L'EXALUM NE

Sóc en Martí Catalan Franquesa, tinc 25 anys, i en fa 8 que visc amb un peu a Vic i l?altre a Barcelona. Vaig anar a l?escola al Sagrat Cor des d?infantil fins que em vaig graduar l?any 2013. Fa pocs mesos que he acabat els meus estudis a la universitat i ara estic treballant com a arquitecte paisatgista.

De la t eva et apa al Sagrat Cor, què en recordes?

Sovint explico que un dels records més bonics que tinc al Sagrat Cor és el del dia que va néixer la meva germana petita. Jo només tenia 4 anys i per tant no sé si és tant que ho recordo de debò o bé que m?ho han explicat tants cops que he acabat reconstruint la història a mesura que me n?anaven explicant més i més parts. Aquell dia tota la classe vam anar als SucrePark, ens vam passar una bona estona jugant i saltant entre piscines de boles, tobogans, llits elàstics? Al tornar a l?escola era l?hora de dinar i jo estava fent cua per anar al menjador quan la meva àvia Concepció em va venir a buscar. Havia nascut la Núria! Us podeu imaginar que en aquell moment estava ple de felicitat.

Quan era petit, amb l?àvia Concepció sovint anàvem a la residència de les monges del Sagrat Cor. Ella en coneixia algunes i li agradava anar-les a visitar. Allà jo em passava les tardes dibuixant i de vegades anàvem a passejar per l?hort de l?escola; les plantes, els arbres, les flors? sempre m?han agradat molt.

D?aquells anys a l?escola petita m?ha quedat gravat un moment que deuria ser a P5, i crec que la professora era la Núria Tomàs. Estàvem aprenent a llegir els diftongs, i La Núria em va plantar davant de tota la classe amb una mena de pal llarg amb el què jo havia d?anar assenyalant aquelles parelles de vocals perquè tota la classe les repetís en veu alta: ?aaaoo?; ?eeeeii?; ?uuuuii!?; ?iiiaaaa?; ?aii?. A casa, els pares tenen un vídeo on surt tot això, i pel somriure que faig tota l?estona es nota que em deuria agradar. I també hi deuria tenir prou traça, al capdavall avui tots els meus companys saben dir molt ben dits tots aquests diftongs.

Més endavant ja vam anar a l?escola gran, i quin canvi, que gros. D?entrada el pati, que era immens i per molt que ens hi passéssim tota l?estona jugant no ens l?acabàvem mai. Un cop vaig fer un gol de porteria a porteria del camp de futbol, i jo que sempre he set un negat pel futbol, encara ho celebro. Dels anys de primària em quedo amb les colònies, les excursions i les visites? o aquella cantada que vam fer a 4t de primària amb totes les escoles de Vic a la Plaça Major, amb l?Eva dirigint-nos enmig de tanta gent. Vam acabar la primària amb un record preciós: tota la classe ens vam posar d?acord per recollir un euro de cadascú i comprar-li una planta a la nostra tutora de 6è, la Fina.

I amb la ESO venen canvis, i no sempre és fàcil La recordo sobretot amb l?entusiasme de voler aprendre tot allò que pugués: recordo els concursos de mates, el llibre de relats que vam fer amb en Jordi Barrera? També era l?època dels primers amors de la classe i on vam començar a estrènyer els vincles amb els amics de debò, que encara duren. A 4t d?ESO saps que allò es va acabant i en certa manera vius amb més intensitat totes aquelles tradicions que té l?escola: la festa de final de curs on sempre venia en Jaume Barris, la xocolatada pel dia del Sagrat Cor, la Castanyada amb tothom al pati, o Sant Jordi i els Jocs Florals.

També hi ha moments que em fan passar una mica de vergonya però que son graciosos. Com ara el cop que vaig portar una queixa al consell escolar perquè teníem massa deures i ningú no em va fer cas, o la vegada que en un sopar de final de curs d?aquells que fa l?AMPA vaig guanyar l?únic sorteig que he guanyat mai i a mi, que sempre he tingut els cabells ben curts, em va tocar una planxa de cabells.

Dels anys més recents també recordo amb molt d?afecte tots els cops que he tornat a anar al Sagrat Cor. Per exemple, durant uns anys la meva colla d?amics i jo no ens perdíem mai les portes obertes. Ens agradava retrobar-nos amb els professors, veure els experiments i treballs que nosaltres havíem fet anys enrere?

I després de l'escola, què?

Quan vaig acabar l?ESO vaig estudiar el batxillerat tecnològic a l?INS Jaume Callís. Dos anys més tard començava a estudiar Arquitectura a l?Escola

Tècnica Superior d?Arquitectura del Vallès, de la UPC. Ara fa poc que n?acabo de fer el màster i ja puc dir que sóc arquitecte i que treballo de paisatgista.

D?alguna manera a 4t d?ESO ja tenia clar que volia estudiar arquitectura, i de fet, també que volia especialitzar-me en ser paisatgista. I no recordo molt bé perquè ho tenia tan clar. Sí que m?agradava molt dibuixar, i dibuixar edificis, i també la natura. Però com a tanta altra gent, no?El que sí que recordo és el somriure d?orella a orella que va fer la Noèlia quan li vaig dir.

Com he dit abans he tingut força sort. També en poder estudiar allà on volia i on poder passar temps fora estudiant. Vaig estar un estiu a una universitat d?Estats Units aprenent sobre el medi ambient i ara fa poc vaig anar a Suïssa durant set mesos amb una beca d?Erasmus. És veritat que son bones experiències, però tampoc determinen com de bo ets o com de més aprens de fer allò que t?agrada.

Ara per ara crec que vull fer una pausa en els estudis. Porto molts anys a la universitat i penso que puc aprendre molt d?estar-me uns quants anys seguits treballant al mateix lloc, aprenent de gent que porta anys fent l?ofici que m?agrada. I qui sap si d?aquí a uns anys tornaré a Vic, amb els meus amics, la família i la terra que m?estimo. Fins i tot potser algun dia acabi fent un petit parc a la ciutat, o una via verda, o?

Quins consells donaries a l?alum nat que acaba la seva et apa a l?escola?

Em demanen que us doni algun consell i jo no he set mai bo fent això. Vaig tenir la sort de tenir una família que sempre em podia ajudar i em donava suport, i uns professors atents i entregats. A l?hora de triar què havia d?estudiar no vaig tenir dubtes, i tothom al meu voltant m?animava perquè tirés endavant. De tota aquesta generositat n?he tret la part més bona del meu caràcter. I per tant no us puc dir res més que això: sigueu generosos. Generosos amb el vostre temps, amb el vostre amor? Compartiu els moments d?alegria amb aquells qui estimeu i, en moments de tristor deixeu-vos ajudar i confieu.