Barcella 9

REVISTA D'INFORMACIÓ GENERAL

Número 9

Els pros i els contres Dossier

Reglament de Participació Ciutadana

Simposi Banyeres davant del III Mil·lenni

Entrevista

Vicent Albero Albero: indiferent a l'efecte 2000

Febrer 2000 • 200 ptes. / 1,2 euros

Barcella

REVISTA D'INFORMACIÓ GENERAL

Número 9 Febrer 2000 Quadrimestral EDICIÓ I REDACCIÓ:

Apartat de Correus 140 03450 Banyeres de Mariola (L'Alcoià) www.banyeres.com/serrella e-mail: BARCELLA@globalmail.net REDACCIÓ: Rosa Maria Belda, Eduard Beneyto, J. Ricard Berenguer, Vicent Berenguer, Consol Conca, Antoni Francés, Romà Francés, Francesc Garcia, Josep Miquel Martínez, José Antonio Miró, Tello Navarro, Salvador Puerto, Antoni Sanjuán, Francesc Sarrió, Enrique Sempere, Joan Manuel Vicens Petit.

COL.LABORADORS: Carlos de Aguilera, Vicent Albero, Ma. Inés Amoroso, Almudena Belda, Jordi Belda Llopis, Jordi Belda Molina, José Beneyto Llorca, Ximo Beneyto Vañó, Joan Antoni Cerdà i Mataix, Manuel Cerdà, J. Antoni Francés Albero, Francesc Gascó i Navarro, Adolf Gisbert, Obdúlia Gisbert Gil, Ma. Luisa Gómez-Elegido, Tirs Llorenç Berenguer, Alexandre Martínez Juan, Francesc Molina, Carles Mulet Grimalt, Rafa Payá Abad, Miquel Payá Molina, Natàlia Ribera i Leal, Biel Sansano, Ignacio Vañó Aznar.

PORTADA I MAQUETACIÓ: Josep Miquel Martínez PUBLICITAT: Enrique Sempere PORTADA: Parc eòlic d'Higueruela.

Per criteri editorial Barcella no comparteix ni es creu, necessàriament, les opinions expressades pels seus col·laboradors.

FOTOMECÀNICA: Textogràfic - Alcoi IMPRESSIÓ: Nou Gràfic C.B. Banyeres de Mariola TIRATGE: 500 exemplars Depòsit legal: A-562-1997

2

La mort d'Enric Valor a València el dia 13 de gener passat ha sigut una notícia luctuosa rebuda amb gran desconhort quan ens disposàvem a tancar aquesta edició. La seua proverbial salut de ferro ja estava debilitada, però res presagiava aquest sobtat desenllaç. Havia nascut a Castalla, fa 88 anys. Escriptor sobretot, tant per les més de mil pàgines d'obra literària, com per la seua tasca lexicogràfica, des dels anys cinquanta, l'obra d'Enric Valor representa un testimoni essencial en la recuperació de la nostra literatura i, per tant, de la dignificació del nostre idioma. Al costat del filòleg Manuel Sanchis Guarner, l'assagista Joan Fuster i el poeta Vicent Andrés Estellés, el conjunt de l'obra valoriana està reconeguda com un patrimoni ineludible de la llengua catalana, i per fortuna vivíssima ja en vida de l'autor. És segur que, a partir d'ara, per la diversitat dels seus valors, la seua obra continuarà activa per a menuts i grans com una de les lectures més gratificadores i –sense perill d'exagerar– necessàries per a conéixer el nostre país i la nostra època.

A més, en l'obra de Valor tenim una de les escasses oportunitats de veure reflectit, amb un abast i un encert encomiables, el món meridional valencià en general, la memòria de la terra, i no sols la Foia de Castalla en especial, sinó tots els pobles de la Mariola. Des de les rondalles i les novel·les, passant per la seua contribució als estudis de lèxic amb Francesc de B. Moll o Joan Coromines, podem trobar que tot aquest material és una narració privilegiada d'aquest territori més nostre. Els mariolers també hem de ser conscients d'aquestes coses.

Després de les actituds deplorables de ceguesa cultural i nul·la sensibilitat pel nostre poble per part d'alguns governants –que ens representen alhora que ens ignoren– respecte al nom i l'obra d'Enric Valor, la unaminitat de la societat valenciana arran del seu òbit esperem que siga el punt d'arranc per a considerar les aportacions a la cultura com el motor social necessari que només ella –la cultura– pot exercir en qualsevol societat. Malgrat el perill d'autoplagiar-nos, Enric Valor es mereix tots els elogis. I si el lògic aldarull amb motiu de la necrològica ha estat sincer –com segurament així és–, el temps parlarà. Des de l'àmbit d'aquesta revista també mirarem de redescobrir tant les arrels literàries recreades a la Mariola com les d'abast valencià més general. Ens ha deixat un home compromés socialment, singularment culte i educat, que a més era tot un escriptor, ¡però ara tenim els seus llibres! Senyor Valor: una abraçada.

Passant a un altre tema, remarquem el dossier "Energia elèctrica alternativa", que considerem de referència bàsica sobre aquest tema tan candent. És probable que els nostres paisatges estiguen bastant canviats d'ací uns pocs anys, i això depén molt de com s'implantarà ara –hui– aquesta energia. ❦

Rafa Payá

El col·lectiu ecologista de Bocairent Mariola Verda ha explicat que la Conselleria de Medi Ambient va concedir l'any passat 14 permissos de tala a la serra Mariola. El grup de Bocairent no s'explica “com pot permetre el Consell que es talen arbres sense fixar una quota màxima anual, i més si tenim en compte que pot passar a ser Parc Natural en molt poc temps”. Els ecologistes denuncien que “encara queda brossa de les tales de 1996, quan la llei forestal obliga que es retire el material abans de dos anys”. El grup lamenta “la gestió pèssima que s'ha fet els darrers anys dels recursos forestals a la serra Mariola”. ❦

Inauguració del Centre Cívic i Social al Camp de Mirra El 4 de novembre de 1999 van acudir al Camp el president de la Diputació d'Alacant, Julio de España, diputats de la zona i alcaldes de diverses poblacions.

Després d'un canvi d'impressions amb la Corporació municipal es van traslladar al centre cultural nou, a la plaça del Parador, acompanyats per l'agrupació musical.

Es va tallar la cinta i es va descobrir una placa commemorativa. Després de visitar les dependències van tindre lloc els parlaments a càrrec de l'alcalde i el president de la Diputació a la sala d'actes. Tot seguit es van lliurar simbòlicament les claus als col·lectius que tenen dependència assignada a l'edifici: l'agrupació musical, els pensionistes i les mestresses de casa.

També s'ha habilitat una biblioteca i una sala polivalent. L'acte va concloure amb un vi d'honor popular al casal fester de la filà de Cristians.

Amb aquest motiu es van organitzar les I Jornades Culturals que al llarg d'una setmana oferiren una diversificada programació d'actes: teatre a càrrec de Non Sabo Teatre, de Banyeres; roda de contacontes amb el tio Vicent de València; actuació del quintet de vent Smorzando, de la Vall d'Albaida; audiovisual sobre espais naturals, per l'agent forestal Joan Tortosa; conferència sobre la història del Camp de Mirra, pel cronista oficial Josep Miquel Francés; i concert extraordinari, per l'Agrupació Musical Santa Cecília de la localitat. ❦

© Barcella - 2000

Mariola Verda acusa el Govern Valencià de deforestar el futur Parc Natural

Vidres a la Plaça Major de Banyeres després de la celebració del cap d'any passat.

Les autoritats de Banyeres de Mariola permeten, un any més, que es llancen botelles contra l'enllumenat de Nadal La celebració del 31 de desembre, nit de cap d'any, s'ha convertit, des de fa alguns anys, en una activitat perillosa. S'ha implantat el costum de llançar les botelles de cava a l'aire per a trencar-les, amb el risc d'accidents que això comporta. Alguns assistents estampen les botelles en l'enllumenat de festes per a fer punteria i fondre les bombetes de la llum.

Aquesta situació ha estat consentida des de fa temps per les autoritats, donat que la Policia Municipal i la Guàrdia Civil assisteix com a espectadora i no fa res per impedir que es trenque el mobiliari urbà aquesta nit. La Fundació Amics dels Reis Mags s'ha vist obligada, un any més, a retirar les figures del Betlem perquè el públic envaeix la plataforma per a botar i tirar la palla que adorna el pessebre a la plaça. ❦

PSPV i PP voten en contra de la denominació oficial i única del topònim Alcoi L'Associació Cultural l'Alcoià-Comtat va presentar a finals de l'any passat la proposta de fer oficial la denominació única d'Alcoi per a la ciutat, de la mateixa manera que ja ho han fet Ontinyent, Alzira, Xàtiva, Bocairent, Crevillent, Sant Joan d'Alacant o Banyeres de Mariola, pobles i ciutats valencianoparlants històriques.

Francesc Blai, president d'aquesta associació va manifestar que “és ridícul mantenir la dualitat Alcoi/Alcoy com si es tractara de dos topònims diferents”, i va afegir que “Un poble tan inequívocament valencià, per història i cultura, no deuria mantenir aquesta ambigüitat en la seua denominació”. La proposta, que només va ser recolzada per EU i NE, instava que apareguera el nom en valencià als impressos oficials, documents, carreteres i mapes. ❦

La Diputació d'Alacant incompleix la Llei d'Ús perquè transcriu al castellà les intervencions en valencià La Diputació d'Alacant que governa el PP no té servici de traducció i res no indica que millorarà la situació perquè d'un pressupost per l'any 2000 de 23.000 milions, només 6 es destinaran a la promoció del valencià.

El diputat del Bloc-Els Verds, Sebastià Garcia, va denunciar el passat desembre que les actes i les transcripcions de les seues intervencions es fan en castellà, malgrat que sempre utilitza el valencià. Segons el diputat “No hi ha un servici mínim que garantesca que les meues intervencions queden enregistrades en la nostra llengua”. Garcia va afegir que el govern que presideix Julio de España fa exclusivament en castellà qualsevol documentació pública, pel que és patent que vulnera la Llei dÚs i Ensenyament del Valencià. ❦ 3

Les emissions de TV3 al País Valencià, a les Illes i a Aragó, que eren tolerades en situació d'al·legalitat, ja són lícites. El PP va introduir al Senat una esmena perquè qualsevol televisió autonòmica puga emetre a les autonomies veïnes. Aquest canvi legal rectifica les maniobres que va fer el PP valencià a l'anterior legislatura quan es va descobrir que personal de la Televisió Valenciana produïa interferències per a impedir la recepció de TV3.

Aquests impediments a l'intercanvi televisiu vénen des del mateix inici de les emissions de Canal 9, quan el Govern del PSOE fa fer coincidir les freqüències de la televisió valenciana amb les de la TV3. Acció Cultural del País Valencià ha vist com en diverses ocasions la Guàrdia Civil precintava els seus repetidors de TV3, pagats amb subscripcions populars.

Alguns membres del Consell Local de Cultura de Banyeres de Mariola vénen demanant, des de la constitució d'aquest ens l'any 1996, que es torne a emetre la senyal de la TV3. Malgrat la reiteració en la demanda durant quatre anys, l'Ajuntament de Banyeres argumenta que, tècnicament, no és possible recuperar la reemissió que es feia perquè, segons l'empresa que explota la televisió local, tot l'espai radioelèctric està ja ocupat. ❦

Construcció d'un nou dipòsit d'aigua a Banyeres de Mariola “En estos moments comptem amb uns dipòsits que pràcticament no donen abast. A l'hivern la mitjana de consum és de 1.700.000 litres, però en estiu arriba fins els 2.500.000, i això comporta que les bombes d'extracció han d'estar continuament funcionant”.

Amb aquestes paraules explica l'alcalde, Roberto Calatayud, la necessitat de construcció imminent d'un dipòsit nou amb una capacitat de tres milions de litres que, afegits als ja existents, podrà cobrir l'augment de la demanda tant la urbana com la industrial. Igual que els ja existents, el dipòsit nou s'ubicarà en la rodalia del Sant Crist. El projecte contemplat en els pressupostos municipals és de 70 milions de pessetes i serà cofinanciat al 50% per la Generalitat. ❦ 4

50 anys de solidaritat dels donants de sang El passat mes de novembre es va celebrar el 50 aniversari de la constitució del Banc de Sang Maria Auxiliadora de Banyeres de Mariola. Després de destapar una placa commemorativa al Centre de Salut, els assistents a l'acte van esmorzar al maset dels Moros Vells. El banc de sang va fer un reconeixement als donants que, després de 50 anys, segueixen en actiu. ❦

© Barcella - 1999

El PP legalitza les emissions de TV3 al País Valencià i les de Canal 9 a Catalunya

La Inestable ompli de gom a gom a Banyeres de Mariola El concert de La Inestable, organitzat i patrocinat pel Col·lectiu Serrella amb la col·laboració d'El Braçal amb motiu del Nou d'Octubre, va estar tot un èxit.

