RONDA VALLESANA XI

XI Ronda Vallesana

CĂ noves i SamalĂşs 7 d'octubre de 1990

XI Ronda Vallesana

CĂ noves i SamalĂşs 7 d'octubre de 1990

L 'edició d'aquest llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració de:

e -A __

AJUNTAMENT DE

CÀNOVESiSAMALÚS

Ajuntament

lil de Sabadell

Ç2 Caixa de Sabadell

REALITZACIÓ: Via Gràfica. Onze de setembre, 57. Sabadell (Vallès Occidental) IMPRESIÓN B2/C.

DL. B-962-89.

Sumari

Pàg.

5 Presentació del president de l'entitat. Francesc Aluju .........................

Presentació de l'Alcaldia ..................................................................................

6 7 Itinerari de la XI Ronda Vallesana. Ramon Gotés ..................................

Cànoves i Samalús: aspectes geogràfics. Rafel Rosaura .................... 13 La conservació i la gestió del Parc Natural del Montseny. Ramon Espinach ......... ................... ........ .......................... ........................... ................. ....... 18 Notes per a la història de Cànoves i Samalús. Rafel Rosaura .......... 19 El castanyer Gros. Llogari Droguet .............................................................. 21 Sant Salvador de can Quintana. Pere Comas ......................................... 24 El ball d'en Serrallonga a Cànoves els anys 1924 i 1925. Pilar Alberich 29 L'església de Sant Andreu de Samalús i el santuari de la Mare de Déu de la Salut. Pere Comas .................................................................................. 32 La carbonera. Teresa Cuch ............................................................................. 38 Troballa d'un amagatall de monedes ibèriques. Pere Comas ............ 40 La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda.

Carmel Montllor .................................................................................................. 43 Variants de l'itinerari de la XI Ronda Vallesana. Ramon Gotés ........ 45 Les nostres festes. Teresa Cuch ................................................................... 48 L'embassament de Vallforners. Pere Comas ............................................ 50 Entrevista amb Salvador Garriga: un jove de 92 anys. Carmel Montllor .................................................................................................................. 54 Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús. Pere Comas i Josep Castells ( *) .............................................................................................. 60 Convivència. Ramon Fort ................................................................................ 64 De Coll Formic a Cànoves. Ramon Gotés ................................................. 66 Descobriment d'una sepultura de l'alta edat mitjana en el Turó de la Ferreria de Cànoves. Pere Comas ........................................................... 68 (*) Extret del llibre «Cases de Pagès» de Pere Comas i Josep Castell.

• Dibuixos cedits per Ricard Molins i Romeu

Benvinguda als rondaires D'uns anys ençà les formes tradicionals de la pràctica de l'excur­ sionisme s'han vist augmentades amb tot un seguit de modismes: ron­ des, caminades populars, embardissades, senderisme, etc., totes elles amb un denominador comú: solen moure gran quantitat de participants.

Felicitem-nos-en.

Aquestes manifestacions, que demostren l'arrelament que l'esport del caminar ha assolit entre nosaltres, haurien d'anar sempre acompanya­ des de l'altre aspecte que ha estat base de l'excursionisme català: l'enri­ quiment de l'esperit.

L.:"excursionista mai s'ha acontentat de pujar i baixar muntanyes maquinalment, sinó que, d'actes com ara la nostra Ronda Vallesana, en vol fer alhora un dia de festa, un entrenament físic i un aprofundiment en el coneixement de les bases que culturalment el suporten.

L.:"itinerari que enguany us proposem, i que com sempre és el resultat d'una llarga tasca de la comissió organitzadora, ens portarà dels racons amables de Cànoves al bonic mirador del Sui i em sembla que servirà perfectament per assolir els objectius esmentats.

En donar-vos, en nom 9e la UES, la benvinguda a la XI Ronda Vallesana, em plau desitjar-vos que fruïu d'una bona jornada, i que, tot enfortint les cames i estrenyent velles o noves amistats, augmentem un xic més el coneixement i l'amor a la nostra terra.

Francesc Aluju President de la UES

5

Presentació de l'Alcaldia CÀNOVES, un poble situat a la falda del Montseny, resguardat dels vents del nord, assolellat i un dels més càlids del Vallès Oriental, aco­ llirà, al començament de la tardor, concretament el diumenge dia 7 d'octubre, la XI RONDA VALLESANA que, com cada any, organitza per terres vallesanes la prestigiosa UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL. Faran un recorregut per camins que travessen muntanyes de la falda del massís del Montseny, des d'on es divisa la gran plana del Montseny, des dels punts més alts, el mar i com a teló de fons, les muntanyes de Montserrat.

Bona part de l'itinerari del trajecte el faran pels estreps del Mont­ seny, dintre del seu Parc Natural, considerat el pulmó respiratori de les grans poblacions vallesanes i de la ciutat de Barcelona; en el qual es fan compatibles les activitats sòcia-econòmiques dels seus habitants amb els valors biològics i culturals, i es posen a disposició de la societat un marc idoni per realitzar diverses activitats de lleure, una de les quals és l'excursionisme, amb el qual s'aconsegueix conèixer millor el patri­ moni natural i cultural de la muntanya i els seus habitants.

Al llarg de centenars d'anys l'activitat humana ens ha deixat esglé­ sies, ermites, castells, masies, camins, etc., que formen un excel·lent patrimoni cultural que, tant si és de propietat privada com pública, tenim el dret d'admirar i gaudir-ne i l'obligació de conservar-lo.

La naturalesa ens ha proporcionat una immensitat de boscos i prats amb molta diversitat d'arbres, alguns d'ells centenaris i de gran corpu­ lència, com és el cas del que hi ha en el nostre poble, anomenat «Cas­ tanyer gros».

Saludem des d'aquí tots els que intervenen en l'excursió, tant parti­ cipants com organitzadors i acompanyants, alguns dels quals coneixe­ ran per primera vegada el nostre poble, i els desitgem sort i encert, espe­ rant que la seva passejada per la muntanya, gaudint la naturalesa, faci que ens quedi un bon re.cord de la XI RONDA VALLESANA .

Martí Traver i Costa Alcalde de Cànoves i Samalús

6

Itinerari de la XI Ronda Vallesana La sortida de Cànoves és a l'Ajuntament, que per cert està instal·lat a l'antiga masia de can Casademunt, que ha estat r_estaurada amb molt de gust i encert. Sortim del poble en direcció nord, per la carretera que va cap a l'embassament del Roc Fiter i Vallforners.

0.05

A la dreta, un petit torrent amb plàtans, seguim la pista que va a l'esquerra del torrent. A l'esquerra, la pista va a la casa del molí de l'Antic, que veiem a pocs metres. Tal com diu el nom, era un antic molí. Seguim per la pista que baixa, a la dreta un caminet va a la font de cal Pipaire, a pocs metres.

Arribem a la riera de Cànoves. A l'esquerra es veuen les res­ tes de cal Pipaire, i al costat la casa nova, i el forat de la sortida d'aigües del molí de l'Antic, que és al damunt.

La casa del cal Pipaire deu el nom al fet que hi havia una caldera per bullir la fusta de soques de bruc que servia per fer pipes, i s'enviaven a València, per a l'acabat definitiu.

Travessem la riera per un petit pont, amb barana a un cantó, i arribem a can Castell.

00.5-0.1O A l'esquerra hi ha les parets de l'antic castell de Cànoves, i a la dreta, la casa nova.

Trobem una pista, girem a l'esquerra, trobem una cadena que barra la pista, a la dreta hi ha un caminet, que agafa­ rem, tot pujant entre alzines i brucs. A l'esquerra, una mica més amunt, entre heures es veuen les runes de can Vinyes.

Arribem a una pista. A la dreta hi ha can Catà. Al davant hi ha un gros lledoner que és probable que sigui mil·lenari, segons ens ha dit el propietari.

O.10-0.20 Seguim per la pista, cap a l'esquerra, entre els camps i el bosc d'alzines, pins i algun suro. Deixem una pista a l'esquerra, i una altra a la dreta, i arribem a les masies de can Masó i can Volart, aquesta molt més gran; som a 520 metres.

0.10-0.30 Davant de la casa agafem la pista que va per l'esquerra, i tornem a tombar cap a l'esquerra. Tot pujant per l'alzinar, seguint per la pista principal, deixem tres pistes a l'esquerra i quatre a la dreta.

7

O.30-1.00

O.5-1.05 O.10-1.15

0.05-1.20

O.10-1.30

O.10-1.40 0.05-1.45

O. 15-2.00 0.05-2.05

0.20-2.25

O.15-2.40

O.10-2.50 8

Passem el torrent de can Riu, sota del camí hi ha les runes de la casa, cobertes d'heures. Som a 580 metres.

Seguim planers. Arribem a una cruïlla, girem a l'esquerra, deixant dues pistes a la dreta. Arribem a un altre encreua­ ment de camins.

Girem cap a la dreta pujant per la pista, tornem a trobar una altra cruïlla, i tornem a girar cap a la dreta.

A mesura que hem anat pujant, el panorama s'ha anat obrint. En un revolt de la pista hi ha un bon mirador del T ibi­ dabo al Montegre, i bona part del Vallès. Per aquí, per la part solella, abunda el pi pinyoner.

Trobem una pista més estreta a la dreta, i l'agafarem.

De seguit s'acaba i continua un caminet que puja per sobre d'unes roques cap un carener. A la dreta surt el turó de l'Home, i el de Sant Elies, més proper. Sota nostre es veu la casa del corral d'en Perera.

Pugem entre brucs fins a dalt del carener; baixem per un espès alzinar cap a un petit callet i seguim cap a la dreta.

Tot seguit, girem cap a l'esquerra amunt, perquè, sinó, avall, aniríem cap el cantó de Sant Pere de Vilamajor. Estem din­ tre el terme d'aquest poble. Passem per un antic camp, ara farigolar, esbarzers i pins pinyoners i trobarem una pista on hi ha dos ferros clavats a terra.

Seguim de dret, travessant la pista, pujant per un dret alzi­ nar, i arribarem a una altra pista.

Pugem cap a l'esquerra, entre l'ufanós alzinar, trobem una pista a la dreta, que ens deixaria penjats a sobre el barranc que baixa del coll de Palestrins.

Pugem cap a l'esquerra i arribarem al coll d'Uixola o de Llioca, a 1.020 metres.

Anem pujant, tenim el cim del Pi Novell davant nostre, pas­ sant pel planell que forma el coll de Tascó, a 1.024 metres, seguint per la dreta per baixar a l'ample coll d'en Palestrins, a 1.006 metres.

A l'esquerra hi ha un caminet que va fins a la font i pugem de dret per trobar tot seguit el camí que puja amunt, cap a l'esquerra. Pugem per un terreny rocós i arribem a una cru'illa.

Seguim amunt, cap a la dreta, fins arribar a la collada del Serrat Llarg, a 1.200 metres. Bona panoràmica sobre el Matagalls, les Agudes, el turó de l'Home, la vall i el poble de Montseny.

Girem cap a l'esquerra pujant per roques pissarroses fins al turó de Palestrins a 1.217 metres.

Can Cuch. Febrer 1990 9

0.05-2. 55

O. 15-3. 1 O

O. 10-3.20

O. 1 0-3.30

O. 1 5-3.45

0.05-3.50 0.05-3.55

O. 10- 4.00

10

Pel carener pla, passem pel turó d'en Cuc, i baixem fins el coll del Roure Tallat, a 1.212 metres i emprenem la dreta pujada entre el roquissar i les cases mates fins al cim del Sui, a 1.322 metres.

Aquest cim és el segon en alçada del massís de la Calma, ja que el més alt, és el puig Drau, o d'Arau, que fa 1.350 metres.

Des d'aquí veiem propers aquests cims, amb l'ample pano­ rama fins a Montserrat i Sant Llorenç del Munt, amb tot el seguit de cims i carenes. Tornem a baixar fins al coll del Roure Tallat, per pujar fins el Pou d'en Cuc, prop del turó del mateix nom. Aquest pou era un antic pou de gel.

Per aquí hi ha una fita al mig del carener on s'ajunten els termes de Cànoves, Tagamanent, Montseny i Sant Pere de Vilamajor.

Baixem cap a la collada Llarga, per dessota del turó de Pales­ trins, i baixem pel rocós terreny, on abunda el ginebró.

Agafem un caminet que baixa per la dreta, on un tros més avall es torna a ajuntar amb el que seguíem, que per cert està fet un xaragall als trossos més drets, ja que en convertir-lo en pista no hi varen fer cap desguàs i, quan plou, es convertèix en un torrent. Per aquest terreny rocós hi ha poques alzines, hi dominen les estepes.

En un revolt del camí deixem una pista a l'esquerra, en una raconada convertida en aiguamoll, on els pollancres van creixent. Anem baixant i veiem davant nostre, properes, les runes de la casa del Bosc, enmig de bardissar on destaca entre la vegetació un gros om. En tombar cap a l'esql/erra veiem a sobre la baga d'en Cuc amb la bonica fageda.

Deixem una pista a l'esquerra.

Deixem dues pistes a l'esquerra i arribem a una pista més bona.

Girem cap a la dreta, la pista puja, i quan en trobem una a l'esquerra, l'agafem i entrem a l'alzinar; a sota del camí, trobem el castanyer Gros, un arbre monumental, que té 14 metres de circumferència, 4 metres quadrats i la soca buida, on poden encabir-s'hi més de vint persones.

Els carboners el feien servir de barraca, hi tenien una llar de foc, un catre, una taula i un banc per seure.

Per sota del castanyer seguim avall i trobem la soca tallada d'un castanyer ben gros. Arribem a una pista. Cap a la dreta, a un parell de minuts, hi ha una font abundosa.

Seguim cap a l'esquerra i passem el torrent de la Baga, 750 metres.

