LA BOIRA_Núm.79_Juny-23

LA BOIRA

LA BOIRA 22-23

Moltes gràcies a totes aquelles persones que heu col·laborat per fer possible un cop més l'edició de la revista del'escola.

1FOTOS PORTADA

I4 Investiguem elsinsectesdel jardí

5èEPDia Mundial del Medi Ambient

4t ESO Ruta en BTTpel romànic d'Osona

2 EQUIP DE REDACCIÓ

Judit Carrascal Rierola

Lídia Montero Fabré

Laura Petit Sanabria

M.DolorsPladevall Carrera

Noèlia Masdeu Domingo

L?escola i l?ent or n

Miquel Maydeu Bosch

Benvolguda comunitat educativa, que bé poder celebrar un curs més. Un curs marcat per l?aprovació d?un nou currículum educatiu per a l?Educació Bàsica que inclou Educació Primària i Educació Secundària

Obligatòria i també el nou currículum de

l?Educació Infantil. Un currículum que posa l?alumne al centre de l?aprenentatge fent-lo protagonista del seu procés, fet que vol dir que mica a mica l?alumnat viu en primera persona

l?evolució del seu aprenentatge, i això el fa més conscient de què ha

après, de les dificultats que s?ha trobat i d?allò que li cal per a aprendre millor. Aquest paradigma del nou currículum el compartim absolutament com a centre i ja fa temps que de diverses maneres estem treballant aquest protagonisme en totes les

activitats i projectes d?ensenyament-aprenentatge i també les diferents formes d?avaluació: autoavaluació, coavaluació, que ajuden a l?alumne a aquesta consciència del seu aprenentatge

A més, aquest nou currículum posa molt d?èmfasi en l?aprenentatge a partir de situacions d?aprenentatge, és a dir, unes propostes didàctiques contextualitzades a l?entorn que amb sentit relacionen diversos sabers (continguts) i competències al voltant d?un tema proper a l?alumne. De fet, aquesta revista que teniu a les mans parla precisament d?això, de com aprenem a partir de Situacions d?Aprenentatge, de com aprenem a partir de l?entorn. Sempre hem potenciat donar un valor afegit a l?aprenentatge que fem dins l?aula amb les propostes que ens dóna l?entorn. Aquestes ens aporten una vivencialitat que la neurociència ja té ben determinada que afavoreix l?aprenentatge significatiu.

Quan parlem d?entorn, parlem de persones i entitats que ens plantegen un repte a partir dels nostres projectes B@tec, entitats amb les que participem fent un Servei Comunitari, en entitats que visitem en les sortides culturals i/o colònies, entitats amb les quals fem tallers i projectes moltes vegades vinculades al Pla Educatiu d?Entorn Una d?aquestes entitats amb les quals hem començat a col·laborar i a construir un projecte compartit és la Biblioteca Pilarin Bayés que ens ha acollit amb els braços oberts. Un espai on hi hem anat a fet lectura i préstec de llibres, on hem avançat junts amb el gust per la lectura a partir dels tallers que hem realitzat a diversos cursos de primària i ESO i on també ens hem estrenat al voltant de la reflexió i ús del videojoc a partir de xerrades i tallers.

L?entorn ens ha ajudat a créixer i des de l?escola hem comptat amb l?entorn per desenvolupar el nostre Projecte Educatiu. De totes maneres, hem procurat que aquest creixement també fos personal al voltant del nostre món interior. Com a centre, aquest any hem participat en diversos estudis sobre l?estat del Benestar Emocional i un altre sobre detecció de Ciberassetjaments. Treballem el benestar emocional i volem construir un Programa amb totes les escoles de la Congregació que precisament ajudi a l?alumnat a prendre consciència de les seves emocions per tal de poder-les regular i desenvolupar així una autonomia emocional necessària per viure la vida amb felicitat i benestar.

Abans d?acabar aquesta editorial, m?agradaria adreçar-me a tots els alumnes de 4t d?ESO, que després de tots aquests anys a Educació Infantil, Educació

Primària i ESO, aquest juny acaben la seva vida escolar al centre Molta sort en el camí que el proper curs encetareu Viviu amb passió, responsabilitat i compromís, això us ajudarà a construir-vos el vostre projecte vital

Bon estiu!

Daniel Gabarró Berbegal

L'EXPERT

?Fracàs escolar? La solució inesperada del gènere i la coeducació?

Aquesta investigació contesta una qüestió clau en l?educació: Com podem incrementar l?èxit escolar?Com reduir el fracàs escolar de manera significativa al nostre país?

Aquest treball de recerca es basa, quasi totalment, en dades quantitatives ?bàsicament numèriques ? atès que aspira a exposar una via d?acció tan objectiva com es pugui. La major part de les dades estadístiques emprades provenen d?estudis molt fiables; especialment de la OCDE, de l?informe PISA i de l?Instituto Nacional d?Estadística, per esmentar les tres més rellevants

Podem arribar a unes primeres conclusions: ni els mètodes pedagògics, ni el currículum, ni l?increment dels recursos poden oferir ?en aquest moment- una disminució significativa del fracàs escolar que es produeix actualment a la nostra societat Encara que sí varen ser factors claus en d?altres moments; com als anys vuitanta quan un increment de la despesa va permetre escolaritzar la població menys afavorida. L?única opció amb possibilitats d?incrementar l?èxit en més de dos dígits seria reduir a l?alça les diferències sòcio-econòmiques entre les classes socials Però aquesta opció excedeix totalment les capacitats ?i

obligacions- dels centres escolars

Llavors, si les dades demostren la impossibilitat de reduir significativament el fracàs escolar canviant metodologies, modificant el currículum o incrementant globalment els recursos econòmics que s?hi destinen, com és possible lluitar contra el fracàs escolar des dels mateixos centres educatius amb una elevada possibilitat d?èxit? És això possible o, pel contrari, el professorat ha d?acceptar que la taxa actual no pot ser reduïda en les actuals condicions històriques?Què pot fer el professorat enfront el fracàs escolar?

Per donar resposta a aquestes preguntes, analitzarem el tercer aspecte clau del fracàs escolar segons l?informe citat de la OCDE per tal d?intentar d?obtenir, a la fi, alguna acció que ofereixi una resposta amb resultats significatius sobre el nivell de fracàs escolar del nostre país. Si en analitzar aquest tercer àmbit, no obtenim cap resposta útil, haurem de rendir-nos a l?evidència que el fracàs escolar és irresoluble.