El públic va connectar de seguida amb les composicions d'uns dolçainers que, amb Xavier Richart al capdavant, han assolit un grau de virtuositat que arriba a emocionar. ❦

Recollida selectiva de brossa obligatòria per a tots els pobles El Consell de Ministres va aprovar el mes passat que les poblacions que tinguen més de 5.000 habitants estaran obligades, abans que passe el termini d'un any, a fer recollida selectiva de brossa en origen. Els pobles que tinguen més de 1.000 habitants hauran de fer-ho abans de l'any 2005. El 85% del cost que comportarà aquesta acció estarà financiat amb els diners del fons de cohesió europeu.

Per a l'èxit d'aquest canvi es deurà fer una campanya informativa adreçada als ciutadans; la població deurà canviar els seus hàbits i separar a casa la brossa orgànica, que es destinarà al compostatge, de la inerta. Els municipis estaran obligats a instal·lar contenidors per a paper i vidre per cada 500 habitants abans de l'any 2001. ❦

Timonets i argelagues

La néta d'Enric Valor lamenta la hipocresia d'algunes instàncies davant la mort de l'escriptor El 13 de gener passat va morir Enric Valor. La seua néta, Dolors Gea, va lamentar “les mostres d'afecte de part de determinades instàncies que han esperat la seua mort per a reconéixer els seus mèrits”. Un cas recent i penós ha estat el de l'alcalde Juan Rico, del PP de Castalla, que quan va saber de la mort de Valor va reconéixer “tota la labor que ha fet per la cultura”, malgrat que va promoure al setembre de 1997 la retirada del nom d'Enric Valor de l'Institut de Secundària de Castalla, poble on va nàixer.

Premi de les Lletres Valencianes (1985), Creu de Sant Jordi de la Generalitat catalana, doctor honoris causa per les universitats de València, Politècnica, Castelló, Alacant i Balears i proposat per nombrosos ajuntaments i entitats per al Premi Nobel de Literatura, Enric Valor, incomprensiblement però, no va formar part dels referents intel·lectuals i cívics de les classes dominants al País Valencià. ❦

La sobreexplotació dels aqüífers deixa sense aigua el naixement del Pou Clar Malgrat les advertències anteriors de sobreexplotació fetes pel col·lectiu ecologista La Balarma, d'Ontinyent, el passat mes d'octubre va deixar de brollar aigua al naixement del Pou

Clar. Els ecologistes van mostrar la seua indignació perquè, segons aquest col·lectiu, “ni l'alcaldesa, ni la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ni la Conselleria de Medi Ambient, ni la Comunitat de Regants, ni el Seprona han fet res per evitar-ho, encara que La Balarma duu anys denunciant la sobreexplotació de l'aqüífer que es fa des dels pous dels Tarongers i del Pollastre”. L'alcaldesa Lina Insa ha fet créixer la polèmica quan ha dit que ningú l'havia informada de les advertències dels ecologistes.

A Banyeres de Mariola comença a notar-se la gran quantitat de pous incontrolats que s'han fet a l'aqüífer quaternari Villena-Beneixama amb davallades del nivell de l'aigua de més de 20 m. La Font del Cavaller es troba sota mínims pel que fa al seu cabal. ❦ © Josep Miquel Martínez - 1986, 1999

© Tàndem Edicions

Barcella

Font del Cavaller a Banyeres, 1986-1999.

El Pla d'Acció Territorial estima que l'Alcoià és territori propici per a centrals eòliques La Generalitat Valenciana, per mitjà de les conselleries de Medi Ambient i Indústria, està elaborant un Pla d'Acció Territorial per a ordenar la instal·lació de parcs eòlics al País Valencià. Les primeres anàlisis estimen que les comarques més adients per a la implantació d'aerogeneradors són els Ports, els Serrans, la Plana d'Utiel, la Vall de Cofrents i l'Alcoià.

Segons la Generalitat –que limitarà a 50 el nombre de parcs– no es permetran aquestes instal·lacions “a les muntanyes catalogades, que són declarades d'utilitat pública, ni tampoc als espais naturals que formaran part de la Xarxa Natura 2000” (sistema d'espais naturals d'interés europeu). També, segons la Generalitat, tots els projectes que es presenten s'hauran de sometre a declaració d'impacte mediambiental que, entre d'altres aspectes, tindrà en compte les afeccions al paissatge. ❦

Argelaga a José Mari Aznar per dir que “la gent més passada d'època són els que diuen voler deixar de ser espanyols i que troben un problema en parlar el seu idioma natal”. ¿Algú li podria explicar quina és la nostra llengua materna?

Timonet a la Generalitat Valenciana per aprovar l'electrificació de la via Xàtiva-Alcoi. És fonamental per a les Comarques Centrals potenciar el ferrocarril.

Un carro d'argelagues als quintos de Banyeres del 99 per totes les destrosses comeses.

Un timonet per donar-li noves funcions a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Banyeres i "oferir-la" a totes les associacions per a tornar loteria.

Argelaga al servici de Correus per la tardança en les entregues de cartes i paquets. ¿Potser s'excusaran també amb l'efecte 2000?

Timonet als components del Canal 3 de Biar pels 19 anys de treball desinteressat amb la retransmissió de qualsevol acte cultural i dels plens municipals en directe.

Argelaga als responsables de l'arreplega de gossos abandonats de Banyeres perquè els lliguen amb un cordell al Parc de Vil·la Rosario i fins que es decideix el seu destí romanen sense cap protecció mentre pateixen amb el fred i la pluja.

Timonet al grup de Càritas de Beneixama per la seua ajuda i suport al cada vegada més nombrós col·lectiu de treballadors immigrants.

5

Certamen de Poesia Poeta Pastor a Beneixama En el marc d’un sopar literari, celebrat a Beneixama el 26 de desembre de 1999, es van lliurar els premis del XIV Certamen de Poesia Poeta Pastor i Aicart. El primer premi va ser per a un poemari del mallorquí Miquel López Crespí, guanyador d’anteriors edicions i del Premi València de narrativa entre altres guardons; i el segon fou per a Maria Josep Sirera Conca, llicenciada en filologia de Beneixama. ❦

en compte els efectes negatius. L'entubament pot provocar la destrucció d'un ecosistema que sustenta espècies protegides de rèptils i anfibis a més de dificultar la supervivència d'altres espècies d'aus i mamífers. Tampoc s'ha d'oblidar que els sistemes de reg tradicional són un patrimoni cultural molt valuós.

D'altra banda la Regidoria d'Urbanisme ha paralitzat aquestes obres perquè han començat a executar-se sense llicència municipal i, a més, s'han fet servir tubs de PVC, s'han fet replens inadequats i s'han enderrocat les canalitzacions existents. ❦

Voluntariat internacional a Biar

Beneixama estrena grup de Càritas Constituït a Beneixama el grup de Càritas Parroquial des d’agost de 1999, a part d’activitats com visites a malalts, dóna suport a la població immigrant cada vegada més nombrosa a Beneixama (sobretot equatorians).

Ha format un rober per a ús col·lectiu i presta ajuda a un menjador de població desnodrida a Guinea Equatorial. ❦

Entubament il·legal de séquies a Biar La Comunitat de Regants de Biar ha entubat una de les últimes séquies que queden al poble, es tracta de la séquia que baixava de la bassa del Navarro fins a Santa Llúcia. Aquesta actuació pot comportar efectes possitius com l'estalvi d'aigua però és necessari tenir 6

Tres xiques de Biar han obtingut beques del Fons Valencià per a la Solidaritat.

Aquesta institució otorga 50 beques per al pla municipal de formació de jóvens voluntaris en cooperació internacional.

Aquest pla consta de tres fases: una primera de descobriment i aproximació a la realitat dels països del Sud amb nou cursets (Biar serà la seu d'un d'ells el 25 i 26 de març); una segona fase d'estada en un camp de solidaritat en un país centreamericà a l'estiu; i una tercera fase de compromís i sensibilització social amb la difusió del seu testimoniatge personal. De tot això es lliuraran fins a 45 crèdits a les universitats o a l'IVAJ. ❦

Biar solidari El dia 25 de desembre es va celebrar a Biar la II Gala Procentreamérica.

Aquesta festa l'ha organitzada la joventut i ha estat un gran èxit. Més de 60 jóvens van actuar desinteresadament i van col·laborar-hi uns altres tants.

La Gala ha permés una recaptació de 850.000 pessetes, xifra que supera la de l'any passat. Els diners s'enviaran a un col·legi de Nicaragua.

D'una banda, Càritas local ha encetat una campanya de recollida de firmes per a demanar la condonació del deute extern dels països del tercer món. A hores d'ara se n'han arreplegat 500. Així mateix, l'Ajuntament es va pronunciar unànimement a favor d'aquesta condonació en un ple l'any passat. ❦

Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada mancomunen alguns servicis davant la passivitat de Banyeres El mes de gener s'ha constituït una mancomunitat de servicis integrada per Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada.

Així, queda dividit el projecte més ambiciós de mancomunar els pobles de la Mariola que en un principi sumava, a més dels pobles citats, Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres de Mariola i Biar. La iniciativa venia de fa dues legislatures, impulsada sobretot pels alcaldes Just Roman, Vicent Vicedo i Joan Antoni Esteve. Malgrat les bones espectatives inicials, Banyeres de Mariola, que ostenta la presidència en l'actualitat, s'ha desinteressat per fer realitat aquesta empresa. Roberto Calatayud va declarar en una entrevista a la revista Barcella que “Anirà endavant [la mancomunitat] amb la condició que es replantegen certes postures”, i afegia: “El problema és que els pobles grans hauriem de suportar el pes presupostari i els xicotets se'n pujarien al carro”. ❦

Energia elèctrica alternativa ¿D'on ve l'electricitat que consumim a la Mariola?

Barcella

El mes de maig de l'any passat es va celebrar a Pamplona la III Conferència Internacional de Desenvolupament d'Energies Renovables on es va proposar multiplicar per set la capacitat actual instal·lada d'energia eòlica a l'Estat espanyol. Les comarques d'Alacant han rebut un allau de sol·licituds per a construir parcs eòlics en quasi totes les cotes superiors a 700 m.

Projectes concrets, com la central eòlica que es vol construir des del Reconco, a Biar, fins a l'Alt de la Barcella, a Banyeres de Mariola, han obert un debat intens sobre les energies renovables i el lloc més idoni per a ubicar-les.

Les reticències principals dels ciutadans provenen de la falta de canals per a expressar les seues opinions en un tema com la construcció d'infraestructures que poden transformar l'entorn on viuen per a sempre. A la societat hi ha molta desinformació pel que fa a quin tipus d'energia és el més adient i, per això, hem volgut fer una aproximació a les diferents opcions que tenim per a produir electricitat amb els pros i els contres de cadascuna d'elles.

A la cimera de Kyoto va haver un reconeixement unànime que el canvi climàtic ja ha arribat i que s'ha de fer alguna cosa perquè s'ature. L'hivern de 1998 va estar el més calorós en 104 anys i el fenomen del Niño ha batut tots els rècords al planeta. Malgrat aquesta situació, la delegació espanyola va aconseguir que es permetera a l'Estat seguir augmentant les emisions de CO2 com si no passara res. Les companyies elèctriques, i les petrolieres i de gas, estan preparant un paquet de nous projectes per a la construcció de centrals tèrmiques. Encara que algunes d'elles utilitzen tecnologies menys ineficients (cicles combinats o combustibles menys bruts com el gas natural), no deixen de ser fàbriques de canvi climàtic innecesàries i que augmentaran les emisions de CO2.

Els pobladors del planeta no podrem cremar ni la quarta part del petroli que ja hem trobat, perquè el CO2 produït d'aquesta combustió seria bastant per a

desestimar l'energia nuclear que segueix demostrant amb els accidents recents la seua perillositat) l'estalvi i l'ús de fonts d'energia netes, naturals, eficients, segures i autòctones: les energies renovables. Dins d'aquest grup podem trobar l'energia solar, l'eòlica, la hidràulica o la biomassa, amb els seus avantatges i els seus inconvenients.

Al País Valencià les energies renovables no creixen a la mateixa velocitat que a Europa, on els responsables del sector s'han compromés a cobrir amb fonts netes el 12% de la demanda per al 2010. El Ministeri de Indústria i la Generalitat creuen que el repte de superar el 6,5% és inabastable degut al gran augment del consum energètic.

Centrals elèctriques i xarxes de distribució

Los Cantos

Vallat

Cirat Ribesalbes Colmenar Xulilla

Gestalgar La Pea

Portlux Bugarra Cortes Cofrents

La Plana Castelló

Nuclear

L'Eliana

Cortes II Tous

Cofrents

Torrent

Hidràulica

Catadau Alzira

Tèrmica

Beneixama Xixona

Petrer

Sant Vicent del Raspeig

Subestacions

Rocamora

Línia de 400 Kv.

Campoamor

Línia de 220 Kv.

