RONDA VALLESANA XVI

XVI RONDA VALLESANA Sabadell i els seus rodals

Uniรณ Excursionista de Sabadell

1995

L'edició d'aquest llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració de:

IÏI Ajuntament •u

de Sabadell

® Banc ��badell S2 Caixa de Sabadell

Nota Els dibuixos i il·lustracions presents en aquest llibre són obra dels següents artistes i dissenyadors sabadellencs: Francesc Xavier Esplugas, Agustí Masvidal i Ricard Molins.

REALITZACIÓ: Bequatre Tel (93) 715 02 52 IMPEIESSIÓ: Castellargraf, SL DIPÒSIT LEGAL: B-39678-1995

Sumari 1a part: Introducció Presentació del president de la UES. Josep lbars i Botanch .................

Presentació de l'Alcaldia. A ntoni Farrés..............................................

Itineraris de la XVI Ronda Vallesana Itinerari de la XVI Ronda. Ramon Gotés............ ...... .................. ... . .

Rutòmetre. Quim Gili i ACNA .........................................................

Altres Itineraris (PR. C-32, C-33; Riu Tort; Rlbatallada; Torrent de Colobrers; etc.). Rafel Rosaura.....................................

11 12 13 21 29

2a part: Sabadell i el seu rodal El medi natural del rodal de Sabadell l l'excursionisme.

Jordi Miralles i Francesc Macià............................................................

Masies l cases de pagès Can Maurí, can Riera, can Canyameres, cal Senyor, can Quer, ca n'Ametller, can Santpere, can Casamada, can Torrents, can VIiar, can Moragues, can Pagès, can Garriga i can Manent. AA.W. ..................................................

Esglésies, ermites l restes històriques Santuari de Mare de Déu de la Salut, aplec de la Salut, capella de Sant Nicolau, Sant Pere d'Ullastre, ermita de Togores, Torre del Canonge, Turó d'Arrahona. AA.W..................

Fonts, rieres l rius Font Nova de la Salut, font de la Salut, font de can Casamada, el Riutort, font de can Torrents, font de can Moragues, font de la Tosca, Hldrologia i Tosca, Torrent de Colobrers, font de can Pagès, font de La Torre, font de can VIiar. AA.VV. .........

Camins rals l històrics El camí de Ripollet a Castellar del Vallès. Joan Farell.....................

Vegetació l arbres monumentals El pi de les Quatre Besses, el pi de les Tres Branques de Togores, l'alzina de Togores, el pi gros de Can Manen. La vegetació del rodal (torrent de Colobrers-Togores-La Salut). AA.W. ..............

37

39

48

60 87

90

La Fauna La fauna del rodal (torrent de Colobrers-Togores-La Salut).

Escola Taller de Medi Ambient La Salut .......................................... 101 3a part: La ciutat de Sabadell i la seva història Història del rodal (torrent de Colobrers-Togores-La Salut).

Escola Taller de Medi Ambient La Salut................................................ 109 Sabadell avui: aspectes del medi físic i humà. Rafel Rosaura............... 115 La creació d'una ciutat: Sabadell, 1887-1994. Jordi Calvet.................. 124 4a part: Evolució històrica del medi ambient vallesà El medi ambient l l'evolucló del paisatge.

Una perspectiva històrica l actual. Martí Boada ............ :..................... 141 Mou-te contra el Quart Cinturó. Santi Laiglesia ................................... 155 El Vallès. Genís Tura i Pou ................ ................... ...................... ......... 162 Sa part: Memòria dels primers quinze anys de la Ronda Vallesana Presentació. Francesc García ................. ........... .................................

Entrevista «15 anys de la Ronda Vallesana». Rafel Rosaura i Quim Gili .

Records de la Ronda. Carmel Montllor ................................................

Resum d'itineraris de les 15 Rondes Vallesanes. Ramon Gotés............

Algunes notes d'interès excursionista de la història de les 15 Rondes Val lesanes. Ramon Gotés........................................

La Ronda en xifres. Rafel Rosaura ......................................................

Mapa de les Rondes. Ramon Gotés ....................................................

165 166 172 178 185 188 190

Bibliografia Bibliografia segons cada part del llibre............................................... 195

■

En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quar teres massa terra.

«Com el Vallès no hi ha res» JOAN OLIVER «PERE QUART»

Fragment de «Corrandes d'Exili»

Introducciรณ

INTR O

DUCCIÓ

�,

PRESENTACIÓ

Presentació del president de la UES JOSEP IBARS l BOTANCH

President de la UES

Amb la Ronda de l'any passat celebràvem l'arrelament d'aquesta manifestació excursionista dins de les activitats de la UES i el que representa en el conjunt de caminades d'aquest caire celebrades arreu de Catalunya.

Si aquest any la UES festeja els seus 25 ANYS D'UNIÓ, la Ronda no en vol restar al marge i ens proposa a tots els excursionistes que anem a passejar pel rodal de Sabadell.

Aquest rodal que ens fou explicat pel nostre desaparegut Josep Rosell i que amb la col·laboració dels organitzadors de la Ronda, queda ober t, una vegada més, a tots els excursionistes i, en espe­ cial, als sabadellencs. l per això aquesta senzilla proposta vol anar més enllà cap a un repte personal per a tots els par ticipants; ja no es tracta de gaudir del que la Ronda ens ofereix només en un sol dia, sinó que la Ronda vol que copsem el tresor que encara tenim a prop de casa nostra; sí, a prop de casa, tant que en només mitja hora ens podem endinsar pel bosc, seguir una riera, perdre'ns envoltats pels cants dels ocells i gaudir del nostre rodal.

Si ens hi veiem en cor, els corriols de la Ronda ens ser viran de pauta i no ens costarà deixar les nostres cases per seguir pels ca­ mins que han forjat la història de la nostra ciutat; i com que apren­ drem a estimar-los, serem els primers en defensar la seva conserva­ ció, exigir la seva neteja, ... ; i veurem que podem aprofitar molt bé el nostre temps de lleure per conèixer i practicar allò que abans era tan familiar als nostres pares: anar a Togores, a can Vilar, a can Casa­ mada, al Torrent de can Quer i a l'indret entranyable de la Salut, que mereix una nova consideració com a parc tan proper a Sabadell.

Això obrirà els nostres horitzons i, de debò que podem assegurar, que hi naixerà el caliu que sempre crema en el cor dels excursionis­ tes: l'amor a la nostra terra i a les nostres arrels. ■

XVI RONDA VALLESANA

11

PRESENTACIÓ

INTR O D UCCIÓ

Presentació de l'alcalde de Sabadell ANTONI FARRÉS l SABATER

Alcalde de Sabadell

La presentació d'un llibre sempre és un motiu de satisfacció, per­ què és un senyal de feina feta. En aquest cas la complaença és tri­ ple. De primer, pel tema de què tracta: la pròpia ciutat i el seu rodal des d'una perspectiva històrica però incloent-hi també reflexions so­ bre el present i els projectes de futur. En segon lloc, perquè aquest recull és el resultat de la inquietud i l'esforç d'un col·lectiu de ciuta­ dans i ciutadanes, i el que dóna sentit a la protecció del patrimoni natural i cultural és precisament que sigui assumit per la societat. l finalment, perquè el llibre acompanyarà una ronda excursionista feta sobre el terreny, que és sens dubte una de les millors maneres de gaudir de la natura i d'aprendre a respectar-la.

D'altra banda, un dels grans reptes que tenim per als propers anys és planificar i gestionar els espais naturals que envolten la ciu­ tat, amb criteris socials, ecològics, culturals i econòmics. Que el ro­ dal no sigui el sòl sobrant, el sòl no urbanitzable, sinó quelcom que es defineix en positiu i per ell mateix, no pel que no és. S'ha de re­ cuperar d'una manera integral incorporant-hi tots els seus valors i tota la gran diversitat d'elements que el componen: zones de bosc, torrents, espais agrícoles, hortes, camins històrics, masies...

Efectivament, els primers passos ja s'han fet, s'està treballant en la recuperació del riu Ripoll i s'han rehabilitat les ermites de Sant Ni­ colau i de Sant Pau de Riu-sec i l'església de Sant Vicenç de Jonque­ res, totes situades al rodal de Sabadell.

El Vallès, les ciutats i pobles que el componen i el territori que els uneix té unes grans potencialitats que cal que es respectin i que es posin a l'abast de les persones que hi viuen amb tota la seva rique­ sa, històrica, cultural i natural.

Crec que l'enorme tasca feta des de fa anys per la Unió Excursio­ nista de Sabadell s'orienta en els valors que ara més que mai cal que defensem a fi d'aconseguir un territori equilibrat, del qual en pu­ guem gaudir tots. ■

12

ELS RODALS DE SABADELL

INTR ODUCCIÓ

I

T

I

N

E

R

A

R

I

Itinerari de la XVI Ronda Vallesana RAMON GOTÉS

Sortim del santuari de la Salut, a 227 metres. Des de darrera del bar, seguim cap a la dreta, baixant a trobar el passeig, el qual se­ guim cap a la l'esquerra.

Bosc de pi blanc. Tirem avall per dins del bosquet fins a trobar una pista que va a una casa. La travessem i seguim avall en direcció a una torre elèctrica. Baixem cap a la dreta per un camí que s'endin­ sa per una estreta torrentera.

:a-.��--'----'

La Salut

0.05 0.05 Destaca un gros roure. Sortim de l'estret torrent i arri­ bem a una esplanada amb plàtans. Seguim per la pista de la dreta. Tenim a l'esquerra el torrent de Canyame­ res. Deixem a l'esquerra el camí, que per la vora del camp va a la font de la Salut o de Canyameres. Seguim per la dreta del torrent.

XVI RONDA A V LLESANA

13

j

I

T

I

N

E

R

A

R

I

,.

INTR ODUCCIÓ

0.05 0.10 Bifurcació. Girem amunt cap a l'esquerra, davant de la masia de can Figuera. Poc després deixem la pista per un camí que s'enfila per un marge. Passem per sota la línia elèctrica tot seguint el carener, entre bosc de pi blanc i la vora d'un camp. Fita de termes de propietat.

Bosc cremat.

0.05 0.15 Torre elèctrica i gros pi pinyer. Deixem a l'esquerra una pista que baixa. Bifurcació. Seguim per l'esquerra entre bosc d'alzines.

0.05 0.20 Can Maurí, al carener, que pertany al terme de Polinyà.

Masia en bon estat. Trobem una fita dels termes de Po­ linyà i Sabadell uns metres més enllà.

0.05 0.25 Pla amb bosc cremat, camps i bosc de pi blanc. Baixa­ da.

0.05 0.30 Deixem la pista per seguir a la dreta un camí que passa per sota del marge d'un camp, on hi ha un roure gros.

0.05 0.35 Girem a l'esquerra per una pista, entre oliveres, arri­ bant a la gran masia de can Riera, ja en el terme de Sentmenat. Passem per l'era. A la dreta hi ha un espès i obac bosc. Girem per l'esquerra passant pel davant de l'entrada principal, al costat d'un passeig ajardinat on destaca un gran pi pinyer.

0.05 0.40 Carretera de Caldes. La travessem, seguint pel camí que baixa per la dreta d'un camp, fins al torrent de can Riera.

0.05 0.45 Tenim al davant la urbanització de Canyameres, que arriba fins a tocar el torrent. Seguim amunt per dins del torrent entre canyars, arribant a un carrer de la urbanit­ zació. El seguim uns pocs metres per tal de dirigir-nos cap al torrent que passa per sota del camp de futbol.

0.05 0.50 Pla vora del torrent. Bosc amb alzines, roures, pins i ve­ getació de ribera amb àlbers i pollancres. Girem cap a l'esquerra travessant la torrentera, pujant entre grossos pinyers.

0.05 0.55 Collet. Deixem la pista per un camí que puja per la dreta cap al bosc, deixant un camí a la dreta i un a l'esquer­ ra. Anem pujant pel carener de Canyameres.

0.10 1.05 Pla al carener, i pujada a continuació. Camp amb olive­ res.

14

ELS RODALS DE SABADELL

INTR ODUCCIÓ

•

I

T

I

N

E

R

A

R

I

0.05 1.10 Pla a 290 metres. Bonica era circular de la masia de cal Senyor, que queda mig amagat a la dreta. Grossos pins pinyers. A la dreta hi ha l'entrada d'una casa. Seguim pel camí de l'esquerra que surt pel costat d'unes fites termenals. Continuem pel carener, deixant un camí a l'esquerra.

0.05 1.15 Pla amb una grossa alzina i bosc de pi blanc. Bifurca­ ció. Seguim amunt per l'esquerra, per seguidament bai­ xar i arribar a un pla on hi ha un roure força gros.

0.05 1.20 Bifurcació. Seguim per l'esquerra pel mig d'un gatossar, baixant una mica. Tenim al davant les muntanyes de Guanta i el Farell.

0.10 1.30 Collet. Deixem el carener. Deixem a la dreta el camí que ·puja a trobar la serra del Palau. Baixem per l'esquerra, per l'obaga, fins arribar als camps i al torrent de can Quer. Amb espessa vegetació de pins, alzines i roures, principalment a la vora del torrent. Travessem el camp pujant entre roures i oliveres.

0.10 1.40 Can Quer, bonica casa amb finestres gòtiques, situada al capdamunt de la vall, a 290 metres, amb bones pa­ noràmiques. Es veu el campanar de la Salut que sobre­ surt. Seguim amunt per la pista que surt de la casa i segueix entre camps i pins pinyers. Cadena i bifurcació.

Deixem a la dreta la pista que va a Sentmenat, seguint per l'alzinar.

0.10 1.50 Gran alzina, de 290 cm de perímetre, a la cruïlla de l'antic camí de Sabadell a Castellar, des de la Salut, co­ negut com a camí Ral de la Serra, ja que segueix el ca­ rener de la serra de Sant Iscle. Som dintre del terme de Castellar. Girem cap a l'esquerra per l'ampla pista; al passar per un camp, deixem la pista per seguir per una altra que baixa cap a la dreta, trobant un grup de gros­ ses alzines i la masia de ca n'Ametller. Camps i un gros roure arran del camí.

0.10 2.00 Arribem al Riutort, que neix una mica més amunt a prop del cementiri de Castellar. Pla amb plàtans i avellaners.

Seguim amunt . Es veuen roures entre el camí i el tor­ rent. Pujada entre camps fins arribar al carener. Exten-

XVI RONDAVALLESANA

15

I

T

I

N

E

R

A

R

I

INTR O D UCCIÓ

�--�-_.,.---..:.::...-------=----....;.....a...--.;;:a....-::a::;1.11

j .....,;.....

Riu Tort

0.05 2.05 0.10 2.15

0.05 2.20

0.15 2.35 0.05 2.40

16

sos camps que encara donen una visió del que queda del Vallès rural. Bon panorama ja que estem sobre la plana a 330 metres.

Bifurcació. Seguim de dret avall fins a trobar una pista més ampla. Girem cap a l'esquerra, entre oliveres i una vinya que sobreviu com a record.

Bifurcació. Girem a la dreta per arribar a l'ermita de Sant Pere d'Ullastre i a la masia de can Santpere, ados­ sada a la petita església romànica. Seguim avall a l'es­ querra, entre camps i grosses alzines, passant pel da­ vant de l'antiga masia de can Casamada.

L'alzina Teresa, que fa 350 cm de perímetre, és al co­ mençament d'una esplanada que baixa fins a la font de can Casamada, i on hi ha una sèrie d'arbres monumen­ tals. El nom de l'alzina sembla que es deu a que la va plantar una pagesa que es deia així. Continuem per l'esquerra planers pel bosc.

Abans de sortir de la pineda, deixem el camí planer i gi­ rem a l'esquerra fins a baixar al Riutort.

Vegetació amb avellaners i arços. Passem a l'esquerra

ELS RODALS DE SABADELL

INTR ODUCCIÓ

0.05 2.45

0.05 2.50

0.05 2.55

0.05 3.00

0.05 3.05

0.05 3.10 0.05 3.15

I

T

I

N

E

R

A

R

I

de la riera i arribem a una pista. Ens dirigim a la dreta, pel costat del torrent, on hi ha una bona esplanada amb plàtans i pollancres.

Por ta metàl·lica que barra el pas als vehicles. La pas­ sem. A sobre hi ha la blanca masia de can Torrents i al­ gunes grosses alzines, i a la dreta la font de can Tor­ rents. Trobem una gran bassa d'aigua clara, que aboca un raig d'aigua al torrent. Girem a l'esquer·ra, sense se­ guir la pista que va a la casa. Renglera de pollancres en el camí que rodeja un camp. Passem a l'altra banda del Riutort.

Travessem el riu, entre espessa vegetacio d'alzines amb arços; el tornem a passar arribant a un pla amb grossos pinyers i alzinar. Deixem un camí a l'esquerra i pugem.

Arribem a la pista que va a Togores des de ca n'Amada.

Girem a l'esquerra. Poc després trobem una bifurcació que seguim per la dreta, i després de front. Passem per un bosc amb un gran camp a la dreta. Trobem una altra cruïlla en què hem de girar a l'esquerra i deixar el camp darrera nostre.

Can Vilar, una .de les més grans masies del terme de Sabadell. Vora la casa hi ha grossos lledoners, una grossa alzina i una soca d'olivera centenària. Passada la casa trenquem per la dreta, pel camí que puja entre bosc i camps. Després seguim per una llenca de bosc entre camps.

Bifurcació. Anem cap a la dreta, travessant un camp, i ens endinsem per un corriol que travessa un espès ga­ tossar. Després seguim per bosc de pi blanc i arribem a una altra pista. Tombem a la dreta, vora del gran camp de can Moragues.

Fita del terme de Sabadell i Castellar. Girem cap a l'es­ querra, deixant tots els camins de la dreta; seguim pel costat del camp d'aviació per ultralleugers.

Can Moragues, antiga masia. Ara forma part del conjunt d'instal·lacions del camp d'aviació. La pista segueix avall, amb una torrentera d'espessa vegetació d'alzinar.

XVI RONDA VALLESANA

17

I

T

I

N

0.10 3.25

0.10 3.35

0.05 3.40

0.05 3.45

0.10 3.55

18

E

R

A

R

I

••

INTR O DUCCIÓ

Travessem la fonda torrentera que baixa cap al torrent de Colobrers, entre alts plàtans i bardissar.

Font i bassa de can Moragues. Sempre raja amb abundància. Gros til·ler envoltat, també, de grosses alzi­ nes i pollancres. Tornem enrera travessant el torrent de Colobrers, que abans ja havíem passat, i devallem, se­ guint la indicació de la dreta, per entre alzines fins al tor­ rent de Colobrers. El travessem dos cops vora les runes d'un antic molí. Bonica vegetació amb plàtans d'este­ ses arrels superficials i abundants mates de càrex.

Esplanada i petit saltant que surt per la Foradada. Forat artificial que es va obrir. Continuem passant el camí per uns aiguamolls on creix la cua de cavall i el càrex entre plàtans. Sortida de la Foradada i altes ribes amb ufa­ nosa vegetació. Els Degotalls i la font de la Tosca són un racó meravellós. Continuem entre un rec i el rierol.

A la dreta hi ha uns forats i coves, que són mines d'ai­ gua. Val la pena anar-hi. Travessem el torrent (és el punt més baix de l'itinerari, a 190 metres). En aquest punt deixem el rierol i el camí que va a can Pagès. Se­ guim, per l'esquerra, per un amagat corriol que puja bruscament, al començament per bardissa, i després entre alzines i pins, fins arribar sobre la riba. Bona vis­ ta, dominant la fondalada del torrent de Colobrers, on podem observar !'ufanosa vegetació i també part de Sabadell. El camí tomba cap a l'esquerra amunt, fins una clariana (tallafocs) del bosc on passa la línia elèctri­ ca.

A l'esquerra d'una torre de la línia elèctrica sur t un · camí que s'endinsa en un bosc de pi blanc amb abun­ dant sotabosc de brucs. Arribem a una pista on girem cap a la dreta, pel costat del gran camp de can Mora. gues, des d'on podem tenir una bona panoràmica de Sant Llorenç, Puig de la Creu i el Farell, ja que res ens destorba el panorama. Al final del camp girem cap a la dreta, arribant a la pista. Seguim per l'esquerra.

Bifurcació. Seguim la pista de la dreta. Dins del bosc hi destaca, al començament d'una embardissada torrente-

ELS RODALS DE SABADELL

INTR ODUCCIÓ

0.10 4.05

0.10 4.15

0.15 4.30

0.10 4.40

I

T

I

N

E

R

A

R

I

ra, un alt pi blanc. Passem per un espès i humit alzinar, i boscos de pi blanc.

A la dreta, al costat d'un pal indicador surt un corriol que arriba al monumental Pi de les Tres Besses de To­ gores. Voltat de vegetació, des del camí no sembla que sigui tan gros. La soca té un perímetre de 353 cm, i les besses 178, 179 i 192 cm. Un corriol ens porta fins al pla de Togores, on, entre altres arbres, destaca la vella alzina ja mig morta que fa un perímetre de soca de 340 cm. L'ermita i la masia de can Pagès Vell són antiquís­ simes. El nom de Togores ja és esmentat l'any 986.

Des del pla, girem cap a la dreta per la pista que se­ gueix un frondós bosc, seguint unes marques blanques i blaves. Deixem a dreta i esquerra els camins que s'en­ dinsen pel bosc.

Cruïlla. Seguim per la pista que baixa per la dreta, per l'obaga, i arriba a un pla amb grosses alzines. Tornem a ésser al Riutort. Seguim cap a la dreta i passem el rierol.

Una grossa alzina destaca en un pla. Sense deixar de pu­ jar, a sota veiem la torrentera dominada per l'alzinar.

Som a la serra de Sant Iscle. Girem cap a l'esquerra, per immediatament deixar el carener i seguir per una pista de la dreta, que baixa entre un camp i el bosc.

Trobem una bifurcació, i continuem a l'esquerra per so­ bre d'un altre camp. Seguim després avall per la vora d'un camp fins a trobar el corriol, una mica amagat, que baixa pel bosc cap a la torrentera i a un pla on hi ha un pi monumental, el qual destaca per l'alçada i l'amplada. És el Pi Gros de Can Manent, i fa 340 cm de perímetre.

Seguim per la dreta, pel camí que s'endinsa pel torrent de can Quer, entre !'ufanosa vegetació de ribera, amb alzines i pins.

Quan arribem a un roure gran (entre altres), ens apar­ tem del torrent. Som a 200 metres. Pugem per la dreta entre roures i alzines, i arribem a una pista, la qual se­ guim a l'esquerra per un bosc de pi blanc. Bifurcació.

Continuem amunt per la dreta per la vora dels camps de can Manent, que veiem a l'esquerra.

XVI RONDAVALLESANA

19

I

T

I

N

E

R

A

R

I

INTR ODUCCIÓ

� là,i!�lll!l.;�mt:___:__._�__,::_;.;;,:;,�li:ÍIL!ll,,;';..,:_:..:.....:.:,..___::___,��__.:___�....;.:._¡�......;::��

Can Manent

0.05 4.45 Tornem al carener de la serra de Sant Iscle. Girem a l'esquerra de cara al campanar de la Salut. Seguim pla­ ners, baixant un mica, entre els camps i horts. Una ren­ glera de xiprers protegeixen camps i oliveres; hi desta­ quen dues vinyes com a mostra del passat. Travessem la carretera de Caldes, i arribem al santuari de la Salut.

0.25 5.10 Acabem aquesta XVI Ronda Vallesana, diferent a les an­ teriors, amb aquesta caminada pels torrents frondosos i humits, els plans amb boscos i masies, ermites i al­ guns arbres monumentals, tot a tocar de la ciutat de Sabadell, esperant que aquesta riquesa no sigui des­ truïda ni pel foc ni per la mà dels homes. ■

20

ELS RODALS DE SABADELL

INTR ODUCCIÓ

•

R

U

T

Ò

M

E

T

R

E

El rutòmetre QUIM GILI

TA:Temps acumulat TP:Temps parcial

D: Quilometratge

Sortida del Santuari de la Salut. Passem pel costat del bar en direcció a l'aparcament. Girem a la dreta i bai­ TA 0:00:00 xem fins a trobar el passeig.

D

TP 0:00:00 D 0,00

D

Quan arribem al passeig podem anar a visitar la font (a la dreta) o bé seguir l'itinerari cap a l'esquerra, primer, TA 0:01:30 i tot seguit avall per endinsar-nos dins d'un bosquet de TP 0:01:30 pi blanc. On s'acaba el bosquet girem a l'esquerra per un corriol que travessa pel mig d'una gran mata d'es­ D 0,15 barzers. Som en un erm. Seguim descendint.

:

@ N

(:íi:l

Wj-999:

plàtan,¡,9'.

=====� (

(:íi:l

D

Travessem una pista que porta a la finca de la dreta.

Seguim baixant en direcció a una torre elèctrica. A la TA 0:03:40 dreta entrem dins d'un camí amagat entre plàtans que TP 0:02:10 s'endinsa per una estreta torrentera.

D 0,32

D

Passat un majestuós roure trobem una bifurcació. Es­ planada amb plàtans. Aquí poden anar a l'esquerra, TA 0:06:15 travessant el torrent, i seguir el marge del camp fins a •'"' [];,� TP 0:02:75 trobar la font de la Salut (visita opcional), o bé seguir l'itinerari a la dreta, tot planejant per la riba dreta del torrent deCanyameres.

D 0,53 � mure9i

@ N l

canyissar �1 1111111111111

� �l��A·•r

Bifurcació. Pugem per l'esquerra de can Figuera.Conti­ nuem amunt cap a l'esquerra en la propera bifurcació i, :-0:09:45 tot· seguit, deixem la pista per enfilar-nos pel marge � TP 0:03:30 fins a trobar una torre elèctrica.

D 0,85

Arribem davant d'un camp, que resseguim cap a l'es­ querra pel marge. Quan s'acaba, girem a la dreta cap TA 0:12:00 el carener que puja per dins d'un bosc cremat.

D

TP 0:02:15 D 1,02 Desemboquem en un camí que seguim endavant. A la propera cruïlla seguim cap a l'esquerra, i deixem una TA 0:15:15 pista a la dreta.

U

TP 0:03:15 D 1,26

XVI RONDA VALLESANA

21

R

U

T Ò

M

E T

R

E

INTR O D UCCIÓ

Passem pel costat d'un cobert enrunat i de la casa de can Mauri. Seguim endavant pel carener que puja TA 0:18:35 suaument.

D

TP 0:03:20 D 1,56

@

D

A les envistes d'una masia, quan la pista comença a descendir i a girar cap a l'esquerra, prenem un corriol TA 0:26:15 molt amagat que s'endinsa entre els troncs cremats TP 0:07:40 de pi en direcció a la casa de pagès.

canR�ra�

D 2,28 Després de rodejar els camps, arribem a una bifurca­ ció. Seguim endavant pel camí de carro que duu al cos- TA 0:29:00 tat d'un picador ensotat, que rodegem pel camí planer. ([l)

- TP 0:02:45 D 2,50

m

Arribem a canRiera. Passada l'era de la masia trobem tres camins. Seguim el de l'esquerra que rodeja la TA 0:31:20 casa i va a parar al jardí i a la porta principal d'aquest TP 0:02:20 mas.

D 2,70

m

Carretera deCaldes. La travessem cap a l'esquerra.

Pocs metres més enllà girem a la dreta, passem una TA 0:33:15 cadena i prenem el camí que descendeix suaument en TP 0:01:55 ziga-zaga a trobar el torrent.

D 2,86

(;;>.

'<:!l N

Urbanització

can Ganyameres

�

m

Quan arribem al torrent de canRiera, davant d'una finca tancada, tombem a mà dreta i ens fiquem dins del TA 0:36:55 llit del torrent.

TP 0:03:40 D 3,18

m

Trobem un túnel per al pas de l'aigua, que rodegem amunt per la dreta.Carrer asfaltat de la urbanització TA 0:39:10 de canCanyameres. Al davant hi ha una font amb aixe­ TP 0:02:15 ta. El camí segueix pel costat dels canyissars del to­ rrent i dels pals de la línia elèctrica.

D 3,32

m

Cruïlla sota una llnia elèctrica. Seguim endavant sense creuar el torrent. En el proper encreuament deixem la TA 0:43:00 pista que puja a les cases de la urbanització i seguim TP 0:03:50 pel costat del torrent.

D 3,68

22

ELS RODALS DE SABADELL

INTR O

DUCCIÓ

m TA 0:45:15

•

R

U

T

Ò

M

E

T

R

E

Bifurcació. Creuem el torrent i ens enfilem per una pista molt ampla.

TP 0:02:15 D 3,87

m

TA 0:46:40

Collet. Deixem la pista per un senderol que puja per la dreta i s'endinsa en el bosc.

TP 0:01:30 D 3,98

m

TA 0:49:00

El sender desemboca en un camf més ample. Seguim a l'esquerra pujant.

TP 0:02:20 D 4,16

m

Cruïlla. Seguim amunt pel carener.

TA 0:51 :00 TP 0:02:00 D 4,32 r1i:-,

A dipòsit

Cal

wil!1 d'aigua ��

era

rñl

•

urban�

olMlres Cj) Cj) Cj)

Pla del carener i camp amb oliveres. Som a l'era del cam1 que duu a les cases de cal Senyor. Per l'esquerra TA 0:57:50 se'ns ajunta la pista que prové de la urbanització de TP 0:06:50 can Canyemeres. Continuem recte, deixant uns dipò­ sits d'aigua a mà dreta.

D 4,92

m

TA 1:01:10

Cruïlla. Seguim a la dreta. En la propera bifurcació con­ tinuem a l'esquerra i seguim pujant pel carener.

TP 0:03:20 D 5,20

m

Bifurcació. Seguim recte enmig d'un gatosar.

TA 1:07:30 TP 0:06:20 D 5,77

m

Passat el gatosar, arribem a una cruïlla. Girem a l'es­ querra i després tombem a la dreta per una pista que TA 1 :12:15 descendeix ràpidament per dins del bosc.

TP 0:04:45 D 6,26

XVI RONDA VALLESANA

23

R

U

T

Ò

M

�Can Quer

N camps

\�

E

T

R

E

INTR O D UCCIÓ

m

Torrent de can Quer. Passem la tanca electrificada, travessem el camp i pugem pel camí del davant cap a la TA 1:15:35 masia de can Quer Vell.

TP 0:03:20 D 6,47

�

m

Can Quer Vell. Passem per davant l'era de la casa.

Bona panoràmica. Seguim pujant fins a trobar una altra TA 1:20:20 tanca electrificada que haurem de passar.

N

TP 0:04:45

··"'14

S,nt�enat

a la Serra

@ N

•

a Castellar

del Vallès

�

�-

D 6,83

m

Passada una cadena que barra el pas als cotxes, trobem una bifurcació. Girem a l'esquerra en direcció a la TA 1:27:35 serra de Sant Iscle.

TP 0:07:15 D 7,46

m

Desemboquem al camí de la serra de Sant Iscle, just al costat d'una enorme alzina centenària. Seguim cap a TA 1:29:55 l'esquerra.

TP 0:02:20 D 7,65

m

El camí careneja. A la segona cruïlla, passat uns camps, girem a la dreta per una pista que descendeix TA 1:34:25 ràpid ament.

TP 0:04:30 D 8,03 ED TA 1:37:15

Ca n'Ametller.Rodegem la masia i baixem per la pista fins a trobar el riu Tort.

TP 0:02:50 D 8,27 El torrent del riu Tort ês un lloc verd i ufanós. Quan creuem el torrent, just al mig del camí, hi ha un alterós TA 1 :41:40 plàtan. Darrera seu hi ha la pista que hem de seguir TP 0:04:25 amunt fins dalt la carena.

D 8,66

m

Cruïlla. Seguim recte entre camps. Bona panoràmica.

TA 1:47:10 TP 0:05:30 D 9,12

24

ELSRODALS DE SABADELL

INTRODUCCIÓ

�,: a Castellar

Ci::\

@ N

•

R

U

T

Ò

M

E

T

R

E

m

Cruïlla. Per la dreta es va al cementiri de Castellar del Vallès. Seguim recte, tot baixant fins a trobar una pista TA 1 :51:30 que seguim a mà esquerra.

TP 0:04:20 D 9,51

m

TA 1:53:10

Al cap de poc hi ha una bifurcació. Girem a la dreta per entre camps.

TP 0:01:40 D 9,64

m

Arribem a l'ermita de Sant Pere d'Ullastre i a la masia de can Santpere. Per continuar l'itinerari hem d'agafar TA 1 :56:25 el camí que segueix pla per l'esquerra.

TP 0:03:15 D 9,94

m

TA 1:58:50

Bifurcació.Trobem una pista més ampla. Ens dirigim a la dreta tot seguint la pista principal en descens.

TP 0:02:25 D 10,15

@

Can

m

Can Casamada, masia del terme de Castellar. Passem per davant la casa i seguim baixant fins passar el to­ lA 2:00:20 rrent.

TP 0:01:30 D 10,28

m

N Font de Can

Casamada Cj) Cj)

[1--��.

@ 1:::..� � N

Arribem a un petit bosc d'alzines centenàries. Destaca l'alzinaTeresa per la seva corpulència. La font de can TA 2:02:00 Casamada és darrera el bosquet, sota un clot del te­ TP 0:01:40 rreny.Retornem al camí i pugem fins trobar una bifur­ cació. Girem a l'esquerra.

D 10,37

m

TA 2:06:35

Seguim sempre per la pista més fressada i ampla que suaument descendeix tot aquest tram.

TP 0:04:35

-�

@ �can Torn,nts

D 10,76

m

Quan ja s'acaba el bosc, a les envistes de la silueta blanca de canTorrents, agafem una pista poc neta que TA 2:10:20 gira a l'esquerra i descendeix fins a trobar el riuTort, TP 0:03:45 el qual hem de seguir a la dreta per un corriol embos­ cat.

D 11,11

XVI RONDAVALLESANA

25

R

U

T

Ò

M

E

T

R

Cl> TA 2:14:35

E

INTR O DUCCIÓ

El corriol surt en una pista ampla. Seguim avall pel costat del riu Tort.

TP 0:04:15 D 11,44

m

Bifurcació. Girem a la dreta. Porta metàl.lica. A la dreta hi ha la font de can Torrents. Plataneda. La pista se­ TA 2:17:10 gueix fins a trobar una bassa plena d'aigua. Passada la TP 0:02:35 bassa, a la corba, girem a l'esquerra per un corriol que passa entre els camps i el riu Tort.

D 11,65

m

TA 2:23:25

Cruïlla dins del bosc. Prenem el sender de la dreta que ràpidament deixa de planejar i torna a pujar.

TP 0:06:15 D 12,17

m

Desemboquem en una pista. Girem a l'esquerra l en la propera bifurcació seguim recte. Més endevant, al cos­ TA 2:26:45 tat d'un camp, seguim una pista que baixa a la nostra TP 0:03:20 esquerra.

D 12,42

m

Arribem al costat del mas de can Vilar. Seguim a la dreta per passar la casa.Cruïlla: la pista segueix a TA 2:30:40 l'esquerra però nosaltres agafem un carni poc marcat TP 0:03:55 que puja pel costat dels camps i va a trobar la pineda.

D 12,76

m

Just al costat d'una bifurcació del carni hi ha un corriol que gira bruscament a la dreta fins a trobar uns camps TA 2:34:15 que travessa pel mig. Al costat del marge del camp se­ TP 0:03:35 gueix un caminet que travessa un espès gatosar.

D 13,02

m

El camí arriba fins una pista davant d'uns camps on s'envolen avions ultralleugers. Girem a la dreta i pas­ TA 2:41:05 sem pel costat d'una grossa fita termenera on hi ha TP 0:13:59 una cruïlla. Girem a l'esquerra, tot baixant.

D 13,59

m

Arribem al costat de la masia de can Moragues; avui és un club d'ultralleugers. Seguim la pista que descen­ TA 2:45:45 deix ràpidament.

TP 0:04:40 D 14,01

26

ELSRODALS DE SABADELL

INTRO

DUCC IÓ

�J�

N�

�rj::-.s·•

l

_,,

" l

R

U

T

Ò

M

E

T

R

E

m

Al fons del camí travessem el torrent deColobrers i arribem a la font i a la bassa de can Morogues. Fem TA 2:50:25 mitja volta i tornem endarrera un centenar de metres TP 0:04:45 fins trobar un corriol que gira a la dreta i s'endinsa per trobar el torrent deColobrers.

D 14.43

m

Passem per dins del bell i ufanós torrent deColobrers fins al pla de la Roca Foradada.Cascada. Rodegem la TA 2:58:35 paret natural i continuem seguint el torrent aigües avall TP 0:08:10 on trobarem una nova font: la font de la Tosca.

D 15,09 Passada la font de la Tosca arribem en un pla tot se­ guint una sèquia. A la dreta, amagada, hi ha una mina TA 3:05:10 d'aigua abundosa. El camí, però, segueix a l'esquerra, TP 0:06:35 travessa el rierol i tomba bruscament a l'esquerra i amunt per entre esbarzers. Si seguíssim el caminet del costat del torrent arribaríem a can Pagès.

D 15,53

m

Acabada la pujada arribem a un bon mirador del to­ rrent. Seguim per l'esquerra fins a trobar un ample ta­ TA 3:11:25 llafocs. Al costat de la primera torre elèctrica tombem TP 0:06:15 a l'esquerra i ens endinsem en un corriol poc fressat que desemboca en un camí que hem de seguir a la D 15,75 dreta.

El camí desemboca al costat dels erms que fan de pis­ m ta d'aterratge d'ultralleugers. Allà on s'uneix amb el ta­ TA 3:15:50 llafocs, tombem a l'esquerra i rodegem els erms fins a TP 0:04:25 trobar una pista força ampla que hem de seguir a l'es­ querra. En la propera cruïlla girarem a la dreta en di­ recció a Togores.

D 16,07

m

® N ® N

i�¡ Vila

Riu Tort

�

Trobem camins a dreta i esquerra, però seguirem per la pista principal. Trobem un pal amb un rètol a la dreta TA 3:26:40 que indica el lloc on hi ha el pi de les tres branques.

TP 0:10:50 Darrera l'arbre hi ha un corriol que va a parar a l'ermita de Togores. Després de visitar-la, tornem endarrera i D 17,12 agafem una pista que gira a la dreta.

La pista va en direcció a can Vilar. Trobem un camí a m mà dreta, un altre a l'esquerra i dos més a la dreta TA 3:36:30 que no agafarem ja que seguirem pel camí principal.

TP 0:10:50 Cruïlla: girem a la dreta per una pista que descendeix pel costat d'un alzinar ombrívol.

D 17,98

m

La pista arriba a trobar-ne una altra, davant l'horta de can Vilar. Girem a la dreta, travessem el riu Tort i pu­ TA 3:39:15 gem fins dalt del carener, a la serra de Sant Iscle.

TP 0:03:45 D 18,22

XVI RONDA VALLESANA

27

R

U

T

Ò

M

E

T

R

E

INTR O DUCCIÓ

m

Som a la carena de la serra de SantIscle. Girem a l'esquerra i seguidament agafem un camí a la dreta TA 3:44:40 que baixa entre la pineda i els camps i que tendeix a TP 0:05:25 rodejar-los cap a l'esquerra.

D 18,68

m

Bifurcació. Seguim a la dreta pel camí més marcat. El camí desapareix i continuem per el marge esquerra del TA 3:47:35 camp que tenim a la dreta fins arribar al fons on hi ha TP 0:02:55 un corriol amagat que baixa fortament per trobar el to­ rrent de can Quer. :9y;�� D 18,92

(f) N

@ N

�9:_)9

t

.& @

r

�LaSalut

l

Pi

��· �

m

Pi Gros de can Manent, monumental pi pinyer.Tra­ vessem el torrent i seguim a la dreta el camí més TA 3:50:55 fressat que puja lentament fins a trobar una pista.

TP 0:03:20 D 19,18

m

Si seguíssim la pista en línia recta ens duria a can Ma­ nent.Nosaltres, peró, agafarem la segona pista que TA 3:58:55 trobem a la dreta per pujar a buscar el camí de la serra TP 0:19:84 de Sant Iscle, que cal seguir a l'esquerra.

D 19,84 Seguirem el camí carener. Bones panoràmiques dels rodals. Arribem a la carretera deCaldes que cal atra­ TA 4:13:00 vessar i seguir tot recte fins al peu del Santuari de la TP 0:14:05 Salut. Punt d'arribada.

Cil

D 21,23

La realització infogràfica ha estat realitzada per l'empresa Activitats Natura, SL

28

ELS RODALS DE SABADELL

IN TR O D UCCIÓ

�if� ......., �

ALTRES ITINERARIS

Altres itineraris RAFEL ROSAURA l PACAREU

Si desitgeu aprofundir i completar el coneixement dels rodals de la nostra ciutat, us facilitem, tot seguit, un resum d'alguns itineraris que es poden realitzar, sortint sempre des de Sabadell.

El P.R. C-30: De Sant Nicolau a Sant Llorenç Savall

Aquest és un itinerari integrat dins de la xarxa de senders de gran i petit recorregut de Catalunya. S'inicia a l'ermita de Sant Nicolau de Sabadell i, tot passant per Cas­ tellar del Vallès, arriba al poble de Sant Llorenç Savall. P ar t d'aquest itinerari, aquell com­ près entre el Santuari de la Sa­ lut i Castellar del Vallès, es tro­ ba en relatiu bon estat i pot fer­ se còmodament amb cotxe, bici de muntanya ..., constituint una de les excursions més boniques pels bells paratges del terme.

