Page 1

Nº9 D ESEM BRE 20 0 9 IES BENICALAP

D O NES CIENTÍFIQ UES H Y PÀTIA D ' A LEXA ND R IA M A R IE CUR IE IR ENE JO LIO T-CUR IE R O SA LIND FR A NK LIN M A D A M E LA VO ISIER

VID EO JUEG O S

ÚLTIM O S TITULO S D E LA S D IFER ENTES PLA TA FO R M A S.

LA LLUNA R ECO R D EM EL40 A NIVER SA R I D E LA CO NQ UESTA ESPA CIA L.

PA RTID A D 'ES CA CS ENTRE G A R IK A SPA R O VIA NA TO LY K A R PO V.


EQ UIPM ILLENIUM 36 CO L·LABO RAD O RS -R obe rtG ironés -Néstor G iovanny H idal go -Be tl e m Navarro -G ine bra Vil ar -R obe rtD rus -Javie r M oraga -A ndre a Tirado -A nabe lPe irado -Vick y R odrígue z -R aq ue lM artín -A l e jandro Sánch e z -Justin Expósito -M igue lR e dón -Noe l ia Lópe z Lópe z -Sam ue lCardona Lópe z -Tal ia Boh oy o Bañul s -M anue lBal l e ste r Lópe z -G abrie l a Catagña D íaz -Cl ara Be nl l och -A drián G arcía G arcía -A l be rtA l e m án M uñóz -Tam ara Cardona Bl ázq ue z -M ario Ce bal l os -Borja Ve l asco Sánch e z -José Javie r Ll ue sm a -M auricio Contre ras -A na M onte agudo -R usm e iry R ojas

D ire cció:

VICENTE NÁCH ER

M aq ue tatge :

M A RIO CEBA LLO S

A sse ssoram e nt Lingüístic:

M O NTS E S ERRA NO

Infrae structura: S IRO PÉREZ

G e stió i docum e ntació: D A VID A Z O RÍN

M ILLENIUM 36 - Pàg.2

Be nvol guts l e ctors: Ence te m un nou curs i un nou pe ríod e d e l a nostra re vista. En aq ue sta ocasió h e m pl anificat un m agne proje cte q ue com prén tre s núm e ros alvol tant d e lte m a: D one s i Ciència. En e l1e r núm e ro, d e scob rire m e lpape r d e l e s inve stigad ore s e n e lm ón de l a Física i l a Q uím ica.En e l2n, h e m orie ntat l e s re ce rq ue s a l e s aportacions q ue l e s d one s h an re al itz at pe lq ue fa a l es M ate m àtiq ue s i l ´Econom ia. En e l d arre r núm e ro, l es inform acions giraran e ntorn a l e s aportacions i a l a tragèd ia q ue h an patit l e s cie ntífiq ue s e spanyol es des de l a R e púb l ica fins a l ´actual itat. La nostra inte nció h a e stat fe r visib l e tot e ltre b al l q ue l e s d one s h an d ut e nd avant e n e lcam p cie ntífic, q ue sovint h a rom às sil e nciati q ue ja és h ora d e re ivind icar. A m és, h i trob are u l e s nostre s se ccions h ab itual s d e d icad e s al cine m a ital ià cl àssic, a l e s e fe m èrid e s d e l a caigud a d e lm ur d e Be rl ín i l ´arrib ad a d e l ´h om e a l al l una. En O pinió, e l s nostre s al um ne s d e b ate n sob re l ´ob e sitat infantil i l a re sponsab il itat pate rna i sob re l ´ob l igatorie tat d e l ´e scol aritz ació fins al s d ivuit anys. En Esports, trob are u l e s inform acions d e ld ol K arpov front a K asparov i e l s com e ntaris d e lnostre corre sponsal .En l a se cció l ite rària te nim pre parad e s un fum d e l l e ge nd e s urb ane s, q ue se ns d ub te us agrad aran, i m ol te s sorpre se s… . La re vista

"Yo soy m i propio m arid o" R ita Le vi-M ontal cini. Pre m io Nob e ld e M e d icina e n 19 86 por e lfuncionam ie nto d e l as te rm inacione s ne rviosas.


O PINIÓ O BES ITA T I CUS TÒD IA PA TERNA Un m atrim oni d ´O re nse h a pe rd ut l a custòd ia d e l se u fil l ,l a causa és q ue e lne n pe sa 70 K , m és d e l d ob l e d e lpe s e stànd ard e n un ne n d e l e s se ue s caracte rístiq ue s. Cre c q ue aq ue st te m a és suficie ntm e nt gre u pe r introd uir-h i una re fl e xió. Em se m b l a m assa h ave r d e re córre r a l l e var l a custòd ia al s pare s pe rq uè e s pod rie n pre nd re al tre s m e sure s; e nse nyar e l s pare s com h an d ´al im e ntar e lse u fil l .A q ue sts fe ts d e m ostre n q ue e lm atrim oni no h a sab ut nod rir ad e q uad am e nt e l xiq ue t.I si no sab e n al im e ntar-l o, potse r no sab ran e d ucar-l o. Cre c q ue e lq ue l i fa fal ta alne n és d iscipl ina, pe rq uè e lm és prob ab l e és q ue h aja e ngrossat tant pe rq uè e l s se us pare s l i d onave n tot tipus d e m e njar pe r talq ue e s cal l ara i q ue no d onara l a b arril a. La q ualcosa d e m ostraria una cond ucta irre sponsab l e del s pare s. R ob e rtGironés 3V1 Cre c q ue e ljutge pe r una part no h auria d e l l e var l a custòd ia d e lxiq ue t al s pare s pe rq uè e s farà m ajor se nse ve ure ´l s i se nse e star alse u costat. Cre c q ue e l s pare s, e ncara q ue no sigue n pe rfe cte s, e ns fan fal ta a tots.A ra b é, pe lq ue h e se ntit a l es notície s, h e d e d uït q ue e l ne n nom és m e njava grasse s saturad e s i això l i va provocar ob e sitat.Si el s pare s no són capaços d ´e d ucar e lse u fil lcom cal , cre c q ue h o h auran d e fe r al tre s pe rsone s.A çò h o d e cid irà e ljutge . Nés tor Giovanny H id al go 3V1

ED UCA CIÓ O BLIG A TÒRIA FINS A LS 18 A NY S Si un no vole stud iar, no h o farà i tan sol s cal farà l a cad ira. H i h a pe rsone s q ue no se rve ixe n pe r a e stud iar.D oncs, ¿q uè passa? Potse r e l gove rn pre nd rà aq ue sta m e sura e d ucativa pe rq uè b aixe e lnom b re d ´aturats, pe rò jo cre c q ue e lgove rn nom és volapare ntar, d avant el s al tre s països, q ue e lnostre nive l le d ucatiu és m il l or d e lq ue és. Tam b é e m se m b l a m alq ue q uan e t d one n e ltítol d e grad uat d e l ´ESO , i h as anat alPD C, no h o pose n e n e ltítold e grad uat, ja q ue h i h a ge nt m ol t e spavil ad a q ue e s fa passar pe r poc inte l .l ige nt pe r anar a un PD C, i ob te nir així se nse e sforç e l grad uat.A çò és un e stím ulne gatiu. Ja e ns agrad aria q ue e lnostre siste m a e d ucatiu fóra com e ld ´A l e m anya, on l ´e d ucació ob l igatòria és fins al s 18, pe rò com e nça al s 6 anys. El s anys d ´e scol aritz ació són e l s m ate ixos, pe rò a partir d e l s 14 anys cad ascú sap q uine s opcions e d ucative s h a d e triar. Tam b é cal d ria pl ante jar si l ´e stat pod rà pagar tote s l e s d e spe se s q ue suposarà l ´ob l igatorie tat, o vol d ran arre gl ar-h o totam b q uatre xavos. Gine b ra Vil ar 4tC El gove rn Z apate ro h a pe nsat e n una l l e i q ue ob l iga e l s ad ol e sce nts a rom and re a l 'institut fins al s 18 anys.Un ad ol e sce ntal s 16 anys ja sap e lq ue volfe r.Si al s 16 anys al gú voltre b al l ar, sap e lq ue fa.Si e lgove rn ob l iga l ´ad ol e sce nt a rom and re fins al s 18 anys, e n e ixos anys no farà re s i m ol e starà el s al tre s. L´any passat jo vaig viure aq ue sta e xpe riència, h i h avia com panys q ue no e stave n inte re ssats pe l s e stud is i e ns fe ie n l a vid a im possib l e. R ob e rtD rus 3V1

