëia regolarmënter la scolina. Maestra Verena Ties y les colauradësses Maria Conrater y Cristina Banchero se dà dër da fà por le bëgnstè di mituns. En chësc ann de scolina él gnü ponsè da se dediché te na manira particolara ala

natöra y al bosch. Al é gnü chirì n toch de bosch nia massa dalunc dala scolina, olache i peri di mituns à spo fat sö na te picia ücia sön n lëgn. I mituns l’à spo atira „batiada” cun gran ligrëza cun l’inom: nosc ćiastel te bosch. Un o inće deplü iadi al’edema passâ i mituns te chësc bel post, fajon de vigne sort de jüc. Ćinamai a marëna ài podü stè te bosch y te n post

Le teater da Nadè.

I peri che fej i zumpradus.

465


Rina sigü dal medefüch a pratè ćiastëgnes. Chësc proiet ti à dër plajü a düć i scolarins, ai à imparè dër tröp, dantadöt da respetè la natöra y da la tignì nëta. D’invern él spo da fistidié por i püri tiers de bosch, él pö tan de nëi y la fan é grana. I mituns à spo portè sö dal ćiastel na scalìra y regolarmënter ti ài portè sö fëgn ai rehli y ai loi y somënzes y pan ai vicì de bosch. Scora elementara L’ann de scora 2008/09 él 11 mituns scrić ite ala scora elementara; le numer plü bas da canch’al é la scora a Rina. Mâ bun che ara va indô sö pert l’ann che vëgn. Te secunda n’él 2, te terza n’él 4 y 5 tla cuarta tlassa. Les maestres é Ties Verena, Prombergher Genny, Rives Claudia maestra de sostegn y Feichter Wilma maestra de religiun. I recordun n valgönes ativitês particolares: Le dé dla nëi é gnü tignì sön Börz. I scolars é jüs a vijité le magazinn nü di stödafüch. Valgügn stödafüch à mostrè i locai, i auti y düć i injins che i stödafüch adora por i intervënć. I scolars à podü inće porvè fora de vigne sort y i maius l’à inće vagada da slisoré jö por la stangia che coliëia le local da se mudé cun la garage. Te scora él inće gnü fat na proa d’evacuaziun deboriada cun i mituns dla scolina. I scolars é spo inće jüs a vijité le local dla musiga. I musicontri ti à splighé le funzionamënt di stromënc y ti à spo inće sonè dant val’ bel toch. I mituns à spo podü porvè da soflè y da sonè i stromënć da percusciun. Al ti à salpü dër bel y i musicontri à dër salpü da i motivé y da descedè la ligrëza por la musiga. 466

Ći bel da sonè.

En la festa dla uma él gnü portè dant n bel teater, ćianties, bai y rimes. Le iade de mà é gnü fat ite insom la val de Türesc, a Prettau, a ti ćiarè ales mineures. Al é stè dër bel da raité cun la picia ferata ćina ite tl cör dla munt. Da d’altonn él gnü organisé n curs da arpizé cun Simon Kehrer. Cun paziënza y savëi ti àl insigné i pröms vari da jì a


Rina

Tla mineura da Prettau.

Curs da arpizè cun Simon Kehrer.

467


Rina crep, n valgönes regoles fondamentales, dantadöt él stè bun da dè inant ligrëza da jì sö por munt y da s’arpizé sö por crëp. I mituns à imparè da laurè adöm, da se lascè un sön l’ater y la crëta te sè instësc é gnüda miorada dassënn. Les escursciuns é gnüdes fates fora Aufhofen dlungia Bornech, ite Tamersc y sön Ćiastlins. PLOANIA Pröma Comuniun Ai 4 de mà él gnü tignì la bela festa dla Pröma Comuniun a chëra ch’al à podü jì na möta y trëi mituns: Rungger Valentina, Rungger Stefan, Gasser Elias y Pedevilla Lois. I pici mituns é gnüs acompagnà te dlijia dala musiga, olache siur Iaco à zelebrè na mëssa da festa, abelida dales ćianties di mituns dla scora.

468

Rina y sü proi N documënt dër vedl dl 893 porta l’inom Aelina, de na munt, de n crëp sö incër Col dla Vedla y le Lech da Rina. Te n documënt dl 1347, scrit dai papësc a Avignon, ti vëgnel conzedü na indulgënza a sis dlijies dla Val Badia. Al é scrit „Ecclesia plebis de Beata Virgine Maria de Marebio…et Sancti Petri de Lina”. Dan cënć y cënć de agn gnô les animes de chi lüsc vardades dai proi da La Pli de Mareo. L’ann 1449 s’à San Linert de Badia destachè da La Pli, zirca 100 agn dedô inće San Martin de Tor, indo 100 agn dedô Rina. Le pröm famëi dles animes a Rina é stè siur Domëne Agreiter da Sach/ La Pli dal 1675 al 1714. Spo él stè siur Antone Gilardoni (ampezan) ćina tl ann 1734, Valerio Insam de Gherdëna ćina dl 1751, spo indô le gherdëna Pire Vinatzer 1758. Dedô el


Rina rové a Rina Jan Evangelista Conetscheider de Marou ćina l’ann 1789, spo siur Bernardus Bernardi ćina le 1794, le fascian Cristofer Iori ćina dl 1809, Domëne Kortleitner da La Pli é stè provider zacotan de mëisc. Jan Rudiferia da San Ćiascian é stè ćina dl 1819. Berto Trebo, da Rina, é stè ma por n bun ann, Domëne Kortleitner por 37 agn. A Rina él inće stè siur Jan Maneschg da Sach, che à albü dî alalungia por cöga a Andrac Catarina Lonz, morta y sopolida a La Pli de Fodom dl 1812. Ël é mort dl 1878. Antone Canins de Badia é stè dal 1879 al 1881. Vinzenz Verginer da San Martin, provider por bun trëi agn, é mort a n’Antermëia dl 1910. Siur Ujöp Dasser da Peraforada, stè a Rina dal 1897 al 1892, à metü sö le ćiantè zezilian y la pröma Cassa Raiffeisen dla provinzia. Al é mort dl 1926 tla ćiasa de palsa a Picolin. Siur Angelo Morlang da Miscì a La Pli é stè dal 1892 al 1902. Siur Antone Pizzinini da La Ila à lascè dortorè sö dassënn la dlijia. Plü tert él stè

tröc agn famëi dles animes a San Linert de Badia y dailó él mort l’ann 1939. Siur Aloije Gillarduzzi, ampezan, à laurè a Rina cater agn, spo él gnü siur Valerio Irschara, dal 1922 al 1951, mort dl 1952 a La Ila. Dal 1951 al 1952 él stè don Luigi Dadié da Cortina, dal 1953 al 1959 siur Angelo Morlang da La Plì/Miscì. Siur Lovije Comploj da La Val é stè a Rina dal 1959 al 1984. Al é mort en ponsiun a San Martin l’ann 1997; a d’ël ti él gnü do siur Franz Delazer ćina dl 1987. Siur Iaco Ploner é stè a Rina dal 1987 al 1993 y spo dal 2005 inant sciöche ploan inće da la Val. Danterite él stè a Rina siur Paul Campei da La Val, dal 1993 al 2005. (inrescida fata da siur Merch Graffonara) Mëssa noela de siur Klaus Sottsas da Pecei „Signur, tö sas döt; tö sas chi t’ô bun”. Chëstes parores tutes fora dal vagnele de San Jan (21,17), é tomades cotan de iadi

469


Rina

en ocajiun dla Mëssa Noela. Parores che le primiziant à pronunzié dan da Chël Bel Dî y cënć de porsones, por festejé le meteman de n tru nü. Klaus é śëgn famëi dles animes. A Sterzing tolaral ite por n ann le post da caplan de siur Markus Moling, y se metarà al sorvisc dl Signur y dla comunité da dailó, cun bona orentè, fidënza y speranza sön l’acompagnamënt de Chël Bel Dî. La Mëssa Noela, cun les funziuns stades la sabeda sera, é stada na festa dla fede, na mëssa olache al n’à nia manćé les emoziuns, momonc de comoziun, val legrema che rogorê dales massedles jö. An mess jì indô de 59 agn por ciafè l’ultima Mëssa Noela zelebrada a Rina. An scriô l’ann 1949: la mëssa noela de Siur Merch Ferdigg (Pater Markus) Le primiziant é gnü saludé la sabeda sëra dan scora dal presidënt dl Consëi de Cöra Giovanni Craffonara. I sorvidus ti 470


Rina à spo dit sö na picia rima al primiziant. Dedô à inće l’ombolt de Mareo Fortunato Ferdigg portè dant sües parores de salüt. Sö dan dlijia aspetâ inće siur Iaco Ploner, por zelebrè deboriada na liturgia dla parora. Tratan la prozesciun cun ćiandëres, s’à slarié na coda zonza fin fora por les strades da Rina. Na striara de lumins, jënt che periâ, che ćiantâ. Momënć sintis de gran emoziun. La jënt à iluminé les ćiases cun ligrëza y savëi. De vigni sort de motifs iluminà ti fajô da „spalier” ala prozesciun. Crusc, caresc y cörs sö por les ćiases, finestres y mürs abelis da dessëgns y scrites de fede.

La ćiasa dl primiziant.

Na iluminaziun che mirita n gran lalt. Daidé à inće i vijins da Longega, y la jënt da Pliscia y dles viles da La Pli de Mareo che vëiga ca Rina. Sön che costa da Val lominâ n gran caresc cun la scrita „Klaus” y sön Piz da Peres na crusc. Imprescionant da odëi sciöche la jënt à sintì y partezipé cun gran ligrëza a chësta festa.

La domënia da doman rovâl bele adora adalerch peregrins a tó pert al avenimënt. Tröc é rovà a Rina cun les prozesciuns, tröc a pé, do rata püć cun i auti. Na cossa che à dër daidé i stödafüch che à fat sorvisc a n’Antermëia, Rina y Longega por daidé smendrì le trafich. Püch do les 8 da doman cucâ inće le primiziant da ćiasa fora, acompagné da familiars y parënć. Le pröm salüt ti à portè le fioc Lois Pedevilla, che à dit sö na rima. Sön strada êl n gröm de jënt che apludî y la gücia trata dai bi norics che aspetâ bele da tó sö sü ghesć. Deboriada cun la musiga da Rina é la prozesciun piada ia por rové ia Runch olach’al é gnü zelebrè la Mëssa Noela. Tröc ê i proi che à tut pert ala funziun. Le degan da Por471


Rina senù Albert Pixner à benedì le guant da mëssa. Conzelebranć ê le regens dl Seminar da Porsenù Ivo Muser, siur degan Franz Sottara, i dui primizianć Rüdiger

Tröc à daidè arjigné ca por la festa.

472

Weinstrauch y Luca Civardi. Por l’abelimënt musical à fistidié le Cor deboriada cun n grup de stromënć da fle y la musiga. Dër a cör é jüda la pordica tignida da Ivo Muser te trëi lingac. Dan l`ofertore à i sorvidusc portè sö da d’altè la patena y le caresc nüs, na scincunda por le primiziant. La funziun s’à slüt jö cun la ćiantia comunitara „Dilan ti dijunse”. La parora ti é spo gnüda passada al primiziant instës che à rengrazié düć canć chi che ti é stà dlungia cun oraziuns, cun parores de confort, de incorajamënt, düć canć chi che à daidé por la Mëssa Noela. En prozesciun é la gran fola de jënt spo jüda cuntra dlijia. Te plaza à spo düć i presenć podü stè adöm pro n bun aperitif tratan che la musiga sonâ de beles melodies. Por le Primiziant, süa familia, parentela, i proi y val’ amisc él gnü tignì n past tl salf dles manifestaziuns.


Rina

473


Rina

474


Rina

Salüt dl fioc Lois Les ćiampanes da festa adora à soné Cun ligrëza lunc y lerch àres incundé Mëssa Noela él incö tl pice paîsc da Rina Incër al primiziant Klaus pici y gragn s`abina. Tot, nos düć sintiun incö na gran ligrëza Da t`odëi dala bona löna y implì de contentëza. Do n tëmp lunch de punsé sura, chirì y dubité La cherdada de Die aste ascuté y azeté.

475


Rina Cun bona orentè y sodesfaziun aste lauré y sparagné Cun tröpes fadies cösta bela ćiasa él garaté; atló à töa mama y to pà ciafè n bun alberch te cösta gran stöa él inće por nos pici dagnora lerch. Dl amur, dla gran pazionza che te s’as a nos dé Che t’as por le nëine y la lâ tan fistidié Te dijunse deboriada n fort dilan Canche t’as debojügn, oruns’ pa bëgn inće nos te dé na man. Tot, nos t`audun coraje y ligrëza te tüa misciun Jënt che te sta dlungia, tëmp por l’oraziun. Y recôrdete che nos pici y gragn t’orun dër dër bun Che te vëgnes gonot a Rina nos dagnora aspetun, zonza gnunse mefo nos te val’ cöra a te ciafè a odëi sce tüa cöga ćiara bëgn de tè. (rima de Angelina Craffonara Ferdigg)

Salüt di ministranć da Rina al primiziant siur Klaus, en vëia dla Mëssa Noela N dé de ligrëza é cösc y n gran onur, por nosc paîsc, por döta nosta jënt, n prou noel, mené da nosc Signur, podunse saludé cun cör contënt. Da saludé siur Klaus y i dé le bëgngnü, da n pez nos ministranć s’un conforté, ël à pö fistidié tres indo danü por nosc sorvisc te dlijia dan alté. Al é passé rodunt cincantenü agn, che Rina en festa à podü saludé pater Merch, che bele da n valgügn agn, se god sö al cil ći ch’al s’à mirité.

476

Tla gran meseria de proi d ’aldedaincö é cösta na gran grazia dl Signur, n sëgn ch’al à indô orü ćiaré jö sön nosta jënt cun gran bunté y amur. Por Os él inće passé bele n valgügn agn da canch’i sëis gnü al monn te cösc paîsc, te na familia de geniturs cristiagn, olach’i ëis metü de bones raîsc. Osta familia ch’à usanzes sanes y che tignî inće tröp sön l’oraziun, s’à metü tl cör de bones virtus cristianes che col passé di agn à fat faziun. Chersciü sö a Rina te n bun ambiënt, ëis tosc capì d’avëi na bona man, ne s’ëise nia dé a na vita da studënt, mo a chëra plü sigüda da artejan.


Rina

Mo nosc Signur che chërda tert o adora oras da jí a lauré te süa vigna, s’à cherdé Os, canch’al é stè dert’ora, da ti ji do y lascé le paîsc da Rina.

Y insciö do n valgügn agn de preparaziun, sëise gnü adalerch śëgn sciöche prou noel, y nosc paîsc, por cösta ocajiun s`à iestì incö le guant plü bel.

Bel plan ëise aldì fora la cherdada y ti sëis spo jü do cun convinziun sigü che al ê por Os la dërta strada che Ves porta ala bela vocaziun

Sön nostes munts insnöt orunse fà füć, sön nostes ćiases impié sö lomins por Ves fà festa y incündé a düć che n prou noel à indo ciafé i ladins.

Cun gran impëgn s`ëise dè jö col studié ia tl gran seminar da Porsenù dificoltês ne s’à nia sprigoré ne s’ëis nia lascé trà fora de tru.

Y indoman le sonn de nostes ćiampanes cherdarà adöm, nia ma badioć y maroi, mo inće jënt dales valades vijines, cristiagn credënć che tëgn ćiamó söi proi.

Cösc tru s’à śëgn porté al sacramënt, ch’i ëis ciafé en vëia de San Pire, por Osta vita él stè n gran momënt, al à motü man por Os n ater vire.

Amesa la natöra, śëgn tan bela, unse fat sö por Os n bel alté, por zelebré cun Os la Mëssa Noela, do chëra ch’i s’ùn die bele conforté.

I sëis śëgn minister de Dî danter la jënt, sëis un de nos cherdé dal bun Signur, a porté inant tl monn so insegnamënt, a partì fora i früć de so amur.

Pro Osta pröma mëssa, inćer alté, orunse perié cun fede y devoziun, che nosc Signur, che Ves à cherdé, Ves stai tres dlungia t`Osta gran misciun. (rima de Pio Baldissera) 477


Rina IUBILARS Noza d’or de Franz Ferdigg y Rita Gasser De forà à Franz Ferdigg de Poldele podü festejé adöm cun süa fomena Rita Gasser da Pescosta y düć i mituns cun les families n bel aniversar: i 50 agn de matrimone. Franz, conesciü inće desche „le botega”, à metü man söa ativité da boteghîr jö te cianoa dl Cargà da Linert, jö apé dl paîsc. Plü tert é la familia jóna jöda a vire te scora vedla, olà che ai â inće spo spostè sö la botega. Dal 1960 ài spo metü man da frabiché dlungia dlijia y dal 61 d’altonn êsi jüs ite te ćiasa nöia. La picia botega de 15 quadrat jé dër bun, se recorda Rita, la posiziun ê bona y al gnô venü de döt. Strada ne n’êl ćiamó

Dé dla noza dan da 50 agn.

478

degöna, le patüc gnô menè sö cun la corda ćina sö Ciornadù, le pan messân gonot jì a pé jö Longega a dô. Dal 1963 al 1966 é Franz jü fora ti Paîsc Todesc, plü avisa a Stuttgart, a laurè pro la posta. L’ann 1966 él spo gnü fat la strada, y tosc s’à spo Franz cumprè n auto. Al à spo metü man da fà le funzist y de te pici laurs da tisler. Franz é inće stè dër ativ por le paîsc: fondadù di stödafüch, 11 agn te consëi de comun, presidënt dl consorz dl ega da bëre por tröc agn, presidënt dl strada Rina –Antermëia. Söa fomena Rita â assà da fistidié di 7 mituns y dla botega. Por tröc agn éra inće stada pro le cor de dlijia. L’ann 1979 d’altonn ài ciamó en iade spostè la botega, sura dlijia sö, olache ai vir dötaurela. La botega é spo gnüda stlüta l’ann 1993. Da 15 agn incà é le paisc da Rina sonza botega.


Rina

I i dui iubilars.

La parora „vacanza” ne conescê Rita y Franz nia fina dàn püc agn. Śëgn se godi la pêsc y plü iadi al ann vai ia tl’Ungheria, a Hewitz, sön le lech Balaton, a passè les vacanzes. Laurs publics Le pröm toch dla strada da Rina (500 m) é finalmënter rové a fin. La popolaziun s’aspeta śëgn che i laûrs pois jì tosc inant, forsc cun n ritm n pü’ plü asvelt. Les strades d’azès ai lüsc dl Pinter, Ioche y Sciomun é gnüdes miorades y asfaltades danü. N’atra picia novité é chëra ch’al é gnü metü sö tl post de racoiüda contignidus dal ciomënt organich, che vëgn spo condüt demez n iade al’edema. N gran laur à comportè la realisaziun

dl plann de svilup, invié ia dal Consëi de Comun. Tröpa jënt de paîsc à contribuì cun idees y ores de laur por le bëgn dl dagnì dl paîsc y dl comun. Al é gnü realisé na picia brosciüra, olach’al é gnü portè ite ći che la jënt oress che al gniss fat ti proscimi diesc agn te paîsc. I s’audun düć ch’al ne restes nia ma parores sön n papier. Ai ultimi de novëmber é spo le plann de svilup gnü presentè tl gran salf te na manira dër plajora y inće da rì. Chësc danmisdé ti à dër plajü ala jënt presënta. Frabiché Inće a Rina vëgnel frabiché scialdi vigne ann, nia tröp, mo an vëiga che i jogn se dà da fà y se prô. Hubert Pedevilla à dortorè y amplié la ćiasa y à fat n bela 479


Rina veranda da d’invern. Alex Craffonara à amplié la ćiasa fajon n frabicat döt de lëgn, ći che vëgn dër aprijé aldedaincö. Ida Huber y so om Piero, da tröc agn con le laûr a Cortina, à frabiché sö tla zona d’espanjiun „Ianesc”. Tomas Gasser à fat sö ia sön le lüch da Runch na bela picia majun, ê pö la vedla dër en malester. Pro deplü d’atres ćiases él gnü fat laûrs de isolaziun termica y de te’ pici ampliamënć. Ćiasa nöia dl „Ćiasanea” (Alex Craffonara).

La majun nöia da Runch. La ćiasa de Hubert dla Rosa.

Ćiasa nöia de Piero y Ida.

480

Tëmp y paurs L’ann à metü man cun tröpa nëi, i pröms mëisc dl ann n’é nia stà frëić, i ultimi dis de forà ê plütosc ćialć y döt delegâ. L’aisciöda é stada plütosc mola, fëgn él chersciü assà, madër che i paurs s’à dër stentè da le mëte te majun, al plovô pö tres indô. Artigö él inće chersciü cotant, ćinamai pöfl. I mëisc otober y novëmber é sta dër da bel tëmp. Ai pröms de dezëmber él spo gnü la gran nëi. Al é bele plü co vint agn ch’al ne n’à nia novü tan tröp te n tëmp tan cört. La jënt metô man da gnì grama. Al gnô jö lovines y valgügn à ćinamai metü man da desparè jö i tëć dles ćiases y majuns.


Rina

La bela ćiavala „Kirra” de Lois de Hones à ciafè a Balsan le titul de campionëssa provinziala (ćiavales de trëi agn). Vigne ann vëgn les plü beles ćiavales borjades y tutes sö tl „Stammbuch der Jungstuten”. Na gran sodesfaziun por le zidladù. FORA DLA VITA DLES UNIUNS Stödafüch y Cor Col dla Vedla En domënia, ai 30 de merz, à le corp di Stödafüch, adöm cun le Cor Col dla Vedla, podü inaudè le magazinn di stödafüch nü y le local da proa da ćiantè. Do la mëssa zelebrada da siur Iaco Ploner y abelida dal Cor Col dla Vedla, é la popolaziun jüda en prozesciun sö dal magazinn, bel infornì sö por l`ocajiun, acompagnada dala musiga da Rina, de-

N bel mandl de nëi salüda la jënt che röia sö te paîsc.

481


Rina

Le tai dl slauh.

boriada cun i stödafüch, le cor Col dla Vedla, i portabandira dla bassa Val Badia, autoritês rapresentantes di stödafüch dla provinzia y dla valada, autoritês politiches provinziales y locales. Ingrid Elliscasis, tla funziun de moderadëssa, à spo daurì la pert ofiziala, olache deplü autoritês à tut la parora. Le comandant Florino Ferdigg à splighè i laûrs che é gnüs fać, y à rengrazié düć chi che à contribuì al bun garatè dl frabicat renové: les firmes, i lauranć, dötes chës porsones che à daidé y fat sorvisc gonot inće debann. N rengraziamënt ti é inće gnü sport ala Provinzia y al Comun de Mareo por le sostëgn finanziar. Inće le presidënt dl Consëi Provin482


Rina zial Dr. Luis Durnwalder é rovè adalerch en chësta ocajiun. Al à spo sotrissé l’importanza dl volontariat di stödafüch dantadöt te de pici paîsc n pü’ a desman sciöche Rina. Ingrid à inće portè dant n pü’ la storia dl corp di Stödafüch dal 1972, ann de fondaziun, inant. Por bëgn 10 agn à i stödafüch albü so magazinn te cianoa dla ćiasa de Lois Mellauner dl Cöstner. Dal 1980 él spo gnü fat sö n magazinn söinsom paîsc, che gnô cun l’aumënt dl numer di mëmbri y injins da ann a ann tres plü strënt. Porchël él gnü tut la dezijiun de l`amplié y renovè le frabicat. Atualmënter fej pert dl’uniun 34 mëmbri atifs y 13 fora de sorvisc. Inće Pire Rungger, presidënt dl cor

Col dla Vedla, à tut la parora y à presentè cun ligrëza le local da proa nü dër garatè. Inće ël à rengrazié düć chi che à contribuì al bun garatè y sambëgn inće la Provinzia y le Comun por le finanziamënt. Siur Iaco à spo benedì le frabicat nü. Dr. Luis Durnwalder n’à nia spo taié la vëta, mo sciöch’al é usanza pro n magazinn di stödafüch, le slauh. Dedô é la festa jüda inant cun les melodies fines dl trio di Cors da Munt y dla Musiga tratan che düć i atri s’la cuntâ pro n bun bufé. Dala sentada anuala él gnü onorè trëi mëmbri di stödafüch por i 15 agn d’ativité: ara se trata de Heinrich Pallestrong, Albin Sottsas y Amadio Ferdigg.

483


Rina Musiga da Rina

484


Rina Storia dla musiga Pro la musiga bàion pordërt de na refondaziun, inće sce chi da Rina baia dla musiga nöia. Deache la pröma musiga é bele gnüda metüda sö l’ann 1928. Fondadù y pröm dirighënt é stè Nin da Ianesc (Natale Gasser). La musiga â ma chi 15-16 musicontri y sonâ dantadöt pro les festes de dlijia te Ultim iade cun la troht vedla. paîsc. Tratan la vera él gnü zedü cun l’ativité ćina l’ann 1946 conzert da Nadè dl 1983. Na dërta mancanch’an à indo metü man da fà proes dur ne n’êl nia, i musicontri â düć na regolares, sot ala bacheta dl dirighënt braia foscia y na ćiamëja blanćia. Chësc Milio Rungger (le cargà de Linert) Le ćina dl 1985, festa dla refondaziun, olapröm iade à la musiga sonè dala festa di che ai à spo ciafè la troht nöia. Incö, do 40 agn da prou de siur Valire ai 2 de jügn 25 agn, cumpëda la Musiga da Rina 50 dl 1947. Al s’â abiné 30 musicontri y al musicontri, plü cinch margatenteres y ê nasciü d’infora inće na picia „Böhmi- dui portabandira. Dirighënt é stè ćina de sche” suranominada la „Katzenmusik”. setember Josef Pedevilla y da dailò inant Dl 1958 é spo la musiga gnüda lasciada à le jonn Reinhard Ferdigg tut sö chësta sö por rajuns che ne n’é nia ćis tleres. inćiaria. Presidënt é Florian Rungger. Bele ti agn 70 gnôl indó baié da mete sö na musiga, mo ćina ala refondaziun àra doré 25 agn. Dl 1983 à Fonjo Winkler Publicaziun: de Sciomun tut tles mans l’iniziativa. Ai ”25 agn Musiga da Rina” 12 de merz de chël ann él gnü organisé I avenimënć plü por monü dla storia tl’ostaria Dal Cargà na incuntada che à albü na gran partezipaziun. Ciamò n che dla musiga pon ciafè te na picia publicasëra él nasciü le pröm consëi dla musi- ziun che la musiga à lascè fà por chësc ga nöia. La motivaziun di musicontri é iubilè. Dlungia la storia ciafa i leturs spo grana, tan che tröc à instësc metü a de- inće intervistes a porsones che à albü o sposiziun de sü scioldi por se cumprè à da fà cotan cun la uniun, curiositês sön le stromënt. La bachëta da dirighënt é la bandira, ativitês dla uniun, momënć gnüda tuta tles mans da Herbert Ferdigg. d’aurela cörta y na descriziun dla troht Le pröm iade à spo la musiga sonè pro le nöia. Daidé pro la realisaziun de chësc 485


Rina pice liber, sot ala coordinaziun de Lorenz Rungger, à Florian Rungger, Martina Untergassmair, Christine Ferdigg, Alex Craffonara, Lois Ferdigg, Andreas Ferdigg, Felix Pallestrong, Annelies Ferdigg, Raimund Promberger (impaginaziun) y Josef Pedevilla (logo).

rol èl inće gnü onorè deplü musicontri dla Musiga da Rina por süa ativitè tl’uniun.

Festa dles Musighes y iubilè de 25 agn dla musiga da Rina La festa dles musighes é n avenimënt particolar, che l’Uniun dles Musighes dla Val Badia mët a jì vigne dui agn te n ater paîsc. Ai 7 de setember ti àra tochè ala musiga da Rina da organisé la 16ejima incuntada dles Musighes dla Val Badia. Les musighes é indó rovades adöm do che la pröma incuntada é stada dan da 33 agn dl 1975 a Al Plan. Laôta é chësta festa gnüda inviada ia sön iniziativa de Franz Call de Iosc. Do l’ingrès tl ćiamp dl sport cun les Musighes da Colfosch/Corvara, La Ila, San Ćiascian, La Val, San Martin, La Pli, Al Plan y Rina (al manćiâ la Musiga de Badia) él gnü zelebrè na mëssa dal ploan siur Iaco Ploner cun la cornisc musicala de dötes les musighes. Inće sce le tëmp ê malsigü él rové adalerch tröpa jënt ala mëssa dla domënia y domisdé ai conzerć de vigne musiga. Tut pert à inće la Musiga di jogn di paîsc dl’Alta Val Badia che s’à lascè aldì cun n valgügn toć y à mostrè gran savëi. Tratan la pert ofiziala él stè da aldì tröc rengraziamënć, lalć, incorajamënć da pert dles autoritês, parores che ti à fat ligrëza a düć i musicontri y ales musicontres söl post. Da pert dla Uniun Musighes de Südti486

Lois dl Schlosser 40 agn de musiga (25 agn musiga da Rina y 15 agn musiga da Deutschnofen).

La bela troht nöia.


Rina

15, 25 y 40 agn pro la musiga.

Porsones che Ă contribuĂŹ ala realisaziun dla troht.

487


Rina

Festa dles musighes.

La Musiga à te chësta ocajiun de iubilè de 25 agn inće podü se vistì por le pröm iade la troht nöia. Chësc guant é inće gnü presentè y splighé tl particolar. Jonëza da paur

Le presidënt Florian Rungger.

488

Jüc invernai söla nëi dla jonëza da paur Ai 10 de forà à la jonëza da paur organisé de vigne sort de jüć söla nëi. N gröm de grups é rovà adalerch a passé na bela domënia de devertimënt. Vigne grup da trëi messâ trà na liösa da fëgn sö pert, spo ji en trëi sön un n pêr de schi, spo sié jö na stangia y endô debota derevers al travert. I mius é gnüs premià. Al pröm post é rovà chi da Ćiastel, al


Rina

secundo post n grup dla Val d’Isarch y al terzo post chi da Bornech. Chisc y düć i atri à podü pié do n bel pest. Al ê inće da stomè tan che n te’ pice porcel pesâ. Chi che rovâ plü dlungia al dër pëis, podô sal tó a ćiasa. Chësta fortüna à albü Elisabeth Wenter, la surastanta dla jonëza da paur de Südtirol. Festa dl Cör de Gejù: Al pröm de jügn é n grup de jogn jüs sö Pre Rié a fà füch. Döt le domisdé s’ài porvé da chirì adöm lëgna da la impié spo da sera. Pro na bona cëna él spo gnü ćiantè y sonè ćina tert. Farmer’s party Ai 15 de novëmber él gnü metü a jì la secunda ediziun dla festa di paurs. Al é indô stè n pêr de jüć cun grups da cater. I mius é indô gnüs premià: pröm post: i paurs jogn da San Martin, secundo post:

chi da La Pli y terzo post: i paurs jogn da Antermëia. En chësc ann él inće gnü dè ca na recordanza a düć chi che à tut pert, na scëiba de lëgn cun la scrita lassura „Farmer’s party by night”. N’edema dedô, ai 22 de novëmber, él stè les lites nöes. Tl comité nü él rové ite: Martin Sottsass (surastant), Evelyn Ferdigg (surastanta), Manuel Rungger (vize surastant), Christin Clara (vize surastanta), Thomas Huber (cassir), Patrick Clara (scrivan), Alex Ferdigg y Denis Mellauner (mëmbri dl comitê). Uniun dl Sport Inće l’uniun dl sport à en chësc ann albü l’onù de inauguré les infrastotöres nöes. Tratan i ultimi dui agn èl gnü fat val’ mudamënć ti locai da se mudé, al é 489


Rina

I tifosi „critics”.

I tifosi ”calms”.

490


Rina

Na scuadra de jones.

Les vedles glories.