Fracàs escolar i aspect es psicològics: les capacit at s int el·lect uals i els fact ors psicològics i afect ius de l?alum nat

Hom no pot resoldre les discapacitats intel lectuals o psíquiques de la mateixa manera que guareix un braç trencat o una grip Les discapacitats intel·lectuals impliquen dificultats importants i permanents Tanmateix, però, la variable ?discapacitat intel lectual?no té cap impacte sobre la variable ?fracàs?escolar, car l?alumnat amb dèficits intel lectuals no participa a les avaluacions educatives a les quals ens referim

Per tant, ningú pot culpabilitzar l?alumnat amb deficiències intel·lectuals del baix rendiment del nostre sistema educatiu, estadísticament força més baix del que ens pertocaria segons el nostre PIB.

D?altra banda, tampoc existeixen motius per a dubtar de la capacitat intel·lectual de la població escolar general. No és cert que a aquí tinguem una capacitat intel·lectual menor que a la resta del món. Així, doncs, aquest factor també caldria que el deixéssim de banda.

Arribats a aquest punt, només ens resta analitzar la darrera causa possible de fracàs escolar (segons l?estudi de les causes del fracàs publicat per la OCDE). Concretament, els factors psicològics i afectius de l?alumnat.

Per lògica matemàtica, hauríem de trobar el nucli més important que expliqui el fracàs escolar al nostre país dins d?aquest darrer apartat I dic que ha de ser per lògica matemàtica atès que la suma dels anteriors factors no explica la totalitat del fenomen que estem estudiant.

Un sòlid informe de la OCDE, que analitzava els resultats de l?informe PISA 2000, contestava de manera força contundent i en diverses pàgines la qüestió ?quins factors poden millorar més els resultats escolars??

- Aproximadament un 25-30% de les causes que provoquen el fracàs escolar són desconegudes Per tant, ni el professorat, ni l?administració, ni ningú pot actuar basant-se en aquestes causes desconegudes per tal de reduir el fracàs.

- Entre un 5% i un 6% de l?èxit escolar és resultat del clima escolar del centre, així com també de les polítiques escolars, dels recursos del centre i dels aspectes metodològics Per tant, podem deduir que dels canvis metodològics mai no obtindrem resultats positius rellevants si no van acompanyats d?altres accions. És molt important tornar a remarcar aquest fet per evitar una culpabilització endebades dels nostres professionals de l?educació en relació a l?elevat fracàs escolar

- Hom pot explicar gairebé un 18-20% dels resultats escolars pel context socioeconòmic de l?escola i del seu entorn. És a dir, juntament amb les variables abans expressades podem fer prediccions força encertades tot examinant l?entorn del centre escolar i familiar de l?alumnat

Aquesta dada parla a favor de redistribuir equitativament l?alumnat entre tots els centres de cada zona educativa. Bo i fent-ho així, incrementarem objectivament les possibilitats d?èxit de la majoria de l?alumnat,

especialment el menys afavorit

I la resta?Com es distribueix l?altre 45%-50%de l?èxit acadèmic?

Les característiques psicològiques i afectives de l?alumnat expliquen gairebé el 50% del seu èxit acadèmic. L?expressió ?característiques personals?o ?característiques psicològiques i afectives?engloba un conjunt de variables que interactuen entre elles Tanmateix, l?informe de l?OCDE no aprofundeix gaire en aquest punt i no ofereix cap resposta que encoratgi els equips docents a encarar aquesta realitat El 50%de l?èxit acadèmic rau en les característiques psicològiques i afectives del nostre alumnat... Aquí tenim un nou repte: és possible influir sobre aquest aspecte o estem davant d?un obstacle insalvable?

Una port a obert a

Sí, rotundament sí: és possible incidir sobre l?increment de l?èxit acadèmic a través de les característiques psicològiques i afectives del nostre alumnat. De fet, no sols és possible, sinó que ho hem estat fent amb èxit sense adonar-nos-en sobre una part específica del nostre alumnat En aquest sentit, hem incrementat més del 14% de l?èxit acadèmic d?un grup social determinat del nostre alumnat els darrers anys... fins i tot, hem incrementat l?èxit en més del 30% en el membres d?aquest grup que pertanyien a classes socioeconòmiques baixes! L?èxit d?aquest grup social concret -que és un fet a tots els centres educatius del país- és una mostra evident que és possible modificar a l?alça l?èxit escolar de Catalunya

Aquest grup social són les dones, les noies estudiants

Les dones i les noies estudiants han incrementat el seu èxit escolar en totes les classes socials, en tots els àmbits geogràfics i en tots els models escolars d?una forma increïble en els últims anys Les noies constitueixen el grup social que demostra que incrementar l?èxit acadèmic és possible. Constitueixen la prova irrefutable en analitzar les dades estadístiques ?i objectives- tal com faré a continuació

La ident it at de gènere és el fact or clau

En comprovar les dades que tenim disponibles dels últims trenta anys, ens adonem que, sense cap mena de dubte, les noies ens ofereixen el camí per exportar l?increment de l?èxit escolar de forma generalitzable.

Aquesta afirmació canviarà les normes del joc educatiu a partir d?ara el tema del gènere se situa al centre mateix dels interessos educatius La coeducació i el gènere no són quelcom tangencial, sinó l?única solució

assequible contra el fracàs escolar

En observar les dades, observem que aquesta hipòtesi es demostra amb total contundència: L?any 1977 el 28 %dels barons d?entre 19 i 20 anys tenia el batxiller aprovat, mentre que entre les dones de la mateixa edat, les titulades com a batxilleres eren un 26%. Podríem dir que les xifres estaven quasi igualades amb un lleu avantatge dels barons sobre les dones d?un 2%, possiblement no significativa. Catorze anys després, el 1991, mentre els nois de la mateixa franja d?edat es mantenien quasi estables en un 30 % de batxillers als 19-20 anys, les dones d?aquesta edat es titulaven en un 42%! És a dir, havien pujat 16 punts durant aquest temps: una forma espectacular de reduir el fracàs escolar.