Pe nse q ue h aurie n d e tornar l a custòd ia al s pare s, pe rò fe nt-l os assistir a un curs d e com al im e ntar e l fil li fe nt-l os visite s pe riòd iq ue s d e controlpe r ve ure com va e lne n.Jo e l s tornaria e lfil l , pe rò m és q ue pe l s pare s , e l s e ltornaria pe lxiq ue t, pe rq uè se gur q ue e l s trob a a fal tar.Elne n h a d e m ostrat l a se ua força d e vol untat com pe r a fe r una d ie ta e stricta i b aixar 10 K .Estic e n contra d e castigar e l És una m ane ra q ue l a jove ntut e stiga ocupad a ja fil l . Be tl e n Navarro q ue no h i h a tre b al l , pe rò tam b é és una e scl avitud 3V1 pe r a q ui no e l s agrad a e stud iar.M on pare pe nsa, q ue , am b 18 anys, e stud iar se nse inte rés no té se ntit.El lform aria e n una profe ssió e l s e stud iants q ue e l s agrad ara. Javie r M oraga 4tV1

M ILLENIUM 36 - Pàg.3


ACTUALITAT D O NES CIENTÍFIQ UES RO S A LIND FRA NK LIN 19 20- Londre s 19 58)

(A ngl ate rra

Estud ià a Cam b rid ge m al grat l ´oposició pate rna. Es va d octorar e n Q uím ica i Física. D e sprés tre b al l à 3 anys a París e n un im portant l ab oratori; d urant aq ue st sojorn va e stud iar l e s tècniq ue s d e d ifracció d e l s rajos X.En 19 51 re tornà a A ngl ate rra on, gràcie s a l e s tècniq ue s apre se s a París, va pre nd re l a “Fotografia 51”, una im atge d e l ´A D N aconse guid a m itjançant rajos X.A q ue sta fotografia se rviria d e fund am e nt pe r a l a h ipote si d e l ´e structura d e d ob l e h èl ix d e l ´A D N. A q ue st d e scob rim e nt suposà un gran avanç i un im pul s pe r a l a inve stigació d e l ´A D N. Tam b é e stud ià e l virus d e lm osaic d e ltab ac i e lvirus d e l a pol io. R osal ind va m orir e l19 58 a causa d ´un cànce r d ´ovaris provocat pe r l e s rad iacions a l e s q ual s es va sotm e tre d urant e l s se us e xpe rim e nts. A pe sar d ´h ave r participat e n l e s inve stigacions sob re l ´A D N, e n 19 62 l i d onare n e lNob e ld e M e d icina al s se us com panys d ´inve stigació ja q ue e l l a h avia m ortuns anys ab ans.

IRENE JO LIO T- CURIE (París 189 7- París 19 56).

Fou q uím ica i física guard onad a pe lPre m i Nob e l

l ´Institut d e lR ad i d e París q ue passà a anom e narse Institut Curie .Es casà am b l ´assiste nt pe rsonal d e sa m are Fréd e ric Jol iot. En 19 34 sa m are m orí de l e ucèm ia provocad a pe r l a rad iació i e l l a fou anom e nad a d ire ctora d ´inve stigació d e l a Fund ació Nacionald e Cièncie s. D e sprés ob tingué e l càrre c d e sub se cre tari d e l ´Estat Francés e n inve stigació cie ntífica. Se ntí sim patie s pe lpartit Com unista, l a q ualcosa l i val gúé ésse r apartad a de l a Com issió d ´Ene rgia A tòm ica e n 19 51. A m b e lse u m arit inve stigà e n e lcam p d e l a Física nucl e ar i b uscà l ´e structura d e l ´àtom i e n particul ar l ´e structura d e lnucl i, q ue pe rm e té e l poste rior d e scob rim e nt d e lne utró. El19 34 pogué prod uir artificial m e nt e l e m e nts rad iactius i tre b al l à en l a construcció d ´un re actor nucl e ar pe r ge ne rar e ne rgia nucl e ar, m itjançant l ´ús d ´urani i aigua pe sad a. D urant l a Gue rra CivilEspanyol a pre ngué partit pe r l a R e púb l ica, aq ue l lany fou una d e l e s tre s d one s q ue participare n e n e l gove rn d e l Front Popul ar Francés. Al guns l a re cord e n tím id a, d e gran se nz il l e sa, inace ssib l e e n apare nça pe r l a se ua inte l .l igència i am b una gran ironia. A l tre s l a re cord e n al tiva i conscie nt d ´ésse r l a fil l a d e M arie Curie . No l i pre ocupave n l e s conve ncions: s´al çava l a fal d a pe r ce rcar un m ocad or e ntre l e s sinagüe s, i d e sprés e s m ocava sorol l osam e nt. Einste in d igué q ue e ra cl avad a a sa m are i igualq ue e l l a va m orir d e l e ucèm ia provocad a pe lse u tre b al l .

M A RIE CURIE (Vars òvia 1867- París 19 34)

Es l l ice ncià e n Física e n 189 3 , e n M ate m àtiq ue s i Cièncie s Natural s a l a Sorb ona e n 189 4. A m és d om inava e l rus, pol onés, al e m any i francés.A conse guí e lD octorat am b m e nció cum l aud e . En 189 4 cone gué Pie rre Curie am b q ui e s casà un any d e sprés tingué d ue s fil l e s, una d e l es q ual s, fou Ire ne Jul iot-Curie . M arie Curie és l ´única pe rsona guard onad a d ue s ve gad e s am b e l d e Q uím ica e l19 35 e n re cone ixe m e nt a l a sínte si pre m i Nob e ld e Física i Q uím ica (19 03 i 19 11). d e nous e l e m e nts rad iactius. Va se r capaç d e d e m ostrar q ue l a rad iactivitat no Era fil l a d e d os pre m is nob e l s: Pie rre Curie i M arie e ra e lre sul tat d e l a inte racció d e l e s m ol .l ècul es Curie . No anà a e scol a, e l se u avi pate rn sinó q ue prove nia d e lpropi àtom . s´e ncarre gà d e l a se ua e d ucació m e ntre sa m are Cald e stacar l a se ua im portància e n e lcam p d e d e scob ria e lPol oni i e lR ad i. D e sprés d 'e stud iar l ´e d ucació , fou l a prim e ra d ona q ue va fe r cl asse a Física i Q uím ica a l a Unive rsitat, d urant l a 1ª l a Unive rsitatd e l a Sorb ona. Gue rra M und ialfou assiste nt d e rad iografia d e M ol ta ge nt no sap q ue l ´e l e m e nt q uím ic anom e nat d ife re nts h ospital s france sos.D e sprés fugí a Suïssa Pol oni, re p aq ue st nom e n h om e natge al país i q uan re tornà, acab ad a l a gue rra, ajud à sa m are e n

M ILLENIUM 36 - Pàg.4


ACTUALITAT

d ´orige n d e l a inve stigad ora. Elconte xt h istòric e n q uè va viure no fou ge ns fàcil , visq ué l a 1ª Gue rra M und ial , l a re vol ució russa i l a crisi d e l s anys 20.

M A RIE A NNE PIERRETTE PA ULZ E (1758 M ontbris on- 1836)

