Any de la rata

Any de la rata: confinats amb els rebostos buits

Vents de primavera duen al barri del Cementeri ressons de l’Any Nou Xinés, l’Any de la Rata. El coronavirus ha infectat molta gent, es contagia ràpidament i tanca ciutats senceres, sense que es puga eixir al carrer. La Xina queda lluny i la vida al barri té el seu ritme, ací es viu al dia, de recollir ferralla, de la venda ambulant, d’ajudes i de treballs precaris. Al barri no sempre ha sigut així, només els majors recorden temps millors. El virus ha volat a altres països, els casos augmenten, CC PIilar Cortés 2020 ja és pandèmia, i la primavera alacantina es desperta una miqueta sobresaltada pels noticiaris. La Xina s’ha acostat ràpida a Alacant, i al barri. Per ací passegen cerdolins i també alguna rata, si això compta. La passada primavera, un parell van traure el cap d’un munt d’enderrocs i fem que es va netejar amb l’acció organitzada pel projecte Asertos.

Aquells dies d’abril, d’això fa ja un any, el barri va cobrar color i vida. Semblava menys oblidat, una pluja de jupetins grocs com els de les obres esguitava els descampats amb grups de veïns i veïnes enfaenats, rasclet en mà, tots a l’una. Al migdia, a l’ombra d’uns xiprers, es repartien entrepans que feia la Paqui del bar El Loco; els de truita, els més sol·licitats.

Una part del barri treballava alegre i unida, amb formació becada. Podrà semblar poc, però al barri el poc s’allarga i fa gust de molt, i al final de la setmana, les llistes lluïen plenes de participants. Herència física d’allò són les reformes en habitatges i, per al record, l’experiència del viscut.

Amb els recursos que quedaven, s’hi van fer intervencions en infrahabitatge, coordinades per la Cooperativa Social Altur, que va facilitar la formació de tres joves del barri durant unes setmanes en un format d’«aprenent-fent» en accions urgents.

Myriam Gutiérrez Gil de Muro

Repartiment del banc d’aliments.

Després de dos anys al barri, moments d’entusiasme, algunes desil·lusions, molt per aprendre i encara prenent el pols al barri i als habitants, el Projecte Asertos, promogut per Quatorze i Arquitectura Sense Fronteres, destinat als barris vulnerables d’Alacant, ara enfocat en la regeneració participativa del barri del Cementeri, va fer un canvi de rumb inesperat quan el 14 de març es va decretar l’estat d’alarma, tot deixantnos, a nosaltres i els nostres rebostos, confinats a casa sense data de caducitat.

«El veïnat del barri es queda sense opcions, confinat amb el rebost buit.»

Les accions es paralitzen, s’instaura el teletreball i els serveis d’ajuda ciutadana es centralitzen en pocs telèfons que no donen més de si. Arriba l’inesperat i, amb això, el caos. Accionar l’engranatge del sistema du el seu temps i al principi et trobes el col·lapse; la precarietat del barri es converteix en un atzucac, la desesperació de moltes famílies no es fa esperar ni una setmana i s’escampa com el virus. Testimoni de primera fila i coneixedora de la situació de les famílies del barri, Paqui, del bar El Loco traça un pla solidari. S’organitza amb la seua família i alguns voluntaris i fa una crida a les entitats que treballen al barri, demana ajuda urgent per a posar en marxa un banc d’aliments autogestionat, amb productes frescos de primera necessitat (verdures, fruita, pa, llet, ous) i productes d’higiene i neteja, oferint sa casa per al repartiment. Malgrat que les entitats no responen amb fermesa a la petició d’ajuda, part de l’equip de professionals s’involucren com a voluntariat. El projecte arranca gràcies a un fons recaptat per ALES-D per a la millora de les condicions de salut al barri, el qual ara es posa a la disposició del veïnat.

El repartiment s’organitza cada setmana els dimarts, dijous i dissabtes, amb mesures de seguretat per a evitar contagis. Per descomptat, és molt ben rebut i tot el veïnat col·labora perquè es faça de forma ordenada. Així mateix, es grava un vídeo a fi de nodrir el banc amb més fons aportacions per un micromecenatge des del compte de SOLCIR en la plataforma Goteo. L’ona solidària s’escampa i el segon dia algunes dones han cosit mascaretes i les posen a la disposició dels necessitats. Cada dia s’atenen prop de 80 famílies i unes 350-400 persones.

Unes setmanes després, empresaris afins al barri s’hi han sumat amb la donació d’aliments i s’han format aliances amb el Banc d’Aliments i Alacant Gastronòmica. Tot això ha generat una resposta positiva ciutadana i un incipient interés mediàtic que pot ajudar a desenterrar el barri, però sobretot el que ens ha ensenyat als d’allí, és a donar suport a iniciatives pròpies d’autogestió que empoderen el veïnat per a recuperar la pròpia veu a la ciutat, activar l’antiga Associació de Veïns del barri per a seguir amb el banc d’aliments i aportar més iniciatives en benefici comú.❦