0.05-4.05 Vegetació amb bardissar i plàtans i pollancres, en aquesta fondalada ben obaga, i de variades espècies de plantes.

Trobem una pista, girem amunt, tornem a passar el torrent una altra vegada.

A la dreta trobem una font, la pista es bifurca, seguim cap a la dreta.

Can Massó i can Volart (Montseny)

O. 10-4. 15

Per tercera vegada passem el torrent de la Baga. La pista és planera i puja una mica. La vegetació dominant és l'alzi­ nar, però aquí hi ha alguns faigs.

0.05-4.20 Davant podem contemplar el carener, que va de Roca Cen­ tella, les carenes de can Bosc, pel turó Monner fins a la Calma, i les tarteres a la part solella, que baixen fins al sot de la Baga.

0.05-4.25 A l'esquerra del camí, una pista amb marques vermelles puja cap al coll de Palestrins.

0.10-4.35 Abans d'arribar a la gran masia de can Cuc, a la dreta del camí hi ha un tancat de filferro amb porcs senglars, i a la part de dalt, hi ha una bassa i una bona font.

11

0.05-4.40

0.05-4.45 0.05-4.50

0.05-4.55 0.10-5.05

O. 10-5. 15

0.05-5.20 O. 10-5.30 0.05-5.35

0.05-5.40 0.05-5.45

La casa a 760 metres, molt ben situada, hi destaca el por­ tal adovellat, que dóna elegància al conjunt de l'edifici.

La panoràmica és ben vistosa.

Seguim avall per la pista, en deixem una a la dreta i una altra a l'esquerra.

En arribar a la torrentera hi ha una font a l'esquerra amb bancs per seure, grèvol abundant i alguns pollancres.

El terreny continua dominat pel l'alzinar, però hi ha uns quants castanyers. Arribem a un coll.

A la dreta hi ha l'ermita de Sant Salvador de Terrades, a sobre d'un turó callet, a 741 metres.

Passem pel costat de can Quintana, ran de pista i al costat del callet on hi ha l'era, que encara és habitada.

Davant de la casa hi ha oms i alzines; al darrere, alguna de grossa. La pista puja una mica. Deixem una pista a l'esquerra.

Girem una altra vegada cap a la dreta i anem baixant. A la dreta, una mica apartada, veiem can Morera.

Ran de camí, a la dreta, destaca un castanyer entre l'alzi­ nar que ho domina tot. Deixem dues pistes a l'esquerra. Pas­ sem un torrent on hi ha pollancres i freixes. A l'esquerra es veuen camps de conreu.

Bifurcació. Girem avall, a l'esquerra. A l'esquerra puja una pista cap els camps i una casa, can Gessa. A sota del camí entre prats, hi ha can Puig Pujol. En els prats i cap el tor­ rent hi ha oms i algun roure.

Sobre del camí hi ha can Valdé, al costat d'un camp gran.

A la dreta baixa una pista a can Nec. Seguim avall deixant dues pistes a l'esquerra.

Deixem un camí a l'esquerra, que fa drecera, seguint avall per la pista fins arribar a la riera de Vallforners.

Seguim cap a l'esquerra pel costat de la riera, amb la seva vegetació de ribera, i que passa per l'estret congost del Roc Fiter, una roca grossa a l'esquerra del camí, i arribem al Pas de Muntanya, on un pont passa la riera.

Seguim per la carretera, i a l'esquerra trobem can Domè­ nech, ara discoteca. A la dreta hi ha ca l'Esmolet i can Ric. Deixem a l'esquerra can Congost, i arribem al poble de Cànoves, final de la XI Ronda Vallesana.

O 15 6' hores en total.

Ramon Gotés

12

Cànoves i Samalús: aspectes geogràfics El municipi de Cànoves i Samalús, amb una extensió de 28' 41 km2, es localitza a la comarca del Vallès Oriental. S'estén pels vessants meridionals del Montseny, on radica el Pla de la Calma i per la plana va­ llesana al sector sud del terme, limitant amb els municipis de Tagama­ nent (nord-est), Sant Pere de Vilamajor (est), Cardedeu (sud-est), les Franqueses (sud), la Garriga (sud-oest) i Montmany-Figaró (nord-oest).

El terme, especialment muntanyenc, troba les màximes altituds al turó d'en Cuc (1.235 metres), al turó dels Palestrins (1.217 metres) a lle­ vant del terme, i a Roca Centella (1.002 metres), situada a l'oest.

Gairebé en dues terceres parts, pertanyents al Montseny, hi circu­ len la riera de Vallforners o de Cànoves, que travessa el terme de nord a sud en una longitud de 6,5 km, i el torrent de Riumogent o de Vilardell que recull les aigües que circulen a ponent del terme. La part oest o de Samalús és solcada per altres petits torrents, tributaris directes de la riera de Mogent.

El clima de la zona, influït per la proximitat al massís del Montseny, és relativament plujós amb una mitjana de 734'3 litres per any (la major part recollits durant la primavera i la tardor). Bona part del terme és coberta per boscos que arriben a ocupar més de 2.000 ha. La majoria són d'alzines, principalment als sectors baixos, que en alguns indrets van ser substituïdes per pins, amb la finalitat de repoblar les zones que s'havien tallat per a l'obtenció de carbó. En els sectors més alts, amb major pluviositat i temperatures més baixes es troben algunes associa­ cions de faig de manera aïllada i esporàdica. A més, també s'hi troben roures i castanyers. Cal assenyalar el famós castanyer Gros de la baga d'en Cuc, un arbre gegantí, que té per perímetre uns 12 metres. És buit de dintre, cosa que pot permetre aixoplugar-s'hi.

El municipi de Cànoves i Samalús compta amb una població d'uns 894 habitants, 674 d,31s quals pertanyen a Cànoves i 220 a Samalús (la majo­ ria dispersats en masies). �evolució de la població ha patit una tònica descendent fins fa ben pocs anys: el 1900 posseïa 690 habitants; el 1910, 735 habitants; l'any 1930, comptava amb 660 persones; 730, n'hi havia el 1940; 630 el 1940; 605 el 1970; 542 el 1980 (xifra més baixa); per després passar a tenir-ne 583 el 1985 i pujar espectacularment en aquests darrers cinc anys gràcies als residents a les urbanitzacions del terme.

13

li

S��

� [ L TERME M UNICIP-"'L .

DE

OVES I SAMALÚ

\...,, ·

Tradicionalment, les activitats econòmiques de Cànoves i Samalús han estat l'agricultura i la ramaderia, si bé aquestes han tendit a una certa davallada en els darrers anys a causa de l'edat avançada dels page­ sos (molts tenen més de 50 anys) i pel fet que la gent jove no es queda a treballar la terra sinó que surt fora del poble per dirigir-se cap a Carde­ deu, Granollers o la Garriga, per exemple, on es dedica a la indústria, serveis i comerç. Cap al 1860 el municipi tenia unes 140 masies, i al 14

cap d'un segle existien 69 masies a Cànoves i 53 a Samalús que es dedi­ quessin a l'agricultura. Prova d'aquest declivi és que ara només en que­ den 12 a Cànoves i 20 a Samalús, ja que moltes s'han tancat o fins i tot algunes ja es troben enrunades. Per citar-ne algunes es podrien ano­ menar les de can Casademunt (8 ha.l, can Rives, can Parera, ca l'Esman­ dia (totes elles al sector de Cànoves); o les de can Jonqueres, can Tor­ rents, can Berenguer (a Samalús), entre d'altres. La major part (un 42%) tenen una extensió inferior a les 5 ha., i es dediquen,·bàsicament, al con­ reu de secà amb cereals i llegums, per la manca d'aigua. No obstant això, s'ha construït l'embassament de Vallforners amb la qual cosa es podran realitzar conreus de regadiu.

El mercat de Granollers ha representat i representa, per al poble de Càno­ ves, un lloc per desenvolupar tota l'activitat comercial de la pagesia, essent els dijous el dia de mercat. Des de temps anteriors als anys 30, hi havia un servei de transport de Cànoves a Granollers amb vehicles de motor propietat d'en Jaume Garriga, pioner del transport a la comarca, i que va arribar a ser conegut pel tots els granollerins. Avui dia es conti­ nua sortint a les sis del matí per anar al rengle a vendre els conills, els pollastres, etc., però amb menys intensitat que abans; encara que el cen­ tre de banca, sanitari, etc. continua essent un pretext per anar a mercat.

L'.explotació forestal és una altra de les riqueses d� la població, espe­ cialment l'alzina, el pi i alguns nuclis de faigs i de castanyers a la part septentrional. La ramaderia també hi és present amb la cria de bestiar boví, principalment, junt amb l'oví i el porcí. Com a curiositat, a plena muntanya hi ha una petita explotació de senglars que, si bé es troben cercats, viuen en llibertat.

D'uns anys ençà ha adquirit força empenta la funció d'estiueig i de segona residència al municipi. Bona prova d'això són les quatre urbanit­ zacions amb què compta el terme: Cànoves Residencial, Mirador del Montseny, Can Volart i Ca l'Esmandia; fet que ha permès l'augment espectacular de la població censada en els darrers anys. Com a centre d'estiueig aplega uns dos mil habitants durant l'estiu o els caps de set­ mana, de gent procedent de Barcelona i l'àrea metropolitana, fonamen­ talment.

El poble de Cànoves (a 364 metres d'altitud), aglevat entorn a l'esglé­ sia parroquial de Sant Muç (datada ja el 1077), té algunes cases antigues, però la majoria s'han construït de nou o refet per causa de l'estiueig. El poble compta amb els serveis més indispensables: hi ha una farmàcia, un supermercat, dos restaurants (Can Garriga, a la plaça) i Sant Mus (a la ctra. de Cànoves - St. Antoni de Vilamajor), un bar­ cafeteria, taller de reparació de vehicles, fuster, serraller, dues perruque­ ries i una escola d'EGB amb dues aules unitàries fins a 5è, entre d'altres.

Cànoves celebra dues festivitats anuals: el dia de Sant Sebastià, el 20 de gener, i la festa major, el primer cap de setmana de juny.

15

La segona entitat històrica del terme és Samalús, on el centre his­ tòric és la parròquia de Sant Andreu, situada al peu de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès. Allí també tenen lloc dues celebracions: el 30 de novembre (Sant Andreu) i la festa major, l'últim cap de setmana d'agost.

16

Moltes i notables masies es troben dins d'aquest terme, tant en el sector muntanyenc com a la plana, algunes d'elles amb finestres cono­ pials del segle XVI. Cal esmentar els masos de can Cuc i can Quintana, o els de can Volart, can Congost, can Ribes, etc. Dins de Samalús hi ha el casal de can Bot (segles XVI-XVII), can Cavaller, cal Flequer, i a 700 metres d'altitud, l'antic mas Vallfiguer. És digne d'esmentar el cas­ tell de Can Bori o castell de Samalús, de principis de segle, però amb elements romànics i gòtics dels quals hi ha algun antic finestral del segle XVI procedent de l'antic mas Bori.

Rafel Rosaura i Pacareu

Geògraf maig de 1990

17

La conservació i la gestió del Parc Natural del Montseny El Parc Natural del Montseny està situat a cavall de tres comarques: Osona, la Selva i el Vallès Oriental i constitueix el massís més enlairat de l'anomenada serralada pre-litoral.

El massís del Montseny es caracteritza pels seus paisatges bosco­ sos que es presenten de forma estratificada mostrant els diferents estat­ ges en funció de les variacions altimètriques i climàtiques. Una altra característica del Montseny és que l'home hi ha viscut des de temps remots i al llarg dels anys ha deixat empremtes profundes que són pre­ sents a qualsevol indret de la muntanya.

El Montseny forma part d'un sistema d'espais situats a l'entorn de la conurbació de Barcelona en forma d'anell, que inclou diversos mas­ sissos de les serralades litoral i pre-litoral i que disposen actualment d'un règim de protecció i gestió.

El règim de protecció del Montseny parteix d'una planificació prè­ via, consensuada i aprovada per les diferents administracions, adoptada lentament per les figures de planejament municipal i revalidada poste­ riorment per la declaració del Parc Natural d'acord amb la Llei d'Espais Naturals catalana, i diferents sentències dels tribunals de justícia.

La gestió del Montseny, tal com està plantejada pretén mantenir el territori protegit, apartat dels processos de transformació i artificialitza­ ció radicals i irreversibles que tenen lloc a gran part dels territoris situats a l'àrea més densament poblada de Catalunya. Tot això sense restringir els usos productius i d'habitatge de la població local i els usos culturals, científics i recreatius del públic visitant, sempre que siguin compatibles amb la preservació dels valors naturals i culturals de la muntanya.

La protecció futura del Montseny només serà possible si el conjunt de la societat valora positivament la necessitat d'invertir esforços i recur­ sos en aquesta empresa, i si tothom, des de la seva petita o gran quota de responsabilitat, adopta actituds i comportaments respectuosos vers la muntanya i tots els seus elements.

Ramon Espinach juny de 1990

18

Notes per a la història de Cànoves i Samalús El nom de Cànoves apareix per primera vegada citat l'any 1002 en una butlla de confirmació de béns del monestir de Sant Cugat del Va­ llès, perquè aquest monestir tenia béns dintre del terme i l'església par­ roquial de Sant Muç. Malgrat tot, s'han trobat moltes restes d'èpoques més antigues, entre les quals mereixen esmentar les restes d'un poblat ibèric, habitat entre els segles IV i Ill aC., a puig Castell sobre can Fle­ quer i can Pujades, del sector de Samalús; i especialment un petit tre­ sor de 40 monedes ibèriques, la majoria de la seca Lauro, de bronze, que circulaven pel pafs entre els segles Ill i l aC. Aquestes van ser trobades cap al 1959 en arrancar un claper de pedres en terrenys del molí de can Ribes, en bon estat de conservació. Es tracta d'unitats de bronze que tenen a una cara el cap d'una divinitat ibèrica, segurament del déu de la guerra Ares o el Mart romà, i l'altra cara, un cavaller amb palmeta i a sota una inscripció en lletres ibèriques que diu EUSTI, que equival a la tribu dels ausetans, centrats en l'antiga ciutat d'Ausa, ara reempla­ çada per Vic. També han aparegut tombes de lloses prop de cal Mestre, de la capella de Santa Eugènia i en un camp tocant al turó de la Ferreria,

Castell de Samalús, 1990 19

'

damunt el cementiri de Cànoves, que poden datar-se d'època altmedieval. És igualment conegut el forn íbero-romà dit d'en Pega.