491


Rina gnü arjigné n implant da scialdè a gasöre, la ütia vedla é gnüda trata jö y al post de chësta él gnü fat sö n bel implant multifunzional. A fin é inće jüs i laûrs por la picia plaza artifiziala da alenamënt. En ocajiun dla ultima partida de campionat de secunda categoria, olache le Rina à slüt jö cun de bugn resultać le campionat, él gnü organisé na picia festa plajora por düć i sostignidus. Al é gnü śughé deplü partides danter ex- sogadus, sostignidùs critics y calms, sponsors, jones da Rina y da La Plì. Les partides é stades dër combatüdes y sambëgn inće da rì. Chësta contlujiun dl campionat ti à salpü dër bela a düć canć. 7° Mëmorial Giovanni Craffonara Inće le tornè ormai tradizional de mez isté é indô gnü śughé fora danter les scuadres dla Val Badia. En chësc ann à tut pert les scuadres da La Val, de Mareo, San Martin y Rina. Le trofè é restè en chësc ann te paîsc. Lorenz Rungger, capitan dla scuadra y coalenadù cun Kalle Pedevilla à podü pié do le trofè dan les scuadres dl Mareo, San Martin y da La Val. Consëi de formaziun L’ativité dl consëi de formaziun de paîsc é indó stada dër interessanta y plajora. D’aisciöda él gnü organisé deboriada cun aconsiadus dla cöra na picia festa por la jënt de paîsc dai 60 agn insö. Do na mëssa dër sintida, zelebrada da siur Iaco, él stè Franz Vittur che à tignì n referat „Vire la terza eté cun serenité”, 492

che ti à dër plajü a düć. Spo é le domisdé jü inant cun aurela cörta y de vigne sort de bun patüc da mangé. Por plü sëres él gnü organisé n curs da ilominé les ćiases y da realisé trasparënć por les finestres, por abelì le paîsc en ocajiun dla Mëssa Noela de Siur Klaus. Esther Rungger à endô tignì le curs de movimënt, musiga y bal por i pici dla scolina. Al é inće gnü organisé deplü referac. Ćiacia N iagher cunta: Degügn n’é bugn da ciafè fora la gauja, ćiodiche i bëć da rehl toma sö da ann a ann plü sleć. Esperć che à osservé y studié la manira de vire de chësc salverjin à da tröc agn incà pordiché ch’al é massa rehli te nüsc raiuns. Mo inće śëgn ch’al n’é cotan demanco – i sun rovà al punt plü bas da 40 agn incà – n’é la cualité nia miorada. Inće le raport bëch-müla, che dess do i esperć ester 1a 1, é inće prësc arjunt. Por sforzé le iagher da stlopetè les müles, él gnü tut le provedimënt de partì sö i bëć avisa do le numer dles müles stlopetades l’ann denant: le 60% bëć plü o manco madüs y le 40% bëć de n ann. I asos mandli bambi - é gnüs detlarà bëć y po gnì stlopetà sciöche tai. Cotan de inverns passà é stà lesiers y i salverjins n’à patì no fan no frëit. Implü él valgönes scalires che vëgn implides bele da d’altonn cun de bun fëgn. Do la gran novera inćer San Micorà é i cerfs robatüs sura la si dla scalira de Col dles Scofes ite y te püces edemes ai mangé döt le pramì destiné ai rehli. Do Nadè nen n’à spo i iagri menè sö döes ćiaries


Rina

Felix à abiné n bel ćiamurc.

493


Rina cun le gran ćiaval de Lois de Hones y à inće spo fat la si plü alta. Le numer di abatimënć scrić dant dal’autorité provinziala é en gran pert gnü arjunt. Al é avanzé n cerf, valgönes müles, dui ćiamurc y düć i loi. Chësta ćiacia ghira tröp tëmp y da i fà le guern a n ćian ôl ester na gran paziënza y tröp savëi.

An mess ojorè i tiers de bosch.

494

Ti 50 agn ch’i me recordi é chësc le pröm ann, ch’al n’é nia gnü stlopetè n galeder, scebëgn che chësc bel vicel de munt i fej la gola a vigne iagher. Chësta ćiacia - dai 15 de otober ai 15 de dezember - é dër condizionada dal tëmp: le ial ćianta mâ da tëmp töme, nia frëit y la doman mëss ester chîta, zënza na fira de vënt. Da messé inant él inće gnü stlopetè diesc olps.


Al Plan

Al Plan • Giuvani Pescollderungg

Le ćiastel y les tramadöres de ćiampanì.

Benedisciun y inauguraziun dles ćiampanes nöies (1920). Plü iadi al dé se lascia aldì les ćiampanes dai ćiampanis de nostes dlijies. Les ćiampanes acompagnëia la porsona y la comunité por döta la vita, dal bato ćina ala mort. Te vigni ploania à les ćiampanes süa storia particolara. Plü dadî êl ma trëi ćiampanes sön le ćiampanì d’Al Plan: la grana dl 1612, la mesana dl 1720 y la picera dl 1824. La mëndra â pordërt le medieje 1500, mo an l’à corada danü l’ann 1824, deach’ara â trat na sfëssa. Dl 1896 él ćiamò gnü pormez döes ćiampanes. Dl 1917 à Al Plan messü dè jö cater ćiampanes da corè canuns por la Pröma Vera. Romagnü êl ma plü la mëndra de 85 chili, chëra ch’an tol incö da sonè l’angonia o da trà ala fin, sciöch’an dij te Mareo. Dl 1920 él gnü fat le contrat cun la firma Luigi Cavadini da Verona che à corè 5 ćiampanes nöies. Vigni ćiampana à ciafè so inom cun na iscriziun: Maria (1129 kg): Defunctis ploro, pestem fugo, festa decoro Vigilius (791 kg): A peste, fame et bello, libera nos, Domine Enricus (578 kg): A fulgure et tempestate libera nos, Domine Franciscus (342 kg): Venite, adorate Dominum Antonius (140 kg): Fides, spes, caritas

495


Al Plan I sun indô rovà ala fin dl ann y dötes les televijiuns y i folieć locai, nazionai y internazionai ćiara indô al ann che s’un é jü y recorda i avenimënć plü significatifs, sides plajors co inchersciors. Fora por nosc püre monn martorjè él indô stè veres, meseries, maraties y mort, desgrazies y catastrofes naturales. Prepotënza, sënn, invidia y ingordia é les plaies de nosc monn bagné de sanch y de leghermes. Al fala la buna orentè, la comprenjiun, l’amur y la pêsc. N lomin de speranza vëiga l’umanité te Barack Obama, le presidënt nü afroamerican di Stać Unis dl’America. A livel nazional recordunse ch‘al é tomè le govern Prodi de zënter-man ciampa y che les lîtes da d’aisciöda é indô gnüdes davagnades da Berlusconi (zënter-man dërta). Dales lîtes provinziales ala fin d’otober s’à ciafè le partì de maioranza SVP bindebò de scassada; la lista autonoma Ladins Dolomites n’à nia arjunt le mandat sperè. N avenimënt de ligrëza por döta la diozeja é stada la vacanza dl papa Benedët XVI a Porsenù. Nos ùn ćinamai albü la gran fortüna da l’odëi te nosta valada, a Oies, olach‘al é nasciü Sant Ojöp Freinademetz. Baldi püć dis dedô la noela prësc nia da crëie dla mort de nosc vësco Chës Costes indô n iade beles blanćes. Wilhelm Egger. Ćiamò dan la fin dl ann unse aldì che le papa à nominé vësco le teologh de etica dr. Karl Golser che gnarà consacrè vësco ai 8 de merz dl 2009 tl dom da Porsenù. Por nosc paîsc é stè l’ann barest 2008 n ann plü o manco normal, inće rich de ligrëzes y de sodesfaziuns. Baldi messunse pluré la mort de döes porsones ćiamò ti plü bi agn che à messü lascè la vita te na desgrazia: Umberto Adamo cun le motor (52 agn) y Lois Valentin da laurè de lignan te bosch (20 agn). Por ći che reverda le tëmp él gnü dit y scrit che l’ann 2008 é stè n ann cun tröpes prezipitaziuns y da 50 agn incà le plü ćialt conscidran la temperatöra mesana. Dal’atra pert à metü man l’ann cun n bel ferdun (17 gra ai dui de jenà) y de dezëmber unse albü tröc dis danter 15 y 18 gra de frëit da doman. Novü àl i pröms mëisc dl ann plü gonot, mo mai dër tröp. Les gran noveres é gnüdes ala fin de novëmber y dan mez dezëmber (indöt n bun Catarina Lanz injopada ia tla gran novera. meter te paîsc y passa dui metri sö alalt). 496


Al Plan

Les üties de Senes sot le pëis dla gran nëi.

Tan de nëi dan Nadè n’àn ti ultimi 50 agn bëgn mai odü. Na bela cutra por sconè la natöra, de bunes resserves d’ega y na sajun da d’invern assigurada. Movimënt dla popolaziun Ai 31 de dezëmber 2008 cumpedâ Al Plan 1.579 abitanć, döt le Comun de Mareo 2.869. Nasciüs: dl 2008 él nasciü 19 viadus (10 mitans y 9 mituns) Stanca Vanessa Taibon Vanessa Daverda Emma Pescoller Rafael Ploner Giacomo Regis Ginevra Call Lucy Comploj Nikolas Videsott Pia Maria Elisabet Leimegger Michael

Taibon Alexander Promberger Jan Paul Kastlunger Mia Frenademetz Elisa Coppola Gabriel Erlacher André De Magistris Lorenzo Baldanello Giulia Maria Ties Isabel

497


Al Plan Maridà: dl 2008 s’à maridé 9 pêrs Taibon Romana (Al Plan) cun Viverit Luciano (Milan) Trebo Maria (Al Plan) cun Oberhofer Martin (Natz-Schabs) Palfrader Pamela (Al Plan) cun Paratscha Werner (San Martin) Mutschlechner Sandra (Al Plan) cun Alberti Nicol (Al Plan) Ties Franca (Al Plan) cun Sorà Ivan (San Martin) Nocentini Chiara (Balsan) cun Rovara Alberto (Al Plan) Plazza Claudia (Al Plan/Mantëna) cun Tavella Igor (Badia) Call Silvia (Al Plan) cun Deval Martin (La Val) Rubatscher Elisabeth (La Val) cun Feichter Walter (Al Plan) Morć: dl 2008 él mort 10 porsones (4 ëres y 6 ëi) Zilia Tasser, vëd. Crazzolara Maria Maneschg, vëd. Tamers, da Ćianëi Umberto Adamo (“Umbi”) – Bornech Maria Taibon, vëd. Frontull, dal Tistler Karl Manfred Krämer Vighile Salesi, dal Sauter Lois Valentin, dal Postmeister Tone Comploi, dal Tabach Franz Erlacher, da Torpëi Emma Pedevilla, vëd. Trebo, da Parü Zilia Tasser, de Sorega, ê da San Ćiascian, mo l’ultimo tëmp àra passè a Al Plan pro süa fia Cristina, porchël éra inće gnüda sopolida tla cortina d’Al Plan. Zilia à messü soportè döes de gran crusc te süa vita. Te na desgrazia sön strada àra pordü so om romagnon adora vëdua. Plü tert é inće mort so möt sön strada, tla plü bela flu de süa jonëza. Maria ê la plü vedla tla familia da Ćianëi y â maridé le tistler Franz de Burćia (Tamers), mort l’ann 1994. Dan da gnanca n ann él mort le fre Pire y dan trëi agn la só Loise. Maria ê na porsona scëmpla che jô plütosc püch danter jënt. 498

22.03.08 16.04.08 09.05.08 14.05.08 17.06.08 07.07.08 19.07.08 14.08.08 04.09.08 23.12.08

72 agn 77 agn 52 agn 84 agn 68 agn 96 agn 20 agn 81 agn 69 agn 77 agn

Te na burta desgrazia cun le motor à pordü la vita Umberto Adamo, da Bornech, mo che viô a Al Plan, deach‘al â maridé Ingrid Pedevilla, la fia de Bepo Pedila. Al â impormò 52 agn. Al laurâ sciöche tecnich pro la Telecom, ê na porsona sportiva y plëna de vita y sü compagns ti dijô „Umbi”. Maria dal Tistler à laurè tröc agn tl ćiamp turistich jon a sorvì te deplü ostaries y hotì, cotan d’agn tl Hotel Armentarola a San Ćiascian. Maria â maridé le verdaćiacia Albert dal Casun (Frontull) da La Pli (Biei daéte), mort dl 1990. Cun Vighile dal Sauter ne s’un é nia


Al Plan

Zilia de Sorega

Maria da Ćianëi

ma jüda la porsona plü vedla dl paîsc (96 agn) y l’ultimo di fondadus dla musiga (1929), mo i ùn inće pordü n tòch d’Al Plan. Vighile dal Sauter ê na porsona bëgnorüda da düć, istruida, interessada a döt, mo inće ligherzina y da matades. Por tröc agn àl laurè tl’aministraziun publica sciöche més comunal. Sciöche soldà àl inće tut pert ala campagna tl’Africa. Sü hobbys preferis ê jì a pësc, ćiantè en compagnia y sonè la chitara. Berba Vighile é stè dî bun. Ćiamò do i nonant’agn jôl fora por paîsc bel rodunt y cun na dërta flötena. L’ultimo ann àl passé tla Ćiasa de Palsa a San Martin. La burta noela dla desgrazia ai 19 de

Maria dal Tisler

Umberto Adamo

messè, te chëra che le jonn Lois Valentin de Horst dal Postmeister y Edith de Bolser, de apëna vint agn, à pordü la vita, à tochè le paîsc, mo inće döt le comun de Mareo y la valada intiera, sciöche n temporal cun tarlis, tonns y granijores amez isté. Le jonn Lois che lasciâ jö taies cun n so compagn te bosch a Lungiarü s’à ciafè tragicamënter na taia ados y i socursc dl Aiüt Alpin y di doturs n’à plü podü fà nia. Lois laurâ da feur cun so pere Horst, mo sc’al ê invalgó da daidé, dantadöt ala fin dl’edema, êl dagnora da tó ca. Al ê n jonn ligherzin, plëgn de buna orentè y dër atif. Al fajô pert dla scuadra de socurs dl Aiüt Alpin de Mareo, de

Karl Manfred Krämer

Vighile dal Sauter

499


Al Plan

Tone dal Tabach

Franz da Torpëi

chëra che so pere Horst é presidënt. Da püch êl gnü nominé comandant dla compagnia di scizeri d’Al Plan. Na gran cumpëda de jënt é rovada n pü da indlunch adalerch a tó comié dal jonn Lois. Baldi n’él por morì degüna eté scrita dant. Canche Chël Bel Dî chërda, él da lascè döt cant y jì. Por nos magari ri da capì. Söla pilora (santa) da mort dl jonn Lois pon lì: La vita è: en nio co vën y s’an va al ci sarënch. La vita è: en dé d’isté co va a finì tl’eternité. La vita è: to tomp da somené, spo ciafaràste ći co è merité.

Lois dal Postmeister

500

Emma de Gherino

Tone dal Tabach n’ê nia maridé. Na vita intiera él stè fant da paur söl lüch de Pinćia jö Mantëna. Al s’â fat sö na ćiasa tla zona Pelegrin, olach‘al à vit dô ch‘al é jü en ponsiun. Al fajô de vigni sort de te’ pici scüfs y â deplü iać che ti fajô compagnia. Tone dal Tabach ê na porsona scëmpla y chîta y tl chît s’à inće destodé ia süa vita. Franz da Torpëi à laurè y stracè na vita intiera söl lüch da paur da Torpëi. Al n’ê nia maridé, al viô adöm cun so fre y sües döes sorus. Al ti à zinghiné le bòt y do da cört tëmp t’ospedal àl messü morì. Emma Pedevilla, da Parü (La Pli), maridada Trebo y bele plü agn vëdua, é stada l’ultima di diesc defunć che Chël Bel Dio à cherdè a miù vita dl 2008. Ara é morta dui dis dan Nadè, do avëi passè l’ultimo tëmp te Ćiasa de Palsa a San Martin, deach‘ara ne se stô nia plü cis bun. Emma da Parü é stada te süa vita te deplü posć a laurè.


Al Plan En cört fora dl’aministraziun publica Le comun de Mareo dà fora regolarmënter vigni dui mëisc la plata d’informaziun „Le saltà” che röia te dötes les families. La popolaziun vëgn insciö al savëi dles ativitês y dezijiuns tutes dal consëi y dala junta. Porchël orunse chilò recordè ma n pêr de cosses ch‘i aratun importantes por le paîsc y le comun. Ala fin d’otober ti él gnü presentè ala popolaziun le „Plann de svilup 2008 – 2018” laurè fora te tröpes sentades, reuniuns y discusciuns da deplü grups de laûr che s’à fat pinsiers concreć sön le dagnì de nosc paîsc y comun. La coordinaziun di laûrs à surantut döes porsones competëntes da foradecà: Marlene Preims y dr. Alois Kronbichler.

Cater é i punć de majera importanza: 1. Svilup cultural 2. Economia 3. Ecologia comunala 4. Urbanistica Al va debojëgn da cherié na comunité via fajon na politica por y cun la popolaziun. An ô ti dè importanza ales families, ala jënt atempada y ala jonëza, incrementè la cultura y la formaziun, i sorvisc soziai y sanitars. Por ći che reverda l’economia é le turism zënzater le fatur plü important, mo al dess colaurè miù cun l’agricoltöra, l’artejanat y le comerz. La proprieté di paurs se mirita plü respet, an mëss impedì la venüda de nosta tera y chirì la colauraziun cun i comuns incëria. Le raiun dl sport y de recreaziun „Ćiamaor” mëss ćiamò gnì revaluté miù. Baian de ecologia ne podunse nia se

Sëra d’informaziun cun l’ombolt y sü colauradus.

501


Al Plan

La popolaziun ascuta pro cun interès.

desmentié che nosta natöra y nosc ambiënt é les lercs vitales por nos y por nüsc mituns. I orun respetè, sconè y tignì nët nosc paîsc, sensibilisé y responsabilisé la popolaziun da evité, tan inant ch‘ara va, la produziun de ciomënt y da despartì miù ći che ne va nia da evité. I orun chirì formes de energia che pësa demanco sön l’ambiënt, fà bel cun nosta

Le Mareobus (citybus) coliëia Al Plan cun les fraziuns y Pederü.

502

ega y sensibilisé la jënt por n frabiché sann. Tl’urbanistica mëss le comun fistidié che les regoles tl frabiché vëgnes respetades. Al é da fà döt le poscibl por evité le fenomenn negatif dl „turism dles secundes ćiases”. I messun sparagné cun le terac y mantignì les sperses vërdes d’Al Plan, mo zënza ti tó ala jënt dl post la poscibilité da frabiché. Na comisciun dla viabilité laora fora n conzet por le trafich tl paîsc d’Al Plan. Al dess gnì cherié zones zënza trafich, respetivamënter da trafich limité. Al é da sostignì l’ampliamënt di trus da jì a spazier y cun la roda. Ideal foss la costruziun de na zirconvalaziun. Na vijiun plütosc futuristica é n lian dla ferata danter Al Plan y Cortina d’Ampëz. La popolaziun à aprijé dassënn l’istituziun dl „Citybus” o „Mareobus” che


Al Plan roda te paîsc y coliëia inće le majer zënter dl comun cun La Pli, Longega, Rina y Pederü. Chi che n’à nia n auto, mo sambëgn inće chi che l’à, é invià da anuzé chësta comodité. La scora vedla dess gnì ressanada y laurada fora y gnì metüda a desposiziun estlusivamënter por les uniuns dl paîsc y sües ativitês. Tres n Plann de svilup 2008-2018. stüde déssel gnì analisé i vantaji y svantaji dla plaza dles festes y manifestaziuns, sce fà les festes y les manifestaziuns te plaza dan

la scora vedla, o ma i conzerć dan scora vedla y les festes alaleria tl raiun de Chi Pespësc. Sce Al Plan é bun da realisé ti proscimi agn na pert dles propostes ch’i ciafun tl „Plann de svilup 2008 – 2018”, él bele cotan de fat. Cun impëgn y buna orentè, y sce an tëgn adöm, vara dessigü da fà de vigni sort por le bëgn dl paîsc y dla comunité. I Resc à ćiantè a onur de Dî y por daidé de püra jënt Inanter Nanü y Santaguania él indô jü ot grups de resc fora por les ćiases y ti hotì a portè la noela dl nadè dl salvatur y a trà ite spënores por daidé de püra jënt tla meseria, chësta ota por daidé finanzié n proiet a Bamurey tl Sudan, olach‘an ô fà sö na scora, na dlijia y n pice ospedal.

Benedisciun di resc te dlijia denanche pié ia fora por les ćiases.

503


Al Plan Vint agn de vera tl süd dl Sudan à condüt la popolaziun te na gran meseria y tla desperaziun. Tla ploania d’Al Plan él gnü ofrì 8.700 euro, che é na gota de ći ch‘al é gnü ite sura döt Südtirol. Mo inće le gran mer é ma fat de gotes d’ega. La solidarieté y la buna orentè po daidé cotan. Tröpes families tol sö cun ligrëza i Resc te ćiasa y ofrësc inće ion, deach‘ares é sigüdes ch‘al porta fortüna. Sura porta à scrit i Resc cun crëda: *20-C+M+B-08* (Christus Mansionem Benedicat = Gejù Crist benedësces chësta ćiasa). Al n’é nia val’ plü de bel co l’audanza de benedisciun! Implü po les lëtres C+M+B inće nes recordè l’inom di Trëi Resc: Casper, Marćiun y Baldassè.

1

Les statues de nëi à fat bela figöra te Pinćia dal Cone

La tradiziun va inant. Da 18 agn incà röiel adalerch incër mez jenà artisć da deplü perts dl monn por le Festival internazional de scoltöres de nëi. Dai 14 ai 16 de jenà él indô stè n gran noto te Pinćia dal Cone, söl ur dla strada prinzipala Catarina Lanz. Diesc scuadres de trëi porsones, gnüdes da n pü dlunch adarlerch (Italia, Argentina, Germania, Olanda, Austria, Polonia, Canada, Singapore y USA), à zumprè y taié, sferié y limé cun de vigni sort de massaries por cherié fora de n gran cadrel de nëi dlaciada de beles scoltöres che é gnüdes amirades, aprijades y fates jö dai foresć y dala jënt dl post. A iudiché i laûrs d’ert él indô stè le publich che ti à assegné le pröm pest 1.pest: „I mać dl monn” (America) 2.pest: „La vita tla munt” (Canada) 3.pest: „Cuntra le frëit” (Scora da Laas)

504

2

3


Al Plan ala scoltöra americana „I mać dl monn”. Al secundo post él rové „La vita sön munt” dla scuadra canadeja y i studënć dla Scora profescionala dla lauraziun dl ermo da Laas à davagné le terzo pest cun l’opera „Cuntra le frëit”. Baldi ti él atira arsì al col ai laûrs apëna rovà n tëmp ćialdin y töme, inće cun plöia y nëi mola, che i à defata indeblì y n pü roviné. La scoltöra americana, che â trat le pröm pest, à messü la capì por pröma. Bele do dui dis éra en pert tomada adöm. Sciode! Al Plan festejëia sü campiuns dai schi Manfred y Manuela Mölgg. Manfred à davagné la copa dl monn de slalom 2007-08 y Manuela é rovada terza tla tlassifica generala de slalom lerch Gran festa de ligrëza en lönesc sëra, ai 17 de merz, sön plaza de dlijia d’Al Plan, en onur de Manfred y Manuela Mölgg, da püch rovà a ćiasa da Bormio do na sajun agonistica fantastica. Manfred n’à nia ma davagné süa pröma gara de Copa dl Monn (slalom a Kranjska Gora), mo al s’à inće portè a ćiasa la picia copa de cristal de slalom. Implü él ćiamò rové terzo tla tlassifica generala de slalom lerch. Le medemo travert tl slalom lerch à inće arjunt süa só Manuela. La defilada é piada ia dala plaza dl Sport Center Mareo: i mituns dl schiclub cun bandires, i maestri dai schi cun chentli, la musiga Catarina Lanz y n gromun de mëmbri y simpatisanć dl Fanclub Mölgg cun sü dui corusc dominanć: fosch y ghel. Sön na bela gücia trata da

Festa a Manfred y Manuela Mölgg.

dui ćiavai fosc de Andrea de Mena gnô do i dui campiuns, le presidënt dla junta provinziala Luis Durnwalder y l’ombolt de Mareo Fortunato Ferdigg. La plaza de dlijia ê toćia y plëna de jënt dl post y de foresć. Parores de ligrëza y reconescënza por Manfred y Manuela é gnüdes dal ombolt, parores de lalt y na scincunda ti à inće sport le presidënt Durnwalder. Al ne podô nia falè i salüć y les congratulaziuns dl assessur Florian Mussner, dl presidënt dl Skirama Plan de Corones Kurt Lüfter, dl surastant dl Fanclub Luca Complojer y dl comandant dla Verda de Finanza Attilio Caoli. Emoziun, mo inće gran ligrëza y sodesfaziun ti conesciôn sura a Hans de Corcela che é stè n gromun d’agn presidënt dl schiclub y à sperè y somié na vita intiera da podëi 505


Al Plan

Congratulaziuns da pert dl ombolt Fortunato Ferdigg.

Manfred Mรถlgg cun la copa de cristal de slalom.

506


Al Plan odëi n dé n atlet de ćiasa söl scalin plü alt. Alexander d’Al Plan y sü compagns à cherié atmosfera cun sües ćianties adatades al’ocajiun. Sön n gran video àn ćiamò podü se gode i momënć plü entusiasmanć de Manfred y Manuela te chësta sajun. Pro deplü stonć gnô düć invià a ćiarćé la pasta „à la Mölgg” arjignada ca da Paul de Ćiasè y Ierghele de Martin. Tan de jënt contënta y dala buna löna ne vëigon nia lere. N lalt, n dilan y döt le bun a Manfred y Manuela Mölgg, mo inće ai atri atleć ladins plü jogn, che almanco un o l’ater sides bun da rové tles pedies de Manfred y Manuela. Insciö podunse vire inant emoziuns, ligrëzes y speranzes nöies.

Ai 5 d’aurì à le Fanclub Mölgg ćiamò metü da jì na sëra de festa tl salf dles manifestaziuns. Te chësta ocajiun él inće gnü presentè la mascotte nöia, le canarin „Mölggy”. Por ciafè n sponsor é Mölggy gnü lizité y aiudiché s’l’à Zeno Kastlunger, presidënt di implanć portamunt d’Al Plan. An ne s’à nia ma devertì, mo an à inće ponsè a n’aziun de solidarieté. Na pert de ći ch’é gnü trat ite, plü avisa 2.500,00 euro, ti é jüs ala assoziaziun cuntra la mucoviszidosa, por podëi studié y combate chësta maratia arpabla. Manfred Mölgg é inće indô gnü lité dai südtirolesc y dales südtirolejes sportif dl ann.

Lîtes parlamentares cun devënta dl zënter man dërta Le govern de Prodi (zënter man ciampa) é tomè y les lîtes antizipades amez aurì é gnüdes davagnades dal zënter man dërta y Silvio Berlusconi à indô tut le destin dla Talia tles mans. Ći pon mo s’aspetè? Co à pa lité le paîsc d’Al Plan por la Ćiamena y por le Senat? Ćiamena (i partis plü lità): SVP Partito Democratico – Veltroni Popolo della Libertà – Berlusconi Die Freiheitlichen Lega Nord – Bossi Zetoles dades jö

512 usc 122 usc 116 usc 50 usc 44 usc 976

Senat (i partis plü lità): SVP Partito Democratico – Veltroni Popolo della Libertà – Berlusconi Die Freiheitlichen Zetoles dades jö

527 usc 100 usc 99 usc 43 usc 875 507


Al Plan I stödafüch d’Al Plan y da La Pli festejëia ia Curt le sant protetur San Florian La pröma domënia de mà festejunse vigni ann San Florian che vëgn invochè cuntra le medefüch, y porchël él inće le sant protetur di stödafüch. I stödafüch d’Al Plan é jüs adöm cun la popolaziun en prozesciun ia Curt, olach‘ai s’à incuntè cun i stödafüch y la jënt da La Pli. Do la prozesciun fora por les campagnes da Curt te so bel guant da d’aisciöda à siur Heinrich Perathoner, ploan de trames les cöres, zelebrè la mëssa, abelida dales melodies plajores dla musiga Catarina Lanz d’Al Plan. La prozesciun ia Curt é dër sintida, porchël n’él inće dagnora tröc che tol pert.

San Florian, sant protetur di stödafüch.

508

Festa dla Pröma Comuniun En domënia, ai 18 de mà, él stè la gran festa por i mëndri de nosta comunité. 12 mitans y 7 mituns à podü jì ala Pröma Comuniun: Paul Cristofolini, Anita Castlunger, Anna Trebo, Elena Ties, David Doria, Melani Ploner, Martina Obwegs, Matthias Pizzinini, Maira Call, Kevin Kastlunger, Giulia Call, Asia Rungger, Jasmin Triggiano, Veronica Filippi, Mattias Comploi, Martina Kaneider, Christian Obwegs, Mara Castlunger, Angelo Marku. La mëssa é gnüda ćiantada dai scolars y la musiga Catarina Lanz à acompagné i neocomunicanć y la comunité te dlijia y à sonè do mëssa sön plaza dan calonia cherian na bela atmosfera da festa.


Al Plan

Gran emoziun da podëi ciafè le pröm iade la santa comuniun.

I pici dla Pröma Comuniun cun le ploan y les maestres.

509


Al Plan Ales mitans y ai mituns dla Pröma Comuniun ti va l’audanza che l’amur a Gejù y la fede cristiana romagnes tres vis, stersc, umils y sinziers te sü cörs.

Conzert d’aisciöda dla musiga Catarina Lanz.

Melodies d’aisciöda dla musiga Catarina Lanz y onoranzes a deplü musiconć Ai 24 de mà à la musiga Catarina Lanz d’Al Plan indô tignì so conzert d’aisciöda. Tl salf dles manifestaziuns à le presidënt Roland Daverda saludé les autoritês, les rapresentanzes da foradecà, i mëmbri d’onur y döta la jënt dl paîsc gnüda a d’ascutè sö les beles melodies imparades ite dala musiga cun impëgn y lezitënza por l’ocajiun. Sigisbert Mutschlechner y Markus Silbernagel, dui esperć de musiga, é gnüs invià a valuté la musiga instëssa. La serada é gnüda presentada da Diego Clara che à inće splighé en cört i tòć. Dan la fin dl conzert él gnü onorè n valgügn musiconć: Roman Mutschlechner y Lois Rindler

I 6 onorà cun distintif y diplom: Milio, Roland, Felix, Werner, Lois, Roman (da man ciampa).

510


Al Plan (portabandira) por 15 agn de ativité, Felix Obojes, Werner Ties y Roland Daverda por 25 agn y Milio Pisching por 40 agn de fedelté ala musiga. A chisc onorà ti à la musiga dediché fora dl program la marcia „Kitzbühlerstandschützen”. Pro la marcia „Die lustigen Dorfschmiede” à le percuscionist Victor Obojes batü le ritm sön n gran ancügn imprestè fora dal feur Horst dal Postmeister. N dilan particolar ti va ala Cassa Raiffeisen che à paié i invić y ai organisadus dl Memorial Mathias Call, musicont mort te na desgrazia, por süa spënora ala musiga. Ala fin dl ann à le dirighënt Andrea Pisching lascè, do önesc agn, la musiga d’al Plan por surantó chëra da La Val. Le dirighënt nü dla musiga Catarina Lanz é Klaus Kaneider, de Tone d’Andram.

Franco Pellizzotti à davagné la tapa y é gnü incoronè re de Plan de Corones.

91. Giro d’Italia: Franco Pellizzotti davagna la tapa sfadiosa “Al Plan – Plan de Corones“ Le Giro d’Italia, che n’â dan da dui agn nia odü por gauja de ćiarü, vënt, plöia y nëi la piza de Plan de Corones y â messü mëte le travert dla tapa sö Furćia, à albü ai 26 de mà de chëst ann plü fortüna y i organisadus dla tapa a cronometer Al Plan – Plan de Corones é gnüs premià por i sforc fać y por la buna organisaziun. Sön Plan de Corones él stè deplü davagnadus. Franco Pellizzotti à davagné la tapa de 13 km cun oramai 1.300 m de deslivel (pendënza mascima 24%) tl tëmp de 40 menüć y 26 secunć y é gnü incoronè re de Plan de Corones. Le spagnol Alberto Contador à defenü la „maglia rosa” y à inće spo ala fin davagné le

Alberto Contador à defenü la „maglia rosa” y à spo inće davagné le 91ejimo Giro d’Italia.