Sa m are va m orir q uan e l l a te nia 3 anys i l l avors va se r e nviad a a un conve nt on re b é e d ucació.A l s 13 anys va se r sol .l icitad a e n m atrim oni pe lCom te H IPÀTIA D ´A LEXA ND RIA (355 o 370- d ´A m e rue lq ue la triplicava e n e d at. Elpare no 415 o 416) e stava d ´acord i l a casà am b un am ic se u, A ntonio Fil l a d ´un fam ós m ate m àtic i astrònom va se r Lavoisie r. A q ue st acce ptà l a proposta i l a jove e d ucad a e n un am b ie nt cul te d om inat pe r l ´e scol a M arie A nne com partirà l a se ua vid a am b aq ue st ad vocat, ge òl e g i q uím ic. D e sprés l a d am a e s tornarà a casar pe rò e l l a m antind rà se m pre e lnom d e lse u prim e r m arit, d e m ostrant-h i l a d e voció q ue se ntia pe r e l l . A q ue sta d ona viurà una fita h istòrica fund am e ntal : l a re vol ució france sa i l ´e tapa d e lte rror;d e fe t e lse u m arit fou acusat d e traïd or i son pare fou arre stat pe lm ate ix m otiu i d e sprés tots d os fore n e m pre sonats i e xe cutats m al grat e l s e sforços q ue va fe r l a d ona pe r d e m ostrar l a im portància d e l e s inve stigacions d e l se u m aritpe r a França. M arie A nne va d ib uixar am b gran pre cisió tots e l s ne opl atònica al e xand rina . L´època e n q uè va apare l l s de l ab oratori q ue e m prava e lse u m arit, viure va se r d ifícilja q ue e lcristianism e te nia d e sprés va se r l ´ organitz ad ora i e d itora d e l s m ol ta infl uència i e l l a e s d e cl arà pagana. inform e s d e l ab oratori q ue e l ab orava e lse u e spòs. Q uanta l a se ua vid a fam il iar no va te nir cap fil l , e s Pub l icà l e s m e m òrie s d e Q uím ica d e Lavoisie r, va m ante nir ve rge d urant tota l a se ua vid a, tot i asse ntant l e s b ase s d e l a Q uím ica m od e rna. casar-se am b un talIsid or. Gràcie s alcone ixe m e nt d ´id iom e s, va trad uir tote s Al gune s curiositats d e l a se ua vid a van se r l e s q ue l e s ob re s q ue e lse u m arit ne ce ssitava l l e gir pe r l a re l acione n am b l a b ib l iote ca d ´A l e xand ria, i e l continuar l e s se ue s re ce rq ue s. A l h ora q ue trad uïa fe t q ue e nse nyara e l s se us al um ne s a l a se ua aq ue ste s ob re s , l e s criticava i puntual itz ava... pròpia casa. A q ue ste s trad uccions van re sul tar una aportació Pe l q ue fa a l a se ua form ació, va e stud iar e spe cial m e nt e lcam p d e l e s M ate m àtiq ue s i d e l ´A stronom ia; a m és d e te nir una profund a form ació fil osòfica.La van infl uir A ristòtil , Pl otino i Pl ató.Le s ob re s q ue va d ur a te rm e són 14 l l ib re s d e com e ntaris d e L´A ritm ètica d e D iofanto d ´A l e xand ria, e scrigué tam b é “Canon astronòm ic”, “Taul e s astronòm iq ue s” “Ed ició d e l com e ntari a l e s se ccions còniq ue s d ´A pol .l oni d e Pe rga. Pe lq ue fa al s se us d e scob rim e nts, cald e stacar l a inve nció d ´un d e stil .l ad or, un apare l lpe r m e surar e lnive l ld e l ´aigua, un h id ròm e tre pe r m e surar l a pe r a Lavoisie r e n e lcas d e lfl ogist.El s tre b al l s de d e nsitat re l ativa pre cursor d e l ´actualae ròm e tre ). M ad am e Lavoisie r se ce ntrare n e n l a com b ustió i Va m il l orar e ld isse ny d e prim itius astrol ab is, uns e n e ld e scob rim e nt d e l ´oxige n. Està consid e rad a d ispositius m e cànics q ue sim ul e n e l m ovim e nt com l a m are d e l a Q uím ica m od e rna. del s pl ane te s. El s autors d'aq ue starticl e són: A ndre a Tirado, A nabe lPe irado, Vick y R odrígue z, R aq ue lM artín, A l e jandro Sánch e z i al tre s al um ne s de 2º Batx Cie ntífic.

M ILLENIUM 36 - Pàg.5


ACTUALITATI ESPO RTS K A S PA RO V VS K A RPO V

D e l 21 al 25 d e se ptie m b re , Val e ncia tuvo l a oportunid ad d e ve r e ld ue l o e ntre l os d os m e jore s jugad ore s d e aje d re z d e l m und o (K asparov vs K arpov), d os titane s e n e l m und o d e l aje d re z . Se guram e nte nunca m ás se e nfre nte n d ad a l a e d ad d e am b os jugad ore s (46 años K asparov y 58 años K arpov). Este m atch e n h onor al25 anive rsario d e lq ue fue ra su prim e ra l uch a por e ltítul o m und ial , re úne a am b os jugad ore s e n Val e ncia, e n una se rie d e 12 partid as, d ivid id as e n: 8 rápid as (d e 5 m inutos por jugad or) y 4 se m irrápid as (d e 25 m inutos por jugad or). K arpov y K asparov no son pre cisam e nte am igos, su rival id ad casi no tie ne l ím ite s, am b os tie ne n una form a m uy d ife re nte d e jugar: e lprim e ro tie ne un jue go ortod oxo m ie ntras e lotro e s m as e stratégico, (K arpov e s uno d e l os m e jore s jugad ore s d e partid as rápid as d e lm und o d e b id o a su form a d e jue go, m ie ntras q ue K asparov e s m e jor e n partid as “l e ntas”, d ond e su m agnífica e strate gia e s aprove ch ad a alm áxim o). A m b os h an participad o en l a vid a pol ítica (y com o no, con puntos d e vista contrarios). En l a actual id ad K asparov se

VA LENCIA , CUNA D ELA JED REZ M O D ERNO

e ncue ntra fue ra d e laje d re z profe sionaly se d e d ica al a pol ítica;y K arpov tie ne una vid a m e nos activa (aje d re císticam e nte h ab l and o). Elm atch se re al iz ó e n l a Ciud ad d e l as A rte s y l as Cie ncias, con una gran afl ue ncia d e púb l ico, m ás notoria e n l as partid as rápid as q ue e n l as se rm irrápid as. En l as rápid as, a d ife re ncia d e l o pre supue sto por e lanál isis d e su form a d e jue go, ganó K asparov cuatro, fre nte a una d e rrota (sin contar l as tab l as) d e l as och o partid as. Elm atch q ue d ó se nte nciad o e n l a se gund a partid a rápid a (por d e sgracia para l os aficionad os, q ue e spe rab an una victoria m uch o m ás re ñid a);cuand o K asparov te nía una ve ntaja d e 4 puntos sob re l os d os d e K arpov. Las partid as fue ron m uy inte nsas y e m ocionante s pe ro l a q ue m ás tuvo e n vil oal os asiste nte s fue , sin d ud a, l a final(y e so q ue ganaran o pe rd ie ran no cam b iaría nad a) pe ro, q uiz ás por e l h e ch o d e se r l a úl tim a, o por l a e strate gia e l e gid a, fue l a q ue m ás e ntusiasm o d e spe rtó. Elre sul tad o

finalfue d e 9 / 3 a favor d e K asparov. Com o curiosid ad , tras l as partid as, am b os jugad ore s ab and onaron e lre cinto e n d ife re nte s m om e ntos para no e ncontrarse .Es sorpre nd e nte h asta q ué punto l l e van e stos h om b re s l a rival id ad . Jus tin Expós ito. 1º Batxil l er

e q uival e nte d e un visir o conse je ro re al , pe ro e n e l jue go su pod e r re spe cto a otras pie z as e ra e scaso: se d e spl az ab a sól o una casil l a cad a ve z e n Las l e ye s d e l A je d re z y e l m ovim ie nto d e l as d iagonalh acia ad e l ante o h acia atrás, e xce pto e n pie z as trad icional e s d e l A je d re z h an sid o l as su prim e r m ovim ie nto, e n e lq ue pod ía avanz ar m ism as d e sd e e lSigl o VI d e lse gund o m il e nio;no tre s e n d iagonalo e n h oriz ontal , incl uso sal tand o ob stante , l os cam b ios q ue se l l e varon a cab o d e sd e otras pie z as. En e lúl tim o cuarto d e lsigl o XV l a sus oríge ne s, h an ace l e rad o e lritm o d e ljue go tal al fe rz a fue sustituid a por una pie z a m ás fue rte y com o pe rm itir a l os pe one s avanz ar d os casil l as e n ágil ,l a d am a, h e ch o prod ucid o e n l a Val e ncia d e su opción d e prim e r m ovim ie nto. Los oríge ne s d e l Fe rnand o II d e A ragón, l o q ue re vol ucionó y A je d re z no son m uy cl aros, pue s tanto pe rsas, d inam iz ó e l jue go. Fue e l e xpe rto aje d re cista h ind úe s o m usul m ane s, m ue stran prue b as d e se r France sc Vice nt, d e Sogorb , q uie n propuso e ste l a cuna d e laje d re z . La actuald am a no e xistía, e l cam b io transce nd e ntal .M igue lR e d ón. 1º Batx CT orige n d e e sta pie z a e ra l a al fe rz a, e ra e l