El territori de la parròquia de Cànoves depenia jurisdiccionalment del cas­ tell de Cànoves, conegut des del 1113. Més tard en depenia, també, el terme de Samalús. Si bé en un principi aquest pertanyia al domini reial de la Garriga, aquest va passar a les mans dels Centelles, fet que el va unir a la batllia de Cànoves, poble del qual encara depèn.

Samalús es va unir, en l'aspecte administratiu a Cànoves el segle XIV, però s'erigí en batllia o municipi independent des de mitjan segle XVII fins cap el 1840. El seu centre històric és la parròquia de Sant Andreu de Samalús, situada al peu de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès. El lloc es àmpliament documentat des del 1002 i hi tenia impor­ tants béns la canònica augustiniana de Santa Maria de Manlleu.

Del castell de Cànoves, situat al peu de la carretera de Vallforners, no en resta més que un munt de runa força notable que, a més del mur amb les obertures d'antics finestrals, té dintre del seu perímetre altres murs força alts. lnicialment el castell pertanyia a la família Cànoves: si bé no surt citat fins el segle XVII , se sap que l'any 1113 pertanyia a Ramon Guillem de Cànoves i el 1157 hi residia Adalgars de Cànoves. A final de segle XII va passar a la família Bell-lloc, que el posseïren durant els segles XIII i XIV, segons sembla pel casament d'Elisenda de Cànoves amb Ber­ nat Bertran de Bell-lloc. Això ho indica, el fet que Simó de Bell-lloc s'hi volia edificar una capella el 1319 i obtingué permís per fer-se dir missa en una cambra del castell. Aquesta capella provisional va estar en ús molts anys, ja que el 15 de juliol de 1322 el bisbe Ponç de Gualba hi va tonsurar dos clergues.

A partir de mitjan segle XV va passar per diferents possessors (Huguet d'Empúries el 1345, Guerau de Queralt el 1376). Però sembla que els senyors no varen residir més al castell. Acabada la pesta negra (1348-60) el terme de Cànoves tenia 58 famílies.

Cap al 1380 el castell i tot el terme de Cànoves van passar a ésser propietat d'Eimeric de Centelles i dels seus descendents, els barons i més tard comtes de Quirra, fins a temps moderns. Es conserva una sen­ tència de la Reial Audiència, del 1835, sobre l'ús de les aigües de la riera, en la qual se cita un precari de l'any 1757, el qual concedia l'usdefruit de les aigües de la riera de la comtessa de Centelles.

Entre la documentació dels Centelles es veuen moltes notícies dels batlles de Cànoves que rendien comptes o acudien a la vila de Cente­ lles, on residien els seus senyors per a solucionar problemes de govern del terme. El castell es trobava en runes i deshabitat en el moment d'arrendar les terres i els casals a Pere de Congost cap el 1557.

Rafel Rosaura i Pacareu maig de 1990 20

El castanyer, arbre no autòcton a Catalunya.

El castanyer de can Cuc Castanea sativa de la família de les fagàcies i d'origen submediter­ rani oriental, el seu nom deriva probablement de la ciutat de Kastania a Tesalia o potser de la ciutat de Kastanis en el Ponto (Turquia asiàtica).

En contra del que fa pensar per l'abundor, no és un arbre autòcton als Països Catalans, ja que fou introduït en l'època pre-romana.

Arbre corpul�nt i de capçada frondosa que pot arribar a una alçària de 30 metres i viu alguns centenars d'anys. Les fulles són lanceolades i fortament dentades d'uns 20 cm, sense pèls i de color lluent. Tenen 15 parells de nervis aproximadament, rectes i paral·lels. Són caduques.

Floreix en els mesos de juny a juliol amb flors masculines i femenines que donen per fruit la molt coneguda castanya que madura els mesos d'octubre i novembre. La fruita va recoberta d'un pelló eriçat d'espines rígides i punxants i acostuma a anar en grups de tres per pelló. El cas­ tanyer prefereix viure en terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgà­ nica i no argilosos. Es multiplica per la llavor.

La fusta és molt apreciada per la lleugeresa, la flexibilitat i la tenacitat, de gra molt fi, per la qual cosa és usada en ebenisteria, també per a cèr­ cols de bótes, etc. Dels rebrots se n'obtenen les perxes, que són molt demanades a la indústria. Així, seria bo de dir que els bastons de cas­ tanyer són ideals per acompanyar-nos a les nostres excursions, ja que uneixen aquelles qualitats abans anomenades.

També ens dóna el taní, que és una substància astringent que és emprada en adoberia per la seva capacitat de convertir les pells dels ani­ mals en cuir.

Encara que en jardineria és força coneguda la terra de castanyer, no sempre té la genuïtat que n'indica el nom. Aquesta terra és àcida, rica en humus, no calcària i és el resultat de la descomposició de fusta i restes vegetals.

La major part dels castanyers a Catalunya els trobem a la província de Girona amb 21.000 ha. distribuïts per les Guilleries, la Garrotxa, !'Empordà, la Selva ... També en podem trobar a la serra del Montsant i a les muntanyes de Prades.

La malaltia més greu que pateix el castanyer és la tinta produïda pel fong Phytoptora cambibora; ha delmat les castanyedes europees i 21

' \

� ..__ . ��c:J�\'�r: � .. e-14-- , .. ,, ,,., .,,..�--.,,�,,,

Castanyer Gros de can Bosc (Montseny)

s'ha intentat la introducció de més resistents com la C. crenata (japo­ nesa) i la C. molissima (d'origen xinès).

Tenim aquí al nostre país castanyers monumentals com: el castanyer Gros d'en Roters a Arbúcies; el castanyer de les Nou Branques a Vila­ drau; el castanyer del pla de Sant Nicolau (Gironès); el castanyer de Case22

lles (Santa Pau - Garrotxa). El conjunt de castanyers del bosc d'Arola sobre can Gat a Viladrau; el castanyer de les Quinze Branques del Brull (Osona), etc. Encara que l'arbre més rellevant i gruixut del país és, sens dubte, el castanyer de can Cuc (Cànoves - Vallès Oriental). El seu tronc té una circumferència de més de 14 metres, buidat de la soca formant un estatge de 4 metres quadrats. Aquest estatge té una obertura pel costat de tramuntana i una altra pel de migdia. Havia estat habitat per un carboner que hi tenia instal·lat un llit, taula, seients i fins i tot, aprofi­ tant l'obertura natural que fa en l'interior d'un tronc superior, una llar de foc on encara és visible el sutge de la xemeneia. Al mateix temps conserva una font baixant la margada en direcció al torrent de can Cuc, subsidiari aquest de la riera de Vallforners -a una mitja hora. Fa poc, en una excursió social de la UES van puntejar dins el tronc d'aquest cas. tanyer de can Cuc una sardana. Eren tres parelles agafades correcta­ ment. Molt a prop trobem la soca tallada d'un altre castanyer de dimen­ sions força notables i també a la riera de Vallforners, un lloc que molts encara recordem pel bosc de ribera tan ufanós i aquella pau que s'hi respirava, ha restat malmès malauradament per fer-hi la construcció del pantà.

Per acabar, fem vots perquè tinguem tots el sa criteri de conservar i respectar la inigualable joia que és el castanyer de can Cuc, ple d'his­ tòria, a fi que els nostres fills també puguin gaudir-ne.

Llogari Droguet i Roqueta

23

La capella de Sant Salvador de can Quintana Aquesta capella es troba emplaçada en plena muntanya, a una alti­ tud de 740 m. S'hi puja des del Roc Fiter per corriols de pendent molt fort, pel costat del bosc, al costat de les feixes i per sota d'algun cas­ tanyer, i en una hora de camí, trescant de valent, s'arriba a aquesta magnífica ermita que, per la magnificència de la construcció, és un ver­ tader temple.

Sant Salvador de Terrades

Nosaltres aprofitem sempre la drecera que, des del Roc Fiter, per can Castells, can Baldé, can Pou i can Morera, ens porta fins a Sant Sal­ vador. El camí potser només té uns dos quilòmetres, però com que· s'han de pujar 350 metres, s'ha d'esbufegar de valent. És clar que també s'hi pot pujar per l'antic camí de carro, que arrenca un xic després del Roc Fiter, apropiat per vehicles de muntanya. l també és possible anar-hi des de can Volart, aprofitant els accessos de les urbanitzacions, o fent la 24

volta pels Tres Torrentons, pel costat de l'embassament inaugurat l'any passat, pujant per l'obaga d'en Cuc, però si bé, quan ja s'és a dalt, el camí és magnífic, la pujada és molt pronunciada.

La façana de la capella de Sant Salvador de can Quintana, obra de l'arquitecte Josep M•. Pericas, inaugurada l'any 1934.

25

Però, a peu o a cavall, val la pena pujar a Sant Salvador. És una excur­ sió magnífica, i d'allà dalt es contempla una vasta extensió del nostre Vallès, sobretot si ensopeguem un dia lluminós; i es passa per racons deliciosos: prats i vernedes a la riera i boscos, cultius de muntanya, i vinyes, suara desaparegudes.

L'.ermita de Sant Salvador és moderna, puix no té gaire més de cinquanta­ cinc anys. És un magnífic temple neogòtic, tot de pedra picada de color grisenc, obra de l'arquitecte Josep M. Pericas (1881�1965). És com una petita catedral de muntanya, potser massa important per la senzilla mis­ sió que ha de complir. Fou començada ja l'any 1930, però com que tots els materials s'hagueren de pujar a bast, no es va acabar l'obra fins l'any 1934, i fou inaúgurada per la festa d'aquell any.

Una obra tan majestuosa només es podia fer costejada per la muni­ ficència d'un amant d'aquell lloc, com era el propietari de can Quintana i d'aquells verals, el Sr. Rafael Marató i Senesteva, que, al cap de dos anys, havia de pagar amb la vida l'afecció a les arts i a les tradicions.

La façana de la capella de Sant Salvador està orientada vers el mig­ dia. Damunt la capçalera hi ha una magnífica creu de pedra i, a la dreta, un campanar d'espadanya. El portal és rectangular, amb un cobertor que serveix d'aixopluc; a cada costat, una finestreta amb arc de mig punt; i en el centre de la façana tres finestres neogòtiques dintre d'una ogiva; i a cada costat, una capella lateral amb un gran finestral neogòtic.

L'.ermita fou inaugurada amb motiu de la festa de Sant Salvador de l'any 1934, festa que fou presidida pel propietari d'aquell indret, el Sr. Marató. Fou beneïda pel Sr. Ecònom de Cànoves, i Mn. Ramon Garriga, l'ermità de Samalús, Mestre en Gai Saber, va recitar els goigs que va compondre expressament per a aquella ocasió; la cobla Principal Barce­ lonina acompanyà l'ofici solemne, i féu una tocada de sardanes al matí i una audició a la tarda. Fou la primera vegada que els instruments musi­ cals d'una cobla arribaven a aquelles altures, precisament a llom de matxos, puix llavors només hi havia camins de bast.

Exactament al cap de dos anys, el magnífic temple ja havia de sen­ tir el pas dels incendiaris, que pujaren allà dalt disposats a no deixar pedra sobre pedra, i si després de cremar les imatges i el retaule, no pogueren fer més mal, fou degut al fet que era una edificació sòl.ida i ben feta.

La nova capella va substituir-ne una altra de modesta, de reduïdes dimensions, amb planta rectangular, espadanya i coberta de fusta.

Aquesta capella ja es troba citada en una deixa de l'any 1226; l'any 1421, està documentada amb el nom de Sant Salvador de Terrades; i l'any 1724, s'hi havia entronitzat un altar d'estil barroc, que havia estat cos­ tejat, segons deia una inscripció, «per devoció de Miquel Quintana i Mag­ dalena, sa muller».

La festa de Sant Salvador s'escau el dia 6 d'agost. Només s'hi cele­ bra la missa i el rosari, però això no obstant, hi puja molta gent d'aques26

tes contrades, per devociĂł i per admirar la muntanya i fruir d'un dia d'esbargiment en contacte amb la natura. l no hi ha any que no hi pugin personalitats rellevants. Fa uns vint anys hi assistĂ­ el bisbe de Chartres, Monsenyor .Roger Michamp.

27

Mn. Ramon Garriga (1876-1968) escriví els goigs en honor del San­ tíssim Salvador, publicats per l'Editorial Políglota, l'any 1934, i que són una obra mestra i un model dintre les col·leccions de goigs. La tornada diu: Aquests goigs amb alegria cantarem a sa laor.

Ara i sempre lloat sia Jesús, nostre Salvador.

