Issuu on Google+

Elve rdade ro dis cípul o e s e lq ue s upe ra alm ae s tro. A ris tóte l es

Nº6 D ESEM BRE 20 0 8 IES BENICALAP Nue vas accione s d e l a com unid ad e d ucativa e n prote sta por l a actitud d e lGob ie rno Val e nciano re spe cto a l a e nse ñanz a púb l ica.Pàg. 3

Le s fosse s com une s i l 'acció d e Garz ón a Val ència Pàg. 5-6

ED UCA CIÓ PER A LA CIUTA D A NIA ? PER SO NA TGES ELS 4 FA NTÀSTICS!! S'e nfronte n a una d ata cl au: El4-N • Pàg. 6-7

S UM A RI G ENERA L: IES A EUR O PA : - "Ital ia ti am o" • Pàg.16 CINEM A : - Cine m a Espanyol : Se cre tos d e lcoraz ón - Cine m a Sud A m e ricà: Bab e l - Cine m a d e H ol l yw ood : Porq ue l o d igo yo • Pàg.8-9 Profe s s ors i Es tudiants de Be nicalap a la porta de la Ge ne ralitat PA SSA TEM PS: - El s nostre s Sud ok us je rogl ífics... - A ugm e nta e lte u vocab ul ari • Pàg.15

LA CA S A BLA NCA CA NVÍA D E CO LO R

A CTUA LITA T - D one s sob re l e s one s: Elvaixe l lavortista - La caigud a d e l 'Im pe ri A m e ricà: La crisi. - O b rir fe rid e s...pe r a guarir-l e s? - Garz ón d e scob re ix q ue Franco h a m orti tanca l a causa pe nal . • Pàg.4-5

R A CÓ LITER A R I: - "A l l ò q ue e ns fa por" (Prosa i Poe sia) • Pàg.10-11 O PINIÓ: - La situació d e l 'e nse nyam e ntpúb l ic a Europa • Pàg.3 TECNO LO GIA : - A nal -is-d is: Parl em d 'un nou vid e ojoc: Spore . .A utom òb il · Pàg.12-13

TER R A NO STR A : - R ute s pe r l e s ciutats de l a Safor i e l Com tat: A l z ira i Conce ntaina Pàg.14 O bam a e ncés e n un m íting


EQ UIPO M ILLENIUM 36 CO L·LABO RAD O RS Al e x Gironés M aria Jos é Be tés . Ge m m a Pére z Cand e l a Cas ino Cl aud ia Vice nte H e rre ro M aria Pal anca M arq ués Cl ara M artíne z D iago Carm e n Pros pe r D avid D íaz M artíne z Cris tina Soriano Sand ra Pére z R e b e ca Pére z Navarro Carl os Grau Jord i M artíne z Sol az D anie lGarcía Al e jand ro Bl as co Jim éne z M aría Cab al l e r Navarro M ire ia Cre s po

D ire cció. VICENTE NÁCH ER M aq ue tatge . M A RIO CEBA LLO S A sse ssoram e nt Lingüístic M O NTS E S ERRA NO Infrae structura. S IRO PÉREZ G e stió i docum e ntació D A VID A Z O RÍN M ILLENIUM 36 - Pàg.2

ED ITO RIA L

Be nvol guts l e ctors: Com e nce m e lcurs i e n pl e na crisi: pujad a d e l ´atur, paral itz ació d e lconsum … Pe r això h e m d e d icat aq ue st núm e ro a e sb rinar-ne l e s cause s. La crisi h a sorgit al s EEUU on viue n un m om e nt h istòric: 45 anys d e sprés s´h a acom pl e rt e lsom ni d e M artin Luth e r K ing : un pre sid e nt ne gre . O b am a h aurà d e d e m ostrar q ue és capaç d e re d re çar e lse u país. D e l e s se ue s d e cisions , d e pén e lfutur d ´Europa i e lnostre b e ne star.Ens pre ocupa l ´actual itat nacional , el s nostre s col .l ab orad ors h an se guit l es inve stigacions d e ljutge Garz ón cond ue nts ald e scob rim e nt d e l e s fosse s com une s d e l s re pre ssal iats d e l a gue rra civil .H e m se guit l ´actual itat tractant d os te m e s: l a pol èm ica d e l s col .l e ctius fe m iniste i antiavortiste s d avant l ´atracam e nt d e l vaixe l l “W om an on w ave s” alport d e Val ència. I l e s re ivind icacions del s e stam e nts e d ucatius e n d e fe nsa d e l ´e nse nyam e nt púb l ic. Elconfl icte d e l ´e d ucació pe r a l a ciutad ania e n angl és h a e statl a punta d e l ´ice b e rg, pe rò d e ssota h i h a l e s prote ste s d ´al um ne s, pare s, profe ssors i sind icats pe r l ´ab and onam e nt, l a fal ta d e re cursos, d ´inve rsions i d e d iàl e g a q uè e ns sotm e t e lgove rn val e ncià i l a Conse l l e ria d ´Ed ucació. A q ue st confl icte h a d e se m b ocat e n l a pe tició d e d im issió d e l conse l l e r Font d e M ora, l a re posta d e l a Conse l l e ria h a e stat l a m oratòria d ´un pare l ld ´anys e n l ´apl icació d e lD e cre t d ´Epc e n angl és. L´e xpe riència h a d e m ostrat q ue no e s pod e n im partir conce pte s e n una l l e ngua q ue e l s al um ne s d e scone ixe n.


O PINIÓ PER LA D IFES A D ELLA S CUO LA PUBBLICA !!ED UCA CIÓN PA RA LA CIUD A D A NIA

EpC

Com o m ad re , pie nso q ue No, no pe nse u q ue e lcorre ctor d e l a re vista e stava a asignatura d e Ed ucación para l a caçant m osq ue s o e nam orat, q ue tam b é. Eltítol l , tanto para l a com unid ad d ’aq ue st articl e e stà e scrit e n ital ià i parl a Ciud ad anía e s m uy útil d ’ital ians, de m om e nt... e d ucativa com o para construir una socie d ad m ás id aria, re spe tuosa, justa y pacífica.Si ad e m ás se Elcap d e se tm ana d e l24 al26 d ’octub re , al guns sol im part e e n ingl és, e lal um nad o, e n e d ad e s d e fácil profe ssors d ’aq ue st ce ntre , vam fe r una visita ación, pue d e b e ne ficiarse d e l a práctica d e cul turala Lucca i Pisa, d os ciutats d e l a Toscana asim il e e n e lm und o gl ob ale n e l ital iana. En aq ue sta e ixid a, vàre m tind re un id iom a im pre scind ib l q ue vivim os. El inconve nie nte d e l a introd ucción d e e sta asignatura e n e l siste m a e d ucativo d e l a Com unid ad Val e nciana, e s q ue e l conte nid o pol ítico d e su apl icación l a h a h e ch o inviab l e en l a práctica. En prim e r l ugar , e lal um nad o d e se gund o d e l a ESO no provie ne d e un ám b ito d e inm e rsión l ingüística e n ingl és, y por tanto l os conte nid os d e Profe s s ors d e Be nical ap am b e s tud iants ital ians l a asignatura no pue d e n ajustarse a l os q ue m arca al e y. l ’oportunitat d e com provar l ’e stat re ivind icatiu e n l a q ue se h a re sue l to l a q uè e s trob a e lse ctor d e l ’e nse nyam e nt alpaís. La pre cipitación con l asignat ura, h a ab ocad o al f racaso a e d it orial e s y M anife stacions, se ntad e s púb l iq ue s, acte s ib ros d e te xto yl os m ate rial es de assam b l e aris, m ítings sind ical s... i és q ue e l s e d ucad ore s. Los l e s al al um nad o. El e stud iants ital ians e stan l l uitant pe r l a d e fe nsa i trab ajo son inacce sib l ab orar conte nid os y supe rvivència d e l ’e scol a púb l ica a l ’Itàl ia. Le s profe sorad o h a d e re e l ificand o m uch o l a m ate ria. xifre s no e nganye n: e l se nat ital ià pre sid it pe r proce d im ie ntos sim pl En se gund o l ugar, l a pol ém ica d e su im pl antación, Sil vio Be rl usconi h a aprovat una l l e i, q ue e ntre al tre s cose s, re tal l arà e n m és d e 7.800 m il ions h a ge ne rad o opinione s ad ve rsas e ntre pad re s y um nos, q uie ne s, e n su m ayoría, pe rcib e n l a d ’e uros e lpre ssupost d e stinat a l ’e d ucació púb l ica al i e n m és d e 130.000 e l s l l ocs d e tre b al l .L’aprovació asignatura com o un inconve nie nte y re accionan a. d ’aq ue std e cre th a cond uïta una vaga ge ne rale n e l b oicote ánd ol En t e rce r l ugar, l a A d m inistración no h a sab id o se ctor d e l ’e nse nyam e nt i a e nce nd re e l s ànim s d e os institutos d e lpe rsonalcon l a ad e cuad a tota l a com unitat e d ucativa i d e gran part d e l a d otar a l ificación y d isposición para im partirl a, por l o socie tat ital iana. cual q ue tam b ién s h a granje ad o l a opinión ad ve rsa d e l L’actualcrisi e conòm ica no potse r profe sorad o. q uartad a i e xcusa pe r m invar e l s se rve is i l es Por tod o e l l o, opino q ue d ich a asignatura, sol o pre stacions púb l iq ue s d e l ’e statd e b e ne star. e e n ingl és, d e ntro d e un program a R e tal l ar e n e d ucació és pa pe r h ui i gana pe r d e m à. pue d e se r viab l m ás am pl io, d e cre ación d e una l íne a e d ucativa e n Un país incul te és un país d e stinatalfracàs e n e l ingl és, en l as e nse ñanz as prim aria y m ón actual .Un país se nse unive rsitats pote nts, os re cursos ne ce sarios, y capd avante re s e n inve stigació, és un país d e pe ne nt se cund aria,d otad a d e l con l ib re e l e cción para l as fam il ias de l a te cnol ogia e strange ra, e s un país am agatal M aria Jos é Be tés . racó d e l a h istòria. Al e x Gironés

