Guanc da zacan y da paur

Page 13

I. Storia dl guant da zacan 1. Le paur s’arjignâ instës Le paur zidlâ instës le patüc da mangé y le material por fà le guant. Sön les störes gnôl le cargà, le sartù, le tescere. Guanć originai é da odëi ti museums a Dietenheim, a Desproch y a Balsan. Le guant da zacan ne n’é nia na uniform fata en seria, mo n vistimënt cherié y fat dai artejans a man. Ara se trata de drap folé, de brocat, de bambesc, de lana, de drap de lin y de stopa y draps de sëda. Laprò ôl ester de vigni sort de vëtes, de corduns, bordüres da ćiarié ite, da cujì sö, da strapunje, da faldè, da fà cujidöres y da cujì fora. Nia mâ le guant, la frisur y la belijia ê d’importanza, mo döta la figöra dla ëra y la manira da tó le guant. Dala biscia ala iestadöra: Vigni paur tignî bisces, de blanćes y de fosces. Ares gnô tosorades dui iadi al ann; denant messâres gnì lavades por netè la lana dales bacoies. La lana gnô despartida aladô dl corù, metüda te linzos o te canëstri y portada dal batalana a Mantëna, a San Martin o a La Ila che la scartaciâ y fajô de bi panjì d’infora. Fora dla lana blanćia y foscia gnôl fat la lana grija (da fà drap da braies y da iestes). Les ëres firâ d’invern i panjì de lana por fà d’infora ćialzes y drap. Le fi gnô menè sön i gragn spösc da tescere o an fajô aces impara. Le tescere jô plüdadî tles ćiases pro i paurs: al jô sön les störes. Te stüa metôl sö le torà y fajô bun chi 10 pasc de drap de lana al dé; drap de stopac nen fajôl demanco, deach’al messâ vignitan unje ite le fi cun na sort de jüfa, ch’al ne se rumpiss nia. Le drap ê da righes o da cadrì. An fajô brodi impara y le portâ a San Laurënz a folè. Al gnô plü toch y tignî deplü. Al drap de lana foscia che gnô ćiamò intënt y folè ti dijôn râs. Cun le drap fajô le sartù le guant. Dal lin ai linzos: Val’ paurs metô ti ćianps ćianapia; al n’ê de groia y de fina o morjela. Nonanta dis do la somenada florîra a bröm y d’otober gnôra trata; cun i jops fajôn manodli che gnô ciolà adöm cun liadöres d’erba; ara gnô spo destenüda fora sön n pre a porsorì por arossì. Sot la plöia y la rosada se desfantâ le mane y le miol di mani fraidî ciarà; insciö romagnôl mâ plü les fires. Sot i rais de sorëdl gnô la ćianapia tan co arestida, y do n valgönes edemes gnôra abinada adöm, fat poć o fascì impara y condüta te majun. La gran pert di paurs metô ti ćiamps inće lin. Chësc gnô trat de setëmber, an fajô manodli impara y cogoi da cater manes. Les manes de lin y de ćianapia gnô riflades fora por n piete da dënz de fer por i tó les ampoles, les somënzes; spo gnô les manes portades te parencinch a d’assuié. Sides la ćianapia co le lin gnô gramorà. Sura le büsc dal lin cun füch sotite gnô la scorza dles plantes n pü’ apratada. Cun deplü sorts de gramores dales strameses strëntes o leries gnôl rumpì la scorza y les fires pordô le grou dl lëgn. Le lin gnô spo reflè: trat fora por n injin da agüs y astlè. Ales fires fines ti dijôn tëi, a chëres groies stopa. Ći che tomâ sot gramora ite ê la nücia (cun le fi de chësta gnol fat sać y linzôs da fëgn). La stopa y le tëi gnô firé. Les aces de fi messâ gnì cötes fora te cënder, sporfognüdes pro rü y tacades sön sorà a d’assuié. Le tescere fajô d’infora drap che gnô tut da fà pezes da mans, linzos da let, braies da ël, gormà da gnidé, pluses o spenserli. Drap de lin tëgn d’invern ćialt y d’isté frësch, al é val’ de natural y de sann. Cun la somënza de lin gnôl fat öre o jüfa che ê dër de medejina.

11


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.