Per tant, el que estem fent socialment i escolar amb les noies, ha de ser examinat amb atenció i, després de millorar-ho i adaptar-ho a la realitat actual, seguir fent-ho amb elles i també amb els nois del sistema educatiu.

Però les dades que ens ofereix en José Saturnino Martínez són bastant més enriquidores Tretze anys després, al 2004, els barons d?entre 19 i 20 anys obtenien l?aprovat en un 46% dels casos. Setze punts més que el 1991 i divuit punts més que al 1977 La incorporació de la totalitat de la població al sistema educatiu (que va suposar un esforç remarcable de la democràcia) ofereix en aquest punt excel lents resultats, comparativament parlant

Malgrat això, el resultat és encara més espectacular en el cas de les dones entre 19 i 20 anys, ja que el 2004 el 60 per cent d?elles assoleix el títol de batxillerat La millora de les dones a la democràcia arriba als 34 punts! És sorprenent que en aquests vint-i-sis anys les dones deixin d?estar per sota dels homes en èxit acadèmic i es situïn en primera posició amb catorze punts de diferència respecte els barons.

del m eu vist a,

Socialment vam fer alguna cosa amb les noies, segurament els vam saber transmetre la idea que elles podien construir la seva pròpia realitat, q elles havien d?ocupar el lloc social que els corresponia en plena igualtat amb un món masculí i que, l?àmbit acadèmic, era un espai que havia d?ajudar-les en aquest procés: que la seva llibertat estava unida a la seva formació L?escola va fer d?altaveu de quelcom que era evident al carrer: la democràcia també implicava les dones i esperava d?elles que fossin veritables motors de les seves pròpies vides, que prenguessin el timó de la seva existència i que exploressin responsabilitats que, pocs anys enrere, només eren territori exclusiu dels barons

Aquest missatge va transformar l?escola i la visió que les adolescents tenien de l?educació i d?elles mateixes: podien arribar a ser qui volguessin

El coneixement era, per a elles, una eina d?alliberament i una forma de demostrar la pròpia llibertat Tanmateix, aquest procés no va ser compartit pels nois. Ells no tenen un model de masculinitat positiva amb el qual identificar-se. Per això, molts d?ells van arribar a l?errònia conclusió que el món acadèmic era poc ?masculí?i, per tant, l?èxit escolar entre els nois va augmentar molt més lentament que el femení a pesar de l?increment de la despesa en educació durant la democràcia, l?extensió de l?educació obligatòria a totes les

"El significat d?aquest a evolució de l?èxit acadèm ic és,

des

evident : el gènere es t roba a la base del m at eix"

classes socials, la millora en la formació del professorat i d?un llarg etcètera positiu que la democràcia va comportar al món educatiu

És a dir, la forma com les noies perceben l?àmbit acadèmic i les expectatives que elles tenen en aquest àmbit, vinculades al seu paper social, han permès a la nostra societat incrementar notòriament l?èxit acadèmic femení

No dic que conèixer les formes concretes com s?ha produït sigui fàcil, però ningú pot negar que l?èxit escolar de les dones té una relació directa amb el fet diferencial de saber-se dones i no homes Per tant, la identitat de gènere es converteix en un factor fonamental de l?èxit escolar

Hem de seguir transmetent a les noies que el seu lloc al món és aquell que elles escullin Les accions coeducatives conscients es revelen fonamentals en aquest punt: l?ús d?un llenguatge que les visibilitzi, un currículum no androcèntric, la valoració dels sabers tradicionalment femenins, etc Realitzar tot això de forma conscient ha de millorar encara més els resultats acadèmics femenins.

Força estudis demostren actualment que els nois consideren el món acadèmic com quelcom femení, quelcom que no els incumbeix i que, fins i tot, els humilia en el camí ver la conquesta de la seva virilitat. Aquesta visió errònia de l?àmbit escolar com un espai no masculí ha de ser desterrada de la ment dels nostres adolescents

Hem d?ajudar, en canvi, els nostres nois a reconciliar-se amb una masculinitat positiva i que els ajudi a construir la seva virilitat sense menystenir el món educatiu, cultural, ni emocional. Aquesta reconciliació ha de fer-se a través de l?impuls de polítiques de coeducació actives amb mesures específiques dirigides als nois i, també, impulsant polítiques per a la població general que tinguin l?objectiu de canviar la masculinitat masclista que injecta als nostres adolescents les creences antiacadèmiques Cal, doncs, impulsar accions per reforçar el paper femení en les escoles i recolzar masculinitats alternatives diverses ?però igualitàriesque puguin ser un referent social ben aviat.

La conclusió a la qual totes les lectores i lectors hauran arribat després d?observar les dades és evident: el gènere no és un tema més en relació al fracàs educatiu, sinó la resposta que ara estàvem necessitant per reduir el fracàs escolar Serà necessari que s?implementin accions educatives de gènere conscients Les dades són irrefutables A què estem esperant?

"Necessit em t ransm et re als nois el m issat ge que la m asculinit at no est à renyida am b l?est udi, ni am b l?escola, ni am b la cult ura"

EDUCACI Ó

I N FAN TI L ESCOLA ENTORN FAM ÍLIA

La relació ent re escola, fam ília és d?enorm e im port ància per als nens i nenes dins de l'et apa d' Infant il La relació i la influència que pot exercir en el seu desenvolupam ent és m és significat iva i t ranscendent al del que se sol creure

L?escola ha de ser un lloc de trobada respectuosa i participativa; que ofereixi l?oportunitat perquè les famílies puguin intercanviar i compartir conjuntament amb l?equip docent experiències, vivències del dia a dia dels fills i filles; des de l?escola oferim de trobades en les entrades i sortides, en el període d?adaptació o familiarització tot compartint anècdotes, inquietuds...

Hi ha també la necessitat d?acostar-nos a l?entorn proper a l?escola; cal desplaçar l?espai educatiu fora del centre i acostar-nos als jardins públics, biblioteca de Vic, museu, places, teatre, carrers, centres i espais culturals, piscines, entre d?altres.

E.I. RELACIÓ FAM ÍLIA-ESCOLA

El dia a dia A les entrades i sortides hi ha una comunicació diària amb les famílies, per comentar diferents qüestions, tant de l?escola com de casa

Sort ida ?Espai Fam iliar Municipal EL REMEI? de Vic am b fam ílies i germ ans/ es pet it s/ es És un espai de caràcter públic, d?atenció a les famílies amb infants de zero a tres anys El primer trimestre es va fer una sortida familiar amb els petits de casa, per informar a les famílies de l?espai i poder gaudir un matí tots/es junts/es.