M ILLENIUM 36 - Pàg.3


ACTUALITAT LA CA IG UD A D E L'IM PERI A M ERICÀ La crisi e conòm ica actuale ns h a vingut d e lEstats Units, ja q ue , com d iu e lre frany “Quan Estats Units e ste rnud a Europa e s constipa”.I així h a passat. Al s Estats Units e l s bancs d onave n préste cs d e tipus prim e i subprim e ; és a d ir, el s préste cs d e tipus prim e , són aq ue l l s q ue h i h a gran probabil itat q ue e s torne n, e n canvi, e l s d e tipus subprim e són aq ue l l s q ue q uan e s d one n, e s sap q ue és m ol tprobabl e q ue no pugue n tornar-l o. Pe rò, q uan d onave n e ixos préste cs, e l s bancs d e m anave n un aval , pe r tant, confiave n q ue si pe r l a raó q ue fóra, no e s cobrave n e l s d e tipus subprim e e s q ue d arie n am b e l s aval s, norm al m e nt e re n pisos, i com q ue e lse ctor im m obil iari no fe ia m és q ue pujar i pujar e l s pre us, a causa d e l a bom bol l a e spe cul ativa (q uan e s com pra pe r d e sprés tornar a ve nd re m és car i obtind re be ne fici, fa q ue e lpre u siga total m e nt d e sproporcionat al se u val or re al ) pe nsave n q ue pod rie n ve nd re ’l s i no e ixirie n pe rd e ntre s. A q ue sta situació e s pre ve ia, pe rò cap pe rsona s’ im aginava q ue fóra d ’aq ue sta m agnitud . Al s Estats Units e l s préste cs d e tipus “subprim e ” no e s tornave n pe r l ’augm e nt d e l ’atur, d e l s pre us( pe trol i, pa, e tc.) d oncs, e l s bancs e s q ue d are n am b e l s aval s, pe rò no pogue re n ve nd re ’l s com te nie n pe nsat, pe rq uè l a crisi tam bé h avia com e nçat al se ctor im m obil iari. El s bancs e s trobave n se nse l iq uid itat i com a conse q üència, no pod ie n fe r préste cs, i h ague re n d ’e m e tre títol s, q ue són com accions q ue e m e tie n pe rq uè l a ge nt l e s com prara i pogue re n tind re l iq uid itat, aq ue sts títol s te nie n un inte rés, pe r tant, e l s q ui e l s com prave n alcap d e ce rtte m ps, re cupe rave n e lval or d e ltítolm és l ’inte rés. A ixò no se rví d e sol ució, ja q ue , a l ’h ora d e tornar e l val or d e l s títol s i el s se us inte re ssos, e l s bancs no te nie n com fe r-h o. Else güe nt q ue van fe r fou d e m anar d ine rs a al tre s bancs, i com és l ’e xe m pl e d e lbanc Le h m an Broth e rs al s Estats Units.En d e m anar l iq uid itata al tre s bancs, el s bancs s’h o pe nse n m ol t, pe rq uè Le h m an Broth e rs és un banc d e confiança pe rò l a situació e n

M ILLENIUM 36 - Pàg.4

l ’e conom ia és m ol t d ifícil , pe r tant, com e nça l a d e sconfiança pe r totarre u. Pe r úl tim , sol s q ue d a e lbanc ce ntral , si aq ue stja no e t d óna l iq uid itat, l ’única sol ució és tancar, e lbanc h a fe tfal l id a. A q ue sta situació h a traspassat Europa. En al guns països com França o A l e m any ja h an fe t fal l id a d os bancs. A cí a Espanta l a situació tam bé e stà com pl icad a.S’h a arribat a com parar am b l a crisi d e l 29 , i e s d iu q ue si no e s posa prom pte una sol ució e ficaç, pod ria tractar-se d ’una crisi pitjor q ue l a del 29 , pod ríe m tard ar d e re cupe rar-nos alvol tant d e vintanys. Mol te s e m pre se s h an h agut d e fe r re d ucció d e pl antil l a i al tre s h an h agut d e tancar com és l ’e xe m pl e d e “Lois”. Pe rò ací a Espanya e s d iu q ue e lprobl e m a gros no és q ue e l s bancs pugue n o no fe r fal l id a sinó l a cre ixe nt taxa d e l ’atur. PaulKrugm an, un d e l s e conom iste s m és d e stacats tant pe r l e s se ue s significative s contribucions al cone ixe m e nt e conòm ic e n e l cam p d e l com e rç inte rnacional , com pe r l a se ua capacitatd e fe r arribar l e s se ue s te orie s e conòm iq ue s d e form a acce ssibl e a un públ ic am pl i (Pre m i Nobe le n Econom ia). H a fe t fins ara, l a m il l or proposta pe r re sol d re aq ue sta crisi.Consiste ix a util itz ar e l s d ine rs públ ics ( arre pl e gats m itjançant im postos ) i inje ctar-l os e n l a banca, a canvi d ’uns inte re ssos, una ve gad a e stigue n re cupe rats e l s bancs. Gem m a Pérez 2º Batx. M ixt