El P.R. C-30 fou inaugurat el juliol de 1984. Els senyals ca­ racterístics d'aquests senders són dues franges: una de color blanc i una altra de color· groc.

La direcció dolenta, a no seguir, s'indica amb una aspa dels ma­ teixos colors. En arribar al poble de Sant Llorenç Savall, permet enllaçar amb el G.R. 5 de Sit­ ges a Canet de Mar. Aquest itinerari pot fer-se amb poc més de cinc hores Sant Llorenç

XVI RONDA VALLESANA

29

ALTRES ITINERARIS

•

INTRO DUCCIÓ

efectives de camí, i al llarg del seu recorregut es poden trobar diver­ sos elements d'interès que ressenyem a continuació.

Dos trams d'aquest recorregut es corresponen a dos camins per­ fectament definits, que en el seu moment complien la seva funció. El primer d'ells correspon al Camí Ral de la Serra, antic camí romà que des de Barcelona va a Ripollet, continua cap al Santuari de la Mare de Déu de la Salut, i d'allí va a Sentmenat per un ramal, i a Castellar pel curs principal.

El segon tram es troba entre Castellar i Coll Monner o Camí de Ca­ tafau, que segueix el curs del torrent de Canyelles. Pertany al sector més meridional del camí ramader que uneix els pobles de Castellar de N'Hug i Castellar del Vallès.

L'itinerari comença a l'ermita romànica de Sant Nicolau, molt a prop del cementiri municipal de Sabadell. Al cap d'un quart d'hora arriba al Santuari de la Mare de Déu de la Salut. Segueix després pel camí carener de la Serra de Sant Iscle, per arribar a Castellar del Vallès quan es porten dues hores de camí. Se sur t de Castellar per la plaça Era d'en Petasques i es continua pel carrer de Cadafalc fins enllaçar amb el camí de Catafau o camí ramader. Diverses fonts es troben per aquesta zona: la font dels Casots, la font del Llorer o Can­ yelles i la font dels Gossos.

Després de tres hores i mitja s'arriba a la masia de Cadafalc o Ca­ tafau (any 1308). Ben a prop es troba l'indret anomenat Parany del Federico, i poc després el Parany del Boter (amb unes curioses alzi­ nes retallades). S'arriba després a l'ermita romànica de Sant Jaume de Vallverd (segle XII), a la masia de La Busqueta (segles XIII-XIV), per arribar a Sant Llorenç Savall.

El P.R. C-34: De Sabadell a Navarcles

El P.R. C-34 constitueix un futur sender de Petit Recorregut que unirà Sabadell amb Navarcles, punt de confluència amb el G.R. 4 que va de Montserrat a Puigcerdà. En el moment present no es troba marcat, però sí que existeix una primera descripció de l'itinerari que s'inclou en el llibre de la Travessa Sabadell-França que portà a ter­ me la Secció de Senders de la UES, la temporada 1990-1991.

Aquest itinerari té una longitud de 47'7 km i un total d'onze hores

30

ELS RODALS DE SABADELL

INTRODUCCIÓ

-� .........,

ALTRES ITINERARIS

efectives de camí; si bé per a conèixer l'entorn de la ciutat de Saba­ dell és suficient realitzar una part: de Sabadell a Coll d'Estenalles.

L'itinerari discorre pels següents punts: de Sabadell es dirigeix cap a la masia de can Bonvilar, tot havent sortit de la ciutat pel Bosc de la Concòrdia i el carrer de Lusitània. Ben a prop de can Bonvilar hi ha ubicat el jaciment romà del mateix nom. Més endavant passem per la torre del Mossèn Homs i creuem la carretera de Terrassa a Castellar. S'arriba a Matadepera quan es porten 1 hora i 35 minuts efectives de camí. Se surt de Matadepera en direcció a can Torres, coll de Grua, per enllaçar amb el camí dels Monjos al cap de 3 hores i 27 minuts de camí. L'itinerari segueix cap a la Font Soleia, el Mo­ rral o Cova del Drac, per després passar pel Coll d'Eres i el Coll d'Es­ tenalles (5 h 40 minuts). Des del coll d'Estenalles el sender es diri­ geix cap a Mura, Rocafort i el Monestir de Sant Benet de Bages (im­ portant monestir benedictí fundat el segle XII). En aquest punt ja es porten 10 h 35 minuts de camí, per finalitzar-lo, poc després, a la població de Navarcles.

El Riutort

És un itinerari circular prou significatiu per a conèixer el medi natu­ ral de les rodalies de Sabadell. Fou ideat, ja fa uns anys, per l'Ajun­ tament de Sabadell i la Secció Natura de la UES. Aquest itinerari pel riu Tort permet distingir cinc tipus de vegetació que a grans trets són els següents: el bosc d'alzines (per ex. a Togores a la font de Can Vi­ lar); pins; garrigues i bardisses; el bosc de ribera; els conreus (re­ marcables a ta carena de Sant Iscle, abans d'arribar a La Salut) i ar­ bres plantats (plàtans al carrer de Vilarrúbies, carretera de Caldes, xiprers a Togores, la Salut, etc.).

El recorregut de tres hores de camí comença a la Pça. Batlle Mar­ cet de Sabadell i continua pel c. Vilarrúbies en direcció a la era. de Caldes, per baixar seguidament per unes escales i continuar pel pont de la Salut, camí en direcció a la Torre del Canonge i l'ermita de Sant Nin i Sant Non, ermita de Togores, Can Vilar, carena de Sant Iscle, per passar, després, pel Santuari de la Salut i acabar al mateix lloc on havíem començat l'itinerari.

XVI RONDAVA LLESANA

31

ALTRES ITINERARIS

INTR O D UCCIÓ

Itinerari de Ribatallada

Aquest és un segon itinerari que també va ser dissenyat per l'Ajuntament de Sabadell i la Secció Natura de la UES. Ribatallada és una de les zo­ nes més riques i més ben con­ servades de tot el rodal de Sa­ badell. El medi natural de Riba­ tallada, amb una vegetació rica, exuberant i poc degradada, és un tresor extraordinari, del qual hauríem d'estar-ne orgullosos tots els sabadellencs.

Al llarg del recorregut es fa referència a cinc tipus esque­ màtics de vegetació, els matei­ xos ja citats en l'anterior itinera­ ri pel riu Tort. Però una caracte­ rística d'aquest torrent és la ve­ getació de bardissa, on té una espectacular preponderància.

La bardissa és una vegetació molt espessa i de plantes molt espinoses.

L'itinerari té una durada de dues hores i 45 minuts, i és re­ comenable disposar de calçat adequat ja que en algun mo­ ment es passa per corriols amb fort pendent.

Esquemàticament es podria resumir de la següent manera: del barri de Can Deu s'adreça cap a la font dels Capellans per continuar vers la casa de Ribata­ llada i el pantà del mateix nom.

32

ELS RODALS DE SABADELL

INTR O DUCCIÓ

��

�..._._IOi'

ALTRES ITINERARIS

Continua per la urbanització de Ca n'Avellaneda i la font dels Avella­ ners. Passa després per can Messeguer, prop de la fàbrica del Rieral, el torrent de Ribatallada, el bosc de Can Deu i l'ermita de Sant Vicenç de Verders.

Aquest itinerari conté una sèrie d'elements d'interès històric: l'er­ mita de Sant Julià d'Altura (datada ja l'any 465); la masia-castell de Ribatallada (esmentada l'any 1136), on a prop d'ella hi ha un pou de glaç; l'embassament de Ribatallada (presa construïda el 1895 i inuti­ litzada actualment); can Messeguer (masia amb les restes de la ca­ pella de Sant Martí, documentada l'any 1035) i Sant Vicenç de Ver­ ders (església romànica que l'any 1973 va ser traslladada i recons­ truïda pedra per pedra des del seu emplaçament original -el pantà de Sau- i que pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Casserres).

Itinerari Torrent de Colobrers • Togores • La Salut

Recorregut força recent, ideat per l'Ajuntament de Sabadell, en el marc de l'Escola-Taller de Medi Ambient i que pretén ser la primera d'una sèrie de guies-itinerari per conèixer el rodal de la ciutat. L'ai­ gua és l'eix de l'itinerari, i en els llocs on aquesta abunda hi ha un gran desenvolupament de diverses formes de vida.

Té una duració d'una hora i 27 minuts. S'inicia al mas de can Pagès (restaurant situat a mà dreta de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès), es dirigeix cap al torrent de Colobrers, des d'on següeix el seu llit fins arribar a la font de can Moragues. Un torrent que es caracteritza pel relleu abrupte que el contorneja. D'aquí es puja a can Moragues i vorejant els camps es topa amb una brolla, conseqüència d'un incendi forestal. Després cal resseguir, un altre cop, els camps de can Moragues, per passar per un bosc jove mixt que ens porta a Togores. Des d'aquí, tot passant per la font de la To­ rre del Canonge, es segueix un breu tram del riu Tort, per després pujar fins al camí de la serra de Sant Iscle i arribar a La Salut.

A la guia publicada, a tal efecte, es pot trobar una descripció, tant de la vegetació com de la fauna, juntament amb els elements geolò­ gics i històrics. S'hi adjunta un mapa i la descripció, pas a pas, del recorregut. ■l

XVIRONDA VALLESANA

33

·-­ 'i 'Cl ca ca ,Q

U)

SABADELL l EL SEU RODAL

EL

MEDI

NATURAL

El medi natural del rodal de Sabadell i l'excursionisme JORDI MIRALLES l FRANCESC MACIÀ

«En el decurs de la seva història, l'excursionisme ha evolucionat.

Si bé en els seus orígens fou una activitat eminentment cultural, científica i d'estudi de la natura, encara que practicada només per una minoria, de mica en mica adquirí un caire més esportiu alhora que arrelà i proliferà al nostre poble. Malgrat aquesta tendència, però, l'excursionisme ha conservat sempre un caire cultural ben evi­ dent•. Hem extret aquestes paraules del text de presentació d' aquest Vè Congrés Excursionista Català. Nosaltres hi afegiríem: avui dia cal més que mai que l'excursionisme recobri el seu esperit d'in­ tegració al país, i que torni a primer pla el vessant cultural que sem­ pre ha d'impregnar les activitats del veritable excursionista. És en aquest sentit que creiem que l'excursionista ha d'assumir definitivament el fet de ser capdavanter en la lluita per la defensa del patrimoni natural català. L'excursionista ha de vetllar per la inte­ gritat del paisatge i del medi natural on t'roba el goig i l'esplai: oimés quan es tracta d'un heretatge valuós, per bé que amenaçat, que hem de conservar per als qui ens seguiran.

L'excursionista s'ha de proposar conèixer a fons aquest medi na­ tural en el qual desenvolupa la seva activitat. Aleshores, el següent pas serà donar a conèixer a la col·lectivitat els valors que atresora la natura a les nostres muntanyes. Fer conèixer la natura és fer-la esti­ mar, i hom defensa allò que estima.

Però no cal anar gaire lluny. El coneixement de la natura és una descoberta realment a l'abast de tothom, i els paratges que rodegen qualsevol ciutat poden servir per a iniciar-la. Més encara: són els més escaients, tant per la proximitat com perquè lliguen més el ciu­ tadà amb el medi natural que l'envolta, i que sovint es conser va precàriament.

Cal, però, entendre que l'actual estat del medi natural als voltants de qualsevol ciutat no pot explicar-se si no es té en compte el fort impacte humà que al llarg de segles ha sofert. A causa de l'acció de l'home, els antics boscos que en temps reculadíssims recobrien tot

XVI RONDA VAL LESANA

37

EL

MEDI

NATURAL

SABADELL l EL SEU RODAL

el país, especialment a les planes foren transformats en camps de conreu i en vinyes. El bosc quedà arraconat als sots, torrenteres, marges, etc., i a les muntanyes, on sofrí una intensa explotació.

Aquesta situació s'ha mantingut durant segles, però en els darrers temps la imatge d'aquest medi rural, que ens oferia un paisatge bell i agradablement humanitzat, ha estat brutalment capgirada. El crei­ xement urbanístic monstruós, l'expansió industrial, l'abandó dels camps, el fenomen de les segones residències, etcètera, són fac­ tors que han incidit fortament sobre el medi, degradant-lo. Cal tenir ben present tot això a l'hora d'interpretar el paisatge actual del rodal d'una gran ciutat com ara Sabadell.

Els itineraris excursionistes a les rodalies d'una ciutat poden ser, per tant, una eina excel·lent per apropar els seus habitants al medi natural i a la seva problemàtica. Tinguem només present l'aplicació de què poden ser objecte per part de les escoles i adonem-nos que l'educació dels infants en el respecte a la natura és la base d'una societat futura que cerqui i visque en equilibri amb l'entorn natural. ■

38

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

•

MASIES l CASES DE PAGÈS

Masies i cases de pagès Can Maurí UUIS FERNÀNDEZ

A dalt de la carena i abocada a l'altra vessant hi ha una masia poc coneguda: Can Maurí, antigament anomenada el mas Galí. La casa pertany al terme de Polinyà per pocs metres. En aquesta casa hi passà part de la infantesa l'escriptor Pere Calders, ja que la seva mare n'era filla.

Can Riera GRUP D'AMICS DEL MUSEU-ARXIU DE SENTMENAT

L'antic mas Saragossa documentat al segle XIII , canvià de nom al final del segle XV per l'actual de Riera. La masia fou molt reformada al final del segle XVIII i la primeria del XIX, en un moment de màxima potència econòmica. La finca fou venuda abans de la Guerra Civil i dividida en dues meitats, una de les quals la formava la zona ocupa­ da avui per la urbanització de Pedrasanta. Curiosament, els que compraren l'altra part de la finca, la que inclou la masia, també es cognominen Riera.

Can Canyameres GRUP D'AMICS DEL MUSEU-ARXIU DE SENTMENAT

Masia situada a l'inici de la vall de Canyameres. Tant la masia com els propietaris prengueren ben aviat el seu nom (segle XIII). Al començament del segle XVII el patrimoni es veié engrandit amb els del mas Puigxoriguer i de la Cardona, a causa d'una herència. A la primeria del segle XVIII incorporà, per casament d'hereu i pubilla, el patrimoni de can Casablanques, una masia de Sant Quirze del Vallès. Al final del segle, el llinatge Canyameres Casablanques havia reunit un considerable patrimoni, amb finques a Sentmenat, Saba­ dell, Sant Julià d'Altura i Sant Quirze del Vallès. Però, a causa d'un

XVI RONDA VALLESANA

39

MASIES l CASES DE PAGÈS

•

SABADELL l EL SEU RODAL

plet d'herència entre diversos successors de la línia troncal al llarg de qÚatre generacions, tot aquest patrimoni es dividí i va acabar ve­ nent-se. Fruit de les vendes que ha sofert n'han estat les urbanitza­ cions i les zones industrials a tots els llocs on tenien propietats, en­ tre elles la mateixa masia que s'ha convertit en casa de menjar (res­ taurant), de la qual, tot i que conserva una façana amb finestrals gò­ tics molt interessants, s'ha transformat totalment tot l'interior.

La Casa del Senyor (Cal Senyor) o Cal Comadran GRUP D'AMICS DEL MUSEU-ARXIU DE SENTMENAT

Aquesta masia ha canviat moltes vegades de nom: al segle XIII era coneguda per la Rovira; al segle XV, per la Cardona; al segle XIX, per cal Patiràs, i finalment, quan l'industrial tèxtil de Sabadell, el senyor Buixó, l'adquirí, passà a anomenar-se popularment la Casa del Se­ nyor. Les obres de reforma i engrandiment que va fer el gendre del senyor Buixó, cognominat Comadran, als anys quaranta, amb paletes del poble, la van popularitzar també com a Cal Comadran.

Avui, la masia és una casa molt reformada que té un aspecte més de segona residència que de masia. Des del començament del segle XVI ha estat sempre una masoveria.

Can Quer GRUP D'AMICS DEL MUSEU-ARXIU DE SENTMENAT

L'antic mas Cuiàs i la vall del mateix nom han estat sempre del terme i de la parròquia de Castellar del Vallès. Documentat al segle XIII, al final del segle XV canvià de nom per casament de la pubilla amb Joan Quer, fill d'una altra masia de Castellar avui desaparegu­ da. La masia ha estat habitada fins que els últims masovers la van abandonar cap als any setanta d'aquest segle. Conserva tres fines­ tres molt.boniques decorades amb motius escultòrics, d'estil gòtic o pseudo-gòtic, segurament del segle XVI, moment de màxim esplen­ dor del llinatge propietari. També hi ha un rellotge de sol acolorit, amb data de 1972. Al marge de davant de la masia hi ha atzavares i figueres de moro, dues espècies no autòctones però ben adaptades.

40

ELS RODAL S DE S,<\BADELL

SABA DELL l EL SEU RODAL

•

MASIES l CASES DE PAGÈS

Can Quer Ca n'Ametller JAUME VERDAGUER

Secció Excursionista SCOLGS

Ca n'Ametller actualment està deshabitat. S'hi poden observar al­ guns dels seus porxos ensorrats i les seves terres estan ermotades.

Aquesta masia ja existia al segle XV i era considerada una casa im­ portant, i els membres de la família Ametller sovint formaven part del consell del poble de Castellar, o sia de l'ajuntament d'aquella època. A finals del segle XVII l'hereu d'aquesta casa que es deia Francesc Ametller, que havia cursat carrera de doctor i era un home de lletres, i estava casat amb una tal Esperança Finestres, va formar part d'una de les sales de la Real Audiencia de Barcelona i va ser col·laborador dels felipistes en el nou règim borbònic. Va anar a viure a ciutat i arribà a la dignitat de ciutadà honrat de Barcelona, que és un escalafó en la noblesa no titulada. Coincidint amb aquesta èpo­ ca, es varen fer grans millores i reformes en aquesta masia. En aquella època, als col·laboradors borbònics se'ls deia botiflers.

XVI RONDA VALLESANA

41

MASIES l CASES DE PAGÈS

•

SABADELL l EL SEU RODAL

Can Santpere

Vegeu l'article "El Torrent de Colobrers o de La Tosca", pàg. 68-70 Can Casamada o Ca n' Amada JAUME VERDAGUER

Secció Excursionista SCOLGS

La masia de can Casamada és molt antiga. La primera persona que va posseir el mas va ser Guillem Casamada, que per allà l'any 1200 va contraure matrimoni amb Ermesenda Monjo, iniciant en aquesta contrada una nissaga de la que n'han sortit pagesos, met­ ges, advocats, farmacèutics, capellans, etc. Actualment continua sent la família Casamada la que té cura de la granja de porcs i del conreu de les terres del mas, havent aconseguit en col·laborció amb el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya i des­ prés de molts assajos, una excel·lent mena de mongetes filaires.

També són pioners en la nova manera de cultivar-les i «ennesprar­ les». En el bonic pla d'alzines que hi ha sobre la font de can Casa­ mada, dedicada a sant Jaume, hi ha l'alzina més grossa del grup a peu del camí per on s'arriba, que els de la casa la coneixen com l'alzina Teresa, perquè la va fer plantar una pubilla del mas que es deia Teresa. Si fos certa aquesta tradició l'alzina tindria gairebé dos­ cents anys.

Can Torrents JAUME VERDAGUER

Secció Excursionista SCOLGS

Prop del torrent del Riutort es veu una masia pintada blanca on s'hi destaquen una palmera i un xiprer. És can Torrents, que avui dia s'utilitza com a segona residència i està cuidada per masovers que hi viuen tot l'any.

Can Torrents ja surt en pergamins de l'any 1238, Guillem Torrents i la seva dona Berenguera eren els propietaris d'aquest mas i paga­ ven censos als castlans del castell de Sentmenat. Més endavant,

42

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RO DAL

•

MASIES l CASES DE PAGÈS

l'any 1309, els Sentmenat es varen vendre el dret de cobrar censos a la Pia Almoina de Barcelona, i l'any 1331, la Pia Almoina es va tor­ nar a vendre el dret als senyors de Clasquerí, senyors .del castell de Castellar.

Can Vilar JOAN FARELL l DOMINGO

Can Vilar

La masia de can Vilar és una de les més antigues, i allà temps era també una de les més riques del terme. És situada a la dreta del Riu Tort, més amunt de Togores, a uns 230 m. d'alçada sobre el nivell del mar i enmig del clap boscós més extens i fornit de nostre terme.

Anys enrera can Vilar era una heretat comercialment productora de vi en quantitat i en qualitat, però com a tot arreu les vinyes van ser totalment devastades pel míldiu, primer, i per la fil·loxera seguida-

XVI RONDA VALLESANA

43

MASIES l CASES DE PAGÈS

•

SABADELL l EL SEU RODAL

ment. Poques d'aquelles vinyes van ser replantades amb peus de ceps americans, sinó que la major part va plantar-se de pins i en al­ tres terres més dolentes s'hi va deixar créixer el matollar que des­ prés va anar envaint el bosc. Actualment l'heretat produeix, primor­ dialment, hortalissa i cereal. Les coromines i farraginals propers a la masia poden regar-se abundosament per aspersió.

La masia té una ampla façana amb teulada a dos vesants, embe­ llida amb les restes d'uns esgrafiats, un rellotge de sol, tres fines­ tres d'estil renaixement i porta adovellada. En la mateixa façana hi ha un voladís que condueix a un excusat penjat al mur, curiosament protegit per una reixa que tanca tot el conjunt pel davant i per la part superior. Aquesta mena d'enreixats, propis d'altre temps, tenien una doble funció: la de privar l'entrada de lladregots i la d'impedir que els mossos i aprenents que feien vida a la casa s'escapolissin de nit per anar a fer barrila.

El pati davanter de la masia és encerclat per un bon mur i té dos por­ tals. En el que dóna a ponent hi ha una gran porxada sostinguda per una ferma columna rodona que confereix a l'entrada una bellesa singular.

Can Moragues JOAN FARELL l DOMINGO

La masia de can Moragues és dalt d'un pla carener -250 metres alt- que hi ha entre el "torrent de Colobrers" o de "can Moragues", anomenat, més enllà, de "la Tosca", i el camí que puja pel molí de l'Amat i va a fer cap a can Amada, del terme de Castellar del Vallès, deixant a mà dreta un ramal que mena a can Vilar. Actualment el mi­ llor camí per anar-hi, fins i tot amb automòbil, és el que comença a la carretera de Castellar just en entrar al "Pla de la Bruguera" i se­ gueix pel darrera de la Torre del Turull fins a la Masia.

Aquesta masia és d'estructura vallesana, encarada a migdia, i té la teulada a dues vessants. Al frontis llueix dos portals dovellats rodons i un parell de finestres d'estil renaixentista. Té planta baixa i un pis.

Can Moragues era anys enrera una gran heretat que a més de la masia titular comprenia altres masos, un parell dels quals eren dins del terme de Castellar del Vallès i altres en el de Jonqueres i en el de Sant Julià d'Altura.

44

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

•

MASIES l CASES DE PAGÈS

c__ ____:.....,.__:.____......__.__._-'-"'------,__----'-'---'---'----------'

Can Moragues

El gran planell que hi ha al davant de la masia ha estat condicio­ nat com a camp de vol per aparells ultra-lleugers, fabricats amb una lleu estructura tubular que fa que les ales, de subtil teixit, siguin molt voladores i fimbrejants. Nogensmenys, si el club de vol ultra­ lleuger persisteix en el lloc, a aquests enginys voladors tan moderns deurem, de totes a totes, la salvació de la bella masia.

Vegeu també l'article "El Torrent de Colobrers o de La Tosca", pàg.

73-74.

Can Pagès JOAN FARELL l DOMINGO

Quan ara fem menció de can Pagès no ens cal, com molts anys enrera, diferenciar entre can Pagès Nou, que és l'actual, i can Pagès Vell, que era la casa de Togores Sobiranes que hi ha a tocar mateix de l'ermita de la Mare de Déu de Togores.

XVI RONDA VAL LESANA

45

j

MASIES l CASES DE PAGÈS

•

SABADELL l EL SEU R O D A L

Can Pagès

Un descendent de can Pagès Vell va establir la masia-taverna de can Pagés Nou que encara ara, transformada en restaurant, trobem en una giragonsa molt tancada i costeruda que anys enrera tothom coneixia amb el nom de "revolt de can Pagès".

El qui va elegir el lloc on construir la casa nova no solament era un bon coneixedor del paratge sinó que sabia amb certesa allò que li convenia. El lloc era idoni per a una pagesia que esdevindria taverna i berenador alhora, car sota mateix de la casa hi ha el "torrent de la Tosca" que proveeix d'aigua suficient per a regar les hortes del seu voltant, mentre al darrera d'aquesta hi dolleja una mina que cob.reix abastament les necessitats domèstiques. Endemés, can Pagès va construir-se ran mateix del concorregut camí de Castellar del Vallès, a la meitat, poc més o menys, de la distància que hi ha entre aque­ lla vila i Sabadell.

En aquest indret el camí, després carretera, havia de vèncer amb forts pendents i giragonses el gran desnivell que existia entre el clot del riu Ripoll i el "pla de la Bruguera". Com que en aquells temps tot

46

ELS RODALS, DE SABADELL

SABAD ELL l EL SEU RODAL

•

MASIES l CASES DE PAGÈS

el transport es feia a bast o amb carros i tartanes, l'emplaçament de can Pagès invitava a tar taners i carreters a fer-hi una aturada amb l'excusa de donar un breu descans a les cavalleries abans d'emprendre la pujada, mentre els passatgers i altres vianants apro­ fitaven els serveis de menjar i beure que la casa els oferia.

La transformació de la masia-taverna en restaurant va exigir-la dos fets un xic distants en el temps. En primer lloc la mecanització del transport, i després, la rectificació del traçat de la carretera origi­ nat pels estralls de les riuades del 1962.

Vegeu també l'ar ticle "El Torrent de Colobrers o de La Tosca", pàg.

80.

Can Garriga

Vegeu l'article "El Torrent de Colobrers o de La Tosca", pàg. 80.

Can Manent JOAN FARELL l DOMINGO

Can Manent o Mas Manent, tant hi fa, és una de les masies més antigues, car havia format part de l'antiga Quadra de Togores Jussa­ nes. És una masia d'aparença moderna, de construcció enravessada i planta rectangular amb teulada a quatre vessants, estructura ben allunyada de la que tenen les masies antigues del rodal. Creiem que en el curs dels segles -n'hi ha notícia des del segle XI- s'hi han anat fet modificacions i afegits que han desfigurat totalment la vella disposició. Darrerament, l'any 1925, es va modificar totalment la façana principal que afronta a migdia. Té planta, pis i golfa, amb un gran solà de sis arcades mal repartides que li donen, malgrat tot, una més o menys agradable fesomia. Al costat del gran casal hi ha adossada una casa xica que fa d'habitatge als masovers.

El doll abundós d'aigua que donava la "mina de can Manent", de bona anomenada, i que era recollida per la gran bassa encara exis­ tent, sembla mig perduda i estroncada. El bosc de l'heretat és gran, espès d'arbres, entre els quals hi ha algunes alzines sureres. ■

XVI RONDA VALLESANA

47

ESGLÉSIES, ERMITES...

SABADELL l EL S EU RODAL

Esglésies, ermites i restes històriques Santuari de la Mare de Déu de la Salut GEC

� =ec.=...__,,,.__�----

Santuari de la Mare de Déu de la Salut

Aquest santuari és situat al nord-est de la ciutat de Sabadell, en lloc dominant, prop del nucli urbà, i que ha donat nom al barri del Po­ blenou de la Salut, edificat sota seu. Sembla que correspon al primi­ tiu poblat ibèric d'Arraona. La devoció a la mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l'antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del segle XIII, conservada en­ cara sense culte, al costat de l'hostal. S'hi construí un llatzeret el segle XVI. Segons la tradició, un ermità hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyame­ res, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella

48

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL S EU RODA L

• -

ESGLÉSIES, ERMITES ...

de Sant Iscle. La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696. El consell de Sabadell, el 1697, féu vot d'assistir-hi cada any el segon diumenge de maig en processó, origen de l'aplec actual. El 1845 es féu una imatge nova i el 1876 s'inicià un nou santuari, acabat per l'arquitecte Miquel Pas­ qual el 1882. És un edifici neogòtic, enriquit constantment i envoltat de la casa dels ermitans i un jardins que són ara un parc de la ciu­ tat. La imatge de santa Maria fou coronada canònicament el 1947. És lloc de molta devoció.

L'Aplec de la Salut MON TSERRAT PRAT l ANNA 5ERRANO

A la Serra de Sant Iscle, sobre una antiga estació romana, hi havia en el segle XI una ermita dedicada als màr tirs Iscle i Victòria.

Quan, en els segles XVI i XVII, molts ciutadans de Sabadell es veieren afectats per la pesta, l'ermita es conver tí en lloc d'allotja­ ment dels malalts. Així començà la veneració als màr tirs i a l'ermita.

Es diu també que al segle XVII, un ermità, trobà a la font que hi ha prop de l'ermita (Font de Canyameres) una imatge, que col·locaren en una capella de l'ermita i a la qual tothom anà agafant estima poc a poc. El 1697, es declarà patrona de la vila la imatge de la Verge de la Font de la Salut, que és com l'anomenaven, i el 1882, s'edificà un altre santuari.

Anà creixent la devoció i s'hi feren peregrinacions particulars per motius de salut, tot i que, ja des del 1578, se'n feia una de general el dia 17 de novembre, festa dels màr tirs.

El primer aplec de l'ermita fou el 1696, i s'anomenà així perquè la gent no era només de Sabadell, sinó que en venien de molts pobles i s'aplegaven tots units per la mateixa devoció. Anys després, la ce­ lebració s'allargà i es declarà el dilluns també festiu.

El segon diumenge de maig, Sabadell s'omplia de forasters. De bon matí, una fila de carros envaïa tots els camins que venien i ana­ ven a alguna part del Vallès, i també la carretera de Barcelona. Tots feien via a l'Aplec.

L'esplanada de la Salut i la font eren plenes de gent de tota condi­ ció. L'Aplec era una de les festes més grosses que es celebrava a

XVI RONDA VALLESANA

49

ESGLÉSIES, ERMITES ...

SABA DELL l EL S EU RODAL

Sabadell i, a més, tenia molta anomenada per totes les viles i po­ bles de la rodalia.

Tothom s'instal·lava prop de la font o en el pla d'en Canyameres, on igualment hi havia barraques i taules per a la venda de comesti­ bles, vi i el tradicional torrat (pasta de baixa classe). També tot un seguit de parades de joguines, xiulets, pipes, cacauets, trompetes, pomes ensucrades... Un cop s'havien aposentat, començaven a pre­ parar un "petit" esmorzar a base d'unes bones botifarres i costelles a la brasa, que es feien allà mateix, i pa amb tomàquet i truites. l per a beure, vi clar o negre.

Mestrestant, arribaven els gegants i els nans i es formava una gran gatzara, perquè entre l'acompanyament de músics que aquests portaven -acordió, castanyoles, bandúrries-, qui ballava al so d'un pandero i els qui cantaven goigs dins la petita capella (molt ruïnosa i plena d'ex-vots), tot plegat produïa un soroll d'allò més confós i in­ harmònic.

Cap al migdia, molts començàven a preparar un suculent arròs en un fogó de tres pedres, mentre els fadrins i les noies ballaven algu­ nes sardanes acompanyats per la cobla i, així, es feien venir la gana, a la vegada que aprofitaven -amb l'excusa del ball- per agafar la mà del qui o de la qui més goig els feia.

Acabades les sardanes, calia anar a buscar aigua a la font i co­ mençar aviat el dinar: que l'arròs es cova! El primer plat atipava gai­ rebé tothom; els més farts, però, havien de torrar-se unes bones llesques de pa i uns considerables talls de carn. En acabar, l'un geia per aquí i l'altre per allà, perquè, amb el sol, venia la mandra.

Cap a les quatre, era l'hora del partit de futbol, que alguns tenien esma de jugar.

La quitxalla anava jugant a les coses de sempre: a geps amb una pilota de fil de llana, a cavall fort, a la corretgeta, a la col, al joc del mut, a cintes, a plantats, a rumaní-rumanà, a saltar i parar, a arren­ car cebes, a la llebreta, a conillets, a la gallina policana, a xancarro, a moros i cristians, a la puput, a estàs caput?... i així seguien fins a l'hora de plegar.

La corretgeta es jugava amagant una corretja, que normalment era una corretja de transmissió de qualsevol vapor. Qui la trobava, des­ prés d'haver estat amagada, deia: "corretgeta la ning-ning, qui la troba no la tinc", i empaitava els altres a cops de corretja. Més tard,

50

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODA L

•

ESGLÉSIES, ERMITES, ..

d'aquestjoc, en lloc de "corretgeta" se n'ha dit "campaneta".

A la puput hi jugaven tot donant-se les mans. Qui feia de puput anava amb els ulls tapats i es posava al mig del cercle. Els altres anaven voltant i un deia: "puput!" -què vols?, què cerques? -mu­ ller- fes tres salts i busca-la bé!" l amb els ulls tancats, havia d'en­ devinar qui era el noi que havia agafat. Si ho endevinava, llavors feia de puput aquest.

A la gallina policana es jugava asseguts i fent rotllana. Tots canta­ ven: "La gallina policana, que fa un ou cada setmana" i llavors un d'ells havia de continuar: "pon i 1, pon i 2, pon i 3, pon i 4, pon i 5, pon i 6, pon i 7, pon i 8, pon i 9, pon i 10, la gallina de la Seu diu que amaguis aquest peu" -i com que això ho cantava mentre anava tocant els peus de tots, el peu que tocava en acabar la cançò, havia de ser amagat sota la cuixa. Així s'anaven eliminant tots els qui tin­ guessin ambdós peus sota les cuixes, i guanyava qui no n'hi tenia cap.

Perjugar a la col, un havia d'asseure's al mig del rotllo, voltat per tots els altres que tenien el mocador cargolat i mig lligat amb un fil, que feia de fuet per pegar al del centre. Aquest aguantava una carde­ ta agafada pel "defensor". Havien de donar fuetades al del mig sen­ se que el defensor agafés el mocador d'un de la rotllana. Si era així, llavors parava qui se l'havia deixat agafar i qui havia estat al mig passava a ser el defensor. "Col?, Col!" deia el defensor, i picava a qui podia.

L'escarabat "bum-bum", es començava cantant: escarabat, bum-bum, sal i oli, sal i oli, escarabat, bum-bum, sal i oli, i escaldum (després s'ha dit betum).

Qui parava, agenollat i amorrat a la falda d'un altre, rebia un cop de cul dels que cantaven. "Escarabat, endevina qui t'ha tocat?", se li deia. l el qui feia d'escarabat, si no ho endevinava, tornava a pa­ rar.

Abans que fosquegés, es tornava a peu per la forta baixada fins al riu Ripoll (quan encara no hi havia el pont construït). El camí de la Salut era ple d'esguerrats, que entorpien el pas de la gent, ensen­ yant les mans, els peus o les cames, mentre recitaven algunes can­ tarelles.

XVI RONDA VALLESANA

51

I\IQlil<l.{rRU'a�/i' lo. Jò,•I q,w nqul lrobnr.•u. rlf'f t-arnf tu A';(ol'f!U � •fd"�olgua�u.

�6af,\lurun,....., ollre1.,,,..,,,..1"19'«fV'r'!pl,rf111.

1a�COfK'Órd1t1·ni.,.,don,,_.,,1 qur nmrro. o�• ru H'I.. rln:'ls.

Enue,,,..,.·:11an1......,..ruda lo. "ffPI' •.,.. cc,mpklguf fmo!Wg,r"fN.curuda et_,_, q/ui. m dem,1m:1r :

Sabnd....l. cumja anbeu.

- "'P"" <koocf6.ha lflw,..at ano,1rawn,...del»t, dl> lo. F'oru rk la Salul

q,wmo11�1.. fflH"f'l...-d.

S#ro:f�pnt_(rrfa,

:=��,=�

Perdurr..:tmhlt.U'ao:'66 cal QtW hf hngfUll f'blmnQI cunbt"4ffro.llwlft�!Dr l f'W udns • la C"ilulal.

Medal...,, pod,ru l�r lar>lb!'nlflfflPl-.lun,n,<QI"(. funlllb,rpod,n1«>mpn1r CU'l'l ...-nlf'dd(,f,w:mlunrl.

Ar¡:,,.na...-orr.....1qtw11tfru11:1 �"'",,,.,,:,,un arbn- o plomo,: ,_,... ..,obn::, a xk's l 9ra11"' .,._ pCfY am p«k.,,dar.

ca,""...,,t

V., Cadilli o R,;w,to el t'l'llnl perc;,quesl lnrll'l"f pn.,M)UO a,¡c,ilrubaua un boot ,,¡ ri que hl pnn:.w'O.

Una cop,rUo ,.... R"'" CVdeuouHoolt«l,/(.>f' Iola hi po,1k/p2n:t,,I, 1011 Sabadrilhl ual .wr.

A banda I banda a rabor n,,_,,,.n,an1rs­ t.Numon1p,:,,drfldar �1-- ... ,�.

AVCDI WI nom ha llnpul ...,..noia� de In l"Dnl de lo SaJu.1 lf dluom per lai atn!U..

Àql.aR!Sl'.,..,o'Jlan/robal d"uns molt onlll:w hobUa nls. e:1drio:1Amal'lonnel,-,,.U qul!'hlt.,.,..,.,Wroma,a

Al 1--.,11 dt• Cff111,1Pmt'71.'S ..v perofCJt.,.. r-.......u6 se sop /ale:, les drrr,.....,_ coda dia f"f ro,r,ifo.

nurllr.r UII.IO<'O..... o:bfld6Uambde....:1ó lc.1S� s"hJ r111a..... 1 dftfl,;<,:zrs o roranò.

lft'I"'"

� qu, � kl tw,fór1a qu,eoUIICl�,-.tll(I Sal,.tltrAelSanlaVkl!ónu gqul W10 enrdra.

"" -11•

Dl• l'lqJfl'(' ú< k1 diada '"""'"!P•dl•m•·"90•do.•,t,n1J1. ,,,Y""" q,... , ... a.s..-dtp>du tic• J,.Jo,11 puf ,._., .,.,._, u ntulJa',

0.•• dP Snbadl.-fl ••l,..-,m{ l� ""° booa <"anrTCTU. per,')qu10,..,,a.,,•11/r polJ)WHKJrP""fadn-n:..-..,.

.......ln•f"l'l"""""'PSC'Ol't!!lln1in Ja 1cuklda ,...,,c.¡-.

11aelr.,pl"f'f>ila l pt!rfl pol -T ......baf.

-.o.....,....s·,,..

lo,oo,pn-. fouf.-tdn qur.�•akl.�Ua�. ,.,,.. lnJCl.lgr M .Manu nwpa.......,a h ilrol:ló,

Auca del Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell

••'m•11 u l'u¡» ... �k .,,, l /,lfl'UI-. .... ,,...""'"'""' ,,..,.-,,.,.,m., 1,;,,,,.., .. ,uJ.11¡11"1r,-l:,.1•1i,-,wm•.

n,-,,.,,ot,1,o,,.,1,•1,,,o,htlót1

Slw1.Ut1pt>(1'W'"l"''fo,r A,,... .,.,, - pom ,,,. la .Solw IOf ,., f/llC' ..,, ha ,,i.., p,ftlllfar.

Cflk' "'" ICJfs n,lon¡ u•hl hn l,nr,,,1

. '°''-" .... , ,_,,... "''"'�

,,.....,.. .,..,.,,..,.,,......,.,.,.,,.,. s,-rnµr,• nv'.� ,,.. ,,. ,.¡,..,m

(lrL-nlpoir,-,JIJ)h•fC'Qbal

Ot- lai lrohuUa ...,,llt'f>I ..,,.Ú"""'l'"r,•rm/lc, ,.........,ho_hn'lla!I<"" (fi.W c,n,h lll't'flnó lrc 1Wfft1.

Ccada..-.-a1p,.,,d6a. aqui 1t'tll!JGr-.-uJa-nf qur aúl po!lüi de Sonca Mat10 ho�fer....-�•-

Ro,�rala\.!ft'ge"rf,_.., êf ,..,¡o¡ bona lradind a/Ires. alai.anl rl sagrttrf J.,,,_'P',M'll[lpuambrff••'f>f1o.

f.Jo.of_ttffc•l111Cl"ul••◄••..•11 un,urlrl·pol•••a./i-r. d,,f"""''"''..,,,...,..,¡.,rnr l n npn1k l.w;, c-nda nny ••··

i/o,•u1u,;,u ul..-..11nbrll • 'ò ,-,"�'l"\'¡•,r,.·t•·=r

� hi ha ol pe,., M l'nflar alguns ctru / . lomic:fGIU. l t'•llll hP anar rr»p,PC"1wll.

P,T nlgu1111 at.orO 1h, n':Mlr

EljclUalddtrft\CO·N rf�ha-,a,.prtefèutal.. �rad<ripa.b. cnmll!nfo(Nq._,h.,.-at.

La �.-tUa dr Sa,.l.a .lfar1a codt:i ª'"' Q9f"Upll al.J<A'"11.

1 o.l.ri amb s.can1a a� a la Marr fant ,,,.......,w.

E.:l,-,,1.-21"1ha<K'Ol.lll lambot a I.CN/es bons conc.-rl11 que amb un �rlcw1 elKOl/11 alac-tulCIISÓf'IQ{en.•.

Quanarr11Ja&U11'"",P91Nib' .....wnenw.taddard deferla,-u,uua:-.) l lOl'-1\jo. un l'Op de md.