Sort ida ?Espai Fam iliar Municipal EL REMEI? de Vic am b els nens i nenes de I3. Anem I3 a passar un matí a l?espai familiar per gaudir de les propostes que hi tenen i per descobrir, experimentar, observar, compartir i relacionar-se en un entorn diferent de l?escola.

Cant at a de Nadal. Es convida a les famílies a l?escola per poder escoltar i gaudir d?un petit Concert de Nadal.

Dia del ?t aladre?. Diada conjunta amb voluntaris, personal del centre i famílies. Un matí de treballs per fer arranjament, posar més bonica l?escola i fer estructures i espais de joc al pati.

Xerrades fam iliars dels cursos de I3 i I4 sobre diferents temàtiques per poder compartir opinions i aprendre tots i totes juntes: límits i rabietes, ús de pantalles en la infància, l?alimentació, llenguatge, hàbits i rutines... Ent revist es personals am b les fam ílies per compartir el desenvolupament dels fills o filles a l?escola. També per consultes familiars.

Diada de port es obert es per convidar a les famílies a gaudir d?una fest a escolar

Visit a a l'escola de Música de Vic. Amb famílies hem visitat l'escola de música i hem fet

tallers.

E.I. ESCOLA-ENTORN

Teat re At lànt ida.Tots els cursos hem anat a l' Atlàntida de Vic per veure una funció de teatre ?L? arc de sant Martí i la lluna?i "Alma"

Piscines a Vic ETB. Gaudim de les instal lacions de les piscines per poder realitzar un curset de natació i activitats aquàtiques.

Participació al Parc Balm es a la proposta de l?Ajuntament de Vic per celebrar el Dijous Llarder.

Museu Episcopal de Vic. MEV. Visita al museu per descobrir als frontals romànics, tapissos i escultures... Personatges de Nadal, animals, dracs, formes i colors.

Colònies I4 i I5 al Cal Masover (l'Esquirol)

Dos dies per gaudir de la natura, coneixe'ns més i fer activitats sobre els indis americans

Mas Casablanca. I3 On viuen els animals de la granja? Com es diuen les seves parts del cos? Quin soroll fa cada animal? i descobrim més coses sobre els animals de la granja.

Passejada am b carrilet . I3, I4 i I5 passegem per la ciutat descobrint carrers i places; juguem al parc per celebrar l'últim dia de curs!

Bibliot eca Pilarín Bayés Vam aprofitar que tenim la nova Biblioteca al costat de l?escola per poder compartir l?espai infantil i gaudir dels contes que hi tenen. Un espai tranquil, amb llum i que ens porta una serenitat per poder centrar-nos en els contes.

ENTORN I FESTIVITAT AM B ALTRES ESCOLES

APRENENTS DE L'ENTORN

Els canvis en la societat, les famílies i els centres escolars reclamen una nova perspectiva educativa més vinculada a propostes globals on "tot educa" i "cal tot un poble per educar un infant"

En els darrers anys, moltes escoles estan intentant dur a la pràctica un model de centre obert i participatiu que tingui en compte les famílies, l'entorn, la comunitat i el territori. I la nostra escola no n?és una excepció

Des de l?escola creiem que per aconseguir que els nostres alumnes assoleixin els aprenentatges i creixin com a futurs ciutadans i ciutadanes cal actuar en col laboració amb les famílies, amb els diferents professionals i serveis, amb les entitats del nostre entorn, amb la societat en general i amb la cultura.

Cal afavorir que cada alum ne i alum na conegui el seu ent orn proper t ot i sent ir-se part d'ell.

Com aconseguir que l?entorn afavoreixi l?aprenentatge dels nostres alumnes? Què podem fer perquè les famílies se sentin l?escola com a seva? Aquestes són algunes de les preguntes que des de l?escola fa

Estem convençuts de la necessitat d?implicar la comunitat i l?entorn. Només així podrem desenvolupar

amb garanties un projecte educatiu eficient, eficaç i compromès amb els infants amb 2 objectius imprescindibles: l?equitat educativa i la cohesió social

La visió comunitària, la necessitat de contextualitzar l?aprenentatge i de treballar amb agents de l?entorn proper han contribuït a desplaçar l?espai educatiu també fora del centre i a fer-ho no de forma puntual, sinó com una pràctica constant ja integrada en el projecte educatiu Així, jardins públics, boscos, biblioteques de barri o de poble, places, carrers, centres culturals, entre d?altres, són aprofitats com a espais regulars on aprendre i dels quals aprendre, espais d?experiència real.

Com a escola, en la mesura del possible hem volgut participar en les diferents propostes que des dels plans educatius d?entorn, els projectes de ciutat o bé des de les diferents entitats ens ofereixen I aquí en teniu una mostra:

BIBLIOTECA PILARIN BAYÉS

La proximitat entre la Biblioteca i l?Escola ens ha facilitat al llarg del curs la realització de diferents tallers per aproximar la literatura als i les alumnes de l?escola Cada curs ha pogut gaudir d?una estona de lectura setmanal a l?espai infantil de la Biblioteca.

En aquestes hores de lectura, l?alumnat ha pogut tenir a l?abast tots els llibres i endinsar-se en els diferents mons que les històries amaguen

Amb la Biblioteca també s?han organitzat uns tallers amb els alumnes de 3r, on ens han presentat diferents històries i també ens han deixat en préstec dues maletes plenes de llibres per poder llegir a les hores de lectura a l?escola

PROJECTE ART I ESCOLA ARRELS

Es tracta d?un projecte proposat per l?ACVic ( Centre d?Arts Contemporànies de Vic) amb l?objectiu de promoure i posar en valor la presència de l?art als centres. Cada any es proposa una temàtica àmplia amb propostes diverses, en el qual cada centre proposa el seu treball utilitzant qualsevol mitjà artístic: vídeo, fotografia, pintura, dibuix, escultura, construcció, instal lació i en relació amb altres arts com publicitat i disseny, noves tecnologies de la imatge, cinema, arquitectura, etc.