D O NES S O BRE LES O NES “W om e n on W ave s” és una O NG h ol and e sa q ue tre b al l a sob re el s d re ts h um ans d e l a d ona, l a se ua m issió és pre vind re el s e m b arassos no d e sitjats i avortam e nts inse gurs pe r tot e l m òn. A m b un vaixe l l , l ’e q uip m éd ic d ’aq ue sta O NG e s d irige ix a països on l ’avortam e nt és il .l e gali arre pl e gue n l e s d one s q ue ne ce ssite n d e tind re l ’e m b aràs, e n aigüe s inte rnacional s se l e s farà un avotam e nt m èd ic,


se gur i l e gal .Elpassat d ia 16 d ’O ctub re , “W om e n on W ave s” te nie n pre vist atracar al port d e Val ència pe r fe r una sèrie d ’avortam e nts, pe rò l ’ajuntam e nt va inte ntar im pe d ir-h o i va cance l .l ar tota l a “fe stam íting” q ue s’h avia organitz at pe r re b re e lvaixe l l . Encara i així, i am b d ificul tats, m e m b re s d e se ctors antiavortam e nt inte ntare n b oicote jar e l “W om e n on W ave s” posant-se d avant, am b vaixe l l s xicote ts pe rq uè no pogue ra arrib ar alport i am b crits, d ie nt-l os assassins. El vaixe l lh ol and és pogué atracar am b l ’ajud a d ’un ce nte nar d e pe rsone s q ue e l s e spe rave n. Entre aq ue sts h i h avia grups com Ca R e vol ta, l a CNT, col .l e ctius fe m iniste s, Val ència sol id ària, Esq ue rra Unid a, Esq ue rra R e pub l icana, cl íniq ue s d e d ive rse s l ocal itats, Le sb ianb and a, D one s e n acció… Pe rsonal m e nt, pe nse q ue e lprim e r q ue s’h a d e fe r a Espanya, i e spe cial m e nt a Val ència ja q ue e l catol icism e i e l s grups conse rvad ors e stàn tre pitjant fort, és garantir una b ona e d ucació se xual e n tots e l s nive l l s de l ’e nse nyança i a continuació b aixar e lpre u d e pre se rvatius i al trés m ètod e s anticonce ptius. Pe r supost, opine q ue s’h auria d e canviar l al l e i d ’avortam e nt a Espanya, h a d ’e vol ucionar, ja q ue l al l e i vige nt és d e l ’any 19 85, on d iu q ue ací l ’avortam e nt sol s és l e gal q uan l ’e m b aràs siga un pe ril lpe r l a sal ut d e l a d ona, e n e lcas d e viol ació i/ o m al form ació d e l fe tus.Una d ona h auria d e tind re e ld re t a d e cid ir si no vol continuar l ’e m b aràs, se nse q ue un psiq uiatra h aja d e ce rtificar q ue no h i e stà pre parad a, o h ave r d e m e ntir d ie nt q ue h a sigut víctim a d ’una viol ació. Em pare ix ab e rrant q ue l ’e sgl èsia i e l s grups antiavortam e nt face n i d igue n re s.A ve ure q uan com e nce n a re spe ctar e l s al tre s i d e ixar d e ficar-se e n l e s vid e s d e l a ge nt;i sob re tot e lpropi ajuntam e nt d e Val ència q ue pare ix q ue no fa una al tra cosa q ue fe r d e Val ència una e nd e utad a ciutat turística i re prim ir-nos al s al tre s.En concl usió, pe nse q ue aq ue st grup h ol and és fa una fe ina form id ab l e i q ue són m ol t val e nts.M ol ts d iue n q ue e lq ue h an fe t sol s és una provocació, pe rò a ve gad e s fa fal ta provocar pe rq uè e s faça al guna cosa alre spe cte . Cand e l a Cas ino 2on Batxil l e rat.

ACTUALITAT O BRIR FERID ES … PER A G UA RIR- LES ? D e sprés d e lCol p d ´Estat d e l19 36, Franco i e l s se us ge ne ral s h an sigut acusats d e crím e ns contra l a h um anitat pe l jutge Garz ón, titul ar de l ´A ud iència Nacional . Garz ón h a ob e rt una causa pe nal contra el franq uism e pe r h ave r fe t d e saparèixe r m és de ce nt m il e spanyol s com a part d ´un pl an siste m àtic d ’e xte rm ini, atrib uït a Francisco Franco i a 34 caps m il itars q ue d irigire n l a re b e l •l ió contra e l règim d e l a R e púb l ica e spanyol a. En l ´auto q ue d e n re fl e ctits uns q uants raonam e nts juríd ics, com q ue e l s fe ts, m ai h an e stat inve stigats pe r l a justícia e spanyol a i h an q ue d at im pune s. Tam b é h an ord e nat l ´e xh um ació d e 19 fosse s, e ntre e l l es l a d e lpoe ta García Lorca, q ue e stà pre vista pe r nove m b re , així com tam b é h a sol •l icitat alM iniste ri d e l ´Inte rior l a id e ntificació del s d irige nts d e l a Fal ange d e s d e jul iold e 19 36 fins al19 51. A q ue st auto és l a conse q üència d ´una inve stigació portad a a cap pe r aq ue st m ate ix jutge d e sprés d e re b re d e núncie s pe r part d e 22 associacions d e l a m e m òria h istòrica i d e 10 particul ars, el s q ual s sol •l icitave n una inve stigació sob re l e s d e saparicions i torture s q ue van ocórre r a partir d e 19 36. D e sprés d e l a pub l icació d e l ´auto. Elprim e r q ue h a parl at h a sigut M anue lFraga, fund ad or d e lPP i e x-m inistre d e Franco, e lq ual titl l al a causa d e “d isb arat” i “e rror gravíssim ”.A q ue sts com e ntaris tam b é s´h an e scol tat d ´al tre s com Espe ranz a A guirre . Tam b é l a Fal ange e stà e stud iant pre nd re m e sure s contra Garz ón, pe r a ne te jar l a se ua im atge . Pe rò afortunad am e nt h an h agut re accions a favor d e l ´auto, com l es del

M ILLENIUM 36 - Pàg.5


ACTUALITAT I PERSO NATGES coord inad or ge ne rald e IU, Gaspar Ll am az are s, e l partit social ista i com unista, i l e s q ue són pe r a m i l e s m ès im portans, l es del s fam il iars d e l es víctim e s.A l tra re acció h a e statl a de l a Fiscal ia, q ue h a re corre gut l ´ auto pe nal m e nt, al •l e gant q ue e l s crím e ns h avie n pre scrit e l 19 77 am b l a l l ei d ´A m nistia; a m és Garz ón no pod ia d e cl arar-se com pe te ntpe r d ur a te rm e aq ue sta l l avor. Tot se guit d e l e s m e sure s pre se s pe r Garz ón s´h a cre at una pol èm ica, q ue s´h a trasl l ad at a l e s cape s de l a socie tat, i és si s´h an d ´ ob rir l e s fe rid e s o no s´h a d e tocar al l ò ja cicatriz at. La socie tat s´h a d ivid it e ntre e l s q ui opine n q ue és un e rror parl ar d ´un d e l s pe ríod e s m és ne gre s d e l a nostra h istòria, ja q ue açò com porta pe r a m ol ta ge nt, re cord ar e l s fam il iars pe rd uts d urant aq ue st pe ríod e , o b é pe rq uè no cre ue n q ue Franco i e l s se us se q uaços, fore n capaços d e fe r tal s b arb aritats; i el s q ui cre ue n q ue suposa un acte d e justícia , q ue el s fam il iars d e l e s víctim e s cone gue n on e s trob e n el s cossos d e l s se us. La m e ua opinió és q ue Garz ón h a d e continuar, d e stapant tote s l es b arb aritats d ute s a te rm e d urant l a Gue rra Civili e n e l règim pol ític d e l s fe ixiste s.El s fam il iars alfi cone ixe ran on són e l s se us i e l s pod ran se b ol l ir.És favorab l e aq ue st auto pe rq uè s´ob riran i e scl ariran te m e s q ue e n e lpassat, am b l a l l e i d ´A m nistia, fore n cob e rts se nse acl arir. Pe rò tam b é, h e d e d ir q ue si s´inve stigue n i s´acl are ixe n e l s crím e ns q ue e s van com e tre d urant l a gue rra, pe r part d e l s fe ixiste s tam b é s´h an d ´acl arir e l s crím e ns q ue