Allà dalt no s'hi celebra cap més solemnitat, fora de la diada de Sant Salvador. No obstant això, fa uns vint-i-cinc anys, Mn. Salvador Fran­ cesc, el Sr. Rector de Sant Muç de Cànoves, traspassat l'any passat a millor vida, hi va batejar un infant, fill dels masovers de can Cuc de Mun­ tanya i de can Quintana, llavors la masia habitada a més altitud d'aquells verals, situada a sol ixent de Sant Salvador i a breu distància de la capella. �excursió restarà arrodonida si, un cop a Sant Salvador, ens arri­ bem fins el castanyer Gros, el castanyer d'en Cuc, que ha crescut durant segles a l'obaga d'en Cuc, sota el camí que de la casa del Bosc mena al mas Déu. Des de Sant Salvador, fent una gran volta, puix que hi ha un xaragall entremig, s'arriba a can Cuc de Muntanya, una masia cons­ truïda amb pedra arenisca, l'any 1711, i després planejant s'arriba fins la casa del Bosc. Es troba aquell castanyer gegant a l'obaga d'en Cuc, però al costat del sol, davant d'una fageda, sota la casa del Bosc a 725 metres d'altitud, camí del mas Déu i del puig del Sull (1318 m), el més alterós de tota la cresta de turons.

Pere Comas 23 de maig de 1990

28

El Ball d'en Serrallonga a Cànoves els anys 1924 i 1925

_

En els anys 1924 i 1925, i en ocasió dels festeigs del Carnestoltes, una colla del poble féu la representació a Cànoves del Ball d'en Serra­ llonga. Es tractava de l'escenificació d'una petita peça de teatre que feia referència al cèlebre personatge i que girava al voltant d'un ball de poc moviment.

Els orígens de les diferents versions d'aquesta peça se situen a la darreria del segle XV III i algunes, possiblement, al començament del XIX, i la seva representació era estesa per tot Catalunya, si bé principalment a les contrades properes a la Plana de Vic, que fou al segle XVII el teatre de les fetes de l'heroi popular. A Ripoll i a Verges va representar-se encara fa una trentena d'anys.

L'.argument del ball era molt senzill. El cavaller Joan de Serrallonga, la seva muller, la Joana, i un noiet fill d'aquesta, però no d'en Serra­ llonga, que era qualificat de Bordet, decidien llançar-se a la vida de ban­ dolers per a robar els rics i ajudar els pobres. Sabedors del cas, un estol de lladres i facinerosos es presentaven al cabdill per veure si els volia admetre a la quadrilla. Els actors es dividien en dues fileres encarades i en Serrallonga, la Joana i el Bordet se situaven al cap. Els bandolers es col·locaven al començament de la filera alternativament, seguint l'ordre en què havien de parlar, de manera que el primer que parlava fos el que ocupava el cap del primer rengle més immediat a en Serrallonga i el segon el que ocupava el mateix lloc al rengle esquerre; quan havien d'entrar en escena, es desplaçaven del seu lloc, tot puntejant al so de la música, passant per darrera la renglera respectiva recorrent-la de dalt a baix, per tal de situar-se en l'espai que deixaven lliure les dues rengle­ res encarades i que formaven un escenari, en el qual entraven per la part que quedava oberta, o sia el lloc contrari, on estaven en Serrallonga i els companys. En abandonar el seu lloc, engegaven un tret a l'aire, entra­ ven a l'espai destinat per a dialogar i, un cop llestos, es posaven al final de la renglera, motiu pel qual aquestes sempre s'anaven movent de dalt a baix.

El diàleg era també molt senzill. En Serrallonga i la Joana feien osten­ tació de valentia i exprèssaven el desig d'armar una quadrilla de gent atrevida amb la finalitat de robar els rics i ajudar els pobres. Tots els ban­ dolers es presentaven a en Serrallonga per oferir-se a formar part d'aquesta quadrilla en qualitat de soldats i referien les més esgarrifoses 29

i repugnants valenties i malifetes. Tots ells iniciaven els diàlegs de la forma obligada:· Serrallonga: «Déu vos guard. Qui sou vós, que no us conec?»

Bandoler: «Jo sóc en.... ».

Al final tots acabaven per ésser admesos pel cabdill.

Representació del ball d'en Serrallonga, dibuix del «Costumari Català», volum l, pàg. 516.

Entre els personatges, i a part d'en Serrallonga i la seva muller, sobre­ sortien alguns altres com l'Estudiant, que portava barret i capa i tocava una guitarra per acompanyar una cançó, mitjançant la qual advertia en Serrallonga que tenia un traïdor entre els seus. En presentar-se al cab­ dill li deia que en set anys d'estudis sols havia pogut aprendre aquells salms i es treia a continuació un joc de cartes que tirava enlaire. En Ser­ rallonga l'admetia i li donava la feina de cuiner, ja que no era home d'armes. Un altre personatge interessant era en Robert, que feia el paper de traïdor, portava una bossa i parlava amb un cert recel, remugant en veu baixa.

En la representació de Cànoves intervingueren un total de 28 per­ sones, acompanyats amb música de Biel-Bot, que tocava el tamborí i el flabiol; en Safvador Garriga feia el paper de S�rrallonga. Els intèrprets foren els següents: 30

Actor

Personatge

Salvador Garriga Jaume Parera Jaume Parera Lluís Parera Salvador Parera Albert Parera Artur Parera Jaume Garriga Andreu Pou Jaume Pocurull Jaume Pou Cristòfol Barjuan Jaume Gómez Paleta Josep Traver Pere Rovira Masdeu Teixidó de Corró Figes de Corró Catà Petit Pere del molí Jaume Colomer Xulino Esmandia Joan Domènech Pere Aguilera Josep Parera

En Serrallonga Fadrí de Sau En Tallaferro Pau Gibert Petit de la Roca Petit Cornet Ferrer de Gratafolls Lladre més fi L.'.hereu de la Casa Alta En Robert El Moreno L.'.aprestador El metge Dimoni Brut En Miquel Trinquella Marxant de les mantes Dimoni Petit L.'.hereu de can Llovet L.'.estudiant El sastre Bigoti negre Sentinella Petit de can Graells Pau Ginar Naxa Dones Fill de la Joana Joana

Pilar Alberich i Barnuse/1

31

L'església de Sant Andreu de Samalús i el santuari de la Mare de Déu de la Salut La parròquia de Sant Andreu de Samalús es troba esmentada per primera vegada l'any 1060, formant part d'un feu que el bisbe de Bar­ celona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills.

En el cens més antic que es coneix, el de l'any 1380, fet durant el regnat de Pere Ill el Cerimoniós, Samalús tenia 8 focs; en el fogatjament del 1553, en tenia 21; en el del 1791, després de la Guerra de Succes­ sió, 51 focs que estatjaven 295 persones; i l'any 1836, en desaparèixer els pobles de poc veïnat, quan Samalús s'uní amb Cànoves per a for­ mar un sol municipi, tenia 64 focs i 304 habitants.

Se suposa que l'església romànica de Sant Andreu fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d'una esglesiola primitiva. Llavors era un temple romànic d'una sola nau, pos­ teriorment modificada en construir-se les capelles laterals i aixecar el tercer cos del campanar.

Els joiells d'aquest temple romànic, restaurat fa alguns anys per a desembarassar-lo.dels afegitons que l'empastifaven, són l'absis i el cam­ panar. Exteriorment, l'absis està format per set plafons amb dues arqua­ cions llombardes a cadascun -són arquets de mig punt iguals i contigus- i separats per lesenes, amb tres finestres romàniques.

Damunt de cada plafó, com si l'edifici s'hagués volgut aixecar per a convertir-lo en una església castellera, hi ha una finestreta espitllerada.

Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rema­ tat amb tres arquacions llombardes a cada cara i amb una finestra central.

El segon cos del campanar també és romànic. l el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles per escupir la pluja que cau al terradet.

A redós de l'església de Sant Andreu, al cap d'un carrer de cases, unes noves i altres velles, aquestes molt ben restaurades, hi ha el san­ tuari de la Mare de Déu de la Salut, formant un conjunt captivador en un paratge assolellat, on prolifera l'olivera i els ametllers hi floreixen amb molta diligència, al peu de la muntanya, a 370 m d'altitud, i en un bell mirador, des d'on es contempla la major part del Vallès.

Aquest conjunt està emplaçat al peu de la carretera de Sant Llo­ renç Savall a Llinars, un vial amb molts revolts, junt al km 36, a uns tres 32

Darrerà-i'absis de l'església de Sant Andreu de Saméllús h1 hél unél estela dedicada al sacerdot-poeta Mn. Ramon Garriga. Dibuix, Josep Castells.

quilòmetres de la Garriga i a cinc de Cànoves, en un lloc molt cuidat, ornat de flors i plantes flairoses.

Es tracta d'una capella moderna, potser del final de l'altre segle, res­ taurada pocs anys abans de la nostra guerra pels amos de can Bori, amb magnificència i bon gust, com s'entreveu a la primera llambregada, en tots els detalls: en la pedra, en les reixes, en les vidrieres i en el mosaic.

Aquesta ermita de la Salut es troba esmentada per primera vegada l'any 1772. El 25 de novembre del 1800, es concedí la llicència per a celebrar-hi missa (Arxiu Episcopal, anys 1799-1801, foli 394-Mas). Però l'actual ermita de la Salut, d'estil gòtic, degué ésser construïda damunt 33

de la primitiva, segurament romànica, que es degué bastir els darrers anys del segle XVIII per acollir la imatge de la Mare de Déu, de marbre blanc com la neu, ric joiell obrat per un imatger desconegut, portat de Roma per un peregrí de can Bori, família que, des de llavors, ha tingut cura de donar a la imatge el més ric estatge.

Els goigs en lloança de la Mare de Déu de la Salut, escrits per Mn. Ramon Garriga, musicats per Mn. Francesc Baldelló i ornats amb xilo­ grafies de Josep M. Nuet, ens ho diuen: D'aquest poble, una vegada, diu que un noble pelegrí, anà a Roma i de tornada vostra imatge ens dugué ac(, perquè fóssiu nostra guia pel camí de la virtut.

L'any 1936, el santuari no s'escapà del saqueig, com ja havia estat espoliada, l'any 1848, dels seus millors joiells; però, la imatge pogué ésser salvada per uns veïns que, al primer moment, l'enterraren al peu d'un taronger -arbre que prolifera en els recers assolellats de moltes masies de Samalús- que diu que estigué florit tot el temps que emparà la imatge; però, després, amb més calma, i per conservar-la amb tota segu­ retat, traslladaren la imatge a una vinya, on va romandre fins l'any 1939, quan fou tornada a la seva estada. l ja des de llavors, cada any s'ha cele­ brat la festa en honor de la Verge, el quart diumenge d'agost, festivitat de la Mare de Déu de la Salut.

A poca distància de l'ermita i darrera l'absis rodó de l'església romà­ nica de Sant Andreu, hi ha l'estela que en honor del sacerdot-poeta Mn. Ramon Garriga i Boixader (1876-1968), l'ermità de Samalús, que fou eri­ gida en una festa celebrada l'any 1961. En aquest monòlit hi ha un poema, dedicat a Samalús, del sacerdot artista: Brilla arreu, com per miracle, una tènue claror, perquè tot porta el signacle de les mans del Creador.

El creient prou que ho repara que tot parla aquí de Déu: les estrelles, l'alba clara, boira i pluja, vent i neu, feta amb gebre i seren(, i la rica pedreria.

Flor de llum, que ets poesia, benaurat qui et sap collir.

34

Ultra el grupet de cases que hi ha a l'entorn de la parròquia, de la rectoria i del cementiri, hi ha a Samalús una cinquantena més de masies pintoresques i cases senyorívoles, entre les quals mereixen ser esmen­ tades: can Bot, dels segles XVI i XVII, amb una capella del segle XIX dedicada a la Mare de Déu del Carme; can Cavaller, can Julià, can Fle­ quer, l'antic mas Vallfiguera, enfilat a la muntanya a 650 m d'altitud, al peu de Roca Centella; l'antic mas de can Bori, al principi del nostre segle convertit en el Castell de Samalús, amb matacans i barbacanes i amb finestrals del segle XVI addicionats; i can Cuní, la darrera estada de Mn. Ramon Garriga, sacerdot, artista, poeta i folklorista, que es retirà a Samalús l'any 1915; una masia que Mn. Ramon Garriga convertí en museu. La població de Samalús és d'unes 290 persones (cens del 1986), que habiten aquestes mansions i masies pintoresques.

Pere Comas

Cardedeu, 27 de maig de 1990

35

W C1l

...

Fit.JESTRES HAURA DE frn Si VOL Ç)VE LA lltNYA CREMÍ

AUCA DESPRÉS 5'�A OEMSALUMAR' PER<;)UÈ LA TERRA PUGUÍ A GUAN'TA�.

W -.J

La carbonera Cànoves i Samalús és un municipi enclavat en el Vallès Oriental i situat al que podríem dir terres baixes del Montseny.

Té una considerable extensió, 2.841 ha. de les quals el 80% és de superfície o aprofitament forestal, on predomina l'alzina amb 1094 ha., que representa el 4 7 % de dita superfície forestal. És per això que l'alzinar, anys enrere, abans de l'aparició dels com­ bustibles gasosos com el butà, era un important element de vida per a la població en l'aspecte d'una interessant font de treball.

Aquest treball tenia diverses especialitats com eren tallar els arbres i trocejar les llenyes, el carboneig, la desemboscada i el transport, la neteja i la poda i, en termes generals, aquestes feines les feien els page­ _ sos i els habitants del poble.

Es podien distingir dos grups d'obrers forestals. Un era el dels ope­ raris que tenien com ofici principal els treballs del bosc, que ocupaven en aquest afer la major part dels dies de l'any, inclòs l'estiu, ja sia per­ què tenien un nombre reduït de terrenys agrícoles, o bé perquè eren famí­ lies amb nombrosos fills. Aquests eren els professionals del bosc. l.'.altre grup era el d'aquells pagesos empresaris d'explotacions agrí­ coles de mitjana extensió que només s'ocupaven de fer feines al bosc amb caràcter eventual, durant !'hivernada, quan les necessitats dels cul­ tius agrícoles eren mínimes.

Tot això posa de manifest els avantatges que oferien els alzinars com a mitjà i regulador del treball de les famílies més menesteroses de la població rural.