511


Al Plan 91ejim Giro d’Italia. Mo le gran davagnadù de chësta manifestaziun é stè Plan de Corones instës. Bun 15.000 coriusc, apascionà dl sport dla roda y fans, gnüs da indlunch adalerch, él gnü calcolè sön ur de strada da Furćia ćina sön Plan de Corones y sön le plateau instës. L’efet de retlam dla televijiun, che à portè les imajes de nosc raiun dolomitich fora por döt le monn, é stè enorm, à sotligné le surastant dl comitê dla tapa Zeno Castlunger. Na bela sodesfaziun por l’organisaziun, dantadöt por mirit dl bel tëmp, por i atleć ziclisć y por döta la jënt. Parores de lalt à inće albü l’ombolt de Mareo Fortunato Ferdigg. N dilan se mirita inće i tröc volontars che à daidé. Tan ërt ch’al é da jì sön Plan de Corones cun la roda sa inće nosc campiun dai schi Manfred Mölgg che n’à nia albü n’ora da rové sönsom.

Sce Al Plan ciafarà ćiamò n iade na te’ocajiun, él ri da dì. An odarà. Por sanć sö La Crusc La prozesciun por sanć sö La Crusc é por i maroi prësc plü sfadiosa che le iade de trëi dis en Jeunn. La sabeda, ai 7 de jügn, éson pià ia da Al Plan da scurënta nöt, dala mesa les trëi da doman, passan por Ćiamaor, Rit, Spëscia y Armentara y rovan do da cin ores sö La Crusc. Ti tòć plü ërć ne vëgnel nia panostrè. Do la mëssa tl santuar y na palsa cörta tl ospize-ostaria dlungia éson indô gnüs en prozesciun a ćiasa. Da canche siur Heinrich é inće ploan da La Pli, va les döes ploanies deboriada sö La Crusc. A chësc peregrinaje à tut pert indöt incër caranta porsones, inće cotan de ëres.

I peregrins maroi sön tru da gnì da La Crusc jö.

512


Al Plan Döt le paîsc en festa por i 40 agn da preo de siur Heinrich Perathoner Ai 21 y 22 de jügn à la comunité d’Al Plan orü recordè y festejé deboriada i 40 agn de sorvisc da prou de nosc ploan siur Heinrich Perathoner. Döta la ploania à fat impara cun ligrëza y inće le bel tëmp à dè so contribut. La festa à metü man la sabeda sëra cun na funziun te dlijiia y dedô la prozesciun cun ćiandëres incër la taela. Nia ma les finestres dles ćiases ê ilominades cun de bi motifs y simboi religiusc, mo inće söles tëmples dales perts fora y söles munts plü altes lominâ füć, crusc, cörs y caresc. La domënia da doman à la musiga acompagné siur Heinrich, sü familiars, amisc y compagns, da calonia jö dan dlijia, olache mituns dla scora elementara ti à dit sö na rima, metüda jö por l’ocajiun dal maester en ponsiun Giuvani Pescollderungg: Dan carant’agn ëise tut la lîta y de Dio minister sëise gnü; i plü bi agn de osta vita por i atri ëise ofrì sö. Le laûr da preo n’è nia saorì, iudiché da trepa jont; mo dagnora ëise proé da chirì dla jont le bën con ardimont. Te de bona tera ëise somené te plü paîsc dla Val Badia; i früć po crësce y garaté por üsc mirić y osta bria.

Iluminaziun dles ćiases en ocajiun dla festa.

Da bun diesc agn sëise tlo Al Plan, plü dio belo ploan inće d’ La Pli; da salté y da fà èl pa cotan, da en post al ater entrês da jì. I viun t’en n’atra sozieté, nö y modern vën döt cant; por le bën dal’umanité inće la Dlijia mëss jì ennant. Ara mëss, encö desco mai, chirì la jont, nia le tru saorì; al dedaencö vignönn à sëi de comprenjiun, da gnì capì. Le viadù da os baćé ligherzin s’la dorm te cöna; a chël co è al let lié portëise forza y bona löna.

513


Al Plan

Dan dlijia ti à i mitus da scora dit sö n raiml a siur Heinrich.

Dai trec nüc le sacramont benedise con ligrëza; a jont dal cör ferì y stront i mostrëise le tru de söa salvëza.

Ćinamai tal bor’ momont che önn mëss jì da cösta tera, ëise por nosta püra jont na parora santa y tlera.

Ai mituns te dlijia y scora ensigné ëise la religiun; i fajëis damat datrai defora y düć canć a os s’ô bun.

La ploania ves dij de cör iolan, i orun jì te dlijia con devoziun a perié; düć canć adöm encër nosc ploan Chël Bel Dio orunse laldé y rengrazié.

La jont jona tai agn plü bi, inće sce al costa gran fadia, proëise dagnora da capì, da i vire dant na fede via. Por i atompês en bun ponsier y por jont sóra, arbandonada, porté aiüt è osc mistier, vigne aziun gnarà paiada. 514

Santa Maria y Sant Ujöp da Oies orunse envoché ch‘ai tigni söes mans sora nosc bel paîsc, ch‘ai nes dëidi mantignì te nosta comunité dla fede de nüsc neni sanes y stersces les raîsc.


Al Plan Le presidënt dl consëi de ploania Pablo Palfrader à saludé la comunité, ti à fat les mius audanzes a siur Heinrich y à rengrazié dötes chës porsones che à portè pro che la festa pois garatè. Le cor de dlijia, chël di mituns, le cor d’ëres y i Mosaic s’à cruzié dla cornisc musicala dla mëssa solëna. Tla pordica à le iubilar invié la comunité a vire do i comandamënć. Al ti à inće dit dilan ales tröpes lies y uniuns cha laora por le bëgn dl paîsc. Pro n bun renfrësch, arjigné ca dales families sön plaza dan le paiun, à ćiamò sonè la musiga y düć à ćiamò podü passé n pêr de bi momënć en compagnia. Por l’ocajiun à inće le scritur y poet Paul Zardini portè dant sü pinsiers te na rima: Signor Heinrich festejëia deboriada jont co prëia, carant’agn de cöra d’animes soius dla frunt y inće lagremes, se crüzié zonza ester stanch dl’Eucarestia ël tol le sanch de Gejù maester benedì, sö da d’alté se stal saorì y dal Sacramont le pan partì fora a chi co à fan dô Dio Pere y Spirit Sant, enfornì con le bel guant lîel dal Liber les parores bën les dërtes che t’adores, te pordiches sostanzioses les coscionzes tö rodoses fejte entëne a nos töa jont ći che Pire y Paul â enmont canch’ai sâ che le martìre

ti aspetâ ala fin dal vire, bati, crejimes, prömes comegnuns, se desfira tles sajuns, nozes, sopoltöres, ere sant, endortöra es tö sorvidù, nëta tëgnes tres la vigna che les bòseres gareti granes, sön ćiampanin sona les ćiampanes, töes biesces sporj de forć iolans y tlocenëia dassënn les mans aodenn fortüna y benedisciun, le cör co bat, tira en sbalzun, alegri y sagn orun düć ester desmonćé vigne malester, söle monn èl na belëza encö bradlunse dla ligrëza.

Le presidënt de ploania Pablo Palfrader ti surandà al iubilar n cuader.

515


Al Plan Vëia de San Mai Na idea dër originala à albü l’ostì dl Hotel Bad Cortina Nicol dal Bagn che à metü da jì ai 30 d’aurì pro na buna cëna de pësc na sëra de leteratöra y de musiga sot al titul „Vëia de San Mai“. Lit dant à Christian Ferdigg, Luciano dles Dolomites y Giuvani Pescollderungg. Sonè y ćiantè à Zenzo y Anita, Jan Daniel Granruaz y Max Castlunger. N pêr de pinsiers por l’ocajiun de Giuvani Pescollderungg: Can lasciunse pa da baié mal de jont? En San Mai. Can ciafunse pa en ombolt co va bun por düć? En San Mai. Can lasciunse pa da critiché les pordiches dal preo? En San Mai. Can lasciunse pa da vëne fora le paîsc ai foresć? En San Mai. Can ne se lasciunse pa nia plü enciurnì dai scioldi? En San Mai. Can lasciunse pa da fà le „Christbaum“, da cherdé la „Feirwehr“ y da ascuté le „Männerchor“? En San Mai. Can metunse pa man da jì deplü a pé o con la roda te paîsc? En San Mai. Can lasciunse pa da fà pöde dal tomp? En San Mai. Can lasciunse pa da critiché le guant dles ëres? En San Mai. En jita cun la jënt atempada Le Grup de San Vinzenz d’Al Plan, che laora tl ćiamp sozial dantadöt por la jënt atempada, à metü da jì da d’aisciöda dui iadi. Ai 28 de mà à la Uniun de San Vinzenz acompagné 22 mëdes y berbesc dla Ćiasa de Palsa da San Martin a Calfosch, olache le ploan siur Heinrich Perathoner à zelebrè na mëssa. Dedô éson ćiamò stà n pü en compagnia pro na buna picia marëna. Ai 11 de jügn à 42 porsones de tëmp tut pert a n bel iade söl Ritten. Do na palsa a Lengmoos éson jüs inant a Maria Saal, olach‘an à festejé na mëssa. Do marëna éson ćiamò jüs a ti ćiarè ales piramides de tera, conesciüdes lunc y lerch. Derevers éson gnüs por Sarntal, Ju de Pens y Sterzing.

Concurs de belëza Miss Italia – cerna provinziala y regionala Al é oramai gnü na tradiziun che pro i posć turistics che ospitëia les seleziuns por le concurs Miss Italia alda inće Al Plan. Ai 13 de messè él stè la cerna pro-

N gröm de beles mitans somiëia da gnì Miss Italia.

516


Al Plan

L’ombolt Fortunato Ferdigg s’arjigna da ti fà les audanzes a Giulia Sibilio (nr.14), da Balsan, che é gnüda incoronada Miss Wella Trentin-Südtirol 2008.

vinziala tl gran tendun dlungia le Sportcenter Mareo, olache la iuria à chirì fora danter les 19 aspirantes-miss la jona de vint agn Federica Mocellini, da Tiezze Valsugana, sciöche la plü bela. Ala jona Schirin Alton da Calfosch ne ti àra nia buté; por ëra él ma stè na bela esperiënza. La pröma domënia d’agost él spo gnü tignì sön plaza de dlijia öna dles nü finales regionales de Miss Italia. Danter les 26 jones che à tut pert é tomada la lîta söl numer 14, söla jona Giulia Sibilio da Balsan, che é gnüda incoronada Miss Wella Trentin-Südtirol 2008. L’Assoziaziun Turistica d’Al Plan à metü da jì chësta manifestaziun por le sesto isté indolater. Te n ann ospitarà Al Plan inće la setima ediziun y vigni aspiranta-miss somiarà y sperarà da gnì litada la plü bela danter les beles.

La Zip Line plü lungia d’Europa. Por passa 3 km ćina 80 al’ora da n lëgn al ater Na idea dër originala à albü dui ostis jogn d’Al Plan, Carlo Trebo y Samuel Miano, che do avëi odü na strotöra de chësta sort tla Costa Rica s’à ponsè da realisé n te’ proiet a Al Plan por podëi ti pité ai turisć, dantadöt a jënt plü jona,

Söla Zip Line d’isté.

517


Al Plan

Söla Zip Line d’invern.

n’atraziun particolara d’isté, mo inće d’invern sciöche alternativa ales pistes dai schi. La costruziun é gnüda metüda impé dala dita de implanć portamunt Doppelmayr. Le percurs pëia jö dala staziun sön Piz de Plaies. A ziczach él gnü trat na corda d’acià da n lëgn al ater ćina jön Valiares. Le percurs, partì sö te diesc tòć, mosöra indöt 3.200 m. Le tòch plü lunch é de 780 m y l’altëza mascima é de 100 m sura tera. Aladô dla pendënza müda inće la velozité che po jì dai 50 ai 80 km al’ora. I grups, ćina a 6 porsones, vëgn acompagnà da dui istruturs spezialisà. La slisorada aventurosa cun imbraiadöra y cirela döra plü o manco n’ora y mesa. Al é n passatëmp alternatif por chës porsones che ô porvè fora emoziuns stersces. I aventuriers é scialdi jënt jona, mo al é inće bele gnü jö n te’ berba de passa 518

80 agn. Ai po se gode la bela contrada, sce ai à ćiamò le coraje da ćiarè intoronn intratan ch‘ai vëgn jö. Le punt fosch de chësta strotöra é che la cirela fej bindebò de cigognamënt, porchël él bele gnü protestes da deplü perts. An messarà porvè da ciafè na soluziun. Chësta Zip Line, che dess ester la plü lungia d’Europa, é gnüda batiada cun l’inom „Adrenaline X-Treme Adventures” y é gnüda inaugurada y benedida ai 20 de messè. Al Plan Folk Festival – Trëi dis de creativité te n monn de musiga y de corusc La pröma edema de setëmber à le „Cërtl Grup Atif“ di jogn metü da jì sön plaza dan la scora vedla y söl paiun dla


Al Plan

Ćiantarines y balarines sizilianes.

Max Castlunger cun so grup de tambĂźrli.

519


Al Plan musiga la terza ediziun de „Al Plan Folk Festival”, trëi dis de creativité artistica y culturala, jüć y devertimënt por pici y gragn. Le vëndres sëra él gnü daurì ti locai dla pröma alzada dla scora vedla na mostra d’ert, olach‘an à podü odëi cuadri de artisć jogn dl post y da foradecà. Te plaza dan le paiun él gnü impié sö n gran füch y le festival à metü man cun na sëra zënza eletrizité. N mer de ćiandëres à cherié n’atmosfera sugestiva y romantica. La musiga zënza microfonns y rondenì ê propi na medejina por les orëdles tan gonot martorjades dala gran vera de n stlafun de dezibì. Protagonista dl festival é sambëgn stada la musiga. Deplü grups musicai s’à baraté jö tratan i trëi dis de festa. La sabeda domisdé àn podü aldì musighes y amiré bai de cultures desvalies, sciöche chëra celtica, africana, indiana y mediterana. N gran aplaus à ciafè les balarines dla Sizilia cun süa musiga y sü bai tipics plëgns de temperamënt. Da sëra s’à scatenè le grup „Pamstiddnkings” cun süa musiga funky. Plajü à inće le grup de stromënć da percusciun cun a će le percuscionist conesciü Max Castlunger. Cun ël à inće podü s‘esibì cun i tambürli n grup de mituns dla scora mesana. La nöt musicala

é gnüda stlüta jö dai grups „Skalls” y „Funkchilly”. La domënia danmisdé àn podü aldì musiga plü conesciüda y tradizionala cun Alexander d’Al Plan y sü compagns y cun le duo Anita y Zenzo. Max Castlunger y sü compagns à portè dant n spetacul de musiga de tambürli de deplü cultures dl monn „La roda dl monn te 80 tambürli”. Na esibiziun dl jore de falcuns insignà jö y le rait cun i pici poni é stà n’atraziun dantadöt por i mituns. Pro deplü stonć gnôl venü laûrs creatifs, produć sizilians y biologics, ceramiches de Roberto Pallestrong … Manuel Obwegs y i fredesc Christian y Fabian Castlunger dl „Cërtl Grup Atif” é stà contënć cun le resultat positif de chësta terza ediziun de „Al Plan Folk Festival“ y rengraziëia la Cassa Raiffeisen Val Badia, la Fondaziun Cassa dl Sparagn y dötes les atres istituziuns publiches y uniuns culturales dla Val Badia dl aiüt y dl sostëgn finanziar. Le „Cërtl Grup Atif” se bat inće por le ressanamënt y la restrotoraziun dla scora vedla che podess gnì le post ideal por ospité les uniuns y assoziaziuns dl paîsc.

Al Plan folk festival Festes joniles, plajores y ligherzines t’en altonn co mostra bel plan sü corusc, ćiantauturs y jobleri con stromonć y bronsines laidra y scraia fajenn rondenì tal aier söa usc. Mo can che les ombries dla net destöda i rais plü tardis y le ćiarü dla gran segra endeblësc spo la löm, röa alerch desco lus da chi andri armeris i salvans papelês con söes erbes da föm. 520


Al Plan Śën söl plü bel è la tënora trata, en som de morvëia vën pité en pü a n prisc, chi püć co ti à crëta s’endespra defata sö la doman t’en bel tlap de tarisc. Porchël mücede dla nëi co desdrüc y enciornësc söi fostüs ascognüs dai striuns tan desliês, por les flus dla jonëza spo l’aisciöda florësc, sc’al s’endespra i geniturs y les autoritês. Iade di volontars dla ploania Sön invit dl Consëi de Ploania à incër caranta colauradësses y colauradus tut pert ai 6 de setëmber al iade tradizional che la ploania mët da jì sciöche sëgn de reconescënza a chës tröpes porsones che se mët a desposiziun por de vigni sort de ativitês por le bëgn dla vita comuni-

tara de dlijia. Le travert prinzipal é stè le santuar dla „Madonna della Corona” tla provinzia de Verona, fat sö propi ite tl crëp de Monte Baldo. La pröma picia dlijia va indô al ann 1530. De gragn laûrs de restrotoraziun y ampliamënt él gnü fat tl ultimo secul. Dl 1988 él inće stè le papa Jan Paul II tl santuar Madonna della Corona. Do na mëssa zelebrada

I volontars dla ploania ala Madonna della Corona.

521


Al Plan tl santuar y la marëna é le iade jü cuntra a Rorëi a vijité la gran ćiampana di tomà „Maria Dolens”. Chësta ćiampana dla pêsc pësa 22.639 chili y é öna dles maius d’Europa. La ćiampana é gnüda corada a Trënt dl 1924 cun le brom di canuns ofrì dales naziuns che â tut pert ala pröma vera dl monn. La Maria Dolens ê impröma tl Ćiastel da Rorëi. Por le sonn malgaratè éra gnüda corada danü dl 1939 y plü tert ćiamò dl 1964, olach‘ara é gnüda metüda sö sön le „Colle di Miravalle“ y benedida da Papa Paul VI. Ala fin dl iade plajor passè en compagnia à le presidënt de ploania Pablo Palfrader rengrazié i volontars dla buna colauraziun por che la vita de ploania y dla comunité pois stè impé, crësce y portè früć.

Festa de rengraziamënt dla racoiüda La pröma domënia d’otober, festa dl Rosare, é inće la festa de rengraziamënt dla racoiüda. Plüdadî ê la maiù pert dla jënt de nüsc paîsc paurs y por podëi vire y suravire messân confidé sön na buna racoiüda ti ćiampoprà. Al ê important da se fà ite de bun fëgn sëch por i armënć y da implì i scrins dala blâ por avëi garantì le pan da vignidé. Al dedaincö él plü püć paurs tl paîsc d’Al Plan, mo porchël unse pa bëgn impò gaujes bel assà da rengrazié. I ti dijun dilan a Chël Bel Dî dla sanité, la maiù richëza ch’i podun avëi, dla fortüna y benedisciun che nes à indô acompagné dé por dé fora por l’ann, i rengraziun ch’i sun gnüs sconà da catastrofes dla natöra, ch’i ùn düć canć n

Corona de saìna y granatëis infornida cun früć de sajun.

522


Al Plan laûr, n tët y ch’ara nes va bun, che la sajun turistica é jüda valgamia bun, inće sce la crisa economica se lascia sintì da ann a ann tres deplü. Do mëssa é la comunité jüda en prozesciun incër le paîsc, acompagnada dala musiga y dal cor de dlijia. Les ëres portâ la statua de Santa Maria, i mituns da scora le cuader de Sant Ujöp da Oies y dui jogn na corona de saìna y granatëis infornida cun früć de sajun. Les supliches é gnüdes portades dant da rapresentanć dles uniuns y assoziaziuns dl paîsc. La ploania à sotligné le gran valur dla familia tl matrimone La secunda domënia d’otober à la ploania invié ala festa de rengraziamënt di aniversars de matrimone. Invià ê düć i pêrs che podô ćiarè derevers a 25, 30,

35, 40, 45, 50 y plü agn de vita matrimoniala deboriada. Bëgn 27 pêrs à podü festejé la gran mëssa, ćiantada dal cor de dlijia, adöm cun la comunité. Le presidënt de ploania Pablo Palfrader ti à dit dilan ai iubilars dl ejëmpl ch’ai ti dà ales generaziuns jones testimonian che la familia à na funziun importanta por nosta sozieté, dantadöt te nüsc tëmps, olache tres deplü matrimoni va indalater. Siur ploan à sotligné che podëi vire tröc agn tl matrimone é na gran scincunda de Chël Bel Dî. I gragn valurs di geniturs é la familia, l’amur, la fedelté, le respet, le rengraziamënt. N momënt dër sintì é stada la benedisciun di iubilars che s’à metü sö incër altè ia. Do mëssa é ćiamò düć stà en compagnia sö dan le paiun dla musiga pro val’da mangé y da bëre a s’la cuntè y a se gode les melodies plajores dl Trio Corgn da Munt da Rina. I iubilars ti dij a düć de cör dilan.

I iubilars cun le ploan siur Heinrich y le presidënt dl Consëi de Ploania.

523


Al Plan Lîtes provinziales. La Svp é jüda jö, i Freiheitlichen é jüs sö, la lista Ladins Dolomites ne n’à nia arjunt le mandat sperè. Ai 26 d’otober él stè les lîtes provinziales. Le partì de maioranza (SVP) à pordü cotan y é rové le pröm iade sot al 50% dles usc, mo i talians ti à ćiamò salvè le 18. mandat. Dassënn chersciü é le partì de man dërta di Freiheitlichen

che à arjunt 5 mandać (dl 2003 ma 2). La lista autonoma ladina Ladins Dolomites ne n’à nia arjunt le mandat tan sperè. An à messü constatè che tröc litadus n’à nia dlotì che l’ombolt da San Martin Pepi Dejaco ti à ôt les sciables, por deplü gaujes, al gran partì che dal’atra pert à fat na propaganda sterscia cuntra Dejaco y le movimënt ladin. An à indô n iade odü che i ladins instësc ne tëgn nia tröp sön n movimënt ladin autonom.

Le paîsc d’Al Plan à lité insciö: SVP 584 usc (61,2%) Ladins Dolomites 168 usc (17,6%) Die Freiheitlichen 56 usc (5,9%) Lega Nord 39 usc (4,1%) Il Popolo della Libertà 31 usc (3,2%) Vërć-Listes ziviches 20 usc (2,1%) Südtiroler Freiheit 18 usc (1,9%) Union für Südtirol 14 usc (1,5%) Düć i atri partis à ma ciafè n pêr de usc. 954 é stades les usc varëntes, 8 les zetoles blanćes y 10 les nules. Domënia di tomà Le mëis de novëmber vëgn dediché a nüsc defunć. En Gnissant domisdé y le dé do, Dé dles Animes, junse te cortina dan les fosses de nüsc familiars, che nes é jüs danfora, a perié y a impié na ćiandëra o l’atra. La domënia do Gnissant recordunse chi jogn y omi che à pordü la vita tles döes gran veres dl monn, öna plü crödia co l’atra. Söles tofles dl monumënt di tomà pon lì i inoms de 23 porsones d’Al Plan (17 tomà y 6 pordüs) che n’é nia plü gnüdes derevers dala Pröma Vera 1914-1918 y de 38 jogn y omi (22 tomà y 16 pordüs) che à mes524

I „Frontkämpfer” y i scizeri à onorè i tomà te vera cun na gherlanda.


Al Plan

Comemoraziun dan le monumënt di tomà.

sü lascè la vita tla Secunda Vera 19391945. Ai messâ jì a combate por defëne la „patria” o la „Heimat”, gnôl dit. I „Frontkämpfer”, chi püć combatënć dla Secunda Vera dl Monn ćiamò en vita, à metü jö na gherlanda dan le monumënt y le dr. Edi Pizzinini à recordè i compagns compaejans che n’à nia plü albü la fortüna da podëi gnì a ćiasa te sües families. Baldi é dötes les veres gauja de dolur, de desdrüta, de sënn, meseria y mort. Inće na rapresentanza di scizeri d’Al Plan à onorè i tomà dles döes veres cun la deposiziun de na gherlanda. La funziun dan le monumënt di tomà é gnüda stlüta jö cun la melodia inchersciora „Ich hatt’ einen Kameraden“, sonada dala musiga Catarina Lanz che à inće sonè la mëssa.

Martin Resch é le diretur nü dl’Assoziaziun Turistica d’Al Plan I afitaćiamenes y afitaapartamënć à lité n comitê Le baié de chirì n diretur por l’Assoziaziun Turistica é vedl. Chësc altonn éra finalmënter garatada. Le diretur nü é Martin Resch, 33 agn, n gherdëna che vir a Bornech, olach‘al à laurè set agn sciöche diretur dl „Stadtkomitee”. Le diretur spera te na buna colauraziun, da podëi ester creatif y mudé valch deboriada ti proscimi agn. Al oress inće se tó dant da arlungé la sajun da d’isté y da trà adalerch plü jënt, inće turisć cun le tacuin plü forü. Les manifestaziuns fates ćina śëgn va en gran pert bun, an podess magari les comuniché atramënter. Le di525


Al Plan

Emma Frontull, jüda en ponsiun, cun le presidënt dl’Assoziaziun Turistica Norbert Cristofolini y le diretur Martin Resch.

Martin Resch (a man ciampa), diretur nü dl’Assoziaziun Turistica d’Al Plan, cun le comitê di afitaćiamenes y afitaapartamënć.

526


Al Plan retur à l’intenziun da laurè fora val’idees concretes y da porvè da les realisé. Porvè da ciafè sponsors por proieć nüs é inće dër important. Sc‘an ô arjunje valch deplü, adóron sambëgn inće deplü scioldi. Chilò messarà düć daidé: sponsors, provinzia y inće i mëmbri dl’Assoziaziun Turistica. Ara va ma, sce düć tëgn adöm, deache la concorënza é grana, dantadöt te chësc tëmp de crisa. Al sarà tres plü ri da trà adalerch sciori. Emma Frontull, che à laurè n gröm d’agn tl’Assoziaziun Turistica d’Al Plan, é jüda en ponsiun ala fin dl ann, mo ara dëida tres ćiamò fora, canch‘ara va debojëgn. A Al Plan él incö incër 500 apartamënć che vëgn afità ia. Ći che preocupëia é che 190 é te mans forestes. Implì düć chisc leć vëgn tres plü ri. L’assoziaziun

di afitaćiamenes y afitaapartamënć à lité n comitê nü. Surastanta é Marlene Zingerle Trebo. Tl comitê él ćiamò Barbara Frenner, Edith Trebo Valentin, Karin Oberbacher, Lorenz Obwegs, Hans Trebo y Luca Complojer. Festa de Santa Zezilia, santa proteturia di ćiantadus y sonadus L’ultima domënia dl ann liturgich, denanche mëte man l’advënt, é la festa de Crist Re, mo te chësta ocajiun recordunse y festejunse inće Santa Zezilia, la santa proteturia di ćiantadus y sonadus. L’ativité musicala, sides le ćiantè che le sonè, é n gran arichimënt por la vita religiosa y inće profana dla comunité. Nosc paîsc à la fortüna d’avëi n cor de dlijia y

Le cor de dlijia à ćiantè la mëssa sö dan altè.

527


Al Plan portè dant deplü tòć nüs imparà ite cun lezitënza y gran savëi. Atira do mëssa à tut la parora la presidënta nöia dl cor de dlijia, Helga Call, che à rengrazié la dirighënta, les ćiantarines y i ćiantadus denanche passè a partì fora n valgünes onoranzes. Cun diplom y medaia de mirit é gnüda onorada Hildergard Oberbacher, dal Lehrer, por avëi ćiantè 50 agn tl cor de dlijia. Le diplom por 15 agn d’ativité à podü pié do Silvia Taibon, Andrè Comploi y Stefan Oberbacher. Cun la ćiantia „Viva la musica” à le cor de dlijia stlüt jö la pert religiosa de Santa Zezilia. La Crusc Blanćia à indô metü da jì l’Edema dla Sanité Onoranza a Hildegard Oberbacher, dal Lehrer, por avëi ćiantè 50 agn tl cor de dlijia.

na musiga, mo inće ćiamò d’atri grups musicai: n cor de mituns, le cor Mosaic y n cor d’ëres che abelësc festes y ocajiuns desvalies ia por l’ann. Le maiù impëgn y laûr ti speta sambëgn al cor de dlijia y ala musiga che danter proes y manifestaziuns röia adöm n gröm de iadi te n ann. Tan da incrësce foss pa les gran festes de dlijia zënza na mëssa ćiantada o sonada? Y inće na mëssa da sopoltöra chîta ne sunse nia bugn da s‘imaginé. Por döt ći che le cor de dlijia y la musiga y i grups musicai de paîsc fej a onur de Dî y por le bëgn dla comunité se miriti almanco n gran lalt y n dilan de cör. En la festa de Crist Re, inće festa de Santa Zezilia, s’à presentè le cor de dlijia cun süa dirighënta Irene Clara, da Lungiarü, te süa troht sö dan altè y à 528

L’ultima edema de novëmber à la Crusc Blanćia invié ala setima ediziun dl’Edema dla Sanité. Organisadù é stè Gustl Kaneider cun sü colauradus. La partezipaziun ai cater referać tignis tl salf dla Cassa Raiffeisen é stada dër buna. La pröma sëra à baié la psicologa dra. Helga Call söl tema „Mituns y depresciun”. La depresciun te chisc tëmps moderns y plëgns de strès d’al dedaincö pon inće bele ciafè pro mituns y jënt jona, mo gonot ne vëgnera nia conesciüda sciöche maratia, deach‘ara se trata por le plü de n „desturb lisier”. Important él che mituns y jogn ne se stlüjes nia ite massa susc, ch’ai ais de bugn raporć cun la familia y ch’ai sides tröp en contat cun compagns. Helga Call laora atualmënter tl zënter por sanité psichica a Bornech. Le secundo referat „Alzheimer y Parkinson” é gnü tignì dal dotur Gregorio Rungger, spezialist de neurologia


Al Plan y psichiatria. Dal 2000 incà laôrel tl ospedal da Bornech. Les maraties „Alzheimer” y „Parkinson” reverda dantadöt porsones dla terza eté. La psicologa Helga Call Alzheimer ne à baié dles depresciuns va nia da varì, di mituns. mo cun medejines, inieziuns y cures vara da arjunje che la maratia va inant cotan plü plan. Dai pröms sëgns dla maratia ćina ala mort pora doré dai set ai diesc agn. L’amarè perd tres deplü la memoria y l’orientamënt, à desturbs tles ativitês plü scëmples da vignidé y ti movimënć y mëss gnì assistì tl ultimo stadium. Parkinson mët man cun le tremorè, cun desturbs ti movimënć y tl baié. Al é na maratia che atoca deplü jënt atempada, mo che po inće rumpì fora te porsones plü jones. Mo cun medejines, cures y terapies aladô vara da medié tröc agn denant ch’an s’intënes che la porsona à chësta maratia. Danter les gran personalitês che à albü Parkinson podunse recordè le papa Jan Paul II, le boxer Cassius Clay, le minister austriach Alois Le dotur Gregorio Rungger à tratè les ma- Mock. Le dotur raties Alzheimer y Parkinson. Marco Pizzini-

ni, primar dla repartiziun por anestesia y reanimaziun tl ospedal da Bornech, inće d’Al Plan sciöche le dotur Gregorio Rungger y la psicologa Helga Call, à baié dl „Mè cronich”, sciöch‘al se manifestëia y ći terapies che va debojëgn. Le mè cronich se manifestëia cis pro la jënta atempada. Sc‘al é meso da le tó demez o inće ma da le smendrì, é la cualité de vita döt n’atra. L’ultima sëra él stè dui referënć: le psicologh Anton Huber y le regens dl seminar da Porsenù Ivo Muser. Le pröm à baié sciöch‘an po superè momënć tragics dal punt de odüda psicologich y le prou é jü ite sön le tema dal punt de odüda religius. „Ara va ma da vire umanamënter, sc‘an ne sbürla nia la mort sö na pert, mo l’azeta confidan sön chël Dî che é n Dî di vis y nia di morć. Consëi de Formaziun Le Consëi de Formaziun à dantadöt la funziun da coordiné les scomenciadies y ativitês dles uniuns y assoziaziuns de paîsc por evité poscibilmënter ch‘al ne vëgnes nia metü da jì deplü cosses le medemo dé. La Uniun dles Ëres à organisé n curs de ginastica preventiva cun Marlene Trebo, na sëra „ćiantè deboriada” cun Sepp Oberhöller, n curs da imparè da fà pan te ćiasa y n curs da fà gherlandes de fëies. Le Sorvisc ai Jogn à indô metü da jì „l’isté deboriada” (6 edemes) por mituns y la Crusc Blanćia le dé dla proteziun zivila tl raiun sportif a Ćiamaor. Ai referać por l’Edema dla Sanité à tut pert 230 porsones. La Lia dai Crëp Mareo à invié a na sëra de diapositives sön n iade tl Nepal „Ice Cold Trek” cun Maddale529


Al Plan na Trebo; passa 60 porsones à tut pert. L’Assoziaziun Turistica à invié ia sis iadi la roda dl paîsc por foresć, tut pert à indöt 150 porsones. Inće le curs de ladin por foresć cun Daria Valentin é indô gnü dër aprijé. L’ofize dl parch natural Fanes-Senes-Braies à metü da jì n referat söla medejina cineja, sön sport y natöra y söl grup speleologich. La ploania d’Al Plan à invié a n referat söles religiuns y a na sëra sön n argomënt atual d’al dedaincö: geniturs nia maridà. Ativité dla Lia dai Crëp Mareo y lîta dl consëi nü Nosta lia da munt po ćiarè indô a n ann rich de ativité y de sodesfaziuns, mo dantadöt zënza desgrazies. Ales escur-

Escursciun sön le „Brixner-Höhenweg”.