Aqwalspo!lüldt"Mana ets malall• ha duL trobarconalJaMnlll prf .-u mal .... bon qJtU.

ri,,...

Cóp�JoUc-n avd� q�lrsnlpl,,s&JWtloroll. �Ul't'Ñp(,l11\0llfe1ltnlllwies ll!sraües&JWt�I.

E1$ • Amb del Sonluwi. hon.{ft un.a aallOCf(ldf). o. Missa sown puJar•hl Hmpl'"t' que hlha-�-

Anl�INMWBhl.fa rartuimVYa.�. ,�tma1Qo!"arica1tar dt-nouriajld,eo"'2111rotlaL

Quan"'lvJ. hagul �• dt" � s""'1pqJaJ.-..t'lllml!rin 1 ambmall.a.fen demanada ra1gua�1nn.1,_.1'"'6cl.

Eu, .....,._lon ombtolallf8 amblt'• llo...,...porndt-fr• ut,-wn a»es ,:wts infànl•. motín>I do- u,:•rll l 10,np,-te.-.,

De """W"'t"·• IW"I Wllada 1a111a-,·11a�1.

Slg¡,Wper Nff,pn! a...da la Vr'l,Jlf dr la Sa/ui.

Ur• dirsl(g ho. e•lal � quan la ln1la.l(l'II' _.. coronada elmlfnou--rrn1squ,i,un1n•sc/ en� al"una g,-Q'1 g,n1tt1W1.

Quan .,, cólf!ru ha ...Lai una "ran lrtbulnrk\ dsfldebs'hlhan�I detrlCVIOnlklc,..-ot'M.

Mol1smnarut1rabun.,1 l <'Odi-r,...,..,. !ambo>. ml qu.- bon "'"'-,-l(i.ft'I, p,•rf'.scollar-f,,. moll bí•.

Editada per l'Acadèmia Catòlica de Sabadell • Lletra de Daniel Pinya i Batllevell • Dibuixos de Ma. Teresa Pinya i Salomó • Any 1990

:,:�:::tt..�!'";:,�;;!:�

qtl<'<,-IUf,_._'fl_nn,lg,YltlS.

·!:::�·:� ::'::';.,;:.: �-=::."·

C-oOIVlln,,,,1.Ss."han� aWIVfQfe,MMoan(u. qur ri IWI.IOt pailW lvJ. C'QnfQI JJ'l'1"1G.11frMnh./rf�.

La ,.,,.,ro ¡nxflnó ens diu qo.do-le,ropsinvnl"rnDr'ical cadaan¡.,flfnn:...U:11 ht ,-1a la "'""'1f prllidpal.

Cadn�•·,.,.. qc.....us.arnn

AIJ<msk1Mffl,oan'1tt1...... ,n,11onrtt'ú•�""'· ,.,..,.,.Jo ............"'"""' ""'bln ,,.,-1t,...,rq,am.

ESGLÉSIES, ERMITES...

SABA DELL l EL SEU RODAL

Aquest dia el carrer de la Salut estava guarnit d'una banda a l'al­ tra amb pins plantats el dia anterior.

En aquell temps, els boscos eren espessos i calia aclarir-los per a treure'n els conills i guineus que s'hi amagaven. Cada casa pagava sis rals pels dos pins que, en acabar l'Aplec, eren seus.

Els carros de forasters que havien vingut per l'Aplec paraven gaire­ bé tots a la vila a prendre's un cafè. Quan va ser construït el pont, molts es quedaren a mig camí, per que al seu costat varen obrir una cantina, la de Can Titoles. Es tractava d'una mena de cobert on es podia menjar i beure i era molt coneguda per tots els que treballaven a les fàbriques o molins que hi havia prop del Ripoll. La seva millor propaganda era que per pocs diners ser vien berenars amb amani­ des, sardines, arengades, botifarra ... i, sobretot, era famosa per la menjada de cargols amb all-i-oli que s'hi podia fer.

La nit de l'Aplec (la nit del diumenge) hi havia el millor ball de l'any a totes les sales. Per dos rals es ballava amb bona orquestra. Les sales eren sempre plenes. El ball era una de les coses que més agradava al jovent, tot i que, en aquest dia, hi anava tothom. Hi ha­ via mestres de ball que ensenyaven el vals, la polca, el xotís i la ma­ surca. Per ballar l'americana, no era necessari cap mestre.

Les noies, als balls als quals les deixaven anar, entraven en co­ lles, si no era que les acompanyava la mare, l'àvia o alguna persona que es fes càrrec d'elles.

El dilluns es celebrava la festa dels ocells. Els concursants passa­ ven pels carrers acompanyats per l'orquestra i anaven a rebre les comissions que venien d'Olesa, Manresa, Monistrol, Sant Andreu ... tot portant gàbies tapades, perquè els ocells no s'esveressin.

Els acompanyava la cobla fins al "tablado", que era al carrer de la Salut. Allà, alçaven un empostissat des d'on s'arbitrava la competi­ ció i també era on es concedien els premis als millors ocells cantai­ res, i on es discutien els que hi prenien part (els amos dels ocells, és clar!).

Els ocells cantadors eren gairebé tots cecs, perquè hom creia que així cantaven millor (i s'erraven). Per això, els seus amos, els cega­ ven amb una agulla de foc als ulls.

"La Pajaril Sabadellense", ha estat una institució que sempre ha gaudit de molta fama entre els entusiastes dels ocells de molts punts de Catalunya. Fa molts anys ja es va celebrar el seu centenari.

54

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

•

ESGLÉSIES, ERMITES ...

A la una de la tarda, hi havia el magnífic "ball de matí", que era un dels més bonics i alegres, perquè hi havia llum solar, que donava als vestits uns colors extraordinaris. Allà hi anaven els joves que cerca­ ven xicota i les noies, com sempre, acompanyades per algú de la fa­ mília. Moltes persones s'hi aturaven: havien sortit a prendre el sol, que pel maig ja escalfa, i a veure els arbres i les flors que per aques­ ta època són tan boniques.

A la tarda, al cafè, hi havia vendes d'ocells entre copa i copa, i se'n compraven a uns preus realment exhorbitants (per a l'època: 80 pessetes). l, a la nit, ball altra vegada, fins a les quatre de la matinada. l és clar, el dimarts era gairebé un altre dia de festa, que s'aprofitava per a mandrejar i dormir. Això, molts obrers no podien fer-ho; per això, el ball de nit, normalment, era al que anaven les persones amb diners, i era l'ocasió que aprofitaven per estrenar el vestit de "festes" de primavera.

Durant les festes de l'Aplec, els barbers no donaven l'abast a arrissar els caps dels nois per tal que poguessin lluir un pentinat a la moda, al ball. Els "senyors", seguien anant-hi per tal que els reto­ quessin el bigoti o la barba, perquè cal saber que, els homes, en aquells temps, duien tots pèl a la cara: bigoti, mitges patilles, pera, barba... Les cares afaitades feien de presidiari.

Per l'Aplec, tothom n'era ric. La gent es gastava els diners en qualsevol cosa, des dels cafès fins a les sales de ball o altres dis­ traccions, i no cal parlar de les afar tades de menjar que també es feien.

La capella de Sant Nicolau JOAN FARELL l DOMINGO

La capella de Sant Nicolau és part de l'edifici de la parròquia de Sant Feliu d'Arrahona de la qual hi ha la primera notícia documental l'any 1024, és a dir, molts anys abans que comencés a prendre identitat la vileta de Sabadell. Les primeres cases de la vila s'anaven agombolant a l'entorn de la capella de Sant Salvador, consagrada el 1076, amb posterioritat a la parròquia de Sant Feliu d'Arrahona.

La parròquia de Sant Feliu d'Arrahona havia tingut cura de les ne-

XVI RONDA VALLESANA

55

ESGLÉSIES, ERMITES ...

SABADELL l EL SEU RODAL

La capef/a de Sant Nicolau

cessitats espirituals de totes les cases i masies d'una i altra banda del riu, però a mida que la vileta creixia l'església de Sant Salvador anava prenent cada dia més importància car els fidels del pla concu­ rrien cada vegada menys a les funcions religioses que se celebraven a la llunyana parròquia de l'altre costat del riu Ripoll.

L'any 1373 la parròquia de Sant Feliu va ser traslladada a l'esglé­ sia de la vila, que va prendre per patró Sant Feliu, el primitiu patró d'arrahonesos i sabadellencs. Serà a partir d'aquest any que la parròquia antiga comença a dir-se de Sant Nicolau, ja que allà es ve­ nerava aquest Sant, que gaudia d'un benefici establert l'any 1319.

L'any 1927 l'Ajuntament va adquirir la capella i un pegat de terra al seu entorn. L'any següent es procedia a la primera restauració i con­ solidació de les parets de l'edifici. Va ser necessari restaurar la cape­ lla novament després dels anys 1936-1939. En el curs d'aquests da­ rrers temps s'hi han dut a terme diverses tongades d'excavacions tant a l'interior de la capella com al seu voltant; les quals han donat restes que van des de les d'època romana fins al segle passat.

56

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODA L

ESGLÉSIES, ERMITES...

Capella de Sant Pere d'Ullastre

Vegeu l'article "El Torrent de Colobrers o de La Tosca", pàg. 70 L'ermita de Togores JOAN FARELL l DOMINGO

L'ermita de la Mare de Déu de Togores i la masia de can Pagès Vell que li fa costat, es coneixien antigament amb el nom de Togores Sobiranes. L'ermita de Togores ha estat des de segles un petit san­ tuari marià agombolador de la més antiga devoció mariana de la con­ trada. Es creu que la devoció a la Mare de Déu, amb aquesta advo­ cació de Togores, era ja coneguda en el segle XIII, que en el segle XIV depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt i era estatge de monges donades.

Com que l'ermita és en mig de boscos i vastes terres de conreu, no ha d'estranyar-nos de trobar-hi la Mare de Déu amb la bona com­ panyia de dos sant màrtirs Abdó i Senén, que els sabadellencs sem­ pre han anomenat amb l'epítet familiar de Sant Nin i Sant Non. Com que aquests dos Sants eren el més antics patrons de la pagesia ca­ talana, vet ací el motiu de la seva presència a la capella.

Abans de l'any 1936 les tres imatges, en el senzill altar d'estil re­ naixement, havien esdevingut inseparables de la devoció del poble fi­ del fins a l'extrem que quan s'invocava la Verge solia fer-se amb aquesta jaculatòria: Valgue'ns Sant Nin i Sant Non i la Mare de Déu de Togores!

Sant Nin i Sant Non eren invocats pels pagesos en temps de se­ quera, malura, neula o altres adversitats calcigadores de les collites.

La Mare de Déu, en talla de formosor reconeguda, era aclamada per demanar el benefici de la pluja, i per una tradició sabadellenca, se­ gurament ben antiga, la invocaven també les famílies quan tenien un noi en edat "d'anar a fer el soldat" i li demanaven la seva interces­ sió perquè "tragués número alt" o bé perquè del servei en retornés ben sà de cos i d'ànima, si és que no es produïa el miracle.

Des de l'any 1922 s'hi fa aplec anyal, que sol ser concorregut. El paratge -no pas massa pulcre- és encisador però cal vetllar per la conservació del bosc i de la grossa alzina que hi ha prop de l'ermita.

XVI RONDA VALLESANA

57

ESGLÉSIES, ERMITES ...

SABADELL l EL SEU RODAL

La Torre del Canonge JOAN FARELL l DOMINGO

La Torre del Canonge

Togores Jussanes, o Quadra de Togores, era un petit terme inferior al d'un castell termenat, del qual els Togores, família de la petita no­ blesa sabadellenca, havien rebut el domini directe i útil cap a mitjan segle XI. La quadra comprenia la casa senyorial o torre més o menys fortificada, coneguda més ençà pel nom de "Torre del Canonge", les masies de can Manent i Canyameres, dos masos més i una borga, avui desapareguts.

Aquesta Quadra no comprenia Togores Sobiranes, l'actual casa i ermita de la Mare de Déu de Togores. La partida situada a la part nord del terme és solcada de cap a cap pel riu Tort, i les restes de la Torre es troben a l'extrem d'un planell flanquejat pel "sot de Be­ lasc" i el "sot del Rei", dues curtes torrenteres de migrats escorrims que es junyeixen al riu esmentat.

58

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODA L

ESGLÉSIES, ERMITES...

La família Togores va extingir-se a començaments del segle XV i la torre va passar a propietat de diverses famílies, més ençà va ser-ne propietari el canonge de la Seu barcelonina Francesc Barata, nascut a la Barata de Matadepera l'any 1667, qui va dona nom a la casa.

L'any 1854 es van fer grans reformes a l'edifici, les quals van llevar­ li tota la senyorial estructura antiga. Actualment l'edifici és una veri­ table ruïna i no s'hi veu cap testimoni del segle XII. L'any 17 45 es van construir al davant de la torre una capella dedi­ cada a la Mare de Déu dels Dolors i al Sant Crist. D'aquesta capelle­ ta que, arquitectònicament, no oferia cap aspecte sobresor tint, sols en resten les quatre parets. Davant aquesta hi romanen, estàtics i compungits, dos xiprers, i al darrera una gran part de les terres de conreu del planell han estat convertides en viver de tota mena d'ar­ bres i arbusts de jardí.

El Turó d' Arrahona JOAN FARELL l DOMINGO

L'encimbellat "Turó d'Arrahona" es troba a mà dreta del Riutort, gairebé en l'aiguabarreig amb el riu Ripoll. Creiem que és hora de dir que el castell d'Arrahona no ha existit mai com a construcció militar for tificada i habitada amb continuïtat per un castellà, ja que sobre del roquissar que deixa l'entalladura del fossat no hi ha espai sufi­ cient per a calar-hi una construcció important. Les excavacions que l'any 1920 va fer-hi el benemèrit sabadellenc Vicenç Renom i Costa, confirmen que dalt d'aquell tocom hi havia hagut una torre de secció quadrada, la qual cosa ens confirma que va ser construïda en temps de la dominació romana, puix s'hi donen totes les condicions afavori­ dores. Les torres rodones per tanyien majorment a l'edat mitjana.

Creure en l'origen romà d'aquesta torre no és cap hipòtesi inversem­ blant, si pensem que allà a frec hi passava la Via Aurèlia, la llarga via romana que venint de Cadis arribava fins a Roma.

La torre, des del seu encimbellat emplaçament, exercia una funció de vigilància estratègica, i des del seu cim, amb senyals de fum o de foc es donaven a conèixer els moviments de tropes, de caravanes i també de vianants i cavallers de tota mena i condició. ■

XVI RONDA VALLESANA

59

SABA DELL l EL S EU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

Fonts, rieres i rius Font Nova de la Salut RICARD MOLINS

En el pla del Santuari i sota la pineda de llevant, darrera l'esglé­ sia, hi ha aquesta font que tots els visitants del santuari coneixen: en realitat és una font falsa, ja que l'aigua no neix allà, sinó que hi és portada des de la casa.

Fou construïda i arreglada l'any 1950 amb les pedres i lloses pro­ cedents de l'enderrocament d'una caseta de guarda-agulles que hi havia entre el carrer de Vilarrúbies i el de la Salut.

Tots sabem que el recinte del Santuari és un bell paratge no sola­ ment per la devoció mariana, sinó per tot el seu conjunt i emplaça­ ment dalt de la serra; té uns horitzons amplíssims sobre el Vallès. A tots els sabadellencs ens plau fer-hi una visita de tant en tant. ;

Font Nova de la Salut

60

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

Font de la Salut RICARD MOLINS

A la dreta del torrent de Canyameres i passada la càsa dels Cor­ rals, en una raconada i sota d'una marjada, hi ha la font, que raja abundantment tot l'any.

El paratge és bonic i atraient; fa la impressió que està molt lluny de la ciutat. Com que els camps de davant de la font són conreats des de fa uns quants anys, els cotxes ja no s'hi poden acostar gaire; aquestes mesures han fet millorar el seu entorn, sobretot referent a les deixalles.

S'hi baixa des del Santuari per un camí que surt del final de l'es­ planada d'oliveres.

Font de la Salut

XVI RONDA VAL LESANA

61

SABADELL l EL SEU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

Font de can Casamada RICARD MOLINS

Trobem aquesta font quasi al peu de can Casamada, de notables proporcions i diverses dependències; és un bon exemple d'una ex­ plotació agrícola important.

Un bosc de pins i alzines centenàries guarden aquesta font impor­ tant dedicada a Sant Jaume, segons es pot veure en una majòlica d'aquest Sant situada sobre el broc de l'aigua. A cada costat de la majòlica del Sant hi ha uns versos molt suculents que evoquen la qualitat de l'aigua. Aquests versos diuen així: De la font dels nostres avis la font de Ca n'Amada que és fresca i ben ombrejada no en parlin mal els nostres llavis.

Per les virtuds consagrada aquí vaig venir cansat i sense gana, ni mica: més amb aigua regalada que raja en aquesta pica vaig tornar a aqu...at i amb gana mai estroncada.

Oh font, com poques n'hi ha.

Respectem-la, aquesta font que és de les millors del món i l'aigua que ella et donarà -si un got ben gran en bevem­ de tot mal ens guarirem menys del mal que morirem.

1 de Setembre del . . .

JAUME CASAMADA MARTI

62

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

Font de can Casamada

El lloc és magnífic i els arbres que hi ha al voltant de la font són d'unes proporcions i corpulència excepcionals; ben pocs exemplars en queden en el Vallès.

Llocs com aquests caldria protegir. La proximitat de Castellar del Vallès i Sabadell i la facilitat de comunicacions amb afluència de molta gent estan deteriorant d'una manera progressiva aquest bell lloc.

XVI RONDA VALLESANA

63

SABADELL l EL S EU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

El Riutort JOAN FARELL l DOMINGO

El Riutort -que per cert ho és sense discussió- és ben poc ca­ balós, però el seu escorrentiu és permanent. Neix als encontorns axaragallats del fossar de Castellar del Vallès i, seguint per sota de can Casamada, fa cap a les coromines i regadius de can Torrents per entrar de seguida al terme de Sabadell. El recorregut del Riutort fins que desguassa al riu Ripoll és un dels paratges del terme més poblat d'espessa boscúria, de belles arbredes de ribera i de mato­ llars frondosos i enforancats.

En els llocs més ombrius i obacs, és a dir, en el fondal mateix del torrent, hi abunden els arbres caducifolis, pollancres, àlbers i oms principalment; i per les margedes i repeus propers, els plàtans, els lledoners i els roures. A la solana, dalt del pla, els pins blancs i els pinyers senyoregen el bosc acompanyats de belles i vetustes alzi­ nes.

En el clot hi són abundosos les lianes de tota mena: la trompete­ ra, la vidalba o ridorta que s'entortolliga a les plantes veïnes per mitjà de les seves fulles. També hi ha l'englantina d'agullons gan­ xuts, el lligabosc, l'arítjol, etc.

També hi ha una considerable representació arbustiva i herbàcia, el ginebró i el ginestó a la garriga, les estepes de diverses menes, els esbarzers punxosos i esgarrapadissos. Com que el bosc és brut hi ha moltes argelagues, ginesteres i matapoll, i als claps i entrades de bosc, el roldor amb la bufalaga, el mar full, l'esparreguera, la fari­ gola, el romaní i moltes més. A terra, en els llocs més ombrius, la molsa, algunes hepàtiques i líquens. En el seu temps, s'hi fan bo­ lets de tota mena, i a la primavera, al peu dels sorrals del torrent s'hi poden collir rabassoles o múrgoles.

Font de can Torrents RICARD MOLINS

Sota mateix de la casa de can Torrents, hi ha la font que porta aquest nom; està en el torrent. Davant hi ha una esplanada de plà­ tans i algun que altre banc.

84

ELS RODAL S DE SABADELL

FONTS, RIERES l RIUS

SABADELL l EL SEU ROD A L

La font és amb aixeta, ja que l'aigua procedeix d'una mina, i raja poc quan l'obres; hi ha la data de 1965, suposem que correspon a l'última restauració, ja que sabem que existia fa molts anys. El lloc és bonic i tranquil com ho és aquest riu Tort, amb raconades verita­ blement encisadores.

Diversos són els camins per anar-hi; des de Castellar del Vallès hi ha el que va a can Casamada, ja que s'arriba amb facilitat en aquest lloc. Des de Sabadell, el més fàcil de descriure és el camí carener que des de la Salut va a Castellar. Hi ha un ramal que baixa al fons del torrent, que és on hi ha la font. Per identificar aquest ramal, que és a l'esquerra venint de Sabadell, es pot conèixer per unes viguetes de ferro que servien per posar-hi una cadena.

Font de can Moragues JOAN FARELL l DOMINGO

La font de can Moragues s'escau darrera la Torre d'En Turull, a mà dreta del camí que des de la carretera de Castellar del Vallès va a can Moragues, just abans de franquejar el torrent de Colobrers o de la Tosca.

L'aigua procedeix d'una mina que amb el seu doll copiós consti­ tueix un dels principals proveïdors del cabal que llisca pel torrent.

Com que el paratge és molt concurregut d'ençà que a can Moragues hi ha un petit camp d'avionetes ultra-lleugeres, els encontorns de la font s'omplen de deixalles de tota mena. La despreocupació i la in­ cúria de molta gent va fer que aquesta font perdés, fa uns pocs anys, tot l'encant que anys enrera posseïa. Sor tosament, el paratge i, de cap a cap, tot el torrent de Colobrers, van ser objecte d'una profunda intervenció ecològica per netejar i millorar el seu entorn, per la qual cosa encara és un dels llocs més feréstecs i bonics que posseïm dins del nostre terme.

Vegeu l'ar ticle "El Torrent de Colobrers o de La Tosca", pàg. 74 Font de la Tosca

Vegeu l'article "El Torrent de Colobrers o de La Tosca", pàg. 78

XVI RONDA VALLESANA

65

FONTS, RIERES l RIUS

SABADELL l EL S EU RODA L

Hidrologia del torrent de la Tosca ESCOLA TALLER DE MEDI AMBIENT LA SALUT

Tots el torrents i els "rius" que veurem al llarg de l'itinerari formen part de la conca del Ripoll. En concret, iniciem l'itinerari en el marc d'una unitat hidrogeològica: el torrent de Colobrers, per passar a una segona, el riu Tort.

Les argiles són unitats de textura molt petita i amb molta plastici­ tat, cosa que els permet expandir-se o contraure's amb facilitat; per tant, tenen un cert poder d'impermeabilitat; així, sovint les aigües es concentren formant un aqüífer quan en endinsar-se a terra troben al­ guna capa d'aquests tipus. En el nostre cas les aigües es dipositen als espais aeris de les graves del quaternari antic, a sobre de les ar­ giles del miocè, força impermeables.

Quan hi ha un tall que arriba al miocè, i en un d'aquests punts on s'ha format un aqüífer, les aigües surten en abundància. Aquesta és, a grans trets, la raó de la riquesa d'aigua del torrent de Colobrers.

Tant al torrent de Colobrers com al riu Tort hi ha punts on el cabal d'aigua desapareix sota les sorres que formen el llit, sobretot a l'es­ tiu. En aquestes punts, només excavant a les sorres una mica, po­ drem veure que l'activitat del riu continua sota terra.

Formació de la tosca Fenomen molt usual al torrent de Colobrers, als brolladors, als salts d'aigua i als degotalls, on es forma damunt de la vegetació, de les pedres, de les branques i en restes vegetals mortes. És una pre­ cipitació sòlida recobridora que endurirà i petrificarà tots els ele­ ments naturals que estiguin en contacte amb l'aigua però no no hi estiguin submergits. Aquesta petrificació sòlida és carbonat de calci.

Formació: l'activitat vegetal, animal, automobilística, etc. produeix una elevada concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera. Aquest diòxid de carboni suspès a l'atmosfera, en contacte amb una molè­ cula d'aigua adquireix la capacitat química de dissoldre certes ro­ ques, entre les quals, les calcàries.

Per aquesta raó, les pluges que contactin amb aquest tipus de roca incorporaran partícules de bicarbonat de calci. Aquestes aigües s'infiltraran en el subsòl i circulant subterràniament arrossegaran

66

ELS RODALS DE SABADELL

S ABADELL l EL SEU ROD A L

FONTS, RIERES l RIUS

sals de calci. Aquestes partícules (bicarbonat de calci) precipitaran en forma de carbonat de calci sobre la superfície del substrat on aflorin. El resultat final d'aquest procés és una nova roca calcària anomenada tosca. Roca que en temps antics les dones feien ser vir per a depilar-se.

El torrent de Colobrers o de la Tosca JOAN FARELL l DOMINGO

El Torrent de Colobrers o de La Tosca, a desgrat de l'aigua llefar­ nosa que sovint hi llisca és, no sabem si per gaire temps, un dels paratges més bonics, feréstecs i selvàtics que tenim a la vora de Sa­ badell. Però des de mitjan dels anys vuitanta, ha començat la lenta, sembla que imparable destrucció del torrent a conseqüència de les aigües residuals que part de la població de Castellar del Vallès abo­ ca gairebé al seu començament, a les de les indústries que de poc temps ençà s'han establert al pla de la Bruguera.

Totes le vinyes i oliveres que hi havia entre Castellar i l'indret de Sant Pere d'Ullastre han estat arrencats, i en els camps i feixes des­ carnades s'hi han ober t carrers i avingudes i s'hi han construït nous habitatges i més indústries que irremeiablement aboquen també les aigües brutes al torrent. Dintre de pocs anys la devastació ecològica serà profunda, irreparable, si no s'hi posa fre ben aviat.

La narració que pretenem fer de les belleses, de la riquesa natural i, perquè no, del feix d'història que en el decurs del temps ha moti­ vat el torrent a causa de la seva riquesa aqüífera podria molt ben ser que, en el seu conjunt, fossin com una mena de responsori a una natura fins fa ben poc era ubèrrima, exuberant i agresta que, afanys especulatius, amb conscient o inconscient avolesa, han co­ mençat a destruir.

El torrent que els sabadellencs anomenem amb el topònim genèric de torrent de la Tosca es coneix al llarg del seu trajecte amb tres noms populars ben diferents. Des del naixement i en la tramada que trancorre pel terme de Castellar del Vallès s'anomena torrent de Co­ lobrers. En assolir la ratlla termenera amb Sabadell pren el nom de torrent de can Moragues per apropiació del nom de la font i de la masia properes i homònimes; topònim que es manté fins a la font de la Tosca. A partir dels grans toscalls on raja la font cedeix el nom

XVI RONDA VALLESANA

67

FONTS, RIERES l RIUS

SA BA DELL l EL S EU RODAL

al torrent -torrent de la Tosca- que es conserva fins al punt on desguassa al riu Ripoll. Molts sabadellencs, desconeixedors d'aquestes variants toponímiques, l'anomenen torrent de can Pagès, nom assimilat de la coneguda masia-restaurant que hi ha propera a la part baixa del torrent, al peu d'un tram de l'antiga carretera de Sa­ badell a Castellar del Vallès.

Les aigües captades pel torrent han excavat el seu llit, a voltes ben profund, de cap a cap del pla de la Bruguera, des del repeu del serrat del Vent on comença, seguint la part baixa de la baldana dels serrats de Puigvert, de can Santpere i de Sant Pere d'Ullastre, i per les vessants suaument decantades a migdia, dels grans planells de can Moragues i Togores fins a can Garriga, a tocar el fossat del cas­ tell de Baiona, al peu del Riu Ripoll.

El torrent de Colobrers comença dins el terme de Castellar del Vallès part amunt d'un pontet antigament conegut amb el nom de Pont de Colobrers, proper a un petit veral de cases disseminades on anys enrera encara hi vivien una vintena de persones, just al peu ma­ teix de la carretera de Castellar a Sentmenat. Des del lloc on les ai­ gües van començar a esgratinyar el seu camí, a uns 360 metres d'alçada aproximadament, fins al seu abocament al riu Ripoll, el to­ rrent té, en línia recta, una llargada total d'uns sis quilòmetres, i un desnivell de 185 metres aproximadament.

La bonica esglesiola romànica de Sant Pere d'Ullastre despunta dalt l'aplanat carener, el titular de la qual els castellarencs anome­ nen amb el graciós sobrenom de Sant Pere de la Cadireta. L'ermita és a tocar la masia de can Santpere, les parets de la qual amaguen la meitat ben bé de la façana nord de la capella.

De la capella de Sant Pere d'Ullastre se'n coneixen ben poques notícies històriques. Sembla, però, que va ser edificada en el curs del segle Xlè, ja que per un document que es guardava a l'arxiu pa­ rroquial de Polinyà i que en el seu temps va poder transcriure Mn. Antoni Vergés i Mirassó (Història de Castellar del Vallès - Any 1872) saben que " ...el dia 5 de febrer de 1012 en Berenguer Santpere, pa­ gés de Castellar i Arnau Santpere, germans, aprovaren una escriptu­ ra pública que fou rebuda en dit dia, dintre de l'església de Sant Pere d'Ullastre. » Es té, també notícia que a mitjan segle XIVè a Sant Pere hi vivien donades.

L'església, és: "· .. una construcció d'una sola nau, amb tres absis

68

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

Torrent de Colobrers

XVI RONDA VALLESANA

69

FONTS, RIERES l RIUS

SABADELL l EL SEU RODAL

en creu. El major té una finestra central, originàriament de doble es­ queixada, pero enxiquida exteriorment amb posteritat. Les absiodio­ les laterals són totalment cegues i molt petites. L'aparell de l'absis està format per carreus rectangulars, força regulars. La seva termi­ nació superior és molt simple, marcant una lleugera comissa. La por­ ta, oberta al migdia, és moderna. A la banda de ponent hi ha ados­ sada la casa de can Santpere. També les construccions veïnes ta­ pen la meitat de la façana nord. Tota la construcció suposa una data situada a cavall del segle Xlè i XIiè. (Romànic del Vallès - Ramon Vall i Rimblas i Agustí Masvidal i Salavert - p. 244).

Sembla, doncs, que van ser els germans Santpere, suara anome­ nats, els que abans de l'any 1012 van establir la primera masoveria propera a l'església. Coneixem altres documents -anys 1215, 1340 i 1468- que confirmen la seva antiguitat. La masia és una construcció de planta i pis, d'estil vallesà, amb la porta d'entrada encarada a migdia i exornada amb dovelles de pedra. Les finestres antigues de la façana tenen perfils renaixentistes molt senzills, i el ràfec, poc volat és molt simple. Al pati, no masa gran i clos, hi ha unes construccions que formen arcades i solans que van des de la paret de l'esglesiola romànica fins a topar amb la façana de la ma­ sia, bona par t de la qual resta amagada. A la construcció antiga s'hi han fet tants afegitons de coberts i quadres per al bestiar que des­ valortizen totalment el conjunt bonic i harmònic que devia tenir en al­ tre temps. Els masovers que habiten el mas es dediquen al treball de la terra de l'heretat i a l'engreix de bestiar.

La masia de can Santpere i l'esglesiola romànica presideixen la cresta d'una gran carena partidora de les escorrenties que per la casa nord van al torrent de can Vilar o de Togores i al riu Tort, men­ tre que les aigües recollides a l'aiguavés que afronta a migdia van al torrent de Colobrers. Entre can Santpere i el torrent hi ha farraginals i bancalades de bona terra hortiva, part de les quals són regades amb l'aigua de dues mines -la de can Santpere i la del forn de can Santpere- que ragen abundosament a una bassa que hi ha a les coromines.

El Pla de la Bruguera era, anys enrera, conreat de ceps i oliveres de cap a cap. S'hi veremaven uns raïms de diversa mena que dona­ ven un vinet de no massa grau, delicat i agradable al paladar. Les oli­ ves produïen un oli fi i gustós, comparable al millor del país.

70

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

Dalt del serrat, des del peu mateix de la masia de Puigvert o des de Sant Pere d'Ullastre, la percepció d'aquesta part alta del Pla de la Bruguera era, abans, impressionant, colpidora. El gran planell semblava talment gravat a punta seca, amb imperceptibles ondula­ cions d'una gràcia i d'una bellesa emocionable, entendridora. Rat­ llats pels camins, s'emmarcaven els vinyars i els bancals d'oliveres, entre els quals les barraques de les vinyes, blanques com un glop de llet, esquitxotejaven la verdor dolça de la pampolada. A l'estiu, el verd dels ceps feia un suau contrast amb la grisenca verdor del fu­ llam perenne de les oliveres. A la tardor, la gran planura s'omplia a vessar del color d'aram groc-vermellós del pampolam, que, al cap­ tard, a la vaporosa llum del sol camí de la posta, produïa reflexos daurats, iridiscents, mentre es feia perceptible un silenci impalpable, trencat sobtadament pel batec d'ales d'algun ocellic, l'escopetada d'un caçador que rastrejava un escabot de perdius, o per l'esvalot d'uns tords que, murris i esquius, perseguien les olives. A l'horitzó, difuminat per la dolça i plàcida somnolència de l'hora fervent, s'ata­ laia el perfil de Montserrat. Més ençà els aspres roquissars morat­ vermellencs de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, i a mà, com qui diu, la vila de Castellar del Vallès, sadolla d'història i de vellúria, reposant plàcidament a la baldana del Puig de la Creu, bo i enhibint l'alterosa i gràcil agulla del seu campanar.

Actualment la visió del paratge afligeix i calciga la nostra sensibili­ tat en veure les destruccions i desgavells que hi han causat les mà­ quines excavadores, primer, i les construccions de tota mena, des­ prés. Les fàbriques amb les parets blanques, feridores, van ocupant poc a poc aquells llocs abans idíl·lics, deliciosos, mentre les cases noves els confereixen tot un aire de campament flamant, nou, impro­ vitzat, terriblement destructor. El torrent de Colobrers ha estat, en aquest indret despullat de vegetació, obert i descarnat. En els vorals s'hi mantenen, ben just, alguns hortets, que mans feineres i es­ forçades, malden per fer productius. En altre temps els relleixos pro­ pers al torrent, plens de pins i altres arbres, feien al sol una olor as­ pre, puixant. A la tardor s'hi podia omplir un cistell de rovellons, i en el sorral del torrent s'hi podia recollir, a la primavera, una bona em­ bosta de rabassoles, mentre el rierol somicava i lliscava a pleret, mostrant en tot moment regalims d'aigua clara i neta.

L'aigua que ara hi llisca té per llit un reguerol llotós, mentre la ve-

XVI RONDA VALLESANA

71

FONTS, RIERES l RIUS

SABADELL l EL SEU RODAL

getació típicament de torrentera tendeix a tornar-se margenca, seca­ nera, esbarçosa. Els pocs arbres i altra vegetació boscana que s'es­ forcen a romandre-hi són un minço reflex de l'esponerosa ufana ve­ getal que anys passats oferia el torrent de Colobrers fins més enllà de Sant Pere d'Ullastre.

Després de les terres de conreu properes a can Santpere, el pai­ satge canvia totalment. Podem afirmar que és, encara, ben verge, genuí. Fent poques ramanxoles i sempre encerclat pel bosc, el to­ rrent discorre dreturer fins a trobar la ratlla termenal de Sabadell. A tramades, llisca entre vessants obertes; en altres, més o menys clo­ ses per la cinglera, i sempre, entre l'aspre, variada i exuberant vege­ tació de la riba. En molts llocs la mota vegetal és tan atapeïda, que es fa difícil acostar-se al reguerol, i encara més de poder-ne resse­ guir, sense pressa, el seu curs. Si volem atansar-nos-hi cal fer-ho aprofitant els pocs camins que, per un o altre indret del pla de la Bruguera, creuen el torrent per anar a l'altra banda de la serra o fins a la masia de can Torrents.

La vegetació és exuberant, frondosa. A la part baixa hi trobarem aquelles espècies pròpies de llocs humits, mentre a les vessants hi viu una espessa massa boscosa pròpia de terreny secaner, formada principalment per pi blanc, pocs roures i algunes alzines. Al peu del torrent, entre algun pi pinyoner hi ha albes i pollancres i hi abunda el lligabosc, la vidalba, les falgueres, els botons d'or, els joncs, el car­ dot de paraire, les ressedes de diversa mena, els esbarzers, i mol­ tes altres plantes. Als faldars del córrec, un frondós matossar for­ mat per garrics, estepes de colors diversos, les gatoses, el roldor, l'arç, el bruc, etc. Entre l'herbei i en els llocs més humits no hi man­ quen els lliris, les heures i les violetes.

Al capvespre el paratge és llòbrec, feréstec. La calma és sovint trencada pel dring amorós dels esquellerings del ramat d'ovelles de can Torrents o pel batec d'ales d'algun ocell sorprès en el silenci del bosc. En alguna clariana, petits conreus ofereixen un punt de repòs, mentre el paisatge variat i heterogeni ens transpor ta a un món llunyà, ple de solitud. Els arbres, sadolls de la humitat del torrent, al­ cen les capçades estirant els troncs per sobre dels voravius de la timba en recerca de l'aire i el sol que ells mateixos es priven. Per en­ tre la massa boscosa el sol mostra, a la migdiada, un cel deliciosa­ ment transparent, mentre al declivi de la tarda la llum assoleix un

72

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

punt de mandra esllanguida, ensonyada. En dies de temporal el tro retruny fins al fons de la torrentera, i el tornaveu que li brinda la riba, fa més esgarrifosa la borrascada.

Dalt sobre el pla de la Bruguera, encara dintre del terme de Caste­ llar del Vallès, hi ha el gran casalici anomenat la torre d'en Turull, que en els seus bons temps havia estat la residència estiuenca de la rica família del Turull, de Sabadell. En aquest edifici rodejat de bosc i de jardins, clos per una elevada paret, permanentment barrat, no s'hi observa mai tragí de cap mena. Se'l veu sempre envoltat d'una quieta reserva, com mancat de vida. Ben poques vegades hem coincidit a veure'n oberta la porta de la clasta. En temps de la Guerra Civil (1936-1939) al pla de la Bruguera, i proper a la torre, s'hi va condicionar un camp d'aviació on provaven els avions que es reparaven o muntaven als tallers de Sabadell. Sabem que els avions russos i altres que intervenien en aquestes feines, s'allotjaven a la Torre del Turull.

Torrent avall hi ha, sense indicació perceptible, la ratlla par tiona del terme entre Castellar i Sabadell. Al cantell del barranc, sobre ma­ teix de la font de can Moragues, una fita indica que el termener bai­ xa fins al fondal, bo i deixant la font just dins el terme de la nostra ciutat; segueix un centenar de metres torrent amunt, retomba pel fons d'un profund barranc cap dalt el pla de can Moragues fins a tro­ bar l'antic camí que de can Amada o de Sant Pere d'Ullastre baixa fins al molí de l'Amat.

De la gran heretat de can Moragues se'n té notícia documental des del segle XVlè. Enclavada entre els antics termes de Jonqueres, Sant Julià d'Altura i Castellar del Vallès, comprenia diversos masos: el mas Baiona, avui Can Garriga, el mas Boadella, el mas Vilanova i el de la Bruguera.

La masia de can Moragues, rodejada per una ferma lliça que em­ marca el pati davanter, és d'estructura típicament vallesana, encara­ da a migdia, amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana. Al frontis, dos por tals dovellats i un parell de finestres amb bancals, llinda i ampit de pedra amb perfils renaixentistes.

L'edifici té planta baixa i pis, i cal remarcar-ne, pel seu mereixement, el ràfec de la teulada fistonejat per fines llenques d'obra alternant amb altres de teula.

El gran planell que hi ha al davant la masia, abans camps de con-

XVI RONDA VALLESANA

73

FONTS, RIERES l RIUS

SABADELL l EL SEU RO DAL

reu, ha estat condicionat, fa pocs anys, per a camp d'ater ratge d'avionetes ultra-lleugeres. La masia, que ja era deshabitada, és ara el centre o local on tenen lloc tots el preparatius necessaris per a fer possible el vol d'aquesta llei d'aparells que per la dimensió i perfil de llurs ales tenen tot l'aire de gegantins rats-penats. Devem a aquest club esportiu la salvació de la masia, puix si no fos per aquesta activitat que s'hi desplega, seria, segurament ara, un munt de ruïnes.

Al peu del camí que pel davant de la torre d'en Turull fa cap a can Moragues, poc abans de creuar el torrent, a mà dreta, hi trobarem la tant anomenada font de can Moragues, que dolleja sempre un bon bram de fresca i delitosa aigua, i que és un dels principals proveï­ dors de cabal que llisca pel reguer. Aquest paratge és força conco­ rregut, i el lloc, recollit, era aprofitat per molts automovilistes per a rentar-hi el cotxe.

Abans de prosseguir el nostre camí val la pena deixar constància d'un fet certament interessant. Des del començament del torrent de Colobrers fins al camí de can Moragues, totes les deus hídriques que dollegen al torrent ho fan per la riba esquerra, és a dir que pro­ venen d'estrats aqüífers de les serres de Puigver t i de Sant Pere d'Ullastre, mentre que les més nombroses i abundants les trobem des d'aquella font en avall, i ragen de la riba dreta, és a dir, del subsòl del pla de la Bruguera.