En el projecte es compta amb la col laboració i assessorament de diferents centres relacionats amb l?art amb l?objectiu d?ajudar a desenvolupar el projecte, fer un seguiment i ajudar a definir com mostrar el treball final.

Enguany el tema ha estat ARRELSi hi han participat tots els cursos d?Educació Primària

TALLERS DE ROBÒTICA (Tot s els cursos de prim ària)

Tallers de robòtica que es realitzen a l?aula de la Farinera (Centre d?Arts Visuals de Vic) on els alumnes aprenen a programar de forma pràctica construint divertits models de robots i cotxes de carreres.

L?ESCOLA ES CUINA AL BARRI (2n)

Des de la Comunalitat de Vic i l?ACVic la nostra escola, juntament amb altres escoles de Vic, va rebre el repte de decorar, per classes, un aparador d?una botiga de l?entorn: Encarna Natural (2nA) i la Carnisseria

Serrabill (2nB) A través dels ingredients que els van assignar van haver de crear un decorat adient

Posteriorment, amb els i les alumnes del CFA del Montseny, els i les alumnes de 2n van anar a comprar els diferents aliments i van poder cuinar i menjar una Harira conjuntament

EDUCACIÓ VIÀRIA ( 1r, 3r i 5è )

Sessions d?Educació Viària per a la Mobilitat Segura que imparteixen membres de la Guàrdia Urbana de Vic als alumnes de 1r, 3r i 5è d?Educació Primària. Es complementa amb una activitat amb els Karts per als alumnes de 5è.

PROJECTE ?ESCOLA I UNIVERSITAT? (4t )

En aquest projecte, alumnes dels diferents graus de mestre que estudien a la Universitat de Vic proposen diferents activitats entorn una àrea determinada. Aquest any, els i les alumnes de 3r del grau en Mestre/a en Educació Primària ens han plantejat dues sessions des de l?assignatura de Visual i Plàstica. Aquestes sessions han ajudat a desenvolupar la creativitat dels i les alumnes i també han pogut crear i gravar les seves pròpies pel·lícules d?animació

ESCOLA DE MÚSICA (3r i 4t )

?Si t oquem junt s sona m illor ? (3r)

Els i les alumnes de 3r participen del projecte organitzat per l?Escola de Música de Vic, juntament amb dues escoles més de la nostra ciutat. Un matí a la setmana, han anat a l?Escola de Música, i per grups han practicat un instrument i han fet assajos de veu Aquest projecte, acaba amb un concert a final de curs on podran ensenyar a les famílies allò que han après al llarg d?aquestes setmanes.

Cant ània (4t )

Cantània és una activitat en la que participen els alumnes de 4t de Primària de la nostra escola, juntament amb altres escoles d?Osona. Des de l?àrea de Música, els i les alumnes han estat treballant durant tot l?any en la cantata que es realitza a l?Atlàntida durant el mes de maig

TALLERS DE CULTURA CATALANA ( 3r)

El Pack cultura popular catalana és un projecte que ofereix als alumnes participants conèixer i acostar-se a algunes de les manifestacions pròpies del patrimoni cultural català Al llarg de les 6 sessions tenen l?oportunitat de conèixer el món dels gegants i els elements festius de la nostra ciutat, conèixer la història de l?entorn casteller i dels Sagals d?Osona i descobrir la sardana, un dels balls tradicionals de Catalunya

Els tallers són duts a terme per entitats de la ciutat que durant l?any treballen per difondre aquestes tradicions: Osona Gegantera, Agrupació de gegants del carrer de la Riera, Sagals d?Osona i la Colla Sardanista la Riallera

EMPRENEDORIA (5è): PROJECTE CuEm E Cult ura em prenedora a l?Escola

El projecte pretén impulsar la cultura emprenedora a través de la creació de cooperatives escolars organitzades i gestionades pels alumnes de cinquè de primària Durant el curs lectiu, els alumnes aprenen a posar en marxa un projecte d?emprenedoria, gestionen un microcrèdit i produeixen petits articles que després vendran un dimarts al mercat setmanal de Vic Aquest projecte es porta a terme en col laboració amb l?Àrea d'Educació de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona

OLIMPIVIC (6è)

Activitat organitzada per l?Ajuntament de Vic i el Consell Esportiu d?Osona L?activitat consisteix en la celebració d?una jornada esportiva on participen les escoles de Vic en diferents esports.

CONSISTORI INFANTIL (6è)

El Consistori Infantil és una activitat promoguda des de l?Ajuntament de Vic amb l?objectiu de fer participar els alumnes en la vida social i activa de la ciutat i donar a conèixer el funcionament d?un ajuntament. Està format per alumnes de 6è de primària de les diferents escoles de Vic que es reuneixen un dilluns cada mes Els consellers actuen com a òrgan consultiu a nivell d?ajuntament per opinar i assessorar en projectes reals.

ELS GEGANTS DE LA CIUTAT (1r)

Els i les alumnes de 1r, per treballar la imatgeria festiva de Vic, van anar a l?Ajuntament a conèixer i a dibuixar els gegants de la ciutat: els Comtes d?Osona Van seguir la ruta visitant els 3 caps de llúpia a l?Oficina de Turisme: el Merma, la Vella i el Nen A l'Espai Comunitari del Remei,van conèixer el Lleó, el nou element del bestiari de Vic.

ROBÒTICA A EP

L'ent or n proper i llunyà

L'escola i l'entorn en què es troba són factors molt importants en el desenvolupament de l?alumnat L'entorn en què es troba l'escola pot influir en la qualitat de l'educació que reben els estudiants i en la seva motivació per aprendre Entenem per entorn el medi social en què l?alumnat es desenvolupa, és en el medi on l?alumnat interactua i aquest exerceix una gran influència en la formació dels seus esquemes de coneixement.

És per aquest motiu que l?escola ha d?anar en sintonia amb la vida de les institucions de manera que els continguts treballats a l?aula han de ser funcionals, és a dir, han de servir al nostre alumnat per desenvolupar-se fora de l?escola i, al mateix temps, les experiències viscudes fora de l?escola han de poder entrar a l?aula per garantir aquesta interconnexió amb el món que ens envolta Així mateix, l'escola també pot contribuir al desenvolupament de la comunitat en què es troba Les activitats escolars com ara tallers, esdeveniments esportius o culturals poden involucrar la comunitat local i fomentar la cooperació entre els membres de la comunitat.