Comparació d'impacte ambiental de les diferents maneres de producció elèctrica Font energètica

(en tones per Gwh produït) CO2

NO2

Carbó 1.058,2 2.986 Gas Natural 824 0,2 Biomassa 0 0,6 Nuclear 8,6 TR Eòlica 7,4 TR Hidràulica 6,6 TR Fotovoltaica 5,9 TR Solar tèrmica 3,6 TR

SO2 2,9 0,3 0,1 TR TR TR TR TR

Altres

Total

2 4.049,1 1,3 825,8 12,7 13,4 3,7 12,3 TR 7,4 TR 6,6 TR 5,9 TR 3,6

Font: US Departament of Energy, Council for Renewable Energy Education i AEDENAT. TR= traces (quantitats molt xicotetes del constituent).

provocar un canvi climàtic irreversible.

Des d'aquest punt de vista, és totalment irracional buscar jaciments nous. Les reserves de combustibles fòssils contenen més d'un bilió de tones de carboni (1.055 GtC) repartides en forma de petroli, gas i carbó. Per a evitar canvis perillosos del clima durant els pròxims cent anys, la quantitat de carboni que pot ser emesa com a CO2 és de 225 GtC. L'alternativa al consum de combustibles fòssils és (després de

6,5% Energies renovables

53,4% Petroli

10,3% Gas

13,4% Nuclear

16,4% Carbó

Cal esmentar els problemes afegits al retard de la substitució energètica. En primer lloc, la indústria petroliera pressiona al govern espanyol perquè construïxca més centrals tèrmiques per a cremar combustibles fòssils. En segon lloc, els ciutadans que volen instal·lar plaques solars han de sortejar les nombroses dificultats tècniques i burocràtiques que imposen les companyies elèctriques, a més de patir l'absència de subvencions. I, en tercer lloc, el desenvolupament de les centrals eòliques es troba amb la falta de plans d'ordenació territorial i amb l'absència de punts de connexió accesibles a la xarxa elèctrica.

Als pobles de la Mariola els ha arribat l'hora de debatre per quin tipus d'energia volen apostar. Una central d'energia renovable autòctona, com és l'eòlica, ja està projectada. Ara la societat deuria decidir si la vol i, si és així, acordar quines seran les condicions de la instal·lació i la seua ubicació més convenient.

7

© Levante - 1991

© Barcella - 1999

Central termonuclear de Cofrents.

Els pros

Aquesta energia no produeix CO2.

Els contres

Els accidents més recents de Xernòbil i del Japó han sigut uns dels més greus de tota la història nuclear, la qual cosa no ha fet més que augmentar el temor de la població envers una energia que pot quedar, en ocasions, totalment fora de control. Cal dir que Espanya és l'estat de la Unió Europea on els ciutadans són més contraris a l'explotació nuclear.

Davant la pregunta del CIS de si estan a favor de l'abandó complet de l'energia nuclear, a Espanya, un 54% contesta que sí, front a la mitjana europea del 33%. L'emmagatzematge dels residus radioactius que produeixen les centrals és també un problema greu perquè tarden milions d'anys en perdre la seua perillositat. El 74% dels ciutadans espanyols respon afirmativament quan se li pregunta si considera que els residus nuclears estan mal gestionats.

El 19 d'octubre de 1989 es va produir un accident greu a la central nuclear de Vandellós-I, a Tarragona. L'accident va tindre una magnitud tan gran que va obligar a tancar definitivament la central en 1990. El incendi va estar a punt

València Cofrents 2

40 km 60 km

3

1

80 km 1 - El Comtat 2 - La Vall d'Albaida 3 - L'Alcoià

Radi d'abast de la nuclear de Cofrents 8

de convertir-se en un altra catàstrofe nuclear d'enormes conseqüències ja que va faltar molt poc perquè s'alliberaren automàticament a l'atmosfera les 200 tones de gasos radioactius que estaven continguts al reactor.

Molt prop de la Mariola funciona la central nuclear de Cofrents, que deixa exposades –a més de zones molt poblades de l'àrea metropolitana de València– les comarques centrals a un hipotètic incident nuclear. Cal recordar que el núvol radioactiu de l'accident de Xernòbil va estar arrossegat pels vents dominants fins a Noruega. Malauradament les companyies elèctriques allarguen la vida de les centrals nuclears més del compte per a traure la màxima rendibilitat, i el factor envelliment és fonamental per a la seguretat.

Les companyies elèctriques, molt interesades que seguesca el seu negoci, argumenten que les nuclears són imprescindibles perquè l'Estat depén de la importació d'electricitat però, a Espanya, es consumeix molta menys electricitat de la que poden produir les centrals ja construïdes.

Segons dades de Red Eléctrica, de 1998, hi ha una potència elèctrica instal·lada total de 43.500 MW (megavats). Tot i que, al moment de major consum històric (el 9 de desembre de 1998, de les 19 h a les 20 h), només va fer falta posar en funcionament 29.400 MW. Per tant, hi ha un excedent de almenys 14.000 MW, quantitat que supera molt els 7.600 MW instal·lats en centrals nuclears.

43.522 MW 29.484 MW (màxim històric)

14.038 MW 7.633 MW

Excedent de potència Potència nuclear

Central termodinàmica de Castelló.

Els pros

No en té cap.

Els contres

Iberdrola està preparant les primeres d'un allau de fàbriques de canvi climàtic a tot l'Estat. Les companyies elèctriques tenen projectes de construcció de 24 centrals tèrmiques amb una capacitat total de 16.960 MW, que podrien emetre 64 milions de tones de CO2 l'any.

La construcció de qualsevol central tèrmica de combustible fòssil és incompatible amb el compliment del Protocol de Kyoto i dels objectius d'implantació d'energies renovables.

Els habitants de l'interior del País Valencià fa anys que pateixen un desastre mediambiental molt greu provocat per la central tèrmica d'Andorra, un poble d'Aragó: la destrucció dels boscos de la comarca dels Ports. El SO2 (diòxid de sofre) produït en la combustió a la central d'Andorra es dissol amb l'aigua de la pluja amb una reacció àcida que produeix àcid sulfurós i que, quan es produeixen precipitacions, crema les fulles de l'arbre fins que mor. La pluja àcida cau en un radi molt extens de terreny arrossegat pels vents dominants i provoca un augment fortíssim de l'acidesa dels rius i, en general, del sòl.

Els municipis propers a la central fa dècades que litiguen contra la companyia elèctrica Endesa que nega amb un gran cinisme l'existència d'una relació directa entre les seues emissions i la mort dels boscos del seu voltant.

El Govern espanyol mostra una evident sintonia amb els interesos d'Endesa quan demana continuament davant les instàncies internacionals que Espanya puga augmentar les emissions de CO2. Al remat, són les companyies del petroli, del carbó, de l'automòbil i de l'electricitat les que decideixen la política del Ministeri de Medi Ambient.

© Barcella - 1999

Central eòlica d'Higueruela, a 35 km d'Almansa, que prompte passarà a ser la central eòlica més gran del món.

Els pros

El principal avantatge d'aquest tipus d'energia és la seua netedat. Si es substituïra momés l'1% de les centrals tèrmiques de la CE per centrals eòliques, s'evitaria l'emissió de 15 milions de tones de CO2 cada any. L'energia eòlica és neta, autòctona, segura i renovable.

Es necessita poc temps per a la construcció d'un parc eòlic (oscil·la entre uns pocs mesos i un any i mig).

Un altre aspecte important és que una turbina elèctrica produeix, en un sol any, tota l'energia que es va consumir en la seua construcció. Pel que fa als llocs de treball, genera cinc vegades més ocupacions que la nuclear o la del carbó i desplaça l'activitat de manteniment de les àrees urbanes a les rurals.

El terreny que s'ocupa és tres vegades menor del que es necessita per al carbó, amb una ocupació del sòl pels aerogeneradors d'un 0,2%. La intensitat del so que produeix una turbina elèctrica a una distància de 200 m és inferior al soroll ambiental a l'interior d'una casa.

20

m

70 m

50 m

33 m

6

5

5

4

3 3

4 3

4

4

3 4 5 6

5

3

4

5

3 7

4 5 6 7

4

5

6 5 4 3

Estalvi de l'Energia), el desenvolupament d'aquesta energia troba dificultats per la manca de plans d'ordenació territorial, l'absència de punts de connexió accessibles a la xarxa elèctrica i l'oposició de les organitzacions ecologistes locals, encara que les d'àmbit general com Greenpeace o Adena són molt receptives a aquest tipus d'energia neta.

Si el vent és dèbil les pales s'orienten per a oferir la màxima resistència.

8

Mitjana de la velocitat del vent (m/seg.)

La potència que pot generar una torre depén molt de la velocitat del vent. Si la velocitat del vent es duplica, la potència es multiplica per 8, perquè és proporcional a la velocitat elevada al cub. Les millores tècniques dels aerogeneradors permeten arreplegar energia a partir de 4 m/seg. Les Comarques Centrals del País Valencià són una de les zones eòliques rendibles per a la indústria elèctrica a la península, perquè el seu territori té una mitjana de velocitat del vent que oscil·la entre els 4 i els 7 m/seg. Als grans parcs, els generadors s'agrupen en línies de baixa tensió que després s'eleva a alta tensió per al seu transport.

En pocs anys l'energia eòlica ha crescut prop del 40%, mentres els costos s'han reduït quasi en la mateixa proporció.

Encara que aquesta energia manté el liderat absolut entre les energies netes a l'Estat espanyol, a altres estats, com Dinamarca, el Parlament ha proposat que per als propers 20 anys els molins de vent aporten el 40% de tot el consum energètic danés. A Higueruela, prop d'Almansa, està acabant-se la construcció del que serà el parc eòlic més gran del món amb una producció de 111 megavats, capaç d'abastir electricitat per a més de 22.000 famílies.

Segons Cayetano Hernández, director del IDAE (Institut per a la Diversificació i

El rotor comença a girar.

Quan el vent és excessiu, les pales es col·loquen paral·leles al vent.

El rotor no gira.

Els contres

La ubicació dels aerogeneradors en zones d'especial interès mediambiental pot afectar de manera important el medi.

Aquestes centrals requereixen, per al seu manteniment, la construcció de nombroses pistes forestals que comuniquen totes les torres entre si, la qual cosa augmenta l'accessibilitat i, per tant, el risc d'incendis i de degradació del territori.

Un altre apartat, encara que més subjectiu, és l'impacte paisatgístic.

Per últim, pot afectar les aus que poden xocar en els seus vols contra les pales. Es probable que tinga efectes sobre la modificació dels comportaments habituals de migració i de nidificació.

9

Els pros

Les grans preses tenen un impacte molt gran sobre el medi, però l'energia minihidràulica (instal·lacions que no superen els 5 MW de potència), té un impacte apreciablement menor.

Aquestes minicentrals es poden instal·lar en canals de reg o d'abastament, al peu de preses que ja existeixen, o al curs dels rius. Els avantatges d'aquest tipus d'energia són clars: substitueixen la producció d'altres energies brutes, aprofiten un recurs autòcton, apropen la producció d'electricitat al lloc de consum, el seu ús no produeix emissions ni residus i és, amb diferència, la més barata de les energies convencionals.

Els contres

Els majors impactes que les centrals minihidràuliques provoquen als rius són les fluctuacions brusques del nivell de l'aigua, les variacions de les condicions de velocitat de l'aigua, els obstacles per a les migracions dels peixos, la retenció dels sediments més fins i un cabal ecològic insuficient per a conservar les poblacions fluvials.

No cal dir que les grans preses tenen un impacte ambiental i social molt més gran perquè inunden grans extensions de terreny, separen comunitats animals, transformen per complet el paisatge i desplaçen els seus habitants, que no són els destinataris de l'electricitat que es produeix a la central construïda.

La separació entre energia hidràulica i minihidràulica és sempre arbitrària i és necessari avaluar l'impacte de cada cas concret perquè encara que es projecte una instal·lació menuda, al lloc triat poden viure comunitats de flora i fauna endèmiques d'especial protecció, sense oblidar aspectes com el patrimoni cultural o històric.

10

Pinyols d'oliva.

Els pros

La biomassa és l'energia solar convertida per la vegetació en matèria orgànica. Aquesta energia es pot recuperar per combustió o per la transformació de la matèria orgànica en altres combustibles.

La biomassa s'obté de residus forestals, agrícoles, ramaders, etc.

Moltes indústries utilitzen els seus propis residus com a combustible, com ara Aceitunas La Española, a Alcoi, quan crema els pinyols de les olives per a cobrir gran part de les necessitats energètiques de la seua activitat. A més d'alimentar les seues calderes, La Española ven l'excedent de pinyols a altres indústries.

Aquesta és l'única font energètica que aporta un balanç de CO2 favorable, de manera que la matèria orgànica és capaç de retenir durant el seu creixement més CO2 del que s'allibera en la seua combustió. És un tipus d'energia que pot alimentar forns i calderes industrials i, a més, pot satisfer les necessitats domèstiques de la cuina, l'aigua calenta i la calefacció. Les briquetes i els pèl·lets són uns cilindres xicotets de biomassa compactada que substitueixen de manera directa el carbó en les calderes i milloren l'eficiència energètica, mediambiental i econòmica. Els pèl·lets, pel seu alt poder energètic, són més barats que els combustibles fòssils i molt més nets. Si s'utilitza aquest combustible en un sistema de cogeneració, la biomasa és una font simultània de calor i d'electricitat.