M ILLENIUM 36 - Pàg.6


ACTUALITAT ELM UR D E BERLÍN En acab ar l a IIª G.M und ial , el s guanyad or (EEUU, L´UR SS i A ngl ate rra) ocupare n i d ivid ire n pe r al se u control e l te rritorio al e m any. Cap d e l s guanyad ors vol ia q ue l ´antic règim fe ixista naz i, tornara a te nir pod e r.El s EEUU i R ússia acord are n ocupar e lpaís pe r d e sprés trob ar un règim pacífic pe r al s al e m anys.Le s potèncie s guanyad ore s no e s posare n d ´acord sob re una pol ítica d ´ocupació com una. Elq ue h i h avia e ra l a rival itat id e ol ògia d e d os siste m e s social s oposats i l a pol ítica e xpansionista d e l gove rn soviètic. Be rl ín fou d ivid id a am b l a construcció d ´un m ur com unista d e se paració. D e s d e 19 61 fins al19 89 , A l e m anya e stigué d ivid id a i m ol ta ge nt h agué d e se parar-se de l e s se ue s fam íl ie s. M ol ts tre b al l ad ors q ue d are n en l ´atur i van se r instaurats siste m e s social s q ue se parare n ciutad ans al e m anys, cre èncie s, form e s d e vid a… Le s re sol ucions pe r A l e m anya e s pre ngue re n e n e l sí d e l confl icte e ntre l es potèncie s m és forte s (EEUU i UR SS) q ue e s d isputare n e lpod e r d e lm ón. Elm ur originà d os països: a l ´oe st l a R e púb l ica Fe d e ralA l e m anya i a l ´e st l a R e púb l ica D e m ocrática A l e m anya i pe r tant s´originare n siste m e s d e gove rn, ord e nacions e conòm iq ue s, e xèrcits… . d ife re nts. El s ciutad ans d isposave n d e passaports d ife re nts. D urant l ´e xistència d e lm ur (40 anys) m ol te s pe rsone s inte ntare n cre uar-l o m itjançant túne l s o sal tant e l m ur d e s d e l e s fine stre s prope re s. Al guns aconse guire n e ixir, al tre s vare n se r e m pre sonats o vare n m orir e n l ´inte nt. En l a d écad a d e l s 80, l a Unió Soviètica e xpre ssa alm ón e l principi d e l e s se ue s re form e s am b M ijail Gorvach ov. A q ue st fou l ´inici d e m ovim e nts social s q ue acab are n pe r trasform ar e l b l oc social ista fins q uasi d e saparéixe r. En 19 89 sota l a pre ssió d e lm ón, e lgove rn acce ptà l ´ape rtura d e fronte re s i e l d e rrocam e nt d e l m ur. M ol te s pe rsone s tornare n a ve ure l e s se ue s fam íl ie s i pogue re n e ixir d ´un país q ue e l s tancava l al l ib e rtat d e trànsit.Elm ur caigué e l9 d e nove m b re d e 19 89 . Noe l ia Lópe z Lópe z 4tV1

A RRIBA R A LA LLUNA R ússia ja s´h avia avorrit d e m anar tant h om e s com d one s a l 'e spai.Tots cre ie n q ue R ússia anava a se r e l prim e r país q ue al l unara. Contra tot pronòstic, e l20 d e jul iold e 19 69 , EEUU l l ançà a l ´òrb ita l a nau A pol o XI. M ol ta ge nt no cre u q ue l ´h om e h i arrib ara, incl ús a m i e m re sul ta d ifícild e cre ure -h i. El s EEUU no e stave n pre parats pe r e nviar una nau tan l l uny, R ússia pare ixia m és a prop.El s EEUU no h an tornat m ai d e sprés d e l ´inte nt d e l ´A pol o XII-XVII. El s EEUU no tingue re n cap d ona astronauta fins al19 83, a d ife re ncia d e R ússia q ue va tind re d ue s : Val e ntina Th e re sk ova i Sve tl ana Savitsk aja.Sam ue lCard ona Lópe z . 3V1 Elprogram a A pol o va com e nçar e ljul iold e 19 60 q uan l a NA SA va anunciar un proje cte q ue te nia com a ob je ctiu l ocal itz ar una z ona, on una nau pogués al l unar. D e sce nd ire n e l M are Tranq uil l itatis e l20 d e jul iol d e 19 69 . La tripul ació e ra: Ne ilA . A nm strong, Com and ant, Ed w in El d rin, pil ot d e l m òd ul d e d e sce ns, M ich ae l Col l ins, pil ot d e lm òd ull l unar. Le s im atge s d e l succés van se r se guid e s pe r Tv. pe r m il ions d e pe rsone s. D os h ore s re col l int 22 K g d e roq ue s l unars i instal .l ant instrum e nts. Elre torn e xitós del s astronaute s, d e sprés d e 8 d ie s d e m issió, va m arcar e ltriom f d e l s EEUU sob re R ússia.D e sprés d e lprogram a A pol o XI e s van prod uir 6 vol s m és. Es van suspe nd re 3. En 19 74 W il l iam Ch arl e s K aysin, e x -e m pl e at d ´un prove ïd or d e lprogram a e spacialpub l icà e ll l ib re “M ai h e m anat a l a l l una” d e nunciant-h i q ue e l program a A pol o fou un e ngany. A partir d ´ací e s d e se ncad e ne n una sèrie d e d e núncie s sob re sospite s conspirative s. Es d iu q ue l e s im atge s van se r gravad e s a l a Te rra. La NA SA va prom e tre 3 h ore s d ´im atge s d ´aq ue l ld ia, pe rò l e s gravacions s´h avie n pe rd ut. En l a m e ua opinió, valm és una im atge q ue m ilparaul e s.Us convid e a ve ure e l s 5 víd e os e n YouTub e : Sib ne l - Elh om b re nunca l l e gó al al una.Tal ia Boh oyo Bañul s 4tV1

M ILLENIUM 36 - Pàg.7


CINE m ostra l al l uita d e pod e r e ntre tre s grans re l igions: cristiana, jue va i pagana q ue acab arà guanyant l a cristiana.Elfe t provocarà un pol s e ntre l a Rel igió i l ´Estat, on acab arà ve nce nt l a re l igió, i provocarà q ue l a m ajor part d e l s al um ne s d ´H ipàtia q ue h an asce nd it social m e nt (O re ste s, pre fe cte d ´ A l e xand ria) e s cov e rt e sq ue n al crist ianism e. SIPNO SI s d ob l e ga i fa q ue s´age nol l e n d avant l es La pe l .l ícul a tracta sob re H ipàtia, una m ate m àtica , A q ue st e l Sagrad e s Escript ure s. Pe r a H ipàt ia e l s se us fil òsofa i astrònom a d e final s d e ls.IV, fil l a del um ne s s´h an passata l ´e ne m ic. d ire ctor d e l a Bib l iote ca d ´A l e xand ria q ue viu e n 1ª al ia cre ar e m ine nts cie ntífics d e l s pe rsona l a intol e rància re l igiosa d uta a te rm e pe l s I és q ue H ipàtia vol se us al um ne s i acab a cre ant gov e rnant s j a siga d e cristians d avant al tre s te nd èncie s com e l ´Estato re l igiosos. paganism e i e ljud aism e .Paral .l el am e nt e s conta l a l Un al t re t e m a q ue h i trob e m és l a m ort pe r h istòria d e l e s se ue s inve stigacions sob re l ´unive rs, i e l siste m a sol ar, l a h istòria d ´un al um ne se u com passió, q üe stió q ue A m e nàb ar ja h avia l ate n "M ar A d e ntro". e nam oratd ´e l l a, així com l a d ´un e scl au, D avo, q ue tre b al Àgora és un fil m innovad or q uant a l e s tècniq ue s e s conve rtirà alcristianism e i passarà a form ar part a tècnica d e l z oom d e s d e de l a m il ícia d e l s parab ol ans, uns cristians rad ical s d e rod atge ; com l l ´ univ e rs f ins al punt on e s d e se nvol upa l a h istòria. i e xtre m iste s. A q ue sta tècnica s´h a fe tpe r m ostrar e lcosm os, tali CR ÍTICA o Àgora és un fil m e ngl ob at e n e l cine Pépl um com és i q ue H ipàtia inve stigava pe r conéixe r-l m il l or. inspirat e n pe l .l ícul e s ante riors com Cl e opatra, Q uo Vad is, Espartac o Gl ad iator. A q ue sta no és La m e ua puntuació és un 3 sob re 5.Inte re ssant. l e s te r Lópe z 1r Batxil l e ratM ixt. l ´única font e n q uè s´h a b asat A m e nàb ar pe r a M ane lBal rod ar aq ue st fil m , tam b é s´h a b asat e n e l s re portatge s i d ocum e ntal s de l a CNN i d e l ayb oy, i NationalGe ograph ic.La pe l .l ícul a e stà rod ad a com Un re porte r rom à porta una vid a d e pl a vid a e scand al osa d e l es si fos un d ocum e ntal , pre stant e spe cialate nció a l a d e scob re ix, se guint l e st re l l e s, e l d ol ç m ón d e l 'al t a socie t at . Es l l iura a re construcció d e l a ciutat i e l s se us principal s a e d ificis, com l a b ib l iote ca.A m e nàb ar e ns m ostra l a aq ue st nou unive rs, i fa un re corre gut pe r tota l iana. Té re l ació am b l e s cl asse s m és ciutat d ´A l e xand ria com si fos vista pe l s ul l s d e socie tat ital b aixe s d e l a socie t at f ins a l e s m és al te s i D éu, d e s d e l ´únive rs i acostant-se cap a l a ciutat am b un z oom , cre c q ue s´ h i h aja b asat ad ine rad e s. M ancat d 'una e structura trad icional e n l a se va prob ab l e m e nte n Googl e M aps. a pe l •l ícul a pre se nta una sèrie d e nits i H ipàtia és una d ona avançad a alse u te m ps, ja q ue tram a, l l arg d e l a Via Ve ne to a R om a, viste s d e s e s guia pe r tre s pil ars: l a ciència , l a raó i l a m atins all d e l s ul l s d e l se u pe rsonatge principal , un re porte r l l ib e rtat. A q ue sta m ane ra d e viure i conce b re e l l o (inte rpre tat pe r M arce l l o m ón, l ´e nfronta a l a re l igió, q ue e s m ostra com a anom e nat M arce l M ast roianni). M arce l l o és un h om e q ue no e s fanàtica i m anipul ad ora, e ncarnad a pe r l a figura e s se ve s d e lb isb e Cirilq ue poste riorm e nt se ria nom e nat com prom e t am b re s, com h o d e m ostre n l acions am b l a se va ge l osa am ant Em m a, am b sant.I és q ue aq ue ste nfrontam e nte ntre l a ciència i re l una sof ist icad a d ona am b l a q ualté una re l ació l a re l igió e ncara e s d óna avui e n d ia, així com , i una e spe ctacul ar actriu am e ricana d e tam b é és actuale lte m a d e l s fanatism e s, com pe r te m poral nom Sil v ia (A nit a Ek b e rg) i am b una m ul titud e xe m pl e e l d ´A l -Q ae d a.En concl usió, d ´aq ue sta tre s pe rsonatge s q ue h ab ite n a Via Ve ne to. pe l .l ícul a s´e xtrau q ue tots e l s fanatism e s, sigue n d 'al l o vold e ixar l a se va fe ina d e col um nista d e d e ltipus q ue sigue n, corrom pe n l ´h om e i e lfan M arce l xaf ard e rie s pe r conv e rt ir-se e n nov e l • l ista, pe rò e scl au d e l a viol ència. És e lcas d e D avo, a q ui a q ue m ai no és capaç d e conce ntrar-se prou H ipàtia l i d óna l al l ib e rtatpe r a fe r e lb é i aq ue stno se m b l pe r f e r al gun progrés e n e l s se us e scrits. l a sap util itz ar.