530

sciuns à scialdi tut pert jënt plü de tëmp. Tröc jogn é pa bëgn inće atifs y va sö por munt, a fà escursciuns schialpinistiches, vies ferates o a d’arpizé, mo ai se mët adöm te de pici grups danter compagns y va plü ion por so cunt. D’invern éson jüs deplü iadi cun la liösa: sön Fanes, sö Rît/La Val, söla Aschtalm te Gsies, sö dala Dreischusterhütte, sön Armentara/La Crusc, sön Börz y söla Steger Alm/Prettau. La gara dala liösa sön Senes, te n ćiarü da jì a perde, é gnüda davagnada da Traudl Comploi (ëres) y da Iaco Comploi (ëi). Incër 30 porsones à podü se devertì en Domënia Grassa tla Ütia de Comun ite ai Tamersc. Da d’aisciöda y fora por l’isté ćina tert da d’altonn él gnü fat spazirades saurides de mez n dé y escursciuns alpinistiches plü lunges y sfadioses de n


Al Plan

Cun la liösa sön Armentara.

dé intier, daimprò da 20 indöt. Dër bel é stè le Brixner Höhenweg, le iade da d’aisciöda da Mölten a Jenesien y chël da d’altonn sönsöm la Val Venusta. An é stà tles munts de Pfunders, tles Dolomites de Braies, tl Grup dl Sorapis (Ampëz), tl parch natural Puez-Odles (Pizes Cier) y te d’atri posć. Tröpa jënt jona, inće da foradecà, àn podü odëi ala fin de mà en ocajiun de na sëra de diapositives sön n iade tl Nepal cun Maddalena Trebo. Ala mëssa dla Lia dai Crëp sön Fanes à tut pert incër 80 porsones y ala ćiastagnada cun orela cörta tla Ostaria da Runcac daimprò da 40 porsones, scialdi jënt atempada. La Lia dai Crëp Mareo à albü en chësc ann 360 mëmbri scrić ite. En ocajiun dla reuniun generala ala fin de novëmber él indô gnü lité le consëi nü che é metü adöm insciö: Willeit Max – presidënt (La Pli) Erlacher Paul – vizepresidënt (Al Plan) Frontull Hubert – cassier (Al Plan) Trebo Verena – scrivana (Al Plan) Pescollderungg Giuvani – aconsiadù (Al Plan) Kehrer Simon – aconsiadù (La Pli) Maneschg Alexa – aconsiadëssa (Al Plan) Feichter Franz – aconsiadù (La Pli) Obojes Hubert – aconsiadù (Al Plan) Feichter Ferdigg Angela – aconsiadëssa (Al Plan) Terrabona Planatscher Teresa – aconsiadëssa (Al Plan) Ferdigg Angelo – aconsiadù (Rina) 531


Al Plan

Le presidënt nü Max Willeit y le presidënt da denant Giuvani Pescollderungg.

Le maester Giuvani Pescollderungg, che é stè 21 agn presidënt dla Lia dai Crëp Mareo, n’à nia plü orü surantó la inćiaria por gaujes d’eté. Al é gnü le momënt da ti fà lerch ai jogn, zënza trascuré porater la jënt plü atempada. SPORT Y TËMP LËDE Schi alpin: ann d’or por Manfred Mölgg, miù slalomist dl monn dla sajun agonistica 2007-08 y terzo tl slalom lerch. Inće la só Manuela é rovada terza tla tlassifica totala de slalom lerch. Cun dër de bugn resultać à Manfred y Manuela Mölgg stlüt jö la sajun dles gares de Copa dl Monn 2007-08. Cun l’ultimo slalom a Bormio n’à Manfred 532

nia ma davagné la copa de cristal de slalom, mo inće la medaia de brom tl slalom lerch. Inće Manuela é stada la terza miù gigantista dl monn. I resultać plü significatifs de Manfred Mölgg te Copa dl Monn dl 2008: 5. tl slalom lerch de Adeboden (Svizera) 4. tl slalom de Adelboden 11. tl slalom de Wengen (Svizera) 10. tl slalom de Kitzbühel (Austria) 3. tl slalom de Schladming (Austria) 2. tl slalom de Garmisch (Paiern/Germania) 13. tl slalom de Zagreb (Croazia) 6. tl slalom lerch de Whistler Mountain (Canada) 2. tl slalom lerch de Kranjska Gora (Slovenia) 1. tl slalom de Kranjska Gora (pröma devënta te Copa dl Monn)


Al Plan

Manuela y Manfred Mölgg fej pert dl grup sportif „Fiamme Gialle” (Verda de Finanza).

9. tl slalom lerch de Bormio 6. tl slalom de Bormio Tlassifica generala Copa dl Monn 200708: cuarto cun 924 punć CM slalom: pröm cun 531 punć CM slalom lerch: terzo cun 376 punć

CM slalom lerch 2007-08: terza cun 359 punć. Manuela à inće metü man dër bun la sajun agonistica 2008-2009 rovan 13ejima tl slalom de Levi (Finlandia), nona tl slalom de Aspen/Colorado, secunda tl

I mius resultać de Manuela Mölgg te Copa dl Monn 2008: 9. tl slalom lerch de Splindler Mlyn (Cehia) 19. tl slalom de Splindler Mlyn 2. tl slalom lerch de Maribor 5. tl slalom lerch de Ofterschwang/Allgäu (Germania) 7. tl slalom de Zagreb (Croazia) 2. tl slalom lerch de Bormio Tlassifica generala Copa dl Monn 200708: 18ejima cun 453 punć

Manfred Mölgg, secundo tl slalom de Copa dl Monn a Garmisch 2008.

533


Al Plan

Alexander Ploner cun i organisadus dla gara de Copa Europa.

I pröms trëi cun Alexander söl scalin plü alt.

534


Al Plan slalom lerch y 12ejima tl slalom de La Molina (Spagna), secunda tl slalom lerch söl Semmering (A). I mius resultać de Manfred dan les festes da Nadè é stà n sesto post tl slalom lerch a Val d’Isere y n cuinto post tl slalom dl’Alta Badia. A Manuela y Manfred Mölgg ti augurunse de bugn resultać y tröpes sodesfaziuns inće tles gares dl 2009.

medema pista. Da recordè él inće le bun plazamënt (13.) tl slalom lerch de Copa dl Monn de Adelboden (Svizera) ai 10 de jenà 2009. I sperun che Alexander arjunjes de bugn resultać tles gares de Copa Europa y pois ćiamò n iade rové tla scuadra nazionala A a fà les gares de Copa dl Monn.

Alexander Ploner davagna le slalom lerch de Copa Europa söla „Ërta“

23ejima Roda de Col Toronn por le „Trofê Stefo Kehrer” Les scuadres BADIA FADIA davagna inće tl ćiarü

Gran sodesfaziun por l’atlet Alexander de Brüscia y por döta la jënt de Mareo por söa devënta tl slalom lerch de CE ai 11 de dezëmber söla „Ërta“ da Sarjëi jö. Al à batü le finlandesc Marcus Sandell che â davagné l’ann denant söla

La 23ejima ediziun dla Roda de Col Toronn, gara de schialpinism tl raiun liendar de Fanes é gnüda inviada ia ai 6 d’aurì te n bel gran ćiarü. Impò s’àl presentè al start dan la Üćia Lavarela passa 130 schialpinistes y schialpinisć, partis

Les trëi mius scuadres dles ëres.

535


Al Plan

Les scuadres BADIA FADIA à indô davagné le Trofê Stefo Kehrer.

sö te 45 scuadres da trëi. Döt é jü bun y degügn ne s’à fat mè. Ara s’à tratè de na competiziun plü co ater interladina cun la stramaioranza de badioć y maroi, cun la presënza de n bel numer de atleć fascians y de n valgügn ampezans. Pro i ëi à davagné la scuadra fasciana BELA LADINIA (49,02 menüć) che à batü ma de n secunt la scuadra badiota de BADIA FADIA. Pro les ëres n’é la scuadra LES 3 VALS (na marora, na gherdëna y na fasciana) nia stada da bate. Le „Trofê Stefo Kehrer” s’à indô portè a ćiasa BADIA FADIA cun les döes mius scuadres (Werner Pescosta, Lois Craffonara, Richard Miribung, Paolo Pitscheider, Roberto Tasser y Daniele Irsara). La pröma scuadra de vigni categoria à podü pié do n bel pice trofê dala forma de amonit, n corët tipich ch’an ciafa tla pera da ćialc dles Dolomites, realisé 536

dala artista Irina Tavella. N dilan ti va ai organisadus, ai tröc sponsors y a düć chi che à daidé y portè pro al garatè dla manifestaziun. Le davagn che é romagnü ti é gnü dè al Aiüt Alpin d’Al Plan. 3. Memorial „Matthias de Iosc” sön Fodara Vedla Ai 20 d’aurì à i compagns de Matthias de Iosc y la familia de Arthur dal Pech, patrun dla Üćia Fodara Vedla, metü da jì le terzo Memorial „Matthias de Iosc”, n avenimënt de incuntada y aurela cörta, na ocajiun da stè adöm plü co na gara de gran competitziun, inće sce i mius à spo davagné. Deach‘al â novü cotan i dis denant àn podü mëte sö le slalom, plütosc cört, dan ütia y la jënt rovada sön Fodara Vedla podô stè sön terassa a incorajè i


Al Plan y jogn y inće ćianac grisc y taiënć. Le miù tëmp à fat Paul da Plazores (Huber) pro i ëi y Cindy da Pinëi (Ploner) pro les ëres. Pro la lotaria é scialdi tröc rovà pro n bel pest. Jeantex Transalp

Paul Huber, da Plazores, à davagné le terzo Memorial Matthias de Iosc.

atleć, a se gode le sorëdl y a d’amiré i crëps injopà ia te n bel mantel blanch. Danter schi, liösa y brëia à tut pert passa 50 porsones: mitans y mituns, jones

La „Jeantex Transalp”, gara a tapes por rodes da strada, é piada ia ai 6 de messè da Oberammergau por rové al travert final a Bibione söl Mer Adriatich ai 12 de messè. Te set dis é jüs i atleć 860 km fajon n deslivel total de 17.000 metri. A chësta manifestaziun sportiva dër sfadiosa à inće tut pert 7 scuadres ladines, 5 dla Val Badia, öna de Gherdëna y öna da Fodom. Tla cuarta tapa é rovà i ziclisć da Porsenù a Al Plan y le dé do ési pià ia por rové a Sest tl’Alta Val de

I atleć ladins à fat bela parüda.

537


Al Plan Puster. Tut pert à indöt passa 600 copies (scuadres de ëi, de ëres y moscedades). Dër n bun resultat final à arjunt i dui jogn da La Pli de Mareo, Alex Feichter y Valentin Erlacher, che à garejè por le „Team San Vigilio”. Ai s’à plazè al 14ejimo post (sön 187 scuadres) cun le tëmp de 28 ores y 17 menüć. Tla categoria Masters é rovà Giovani Mischi y Edmund De Vettori dla scuadra „Val Badia – Al Plan” al otavo post (sön 170 scuadres) cun le tëmp de 29 ores y 7 menüć. Inće les atres scuadres ladines s’à comportè dër bun. Le ASC Mareo/Raiffeisen romagn te IIIa categoria Le ASC Mareo/Raiffeisen, seziun palê, à tut pert al campionat de IIIa categoria stlujon jö dër bun da d’aisciöda 2008 cun la secunda posiziun do la scuadra da Perha. Chësc secundo post ti à dè la poscibilité al Mareo da śoghé ćiamò na partida cuntra le Sterzing por jì sö te IIa categoria, mo la partida é jüda fora 1:1 do 120 menüć y é spo gnüda pordüda cun les trates da önesc metri. Insciö à le Mareo messü romagne te IIIa categoria. La formaziun, alenada da Markus Winkler, à śoghé cun tröc śogadus jogn dl post y cun l’aiüt de dui fredesc da Corvara, Christian y Roland Alfreider. Dlungia la pröma scuadra à le ASC Mareo/Raiffeisen inće albü cater scuadres dl setur jonil che à tut pert a so campionat, y la formaziun U 9 à fat alenamënć cun jüch, cun la speranza che inće i plü pici ciafes ligrëza da śoghé al palê. La formaziun Juniores, adöm cun 538

l’Alta Badia, s’à plazè al penultimo post, mo à impò mostrè de bunes cualitês, da ponsè che tröc śogadus é ćiamò dër jogn. Ma l’ultimo post à arjunt les formaziuns U 15 y i Esordiënć, deperpo che la formaziun U 10, alenada da Patrick Complojer, à davagné le campionat de Puster. De jügn él spo gnü organisé por le cuarto iade le Torneo dles Uniuns dl Comun de Mareo/Raiffeisen che ti à indô dër plajü ai śogadus y ai spetadus, ći ch‘an à podü constatè dala buna partezipaziun. Davagné à la scuadra „Ostaria Sotrù“ che à batü „Chi de Col“, söl terzo scalin é rovada la scuadra „Elektro Mutschlechner“. Da d’altonn à spo indô metü man i campionać 2008-2009 cun la formaziun dl Mareo/Raiffeisen te IIIa categoria. La scuadra, alenada da Markus Winkler, s’à comportè dër bun stlujon jö la pröma pert dl campionat al secundo post, destacada ma de un n punt dala formaziun da Dietenheim. Da alzè fora tla scuadra él dui śogadus nüs: le portier Philip Agreiter che sostituësc i dui portiers infortunà dl Mareo, y Werner Pedevilla che é indô gnü zoruch dal San Iöre. Cun la scuadra Juniores àn metü man na colauraziun cun l’US La Val, ći che à bele portè früć, inće sce i resultać n’é nia ćiamò stà cis bugn. Inće sce i Aliefs, adöm cun les scuadres U 13, U 11 y U 10 che tol pert al campionat VSS é da ciafè scialdi jödapé dl tlassamënt, él impò da ester contënć cun l’impëgn y la scerieté ch’ai desmostra. I resultać é dessigü inće condizionà dal’eté di mituns, mo por lascè śoghé n pü düć, àn messü moscedè impü i grups.


Al Plan

Delujiun do les trates dai önesc metri; le „Mareo” romagn te III. cat.

AL È MAREO, incorajamënt por le campionat 2008-2009.

539


Al Plan Gran chidlada por le schiclub d’Al Plan „Les Montanares” y „I Ćiastelans” à davagné a scuadres Gerda Complojer y Tone Call é stà i campiuns dl dé La 16ejima ediziun dla chidlada tradizionala a scuadres por uniuns, assoziaziuns y clubs é gnüda metüda da jì ai 9 de novëmber dal schiclub d’Al Plan tles chidlares da Runcac. Tut pert à indöt 34 scuadres, 10 de ëres y 24 de ëi. Chidlé à insciö 136 porsones, 40 chidladësses y 96 chidladus. Campionëssa y campiun dla gran chidlada 2008 é stà Gerda Complojer da Runcac (212 chidli) y Tone Call de Martin de Iosc (229 chidli); tramidui fej pert dla Uniun Chidlé y chidla tl campionat provinzial. Tla tlassifica a scuadres à davagné, sciöche inće l’ann passè, „Les Montanares” (Annamaria Ties, Angela Ferdigg, Rosalia Obojes y Flora Weiss). I mius di ëi é stà „I Ćiastelans” da San Martin (Friedl Pedevilla, Davide Sorà, Claudio Moling y Artur Conrater). Tles categories desvalies (do l’eté) à davagné: Vanessa Kanetscheider Anita Complojer Monika Pisching Karin Taibon Dolly Pisching Annamaria Ties Complojer Gerda

102 chidli 152 chidli 151 chidli 160 chidli 171 chidli 154 chidli 212 chidli

Les trëi mius scuadres dles ëres.

540

Tone Call Luca Erlacher Patrick Complojer Daniele Clara Artur Conrater Hubert Frontull Pepi Mellauner

229 chidli 174 chidli 177 chidli 179 chidli 206 chidli 171 chidli 205 chidli


Al Plan

Les trëi mius scuadres di ëi.

L’ann vedl 2008 é gnü stlüt jö te na bela atmosfera da Nadè, cun n gröm de nëi, mo inće n bel ferdun, ći che alda pro n dër invern chilò da nos. Foresć él indô gnü bel assà tl tëmp da Nadè y Nanü. En San Salvester da sëra à les scores de schi indô fat la chentlada da Piz de Plaies jö, jö por la Ërta. Sön plaza de dlijia él rové adöm n stlafun de jënt dl post y foresć. L’ombolt Fortunato Ferdigg, le presidënt dl’Assoziaziun Turistica Norbert Cristofolini y i direturs dles döes scores de schi Carlo Comploi y Simon Rubatscher à portè le salüt ofizial auguran a düć n bun ann nü 2009. L’ann vedl é gnü saludé cun splundruns y füs pirotecnics ćina ite por la nöt.

Inće le cronist de chëstes lignes oress ti auguré a düć n ann nü 2009 plëgn de ligrëzes y sodesfaziuns, mo dantadöt de sanité, pêsc y serenité, fortüna y benedisciun. Les mius audanzes ch‘ara i vais a düć bun, mo nia massa bun, deache sce ara va massa bun, ne vara nia plü bun.

541


Al Plan

Cun bòć y füć pirotecnics él gnü tut comié dal ann 2008.

Ći nes portarà mo l’ann nü 2009? Forsc n rai de löm y de speranza?

542


La Pli

La Pli • Iaco Rigo

La gran marora sona.

543


La Pli Le tomp Al è sté en ann zonza chël gran ćialt, con deplü nëis söl’aisciöda y na Pasca püch vërda - inće deache ara è stada tomperida desco püć iadi tla storia. Le tomp mol d’aisciöda à fat rogore fora por döt isté y altonn fontanes y rüs che an n’odea da agn nia plü. Do le deleghe y tal pörm isté èl jü jö deplü toć de strades, y inće rotes à sprigoré la jont, por ejompl a Longega dlungia le Bocà. Comun y Provinzia ti è saltês ete por rofà i maius danns y garantì la zircolaziun. A Longega èl spo gnü spraizé la rampa sora strada. L’invern à motü man adora do da en otober ćiamó bun y ćialdin ia por le dé. La pröma nëi è tomada amez novëmber y dai ultimi de novëmber a dan Nadè n’àl fat jö ćiamó dui iadi de granes, de 30 cm l’öna a 1200 m a Pliscia. Al è sté da odëi val’ che an à odü püch i ultimi agn: de gran loìnes da tëć y da prês jö te strada. Por fortüna n’èl sté degünes desgrazies por les gran plöies y les gran nëis dal 2008.

I laurs por comedé sö la strada da Furćia püch sora Curt, amez jügn.

La situaziun dai laurs de spraiza dal roîsc pla strada dla Val Badia dlungia le Bocà da Longega, ai pröms de mà.

544

Ai 3 de dezëmber sora la Gran Ćiasa tal zënter d’La Pli: la tofla dla strada La Pli-Peraforada slüta por prigo de loìnes. Bonamonter à les tofles mossü gnì fates tan debota, che le ladin è garaté en pü’ storpié!


La Pli

Ai 13 de dezëmber ćiarâra fora ensciö da Pliscia fora: loìnes en pü’ endlunch.

Laurs a La Pli Ai ultimi de mà èl sté la Provinzia de Südtirol co à fistidié da taié i lëns en ur’ de strada danter Curt y La Pli. Dal 19992000, dan feter 10 agn, êl gnü deslarié y dortoré sö la strada tla trassa danter Ćiasé (Hotel Emma) y Curt. Te cösta ocajiun n’êl nia gnü trat jö y baraté fora düć i mürs de rotën dla strada co ea gnüs fać i agn encër le 1960 (la strada ea roada ia La Pli dal 1962), con la speranza che ai ess tignì ennant. Ma che i agn do le 2000 â la strada dé do tal toch foraissö sora Punt da Curt, y cösc chi 10 cm al ann. La Provinzia à dé ia ai ultimi de mà dal 2008 spo i laurs de ressanamont de cösc toch de strada danter le punt da Curt y le tru vedl Curt-Soröa; ensciö èl

gnü fat sö d’isté danö i mürs sotìa y inće stabilì le material ala pert sora la strada. I laurs scrić fora tla soma de 612.000,00 euro i ea jüs con en rebas dal 12,7% ala dita de costruziuns Niederwieser da Türesc y i à costé ala man publica ala fin 375.000,00 euro + IVA por i cosć de costruziun y laprò 70.000,00 euro por les spëises tecniches. Dertan i laurs à le trafich podü passé t’en vers su regolé da en semafor. Ćiamó dan l’invern èl spo gnü dé ia laurs por deslarié y sistemé danö deplü toć de strada danter la brućia CurtFurćia y le zënter d’La Pli de Mareo ala medema dita Niederwieser da Türesc. Tan che la dita à pordüt da stronje pro la strada tal pröm toch da Curt ca a la lerch d’en auto su, che al è gnü l’invern! La fin dai laurs è gnüda preodüda l’isté 545


La Pli dal 2009 da pert dla Provinzia. Por chisc laurs söla strada danter Curt y La Pli de Mareo à la Provinzia preodü en import total de 1.380.000,00 euro.

fosch-Bornech y ala jont manco jona co à debojügn da jì tai atri paisc y a Longega por roé sö por i badioć y dlafora (Puster, Porsenù, Balsan, ez.).

La firma à motü man da lauré püch denanche al gness la pröma gran nëi la fin de novëmber. Dì mësson che la firma à scialdi ma pordüt da mëter sö les tofles y i mürs por stronje la strada, ći co à comporté strontöres y groaries fora por döt l’invern ai auti y a chi a pè.

Le picio bus publich a La Pli. Al è en bun sorvisc por mituns, jogn, families y jont atompada.

En bus por düć Le Comun de Mareo à motü da jì en colaboraziun con l’Ofize Trasport Porsones dla Provinzia y la SAD, con le dé 10 de setëmber 2008, le sorvisc de omnibus, l’autobus publich co roda da en paisc al ater tal Comun y röa inće a La Pli plü iadi al dé. Le Comun de Mareo i va con cösc sorvisc adancuntra ala jont co n’à nia en auto, co à en auto y mëss/ô sparagné, ales families co à ma önn en auto y ne po nia se sposté sce cösc auto è demez, ai lauranć, ai scolari y studënć co mëss arjunje Longega y la ligna SAD organisada bun Col546

Frabiché a La Pli Tal zënter d’La Pli de Mareo è sté l’ann 2008 bindebò movimenté. De merz èl sté la familia Willeit de Soratrù co à trat jö le ćiac dla lëgna en ur de strada por i lascé lerch ala ćiasa nea de Walter. La net dala jöbia ai 10 d’aurì al vëndres ai 11 d’aurì èl sozedü le medefü a dann dla majun nea de Robert de Soratrù. Le graciamont y lominamont dal fogatun salté sö tal ćiastel de lën y tai parëis dla majun nea de Soratrù à sprigoré encër la mesa dles döes da doman la jont tal zënter. Jont s’à endespré fora denanche al foss jü la sirena, i stödafüs roês söle post dal paisc y dai posć ijins è stês bogn con autoboć y morones de


La Pli

A

ros da sconé dal ćialt y dales tizes i frabicać dlungia la majun co vardea, le plü damprò la ćiasa nea d’abitaziun dal paur jonn de Soratrù. Söle post èl inće roé les forzes dal ordin con danfora i carabiniers, co à spo - do avëi coü adöm deplü indic y proes - aresté söle post en jonn dal paisc. Le médefüch à gaujé en gran dann finanziar y moral ala familia proprietara dla majun. Tal zënter d’La Pli èl gnü fat sö dlungia ala ćiasa nea de Soratrù inće la ćiasa nea de Albert Rovara d’Arot. Con fà ćiases nees sön lüsc da paur romagn gonot la ćiasa vedla dal lü en pè por plü tomp. Cöstes ćiases vedles mëss spo gnì trates jö por la maiù pert dai caji, deache la cubatöra abitativa conzedüda por le lü slüt è belo gnüda anüzada tla costruziun nea. Tla vila da Costamesana èl gnü trat jö la ćiasa y majun vedla dal lü da Iun.

B

C

A) Odüda söle zënter dal paisc d’La Pli ai 3 de forà. B) Le ćiac de Soratrù vën trat jö. C) Le gran spaont dla net dal medefü. D) La borta pìlora dal zënter d’La Pli la domënia - dui dis - do le médefüch.

D

547


La Pli

A

B

C

A) Le zënter d’La Pli odü amez jügn da Ćianacëi ca. B) La majun la fin de iuli, do che ara è endô gnüda fata sö danö. Iadô vëgon inće le frabicat gro nö (la ćiasa nea) de Walter de Soratrù. C) Idila d’altonn a La Pli en gaujiun dla domëgna ai 26 d’otober, festa dla racoüda. An vëga ala pert dessot dal raiun de Pinćia de Calogna la ćiasa nea de Rovara. D) La ćiasa vedla dal lü da Iun a Costamesana, denanche ara gness trata jö.

D

548


La Pli Da agn sont la Musiga d’La Pli le debojügn da avëi en paiun por i conzerć y da ciafé en local dles proes maiù co chël tla Ćiasa dles Uniuns. Inće i Stödafüs adora entres plü lerch por auti, injins y magazinn. La Junta dla Musiga â dal 2007 motü da jì en concurs de idees por mioré la situaziun de strontöra dles uniuns te paisc. Al concurs â tut pert deplü esperć tal ćiamp dla urbanistica. L’idea co â plajü le plü ea stada chëra de Stefan Nagler d’La Val. Le Comun â sostegnì l’idea y â lascé lauré fora en model co è gnü prejenté de iener dal 2008. L’idea odea danfora da fà en paiun sön le picio ćiamp de scora, ôt cuntra la Gran

Ćiasa. Da plaza jö dêl gnì arjigné limi y posć da se sonté por la jont. Sot tera ete êl preodü le local nö por la Musiga. Le proiet i è spo inće gnü prejenté ales autoritês dla scora, co à inće dit la söa. Spo i àra inće toché al Comun. Por nia ti tó la plaza ai scolari â le proietant ćiaré da fà la plaza sora local y dan paiun. Le paiun ea gnü ponsé da sbürlé adöm, a na moda da tó fora manco lerch. Tles endünades èl gnü fora cuestiuns desferontes: la plaza dai mituns, l’urt de scolina y dandadöt la lerch da parché i auti. Düć à odü ete le debojügn dla Musiga da avëi en paiun, mo l’idea dal architët Nagler è ala fin gnüda aratada en intervont massa

Le model por l’intervont urbanistich tal zënter d’La Pli. Al ess podü gnì realisé a cösta moda en paiun y le local dla Musiga.

549


La Pli posoch por le zënter de paisc. Ćiamó dan la fin dal ann 2008 èl spo salté fora la proposta da fà sö endô la Ćiasa dal Mone y da ponsé te chë gaujiun ala realisaziun dal local dla Musiga bas ete. Ensciö ciafass spo inće i Stödafüs te Ćiasa dles Uniuns la lerch da s’engrandì. Nia da odëi n’èl sté cösc ann 2008 dla strada de zirconvalaziun d’La Pli y de intervonć concreć por smendrì le trafich sö por la Gran Plaza. Te Comun è les pratiches aministratives por prozede con la realisaziun dla strada basfora ćina fora da Ciüch de Brach stades chites a gauja d’en recurs da pert d’en prorietar dal grunt enteressé. L’economia d’La Pli La Pli è en paisc co se müda t’en prozes plülere pegher, les gran speculaziuns con seturs d’economia nös n’è nia da ciafè. Inće i paurs tin en gran pert la söa da jì coi atri de Puster y da ne chirì nia trus nös dlungia al jì con le lat. Önn o l’ater lascia da jì cole lat, mo nia por merit de na tendënza, bën por d’atres cuestiuns. Envestì tal frabicat de stala y majun por la produziun de lat y prodëi y muje vigne dé da doman y da sëra ne

550

porta nia plü en profit iüst y ne recompensëia nia les spëises y les ores de laur. Önn o l’ater paur à motü man chisc agn da zidlé vidì da lat por i vëne al bocà desco ćern biologica. Ći co ne funzionëia nia bun assà è la colaboraziun coerënta danter le paur y l’ostì, l’ostì se lascia con püćes ezeziuns te Mareo - plü ienn arvëne dai liferanć dles gran aziëndes dai alimonć. Ala fin dal 2008 êl registré tla Ćiamena de Comerz da Balsan endöt 119 imprejes de ativité comerziala (con partida IVA) con sonta a La Pli. De cöstes ea 70 aziëndes da paur (proprietars con na ativité prinzipalmonter agricola) y 49 imprejes atives prinzipalmonter te d’atri seturs, dandadöt tal comerz, tla gastronomia y tai sorvisc. Les imprejes nees nia da paur resultëia endöt 49. Tai agn dal 2005 encà èl gnü registré 9 imprejes nees endöt, de cöstes è ma öna da paur, les atres laora tai ćiamps plü desferonć. Imprejes nees dal 1995 al 2004 resultëiel endöt 16, de cöstes n’en n’èl gnanca öna na nea da paur (aldefora dai caji de müdaziun dai ennoms dai gesturs tla maiù pert dai caji por suzesciun y ierpejun). Les iscriziuns


La Pli

ala Ćiamena de Comerz dan le 1995 è stades endöt 66: 43 aziëndes agricoles y 23 de d’atres. A La Pli resultëiel ala fin dal 2008 che 9 lüsc da paur afita ia en cuatier respetivamonter deplü cuatiers a sciori. Endöt è i cuatiers 19 y al à lerch lëite endöt danter presciapüch 41 y presciapüch 83 porsones. Dlungia a chisc agriturisms èl deplü ćiases con na ativité nia prinzipalmonter da paur (nia lü slüt) co afita endöt 6 apartamonć y 2 ćiamenes de grandëzes por lascé jö danter 2 y 6 porsones (en-

döt alplü 20 leć). Sis unitês è sön teritore paejan d’La Pli les üćes de munt con leć por sciori y les ostaries (laprò èl en hotel y 3 alberć) co à - aladô dles informaziuns dades dant te Comun - endöt 137 leć por sciori. A La Pli jea ala fin dal ann 55 paurs cole lat. Chisc dea jö mesanamonter chi 7.000 litri de lat al dé. Dal 2000 encà à cater paurs zodü da jì cole lat, y dui paurs à daldöt lascé jì fora i tiers. Paurs co à tiers - inće ma ćiöres, biesces, ez. - y ne dà nia jö le lat èl endöt dejenö.