Degut al terreny muntanyós i mancat d'accessos per a carruatges, el principal aprofitament de l'alzina consistia a fer-ne carbó.

Els carboners o pilers, nom que es donava als treballadors en aquesta especialitat, treballaven en petits grups, seguint un procediment arcaic, però perfecte.

Per fer la carbonera, feien servir els troncs d'alzina construint uns munts o pilons quasi semiesfèrics que cobrien amb bruc, arboç o bran­ ques d'alzina i terra humida si era possible, deixant al cim un forat que rep el nom d'ull o xemeneia i l'anaven regulant perquè cremés lentament per mitjà d'uns forats que obrien o tancaven en la crosta de terra de la coberta.

Aquesta combustió imperfecta durava uns quinze dies. Quan ja estava acabada i el carbó era fred, aquest es posava en sàrries, que es transportaven a llom d'animals, fins al lloc on pogués arribar el carro.

38

Els carboners, que no podien abandonar la carbonera o pila mentre hi havia foc o cremava, vivien en barraques construïdes per ells mateixos amb troncs i pedres i cobertes de branques i terra. El portal el tapaven amb branques quan anaven a dormir.

Allà hi portaven les provisions per uns quants dies. Generalment la proveïen una vegada la setmana: mongetes, pa amb abundància, can­ salada i vi, eren els aliments bàsics dels treballadors forestals.

El febrer de 1988 l'Associació de Veïns el Sui organitzà una carbo­ nera per reviure el procés de fabricació del carbó. Per anunciar aquest fet ès va fer una auca, que reproduïm en aquest llibre; l'interès per l'esde­ veniment va ésser molt important. Els petits van poder contemplar una feina que ja no es fa i els grans van poder recordar temps passats.

Teresa Cuch

39

Fa 30 anys, troballa d'un amagatall de monedes ibèriques al costat de la riera de Cànoves Els darrers dies del març del 1959, quan un veí de Cànoves estava arrencant un claper de pedres en terrenys propers al molí de Cànoves, al costat de la riera, li va aparèixer un petit cartuxt de monedes, amaga­ des feia més de dos mil anys.

Amb l'eina va rompre el cartuxt i va escampar les monedes; va reco­ llir les que va poder, i se'n va a casa convençut que havia trobat un petit tresor, com així fou, però no de monedes d'or ni d'argent, sinó de gran valor històric, un lot de monedes ibèriques, una troballa singular, puix fins llavors aquestes monedes sempre havien aparegut d'una en una.

Emocionat per la troballa, el pagès ja no va regirar més les pedres, però sí que ho va fer el masover del molí, que en va recollir algunes més, i encara el seu gendre va regirar el pedregar i va aplegar les darreres.

En total més de quaranta monedes ibèriques, una troballa inusitada i de la que no hi havia precedent, almenys a la nostra terra, d'haver-se tro­ bat un amagatall amb tantes monedes i tan arcaiques.

Aquestes monedes no són d'or ni d'argent, sinó de coure o de bronze. A l'anvers presenten una testa varonívola, representant Hèrcu­ les o el cabdill de la tribu, mirant a la dreta, a l'esquerra un símbol, que és un ceptre o bastó de comanament; i al revers, un genet muntant un cavall que galopa, amb una palma a la mà, i entre les potes, una inscrip­ ció en alfabètic ibèric, corresponent a la població o a la tribu que les va encunyar. Aquest genet cavalcant fou reproduït, els anys 40 i 50, a les monedes d'alumini de 5 i 10 cèntims. Les monedes d'aquesta tro­ balla tenen un diàmetre de 25 mm, un gruix de 3,5 mm i un pes de 15 grams.

La majoria de les monedes d'aquella troballa, almenys les que nosal­ tres vam poder veure, portaven la inscripció, que llavors es creia que per­ tanyia a LAURO O LAURBA, corresponent als edetans o a Edeta, pobla­ ció romana llavors emplaçada a l'actual Llíria o al turó de Sant Miquel de Llíria, al camp del Túria.

Fou una troballa insòlita, puix fins llavors aquestes monedes ibèri­ ques sempre havien aparegut d'una en una. Tant és així, que en una expo­ sició d'Obres de Museus Locals, organitzada per la Junta de Museus de Barcelona, que tingué lloc al Palau de la Virreina, l'estiu del 1955, 40

s'hi va presentar, com un joiell extraordinari, una moneda ibèrica, amb la inscripció Laiesken (dels Laietans), que havia estat trobada a la Torre dels Encantats, tocant el terme de Caldes d'Estrac, moneda pertanyent al Museu d'Arenys de Mar. La troballa d'aquest lot de monedes ibèri­ ques, fet a Cànoves, ens va permetre conèixer la presència de l'home en aquesta contrada ja_dos milennis enrere, puix encara que són de data d'encunyació incerta, les seves encunyacions foren de llarga durada, des de mitjan segle Ill aC. fins a mitjan segle l de la nostra Era, quan l'empe­ rador Calígula (37-42 a. d. J.C.), l'any 41, va prohibir que les seques locals continuessin emetent moneda i que el monopoli de les encunyacions només l'exercís la ciutat de Roma.

MONEDES

/\ P.1'�H

IBi!RI)UES

• = �

.

}

LAURO

La troballa feta a Cànoves d'un amagatall amb tantes monedes jun­ tes, també va palesar que ordenant no corresponia a Edeta, ni a la tribu dels edetans (a Llíria), sinó que podien ser encunyades la seca de Lau­ rona (S. Marie de Laurona, encara l'any 990), després Lerona i actual­ ment Llerona.

Les emissions primitives de monedes ibèriques tingueren lloc a la segona dècada del segle II aC., i els romans per a les transaccions comer41

cials i per a congraciar-se amb els indígenes, permetien l'encunyació de moneda amb llegenda i escriptura ibèriques. Així, d'aquells temps es tro­ ben monedes de Kese o Kesse (Tarraco), de Untikesken (Emporiom), Aus­ kensen (Vic), llturo (Mataró), Baitolo (Badalona), de Cissa (dels cosse­ tans), Eustibaikula (Ausona), Auskerken (al Segrià), Laiesken (dels laietans, a Barcelona), lltirkesken (a la Segarra), lltirda (Lleida), Dertosa (Tortosa), Lauro (Laurona), i ja fora de Catalunya, Calgurris, Gracurris, Cascantum, Osicerda, Celsa (ara Gelsa), Edeta, Seteisken, Kelse, Sekaiska, Clúnia (dels arevacs) i lllici (Elx), que foren les poblacions i les tribus que van emetre moneda.

Les encunyacions de monedes amb inscripció ibèrica finalitzaren cap a l'any 45 aC., segurament com a conseqüència de la batalla de Munda, quan els darrers pompeians, ajudats pels indígenes, els ibèrics, foren der­ rotats per Juli Cèsar.

En total les tribus ibèriques encunyaren fins unes quaranta emis­ sions de moneda autònoma, conegudes fins ara, que es diferencien, endemés de la seva inscripció ibèrica, unes de les altres, per tes mar­ ques distintes que porten al costat esquerre de l'efígie d'Hèrcules o del cabdill de la tribu, a l'anvers. Aquesta marca en les monedes de Lauro són el ceptre o bastó de comandament, i en les altres monedes hi ha les àmfores (abundància de gra o de vi), les tonyines (símbol de la pesca i de la diligència), un llampec (símbol de la pluja, de les tempestes i de la força), el caduceu (ensenya de les collites abundants), les fletxes (sím­ bol de la força marcial) el triangle (representació del Creador), l'angle recte (la idea de penetració), ferro de llança (en posició vertical, signe de pau), i encara hi ha monedes amb marques de palmes, aspes, corns, rombs, un ram, tres dofins, un porc, una orella, totes, però, sense cap senyal d'idolatria.

Totes aquestes monedes ibèriques, dè tipus d'as o de denari, tenen un diàmetre de 23 a 28 mm.

Pere Comas Cardedeu, 27 de maig de 1990

42

La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda És probable que dintre d'uns anys quan algun vailet pregunti als seus pares perquè aquella casa de Cànoves es diu Cal Pipaire, aquests ja no coneixien la resposta correcta. El pas del temps és un gran enemic del que en diem la memòria col·lectiva, aquesta que no s'escriu i que es transmet de paraula de pares a fills. Però avui encara és possible conèixer la veritable història de Cal Pipaire i la gent gran del poble pot explicar als més joves o als visitants, que el nom d'aquesta cas no ve que al seu propietari, li agradés fumar amb pipa, sinó que el seu origen està rela­ cionat amb una activitat realitzada a Cànoves des de finals del segle pas­ sat fins no fa gaire anys: la fabricació de carcasses de pipa.

Doncs sí, com ens explicà en Salvador Garriga, fent ús als seus 92 anys de la seva memòria prodigiosa, aquest negoci el va iniciar un fran­ cès, conegut amb el nom d'en Justen, que es va casar amb una noia de Can Messaguer i que s'establí al poble.

La raó de la instal·lació d'aquesta indústria es deu a l'existència de brucs a les muntanyes de les rodalies, les soques dels quals són molt apropiades per fer pipes.

El procés començava amb la tasca d'anar a buscar les soques, tre­ ball que era considerat dur i fatigós, ja que resultava difícil treure-les de terra. Després d'arrencades, es posaven a l'ombra protegides amb bran­ ques per evitar que l'escalfor del sol les esquerdés, fins que eren carre­ gades en carros i portades al poble.

Un cop a casa del Pipaire, les soques es netejaven de terra i es guar­ daven fins al moment de la seva utilització, procurant mullar-les de tant en tant, per tal d'aconseguir que no s'esquerdessin.

Més tard es serraven aprofitant en un principi la força de l'aigua de la riera per moure les serres. El resultat eren les carcasses de pipa que a continuació es bullien, per tal que no es trenquessin, i s'emmagatze­ maven en sacs, classificades per mides.

Les carcasses de pipa, segons en Salvador Garriga, es portaven en un principi a Massanet de Cabrenys, a Girona, i més tard a València, on s'acabaven de fabricar les pipes per enviar-les després a molts indrets, fins i tot a països estrangers, cóm Alemanya, Anglaterra i Estats Units.

Aquesta activitat fou tan important a Cànoves que fins i tot en algu­ nes èpoques s'havien portat soques d'altres llocs, com el Marroc, per poder atendre la gran demanda.

43

El negoci de les pipes va existir mentre els descendents d'en Jus­ ten s'hi van dedicar, però com altres coses, en desaparèixer els seus impulsors, també va desaparèixer amb ells.

Avui tot això ja no és més que un record, però potser encara sigui possible que algú, a qualsevol racó del món, estigui fumant amb una antiga pipa i es pregunti d'on serà aquella fusta que li dóna un gust tan característic al tabac. l ves per on, aquella fusta resulta que va sortir de les rodalies de Cànoves i del treball acurat de la seva gent.

Carme/ Montllor i Nogués

44

· Variants a l'itinerari de la XI Ronda Vallesana L'.itinerari d'aquest any passa per dintre del Parc Natural del Mont­ seny i hem hagut d'acceptar les normes que ens ha posat la Diputació de Barcelona, que ens ha obligat a fer unes modificacions a l'itinerari que havíem previst. Les modificacions no han estat moltes, però en certa manera ens han trencat el ritme, encara que no perdem la visió de les panoràmiques que es poden contemplar al llarg de l'itinerari.

VARIACIONS El primer tros que hem suprimit comença a dalt de la collada, al cos­ tat del pou d'en Cuc. Des d'aquí agafem un sender que baixa cap a la dreta, per la part solella, entre bruguerola i ginebrons, anant a trobar un carener rocós, entrant a l'alzinar, seguint pel rocam del carener, deixant-lo després, baixant cap a l'esquerra per un espès alzinar, i arribant a les runes de mas Deu, a 1.000 metres, 25 minuts de baixada.

Per la dreta de la casa continuem pel carener, i agafem un caminet que passa per sota de la carena, a la dreta, però ben aviat torna a seguir el carener, pocs minuts, per girar avall, cap a l'esquerra, per l'alzinar, i sortint a una pista, on s'ha fet una tallada d'arbres que fa pena. Això malgrat ésser Parc Natural.

0.15-0.40, anem avall, deixem una pista a l'esquerra que puja, i arri­ bem a les runes de la casa del Bosc, colgades de bardissa, 850 metres.

0.10-050, hi destaca un gros om i uns quants saüquers. També hi ha un petit refugi.

Seguim avall, deixant una pista a l'esquerra i dues a la dreta. En tro­ bem una la dreta i l'agafem; arribem davant mateix del castanyer Gros, al cap de 10 minuts.

En total, des de dalt de la collada hem estat una hora, sempre baixant.

2a VARIANT Comença a can Quintana, deixant la casa i la pista a l'esquerra, pas­ sant per l'era i callet, pujant fins a l'ermita de Sant Salvador de Terra­ des, edificada a dalt d'un turó a 741 metres. Pel davant de l'ermita baixa un camí entre els camps erms, fins a una pista.

45

Can Puig. CÃ noves.

46

0.10, a la dreta, propera, hi ha can Morera. Seguim avall i a la primera raconada d'un torrent hi ha la font de can Morera.

Sota del camí, entre bardissa, es veuen les runes de can Pou i més avall, davant dels prats, can Puig. 0.10-0.20 minuts en total.

3a VARIANT Deu minuts més avall de can Valdé, en un revolt de la pista a l'esquerra, baixa un camí, per l'alzinar que en cinc minuts ens deixa al pont del Pas de Muntanya.

COMENTARIS La 2a variant ens priva de passar per una font, cosa que sempre és agradable de trobar, on molts rondaires hi haurien parat per dinar. Però malgrat tot aquest any l'itinerari de baixada és ric d'aigua.