LA D O LCE VITA

Tam b é e ngl ob at d ins d e l a te m àtica re l igiosa , e s

M ILLENIUM 36 - Pàg.8


CINE LA D ECIS IÓ D E S O PH IE

SIPNO SI D e sprés d e passar pe r un cam p d e conce ntració d urant l a 2ª G.M ., Soph ie , una d ona d ´orige n pol ac, e s trasl l ad a a viure al s EEUU. H i cone ix d os h om e s q ue se ran im portants e n sa vid a. Pe rò ni tan sol s l a d istància i e lcanvi d e vid a pod ran fe r-l a ob l id ar un passat tràgic, on pre ngué una d e cisió q ue trasb al sà l a se ua vid a. CR ÍTICA Es tracta d ´un fil m d irigit pe r A l an J. Pak ul a, re al itz ata al s EEUU a l a ciutat d e Brook l ing. H i pod e m ve ure d ife re nts tipus d ´am or: al s fil l s, a un novi o a un am ic. H i apare ixe n l e s passions, l a triste sa i l a m al e nconia. Soph ie , una d ona q ue h a h agut d e passar pe r situacions d ifícil s d urant l a Gue rra M und ial , arrib a a BrooK l yng i cone ix Nath an, un jue u nord am e ricà ob se ssionat pe r tot al l ò re l acionat am b

l ´h ol ocaust. Tam b é cone ix Stingo, un jove e scriptor. El s tre s e s fan am ics, Soph ie i Nath an se m b l e n una pare l l a fe l iç, tot i q ue e l lté canvis d ´h um or pe rq uè pate ix e sq uiz ofrènia. Com q ue m al tracta Soph ie , e l l a ve urà e n Stingo un confid e nt i aq ue st acab arà e nam orant-se d ´e l l a i consid e rant-l a l a m usa d e l a se ua inspiració, pe rò e lcor de l a noia pe rtany a Nath an. El s d os h om e s l l uite n pe r l ´am or d e Soph ie . A q ue sta pe l .l ícul a m ostra l a triste sa i d e se spe ració q uan s´h a d ´e l e gir e n l a vid a. El s e sce naris d e lfil m són tancats com l a casa on viue n e l s tre s am ics, així e l d ire ctor vold onar uns se nsació cl austrofòb ica a l ´e spe ctad or, una se nsació d ´agonia d avant e l se ntim e nt d e cul pa. Soph ie h aurà d ´e l e gir e ntre una vid a tranq uil .l a i fe l iç am b un h om e q ue l a vol , o una vid a d e fre q üe nts m al tractam e nts i infe l icitat. Gab rie l a Catagña D íaz . 1rBatx.

CA RTELLERA

A VA TA R

S PA NIS H M O VIE

TPLA NET 51

9 (NUEVE) M ILLENIUM 36 - Pàg.9


RACÓ LITERATI

FA ULES I LLEG END ES URBA NES

d e lre fugi. L´e nd e m à e lcad àve r tornà a ésse r a l ´inte rior. D e sconce rtat, e l supe rvive nt tornà a re al itz ar l a m ate ixa ope ració d e ld ia ante rior, pe rò passad a l a nit, e lm ort tornà a aparéixe r d ins d e l a ELBO N SA M A R ITÀ cab ana. Elfe t e s va re pe tir e n d ive rse s ocasions, A q ue sta h istòria com e nça am b e lrob atori d e lcotxe fins q ue alcap d ´uns d ie s, un grup d e re scat trob à d ´una pare l l a. L´h om e d e nuncia e lfe t. A l e s d ue s el s e xcursioniste s: un d ifunt i un b oig. A l a fi e l se tm ane s re p una carta: m iste ri s´e xpl icà: e lviu e ra sonàm b uli d e nit e l l "Estim atSr Bl asco: m ate ix d e se nte rrava e lcad àve r. Li d e m ane d iscul pe s pe r h ave r rob at e lse u cotxe . A d rián García García 3rV1. Li prom e t q ue va se r una situació d e vid a o m ort. ELBO U ILA M O SCA Elcotxe l i l ´h e d e ixat aparcat e n e lC/ M ajor nº 5, Era una ve gad a un b ou q ue e stava pastant i va am b e ld ipòsitpl e i b e n re ntat.Li pre gue q ue tracte arrib ar una m osca fastigosa.Elcas és q ue l a m osca d e com pre nd re ´m . I pe rq uè ve ja q ue e stic e s pl antà e n e lculd e lb ou, i aq ue st l a va fe r fora arre pe ntit, l i h e d e ixat a l a guante ra, d ue s e ntrad e s am b l a cua. La m osca e s tornà a posar alcul . El pe r anar alte atre .L´ob ra tind rà l l oc alte atre R e ial , b ou va tornar a sacse jar l a cua. La m osca e n d ijous a l e s 20h . . Espe re q ue h o acce pte i una aq ue sta ocasió va col .l ocar-se un poc m és ve gad a m és e m pe rd one . e nd avant, alcostat d e lb ou. Elb ou va fe r un nou A te ntam e nt: un arre pe ntit." e sforç i am b l a cua va e spantar-l a. Elm atrim oni s´al e grà d e ve ure q ue e ncara q ue d a La m osca q ue ja e stava fins a l a pipa ,va ficar-se e n ge nt am b d ignitat. Q uan tornare n d e l ´ob ra, e lm orro d e lb ou, i com q ue aq ue st no arrib ava s´ad onare n q ue uns l l ad re s e l s h an furtat tot. Un am b l a cua, va traure l a l l e ngua i gl up! Se l a va del s pol icie s q ue tre b al l à en l a inve stigació e l s e ngol ir. contà q ue aq ue sta és una m aniob ra m ol t util itz ad a M oral itat: e lq ue no pugue s ve ntil ar am b l a cua pe l s cacos. A çò e ns e nse nya q ue no calfiar-se d e acab a-h o am b l al l e ngua. l e s aparièncie s. Al b e rtA l e m án M uñoz 4tC R ob e rtGironés H aya. 3V1 LA TO R TUG A ESPECULA D O R A Conte n q ue una se nyora te nia una se rp d ´aq ue ste s Un d ia l a tortuga Tom asa apare gué e n un xicote t grosse s, pe rò inofe nsive s. La se rp cam pava pe r l a pob l e .L´anim al , am b e lse u m al e tí ne gre d e pe l li casa tranq uil .l am e nt, se ia al s sofàs, sortia alte rrat actitud fatxe nd a, va anar a l ´al cal d e q ue e ra e ll l eó com q ual se volgos o gat. R icard o: D e cop l a se rp va com e nçar a canviar e l se u -Se nyor al cal d e , sóc l a tortuga i tre b al l e pe r a com portam e nt, fe ia cose s e stranye s, no m e njava i fe rrocarril s, h e vingut pe r proposar-l i d e construir l a se nyora va portar l a se rp alve te rinari. un tre n e l èctric d ´al ta te cnol ogia, q ue se ria m ol t -“D octor, l a se rp e stà m ol t e stranya, no m e nja. b e ne ficiós pe r al se u pob l e , ja q ue aq ue sts Úl tim am e nt fins i tot d orm alm e u l l it, i cad a m atí fe rrocarril s nom és e s trob e n e n pob l e s im portants. me l a trob e d e se nroscad a, al l argad a e n paral .l e lal -A q ue sta inve rsió costaria m ol ts d ine rs, se nyora m e u cos.Q uè l i passa? tortuga i no sé si pod re m pagar-l a- d igué e lLl e ó. -“H o se nt m ol t se nyora, pe rò h e m d e sacrificar l a -No h o cre ga, nom és costarà m ig m il ió d e se ua se rp” m oniatos i e n un any, e l s guanys tripl icaran -“Pe rò, pe rq uè? Va pre guntar l a se nyora aq ue sta q uantitat. Vosté e m paga l a com issió, i e spantad a.” d e m à com e nce n l e s ob re s- puntual itz à l a tortuga -“Pe rq uè l a se rp l a m e sura pe r sab e r si se l a pot Tom asa. A q ue sta va re b re e l s d ine rs i e s posà m e njar”. m ans a l ´ob ra.En d os d ie s portà e l s tre b al l ad ors i Cl ara Be nl l och 4rtV1 e n d os m e sos e lfe rrocarrile stava acab at.Eld ia d e l a inaguració, l a tortuga no h i anà, ja e stava e n un L´EXCUR SIO NISTA al tre pob l e conve nce nt un al tre al cal d e . Eltre n va D os e xcursioniste s van se r sorpre sos pe r una al l au re sul tar un fracàs, no funcionava i e s q ue ia a i van q ue d ar incom unicats e n un re fugi. Un d e l s trosse ts. d os e s va m orir i l ´al tre va d e cid ir sote rrar-l o fora Sam ue lCard ona Lópe z 3rV1