Els contres

Es pot produir un desequilibri si el consum va a més velocitat que la capacitat de regeneració dels boscos o dels cultius de la terra.

© Greenpeace - 1999

© Barcella - 1999

© Levante - 1991

Central hidràulica de Cortes de Pallàs.

Panels solars fotovoltaics.

Els pros

Podem dividir aquesta energia en solar tèrmica i solar fotovoltaica.

La solar tèrmica funciona per mitjà de col·lectors plans que calfen directament aigua sanitària fins a 70ºC. A més de substituir els combustibles fòssils, proporciona autonomia energètica descentralitzada i no cal oblidar que es tracta d'una font gratuïta i inesgotable: el Sol. La solar fotovoltaica transforma directament l'energia que conté la llum del Sol en corrent elèctric continu. Qualsevol usuari pot obtenir la seua pròpia energia de manera independent, vendre els excesos de producció i comprar electricitat només quan ho necessite. Açò és de moment en teoria perquè l'Administració posa molts impediments a la connexió a la xarxa elèctrica. L'estancament d'aquest tipus d'energia es produeix perquè el cost de la inversió inicial és elevada, les comunitats autònomes posen entrebancs amb l'absència de subvencions, les companyies elèctriques dificulten –si no impossibiliten– tècnicament la connexió a la xarxa i, per acabar, només es destina un 4% dels recursos públics per a desenvolupar-la. El resultat és que l'Estat espanyol demostra un interés nul quan la seua "ambició" per a l'any 2000 és que es consumeixca un ridícul 0,00005% d'energia solar del total de la producció elèctrica.

Encara que continua sent cara, cal dir que, només en una dècada, les millores tècniques han permés abaratir des de les 339 ptes/Kwh que es genera, fins a 30 ptes/Kwh en l'actualitat, la qual cosa comporta que puga ser competitiva en un futur no molt llunyà.

Els contres

No en té cap. ❦

Barcella

Vicent Albero Albero:

© Barcella - 2000

indiferent a l'efecte 2000

“La terra no està gens recolzada i no tota la vida viurem de la indústria” Després que algú haja volgut que visquem un canvi de segle i de mil·lenni ple d'amenaces i d'estrès per l'efecte 2000, trobem Vicent Albero a la vora de la llar, indiferent a tot aquest enrenou. Davant d'un món que –diuen– cada vegada està més globalitzat, descobrim que hi ha persones com Vicent que depenen molt poc de la societat de consum per a viure satisfetes.

Vicent Albero va nàixer a Banyeres de Mariola fa 63 anys, és agricultor i treballa a l'almàssera del poble. Ara que acabem un segle, hem volgut que ens esplique, amb perspectiva, com han canviat les coses.

—Sembla que res no és igual que fa 50 anys als pobles. Al remat, ¿vivim millor ara que abans?

Mira, abans no hi havia sorolls al

poble, era una vida molt tranquil·la.

No seria molt divertida, però sí molt tranquil·la. Abans, a Banyeres, eixies un dilluns i veies a 50 o 60 persones al sol. Ara, trobes la gent fent fúting, que està molt bé, però la gent ha de fer 16 hores per a mantenir moltes coses, comoditats que a la fi de mes has de pagar. Jo no tinc cap comoditat, res de res, i ve el final del mes i entre contribucions i altres coses em costa un esgarro de diners. Abans es vivia una vida diferent. En una casa mataven un porc, venien un cuixot i les botifarres i guanyaven uns diners, i amb això i un poc més passaven.

—Ningú s'atreveix en aquest poble a qüestionar en públic la indústria com a font de benestar. ¿En quin lloc queda l'agricultura?

La terra no està gens recolzada i

no tota la vida viurem de la indústria.

També necessitem de l'agricultura. Jo enguany he sembrat 25 o 30 fanecades de blat i civada per als animals i porte gastades més de cent mil pessetes. Si el comprara em costaria més barat.

Tinc bancals erms i pose diners de la butxaca però no tots els anys ho puc fer.

—¿Creu que hem acceptat l'estrés a canvi de tindre més electrodomèstics?

El primer dia que vam tenir una estufa de butà la meua dona es va marejar i vaig haver de portar-la al metge. Així que l'estufa li la vaig regalar al meu fill. No he tingut massa capritxos. Però he viscut. Altres no viurien d'aquesta manera, però jo no he desfet res del que mon pare va fer, en canvi he afegit alguna cosa més.

—Si les coses estan tan magres per a l'agricultura, no s'animarà molta gent a cultivar la terra.

La veritat és que, d'agricultors, en queden poquets. A l'agricultor el que més mal li ve es pagar vint mil duros o mig milió de pessetes, però per a viure, s'apanya, menjant de tot. Gambes en menjara poques vegades l'any, però menges ous, encara que et costen més diners que si els compres. Però com no tens diners totes les setmanes t'has de mantenir del que tens, del que has guardat. El llaurador ha de tenir un poc de tot i guardar.

—Pel que fa al ramat, i després dels escàndols de la carn de pollastre contaminada a Bèlgica, ¿de què ens podem fiar?

Malauradament els llauradors han deixat de criar-se els animals. Jo mate un xotet, o un corderet, o un cabritet, perquè si el dones al carnisser, negoci no en tens, però jo sé el que menge. i per això cultive un poc de civada i avena per als animals. Els animals que s'alimenten de forma natural, bé en un corral, com a ma casa, pense que la carn té millor qualitat i els ous millor sabor. Abans un pollastre tardava nou mesos per fer-se gran i bo, i hui et fan un pollastre en un mes i mig. Han de embotir-los moltes coses, hormones i dimonis de punta, i això no és bo.

Si mates un porc a casa no vol dir que un carnisser ho faça més mal; el carnisser ho fa igual o millor perquè té més comoditats. El que és fonamental 11

12

tallar, la fusta sempre estarà en millors condicions i estarà sana més temps.

Antigament feien les coses d'una altra manera; la cansalada primer la posaven en aigua, la fregaven amb llima i després amb sal, i les botifarres les posaven en oli. Tot suportava el pas del temps. La pota de porc si la socarres amb una argelaga té més gust que si l'escaldes com fan ara. Una xulla torrada al foc i si pot ser amb llenya de cep, és millor que cap altra cosa perquè té més bon gust. O no es

© Barcella - 2000

és el menjar de l'animal, perquè jo sé el que menja i el carnisser no.

—Fa uns anys pensavem que arribariem a l'any 2000 i el menjar seria sintètic i sembla que el que ha passat de veritat és que comença a valorar-se tot allò que és més natural, ¿potser és una moda?

Abans la gent vivia molt més tranquil·la que ara i es feien molts menjars al foc que tenien més sabor.

Jo enguany no he matat porc però l'any passat encara en vaig matar un. A qui no està acostumat a les coses naturals li passa com quan es compra pa industrial, està mengívol, però si es pasta en casa el sabor és millor. Potser és més saludable per a la persona, perquè lo natural és lo natural i et moriràs abans o després. Però ara els animals morts s'utilitzen per a fer pinsos i això no és bo. Abans les pomes les ensulfataven una volta, Ara ensulfaten abans d'eixir la flor, quan ix la flor i també al cap de 21 dies. A última hora la poma s'ha criat dins d'eixe verí. Abans la poma podria tenir algun cucat però era més natural, més sencera.

—La societat valora cada vegada més que els procesos siguen ecològics. ¿Com afecta al treball de l'almàssera?

Hi ha gent que vol fer oli ecològic amb fem natural, sense ensulfatar. No crec que aquest oli siga millor, però si l'oli el pilla el comerciant, d'oli ja no té res. Ara tenim un problema a l'almàssera, la morca, que no sabem on deixar-la i cal buidar-la en algun lloc.

Algú ha de donar solució al problema de la morca, perquè si no es dóna una solució oficial s'estrangula la feina d'almàssera i la dels agricultors.

—Amb el canvi generacional i, per tant, d'activitat, estan oblidant-se coses que eren patrimoni de la saviesa popular. ¿Pot ser cada vegada més ens especialitzem en la nostra professió i ens fem més ignorants en les faenes més arrelades a la terra?

Hi ha gent que sap de coses antigues i altres de coses modernes. Cadascú es dedica a una cosa. Per exemple, va quedant poca gent que sàpia que els arbres de fulla perenne (pi, carrasca, olivera) s'han de tallar en creixent i els de fulla caduca en minva, com el xop, roser o la vinya, sempre en les llunes pròximes a Nadal. Per a podar o

“Banyeres és una calamitat perquè ha permés que es tallaren moltes sendes dins de propietats privades”

igual menjar gaspatxos de mascle o de conilla perquè els gaspatxos de mascle no estan tant sentits com els de conilla.

O el safrà de bri que té una aroma que no es pot comparar amb els colorants industrials.

—Vosté necessita poc del supermercat. ¿Que ens diu del celler?

De vi autèntic, de raïm, hui se'n beu molt poquet. Mon pare i jo hem fet vi tota la vida, tenim un celleret, encara que està en ruïnes, i fa cinc o sis anys faig fer vi, seixanta o setanta litres.

Jo el trobava meravellós. Els xicons tenien les seus manies i no en volien.

Mon pare xafigava el raïm i tirava la brisa (raspa del raïm) perquè agafara color, el passaves per la premsa i treies vi. A la bóta de cinquanta-cinc o seixanta cànters li tiraves tres o quatre litres d'arrop i eixe vi no es feia agre mai i era una cosa natural, autèntica.

Quan venia el mes d'abril, en minva i en un dia ras, el vi el passaven d'una bota a una altra i netejaven el solatge, i eixe vi el podies tindre dos o tres anys.

Quan s'acabava el vi, en una metxa de sofre li pegaves foc, si la bóta no estava bona s'apagava deseguida i si estava bona tapaves i es cremava tota.

Et bevies un got de vi i t'assentava de meravella.

—¿Què passa ara amb la química i el vi?

Hi ha una frase que diu el pare als fills quan està morint-se: "sapieu que del raïm també es fa vi", acostumats tots a fer vi de qualsevol cosa.

—Per acabar, ¿quins son els problemes més greus que pateix la nostra terra de cultiu?

Banyeres és una calamitat perquè ha permés que es tallaren moltes sendes que en quedar-se dins de propietats privades es perden, llaurades o no i no tenen accés al públic, la qual cosa és injusta perquè són camins, sendes pels quals s'ha passat tota la vida. Un altre aspecte és l'aigua de la depuradora que s'aboca al riu en direcció Beneixama i nosaltres no l'aprofitem gens. Una solució seria fer dues basses, una a la banda de la Mata i l'altra a la Solana per regar tot el terme amb la idea de recolzar els joves agricultors.

—¿El seu estil de vida s'acaba?

Me'n recorde de molta gent veïna.

Del carrer no sóc dels més majors, però ja no en quedem molts. ❦

Reglament de participació ciutadana de l'Ajuntament de Banyeres de Mariola CAPÍTOL I NORMES GENERALS

Article 1r – Objecte del Reglament Les normes contingudes en aquest Reglament, tenen per objecte la regulació de les maneres, mitjans i procediments de l'ejercici dels drets d'informació i participació ciutadana de l'Ajuntament de Banyeres de Mariola.

Article 2n – Objectius que es pretenen amb aquest Reglament Constitueixen objectius d'aquest Reglament: a) Facilitar l'exercici dels drets ciutadans. b) Facilitar la informació més àmplia sobre les seues activitats i servicis i establir vies de comunicació entre l'Administració municipal i els ciutadans. c) Facilitar i promoure vies i maneres de participació dels ciutadans i de les associacions de veïns en la vida municipal. d) Fomentar la participació organitzada en la vida associativa, promovent la convivència solidària en una concurrència lliure d'alternatives sobre els assumptes públics d'interés local. […]

CAPÍTOL II DRET A LA INFORMACIÓ

Per a fer possible una informació correcta als ciutadans de Banyeres de Mariola sobre la gestió de les competències i dels servicis municipals i, sense perjudici dels que puguen exercir a través de les associacions de veïns, l'Ajuntament garantirà el dret a la informació. […]

Article 5é – Informació comprensible Les normes, els acords i, en general, les actuacions municipals seran divulgades de la manera més senzilla i apropiada perquè realment puguen ser

conegudes i compreses pels ciutadans i, com a conseqüència, puguen exercir els seus drets i complir les seues respectives obligacions.

Article 6é – La major informació possible La informació pública, en aquells supòsits que fóra exigida per la Llei, disposicions reglamentàries o aquest Reglament, es difondrà de la manera que permeta la major informació als ciutadans i amb la utilització dels mitjans més adequats als efectes de la corresponent informació pública. Les peticions i les al·legacions que aquests formulen seran contestades obligatòriament pels òrgans municipals competents.

Article 7é – Informació relativa al Ple 1) Les convocatòries i les ordres del dia de les sessions del Ple es transmetran als mitjans de la comunicació locals, a les associacions de veïns i es faran públiques al tauler d'anuncis de l'Ajuntament.