De la font de can Moragues enllà la configuració i afaiçonament del torrent canvien per complet. Les ribes que el cenyeixen, retalla­ des en els potents estrats quaternaris i en el fetge de vaca, són alte­ roses i en molts indrets gairebé plombades. El rierol hi corre encoti­ llat fins a l'indret de can Pagès. Aquest tram constitueix una reserva botànica de característiques úniques en el rodal de la nostra ciutat, tota vegada que les condicions climatològiques que s'hi donen cons­ titueixen un terminant i únic microclima. La torrentera ben cenyida per les dues ribes, és cobricelada a l'estiu per la molsuda tofa de les capçades dels arbres que no deixen filtrar els ardents raigs del sol només en aquells indrets on hi ha un clapís, mentre que a l'hi­ vern, despullats els arbres del seu fullam, deixen traspuar, a certes hores del dia, la dolça tebior del sol esblaïmat, que dóna a l'indret una tendresa reposada. La llum adquireix, a claps, un punt de man­ dra somnolent, però capaç per mantenir el color verd clorofíl·lic del

74

ELS RODALS DE SABADELL

SABADEL L l EL SEU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

a E ·5 o

Torrent de Co/obrers

XVI RONDA VALLESANA

75

FONTS, RIERES l RIUS

SABA DELL l EL SEU RODAL

fullam perenne que viu al fons del còrrec.

El conjunt d'espècies vegetals que atapeeixen i entapissen la gor­ ja es troba en per fecte equilibri. Hi contribueix la lluita per a la pos­ sessió de la llum, de l'espai i de la humitat, així com la dependèn­ cia que presenten les unes de les altres. El cingle de mà esquerra, el més solei, dóna lloc, tant a l'estiu com a l'hivern, a una forta re­ verberació dels raigs lluminosos i calòrics del sol. Aquesta reverbera­ ció facilita en tot temps el manteniment d'un acceptable grau de ca­ lor i de llum que afavoreix les funcions clorofíl·liques dels arbres i també dels arbustos i herbes amagats i arrapats ran de terra. En els indrets on poden aferrar-s'hi els pins, en veurem d'enfilats fins el cantell més alt de la riba, retallant-se sobre el cel esbaldit, despenti­ nats i balandrejats pel vent.

La riba oposada, la de mà dreta, és més obaga i molt humida, a causa del fort rellent que hi aporten les abundoses deus d'aigua que hi broten i a la del reguer que, emmandrit, s'hi escola. Hi viu i conviu amb ufana una nombrosa varietat d'espècies vegetals pròpies de pa­ ratges aigualosos que conformen a la primavera i a l'estiu la catifa del túnel de verdor, fecundador d'aquest microclima tan específic.

Entre les espècies arbòries trobarem preferentment els plàtans, els oms, pocs lledoners i algunes albes i pollancres. A les ribes, el pi, l'alzina i pocs roures. Sota l'arbreda la varietat d'arbustos i d'her­ bes és nombrosíssima. Deixarem constància -no som experts en la matèria- solament d'aquelles espècies que, bo i fent camí, anirem descobrint en major nombre i aquelles que per la seva raresa val la pena d'assenyalar. Esmentem en primer lloc la cua de cavall i el cà­ rex pèndol o d'espiga penjada que hi predominen; segueixen els es­ barzers, els botons d'or, els galzerans, l'esparreguera, el cardot de paraire, la bossa de pastor, el plantatge, la presseguera borda, la falguera, l'arç, l'herba de Sant Rober t o gerani pudent, la sarriassa, l'apelagosa, la falsia, violetes, les heures de diverses menes, les molses, etc. , i una bona quantitat d'enfiladisses com el lligabosc, la vidalba i d'altres. En els llocs on l'aigua és prima o gairebé aturada, s'hi fan llims i sinell que han mudat el seu color verd viu característic per un gris-verdós, a causa de l'aigua poc neta que corre pel torrent.

Després de la font de can Moragues, un xic amunt del camí que va a la masia, comença un corriol que permet resseguir a frec d'aigua el recorregut atractiu i agrest del torrent fins a can Pagès. El caminoi

76

ELS RODALS DE SABADELL

S ABADELL l EL SEU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

és en alguna tramada, ben difícil de transitar a causa de l'espessa i esponerosa mota vegetal que hi creix ufanosa i assaonada per la hu­ mitat de la gorja. Seguint a pleret aquest camí, ens serà possible de captar sota l'asprivesa i l'atractiu del veral i de descobrir fascinats, a cada raconada indrets d'una bellesa i d'un encís com mai hauríem pogut sospitar.

Una ufanosa plataneda emmarca el torrentol que, més enllà, fa una aguda marranxola, al capdavall de la qual hi ha una resclosa que per les dimensions atreu l'atenció. Ara, l'assut no fa cap mena de servei, ja que l'aigua del torrent, després d'esgratinyar-ne la riba, passa pel cap d'un dels seus esperons. La pressa, molt ben feta, té forma convexa, amb uns cinc metres de llargada i un metre trenta centímetres de gruix a la part central. L'emplaçament i la robustesa d'aquesta resclosa dóna a entendre que quan la van construir devia tenir una missió que ara no sabem descobrir.

Més avall, després de la resclosa, el torrent s'esbatana lleugera­ ment i mostra un fenomen vegetal ben curiós. Qui-sap-los anys enre­ ra van tallar uns plàtans molt gruixuts que havien crescut al peu de l'aigua, i en van deixar sobresor tir una part dels troncs i les arrels més fortes per tal d'evitar, segurament, els arrossegaments i les es­ carbotades en temps de torrentada. Els troncs van rebrotar i els llucs, que van créixer amb ufana, són ara arbres ben ferms aferrats a les rabasses velles per bonys i rebrecs de la seva pròpia pell, fent com uns abonyecs verrucosos -com unes ventoses- que conjunta­ ment amb les retorçades i gruixudes arrels semblen talment extrava­ gants i insòlites monstruositats vegetals. Les arrels, com garfis de rèptils monstruosos i repulsius, s'aferren al rocam. La visió extrava­ gant i exòtica d'aquestes soques s'adiu fidelment a la silent i feixu­ ga basarda que infon el lloc.• L'escàs pendent del sorral fa que l'aigua llisqui sense pressa, mandrosa, provocant un lleu murmuri, únic barbull que copsa l'oïda.

Més avall, el torrent fa una sobtada ramanxola a causa d'una alta i estreta morera que s'oposa al seu natural camí. El fetge de vaca de la part inferior del massís és el que va forçar a desviar-se el torrent.

Uns pagesos que molts anys enrera cultivaven més avall un bancal de terra devien estar interessats a conver tir-lo en regadiu bo i evi­ tant-ne les escarbotades. Segurament per aquesta raó, a la racona­ da que fa la morrera amb el cingle hi van obrir, passador de banda a

XVI RONDA VALLESANA

77

FONTS, RIERES l RIUS

SABA DELL l EL SEU RODAL

banda, un gros forat per dintre del qual hi descorre ara l'aigua, des­ prés d'haver contingut un petit saltant. Aquest forat, que se'ns pre­ senta inesperadament al camí, dóna al paratge un encant peculiar.

El sallent fa un remoreig estrany que esquinça el silenci, el recolli­ ment, la intimitat del tocom.

A l'altra banda de la timba foradada hi ha l'alterosa paret de tos­ calls que coneixem amb el nom de Font de la Tosca; nom que d'aquí en avall fa transmutar el del torrent. L'aigua carregada de calci, que s'escola dels beis permeables de la riba, ha dipositat sediments cal­ caris, i aquests amb el curs dels anys, han originat la gruixuda paret de tosca d'on ragen o gotegen infinitat de minços salics d'aigua, al­ guns més abundosos, que podem convertir en fontetes amb l'ajuda d'un broquet. La quantitat de degotalls i escorrims que, mig des­ maiats, llisquen i transpuen per les verrucositats del toscam, produei­ xen una subtil i deliciosa dringadissa que alleuja i assossega la nos­ tra caminada (vegeu l'article sobre Hidrologia i formació de la tosca).

Enfront mateix de la font hi ha un petit planell, avui imprecís i for­ nit de vegetació; era el lloc on feien fontada caçadors, boletaires i ro­ meus que per la drecera anaven cap a Togores. Algú ens deia que anys enrera es podia anar amb carro des de can Pagés fins als dego­ talls de la Tosca. Recolim aquest comentari que no ens atrevim a ne­ gar ni a donar per cert. Dalt sobre de la paret de la Tosca hi viuen arrapades un bon arreplec de figueres, bordissenques segurament, que a l'estiu mostren, ufanoses, la verdor brillant de les seves fu­ lles. L'abundància vegetal i el goteig de l'aigua fan com si l'hora i el temps romanguessin immersos en una mena de silenci sonor i vigo­ rós. Una pura meravella.

Mes enllà de la Tosca hi ha una petita resclosa que, des de Déu sap els anys, desvia l'aigua del torrent cap a una sequiola que la condueix fins a la bassa del molí de Baiona, avui conegut pel nom de can Garriga. L'avi Pepet de cal Feu, que tota la vida havia conreuat bona part de l'horta de can Garriga, ens deia que ell havia ajudat a refer aquella rescloseta, la qual té per objectiu no solament desviar l'aigua super ficial que llisca pel llit sorrenc sinó també la de barrar i fer pujar a la superfície la que corre pel subalvi, entre la grava i la codina impermeable.

Cal travessar el torrent per diversos llocs si és que volem seguir el curs de la sequiola fins a trobar dos caps de mina o grossos forats

78

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

d'on aiguaneixen abundosos brolls que augmenten sensiblement el cabal que el canaló condueix avall. En temps de pluges surt aigua per diversos forats que, a causa de l'espessa vegetació, heures i molses principalment, es fa difícil descobrir. No és infreqüent que en aquest lloc tan humit hi sorprenguem alguna salamandra que, a la fressa del trepig, s'esmuny calmosament cap al seu amagatall.

La sèquia passa per un bancalet, ara no conreuat, fins a trobar la boca d'una mina sotscavada en el compacte gruix de les argiles de la timba. Al final d'aquesta mina un aqüeducte condueix l'aigua a l'altra banda del torrent. Aquest aqüeducte, amb ferms contraforts de pedra i ciment, té la tramada del mig, la que creua el torrent, afaiçonada amb un parell de jàsseres estrebades, a l'interior de les quals hi ha la canal feta d'obra de forn i ciment. A l'altre cap de la canal, l'aigua, conduïda per un reguer, desapareix dintre d'una altra foradada molt més llarga i perillosa que l'anterior, i la canalitza fins a la bassa que anys enrera acabalava l'aigua que feia girar la roda del molí de Baiona. Abans d'aquesta mina hi ha, encara conreuada, una bona capçada de regadiu que anys passats havien menat el Martí de la Pipa i el Betzuca.

Després de l'aqüeducte, el torrent de la Tosca d'esbatana, s'ei­ xampla, i en el replà on ara hi llisca l'aigua hi va créixer una espone­ rosa omeda amb bonics exemplars de tronc llarg, recte i acimat. Ara, bona part d'aquests oms són morts per culpa segurament de la gra­ fitosi, greu flagell vingut de més enllà del nostre país i que des de fa uns anys va, poc a poc, delmant aquesta mena d'arbres. Els oms secs, mig espellats i amb les branques despullades assenyalant el cel, semblen reclamar afligits i corsecats la fecunda vida que el ma­ ligne animalet els ha llevada. L'omeda morta és possessionada de mica en mica pels plàtans que al peu de l'aigua creixen i creixen, cercant la llum i l'aire vivificadors que únicament poden obtenir traient el cap amunt de la timba.

El corriol que fins aquí ens ha menat torrent avall pel peu mateix de l'aigua, passa a l'altra banda i s'enfila, costerut, pel darrera de la masia-restaurant de can Pagès i fa cap al davant de la casa. Des de l'indret on el camí s'aparta del torrent i fins l'aiguabarreig amb el riu Ripoll, és dificultós de seguir-ne el traçat, que continua pel peu de l'hor t de can Garriga, enfondit entre altes margedes i cenyit per dues parets, a trams de pedra, que el condueixen fins al riu. En aquest in-

XVI RONDA VALLESANA

79

FONTS, RIERES l RIUS

SABADELL l EL SEU ROD AL

dret, més ober t i esbatanat, la vegetació és ben diferent de la que fins aquí havíem trobat. A més d'arbustos i mata-baixa, hi ha espè­ cies arbòries introduïdes directament o indirecta per l'home, com els sauquers, les figueres rebrols i les truanes, barrejades amb altres d'autòctones com els pollancres, els oms, els lledoners, els des­ mais i les canyes.

La masia de can Pagès nou va edificar-se en un replà a la dreta del torrent de la Tosca, just quan aquest surt de la gorja que l'ha cin­ glat fins darrera de la casa. Un descendent de can Pagès Vell, és a dir, de la casa de Togores Sobiranes que hi ha frec a frec de l'ermita de la Mare de Déu de Togores, va establir la masia-taverna a rampeu del camí de carro que anava de Sabadell a Castellar del Vallès; taver­ na on en aquells temps paraven les tartanes i hi feien pa i trago tra­ giners, carreters i vianants abans d'envestir un o altre dels tirapits que, en ambdós sentits, començaven al peu mateix de la casa.

L'edifici no ofereix cap tret remarcable; és un conjunt d'edificacions obrades al llarg d'anys, forçades sempre per raons de necessitat i de servei. Can Pagès s'abasta de l'aigua que surt a gavadals d'una profunda mina que anys abans rajava darrera la casa i ara ho fa al peu mateix de la façana i era molt concorreguda per la gent que hi anava a proveir-ne per a les necessitats do111êstiques. Ara es troba tancada i una part de l'aigua d'aquesta mina va a un viver o aquà­ rium on es belluguen un bon grup de truites de riu que abasteixen la cuina del restaurant.

Més enllà de can Pagès, a mà esquerra, després de passar un pe­ tit pont, hi ha la casa anomenada avui can Garriga; no és altra que l'antic molí de Baiona, que havia format part de les grans heretats de can Moragues i de ca n'Oriac. La darrera pubilla de ca n'Oriac, l'Antònia, hi establí, l'any 1822, un moliner de Jonqueres anomenat Ramon Garriga, que és el que va donar el nom modern al molí, ara deshabitat i servint sols de magatzem d'eines per al treball de la te­ rra. Per la disposició que presenta la construcció principal del molí, cal pensar que és més o menys, la mateixa que tenia molts anys en­ rera. Té planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants i carener paral·lel a la façana. De les intal·lacions molineres no en queda ves­ tigi, llevat d'uns retalls de paret, una arcada i un gruixut lleç apare­ llat de pedra, que hi ha darrera de l'edifici i que fa pensar si es trac­ ta de la romanalla més antiga del molí de Baiona. Part de sobre del 80

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU ROD A L

FONTS, RIERES l RIUS

La Foradada

XVI RONDA VALLESAN A

81

FONTS, RIERES l RIUS

SABADELL l EL SEU RODAL

molí hi ha una gran horta de regadiu i una bassa que recull, encara ara, l'aigua del torrent de la Tosca conduïda per la llarga i perillosa mina que hem esmentat suara. Antany, l'aigua d'aquesta bassa ana­ va, per dins d'una altra mina, fins el carcabà del molí.

Antigament el molí de Baiona era fariner. Quan el molí va deixar de ser fariner es va convetir en establiment tèxtil dedicat a feines del ram de l'aigua: escaldador de llanes i de draps, blanqueig i tint de matèries en floc. Una quarentena d'anys enrera encara s'hi desmo­ taven draps i borres.

Menys d'un centenar de metres aigües avall del pont del molí de Baiona, el torrent de la Tosca, desguarnit de l'atapeïda i diversa tofa vegetal que n'ha engalanat les dues terceres parts del seu recorre­ gut, cedeix els seus escorrialls -no massa nets- a l'immund cabal que arrossega el riu Ripoll des de Sant Llorenç Savall ençà.

Aquí podríem donar per acabada la singlada que ens ha fet emba­ docar amb plaer i delectança davant dels incomparables i varis pa­ ratges dels torrents de Colobrers i de la Tosca, des de llur inici fins al riu Ripoll. Abans, però, voldríem fer unes breus consideracions i recomanacions a tots aquells que han tingut la pacient benevolença de seguir aquesta narració, tant si són coneixedors d'aquestes an­ doles, com els qui després d'haver seguit aquest itinerari sentin prou curiositat per admirar tanta bellesa i es decideixin a petjar-ne, per primera vegada els seus corriols i viaranys, i descobrir-ne l'en­ cant. A uns i altres recomanaríem que, a causa de la facilitat amb que pot transitar-s'hi s'acontentessin resseguint solament el tram del torrent comprès dins del terme de Sabadell, és a dir, des de la font de can Moragues, darrera la torre d'en Turull, fins a can Pagès.

Aquesta tirada, d'altra banda no massa llarga, és sense cap dubte la més bonica i selvatgina.

El torrent de Colobrers o de la Tosca és, des de can Santpere en avall, el menys degradat, el més verge, el més natural, el més bonic i feréstec alhora de tots el que hi ha a l'entorn i dins del terme de Sabadell. Cal, doncs, que en apropar-nos a aquest santuari o reser­ va vegetal i animal, ho fem amb respecte i civilitat, procurant de no embrutar-lo amb deixalles de qualsevol mena, i menys encara des­ truint el més petit element dels que hi conviuen i mútuament es ne­ cessiten per mantenir l'equilibri ecològic del paratge. Cometre qual­ sevol estropell al més insignificant vegetal seria greu atemptat a uns

82

ELS RODALS ÒE SABADELL

SABADEL L l EL SEU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

espais que per delectança i regal dels nostres sentits se'ns oferei­ xen impol·luts, immaculats, a desgrat que a hores d'ara l'aigua que llisca, més o menys transparent pel torrentol, sigui corrumpuda per residus i escorrialles de tota mena. És del tot necessari que urgent­ ment les nostres autoritats municipals, es preocupin perquè el tor­ rent no es converteixi en la claveguera de Castellar del Vallès. Si no s'hi posa remei aviat, dins d'un termini no massa llarg, la degenera­ ció de l'ecosistema serà inevitable, fatalment destructora.

Font de can Pagès RICARD MOLINS

Al costat de la casa hi ha la font amb aixetes, ara tapades, que servien per regular la seva utilització. El lloc està ben arreglat i net; a la casa, des de fa molts anys que serveixen menjars; s'ha conver­ tit en restaurant i, per tant, el lloc no és apte per a fer-hi fontades. El davant de la font serveix d'aparcament de cotxes dels clients; en canvi, al darrera hi ha unes basses on es crien truites.

Sortosament can Pagès ha estrenat una nova font instal·lada a uns 70 metres de distància de l'anterior que, com ja sabem, va ser tancada pels propietaris de la finca. Ara han estat ells mateixos qui han portat l'aigua més avall i, fins i tot, han posat una aixeta a la nova font per evitar que es malgasti el líquid.

Font de la Torre del Canonge RICARD MOLINS

Seguim el camí que passa entre les ruïnes de la Torre del Canon­ ge i l'ermita, en direcció N., i baixem fins a un torrent secundari que s'uneix, una mica més avall, amb el riu Tort; passem per un pont so­ bre aquest torrent; on el camí s'eixampla, hi ha una esplanada feta recentment. Allà sobre hi ha, a mig marge, allò que fou un dia la font de la Torre del Canonge: avui es veuen les restes, però no hi surt ni una gota d'aigua.

Aquesta aigua que no surt per la font primitiva no s'ha perdut per a tothom. Una antiga construcció d'obra conduïa l'aigua planerament

XVI RONDA VALLESANA

83

FONTS, RIERES l RIUS

SABADE LL l EL SEU RODAL

Font de la Torre del Canonge

84

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

FONTS, RIERES l RIUS

pel dessota d'un gran bardissar a una bassa molt temps amagada que servia per regar uns horts que des d'antic hi havia. El cas és que a la font i en el seu antic emplaçament no hi ha aigua, i sí, i amb abundància força notable, en aquesta bassa que hem descrit abans.

Per anar-hi cal pujar cap a l'ermita de Togores i, abans d'arribar-hi, cal seguir un camí molt fressat cap a la dreta i, en pocs minuts, ens portarà a la font d'aquesta bassa. L'aigua no és altra que la de l'an­ tiga i primitiva font o mina de la Torre del Canonge.

Font de can Vilar JOAN FARELL l DOMINGO

Font de can Vilar

A mà dreta del Riutort, entre els indrets de can Vilar i de Togores, en una formosa i ombrívola raconada del fondal hi ha un planell ata-

XVI RONDA VALLESAN A

85

FONTS, RIERES l RIUS

SABA DELL l EL SEU R O D A L

peït d'alzines i plàtans que donen al lloc una singular bellesa, mal­ grat que, soterrada pel sorral de la riera i per la mà destructora de l'home, n'ha desaparegut la tan coneguda font de can Vilar o de To­ gores, com també l'anomenaven alguns. ■

86

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

CAMINS RALS l HISTÒRICS

Camins rals i històrics El camí de Ripollet a Castellar del Vallès JOAN FARELL l DOMINGO

El camí de Ripollet a Castellar del Vallès

Si estudiem un plànol del terme de Sabadell veurem que a la ban­ da de llevant hi ha dues línies hídriques que s'escorren gairebé en paral·lel. Una d'elles, la més propera a la ciutat, està formada en part pel Riutort i el riu Ripoll, i l'altra per un sol curs que comença per anomenar-se riera de can Quer, després riera de Canyameres i, més enllà, de Santiga.

Entre aquests dos rierols s'hi alça un esquenal força planer, pel llom del qual passa un dels camins més antics del nostre rodal; l'an­ tic camí romà que des de Barcelona va a Ripollet, continua cap a la romana mansió d'Arrahona i d'allí va a Sentmenat per un ramal i a

XVI RONDA VALLESANA

87

CAMINS RALS l HISTÒRICS

fJJ

SABADELL l E L SEU RODAL

CAN MOffERA

•

PEDAAs.1.NTA

• - • - t_,, _,. .....

--

- camí ral da la serra

- carreteres

....

--camina ••••H lnerarl d'enllaç

,

l'ULLS D'HllT611JA LOCAl l, VCICA­ UA O'HIST..lA ut:a. • SAIIAOfLL. U'l, ..rç dit 1110

Mapa del camí de Ripollet a Castellar del Vallès

""

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU ROD A L

fj.J

CAMINS RALS l HISTÒRICS

Castellar del Vallès pel curs principal.

Pel cantó de migdia aquest camí entra al nostre municipi just pel lloc on s'escau la concurrència de tres termes; el de Santa Perpètua de Mogoda, el de Barberà del Vallès i el de Sabadell. Sempre pel ca­ rener, el camí de Castellar creua el de Santiga; després, el de Po­ linyà; segueix per la "plana de Sant Nicolau" fins al repeu del mur de llevant del fossar de la ciutat, i va a fer cap al Santuari de la Mare de Déu de la Salut.

El camí creua la carretera de Caldes de Montbui i, tenint can Domènec i can Manent a mà dreta, troba més enllà el camí de l'er­ mita de Togores i de can V ilar que es deixen a l'esquerra. Al cap de poc s'arriba a l'altre cap de terme, que afronta amb Castellar del Vallès, just a la partida de terres anomenada "la Cardona". D'un cap a l'altre de terme el camí té uns set quilòmetres i tres-cents metres, amb un desnivell de cent quaranta-sis metres, és a dir, un dos per cent exactament.

Aquest camí, que des del santuari de la Mare de Déu de la Salut fins a Castellar del Vallès es troba en relatiu bon estat i pot fer-se còmodament amb automòbil, constitueix una de les excursions més boniques que poden fer-se pels bells paratges del terme. ■

XVI RONDA VAL LESANA

89

VEGETACIÓ l ARBRES ...

�;, '--��

SABA DELL l EL SEU ROD A L

Vegetació i arbres monumentals El pi de les quatre besses JOAN FARELL l DOMINGO

El pi de les quatre besses

Anant cap a Sentmenat, després del molló quilomètric vint-i-sis, dalt del marge de mà dreta hi ha l'anomenat "pi de les Quatre Bes­ ses", de can Riera, que molts dels que hi passen sovint pel seu des­ sota no l'han atalaiat, probablement amb el respecte i l'atenció que es mereix. Val la pena de contemplar-lo amb delectança, i sentir-nos­ en responsablement cofois car és l'únic pi amb quatre branques que tenim en tot el nostre terme.

De la soca del nostre formós pi pinyer en van créixer quatre ca­ nons o besses que igualen en nombre les que posseeix el conegut

90

ELS RODALS DE SABADELL

,...�.r� ���

SABADELL l EL SEU RODAL

��

VEGETACIÓ l ARBRES ...

pi del Dalmau, a Sant Llorenç Savall, i en té una més que el llampat però patriòticament famós "pi de les tres branques" de Campllonc, en el Berguedà.

El tronc del nostre pi és de secció ovada pel fet que les quatre besses van créixer -cosa no pas massa corrent- en un mateix pla.

El seu perímetre és de tres metres i seixanta cinc centímetres en el començ de l'entreforc, i cada una de les branques abasta el promig de metre vint centímetres de circumferència; mesures que li confe­ reixen, ja ara, una respectable gruixària.

Aquest bonic "pi de les Quatre Besses" ha de merèixer l'atenció i la vigilància de tothom per tal de protegir-lo de destrucció ocasiona­ da pel foc o deguda a interessos mai justificables. Si aquest pi no es malmet, cosa no probable, a jutjar pel bon lluc que mostra, sem­ bla que té vida per unes quantes generacions. A nosaltres, doncs, ens toca de conservar-lo per assegurar que també en puguin gaudir les generacions futures.

El

pi

gros de can Manent

JOAN FARELL l DOMINGO

Afirmaríem que el "Pi gros de can Manent" és avui el gegant de tota la boscúria del terme. És gruixut, alt i vistós. És, naturalment, un pi de l'espècie Pinus pinea, conegut popularment per "pi pinyer" o "pi de pinyons". El nostre colós té una alçada que deu assolir ben bé els 31'5 metres, i a un metre de terra té un perímetre de canó de tres metres quinze centímetres.

Aquest bell exemplar es troba en el bosc de can Manent, uns 500 metres més amunt de la masia i al peu mateix del llit sorrenc del "torrent de can Quer". Té el canó dret -dret com un pi- i allisat, amb l'escorça brunenca i algunes clapes d'un bru ataronjat.

El pi s'ha salvat del llamp i de les centelles perquè està amagat al fondal de la riera i sobresurt poc, malgrat l'alçada, de la frondosa ve­ getació que cobreix els faldars del torrent. De lluny, i més encara de frec, és difícil de reconéixer puix l'arbreda que l'oculta en deixa veu­ re sols de lluny una minça part de la capçada. Gràcies a aquest em­ plaçament tan escondit s'ha salvat de maltractes i estropells.

XVI RONDA VAL LESANA

91

VEGETACIÃ&#x201C; l ARBRES ...

SABADELL l EL SEU RODAL

El pi gros de can Manent

92

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU ROD A L

VEGETACIÓ l ARBRES ...

La vegetació del rodal {Torrent de Colobrers - Togores • La Salut) ESCOLA TALLER OE MEDI AMBIENT LA SALUT

La vegetació de ribera La vegetació de ribera s'im­ planta al llarg de tot el recorre­ gut del torrent de Colobrers i del riu Tort. Aquesta vegetació és molt marcada per l'abundor en planifolis, que són normal­ ment arbres de fulla caduca, amb creixement ràpid, amb espècies d'arrels freàtiques for­ ça superficials, en què es man­ tenen les distàncies entre els arbres. La climatologia eixuta dels nostres llargs estius ha afavorit que espècies d'alzinar que es trobaven en els pen­ dents baixessin fins a la ribera per trobar una millora de les condicions ambientals.

Una temperatura més fresca, un tant per cent d'humitat més elevat i una ombra protectora El pi de les tres branques de Togores contra els raigs sol ars. En aquesta situació tenim espècies típiques d'ambient aquàtics com són: el càrex (Carex pendula), que entapissa les vores de la riba; l'equisetàcia (Equisetum), tari coneguda com a cua de cavall i que omple les vores d'aigües tranquil·les i estancades de poca profundi­ tat; la sarriassa (Arum ita/icum), que sembla un lliri en un jardí; la menta borda (Mentha rotundifolia), que omple d'olor l'aire durant el bon temps; els joncs (Juncus.compressus), que es troben esparsos però visibles i ocupen un volum quasi esfèric a l'espai.

D'altra banda, les espècies aquàtiques més significatives al tor­ rent pertanyen als grups dels briòfits, els cloròfits i els pteridòfits,

XVI RONDA VALLESANA

93

VEGETACIÓ l ARBRES ...

SABA DELL l EL SEU RODAL

exemples molt representatius d'això són les molses, les falgueres i entre aquestes la falzia roja (Adiantum capi/us-veneris) que es troba a tots els degotalls.

Quan la concentració de nutrients dissolts en l'aigua augmenta molt tenim un bioindicador molt bo, algues filamentoses, bàsicament la cladòfora (Cladophora sp), que creixen per tot el fons de la riba i donen a l'aigua un típic aspecte verd.

Si l'aigua s'estanca però no s'eutrofitza la cladòfora entapissa i omple el volum del toll i crea un microhàbitat adient per a molts or­ ganismes.

Trobem espècies d'alzinar desenvolupant-se en aquest hàbitat quasi selvàtic com són: l'heura (Hedera he/ix), el sanguinyol (Comus sanguinea), la vidalba (Clematis vitalba), l'arítjol (Smilax aspera), la rogeta (Rubia peregrina) i el lligabosc (Lonicera implexa).

Quan anem pujant des de terra cap als arbres ens adonem ràpida­ ment que hi ha un element molt representatiu i sovint poc observat, és la bardissa.

La bardissa és una comunitat exuberant que es troba a totes les zones de torrentera, és un entramat impenetrable, salvable només amb unes bones estisores de podar o unes desbrossadores; la bar­ dissa dificulta l'accés i la visibilitat a molts racons dels torrents; es compon majoritàriament d'esbarzers (Rubus u/mifolius), que entapis­ sen, s'enfilen i s'entrecreuen per tot un punxós teixit vegetal; s'hi troben també altres espècies com l'arítjol (Smilax aspera), i la vidal­ ba (Clematis vitalba), però el fet més destacat és la bardissa, que ofereix una multitud d'hàbitats per a diferents espècies animals.

Si aixequem la vista ens trobem amb les capçades; l'estrat arbori és una des les parts més admirades.

L'estrat arbori es pot considerar a diferents zones, una al torrent de Colobrers, on es troba un dels cementiris d'oms (U/mus minor¡, més gran dels voltants de Sabadell. Aquest cementiri és degut a una plaga de fongs, la malatia rep el nom de grafiosi, és causada pel fong (Ceratocystis ulm1), que ha fet disminuir les poblacions a molts països europeus i també a les nostres terres. La malatia arriba a l'arbre per l'acció d'escarbats petits, portadors d'espores del fong.

Aquests excaven túnels a l'escorça viva per dipositar-hi els ous. Dels ous en neixen les larves, que excaven túnels radials per arribar a la saba de l'arbre, després surten a l'exterior, però a l'interior de l'ar-

94

ELS RODALS DE SABADELL

SABADEL L l EL SEU RODAL

�a;-:;.-,�

,.-¡;;;_�

VEGETACIÓ l ARBRES ...

L'alzina de Togores

bre queden els fongs, els quals envaeixen els vasos conductors.

Com a conseqüència de la infecció, l'arbre segrega substàncies que semblen gomes, per protegir-se, però que acaben tapant els vasos conductors i produint la mor t de l'arbre. L'arbre malalt mostra els símptomes d'esgrogueïment, mort de les fulles i assecament de les branques.

Una sobtada contaminació d'hidrocarburs que hi hagué a la dèca­ da del vuitanta en forma de fuel, a la riba del torrent de Colobrers, va envair tota la llera del torrent i els aqüífers; resultat d'això va ser la mort de la vegetaciò del torrent; al llarg del recorregut del torrent de Colobrers des de la Vidriera Vilella fins al desguàs al riu Ripoll.

Actualment hi ha un sotabosc en regeneració d'oms que fa tenir esperances que en un futur no gaire llunyà el torrent de Colobrers re­ cuperi l'estrat arbori passat. Recordant la vegetació arbòria d'altres temps, queden prop d'un molí en runes una colla d'àlbers (Papu/us alba).

Altres espècies arbòries que viuen dins de les zones de ribera són les familiars figueres (Ficus carica), que es troben isolades però molt

XVI RONDA VALLESANA

95

SABADELL l EL SEU RO DAL

VEGETACIÓ l ARBRES ...

ufanoses; els freixes de fulla estreta (Fraxinus angustifalia) conviuen bé dins el torrent; el llorer (Laurus nabilis), també és una espècie que viu isolada però exuberant; els xops, grup dins el qual entrarien espècies del gènere Papu/us, com són la carolina, el pollancre i al­ tres... , d'aquestes espècies arbòries, no en trobarem aquí cap fent bosc, però n'hi ha una que sí que es troba molt ben representada al llarg del riu Tort, és la comunitat d'avellanosa; es troba en estrat de rebrot perquè ha estat explotada per a obtenir-ne fusta. El represen­ tant més característic és l'avellaner (Caryl/us avellana); un sotabosc net en delata la presència a l'instant. Això no vol dir que en les proxi­ mitats es trobi la bardissa embolcallant i protegint l'avellanosa de les agressions humanes.

L'última referència a fer sobre la vegetació de ribera és que actual­ ment es troba envaïda per espècies foranes que han estat plantades perquè donen un alt rendiment econòmic, com són els plataners (P/atanus sp) i els pollancres o xops (Papu/us), i d'altres que s'han dispersat des de jardins i vivers on eren cultivades i ara creixen en estat lliure a la zona de torrenteres, exemples d'això són les robí­ nies (Robínia pseudoacacia) i les troanes (Ligustrum japanicum).

Prop de la bassa de can Moragues hi ha un tell (Tília sp) que crida l'atenció per les arrels descobertes a causa de l'erosió.

Terra d'alzinars La presència de l'alzina (Quercus i/ex) la comencem a trobar de seguida que sortim del torrent de Colobrers per un corriol, fins al camí que ens durà a Togores.

Dins del torrent també hi ha alzines en aquells tal�ssos en què, pel seu desnivell, ha estat difícil que hi accedís l'home, la qual cosa ha permès que la terra no s'esllavissés. En els talussos on el pen­ dent s'ha convertit en paret vertical, és difícil l'arrelament arbori i els despreniments de terres en època de pluja són importants, ja que s'emporten els pins que es troben recobrint la terrassa del talús per la part superior.

L'alzinar ben constituït, el trobem majoritàriament en alguns punts del bosc de Togores, en fondalades de difícil accés i com a regenera­ dor de zona forestal, pujant en espès sotabosc; aquest sotabosc sorgeix en llocs que antigament eren ja ocupats per alzinar, que per 96

ELS RODAL S DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

VEGETACIÓ l ARBRES ...

Tardor una excessiva explotació de què fou víctima el bosc, va deixar l'es­ pai a altres espècies que l'home afavoria perquè creixien més ràpi­ dament i econòmicament eren més interessants.

L'alzinar és un conjunt d'espècies de fulla perenne i escleròfil·la, que s'ha adaptat a la climatologia mediterrània on el factor limitant és la falta d'aigua. És un bosc molt estructurat, d'aspecte ombrívol i selvàtic. Hi ha espècies de superfície, que entapissen el terra, les roques i les soques dels arbres: són les molses, les falgueres, el lí­ quens i algunes algues que han pogut sor tir, abandonar l'aigua i pas­ sar a terra ferma, sempre que estiguin protegits per filtres que for­ men les capçades d'aquest bosc.

Les espècies més representatives de l'alzinar en l'estrat herbaci són: la lleteresa (Euphorbia characias); el llistó (Brachypodium retu­ sum); la viola boscana (Viola alba).

Entre les espècies d'aquest estrat arbustiu i lianoide hi ha: el gal­ zeran (Ruscus aculeatus); l'esparreguera (Asparagus acutifolius); la rogeta (Rubia peregrina); l'arítjol (Smilax aspera); la vidiella (Clematis flammula); l'englantina (Rosa sempervirens); el lligabosc (Lonicera implexa); el ginestó (Osyris alba); el matabou (Buplerum fruticosum); el bruc boal (Erica arborea); el llentiscle (Pistacia lenticus); l'arboç

XVI RONDA VALLESAN A

97

VEGETACIÓ l ARBRES ...

� €-�

SABADEL L l EL SEU RODAL

(Arbustus unedo); l'aladern fals (Phi/lyrea media); el marfull ( Vibur­ num tinus).

Aquest alzinar, el trobem en punts molt concrets de l'itinerari, però si anem amb atenció descobrirem que és un bosc molt freqüent per aquests paisatges, encara que el paisate boscà dels voltants de l'iti­ nerari sembli estar dominat per pineda, aquesta només és el resul­ tat d'un mosaic d'estats de desenvolupament de l'alzinar o, com també s'anomena, de degradació d'aquest. Cal destacar que davant de l'ermita de Togores hi ha unes alzines monumentals i prop d'allí un pi amb tres branques de grandària considerable.

Bona part de l'alzinar es troba en forma de rebrot o bosc menut, a causa de l'explotació a què fins fa poc era sotmès per fer carbó.

Molts dels arbusts que acompanyen les alzines podrien deixar de ser arbusts per ser arbres de port baix com és el cas del llentiscle (Pistacia fen ticus); l'arç blanc (Crataegus monogyna); l'aladern (Phiffyrea media).

L'alzinar és el bosc més ben adaptat a les terres de la plana mitja­ na, però pel seu lent creixement té una recuperació lenta; l'augment d'abocadors de deixalles en fa perillar el futur.

Dins de l'alzinar poden viure altres espècies arbòries, les més fre­ qüents són el pi blanc (Pinus hafepensis); el pi pinyer (Pinus pinea) i roures com són el roure martinenc (Quercus pubescens); el roure ce­ rioide (Quercus cerrioide); i altres hibridacions, ja que els roures es­ tableixen híbrids.

Pinedes

Les pinedes s'observen molt bé des de la masia de can Moragues fins passada la cruïlla de l'itinerari amb el riu Tort.

Els pins ocupen les terres que anteriorment havien estat, en algun cas, vinyes i conreus antics, però anteriorment havien estat terra d'alzinar. Ara aquestes pinedes es troben per tot i, fent l'itinerari, s'observen diferents graus d'arbrat: • Pins grans més sotabosc d'alzinar.

• Pins grans i mitjans més sotabosc d'arbusts xeròfils i heliòfils característics de comunitat de brolla.

• Pins molt joves i força iguals, en diàmetres i alçade�, molta den­ sitat en poc espai, sotabosc inexistent o molt minso, acostumen a

98

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

��\-¿� �

VEGETACIÓ l ARBRES ...

ser clarianes recentment colonitzades per pinedes circumdants, o plantació de pins que normalment s'anomenen repoblacions fores­ tals de zones ermes, zones cremades i d'altres...

Espècies comunes de pineda són: el romaní (Rosmarinus officina­ /is); l'estepa blanca (Cistus albidus), el ginebró i el càdec (Juniperus oxycedrus i Juniperus communis), i el roldor (Cariaria myrtifo/ia).

La pineda es va mantenint en aquests paratges gràcies al gran aprofitament econòmic que se'n treu, bàsicament per la fusta.

El Vallès és ric en bolets; a la zona del nostre itinerari, a la tardor és molt fàcil obser var-ne. A la zona del torrent de Colobrers hi ha una gran varietat de bolets de soca i de zones humides, que no te­ nen gaire valor culinari, però tenen un gran valor ecològic, educatiu i decoratiu; quan enfilem el camí cap a Togores, a les pinedes hi ha bolets molt variats i comestibles com són els rovellons, els rossin­ yols ...

Brolla

En els plans del voltant de la pista d'aterratge d'ultralleugers de Can Moragues, hi ha unes extensions de terreny ocupades per vege­ tació de brolla; eren terrenys forestals que es van cremar i més tard s'hi van treure els arbres que van quedar després de l'incendi. El sòl va quedar sense vegetació, ara s'obser va la successió d'un terreny cap al bosc.

La brolla és una comunitat que consisteix en plantes amants del sol i la lluminositat (plantes heliòfiles); a la vegada tenen tota una sèrie d'adaptacions a la no pèrdua d'aigua (plantes xeròfiles). Aques­ tes plantes viuen eri indrets molt secs.

T ípiques espècies de brolla són: el romaní (Rosmarinus officina­ lis); la gatosa (U/ex parvif/orus); l'estepa blanca (Cistus albidus); l'ar­ gelaga (Genista scorpius); el garric (Quercus coccifera)...

Vegetació arvense

La vegetació de les vores dels camins, de les hortes i dels camps moltes vegades passa desapercebuda, però d'altres ens omple de colors l'horitzó i fa línies a través dels camps i els camins. És sovint la més maltractada, ja que la denominació de males herbes indueix,

XVI RONDA VALLESANA

99

VEGETACIÓ l ARBRES ...

e--¡, �

SABA DELL l EL S EU RODAL

Camps

en to despectiu, a considerar-les de poc valor paisatgístic i, veritable­ ment, és tot al contrari.

Des que sortim de Colobrers cap a Togores i de Togores cap a la Salut pel camí de la carena, són les plantes de les vores dels ca­ mins i els camps les que marquen els límits del món vegetal i l'inici de l'erosió del sòl. .. Als erms, les gramínies es belluguen a favor del vent i donen un aspecte molt dinàmic al paisatge.

La vegetació arvense ofereix protecció i alimentació a un nombre molt variat de formes animals, les espècies més característiques que trobem al llarg de tot el nostre itinerari: la m2_rella roquera (Pa­ rietaria officinalis); la picardia (Linaria cimba/aria); els blets (Cheno­ podium a/bum); el margall (Hordeum murinum); la lleterassa ruderal (Euphorbia he/ioscopa); la malva runa (Lavatera cretica); el cardot (Cardus tenviflorus); el ripoll (Or yzopsis miliacea); la xicoira (Cicho­ rium intybus) i la cardassa (Onopordon i/lyricum).