M ILLENIUM 36 - Pàg.10


CULTURA Q UIN A NUNCI M ÉS ID IO TA ! siga l a protagonista;i e lfe t q ue aq ue st prod ucte l i proporcione l ´al e gria m áxim a, e m pare ix novam e nt m ol t m al . En se gon l l oc, l ´anunci, e ncara q ue curt, no aconse gue ix captar l ´ate nció fins alm om e nt m és e stúpid (am b una m ica d e sort, jo ja h e canviat d e canal ) q uan l a d ona crid a am b l a satisfacció d ´h ave r trob at e lm iracl e q ue sol ucionarà l a se ua avorrid a e xistència. Pe r tot açò aq ue st anunci h a sigut, és i se rá d e te stat pe r l a m e ua inte l .l igència, i sob re tot pe r l ´orgul l d e se ntir-m e una d ona am b m és aspiracions q ue l l e var-l il e s taq ue s a l e s sam arre te s del s m e us fil l s o d e lm e u m arit. La ve ritat és q ue h i h a m ol tíssim s e spots q ue són Tal ia Boh oyo Bañul s. m ol t tontos, pe rò q uan vaig ve ure e lq ue e xpl icaré a continuació, vaig fl ipar.L´e spot com e nça e n una h ab itació d ´un h ospital , e n acab ar l ´ope ració d ´un pacie nt.A ll l it e s trob a un xic , a un costat l a se ua d ona i i a l ´al tre e lm e tge l l e vant-l i l a b e na d ' una m à.L´h om e s´h avia ope rat d e ld it pe r fe r-se ´lm és l l arg, pe rq uè vol ia un d it m e gal l arg i e l s al tre s norm al s. Q uan va arrib ar a casa am b l a se ua d ona, e lprim e r q ue van fe r és ob rir l a ne ve ra, agafar e lK e tch upH e inz i ficar e ld it d ins pe r agafar e lq ue q ue d ava d e lk étch up. L´h om e s´h avia ope rat d e ld it pe r a m e njar-se e l pe got d e K e tch up q ue e s q ue d a se m pre e n e lculd e lpot, i q ue m ai no e s pot traure , a no se r q ue tingue s e ld itm ol tl l arg… .. Tam ara Card ona Bl áz q ue z 4V1 El s anuncis cad a ve gad a e stan m e nys re l acionats No te nia m assa cl ar q uin anunci e scol l ir com e l am b e lprod ucte anunciat. N'és una b ona prova, m és id iota. N´h i h a un q ue cad a vol ta q ue l 'anunci d e l a ce rve sa M ixta, e n e lq ualapare ix un com e nça a e m e tre ´s, h e d e l l e var-l o, pe rq uè l a q ue porc vol ant agafat a una cord a i d iu l 'e spot: "Tú l o se se nt id iota sóc jo pe lfe t d e d e d icar l a m ínim a q ue e stás vie nd o e s un ce rd o vol and o", i així ate nció a l a d e m ostració d e l 'e stupid e sa d e d ive rse s ve gad e s. D e sprès s'afe ge ix: "Sab e a l ´e spècie h um ana.L´anunci e n q üe stió és e ld ´una M ixta". No e nte nc l a re l ació e ntre l a ce rve sa i e l m arca d e “l l e vataq ue s” Vip Expre s. porc q ue vol a. A q ue st anunci té d ive rse s ve rsions, e n tote s ix una N'és un al tra prova l 'anunci d e M c D onal d s, on un d ona q ue re p l a te rrib l e notícia q ue h aurà d e xic l l e ig e stà e nam orat d 'una noia m ol t b onica i ne te jar una taca m ostruosa i h orripil ant. La d ona e l l a no l i fa cas.El lporta a casa una h am b urgue sa e s q ue d a uns se gons m irant l a taca, i d e sob te e s M c D onal d s, e l l a se l i acosta i l i d e m ana une s posa a crid ar com si h ague ra d e scob e rt l a sol ució cre ïl l e s, e lxic conte sta: "Se m e h a ol vid ad o pe d ir alm ajor prob l em a de l a se ua vid a: “Vip Expre s”. patatas". El l a fuig. L'anunci acab a d ie nt: "No se as A m b un to d e ve u d e sm e surad am e nt al e gre , se gu tonto, pid e patatas M c D onal d s". Són anuncis itd e rial l e s fal se s a m és no pod e r. ab surd s q ue fan riure a l a ge nt i això és e lq ue A q ue st anunci e m se m b l a id iota pe r d ive rse s im pacta i fa re cord ar e lprod ucte . raons: e n prim e r l l oc no és casual itat q ue l a d ona Sam ue lCard ona Lópe z . 3 V1

M ILLENIUM 36 - Pàg.11


VID EO JUEGO S

W II

M e troid prim e tril ogy Nue va re copil ación d e l a h e roína Sam us A rán y su avanz ad o traje , q ue l e d a una fue rz a sob re h um ana, para d isparar contra piratas e spacial e s, b ich os y je fe s final e s, anal iz ar e le ntorno y h ace r d ifícil e s puz l e s. Una tril ogía cl ásica e n prim e ra pe rsona. Poco m ás pue d e s pe d ir a un D VD q ue contie ne , e ntre M e troid Prim e , M e troid Prim e 2: Ech oe s d e Gam e cub e y M e troid Prim e 3: Corruption, d e W II al re d e d or d e 9 0 h oras d e jue go d e ininte rrum pid a cal id ad .Con e lnue vo Ne w Pl ay Controlq ue ad apta l os jue gos d e GC a W II y l as m e joras gráficas, l o h ace n un jue go ind ispe nsab l e. Nota: 9 .5

ase sino, q ue se m ue ve ab ie rtam e nte por una d e tal l ad a Ve ne cia l l e na d e re cove cos d ond e e scond e rse para atacar a l a d e spre ve nid a víctim a. Incre íb l e s gráficos, jugab il id ad e xce l e nte , m úsica incre íb l e y una te cnol ogía a l a úl tim a. Nota: 9 .6