La 3a variant és una curta drecera, amb el tros final de mal baixar, per culpa dels motoristes, que han deixat el camí fet un xaragall.

No valia gaire la pena els minuts que ens estalviàvem, però ens estal­ viava un tros de pista.

Aquest any les pistes i els camins amples són més del 90% de l'iti­ nerari, els agradables caminets pel mig del bosc han anat desapareixent per culpa de la desmesurada obertura de pistes, que erosionen el paisatge.

Cada vegada ens serà més difícil trobar estrets senders, perquè ja no hi ha artistes per obrir camins, com feien els antics carboners i page­ sos. Ara són les màquines que ho fan, però no tenen ànima, ho axafen tot.

Ramon Gotés

47

Les nostres festes Avançada ja la primavera arriba la nostra Festa Major. Sant Muç n'és el culpable, ja que de Cànoves és el patró. Sempre la celebrem el primer cap de setmana de juny i heu de pensar que no ens hi falta de res; tenim l'envelat, ball de nit, és clar, pallassos per a la mainada, esports, espec­ tacles, concursos de pintura i, fins i tot, una mostra d'art local.

48

Per continuar de festa hem d'esperar el Salvador que fins el 6 d'agost encara ens queda passar molta calor. Aquesta diada se celebra el pri­ mer cap de setmana d'agost a l'ermita de Sant Salvador. D'un parell d'anys cap aquí s'ha recuperat el costum de començar l'aplec el dis­ sabte a la tarda amb un pa amb tomàquet i ball d� nit, com es feia anti­ gament. El diumenge, per encetar bé la diada, els més matiners partici­ pen en la pujada a peu des de la plaça de Sant Muç fins a l'ermita. Durant tot el matí les campanes no paren de repicar, és festa grossa i l'alegria s'ha d'escampar. Missa solemne al migdia en honor d'el Salvador, en sortint gresca i xirinola i a bl:lscar una font fresca o una ombra força ampla per poder dinar amb pau i tranquil·litat.

Amb el fred de l'hivern, el 20 de gener arriba l'altra Festa Major.

En agraïment a Sant Sebastià mantenim la promesa dels nostres avant­ passats. Temps enllà una forta epidèmia afectà tot Cànoves. Desespe­ rats, els vilatans s'encomanaren al Sant i li prometem gatzara si els lliu­ rava d'aquell espant. Per això cada any en aquesta diada la gatzara és assegurada. l aquest és el recull de les principals festes de Cànoves.

Teresa Cuch

49

L:'embassament de Vallforners Finalitzada la construcció de l'embassament de Vallforners, en el terme municipal de Cànoves i Samalús, el 1989 foren tancades les com­ portes de la presa a fi que el pantà comencés a recollir les aigües que cauen a l'embut muntanyenc -el sot de Vallforners-, que té una super­ fície de 12,5 km 2, i que està format per un cinyell de muntanyes, de turons i. serrats, des del Pla de la Calma a l'Obaga d'en Cuc, entre els quals hi ha la Roca Centella, el Mojó, el Turó Monner, el Puig del Suí -el punt culminant amb 1322 m d'altitud-, el turó d'en Cuc -en el que confronten els termes de Cànoves, Tagamanent, Montseny i Sant Pere de Vilamajor- i la collada i la serra dels Vallestrins, i en el centre del qual hi ha la mansió de Vallforners, meitat fortalesa, meitat casa fores­ tal, en el camí del Pla de la Calma, construïda pel senyor de Tagamanent i restaurada pel seu fill, Dalmau de Rocabertí, de la família dels comtes de Perelada, l'any 1610.

Les obres començaren el març del 1985

El projecte, confeccionat per al departament d'Agricultura, Rama­ deria i Pesca de la Generalitat pels enginyers Candida Avendaño Salas i Miguel A. Carrillo Suarez, comprenia l'excavació de l'embassament, en el qual s'ha treballat des de principis de març del 1985; la construcció de la presa, el desviament de la Riera, la instal·lació dels aparells d'aus­ cultació per a comprovar l'entrada i sortida dels cabals, la construcció d'un nou camí d'accés de 1670 m de longitud i de 5 m d'amplada, puix l'antic camí ja està inundat per les aigües; i el traçat d'un altre camí de 160 m de longitud per 10 m d'amplada fins al coronament de la presa.

Un embassament que no altera l'ambient

El cabal de les aigues ajuntades a l'embassament és interceptat per un mur aixecat a base de terra compactada i impermeable, i ser veix de nucli per a l'aixecament d'una muntanyola artificial. Sobre aquest pujol s'hi han plantat arbres i arbusts a fi de simular que la presa és un paratge natural.

Aquest tipus d'embassament, inspirat en construccions d'origen ita­ lià, amb el nom tècnic de laghetto collinari, s'aixequen enmig de les ves­ sants de dues muntanyes per entremig de les quals discorre un riu o una riera.

Aquest serà el primer i el més important embassament d'aquesta mena construït a Catalunya, un tipus de pantà actualment en període 50

d'expansió que permet la plena integració de la presa en el marc natural on està enclavada, una iniciativa que al mateix temps que permetrà apro­ fitar les aigües que es perdin durant vuit mesos de l'any, no modificarà per res la configuració del massís del Montseny.

Característiques de l'embassament de la presa i pressupost l..'.embassament té una superfície inundable de 112.400 m2, la capacitat total és de 2.156.600 m 3 , i la longitud de les aigües embas­ sades, des de la presa a la cua de l'embassament, és de 1100 m.

La presa té una longitud de 160 metres, una alçària màxima de 61,50 m, i 10 metres d'amplada en el coronament, amb un nucli impermeable d'argila, amb els filtres i l'escullera de protecció formada per un talús, aigües amunt, de material granular, en proporció de 2,5 m de longitud per cada metre d'alçària; i un altre talús, aigües avall, en proporció de 2:1.

El pressupost total de l'obra, quan fou iniciada, era de 236.285.441 ptes., distribuïdes així: 21.610.723 ptes., per a l'excavació de l'embas­ sament; 125.655.062 per a la construcció de la presa; 24.119.410, per als aparells d'auscultació dels cabals; 14.203. 726 per al traçat del nou camí d'accés; 22.638.771 ptes. per executar obres en terrenys de domini públic; i 17. 754.658 per a despeses generals i benefici industrial.

Repoblació piscícola i forestal Endemés, per a reduir els efectes de l'alteració ambiental, estava consi­ gnat un milió de pessetes per a la repoblació piscícola de l'embassament; 51

altres dos milions per a condicionar les zones alterades per l'extracció d'àrids; i altres tres milions per a repoblar, amb flora autòcton a, les super­ fícies que hagin restat sense vegetació.

52

Els que sempre protesten

A desgrat de totes aquestes mesures i precaucions, a fi que l'embas­ sament no espatlli l'ambient d'aquella part del Parc Natural del Mont­ seny, hi ha hagut pretesos ecologistes que, quan era l'hora, no van pro­ testar que es rebaixés un turó per a instal·lar-hi un destacament militar, que s'hi emplacessin repetidors de televisió o que s'hi extirpessin llar­ gues tirades de vegetació per a fer-hi passar conduccions elèctriques amb les seves enlairades torres, ara sí que ho han fet, invectivant con­ tra l'embassament i adduint que la presa i el llac pertorbaran el marc natural de la zona on s'ha fet l'emplaçament del pantà, entre els Tres Torrentons i el Roc Fiter.

La pluviometria del sot de Vallforners No posseïm dades pluviomètriques d'aquells paratges de Vallforners i de les immediacions, però per les dades subministrades per les esta­ cions de Cànoves i del Turó de l'Home, les més immediates, emplaça­ des a 3,2 km i a 10 km, respectivament, en línia recta, s'estima que la mitjana anual de les precipitacions caigudes en el sot de Vallforners és d'uns 935 litres per m 2, o sigui que en un any cauen en aquella vall uns 11.678.000 m3 -més de 5 vegades la capacitat del pantà-, dels quals fins ara només s'aprofitaven els cabals recollits a les recloses per les sèquies durant els mesos de maig a setembre i que es perdien durant la resta de l'any.

L'.embassament regularitzarà, endemés, el cabal de la riera, acabant amb les seves avingudes i revingudes i amb els llargs estiatges, produïts per l'eixut i la gran evaporació. En el sot de Vallforners s'estima que, per terme mitjà, en els mesos de setembre i d'octubre, hi cauen 109 i 112 litres per m 2 , mentre que pel juny n'hi cauen 67 i pel juliol, només 43.

O sigui que, fins ara, s'han anat perdent les aigües quan no es necessi­ taven, i la riera estava seca quan l'aigua era més necessària, com ha succeït aquest any, que els mesos de maig, juny i juliol han estat rigoro­ sament eixuts.

Pere Comas

53

Entrevista amb Salvador Garriga: un jove de 92 anys La història en majúscules és un conjunt de fets que responen a un cúmul de circumstàncies polítiques, socials i econòmiques, en els qual normalment es fa referència als grans personatges que han existit en totes les èpoques. Però al costat d'aquesta història n'hi ha una altra molt més senzilla, la que escrivim tots els humans al llarg de la nostra vida, sense la qual tampoc existiria la primera. És per tal de donar relleu a aquesta segona història i relacionar-la amb la de Cànoves, que publiquem aquesta entrevista amb un perso­ natge entranyable i honest, que amb 92 anys -ningú no ho diria­ rebusca en el rebost de la seva memòria per explicar-nos la seva pròpia experiència que és en bona part, la mateixa del poble on sempre ha viscut.

P. -Senyor Salvador Garriga, vostè on va néixer?

R. -Vaig néixer a can Serra, que és una casa de pagès a prop del cementiri.

P. -Sempre ha viscut aquí al poble?

R. -No, de l'any 17 fins al 21 vaig viure a Santa Agnès, municipi de la Roca.

P. -Els seus pares eren també fills de Cànoves?

R. -El pare sí, però la mare no, si bé no recordo on va néixer, però era dels voltants.

P. -Com podríem resumir una mica la seva història?

R. -Vaig estar fins als 20 anys vivint a can Serra. A casa érem vuit germans, tres nois i cinc noies, i fèiem de pagès. Una germana es va casa amb l'amo de can Casademunt, masia on actualment hi ha l'Ajun­ tament de Cànoves, una altra es va morir als 18 anys a conseqüència de la denominada «grip francesa», una altra es va casar amb un noi de Cardedeu, una altra va morir soltera i una altra en el part. Nosaltres fèiem de masovers a can Serra i com que el pare va morir molt aviat, als ger­ mans ens va tocar continuar amb el treball de les terres. L'.any 17 ens vam barallar amb els amos i el meu germà gran, que era l'hereu i estava casat amb una noia de Vilamajor, va llogar la casa de can Ribes, a Santa Agnès. Al final, per circumstàncies de la vida, a aquesta casa només hi vam anar la mare, una germana i jo, ja que el germà gran va deixar la dona i els fills a un pis de Cardedeu i va anar a provar fortuna a Aus­ tràlia.

54

P. -Caram! l com li va anar aquesta aventura?

R. -Va agafar un vaixell a Tolon, a França, i va estar 54 dies embar­ cat. En aquell país va treballar a la canya de sucre i guanyava moltes pessetes -en aquells temps aquí es guanyava dues pessetes per dia, i a Austràlia una lliura esterlina, que al canvi vigent, eren 25 pessetes.

Però com que estava sol, va tornar aviat i aleshores va agafar la .seva família i se'n va anar a la República Dominicana on va treballar de jardi­ ner. Finalment es van traslladar a la Havana, a Cuba, on va treballar també de jardiner per a uns senyors que coneixia de Sant Pere de Vilamajor.

En aquell país hi va morir i la seva família va tornar cap aquí, si bé tots els fills van morir joves.

P. -Bé, continuem amb la seva història.

R. -!:aventura del meu germà em va convertir en l'únic de la casa, a Can Ribes, on hi havia seixanta quarteres de terra, de les quals me n'havia de cuidar. Després de quatre anys d'estar-hi i per raons que vaig tenir amb el propietari, vaig decidir tornar a Cànoves. Aquesta ha estat l'única temporada llarga que no he viscut al poble.

Aleshores, la meva germana i jo ens vam instal·lar a can Casade­ munt després d'esperar dos anys que el meu cunyat pogués acomiadar els masovers. Mentrestant, la mare se n'havia anat a viure amb una altra germana, a Barcelona, on morí al cap de poc. Això succeïa l'any 23.

P. -l què va fer a can Casademunt?

R. -A can Casademunt vaig estar de masover fins l'any 60, treba­ llant les divuit quarteres de terra que tenia. Jo li pagava un lloger al meu cunyat i tot el que donava el camp era per a mi. Durant aquesta època em vaig casar, l'any 29, però no vaig tenir fills. La meva dona, per des­ gràcia, no va tenir gaire bona salut i va morir l'any 59. Fou precisament aquest fet el que em va portar a dir al meu cunyat que tot sol no em veia capaç de cuidar la casa i que busqués uns nous masovers. Així ho va fer i jo em vaig quedar a viure en un pis que hi ha al darrere de la casa, on ara viu el mestre.

P. -l què és el que vostè va fer a partir de l'any 60?

R. -Vaig fer molts oficis. Anava a jornal a treballar la terra, feia de jardiner per les torres, comprava blat als pagesos que després portava a una farinera de Granollers, can Balcells, i em guanyava un tant. També em vaig dedicar durant molt temps a anar amb bicicleta pels pobles veïns buscant monedes com a negoci. Anava, per exemple, a Vilamajor a veure algú que tingués duros de plata o d'or i, un cop compràts, els portava a Granollers, on coneixia persones interessades a comprar tot tipus de monedes.