4 D E NO VENBRE, UN D ÍA CLA U PER A TO TS !!

tam b é

vare n

com e tre

el s

re pub l icans, pe rq uè e n l a gue rra vàre m pe rd re tots, uns m és q ue al tre s pe rò tots. Elm e u iaio te nia uns 8 anys q uan va com e nçar l a Gue rra, re cord a com d e nit e scol tava e l s tirs q ue pe gave n e n l a pare t d e d arre ra d e sa casa, i q ue l ´e nd e m à, e n e ixir d e l ´e scol a, anava, com tots e l s xiq ue ts, (pe r a e l l s e ra un joc), a ve ure e l s cossos d e l e s pe rsone s q ue h avie n afuse l l at. Q uasi se m pre trob ava care s cone gud e s d e lb arri.A q ue ste s pe rsone s e re n tre te s d e sa casa d e sprès d ´h ave r-l os d it q ue no e s pre ocupare n, q ue tornarie n d e se guid a. El s cossos e re n transportats a fosse s e n “La Pe pa”, l a furgona d e fusta tirad a pe r caval l s q ue e l s d uia. A q ue st carro passava pe r l ´antiga Carre te ra d e Pate rna, actual m e nt D octor Nicasio Be nl l och , i e l Cam í Fond o, q ue anava a Be nife rri, i arre pl e gava e l s cossos on ara e s trob a l a cre u ( front alConsum ). El s afuse l l am e nts e re n portats a te rm e pe l s re pub l icans, i e ntre e l s assassinats e s trob ave n e n m ol te s ocasions m onge s i re ctors. D e sprés d e l a gue rra, e l s q ue afuse l l ave n e re n e l s franq uiste s i l a h istòria e ra l a m ate ixa pe rò a l ´inre vés, portave n e l s cond e m nats re pub l icans al s m urs d e lce m e nte ri d e Pate rna i m ol te s pe rsone s e re n apiol ad e s q uan inte ntave n e scapar e n e l Barranc d e lCarraixe t. Cl aud ia Vice nte H e rre ro 2 Batxil l er

h a tingut crítiq ue s pe r part d e l ’O ficina d ’Inform ació d e Ve ne çue l a, pe r re prod uir un “spot” on d e ia “Tu cre us q ue h e m d e parl ar am b Elprope r 4 d e nove m b re tind ran l l oc l es el e ccions Ch áve z ?” conte stant a l a pre d isposició d ’ O b am a a del s Estats Units, d ’on e ixiran e scol l its e lpre sid e nt, conve rsar am b Ch áve z . e lvice pre sid e nt i e lcol •l e gi e l e ctorald e lpaís. El s Com a cand id ata a l a vice pre sid ència h a pre se ntat cand id ats e ntre e l s q ual s e s d e cid iran l es el e ccions, Sarah Pal in q ue h a sigutgove rnad ora d ’A l ask a d e s pe rtanye n sol s a d os partits, e l re pub l icà i e l d e l 2006. Pal in s’oposa a l ’avortam e nt i al d e m òcrata. m atrim oni h om ose xual , és m e m b re d e l ’A ssociació Elcand id atre pub l icà és Joh n M acCain, e s grad uà a Nacionald e lR ifl e i d onà suport a l a invasió d e l ’A cad èm ia Navald ’Estats Units, participà e n l a l ’Iraq d ie nt q ue e l s sol d ats e re n e nviats e n una gue rra d e Vie tnam , on q uasi pe rd l a vid a. Es va m issió d e D éu. Pal in, cre ie nt d e lcre acionism e , h a re tirar d e l ’arm ad a pe r com e nçar l a se ua carre ra sigut acusad a d ’ab ús d ’autoritat e n d e spatxar e l pol ítica. se u e xcunyat pe r h ave r-se d ivorciat d e l a se ua H a sigut fam ós pe r e star e n d e sacord am b e lse u ge rm ana. partit e n te m e s cl aus, d onar suport a l a gue rra El cand id at d e m òcrata és Barack O b am a, e s d ’Iraq i a l a re e l e cció d e Bush e n 2004.A rrib a a l e s grad uà a l a Unive rsitat d e Col úm b ia i a l ’e scol a de el e ccions vol e nt re e structurar e l partit, am b e l d re t H avard Law Sch ool , va e xe rcir d ’ad vocat fins suport d e Bush i criticant l ’anticatol icism e .M cCain q ue com e nçà l a se ua carre ra pol ítica. Le s

M ILLENIUM 36 - Pàg.6


PERSO NATGES ’avortam e nt. principal s proposte s d ’O b am a h an sigut: acab ar contam inació i d óna suporta l a vice pre sid ència h a pre se ntat am b l a gue rra d ’Iraq , augm e ntar l a ind e pe nd ència Com a cand id at a l e ne rgètica i d otar d ’assistència sanitària a tots e l s Joe Bid e n. Com a vice pre sid e nt d onà m és in e n e ld e b at d e vice pre sid e nts. nord -am e ricans.H a prom és d ism inuir l e s d e spe se s argum e nts q ue Pal e n arm e s, acab ar am b l e s arm e s nucl e ars i ne gociar a q ue l es el e ccions e s d e cantaran pe lpartit am b R ússia. H a fe t una crid a al s inve rsors pe r tal Se m b l q ue inve rtisq ue n e n l ’e xte rior, fom e ntant l a d e m òcrata, e ncara q ue no h i h a re s d e cid it. tre s sol s pod e m se r optim iste s i e spe rar q ue gl ob al itz ació, s’oposa a l a ind ife rència d e lgove rn Nosal s nord -am e ricans tingue n tre l l ate n l es el e ccions. front a l a d e sigual tat d e cl asse s. Vole l im inar e l s el anca M arq ués im postos d e l a re nd a d e l e s pe rsone s am b pocs M aria Pal ingre ssos. O b am a e stà pre ocupat pe r l a 2ºBA TXILLER A T M IXT

ELS Q UA TRE FA NTÀS TICS

Barack O b am a pare ix b ona pe rsona, pe rò té d os inconve nie nts. És ne gre i d iue n q ue m usul m à. M ol ts h ab itants d e l s Estats Units són raciste s i arran d e l '11 d e se te m b re se nte n od i pe l s m usul m ans. És m és, e lse u se gon nom és H usse in.Li h ague ra ficat aq ue st nom son pare d 'h ave r sab ut q ue son fil le s pre se ntaria a aq ue ste s el e ccions? Pe rò e l l , am b l e s paraul es ‘h ope ' i ‘ch ange ' fa cam panya. D e m om e nt h a aconse guit guanyar H il ary Cl inton, l a q ual tam b é e s pre se ntà a l a cand id atura pe r a l a pre sid ència d e l s Estats Units e n e lPartitD e m òcrata. I, a pe sar q ue e n l a w eb de M cCain h i h a un apartat pe r al s q ui no e stàn se gurs d e lpassat d ' O b am a, va guanyant l es e nq ue ste s.Se rà q ue h an aprés a ve ure totd e lm ate ix col or? En l a vice pre sid ència d e l se u partit trob e m Joe Bid e n, e lgran d e scone gut. La l l um ce gad ora d e Sarah Pal in e ns im pe d ix ve ure un h om e frustat pe r inte ntar, se nse èxit, arrib ar a pre sid ir e lse u país. No ob stantaixò, h a guanyate l s d e b ats te l e visius. En fi, ací te nim e l s protagoniste s d e l es el e ccions am e ricane s. A nosal tre s, e l s e spanyol s, nom és e ns q ue d a confiar q ue e l s h ab itants d e lpaís no vote n un h om e q ue critica l 'anticatol icism e i una d ona q ue cre u q ue D éu fiu e lm ón e n sis d ie s i e lsèptim d e scansà, i q ue , si açò passa, s’e nce nga l a fl am a d e l ’am or e ntre Z apate ro i O b am a, unint així e n m atrim oni, d os països se parats pe r un M e rcutio gue rre r. Pe rq uè e ncara q ue no vul gue m , al l ò q ue fa aq ue st país, e ns re pe rcutix a tots.