En aquestes zones és palpable la gran quantitat de deixalles i abo­ cadors que hi ha per les vores dels camins. ■

100

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU ROD AL

LA FAUNA DEL RODAL

La fauna del rodal Torrent de Colobrers - Togores - La Salut ESCOLA TALLER DE MEDI AMBIENT l.A SALUT

En tots els ambients, naturals o humanitzats, hi podem trobar un extens grup d'éssers vius que hi habiten. L'espai que recorre l'itine­ rari compta amb diversos ecosistemes ben conservats, amb altres de semidegradats, on la fauna encara és abundant. La majoria d'espècies que citem són difícils de veure especialment els verte­ brats majors, però en podem sentir el cant o seguir-ne els rastres.

Molts animals han optat per prendre costums crepusculars o noc­ turns, com quasi tots els mamífers, bàsicament per culpa de les per­ secucions que han patit.

Ens introduirem en la fauna d'aquesta part del rodal a partir de les principals comunitats biològiques que trobem. Moltes de les espècies que descriurem en un indret, les podem trobar en altres, ja que els ambients són petits i es disposen com un mosaic al llarg del territori.

Rius l torrents: Tort i Colobrers A l'inici de l'itinerari, si matinem, podem trobar algun esquirol (Sciurius vulgaris), que busca menjar pels volts de can Pagès. Un cop ens endinsem al torrent de Colobrers, uns ocells amagats entre l'abundant vegetació, el pit-roig (Erithacus rubercula) i el cargolet (Troglodytes troglodytes), especialment a l'hivern, trastegen arreu del torrent. Els dies més freds el pit-roig se'ns acosta confiadament per aconseguir alguna cosa per menjar. A l'estiu, en canvi, ens cridarà l'atenció l'oriol (Oropendola oropendola), ocell de color groc i ales negres; el rossinyol (Luscinia megarhynchos), i el rossinyol bastard (Cettia cet1), protegits per la vegetació. Al riu Tort la situació és sem­ blant, compta també amb la presència de la puput ( Upupa epops), a l'estiu, sovint a l'horta que acompanya aquests ambients. Per últim, entre els alats, sobrevolant el torrent, trobem sovint un cridaner, la garsa (Pica pica), i un caçador, l'esparver (Accipiter nisus).

Uns restes negres lluents, excrements, damunt la roca indiquen

XVI RONDA VALLESANA

101

LA FAUNA DEL RODAL

SABADEL L l EL SEU ROD A L

l'existència d'un hàbil i discret caçador: la fagina (Martes foina).

Aquest és el mamífer més destacable a més d'alguns micromamí­ fers: ratolins i mussaranyes que descriurem en altres ambients.

Sens dubte, el grup vertebrat més característic dels llocs humits són els amfibis, que necessiten l'aigua per a fer-hi posta. Dels ous, en sortiran els coneguts cap-grossos que viuen dins l'aigua i que, un cop adults, canviaran de morfologia per passar a viure a la terra, sempre en llocs humits. Així, la granota verda (Rana perezt) i la reine­ ta (Hifa meridiana/is) són molt comunes tant a Colobrers com al riu Tort. Els gripaus tampoc no hi falten: el galàpet o gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo ca/amita) i el tòtil (Alytes obstetri­ cans). l per últim cal destacar la presència de la salamandra (Sala­ mandra salamandra) de coloració negra i groga.

Entre els rèptils en destaca un de curiós: una sargantana sense potes: el vidriol (Anguis fragilis), i no podria faltar una serp d'aigua, la colobra escurçonera (Natrix maura), inofensiva, però molt teatral -imita l'escurçó-.

El grup més nombrós d'éssers vius és, i de molt, el que confor­ men els invertebrats: insectes, aranyes... que per la seva mida pas­ sen més desapercebuts. Molts d'aquests petits animals, especial­ ment en el grup dels insectes tenen alguna fase larvària aquàtica, com per exemple la libèl·lula o estiracabells, que inicialment viu dins l'aigua. L'aigua, doncs, acostuma a acollir molta vida. Al torrent de Colobrers, però, uns espectaculars abocaments de fuel, l'any 1981, els abocaments d'algunes indústries del pla de la Bruguera, ajudats per l'abocament ocasional de restes -com purines- en dies de pluja, han provocat una gran disminució de la vida en alguns trams.

En el citat torrent, gràcies a una certa rapidesa de les aigües i a la incorporació força abundant per noves deus, hi trobem espècies bioindicadores d'aigua neta, com larves de perles (Plecòptera) i d'efímeres (Efimeròptera); com també el tricòpter (Rhyacophila sp).

Però en altres punts, s'han localitzat els anomenats cucs de sang (Chironomus sp), bioindicadors d'aigües contaminades.

En tots els ambients, s'hi troben les espècies característiques com el sabater ( Gerris lacustris), predador que camina sobre les ai­ gües, o els ditiscs (Dytiscus sp), i al riu Tort també abunda la noto­ necta (Notonecta glauca). Fora de l'aigua no resulten tampoc escas­ sos, entre milers destacaríem les libèl·lules (per exemple la Cordule-

102

ELS RODALS DE SABADELL

LA FAUNA DEL RODAL

SABADELL l EL SEU RODAL

gaster boltonit).

Per últim, és curiosa la troballa de sangoneres (Hirudo medicina­ /is), al torrent de Colobrers.

Masies i camps

En modificar el medi amb l'agricultura i la ramaderia, s'han propi­ ciat nous ambients que, lògicament, han aportat també noves espè­ cies i n'han potenciat d'altres. Aquests ambients rurals acostumen a ser diversos: els corrals, grups d'arbres caducifolis, els camps, els marges agrícoles, les tanques ... característiques que afavoreixen la fauna. Els marges dels camps, composts per alguns arbres i força plantes arvenses, resulten un excel·lent refugi per a molts éssers vius, i se situen propers a àrees ober tes on trobar aliment. Així, l'abundància de conills (Orycto/agus cuniculus) i de perdius (Alectoris rufa), entre d'altres, està molt relacionada amb els citats marges en ambients agrícoles.

Els camps, a l'hivern, acullen nombrosos vols d'ocells fringíl·lids com pinsans (Fringílla coe/ebs), caderneres (Cardue/is cardue/is)... i algun verdum (Carduelis eh/oris). Alguns són sedentaris -es troben tot l'any al mateix indret-, però la immensa majoria són hivernants; vénen a passar l'hivern aquí i quan arriba el bon temps busquen lloc per criar al nord o al centre d'Europa. Altres aus hivernants, més es­ casses quan fa fred, són la fredeluga (Vanellus vanel/us) o el tord (Turdus phi/omelos). Per sobre, l'aligot (Buteo buteo), rapinyaire se­ dentari, hi sovinteja i també durant l'hivern veiem sovint algun xori­ guer (Falco tinnunculus), que resta fent l'aleta -batent les ales sen­ se moure's de lloc- i caçant per sobre els camps.

A l'estiu, en canvi hi són molt abundants les orenetes (Hirundo rustica), que ressegueixen contínuament els camps, amb visites fre­ qüents dels seus parents de ciutat: l'oreneta cuablanca (Delichon ur­ bica), el falciot (Apus apus), i el ballester (Apus melba). També a l'època calorosa abunda la puput (Upupa epops).

El llargandaix (Lacerda /epida), petit drac de 30 cm, és molt comú en aquesta zona, on també abunda la serp verda (Ma/po/on mons­ pessu/anus), inofensiva i amb exemplars que quasi arriben als dos metres. Un altre rèptil comú és la sargantana (Podracis hispànica).

Al capvespre, la guineu ( Vu/pes vu/pes), comença la ronda de ca-

XVI RONDA VALLESANA

103

SABADELL l EL SEU RODAL

LA FAUNA DEL RODAL

cera a la qual s'afegeix, ja de nit, el toixó (Me/es me/es), un rabassut caçador. Més amunt, i a prop de la llum, hi volten els rats-penats (Pi­ pistrel/us sp), que a les nits d'estiu "netegen" l'aire de nombrosos insectes picadors. Hi ha altres habitants dins el món dels mamífers, entre els quals no hi falta la rata (Rattus nor vegicus), que no té gai­ res seguidors.

De nou ens faltarien en aquest ambient els invertebrats, poc cone­ guts, entre els quals hi ha diverses espècies destacables. L'aranya de la creu (Ataneus diadematus) -amb un dibuix en forma de creu gòtica al dors- o l'aranya tigre (Epeira) -amb ratlles negres i gro­ gues- són molt típiques.

El típic cuc de terra (Lumbricus terrestris), de gran interès per a la millora del sòl, i el centpeus (Lithobius forficatus), són molt típics.

Els insectes també hi són molt comuns, com la marieta (Coccine1/a septenpunctata), l'insecte bastó (Bacil/un rossit), el conegut pre­ gadéu (Mantis religiosa), o el papa-sastre (Fornícula auricu/aria), etc.

Brolles

L'efecte dels incendis en una gran part de l'àrea i una mala gestió posterior, han portat una extensa zona a convertir-se en una brolla constituïda per arbres o arbusts que no superen els dos metres d'alçada.

Es tracta d'un indret amb vegetació espessa on, conjuntament amb formacions arbustives de bardissa de les vores dels camins i llocs amb certa humitat dins les pinedes, són molt comuns els ocells anomenats tallarols: tallareta (Sylvia communis), tallarol de casquet (Sy/via atricapil/a) o el tallarol cap-negre (Sy/via melanocep­ hala). Tampoc no hi és rar el mosquiter groc petit (Phil/oscopus col/y­ bita), entre d'altres que hem citat en altres ambients com el pit-roig (Erithacus rubecu/a).

Quan als rèptils, destaca la serp blanca (Elaphe scalaris); els indi­ vidus joves són fàcils de distingir perquè tenen dues ratlles barrades al dors i poden arribar fins a un metre de llargada. Aquest rèptil, també el trobem en pinedes sense sotabosc, igual que la colobra bordalesa ( Coronella girondica).

Entre els mamífers destaca el conill (Orycto/gaus cunicu/us), que amagat per la brolla esclarissada troba un refugi adequat. D'altra

104

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL l EL SEU RODAL

LA FAUNA DEL RODAL

banda, cal destacar la presència de micromamífers com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), la mussaranya (Crocidura russula) -un insectívor incansable. Aquestes espècies, aquí abundants, resulten presents en més o menys quantitat a la resta de les àrees descri­ tes, com també el talpó (Clethrionomys g/areolus), més escàs. Des­ coneixem, tot i que és probable, la presència d'altres micromamí­ fers.

Pinedes, bosc mixt i alzinar Malauradament, els boscos per on passa l'itinerari, com que són propers a la ciutat i estan desemparats, reben nombroses pressions de l'home. Des de la recollida incorrecta de bolets -llaurant el bosc-, o l'abús en la recollida de flors, romaní..., fins a d'altres com deixar-hi els envasos que han utilitzat, o fer servir el bosc com abocador; també hi ha furtius, cada dia menys gràcies a la vigilàn­ cia; o per últim citarem els motoristes i els usuaris de la bicicleta de muntanya que deixen els camins i entren al bosc amb el vehicle. Tot plegat ha perjudicat la fauna d'aquests indrets, però si bé ha dismi­ nuït, no ha desaparegut.

Les característiques mallerengues (Parus sp Pn ressegueixen les copes dels arbres amb els bruels (Reguius ignicapi/lis), mentre que el raspinell (Certhia brachdactyla), busca aliment en el tronc. En els boscos caducifolis trobem la mallerenga blava (Parus caeruleus); en pinedes, la mallerenga petita (Parus ater), i l'emplomallada (Parus cristatus), i arreu la mallerenga carbonera (Parus major), a qui agra­ da especialment l'alzinar. Picant els troncs tampoc no hi falta el pi­ cot verd (Picus viridis), molt aficionat a menjar formigues. També abunda en els boscos el gaig ( Garrulus g/andarius).

El bosc serveix de refugi a moltes espècies com el tudó ( Columba palumbus), colom boscà de grans mides, que es distingeix bé per dues ratlles blanques a les ales; i un parent llunyà, la tórtora (Strep­ topelia turtur). En els llocs amb el sotabosc desenvolupat, hi trobem el gafarró (Serinus serinus), el pit-roig (Erithacus rubecula) i els talla­ rols (Sylvia sp).

Regulant tot aquest esclat de vida trobem els dos típics caçadors boscans: l'astor (Accipiter gentilis), i l'esparver (Accipiter nisus); mentre que de nit, especialitzat en la cacera de ratolins i mussaran-

XVI RONDA VALLESAN A

105

LA FAUNA DEL RODAL

SABADELL l EL SEU RODAL

yes, dominen el gamarús o la cabrota (Stríx a/uco).

Entre els mamífers dels ambients boscans destaca l'esquirol (Sci­ rius vu/garis). Hi ha, però, altres espècies com la tata cellarda (Eliomys quercinus), pacífic rosegador, o la geneta (Genetta genetta), hàbil caçador de bosc. També resta en els llocs tranquils el senglar (Sus scrofa), que cada dia esquiva més la topada fortuïta amb l'ho­ me.

Com que hi ha moltes pinedes amb poc sotabosc els rèptils hi són comuns; a part d'algunes de les espècies vistes en altres ambients, el més característic és la sargantana cuallarga (Psammodromus a/gí­ rus).

Entre els insectes cal destacar la presència de la processionària del pi ( Thaumetopoea pítyocampa), que es menja els brots tendres dels pins i els pot arribar a matar; a partir de la segona muda (cap a l'octubre) disposa d'uns pèls orticants per a l'home i que a més pot produir reaccions al·lèrgiques; cal, doncs, anar amb compte.

Però deixant aquest aspecte problemàtic, hi ha molts d'altres in­ vertebrats, dípters, hemípters, coleòpters, himenòpters... de gran và­ lua per a l'equilibri de l'ecosistema: regulant plagues, descomponent la matèria orgànica morta, actuant com a pol·linitzadors -ajuden a fecundar les flors, etc.

Tot plegat només ha estat una pinzellada de la gran riquesa fau­ nística de la zona; la resta queda per descobrir. Recorda que és mi­ llor no recollir espècies, ni maltractar-les, si no és del tot necessa­ ri.■

106

ELS RODALS DE SABADELL

La ciutat de Sabadell i la seva història

LA CIUTAT DE SABADELL. ..

•

HISTÒRIA DEL RODAL

Història del rodal Torrent de Colobrers - Togores - La Salut ESCOLA TALLER OE MEOI AMBIENT LA SALUT

El paisatge que trobem en aquesta part de l'itinerari de la Ronda Vallesana és el fruit del pas de diferents generacions de pobladors.

Cap als 3.500 aC

Boscos frondosos i l'abundor de fonts va fer que en aquells re­ mots temps l'home escollís per viure les terres del Vallès tal com ens mostren unes primeres restes, entre les quals hi ha una destral de pedra trobada prop de can Moragues.

Els íbers: del 500 aC fins al s. l dC

Procedents del centre d'Europa arriben uns pobles amb el nom de celtes, que coneixien els teixits i construïen urnes funeràries.

Aquests pobles es barrejaren amb pobles del sud de la península, per esdevenir un nou poble amb una cultura pròpia: els ibers.

Els ibers, que a les nostes terres s'anomenaven laietans, es van instal·lar a la serra de Sant Iscle, concretament on avui hi ha la Sa­ lut; van ser els inicis del que seria conegut com a Arraona.

A Arraona, hi han quedat força vestigis, sabem que s'hi teixia, ja que s'hi han trobat pesos de teler fets d'argila. També s'hi han loca­ litzat restes que permeten constatar l'ús del torn per a la confecció de gots hel·lènics. Els agradava de fer escultures de terra cuita. Tam­ bé a la zona apareixen les primeres monedes: asos ibèrics, una mo­ neda provii:ient de Lleida i una darrera originària de Zorita de los Ca­ nes (Guadalajara).

Els romans: S. 11 dC fins al S. V dC

Durant els anys 206 al 414 els romans van anar conquerint la Pe­ nínsula Ibèrica. Durant aquest procés el poblat d'Arraona, tal com in­ diquen les excavacions, va ser destruït i a sobre s'hi va edificar una

XVI RONDA VALLESANA

109

HISTÒRIA DEL RODAL

.,.

LA CIUTAT DE SA BADELL ...

mansió -lloc d'estada dels exèrcits de pas. Aquest fet és degut al pas per aquest indret de la via Hercúlia, més tard anomenada via Aurèlia, que anava de Roma a Cadis, passant pel Vallès.

Els soldats romans, que per mèrits obtenien terres, es van instal·lar a la serra de Sant Iscle, en grans latifundis. Es tractava de les anomenades villa on vivien el romà i els seus servents. Aquestes cases tenien teulats de doble vessant, una galeria frontal i finestres simètriques, i es creu que podien ser els indicis del que després se­ rien les masies del rodal de Sabadell.

La zona de la Salut sembla que va ser una zona pròspera. Actual­ ment, a la zona només hi queden uns quants vestigis consistents en les restes d'un absis a nivell del sòl, al jardí. En les excavacions s'hi van trobar espaiosos cellers, amb 68 dolia, recipients amb un con­ tingut global de 1.050 litres. Altres restes trobades eren obradors, tèxtils, quatre forns per coure ceràmica -un amb restes de la cerà­ mica sigillata-, i una àrea més residencial. Aquesta darrera com­ prèn vestigis de comisses, estucs, columnes i capitells, objectes de metall i estris de vidre. La troballa més important van ser unes ter­ mes, sota el presbiteri de Sant Iscle, amb un mosaic que representa Neptú.

Sembla força clar que can Vilar i Togores ja eren habitats en temps dels romans.

Sembla que fou en aquests temps que es va iniciar la construcció d'una torre de vigilància al turó d'Arraona.

Els gots: del segle V al segle VIII

Els visigots arriben del nord i desplalcen els romans. Sembla que van aprofitar les pedres que havien servit per fer les vil·les romanes per a fer-se les cases, les primeres masies. Al segle VII! arriben els àrabs i desplacen els visigots.

Els àrabs i el món feudal del segle IX al XIII

Els àrabs sembla que van aprofitar el turó d'Arraona per a cons­ truir-hi una nova fortificació, que més tard passaria a mans dels francs; l'any 961 figura per primer cop en un text. Així es convertiria en una plaça forta molt important: el castell d'Arraona.

110

ELS RODALS DE SABADELL

LA CIUTAT DE S ABADELL. ..

•

HISTÒRIA DEL RODAL

Mentre uns es barallaven, els monjos del monestir de Sant Llo­ renç del Munt, la Mola, estableixen multitud d'hortes, els primers molins i la sèquia Monar o Molinera del Ripoll i afluents.

El mot Tuguria es donava a les cabanes de resguard i habitació dels guardians· del bosc i a dependències de les vil·les; aquest po­ dria ser l'origen dels Togores. Els Togores, que apareixen escrits per primer cop l'any 1159, van ser una família noble que va dominar du­ rant segles gran part del rodal per on passa l'itinerari. En aquells temps, els Togores habitaven l'actual Torre del Canonge, anomenada llavors Togores Jussanes, mentre que l'actual Togores era anomenat Togores Sobiranes. Els vassalls dels Togores patien els anomenats mals usos: el pagès no podia marxar de la terra si no es redimia; el senyor tenia dret a una tercera part dels seus béns si es moria sen­ se testar, als béns de la dona adúltera, a una part si moria sense descendència i al mal ús consuetudinari: el dret a una quantitat per autoritzar la hipoteca en garantia dels drets dotals de la dona del pagès, la qual (si el senyor ho exigia) havia de quedar-se la primera nit d'esposa amb aquest, abans que amb el marit.

Dominaven el territori en aquella època els Òdena que residien. al castell de Arraona, que a par tir del 1163 va pertànyer a la família dels Montcada.

Cap a l'any 1192 també es menciona un segon castell, el de Baio­ na, situat entre els actuals masos de can Pagès i can Garriga i el riu Ripoll. Va ser en aquell temps quan es va iniciar el domini de la zona pels coneguts com els tres senyors, un d'ells, els Montcada, domi. naven sobre els Jorba, al final del segle XVIII substituïts pels Cardo­ na i els Sentmenat. El 1192 es van separar els que era el nucli del Sabadell actual i les masies dominades pel castell d'Arraona.

Del segle XIV al segle XV

En aquell temps, Togores Sobiranes fou l'estatge de monges (o donades). Aquest territori era en els dominis del monestir de Sant Llorenç del Munt.

Sobre aquestes èpoques hi ha diversos escrits que mencionen les baralles i les guerres de la família Togores, especialment la que va tenir amb els Requesens i els Rosseta de Sabadell. La guerra fina­ litzà el 1410 amb el darrer dels Togores. Els terrenys d'aquesta fa-

XVI RONDA VALLESANA

111

HISTÒRIA DEL RODAL

LA CIUTAT DE SABADELL. ..

mília comprenen altres masies i encara hi ha cinc fites o mugues ter­ mals de la Quadra de Togores amb la inscripció "Togores Jussanes, Franc Alou".

Aquest any, dins el grup dels tres senyors, els Jorba són substi­ tuïts pels de Pera, senyor del castell de Gallifa.

En uns escrits de l'any 1323 apareix per primer cop una menció a l'ermita de Sant Iscle, al costat de la Salut actual; més tard, el 1447, surt citada l'existència d'un vicari amb estança a l'ermita.

El 1366 Sabadell va ser comprada al seu senyor per la reina Elio­ nor de Sicília, compra en què van participar activament, recollint di­ ners, els ciutadans de Sabadell.

Del segle XVI al XVIII Togores Sobiranes va ser habitat, per temporades, pels abats del monestir de Sant Llorenç del Munt, Togores era anomenat llavors can Pagès Vell. Els habitants i hereus de can Pagès Vell emigraren cap al torrent de Colobrers, prop de can Garriga i edificaren una ma­ sia-taverna: can Pagès Nou..

Notícies del 1559 ens diuen que els Moragues es dedicaven, pa­ ral·lelament a la tasca agrícola, a fer de teixidors.

Durant aquests anys, la zona va estar afectada per la pesta, raó per la qual l'ermita de Sant Iscle va funcionar com a morberia, l'any 1560, llocs d'observació i quarantena dels atacs per la pesta.

L'any 1592 es va deshabitar el monestir de Sant Llorenç del Munt i els rèdits varen traspassar-se a un col·legi de Lleida, però en Fran­ cesc Pagès no volgué reconèixer el dominí de l'antic monestir, del qual els seus antecessors havien rebut terres en alou.

En aquella època hi ha notícies que can Moragues era una exten­ síssima propietat que comprenia el mas Baiona (can Garriga actual), mas Boadella, ca n'Oriac (Sant Julià d'Altura) i el mateix can Mora­ gues.

A l'inici del segle XVIII Togores Jussanes es va vendre i fou com­ prada per Francesc Barata i Montanyà, canonge de la seu barceloni­ na, d'aquí ve el nom actual: Torre del Canonge.

El canonge Francesc Barata edificà a l'altra banda del camí de la Torre del Canonge una capella dedicada al sant Crist i a la verge dels Dolors.

112

ELS RODALS DE SABADELL

HISTÒRIA DEL RODAL

LA CIUTAT DE SABADELL ...

El 1682 van trobar al torrent de Canyameres, prop de la font, una imatge de la Verge, la qual fou col·locada a l'altar de l'ermita de Sant Iscle. Com que se li van atribuir guaricions miraculoses, el po­ ble li donà el nom de Verge de la Salut, nom que portava des d'ales­ hores el paratge que envoltava l'ermita i la font on fou trobada.

El 31 de maig de 1697 s'acordà celebrar cada any, el segon diu­ menge de maig, la festa de l'Aplec.

Segle XIX L'Ajuntament de Sabadell té moltes disputes per aconseguir aigua per a una població creixent, les fonts i les mines del rodal són totes privades, es reparen mines i conductes i es busquen noves fonts a causa dels anys de moltes sequeres.

El 4 de març de 1843 es constitueix la Societat de propietaris de la mina d'aigües, que serà l'encarregada de subministrar aigua a la població.

L'aigua sobrant de les fonts era dels propietaris, però després de moltes sequeres, s'acordà que només dues plomes d'aigua siguin per als propietaris i la resta per a la companyia.. Aquest és el cas de Pere Turull.

El 1854 la Torre del Canonge és modificada i perd els trets genè­ rics de les masies catalanes.

L'antiga residència dels Baiona, passa a mans de can Moragues, després a mans de ca n'Oriac, i en el segle XIX els Oriac l'arrenden a Ramon Garriga Vidal, moliner de Jonqueres, del qual pren el nom actual.

L'organització feudal dels territoris queda trencada, els pagesos lliures dels seus feus i arruïnats els nobles.

Jacint Moragues vengué can Moragues a Isidor Pons Roure.

L'any 1876, de mans de l'arquitecte Carles Gauson, es crea el nou edifici de l'església de la Salut.

Entre altres es van utilitzar materials procedents de les darreres for tificacions de la vila de Sabadell que van derruir-se el tercer tri­ mestre del dit any. Durant la construcció, la nit del 27 al 28 de gener de 1879 es va enfonsar l'església, però es va aixecar de nou.

La devoció envers la verge de la Salut va augmentar especialment durant l'epidèmia de còlera esdevinguda l'any 1854.

XVI RONDA VALLESANA

113

LA CIUTAT DE SABADELL ...

HISTÒRIA DEL RODAL

Segle XX Al final del segle XIX principi del XX, es va suprimir el meandre per­ forant la Foradada.

Els molins des del segle XVIII han sofert una transformació de fari­ ners a paperers fins a bataners tèxtils.

Hi havia un projecte de construir mines de captació d'aigua al llarg del torrent de Colobrers en el tram de les fonts de la Tosca i de can Moragues, perquè por tessin aigües més avall del molí de l'Oriac, però finalment el projecte es va abandonar.

Les terres de Togores, el 1904 són incorporades a Sabadell, al terme parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres.

L'any 1905, en la primera festa de l'arbre, es van plantar els pi­ netons de la banda de llevant de l'ermita de la Salut. Algunes de les alzines de la zona sud van ser repoblades per membres de la UES (Unió Excursionista de Sabadell).

L'any 1979 es va fer una tala de diversos plàtans del Torrent, molts van rebrotar.

L'any 1981 es va produir un abocament de fuel que va malmetre considerablement el torrent de Colobrers.

L'any 1985 es va cremar part del bosc proper a can Moragues.

El període comprès entre els anys 1992 i 1993, un grup de treball de l'Escola Taller de Medi Ambient va realitzar una important neteja i adequació del torrent de Colobrers perquè ser vís d'itinerari per a fer­ hi activitats educatives mediambientals.

L'octubre de 1994, unes torrencials pluges de tardor van destruir la major par t de les infrastructures creades per l'Escola Taller de Medi Ambient. ■

114

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL AVUI

LA CIUTAT DE SABADELL...

Sabadell avui: aspectes del medi físic i humà RAFEL ROSAURA l PACAREU

Geògraf

L'Eix Macià Sabadell, ca-capital junt amb la ciutat de Terrassa, de la comarca del Vallès Occidental, comprèn una superfície de 37,60 km2 que limi­ ta amb Castellar del Vallès al N, Terrassa a l'O, Sant Quirze del Vallès al SO, i també amb Sentmenat, Polinyà del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda pel cantó E. El municipi de Sabadell és situat a la fossa tectònica del Vallès, per darrera de la Serralada Litoral i al SE del massís de Sant Llorenç del Munt. Aquesta fossa fou formada a l'Era Terciaria durant el perío­ de anomenat Miocè, amb dipòsits d'origen continental, provinents de l'antic massís catalana-balear. Per damunt d'aquest material, hi trobem elements quaternaris de sistemes al·luvials, dipòsits de te­ rrasses, glacis, etc. Un conjunt amb força diversitat de materials i textures.

XVI RONDA VALLESANA

115

SABADELL

LA CIUTAT DE SABA DEL L ...

AVUI

Les cotes més elevades del terme es situen al nord-oest (zones de Castellarnau, Can Rull, Serra d'en Cameró} i les més baixes a l'altra banda del riu Ripoll (zones de Torre-romeu i el Poble Nou de la Salut}.

Precisament és el riu Ripoll el principal eix hidrogràfic que tenim al nostre terme, al qual hi desguassen altres torrents que circulen pel terme com els de Riu Tor t, can Quer, Ribatallada i Riu Sec. El municipi de Sabadell gaudeix, com a la major part de la nostra comarca, d'un clima netament mediterrani, de tipus litoral, que es ca­ racteritza per la seva situació entre les serralades Litoral i Pre-litoral, i l'alçada del municipi (uns 180 m de mitjana} que fa que sigui suavit­ zat per la proximitat del mar, a més de tenir un caràcter marítim.

La pluja se sol produir, com tot clima mediterrani, a la tardor i pri­ mavera, fonamentalment amb precipitacions tardorals que són de pocs dies però amb força intensitat i el conseqüent risc d'inunda­ cions.

Així mateix es dóna una elevada humitat atmosfèrica a les parts baixes, moltes boires a la tardor i hivern i inversions tèrmiques a la zona del riu Ripoll.

Respecte a les comunicacions que conecten Sabadell amb la res­ ta de poblacions veïnes cal fer esment de l'a.utopista A-18 de Barce­ lona a Terrassa i la molt propera A-7, al SE de la ciutat, tocant Ba­ dia del Vallès. Com a carreteres locals i comarcals tenim la C-1413 que va a Sentmenat, i la C-155 que es dirigeix a Parets del Vallès, la B-124 que va a Castellar del Vallès, la BV-1248 a Matadepera, la N-150 que procedent de Cerdanyola i Barberà es dirigeix a Terrassa, i la C-1413 que va a Sant Quirze i Rubí.

Existeixen. dues línies de tren: la línia de la RENFE de Barcelona a Manresa, i la dels FF.CC. que enllacen Barcelona a través de Sant Cugat del Vallès.

La població

L'evolució de la població a Sabadell no es pot deslligar de l'evolu­ ció de les activitats econòmiques, principalment de la indústria, ja que és un clar reflex d'aquesta i es fa difícil estudiar una sense tenir en compte l'altra.

A grans trets, l'evolució del nombre d'habitants a la nostra ciutat ha anat sempre lligat a la situació econòmica del moment. Així, per

:1:16

ELS RODALS DE SABADELL

LA CIUTAT DE SABADELL ...

SABADELL AVUI

exemple, el primer creixement intens de la ciutat es dóna poc des­ prés de la Primera Guerra Mundial, en què s'arriba als 37.529 habi­ tants, l'any 1920, si tenim en compte els 23.294 que hi havia al 1900.

Amb la Guerra Civil s'originà un lleuger descens en passar dels 50.037 al 1935, als 47.831 habitants l'any 1940; però és el perío­ de 1950-1970 el que ofereix un creixement força espectacular ja que dels 59.583 habitants que tenia al 1950, es passa als 159.408 al 1970, com a conseqüència del considerable creixement industrial de la ciutat i l'arribada d'un impor tant contingent de població immi­ grada.

L'any 1976, per causa de la crisi, feu que per primer cop l'emigra­ ció fos superior a la immigració, tònica que s'ha anat mantenint fins l'actualitat, si bé ara s'ha arribat a un cert grau d'estabilitat, tot i que les dades del Padró d'habitants de 1994 reflecteixen un saldo migratori negatiu de -978 persones. Segurament bona part d'ells es deu a un trasllat als municipis veïns.

Evolució de la població a Sabadell (Segle XX) Anys

1900 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1991 1994

Habitants

23.394 37.529 45.607 47.831 59.494 105.152 159.152 184.943 186.115 189.404 188.670

Font: Padró Municipal d'Habitants. Ajuntament de Sabadell

En estudiar l'origen de la població a Sabadell, cal tenir en compte la importància de la població procedent de fora a partir de 1950. Cal esmentar el fet que en les edats més joves, la majoria dels habi-

XVI RONDA VALLESANA

1.17

SABADELL AVUI

LA CIUTAT DE SABADELL. ..

tants és autòctona, però molts són fills d'aquesta població immigra­ da, la qual cosa pot oferir una imatge deformada de la importància de la població forània.

Població segons lloc de naixement (1994) Lloc naixement

Sabadell Catalunya Andalusia Aragó Astúries Illes Balears Illes Canàries Cantàbria Castella-La Manxa Castella-Lleó País Valencià Extremadura Galícia Madrid Múrcia Navarra País Basc La Rioja Estranger

Habitants

95.177

26.929 36.345

3.349 293 179

108 202 3.518 4.055

2.018 5.119

1.415

768

5.611

260 294 146

2.884

Font: Padró Municipal d'Habitants. Ajuntament de Sabadell.

En observar l'anterior taula es corrobora el que s'ha exposat ante­ riorment, en el sentit que poc més del 50% de la població és nascu­ da a Sabadell. És important el contingent de població procedent d'Andalusia i també el d'origen extremeny i murcià (fruit de les pri­ meres onades migratòries).

Pel que fa a la població activa de Sabadell es pot dir que aquesta ha tendit a un cer t canvi industrial. De tots és conegut la tradicional

118

ELS RODALS DE SABADELL

SABADELL AVUI

LA CIUTAT DE S ABADELL ...

activitat industrial a la ciutat que ocupava a un percentatge força ele­ vat de població, però a par tir de la crisi, moltes fàbriques tancaren. És a partir de llavors que es produeix un cert trasvàs cap a altres sectors, sobretot en el de ser veis.

Població activa per sectors d'activitat a Sabadell (Cens 1991) Agricultura 217 Ocupats Desoc.amb prof. anterior 64

Indústria 30.741

Construcció 5.543

Serveis 32.262

7.368

4.111

12.759

Font: Ajuntament de Sabadell

Activitats econòmiques L'economia de Sabadell s'ha vist transformada al llarg dels dar­ rers anys impulsada per la crisi tèxtil i el creixement del sector ter­ ciari, tendint cap a una diversificació d'aquesta. La indústria tèxtil ha estat sens dubte l'activitat més important de les darreres dècades, especialment els anys 50 i 60, tot i que encara continua tenint el percentatge més elevat de població activa (20%).

Altres sectors d'activitat important són el metal·lúrgic, l'estampa­ ció i construcció de matrius, construcció de màquines, aparells elèc­ trics, etc., es configuren com els subsectors de més pes.

També n'hi ha d'altres com l'alimentació, la fusta, el químic, el pa­ per, etc. El que de fet caracteritza la nova situació és el procés de terciarització que es viu a la ciutat.

El comerç sabadellenc és majoritàriament de caràcter familiar i en aquests últims temps es tendeix a potenciar l'Eix Macià com un sec­ tor eminentment terciari amb la instal·lació de El Corte lnglés i dos centres comercials: Paddock Boulevard i Del Llac Center.

El sector financer ha consolidat i augmentat la seva importància.

Es composa de 72 oficines bancàries i 73 de caixes d'estalvis (any 1990), de les que cal esmentar les dues entitats financeres locals: el Banc Sabadell i la Caixa d'Estalvis de Sabadell.

XVI RONDA VALLESANA

119

SABADELL AVUI

•

LA CIUTAT DE SA B A DELL ...

El sector agrari, que tradicionalment ha perdut importància davant la industrialització, ha quedat relegat a un caràcter periurbà, és a dir, que encara es continua mantenint pels rodals de la ciutat, si be, la seva superñcie ha anat disminuint en les darreres dècades. Les da­ des del Cens Agrari 89 ens mostren l'existència de 558 ha que en­ cara es conreen. Els conreus que ocupen les superñcies més impor­ tants són els cereals de secà (blat i civada) seguit pels farratges i els cultius d'horta que, tradicionalment, ha estat un dels tipus d'agri­ cultura intensa més practicat a Sabadell, aprofitant el riu Ripoll o al­ tres rieres.

La ciutat El nucli urbà actual de Sabadell ocupa més de la meitat de la su­ perñcie del terme municipal. La nostra ciutat és configurada paral·le­ lament al riu Ripoll, seguint un eix gairebé nord-sud, eixamplant-se cap al nord-oest formant una figura semblant a la Y. Com a conseqüència de la immigració i increment industrial sofert a partir dels anys 50, comença una greu confusió urbanística produï­ da per la manca de previsió de les necessitats urbanes que implica­ ven aquests fets. Es produeix un creixement extensiu i de baixa den­ sitat amb l'aparició de suburbis, gairebé construïts pels mateixos re­ sidents obrers, normalment en masos pròxims a Sabadell i que han conservat el nom: Ca n'Oriac, la Plana del Pintor, Can Puiggener, Can Rull, Torre-romeu, Campoamor, etc.

La ciutat es divideix, actualment, en sis districtes, divisió que no correspon a l'agrupament natural per barris, amb un total de 19.

El planejament de Sabadell sempre ha anat a remolc del seu crei­ xement. Una de les coses que s'ha fet darrerament ha estat l'actua­ ció sobre aquests suburbis amb la realització d'obres d'infrastructu­ ra, urbanització i consolidació de serveis bàsics.

També s'ha produït l'esclat de la construcció d'aquests darrers anys, amb l'edificació de nous habitatges, especialment unifamiliars, i fins i ·tot, la creació de noves barriades, Torreguitart, procés que sembla haver-se frenat últimament.

La vida ciutadana i les activitats culturals, de lleure i de serveis es desenvolupen pràcticament en el sector del centre. Tanmateix, els barris tenen una vida associativa rellevant, sobretot els situats al N i

120

ELS RODALS DE SABADELL

LA CIUTAT D E SABADELL ...

SABADELL AVUI

Vista aèria

XVI RONDA VALLESANA

121

SABADELL AVUI

•

LA CIUTAT DE SABADELL...

S, on hi han desenvolupat centres d'animació i comerç.

Seria inacabable anomenar totes les entitats i associacions ubica­ des a Sabadell, però n'hi ha algunes amb un pes específic i de certa antiguitat. Per exemple, dins de les culturals tenim: la Fundació Bosch i Cardellach, la Jove Cambra, la Fundació d'Amics de les Arts i les Lletres, l'Acadèmia de Belles Arts, Òmnium Cultural, Agrupació Astronòmica de Sabadell, etc. Dins de les esportives, es podria citar al Centre d'Esports de Sabadell, el Club Natació, el Club de Tennis, la Unió Excursionista de Sabadell, etc.

Sabadell compta amb diversos mitjans de comunicació: una emis­ sora de ràdio; dos diaris d'àmbit local: el Diari de Sabadell i el 9 Nou; dues emissores de televisió local: Televisió de Sabadell i Canal 4; i altres revistes i butlletins editats en el si de les diferents enti­ tats.

El nostre entorn El nostre entorn, vull dir l'espai que envolta la ciutat, ha estat ob­ jecte d'uns anys ençà de diverses campanyes i protocols per afavorir la seva preser vació.

El primer "Protocol sobre l'espai agrícola i natural del terme de Sa­ badell" fou signat per l'Ajuntament i la Unió de Pagesos el 24 de març de 1987. Aquest es renovà el 28 de novembre de 1990 i va ser firmat, a més, per la UES i l'ADENC, al qual s'hi afegí, l'any 1993, la Comissió Ecològica de la Federació d'Associacions de Veïns.

A part, durant l'any 1989, es va endegar la campanya "Protegim els nostres camps i boscos" per l'ADENC, la Unió de Pagesos i la UES, fent un manifest en suport de l'espai agrícola i natural del ro­ dal de Sabadell, que va rebre l'adhesió de més de 6.000 ciutadans i de 100 entitats.

Pel nostre entorn resten ermites i masies, que no entraré en de­ tall, per tractar-se en altres capítols d'aquest llibre. La més em­ blemàtica és el Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situada dalt de la serra de Sant Iscle, sobre les restes de l'Antiga Arraona. Es te­ nien notícies d'ella ja al segle XIV. A la carretera de Castellar, a uns 2 km de la ciutat, hi ha l'antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, documentada ja el 923 i en

122

ELS RODALS DE SABADELL

LA CIUTAT DE SABADELL ...

SABADELL AVUI

El Parc Catalunya

el km 4 de la carretera que va a Matadepera, ben visible des d'aquesta, l'ermita de Sant Julia d'Altura. L'església actual és el re­ sultat d'una important reforma del segle XVII, aprofitant part dels materials gòtics d'una església anterior.

Sant Pau de Riusec, al SO del camp d'aviació, que fins fa pocs anys s'utilitzava com a magatzem de farratges i eines del camp.

Prop del Santuari de la Salut hi ha la capella de Sant Nicolau, do­ cumentada des del 1024. Resta part de l'edifici primitiu: l'absis, de planta rectangular i cobert amb volta de canó transversal. A l'entorn hi ha una extensa necròpoli alt-medieval.

Com a masies més destacables que encara es mantenen en peu podríem citar: el casal de Togores, can Feu, can Deu, ca n'Ustrell, can Vilar, can Rull, ca n'Argelaguet, can Lletget, ca n'Alzina, can Pa­ gès, can Manent...

■

XVI RONDA VALLESANA

123

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

W

LA CIUTAT DE SABADELL. ..

La creació d'una ciutat: Sabadell, 1877-1994 JORDI CALVET l PUIG

Historiador

Finals del segle XIXè: creixença i transformació de Sabadell.

"

Antiga estació de ferrocarril

Quan el 18 d'abril de 1877 la "Gaceta de Madrid" va publicar el reial decret d'Alfons XII concedint el títol de ciutat a Sabadell, la po­ blació tenia 18.117 habitants, la seva economia es basava en la in­ dústria tèxtil llanera i, políticament, com arreu de l'estat, el caciquis­ me dominava la ciutat després dels sis anys del sexenni revoluciona­ ri (1868-1874).