P. -Se li va presentar algun cas curiós en aquesta activitat?

R. -Sí, un dia al vespre es va presentar a casa un del poble i em va preguntar si comprava duros antics. Li vaig dir que sí i li vaig pregun­ tar quants en tenia. Em va dir que se'n venia quatre-cents i que en volia 55

quaranta pessetes per cada un. Després d'arribar a un acord, em va portar una coixinera que pesava deu quilos on hi havia els quatre-cents duros.

Una altra vegada vaig saber que uns, enderrocant una casa antiga, van trobar unes monedes ibèriques. Els vaig anar a veure i a un d'ells, que se n'havia quedat una part i la volia vendre, li vaig preguntar quant en volia. Em va dir que de les dotze que tenia, en volia cent pessetes per cada una. Li vaig contestar que les monedes estaven força deterio­ rades i que l'hi donava vuit-centes pessetes. Finalment vam tancar l'ope­ ració per nou-centes pessetes i jo les vaig portar a vendre a la plaça Reial.

El secret d'aquest negoci era el d'estar ben informat i saber valorar adequadament les monedes, per la qual cosa em vaig comprar un llibre, que encara conservo, i que explica tota la història.

P. -l en aquest moment què fa?

R. -Com pot suposar, ja porto alguns anys jubilat, si bé després de jubilar-me encara vaig estar un temps treballant un tros de terra d'un familiar, però únicament per al consum de casa.

P. -l deixant de costat la seva vida familiar i professional, ha parti­ cipat vostè en activitats més de caire social?

R. -Sí, força. Vaig ésser regidor municipal de l'any 30 al 36 i, si bé era de la minoria, vam fer ballar una mica els de la majoria. Ja des­ prés de la guerra, un germà meu va ésser alcalde i és en aquesta època, que vaig anar a Madrid amb ell per parlar de la construcció del pantà de Vallforners.

També abans de la guerra vaig ésser president de la societat recrea­ tiva del poble, anomenada la Unió Canovenca. En aquesta societat fèiem principalment ball i funcions de teatre, sobretot per la quaresma. En aquestes funcions vaig fer una mica de tot, des de còmic fins a actor dramàtic, passant també per apuntador. És també d'aquest temps la representació del Ball del Serrallonga, en el qual jo feia el paper principal.

Aquesta societat recreativa va durar fins la guerra.

P. -A vostè, que porta tants anys a Cànoves, li voldria preguntar com ha vist les transformacions que s'han anat produint en el poble?

R. -El poble ha canviat molt, sobretot per les urbanitzacions. Abans hi havia poca gent i tothom vivia de treballar la terra. Ara hi ha moltes torres.

P. -Considera que les urbanitzacions han estat positives per al poble?

R. -Jo crec que en general sí, la qual cosa no vol dir que no hagin perjudicat algú. Gràcies a això tenim un supermercat, dos restaurants, la farmàcia i altres coses. Abans, quan érem pocs habitants, aquestes coses no hi podien ésser.

P. -l què en pensa del que es diu que les urbanitzacions contri­ bueixen a vegades a potenciar la degradació de l'entorn, de la qual cosa en serien un exemple les moltes pistes que s'han obert, la presència de 56

més brutícia a la muntanya o la menor tranquil·litat que avui s'hi troba?

R. -Una cosa sí que li podria dir i és que abans hi havia molta tran­ quil·litat a la muntanya i ara no, perquè això del motorisme fa que no et sentis segur enlloc. Estàs per exemple assegut en una roca i ve una . moto i et frega els peus. Per la resta crec que els avantatges que han portat les urbanitzacions compensen amb escreix els inconvenients i de totes totes el que sí que és cert, és que la gent del poble avui es guanya millor la vida gràcies a les urbanitzacions.

P. -Canviant de tema, com veu la joventut d'avui comparada amb la del seu temps? · R. -És una pregunta difícil de contestar. El que és evident és que és tan diferent com de la nit al dia. Avui tothom es queixa, però si hagues­ sin viscut la nostra joventut, sí que haurien conegut la misèria. Li expli­ carè un cas que em va passar. A mi, m'agradava rnolt anar a ballar i en aquella època era costum que sí ballaves amb una noia, a la mitja part 57

havies de pagar el beure a la mare i a ella. La beguda valia quinze cèn­ tims per persona i només hi havia un xarop o bé vi, que sempre n'hi ha hagut, o bé aiguardent, és a dir, anís amb una mica d'aigua. Doncs bé, una vegada a Sant Pere de Vilamajor em tocava convidar una noia i la seva mare, la qual cosa em costava quaranta-cinc cèntims i només en tenia trenta. El que vaig fer va ésser convidar a la mitja part les dues dones i amb l'excusa que feia molta calor al local, que era tancat, me'n vaig a anar a fora a beure aigua a una font que encara hi és. D'aquesta forma vaig ·quedar com un senyor i només em vaig gastar els trenta cèn­ tims que portava.

P. -Ens podria parlar d'alguna de les seves afeccions, com per exem­ ple la caça?

R. -Doncs sí. No de jove, sinó quan vaig ésser una mica més gran, vaig començar a anar a caçar. Primer al pla, darrere de conills i perdius, i després més amunt, pel senglar.

Es pot dir que he trepitjat totes aquestes muntanyes des d'aquí fins a Coll Formic. Abans a peu i més tard amb jeep, sempre al darrere de la caça.

P. -Què és el més gros que ha caçat?

R. -Senglars; n'he mort algun de vuitanta quilos. Es pot dir que n'he caçat de quaranta a cinquanta en el transcurs de la meva vida.

P. -Com funciona això d'anar a caçar el senglar?

R. -Es tracta d'escollir una parada i estar-hi des de les nou del matí fins que es plega, a les quatre o les cinc de la tarda, sense moure's. Men­ trestant els gossers, que acostumen a ésser dos o tres, van caminant tot el dia i deixen anar els gossos en el lloc on pensen que poden haver­ hi senglars. Un cop aquests són localitzats, els gossers fan un senyal que serveixi perquè la gent que està a la parada, estigui a l'aguait. La resta és esperar a veure si els senglars passen a prop de la teva parada i en aquest cas, començar a disparar.

P. -l mentre està a la parada, què fa un caçador com vostè?

R. -Doncs, quan estàs tip d'estar dret, t'asseus.

P. -Home, em refereixo a si es porta una mica de menjar i potser una bóta de vi?

R. -Vi no, perquè no en bec; però el que si és veritat, és que s'ha de tenir molta afecció per a no avorrir-se. L'.important és estar pendent dels gossos per saber si empaiten o no els senglars.

P. -Tornant a canviar de tema, ens podria explicar com li va venir això de cuidar-se del servei meteorològic, i més concretament de la pluja?

R. -Va ésser l'any 45 i tot va venir perquè un dia es va presentar un senyor preguntant pel mestre del poble amb la missió de sol·licitar-li la possibilitat d'instal·lar un pluviòmetre. El mestre li va contestar que ell avui estava aquí però demà podia ésser a un altre poble, per la qual cosa va pensar en mi, ja que érem coneguts. l així va ésser com m'ho 58

va proposar i com que jo sempre he estat molt curiós, vaig acceptar.

P. -l en què consisteix la seva feina?

R. -El que haig de fer és un recull d'anotacions molt simples quan plou i després enviar-les a Barcelona al final de cada mes en una targeta postal.

P. -Ja per acabar, senyor Salvador, vostè que va tenir un germà que se'n va anar a Austràlia, com ens ha explicat, mai no li va venir la temptació de deixar el poble i anar també a provar fortuna?

R. -No, la veritat és que no.

P. -On és el lloc més lluny que ha anat?

R. -A Madrid, pel tema del pantà, i també a Saragossa dues o tres vegades. De la manera que he viatjat més, ha estat anant a caçar, ja que he arribat fins a l'Aragó.

Gràcies, senyor Salvador Garriga, ha estat un plaer per a mi fer-li aquesta entrevista. Tot escoltant-lo, em semblava veure passar com en una pel·lícula, la història quotidiana de tants i tants habitants d'aquests pobles de la nostra terra que, amb les seves aportacions de cada dia, també han contribuït a fer aquesta història en majúscules, de què parlà­ vem al començament. Moltes gràcies de nou i a gaudir de la vida, men­ tre la seva salut li ho permeti.

Carme/ Montllor i Nogués

59

Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús

(extret del llibre Cases de pagès de Pere Comas i Josep Castells)

EL MOLÍ DE CAN RIBES

Les darreres cases del rieral de Cardedeu són les de can Llevores, can Quim Jaumet, can Gruí, can Pastor i can Valls. Després, ja comença el rieral de Cànoves, amb gran nombre de masies, essent molt caracte­ rístic el molí d'en Ribes, amb portalada de llinda plana, finestres rectan­ gulars i una finestra conopial superposada amb un escut llis sostingut per dos nens tenants.

L'.any 1959, prop del molí de can Ribes, prop de la riera, quan era arrencat un claper de pedres, va aparèixer un cartutx amb unes qua­ ranta monedes ibèriques, totes de bronze, de data d'encunyació incerta, però amb encunyaments de llarga durada, des de mitjan segle Ill aC., fins a mitjan segle l de la nostra Era.

60

MOLÍ DE CAN MESSEGUER

El molí Messeguer, quan treballava, aprofitava les aigües del rec Molar, que després tornaven a la riera. Té la particularitat que totes les façanes són de pedra sense arrebossar, amb les obertures d'obra vista.

Hi ha un porxo obert per un costat i per l'altre sostingut per un arc rodó de rajols. L'.aigua entra al molí per un arc d'obra vista. Una pedra del molí s'aprofita convertida en taula.

PARRÒQUIA DE SANT MUÇ DE CÀNOVES

El terme es troba citat per primera vegada en el Cartulari de Sant Cugat, els anys 1002 i 1077; i les primeres vegades que s'esmenta la parròquia es troben en el llibre de visites pastorals dels anys 1303 i 1307.

El temple té una sola nau. Les voltes són de pedra vista, de palets. t.a. façana és de carreu petit i té un portal rodó i un ull de bou. A migjorn hi ha una finestra quadrada amb la data de 1643. A l'absis i a la paret nord hi ha diverses espitlleres sobreposades. Al damunt de la façana hi ha un comunidor. El campanar és quadrat, acabat amb merlets, amb qua­ tre finestres de mig punt per a les campanes. La portada té dos arcs de mig punt, un sobre l'altre. El cor és molt senzill i fou construït l'any 61

1880, per renovar-ne un que n'hi havia de fusta. Les primeres visites pastorals ja parlen que hi havia l'altar major, el de Sant Muç, i el de Santa Maria, l'any 1379.

A la part de llevant, quasi tocant l'església, hi ha can Cuc, i a ponent, ca l'Antic.

LA RECTORIA DE CÀNOVES

La rectoria de Cànoves és un gran edifici construït en diverses eta­ pes que, en altre temps, devia ser una casa de pagès, puix que té grans dimensions i està allunyada de l'església. Té portal rodó de tretze dovel­ les i cinc finestres rectangulars a la façana principal, en una d'elles la data de 1704. L'.edifici està format per quatre cossos amb una compli­ cada teulada de cinc aiguavessos. Com que satisfà de sobra les neces­ sitats parroquials, actualment serveix també per a recés de les activi­ tats jovenívoles i per a estatjar excursionistes.

CAN CUC DE MUNTANYA

Can Cuc és una masia molt enlairada de terme de Cànoves, a 760 m d'altitud, visible de tot el Vallès, en el mateix indret on hi ha l'ermita de Sant Salvador i can Quintana, si bé a alguna distància, puix que s'ha de fer una gran volta per haver-hi el xaragall al mig. És una solellada masia, construïda amb pedra arenisca l'any 1711.

62

63

La convivència Quan se'm va demanar un article per publicar-lo al llibre que edita la UES amb motiu de dedicar-se aquesta vegada a la nostra mancomu­ nitat de Cànoves-Samalús, en ocasió de la visita que un gran nombre dels seus associats i amics faran als pobles i les muntanyes del terme, vaig pensar de seguida que a mi m'agradaria parlar de la convivència.

En efecte, l'Associació Cívica Cultural de Cànoves i Samalús, que m'honro de presidir, promou l'organització d'actes que enforteixin els vincles de la comunitat -el que s'anomena la societat civil- i el flori­ ment de la cultura en totes les seves expressions.

Però per portar a terme aquests propòsits, per a fer fructificar l'esforç que joiosament fem, es fa necessari un fonament de base, es fa impres­ cindible un esperit de bona convivència. Sense aquesta actitud, difícil­ ment es pot avançar en el progrés i el desenvolupament de les qualitats humanes d'un poble.

El poble de Cànoves que visiteu, amics excursionistes de Sabadell, és un indret recollit i frondós situat als primers contraforts del Mont­ seny i orientat al Sud-oest, i com Samalús, l'altre poble mancomunal, atalaia en molts dels seus racons la plana del Vallès que s'albira estesa cap a ponent fins a Sant Llorenç del Munt.

Doncs bé, aquest poble petit ha anat creixent en les últimes dèca­ des a un ritme molt fort, en valors relatius, per la presència d'una pobla­ ció majoritàriament barcelonina que, primer a l'estiu i després atreta per les seves belleses naturals i condicions de vida, hi ha anat fixant la resi­ dència permanent. Naturalment aquestes persones, molts de nosaltres que avui ostentem alguna representació, que quan «pujàvem» a Càno­ ves i Samalús en temps d'estiu buscàvem i agraíem repòs, silenci i aquella sensació que el temps en un lloc així s'havia aturat, ara en viure-hi, hem augmentat les nostres expectatives, jo diria que hem normalitzat les nos­ tres activitats.

Crec que això ha passat en una munió de pobles de Catalunya i parlar-ne té un valor general i per tant exemplificador.