Són d os e l s únics partits q ue l l uite n pe r l a pre sid ència del s Estats Units d 'A m èrica i q uatre e l s se us re pre se ntants. El s cand id ats pe r a l a pre sid ència i vice pre sid ència d e lPartit R e pub l icà són Joh n M cCain i Sarah Pal in re spe ctivam e nt, e n e l partit D e m òcrata trob e m a Barack O b am a i Joe Bid e n. Joh n M cCain apare nta se r un h om e tranq uil d e 72 anys. Pod ríe m consid e rar aq ue sta una e d at ad e q uad a si no fóra pe rq uè l i q ue d e n se q üe l e s físiq ue s d e l a Gue rra d e Vie tnam on va se r torturat q uan e ra jove , i e n 19 9 3 i 2000 va se r tractat d 'un cànce r d e pe l l . Pe rò com q ue vid a nom és e n te nim una i l 'h om e te nia m ol te s gane s (ja h o h avia inte ntat fa 8 anys contra l 'actual pre sid e nt) d e cid í tornar a provar a viure e n l a casa m és b l anca. Pe r això h a anom e nat vice pre sid e nta a Sarah Pal in. A ixí no fa fal ta q ue e s pre ocupe d e fe r cam panya.Pe rq uè Sarah Pal in cre a m od e s.D e m om e nt, trob e m m ol te s d one s q ue h an ad aptat l a se ua e stètica i no és d 'e stranyar q ue d ins d e poc com e nce n a pe scar sob re ge l , a m e njar h am b urgue se s d 'ant, a córre r m aratons i a com prar-se h id roavions. Guanyad ora d 'un concurs d e b e l l e sa d e jove , Sarah Pal in és m are d e cinc fil l s. Elm ajor, Track , és a Iraq ajud ant a l a pàtria, Bristole stà e m b arassad a (cosa q ue va contra l a se ua re l igió, q ue no pe rm e t re l acions pre m atrim onial s.H aurà sigut l a gràcia d e D éu?) i Trig, e lfil lm e nor, pate ix Sínd rom e d e D ow n, m otiu d 'orgul l pe r a Sarah , q ue se se nt b e ne ïd a pe rq uè D éu l 'h a triad a pe r a criar-l o. Cl ara M artíne z D iago 2n Batxil l e ratM ixt

M ILLENIUM 36 - Pàg.7


CINE prob l e m e s d e com unicació, prob l e m e s q ue afe cte n a l a re l ació am b son pare , un traficant d ´arm e s. En l a m e ua opinió, e sta pe l .l ícul a és inte re ssant, intrigant i fins i tot e ntre tingud a pe rò no és e ltipus d e pe l .l ícul a q ue a m i m ´agrad a.La m e ua puntuació és un 3 sob re 5. Carm e n Pros pe r 1r d e Batx.

A q ue st fil m pre se nta q uatre ficcions paral .l el e s. Una conta l a h istòria d e d os ne ns q ue jugant am b un fusild ispare n un autocar d e turiste s. A l tra pre se nta l a h istòria d ´una d ona q ue cuid a d os xiq ue ts, e l l a és m e xicana i h a d ´anar a una b od a.Com no pot d e ixar-l os a sol e s se ´l s e m porta, d e sprés s´e sd e vé al guna cosa q ue e l s im pe d e ix tornar. Una 3ª h istòria parl a de l a vid a d ´una noia japone sa am b

S ECRETO S D EL CO RA Z ÓN

“Se cre tos del coraz ón” és una prod ucció e spanyol a de l ´any 19 9 7, d irigid a pe r M ontxo A rm e nd áriz . Està protagonitz ad a pe r: A nd oni Erb uru, Carm e l o Góm e z , Ch aro Lópe z , Sil via M unt, Victoria Pe ña, Al varo Nagore i Iñigo Garcés.D uració 101 m inuts. Javi un ne n d ´uns vuit anys i e lse u ge rm à m ajor Juan viue n am b l e s se ue s tie s pe rò d urant un pont van a visitar l a se ua m are alpob l e , q ue e s trob a a l a m untanya. A l a se ua arrib ad a, Javi com e nça a d e scob rir al l ò q ue fins al e sh ore s no sab ia.I a partir de l a se ua curiositat pe r conéixe r q uè té d ’e spe cial l ’h ab itació d e sa m are on té proh ib it e ntrar, d e scob rirà un gran se cre t. En aq ue sta pe l .l ícul a e ld ire ctor util itz a m ol t el re curs tècnic d e l s prim e rs pl ànol s pe r m ostrar l es e m ocions d e Javi.Tam b é e m pra m ol t e lprim e r pl a d ´ob je cte pe r m ostrar l e s accions d e lne n. Cre c q ue e l títol és m ol t pre cís pe rq uè e t d óna a

M ILLENIUM 36 - Pàg.8

A q ue sta pe l .l ícul a h a e stat rod ad a pe r Iñarritu, autor d e “21 gram os” i “A m ore s pe rros”, e n e l cas d e “Bab e l ” vole nse nyar-nos l e s d ife rèncie s e ntre l e s cul ture s.La pe l .l ícul a parl a d e q uatre parts d e l m ón: Nord -am èrica, e l M arroc, M èxic i Tòk io. M ´h a se m b l at m ol t inte re ssant pe rq uè e ns parl a de l l ocs I d e ge nt m ol t d ife re nt a nosal tre s, pe rò on e s ve u q ue e l s m e xicans i e l s m arroq uins am b e lpoc q ue posse e ixe n són fe l iços i viue n e n pau.Ens m ostra q ue e l s q ue m e nys te ne n són e l s m és ge ne rosos i h onrats; m e ntre q ue al s països rics l e s pe rsone s són m és e goiste s e ncara q ue tingue n m ol t. La m e ua puntuació és un 3 sob re 5 pe rq uè e l final té d ife re nts inte rpre tacions, és ob e rt i pe rq uè e l s actors q ue h i apare ixe n són autèntiq ue s e stre l e s d e H ol l yw ood . D avid D íaz M artíne z 1r Batx e nte nd re q ue h i h a un gran se cre t d ins d e l a fam íl ia de Javi q ue e l l d e scob rirà. La m e ua opinió és q ue cre c q ue és una b ona pe l .l ícul a, m ´h a agrad at m ol t. Encara q ue alprincipi no vaig e nte nd re e lfinalpe rò l a tornaré a ve ure . Es una pe l .l ícul a e n q uè no saps m ol tbé q uè passa alfinali pe r això és inte re ssant.La m e ua puntuació és un 8. Cris tina Soriano 1r Batxil l e ratM ixt


CINE

PO RQ UE LO D IG O Y O

aq ue sta pe l .l ícul a és q ue l a pantal l a e s d ivid e ix e n d ife re nts pe rsiane s q uan h i h a una conve rsa “Porq ue l o d igo yo”, d irigid a pe r M ich ae l te l e fònica. Le h m an, és una com èd ia rom ántica q ue com pta El títol d ´aq ue sta pe l .l ícul a com a intèrpre ts am b e l s se güe nts actors i d óna a e nte nd re q ue actrius: D iane K e aton (D aph e W il d e r), M and y al l ò q ue l a m are M oore (M il l y), Gab rie lM ach t (Joh nny), Tom d iu és e l q ue Eve re tt Scott (Jason)..Es una pe l .l ícul a l a fil l a h a de e stad ounid e nca q ue té una d uració d e 102 fe r. m inuts i va se r e stre nad a l ´any 2007. Em pare ix una D aph e , una m are sol te ra q ue h a criat pe l .l ícul a pe r a l e s se ue s tre s fil l es el l a sol a, nom és vol passar una e stona q ue tote s e l l e s sigue n fe l ice s i q ue no am b e l s am ics i prou. el s ocórre ga e lm ate ix q ue a e l l a, q ue Es l a típica pe l .l ícul a e stà sol a. Pe r això e n ve ure q ue l a d e H ol l yw ood on e s se ua fil l a M il l y no trob a una pot pre ve ure fàcil m e nt pare l l a q ue a sa m are l i agrad e , e lfinali pe r tant no cre c d e cid e ix posar un anunci e n q ue siga una pe l .l ícul a pe r inte rne t pe r trob ar-l i una pare l l a. Tot a ve ure m assa ve gad e s. La e s com pl icarà q uan M il l y cone ga d os xics (un m e ua puntació és d ´un 4. e scol l it pe r sa m are i un al tre e scol l it pe r e l l a) i no puga e l e gir am b q ui vole star. Un d e l s re cursos tècnics q ue m és s’util itz a e n Cris tina Soriano 1r Batx M ixt