551


La Pli La popolaziun A La Pli cumpedân ala fin dal ann 2008 822 abitanć, önn demanco co l’ann denant. Tal ofize dla popolaziun dal Comun resultëiel set nasciüs, döes porsones mortes, cater co è gnüs a sté a La Pli y 10 co è jüs demez. En Nanü dal 2007 viêl ćiamó a La Pli de Mareo aladô dal Ofize anagrafich de Comun 830 porsones.

Nasciüs y nasciüdes co abitëia a La Pli (baćês a La Pli) Armin Frontull, de Herbert y Edith, Casun, 12.03.2008 Lucia Burchia, de Siegfried y Rita, Val, 20.03.2008 Sabine Trebo, de Egon y Silvia, Bolser, 25.04.2008 Nadia Trebo, de Manfred y Helga, Craizer, 15.07.2008 Manuel Pedevilla, de Erich y Monika, Ćianoré, 07.10.2008

Tal liber dal Bato èl inće gnü porté ete Samia Antonia Rindler, de Markus y Francesca, Bornech, 13.06.2008 Lucy Call, de Helmuth y Helga, Al Plan, 28.08.2008

Porsones nasciüdes a La Pli y mortes l’ann 2008 foradecà Sr. Magna (Stefania) Willeit, Damez/Girlan, 03.06.2008 Franz Ploner, Bas/Schenna, 04.08.2008 Tone Kehrer, Costamesana/Calalzo, 15.08.2008 Emma Erardi, Marô/Desproch, 25.09.2008 Emma Pedevilla, Parü/Al Plan, 23.12.2008

552


La Pli Jogn y/o jones d’La Pli maridês te Dlijia l’ann 2008 Erich Pedevilla y Monika Winkler 03.05.2008 Michaela Willeit y Georg Craffonara 31.05.2008 Gabriel Palfrader y Anita Frenes 21.06.2008 Waltraud Maneschg y Hubert Unterpertinger 12.07.2008 Albert Rovara y Chiara Nocentini 06.09.2008 Elisabeta Ellecosta y Alexander Frenner 27.09.2008 Marta Trebo y Peter Villgrater 04.09.2008 Robert Willeit y Petra Kostner 11.09.2008

Porsones mortes a La Pli l’ann 2008 Maria Regina Ellecosta, Ćiaseles, 29.04.2008 Tone Ellecosta, La Costa, 07.06.2008

Tone Ellecosta d’La Costa ea nasciü ai 5 de merz dal 1923.

Picia Regina dal Stifler Regina ea nasciüda tla ćiasa dal Stifler a Ćiaseles. Dal 1941 êra piada ia a scora, ćina a 15 agn. Chi agn fajêra belo sbetri, sćiarpes, ciüries dles orëdles, manëces, ćialzes y ćialzines. Regina n’ea nia ma romagnüda endô con le crësce, inće zonza n’âra nia la dërta, mo degügn ne capia ći che al i falâ. Dan chi 30 agn êra roada a Balsan a se lascé vijité y danlò ân capì che ara â la maratia dla farina. A ćiasa n’ea stada Regina nia con les mans encrusc; ara â daidé sochedì la oma y i mituns plü pici. Söa oma fajea ciöf de

papier crep y Regina â atira capì che ma de te’ laurs fóssera bën stada bona da fà do. Regina s’â conscidré jö te dlijia sön chi altês chi ciöf fać con papier de metal y papier motüs fora d’invern; tosc âra enstëssa motü man da nen fà. Mëda Maria Sotrù da Corterëi l’â ensegnada da fà ciöf de cëra. Spo â Regina motü man da ji bindićé por 15 dé a Porsenù a emparè da mëda Maria Irsara da Larcenëi (Badia), co fajea de vigne sort de ciöf de cëra y de metal y de sëda; ara jea sön i marćês a i vëne. Regina fajea spo en tan de ciöf a ćiasa y nen portâ a Porsenù da vëne. Al ea en laur che ara podea sté te 553


La Pli stöa a fà. An n’adorâ nia d’ater co na mësa, le material y val’ massaria pa na bona man. De chisc ciöf n’à Regina fat engröm, deache ai gnea dër damanês: i śonsì s’enfornia le ćiapel con ciöf y plömes, chi co ea stês a trà zetoles (vijita dai soldas) rodâ la domëgna con le ćiapel enfornì sö - dales mësses noeles â düć i enviês le ciöf de cëra, i prei y la gran parontela na gherlanda tal brac desco inće le nüc. Les jones porta dales gran festes la gherlanda sön le će. Gherlandes de papier de metal orêl spo ester laota desco pest dal gran batadù y dala gara dles löses; ala plü bela vaćia i vëgnel dötaorela taché Regina con de sü laurs: dancà gherlandes dal piz, bambins y na gherlanda da primiziant.

na gherlanda, sön la piza dai confaruns èl na gherlanda, altês n’è nia ma d’invern enfornis con ciöf fać (La Crusc). Inće bambins por Nadé à Regina fat plü gonot; con les pilores dai mituns dla Pröma Comegnun y da Confermé fajêra tofles a moltra; con cöstes fajên dandaìa l’alté da Nadé, co è scialdi sparì do che al è gnü sö l’üsanza dal lën da Nadé. Regina â tignì plü otes cursc por i ensegné a d’atres da fà de chisc laurs. Picia Regina dal Stifler - ensciö i dijea chi d’La Pli de Mareo - ea stada dal altonn 2004 encà tla Ćiasa de Palsa a San Martin. Ara â laoré ćiamó, s’ea stada saurì, ea stada ligherzina y contonta te söa ćiamena lominosa y soredlada. Regina â dagnora albü la bona löna, döt i jea bun, cis sce la sanité la daidâ. 554

Fora dla vita dla ploania Le pröm momont emportant dal 2008 è stada l’aziun dai Trëi Resc. La Ploania d’La Pli à tut pert al’iniziativa dla Schira Jonila de Südtirol „Aiüt sot na bona stëra” con les mitans y i mituns co à ciafé l’ann denant le sacramont dla Crejima; ai 3 de iener èsai jüs da vila a vila a encündé tles ćiases la bona noela sot al moto „... ciaféde inće os Gejù, olache mituns patësc!” y a perié do na oferta por daidé le miscionare Erich Fischnaller da Mühlbach fà sö tal paisc Bamurey tal Sudan na dlijia, na scora y na staziun por i amarês y por sostegnì deplü d’atri proieć, dandadöt por daidé mituns te paisc dla meseria.


La Pli

I Trëi Resc è endô jüs da ćiasa a ćiasa.

La Ploania d’La Pli à recordé le Iubileum de 100 agn dala mort de Sant Ojep da Oies con na novena: dai 21 ai 29 de iener, vigne dé pa les mësses y/o a ćiasa te familia, èl gnü perié do söa enterzesciun dandadöt por y do les vocaziuns y por les families paejanes. Santa Maria dal Poch o la festa dla prejentaziun de Gejù tal tëmpl dai 2 de forà è en dé de patrozinium a La Pli. La partezipaziun ala benedisciun dles ćianderes sön plaza con prozesciun te dlijia y ala Santa Mëssa en onù de Santa Maria è porchël dagnora sontida. Sön iniziativa dl’Uniun dles Ëres èl inće dal 2008 gnü tignì la pröma domëgna de forà domisdé - en le Dé internazional dla vita - na funziun con benedi-

sciun dai pici baćês l’ann denant. Por i 15 de forà à le Consëi pastoral envié adalerch le prof. signor Ulrich Fistill a fà na introduziun al Vangel de San Mateo y a dé val’ spiegaziun por capì miù la Parora de Dio co acompagnëia les domëgnes dal ann liturgich A. Por le tomp de Carsëma à i consëis y les uniuns de ploania motü da jì deplü funziuns: signor Merch à tignì vigne domëgna domisdé na funziun con les staziuns; la familia dal Mone da Pliscia à envié vigne dededolönesc da dì deboriada les Staziuns te dlijia da Pliscia; les ëres à dit vigne jöbia do mëssa la corona te dlijia; i scolari dla mesana à tut pert ativamonter ales mësses dal vëndres sëra con lì dant la letöra y les supliches; ai 555


La Pli

Le placat por la festa en onù dai pici baćês.

21 de forà èl gnü tignì con gran partezipaziun na prozesciun con ćianderes a Brach olache an à medité te val’ staziuns le iade de Gejù dal urt dal orì al Calvare. An à proé da dé pëis al’oraziun deboriada te familia y arjigné ca plates con propostes de oraziuns y funziuns a ćiasa. Dötaorela grana è a La Pli la partezipaziun al’istruziun y preparaziun por la pissia y ala Santa Mëssa con la Comegnun da Pasca. L’Uniun dai Ëi à envié adalerch sig. degan Franz Sottara, l’Uniun dles Ëres sig. Pire Irsara y la Jonëza à damané sig. Markus Moling. A La Pli vëgnel dötaorela ćiamó partì fora vignann la pilora da Pasca. La pilora dal 2008 dea ester dandadöt en aiüt y en invit da dì la corona por ladin! An à motü sö la pilora dal alté dal Rosare y les oraziuns y i misters dla corona! La pilora da Pasca dal ann 2008.

556


La Pli

La Domëgna dal Bel Orì denanco jì te dlijia ala gran mëssa. Con signor Merch zelebrant.

Inće les funziuns dal’edema Santa è endô stades dër sontides y à odü na gran partezipaziun. Inće signor Tone è endô en iade sté a La Pli a tignì na sëra de istruziun por geniturs: al à baié de „Vire, crëie y speré con i mituns” y dé consëis cô che geniturs po y dess acompagné da empröma ensö i mituns söle tru dla fede y i sté dlungia tla preparaziun ai sacramonć. La domëgna ai 20 d’aorì èl gnü zelebré desco vignann le patrozinium a Pliscia con na santa mëssa a d’onù de San Iorz; la domëgna ai 4 de mà èl gnü tignì la festa de San Florian, patronn da Curt y dai Stödafüs. Les comunitês d’La Pli y Al Plan à acompagné i Stödafüs en prozesciun a Curt olache al è gnü zelebré sön plaza dan dlijia la gran mëssa dla domëgna abelida dla musiga d’Al Plan. Ai 27 d’aorì à la comunité acompagné

Simon Brandlechner, Michael Daverda, Maria Kastlunger, Rafael Kosta, Evelyn Pedevilla, Patrick Pedevilla, Sybille Pescoll, Pio Peslalz, Sandra Ploner, Tanja Ploner, Melanie Trebo, Patrick Winkler te dlijia y zelebré con ëi la festa de söa Pröma Santa Comegnun. Le tema dal dé àn podü lì söle bel placat dan dlijia „Gejù, raîsc de mia vita”. I dis dles Crusc èson jüs desch’al è üsanza de jöbia en prozesciun a Sares, le vëndres a Pliscia y la sabeda a Curt a perié do grazies por l’arma y le corp. Le mëns de mà àn envié da tó pert a deplü funziuns en onù de Santa Maria: chi dla Crejima, la Jonëza y l’Uniun dles Ëres à arjigné ca les sabedes sëra funziuns te dlijia, te capela da Longega èl gnü dit vigne sëra la corona, te ciüch d’Les Ćiases y da Miscì s’à abiné vigne jöbia les vijinanzes a perié deboriada. 557


La Pli

I dodesc comunicandi.

Ai 3 de mà è roada a La Pli la prozesciun dla Bassa Val Badia, ai 17 de mà i pelegrins da Valsperch y da Valdaora. La Ploania d’La Pli à tut pert ai 18 de mà al pelegrinaje diozejan a Badia por recordé i 100 agn dala mort de Sant Ojep y è jüs en prozesciun deboriada con chi d’La Val da La Val a San Linert por tó pert ala santa mëssa con le vësco Wilhelm Egger. Ai 7 de jügn è chi d’La Pli y d’Al Plan jüs deboriada en prozesciun d’Al Plan demez al santuar d’La Crusc. Dötes les festes liturgiches da d’aisciöda è gnüdes zelebrades con soleni558

té y gran partezipaziun. Cor de dlijia y Musiga à te cöstes ocajiuns endô fat en sorvisc emportant por la comunité. Les prozesciuns d’Les Antlês, Festa dal Cör de Gejù è endô stades momonć de festa por pici y gragn. Con gran solenité vëgnel dötaorela ćiamó ćianté a La Pli les gran festes i espi da festa. La Pli à tut pert ala ligrëza dal paisc da Rina por la consacraziun y mëssa noela de signor Klaus Sottsas. A Longega, sön la tompla da Pliscia, sön i ćiampanins da Pliscia, La Pli y Curt, sön Piz da Peres àn empié sëgns religiusc, de ligrëza y respet por le primiziant! A mëssa noela


La Pli

Chi dla tompla da Pliscia se sont liês ala comuni- Da sëra lominâ döta la tompla da Pliscia, té da Rina por la mëssa noela dal Primiziant Siur chi de Val à empié sö en gran bel caresc Klaus. Söla majun de Hansele d’Alnëi arjìgnon les por onoré le Primiziant. löms por le caresc.

Tan damprò co ensciö ne podaran pa ben nia plü i jì pormez a ’n Papa!

èson jüs, desco en iade, a pè y en prozesciun da Longega a Rina. Con ligrëza àn inće podü salüdé le Primiziant a La Pli. Sön invit dla Jonëza àl zelebré al 1. d’agost con na dlijia plëna de jont la santa mëssa dal pröm vëndres d’agost. Tles parores de söa pordica

àn podü aldì fora la contentëza da avëi ciafé le tru de söa vita y inće l’envit a jogn y manco jogn da tó con fede y coraje les dezijiuns emportantes dla vita. Con ligrëza àn inće a La Pli tut sö la noela che nosc Papa Benedët gnea a se palsé fora a Porsenù. Trec à tut l’ocajiun da jì a 559


La Pli odëi le Papa dal „Angelus” sön plaza dal Dom a Porsenù y à orü inće ester ala pert canche le Papa è roé a Oies. Santa Maria dai Ciöf è vignann nia ma na gran festa de dlijia, mo dagnora inće na bela festa de paisc. Na gran spordüda è stada inće por nosc paisc la mort tan nia aspetada de nosc vësco Wilhelm ai 16 d’agost. L’Enteressonza dla munt de Fojedöra à endô ponsé da lascé dì en la segra de munt na mëssa de rengraziamont por düć i benefizi dles munts.

Con la festa dai iubileums da noza dai 21 de setëmber à le Consëi de Ploania endô orü i pité ai pêr y a söes families l’ocajiun da recordé deboriada tla comunité le dé ch’ai s’à dit le „poa” por la vita. Al è en dé olache i pêr vën enviês da se tó tomp por sté en pü’ chić y ćiaré derevers con ligrëza, magari con encorsciomun, al tru jü ćina śën, y por sté chić y ćiaré danfora con speranza y forza nea al dagnì. La santa mëssa ćiantada dal Cor dai Jogn è gnüda zelebrada por chisc pêr:

Jan Rindler y Anna Daverda, Frontü, 45 agn; Jan Rigo y Anna Ploner, Alnëi, 45 agn; Jep Rovara y Angela Frena, Plans, 45 agn; Robert Kehrer y Eleonora Tschaikner, Framaćia, 40 agn; Pasquale Winkler y Rosa Delleg, Rara, 40 agn; Hubert Feichter y Maria Rubatscher, La Pli, 40 agn; Tone Erlacher y Anna Kier, Costamesana, 40 agn; Matthias Ellecosta y Anna Ploner, Frena, 30 agn; Paul

I pêr co à tut pert te Dlijia a cösta festa por les families y la comunité.

560


La Pli Pedevilla y Maria Lanz, La Pli, 30 agn; Tone Erlacher y Marta Agreiter, Fordora, 30 agn; Oswald Crazzolara y Maria Vollmann, Ćiaseles, 30 agn; Adolf Willeit y Zilia Fiung, Biëi Daete, 30 agn; Filippo Ellecosta y Annelies Complojer, Longega, 30 agn; Pascuale Kastlunger y Brigitte Pezzei, Pliscia, 25 agn; Albert Mutschlechner y Caterina Moling, Longega, 25 agn.

Ai 5 d’otober domisdé à i colaoradus de ploania tignì söa endünada anuala. Acompagnês dal ploan da San Ćiascian signor Heinrich Ellecosta èsai jüs - empede tignì la cartada d’üsanza con cëna - a fà le tru de meditaziun „Klaus y Dorothea von Flüe” co condüj ala capela „Sass Dlacia” daete da San Ćiascian; le dé deboriada s’à slüt jö con na picia marëna tla ostaria de Bastl a Longega olache an à ćiamó ponsé do y proé da capì la vita de cösc Sant. La festa de Segra dal Rosare con la prozesciun a Brach, la domëgna dla segra y la festa de rengraziamont por i früć dla tera caraterisëia a La Pli le mëns de otober. Dertan la funziun da Gnissant domisdé àn orü recordé les sorus y i fredesc de nosta comunité co s’à lascé da Gnissant dal ann passé encà. Pal fü dal cere da Pasca àn empié por ëi na ćiandera co è spo gnüda portada da en familiar te cortina y dedô a ćiasa por che so lominus emplësci en pü’ fora con speranza l’öt che ai à lascé endô. Inće de düć chi d’La Pli morć foradecà y dal vësco Wilhelm s’àn rercordé. L’ann liturgich nö y le tomp d’advënt è gnü daurì con na funziun dla Liturgia dla Parora, tignida por le pröm iade dai partezipanć al curs por la conduziun de cöstes funziuns deboriada con signor Ploan co à benedì la gherlanda d’advënt arjignada dal KVW. Sce la segra è le dé olache an recor-

da vignann con ligrëza le dé dla consacraziun dla dlijia fata sö de peres, spo è la festa dla ploania en dé olache an dess se recordé che vignönn de nos è gnü con le Bato tëmpl dal Spirit Sant y che düć adöm formunse na ćiasa spirituala fata de peres vies consacrades a Chël Bel Dio. La festa è endô stada en Santa Maria de dezëmber con en rorate solënn por la ploania y espi da festa domisdé. An à inće endô tignì l’encuntada de ploania te Ćiasa dles Uniuns olache le Consëi pastoral y d’aministraziun à cunté dl’ativité y baié dai laurs fać y co s’aspeta, dandadöt por ći co reverda i laurs pla dlijia: dortoraziun dal ćiampanin, restauraziun dla dlijia daete y renovamont dal presbiter. An à inće podü lascé alessëi che la realisaziun dal arhif te ćianea de calogna olache an podarà mëter al sogü scrić, registri y libri vedli è jüda a bun fin, inće sce i laurs s’à entardié do che an ea roês pa en büsc te funz co condüjea pa en picio local sot ćianea ete. Do che i scionziês â stüdié jö la situaziun, ài dit che la scoverta n’à nia na valüta archeologica, mo che ara foss enteressanta desco testimonianza frabicativa dai tomps da laota. A cösta moda èl gnü spo ponsé da enstalé en chucher de spidl por ne ascogne nia la morvëia. Pa cösta encuntada de comunité èl inće gnü prejenté i Bambins enfornis con „Klosterarbeit” pa en curs tignì 561


La Pli

Le coêrtl de spidl por odëi jön chël nićio te ćianea.

Chëres co à tut pert al curs da arjigné bambins de cëra.

562


La Pli sön iniziativa dal Consëi de formaziun y dl’Uniun dles Ëres da maestra Maria da Longega. Te trepes ores de laur zite y da enfizé i edli s’à le grup de ëres fat por ëres y söes families la plü bela scincunda nia ma por cösc nadé. Adöm a chisc à signor Ploan inće benedì Bambins fać ćiamó da Regina dal Stifler con gran lezitonza y prezijiun por d’atres families. Le Consëi de ploania oress te cösta cronica inće recordé la bona colaoraziun con i grups de dlijia y nia de dlijia y rengrazié düć por le laur fat por le bën dla comunité!

Na bela esperionza: Pauli tl’Africa Da mez iuli ćina la fin d’agost è sté en jonn d’La Pli, Pauli Rigo da Matlogn, te na staziun de miscionars Comboni a Lomin tal Süd dal Sudan. Pauli è jü a daidé y a se fà cösta esperionza sön envit dal miscionar Erich Fischnaller da Mühlbach. Fischnaller è pater y responsabl por i proieć frabicatifs dal raiun de Lomin. Pauli à do cösta esperionza inće mostré diapositives a La Pli, cotan de jont è roada adalerch por se lascé cunté de cöstes popolaziuns y dles impresciuns personales de Pauli.

Pauli tles misciuns africanes.

563


La Pli Fora dal monn dla scora Do Santabogna èl endô gran ora por maestri y scolari da ciafé bona orenté da ensigné y da emparé. Les vacanzes da Nadé à daidé palsé fora y rofà energies nees. Porchël è le mëns de iener dagnora en mëns intensif co vën ala fin slüt jö con les notes dal pröm semester. Porchël bun merité gnea spo le dé dla nëi sön Börz. Con lösa, pataroz o taì s’à düć divertì belassà! Na festa, a chëra che i mituns se conforta dagnora dër, è carlascé. En jöbia grassa ne dêl spo plü ca nia da fà talian, todësch o cunć, che ma les matades àn tal će. Do la palsa s’àn spo mascheré sö desch’al alda y an è jüs a fà na defilada por paisc fora. Inće val’ geniturs y familiars s’à tut dlaurela da jì empara. La maschera da odëi le plü gonot è sambën dagnora la stria, le cowboy, la fata... y le vedl o la vedla. Do la spazirada s’àn trat te ćiasa dles uniuns, olach’an à ćiamó fat jüć y bai da carlascé. Por i condü plü damprò ai mituns ativitês y argomonć d’ensegnamont, vëgnel gonot envié te scora porsones espertes. Le pröm da nominé te cösc cajo è sté l’ombolt de Mareo, Fortunato Ferdigg. I scolari de cuarta s’à arjigné ca na ligna de domandes por l’ombolt y daldöt nia desmonćé ne s’ài che l’ombolt i à empormotü da fà na plaza vërda da śoghé al palê a La Pli! Ći che Lois Trebo de Bolser, gran espert dla cultura ladina y dla storia de nosc paisc, i à cunté ai scolari de cuinta è sté en gran arichimont. I scolari de pröma à svilupé dertan l’ann de scora na gran pasciun por les 564

peres; y chê sa pa da cunté y mostré miù co Gustl dal Iagher, co à enstës na gran coleziun de peres! Inće Gustl à tut sö l’invit y è gnü te scora. I fredesc Martin y Georg Rigo d’Alnëi è gnüs te scora a fà musiga con i scolari; ai à pö entrami dui zacotan de mituns te scora. Martin, musiconter y sorastant dla Musiga, è jü te salamont dles proes a lascé proé fora de vigne sort de strumonć. Georg, ćiantadù y sorastant dal Cor de dlijia, à emparé ete la ćianćia „Die Schlümpfe” con i scolari de terza. Paul Rigo da Matlogn à prejenté na bela diashow y cunté de söa esperionza tl’Africa. I mituns se fajea bën dassënn morvëia da odëi tan encontonć ch’an sciafia inće da ester zonza avëi döt cant. I mituns empara trep sce ai po enstësc odëi y proé fora. Y emplü èl bel da jì valiade fora de scora a emparé: ensciö à Simon de secunda tlassa condüt sü compagns de tlassa jö dal nene, le bocà da Longega, a fà liagnes. Alex à envié sü compagns da jì a i ćiaré ales ês dal nene Carlo. Degügn ne s’à ciafé l’ajëi, mo bën en bel picio goto de mi frësca. I scolari de cuinta è jüs fora Pliscia a ti ćiaré ala cripela y ai bi laurs entorenês de Pasquale dal Mone. Por i ćiaré a nosc paisc da lassö jö è i scolari de terza jüs sön ćiampanin, no daldöt söla piza, mo ćina sö dles ćiampanes bën. Canche la sajun vën plü ćialda vàn plü gonot alaleria a se lascé ispiré y ensigné dala natöra. En apuntamont emportant è dagnora la festa dai lëns. I verdabosc à en cösc iade acompagné i scolari y insegnanć cuntra Frontü, olach’ai à traté


La Pli

Ći bi guanć da Carlascé!

Le polizist de Comun Hartmann è roé te scora por cunté sön i segnai stradai.

Retrat con la maestra Daniela y la rissa da I mituns à podü se iestì sö da minadus. Ridnaun.

565


La Pli plü argomonć söla vita de bosch y daidé sonté lëns tal lëde tla ota Soralessîs. Desche le trafich sön strada crësc, vën inće l’emportanza dl’educaziun stradala entres maiù. Porchël vëgnel belo sensibilisé te scora, con ativitês desvalies, i mituns da s’odëi i prighi sön strada y da respeté les regoles. L’aziun „Hallo Auto” co vën enviada ia dal sorvisc scolastich ala sanité è öna de cöstes iniziatives por i condü damprò l’argomont ai mituns. Al è gnü alerch porsones espertes con en auto adaté a desmostré ai mituns le tru de reaziun y le tru da arforé y tan che la velozité enfluesc chisc dui. En n’atra iniziativa co motivëia dagnora i mituns y porta de bogn früć è la patënt dla roda, co vën motüda da jì de regola vigne dui agn por i scolari de cuarta y de cuinta tlassa. Cösc ultimo ann èra endô stada tan ennant: do che l’argomont ea gnü trat ete tles leziuns, èl ćiamó gnü envié en espert da tó posiziun sön domandes y respostes dai scolari. A chê i tomassel pa ete zacai plü de adatês por en te’ bojügn co le polizist de comun, da cösc ann en pensiun, Hartmann Frontull. L’ejam è gnü tignì söla plaza

La Musiga è gnüda a nes lascé proé fora i strumonć.

566

dal sport a Ćiamaor. Scialdi düć è stês bogn da pedalé döt le percurs zonza fà en fal y à spo ciafé tla man le documont „patënt dla roda”. Sön proposta dai geniturs y con le sostën finanziar da pert dal Comun, dla Provinzia y dla Scora èra jüda da envié ia con gran suzes en curs da nodé tla gran nodadoia da Reischach. Dagnora domisdé, menês fora y ete da en taxi, zonza tó ca tomp de scora, s’à feter düć i mituns empegné da tó pert y sa śën plü o manco da nodé. La jita de ma à condüt la scora etensom la val de Ridnaun tles mineores de Schneeberg. Do che la mineora ea gnüda slüta tai agn 80, èl gnü fat denfora en museum co i dà la poscibilité ai vijitadus da se lascé acompagné ete sot tla munt a odëi bindebò damprò la vita crödia sot tera ete. De gran edli fajea i mituns da odëi les gran mascinns da laoré sö le material co gnea fora dal crëp. Daspaont piceres ne se sontìa spo nia ma les pices scolares de pröma, mo inće chës gran maestres da se mëter dlungia Mariedl, la rissa de Ridnaun motüda fora tal museum, na ëra co moserâ 2,17

Strinëć te scora.


La Pli

La gran nëi à endespré la fantasia danter i mituns.

metri, morta belo dan cotan d’agn. Tla manifestaziun sportiva a Reischach co se tlamâ „coppa fuoriclasse” s’à les mitans y i mituns de cuarta prejenté dër bun, inće sce ala fin s’ài ciafé plü goi co ch’ai n’à fat. Da trà demez i mituns dala televijiun n’èl nia saurì, mo dertan l’edema dal zircus era garatada! Sepp Marmsoler da Lana à salpü da endespré tai mituns la ligrëza y les capazitês da fà movimont con „massaries” dal zircus y do da n’edema êl en salf plën de pici y gragn artisć co portâ dant ai geniturs söes morvëies tal aier y ia por tera. Püć dis denant che la scora se röi àn ćiamó lascé gnì alerch le striun Bossie. Bossie è en striun co vën dla Germania, conesciü lunc y lerch por söes magies, mo inće por la maniera ligherzina, con chëra che al i va pormez ai mituns. Con en per de massaries co parea dër sciomples àl t’en cört tomp striné demez y endô alerch engröm de cosses. Por finanzié cösta aorela cörta èl gnü damané en contribut ala Cassa Raiffeisen, co è gnü ienn conzedü.

A curs da nodé con Sergio d’Al Plan.

La scora: en ann nö da d’altonn, con 59 scolari, önn demanco co l’ann denant Inće le pröm dé de scora po ester en dé de festa y de ligrëza: al ea endô gran ora da odëi i compagns, da ti salté ete ai libri y emparé val’ danö. D’aiscöda à 11 scolari slüt jö la scora elementara por jì tla mesana y avisa tanć è d’altonn gnüs por le pröm iade da porta de scora ete por jì te pröma tlassa. Mo deache Leonardo Rama s’à trasferì a Bornech êl cösc ann de scora en scolare demanco co l’ann passé; chël oress dì 59. I bi dis d’altonn è ćiamó massa lunć y ćialć por sté demestrù ma te scora, porchël vëgnel dagnora fat la spazirada d’altonn. En cösc iade cuntra Soröa. Enlò s’à scolari y maestri despartì: dër chi bogn da jì a pè à fat na gran roda sora Rara ia y fora y chi manco bogn è gnüs zoruch por le medemo tru. Sön Pescol, en bel fop delà da Curt, è düć endô roês adöm a praté liagnes, fà stales y jüć. Bën döes maestres à eniann fat le gran vare da se maridé. Mo dertan che Maestra Waltraud à mossü jì fora en Pus567


La Pli

Le zidla-ês Carlo à spieghé döt le monn dles ês y dla mi.

San Mocherà è gnü te scora por premié i prosc y slomené i manco prosc.

568


La Pli

Le zircus è inće scora.

Dal bocà a odëi cô che an fej liagnes.

La scuadra dal palê dla scora.

Gustl dal Iagher à mostré les morvëies de söes peres.

ter, plü avisa a Terenten, por sté pa so om, à maestra Petra podü gnì a La Pli. Desco dagnora canche na maestra o en maester se marida, à i scolari inće endô fat la sarada. Y entrames les maestres à dassënn mossü empormëter da gnì ennant a La Pli a tignì scora. Da olà vën pa l’ega? Por emparé da conësce y aprijé deplü cösta scincunda dla natöra à Paul dla Munt, sorastant dl’Enteressonza Ega d’La Pli, organisé en dé d’istruziun sot les fontanes de Resać sora Frena.

Na prozesciun lungia de linternes jea en la sëra de San Martin por paisc fora, do na funziun adaldërt lungia te dlijia, tignida sa Sig. Ploan. Y plëna ea spo la Ćiasa dles Uniuns, olache mituns dla scolina y scora, geniturs, familiars y maestri è dedô ćiamó stês a s’la dé bona. San Mocherà va dagnora dai prosc mituns, dîjon - y porchël ne s’àl gnanca eniann desmonćé dai scolari d’La Pli. Dertan le tomp d’Advënt s’à i scolari dé jö tles ores opzionales dla jöbia domisdé con le tema dal Nadé: al gnea emparé 569


La Pli

Da olà vën pa l’ega da bëre? Jita ćina sö al resservar.

ete teatri, ćianté, pastelné y fat checs... Ensciö è gnüda arjignada ca la festa tradizionala da Nadé, tignida spo te ćiasa dles uniuns, olache bën prësc le paisc deplën à tut sö l’invit da gnì adalerch; y grana è stada la contentëza che cösta festa trasmët dagnora endô a pici y gragn. Ćianté fej plajëi!