2) Sense perjudici d'allò convingut a l'article 70.2 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, l'Ajuntament donarà publicitat resumida de tots els acords del Ple i de la Comissió de Govern, de les resolucions de l'alcalde i dels regidors delegats, així com de l'activitat municipal en general.

A tal efecte s'utilitzaran els mitjans següents: a) Edició amb periodicitat quadrimestral d'un Butlletí Informatiu Municipal. b) Exposició al tauler d'anuncis de l'Ajuntament. c) Tramesa als mitjans de comunicació locals i, a requeriment previ, a les associacions de veïns. d) Publicació als butlletins oficials i als mitjans de comunicació locals quan fóra preceptiu o així s'acordara. […]

màxim de trenta dies, i es comunicarà la data d'accés al solicitant amb un mínim de cinc dies d'antelació.

4) El retard o la impossibilitat d'accés deurà estar motivada i ser comunicada a l'interessat. La impossibilitat d'accés només podrà estar motivada per raons legals o de força major. […]

Article 12é – Oficina d'Informació 1) Per a facilitar la informació ciutadana i el compliment del present Reglament, l'Ajuntament contempla en la seua organització administrativa l'existència de l'Oficina d'Informació.

2) L'Oficina d'Informació es deurà entendre com a un servici bàsic al ciutadà, capaç de donar resposta d'una manera correcta i eficaç a les demandes dels ciutadans i de les entitats ciutadanes.

CAPÍTOL III DRETS DE PETICIÓ

Article 13é – Drets de petició 1) Per a l'exercici del dret de petició s'estarà al disposat en la Llei vigent reguladora del dret de petició i en la resta de disposicions sobre la matèria amb les particularitats que s'establesquen als articles següents.

2) L'exercici del dret de petició podrà ser individual o col·lectiu.

3) S'entén per petició, tota proposta que explícitament o implícitament es derive de la presentació de suggeriments, iniciatives o peticions sobre la millora de la estructura, funcionament i personal dels servicis administratius, així com de queixes i reclamacions que es formulen sobre la irregularitat o anormalitat en l'actuació de qualsevol òrgan o servici públic. […]

Article 10é – Accessos a arxius i registres municipals 1) Els ciutadans de Banyeres de Mariola tindran accés a la documentació dels arxius i els registres municipals per a informar-se d'activitats i assumptes relatius a competències municipals per mitjà d'una petició a l'Oficina Municipal d'Informació i en la manera que hagen establit els òrgans competents.

2) La petició s'haurà de fer per escrit i amb l'acreditació d'un interés directe sobre els assumptes.

3) L'accés tindrà lloc en el termini 13

Article 16é – Impugnació d'actes administratius Tots els veïns estan legitimats per a la impugnació dels actes administratius municipals que siguen contraris a les lleis, en els supòsits prevists per l'Ordenament Jurídic.

CAPÍTOL V LA INICIATIVA CIUTADANA

Article 17é – Iniciativa ciutadana La iniciativa ciutadana és aquella manera de participació per la qual els ciutadans sol·liciten de l'Ajuntament que duga a terme una determinada activitat de competència i interés públic municipal, per a la qual cosa aporten mitjans econòmics, béns, drets o treball personal.

Article 18é – Pressupostos d'iniciatives L'Ajuntament deurà pressupostar anualment una partida per a sufragar aquelles activitats que es realitzen per iniciativa ciutadana i que siga possible realitzar amb el pressupost municipal assignat per a aquesta finalitat. […]

CAPÍTOL VI LA CONSULTA POPULAR

Article 21é – Consulta popular per via de representació D'acord amb el previst a l'article 71 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, l'Ajuntament podrà sotmetre a consulta popular, per via de referèndum, aquells assumptes de competència municipal que siguen d'un relleu especial per als interesos dels veïns, excepte als relatius a la hisenda local.

Article 22é – Drets de la consulta popular En qualsevol cas, la consulta popular contemplarà: a) El dret de tot ciutadà censat a ser consultat. b) El dret que la consulta expresse les possibles solucions alternatives amb la informació màxima escrita i gràfica possible.

Article 23é – Petició de consulta popular 1) Correspon a l'Ajuntament realitzar els tràmits pertinents per a la celebració de la consulta popular sobre matèries de la seua competència.

2) També podrà solicitar-se consulta 14

popular per petició col·lectiva, mitjançant el corresponent plec de firmes d'un nombre de veïns no inferior al vint per cent del Cens Electoral Municipal.

Article 24é – El Ple en la consulta popular El resultat de la consulta popular per via de referèndum es deurà tractar en sessió plenària extraordinària de la Corporació que es celebrarà en el termini màxim d'un mes després de la realització del referèndum i en la qual s'adoptarà acord tenint en compte l'objecte de la consulta i valorant el percentatge de participació i el resultat del referèndum, sense cap perjudici pel que fa a les facultats de decisió que corresponen al Ple Municipal.

CAPÍTOL VII LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA ALS ÒRGANS DE GOVERN

Article 25é – Participació als Plens 1) Quan alguna de les associacions o entitats ciutadanes, a les que es refereix l'article 72 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, i l'article 3.2 d'aquest Reglament, vulguen efectuar una exposició davant del Ple en relació amb algun punt de l'ordre del dia, quan haga intervingut com interessada en la tramitació prèvia, deurà solicitar-ho a l'alcalde amb una antelació de quaranta-huit hores al començament de la sessió.

2) Amb l'autorització de l'alcalde i amb el coneixement previ de la Junta de Portaveus, l'associació o entitat, a través d'un representant únic, podrà exposar el seu parer durant el temps que estime l'alcalde amb anterioraritat a la lectura, debat i votació de la proposta inclosa a l'ordre del dia.

3) El membre de l'associació o entitat que intervinga en el Ple serà el que legalment el represente segons els seus estatuts o un altre membre de la seua Junta Directiva nomenat expresament per a aquesta finalitat. En qualsevol cas, deurà acreditar-se la representació exercida. […]

CAPÍTOL IX PARTICIPACIÓ CIUTADANA, COMUNICACIÓ I SUBVENCIONS MUNICIPALS

Article 31é – Locals municipals al servici del ciutadà

Els centres municipals, les cases de cultura, els centres socials i altres dotacions similars conformen un servici municipal que l'Ajuntament ofereix a tots els ciutadans del municipi per a fer més accessible la cultura i el benestar social i fomentar l'associacionisme veïnal i la participació ciutadana en la vida social.

Article 32é – Dret d'ús per a les associacions Les entitats ciutadanes inscrites al Registre Municipal d'Associacions Veïnals podran utilitzar els locals municipals públics, destinats a les finalitats indicades a l'article 31, per a la realització de les seues activitats sense més limitacions que les derivades de les condicions dels locals, els usos específics a què està destinat i la programació prèvia. […]

DISPOSICIONS ADICIONALS

[…]

3) L'Ajuntament crearà una Unitat de Participació Ciutadana, amb la missió d'estudiar, preparar i gestionar tots els aspectes tècnicoadministratius que afecten a la participació ciutadana en les seues diferents formes, mitjans i procediments establits per la Corporació municipal. […]

DISPOSICIÓ FINAL

1) Aquest Reglament es completa amb totes aquelles normes vigents que tinguen la finalitat de possibilitar i enfortir la participació ciutadana en el seu àmbit territorial.

2) Als casos que es recomane sigil o atempten contra la intimitat de les persones es guardarà un secret rigorós.

3) Aquest Reglament es publicarà en els dos idiomes oficials d'acord amb l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

4) Aquest Reglament entrarà en vigor l'endemà de la seua completa publicació al Butlletí Oficial de la Província.

Banyeres de Mariola, 10 de gener de 1992.

El secretari accidental, rubricat.

Per la seua extensió, hem transcrit només les parts més generals; el text que ometem tracta, entre d'altres coses, dels mecanismes burocràtics per al seu funcionament. ❦

Josep Maria Sirera Sanjuán, “Corbo” L'exili espanyol: 60 anys després

eixir, s'escapà cap a Sota aquest Albacete i, amb la mateix subtítol, al solidaritat de simpallarg de 1999 es titzants d'esquerres celebraren arreu de les poblacions de l'Estat espanyol que trobà al llarg nombrosos actes de tot el trajecte que van reivindicar, (l'ocultaven a casa, sobretot, els el pujaven d'amagat diversos valors en un carro), acondels republicans seguí arribar tot sol que hagueren d'exila través d'Aragó iar-se fa seixanta Steins, Paris, 1978. fins a la frontera de anys. Així, hem França, després de dos mesos. pogut assistir a actes amb participants en Totes les peripècies d'aquesta fugida les Brigades Internacionals, amb maquis, de l'Espanya franquista i el seu exili vam amb exiliats per raons més o menys poder escoltar-los per primera i única volta directament polítiques, per raons culturals, l'agost de 1978 a París, on havia refet la i també a la presentació d'estudis sobre els seua vida. Junt amb un nebot seu, un grup molts aspectes derivats d'aquell conflicte. d'amics havíem anat a buscar-lo. També hi Aquell 1939, el colp d'estat militar vam visitar alguns provocat tres anys centres i ateneus abans pel general de comunistes i Franco (1892-1975) anarquistes, on l'enaconseguia contre amb la realifinalment derrotar tat de quaranta anys el govern legítim d'exili interminables del Front Popular ens va resultar molt que va véncer colpidor. Tinguem en les eleccions en compte que democràtiques de França va acollir febrer de 1936, a el gros dels prop més de suprimir la de 300.000 exiliats II República EspanSacré Coeur, Paris, 1978. que, a més de París yola, instaurada i altres ciutats, s'instal·laren en gran part democràticament per decisió popular en a Tolosa, des d'on van mantenir un nivell abril de 1931. d'activitat antifranquista molt intensa, ja I és amb aquest motiu i en aquest que el desig de tornar a Espanya es mantecontext que proposem ara la figura de nia intacte, però s'ajornava el moment Josep Maria Sirera Sanjuán, Corbo, no any rere any fins que es donaren les exempt de llegenda (amb la justificació condicions adequades. Tot i que, després que calga), però considerem que, a de tants anys, atesa la bona acollida que grans trets, pel perfil que va tenir la seua donà França (com Mèxic, Cuba o la resta militància, il·lustra les conseqüències de països per on els dispersà l'exili), molts d'aquell l'exili tan traumàtic. Aquest xicot d'aquests exiliats ja estaven tan arrelats en del Banyeres dels anys trenta militava en el nou país i, per una raó o altra, no van l'esquerra, concretament en la CNT i, com optar ja per la tornada (com és el cas de la resta de molts companys seus, pel fet Josep Maria Sirera), fins i tot després de la de trobar-se Banyeres en zona republicana mort de Franco. (roja o comunista per als franquistes) i pel A més d'això, no devem ocultar les seu paper actiu i bel·ligerant a nivell local xifres dels tres anys de guerra civil, sobretot en el conflicte, en acabar aquest, va haver darrerament que han començat ja a ser molt de salvar la pell com va poder. Per un objectives i, com és evident, causen una atzar evità la trampa mortal que significà gran impressió. Havien mort unes 300.000 l'eixida pel port d'Alacant, s'amagà a casa persones (140.000 al front i la resta a la seua i amb la complicitat de sa mare va reraguarda); uns 300.000 se n'anaren per a aconseguir mantenir-s'hi secret un temps, no tornar mai més; 300.000 sofriren penes en les condicions més insòlites, sense de presó entre 1939 i 1945; les execucions, que els continuats registres domiciliaris segons Franco, foren 28.000, i segons pogueren localitzar-lo. Quan va decidir

Vicent Berenguer l'oposició 200.000, probablement exagerat.

Sense oblidar 6.000 sacerdots i 13 bisbes assassinats, que s'ajunten a les desenes de milers de funcionaris republicans, militants de partits, sindicalistes i ciutadans en general afusellats durant el conflicte bèl·lic. Sens dubte, aquesta és una part molt principal d'una guerra que s'anomena civil, exactament.

Som conscients que hi ha altres casos d'exiliats a Banyeres (i a la rodalia), potser més dels que creiem, i que igualment mereixen el record, el seu homenatge i el seu estudi des dels punts de vista de la historiografia actual.

Aquesta és una de les principals bases per a lluitar contra la fal·làcia de l'oblit o la mentida utilitzats per a construir una societat honesta i sense conflictes.