Per exemple, d?ençà de l?obertura de la Biblioteca Pilarín Bayés, l?alumnat de secundària de la nostra escola n?ha estat usuari habitual, tant a nivell particular com en activitats promogudes des de l?escola El nostre alumnat s?ha pogut beneficiar de les instal·lacions i de les activitats de la biblioteca en moltes ocasions. Un exemple és el projecte Maquetem

Vic que ha començat aquest curs i que té la vista posada a mitjà i llarg termini. Cada any es farà la maqueta d?una part més de la ciutat. L?alumnat ha representat el seu entorn. Per fer-ho han hagut de desenvolupar competències pròpies de les matemàtiques i la tecnologia Ara bé, el projecte és permeable i pot encabir sabers de totes les matèries A més, aquest projecte té com a objectiu fer xarxa educativa de ciutat i convida als instituts i escoles de Vic a sumar-s?hi. De moment, en aquesta edició han col laborat alumnes de 1r d?ESO, 4rt d?ESO i de l?aula d?acollida. L?acte final d?aquest projecte, en la seva primera edició, ha sigut la inauguració i exposició de la maqueta a la biblioteca Pilarín Bayés

Per tant, com dèiem, l'escola també té un impacte en l'entorn en què es troba Una escola compromesa amb la sostenibilitat, per exemple, pot promoure pràctiques més respectuoses amb el medi ambient i fomentar la consciència ecològica entre els estudiants. És el cas del t aller Feralbike de reparació i manteniment de bicicletes que s?ha portat a terme a 2n d?ESO amb l?objectiu de potenciar l?ús de la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat i al mateix temps fomentar la reutilització i prolongació de la vida d?objectes quotidians. La Fera Ferotge és l?entitat que desenvolupa aquests tallers de mecànica de bicicletes i es troba ubicada en el barri del Remei, fins fa poc a la Plaça Fra Joan i properament al Carrer Candi Bayés, al local de la Reciclària. La Fera Ferotge es tracta d?una cooperativa sense ànim de lucre que proporciona eines per transformar consciències i realitats

entre la joventut Així doncs, en aquest taller l?alumnat pot aplicar i ampliar els coneixements i sabers treballats a l?aula de Tecnologia i en les classes de ciències naturals al mateix temps que treballem la competència ciutadana ja que l?alumnat prendrà consciència que els actes locals tenen conseqüències globals

D?altra banda quan parlem d?entorn, no ens referim únicament a l?entorn immediat de l?escola sinó al treball en xarxa amb altres entitats, col·lectius i ciutadans d?arreu del món Un dels sis vectors que conformen el nou currículum de l?educació bàsica és el de la ?Qualitat de l?educació de les llengües?. L?escola de la segona dècada del segle XXI té com a eix els aprenentatges lingüístics ja que la llengua té una dimensió social que ens permet comunicar-nos amb el món L?aprenentatge de les llengües estrangeres adquireix sentit complet quan l?alumnat pot posar-lo en practica i l?ús de la llengua anglesa esdevé una necessitat real per poder comunicar-se amb altres noies/es de la seva edat És per això que des de fa dos anys, l?alumnat de tercer d?ESO de la nostra escola participa en el projecte ?Pangea-Connect ing Classroom s? Tal i com es dedueix del títol del projecte, durant tot el curs de 3r d?ESO l?alumnat es connecta virtualment amb la que és la nostra ?Partner School?, l?escola de Londres Wapping High School, i s?intercanvien vídeos sobre

diferents temes del seu interès, de les respectives escoles i de la seva ciutat. A finals de maig, el projecte ha culminat en una setmana d?intercanvi presencial Del dilluns 22 al dissabte 27 de maig, la nostra escola va rebre vint-i-cinc nois i noies i tres professors de la Wapping High School i vam organitzar moltes activitats a l?entorn: visita al Parc Güell de Barcelona i al museu Gaudí, ruta turística per Vic, jornada esportiva en anglès... Tota una setmana per practicar la comunicació i expressió oral en anglès, ?al final ja penso en anglès?ens comentava una alumna el divendres La relació de l?escola amb l?entorn és imprescindible al darrer curs de secundària, moment en què hem d?acomiadar el nostre alumnat i orientar-lo acadèmicament cap a noves formacions o cap al món laboral. A 4t d?ESO, el gran neguit és: i desprès de l?ESO què farem? A finals de 3r d?ESO i durant la Setmana de l?orientació l?alumnat de 4t d?ESO participa en el projecte ?Busca? t la vida?. Es tracta d?una setmana en què s?aturen les classes i l?alumnat explora l?oferta acadèmica post-obligatòria Durant la setmana d?orientació hi ha previst visites als diferents centres educatius de Vic que ofereixen cicles formatius de grau mitjà, diferents modalitats de Batxillerat, Programes de Formació i Inserció (PFI), ... L?activitat estrella d?aquesta setmana és, però, la xerrada d?ex-alumnes, activitat per mitjà de la qual el nostre alumnat escolta les experiències d?antics companys/es d?escola que han deixat el centre un o dos cursos abans Els exalumnes ens expliquen com els va en els estudis i les seves primeres experiències en el món laboral i els donen algun consell.

En resum, l'escola i l'entorn en què es troba són factors interconnectats que poden influir en el desenvolupament dels estudiants i de la comunitat local i global. Per això, és important considerar la relació entre l'escola i l'entorn en què es troba per promoure una educació de qualitat i un desenvolupament sostenible i integrat de la comunitat

SLAM

L'EXALUM NE

Sóc en Martí Catalan Franquesa, tinc 25 anys, i en fa 8 que visc amb un peu a Vic i l?altre a Barcelona. Vaig anar a l?escola al Sagrat Cor des d?infantil fins que em vaig graduar l?any 2013. Fa pocs mesos que he acabat els meus estudis a la universitat i ara estic treballant com a arquitecte paisatgista.

De la t eva et apa al Sagrat Cor, què en recordes?