Aquesta normalització de l'activitat significa, en l'època de les comu­ nicacions i. de la comunicació, dinamitzar i multiplicar les activitats cul­ turals, recreatives i artístiques del poble a fi que els adults trobin ter­ reny i ocasió de desenvolupar les seves afeccions i aptituds i fins i tot el seu afany de servei, i, cosa molt important, significa que els nostres fills trobin alicients i estímuls que els «retinguin» al poble i no hagin de buscar a fora, amb els perills de tot tipus que això comporta (penseu 64

amb la droga, els accidents, etc.) les activitats i els ambients necessaris per desenvolupar-se.

Aquesta, potser excessiva, exposició em permet remprendre el tema de la convivència. És evident que aquesta modificació, o perturbació per alguns, de la vida del nostre poble no és a gust de tothom. Aquestes persones estimables des de tots els punts de vista, han de comprendre que no es pot anar en contra dels signes del temps i aquests signes en síntesi són: extensió dels béns naturals i culturals per a tothom, infor­ mació i formació a tots els nivells i, com dèiem abans, moviments comu­ nicatius extensos i permanents. Dels avantatges indubtables per a la qua­ litat de vida i el desenvolupament personal d'aquestes manifestacions del progrés humà, seria molt important que arribés a la coincidència de les persones que ningú m'ha fet de quedar exclòs i encara més, que l'autoexclusió quan es produeix no és una satisfacció ni una alegria per a ningú.

També, cal dir-ho, els nouvinguts no sempre hem tingut el tacte i la delicadesa necessaris. Hem pogut donar la impressió que, abusant del nombre o de la capacitat d'iniciativa, volíem imposar els nostres cri­ teris. S'ha pogut interpretar algunes de les nostres actituds menys reeixi­ des com prepotència i menyspreu.

Els «forasters» de tots els pobles hem de saber comportar-nos amb humilitat, amb noblesa i autenticitat quan cerquem modificar i millorar el ritme de la vida del poble que ens acull.

Hem de pensar que el conflicte no és d'interessos, ja que amb el creixement, normalment tot el poble hi guanya. É s un problema d'acti­ tuds. Per això és absolutament necessari extremar la delicadesa, la com­ prensió i l'autèntic respecte, la igualtat de tacte amb les persones <\ue pensen, almenys transitòriament, d'una altra manera. Pensem que els habitants del poble tenim tots els mateixos drets però els antics, els que ja els ve de família, tenen un plus impalpable de dret, provinent de la història i dels records.

Aprofito l'ocasió que em brinden els amics excursionistes sabade­ llencs, per fer des d'aquest llibre una crida als meus veïns de Cànoves i Samalús, perquè perseverem tots a construir el futur del nostre poble en pau, tolerància i bona convivència, desterrant malentesos.

Si el nostre capteniment es mostra incansable en aquest esforç, cada dia estimarem més, tots plegats; Cànoves i Samalús.

Ramon Fort i Roca

President de l'Associació Cfvica i Cultural de Cànoves i Samalús

65

De Coll Formic a Cànoves Des de Coll Formic, a 1145 metres, agafen la pista que s'enfila cap al Pla de la Calma, i en 15 minuts arribem al Coll Ventós, a 1200 metres.

La pista va seguint l'ample carener de la Calma, seguint planera i amb curtes pujades, per la pujada de la Mel, el pla de l'Estany, i les runes del Cafè, a l'esquerra del camí.

La vegetació de landes de bruguerola, gòdua o ginestell, domina aquests plans i les alzines hi són escasses.

Passem pel pla de la Ginesta, i Roques Blanques, a 1260 metres.

1 hora 1.15, agafem una pista que s'enfila cap a l'esquerra, després baixa cap a la dreta, passant per davant d'una cabana de pastors, feta de pedra, amb una grossa pedra a l'esquerra, amb uns dibuixos esculpits que fan pensar que és de temps molt llunyans.

0.10-1.25. En arribar a un carener girem cap a l'esquerra, pel ter­ reny rocós, passant per la Roca Roja, a 1.282 metres, i el pla del Sui, per pujar fins el cim del Sui, a 1322 metres, el segon cim més alt d'aquest massís de la Calma.

0.20-1.45. Tornem enrere, fins passat Roca Roja i agafem un carni­ net que baixa a l'esquerra del carener fins al torrent de la Noguereta, i puja fins a la Casa Nova de Vallfornés, a 1.240 metres.

0.25-2.10. La casa en runes, té encara una part, on hi ha un aixo­ pluc p�r als ramats d'ovelles i el pastor, situada en un carener herbós.

Agafem la pista que surt d'aquí, i baixa avall, deixant el Pla de la Calma. El panorama canvia, el bosc domina, trobem grossos grèvols, una fageda, algun roure, un gran teix, i un grup d'avets, moixeres i blades.

La pista va baixant en ziga-zaga i, a mesura que anem baixant, l'alzi­ nar és el que domina totalment.

1.30-3.05. Arribem a la gran casa de Vallforners, solitària, al capdamunt de la vall i la riera del mateix nom, a 660 metres.

Seguint la pista, a l'esquerra puja un caminet que va fins a la font Freda.

Anem avall, sota del camí hi ha grossos castanyers, i es veuen freixes als torrents, arribem a la riera, continuant la pista per esquerra.

0.25-3.30. A l'esquerra, el torrent de la baga d'en Cuc, baixa per una estreta canal, per on puja una pista.

Des d'aquí la vegetació de ribera esplèndida, però a partir d'aquí hi ha la pista nova que passa per sobre l'embassament del Roc Fiter, i que ha destrossat aquesta vall, en tallar tota la vegetació que cobria tota la riera.

66

0.35-4.05. Arribem al pont del Pas de Muntanya, sortida del con­ gost de la riera i arribada a la vall de Cànoves i arribem al poble situat a 364 metres, en vint minuts més de camí, que fan un total de 4 hores, 25 minuts des de Coll Formic.

Ramon Gotés

67

Descobriment d'una sepultuira de l'alta edat mitjana en el Turó de la Ferreria de Cànoves Disset anys enrera -era el dissabte, dia 22 de setembre del 1973quan es llaurava un camp de la Ferreria de Cànoves, el tractor va arren­ car una pedra que va resultar ser una llosa que cobria un sepulcre en forma de fossa, un clot de planta rectangular amb tendència antropo­ morfa, amb mides de 2'10 per 0'50 metres i una profunditat de 0'70 metres.

Aquest sepulcre havia estat excavat a terra, amb orientació SE-NW, amb parets construïdes amb lloses de pedra calcària sense treballar per fora, i polides per dintre, no gaire gruixudes, d'uns deu centímetres per terme mitjà, molt ben ajustades i amb la part treballada cap a l'interior, i d'uns 55 cm. d'altura, i cobert amb lloses de la mateixa pedra, una de les quals atenyia un metre per vuitanta centímetres.

L'.interior de la sepultura va aparèixer ple de la mateixa terra del camp,

Detall de la fossa excavada a terra i protegida àmb lloses.

68

Des del turó de la Ferreria es veu el poble de Cànoves i la major part del Vallès. puix feia anys que l'arada havia arrencat una d'aquelles lloses, cosa que féu possible que el sèpulcre, de mica en mica, s'an�s omplint de terra.

Al procedir-se a extreure la terra de la tomba, es pogué veure frag­ ments d'ossos d'un crani i de les primeres vèrtebres, ja convertits en calç, i la resta de dues tíbies molt desgastades; sense que s'hi trobés ni ceràmica, ni estri de cap mena, ni ofrenes, ni objectes d'ús personal, com en les sepultures dels temps pagans.

Aquest sepulcre, en els darrers temps a flor de terra, degut a l'ero­ sió, en altre temps havia d'estar a més profunditat, puix es va trobar en un camp cultivat des de temps immemorial, al sudest de l'anomenat «Turó de la Ferreria», i també «Turó del Morral», per la seva forma PECU­ LIAR COM UN GROP; D'UNS 425 m. D'ALTIT UD. Es va trobar a uns 125 m. de la cima i a la cota 400, molt a prop del cementiri de Cànoves, i a uns 350 m. de la carretera de la Garriga a L linars, en un mirador molt enlairat des d'on es contempla el poble de Cànoves i una bona part del V allès i en un lloc molt apropiat per a la defensa d'un possible poblat.

Com que no es trobaren a la tomba utensilis de cap mena, com en altres tombes primitives en la que la despulla es trobava acompanyada per objectes d'ús personal, collarets, braçalets, fíboles, vasos, ceràmica i armes, quan es tractava d'enterraments masculins, s'ha de creure que no era una sepultura pagana, sinó que era de l'alta edat mitjana, dels segles VIII , IX o X, puix Cànoves es troba documentada per primera 69

La fossa al peu del turó de la Ferreria, que té 425 m. d'altit1,1d.

vegada l'any 918. Sigui del temps que sigui, tant si la tomba és dels temps visigòtics, o dels primers segles de la Reconquesta o dels primers com­ tats de Barcelona, fou una troballa remarcable i desacostumada.

Aquestes tombes, revestides amb lloses de pedra, abunden sota les cingleres del Bertí; i en el mateix terme de Cànoves, fa uns quaranta anys, 70

se'n va descobrir una altra tocant la capella de Santa Eugènia, prop de cal Mestre de Samalús; una altra al voltant de la capella de Sant Cristò­ fol de Monteugues, en el terme del Figueró, però a un quilòmetre del termenal de Cànoves; i fa uns vint anys, prop de la Doma de la Garriga, també s'hi localitzaren diverses tombes d'aquesta època, formant un petit cementiri.

En aquella mateixa contrada, a uns 2' 5 Km. del turó de la Ferreria, al peu de la vessant de migjorn de Roca-sentella (978 m.) i del pla de la Batalla (878 m.), damunt de les masies de can Cavaller, can Flequer i can Torrent, s'hi aixeca el Puig Castell, d'uns 615 m. d'altitud. Al cim d'aquest puig, l'arqueòleg granollerí Josep Estrada i Garriga, per allà els anys 40, hi va localitzar restes d'un interessant poblat ibèric que devia estar habitat durant els segles Ill i IV a.C., mil anys abans que no s'hagués fet l'enterrament descobert al turó de la Ferreria.

Pere Comas Cardedeu, 23 juliol 1990

71

ďż˝

�1111 ues sabadell

Escanejat i editat per Jordi Xicola-2019

DOCUMENTS ENTREGATS A LA SORTIDA: ➔FULL D'HORARIS CONTROLS ➔ MAPA DEL RECORREGUT

XI RONDA VALLESANA CÀNOVES l SAMALÚS 7 d'octubre 1990

ORGANITZA: UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL SECCIÓ DE MUNTANYA

�1111 lJe:5 sabadeJI

HORARI CONTROLS OBERTURA

TANCAMENT

7.30 h.

9.00 h.

SORTIDA

CÀNOVES

1r

MIRADOR

8.15 h.

10.30 h.

2n

COLL DE TASCÓ

9.00 h.

11.45 h.

3r

EL SUI

9.30 h.

12.45 h.

4t

CAN CUCH

10.30.h.

16.30 h.

ARRIBADA

CÀNOVES

11.30 h.

18.00 h.

(HEM SENYALITZAT L'ITINERARI AMB FLETXES GROGUES QUE FÀCILMENT VEUREU)

VALLESANA rn •

I T INERARI CÀNOVES 364 m. - CAN VOLART 520 m. 0.30 h. - CAN RIU 580 m. 1 h. - COLL DE LLIOCA O D'UIXOLA 1.020 m. 2.05 h. - SERRAT LLARG 1.200 m. 2.40 h. - EL SUI 1.322 m. 3.10 h. EL CASTANYER GROS 740 m. 4 h. - CAN CUCH 780 m. 4.40 h. - CAN VALDÉ 500 m. 5.20 h. CÀNOVES 6 h.

1.400 m.

.

1.300 m.

1.200 m.

700 m. o:

600 m.

300

m.

W

6� u,

800 m.

400 m.

Q..

�

900 m.

500 m.

�/

?

1.000 m.

en

a-,/!

�-� l l

1.100 m.

C,

a:

-� �

� a:

W C/) W

;\ \ \

5e

a: Cl a: W

> \z

o < o

� �

�

..J

o u

l l

�

i/

C/) .W

A

C/)

:::,

u

"'

W

o ..J

�

�

�j �

.,,

o h.

1 h.

2 h.

3 h.

HORES DE CAMÍ

4 h.

5 h.

6 h.

REGLAMENT DE LA RONDA VALLESANA

SORTIDA: De dos quarts de vuit fins _a les nou del matí.

CONTROLS: A més del de sortida i arribada, hi haurà 4 controls de pas que es tancaran o s'obri­ ran dins d'un horari.

DESQUALIFICACIONS:

Per pèrdua del full de ruta.

No lliurar el full de ruta al control d'arribada.

Fer anotacions o esmenes al full de ruta.

No passar per tots els controls, segons l'ordre establert i dins l'hora­ ri previst.

Que deliberadament es canviïn de lloc les marques existents en el recorregut de la Ronda.

Qui porti ràdio, transistors o altres objectes que molestin als altres participants.

DISPOSICIONS FINALS:

A/ La U.E.S no es fa responsable dels accidents que puguin esde­ venir en el recorregut de la Ronda.

B/ El mal temps no serà obstacle per a la celebració de la prova, la qual, no obstant això, podrà ésser alterada per l'organització i sus­ pesa per motius que no siguin de la seva competència i control.

C/ La participació en la prova pressuposa l'acceptació d'aquest re­ glament.

ADVERTIMENT: En cas d'abandonament, s'ha de lliurar al control més proper o per mitjà d'un altre rondaire, el full de ruta a l'organització.

�1111

unió excursionista de Sabadell

Carrer de la Salut, 14 i 16 baixos � Apartat de Correus 421 satxxiell Tel. 725 87 12 ----• 08202 SABADELL

AMB LA COL·LABORACIÓ DE