Amb el títol de ciutat, Sabadell va anar aconseguint: partit judicial propi, registre de la propietat, districte electoral i ar xiprestat, ja que fins llavors depenia en molts d'aquests aspectes de Terrassa.

La ciutat havia anat creixent al ritme de la seva indústria i, en arri­ bar a la dècada dels setanta, ja s'havia especialitzat en la llaneria.

124

ELS RODALS DE SABADELL

LA CIUTAT DE SABADELL. ..

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

Però serà en aquests anys de la Restauració i, sobretot, de la febre de l'or (1875-1882), quan es consolidarà el domini de la burgesia llanera a la ciutat i es crearan moltes de les seves institucions: Banc de Sabadell (1881), Acadèmia Catòlica (1871), Acadèmia de Belles Arts (1880), ... Altres institucions provenien dels anys de meitat de segle -Cercle Sabadellès (1856), Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i Institut Industrial (1863) entre altres-, així com també l'arribada dels ferrocarrils des de Barcelona (1855).

Sabadell havia passat de 7.249 habitants l'any 1841 a 14.420 el 1862, i esdevingué la novena ciutat de Catalunya pel nombre d'habi­ tants. Aquest increment de població transformà urbanísticament la ciutat, i tot i que van existir els plans d'eixample de Josep Oriol Ber­ nadet (1850 i 1858), fou el pla elaborat per Francesc Daniel Molina (1864) el que intentarà adequar el model de ciutat a l'evolució re­ cent, en imaginar dues amples vies que creuaven tota la ciutat. Tan­ mateix no va aconseguir-ho perquè aquest pla no va ésser aprovat mai definitivament. Recordem que el nucli central de Sabadell era el d'una ciutat medieval, de carrers estrets, creats a l'entorn d'una plaça i dels camins que a ella portaven. La seva reforma seria costo­ sa i havia de fer-se necessàriament amb bisturí!

El Pla Pascual (1886) amplià els límits de la ciutat en forma de quadrícula en uns anys d'intensificació tant de l'edificació d'habitat­ ges com de vapors industrials. És evident que si la ciutat creixia era perquè la seva indústria prosperava. Realment fou a partir de la meitat de segle XIXè. quan el sector tèxtil va experimentar una forta industrialització: nasqueren els grans vapors llaners mentre el sector cotoner gairebé desaparei­ xia de la ciutat. Als noms dels industrials fins ara existents -Pere Turull, Antoni Casanovas, Josep Duran i Sors, Josep Corominas, Joan Sallarès i Marra, etc.- se n'incorporaren ara d'altres -Jaume Molins, Mateu Brujas, Josep· Vila, etc.-. Els perdedors en tot aquest procés d'especialització foren els treballadors del tissatge manual i de la indústria artesanal, que existien tant a Sabadell com arreu de Catalunya: d'ací la immigració -afavorida per les guerres carlines­ que va rebre la ciutat i que ha estat, des del seu naixement, una de les constants de la nostra història.

A partir del darrer quart de segle s'introduí a la indústria llanera el sector de regenerats així com el de la llana pentinada o estam, que

XVI RONDA VALLESANA

125

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

LA CIUTAT DE SAB A DE L L ...

permetia l'elaboració de teixits fins i de qualitat. No oblidem l'efecte arrossegador que la indústria tèxtil va suposar per altres sectors (es­ pecialment la metal·lúrgia) ni l'existència d'un intens pes rural de la vila, especialment en el cultiu de la vinya.

Els industrials sabadellencs defensaven els seus interessos des de l'Institut Industrial creat en el si del Gremi de Fabricants de Saba­ dell. El proteccionisme era la seva doctrina econòmica davant de la competència estrangera i dels interessos lliurecanvistes d'altres sec­ tors de l'estat espanyol. En aquesta lluita destacà Joan Sallarès i Pla (1845-1901), diputat a corts i president del Gremi de Fabricants de Sabadell i del Fomento del Trabajo Nacional, l'entitat patronal ca­ talana més important durant aquells anys.

Políticament, el joc de la Restauració es movia entre els conserva­ dors -representats per Pau Turull- i els liberals -per Joaquim Pla­ nas-. En quedaven excloses les oposicions republicana, la federa­ lista i l'obrera. El caciquisme, amb la imposició dels candidats esco­ llits prèviament, era la norma de les eleccions que se celebraven, amb les conseqüents disputes amb Terrassa quan els candidats eren anomenats des d'allí, com s'esdevenia abans de tenir Sabadell districte electoral propi (1886).

Tanmateix, la ciutat, a més de ser un important centre republicà, esdevingué un important focus catalanista. El Centre Català (1887) por tat per homes com Joaquim Folguera i Duran -creador de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1914 i president de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana- fou un dels més actius de Catalunya. En aquest ambient associacionista nasqueren el Centre d'Esports Sabadell (1903), el Centre Excursionista del Vallès (1908) i l'Orfeó de Sabadell (1905).

Sabadell era una ciutat obrera. Les condicions de treball eren molt dures i les taxes d'analfabetisme masculí i femení eren molt altes: l'any 1860, del 58 i el 90% respectivament. Amb el pas dels anys i les llibertats que poc a poc donà el règim de la Restauració, l'activi­ tat i l'organització obrera creixia. L'any 1877 es va crear l'Obrera Sa­ badellenca -origen del sindicat obrer local fins al 1939-; es creà també la Cooperativa Sabadell (1888) per proporcionar aliments als obrers i elevar el seu nivell cultural. La vaga de les set setmanes (1883), a causa de la durada de la jornada de treball, tingué incidèn­ cia a tot Catalunya. Seguiren anys d'atemptats a industrials i de re-

126

ELS RODALS DE SABADELL

L A CIUTAT DE SABADELL ...

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

pressió policial. L'any 1890 se celebrà el primer 1er. de Maig i l'any 1899 hi hagué una important vaga a les cases Harmel y Seydoux. El moviment obrer, agrupat sindicalment a la Federació Obrera de Saba­ dell, es decantava per les idees anarquistes, cooperativistes i anti­ clericals, tot seguint les tendències del moviment obrer català.

A Sabadell, el neoclassicisme constructiu tingué molta influència en edificacions com el Teatre Principal, la primera Escola Pia -ac­ tual edifici de l'ajuntament- o en cases particulars. El modernisme a Sabadell no tingué tanta influència com a Terrassa ja que força construccions industrials i d'habitatges benestants ja eren fetes quan s'imposà.

En l'aspecte plàstic existí una gran riquesa. Destacaren artistes com el pintor decorador de parets Josep Espinalt (mort al 1891), el terrisser Marià Burgués (1851-1932) i, sobretot, el pintor Joan Vila Cinca (1856-1938). També destacà el fotògraf expressionista Joan Vilatobà Fígols (1878-1954) i l'intel·lectual Manuel Ribot i Serra (1859-1925), periodista de la Revista de Sabadell, arxiver municipal i primer historiador romàntic de la ciutat.

La primera meitat del segle XXè: de l'esperança al fracàs.

El lent pas de la història durant el darrer quart del segle XIXè, s'accelerà en iniciar-se el segle XX: l'esberlament del règim de par­ tits de la Restauració; la 1a. Guerra Mundial (1914-1918) amb la conseqüent demanda de productes industrials; el primer autogovern: la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925); el terrorisme i el ma­ lestar social i polític; la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i la 2a. República (1931-1936), donen un crescendo que culminarà de forma tràgica en la Guerra Civil (1936-1939).

L'any 1900 Sabadell tenia 23.294 habitants mentre que el 1935 ja en tenia 47.939. Dos moments foren els més intensos en aquest creixement per la forta immigració: els anys de la 1a. Guerra Mun­ dial (1914-1918) i els anys de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

La ciutat es transformava: l'any 1904 Sabadell incorporà el nucli urbà de la Creu Alta, d'acord amb Terrassa a qui fins llavors perta­ nyia. Foren, els anys assenyalats, els de més intensa construcció d'habitatge, la majoria dels quals eren en règim de propietat pels

XVI RONDA VALLESANA

127

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

•

LA CIUTAT DE SABA DELL. ..

mateixos obrers. El Pla Renom (1928) coincidí amb la renovació del centre urbà i l'arribada dels ferrocarrils catalans.

Els canvis polítics anaven afectant profundament el panorama a la ciutat: l'aparició de la Lliga Regionalista representà la institucionalit­ •zació política del catalanisme a més de ser un element de discrepàn­ cia amb Terrassa on encara predominaven els antics par tits dinàs­ tics. Però les capes mitjanes seguien també en ocasions als fede­ rals, com ara amb el moviment de la Solidaritat Catalana (1907), un moviment format per donar resposta als atacs anticatalans del go­ vern. Nogensmenys, aquest darrer moviment fou contestat ben aviat pels sectors obreristes amb el moviment de Solidaritat Obrera.

Després de la Setmana Tràgica (1909) -una revolta espontània per la repulsa a la política colonial i contra la mobilització de reser­ vistes catalans durant la qual foren cremats l'església de Sant Fèlix i els jutjats-, esclatà la vaga a la fàbrica Seydoux (1910) pel paga­ ment a preu fet de l'empresa i que els treballadors volien a jornal. Hi hagué locaut patronal, boicot dels sindicats i s'arribà a la vaga gene­ ral, essent finalment vençuts els treballadors.

La 1a. Guerra Mundial féu sortir a la indústria tèxtil de la seva apatia en originar una enorme demanda en els països en guerra i en El mite de la República És palès que el règim republicà era vist per les classes humils com una palanca per a sortir d'una situació d'opressió social. Una concepció no gens allunyada del que les classes altes en deien, despectivament, "la repartidora". Marià Burguès ens explica la definició de república en paraules d'un obrer, durant el Sexenni Revolucionari: "Ciutadans: ¿Sabeu què vol dir República? Vol dir pa blanc, la ració de carn corresponent, vol dir a fora consums, a fora quintes i treball ben pagat, que el treballador no tingui d'anar a captar en arribar a vell i, sobretot, a fora capellans! ".

Tot i el fracàs de la 1a. República (1874) el mite va prevaler i l'any 1909, quan s'esdevingué la Setmana Tràgica, fou proclamada la repúbli­ ca a la ciutat. De nou, l'abril de 1931, fou proclamat el nou règim.

Aquesta concepció de la república durà ben bé fins a la Guerra Civil.

L 'expressió d'aquest sentiment el podíem trobar en el Círcol Republicà Federal de Sabadell del carrer Jardí, l'edifici del qual era conegut com la Catedral Republicana del Vallès o al Centre Republicà Social de la Creu Alta.

128

ELS RODALS DE SABADELL

LA CIUTAT DE SABA DELL. ..

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

els mercats internacionals ara desabastits. Aquesta demanda s'a­ companyà d'una intensificació de la producció, d'una difusió de l'electrificació en el sector i d'una venda especulativa.

La puja considerable de preu dels queviures havia fet minvar la ca­ pacitat adquisitiva dels obrers. La vaga general convocada pels sindi­ cats CNT i UGT (1917) a restat espanyol, prengué un caire revolucio­ nari a Sabadell, on l'exèrcit reduí els sindicalistes a canonades.

Amb la fi de la 1a. Guerra Mundial coincidí l'exasperació dels tre­ balladors i l'anunci de la depressió econòmica. Vingueren anys de crisi econòmica i social -l'època del pistolerisme, dels sindicats lliures-. La situació social s'agreujà i el terrorisme es mostrà amb tota la seva cruesa: caigueren abatuts per les bales, entre altres, el diputat per Sabadell i advocat obrerista Francesc Layret i el propieta­ ri de Ca la Daniela, Theodor Jenny.

Quan el general Primo de Rivera donà el cop d'estat a Barcelona l'any 1923 amb el consens d'Alfons XIII, molts sectors socials l'aplaudiren: semblava que anés a posar ordre en el caos i en el ma­ lestar social i polític existent. Destituí alcaldes i consistoris, i substi­ tuí als primers per delegats governatius i als segons per persones fi­ dels; imposà un partit únic anomenat Unión Patriótica i prohibí les activitats dels altres partits i sindicats; reprimí el catalanisme i clau-

Els Turull La família Turull tingué un pes important en la in dustrialització i forma­ ció del Sabadell actual: En Pau Turull i Font era paraire que a finals de segle XVIII inicià la xar­ xa peninsular de compra de llanes.

En Pere Turull i Sallent era fabricant, banquer, comerciant de llanes, proveïdor de capital i inversor. Fou alcalde de Sabadell i diputat a Corts l'any 1858. Quan Isabel li visità Sabadell l'any 1860, s'hostatjà a casa seva.

En Pau Turull i Comadran continuà l'activitat paterna dedicant-se més a la part comercial. D'idees republicanes durant el sexen ni, esdevingué després el cacic conservador del districte elegit quatre cops diputat a partir de 1876.

El seu germà Enric Turull i Comadran portà els negocis quan morí Pau l'any 1892. Era advocat i fou diputat conservador a Corts per Sabadell l'any 1914.

XVI RONDA VALLESANA

129

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

•

LA CIUTAT DE SABADELL...

surà força entitats, inclosa l'Acadèmia Catòlica en un primer mo­ ment.

En l'àmbit ar tístic destaquen a la ciutat moltes personalitats: Feliu Elías Bracons (1877-1948), artista, crític i caricaturista; Joaquim Folguera i Poal (1893-1919), quina obra poètica es realitzà en el marc de la Mancomunitat de Catalunya. Trobem també pintors com en Joan Vila Puig (1890-1963), Rafael Durancamps (1891-1979) i Antoni Vila Arr ufat (1894-1989). En els estudis geogràfics destacarà Pau Vila (1881-1980), autor de la divisió comarcal catalana del 1932, i e n l' à m b i t p r e hi stòr ic, en Vicenç Ren o m i Cost a (1881-1960) que excavà molts jaciments del terme que donaren peu al naixement del Museu d'Història de Sabadell l'any 1931.

L'associacionisme era ric en molts i diferents aspectes: excursionis­ tes -Joan Montllor i Pujal (1874-1960) en fou l'ànima-; esperantis­ tes -s'organitzà a Sabadell el l Congrés d'Esperantistes Catalans a començaments de segle- o literari -on destaca el grup del Diari de Sabadell format per Francesc Trabal (1899-1957), Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat, 1904-1971) i Pere Quart (pseudònim de Joan Oliver, 1899-1986), a més d'en Miquel Carreras (1905-1938), arxiver i historiador, mort a la Guerra Civil. La premsa, llevat dels anys de prohibició, reflectia tot aquest ambient i les edicions de "La Biblio­ teca Sabadellenca" o de "La Mirada" en són moments culminants.

Clericalisme i anticlericalisme Els historiadors sabadellencs han atribuït als seus conciutadans dues qualitats: l'anhel de llibertat i la tolerància. La primera provindria de la llarga lluita dels sabadellencs per desfer-se del Jou senyorial a l'època feudal. La segona provindria de la comparança amb altres ciutats, on les lluites socials prenien un caire molt més extremista. Tanmateix, aquesta tolerància no significava la no existència de posicions i actituds radical­ ment enfrontades.

Aquest fou el cas de les actituds clericalistes i anticlerica/istes. Fèlix Sardà i Salvany (fundador de l'Acadèmia Catòlica i autor de "El liberalis­ mo es pecada", 1884) o la crema d'esglésies són els extrems: enmig hi trobem els debats entre escola pública i escola confessional, /'existència d'entitats per a la defensa del laïcisme en els moments cabdals de la vida d'una persona, l'existència de centres escolars alternatius o la rela­ ció entre església i poder municipal.

130

ELS RODALS DE SABADELL

LA CIUTAT DE SABADELL...

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

En iniciar-se la 2a. República, l'activitat principal del municipi fou en l'àmbit educatiu i cultural, a més dels aspectes sanitaris i d'as­ sistència social. Destaca l'obra escolar endegada durant el primer bienni, quan la coalició d'esquerres dominava l'ajuntament. Fou lla­ vors quan es publicà i es repartí a tots els escolars de la ciutat el lli­ bre "Elements d'Història de Sabadell" de Miquel Carreras, un llibre encara avui fonamental.

Però la qüestió social va anar enverinant-se: conflictes a la indús­ tria llanera per les hores de treball, radicalització del plet agrari català -a la Creu Alta els rabassaires eren par ticularment actius-, ... l a les eleccions de 1933 encara que les esquerres venceren per un pe­ tit marge a la Lliga a la ciutat de Sabadell, a nivell d'estat comença­ ren a governar les dretes. La Federació Local de Sindicats -que se separà de la C.N.T. l'any 1933 per la seva tàctica revolucionària aven­ turista- agrupava el 70% dels obrers sabadellencs amb força disci­ plina, ètica i coherència. Els fets del 6 d'Octubre, a diferència d'al­ tres indrets, no foren especialment violents i les eleccions de febrer donaren majoria al Front Popular.

Quan el 18 de juliol esclatà la revolta militar i la conseqüent revo­ lució es constituí el Comitè Local de Defensa, format per les organitSabadell i Terrassa Sabadell i Terrassa han tingut en la història contemporània, una evolu­ ció força semblant en tots els sentits: demogràfic, econòmic, polític, so­ cial o cultural, fins al punt que alguns historiadors parlen de "regió indus­ trial".

Però també en comptes de les similituds poden destacar-se les di­ ferències, que no són pas poques: els plets pel terme municipal, els des­ acords sobre la capitalitat c�marcal l'any 1936 i la controver tida decisió actual (co-capitalitat), els fracassos d'alguns projectes endegats comuna­ ment o les diferències en l'evolució política o urbanística recent. l ja en el límit, s'acostuma a voler trobar diferències de caràcter psicològic ex­ pressades en Ja dita "un senyor de Terrassa i un home de Sabadell", que de segur palesa la diferent psicologia derivada de l'estructura industrial d'ambdues ciutats: predomini de la gran empresa a Terrassa i de l'em­ presa familiar a Sabadell.

El cert és que les relacions entre ambdues ciutats, han estat i són molt més estretes del què sovint es diu.

XVI RONDA VALLESANA

131

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

•

LA CIUTAT DE SABADELL...

zacions d'esquerres més representatives, s'imposaren les col·lecti­ vitzacions i es reordenà l'activitat econòmica. Es formà la Comissió d'Indústries de Guerra a fi de fornir de mantes al nou exèrcit milicià i s'incautaren immobles i premsa periòdica.

A Sabadell foren assassinades 83 persones pels anomenats in­ controlats, pertanyents la seva majoria al clergat: entre ells desta­ quen Mn. Gaietà Clausellas, el Dr. Ferran Sotorra i !'ex-alcalde Josep Germà. Alguns industrials que pogueren fugiren a la zona nacional, altres s'amagaren i altres continuaren a les seves fàbriques com un treballador més. Els pocs sabadellencs que s'uniren a l'exèrcit na­ cional, lluitaren amb els tradicionalistes -el Terç de Nostra Senyora de Montserrat- i alguns amb els falangistes -entre aquests desta­ ca Josep Mª Marcet, futur alcalde de la ciutat-.

La indústria tèxtil llanera Sabadell, Terrassa, Béjar i Alcoi han estat tes ciutats llaneres per ex­ cel·lència dins de l'estat espanyol. La indústria tèxtil llanera ha condicio­ nat Ja vida, et tarannà, les institucions i ta transformació d'aquestes ciu­ tats.

Algunes de tes particularitats d'aquesta indústria serien: el treball de les dones en certes fases del procés, els nombrosos treballadors de coll blanc (viatjants, oficinistes, ...) i l'existència d'altres oficis a l'entorn (me­ tal·lúrgics, sastres, ...), entre altres.

Si recordem que els productes llaners han estat gairebé sempre un producte de luxe, i ta seva complexa elaboració tècnica ha exigit un tre­ ball especialitzat i curós, sabrem perquè aquest treball ha condicionat la vida i la psicologia dels sabadellencs: els treballadors han de tenir conei­ xements i manuatitats especials i d'aquí han provingut uns sindicats històricament disciplinats i responsables.

Si recordem que a l'estructura industrial de la ciutat ha predominat sempre la petita empresa, podrem entendre la predisposició dels saba­ dellencs a un fort individualisme i sentit de ta iniciativa.

Nogensmenys, amb el creixement econòmic dels anys seixanta l'eco­ nomia sabadellenca es diversificà i en arribar fa llarga crisi tèxtil, a partir de 1978, fa ciutat fou capaç de resistir i transformar fa seva economia.

Tanmateix, el sector tèxtil encara continua essent un sector molt impor­ tant en /'economia de Ja ciutat.

132

ELS RODALS DE SABADELL

LA CIUTAT DE SABADELL...

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

Passats els primers moments d'eufòria en el bàndol republicà, no­ ves institucions supliren a les fins ara provisionals, amb la conse­ qüent pèrdua d'espontaneïtat i la divisió cada cop més accentuada que portarà finalment als fets de maig de 1937. Aquests darrers fets els va viure Sabadell amb tensió, però sense violència als ca­ rrers.

L'afany de cultura i educació es palesà en les iniciatives que s'em­ prengueren tot i la guerra: la posada en marxa de noves escoles -al­ gunes per tancament de les confessionals-; la creació de l'Esco­ la-Jardí "Decroly" per a infants amb deficiències, de l'Escola Oficial de Comerç Valentí Almirall i la creació de l'Institut-Obrer i de l'Insti­ tut-Escola per al segon ensenyament -on impar tiren classe l'advo­ cat Lluís Casals, Miquel Crusafont i l'esmentat Miquel Carreras, en­ tre altres-.

Tanmateix, a partir de 1937 els problemes de subsistència passa­ ren a primer pla de ·1es preocupacions de la població. La recepció de refugiats, les mobilitzacions, la quinta columna, la falta de queviures i la interrupció de la producció industrial, anaren creant una moral de derrota. Quan fugiren els darrers soldats republicans, el poble as­ saltà els magatzems de queviures.

Dos sabadellencs internacionals: Ferran Casablancas l Miquel Crusafont Una ciutat històricament oberta i heterogènia, havia de donar perso­ natges internacionals a les diferents facetes de l'activitat humana. Des­ taquem-ne dos, sense per això menystenir-ne a d'altres: Ferran Casablancas i Planell (1874-1960) fou industrial tèxtil que in­ vestigà els problemes de la filatura cotonera. El 1913 inventà un meca­ nisme anomenat "sistema de grans estiratges" que revolucionà tècnica­ ment el sector. Militant de la Lliga Regionalista, quan esclatà la Guerra Civil fugí a Anglaterra. Fou president del Banc de Sabadell, fundador de la Mútua Sabadellenca i impulsor de la portada d'aigües a la ciutat.

Miquel Crusafont i Pairó (1910-1983) fou catedràtic de paleontologia a la Universitat d'Oviedo i de Barcelona (1961). S'especialitzà en l'evolu­ cionisme i difongué les teories de Theilard de Chardin. Excavà a nombro­ sos jaciments a la recerca i estudi de mamífers fòssils. Fou animador i creador de l'Institut de Paleontologia.

XVI RONDA VALLESANA

133

·::-

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

LA CIUTAT D E SABADELL ...

Mai s'explicarà prou el munt d'esperances, de projectes i d'anhels personals i col·lectius que la guerra se'n va endur! Políticament, els projectes federals, anarquistes, socialistes, conservadors, catalanis­ tes o tradicionalistes s'esfumaren: la nova societat imposada l'any 1939 serà falangista a imitació del feixisme italià i del nazisme ale­ many.

La segona meitat del segle XXè.: del fracàs a l'esperança.

El franquisme caigué com una llosa damunt la societat civil, ja desfeta per la guerra. De primer, practicà una for ta repressió amb els vençuts (existiren dues presons a la ciutat), es depuraren mes­ tres i funcionaris, se saquejaren i suprimiren entitats, es tancaren escoles deixant el poc ensenyament existent a mans confessionals.

Després, els mitjans d'informació quedaren limitats a una ràdio i un periòdic (oficial), mentre l'església catòlica adoptà actituds revengis­ tes i el partit únic, FET y de las JONS, féu una tasca d'enquadrament i organització política simultània a la que la CNS farà en el camp sin­ dical -on l'afiliació fou ben aviat obligatòria--.

En els vint anys que seguiren a la Guerra Civil existí una figura do­ minant a la ciutat: l'alcalde Josep Mª Marcet, un alcalde amb perso­ nalitat pròpia.

Els anys quaranta foren els anys d'aïllament internacional, d'inter­ vencionisme econòmic, de mercat negre, de racionament, de fam i de pobresa. Per als treballadors significaren les inacabables jorna­ des de treball per aconseguir un sou magre. Ni tan sols els països europeus sortits de la 2a. Guerra Mundial, amb danys materials i de­ mogràfics molt superiors, no tingueren una postguerra tan llarga i di­ fícil com l'espanyola!

A la dècada dels cinquanta es donà un lleu creixement i s'inicià el camí cap a una certa liberalització econòmica i una tímida obertura en les relacions exteriors. El Pla d'Estabilització de l'any 1959 posa les bases del desenvolupament que es donarà a la dècada següent, tot i que aquest es basarà en el turisme, l'emigració a l'estranger i les inversions estrangeres.

La indústria tèxtil, com a indústria de consum, es reféu ràpida­ ment i superà ben aviat la producció d'avantguerra. Els anys quaran­ ta i cinquanta foren de creixement per a la indústria local tot i que

134

ELS RODALS DE SABADELL

LA CIUTAT DE S ABADELL ...

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

a E

Fira d'artesania

�------------=--'--'--'�i

aquest creixement fou limitat per les dificultats en la renovació de maquinària, la pobresa del mercat interior i l'existència de colls d'ampolla com ara les restriccions elèctriques o la falta de matèries primeres.

Als anys seixanta, s'acresqué la demanda interior i la llaneria es modernitzà, tot alterant la seva estructura amb la difusió de les fi­ bres artificials i sintètiques. També es desenvoluparen altres sectors industrials i de serveis.

En aquest ambient social i polític ja assenyalat, Sabadell experi­ mentà la més forta immigració de la seva història: passà de 47.831 habitants l'any 1940 a 59.583 l'any 1950, 105.152 el 1960 i 159.408 el 1970. Nasqueren nous barris, que a vegades formaven un cinturó de misèria i barraquisme entorn del centre urbà mentre els dèficits infrastructurals s'anaven acumulant: el Pla de l'habitatge endegat per Josep Maria Marcet no pogué superar els dèficits origi­ nats pel for t allau immigratori, tot i que Sabadell fou una de les po­ ques ciutats catalanes amb inversions considerables en habitatges tant d'iniciativa institucional com privada (cases García Planas i ca­ ses Marcet).

El creixement desordenat fou una ruptura amb la ciutat existent i

XVI RONDA VALLESANA

135

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

LA CIUTAT DE SABADELL...

es posà de manifest en la destrucció dels entorns de Sabadell (el bosc de Can Feu, el més significat) i en els morts i d�strosses cau­ sades per la catastròfica riuada de setembre de 1962, quan les ai­ gües reclamaren el seu curs natural.

El Pla General d'Ordenació de Manuel Baldric (1950) no s'aprovà fins al 1962, legalitzant les operacions ja realitzades i no deturant l'especulació urbanística. Així no és estrany que a finals de la Dicta­ dura sorgissin unes associacions de veïns força reivindicatives.

Sabadell sempre havia estat un viver d'artistes i ara, tot i la post­ guerra més difícil, no deixà de ser-ho: Manolo Hugué (1872-1945), afincat a Caldes de Montbui, influí sobre artistes com l'escultor Ca­ mil Fàbregas, el pintor Joan Vila Casas, el cineasta Llobet Gracia o l'impressor Andreu Castells.

Tanmateix, la vida intel·lectual és apagada tot i que es crearen en­ titats culturals -la Fundació Bosch i Cardellach, la Joventut de la Faràndula, els Amics del Cinema o els Amics del Museu de la Ciu­ tat-, i algunes activitats, com l'excursionisme o el pessebrisme, te­ nien força difusió. Als anys seixanta, s'animà l'ambient cultural amb entitats com ara Palestra, Cine Club Sabadell o Joventuts Musicals.

En l'ar t abstracte destaquen els pintors Joan Vila Casas, Manuel Duque i el Grup Galiot format, entre altres, per Alfons Borrell, Joa­ quim Montserrat, Antoni Angle o Llorenç Balsach. També Riutort, pu­ blicació de l'Acadèmia de Belles Arts serà una revista innovadora d'un impacte considerable.

Els anys finals de la Dictadura del General Franca foren de crisi, amb una mobilització política a Sabadell cada cop més important.

L'origen d'aquesta mobilització cal buscar-la en l'esvaïment del clima de consens polític amb la fi de les actituds paternalistes, a meitat dels seixanta, quan s'inicià la crisi del sector tèxtil.

La mort de !'ex-alcalde Marcet l'any 1963 és el símbol d'aquests canvis. El seu successor, l'alcalde Josep Mª Llonch, pels seus orí­ gens catòlics, ja li va ser més difícil la sintonia amb els ciutadans i el control de l'ajuntament, on predominaven els regidors falangistes; i el daúer alcalde franquista, Josep Mª Burrull, ja no podrà controlar la situació, i esclatarà una vaga general el febrer de 1976.

La transició política del franquisme a la democràcia fou llarga, inestable i imprevisible. Sabadell, ciutat predominantment obrera, hi féu la seva aportació forçant l'acceleració del procés de reforma tant

136

ELS RODALS DE SABADELL

LA CIUTAT DE SABADELL...

•

LA CREACIÓ D'UNA CIUTAT

amb la força del seu moviment obrer, amb la vaga general en un mo­ ment polític decisiu -febrer de 1976- o amb actituds d'empresaris demòcrates com Antoni Forrellad i Solà (1912-1983).

La Constitució s'aprovà l'any 1978, les primeres eleccions munici­ pals foren l'any 1979, les primeres eleccions autonòmiques l'any 1980. Fou elegit i ha estat reelegit des de llavors com alcalde de Sa­ badell, Antoni Farrés.

El nou règim democràtic s'inicià amb una forta crisi tèxtil i el llast dels dèficits estructurals que el creixement desordenat del franquis­ me deixava. Dels anys 1978-1985 els aturats a la ciutat han estat nombrosíssims i inclús, algun any, la ciutat ha perdut població. En aquests anys, la ciutat s'ha transformat canviant la seva aparença, diversificant la seva economia i prenent volada el sector comercial i de serveis.

De meitat dels anys vuitanta ençà hem vist la realització de nous projectes (el més important l'Eix Macià) o l'aparició de noves propos­ tes de gestió del territori (Consells Comarcals). Altres projectes han quedat en no-res (Mancomunitat Sabadell-Terrassa) o proposen so­ lucions cada cop més contestades (IV Cinturó).

Sabadell ha crescut i s'ha transformat. l sens dubte que ara, l'any 1995, el títol de ciutatja se'ns ha fet petit.■

XVI RONDA VALLESANA

137

Evolució històrica del medi ambient vallesà

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

EL MEDI

AMBIENT

El medi ambient i l'evolució del paisatge Una perspectiva històrica i actual MARTI BOADA

Geògraf i naturalista

Un dels aspectes que millor caracteritzen el paisatge de Catalunya és la seva diversitat natural, car s'hi troben de manera diferent les tres grans regions biogeogràfiques que configuren l'Europa Occiden­ tal. Des del típic alzinar amb marfull de corologia mediterrània; l'eu­ rosiberiana fageda amb el·lebor verd, fins els vestigials matollars i prats subalpins del Montseny boreo-alpí.

En la dinàmica històrica dels paisatges, l'home hi apareix amb in­ tensitats diferents com un important agent modificador.

Introducció als orígens contemporanis. (L'exemple del Vallès) Les actuals biocenosis que configuren la part viva dels paisatges de la comarca del Vallès, deixant de banda les fortes transforma­ cions d'origen antròpic que s'iniciaren segurament amb els primers assentaments neolítics, semblen ser una conseqüència notòria de la darrera fase glacial, el Würm. Aquest va durar aproximadament 100.000 anys, situant llur episodi final uns 10.000 anys enrere dels nostres dies. El glaciarisme però, segons Llobet, en el Montseny, en forma atenuada de periglaciar, fou el responsable d'un important modelat, que prengué la seva màxima expressió amb unes colades que caracteritzen les parts altes del massís, arribant per dessota dels 600 mts. a la vila de Montseny.

Amb la nova situació post-glacial, la vegetació i la fauna lligada als freds, a la neu i als gels, seguiren la direcció d'aquest cap a terres septentrionals.

L'actual tapís vegetal i llur fauna associada, sembla que en una part molt notable procedeix de les regions circumveïnes de clima més sec i temperat del sud-est europeu, el Pròxim Orient i el nord d'Àfrica. Algunes comunitats d'ambients freds i humits però roman­ gueren a les obagues muntanyoses i en algunes valls fluvials amb manifesta inversió tèrmica.

XVI RONDA VALLESANA

141

EL MEDI

AMBIENT

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

Barrí de la Roureda

La manca, alhora, de paleo-sòls impor tants, de torberes i de jaci­ ments i estacions rics en pol·lens, afegit a l'estat incipient de la ciència palinològica, dificulten l'aproximació rigorosa a la paleo-eco­ logia de la comarca.

Tanmateix les conseqüències paisatgístiques del post-Würm, foren la formació a nivell de l'Europa Occidental de les tres grans regions biogeogràfiques que actualment la configuren: la Boreo-Alpina, al nord; l'Euro-Siberiana (Centre-Europea) al centre i la Mediterrània al sud. Cadascuna amb unes característiques ambientals pròpies.

El Vallès latitudinalment es troba efectivament a la regió Medi­ terrània. En extensió i de manera més important a la plana hi predo­ minen els elements corològics d'aquesta regió. Tot i que en alguns indrets muntanyosos del Montseny, Montnegre, Corredor, Bertí, Puig­ graciós, Granera, ·etc., i en les riberes i fondalades d'alguns cursos d'aigua, hi ha elements centre-europeus que penetren fins a la pla­ na. En canvi les plantes i animals boreo-alpins es troben minsament i estrictament representats sols a l'Alt Montseny.

142

ELS RODALS DE SABADELL

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

•

EL MEDI AMBIENT

Prehistòria i Edat Antiga El paisatge és dinàmic i canviant pel seu propi metabolisme i els factors ambientals que l'acompanyen. Sens dubte és l'home qui a par tir de la revolució neolítica, en la que abandona progressivament el nomadisme i les pràctiques recol·lectores per a sedentaritzar-se i assentar-se territorialment, esdevindrà el responsable principal de les transformacions dels paisatges. Ja en els inicis del Neolític Antic, es pot dir que cada pam de pastura o de conreu que establirà, ho farà en forma de rompudes o ar tigues, substituint les formes de pai­ satge natural, principalment boscos i alguns casos aiguamolls (BOSCH 1985), en formes de paisatge antròpicament productius, en un sentit vetust però economicista de la expressió.

Els primers assentaments neolítics coincideixen en l'episodi post­ glacial: Balma de Salomó a Granera, Balma de l'Espluga a Sant Quir­ ze de Safaja, Can Gafa de Santa Eulàlia, Can Tabola de Montmeló, etc.

Del Neolític final fins a l'Edat del Bronze, atesos els jaciments, es caracteritza per una alteració poc important del medi al Vallès Orien­ tal (BOSCH, VILA, ALACAMBRA, 1985). L'aparició de la metal·lúrgia, i especialment a par tir del Bronze final o primera Edat del Ferro, tindrà una forta significació als nostres paisages forestals, activitat que persistirà de manera creixent i amb ritmes diversos fins al llin­ dar de la història contemporània.

Els íbers s'instal·len majoritàriament a les planes fluvials del Tenes, el Besòs i la Tordera, amb assentaments fortificats als turons, amb una activitat agrícola de caràcter cerealista (PARDO 1985), sobretot concretada a la plana, en detriment dels boscos i dels aiguamolls.

Amb la romanització i fins la crisi del segle Ill es produeix el més im­ por tant increment demògrafic amb la creació de diverses vil·les, l'aug­ ment de l'activitat agrícola i la implantació de la vinya i l'olivera supo­ sarien una nova transformació del paisatge. Lligat a la romanització i associat a les especials condicions del relleu és, en aquest llarg perí­ ode, quan es crearan dues importants vies de comunicació, que han estat decisives en la construcció del canemàs històric de la comarca.

La més important fou la Ruta dels Vasos Apolinars o pre-Augusta (pràcticament l'actual autopista A7), que unia Gades (Cadis) amb Roma. L'altre, la via Ausa (N 11) que unia Barcino amb Ausa (Vic).

XVI RONDAVALLESANA

143

EL MEDI

AMBIENT

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

..

'-'

<

Vista aèria

Del procés de feudalitzacló fins la fi de l'Antic Règim Durant el procés de feudalització (segles 111-XII), l'alteració am­ biental que no semblaria molt intensa, aniria paral·lela als incre­ ments demogràfics amb el conseqüent augment de superfícies de conreus i pastures, introducció de tècniques de regadiu i rompudes intensives. Al final d'aquesta etapa, i sobretot durant l'expansió Baix-Medieval (segles XIII-XV), lligat a les creuades i molt especial­ ment a l'expansió catalana per la Mediterrània, sembla que hi jugà un paper destacat de diversitat de fustes procedents dels boscos del Montseny, Montnegre, Corredor, etc., que eren molt impor tants per la construcció de vaixells, sobretot de les drassanes de la de­ marcació de Barcelona, Mataró i Areny s (recordi's que el nombre d'espècies arbòries actuals és de vuitanta-nou). El primer en citar els magnífics boscos del Montseny fou Jeroni Pujadas en la seva Cròni­ ca.

Ara bé des del punt de vista de l'estat dels paisatges de la comar­ ca són interessants les descripcions que en grau i estil divers en fan alguns viatgers, com l'ambaixador florentí Guiciardini (1511), que diu

144

ELS RODALS DE SABADELL

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

"'

EL MEDI AMBIENT

que entre Hostalric i el castell de La Roca, és un lloc de molt mal passar, tot és boscat, molt perillós i ple de bandolers. Als riberals hi havia alguns sembrats i algunes vinyes, més al sud vallesà els horit­ zons s'eixamplen, els camins són més bons i abunden els conreus i les pastures, fins i tot reconeix alguns camps de regadiu, amb ca­ nals i sèquies que porten aigües del riu Besòs.

En començar el mes de març de l'any 1561, el virrei castellà Gar­ cia de Toledo, preocupat pels robatoris i homicidis que es cometen en els camins immediats a les viles, ordena la crema sistemàtica de tots els boscos situats prop dels camins que esmenta i de tots els altres del Principat i comtats, si és necessari. Aquestes mesures, junt amb l'elevat consum de fusta que feien les drassanes en la construcció de galeres, van motivar la despoblació forestal de Cata­ lunya. REGLA (1.966). Segons aquesta autor, aquest fet va accen­ tuar l'eixut i el règim irregular dels rius que la documentació posa de relleu a partir del darrer terç del segle XVI. El venecià Cavalli passa per Sant Celoni i La Roca el 19 de maig del 1.569 descriu que després de Riudarenes, les muntanyes s'acosten força i cavalquen per un lloc que sembla una vall. Hi ha molts boscos. En arribar a Hostalric, la vall s'obre una mica i es pas­ sa en barca la Tordera. Cap a ponent segueixen per valls semblats, amb boscos. El terreny és més dolent que abans, pel fet d'haver-hi moltes roques (?) entre un gran nombre d'arbres. Hi ha moltes pine­ des i xiprers (?) i els boscos són formats d'alzines. Les muntanyes no són gaire altes, però incultes. No se'n pot treure altre profit que servir de pastura pels xais i el de fornir una bona quantitat de llenya.

Nou milles més endavant hi ha Sant Celoni. Seguint endavant caval­ cant entre boscos entremig de muntanyes apareix Llinars. Segueixen cap a garbí. El terreny es va tornant una mica més bo i obert, aparei­ xen sembrats en els que s'hi veuen molts bells animals bovins.

En sortir de La Roca, cavalquen unes quatre milles entre boscos, per un país sorrenc. A partir de les quals es van separant de les muntanyes i arriben a unes terres més conreuades que les del dia anterior. És un país menys envoltat de muntanyes i amb diveros pe­ tits corrents d'aigua, amb els quals poden regar els camps i treure'n un bon profit; sis milles enllà apareix Montcada, travessen el riu Besòs per una vall voltada de muntanyes, els vessants de les quals són plenes de vinyes.

XVIRONDA VALLESANA

145

EL MEDI AMBIENT

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

El conseller del rei de França, Joly (1603), parla de la conca de la Tordera, fins Cardedeu, com un país arenós, ple d'aiguamolls, difícil de transitar car per tot arreu hi ha rierols i amb moltes pinedes, cita també a l'alzina surera com un arbre sorprenent que ell anomena el tercer roure, per la singular forma d'explotar-li l'escorça sense haver­ lo de tallar.

Diu que passen per un lloc escabrós anomenat Trentapasses per causa, diu, dels trenta llocs per on els bandolers podien destrossar els viatgers (!). Dinen a Llinars, peix i amanida amb mel i ous ferrats i cuits a l'oli. A la nit es varen hostatjar a La Roca, a l'Hostal dels Tres Reis, que era conceptuada com la millor fonda de tot el país.