Sovint explico que un dels records més bonics que tinc al Sagrat Cor és el del dia que va néixer la meva germana petita. Jo només tenia 4 anys i per tant no sé si és tant que ho recordo de debò o bé que m?ho han explicat tants cops que he acabat

reconstruint la història a mesura que me n?anaven explicant més i més parts. Aquell dia tota la classe vam anar als SucrePark, ens vam passar una bona estona jugant i saltant entre piscines de boles, tobogans, llits elàstics? Al tornar a l?escola era l?hora de dinar i jo estava fent cua per

anar al menjador quan la meva àvia Concepció em va venir a buscar. Havia nascut la Núria! Us podeu imaginar que en aquell moment estava ple de felicitat.

Quan era petit, amb l?àvia Concepció sovint anàvem a la residència de les monges del Sagrat Cor. Ella en coneixia algunes i li agradava anar-les a visitar. Allà jo em passava les tardes dibuixant i de vegades anàvem a passejar per l?hort de l?escola; les plantes, els arbres, les flors? sempre m?han agradat molt.

D?aquells anys a l?escola petita m?ha quedat gravat un moment que deuria ser a P5, i crec que la professora era la Núria Tomàs. Estàvem aprenent a llegir els diftongs, i La Núria em va plantar davant de tota la classe amb una mena de pal llarg amb el què jo havia d?anar assenyalant aquelles parelles de vocals perquè tota la classe les repetís en veu alta: ?aaaoo?; ?eeeeii?; ?uuuuii!?; ?iiiaaaa?; ?aii?. A casa, els pares tenen un vídeo on surt tot això, i pel somriure que faig tota l?estona es nota que em deuria agradar. I també hi deuria tenir prou traça, al capdavall avui tots els meus companys saben dir molt ben dits tots aquests diftongs.

Més endavant ja vam anar a l?escola gran, i quin canvi, que gros. D?entrada el pati, que era immens i per molt que ens hi passéssim tota l?estona jugant no ens l?acabàvem mai. Un cop vaig fer un gol de porteria a porteria del camp de futbol, i jo que sempre he set un negat pel futbol, encara ho celebro. Dels anys de primària em quedo amb les colònies, les excursions i les visites? o aquella cantada que vam fer a 4t de primària amb totes les escoles de Vic a la Plaça Major, amb l?Eva dirigint-nos enmig de tanta gent. Vam acabar la primària amb un record preciós: tota la classe ens vam posar d?acord per recollir un euro de cadascú i comprar-li una planta a la nostra tutora de 6è, la Fina.

I amb la ESO venen canvis, i no sempre és fàcil La recordo sobretot amb

l?entusiasme de voler aprendre tot allò que pugués: recordo els concursos de mates, el llibre de relats que vam fer amb en Jordi Barrera? També era l?època dels primers amors de la classe i on vam començar a estrènyer els vincles amb els amics de debò, que encara duren. A 4t d?ESO saps que allò es va acabant i en certa manera vius amb més intensitat totes aquelles tradicions que té l?escola: la festa de final de curs on sempre venia en Jaume Barris, la xocolatada pel dia del Sagrat Cor, la Castanyada amb tothom al pati, o Sant Jordi i els Jocs Florals.

També hi ha moments que em fan passar una mica de vergonya però que son graciosos. Com ara el cop que vaig portar una queixa al consell escolar perquè teníem massa deures i ningú no em va fer cas, o la vegada que en un sopar de final de curs d?aquells que fa l?AMPA vaig guanyar l?únic sorteig que he guanyat mai i a mi, que sempre he tingut els cabells ben curts, em va tocar una planxa de cabells.

Dels anys més recents també recordo amb molt d?afecte tots els cops que he tornat a anar al Sagrat Cor. Per exemple, durant uns anys la meva colla d?amics i jo no ens perdíem mai les portes obertes. Ens agradava retrobar-nos amb els professors, veure els experiments i treballs que nosaltres havíem fet anys enrere?

I després de l'escola, què?

Quan vaig acabar l?ESO vaig estudiar el batxillerat tecnològic a l?INS Jaume Callís. Dos anys més tard començava a estudiar Arquitectura a l?Escola

Tècnica Superior d?Arquitectura del Vallès, de la UPC. Ara fa poc que n?acabo de fer el màster i ja puc dir que sóc arquitecte i que treballo de paisatgista.

D?alguna manera a 4t d?ESO ja tenia clar que volia estudiar arquitectura, i de fet, també que volia especialitzar-me en ser paisatgista. I no recordo molt bé perquè ho tenia tan clar. Sí que m?agradava molt dibuixar, i dibuixar edificis, i també la natura. Però com a tanta altra gent, no?El que sí que recordo és el somriure d?orella a orella que va fer la Noèlia quan li vaig dir.

Com he dit abans he tingut força sort. També en poder estudiar allà on volia i on poder passar temps fora estudiant. Vaig estar un estiu a una universitat d?Estats Units aprenent sobre el medi ambient i ara fa poc vaig anar a Suïssa durant set mesos amb una beca d?Erasmus. És veritat que son bones experiències, però tampoc determinen com de bo ets o com de més aprens de fer allò que t?agrada.

Ara per ara crec que vull fer una pausa en els estudis. Porto molts anys a la universitat i penso que puc aprendre molt d?estar-me uns quants anys seguits treballant al mateix lloc, aprenent de gent que porta anys fent l?ofici que m?agrada. I qui sap si d?aquí a uns anys tornaré a Vic, amb els meus amics, la família i la terra que m?estimo. Fins i tot potser algun dia acabi fent un petit parc a la ciutat, o una via verda, o?

Quins consells donaries a l?alum nat que acaba la seva et apa a l?escola?

Em demanen que us doni algun consell i jo no he set mai bo fent això. Vaig tenir la sort de tenir una família que sempre em podia ajudar i em donava suport, i uns professors atents i entregats. A l?hora de triar què havia d?estudiar no vaig tenir dubtes, i tothom al meu voltant m?animava perquè tirés endavant. De tota aquesta generositat n?he tret la part més bona del meu caràcter. I per tant no us puc dir res més que això: sigueu generosos. Generosos amb el vostre temps, amb el vostre amor? Compartiu els moments d?alegria amb aquells qui estimeu i, en moments de tristor deixeu-vos ajudar i confieu.