CA RTELERA

G O M O RRA 1-11-08

S A W 5 24-10-08

M A D A G A S CA R 2 28-11-08

A PPA LO O S A 13-11-08 M ILLENIUM 36 - Pàg.9


TELEVISIÓ-RACÓ LITERATI

TELETEND A : te l e e s tafa

La te l e te nd a és un se rve i d e ve nd a pe r te l e visió, prod ucte s cars q ue e s ve ne n am b l a frase : ”si vosté crid a ara m ate ix,re b rà al tre igual com pl e tam e nt gratis”, ”no s’h o pod rà cre ure pe rò és ce rt”, ”acom panyat d e l com pl e m e nt pe rfe cte i gratuïtam e nt”, ”l i canviarà l a vid a”, ”tots e l s nostre s cl ie nts e stan satisfe ts”.Faul e s?M e ntid e s? Pe rsonal m e nt jo no com praria: m assa b e ne ficis i m iracl e s pe rq uè siga re al itat, d igue m -m e e scèptica si vol e n.Prod ucte s q ue fan m iracl e s, i q uè m és? Una m àq uina q ue program ad a fa com pl e tam e nt sol a un d inar? Una m e na d ’aspirad ora q ue h o d e ixa tot com una pate na? M assa prod ucte s pe r e sm e ntar q ue fan prom e se s d ub tose s, h i h a prod ucte s d ’aq ue st tipus e n m ol ts cam ps d e l a vid a q uotid iana, pe rò e l s m és sospitosos són e l s q ue m il l ore n sorpre ne ntm e nt l ’aspe cte físic. Al guns prom e te n aprim ar-te se nse fe r e sport, al tre s una figura e spe ctacul ar pe r l ’ús d ’una faixa, pe rò e l s m és m iracul osos són e l s prod ucte s d e be l l e sa. S’h an inve ntat m ili una m àq uine s, pe r bl anq ue jar-te l e s d e nts com e ld e ntista, fins i tot

pe r fe r-te un pe e l ing. Pe rò i l e s cre m e s? N’h i h a pe r l l e var-te l es arrugue s, pe r aprim ar-te l a panxa, pe r final itz ar am b l a ce l •l ul itis, contra e l s grans, i l a l l ista continua.Pe rò h i h a una q ue prom e t tante s cose s... Cre m a d e b ava d e caragol ,l a ve ritat és q ue l a id e a és prou fastigosa... pe rò l e s suposad e s apl icacions són incre ïb l e s; l l e va e l s grans, taq ue s d e l a cara, cre m ad ure s, re jove ne ix l a pe l l , fa l a pe l l m és suau... i pe r d onar-l i cre d ib il itat fiq ue n fotos d e l ’ab ans i e ld e sprés d e ge nt cre m ad a i am b un m unt d e grans... i a m és a m és e xpl iq ue n q ue l a b ava d e caragolfa q ue e l s re col l id ors d ’e spinacs q ue e stan e n contacte am b e lprod ucte , tingue n l es m ans m ol tsuaus. A q ue st és un e xe m pl e del s e strafol aris prod ucte s q ue h i h a alm e rcati q ue continuaran l l ançant-se . Sol s e spe re q ue l a ge ntno caigui e n l ’e ngany. I re cord e , pot pagar contrare m b orsam e nt,am b l a se va targe ta d e crèd it o am b l a targe ta d e com pra del s te us Grans M agatz e ns. Sand ra Pére z 2nd Batx M ixt

D e xicote ta te nia m ol ta por alcorre d or.Us e xpl iq ue pe r q uè ..e n l a m e ua casa tinc un corre d or m ol tl l arg, al e sh ore s jo pe nsava q ue h i h avia al gú e n l e s h ab itacions i q ue q uan jo h i anara m 'agafaria. Q uan l a m e ua m are e m d e ia '' R e b e ca vés a pe r l a m e ua cad ira'' a m i se 'm posave n e l s pèl s d e punta!. Pe rò incl ús així h auria d ’anar,q uan e ntrava a l 'h ab itació e nce nia l al l um , agafava l a cad ira i e ixia corre nt, pe rq uè q uan apagava l a l l um d e l 'h ab itació m ’e ntrave n cusq ue re l l e s pe r tot e lcos.A ra q ue sóc m ajor incl ús e m se gue ix passant, q uan m a m are e m d iu l a se ua frase ...Pe rò e l q ue passa és q ue ara e s b url a d e m i pe rq uè tinc por! Tam b é q uan m e ’n vaig l l it h e d e d orm ir m irant l a fine stra pe rq uè q uan m ire l 'h ab itació d e m a m are ve ig om b re s i tinc por. R e b e ca Pére z Navarro 3ºV2 No pod ia d orm ir m ai, se m pre som iava am b pal l assos m al vats q ue e m pe rse guie n pe r tots e l s l l ocs se nse parar.Cre c q ue e m passava això pe r una pe l •l ícul a q ue vaig ve ure i com q ue d e m e nut no pots ve ure pe l •l ícul e s d e por, se ’m va gravar l a im atge alcap. Tam b é te nia por a l a foscor, cad a ve gad a q ue m ´ al çava d e nit anava am b por pe r si apare ixia al gun vam pir i e m m osse gava.Com ja h e d it q uan e ts m e nut no pots ve ure pe l •l ícul e s d e por pe rq uè e s q ue d e n gravad e s alcap i a l a nit passe s por i no pots d orm ir, fins i tot n´ h i h a ge nt q ue q uan és m ajor se guix te nint m al sons; pe rò és q ue a m i l es pe l •l ícul e s d e por m ´ agrad ave n m ol t. Ja sóc m ajor i e m se guixe n agrad ant l e s pe l •l ícul e s d e te rror, ve ig m ol te s i no m ´afe cte n pe r a re s. Carl os Grau 3V2

ELCO RRED O R

PA LLA S S O S

M ILLENIUM 36 - Pàg.10


LA FO S CO R

RACÓ LITERARI

m e njad or i ob se rvava l a ve ure una om b ra q ue e s ús e m sil e nciosa pe nom b ra q ue h i h avia m ogue ra. A ve gad e s incl Q uan e ra pe tit l i te nia m ol ta por l ad am e nt pe r si e s al corrid or d e l pis, se ntint pe r fixava d e tal al a foscor.No pod ia anar-m e ’n a a porta d e l ’arm ari d e l d ins una tre m ol or q ue no e m m ovia l d orm ir se nse q ue e lm e u pare o e m e nt e stava un d e ixava tranq uil . Pe nsava q ue al passad ís o sim pl l a m e ua m are m ’acom panyassin fons d e lcorrid or, q ue se ’m fe ia poq ue t ob e rta. D e sprés, m e ntre al m e u l l it. Se m pre ocorria e l infinit, apare ixia una e spècie d e e m contave n un conte pe rq uè m ate ix: ob ria l a porta, e ixia d e l ava al “coco”, un m onstre , l ’h om e d e l d orm ira, tam b é vigil se volm ovim e nt d e sac, e l l l op d e l a cape rutxe ta, principi q ual ’arm ari o si ve ia un sac, una cua, d ràcul a o, sim pl e m e nt, un h om e l a porta. m al èvol q ue m ’e spe rave n una garra... d arre re d e l am agats i vol ie n agafar-m e Q uan ja e ra un poc m és m ajor ja l it, pe rò e ncara d e spre vingut pe r a portar-m e a m ’anava solall a m ate ixa por a l a foscor. l a se ua cova i m e njar-m e . Pe rò te nia l s anys, aq ue sta q uan e lm e u pare o m a m are i jo A m b e lpas d e l ràpid am e nt e nce níe m e l s l l um s por h a anat d e sapare ixe nt, pe rò e stava m és tranq uil , e ncara q ue e ncara h i h a ve gad e s q ue , •l ícul a continuava al e rta pe r si apare ixia d e sprés d e ve ure una pe l a nit, d ub te si e staré a q ual se vol ésse r: m irava cap a d e por a l e s o no... arre re i ob se rvava e n tote s l e s sol Jord i M artíne z Sol az 3v2 h ab itacions d e re ül lpe r inte ntar