Creiem que és la recuperació del passat el que durà la verdadera reconciliació social, i nacional. Així va ser aquell singular viatge a París, un intent humil de conéixer i recuperar no sols la memòria familiar, sinó la col·lectiva, pel que té d'exemplaritat. I aquest repte ara ens posa a prova la nostra capacitat de comprensió personal i, alhora, la d'organització i sensibilitat social. ❦

La Creu, 34 • Tel. 96 556 73 57 BANYERES DE MARIOLA Juan Beneyto Bernàcer, 25 • Tel. 96 235 09 77 BOCAIRENT

15

Jordi Belda Molina

J. Ricard Berenguer

Actualment amb la implantació de l'ESO fins al 16 anys i la desaparició de la FP, aquells joves que no aconsegueixen la titulació de graduat en secundària queden exclosos del sistema educatiu, la qual cosa els impedeix, en principi, continuar la seua formació, almenys dins del sistema educatiu formal. Per a pal·liar aquesta mancança la Logse establix en l’article 23.2, com a eixida educativa per a l’alumnat que no aconsegueix els objectius de l’ESO, els Programes de Garantia Social que, per tant, són una acció de caràcter compensatòri. Són programes que es dirigeixen a l’alumnat que no aconsegueix els objectius de l’Educació Secundària Obligatòria, per tal de proporcionar-los una formació bàsica i professional que els permeta incorporar-se a la vida activa o prosseguir estudis. Amb aquests programes es pretén capacitar el jove sense títol per al coneixement d’un ofici professional concret que li permeta accedir al món laboral.

Poden accedir a aquests programes els joves de 16 a 21 anys, que han accedit a un programa de diversificació curricular o que estan en risc d’abandonament escolar, també joves sense graduat escolar amb risc d’inadapatació social, joves internats en institucions penitenciàries o alumnat amb necessitats educatives especials. Aquests programes duren un curs escolar. L’última part del curs són les pràctiques en empreses on es pretén que l’alumnat tinga una experiència directa de treball. Treballem no sols continguts sinó també actituts i habilitats sociolaborals que ens permetran madurar com a persones i incorporar-nos a la vida activa. És important tindre en compte que en aquests programes la metodologia és bàsica ja que la població usuària del curs són joves que s’han vist desvaloritzats per la institució escolar i creen una actitut de negació cap a aquesta, una actitut rebel o simplement passiva. El jove ha de descobrir que pot aprendre, hem de trencar l’autoconcepte de fracassat. Per a això cal crear un clima de confiança on el jove es trobe acollit i entés i, també, d’exigència intentant aconseguir un clima que s’assemble al món del treball. Cada alumne ha de ser i sentir-se el protagonista en tot el seu procés formatiu.

Pense que els PGS són una alternativa necessària però no han de convertir-se en l’única eixida, sobretot si tenim en compte que el perfil de jove que accedeix a aquests programes pertany a les classes socioeconòmiques més baixes, a joves que no s’identifiquen amb la institució escolar perquè aquesta no ha sigut capaç d’integrar-los. I que per tant tenen menys oportunitats de progressió social i cultural i una dificultat d’accés al món laboral i a un treball digne, ja que cada vegada s’exigeixen majors nivells educatius. Un enunciat del periòdic El País del 15 de desembre de 1998 diu que “tres de cada quatre joves de baix nivell socioeconòmic no acaben la secundària”. És evident que no tots els joves tenen les mateixes oportunitats: els Programes de Garantia Social no s’han de convertir en l’única eixida per a ells. La institució escolar, els poders públics i en general tota la ciutadania hauríem de reflexionar i buscar solucions des del sistema educatiu formal, per tal d’aconseguir la igualtat d’oportunitats. ❦

Darrerament hem assistit a un vertader allau de presentacions de projectes de parc eòlics a les diferents comarques d’Alacant i dues de les sol·licituds afecten el nostre terme municipal, en concret, en terres de la Fenassosa per a un projecte que comprén part de les serres de Biar, Onil i de Banyeres de Mariola, i l'altre a la zona de la Solana, entre els termes del Camp de Mirra, Beneixama i Banyeres. En els dos casos, els projectes han estat objecte de publicació al BOP d’Alacant per a la seua exposició pública, es va cobrir el període preceptiu d’al·legacions, i estan ara a espera de la fase de resolució. ¿I per què aquest allau de projectes? Encara que només ha estat Energias Eólicas Europeas l’empresa de Pamplona interessada, evidentment, les firmes del gremi han de moure’s per tal d’aconseguir la seua rendibilitat. Davant la dicotomia plantejada entre les energies no renovables habituals i les renovables, cal anar apostant fermament i, cada vegada més, per les darreres.

Per tant, des del compromís polític que ens defineix, cal apostar per les energies renovables, no hi ha clar, però, un dels aspectes que dificulta la seua progressiva implantació com és el de la seua correcta ubicació a les nostres serres. El recolzament efectiu ve dificultat per l’absència fins ara d’un pla o mapa eòlic per a tot el País Valencià, i es produeix així l’esmentat buit legal. Ha d’existir el document legal necessari que indique quines zones poden ser més ideals que altres per a la instal·lació dels parcs eòlics, depenent de la velocitat del vent, catalogació del sòl, l'interés ecològic i públic, l'impacte ambiental... Fer-ho d’altra manera pot donar pas a l’especulació oberta, ja que els projectes s’haurien d’adjudicar en lliure concurrència d’empreses o es podrien primar determinades institucions i voluntats en funció de la titularitat dels terrenys sense tindre en compte si els esmentats projectes han de tenir una declaració comunitària i social que afecte a tot el municipi. D’igual manera s’haurà de tindre en compte la declaració d’impacte ambiental no sempre favorable a aquest tipus d’instal·lacions, depenent de les característiques dels terrenys i el seu valor ecològic.

Tot i que l’última paraula haurà de ser dels organismes autonòmics, s'ha de reconéixer que les possibles ubicacions futures de parcs eòlics es poden convertir en peça cobdiciada pels ajuntaments degut als ingressos que comportarien les llicències d’obres, cànons d’ocupació, IBI, IAE, i altres taxes per ocupació i aprofitament del terreny, però en aquest sentit el tir pot eixir per la culata ja que en darrera instància i, mentre no hi haja la normativa legal corresponent, la formulació de contractes per a instal·lacions de parcs eòlics sense lliure concurrència per part d’ajuntaments més atrevits podria comportar-los haver d'indemnitzar les empreses adjudicatàries si aquestes no aplegaren a tindre la corresponent llicència per part de la Generalitat Valenciana. Així que: parcs eòlics, si, però sense presses i en el seu lloc adient. ❦

16

© Barcella - 1999

Buit legal eòlic

© Barcella - 2000

Els Programes de Garantia Social

J. Ricard Berenguer és portaveu del BLOC-EV a l'Ajuntament de Banyeres de Mariola.

Guillermina Barceló

Francesc Garcia

Consorci de les Comarques Centrals Valencianes.

Toponímia dels pobles valencians. Alcoi. L'Alcoià.

Direcció: Josep Lacreu i Cuesta Generalitat Valenciana i Ajuntament d'Alcoi, 1999.

© Barcella - 2000

El projecte de les Comarques Centrals Valencianes com a una entitat unificada és una idea llargament tractada, discutida i recoltzada per molts sectors socials d’aquest àmbit geogràfic des de fa uns anys. L’any 1998 naix el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes que aglutina les comarques de la Safor, les Marines, la Costera, la Vall d’Albaida i l’Alcoià-Comtat. Aquest Consorci és un organisme amb personalitat jurídica pròpia per a la promoció, el desenvolupament econòmic sostenible i l’ordenació territorial de l’àrea, format en principi per les capitals de comarca i les mancomunitats, encara que està obert a tots els municipis amb 10.000 habitants i altres menors que es mancomunen i també a entitats privades sense finalitat lucrativa.

El Consorci ha posat en marxa el projecte europeu Concercost (juntament amb altres regions europees de Portugal i Italia), que suposa l’elaboració d’un Pla de Promoció Socioeconòmica i d’Organització Territorial de les Comarques Centrals realitzat tenint en compte l’opinió de tots els agents implicats en tots el sectors (urbanisme, cultura, turisme, educació, medi ambient, economia, fins 17 informes sectorials).

Un d’aquests informes sectorials, el de cultura, ha estat desenvolupat, després d’un treball intensiu de contacte amb els diversos tècnics dels ajuntaments i de les mancomunitats i de l’estudi de les seues polítiques i actuacions culturals, per un equip de la Universitat de València dirigit pel professor Pau Raussell. Els resultats són un diagnòstic de la situació actual i un projecte proposta d’actuació dels sectors culturals com a estratègia de desenvolupament territorial a les comarques centrals valencianes, que ajudaria a un vertebració real del territori en matèria cultural. El mateix treball està a hores d’ara desenvolupant-se en 16 sectors diferents Aquest treball previ finalitzarà el març proper. Després, el Consorci té previst realitzar fòrums de debat amb tots el agents locals implicats per arribar a la formulació definitiva del pla d’actuació que estarà finalment aprovat a l’octubre de 2000, moment en el qual començarà la campanya de difusió per a tots els ciutadans.

Dins d’aquesta campanya de difusió als ciutadans de les comarques centrals valencianes, des de desembre de 1999, apareix tots els dilluns en els periòdics de l’empresa Premsa Valenciana (Levante, Información), el suplement "Comarques Centrals", amb 16 pàgines de continguts variats: opinió, economia, cultura, educació, medi ambient, rutes ecoturístiques, i una agenda cultural de tots els pobles de les comarques centrals. ❦

L’Ajuntament d’Alcoi, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, ha editat un CD sobre la toponímia d’Alcoi i el seu terme. En aquest podem veure diferents aspectes, un vídeo d’uns quant minuts que fa referència a la història d’Alcoi des de la Prehistòria fins a l’actualitat, a més de dos mapes, un on s’assenyalen els elements físics i les partides, i un altre referit a llocs on hi ha o hi ha hagut presència humana, a més de les vies de comunicació i llocs d’interés.

Unes cent cinquanta fotografies il·lustren cadascun d’aquests elements, els orogràfics com el Buscarró, l’Alt de la Menora o l’Alt de la Reptana, hidrogràfics com la Font de la Salut, el Barranc del Cinc o el Barranc de la Batalla, els assegadors, partides i paratges com la Mariola completen aquest apartat. Les fotografies de llocs de presència humana es refereixen al poblament, com les casetes de Mariola, els masos com el del Romà, o el Sagristà, ermites com la de Sant Antoni, racons com el Teularet de Boronat, etc. També poden veure les principals vies de comunicació que enllacen amb Alcoi, ponts i llocs d’interés especial com el Preventori. És un CD d’especial interés ja que recupera el noms antics en valencià de tots els llocs, rius i paratges que els nostres pares i avis han viscut d’una forma o d’una altra. bé quan treballaven en un mas determinat, o bé quan anaven a celebrar algun esdeveniment a alguna font o paratge especial com la Font de Mariola o la Font Roja, o bé quan tots els dies passaven per un assegador que ara amb el pas del temps ha desaparegut o l’han tallat amb una tanca i ha deixat de tenir interés públic. Si fem un paral·lelisme amb Banyeres, ben bé podríem fer el mateix l’Ajuntament i la Conselleria corresponent, recuperar la toponímia de les fonts com la de l’Ansarí, la de la Mata, la de Picorromeu, o la dels assegadors que creuen les nostres serres per anar als pobles veïns, els masos, els barrancs i les serretes. Llocs i paratges que formen part de la història dels nostres pares, avis i besavis i també formen part de la nostra infantesa, però que ja no formen part de les generacions joves que vénen i, aquesta toponímia i el que representa per a unes generacions es perdrà si no ho recuperem amb els seus noms originals i amb fotografies. ¿Per què no tornar a recuperar no només la toponímia sinó també físicament aquests llocs? Paloma Martínez en una comunicació que va presentar en el simposi de llengua durant el 750 Aniversari, recentment celebrat a Banyeres, ja va apuntar algunes dades força interessants sobre aquest tema. Però també sé que hi ha treballs fets que només cal ordenar i fer-los públics.

Vull encoratjar Institucions i persones perquè aquesta idea que han tingut els alcoians i també altres pobles, amb la col·laboració de l'Administració es pose en pràctica també a Banyeres. ❦ 17

¿RIP a l’Educació Secundària Obligatòria?

Pressupostos municipals

J. Antoni Francés Albero

Salvador Puerto

18

El passat mes de desembre l'Ajuntament de Banyeres de Mariola aprovava els pressupostos per a l'any 2000. Açò no és cap esdeveniment social on acudixen les autoritats locals rodejades dels poders socials del poble, envoltades en loor de multitud de tot un seguit de veïns. No assistix ningú que no estiga implicat políticament a l'esdeveniment més important que es produïx al nostre poble, encara que en este document comptable està reflectit què fer amb els prop de mil milions de pessetes que es gastaran al llarg de l'any.

L'objectiu primordial dels pressupostos és redistribuir

© Josep Miquel Martínez - 1985

© Max Andrada - 1999

Hi ha una dita que diu que entre tots la mataren i ella sola es va morir. Alguna cosa així pareix que li passarà a l’ESO (període educatiu de 12 a 16 anys) que va introduir la llei d’educació nascuda el 1990 i anomenada Logse. Aquesta llei preveu que els xiquets i les xiquetes acaben l’escolarització obligatòria als 16 anys. Edat en què uns continuaran estudiant i altres passaran al món laboral. Però aquesta llei va nàixer malaventurada, vegem: El PSOE la va dissenyar i aprovar, va propagar les seues excel·lències dient que ens aproparia a Europa, serien 2 anys més de cultura general per a la nostra joventut, etc., però...