Xbox 360

Cal lofduty m ode rn w arfare 2

Uno d e l os vid e ojue gos m ás e spe rad os ya e stá a l a ve nta. Con tod a l a e se ncia d e l a saga Cal lof D uty e n tod o su e spl e nd or. Una ve z supe rad o e l factor sorpre sa d e lM od e rn W arfare original , a l a se gund a parte sól o l e q ue d ab a m e jorar tod avía m ás e l vid e ojue go originalpara m ante ne r l a gran cal id ad ; y l o h an l ograd o. Una h istoria m ás apasionante e inte nsa q ue e n M od e rn W arfare , y un m ul tijugad or m ás d e t al l ad o q ue e n l a ant e rior e nt re ga, l l e no d e A s s as s in's Cre e d 2 Se gund a e ntre ga d e lpopul ar jue go d e acción y opcione s, son sus puntos fue rte s. Un jue go m e nte re com e nd ab l e para l os am ante s d e ll os ave nturas cre ad o por Ub isoft, A ssassin's Cre e d , total j ue gos d e gue rra e n prim e ra pe rsona. d ond e jugare m os con Ez io, un jove n nob l e del M ario Ce b al l os . 1 Batxil l e r M ixt R e nacim ie nto Ital iano d e ntro d e un cuid ad o y Nota: 9 .4 am pl io m und o ab ie rto. Ponte e n l a pie ld e un

PS 3

NINTEND O D S I XL

L’styl us ara té una m id a d e 12,9 cm , ja no e ns d e ixare m l e s m ans pe r a jugar alb rain training, a sol es el s ul l s. La se ua b ate ria és m ajor, d e 4 a 5 h ore s am b m áxim a l l um , i d e 6 a 9 se nse ! W ow … “b uscar ironía en el d iccionario”.Tind rà una funció d siw are , on l a paga se 'ns anirà d e scarre gant jocs nous. La part XL infl ue ix al pre u. 20.000 (sim b ol ito ye n) a Japó, m il l or no d ir e n € , no? Pe rq uè am b açó, e ld siw are , “l a fund a, e l pal ito, y l a m ad re d e lcord e ro ya por m e te r” form aran l a nova d sixl .Cre c q ue ve ne nt un re nyó alm e rcat ne gre te ns pe r a… b é, un re nyó, un pul m ó, m ig fe tge i l a ge rm ane ta, e ns pod re m com prar l a nova d sixl , q ue b é, no?

Q ue , conte nt am b l a d s? A m b l a d si l ite ? A m b l a te ua nova fl am ant nova d si? Puf. A sol e s d ue s paraul e s A nti-Q uats! Ja sab e m q ue l a d si és “tope guay” pe rq uè fa fotos i té inte rne t, té d e tot m e nys jocs! I e lq ue e ns fal tava, una nova consol a, pe r a cagar-nos am b (re al m e nte n) Ninte nd o. La nova consol a, q ue d e nou té e ljust, és com l a prim e ra d s (pe rò pe sa m és), d ’ah í surt e ld e XL(h o se nt, no e s m e nja i no ve am b coca-col a) Al guna cosa b ona té e lnou tam any? Pe nsare u, d oncs, q ue l a pantal l a és m ol t m és gran, 4.2 pul gad e s e n front d e l e s 3.25 pol z ad e s d e l a d si.Elpe s té d ue s cose s b one s. 1-Pod rie s util itz ar cinturó se nse aprim ar 2- Estàs am b M cGyve r i aq ue st ne ce ssita un Borja Ve l as co Sánch e z . 1 Batxil l e r CSH M arte l l .

M ILLENIUM 36 - Pàg.12


AUTO M O CIÓN A LUM NO S D ELIES BENICA LPPA RTICIPA N EN UNA CO M PETICIÓN D E D IS EÑO Y CREA CIÓN D E M O TO S D E CA RRERA S .

M anue lM artíne z Torán | Profe sor UPV, Jos é Francis co A z nar Vid al | Profe sor

IES Be nical ap, D avid Expós ito Com pany | Ing. Téc

Ind ustrial , A ntonio Je s ús H ijano M arte l| Ing. Téc Ind ustrial , Jos e M artine z

Be ne d icto |

M onte s inos |

Ing. Téc Ind ustrial , Jul ia Cas te l l ano

Postgrad o, Juan Jos é Gas ca R ub io |

A ntonio R od rigue z García |

Postgrad o,

CF Grad o Supe rior A utom oción,

A ntonio Se rra Fe rnand e z | CF Grad o Supe rior A utom oción, A l fons o Garcia H os tal e t| CF Grad o Supe rior A utom oción.

Elpasad o 5 d e novie m b re d e 2009 , e le q uipo UPV BENICA LA P TEA M , se pre se ntó e n e lce rtam e n ID INO VA (Fe ria d e Inve stigación, D e sarrol l o e Innovación) d e Fe ria Val e ncia. A l a h ora d e lal m ue rz o al gunos ya nos l o h ab ían pre guntad o… otros pare cían e xtrañad os...se h ab ía com e ntad o alfinald e l as cl ase s… .se h a h ab l ad o por l os pasil l os… no se pue d e n e nse ñar l as fotos, ni l os d ise ños, pue s son se cre to… no ob stante , os contaré l a ave ntura e n l a q ue nos h e m os e m b arcad o… . ¿Q ué e s e lUPVBENICA LA PTEA M ? Es un e q uipo d e al um nos, e n e lq ue se e ncue ntran futuros inge nie ros ind ustrial e s, e stud iante s d e Postgrad o y al um nos d e Cicl o Form ativo d e Grad o Supe rior d e lIES Be nical ap, d irigid o por l os tutore s M anue lM artíne z Torán y José Francisco A z nar Vid al , re spal d ad os por l a Unive rsid ad Pol itécnica d e Val e ncia y por l a Escue l a Técnica Supe rior d e Inge nie ría d e lD ise ño ¿Por q ué s e form a e s te e q uipo? La Fund ación M oto Engine e ring Fund ation, q ue re l aciona a l a ind ustria d e com pe tición con e l m und o unive rsitario, organiz a l a com pe tición M otoStud e nt (w w w .m otostud e nt.com ) cam pe onato inte rnacionale n e lq ue e q uipos d e e stud iante s de inge nie ría de d ive rsas unive rsid ad e s e spañol as, e urope as y d e lre sto d e l m und o, d e sarrol l arán, construirán y prob arán e n e lcircuito d e A l cañiz (Te rue l ) l os prototipos d e com pe tición d ise ñad os. ¿En q ue cons is te l a com pe tición?

Consiste e n d ise ñar y d e sarrol l ar un prototipo d e m oto d e com pe tición d e pe q ue ña cil ind rad a 125 2t., q ue com pe tirá e n l a nue va Ciud ad d e lM otor d e A ragón.H e m os cre ad o un e q uipo Unive rsitario – FP (UPV-Be nical ap h ttp:/ / w w w .upvte am .com / ) consid e ránd onos inte grad os e n una e m pre sa fab ricante d e m otos d e com pe tición para d e sarrol l ar un prototipo, b ajo l os cond icionante s técnicos y e conóm icos q ue e lconcurso propone . En pocas pal ab ras, e s h ace r una m oto d e carre ras con l os siguie nte s cond icionante s: -Tod os l os participante s tie ne n e lm ism o m otor, 125 cc 2t y no se l e s pe rm ite m od ificarl o ni ab rirl o, l o único e s e lsiste m a d e ad m isión ( e lcarb urad or ol a inye cción) y e ltub o d e e scape -Te nd re m os: e l m ism o tipo d e rue d as y ne um áticos, l os m ism os fre nos y a no se r q ue te inve nte s un siste m a d e suspe nsión nue va, l as h orq uil l as y e lam ortiguad or trase ro. ¿Entonce s q ué e s l o q ue h ay q ue h ace r? Pue s e l ch asis (ah í e s nad a) y su care nad o ae rod inám ico ¿Q uién gana? Elq ue h ace una m oto q ue : -Se a b arata , nove d osa ( 1ª y 2ª parte d e lconcurso) -Y q ue gane l as 2 carre ras q ue se re al iz arán e n e l circuito d e A l cañiz d e Te rue l(por cie rto son 22 pil otos) ¿Cuántos e q uipos com pite n? Bie n, ah ora q ue ya sab e s d e q ué va e sto d e h ace r una m oto d e carre ras, te pre se nto ale q uipo y su nove d ad re spe cto alre sto d e participante s ( son 21 e q uipos unive rsitarios y nosotros e n total22), e n e l nue stro h ay ge nte d e cicl os form ativos ¿Cóm o s e e s tá d e s arrol l and o e l trab ajo d e l prototipo? Pue s b ie n, m e jor d e l o e spe rad o, ya q ue alse r un grupo tan pe cul iar, tod os se com pl e m e ntan y trab ajan m uy b ie n. A ctual m e nte e stam os trab ajand o e n l a Unive rsid ad , m ás q ue nad a por e l d e sarrol l o d e inge nie ría y cuand o se a e lm om e nto d e com pl e m e ntarse para d istintas tare as m ás d e tal l e r , ya trae re m os l a m oto alinstituto. Con l o cual, e s ob vio no pone r ninguna foto d e l a m oto o d e l os b oce tos q ue te ngam os… … Para acab ar, si q ue réis e star m ás inform ad os ante s de l a próxim a re vista, e ntrad e n l a página w e b d e l e q uipo h ttp://w w w .upvte am .com /