PRIM ER D IA A L’ES CO LA

Jo no vol ia q ue m a m are e m d e ixara e n aq ue l ll l oc d e scone gut pl e d e xiq ue ts d e l a m e ua e d at, q ue no cone ixia d e re s i q ue no jugave n am b m i;així q ue e spe rava q ue cap cone gute m re col l ira i tornàre m a l a m e ua b e nvol gud a l l ar.La m e ua iaia trigava d ’arrib ar i q uan arrib ava, e m d uia a l a se ua casa, on ve ia e l s d ib uixos q ue fe ie n a l a te l e visió fins q ue e ra l ’h ora d e d inar i l a iaia e m tre ia un pl ate re t d e sèm ol a. D e sprés apl e gava l a m e ua m are , anàve m a casa i jugava h ore s i h ore s am b e l s ninots, am b e ltre ne t d e fusta o e scol tava q uè d e ia e lm e u ge rm ane t d ins d e l a panxa d e m a m are . Tots e l s d ie s succe ïa e lm ate ix;jo pl orava ab ans d ’e ntrar a l a guard e ria i d urant.Pe rò una cosa va canviar: vaig fe r un am ic q ue e s d e ia Pab l o, i q uan m a m are e m va pre guntar com vol ia q ue e s d igue ra e lm e u ge rm ane t, se ’m va ocórre r q ue e s pod ia crid ar com e lm e u prim e r am ic: Pab l o. Jord i M artíne z Sol az 3ºV2

CRIT I NIT

Consirós cante pl anc e pl or. Guil l e m d e Be rgad a Le s fam íl ie s d e d olpe r a tota l a vid a. La gue rra, l a postgue rra… R e cord e aq ue l l a m are Q ue no l i vare n d ir q ue e lfil lh avia m ort En e lfrontd e Te rol : sim pl e m e ntl i d igue re n “h a d e sapare gut”.I va passar l a gue rra Espe rante lse u fil l .I va acab ar l a gue rra I e spe rava e lse u fil l .I va parar l a taul a, Li va posar tam b é l l e nçol s nous e n e ll l it, I e spe rava a l a porta.No h a sab utre s d e lfil l . ¿M orí?No s’h a sab ut.Sol s, d e sapare gut. Es va tancar e n casa am b pany i cl au.R e cord e

Vice n talse u poble (Burjassot)

El s se us crits.El s ve ïns tocave n a l a porta, I no ob ria l a porta.¿O n e stava e lse u fil l ? Si fou m ort, ¿on fou m ort?O h , cose s d e l a gue rra! Q ui va a sab e r això! Le s fam íl ie s d e d ol Pe r a tota l a vid a.La gue rra, l a postgue rra... Vice ntA nd rés Es te l l és

M ILLENIUM 36 - Pàg.11


TECNO LO GÍA I AUTO M O CIÓ

A NA L-IS - D IS , S PO RE, PC

La ul tim a ob ra d e W il l W righ t, fund ad or de M axis, e stud io d e sarrol l ad or d e otros jue gos d e éxito com o Sim City, Los Sim s y tod os sus d e rivad os. Tam b ién tie ne n e n sus fil as otros tantos títul os b astante d e sconocid os para e l m und o (y q ue se pod rían h ab e r q ue d ad o b ie n guard ad itos e n un aguje ro) Sim Earth , Sim A nt, Sim l ive ,… , h el icópte ros, vie je citas e n autob ús, canapés vol ad ore s, y un l argo e tcéte ra d e jue gos.Sin d ud a, e sta ge nte pe có, y m uch o, alinte ntar e xprim ir l a fórm ul a d e éxito q ue tuvie ron con, Sim City.No l es funcionó, por e so fue ron com prad os por El e ctronic A rts. A h ora nos l l e ga Spore , e ljue go d e sim ul ar se r D ios, sim ul ar se r l a propia natural e z a q ue h ace e vol ucionar l os se re s vivos. D e sd e l a m ínim a e xpre sión d e l a vid a, h asta l a conq uista d e l a gal axia. Por e so q ue se h a l l e vad o m ás d e una critica por parte d e com unid ad e s re l igiosas, por l o de l os m onos y tal . ¿Y q ue nos ofre ce e ste Spore ? Prim e ram e nte te ne m os e lgrand ísim o e d itor d e criaturas, con un m ontón d e “m ie m b ros” para d e sarrol l ar nue stra cre ativid ad y ob te ne r a cam b io un b ich o q ue , pasara por l as d istintas fase s d e l jue go. A q uí d e b e ríam os d e te ne r e n cue nta q ue no sie m pre l o m as b onito e s l o m as útil .Si tu b ich o e s carnívoro, una b oca e n e l sob aco no e s m uy útil . Si e s h e rb ívoro, d e b e rá d e sarrol l ar l a d e fe nsa, para prote ge rse d e sus d e pre d ad ore s. Vam os con l as d istintas e tapas.Cad a una con una “orie ntación e vol utiva”: -Estad io d e Cél ul a: Es l a única fase e n 2D , y e n e l agua. Control am os a un organism o unice l ul ar, al cualte ne m os q ue al im e ntar d e l os nutrie nte s d e otras criaturas. D e b e m os sob re vivir (pare cid o a l a

M ILLENIUM 36 - Pàg.12

Se rpie nte d e l os m óvil e s antiguos). -Estad io d e Criatura: Ya e n 3d y e n l a supe rficie , d e b e re m os inte ractuar con e le ntorno, se guir con l a re prod ucción d e l a e spe cie , fusionarnos con otras e spe cie s para se r l a e spe cie m ás d om inante . -Trib u: A q uí cab e d e sarrol l ar l a vid a e n socie d ad . Com prar nue stra casa, h ace r q ue l a trib u cre z ca… -Estad io d e Civil iz ación: La trib u cre ce , se convie rte e n ciud ad . Tus accione s e n l a fase ante rior, d e te rm inarán d e q ué tipo se rá l a ciud ad . Si e re s e lm al o m al oso, se rá una ciud ad m il itar, o si som os unos b ue naz os, una ciud ad re l igiosa. El e d itor se am pl ia para pod e r ab arcar casas, ayuntam ie ntos, z onas d e ocio, e tc. -Estad io Espacial : Eljue go e xpl ota e n cuanto a posib il id ad e s. Com o ind ica e lnom b re , pod re m os viajar por tod a l a gal axia, inte ractuar con otras criaturas, e n e lm od o onl ine . Conq uistar pl ane tas, ab d ucir m arcianitos para su e stud io, y un porrón d e cosas m ás. A e sto añád e l e l a Spore pe d ia, q ue se ria e laspe cto d e com unid ad d e ljue go. Inte ractuar con tod a l a ge nte q ue h a prod ucid o m ate rial , d e scargar l as criaturas d e otros, m od ificarl as, e tc. Tod o e sto re spe cto al e l e m e nto jugab l e del prod ucto. Pe ro tam b ién se com pone d e otros el e m e ntos: técnicos, gráficos y sonid o. En cuanto a gráficos.Se ncil l os, col oristas.No e s l a panace a gráfica, tam poco l o pre te nd e , ni l o ne ce sita.No h ace fal ta un pe pino d e l a NA SA para pod e r d isfrutarl o. Lue go, e lsonid o. M úsica cre ad a por Brian Eno, h ab itual d e l e stud io. A q uí l a m úsica e s otro el e m e nto vivo. Cad a acción q ue re al iz as, véase corre r, and ar, b otone s d e l os m e nús, com e r, atacar, tie ne su propio sonid ito y sue na e n e lm om e nto e n q ue l a h ace s. Concl usión Un jue go d ifícil d e e ncajar e n un géne ro, una propue sta arrie sgad a. Si te gusta jugar con Le go, d ib ujar, e re s cre ativo e n ge ne ral , e l jue go te gustará. Pasarte h oras d e l ante d e l e d itor (q ue pue d e d ar m uch o d e sí) cre and o tus b ich itos y l ue go com partirl os con l a com unid ad . A ve ce s se h ace al go cansino.Un b ue n prod ucto e n l íne as ge ne ral e s. NO TA : 7 D anie lGarcía 4 ESO V1