L'any 1600 apareix un document manuscrit que es pot considerar la primera geografia de Catalunya, escrit pel jesuïta Pere Gil amb el títol següent: "Llibre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Història o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña". És el primer intent reeixit de descripció física i administrativa i dels recursos naturals del conjunt de Catalunya. L'autor ho fa des d'una perspectiva pròpia de l'època, tot donant la impressió d'un gran co­ neixement del país, que sembla va recórrer abastament. L'obra està dividida en vint-i-dos capítols. En descriu les quinze vegueries en què estava dividida Catalunya. Pel que fa als municipis de la nostra co­ marca, estàven repartits entre la vint-i-dues que és l'antic Vallès, vui­ tena que correspon a l'Osona, i la setena a La Selva. Alguns aspec­ tes rellevants que Gil fa de la nostra comarca, des del punt de vista dels recursos i de l'entorn són els següents: El riu Tordera és un riu molt útil per raó de les sèquies i del que s'hi treu (hom hi treu or, en forma de petites fulletes, rodones o triangulars o quadrades, com unes llentilles, i més petites però molt primes). Cria peixos, però no són grans ni abundants, per no ser un riu cabalós.

El riu Besòs no va ràpid sinó pla, hi ha moltes i bones sèquies d'aigua per a molins i per a regar, amb les quals es rega bona par t del Vallès. Destaca la sèquia dels molins que passa per Barcelona, i la fan servir els tintorers, blanquers i assaonadors, passant també per l'escorxador barceloní on llencen totes les deixalles i brutícies.

Hi creix poc peix i petit.

La muntanya del Montseny, després dels Pirineus és la més alta

146

ELS RODALS DE SABADELL

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

EL MEDI AMBIENT

de Catalunya. Sempre en aquesta muntanya, exceptuant els mesos de juliol i agost, hi ha neu. Les poues de neu que hi ha són per a fer gel i servir durant l'estiu a la ciutat de Barcelona i per a d'altres ciu­ tats i viles i llocs veïns d'elles. Seria llarga cosa el descriure-les.

D'altres muntanyes com el Montnegre, no en parla diu, per a evi­ tar prolixitat.

Del Montseny es troben ametistes de color violaci que són obra­ des per ar tesans de la ciutat de Vic. Turqueses que són de color blau molt bones, es troben en el massís del Montnegre i Hostalric, sols tenen un defecte, que surten una mica escaldades(?).

Entre el Montseny i el Montnegre, hi abunda el cofoi! (?), que ens diu l'autor que no és pròpiament metall, sinó una cosa mitja entre metall i terra. A Catalunya s'utilitza per a vernissar tota mena de ceràmiques.

A La Selva i el Vallès es fabrica sabó amb cendres i les deixalles dels trulls que són abundants. En alguns boscos com la vall d'Olzine­ lles, es produeix pega, a partir dels forns o pregueres, amb la com­ bustió lenta de la llenya, principalment de pi. Aquest material és uti­ litzat per a impermeabilitzar les embarcacions, els bots, així com di­ versos usos remeiers.

De plom hi ha mina a les faldes del Montseny. D'argent viu se'n troba en alguns rius com la Tordera. D'or n'hi ha també en aquest riu, que el treuen en el municipi de Palautordera, amb un ar tifici po­ sat a la llera, fet de bigues llargues de pi, situat en llocs on el riu "regolfa" i mou arenes primes. Les bigues s'assenten amb tal con­ cert i ordre a tot l'ample del riu, l'una damunt de l'altre a manera d'esglaó d'escala. En totes elles grans i petites hi ha uns clotets quadrats o rodons de tres o quatre dits de fondària, on cauen les arenes amb les fulletes d'or. Tot seguit "arremolinen" l'aigua dels clots, així l'arena surt i l'or s'aploma restant abaix. Quant el cabal del riu minva, es recull. Aquesta operació es fa cada quatre dies.

L'autor ens diu que l'or de la Tordera es de vint i dos quirats i mig.

Pel que fa a la riquesa forestal, diu que en tota la part mediterrà­ nia que dista del ma: de vuit a dotze llegües, hi ha entre d'altres: al­ zines, roures, carrasques, sureres, faigs, pins vers i bords, àlbers, pollancres, arboços, xiprers (?), ser veres i en algunes parts casta­ nyers i avellaners. En alguns indrets del Montseny es fan avets i rou­ res dels que se'n fabriquen antenes de naus i galeres.

XVI RONDA VALLESANA

147

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

EL MEDI AMBIENT

En el Vallès hi ha collites de forment, ordi, espelta, sègol, civada, mill, faves, guixes, cigrons, llenties, llobins, daxa i altres.

El Segle XVIII La regressió de les superfícies forestals durant aquesta centúria es pot provar de diferents maneres. URTEAGA (1987). Les causes serien l'increment de la població, la seva expansió cap a les zones més de muntanya i el progressiu increment del consum dels produc­ tes forestals, a nivell domèstic, artesà, industrial i particularment navilier.

Per primera vegada a mitjan d'aquest segle apareix un primer do­ cument que en forma de real ordre regularà l'explotació i la conser­ vació dels boscos, és la "Real Orden del 31.1.1748, creando la Or­ denanza para el Cultivo y Conservación de Montes". A Catalunya aquest document considera que els boscos més notables es troben a les comarques del Llobregat, Empordà, Vallès i la Selva, destacant les forests de Montseny, Hostalric, Sant Celoni i Vallgorguina.

Pel seu interès històric ambiental s'han documentat dels llibres de l'Ajuntament de la vila de Sant Celoni les següents ordres: 14.5.1748. Corta de arboles. Para poder transportar las maderas de roble, labradas de los arboles cortados en el Principado de Catalunya a la Fabrica de Cartagena, para la construcción de navios, se ordena, por el Señor Corregidor, que: Se faciliten los carros y bagages, y se fije el precio para el pago corres­ pondient�.

13.7.1750. Cañamo. Se ordena que se facilite relaciones de la canti­ dad de quintales de cañamo que se cosecha.

21.7.1751. Maderas para la base de Cartagena. Con el fin de poder transportar la madera labrada destinada a Cartagena, no son suficientes los mulos que actualmente hacen el transporte.

16.10.1752. Corta de arboles. Orden por la que se pide relación de los arboles que se han cortado y de los que hay marcados para cortar, por los Comisionados de Marina.

26.2.1753. Arboles. Se pide relación de los arboles que haya en el têr­ mino de esta Villa.

11.2.1754. Vigilancia de la corta de arboles. Controlar la corta de ro­ bles, pinos, hayas, alamos blancos y negros, que se hayan cortado...

148

ELS RODALS DE SABADELL

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

EL MEDI AMBIENT

11.8.1768. Orden de que cada vecino debe plantar cada año, por lo menos cinco arboles.

27.10.1777. Relación de arboles que existen en el término de la Villa de Sant Celoni.

Any 1777. Arbres. Des de 1754 fins al dia 2 de maig de 1769, hi ha en aquesta vila, guarda de monts, que cada any controla els que es tallen i els que es repoblen.

Hi ha informes anuals sobre tales i repoblacions d'arbres d'in­ cidències fins l'any 1791.

A la fi de l'Antic Règim, segons el manuscrit de finals de XVIII de Francisca de Zamora, anota que en el conjunt de Catalunya en aquesta època la llenya és escassa i els pobres es veuen obligats a robar-la. Però afirma que el que avui és el Vallès Oriental, és consi­ derat com el territori més abundant de monts de Catalunya (en el sentit més forestal i productor que orogràfic). Proveeix Barcelona i d'altres pobles de la seva perifèria de tota mena de productes fores­ tals per a la combustió: llenya, carbó, costals, feixines, pega (brea).

Primeres matèries per a carros, carruatges, cadiratge, fusteria, fus­ teria de ribera (drassanes), ebenisteria, envigats, formes, soles, es­ cloperia, etc.

Hi ha el costum de plantar en fileres a les riberes de les rieres per a protegir-se de les revingudes.

En un dels seus viatges cita que a Font de Cera hi ha pins i alzi­ nes amb sotabosc de pins i arboç, que són molt abundants en tota la comarca. Hi ha carboneres i es cullen pinyes de les que en treuen els pinyons, aquesta activitat també la troba a St. Feliu de Codines, on és realitzada per les dones.

A Cardedeu hi ha prats de farratges per l'engreix dels porcs, al vol­ tant del poble es conserven bons boscos. A Lliçà de Vall, concreta­ ment a can Coll, hi observa pins de gran magnitud.

En el camí de Caldes a Sant Miquel del Fai, hi ha vinyes, cirerers, alzines i pins, i conreus regats amb aigües caldes, amb les que avancen les collites. A l'Ametlla, a prop del Congost, hi ha alzines i oliveres i conreus de cànem.

A Llinars diu que la riera ha fet estralls en els horts. Després de Trentapasses hi ha la vila de Sant Celoni als peus de les rieres i muntanyes del Montseny i del Montnegre. En aquest poble es porta amb matxo de bast el carbó que produeixen aquestes muntanyes,

XVI RONDAVALLESANA

149

EL MEDI

AMBIENT

•!'

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

que vénen a buscar traginers des de Barcelona. Els camins estan plantats d'oms emparrats, segons que és costum a la zona.

Pel que fa al Besòs, hi ha trams que estan plantats d'arbres, sal­ zes, àlbers, pollancres i verns. És un riu que tret de les revingudes, porta poca aigua.

En general diu que no hi ha una gran cura amb els boscos, tampoc es produeixen plantacions d'aglans. Quan s'abandona una vinya ve­ lla, en els darrers anys s'hi planten pinyons.

Responent a la pregunta de si hi ha més o menys boscos, Zamora diu que molts menys degut a l'augment de l'agricultura, sobretot pel que fa la vinya que ha ocupat l'espai de les pinedes i brolles.

L'obertura del comerç ultramarí incentiva l'explotació de castanyer en el Vallès humit, per a la construcció de botes i cèrcols. La nova demanda de castanyer afavorirà la seva introducció i posterior expan­ sió en detriment dels roures que en molts casos seran subtituïts pel castanyer. A mitjan segle XVIII, les fustes anomenades llaurades, de roure, faig, àlber, pins, pollancres, etc., són portades a la Fàbrica de Cartagena per a la construcció de navilis. En aquesta època hi ha en alguns pobles de la comarca els anomenats "Comisionados de Mari­ na", que controlen les densitats d'arbres i regulen la seva tala. La significació de l'activitat forestal és tal que obliga a prendre mesures administratives ben singulars. A Sant Celoni amb data 11.8.1768 apareix una ordre que obliga a cada veí a plantar cada any almenys cinc arbres!

A les vessants de muntanya, el trencament de pendents mit­ jançant petites feixes, sovint minúscules i suportades amb parets seques, hi són notoris, per a implantar-hi cultius de secà, fruiters i molt especialment vinya i oliveres.

Durant aquest període prolifera una explotació singular, la neu i el glaç. A la comarca apareixen dues formes d'obtenció del gel: les poues de neu, a l'alt Montseny i els pous de glaç a Castellterçol, Montmeló, Llinars, Aiguafreda, Olzinelles, etc. Segons Ros de Ramis (com. verb.), aquest gel s'arriba a exportar a Sicília.

A la plana abunden els conreus de cànem, cereals, naps, remolat­ xa. Els regadius són importants pel sistema de rescloses, bagants, pous i mines. A Caldes hi ha un tipus de regadiu amb aigua calenta, especialment pensat per avançar les collites. En algunes planes i ri­ beres es conreuen arbres, segurament oms, pollancres i verns.

150

ELS RODALS DE SABADELL

EV OLUCIÓ HISTÒRICA

EL MEDI AMBIENT

Vista aèria

Aquest període es caracteritza per una for ta explotació dels recur­ sos forestals i ramaders a la muntanya, amb les conseqüents modifi­ cacions i alteracions de les formes de paisatge natural. La plana co­ neix un important creixement demogràfic. La millora dels sistemes de regadiu suposarien un canvi substancial en l'estructura i funcio­ nament dels paisatges agrícoles (ZAMORA 1789).

El Segle XIX Tot just iniciada aquesta centúria, l'any 1803, surt publicada una reial ordre per al govern d'arbredes i boscos, de la jurisdicció de Ma­ rina, en la què es recomana de tallar els arbres amb xerrac i prepa­ rar tècnicament a la guarderia forestal. Aquesta disposició va ser anul·lada dos anys després i es va restituir per la del marquès de l'Ensenada.

A partir de la instauració de les Corts de Cadiz (1812), es pot dir que es va iniciar la desamortització amb la venda dels boscos pú­ blics, la majoria d'ells varen acabar víctimes de la destral dels com-

XVI RONDA VALLESANA

151

EL MEDI

AMBIENT

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

pradors. Segons Bauer en el conjunt de l'Estat varen desaparèixer uns set milions d'hectàrees de bosc, durant la desamor tització.

El Diccionario Geografico Histórico Geografico, de Pascual Madoz, en el vol. XII, publicat l'any 1849, diu del Vallès que aquesta extensa comarca està creuada per diferents rius que fer tilitzen els seus camps. El terreny és de qualitat, les aigües són molt aprofitades amb diverses sèquies i mines artificials, que expliquen el bon aspec­ te que presenta l'agricultura en aquesta comarca. Hi abunden els boscos d'alzines i de pins, dels quals es produeixen fustes per a la construcció i llenya i carbó pel combustible. Els conreus més abun­ dants són de blat, cànem i llegums. Vi i oli. Hi ha cria de bestiar.

Caça menor de diferents espècies i pesca en els rius.

Sembla que l'aparició de la fil·loxera a la comarca va marcar un cert canvi en els paisatges. Aquesta arriba a la comarca travessant la Tordera l'any 1883 i penetrà per tot el Vallès, arribant als peus de Barcelona al cap de tres anys. Els efectes d'aquest flagell varen fer desaparèixer moltes de les vinyes existents fins l'aparició de l'em­ pelt de ceps americans. Mentrestant algunes terres sembla que va­ ren ser repoblades sobretot de pi blanc i pi pinyer.

Segons una crònica de l'any 1879 de l'excursionista Antoni Mas­ só: "Corria pel Montseny una llopada que s'enduia el bestiar de tota mena, i havia arribat a apoderar-se fins d'algun vedell, més ja darre­ rament el seu atreviment fou prou gran per arrabassar una criatura de dins mateix d'una casa. S'alçaren, doncs, els pobles dels en­ torns, a fi de veure si acabarien amb aquelles bestioles, i una d'aquestes parades era els dos homes amb els quals havíem topat" (sic.) Aquesta és la darrera cita escrita de la presència del llop al Vallès. Tot i que en el massís del Montseny, sembla que hi són pre­ sents fins els inicis de l'any 1900, segons el testimoni oral del pas­ tor Josep Orra (!).

El mateix Antoni Massó fa la que segurament sigui la primera i profètica proclama proteccionista del país: "Cal evitar la destrucció d'aquests magnífics boscos, tan poètics com útils" (sic.)

Des d'_un punt de vista forestal sembla que en aquest segle hi va haver la desforestació més important de tota la península (BAUEN, URT EAGA), de la qual la nostra comarca no se'n va escapar.

.152

ELS RODALS DE SABADELL

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

EL MEDI

AMBIENT

La Industrialització En el període comprès de la industrialització a la Guerra Civil, els impactes de l'increment de població i la seva concentració a les vi­ les, les transformacions socials derivades dels nous modes de pro­ ducció, les noves energies, l'aparició del ferrocarril, el creixement i millora de la xarxa viària i les formes de transpor t rodat, suposen una acceleració en els processos d'explotació dels recursos natu­ rals. S'accentua el comerç forestal: suro, pinyes, llenya, carbó (con­ sum industrial i domèstic) i fustes, travesses de ferrocarril, pals de telègraf i enllumenat. El procés d'industrialització ja en les seves pri­ meres etapes va anar estretament lligat als factors ambientals de la comarca, amb la instal·lació de molins i fargues a les riberes dels cursos més cabalosos, asserradores, més endavant les indústries de tints i d'acabats, indústria lletera, fins les primeres factories quí­ miques que es dedicarien a l'obtenció de productes químics a partir de la llenya i la fusta (Derivades Forestales, DIMSA, etc.). Aquest pe­ ríode d'expansió de la demanda de productes forestals, tingué un gran impacte en les masses forestals de la comarca. Segurament fou durant aquest agitat episodi quan assoliren els nivells més alts de reducció i aclarides dels paisatges forestals vallesans.

De la post-guerra fins als nostres dies A la post-guerra, i molt par ticularment a partir dels anys seixanta, hi ha un ensorrament de les economies forestals i de l'agricultura de muntanya. Aquesta, unida a la forta implantació industrial que es concentra significativament en alguns corredors de la plana, provoca un descens de població molt gran als municipis de muntanya, amb pèrdues molt significatives del poblament disseminat. Per contra, als municipis de la plana hi ha un increment espectacular de la pobla­ ció.

L'augment de població s'acompanya d'un augment de mobilitat d'aquesta. Apareixen uns nous usos dels paisatges, associats a la nova demanda social de lleure. Sorgeix el fenomen de les segones residències, que el capital especulatiu controla amb l'adquisició de sòls forestals o agrícoles devaluats, amb una manca total de control o planificació per part d'una Administració ultramontana, més preo-

XVI RONDA VALLESANA

153

EL MEDI AMBIENT

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

cupada en el control de les llibertats ciutadanes, que en frenar el creixement especulatiu. Com a resultat, els paisatges vallesans pati­ ren una moderna agressió de greus conseqüències: l'aparició d'urba­ nitzacions il·legals arreu dels municipis més o menys muntanyencs o d'economia rural, gairebé sempre sense uns criteris mínims de pla­ nejament.

Aquest ha estat un dels traumatismes més notoris de la història dels paisatges de la comarca, que unit als canvis d'ús social dels ambients de muntanya, forestals o de ribera, alguns de manera sob­ tada, ha vist com les seves biocenosis han perdut llur indispensable tranquil·litat ambiental secular, en ser sobtadament envaïdes, de manera sovintment massificada, amb artefactes agressius com les motos, els vehicles 4x4, etc. Els efectes no s'han fet esperar: incre­ ment d'incendis forestals, augment de l'erosió, vandalisme generalit­ zat cap a les formes de vida silvestres i cap a elements arquitectò­ nics, etc.

A la plana, la creixent industrialització, acompanyada de l'augment progressiu de grans infrastructures, tot plegat exempt també de cri­ teris racionals d'ordenació territorial i de presa de mesures correcto­ res adients, ha produït impactes de diversa magnitud en el medi fí­ sic, l'aigua, l'aire i en els sistemes naturals, sense cap precedent històric.

La moderna preocupació social en els problemes mediambientals, hauria d'ajudar a fer possible una recuperació i un desenvolupament harmònic de la comarca. La qualitat dels seus paisatges s'ho me­ reix, ja que en darrer terme són indispensables per al manteniment de la qualitat de vida dels seus habitants.

Actualment els paisatges vallesans, després d'aquesta història in­ separable amb l'home, són encara, mercès a la seva excepcional di­ versitat, dels més rics del país en biodiversitat, amb unes dues mil espècies de plantes superiors, un mil·ler de fongs, més de set mil animals invertebrats, i uns tres-cents animals vertebrats. Revelen, en definitiva, una història com s'ha dit, inseperable de l'home i els paisatges, amb una herència notable indicadora de qualitat ambien­ tal, que cal com a mínim preservar, gestionar correctament i, si pot ser, millorar. ■

154

ELS RODALS DE SABADELL

EV O LUCIÓ HISTÒRICA

�,/ ..!,

l

Q U A R T

C l N T U R Ó

Mou-te contra el Quart Cinturó!

5ANTI lAIGLESIA

Seria impossible fer aquesta Ronda Vallesana si es construís el Quart Cinturó. Vista aèria de Togores.

Quart Cinturó de Barcelona és el nom del projecte d'autopista o autovia promogut pel Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA) que travessaria el Vallès de banda a banda i que si s'arribés a construir suposaria la desaparició irreversible dels úl­ tims espais agrícoles i forestals que resten a la nostra comarca.

El projecte encara no està acabat de definir; però malgrat el secre­ tisme de l'administració, s'ha fet públic que el Quart Cinturó pretén ser una via per al trànsit de llarg recorregut, és a dir, perquè els vehi­ cles que vénen d'Europa cap a Madrid i el sud de la península pu­ guin anar més ràpids.

El Quart Cinturó, també anomenat autopista B-4O o autovia orbital, aniria.des de Sant Celoni (Vallès Oriental) fins a Abrera-Esparreguera (Baix Llobregat), passant per l'Ametlla, les Franqueses, Granollers,

XVIRONDA VALLESANA

155

QUART

CINTURÓ

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

Caldes, Sabadell i Terrassa. El tram ja inaugurat entre Granollers i Mataró no seria sinó una branca lateral. S'ha previst que surti a con­ curs a finals de 1995 i que s'inauguri el 1998. L'obra, però, forma part d'un projecte més faraònic, l'anomenat Eix Pre-Litoral, que aniria des de la frontera fins a Alacant, doblant l'autopista ja existent ara.

Per què diem NO al Quart Cinturó?

Des de la UES es defensa una postura decididament contrària a la construcció del Quar t Cinturó. Per moltes raons. D'una banda, la seva construcció seria un greu error, ja que possibilitaria la destruc­ ció i fragmentació dels vitals espais naturals del nord de la plana del Vallès, de gran valor per a l'equilibri de la comarca respecte de les zones més densament poblades; a més, la seva construcció no prio­ ritzaria l'ordenació d'un creixement econòmic a través de la protec­ ció d'aquests espais naturals. D'altra banda, es tracta d'una propos­ ta innecessària, perquè no té en compte la possibilitat d'optimitzar l'aprofitament de les xar xes viàries actuals, mi llorant-les, ampliant-les o desdoblant-les si calgués.

Cal que tots ens sensibilitzem de les conseqüències negatives que una obra d'aquest tipus pot comportar. En primer lloc, el fort im­ pacte ambiental de la seva construcció i, posteriorment, de la seva simple existència. Així, els estudis previs parlen d'un impacte paisat­ gístic molt negatiu; de l'afectació de les cadenes tròfiques de la zona motivades per l'increment de gasos, par tícules i sorolls; de possibles alteracions climàtiques locals; de trencament dels corre­ dors ecològics; de barrera per als vents locals i alteracions en la in­ versió tèrmica; de gran incidència sobre els propers parcs naturals del Monseny (declarat reser va de la biosfera per la UNESCO) i de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac; de barrera per a milions d'organismes; d'afectació a la xarxa d'aqüífers; d'afectació a punts d'interès geològic i paleontològic, etc.

També es pot parlar d'un molt negatiu impacte cultural, referent a: • La destrucció de vestigis de la nostra història: àrees agrícoles i rutes mil·lenàries.

• La destrucció i fragmentació de zones d'oferta pública de lleure, de fàcil i econòmic accés per gent amb pocs recursos, donada la proximitat a nuclis urbans.

156

ELS RODALS DE SABADELL

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

QUART

CINTURÓ

L'impacte ambiental de Ja construcció de /'autopista no és res al costat de /es destrosses que produiria l'especulació.

• La pèrdua dels valors d'identitat dels vallesans a través del pro­ pi medi natural que els humanitza, en una mutació irreversiblement negativa del llegat de patrimoni natural que es vol deixar a les gene­ racions futures del Vallès, i a les quals afectaria, en aquest sentit qui-sap-lo, la seva qualitat de vida.

Pel que fa als costos ambientals cal destacar l'estudi informatiu, no vinculant, del MOPTMA sobre el Quart Cinturó de l'any 1993, con­ clou amb la necessitat d'estudiar altres alternatives per protegir els recursos afectats i preser var la identitat social i cultural del Vallès.

En aquest estudi es diu, com a comentari, que el Ministeri d'Obres Públiques Transport i Medi Ambient (MOPTMA) ha justificat el projec­ te com a perllongació de vies existents sense tenir en compte els costos ambientals reals.

Així mateix parla dels efectes excessius de barrera i inaccessibili­ tat per a la majoria dels municipis per on transcorre, de la incidència directa al Parc Natural del Montseny, en zones concretes, amb modi­ ficació de vegetació i fauna, i esmenta casos concrets: • A la zona de Sant Celoni esdevindria una nova barrera biològica entre el Montseny i el Montnegre, l'elevada densitat de població

XVI RONDAVALLESANA

157

QUART CINTURÓ

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

d'aquesta àrea es veuria afectada per impactes acústics i de conta­ minació atmosfèrica, a part de "tancar" el municipi entre vies de co­ municació.

A la zona de Cardedeu suposaria la fragmentació de zones de gran valor de configuració de paisatge (zones agrícoles), perllongables fins a Caldes de Montbui, sumat als efectes esmentats per a la po­ blació, com a Sant Celoni.

• Afectació transversal de nombrosos cursos fluvials de la conca del Besòs i Tordera que suposaria de fet una resclosa sobre els rius Calders, Tenes, Congost i Tordera.

Per exemple, en el cas del riu Tordera, la vulnerabilitat dels aqüí­ fers en sòls molt permeables implicaria la reducció de la seva recà­ rrega originat pel moviment de terres i asfaltat que comportaria la re­ alització del Quart Cinturó.

Travessaria el bosc de Can Deu i el bosc de Togores

A Sabadell, Sentmenat i Castellar del Vallès la construcció del Quart Cinturó afectaria greument a les darreres masses forestals d'aquests municipis, de reconegut valor per a tothom: boscos de To­ gores, Can Deu... , a més a més d'alterar urbanitzacions properes al bosc (p.ex. Pedrasanta o can Canyameres). El cas de Viladecavalls és més simptomàtic perquè la construcció del Quart Cinturó suposa­ ria un impacte directe sobre les zones urbanes del poble.

Des de l'Administració es justifica la construcció del Quar t Cinturó com una realització positiva en la política de millora de la connectivi­ tat i accessibilitat entre municipis de l'àrea metropolitana de BCN i amb altres autopistes, i ensems per ajudar a l'increment de les ex­ pectatives econòmiques en una àrea que es preveu, segons el Minis­ teri, de fort creixement.

Tanmateix no es té en compte l'ordenació del creixement a través de la protecció dels espais naturals que ens queden al Vallès, és a dir, una planificació realment equilibrada.

S'han proposat alternatives o suggeriments de possibles solu­ cions a la construcció del Quart Cinturó tendents a la millora de la xarxa de carreteres i autopistes existents, abans de construir-ne de noves: • Ampliació del nombre de carrils de la A-7 per fer front a les pre-

158

ELS RODALS DE SABADELL

QUART CINTURÓ

EVOLUCIÓ HISTÒRIC A

DIARI [)E SABAOEll -� 28 cio jullo do 1992

HOY NOTICIA

El traçat del Quart Cinturó passarà per la zona del rodal més ben conservad

autopista amenaça el bosc de Togore � • Una L'ADENC l la Unió Excursionista '::

..

ou

de Sabadell s'oposen a la seva construcció

;!

-,, _,

.1.w11RCAOe

El Quart Cinluró, l'nutopiRl.l quo é¡¡ provi�t trnv<;-fl• u ,si el Vollòei per unir Mnt.RNi i Mart.orell, pcuurnnl por Oranollèts, Soba.dcül, i Tcrrns11n, ó" d'nqu0:llc.s obre,; d'infrnstruc:turo que poden cnpgiror Ja pnrt. d1..•1 rodnl 11 l de Sabadell més b,m con:i,orvndn. Unn nutnpi11h1 ., aemi;,re provoco un forl irnpnch.• en C!'I pniirntRO i ,m t!I meda natural. En aquest caa, a méit, és ptl'.vist un important nu� de cnn-eten.-s conru..>ctal al Quart-Cin­ turó. Tot plegat (!s una greu amenaça �l bflflC de Togoroo.

Diari de Sabadell. Dimarts, 28 de juliol de 1992

visions de trànsit fins a la meitat del s.XXI, pel que fa al volum de vehicles. Això permetria passar de la capacitat actual fins al nivell d'absorbir una capacitat mitjana de 65.000 vehicles, amb un desdo­ blament que pogués absorbir els 40.000 que es preveuen de pas pel Quart Cinturó, com a màxim, segons el Pla de desenvolupament d'infrastructures del MOPTMA. Es creu que seria una proposta extensible a la comunicació nord-sud des de la frontera francesa fins a Tarragona. Es pensa que podria ser una solució més rendible que el Quart Cinturó, tant econò­ mica (té un pressupost de prop de 50.000 milions), com ecològica­ ment, ja que el Quart Cinturó aniria gairebé en paral·lel a la A-7. Cal­ dria que d'administració pogués arribar a acords amb la conces­ sionària per tal de finançar les obres d'ampliació.

• Convertir la B-30 en una via de transport més fluida i barata (possibilitat de suprimir l'actual peatge de Sant Cugat). En aquesta via cal remarcar que s'ha reduït darrerament el trànsit en un 30%.

• Resoldre la connexió de la B-30 amb la nova autopista del Llo­ bregat i la N-11. En aquest sentit s'hauria de construir un nou tram d'autovia que connectés la B-30 amb la nova autovia del Baix Llo­ bregat per poder evitar el peatge de Martorell.

XVI RONDA VALLESANA

159

QUART

CINTURÓ

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

• Accelerar les actuals obres de millora de les autopistes i carre­ teres de la Regió Primera que ja estan aprovades (p.e. el nou carril de la A-18 a l'alçada de Barberà del Vallès i Cerdanyola).

• Millora de la comunicació entre municipis del nord del Vallès.

• Ampliació i millora de la B-30 que permetés -si cal- cobrir el possible increment sobtat de vehicles (cal pensar que les dues vies tenen un traçat paral·lel al Quart Cinturó pel que podrien satisfer les pretencions de construcció d'aquesta nova via.

• Desdoblar i rectificar les carreteres existents entre les ciutats vallesanes, com ara Sabadell, Terrassa i Granollers.

La síndrome de Los Angeles

solen construint noves vies, les quals no fan altra cosa que es­ timular l'ús del vehicle privat,

160

ELS RODALS DE SABADELL

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

�,,,, f,

Q U A R T

C l N T U R Ó

- QUART CINTURÓ . - OBRES OEL OUART CINT\JAÓ A CÀRREC DE LA GENERALITAT

-AUTOPISTES - CARRETERES NACIONALS -- CARRETERES COMÀRCAI.S

Traçat del Quart Cinturó

dels poders públics (això és el que s'anomena /a síndrome de Los Angeles).

Si es pensa en desplaçaments ràpids per al màxim nombre de per­ sones, la solució només pot ser una, a mitjà i a llarg termini: la deci­ dida potenciació dels transpor ts col·lectius ràpids i de raonable ac­ cessibilitat, i un canvi de mentalitat del conjunt de la població per evitar l'ús no estrictament necessari del vehicle privat. ■

XVI RONDAVALLESANA

161

E

L

V

A

L

L

È

S

'fil

EVO LUCIÓ HISTÒRICA

El Vallès GENIS TURA l

Pou

Si Urgell és sol, !'Empordà vent i terra dura el Camp. La vall fos boira i fum i prat asprat per l'home i la desferra que en el progrés s'acull i perd el rumb.

La plana hi és, Vallès, petita serra de tres turons, poc més. La llum malmesa en tons de gris greixum convida al pas furtiu, amb poca nyerra.

Són dos bessons que no es retiren gaire: el del Montseny, guanyant la latitud, a prop d'un cel més blau fila l'escaire per resseguir camins que el vent s'ha endut.

El seu germà pels cims de Sant Llorenç amb la mà oberta guanya el desavenç ...

Fragment del llibre "Rels, solcs i anelles" VII Premi literari Mossèn Narcís Seguer de poesia

162

ELS RODALS DE SABADELL

Memòria dels primers quinze anys de la Ronda Vallesana

M

E

M

Ò

R

I

A

PRESENTACIÓ

Presentació FRANCESC GARCIA

«Quinze són quinze... » les Rondes Vallesanes que ja han fet histò­ ria en el si de la nostra entitat excursionista, i en les quals una mu­ nió de rondaires han par ticipat i han gaudit de bells i atractius itine­ raris que els han omplert, gairebé sempre, de satisfaccions i de ga­ nes de tornar-hi l'any següent.

No en va tots els organitzadors i col·laboradors d'aquesta marxa excursionista n'han obtingut una experiència positiva en la prepara­ ció dels itineraris, en el contacte amb gent i institucions diverses, en la feina d'escriptura i il·lustració del llibre ..., tasques totes elles que ha calgut realitzar al llarg de tot aquest quinzenni; una curta història de quinze densos anys que fan que la Ronda sigui una activitat ple­ nament consolidada dins del programa anual d'activitats de la UES, i que demostra la confiança que hi ha per la feina feta i en el camí que s'ha de seguir.

Enguany, dins de la celebració dels 25 anys de l'entitat, ens volem afegir també a la festa fent un regal especial a tot el col·lectiu de so­ cis, i també als qui no en són, i que cada any intenten venir per par­ ticipar en aquesta gran festa excursionista. Conèixer millor el nostre medi ambient més proper, el Vallès, és el nostre lema i la nostra dè­ ria; conèixer millor com ha estat que això fos possible gràcies a l'es­ forç i la constància de moltes persones és un deure que cal fer sa­ ber i recordar.

Per aquest motiu us donem la nostra més cordial benvinguda a la Memòria de les primeres quinze Rondes Vallesanes, tot esperant que sigui un homenatge a tots, els que hi són i els que no hi són, però ens han ajudat tant. Moltes gràcies.

-« ...quinze, quinze, són!» ■

XVI RONDA VALLESANA

165

E

N

T

R

E V

IS T A

M

E

M

Ò

R

I

A

Entrevista 15 anys de la Ronda Vallesana RAFEL ROSAURA l QUIM GILI

Francesc García, Ramon Gotés i Narcís Pi són tres socis de la U.E.S. que han contribuït a fer de la Ronda Vallesana una realitat amb molt èxit. ¿Quin és el truc? Ells ens expliquen que el que cal fer és entusiasmar-se a posar a la pràctica aquella idea que els va cap­ tivar.

0 E

g

._________

Francesc García i Ramon Gotés

R.R. F.G.

166

Per què es va crear la Ronda Vallesana?

No hi ha una resposta del perquè es va crear la Ronda Valle­ sana, com no hi ha resposta al perquè es fan les coses. Jo crec que en un moment donat es va veure la possibilitat, més que la necessitat, de fer-ho i vàrem dir: "l per què no fer-ho a Sabadell?". l mentre ens repetíem l·a pregunta va ser quan ens vam engrescar i va néixer la Ronda.

ELS RODALS DE SABADELL

M

E

M

Ò

R

I

A

E N T R E V l S T A

Ara recordo quan en Josep Mª Montagut i jo mateix vàrem anar a la 11 Embardissada, que es va fer a la ciutat d'Olot, i com que ens va agradar aquell sistema de fer les coses va néixer la idea de fer-ho a Sabadell; de preguntar-nos què pas­ saria si ho fessim a casa. l va ser com un cuquet que no dei­ xa de fer-nos pessigolles; i així va néixer, sense més.

R.R. F.G.

N.P.

R.R. F.G.

N.P.

Què va motivar la Ronda Vallesana?

A mi, personalment, el que em va motivar va ser el fet de tenir una festa excursionista sense cap caire competitiu, i amb una idea: la de donar a conèixer el Vallès als altres i també, és clar, a nosaltres mateixos; i aquest va ser el nostre motiu.

Justament donar a conèixer els itineraris, paisatges i història del nostre Vallès. Crec que hi havia un interès particular pels paisatges, donat que en aquests quinze anys hem vist com la "màquina" ha malmès molts indrets. Hi havia un motiu de fer valer el que és nostre, de tots, i calia fer-ho conèixer pel seu bon ús i preservació.

Quines dificultats més destacables recordeu haver trobat a l'inici de la Ronda Vallesana?

De tota mena: dificultats dins de l'entitat, dificultats fora, ...

Dificultats per saber quines por tes cal anar a trucar, qui ho pagarà, o qui farà el llibre, quan ho farem, com es dirà aques­ ta excursió que volem muntar... Tot era nou per nosaltres, i si això són dificultats per unes persones que s'inicien, podem dir que per nosaltres tot eren dificultats.

Ara bé, a mesura que les Rondes van anar-se encarrilant, aquestes dificultats dels primers anys van convertir-se en una monotonia, afortunadament, que cada any s'anaven repetint.

El primer any de la Ronda es va triar un itinerari casolà, ac­ tualment àrea del Parc Natural, però que aleshores estava en procés d'ampliació. Això va crear no poques dificultats des de dins de la UES, que van ser superades gràcies a la il·lusió i l'empenta de fer una feina constructiva. Particularment, la concessió d'autoritzacions. Un altre aspecte va ser la senyalit­ zació, que aquell any es va fer amb pintura, i l'any següent amb car tolines grogues.

XVI RONDA VALLESANA

167

E N T R E V IS T A

R.R. R.G.

R.R. N.P.

F.G.

N.P.

168

M

E

M

Ò

R

I

A

Quines persones van dedicar-hi un especial esforç i constàn­ cia per tal que la idea de la Ronda Vallesana triomfés i millo­ rés durant els primers anys?

Sí, érem força colla. Hi havia els germans Morera (Quim i Te­ resa), en Francesc García i en Narcís Pi, en Jordi Uyà, en Jau­ me Roca, el Noves, la Josefina Tutusaus, en Josep Vaño, en Prunera, en Simó Deu, l'Enric Salvador, l'Armengol Gelavert, en Josep Padrós, en Josep Martinez, l'Emília Puig, Núria i Ar­ tur Madriles, Pere Pla, i segur que me'n deixo més d'un que ara no sé recordar. El que sí puc afirmar és que dins de la UES vam tenir més col·laboració, i assídua, de la que ens es­ peràvem en un primer moment.

Donada la similitud que hi ha entre l'Embardissada i la Ronda Vallesana, dieu-me quins són els elements distintius i caracte­ rístics d'aquesta marxa excursionista de la U.E.S. Per l'abril de l'any de la primera edició, un grup de trenta mem­ bres de la Secció Muntanya participàrem en la Ill Embardissa­ da de la Garrotxa. No es pot negar que es va prendre com a model, si bé se li va voler donar algunes precisions que l'han feta par ticularment molt atractiva. La durada, en primer lloc, entorn de les 5-6 hores de caminar efectiu, normalment me­ surat per diferents excursionistes; i amb la finalitat de conèixer indrets, contemplar paisatges, gaudir de la natura, etc.

Una altra diferència important és que vam creure important que si volíem donar-li un cert caire de seriositat, era necessa­ ri optar per no donar menjar. També vam optar perquè pagués absolutament tothom, és a dir, des del primer responsable de la Ronda fins a l'últim participant.

M'agradaria afegir que aquesta Ronda era una marxa de par ti­ cipació en la pràctica excursionista, amb caire divulgatiu i amb les seves vessants de cultura i esport. El mapa, el lli­ bret, els senyals, els controls de pas, el gràfic dels desnivells amb l'horari aproximat, l'obsequi, constaten un afany d'atrac­ ció, de fer sentir l'excursionisme. Per contra, el Federacionis­ me només impulsava els aspectes de naturalesa esportiva i competitiva, i no l'excursionisme tal com s'ha entès sempre a Catalunya.

ELS RODALS DE SABADELL

M

E

M

Ò

R

I

A

E N T R E VIS T A

a E

Rafel Rosaura entrevistant a Francesc García i Ramon Gotés

R.R. N.P.

F.G.

R.R. R.G.

Com va sortir la idea de fer el llibre de la Ronda?

Talment per diferenciar-se d'altres marxes, tot i que avui al­ tres també fan publicacions similars, però sobretot per cons­ tatar que l'excursionisme és més que la pràctica de caminar, que inclou respectar l'entorn, conèixer els paisatges, la seva història, la seva gent... És una mica cercar la identitat dels qui vivim al Vallès.

Jo crec que l'objectiu era, també, crear una biblioteca vallesa­ na de divulgació de l'excursionisme i d'itineraris pel Vallès.

Aquest era l'objectiu que ens movia, i crec que segueix perdu­ rant aquest objectiu. Aquest és el fet diferencial respecte a al­ tres marxes perquè hem posat molt d'èmfasi a la realització del llibre, que era l'aposta més forta que nosaltres fèiem. Si parlem de la part econòmica, veurem de seguida que l'import destinat al llibre era, en molt bona part, el pressupost de fer la Ronda cada any.

Quina o quines satisfaccions més grans recordeu en l'organit­ zació de les Rondes Vallesanes? l els mals records?

Sempre n'hi ha hagut de satisfaccions; també mals records ...

XVI RONDA VALLESANA

169

E N T R E VIS TA

F.G.

N.P.

R.R. F.G.

170

M

E

M

Ò

R

A

Recordo l'any de la Ronda al Figaró i Tagamanent. Allò va ser una presa de pèl! Hi havia, doncs, un grup de col·laboradors per fer el llibre que ens va recomanar l'alcalde, però de segui­ da ens vam adonar que no sabien gairebé res de res. Ens vam haver d'inventar aquest llibre nosaltres mateixos! l en Carmel va haver-se de traslladar al despatx de l'alcalde per re­ dactar-li la presentació.

La primera satisfacció, per mi la més impor tant, era el fet d'haver participat en una cosa de la qual n'havien gaudit mol­ tes persones; només calia mirar-los a la cara per poder veure la satisfacció d'haver passat un bon dia, simplement. Perso­ nalment, satisfacció de veure que les coses anaven sortint bé; que no es perdien diners -fins i tot algun any en vam guanyar- ; i conèixer molta gent, sobretot en el fet de muntar el llibre, que no hauríem conegut sense entrar dins d'aquest entorn.