PROJECTES 1r ESO

LA CARTA DE L'AM PA

Estimades Famílies, Un any més ara si, tornem a escriure-us des de l?AMPA (Associació de Mares i Pares d?alumnes, volem des de aquestes línies explicar-vos des de la nostra associació que estem fent i que vosaltres participeu com a famílies de l?escola Com ja sabeu, l?AMPA (Associació de Mares i Pares d?alumnes), és el millor i més eficient òrgan de representació de les famílies, en una escola i la participació activa junt amb la Direcció de l?escola, és la millor opció per prendre decisions entorn el que desitgem que sigui l?educació dels nostres fills

Aquest curs que hem tornat a la normalitat sense mascaretes, tornant entrant a la nostra escola, com es feia sempre per la porta de sempre. Us podem dir, que a dia d?avui, nosaltres hem estat un equip que amb tota la voluntat hem tornat a fet les extraescolars, un de les novetats nostres hem tingut la sort, que des de l?ajuntament de Vic, han volgut promocionar l?activitat de Multiesports ( han vingut diferents entitats esportives de la ciutat de Vic) i ens la subvencionada per l?ajuntament

Aquest curs, hem participat en un torneig solidari que ho portava a terme Futbol Sala Vic, també el que fem cada any des de Robòtica, han participat el Robotic23, tots els equips quedant un tercer lloc.

També les famílies ja podem participar en la nostra escola en les extraescolars, i nosaltres agraint aquest acompanyament educatiu amb els nostres fills/es

També tenim la sort de que tenim una biblioteca al costat, així com també tenim el pati obert de cara a les famílies

En aquesta escola tenim aules ben il luminades i grans amb moltes possibilitats, tecnologia, activitats d?oci.

Hem de pensar que tenim convenir amb l?Ajuntament de Vic (Teatre Atlàntida, l?Escola de Música de vic en hores escolars)

I, també des de l?AMPA unes mares i uns pares que treballen activament i compromesos per l?educació. Entre tots l?estem construint. És un esforç com totes les responsabilitats però ben merescudes pels nostres fills i filles Malauradament, l?AMPA en aquest centre està en crisis de participació (som 8 persones d?un col·legi amb 650 estudiants aproximadament), i per tant de força i això ens fa sentir tristos però tenim il lusió per fer coses grans pels nostres fills, perquè el que els hi donem ara ningú els hi podrà prendre mai! Sabem que podem construir una escola meravellosa per les dimensions que té la nostra escola de família, humana, accessible, propera, diversa, respectuosa

Ei!! Que aquest any serem menys a l?AMPA, us animem que us hi apunteu, les reunions són online, i tenim moltes coses en que ajudar i participar i poder engegar altres projectes culturals diverses culturals...Ets tu!! Que ens pot ajudar si si tu, el que llegeixes, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres, tenim molt a fer i necessitem més mans, estarem

encantats que ens ajudeu!!

Hi ha moltes maneres d?ajudar, tant en els dies de la festa del dia del Taladre, com la festa de fi de curs, etc

També necessitem la vostra assistència a les reunions de l?AMPA, de les vostres opinions per portar a terme noves iniciatives al col legi Som la base per fer arribar les propostes d?actuació a la Direcció del centre. Una suggerència aïllada a la Direcció no té el mateix efecte que una que vingui amb el recolzament de tots

L?AMPA som tots, amb solidaritat, entre tots, treballar junts pel bé dels nostres fills Us recordem que ser soci de l?AMPA (Preu 4?/mes), dóna dret a importants descomptes en les activitats extraescolars, a participar i tenir vot a les reunions i assemblees

Des d?aquí us volem desitjar que hagiu tingut un bon curs i ens retrobem el curs vinent.

Apunteu-vos, gent com tu ens feu falta!!

Ens t robareu a Associació Mares i Pares d?Alum nes

A Inst agram @am pasagrat corvic

I al correu: asagrat corvic@gm ail com

Ànims i Força. Fes-t

M ul ti acti vi tats

Educaci ó In fan ti l

INFORMACIONS

Aquestes dates són previsions. Caldrà estar atentes i atents a les actualitzacions que es realitzin a la pàgina web del centre www.sagratcorvic.cat.

EDUCACIÓ INFANTIL

29 de juny a les 19h30 Reunió de fam ílies de P3 del curs 23-24

Entrada Passeig de la Generalitat

27 de juny de 9h00 a 12h30 i de 15h00 a 17h00. Recollida de not es.

Amb hora convinguda amb l'equip de tutoria Butlletins carregats a la Plataforma ALEXIA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

27 de juny de 9h00 a 12h30 i de 15h00 a 17h00. Recollida de not es.

Amb hora convinguda amb l'equip de tutoria Butlletins carregats a la Plataforma ALEXIA

18 de juny : Dat a lím it per a l'elecció de m at èries opt at ives pel curs 23-24 a través del web de l'escola.

19 i 20 de juny: Ent rega dels llibres de 9h00 a 13h00 i de 15h00 a 17h00 a la Consergeria de l'escola

21 de juny: Recollida de not es alum nat de 4t d'ESO

Amb hora convinguda amb l'equip de tutoria

27 de juny de 9h a 12h30 i de 15h a 17h Recollida de not es 1r, 2n i 3r d'ESO Amb hora convinguda amb l'equip de tutoria Butlletins carregats a la Plataforma ALEXIA

29 de

EDUCACIÓ INFANTIL

1 de set em bre: Cal portar el just ificant de pagam ent del llibres o haver-lo enviat per mail a consergeria@sagratcorvic.cat.

6 de set em bre: A les 9h00 inici del curs escolar 23-24.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1 de set em bre: Cal portar el just ificant de pagam ent del llibres o haver-lo enviat per mail a consergeria@sagratcorvic cat

6 de set em bre: A les 9h00 inici del curs escolar 22-23

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1 de set em bre: Cal portar el just ificant de pagam ent del llibres o haver-lo enviat per mail a consergeria@sagratcorvic cat

6 de set em bre: A les 10h00 inici del curs escolar 23-24

HORARI SECRETARIA

Del'1 al 15 de juliol de 9h a 13h, per l'entrada del c/Andreu Febrer 2A.

* En el moment quesurtin lesresolucionsde bequesho anunciarem a lesconsergeriesi a la web del centre:www.sagratcorvic.cat

juny : Reunió informativa per a les famílies de 1r d'ESO curs 23-24 Hora: 20:30 . Sala d'actes