Però, sempre hi han peròs, no la va dotar del pressupost necessari per què triomfara. La pela, la benaurada pela, no va arribar. És com si dissenyaren les millors autopistes però, per falta de pressupost, es quedaren sense asfaltar.

Perquè ens fem una idea a Europa es propugna el 6% del PIB destinat a Educació, ací sempre estem raspant el 4%.

Ara governa el PP. ¿I què?

El partit que ens governa no ha estat mai per tirar endavant aquesta llei; si guanya les properes eleccions generals sabrem realment el que pensa. De moment podem saber el que fa, i és el següent: 1. El primer any que l’ESO es posava en marxa, curs 96 - 97, van començar a dir que l’ESO era un fracàs, que els alumnes eixien mal preparats, que hi havia molts suspensos...

La criatura acabava de nàixer, la seua vida estava programada per a 4 anys i ells ja sabien els resultats.

2. Enguany el Ministeri d’Educació ha reunit a Madrid 400 professors, triats a dit, perquè traguen conclusions. ¿Sabeu quines han estat les conclusions? Mireu l’apartat anterior.

3. Ací a Banyeres (7.000 habitants aprox.) s’ha produït la incorporació de l’ESO a l’institut. És a dir, tots els alumnes de 12 a 16 anys van junts al mateix centre, amb unes instal·lacions, material i professorat preparat per a impartir ESO. A la ciutat de València (700.000 habitants aprox.) sols hi ha un institut que agrupe l’alumnat, els altres alumnes d’ESO encara van a centres d’Educació Primària, amb tots els inconvenients que això comporta. No es destinen suficients diners per a construir i adequar els instituts que acullen aquests alumnes. En canvi, enguany, i per primera vegada, la Conselleria d’Educació ha destinat una partida milionària a col·legis privats, privats. És a dir, a aquells col·legis de classes socials altíssimes, que fins ara es pagaven els seus estudis en centres elitistes i no rebien cap subvenció. Això és una novetat. Fins ara les inversions estatals es feien en col·legis públics i col·legis concertats, és a dir, les dues modalitats que hi ha a Banyeres. ¿Serà que les capes més altes de la societat valenciana passen per mals moments econòmics o es tracta d’un altre enfocament dels pressupostos? ¿Tindrem una educació de qualitat igualitària per a totes les capes socials, especialment compensadora de les classes més desfavorides? Ja vorem, deia un cec, de moment els fets no apunten en eixe sentit. Continuarà. ❦

entre els veïns els diners que es reben dels impostos i de les diverses subvencions, per a oferir uns servicis d'acord amb les necessitats de tot el teixit social del poble, sense oblidar cap sector i, és clar, el més equitatiu possible. És segur que els que tenen l'autoritat legal i moral que este principi es complisca no l'apliquen perquè atenen altres interessos economicistes propis dels partits de la dreta espanyola com la que ens governa.

No obstant això, la funció que tenen els altres partits representats en l'Ajuntament és aportar les idees i els factors correctors per a millorar-los en tots els aspectes, i concretar postures de millora social, cultural, educativa, lingüística, ecològica, sanitària i de tots aquells aspectes que afecten les minories menys afavorides. També cal recordar les promeses electorals que es van fer, moltes d'elles copiades d'altres programes més socials i humans que els del PP, cosa que no ens deu molestar, ans al contrari, ens deu alegrar pel que representa de millora per al poble. No s'ha d'oblidar mai que els pressupostos són el principal instrument polític, on la ideològia del partits queda reflectida en números i en propòsits que no sempre compliran.

No és la meua intenció ara aprofundir en les diferents partides pressupostàries; tots els ciutadans tenim dret a la informació, és a dir, podem consultar-ho, i estudiar-ho i, el que és més important, opinar. Sí, opinar públicament en què van a gastar-se els seus diners, cosa que ho faria més ric i plural. Només deixe per a la reflexió que, fa deu anys, el pressupost del nostre poble era tan sols de 284 milions, cinc anys després de 590, i el d'enguany quasi s'ha quadriplicat amb 985 milions. ¿Han millorat en la mateixa proporció la qualitat i la quantitat dels servicis del nostre poble? ❦ Salvador Puerto és regidor del BLOC-EV i membre de la Comissió d'Hisenda i Personal de l'Ajuntament de Banyeres de Mariola.

Simposi © Barcella - 1999

Banyeres de Mariola davant del III Mil·lenni

Europa

El moderador, Javier Barceló, va introduir el mòdul amb un recorregut pel que han estat el canvis que ens han afectat des que ens vam integrar a la Unió Europea a la dècada dels 80, com ara el canvi de moneda, la llibertat de circulació de persones i mercaderies, les directius per al desenvolupament sostenible, etc. Barceló va presentar tot seguit Jaume Ferrer Lloret, doctor en Dret a la Universitat d'Alacant. Lloret va analitzar l'harmonització que s'ha anat fent en la política social, de medi ambient, de consum i de treball per a enfortir més Europa. El ponent va dir que Banyeres seguirà rebent diners europeus fins a l'any 2006, data en què està prevista la incorporació dels països de l'Europa de l'Est. A continuació va parlar del Comité de les Regions, un òrgan consultiu, on els membres són proposats pels governs de cada estat. Espanya, però, té representants autonòmics. Com que la situació no és satisfactòria perquè el Govern central pot buidar de competències les comunitats autònomes, aquestes han obert oficines pròpies a Brussel·les per a obtenir informació directa i conformar grups de pressió per a treballar els temes que els afecten. Per acabar la ponència, Ferrer va expressar que Europa està assentada en una dualitat: el respecte a la diversitat i alhora en la consciència d'homogeneïtat.

Tamara Ramos Torres va llegir la seua comunicació en la qual va fer un recorregut històric pel procés de creació de la Unió Europea i va explicar el funcionament dels seus òrgans de govern.

Història

El 29 d’octubre de 1999, va tindre lloc el módul dedicat a Història. Hi va actuar com a moderador Primitivo Pla Alberola, doctor en Història Moderna i membre del Departament de Història Moderna i Contemporània de la Universitat d’Alacant, el qual va fer una concisa pero aclaridora introducció a les comuni-

cacions i a la ponència que tot seguit es va desenvolupar. Seguidament va exposar la seva ponència el doctor en Història Medieval Josep Torró i Abad qui va fer una brillant exposició plena de precisions puntuals sobre els pobles dels voltants de la Mariola en el període d’abans i desprès de la conquesta cristiana.

Tot seguit va tindre lloc l’exposició de les dues comunicacións que es van presentar. La primera, que va tractar sobre la romanització de Banyeres de Mariola, va ser exposada per Joan Manuel Vicens Petit el qual va aportar noves dades extretes de la investigació arqueològica.

A continuació, Joan Castelló Mora, va fer una comunicació versada sobre la figura de Laureà Ballester, notari i industrial paperer de Banyeres de Mariola, el qual va ser el primer que va intentar establir una colònia fabril a la nostra població.

Després de fer el moderador una sinopsi, es va obrir un interesant debat sobre la comunicació i les ponències presentades.

Francisco Navarro Maestre, vice-president de la Federació Valenciana de Malalts d'Alzheimer i membre fundador de l'associació de Villena i comarca, va convidar els presents a interessar-se per una malaltia cada vegada més generalitzada, concretar els casos existents a la nostra localitat i fomentar les actuacions d'ajuda a les famílies dels afectats per la malaltia.

Ginés Palao, president de Ciutadans sense Fronteres va fer una anàlisi de les actuacions de l'organització i dels problemes més acuciants d'aquesta. Finalment, Núria Jiménez Dobón, treballadora social de la fundació contra la sida Acospa, intentà conscienciar els presents del problema de la sida, fent un poc d’història de la malaltia, de les vies de transmissió i del treball que des de la Fundació es realitza habitualment. Tant els ponents de la taula redona com els presents que parlaren en el debat van mostrar interés per la importància del voluntariat i el problema que arribarà en el moment que la Prestació Social Substitutòria no siga obligatòria, cosa que comportarà la necessitat de desenvolupar la llei del voluntariat social com a una de les gran fites del futur més pròxim. ❦

Serveis Socials

El 10 de desembre de 1999, es tancava el Simposi, amb el mòdul dedicat als Serveis Socials. L'assistenta social de l'Ajuntament de Banyeres de Mariola, Antonia Martí Ferre va introduir la taula redona que comptava amb la presència de diverses organitzacions no governamentals i entitats convidades a la mateixa.

La moderadora va introduir el tema dels Serveis Socials i va fer un breu repàs a la situació actual i a les línies d'actuació que les administracions públiques tenen obertes al nostre abast. Tot seguit va anar presentant cadascuna de les organitzacions convidades. Primerament, el director de formació i voluntariat de Creu Roja a Alacant, Miguel Ángel Rodríguez Berna va traçar les línies fonamentals del funcionament de la Creu Roja i les tasques i els projectes més immediats. En els mateixos paràmetres va exposar el seu treball Anna Valls Miralles, treballadora social de la Vicaría IV Alcoi-Ontinyent de Càritas.

19

Jordi M. Belda Llopis

Barcella

A l'últim sopar del 9 d'octubre es debaté la idea de declarar la Serra de Mariola, Parc Natural, o no. Jo estic convençut què si no es protegix acabarem per perdre una de les zones amb flora més rica de tot el país.

El cas és que este estiu, passejant amb la bicicleta en companyia d'un amic, no sabiem massa bé què fer perquè, clar, a poc que comences a pedalejar, de seguida te n'adones que la dificultat pot exigir-li massa al cos.

Mentre ho decidíem, ens deixàrem caure cap a Bocairent per l'antiga via del Xixarra. En arribar i, per darrere del cementeri, amb l'espectacular vista del poble, baixàrem amb dificultat per un camí empedrat fins el pont, primera i, en algún temps, única entrada. Després de gaudir un poc més de l'entorn, pujàrem cap a l'ermita de Sant Antoni. Així que, si anem per allí o per allà... Bé, anem per ací. Mira que per allí és costera amunt. Però és poca cosa, ¡ja ho veuràs! Sí, sí, ¡ben prompte ho veurem! Total que pujàrem un poc i ens trobàrem amb un senyal que informava que ens trobàvem en un xicotet recorregut i que érem al camí vell de Bocairent. Al poc, la panoràmica era preciosa; barrancs per tot arreu, serres l'una al costat de l'altra i el camí que va caracteritzant-se cada vegada més. Escolta, ¿veus les marques deixades per les rodes dels carros en les pedres? Sí, i açò té pinta d'haver sigut construït fa molts anys. Vaja, molts anys.

Arribàrem dalt (que bé, ara ja cap a baix), i trobàrem una penya que li faltava un bon tros, i és que els constructors del cami la tallaren per tal de facilitar el pas. No paràrem de mirar, sorpresos, perquè l'espectacle que ens envoltava era fascinant. Fins i tot oblidàrem la duresa de l'excursió, i d'allò què encara ens faltava per fer.

Però hi havia alguna cosa que ens va fer pensar i comentar: quina llàstima que açò no tinga l'aigua que es suposa haurà disposat al llarg del temps. I és què la marca dels incendis i la manca d'aigua es fa notar. Falta l'aigua, l'element més important. A més a més, l'orografia demostra què la zona ha tingut molta aigua. Baixàrem per fi al barranc d'Ontinyent, i ho férem a peu perquè és impossible fer-ho damunt de la bicicleta, ja que el camí aquí és molt abrupte i baixa quasi en vertical. Des d'aquí es pot arribar a Ontinyent pel camí vell de Bocairent, que de segur farem en una altra ocasió. L'excursió ha sigut enriquidora. Ha valgut la pena.

La pena és la manca d'aigua, pensem. ❦

El Simposi Banyeres davant del Tercer Mil·lenni ha estat, sens dubte, un bon aparador per tal de conéixer durant tot un any aspectes del passat i del present de Banyeres. Per als ulls d’un observador imparcial, l’organització del Simposi –amb la propaganda anunciadora, la participació de la Universitat en els crèdits als estudiants, les ajudes a la investigació– ha demostrat palesament el creixement cultural de Banyeres en aquests temps a cavall entre dos segles. No està qualsevol poble o ciutat mitjana en condicions i amb voluntat de preparar un esdeveniment desenvolupat al llarg de deu sessions o mòduls. Ni tampoc amb capacitat per omplir les sales amb un públic en ocasions molt nombrós. Qui ha estat en actes semblants a ciutats més grans que Banyeres sap del que parlem.

En aquest sentit, l’interés inicial s'ha vist recompensat amb un públic divers en tots els sentits.

Encara hi ha hagut més satisfacció en contemplar la gran quantitat tant d’estudiants universitaris que s'ha inscrit com alumnes d’ensenyament mitjà. S’ha aconseguit trencar, doncs, amb el suposat elitisme que comporten les conferències sobre temes específics.

Tot això pel que fa als aspectes positius, que en són molts.