570


La Pli Fora dal monn dla scolina Dertan l’ann de scolina 2007/2008 èl sté 22 mituns y mitans co à frecuenté la scolina d’La Pli. La maestra Annelies Planatscher, la colaboradëssa pedagogica Ilse Tavella, la colaboradëssa por l’integraziun Christine Miribung y la Manuela Rigo à acompagné i mituns y les mitans dertan l’ann de scolina. La cöga Rosmarie s’à crüzié dles bones marënes. Ativitês emportantes y evënć particolars dertan l’ann 2008 Dé dla porta daverta Tal ann 2008 èl gnü tignì por le pröm iade le dé dla porta daverta te scolina. Düć i enteressês à podü jì a passé en danmisdé te scolina. Le fin ea chël da mostré la scolina ala popolaziun. Trepa jont ne s’à nia ći s’enmaginé sot ala scolina, dandadöt do i trec müdamonć co è soze-

Por en danmisdé te scolina, al „Dé dla porta daverta”.

düs tai ultimi agn. L’envit à ciafé gran resonanza danter la jont, al n’è jü trec a ćiaré la scolina y cösc à fat dër plajëi. La scolina à inće pité en teater dal casperle y cösc i à dër plajü a pici y gragn. Düć à podü se fà na idea de cô che la scolina ćiara fora y desche i pici passa so dé te scolina. Jita da d’invern a Longiarü De forà à la scolina motü da jì la jita da d’invern a Longiarü. Te cösta ocajiun èson jüs a ćiafé i mituns y les mitans dla scolina da Longiarü. I mituns y les mitans dles döes scolines à fat la blëita y mangé le danmisdé deboriada, y dedô èsai jüs ennant cuntra Vanć, olache ai à passé en bel dé tla nëi.

Le iade tla nëi.

571


La Pli

I mituns dla scolina d’La Pli con i mituns da Lungiarü.

D’aorì èl spo sté chi dla scolina da Longiarü co è gnüs a ciafé chi d’La Pli. I mituns y les mitans se confortâ endô da odëi sü compagns da Longiarü y da fà blëita empara. Cösta è stada dër na bela esperionza.

dësses de cösta assoziaziun è gnüdes te scolina a na sëra de informaziun con i geniturs y i à spieghé plü avisa so laur de prevenziun; ares è inće gnüdes te scolina a i porté dant ai mituns co va l’ultimo ann ala scolina le teater con marionëtes

Proiet „Iu - mio corp - mi sentimonć” Do che zacotan de educadësses â l’ann passé tut pert al curs de formaziun ”Attenti al lupo”, olache al ti ea gnü dé na gran emportanza ala prevenziun sön la maladoranza y la violënza a pici mituns y mitans, à ponsé la scolina da traté te scolina cösta tematica emportanta. Cô èl pa gnü elaboré cösc proiet? La scolina à tut sö contat con la cooperativa „Il Germoglio” da Balsan co se dà jö con cösta tematica; les colabora572

“Metede averda al lu!” è sté en proiet por prevegnì la violënza de vigne vers söi mituns.


La Pli „Un pinguino di nome Leo”; la scolina à spo elaboré cösta tematica tres stories, jüć, discusciuns, placać y dessëns; na pert de cösc proiet è gnüda fata en colaboraziun con la pröma tlassa dla scora elementara. Ći i à pa porté cösc proiet ai mituns y ales mitans y ći ài/àres pa emparé? Tres les ativitês fates sön cösta tematica à i mituns y les mitans podü emparé trepes cosses emportantes por la vita: emparé da conësce miù le corp; emparé da conësce de vigne sort de sentimonć y ester bogn inće da baié de chisc; ester bogn da capì i sentimonć dai atri; emparé da dì de no te situaziuns olache an ne se sta nia saurì; desferonzié danter de bogn y de sleć socrëć; nia s’anfidé de porso-

nes forestes y mai jì empara; dagnora ti dì a valgügn olache an va y gnì zoruch al’ora fata fora; s’an sciampé demez sce an è te na situaziun da sté ert; nia daurì la porta sce an è susc a ćiasa; emparé che le corp è nost y ma nos dijun chê co po nes gnì pormez; desferonzié che al è perts dal corp plü personales co d’atres y cöstes mëss gnì respetades. En iagher te scolina Da d’aisciöda à la scolina envié le iagher Stefan d’la Munt da gnì te scolina a i cunté ai mituns y ales mitans val’ sön i iagri y i tiers de bosch. La scolina â osservé che la figöra dal iagher vën gonot dant tai jüć dai mituns, y ensciö àra coü sö cösta tematica por jì tal detail. I mituns s’la confortâ dassënn, y ai à

Enteressant è sté le dé con le iagher Stefan.

573


La Pli Le KVW d’La Pli

La festa por complì i agn con i mituns protagonisć.

ascuté sö y baié empara con gran enteres. Stefan i à mostré sü enjins da iagher y de vigne sort de corgn che i mituns à podü brancé ete y osservé plü avisa. Al i à inće mostré tiers de bosch ćiariês ete y con gran conescionza i àl cunté de vigne sort de cosses enteressantes sön chisc tiers. Döta la scolina à podü emparé en gröm de cosses nees. La festa de compliann La festa de compliann è na festa a chëra che i i dun na gran emportanza te scolina. Al è en dé particolar che i mituns y les mitans dess se recordé dio. En iade al mëns vëgnel festejé le compliann de düć i mituns y les mitans co complësc i agn te cösc mëis. Tal ann 2007/2008 à i mituns y les mitans co complia i agn podü daidé fà la torta por söa festa. Le dé dla festa à vignönn podü se tó empara zacai ala scolina (oma, pere, lâ,…). Al è sté por düć en bel dé. Por l’ann de scolina 2008/2009 èl gnü scrit ete 19 mituns y mitans tla scolina d’La Pli, 17 de chisc frecuentëia la scolina. 574

Le K.V.W. d’La Pli à inće l’ann 2008 endô proé da pité val’ cosses de ütl a düć. Ai 4 de forà èson jüs te Ćiasa de palsa a fà en pü Carlascé con chi berbesc y chës mëdes. Con le grup è jü para Philip con sü orghi. Danter ćiacolé y balé è le domisdé passé ia debota por düć. Deache l’enteres è sté tan gran, àn mossü organisé bën dui iadi le curs da fà angonć (cremes) con erbes, tignì da Michela Comploi da La Val, ai 27 de merz y ai 15 de mà. Ai 29 de merz àn tut pert a Terlan ala festa de 60 agn dal KVW, festa co ea sot le moto: 60 agn por le bën de düć. Te cösta ocajiun à Renate Schmidt, ex-minister por la familia dla Germania, tignì so referat sön la gran importanza dal ti-

Sönsom Plan de Corones por sochedì i trec fans dal Giro d’Italia. Atlò à le KVW d’La Pli fat bela parüda.


La Pli

Bën dui iadi àn mossü tignì le curs dai angonć con Michela Comploi d’La Val.

gnì adöm, dal laoré deboriada, dal volontariat, dla familia, y nia por ultim dal laoré por en monn plü iüst y a mosöra de vigne porsona. L’assistënt spiritual Josef Stricker è gnü ai 2 d’aurì a cunté val’ sön le compit dal KVW al dédancö: al va entres plü debojügn che porsones se dai jö con i problems soziai, deache le monn roda a na moda che i stersc vën entres plü stersc y i debli va entres plü sot. Emplü èl le problem dai foresti co vën entres plü sontì, dandadöt śën te tomps de crisa economica. Mo i sun düć mituns dal medemo Dio, con i medemi derć y i medemi dovëis. Te cösta ocajiun ti àn inće sorandé a Stasi Terza d’André en diplom por sü 50 agn pa nosta uniun.

Ai 21 d’aurì à le KVW envié adalerch Matî Moling da La Val, mo co vir a Bornech, a lascé odëi diapositives dla natöra. Le salf plën à podü amiré la belëza de nosta natöra tles 4 sajuns, tles beles dias che Matî à mostré. Düć s’an è jüs a ćiasa con trepa ligrëza tal cör. Martin Clara da Longiarü à enformé ai 19 de ma sön le fotovoltaich. Inće atlò è sté l’enteres dër gran (trec ea inće gnüs dai paisc ijins adalerch). Con le „cunt energia” è cösc sistem da fà strom a na moda zonza encuiné gnü dër enteressant. Martin à cunté sö les poscibilitês, i ütli y i cosć. Na gran desfida por l’uniun dal KVW è sté tó pert ai 26 de mà con en stond sön Plan de Corones pla tapa dal Giro d’Italia. An à pité ala trepa jont co ea roada 575


La Pli

Na vijita da Carlascé ala jont de Ćiasa de palsa.

sön Plan de Corones spezialitês dal post desco fortaies y tultres. Al è sté en gran laur de organisaziun, mo trec à daidé (inće le tomp) y ensciö èson stês bogn da trà ete empò cotan de scioldi che an à tut ca por daidé porsones co à debojügn. Do cösc program d’aisciöda dër rich y variont àn fat en pü’ de palsa ćina da d’altonn olache Angelo Rigo d’La Pli à cunté ai 5 de novëmber trepes cosses sön le lat y sü produć: les cualitês, les desferonzies y d’ater. Emplü àl inće en pü porté dant i prighi dla spëisa che an cumpra con düć i conservanć y coloranć che cösta contën. Le KVW à inće eniann endô fistidié dla gherlanda d’Advënt te dlijia y, adöm al Consëi de Ploania y l’Uniun dles Ëres, àn motü da jì na festa d’Advënt por düć 576

chi d’La Pli. Signor Ploan Heinrich Perathoner à enstradé tal tomp da Nadé con de beles parores y i dui jogn pianisć Kevin y Daniel à acompagné con de beles ćianćes d’Advënt. Schira Jonila La Schira Jonila è en grup de 28 mitans y mituns dai 6 ai 11 agn co s’encunta vigne secunda edema (la domëgna do mëssa) da otober a jügn. Dertan cöstes ores d’endünada èl gnü pastlené, ćianté, śoghé, perié y balé. Les mitans y i mituns vën ienn ales endünades. Por la festa dla jont atompada à i mituns emparé ete en picio teater y dit sö


La Pli

La Schira jonila.

na rima por ti pité en pü’ de aorela cörta ales mëdes y ai berbesc. Ai 15 de jügn à la Schira jonila tut pert al’aziun de solidarité „Kuchenaktion” (aziun dla jüfa de furn) dles Schires Joniles de Puster. Al è gnü vonü de vigne sort de bones tortes y patüc duc por daidé - con spënores de bonaman mituns amarês. La Schira jonila à inće tut pert a jites adöm ai atri grups dla valada: de setëmber a en hüttenlager a Auer, olache i mituns à por trëi dis alalungia podü se divertì pa en program rich de jüć y divertimonć; ai 16 de november a en iade al Garda, olache ai à podü vijité en convont dles mognans co coltivëia orìes y fej ere. Pa de vigne sort de jüć à i mituns inće emparé da conësce mituns dai

atri paisc dla Val Badia. A düć ti àl salpü dër bel! Ai 8 de dezëmber, en ocajiun dal Dé dla Ploania, à la Schira jonila motü da jì le marćé da Nadé, olache i mituns à vonü patüc y decoraziuns che ëi à fat y ensciö s’àra trat ete val’ inće por jì a se mangé deboriada na bona pizza. Inće eniann à la Schira jonila spo lascé dì en rorate do söa entenziun. Ai 23 de dezëmber è na raprejentanza dal Grup jüda a Bornech a do la „Löm da Betlehem” co ea gnüda empiada tal ander dla nativité a Betlehem. La „löm dla pêsc” è en simbol dla pêsc dal Nadé, encündada dai angiui ala „jont de bona orenté”; desche cösta löm vën dada ennant da porsona a porsona fora por döt le monn, ensciö dess inće crësce la pêsc 577


La Pli

Al marćé da Nadé dles mitans y dai mituns dla Schira jonila.

danter les porsones. Porchël èra inće gnüda portada a La Pli. Do Madoines à düć chi co orea podü se porté la löm con na linterna a ćiasa, con na spënora de bona man por daidé la „Mukoviszidosestiftung Südtirol”. La Jonëza d’La Pli Do trëi agn d’ativité èl sté le consëi dai Jogn d’La Pli co à endô baraté sü mëmbri. Da mëter man l’ann, plü avisa de forà dal 2008, èl sté les lites dai Jogn y en comitê nö è gnü motü en pè, söes funziuns àl tut sö belo al pröm de merz. Tla sontada costituënta dai 8 de merz èl gnü sorandé les enćiaries nees por i trëi agn. Chisc è i mëmbri con söes enćiaries: Manuela Ploner (presidënta), Valentin Erlacher (vizepresidënt), Patrick Complojer (cassier), Daniela Feichter y Marlies Agreiter (scrivanes), y i atri mëmbri Paul Rigo, Jan Agreiter, Ivan Ellecosta, Oswald Ellecosta, Karin Mühlmann y Claudia Pedevilla. Le consei nö à ćiaré danfora con de gran aspetatives y na gran motivaziun por le dagnì dai trëi agn ćiarenn 578

entres da jì danfora con le bun ejompl. Dertan cösc ann 2008 àl organisé de vigne sort de festes y manifestaziuns por jogn y manco jogn. Ai pröms de jügn è düć i jogn gnüs enviês da jì sön Prades a fà füs en ocajiun dla Festa dal Cör de Gejù. Lassö èl gnü praté liagnes y endertan èl inće gnü plan plan scür. Canche al ea scür assà ài fat fü y s’à sonté encër fü ia por se goder la bela serada. La chitara ne podea bën nia manćé! Ala fin de jügn èl gnü organisé en turnier de calceto co à albü en gran suzes. La mëssa sön Piz da Peres por la benedisciun dla tofla nea co ea programada por i 13 de messé à mossü gnì desdita por gauja dal tomp, mo porchël èra gnüda recuperada en la Segra de munt ta Fojedöra. Ai 20 de messé èl endô gnü fat la festa sön chi prês por döta la comunité d’La Pli, na festa co à da trec agn belo tradiziun a La Pli. La santa mëssa è gnüda zelebrada amesa la natöra sön Fontanac de Sorà sön Prades, en grup de musicontri à abelì la festa. Eniann èl inće sté na gara da muje la cherscele olache düć à podü demostré söes cualitês da muje.


La Pli

Gran pert dal consëi dla jonëza nö.

Con le tomp àn albü trepa fortüna, al è sté döt le dé bel y ala fin àn albü gran ora da pochené adöm denant che an se ciafass la gran jütada chi s’aspetân belo döt le dé. Do na picia palsa èl de setëmber endô gnü motü da jì le hüttenlager por i ministronć ete tai Tamersc por podëi passé dui de bi dis deboriada plëns de divertimont denant che la scora mëti man. Le program è sté desco vigne ann dër enteressant. I mituns à podü tó pert a de vigne sort de jüć, por se conësce miù, por emparé da tignì adöm, mo dandadöt por se divertì. Da sëra do cëna, canche al ea oramai gnü scür, êl ćiamó gnü fat en picio fü dlungia bosch. Do na bela ćiantada con i orghi encër fü ia è düć gnüs plan plan stanć y ensciö è düć jüs derevers te üćia

por se sistemé la coa da jì a dormì. Ara à döré dio ćina che al è gnü chît y düć s’à endormedì... y ensciö èl tosc endô gnü dé! Spo èl endô tosc gnü ora da fà le poch y do da val’ jüch è düć deboriada piês ia a pè cuntra Fodara Masaronn por fà na griliada da misdé. Dedô èl sté i mituns co à ćiamó podü se tripé con trà le palê y al è gnü fat i ultimi jüć deboriada ćina che al è gnü ora da jì a ćiasa. La ćiastegnada ai 31 d’otober fora Peraforada ne s’à i Jogn sambën nia lascé sciampé. Taxi Edoard à fistidié che düć röi tal dër post. La sëra à motü man con na bona cëna. Ći co ne po samben nia manćé pa na ćiastegnada è la ćern sciömiada con soni y capüc. Val’ goto de bun vin s’àn sambën inće vaighé... Mo desche düć sa vën le mù dagnora ala fin, ensciö èl sté düć co à ćiamó lascé en pü’ de lerch 579


La Pli

La festa dai mituns tai Tamersc.

Gran dafà por les jones d’La Pli pla festa sön chi prês.

Inće cösc ann è endô jü San Mocherà con agni y malans da ćiasa a ćiasa.

580

por les ciastëgnes pratades. La sëra è jüda ennant con trepa bona löna y divertimont, al è gnü balé y ćianté ćina ala fin. Canche i orghi s’à spo stüfé da soné èl sté spo ora da jì a ćiasa. Desco vigne ann èl inće eniann endô gnü motü da jì l’aziun de San Mocherà. Ai 6 de dezëmber encër les cinch da sëra è San Mochera, acompagné da dui de bi angiui, pié ia por les ćiases d’La Pli olache i mituns aspetâ ert. Mo chi dai corgn, can aldia belo dalunc con so slinghené dles morones, ne podea bën sambën gnanca manćé. I mituns co à fat i prosc ia por l’ann à ciafé na picia scincunda da San Mocherà, en picio scarniz checio con de vigne sort de bun patüc lëite, co fajea slomine i edli dai mituns. Ensciö è San Mocherà jü, danter frëit y nëi, da ćiasa a ćiasa a ralegré i cörs dai mituns. De dezëmber èl gnü organisé le rorate dai Jogn acompagné dal Cor dai Jogn y dedô èl sté Pauli co à envié a so referat sora l’Africa ia te salf dles manifestaziuns.


La Pli La Jonëza da paur De jenà èl endô gnü motü da jì la gara tradizionala dla lösa por döta la comunité d’La Pli. Ara è gnüda tignida sö Frena y al è sté cotan de partezipanć. La premiaziun dla gara è spo gnüda fata jö Sotrù (ćiara articul plü ennant). En gaujiun dla festa de iubileum dai prei siur Heinrich Perathoner y siur Merch Craffonara à la Jonëza da paur abeli la falzada de dlijia con na porta trionfala de dascia. En gaujiun dai 40 agn dla crusc sön Piz da Peres, d’agost, èl gnü lascé arjigné na tofla de iubileum y motü da jì na mëssa spo la Segra de munt. Ala fin d’agost èl endô gnü organisé le turnier dal palê por les uniuns. Al è sté feter bel tomp y an à podü odëi che vigne uniun se dea dër da fà por davagné cösta picia gara. Ala fin dal dé â i scizeri desmostré da avëi dër de bogn śogadus y ai podea brancé do le pröm pest. Rei-

na y re dai goi è stês Katrin Ellecosta y Roman Palfrader (ćiara articul plü ennant). De setëmber è la Jonëza da paur spo jüda a fà en iade de dui dis a Wels te Oberösterreich por jì a ti ćiaré ala fabrich dla Reform. Le grup è pié ia da La Pli demez la domëgna ai 28 de bonora y è roé a Wels encër les 2 domisdé. Atlò è jones y jogn jüs t’en „Agrarpark”. Da sëra èsai jüs tal „Gösserbräuhaus” a mangé spezialitês dal post. Le lönesc è le grup spo jü tla fabrich dla Reform, olache al i è gnü cunté y mostré desche les mascinns vën fates. Do la vijita ala fabrich è le grup spo endô pié derevers cuntra ćiasa. Le iade i à plajü a düć. Por la Segra s’àn spo endô endüné a slafè! Ai 6 de dezëmber èl endô sté la sontada anuala con düć i mëmbri. Le presidënt Simon Ellecosta à podü salüde en local bindebò plën. Al è gnü lité en comitê nö, de cösc fej pert: Jan Agreiter (presidënt),

La Jonëza da paur à ligrëza da sté adöm y jì inće val’ iade deboriada foradecà.

581


La Pli

Chi co à slafé en gaujiun dla Segra de düć.

Marlies Valentin (presidënta), Tobias Peslalz, Judith Valentin, Simon Ellecosta, Anita Elliscases, David Frontull y Tamara Rigo. Desco vigne ann à la Jonëza da paur endô ert sö le lën da Nadé söla Gran Plaza. I Scizeri Motü man à i Scizeri con la reuniun generala ai 26 de iener tla Ćiasa dles Uniuns a La Pli. Atlò èl gnü salüdé i ghesć d’onur ploan Heinrich Perathoner, mëmber d’onù Franz Morlang, la tota dla bandira Emmy Schett y l’Ombolt Fortunato Ferdigg. En cösc dé èl gnü lité danö le comitê dla compagnia - con la reconferma dal comandant Silvester Ellecosta - y al è gnü tut sö desco mëmbri 582

I trëi mëmbri nös pai Scizeri d’La Pli: David y Katrin Ellecosta, Lois Taibon.


La Pli

La compagnia dai Scizeri d’La Pli, con la troht en gran pert rofata i ultimi agn.

nös Katrin Ellecosta, David Ellecosta y Lois Taibon; Julia Ploner à dé jö söa enćiaria da margatëntera. Da alzé fora dal program ampl - danter l’ater inće la festa por i 50 agn dal’Uniun Scizeri de Südtirol - èl la sorandada dal diplom por i 15 agn de partezipaziun a Bruno Rovara y Augustin Ellecosta en la festa de Cör de Gejù tla Gran Ćiasa. Deplü è stades les ocajiuns da arjigné i füs desco sëgn de festa: por le Cör de Gejù, por la vëia dla festa dai prei signor Heinrich y signor Merch, y por la festa noela de signor Klaus Sottsas da Rina. Ai 7 de messé èl mort Veghile dal Sauter con 97 agn. Ël è sté por 17 agn alalungia en mëmber benefatur dla Com-

pagnia d’La Pli. Sön so ultimo iade èl gnü porté da Silvester Ellecosta, Franz Trebo, Tone Ploner y Jep Palfrader. Ai 19 de iuli èl donté la degrazia ta Longiaraü co ti à costé la vita a Lois Valentin d’Al Plan, sté scizer d’La Pli denanche al ess daidé mëter sö y sorantut spo le comane dla Compagnia dai Scizeri d’Al Plan nea. I Scizeri à slopeté te cortina d’Al Plan les salves desco ultimo salüde. Gragn è stês i laurs por arjigné ca le sit de comemoraziun de Crëp de Santa Grazia - sön cösc proiet y söla festa vëgnel cunté te cösta cronica sot ai avenimonć ia por l’ann a La Pli. Ai 4 d’otober à i Scizeri podü fà festa por 583


La Pli

En diplom por i 15 agn de fedelté: Augustin Ellecosta y Bruno Rovara à podü le pié do fora dles mans dal comandant Silvester Ellecosta.

la noza dla margatëntera Martha Trebo y Peter Villgrater, vize-major dl Distret de Puster. Set Scizeri d’La Pli è spo inće stês ala pert dla gran defilada de protesta a Balsan, con 4.000 scizeri, motüda da jì por le dé 8 de novëmber dala Uniun Scizeri de Südtirol. Protesté èl gnü cuntra fascism y por Tirol. I Scizeri s’à inće damané unisono l’eliminaziun dai relić dal fscism te Südtirol y la reunificaziun de Tirol. I Scizeri d’La Pli recorda vigne ann endô te cortina la mort de Andreas Hofer y sü compatrioć la domëgna encër le 20 de forà y i tomês dles veres la domëgna do Gnissant.

584

AVENIMONĆ IA POR L’ANN Ora de ćiampanin: nia plü i cherć Fora dla „Plata dla Ploania” d’La Pli nr. 04/2008: „tla sontada dai 21.01.2008 s’à le Consëi, sön invit dal Ordinariat dla diozeja, endô dé jö con la cherta de Hubert Feichter olach’al damana che l’ora de ćiampanin vëgni destacada dales 22.00 ales 07.00 deache ara è en ’disturb dla pêsc dla net’ por i ghesć dla Pensiun La Pli. Do na discusciun lungia y do avëi valüté i consëis dal Ordinariat àn tut la dezijiun da destaché l’ora da mez dezëmber ćina Pasca y da mez iuli ćina la fin d’agost, inće sce an n’è nia bogn


La Pli da odëi ete la nezescité: le Consëi è dla minunga che al n’è nia le cajo da se lascé ete te litighes.” Lites a La Pli: parlamont y provinzia Les lites politiches dai dis domëgna y lönesc ai 13 y 14 d’aurì 2008 à cherdé a La Pli endöt 516 zitadins ales urnes. Chisc à düć dé jö söa zetola por la Ćiamena dai Deputać a Roma, litenn leplü: SVP (endöt 275), Die Freiheitlichen (endöt 65), Le PD (endöt 84) y Forzs Italia (endöt 15). De chisc 516 zitadins à spo 448 inće podü lité le Senat, con cösc resultat por i plü stersc a La Pli: SVP 257, Die Freiheitlichen 60, PD 59 y Forza Italia 14.

Tal local de lita dal parlamont 2008 a La Pli de Mareo.

D’altonn èl spo gnü lité por le consëi provinzial de Südtirol. Le resultat a La Pli è sté cösc: Vërć-Ziviches 3, Südtiroler Freiheit 12, Bürgerliste 4, Lega Nord 5, Di Pietro 0, Unioin für Südtirol 7, Sinistra-Linke 1, SVP 282, Casini 0, Comunisti Italiani 1, Ladins 125, Unitalia 2, Forza Italia 3, Die Freiheitlichen 80, PD 4, 8 de blanćes, 3 de nules.

Ćiamó èl döt co va pegher tal local de lita por les provinziales. Plü zite è dagnora le momont dla cumpëda dles usc, con cionć de preferonzes.

Teater de chi d’La Pli a La Pli y con chi d’La Pli foradecà Comedia popolara d’aisciöda: le maradët les à dötes do les orëdles Le Teater d’La Pli à prejenté la comedia popolara „Der ewige Spitzbua” de Toni Gerlin y Anton Maly te na verjiun ladin-marora „Le maradët da Sorarü” de Ulrich y Iustina Willeit y Hansi Comploi. Sön paiun èl roé endöt sis personaji y de chisc è stês bën cater feminils. I protagonisć - pòn dì - è empò stês maschils: Iarone, le manajadù dl lü da Sorarü, y Florian, le fant da Sorarü. Chisc dui è söle lüch, adöm a Rosa, la fancela da Sorarü. Rosa y Florian è chesćiagn, Iarone è le manajadù y n’è nia maridé. La storia descür atira dan al publich de ći che ara se trata: le defunt paur de Sorarü à fat testamont i envian a söes trëi ex-chesćianes Eta, Tecla y Milia na cherta co dij che al à tignì cunt de ëres tal testamont y che ares dess jì söle lü da Sorarü por le dé canche al gnarà daurì 585


La Pli

Le momont plën de tenjiun dla letöra dal testamont. Da man ciampa: Patrick Complojer, Susi Winkler, Maria Mühlmann Complojer, Anna Mühlmann Fischnaller, Franz Rigo, Zilia Daverda Agreiter.

y lit le testamont. Ensciö sàn belo danfora ći che al darà ca söle lü de Sorarü, con cöstes trëi ëres co röa öna endolatra adalerch con la cufer sperenn vignöna che ara ciafi da ierpé le lü. Mo ćina ala daurida dal testamont ne se lascia Iarone con fant y fancela dal lü nia comané encërch dales trëi ghestes, y Iarone y Florian n’en combina sö de vigne sort por les cané. Canche Florian mët da rodé la noela che le defunt i ess lascé le lü ai mituns de Iarone (le manajadù), spo èl dötes cöstes trëi ëres gnüdes da dalunc co proa con pîsc y con mans da se trà al côl Iarone... Le toch de teater à baié tler dal pröm momont encà, le publich n’à nia albü bria da adoré na gran inteligënza y fantasia por travaié - y destravaié - ennant la storia. An sâ atira de ći che ara jea sön paiun, y cösc è inće garaté dër bun. Inće le desfiramont dla trama è sozedüda a na 586

moda lineara y è corsciüda ćina ala fin, scebën che an ciafâ l’empresciun che le secundo at - chël olache Florian organiâ na sort de jüch tichenus tai confrunć dles trëi ghestes, è ma ensciö arcunćé ete por trà fora le toch ales lunges. Le momont che an aspetâ tresfora, dal pröm encà, ea la daurida dal testamont y cösta è stada na garanzia che le publich sâ da messëi y orëi aspeté ćina enlò. Ala fin se cristalisâ fora dër bun l’amur sonzier y sterch danter Florian y Rosa y le toch davagnâ chi valurs soziai co è gnüs motüs al prigo tai ać denant (les ëres co ne s’an po nia, la falsité, la gelosia, ez.). Sön paiun èl sté da odëi Franz Rigo y Patrick Complojer tles perts de Iarone y Florian, Susi Winkler à raprejenté la fancela y chesćiana de Florian, Zilia Daverda Agreiter, Anna Mühlmann Fischnaller y Maria Mühlmann Complojer à fat les trëi ex-chesćianes dal paur defunt.


La Pli I carateri y les vites de cöstes trëi ëres è gnüdes fora bun y tler tal teater, al è sté trëi monns desvalis co s’à encunté zonza orëi - mo con le medemo fin - t’en ambiont forest. La soufleusse è stada Barbara Mühlmann, le scenar - tradizional y sciompl, è sté de Jep Ellecosta, le laur de cosmetica à fat Helga Rindler Comploi y Helene Kastlunger, dles löms y dla drapamënta s’à fistidié Manuela Rigo. „Iadô chël côl - Hinterm Hügel - Dietro la collina” a Balsan, Porsenù y Bornech Le toch teatral „Iadô chël côl - Hinterm Hügel - Dietro la collina”, en proiet teatral scrit y planifiché dal presidënt dal EPLErt por i Ladins Iaco Rigo d’Alnëi, sot

ala regia dla ladina Valentina Kastlunger, è gnü porté dant por le pröm iade tal Teater comunal da Balsan le vëndres ai 3 d’otober. Dedô èl ćiamó gnü fat por sis iadi: la sabeda ai 4 d’otober tal medemo post a Balsan, le dé 9 d’otober tal Forum a Porsenù (danmisdé por i studënć da Porsenù y Gherdëna, da sëra por düć) y i dis 17 y 18 d’otober a Bornech (con laprò na raprejentaziun por i studënć). Döt roda encër en gran côl ia, chël co messass sconé les porsones, le tema è chël dal amur y dal dolur, dla vera y dla mort. I aturs, 25 endöt, à porté dant le teater te trëi lingac: todësch, ladin y talian. La protagonista dal toch teatral è gnüda enterpretada dala profescionista Christine Lasta, danter i atri aturs êl Ursula Elzenbaumer, Hansi Ebnicher, Markus Schwärzer, Martin Comploj,

Le Cor de jones y jogn d’La Pli con la protagonista Christine Lasta alias Karìma.

587


La Pli Christian Castlunger, Igor Horvath y Pietro Pilla; desco ghest d’onur à „Adnil” Linda Giuliani soné i strumonć a percusciun. Le cor co à fat rezit ritmich y à inće ćianté sot ala direziun dal maester Ludwig Rindler d’La Pli è sté motü adöm da: Manuela Piccolruaz (Badia), Sabine Facchini, Susanne Winkler, Natalia Ellecosta, Annelies Feichter, Ludwig Rindler, Paul Willeit, Alfons Facchini y Gabriel Erlacher. La produziun è gnüda fata dal’EPL en gaujiun dai 50 agn de ativité, iubileum pié ia dal 2008 y jü ennant inće l’ann do. Le teater da rècord d’altonn Le Teater d’La Pli à prejenté d’altonn tal Salf dles uniuns la comedia popolara „Le cör tal dër post” do en Bauernschwank (teater da rì todësch dal ćiosciü cultural da paur) de Anton Hamik. Gnü èl en grömun de jont a ti ćiaré, chës 1.400 porsones endöt: na zifra da rècord te düć i 41 agn de Teater a La Pli! Trëi mituns vedli, gnüs en dé davëi

„vedli”, lascia arsì na fancela te ćiasa por tignì döt nët y i i fà le guern. Ma che ai n’è nia arjignês por la tó sö familiarmonter y ai mët man da ester zebidri empara. Do da en ann, canche la fancela è tal slü jö le contrat de laur, n’èsai endere nia plü a öna da la lascè jì, deache con ëra s’an jess teniade na bona cöga, na dërta ćiasarina (aladô dla enmaginaziun maschilista) y na aministradura efizionta dal lü. Al è sté en bel jüch sön scenar, deache al è sté i trëi mituns vedli (Hansi Comploi, Raimund Palfrader, Martin Rigo) co à śoghé bun adöm te söa funziun y à joblené bun, te repetiziuns strambes „önn por önn” y te constataziuns reziproches „önn por düć y düć por önn”. L’atra pert dal ćiar èl sté la protagonista Cristina (Caroline Huber Rigo) co à trat bun, y döta la traina è spo gnüda do. En complimont i è jü da trec ala regia (Hansi Comploi) co è stada bona da ensegné ete le dër ritm por le comich-teatral y inće por chës nuances figuratif-reales. Precara è stada la cosmetica motüda en scenar y cösc è sté dërt ensciö. Le toch à inće

Le grup co à mostré le teater a La Pli, con amez i dui mituns dla drapamonta.