També hi ha hagut desil·lusions, i algunes de fortes, cer ta­ ment. La primera, recordo una cer ta oposició dins de la "casa" perquè es fés una activitat d'aquest tipus; va ser la primera. També la mort d'una persona al final d'una Ronda Vallesana, la de Castellar del Vallès, que va crear un cert ma­ lestar. Altres mals records són algunes persones que es van comprometre a escriure articles per al llibre "de vint-i-cinc fulls i quatre fotografies per full", i al final res de res.

Les felicitacions dels participants sempre és el millor dels re­ cords i crea satisfacció en tots els qui han estat en l'organit­ zació de les diferents edicions de la Ronda. Personalment, no tinc cap mal record, però sí recordo molts mals de cap en el moment de cuidar-me dels diferents aspectes relacionats amb una organització com aquesta: les inscripcions, els de­ talls, les formalitats ...

Quina opinió teniu del suport donat per la Junta Directiva de la U.E.S. a Ja Ronda Vallesana?

En general podríem dir que el compor tament ha estat de col·laboració. També, si vols gratar una miqueta, sobretot el primer any va haver-hi una certa reticència, en el sentit de l'e­ xigència de saber quants diners costaria. Afortunadament no

ELS RODALS DE SABADELL

M

E

M

Ò

R

I

A

E

N

T

R

E VIS TA

va costar ni un duro a l'entitat; diguem que vam salvar la cara ja que era un aspecte força impor­ tant ... ; ja que si el pri­ mer any, doncs, no ha­ gués anat tan bé com va anar, comprometíe m molt seriosament el futur de la Ronda.

R.R.

F.G.

l enllaçant amb el tema del futur de la Ronda que acabes d'esmentar, crec que és una cosa que ens hauríem de plantejar no només els entrevis­ a tats sinó també tots els E ·;; rondaires. La Ronda ha passat quinze anys, una Narcís Pi història plena de vicissituds, però amb empenta; i aquest fet és la raó per la qual la gent continua acceptant-la tan bé o millor que anys enrera. El futur el podem pronosticar una mica, oi, donada la progressió que ha tingut la Ronda?

Jo et diria que la Ronda és jove, i per ser-ho disposa de bona salut. Crec que és bo per a tothom que s'hagi estabilitzat el nombre de gent que hi participa i, vist des de fora de l'orga­ nització, crec que no seria bo ni per la Ronda, ni pels organit­ zadors, ni pels qui participen, que hi hagués massa gent...; no seria bo per ningú! Per uns perquè caldria arriscar molts di­ ners, i pels altres perquè en comptes d'anar a passejar tran­ quil·lament els podria arribar a semblar de ser enmig del me­ tro de Barcelona. ■

XVI RONDA VALLESANA

171

M

RECORDS DE LA RONDA

E

M

Ò

R

A

Records de la Ronda CARMEL MONTLLOR

Hem arribat a la XVla Ronda Vallesana i és un bon moment per re­ cordar que han estat aquests quinze primers anys de donar tombs pel nostre Vallès a la recerca de camins i indrets poc coneguts.

Han estat anys d'experiència col·lectiva, de treball en equip, de moltes alegries i d'algunes tristeses, de fer país sense grans preten­ sions, però amb la convicció ferma que tots plegats podem incidir de forma positiva en el nostre entorn.

La veritable història la fan el conjunt d'habitants d'un país, sobre­ tot quan són capaços de trapassar el reduït àmbit del seu individua­ lisme i ajuntar-se amb els altres per aconseguir la meravellosa expe­ riència de participar en una tasca comuna.

La Ronda ha tingut alguns protagonistes destacats, però són el conjunt d'homes i dones que han format la seva organització, així com tots els que anys darrera any hi han participat, els que en reali­ tat l'han fet possible.

M'agradaria, mitjançant un recull d'anècdotes, rendir un homenatge a les moltes persones que en algun moment ens han acompanyat, ani­ mant a tothom a dur a terme moltes Rondes, del tipus que sigui, amb la convicció serena que al final sempre s'acaba trobant el millor camí.

La pluja No es pot parlar sobre la Ronda sense fer referència a aquest fenòmen meteorològic tan conegut i tan escàs en els darrers temps.

Podríem dir que els membres de la Comissió organitzadora hem après a mirar al cel amb ulls de pagès, encomanant-nos a tots els sants per a demanar que no plogui el dia de la Ronda o durant la setmana prèvia. l no sempre ho hem aconseguit, el que no sabem bé és si per no fer les pregàries adequades o perquè la natura és insondable i sem­ pre segueix el seu decurs al marge dels nostres interessos.

El que sí us puc dir és que mai m'havia mullat tant com la vigília de la Xlla Ronda, a Sant Cugat del Vallès, l'any 1991. Aquell dia el

172

ELS RODALS DE SABADELL

M

E

M

Ò

R

A

RECORDS DE LA RONDA

a

E ·5 o

Vall d'Horta

grup que anà a marcar el camí va quedar xop fins a la medul·la dels ossos, i al final ja no sabia si estava preparant una marxa excursio­ nista o una viatge al fons del mar.

Els que també quedaren ben mullats foren els prop de mil rondai­ res que es van animar a acostar-se fins a Cànoves-Samalús, a la Xla Ronda, l'any 1990. Les rodalies del Suí semblaven les Cascades d'lguazú, i mai s'havia aconseguit vendre tantes samarretes de la Ronda com en aquesta ocasió. Diuen els entesos que les samarre­ tes són boniques, però un petit estímul comercial, basat en la clima­ tologia adequada, sempre és important per a potenciar la venda.

Llàstima no tenir més visió comercial i haver posat una parada de paraigües.

La neteja dels camins Recuperar vells camins amagats per la vegetació sempre ha estat una feina assumida pels que ens cuidem de preparar la Ronda, i en aquesta tasca hem tingut el suport de persones coneixedores del medi natural, que han posat la seva experiència a la nostra disposi­ ció.

XVI RONDA VALLESANA

173

RECORDS DE LA RONDA

M

E

M

Ò

R

A

0 E ·;;

Carena de l'Illa

En aquest sentit, una de les Rondes més difícils va ésser la VIia, l'any 1986, quan una forta nevada, acompanyada de gelada i vent, provocà una important trencadissa de branques que tapà els camins i obligà a realitzar de nou una part de la feina ja feta.

Quan parlem de netejar camins no puc oblidar la figura d'en Pep Prunera, el nostre incansable company ja mort. En Prunera sempre tenia a punt les seves eines d'antic boscater i mai vam escoltar un no quan li demanaven el seu ajut en aquesta dura tasca.

Les seves explicacions les tinc ben presents en el meu record quan m'endinso en els boscos del Vallès, i encara avui em sembla escoltar-lo explicant el significat que tenia el nombre de xipresos si­ tuats a l'entrada de les masies.

La relació amb els ajuntaments Els Ajuntaments, la relació amb el poder local, és una tasca impor­ tant, a vegades treballosa i feixuga, que l'organització de les Rondes ens obliga a realitzar. Durant aquests quinze anys els integrants de la Comissió organitzadora hem visitat un bon nombre de petits i mit­ jans ajuntaments del Vallès, i l'experiència ha estat força interes-

174

ELS RODALS DE SABADELL

M

E

M

Ò

R

I

A

RECORDS DE LA RONDA

· sant, destacant que sempre hem estat ben acollits.

Malgrat tot, la relació amb batlles i regidors ha donat lloc a un cú­ mul de petites anècdotes que ara resulta divertit de recordar.

Com la del batlle del Figaró, l'any 1986. Aquest batlle era un home molt ocupat i enfeinat, que mai tenia a punt la salutació de l'Alcaldia pel llibre, i que un servidor, finalment un dissabte plujós a la tarda, poc abans de la Ronda, va haver de copiar al dictat al des­ patx de l'Alcaldia.

O com la del batlle de Sentmenat, l'any 1989, quan el vam anar a visitar per explicar-li la nostra activitat i demanar el suport de l'Ajun­ tament. Quasi sense deixar-nos parlar ens va oferir 300.000 pesse­ tes. Mai ens havien donat tant, i la veritat és que per uns segons vaig tenir la tentació de dir-li que s'ho pensés una mica abans d'aga­ far un compromís tan costós per a les arques municipals.

O quan vam ésser víctimes de les disputes de dos grups polítics enfrontats a l'Ajuntament de Cànoves-Samalús, l'any 1990. Com que els que ocupaven el poder municipal ens havien dit que sí a la Ronda, l'oposició s'hi va posar en contra fins a l'extrem de qüestio­ nar-nos, el divendres abans de la Ronda, el dret de pas per les seves propietats.

Al final, amb una bona dosi de diplomàcia i de paciència, vam aconseguir reconduir el tema i realitzar la Ronda, encara que sota els efectes de la pluja. Com diuen, "sempre plou sobre mullat".

O com la de l'Ajuntament de Castellterçol, l'any 1992, que mai ens pagava la subvenció establerta i, quan al final vam aconseguir poder anar a cobrar, no trobàrem l'edifici de l'Ajuntament, que abans havíem visitat tantes vegades. En el seu lloc hi havia una gran lona que tapava tota la façana sense deixar ni una escletxa per a entrar.

Per un moment pensàrem que el consistori havia fugit. Sort que des­ prés ens vam assabentar que havien traslladat provisionalment les dependències municipals a un altre indret.

La recerca de camins

Mai havia caminat tant com quan, durant aquests anys, he seguit en Ramon Gotés a la recerca d'itineraris per la Ronda.

Amb el seu barret, el seu bastó, la seva càmera fotogràfica i el seu bloc de notes, en Ramon constitueix una figura característica

XVI RONDA VALLESANA

175

RECORDS DE LA RONDA

M

E

M

Ò

R

I

A

que, a cops, a mi se'm fa inseparable del paisatge del Vallès.

Encara recordo aquell pagès de Cànoves-Samalús que, a petició de l'Ajuntament, ens va acompanyar a reconèixer el terreny. Al co­ mençament de l'excursió, el vilatà estava animat i parlava pels des­ cosits, però, després de més de set hores de camí, l'home va perdre l'alè i anava com un autòmata travessant camps i conreus. Mai més en vam saber res.

La veritat és que en Ramon és únic desconcertant els experts ex­ cursionistes dels indrets visitats que, en ocasions, ens han acom­ panyat per ensenyar-nos els camins. Al final, gairebé sempre, els ex­ perts acabaven aprenent i en Ramon explicant.

Però tot això no ha estat fàcil i moltes vegades, preparant l'itinera­ ri d'una Ronda, hem acabat al mig d'una riera plena d'esbarzers o corrent com uns desesperats per a finalitzar l'excursió abans que el sol s'amagués.

Els col·laboradors del llibre

El llibre constitueix una de les particularitats més notables de la Ronda que la fa diferent d'altres marxes que es fan arreu de Cata­ lunya.

El llibre representa el vessant cultural de la nostra activitat, i ens permet acostar-nos millor a un entorn concret, a partir del coneixe­ ment de la seva història. l és en aquesta tasca de fer cada any el llibre que hem tingut l'oportunitat d'apropar-nos a un munt d'infatigables cronistes locals que de forma continuada escriuen la petita i gran història de les nos­ tres viles.

Entre tots ells m'agradaria destacar en Josep Vinyets, a Sentme­ nat; en Pere Comas, a Cànovas-Samalús; en Jordi Sagalés, a Cas­ tellterçol; n'Alber t de Sicília Cruells, a Aiguàfreda; i en Josep Maria Farrés, a Vacarisses.

Ells no han estat els únics que han escrit en el llibre, però la seva predisposició fou tan favorable, que la col·laboració que ens van do­ nar es va traduir en quelcom més que escriure un article.

No voldria oblidar en Francesc García, coordinador del llibre durant molts anys, ni a les Seccions d'Història i de Natura de la nostra Enti­ tat, sempre disposades a col·laborar, ni en Ricard Molins, amb els

176

ELS RODALS DE SABADELL

M

E

M

Ò

R

I

RECORDS DE LA RONDA

A

a E '5 Cl'

Plana del Vallès

seus dibuixos reconeguts arreu per la seva qualitat, ni en Rafel Ro­ saura, geògraf de professió i de vocació, ni en Ramon Gotés, a la re­ cerca incansable d'itineraris, ni tants ni tants altres.

El llibre pertany a tots ells, perquè entre tots l'han fet possible.

Acomiadament M'agradaria acabar aquest escrit recordant a tots els companys i companyes que en el transcurs del temps han tingut alguna relació amb la Secció de Muntanya de la UES, i que cada any, quan s'acosta el mes d'octubre, al marge de les seves circumstàncies personals, es recorden de la Ronda Vallesana i vénen a participar, ja sigui com a col·laboradors en els controls o com a rondaires.

Ells també han fet i fan possible la Ronda que és de tots. ■

XVI RONDA VALLESANA

177

M

RESUM D'ITINERARIS

E

M

Ò

R

I

A

Resum d'itineraris de les quinze Rondes Vallesanes RAMON GOTÉS

l Ronda. 1980 Sortida de les Arenes, terme de Sant Llorenç Savall, a 370 me­ tres. Per la riera Seca, cap el monumental Pi de les Quatre Besses del Dalmau, pista del Daví, Puig Gavaitx, sota Roca Mur i baixada a la vall d'Horta passant per l'edificació modernista del Marquet de les Roques, font del Llor cap al coll del Llor o de Finestrelles, per sota de la cova Si­ ..-·---'"''-'• · manya, canal del Llor fins al coll d'Eres, l' _., .,,,.c.,. • -✓- ..... , amb opció de pujar al turó del Montcau. Es va seguir per la carena del Pagès, la cova ��? del Drac fins assolir el punt més alt: La Mola, a 1.095 metres.

-� Baixada pel camí dels Monjos, la Codole­ I RONDA da, per sota la Castellassa de can Torres, VA L L E s A N A el coll Llarg per tornar a les Arenes. Sis ho­ res de marxa i 725 metres de desnivell.

.

..

♦.

1111 IUIIIIHIIU IIIUILI

11 Ronda. Gallifa, 1981 Sortida del pla de Cabanyelles (545 me­ tres), a la carretera de Sant Feliu de Codi­ nes, al km. 11. Pujada en direcció a la ma­ sia de la 'Roca, pel pla del Corral o del Pa­ narra, el camí del Salt de la Guineu fins as­ solir el. punt més alt: Sant Sadurní de Galli­ fa, amb l'ermita romànica, a 951 metres.

La baixada pel coll de Sant Sadurní, puja­ da a la masia dels Plans, font de l'Obaga, vora la masia del Salomó, i avall pels colls de can Blanc i del Pi, castell i església romànica de Santa Maria, passant per Sant

178

ELS RODALS DE SABADELL

M

E

M

Ò

R

I

A

RESUM D'ITINERARIS

Pere de Gallifa i el nucli principal del poble fins al punt d'arribada. Total 5 h 50 min. de marxa i un desnivell de 406 metres.

Ill

LA GARfHGA

1• RONDA.

VALLESANA

Ronda. La Garriga, 1982

Sor tida del parc dels Pinetons, al costat del riu Congost, a 243 metres. Amunt per can Sunyer, l'Uià, les ruïnes de Sant Pau de Montmany i la Rovira, collet de can Tri­ peta pujant sobre la cinglera del Bertí, per can Rumbeia i la font del Boix, morral de la Trona, i ascens per Bellavista Vella, coll dels Oms on s'assolí el punt més alt: 920 metres vora del Puigfred. Descens per les ruïnes de Barnils fins a Sant Pere de Bertí, el Clascar, collet de can Tripeta. Pujada al santuari del Puiggraciós, i avall pel mas Mi­ quel, la font dels Tremolencs, per tornar al punt de sortida, després de 7 hores de marxa i un desnivell de 677 metres.

Sl:RRA DE L"OBAC 4' IONDA v,-, � l f U.MA

IV Ronda. Matadepera, 1983 Sortida des del coll de Tres Creus, a 880 metres, cap a la Porquerissa, font de la Pola, balmes i roure de l'Espluga, torrent de la Cansalada (el punt més baix, a 500 metres). Amunt pel coll del Daví o del Cor­ reu, camí ral de Manresa, el Paller de Tot l'Any, i avall per la Roca Salvatge, canal de Mura, l'Obac Vell, font de la Por tella i l'Obac Nou. Pujada per la Torreta de l'Obac, camí de l'Estepar, pou de glaç i coll Estret.

Ascensió a Castellsapera (el cim més alt, a 932 metres). Descens i final pel coll de Tres Creus. Cinc hores i vint minuts de mar­ xa. Desnivell de 432 metres.

XVI RONDA VALLESANA

179

RESUM D'ITINERARIS . �,

VTRONIM VAI.LESAN'A

M

E

M

Ò

R

I

A

V Ronda. Sant Celoni, 1984

Sortida des de la Vall d'Olzinelles, a ca n'Agustí, a 260 metres. Amunt pels colls de can Poliva, Llorà i de les Basses, Turó Gros (cim més alt de 752 metres). Baixada fins el roure, font i ruïnes de Santa Maria de Montnegre, tot seguint per les Preses, Sant Martí de Montnegre, i baixada fins al coll de la Creueta, pujada fins el Ginestar, i avall per les Cases, el sot Gran, el sot de la font de Llorà, can Arabi, can Terrades, sot de les Obagues i coll Blanc. Arribada a ca n'Agustí, després de 6 h i 15 min. de mar­ xa. Desnivell de 492 m.

VI Ronda. Castellar del Vallès, 1985

Sortida des de l'era d'en Petasques, a 331 metres. Es passà pel torrent de Canye­ lles, i amunt pel carener de Canyelles i la serra de Pinós, es baixà fins a la font del Plàtan. Pujada per Cadafalc, parany del Bo­ ter, coll Monner. Baixada pel torrent de la Jofresa i riera de Sant Sebastià fins a Sant Sebastià de Montmajor, la carena del Pou, els Tres Pins i Castellet. Es descendí per l'avenc de Castellet, torrent Malo, es pujà per les fonts de Canyadell i del Gurri, fins al cim més alt del Puig de la Creu, a 664 me­ tres, per tornar avall fins a Castellar, des­ prés de 6 hores de caminar i un desnivell de 333 metres.

VII Ronda. El Figueró, 1986

Sortida des de la plaça E.P. Gambús, a 360 metres. Amunt per cal General, can

1f!O

ELS RODALS DE SABADELL

M

E

M

Ò

R

I

A

RESUM D'ITINERARIS

Plans, Sant Cristòfol de Monteugues, can Valls, pla de la Batalla, Roca Sentella, i el camí de les carenes de can Bosc, que pas­ sa pel Mojó, coll de la Creu, turó Monner, i acaba al serrat de l'Alzina, al pla de la Cal­ ma, a 1156 metres (el punt més alt de la caminada). Avall fins al coll de Sant Martí, per can Agustí i can Bellver, per pujar al cim del Tagamanent, i baixar pel trencat camí dels Collets, a la vall de Vallcàrcara, fins al Figueró. Aquesta Ronda durà 6 h 10 min., curulla de pujades i baixades, amb un des­ nivell de 796 metres.

,'11, 1 ,,111HIH ,\l\\ '\lt,li\ .i...,.; l\ l<!\',l)\\ \l l'"\\\• l( ()( l! mu 1•,'(�

VIII Ronda. Sant Llorenç Savall, 1987 Sortida de la plaça Major, a 466 metres, cap a la creu del Ricó, les Oliveres i la Mun­ tada, per enfilar-se al cim del Castell de Pera, passant pel collet d'Agramunt, el coll de la Costa, i ascensió al Roc Sereny. Bai­ xada pels colls d'Era Ventosa, Pregona i Font Serrata, per enfilar-se als cingles dels Emprius, el punt més alt amb 879 metres.

Descens pel collet del Llor fins a la font del Llor. Es continuà pel camí que travessa les canals del Senglar i de Tanca fins al coll Gavaitx, i enfilar-se a Roca Mur o Màquina de Tren. Avall per Pedra d'Àliga, serra del Bon Aire, coll de Palomeres i la vall d'Hor­ ta. Amunt pel molí de la Roca i la masia del mateix nom, per tornar a Sant Llorenç. S'in­ vertiren 6 hores de camí, amb un desnivell de 413 metres.

IX Ronda. Castellcir, 1988 Sortida des del carrer Major, a 781 me-

XVI RONDA VALLESANA

x ................

Sentmenat • El Farell 8 d'octubre de 1989

Xl-­

Càooves l Samallls . · 7 d'OIMtn de IHI

181

RESUM D'ITINERARIS

XDRanda.Yallaam

Sant Cupt del V.Uès-Colborola 6 d'ottala de 1991

M

E

M

Ò

R

I

A

tres, pel Puig i baixada a la riera de Castell­ cir, la Vileta, el Molí Nou del Bosc, Sant Quirze de Safaja, can Riera, carener de Bar­ nils, amb les masies de la Corona, Serracar­ bassa, Serra-tacó i Barnils (amb la capella de la Mare de Déu del Roser). Baixada pel callet de l'Era d'en Coll fins a la riera de Castellcir, i pujada al castell de Castellcir, carener de Sauvanegra (el punt més alt amb 931 metres). Descens pel coll, fageda i font de Sauvanegra, riera de Castellcir, l'Antonja (el punt més alt amb 600 metres), Sant An­ dreu de Castellcir, i tornada al poble. Desni­ vell de 331 metres, 6 h 15 min. de camí.

X Ronda. Sentmenat, 1989

XJII ....... VoDnan.

CastelhG9)1 - Granora • d'°""""' .t, ,.,2

Sortida des de la plaça de la Casa de la Vila, mas d'en Cisa, l'antiga via romana, la Torre Roja, i Turó de Puig Castellar (ruïnes ibèriques). Muntanya d'en Sagrera, coll de la Bassa Roja, serra Llisa, amb el cim més alt: El Farell (815 metres). Baixada pel ca­ rener del Pou, els Tres Pins, la font de la Noereta i Guanta, riera de Guanta, can Se­ nosa, can Fruitós, castell de Sentmenat, fins a tornar a la Casa de la Vila. Desnivell de 612 metres i 6 h 30 min. de marxa.

XI Ronda. Cànoves i Samalús, 1990

XlVllólldit.V..,,._ Aiguafreda • Semi do l'Ama 17d'Oltlllbadal99J

182

Sortida des de l'ajuntament, a 364 me­ tres, cap al molí de l'Antic, riera de Càno­ ves, i pujada per can Castell, can Catà, can Masó, can Volar t i can Riu. Amunt pels colls de Llioca o d'Uixola, Tacó i Palestrins, pujant al carener culminant pel Serrat Llarg, turó de Palestrins, turó d'en Cuc, coll del

ELS RODALS DE SABADELL

M

E

M

Ò

R

I

A

RESUM D'ITINERARIS

Roure Tallat, des d'on s'assolí el Sull o Sui, punt més alt de 1.322 metres. Baixada pel coll del Roure Tallat fins al Castanyer Gros, torrent de la Baga, i nou descens fins a can Cuc, i de pla i avall per Sant Salvador de Terrades, can Quintana, can Valdé, riera de Vallfornés, congost de Roc Fiter, i arribada al poble. Desnivell de 958 metres i 6 hores de camí.

XII Ronda. Sant Cugat del Vallès, 1991 Sortida des de la plaça del Monestir, a 120 metres, cap a la riera de Sant Medir, amunt pel Pi d'en Xandri, Pi de can Calders, turó del Castell, i devallada per can Coll i el torrent de can Cerdà (el punt més baix de la Ronda, a 90 metres). Pujada per la serra d'en Gatell Gran, turó de Valldaura, Pas del Rei, turó de la Magarola (punt més alt, a 430 metres), turó de Sant Cebrià, i descens per Vista Rica, l'obaga de la font Groga, torrent de la Salamandra, Sant Medir, riera de Sant Medir, i pujada per Sant Adjutori, pel turó del mateix nom, i fins al coll de Torrefera i riera. Es tornà amunt per can Borrell, serra de can Borrell, i es baixà pel torrent de la Torre Negra. Pujada final fins a la plaça del Monestir. Desnivell 340 m i 6 h de camí.

XIII Ronda. Castellterçol, 1992 Sortida des de la plaça Prat de la Riba (726 m), pujant fins el coll de la Creu o de Sant Fruitós, i descens pel torrent de la Codina, font de la Blada, Vilanova, torrent del Marcet, la Palanca de la Sala, riera i Pinassa de la Sala (punt més baix a 570 m), i amunt per La Sala i Sant Llogari, Vilarrubia, carener amb el cim de Pedra d'Àliga o Roca del Pedró, carena del Castell, coll de Comellans, collet de Creu de Llebre i castell de Granera. l avall pel barri del Castell, Santa Cecília de Granera i la Riera. Per tornar amunt cap el cingle de la Mosquera, font de la Baga, coll d'Ases, coll de Plans i el coll de les Ganivetes (el punt més alt, a 875 rnetres). Baixada pel torrent del Pererol i la seva masia, cap el torrent de can Solà del Sot, per tornar a Castell­ terçol. Desnivell de 305 metres i 6 hores de marxa.

XVI RONDA VALLESANA

183

RESUM D'ITINERARIS

M

E

M

Ò

R

I

A

XIV Ronda. Aiguafreda, 1993

Sortida des del. Parc de la carretera de Ribes, a 416 metres.

Amunt per can Serra de l'Arca, el Dolmen, cingles de la serra de l'Arca, Pla del Grau, Serrat de la Pessa (el punt més alt, a 881 me­ tres). Baixada per la Collada, la Sala, coll del Montgrós, i muralles del Montgrós. l pujada pel Boix i carener del Bruguer, per seguir avall pel torrent del Triller, Sant Martí d'Aiguafreda, el Saüc i arribada al poble. Desnivell de 465 metres i 5 h 20 min. de marxa.

XV Ronda. Vacarisses, 1994

Sortida des de la plaça Major (382 m), pujant pel camí del Racó d'en Rambla, coll del Lleonard, pla de les Bruixes, el cingle Petit, coll de la Roquera, el cingle Gros, carener del Roure Monjo (el punt més alt, a 590 metres). Baixada pel torrent del Roure Monjo, pla dels Bu­ llidors, riera de les Vendranes, riera de can Còdol, molí de can Còdol, riera i font de Sanana (el punt més baix, a 300 metres). Es pujà per Sanana i collada de can Vives, i es baixà per can Vives, per tornar a enfilar-se fins a la Torreta de Vacarisses, i seguir avall fins al poble.

Desnivell de 290 metres i 5 h 10 min. de marxa. ■

184

ELS RODALS DE SABADELL

M

E

M

Ò

R

I

A

ALGUNES NOTES D'INTERÈS

Algunes notes d'interès excursionista de la història de les 15 rondes vallesanes RAMON GOTÉS

Sant Cugat del Vallès

l Ronda El dia més clar i nítid de totes les Rondes. Va passar pels termes de Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, una petita part de Mura, i Matadepera.

11 Ronda Estrena de les sagetes grogues, indicadores de l'itinerari. Seguí els termes de Gallifa, Granera, i una petita part de Sant Llorenç Sa­ vall.

XVI RONDA VALLESANA

185

M

ALGUNES NOTES D'INTERÈS

E

M

Ò

R

I

A

Ill Ronda La més llarga de totes: 7 hores. Passà pels termes de La Garriga, Montmany, Sant Quirze Safaja i Sant Martí de Centelles, que és de la comarca d'Osona.

IV Ronda Amb el suport de l'ajuntament de Matadepera, sense passar pel seu terme, passà pels límits del terme de Terrassa, un tros de Relli­ nars, Vacarisses, amb la sortida del terme de Mura, que es va seguir per una part que ja pertany a la comarca del Bages.

V Ronda Passà pels límits amb el Maresme, pel terme de Sant Iscle de Va­ llalta, però seguí pel terme de Sant Celoni, on pertany Olzinelles.

VI Ronda Transcorré pel terme de Castellar del Vallès, part del de Caldes de Montbui, al qual pertany Sant Sebastià de Montmajor, i el de Sent­ menat.

VII Ronda És la que va tenir més cims que sobrepassaven els mil metres.

Seguí una petita part del terme del Figueró, i gran part del de Taga­ manent, tocant el terme de Cànoves a Roca Sentella.

VIII Ronda Gran abun dància d'aigua als torrents i fonts, a causa de les plu­ ges. A la Roca no es podia passar, i es va haver de buscar un altre pas. Es seguí pel terme de Sant Llorenç Savall, i es passà per la par­ tió amb el terme de Mura, als Emprius.

186

ELS RODALS DE SABADELL

M

E

M

Ò

R

I

ALGUNES NOTES D'INTERÈS

A

IX Ronda Va seguir pels termes de Castellcir i de Sant Quirze Safaja.

X Ronda Es passà pels termes de Sentmenat i de Caldes de Montbui.

XI Ronda La del cim més alt i el desnivell més fort. La més conflictiva, ja que va caure una forta tempesta després d'haver donat la sortida, amb remullada i desbandada de molts participants que van tornar enrera.

XII Ronda La pluja del dia abans va fer desdir molta gent, però va fer un dia immillorable, d'una gran nitidesa. Va seguir pel terme de Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola i el de Barcelona.

XIII Ronda Va seguir el terme de Castellterçol i el de Granera.

XIV Ronda Una Ronda molt tranquil·la. Passà pels termes d'Aiguafreda i Del Brull, aquest darrer ja pertany a la comarca d'Osona.

XV Ronda La més curta i de més poc desnivell de totes. Per primera vegada es va haver d'ajornar a causa de les pluges torrencials, ja que el dia de la Ronda baixava aigua per tot arreu, cosa que va sorprendre molt en un terreny normalment sec. ■

XVI RONDA VALLESANA

187

M

LA RONDA EN XIFRES

E

M

Ò

R

I

A

La Ronda en xifres RAFEL ROSAURA

Geògraf

En aquest apartat voldríem donar comptes d'algunes dades esta­ dístiques referents a les anteriors quinze rondes.

En primer lloc esmentarem l'increment constant i progressiu de participants que ha tingut la Ronda Vallesana des del moment de la seva creació, la qual cosa ens dóna fe de la seva consolidació, amb l'acompanyament d'un ressò i acceptació creixents.

Si en la primera edició realitzada l'any 1980 la participació arribà als 294 rondaires, aquesta va anar augmentant progressivament fins assolir el miler l'any 1987 (edició núm. 8) i arribar als 1387 l'any 1993, havent-se constatat una certa estabilització del nombre de participants. En referència a la distribució per sexes, s'ha obser­ vat un lleuger increment de dones en les últimes tres edicions ja que la presència d'aquestes superava el 40% del total de participants, però es pot dir que aquest és un dels indicadors que s'ha mantingut més estable al llarg de totes les rondes, ja que fins a la dotzena la composició per sexes es situava en un 65% d'homes i un 35% de dones.

En segon lloc voldríem comentar l'origen o lloc de procedència dels participants a la Ronda Vallesana. Amb un predomini de gent procedent de pobles de la comarca, també hi ha altres participants de poblacions tan allunyades com Olot, Mataró, Manresa, Moià, Tona, etc. És evident que la majoria de participants procedeixen de Sabadell (744 en l'edició del 1993). Però també hem d'esmentar al­ tres ciutats que aporten un contingent important de persones: Ter­ rassa i Barcelona, que en les últimes edicions han superat el cente­ nar de participants; i d'altres com Castellar del Vallès, Polinyà, Bar­ berà del Vallès, Sant Quirze del Vallès, etc., que superen amb es­ creix la vintena de participants.

Un tercer aspecte a esmentar és l'estructura per edats dels parti­ cipants en les diferents edicions de la Ronda Vallesana. D'aquestes destaca un progressiu envelliment en l'edat. En les tres primeres edicions el grup comprès entre els 11 i els 20 anys, que era el que

188

ELS RODALS DE SABADELL

M

E

M

Ò

R

I

A

LA RONDA EN XIFRES

aportava el contingent més elevat de gent, ha passat del 34% de la 1ª Ronda a l'actual 12%. El grup comprès ente 21 i 30 anys se situa en primer lloc des de la 4ll Ronda, però el percentatge d'aquest s'ha vist reduït lleugerament del 31% al 27%. El tercer i quart lloc l'ocu­ pen els grups d'edat compresos entre 31-40 anys i 41-50 anys, respectivament. Ambdós han experimentat un significatiu increment al llarg d'aquestes 15 Rondes. El grup de 31-40 anys significava en les primeres Rondes un 13% del total de par ticipants, mentre que ara és del 23%; i el de 41-50 anys ha passat del 9% al 20%. ■

Evolució dels participants a la Ronda Vallesana 1980-1994 Núm. Participants 1600 1400

1200

1000

800

600

200

º--------------------------�

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994

Anys

XVI RONDA VALLESANA

189

MAPA DE LES RONDES

XVI R ONDA VAL LE S ANA

Mapa de les Rondes RAMON GOTÉS

Sant Llorenç Savall

Vacarisses

Mata,epera

Castellar del Vallès

Sabadell

190

ELS RODALS DE SABADELL

La Garrl

X V I R O N D A V ALLES A N A

MAPA DE LES RONDES

• éànovea

ranollers

t

l Ronda. Matadepera, 1980 11 Ronda. Gallifa, 1981 I ll Ronda. La Garriga, 1982 IV Ronda. Matadepera, 1983 V Ronda. Sant Celoni, 1984 VI Ronda. Castellar del Vallès, 1985 VII Ronda. El Figueró, 1986 VIII Ronda. Sant Llorenç Savall, 1987 IX Ronda. Castellcir, 1988 X Ronda. Sentmenat, 1989 XI Ronda. Cànoves i Samalús, 1990 XII Ronda. Sant Cugat del Vallès, 1991 XIII Ronda. Castellterçol, 1992 XIV Ronda. Aiguafreda, 1993 XV Ronda. Vacarisses, 1994

XVI RONDA VALLESANA

191

Bibliografia

X VI R O N D A V A L LES A N A

• •

BIBLIOGRAFIA

Bibliografia segons cada part del llibre 11 part: Introducció

AJUNTAMENT DE SABADELL i U.E.S. El Riutort. Itineraris pels rodals de Sabadell núm.1. Sabadell.

AJUNTAMENT DE SABADELL i U.E.S. Ribatallada. Itineraris pels ro­ dals de Sabadell núm.2. Sabadell.

ROSAURA, R. El P.R. C-30. De Sant Nicolau a Sant Llorenç Savall, a peu. Diari de Sabadell, 18-IV-1992, pàg. 14-15.

21! part: Sabadell i el seu rodal

AJUNTAMENT DE SABADELL. (1995). El paisatge que ens envolta. La protecció de l'espai agrícola i forestal periurbà. Sabadell.

ESCOLA TALLER DE MEDI AMBIENT LA SALUT. (1993). Itinerari To­ rrent de Colobrers-Togores-La Salut. Aj. de Sabadell. Sabadell.

FARELL , J. i CUSCÓ, J. (1988). Del Torrent de La Tosca. Biblioteca Quadern 15. Sabadell.

FARELL i DOMINGO, J. (1985). Del terme de Sabadell. Sabadell.

HIJAR, R. Els arbres del nostre paisatge. Col. Llibre de motxilla, 6.

Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

HUGH, J. (1976). Los arboles. Ed. Blume.

MASCLANS, F. Guia per a conèixer els arbres. Ed. C.E.C. Montblanc..

MASCLANS, F. Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. C.E.C. Montblanc.

MOLINS i ROMEU, R. (1984). Fonts i mines del rodal de Sabadell. Bi­ blioteca Quadern 6. Sabadell.

MONGE, M. (1979). El bosc i la ciutat. Col. Què cal saber?, 13. Ed. Teide.

3i! part: La ciutat de Sabadell i la seva història

AJUNTAMENT DE SABADELL. (1983). La població i l'habitatge de Sa­ badell. Sabadell.

AYUNTAMIENTO DE SABADELL. (1970). Sabadell, vil/a y ciudad. Archi­ vo Histórico del Municipio. Sabadell.

XVI RONDA VALLESANA

195

• .

BIBLIOGRAFIA

•

XVI R ON D A VALLE S ANA

CAIXA DE CATALUNYA. (1990). L'economia del Vallès Occidental. De la Indústria als Serveis. Col. Catalunya Comarcal. Barcelona.

CAMPÀ, M.ROSA. (1979). El marc geogràfic de Sabadell: El Vallès.

Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Ciències i Lletres. Dele­ gació de Sabadell. Col. Materials Pedagògics per a la Recerca, 2.

Sabadell.

CARRERA$ COSTAJUSSÀ, M. (1967). Elements d'història de Saba­ dell. Ed. de la Caixa de Sabadell.

CASALS, M.-i VIDAL, J.M. (1983). L'economia de Sabadell. Estructu­ ra, diagnòstic i perspectives. Ajuntament de Sabadell. Sabadell.

CASTELLS, A. (1980). Breu història de Sabadell. Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Ciències i Lletres. Delegació de Sabadell.

Materials Pedagògics per a la Recerca. Monogràfic d'informació, 3. Sabadell.

CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL. (1990). Vallès Occi­ dental. Sabadell-Terrassa.

DIVERSOS. (1970). Breu història del Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell. Sallent Germans. Sabadell.

FONS l VILÀ, M. i SALLENT i CUSTÒDIO, M. (1992). Sabadell. Escola i Medi. Generalitat de Catalunya (Dep. d'Ensenyament-Del. Territo­ rial del Vallès Occ.) i Aj. de Sabadell. Sabadell.

FUNDACIÓ ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona.

INSTIT UT D'ESTADÍSTICA DE CATALUNYA. (1992), Estadística comar­ cal i municipal 1991. Barcleona PRAT, M. i SERRANO, A. (1980). Les festes tradicionals a Saba­ dell-1. Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Ciències i Lle­ tres. Delegació de Sabadell. Materials Pedagògics per a la Recer­ ca. Monogràfic d'informació, 5. Sabadell.

PRAT, M. i SERRANO, A. (1981). Les festes tradicionals a Saba­ dell-2. Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Ciències i Lle­ tres. Delegació de Sabadell. Materials Pedagògics per a la Recer­ ca. Monogràfic d'informació, 8. Sabadell.

TORRELLA i PINEDA, J. (1981). Una història de Sabadell per a tots.

Biblioteca Quadern 2. Sabadell.

TORRELLA i PINEDA, J. (1983). Amb la ciutat a l'hora del record. Bi­ blioteca Quadern 5. Sabadell.

196

ELS RODALS DE SABADELL

X VI RO N D A V ALL E S A N A

• .

•

BIBLIOGRAFIA

4í! part: Evolució històrica del medi ambient vallesà ABEL, J. i JORDANA, J. (1987). L'Activitat econòmica al Vallès Orien­ tal. Col. Espais i Societat. El Racó del Llibre de Text. Barcelona.

ARRIZABALAGA, A., PARDO, J. i SADURNÍ, J. (1984). Els orígens de Granollers i del Vallès Oriental. Pobles de Catalunya. Caixa d'Estal­ vis de Catalunya-Aj. de Granollers.

BOADA i JUNCÀ, M. (1982). Fauna del Vallès. Centre de Documenta­ ció. Granollers.

BOADA, M. i ROSELL, C. (1990). Bibliografia del Montseny. Aixa, La Gabella. Museu Etnològic del Montseny. Arbúcies.

CANYAMERES, F. (1961). El Vallès, vigor i bellesa. Biblioteca Selecta.

Barcelona.

CARRERAS, l. i altres. (1990). La població i el poblament al Vallès Oriental. Col. Contrapunt. Ed.Rourich. La Garriga.

DANTI i RIU, J. (1981). Granollers i comarca. Als segles XVI i XV/11.

Evolució demogràfica i econòmica. Montblanc-Martín. Granollers.

DANTI i RIU, J. (1988). Terra i Població al Vallès Oriental. Època Mo­ derna. El creixement demogràfic i econòmic als segles XVI i XV/11.

Aj. Santa Eulàlia de Ronçana.

DIVERSOS (1971). Dinàmica i perspectiva de Vallès. 15 vols. CEDEC­ ISPA. Caja de Ahorros de Sabadell.

DIVERSOS (1985). Els orígens del Vallès Oriental. Introducció a l'Ar­ queologia de la comarca. Àrea d'Arqueologia. Museu de Grano­ llers.

DIVERSOS (1986). El Medi Natural del Vallès. l Col. de Naturalistes Vallesans. Annals del CEEM. Sabadell.

DIVERSOS (1987). El Medi Natural del Vallès. li Col. de Naturalistes Vallesans. Annals de CEEM. Sabadell.

GALOBART DURAN, LL. (1983). El paisatge del Vallès. l.G. Sta. Eulà­ lia GARRIGA i ANDREU, J. (1990). El Vallès Oriental. Estudi d'una comar­ ca. Consell Comarcal. Vallès Oriental.

JANÉ i MARCELLÈS, A. (1991). Guia de la formació per a l'ocupació.

Vallès Oriental. Consell Coordinador del Vallès Or. Granollers.

MAS de i CANALS, D. (1981). La geomorfologia del Vallès Oriental.

Inst. d'Estudis Catalans. Barcelona.

MASGRAU, R. i FERNÀNDEZ, M. (1989). Vallès Oriental. Paisatge. Po-

XVI RONDA VALLESANA

197

BIBLIOGRAFIA

� �·

XVI R OND A VALLES ANA

blació. Economia. Història. Art. Tradicions. Ed. Barcanova. Consell Comarcal. Vallès Oriental.

VILA, Pau. (1930). El Vallès, assaig geogràfic. Imp. La Ibèrica. Barce­ lona.

VILAGINÉS SEGURA, J. (1987). La transició al feudalisme. Un cas ori­ ginal. El Vallès Oriental. Estudis. Ajuntament de Granollers. ■

198

ELS RODALS DE SABADELL

1111 l.Je:5

sabadell

Escanejat i editat per Jordi Xicola-2019