Ara bé, també hi ha aspectes millorables, segons el nostre parer. Així, en les ponències –en general– hem trobat un caràcter excessivament generalitzador, amb poca connexió local o comarcal. És clar que en part açò venia condicionat normalment per la procedència del ponent. Mancança aquesta que solia ser suplida, en algunes ocasions excel·lentment, per les meritòries comunicacions, que esperem veure públicades en un futur ben pròxim.

Una altra objecció pot fer-se a la durada de les sessions: està provat que com més s’allarga una conferència, més decreix el nivell d’atenció. Sobretot les comunicacions, que tenien un temps limitat, i normalment el doblaven o el triplicaven. D’aquesta manera, els mòduls s’estiraven fins a dues o tres hores, i això provocava l’abandó d’una part del públic. I, per una altra banda, a la part del col·loqui, que hauria d’haver estat interessant i densa, la gent arribava ja una mica cansada i, malhauradament, acabava sent la part menys reeixida dels mòduls.

També cal assenyalar el diferent tracte organitzatiu donat als sis primers mòduls (fins a maig de 1999) i als tres darrers. Així, per exemple, la sessió d’història –amb la presència d’un gran especialista com Josep Torró– va ser poc anunciada i va registrar un escassa audiència.

Tampoc s'entén el tractament excessivament protocolari del Simposi que convertia les manifestacions finals de l'alcalde, Roberto Calatayud, en intervencions reiteratives que solapaven la labor del moderador designat per a cada una de les sessions. ❦

20

© Barcella - 1999

El Simposi, llums i ombres

© Josep Miquel Martínez - 1987

Pel camí vell de Bocairent

El desafiament de l'energia

© José Miguel Francés - 1999

Carlos Aguilera

Segons els càlculs més conspicus, l'extracció de petroli aconseguirà el seu màxim en la primera dècada del pròxim segle i després començarà a disminuir fins que a mitjans del mateix serà tan car el seu cost que deixarà de ser usat. Quan passe això, s'espera haver aconseguit un tipus d'energia que substituïsca a la que hui estem usant. Un horitzó d'uns trenta anys fins que la tecnologia siga capaç de trobar el mitjà per a subjectar convenientment l'enorme empenta de la fusió del nucli d'un parell d'isòtops d'hidrogen, és a dir, com una bomba nuclear sense el perill de la reacció en cadena i sense el llast dels residus radioactius.

El projecte s'anomena Iter, i està realitzant-se mitjançant la unió dels esforços d'Europa, Japó i Rússia, ja que els Estats Units se n'han retirat. De moment s'ha aconseguit calfar el plasma necessari per a la producció d'energia –pràcticament inesgotable– durant set minuts consecutius.

Es pretén aconseguir energia neta, barata i inesgotable, ja que el combustible està integrat per isòtops de deuteri i de triti, que són potencialment fàcils d'aconseguir. El deuteri és un dels elements més abundants del planeta i es pot obtindre de l'aigua marina. El triti pot ser generat dins dels mateixos reactors i amb això no caldrà

cap aportació exterior. Amb només 25 grams d'aquest component es pot produir l'energia que consumiria en tota la seua vida una persona en un país desenvolupat.

Sembla, al no haver perill de radiació ni de possibles escapaments, ja que el residu –l'heli– serà absorbit pel propi reactor, el panorama és esperançador.

No s'ha d'oblidar, tanmateix, que per ara això és quasi ciència ficció, ja que ningú és capaç de projectar hui una idea per al futur que no estiga subjecta al que es pot anomenar imponderable. És possible que la ciència avance, però també pot ser que siga encalaixada per motius extracientífics. Una variable de les condicions en les quals es mou hui el món, com poguera ser la globalització comercial, el desenvolupament del tercer món o una possible conflagració, pot allunyar el tema de l'energia dels pressupostos pacífics, precisament pel desig que eixa energia neta, barata i inesgotable siga un dels mitjans socials de domini.

Mentrestant, cal fixar-se en les energies alternatives, les quals, al nostre país, només cobreixen un 6% de les nostres necessitats, i es fixen un percentatge del 12% per a dins de deu anys. Massa poc, sobretot si es té en compte que no hi ha

per part del nostre govern en l'actualitat, ni ha existit mai, una decidida política d'utilització d'aquest tipus d'energia, a causa de la monopolització de la seua producció i de la seua distribució. L'energia eòlica és la més avançada, però té en contra el factor de limitació de la seua producció, ja que si no hi ha vent no hi ha energia, i a més la seua instal·lació pot entrar en conflicte amb altres postulats ecològics com la salvaguarda dels espais naturals a causa del seu decidit impacte ambiental, i en aquests casos cal posar en la balança el cost ecològic perquè no siga superior al benefici.

L'energia solar és molt més assequible pel menor impacte de les seues instal·lacions i perquè el factor limitant de producció pràcticament no existeix, ja que l'energia, més que del calor solar, s'obté de la radiació i aquesta és constant. El nostre país està en les millors condicions per obtindre energia solar donada la seua posició a Europa, però no es donen en l'actualitat les condicions precises per a la seua expansió, singularment per la falta d'estímul per part de l'estat. L'obtenció d'electricitat fotovoltaica encara és cara, però s'abarataria per la doble acció del seu consum i d'una fiscalitat adequada que a més impulsara la investigació, hui detinguda. L'obtenció d'elements precisos per a la vida i els processos industrials com l'aigua calenta està plenament aconseguida, però igualment no té protecció.

La resta de les energies alternatives està travessant el període d'iniciació a favor de l'anomenat horitzò de la desaparició del petroli i del carbó, el primer per esgotament i el segon per la seua inferior qualitat i alt cost. El que ocorre és que l'aportació d'elles –marees, geotérmica, biomassa, etc.– es situa en uns percentatges encara molt baixos i la industria prefereix esperar que se li oferisca alguna cosa més segura. Com encara està sense delimitar quin serà el marc energètic en el qual ens mourem, s'ha de confiar que les pròximes generacions vegen alterar-se els seus mitjans d'obtenció d'energia i, en un futur més o menys llunyà, puguen dir que és un problema resolt. El que la informàtica i la ciència vaticina com a segur, hui només és un projecte. Però el segur és que alguna cosa s'ha de fer, ja que la dinàmica del segle XXI així ho requereix. ❦ Carlos Aguilera és membre d'Adena.

21

Francesc Sarrió i Bellod Des de setembre de 1999 ja està a l'abast el llibre Rondalles de l'Alcoià i de la Vall d'Albaida, recull imprescindible per a la cultura popular de la nostra comarca, continuador de l'obra del des de fa poc enyorat Enric Valor. Barcella ha aprofitat l'ocasió per entrevistar Francesc Gascón, el seu autor.

—¿Quina ha estat la gènesi del llibre?

Aquest llibre és el resultat del treball de més de setze anys de recull de rondalles a Beneixama i d'altres localitats. Al principi, vaig començar a enregistrar-les en casset i transcriure-les en un valencià d'anar per casa, posteriorment ja vaig anar polint-les més.

—¿Quan et vas plantejar la publicació?

Això era un somni molt llunyà per a mi. Vaig començar a pensar-hi quan en tenia recollides 35, de rondalles. Però no vaig trobar la persona adient.

—¿Per què l'ha publicat l'Ajuntament d'Ontinyent, junt amb l'IEVA, i no l'Ajuntament de Beneixama?

Farà uns sis anys, vaig proposar-li-ho a una persona directament relacionada amb l'àmbit cultural de l'Ajuntament d'aleshores. Però, segons el seu parer, un recull com aquest no el podia publicar un ajuntament com el de Beneixama per manca de pressupost i perquè, segons ell, es tractava d'una cosa massa localista, exempta d'interés

i sense cap valor de cara a la resta de veïns. Per sort, no tothom pensa així. Haig d'agrair-li-ho molt sincerament a l'Ajuntament d'Ontinyent, al seu Servei de Publicacions i a tota la gent de l'IEVA, que li han donat tot el seu suport.

—¿Quin ha estat el tiratge inicial i on es pot comprar el llibre?

Se'n van imprimir 1.000 exemplars, però s'han exhaurit. Ara n'han fet 1.000 més i continua venent-se molt bé. El llibre es pot comprar directament al Centre de Cultura Manuel Sanchis Guarner d'Ontinyent, al carrer del músic Martínez Valls, 14, o cridant al seu telèfon i fax 96 291 17 44. També es troba a Beneixama, a la Papereria Navarro, carrer Ramón i Cajal 20.

—¿Tens prevista una possible continuació del llibre?

Ja m'agradaria.

Sembla que a l'Ajuntament d'Ontinyent sí que els interessaria.

De moment jo ja tinc recollides i transcrites nou noves rondalles que no apareixen en aquest llibre, i no he acabat.

—¿Cap a quins altres camps de la llengua s'orienten els teus interessos o les teues aficions?

Darrerament he presentat la meua tesina sobre el vocabulari i les locucions de Beneixama. Un treball que m'ha ocupat intensament durant els darrers dos anys. Però és una cosa que no s'acaba. El català de l'Alcoià contínuament dóna sorpreses a tots els àmbits. És un terreny molt ric. ❦

Telèfon: 96 556 75 83 Fax: 96 556 66 97 E mail:

furitravel@alc.es

Àngel Torró, 4

03450 BANYERES DE MARIOLA

22

Independència dels Països Catalans Sóc en Víctor, visc a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) i soc d'Esquerra Republicana de Catalunya. Tot just he acabat d'establir un webring (anell de pàgines web) que vol tenir com a temàtica la independència dels Països Catalans i tots els possibles temes relacionats de la manera més oberta possible: cultura, política, esport, història, gastronomia, educació, actualitat, economia, geografia, etc. Si voleu afegir la vostra pàgina web heu d'anar a http://ercsesrovires.cjb.net o http://esquerra.org/sesrovires i a "anell" trobareu tot el que fa falta per fer-ho. De moment les opcions de navegació encara son limitades, perquè encara no som els suficients. Espero que aviat ens trobarem en el nostre anell. ❦ Víctor Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat)

Una revista molt interessant Sóc una lectora de la vostra revista. Escric per dir-vos que esteu fent un treball molt bo. És una iniciativa molt important que ens dóna a conèixer el nostre entorn i totes aquelles coses que succeïxen i que poden resultar interessants. Alhora, vull comentar alguns aspectes que veig, com a lectora, que s'han de millorar; per exemple: caldria posar un apartat on s'indiquen les activitats del proper mes o mesos (encara que estiga el teletex, moltes coses queden per l'aire i estic segura que moltíssima gent no va perquè no ho sap) i quan es parle d'un tema com el problema de les aigües, caldria posar un resum de quín és realment el problema i no sols les solucions que s'han dut a terme. Per la resta, és una revista molt interessant. D'altra banda, vull que sapieu que estic a la vostra disposició en qualsevol moment, i si hi ha alguna cosa en què vos puga ser necessària no dubteu a comunicar-me-la (us ajudaré amb el que em siga possible). També us vull demanar un favor; m'agradaria saber més sobre el programa d'educació ambiental a Ull de Canals, estic disposada a col·laborar-hi, però no sé on dirigir-me ni què és realment el que vol fer-se. ❦ Vanessa Martínez Francés Banyeres de Mariola (L'Alcoià)

Apartat 140 - 03450 Banyeres de Mariola (L'Alcoià). E-mail: BARCELLA@globalmail.net

Proposta de defensa del Vinalopó El riu Vinalopó és un element que caracteritza en gran manera el nostre paisatge, ja que des del seu naixement fins al mar de Santa Pola configura unes quantes comarques i els seus pobles. Vull remarcar que també té un valor estètic gens despreciable al meu parer. En grans trams del seu curs està vorejat de xopades

que més enllà del seu valor indicatiu del riu, amb el pas de les estacions, presenten un element visual en el paisatge difícil d'igualar. Les transformacions dels xops són un prodigi de la natura. Atés això, no estaria malament mirar de plantar i prolongar aquestes xopades al llarg de tot el curs del Vinalopó. Cridar l'atenció sobre el pas del riu a través del seu territori, i que aquest territori fóra sentit una mica més i compartit per tots els seus habitants,

des de la conca alta fins al mar. Aquesta carta és una proposta de defensa del territori a partir del Vinalopó, perquè la gent de bona voluntat que viu als pobles que travessa aquest riu emprenguem totes les iniciatives que tinguem al nostre abast a fi que el riu isca de l'oblit i tinga una relació més respectuosa amb el paisatge. ❦ Adel Llorenç Gisbert Banyeres de Mariola (L'Alcoià)

• Butlleta de subscripció

Vull ser subscriure'm a la revista BARCELLA, mitjançant l'abonament de tres números per 700 ptes. l'any Nom Cognoms Adreça Codi postal Població Comarca Banc Compte/llibreta Adreça Codi postal

Població

Oficina Comarca Firma

Envieu aquesta butlleta a Barcella, Apartat de Correus 140, 03450 Banyeres de Mariola

FÀBRICA I MAGATZEM DE TEIXITS PER A LA LLAR VIL·LA ROSA, 10 TEL.: 96 656 71 34 FAX: 96 556 69 34 03450 BANYERES DE MARIOLA (ALACANT) ESPANYA