588


La Pli

I trëi fredesc de Majira y chi co aspeta söla ierpejun chërda adalerch l’ombolt por desgorje la fancela co „comana” massa.

na vëta de sentimont y esistenzialism, co vën a löm canche i trëi vedli ciafa la ria löna deache la fancela s’an jarà y ai romagnarà endô tralascês. Che chi d’La Pli de Mareo sa da fà teater èl trepa jont co sa da dì, y al è inće da ajunté spo che nia ma i scenars y les porsones n’è taiades pro sön mosöra, mo bën inće le lingaz ladin-mareo. Le teater à na funziun particolara tal adoré y dé ennant en bun lingaz, y sce le lingaz à ćiamó laprò na bona saù („buon gusto”) spo davagnel de cualité y nobilté. En teater adora ala fin parores por comuniché y al è te cösta sostanza „meso leterar”. Na gran opera leterara à la belté, sciomplëza y grandëza inće tal lingaz. Le teater che vën pité da nostes uniuns amatoriales laora con jont por la maiù pert zonza compëns finanziar. Al è jont co tol sö l’envit da tó pert al’iniziativa (toch por toch, sajun por sajun) y s’empegnëia spo con les proes y les raprejen-

taziuns ćina ala fin. Tó pert y porté a na bona fin en teater à da fà con disciplina, sii personala co puntuala por le grup, y forma porchël la personalité. Fà teater è desco jì a scora dla vita. Onù a Dio, aiüt ala jont Encër 200 stödafüs de Puster y dla Val Badia è roês adöm al 53ejim Dé dai Stödafüs dal Distret de Puster de Sot co tol ete 48 grups endöt y 2.203 omi stodafüs y 7 ëres stodafüs. Al noea la domëgna da doman ai 13 d’aurì 2008 a La Pli, canche les passa 40 delegaziuns con uniform y bandira defilâ dal vers dla Gran Plaza y ete te dlijia por la santa mëssa. Danfora à mené la Musiga d’La Pli de Mareo, por i dé emportanza y onù ai stödafüs y a so laur. Te dlijia à spo siur ploan Heinrich Perathoner zelebré la santa mëssa y le Cor d’La Pli à 589


La Pli

Le salf plën de verdes dal fü a La Pli de Mareo.

abelì la funziun con ćianté solënn. Do mëssa à i Stodafüs d’La Pli con so comandant Andrea Willeit da Plazores envié a en picio renfrësch tla hala de magazinn tla Ćiasa dles Uniuns, con l’abelimont dla Musiga y trepes mans co daidâ dé fora le renforz. Le salamont de Ćiasa dles Uniuns s’à spo plan plan ćiarié de stödafüs, i pröms è stês chi omi co è tal comitê dal distret y co à sora val’ funziun y compit particolar al intern dal’organisaziun dal distret. L’Ombolt de Mareo Fortunato Ferdigg à salüdé i antergnüs te düć trëi i lingac ofiziai de nüsc paisc, à alzé fora le merit che i stödafüs se fej con dötes les ores de volontariat y l’aiüt. Che i tomps se damana en sorvisc entres plü spës y profescional dai stödafüs èl sté le presidënt dal Distret Anton Schraffl co à alzé fora plü iadi. Nia ma la colaboraziun con i atri corps de pröm aiüt po salvé 590

vites y cosses, mo inće la spezialisaziun te seturs plü a desman dla tradiziun dai grups de pröm aiüt - desche al ea gnü a le dé dan da püch tomp tla desgrazia de Villa Winter a Bornech. Söle laur concret dai grups desvalis, desco funch/radio, mascheres antigas, le laur dai jogn, à deplü raprejentanć dal Distret cunté. Inće i grups dai stödafüs dal raiun Bassa Val Badia cun la Val (pa chël che al alda La Pli co à ospité cösta reuniun) è gnüs prejentês pa cösta reuniun. Danter i ghesć èl sté da odëi l’assessur provinzial Florian Mussner y la referënta dla regiun Martha Stocker. Le salüde y les parores de lalt y de iolan èl sté chisc raprejentanć politics y de organisaziuns de salvamont co à spôrt: l’assessur provinzial Florian Mussner, presidënt provinzial dai Stödafüs Rudi Hofer, Ombolt Pepi Dejaco por la Comunité de val de Puster, Ispetur forestal


La Pli

I premiês por i 40 agn de sorvisc atif.

Silvester Regele, por la Crusc Blanćia Klemens Seebacher, Bruno Zöschg por le salvamont t’ega, Florian Alber por i Stodafüć profescionisć, desco inće le presidënt dal Distret dai stödafüs de Puster de Sora Hans Hellweger. En gaujiun dla reuniun distretuala a La Pli de Mareo èl sté 19 omi stodafüch co è gnüs onorês por 40 agn de sorvisc atif con la medaia d’or. Ara se trata de: Anton Winkler (Aufhofen), Reinhold Seyr (Bornech), Bruno Tasser (Bornech), Herbert Pezzedi (Corvara), Franz Hellweger (Gais), Josef Baumgartner (Issing), Herbert Pramstaller (Mantëna Todëscia), Konrad Fischnaller (Vandoies de Sot), Paul Pezzei (Vadoies de Sot), Karl Wild (Vandoies de Sot), Hermann Oberarzbacher (Rein de Türesc), Hansjörg Oberleiter (Sand de Türesc), Paul Kuenzer (San Iöre), Andreas Wanker (San Laurënz), Anton Niederkofler (San

Scimun), Josef Silginer (San Scimun), Johann Unterberger (San Scimun), Ignaz Gasser (Terenten) y Paul Miribung (La Val). Do la reuniun à düć i antegnüs podü jì te öna dles trëi ostaries dal zënter de paisc a marëna, chëra co è gnüda ofrida dal Comun de Mareo. Melodies da „iolan” por les omes En publich ampl y spës à albü la Musiga d’La Pli de Mareo te ćiasa en Pasca de Mà da sëra por so conzert tradizional de Pasca de Mà, le 15ejim de cösta sort tla storia dla Musiga y dla epoca dal dirighënt Andrea Daverda. La jont è roada adalerch en pü’ da döta la valada y inće da foradecà, le salf ea tan plën che cotanć à mossü sté te foyer a ascuté pro. Sön paiun èl sté da odëi 47 musicantes y musicontri sot ala bachëta dal 591


La Pli

Le bel grup sön paiun.

Le dirighënt Andrea Daverda (foraensom a man dërta) con Ingrid Willeit co à soné pla Musiga por le pröm iade, y Ulrich Ritsch (medaia de valütaziun de brom), Stefan Feichter (medaia de valütaziun de brom), Erica Pedevilla (medaia de valütaziun d’arjont) y Jan Paul Ritsch (medaia d’arjont).

592


La Pli

I dui premiês por i 15 agn de ativité Franz Feichter y Oskar Feichter, amez Carlo Castlunger - presidënt dl’Uniun Musighes Val Badia, Martin Rigo - presidënt dla Musiga d’La Pli y Helmuth Gasteiger - presidënt dai mënamaza dla Lia dles Musighes, distret de Puster.

dirighënt, döes jones n’è nia stades ala pert por completé le numer rècord de 49 componënć zonza les cater magatënteres y le portabandira. La maiù pert dla Musiga è jones y jogn sot i 30 agn y cösc fat garantësc en dagnì floront. Le dirighënt Daverda à orü por cösc ann arjigné ca en repertore variont, con marces, ritms dala Boemia y dala Ruscia, con tla pröma pert dal conzert deplü overtüres. Metü man à le conzert con la „Musica Gloriosa” de Cornelis Vlak (componist olandeje da plü pseudonîms, danter chisc inće Alfred Bösendorfer co resultëia desco ennom d’autur söles notes dla Musica Gloriosa). Jüda ennant èsera spo

con la Odboj Ouverture de Emil Stolc tal aranjamont de Emil Stolc, spo con „Les Savojardes” de Offenbach (aranjamont: Sirgfried Rundel) y la Overtüra Fantastica de Franz Springer. Do la palsa à spo le moderadù dla serada, Franz Rigo da Matlogn, orü recordé la Festa dla Oma, co toma danré en iade sön Pasca de Mà. Por cösta ocajiun i à Franz dediché de beles parores ales omes, lienn inće dant na poesia co reconësc la vita y la valüta dla oma te familia y sozieté. La Musiga à soné por les omes deplü toć fora dla racoüda „Neue Böhmische Scherzachtaler und Volkstümliche Blasmusik”, con melodies dla tradiziun 593


La Pli dla musiga popolara austroungarica y ritms da bal. Al è spo sté le momont ofizial por prejenté i musicontri nös, i iubileums torogn de mëmbri y chi musiconć jogn che à podü pié do na medaia de valütaziun por le bun soné. Le raprejentant dla Lia dles Musighes de Südtriol - Distret de Puster, presidënt dai mënamaza Helmuth Gasteiger y le presidënt dla Uniun Musighes Val Badia Carlo Castlunger, à cherdé sön paiun i dui jogn Franz Feichter y Oskar Feichter, por i sorandé le diplom dai 15 agn d’ativité pla Musiga d’La Pli. Le presidënt dla Musiga Martin Rigo i à dit en bel iolan a chisc jogn por so engajamont y söa lezitonza. Al à spo fat i ennoms dles jones y dai jogn co è gnüs premiês con la medaia de valüta de brom y de arjont: Stefan Feichter (brom), Ulrich Ritsch (brom), Erica Pedevilla (arjont) y Jan Paul Ritsch (arjont). En gran aplaus à spo podü ciafé la jona Ingrid Willeit da Biëi Daete co à dé so debut pla Musiga. Ara è passada da magatëntera al tlarinet y ara è gnüda prejentada dal presidënt Martin Rigo desco ejompl por dötes les jones y düć i jogn che al n’è mai massa tert por mëter man da emparé da soné en strumont. Dedô èsera jüda ennant con „Moscow Nights Traditional”, melodies dala Ruscia conesciüdes aranjades da Richards Scott, y spo la Marcia Boccaccio fora dla opereta Boccaccio de Franz de Suppé (aranjada da Siegfried Rundel). Le publich n’à nia orü lascé jì tan atira la Musiga, al s’à damané dui iadi na ajunta, la Musiga à soné les döes marces „Unter dem Doppeladler” de Josef Franz Wagner y „Arsenal” de Jan van der Roost. Dedô à spo la Musiga d’La Pli y sü amisc y sostegnidus invié a en bufet con 594

duciaries y spezialitês, y jont da lunc y damprò à podü s’la cunté sön la Musiga d’La Pli y la musiga desco tesur dla umanité. Festa por dui de gran famëis Inće en le Gran San Pire, domëgna ai 29 de jügn, èl sté da fà festa: avisa enlò dan 60 agn èl gnü consagré preo Merch Graffonara d’Antermëia y vint agn dedô - le medemo dé, èl gnü tignì a Porsenù l’ordinaziun da preo de Heinrich Perathoner de Sëlva/Gherdëna. L’ann che signor Heinrich è gnü consagré preo y à dit mëssa noela ea signor Merch belo 20 agn preo y al roâ a La Pli de Mareo desco ploan. Al ea l’ann 1968. Por tronta agn èl sté spo tlo ploan ofizial, spo èl gnü cherdé en ponsiun (dal 1998), mo al fej dötaorela le sorvisc da bun famëi dles animes dal paisc y da ot agn encà inće aiütant dla Dlijia dla Sares. Signor Heinrich, co è roé dal 1997 ploan a Al Plan à ciafé laprò dal 1998 inće la cöra oma dla Val Badia y dal Decanat dla Val Badia (ex Decanat de Mareo) La Pli. Do che Al Plan à fat festa por i 40 agn de iubileum da preo de so ploan signor Heinrich la domëgna ai 22 de jügn 2008, s’à inće la comunité d’La Pli arjigné. I Jogn à realisé la porta de triunf con la scrita „Te deum laudamus” (te, Dî, te laldun), sora l’üsc prinzipal de dlijia. La Vëia dla festa, la sabeda sëra, èl gnü empié söi ćiampanins d’La Pli, Curt y Pliscia en caresc de löms y i Scizeri à impié sö na crusc de füs sön Pre da Peres. La comunité, dandadöt les patrones, ëres y jones, à cöt y praté spezailitês por l’aga-


La Pli

Le presidënt dal consëi de ploania Franz da Matlogn salüda i prei iubilars.

pe dla festa daverta a düć. La domëgna da festa à motü man con l’ingres dla Musiga söla Gran Plaza ćina dan calogna, por tó ete i dui prei iubilars y signor Matia Rigo y signor Tone Fiung. La Musiga è passada dan calogna sö y è jüda a s’oje te na marcia spetacolara de versc encrusc. Inće le Cor de Dlijia s’à motü sö danter Calogna y Gran Ćiasa, les bandires dai Scizeri y dai Stödafüs à aspeté dan Dlijia. Sceché à ma les ćiampanes, ares n’è nia stades bones da mëter man da soné desche al ea gnü programé dal consëi de ploania y mone, mo la comunité ea arjignada por les nö. Solënn è spo sté le salüde da pert dal Cor de Dlijia con en grup de strumonć („Sei gegrüßt”) y l’ingres ćina jö te dlijia y sö

dan alté è garaté. Le presidënt dla Ploania Franz Rigo i à spôrt le bënodü ala jont te dlijia, roada adalerch inće da foradecà, dai paisc de provenionza dai dui preo y da Sares ete. En grup de scolari à spo dit sö na rima por i dui iubilars, y la mëssa è spo gnüda zelebrada da signor Merch y sü conzelebranć signor Heinrich, signor Matia y signor Tone. Signor Matia è jü ete tla pordica söla festa de San Pire y San Paul, al à recordé l’ejompl de San Paul co è sté do söa converjiun l’apostul „plü intensif” por la parora de Dio y la misciun dla noela cristiana. Les supliches è gnüdes portades dant dai raprejentanć dai scolari, dla jonëza, dai omi y dles fomenes, y dal ofertore 595


La Pli

En grup de mitans y mituns à dit sö na bela rima de Pio Baldissera por l’ocajiun.

à mituns dla scora porté sön alté le pan y le vin desco testemonianza de Gejù y sëgn de vita. Le Cor de Dlijia à ćianté la „Missa in honorem Beatae Mariae Virginis de Loreto”. Ala fin dla mëssa èl ćiamó sté le presidënt dal Consëi de Ploania co i à sorandé ai dui iubilars na scincunda: a signor Heinrich la cd dai „Zisterziensische Mönche von Stift Heiligenkreuz: Chant - Music For Paradise” y la cd de racoüda de musiga sacrala de Felix Mendelssohn-Batholdy „Kirchenwerke I” dal Kammerchor Stuttgart y a signor Merch le liber „Pietas et Scientia - 400 Jahre Priesterseminar Brixen” dal professur dr. Josef Gelmi. I Scizeri con 596

so comandant Silvester da Taibun à tut l’ocajiun da i surandé a trami i iubilars en cader dal Beat Kaiser Karl I de Habsburg. L’Ombolt de Mareo Fortunato Ferdigg à orü ringrazié ofizialmonter en ennom de döta la comunité i dui iubilars, i aodennn a entrami trepa sanité y a signor Merch ćiamó trepa ligrëza con la storia y i libri co documentëia la storia te calogna d’La Pli de Mareo. Do mëssa i aspetâl te plaza ai dui iubilars aodanzes, musiga y en renfrësch con la comunité y con i ghesć gnüs da dalunc y da damprò. La festa dai prei iubilars è jüda ennant con le past y domisdé con i Espi da festa, ćiantês da Cor


La Pli y comunité. Pa cösta funziun èl inće gnü rengrazié i preo y les vocaziuns, y perié do vocaziuns. Öna dles plü beles aodanzes co i è gnüdes fates ai dui iubilars da pert de signor Matia Rigo tla laudatio da festa (pordica) è stada: che i ëise dagnora les dlijies plënes, deache le plü gran onur y iolan por le sorvisc da preo èl i fedei co fej con söa prejënza. En famëi sciafia ma da ester en bun famëi, sce al à en pastorec. Le Crëp de Santa Grazia vën post de recort y amonimont I Scizeri d’La Pli de Mareo à descurì y benedì na sabeda domisdé de setëmber le ciüch nö dal Crëp de Santa Grazia danter Perarëia/Peraforada de Sora y Sares. Ala festa â envié i Scizeri d’La Pli de Mareo, en colaboraziun con la Compagnia dai scizeri Michelsburg da San Laronz. Y gnü êl dandadöt jont d’La Pli de Mareo, deache le sît è dagnora gnü tignì alalt dai marei por le conflit armé donté dan 550 agn, dal 1458, tl’ombria dai stritoc danter Ćiastelbadia (badëssa Verena von Stuben) y le vësco da Porsenù Nicolaus Cusanus. Tla storia de Tirol vëgnel baié de 50 morć, le storich dla Dlijia Josef Gelmi dij che chisc foss stês por la maiù pert paurs y fanć de Mareo. Dlungia ales compagnies de Scizeri d’La Pli de Mareo y da San Laronz èl roé adöm delegaziuns de bandires de compagnies de Puster y inće d’Ampëz y Fodom söle sît storich nia dalunc da Sares, sön terac dal Comun da San Laurënz, mo nia dalunc dal termo con Mareo y la Ladinia. En grup de strumonć fora dla Musiga d’La Pli de Mareo à fi-

Le comandant dai Scizeri d’La Pli Salvester Ellecosta dlungia al major dal raiun de Puster Heinrich Seyr.

stidié dla cornisc musicala, tal’introduziun ala funziun dla parora da pert dal ploan nö da San Laronz signor Franz Künig, tla comemoraziun ai tomês dles veres y tla pert plü profana. Le comandant dai Scizeri d’La Pli Silvester Ellecosta à salüdé i antergnüs y à rengrazié por les ores fates volontariamënter por arjigné ca la stiga y l’anteriöl tla crëpa y por i contribuć gnüs por la costruziun dla strotöra dala Regiun, dala Provinzia de Südtirol y dala Fondaziun dla Cassa dl Sparagn. En iolan particolar i è jü al proprietar dal grunt. I avenimonć storics liês al sît è gnüs cuntês dal dr. Lois Ellecosta de Colac: 597


La Pli

Le dr. Lois Ellecosta recorda la storia passada tres cösc sît.

Odüda dal monumont jö söle sît dla festa, con le grup de strumonć dla Musiga d’La Pli co à soné pla funziun religiosa y inće tla aorela cörta dedô.

598

al è jü ete söla situaziun politich-soziala de chël 1400 co à porté al conflit danter clerus (danfora le reformadù dla Dlijia Nicolaus Cusanus) y la nobilté sconada en pert inće dal Erzherzog Sigismund de Habsburg co se tolea da dì sön vita y costüm te convënć cristiagn. Dal 1458 èl sozedü le combatimont tal sît tlamé da agn „Crëp de Santa Grazia” dai marei, co i à costé la vita a 50 porsones en sorvisc pal Vësco da Porsenù y le Bracun (comandant raional dal Vësco) y la Badëssa Verena von Stuben. Ellecosta à cunté na verjiun lita fora dala corespondonza dal Convont da Suanepurch (Ćiastelbadia), de Verena von Stuben (gnüda desgorta da Ćiastelbadia da pert de Cusanus por la profanaziun dal convont) y dal Vësco da Porsenù Cusanus. Da ajunté èl che te cösc medemo sît s’ess paré l’ann 1797 y d’altonn dal 1813 con roes de podruns Scizeri de Mareo dai soldas de Napoleun co sighitâ nüsc paisc. Baié à te cösta ocajiun inće l’Ombolt da San Laronz Helmuth Gräber y le vizecapocomun de Mareo Paul Vallazza, dijenn che i monumonć che i fajun sö al dédancö por recordé veres y conflić dess ester dandadöt monumonć de pêsc, daldöt nia sëgns por inzité veres y conflić. Vallazza à rengrazié i Scizeri d’La Pli por l’ingajamont tal arjigné sö ciüć y sëgns sön confins por avijiné la jont y les cultures, ensciö belo sozedü a Furćia olache al è le termo danter i ladins y pustri. I Scizeri d’La Pli de Mareo à fat la decharge generala („decharge” ô dì por franzeje la ’desćiaria’) slopetan na salva en onur de Dio y plü tert ài ćiamó en iade slopeté na salva en onur dai tomês dles veres. I dui ombolć y dui scizeri (önn de Mareo y


La Pli l’ater da San Laronz) à deposité söl ciüch na gherlanda de comemoraziun ai tomês. Do la zerimonia à i scizeri, les autoritês de storia y cultura y politica desco inće i ghesć gnüs dandadöt da La Pli fora, podü jì a i ćiaré al anteriöl co vën arjunt tres na stiga arjignada con coni y scalins de lën rustical. Düć à podü odëi ći laur artejanal monü che i Scizeri à fat, y inće tan che les scultöres de lën (linda) gnüdes da Gherdëna ca (fates tla ziplaria HEIDE de Heinrich-Adi Demetz) y l’afrësch con Ćiastebaldia y La Pli de Mareo y le scenar de omi co lascia jö peres realisé da Herbert Brandlechner d’La Pli y la feriada y l’entai dla tofla de Harry Valentin d’Al Plan de Mareo. Sön na taola dlungia le ciüch èl entaié tal lingaz todësch (i reportun la diziun ladin-marora): „D’aurì dal 1458 èl sozedü

te cösc post val’ de dramatich, i fać è jüs ete tla storia de Tirol desco ’combatimonć d’La Pli’. Plü co cincanta paurs de Mareo y soldas dal Convont de Sonepurch/ Ćiastelbadia gnea por söa dejobedionza straufês crödiamonter y iustiziês dai sorvidus dal Vësco da Porsenù, Cardinal Nicolaus da Cues, sot al comane de Gabriel de Brach. Te cösc medemo sît se parâ l’ann 1797 y d’altonn dal 1813 con roes de podruns Scizeri de Mareo dai soldas de Napoleun co orea rumper ete te Mareo y tla Val Badia. Chisc ultimi avenimonć à baćé le post con l’ennom ’Crëp de Santa Grazia’. Cösc sît è dagnora sté por la jont da tlo en post de palsa, de proteziun y de comemoraziun. L’ann 2008 fajea sö la Compagnia dai Scizeri d’La Pli de Mareo deboriada con i Scizeri da San Laronz en ciüch de comemoraziun.”

Le nićio nö, realisé tla crëp olache al gnea tignì sö dandaìa les scultöres dai dodesc apostui y na crusc de lën, che gnea spo motüda a saul l’ann 1985 do che jont â proé da l’arobé.

599


La Pli Segra por les löses En bel numer de 65 porsones da dötes les fraziuns de paisc s’à prejenté al start de cösta gara dles löses da Loćia de Resac jö ćina Treo sora Frena. L’organisaziun è endô stada tles mans dla Jonëza da Paur co à fistidié d’en bel tru da nëi pesté, dal cronometraje y dla premiaziun dla gara. Le miù tomp dal dé è gnü motü sö por i ëi da Georg Rigo y por les jones da Susanne Winkler. Deplü è stês i sponsors co â dé ca pesć, medaies y la copa dal campiun dal dé, y a chisc i à le presidënt dla Jonëza da Paur Simon Ellecosta da Frena dit en iolan de cör da sëra en

gaujiun dla premiaziun dla gara stada tla Ostaria Sottrù. I reportun le tlassamont ćina ai pröms cinch de vigne categoria. Mituns dai 7 ai 11 agn: 1) Philipp Pedevilla, 2.08,82; 2) Michael Elliscases, 2.16,12; 3) Fidelis Ploner, 2.32,76; 4) Michael Daverda, 2.37,38; 5) Andreas Ellecosta, 2.40,44; Mitans dai 7 ai 11 agn: 1) Marion Palfrader, 2.46,58; 2) Evelyn Pedevilla, 3.01,37; 3) Melanie Rigo, 3.09,80; 4) Anita Rigo, 4.00,21; Mituns dai 12 ai 16 agn: 1) David Ellecosta, 1.44,84; 2) Julian Pedevilla, 1.53,74; 3) Manuel Comploi, 1.56,41; 4) Simon Elliscases, 1.57,69; 5) Gabriel Comploi, 1.58,07; Mitans dai 12 ai 16

La categoria dles löses da dui: pröms Alfons Facchini y Susanne Winkler (inće miù tomp ples ëres), secundes Erica Pedevilla y Daniela Feichter.

600


La Pli agn: 1) Katrin Ellecosta, 2.10,98; 2) Anita Elliscases, 2.10.98; Jogn dai 17 ai 24 agn: 1) Valentin Erlacher, 1.32,27; 2) Marcus Rigo, 1.33,24; 3) Serafin Erlacher, 1.34,46; 4) Jan Agreiter, 1.37,00; 5) Philip Ploner, 1.45,55; Jones dai 17 ai 24 agn: 1) Judith Agreiter, 2.04,64; 2) Marlies Agreiter, 2.13,18; Ëi dai 25 ai 34 agn: 1) Georg Rigo, 1.29,54; 2) Elmar Winkler, 1.26,72; 3) Adalbert Burchia, 1.43,23; 4) Christian Ellecosta, 1.53,33; Ëres dai 25 ai 34 agn: 1) Susanne Winkler, 1.42,25; 2) Manuela Rigo, 2.05,34; Ëi dai 35 ai 45 agn: 1) Siegfried Burchia, 1.29,93; 2) Herbert Frontull, 1.30,06; 3) Stefan Pedevilla, 1.45,90; 4) Norbert Rovara, 2.02,32; Ëres dai 35 ai 45 agn: 1) Daniela Comploi, 1.46,46; 2) Erica Daverda, 2.03,55; 3) Ingrid Daverda,

Gran festa por le miù dal dé Georg d’Alnëi.

Simon y Thomas dl’organisaziun à premié la categoria dles plü piceres. Pröma è gnüda Marion Palfrader, secunda Evelyn Pedevilla, terza Melanie Rigo y cuarta Anita Rigo.

601


La Pli

Na medaia inće por Alfred Ellecosta, Gustl Winkler y Jep Ellecosta.

2.07,96; Ëi dai 46 agn insö 1) Gustl Winkler, 1.39,05; 2) Alfred Ellecosta, 1.48,08; 3) Jep Ellecosta, 1.55,78; 4) Adolf Feichter, 2.04,85; 5) Carlo Feichter, 2.30,01; Ëres dai 46 agn insö: 1) Lidia Rigo, 2.08,52; 2) Angelica Ellecosta, 2.15,01; 3) Lucia Palfrader, 2.17,81; 4) Marta Feichter, 2.22,87; Liösa da dui, total agn sot i 30: 1) Filip y Fidelis Ploner, 2.01,23; Lösa da dui, total agn sura i 30: 1) Alfons Facchini y Susanne Winkler, 1.58,48; 2) Daniela Feichter y Erica Pedevilla, 4.04,53; Löses da fën: 1) Ivan y Matio, 2.13,73; 2) Franz y Jan, 2.17,80; 3) Bruno y Davide, 2.18,10; 4) Simon y Richard, 2.32,35; 5) Thomas y Hanspeter, 2.32,93; Pataroz: 1) Gabriel Erlacher, 1.43,22; 2) Tobias Peslalz, 1.48,05; 3) Alexa Daverda, 1.55,87; 4) Max Daverda, 2.08,27; 5) Felipe Kehrer, 2.11,00; Miù tomp dal 602

dé assolut: Georg Rigo; Porcina: Anita Rigo; Tomp ideal de gara: Evelyn Pedevilla; La plü jona: Anita Rigo; Le plü jonn: Michael Daverda; La manco jona: Marta Erlacher; Le manco jonn: Gustl Winkler. Andrea romagn campiun söi schii Le Lönesc de Pasca, ai 24 de merz 2008, èl gnü motü da jì dal comitê organisatif encër Emma de Mareo y Johnson da Longega la gara dai schi por le paisc d’La Pli. Encër cincanta s’à prejenté al start söla bela nëi de Pre da Peres ta Furćia. Söla sëra è concorënć y coriusc spo gnüs enviês tla ostaria Ju Furćia ala premiaziun y a en pü’ de aorela cörta, olache Ivan y Katrin da Taibun a Frena à soné i orghi da man y la chitara por le


La Pli

La categoria dai schiadus jogn.

plajëi de düć. Le miù tomp dal dé è gnü inće cösc ann endô motü sö dal jonn Andrea de Bastl, ples jones y ëres è stada en cösc iade Katrin Ellecosta da Taibun la miù. I reportun les tlassifiches. Mitans da 7 a 8 agn: 1) Melanie Trebo 1;08,17, 2) Tania Ploner 1;19,07; Mituns da 7 a 8 agn: 1) Alex Ploner 1;28,04; Scolares da 9 a 11 agn: 1) Giulia Vollmann 53,76; Scolari da 9 a 11 agn: 1) Andrea Ellecosta 50,97, 2) Michael Elliscases 52,84, 3) Lukas Hochwieser 53,39, 4) Jan Daverda 53,61, 5) Fidelis Ploner 57,72; Scolari da 11 a 14 agn: 1) Alan Erlacher 44,71, 2) Kevin Daverda 53,34, 3) Alex Daverda 1;00,86, 4) Samuel Frontull 1;09,67; Jones da 15 a 24 agn: 1) Katrin Ellecosta 44,94; 2) Mara Complojer 47,59; Ëres da 25 a 34 agn:

1) Marta Trebo 47,95, 2) Antonella Frenademetz 52,72; Ëi veteranns da 60 agn inant: 1) Carlo Ploner 54,72, 2) Adolf Feichter 55,16, 3) Tone Complojer 57,72, 4) Josef Lanz 58,06, 5) Tone Ploner 1;24,59; Ëi veteranns da 50 a 59 agn: 1) Alfred Ellecosta 46,44, 2) Silvester Ellecosta 49,23, 3) Tone Erlacher 52,32, 4) Giovanni Complojer 58,10; Ëi seniors da 30 a 39 agn: 1) Elmar Winkler 40,69, 2) Franz Trebo 42,06, 3) Gustl Trebo 43,78; Jogn da 20 a 29 agn: 1) Thomas Ploner 41,96, 2) Patrick Complojer 42,04, 3) Gabriel Palfrader 42,68, 4) Gabriel Ellecosta 45,43; Jogn da 15 a 20 agn: 1) Michael Palfrader 40,58, 2) Ivan Ellecosta 41,91, 3) Matthias Frontull 45,63, 4) Matio Palfrader 46,09; Maestri dai schii dai 40 agn inant: 1) Iaco Fron603


La Pli tull 44,61, 2) Filippo Ellecosta 45,12; Maestri dai schii seniors ćina 39 agn: 1) Andrea Ellecosta 38,95; Snowboard mitans: 1) Michela Frontull 1;02,21. I Scizeri campiuns dal palê

Mara Complojer y Katrin Ellecosta.

Le miù tomp dal dé è endô en iade gnü motü sö da Andrea de Bastl (a man dërta). A man ciampa: Iaco Frontull de Mareo, pröm de söa categoria por i maestri dai schii.

604

Inće en cösc ann endô èl gnü motü da jì d’isté le turnier dal palê söle picio ćiamp dal sport da Ćiamaor por le titul dles uniuns y dai clubs d’La Pli. L’organisaziun è stada tles mans dla Jonëza da Paur co à endô fistidié dal program de cornisc ai jüć. Y le tomp à albü la plü bela cîra por śoghé y ćiarè pro. Endöt set scuadres à tut pert en cösc ann a cösc turnier motü da jì en colaboraziun con la Cassa Raiffeisen Val Badia, con scuadres de sis śogadus (ma trëi de chisc podea ester tesserês pla federaziun). Les partides è gnüdes portades fora t’en tomp su de 12 minuć, la semifinala y la finala te dui tomps da 12 minuć. Val’ coriosité a pert: al ne podea nia gnì śoghé con ćialzà dal palê da brocés. Do na pert preliminara combatüda èl roé adöm tles semifinales les scuadres dai Scizeri, Zic-Zac (Jogn), Zelig AG (Jogn) y 4-ever. Ala fin i l’à i Scizeri fata inće te finala batenn la Zelig AG. Re dai goi è gnü, y al n’è nia le pröm iade pa turniers a de pices scuadres sön cösc ćiamp dal sport, Roman Palfrader, reìna dai goi à podü gnì incoronada Katrin Ellecosta. Resultać: Zelig AG - Scizeri 0-1; Cor - Zic-Zac 10; Jonëza da Paur - Nani (Ministronć) 70; Nani - Zelig AG 2-5; 4 ever - Zic-Zac 1-3; Scizeri - Jonëza da Paur 3-1; Jonëza da Paur - Zelig AG 2-5; 4 ever - Cor 1-0;


La Pli

I campiuns dal paisc de cösc ann: i Scizeri.