M ILLENIUM 36 - Pàg.13


TERRA NO STRA

VILLENA

Vil l e na e s una ciud ad d e l a Com unid ad Val e nciana.Situad a e n e lnoroe ste d e l a provincia de Al icante , l im ita aloe ste con Castil l a-La M anch a y M urcia y alnorte con l a provincia d e Val e ncia. Es cab e z a d e partid o jud icial y capital d e l a com arca d e lA l to Vinal opó. Se tie ne constancia d e pob l am ie nto e n l a z ona d e sd e e l Pal e ol ítico m e d io. Sin e m b argo, e stá d iscutid o si l a ciud ad actual d ata d e época visigod a o ante rior, aunq ue con totalse gurid ad e xistía e n e lsigl o XI, d urante e lpe ríod o árab e . Tras l a conq uista cristiana, pasa a se r Se ñorío, Principad o, D ucad o y final m e nte M arq ue sad o, h asta q ue e l pue b l o, al e ntad o por l os R e ye s (A rcipre stald e San Jaim e y l a d e Santa M aria), e l Catól icos, se re b e l a contra e lm arq ués. En 1525 santuario d e Nue stra Se ñora d e l as Virtud e s, Carl os V l e conce d e e ltítul o d e ciud ad .Este e s e l pal acios y pl az as, así com o un im portante m om e nto d e m ayor prospe rid ad e conóm ica, com o patrim onio m use ístico, e n e lq ue d e staca e lM use o A rq ue ol ógico José M aría Sol e r. Los pl atos típicos d e Vil l e na se caracte riz an por se r d e orige n cam pe sino y h um il d e , y por tanto al tam e nte cal óricos para com b atir l os fríos d e l a re gión com o l os gaz pach os m anch e gos, l as h ab as con al cacil e s, e larroz con cone jo, l a pae l l a d e pata y cal l os o e ltriguico picao, e ntre m uch os otros. Entre l os principal e s e ve ntos cul tural e s se e ncue ntran l as fie stas d e M oros y Cristianos y e l Concurso d e Jóve ne s Intérpre te s "R upe rto Ch apí". Jos e Javie r Ll ue s m a. 4V1

m ue stran l os m onum e ntos q ue h an l l e gad o h asta l a actual id ad . A partir d e lsigl o XVI se ab re un pe riod o d e tranq uil id ad , sól o roto por l as gue rras e n q ue se ve rá e nvue l ta e sta z ona. Pe se a q ue e n 1858 se inauguró una e stación d e fe rrocarril , l a e conom ía siguió sie nd o e se ncial m e nte agrícol a h asta e léxod o rurald e l os años 60. A partir d e e ntonce s, e l m od e l o e conóm ico cam b ió rápid am e nte y e n l a actual id ad l a e conom ía se b asa principal m e nte e n e l se ctor se rvicios y l a ind ustria, d e stacand o l as d e l cal z ad o, l a construcción y l os m ue b l e s. La ciud ad conse rva un im portante conjunto h istórico, com pue sto por sus d os castil l os (e ld e A tal aya y e l d e Sal vatie rra) y varias igl e sias

M ILLENIUM 36 - Pàg.14


PASSATEM PS

PRO BLEM A S D E A JED REZ

PR O BLEM A 1 Jue gan b l ancas y d an m ate e n tre s jugad as . (M agnus Carl s e n vs . H ans H are s tad 2003 Cope nh age )

PR O BLEM A 2 Jue gan ne gras y d an m ate cuand o l es dal a gana (Q uino)

S UD O K US

D IFÍCIL

FÁCIL

O D SU

S U K

¿Q ué significan e n Val e nciano? JUPETÍ TA STA O LLETES TA UJÀ M ELSA M A CIP FLO C ESCO PINYA

M ILLENIUM 36 - Pàg.15


AGEND A RUTA M A TEM ÁTICA : LA S M A TES EN LA CA LLE Los pasad os 17 y 27 de Novie m b re , l os al um nos y al um nas d e 4º d e ESO h an participad o e n l a R UTA M A TEM ÁTICA , una activid ad organiz ad a por l a Cáte d ra d e D ivul gación d e l a Cie ncia d e l a Unive rsid ad d e Val e ncia, con e lob je tivo d e d ifund ir y d ivul gar l as m ate m áticas d e tod os l os d ías. A com pañad os por profe sore s d e lD e partam e nto d e M ate m áticas (M auricio, R od ol fo, Javie r, Carm e n) y por m onitore s d e l a Unive rsid ad , l os ch icos y ch icas d e 4º pud ie ron sorpre nd e rse con al gunos m iste rios m ate m áticos visib l e s tod os l os d ías. Por e je m pl o: • Por q ué l as tapas d e al gunas al cantaril l as son re d ond as • ¿Está b ie n construid o e lGul l ive r próxim o a l a Ciud ad d e l as Cie ncias? • Si Gul l ive r e ra 12 ve ce s m ás al to q ue l os l il iputie nse s, ¿cóm o e s q ue ne ce sitab a com e r tanto

El25 d e novie m b re e s e ld ía m und ialcontra l a Viol e ncia d e Géne ro, q ue e n l a actual id ad “gol pe a” sob re tod o a l as m uje re s. Nue stro instituto e stá invol ucrad o con l a causa.Este año, a l a h ora d e lpatio, e scuch am os l a canción “Sin e l l a no e s nad a” d e l grupo 7 m e nos 5. Tam b ién, d urante l a tutoría, se l l e vó a cab o una ch arl a por parte d e l a O b ra Sociald e l a CA M . Los te m as tratad os fue ron d e sd e l as “supue stas” causas d e l m al trato h asta sus conse cue ncias.H ace m ás d e 25

M ILLENUM 36 - Pàg.16

com o 1728 l il iputie nse s? • Cóm o se pue d e cal cul ar l a al tura d e lM use o d e l a Cie ncia • D e te ctar sim e trías curiosas e n fach ad as y ob se rvar l a sim e tría d e al gunos rose tone s • Cóm o pud o m e d ir Jorge Juan e larco d e un grad o d e m e rid iano te rre stre • Cuále s l al atitud d e l a ciud ad d e Val e ncia • Q ué e l e m e ntos ge om étricos se e ncue ntran e n l a fach ad a d e l a casa d e l os D ragone s • Cóm o m e d ir l a anch ura, e l vol úm e n y cóm o e stim ar l a al tura d e d ive rsos e d ificios d e Val e ncia. Y sob re tod o... una b ue na ocasión para convivir con l os com pañe ros y com pañe ras e n un e ntorno e xte rno a l as aul as. Y cl aro, tam b ién e stuvim os al m orz and o, aunq ue no h ab ía m uch o tie m po para el l o, l a ve rd ad . A l gunos ya e stam os e spe rand o l a ruta d e lpróxim o año... ¡A h ! A q uí os d e jo al gunas fotos. H asta l a próxim a. M auricio Contre ras

años q ue e xiste n l os m ovim ie ntos fe m inistas, q ue anim an a d e nunciar púb l icam e nte e sa viol e ncia. D e b e m os re cord ar q ue no sól o e xiste l a viol e ncia física, sino tam b ién l a psicol ógica o l a se xual . El m ach ism o, q ue m uch as ve ce s e s incul cad o d e sd e l a infancia, h ace cre e r q ue l a m uje r o sus h ijos son d e su propie d ad . ¿H ay al guna m ane ra d e e rrad icar l a viol e ncia d e géne ro? Este h e ch o tan l am e ntab l e , se h a ace ptad o e n m uch os l ugare s d e l m und o. Por e je m pl o, e n paíse s com o R e púb l ica D om inicana, d ond e ocurrió un h e ch o m acab ro: e lase sinato d e tre s h e rm anas por un d ictad or, q ue no q uiso ace ptar se r re ch az ad o por una d e e l l as ¿La m uje r no pue d e re ch az ar a q uie n q uie ra? (R e fe re ncia l ite raria: La fie sta d e lch ivo, M ario Vargas Ll osa). Com o e ste pod e m os citar m uch os casos, com o e l d e d os m uje re s ase sinad as e n e stos d os úl tim os años e n nue stro b arrio. Citand o e sto, sól o pod e m os afirm ar: A nte l a viol e ncia, tol e rancia ce ro. A na M onte agud o y R us m e iry R ojas 1º Batx CTA

MILLENIUM 36 nº9  

Revista del Centro Educativo I.E.S. BENICALAP (Valencia)