I secundi tlassifichês, i „Zelig AG”.

605


La Pli

Re y reìna dai goi, Katrin y Roman, danter i sorastanć dla Jonëza da Paur La Pli Sarah Peslalz y Simon Ellecosta.

Scizeri - Nani 8-4 Semifinales: Zic-Zac - Scizeri 2-8; Zelig AG - 4 ever 1-0 Por le cuinto post: Jonëza da Paur - Cor 2-1 Finala por le terzo post: Zic-Zac - 4 ever 6-5 (setmetri); Finala por le 1. post: Scizeri - Zelig AG 2-0.

I cater marei ala gran manifestaziun dla roda.

606

Le Ötztaler Radmarathon 2008 Alex Feichter, Valentin Erlacher, Albin Feichter y Franz Fiung dla Pli de Mareo à tut pert con de bogn resultać ai 31 d’agost 2008 ala ediziun 2008 dla maratona dles rodes „Ötztaler Radmarathon” de 238 km y 5.500 m de dislivel. La maratona pëia ia da Sölden, va cuntra Desproch sora le ju de Kühtai, röa sön le ju dal Brenner, spo sön le ju de Jaufen i ala fin söl Timmelsjoch por roé do 238 km endô al travert de Sölden. La gara gnüda abelida dal bel tomp y dala fortüna da n’avëi nia sbüjé! Le rest è gnü fat dai atleć maroi: le miù dai cater è sté Alex con en tomp de 8.17 ores y na mesaria de 28,7 km/h, nia dalunc è spo roé Valentin con en tomp de 8.24 ores, i „vedli” sambën plü pegri: Albin con en tomp de 10.09 ores y Franz con en tomp de 10.18 ores. Bel èl sté che ai è spo gnüs salüdês al travert da Diego Clara por ladin.


La Pli 860 km por jus y por valades Danter i 550 pêrs co à tut pert ala Jeantex Tour-Transalp èl inće sté Alex Feichter y Valentin Erlacher d’La Pli. Cösta ediziun è gnüda acompagnada te deplü tapes da plöia y bor’ tëmp, porchël è inće les fadies stades maius. I dui jogn dla pert de sorëdl marora è gnüs i secundi mius dai ladins, 14ejims tla categoria tlassica, endöt à tut pert set scuadres dla Ladinia. Ala Maratona con trep fle Ai 30 de novëmber à Markus Winkler y Patrick Costabiei, entrami d’La Pli, tut pert ala maratona de Firenze. Te cösta ocajiun èl gnü festejé la 25ejima ediziun y bën encër 9.000 atleć (rècord por Firenze) s’à prejenté ala partënza. Le bor tomp à dër condizioné la manifestaziun, plöia, ont y frëit à acompagné i atleć por düć i 42 km. Ala fin èl sté 7.224 atleć co è roês al travert. I dui marei à fat na bona gara, sce an ponsa che al ea la pröma maratona che ai desfirâ. Markus è salté te 3 ores y 1 minut, Patrick te 3 ores y 10 minuć. I dui atleć à dit do la bona gara che en ater iade sperai da ester bogn da salté sot les trëi ores, ma che ai à inće dé pro che por ëi è stada cösta gara na proa dandadöt de carater personal: mai denant n’ài fat tan de fadia!

Alex y Valentin dal team San Vigilio röa sön i 2.509 metri dal Timmelsjoch. Al è en tomp mat, mo i dui atleć se ralegrëia da ester danter i mius.

I dui atleć Patrick Costabiei y Markus Winkler.

607


La Pli Le pest „Na vila de valüta” röa a La Pli La Provinzia de Südtirol à premié dl 2008 l’entervont frabicatif por na vila plü garaté. Le pröm pest i è jü ala ćiasa d’Ansele da Curt te Mareo. La juria por cösc pest pionieristich, tlamé dal Assessorat provinzial ladin iniziadù „Pest d’architetöra - Na Vila de valüta”, è stada metüda adöm da Leo Andergassen (conservadù dla Provinzia), da Roland Dellagiacoma (diretur de repartiziun de natöra y contrada), l’architëta Helga von Aufschneiter (presidënta dla Lia dai Artisć de Südtirol con laprò inće la seziun d’architetöra), Robert Obwegs

(Comisciun por i lüsc slüć y funzionar dl’Uniun dai Paurs de Mareo), Pepi Videsott (Uniun dai Paurs dla Val Badia) y arch. Bernhard Lösch (espert dl’architetöra alpina). Secreteria dla juria è stada la dra. Cecilia Miribung, colaboradëssa dal assessorat ladin y dai laurs publics sot a Florian Mussner. Da nominé èl inće la coordinadëssa dles viles dla Val Badia, arch. Sigrid Piccolruaz da La Ila, stada aconsiadëssa por i frabicać enteressês a cösc pest. Do che i comuns à ćernü y prejenté al secretariat dal concurs d’aisciöda i proieć aratês da sü esperć dal frabiché enteressanć por le concurs, à la juria chirì fora i obieć architetonics nös aratês i plü garatês (enseris te vigne

La premiaziun a San Martin de Tor, con l’assessur provinzial Florian Mussner y Gabriela y Teresa da Curt. La Provinzia à partì fora mesa na desëna de reconescimonć por na architetöra garatada te na vila da paur dla Val Badia. Laprò èl ejompli de ćiases y majuns nees, y inće de entervonć de ressanamont y ampliamont de frabiches vedles.

608


La Pli cajo te na vila) y stront pro i concorënć a mesa na desëna. Chisc è spo gnüs enviês ala premiaziun a San Martin de Tor tal Istitut Cultural Ladin, atlò èl gnü dé spo la nominaziun dal pröm pest. Gnü dit èl te cösta ocajiun che al s’à cherié en pü’ de perplessité en cunt da traté sii frabicać nös con ćiases restruturades y restaurades, y inće ma mantignides al status original y inće d’en cer prestisc tradizional y storich. L’oget co à podü pié do le pröm pest è la ćiasa dal lü d’Ansele a Curt da La Pli de Mareo, de proprieté de Albert Willeit: la patrona Teresa Palfrader y la fia Gabriela Willeit à pié do a San Martin de Tor la tofla de merit. Le pest è spo inće sté motü adöm da en emport de 7.000,00 euro. La descriziun ofiziala dai laurs gnüs tuć en conscideraziun por le pest è cösta: „Ressanamont de na gran ćiasa da paur olache la pert plü vedla va zoruch al’Eté Mesana tardia, sot a sconanza dai Bëns Culturai dla Provinzia. I laurs por ressané le frabicat è prësc düć gnüs fać „en economia” y s’à destonü fora por trec agn alalungia (encër 20 agn). An vëga fora le guern fat entres endô al frabicat por le mantignì, donté pert dla vita da vigne dé dla familia da paur y co gnarà lascé en arpejun ales generaziuns co gnarà do. Le resultat è sté chël d’en ressanamont dër respetus dla sostanza architetonica originara, porté ennant con gran pasciun y partezipaziun da pert dai proprietars enstësc y co lascia trasparì dötes les fadies, inće chëres economiches, co è stades doìa. La ćiasa è gnüda consolidada, i mürs è gnüs cunćês fora, les finestres è gnüdes fates danö con lersc taié dal paur enstës y - olache ara è jüda - èl gnü isolé por

le ćialt a na moda da adaté le frabicat a en standard de vita d’aldedancö. Dër da aprijé è le ressanamont dla bela stöa gotica. Cösc entervont è sté de gran valur inće por la vila entiera dal momont che cösta ćiasa slüj jö la bela plaza da Curt con söa dlijia.” Le lü d’Ansele a Curt è en „Maierhof”. Empormó i pröms agn otanta è la ćiasa de mür gnüda sotmotüda tres decret a sconanza monumentala da pert dla Provinzia de Südtirol. Le toch vedl dla ćiasa, da conësce fora te plü lignes de ajunta de mür söla falzada cuntra vest, ea chi ot por ot metri gran, y con le tomp (danter le 1400 y le 1500) èl gnü engrandì, bonamënter lié adöm a na frabica de sorvisc al lü dlungia. La stöa d’aldedancö va endô al 1700 zirca. Pest „Auturs ladins scrî” Inće la secunda ediziun dal Pest provinzial „Auturs ladins scrî” röa a La Pli de Mareo: do che Maria Maragreth Pedevilla â podü le pié do dal 2004 (deboriada con Ivan Senoner) èl sté en cösc iade Iaco Rigo co l’à ciafé (seziun generala); tla seziun jogn èl sté Ivan Senoner co à endô albü la miù söi atri. Iaco Rigo à tut pert con la cuntia cörta „Verjiun de n caprize”, scrita tl ladin de mesaval badiot. La premiaziun è gnüda motüda da jì d’altonn a Urtijëi, te cösta ocajiun èl inće gnü prejenté le liber co tol ete i dui laurs premiês. Le pest è sté motü adöm dlungia al diplom da en contribut finanziar de 3.000,00 euro. La cuntia de Iaco Rigo descrì cô che na jona y en jonn sparësc de söa bona t’en ander dles Dolomites por comparì endô do da en ann y gnì ensciö rić y conesciüs. 609


La Pli

I dui premiês Ivan Senoner y Iaco Rigo con l’assessur ladin Florian Mussner y le diretur de repartiziun scora y cultura ladina Alexander Prinoth.

En pest por le stüde universitar De jügn èl gnü premié te Fascia dala Sociazion studies e enrescides „Luigi Heilmann” dlungia a d’atres y d’atri inće Patrizia Pedevilla de Terza d’La Pli. Chisc pesć vën dês ca por i merić che porsones s’à fat tal ćiamp dal stüde sön le lingaz ladin y la cultura de nüsc raiuns ladins. Patrizia à podü pié do le pest por le laur de enresciüda „Die (Nicht) Präsenz der ladinischen Geschichte und Kultur in den deutschen und italienischen Grund- und Mittelschulen Südtirols” (La presënza - co manćia - dla storia y cultura ladina tles scores elementares y mesanes todësces y talianes de Südtirol). 610

Gran ligrëza por Patrizia Pedevilla co è gnüda premiada te Fascia. Söla man ciampa: le professur Vigile Iori che à anunzié i davagnadus dai pesć; söla man dërta: la presidënta dla Sociazion prof.a Cristina Donei.


La Pli Musiga ćiantada y sonada Le conzert tla Ćiasa dles uniuns à motü man do le domisdé desche al è tradiziun. Belo danmisdé à signor Heinrich recordé te dlijia che Musiga y Cor abelësc les festes y la comunité dal paisc fora por l’ann y che al i va porchël a chi co fej pert ativamonter de cöstes uniuns en gran iolan, da pert dla Dlijia y da pert dai raprejentanć dla comunité. Le conzert à motü man con la „fanfare & corus” da pert dal Brass (strumonć de banda), co à inće porté dant en toch sizilian con endos i guanć da bosc mafiusc. Söa gran festa con le ćianté à spo desmostré le Cor de dlijia sot la bachëta de Christian Ellecosta te ćianćes co s’à baraté jö öna con l’atra tai lingac: gnü dant èl le todësch, le spagnol, l’ingleje y le ladin (verjiun ladina de My Way). I dui jogn Kevin Daverda y Daniel Willeit à acompagné, en toch porom, le cor al tlavier.

En bel gran pos por en stagno cherle! Le musiconter plü jonn Ulrich Ritsch.

Le Cor de dlijia sot la direziun de Christian Ellecosta.

611


La Pli

Les döes onoranzes por le Cor de dlijia: le ploan d’Al Plan y d’La Pli signor Heinrich, le presidënt dal Cor Georg Rigo, i dui musicontri Sabine Facchini y Raimund Palfrader.

Te cösta ocajiun dla festa por la musiga èl inće gnü recordé i iubileums torogn d’ativité pal Cor de dlijia: a cösta moda èl gnü premié la jona Sabine Facchini por i 10 agn y le ćiantarin Raimund Palfrader por i 25 agn. Tla secunda pert dal conzert èl sté la Musiga co à soné i toć Südböhmische Polka, Fantastische Ouverture y Radetzky Marsch. Desco bis (ajunta) à la Musiga spo proponü la Scherzpolka, olache düć à ćinamai emprovisé y desco bis dal bis èl gnü prejenté Mein Tirolerland adöm al Cor de dlijia. Cösc conzert è sté na gran ligrëza por le jonn Ulrich Ritsch. Ël à podü pié do en pos nö dla valüta de 7.000,00 euro fora 612

dles mans dal presidënt dla Musiga Martin Rigo y le verdajogn Gregor Pedevilla. Le strumont nö i ea gnü empormetü da pert dal assessur provinzial ladin Florian Mussner do le Conzert d’aisciöda dla Musiga al musiconter plü jonn. Fora por cösc program de Sanza Zezilia, la patrona dla musiga, à mené le jonn Pauli Rigo da Matlogn con bravöra y divertimont. Al è sté en conzert nia massa lunch, nia massa cört, „dër adaldërt” - à dit deplü fora dla trepa jont roada adalerch cösta domëgna frëida dal pröm invern. Encër la mesa dles cinch è le conzert sté slüt jö, musicontri y ćiantadus è jüs a ćiasa a se müdé por jì spo deboriada a cëna ta Furćia.


La Pli Aplaus por les melodies La vidorista Angela Palfrader à porté dant con le pianist Renzo Huber endöt cater conzerć cösc isté, a Badia, Al Plan, La Val y San Ćiascian. I conzerć ea gnüs motüs da jì en colaboraziun con les Assoziaziuns Turistiches. I dui maroi â emparé ete en repertore conesciü por i amanć dla musiga tlassica, con laprò Schubert, Schumann, y desco encoronaziun la Sonata te G dur por vìdora y tlavier de Johannes Brahms. Simon Kehrer röa a val y a ćiasa „En jöbia ai 24 de messè 2008 è i dui arpizadus dal parëi Rakhiot dal Nanga Parbat roês ales basses y gnüs jorês en süghrté” - cösta è stada la bona noela dla fin de iuli, otedé do la desgrazia ai pîsc dal parëi Rakhiot dal Nanga Parbat (Pachistan) co ti â costé la vita a Karl Unterkircher de Sëlva/Gherdëna. I dui alpinisć Simon Kehrer d’La Pli de Mareo y Nones Nones de Sëlva (originar de Sover tla Val de Cembra) ea stês sforzês da lascé so compagn zonza vita tla sfëssa dal dlacià y jì ennant da susc. Noela dla jöbia, le dé dla salvëza, i trëi cherć dles nö danmisdé (ora dl’Europa Zentrala), söla plata internet „www. montagna.tv”: „Finalmonter è Walter Nones y Simon Kehrer al acampamont de basa, do l’odissea söle parëi Rakhiot dal Nanga Parbat co i à fat sté sö le fle ala Talia y al monn entier. Dan püć minuć èsai gnüs recuperês dai elicoters de socurs söle côl dlacé a 5.700 metri che i alpinisć à arjunt encö da doman les 9.00, ora pachistana,

Le conzert a Badia con Renzo Huber d’Al Plan y Angela Palfrader d’La Pli.

do che ai ea arsis con i schii dal côl olache ai â despassé la net te tënda. Ci sarënch, sorëdl ćina sö alalt y chît de ont. La pröma bona noela röa adalerch la mesa dles döes da doman (la mesa dles sis tal Pachistan) dala usc de Maurizio Gallo, co i cunta a Agostino Da Polenza dles condiziuns dal tomp otimales ai pîsc dal Nanga Parbat: finalmonter na doman de morvëia do dis de ćiarüsc y noüdes söle parëi Rakhiot. Plü o manco döes ores plü tert, en n’atra bela noela: Gallo y Mondinelli vëga Walter Nones y Simon Kehrer co arsësc de livel. „I i àn odüs, ai è tal laur da gnì jö con i schii, rodunt sot le côl!”, anunzia Gallo al telefonn. Te n’ora èsai arsis da 6.600 metri a 5.700 metri, despassenn döes crëpes, öna de cöstes a corda dopla, y roenn spo söle planac dal dlacià ideal por l’arsida dai elicoters. Les cinch tla Talia (les 9 tal Pachistan) 613


La Pli röel adalerch la telefonada de Walter Nones söle satelitar de Maurizio Gallo: i dui alpinisć s’archita söle planac, aspetenn le recuper, ai è stanć do diesc dis passês tal crëp. Mo, i elicoters s’entardiëia, y söle dlacià mëtel man da rodé endô i nii. Le festide crësc endô, al pëia ia telefonać danter Gallo, Da Polenza, l’ambasciada taliana tal Pachistan y le comane militar pachistan. Da misdé, ora pachistana (les ot tla Talia), arjunj i elicoters finalmonter l’acampamont basa, olache al è endere arsì endertan le ćiarü. Gallo y Mondinelli, con i piloć, à fat en pröm jore de proa, dertan cösc ài ciafé sö la posiziun de Nones y Kehrer

söle dlacià. Do che ai è roês endô ala basa ài alesieré i elicoters y ai è spo jorês sö y à ćiarié sö - śën dan püć minuć - i dui alpinisć. Ai è spo aterês al ćiamp basa. Enlò à Walter y Simon finalmonter podü abracé i salvadus gnüs dala Talia por i daidé.” L’articul ea gnü scrit da Sara Sottocornola. I nes ên stês ert assà chisc otedé tla Val Badia y tai paisc olache an conësc personalmonter y miù i dui alpinisć. Entres endô ànse albü dan i edli cösc parëi, ërt y ćiarié de nëi y ćiarü. Entres endô àn ponsè a La Pli de Mareo a Simon Kehrer, an à inće perié por ël. Düć baiâ canche an s’encuntâ, düć dijea ma: sperun madër, ai è pö gaierć. Inće Chël Bel Dî è sté te trepes aodanzes danter la jont.

Simon Kehrer y Walter Nones à batü ete t’en taì de fer l’ennom de so compagn desfortüné Karl Unterkircher. Cösc taì ài lascé jö dlungia la pera co recorda l’alpinist Hermann Buhl.

614


LĂŽtes

615


616

1.188

624

378

Al Plan

La Pli

Rina

6.865 85

1.816 84

334 88

540 87

972 82

1.148 86

213 88

401 89

534 83

899 89

2.100 83

521 84

709 81

870 85

872 82

Vërc/LZ = Vërc/Listes Ziviches SVP = Südtiroler Volkspartei STF = Süd-Tiroler Freiheit UDC = Unione Democratica di Centro

%

8.114

1.335

S. MARTIN

VAL BADIA

243

Antermëia

2.190

452

Lungiarü

MAREO

640

San Martin

1.007

621

San Ciascian

LA VAL

876

La Ila

2.516

1.019

Badia

BADIA

1.066

96

18

5

3

10

15

3

5

7

14

35

2

15

18

14

97,6

6.698

1.807

324

529

954

1.120

209

387

524

871

2.048

518

685

845

852

BB = Bürgerbewegung CI = Comunisti Italiani LN = Lega Nord LD = Ladins Dolomites

71

21

5

8

8

13

1

9

3

14

17

1

9

7

6

372

481

557

600

229

282

584

665

120

243

302

627

2,2 65,6

146 4.397

32 1.095

9

3

20

11

2

1

8

17

57 1.410

10

21

26

29

0,2

15

3

3

-

-

5

-

3

2

-

7

1

-

6

-

0,2

11

10

4

4

2

-

-

-

-

-

-

-

-

-

1

8

4

-

1

3

1

-

1

-

1

2

-

2

-

-

0,1

CI

340

47

125

168

309

58

100

151

141

416

95

125

196

142

LD

1,2

20,1

80 1.348

45

1

5

39

3

-

2

1

10

17

8

3

6

5

LN

DP = Di Pietro Unit. = Unitalia UfS = Union für Südtirol PdL = Popolo della Libertà

1,4

92

34

4

12

18

19

4

9

6

12

19

3

8

8

8

Litadus Litadus Zetoles Zetoles Zetules Vërc/ poten% SVP STF UDC BB efetifs blanćes nules varëntes LZ zials

CORVARA

Comun/ Fraziun

0,2

15

6

2

-

4

3

1

2

-

3

3

-

2

1

-

35

1

3

31

8

4

3

1

2

39

17

14

8

26

0,7

1,6

48 110

24

3

7

14

10

1

4

5

5

6

2

3

1

3

20

80

56

76

19

15

42

50

59

10

19

30

30

0,5

209

387

524

871

324

529

954

100

8 6.698

4 1.807

-

1

3

1 1.120

-

-

1

1

5,5 0,1

36 371

518

685

845

852

- 2.048

-

-

-

2

DF S/L Tot.

12 156

-

4

8

8

-

3

5

1

9

-

4

5

6

PD

PD = Partito Democratico DF = Die Freiheitlichen SL = Sinistra/Linke

0,2

13

7

1

2

4

1

-

1

-

1

4

-

3

1

-

DP Unit. UfS PdL

Lîtes dl Consëi Provinzial - 26.10.2008


372 71,8

San Ciascian

584 61,2

282 53,3

229 70,7

Al Plan

La Pli

Rina

%

65,6

- 20,1

-

340 18,8

47 14,5

125 23,6

168 17,6

309 27,6

4.397 65,6 1.348 20,1

665 59,4

SAN MARTIN

58 27,8

VAL BADIA

120 57,4

Antermëia

100 25,8

151 28,8

141 16,2

416 20,3

95 18,3

125 18,2

196 23,2

1.095 60,6

243 62,8

Lungiarü

%

142 16,9

Usc

Ladins Dolomites

MAREO

302 57,6

S. Martin

72

627

LA VAL

1.410 68,8

481 70,2

La Ila

BADIA

557 65,9

Badia

%

600 71,3

Usc

SVP

CORVARA

Paîsc

Comun

5,9

6,8

9,1

3,9

8

5,7

2,9

1,9

2,8

3,6

3,6

%

5,5

371

156

20

-

5,5

8,6

6,2

80 15,1

56

76

19

15

42

50

59

10

19

30

30

Usc

Die Freih.

2,2

146

32

9

3

20

11

2

1

8

17

57

10

21

26

29

Usc

-

2,2

1,8

2,8

0,6

2,1

1

1

0,3

1,5

2

2,8

1,9

3,1

3,1

3,4

%

Vërc/LZ

1,6

110

35

1

3

31

8

4

3

1

2

39

17

14

8

26

Usc

PdL

-

1,6

1,9

0,3

0,6

3,2

0,7

1,9

0,8

0,2

0,2

1,9

3,3

2

0,9

3,1

%

1,4

92

34

4

12

18

19

4

9

6

12

19

3

8

8

8

Usc

-

1,4

1,9

1,2

2,3

1,9

1,7

1,9

2,3

1,1

1,4

0,9

0,6

1,2

0,9

0,9

%

1,2

80

45

1

5

39

3

-

2

1

10

17

8

3

6

5

Usc

-

1,2

2,5

0,3

0,9

4,1

0,3

-

0,5

0,2

1,1

0,8

1,5

0,4

0,7

0,6

%

S.-T. Freih. Lega Nord

0,7

48

24

3

7

14

10

1

4

5

5

6

2

3

1

3

Usc

-

0,7

1,3

0,9

1,3

1,5

0,9

0,5

1

1

0,6

0,3

0,4

0,4

0,1

0,4

%

Un. F. ST.

0,5

36

12

-

4

8

8

-

3

5

1

9

-

4

5

6

Usc

PD

-

0,5

0,7

-

0,8

0,8

0,7

-

0,8

1

0,1

0,4

-

0,6

0,6

0,7

% -

% -

-

-

-

0,2

-

13 0,2

7 0,4

1 0,3

2 0,4

4 0,4

1 0,1

-

1 0,3

-

1 0,1

4 0,2

-

3 0,4

1 0,1

Usc

Unitalia

0,9

57

27

9

6

12

10

1

6

3

5

12

1

4

7

3

Usc

512

685

845

852

Usc

Tot.

209

387

524

871

324

529

954

-

100

0,9 6.698

1,5 1.807

2,8

1,1

1,3

0,9 1.120

0,5

1,6

0,6

0,6

0,6 2.048

0,2

0,6

0,8

0,4

%

5 listes

Lîtes dl Consëi Provinzial - 26.10.2008

617


Lîtes dl Consëi Provinzial - 26.10.2008 Lîtes dl Consëi Provinzial Les usc di candidać ladins tla Val Badia

Comun/Sez.

SVP

Ladins Dolomites

Vërc

Die Freiheitlichen

Florian Mussner

33 candidac

Michil Costa

Lois Taibon

Tot.

CORVARA

507

364

25

3

899

Badia

461

484

19

-

964

La Ila

411

365

16

5

797

San Ciascian

313

220

9

5

547

BADIA

1.185

1.069

44

10

2.308

LA VAL

529

419

14

15

977

San Martin

236

438

4

15

693

Lungiarü

173

206

1

-

380

Antermëia

102

118

2

6

228

S. MARTIN

511

762

7

21

1.301

Al Plan

429

421

11

8

869

La Pli

210

324

2

53

589

Rina

200

140

2

4

346

MAREO

839

885

15

65

1.804

3.571

3.499

105

114

7.289

49

48

1,4

1,6

100

VAL BADIA %

618


Lîtes dl Consëi Provinzial 2008 Lîtes provinziales 2008 Usc dla Lista „Ladins Dolomites ti comuns de Südtirol”

Nr.

Comun

1

Urtijëi

2

Usc

Nr.

Comun

527

26

Deutschnofen

8

Badia

416

27

Gais

8

3

Mareo

340

28

Gargazon

8

4

Sëlva

321

29

Chiens

8

5

San Martin de Tor

309

30

Falzes

8

6

Balsan

232

31

Völs

8

7

Corvara

142

32

Ahrntal

7

8

La Val

141

33

Vintl

7

9

S. Cristina

137

34

Marling

6

10

Ciastel

108

35

Rasun-Antholz

6

11

Porsenù

88

36

Salurn

6

12

Bornech

87

37

Sand in Taufers

6

13

Maran

52

38

Welschnofen

6

14

Leifers

34

39

Sanciana

5

15

Eppan

25

40

Kurtatsch

5

16

Lajon

21

41

Sterzing

5

17

Lana

21

42

Welsberg

5

18

Tlüses

16

19

S. Laurënz

16

11 comuns desvalis x 4 usc

44

20

Natz-Schabs

14

10 comuns desvalis x 3 usc

30

21

Kaltern

12

17 comuns desvalis x 2 usc

34

22

Vahrn

12

23

Algund

10

15 comuns desvalis x 1 usc

15

24

Neumarkt

9

25

Ritten

9

95 comuns de Südtirol

3.334

Tot.

Usc

619


620

7.892

86

6.816

1.812

320

516

976

1.105

191

389

525

863

2.130

534

717

879

906

-

86

85

87

85

85

86

84

88

85

90

87

86

85

88

86

SVP = Südtiroler Volkspartei PD = Partito Democratico PdL = Popolo della Libertà Freih. = Die Freiheitlichen LN = Lega Nord UfS = Union für Südtirol UDC = Unione Democratica Consumatori IdV = Italia dei Valori

%

2.132

369

Rina

VAL BADIA

609

MAREO

1.154

227

Antermëia

La Pli

442

Lungiarü

Al Plan

620

San Martin

1.289

963

SAN MARTIN

2.459

618

San Ciascian

LA VAL

845

La Ila

BADIA

996

1.049

2

129

28

4

8

16

27

3

10

14

15

38

9

13

16

21

284

407

86

49 110

81

76

64 206

484 142

472

20

49

79

68

17

19

32

55

57

84 4

15

995 263 135

208

275

512 122 116

632 148

114

231

287

551 105

95

59

13

11

6.447 3.825 852 736

1.722

305

488

929

1.027

181

359

487

799

2.038 1.175 272 272

512

688

838

861

50

2

4

44

12

-

9

3

14

75

18

26

31

33

41

6

17

18

32

5

9

18

14

45

4

21

20

19

23

7

5

11

36

4

18

14

8

55

14

16

25

21

5

3

2

2

299 184 151 143

130

15

65

50

52

17

9

26

32

61

14

17

30

24

1

80

35

1

11

23

15

1

7

7

4

20

5

12

3

6

1

76

23

3

7

13

12

-

3

9

5

31

5

7

19

5

29

7

-

1

6

3

-

1

2

3

11

4

6

1

5

18

1

-

-

1

5

2

1

2

2

7

1

2

4

3

15

6

2

2

2

-

-

-

-

3

3

2

1

-

3

12

6

-

2

4

4

1

1

2

-

2

1

1

-

-

11

2

-

-

2

5

-

1

4

2

2

1

-

1

-

10

3

-

-

3

1

-

-

1

1

5

-

4

1

-

27

2

5

20

20

3

5

12

11

32

9

15

8

11

3

6 101

2

-

-

2

2

-

1

1

-

2

-

1

1

-

PD PdL Freih. LN UfS UdC IdV SAB DFT PBC PLI PCL UDC SC PS Tot.

SAB = La Sinistra Arcobaleno DFT = La Destra Fiamma Tricolore PBC = Per il Bene Comune PLI = Partito Liberale Italiano UdC = Unione di Centro PBC = Per il Bene Comune SC = Sinistra Critica PS = Partito Socialista

3

240

62

11

20

31

51

7

20

24

49

54

13

16

25

24

Litadus Litadus Zetoles Zetoles Zetoles % SVP potenzials efetifs blanćes nules varëntes

Badia

CORVARA

Comun/Fraz.

Lîta dla Ćiamena di Deputać 2008

´ Lîta dla Ciamena di Deputac´ 2008


174

208

288

448

875

978

472

87

6.154

1.611

SVP = Südtiroler Volkspartei PdL = Popolo della Libertà PD = Partito Democratico Freih. = Die Freiheitlichen UfS = Union für Südtirol UdC = Unione di Centro SAB = La Sinistra Arcobaleno DFT = La Destra Fiamma Tricolore PS = Partito Socialista

%

7.101

333

Rina

VAL BADIA

528

1887

1.026

Al Plan

La Pli

MAREO

1.136

SAN MARTIN

Antermëia

332

552

376

San Martin

Lungiarü

769

853

495

1.960

LA VAL

563

2.252

BADIA

San Ciascian

660

805

912

777

Badia

826

Litadus efetifs

973

Litadus potenzials

La Ila

CORVARA

Comun/Fraz.

Lîta dl Senat 2008

87

85

86

85

85

86

84

88

86

90

87

88

85

88

86

%

4

228

62

9

19

34

48

7

19

22

39

60

16

16

28

19

Zetoles blanćes

3

165

9

7

7

25

20

5

8

7

19

58

14

10

25

29

Zetoles nules

93

5.761

1.510

272

422

816

910

162

305

443

711

1.842

465

625

752

788

Zetoles varëntes

67

3.886

981

197

257

527

627

112

215

300

547

1.229

308

409

512

502

SVP

11

623

118

5

14

99

56

11

23

22

35

239

83

82

74

175

PdL

11

621

204

45

59

100

97

16

29

52

73

201

42

68

91

46

PD

5

267

118

15

60

43

54

13

11

30

26

42

12

12

18

27

Freih.

2

126

31

3

19

9

24

3

6

15

11

42

4

24

14

18

UfS

2

121

23

6

4

13

36

3

16

17

9

40

7

14

19

13

UdC

1

74

21

1

8

12

6

2

-

4

7

35

5

10

20

5

SAB

1

33

12

-

1

11

3

1

-

2

3

13

4

6

3

2

DFT

2

-

-

2

7

1

5

1

-

1

-

-

1

-

-

10

PS

Lîta dl Senat 2008

621


622


623


624


2


www.madem.it

Dagnora liês a nosta tera. Dagnora liês a nosta jënt. Dagnora chilò por nos.

����� ��������� www.valbadiaonline.it

3


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.