TECNO LO GÍA I AUTO M O CIÓ

ELRINCÓN D ELM O TO R

SUSPENSIÓN TR A SER A

En e sta se cción d e la re vista, n ue stros com pañ e ros d e ciclos , n os com e n taran m od ificacion e s e n los ve h ículos, h obbie s re lacion ad os con e lm un d o d e lm otor, y com o n o pe que ñ as guías practicas d e com o solucion ar ave rías se n cillas y así ah órran os un d in e ro, que vie n e m uy bie n e n e sta época d e crisis..

M odificación e n s us pe ns ión de un 4x4 Al e jand ro Bl as co Jim éne z GM d e El e ctrom e cánica En l a práctica d e l4x4, uno d e l os factore s m ás im portante s a te ne r e n cue nta e n e lve h ícul o es l a suspe nsión. Con una suspe nsión e ficie nte se b usca q ue l as rue d as pe rm ane z can e n contacto con e lte rre no e l m áxim o tie m po posib l e para q ue una pérd id a d e tracción no nos im pid a pod e r supe rar e lob stácul o y se guir nue stro cam ino. En nue stro caso e l ve h ícul o a m e jorar e s un O pe l Fronte ra. Con suspe nsión d e l ante ra IFS (ind e pe nd ie nte ) y trase ra d e e je rígid o con m ue l l e s. En suspe nsione s ind e pe nd ie nte s l as posib il id ad e s d e m od ificación para ganar re corrid os d e com pre sión/ e xte nsión e stán m uy l im itad as.Por l o q ue l as m od ificacione s q ue h a sufrid o no son m uy im portante s.

Las m od ificacione s e fe ctuad as son: 1.Sustitución d e m ue l l e s original e s por unos re forz ad os (m ás e spiras y e stas d e m ás grosor) para ganar una al tura consid e rab l e. 2. Sustitución d e am ortiguad ore s original e s por unos 20cm m ás l argos. 3. Supl e m e nto e n e ltope d e gom a d e com pre sión para q ue d ich o tope no l o h aga e lnue vo am ortiguad or (si e ltope l o h icie ra e lam ortiguad or e ste pod ría rom pe rse ) 4.Col ocación d e un cono d e gom a para e lre posicionam ie nto autom ático d e lm ue l l e. 5. A l argar l atiguil l os d e fre no para q ue e stos no se an arrancad os e n una e xte nsión d e l a suspe nsión. 6. A nul ar l a b arra e stab il iz ad ora, ya q ue e sta nos l im itaría e l re corrid o.

SUSPENSIÓN D ELANTER A

1.Te nsad o d e b arras d e torsión para ganar al tura. 2. Col ocad a l a rótul a d e ltrape cio supe rior por d e b ajo d e l m ism o para ganar re corrid o d e e xte nsión.

Esta e s l a parte e n l a q ue m ás nos h e m os ce ntrad o yl a q ue m ás m od ificacione s h a sufrid o. En e ste caso, l a suspe nsión consta d e un e je rígid o con m ue l l e s y am ortiguad ore s ind e pe nd ie nte s.Por tanto sus posib il id ad e s d e m od ificación son infinitas.

M ILLENIUM 36 - Pàg.13


TERRA NO STRA A LZ IRA

Al z ira és l a capitald e l a R ib e ra A l ta d e lXúq ue r. La ciutat e stà situad a a 36 q uil òm e tre s, alsud d e Val ència i a 25 d e l a costa.A l z ira frue ix d 'un cl im a m e d ite rrani am b suaus te m pe rature s, tant a l 'h ive rn com a l 'e stiu, l a q ualcosa pe rm e t ofe rir une s cond icions òptim e s pe r a re sid e nts i visitants. La se ua pob l ació actualés d e 42.543 h ab itants. Elte rm e m unicipalté una supe rfície d e 111'4 k m 2. Vice nte Bl asco Ib áñe z e s va inspirar a A l z ira pe r a e scriure l a se ua nove l •l a`` Entre Taronge rs´´. En e l m e s d e jul iol l a ciutat ce l e b ra l e s fe ste s m ajors, l e s d e d icad e s al s sants Be rnat, M aria i Gràcia, m àrtirs d 'A l z ira. Una d ob l e ve ssant e m m arca l a fe sta. Pe r un costat l a com m e m oració profana, q ue com pta am b inte re ssants activitats d e tipus artístic, cul turali e sportiu.Eixe d ia, l a M are d e D éu, h ave nt e stat e n l a ciutat pe r e spai d 'uns d ie s, d e sprés d e se r b aixad a d e lnove nari ce l e b rat en l a se ua Esgl ésia, és tornad a e n proce ssó alse u santuari. Com pta am b e xce l •l e nts vie s d e com unicació, l a q ualcosa facil ita l 'accés d e s d e q ual se vold ire cció. Trave sse n e lte rm e d e Nord a Sud l a carre te ra d e Val ència a Xátiva, d e l a q ualix un ram alcap a Favare ta, i l a l ínia Val e ncia-A l m ansa d e l fe rrocarril . D 'Est a O e st passa l a carre te ra d e Tave rne s d e l a Val l d igna a Ll íria pe r Xiva. M onum e nts pe r visitar: • M ural l e s (circuitam ural l at) alvol tantd e l a part de l a ciutat, rod e jad a d e b e l l e s pal m e re s.Es re spira un aire and al usí pe r l a poe sia d e lse u paisatge . • M one stir d e l s Je rónim os d e l a M urta.(A q ue stva se r e n e lse u te m ps prote gitpe r Joaq uim -Ll ore nçVil anova, i m anté una rica fauna). • Pontd e Fe rro. • Pontd e lva riure ve rd . • Elravald e Santa M aria. • Esgl ésia d e Santa Cate rina. • Casa consistorial . • Escol e s pie tose s. • La Cre u Cob e rta. • L'Erm ita d e lSal vad or (La M untanye ta) D ol ç típic: Elm e njar b l anc, d ol ç típic com postpe r l l e t, am e tl a, sucre o farina d 'arròs. R e b e ca Pére z 3ºV2

M ILLENIUM 36 - Pàg.14

CO CENTA INA

Circul ant pe r l a carre te ra (N-340) e n d ire cció Al acant, arrib e m a un pob l e de l a com arca d e l com tat, anom e nat Coce ntaina.A Coce ntaina h i h a m ol t e d ificis h istòrics i una gastronom ia e xq uisid a, pe rò ane m pe r ord re . La ciutat d e Coce ntaina, és una ciutat conq ue rid a pe r Jaum e I l 'any 1245. Va se r d onad a com com tat (129 1) a l ’al m ogàve r R oge r d e Lauria com a re com pe nsa pe r l a se ua traje ctòria m il itar, conve rtint-se així e n e l prim e r com te d e Coce ntaina.I així va passar pe r m usul m ans i al tre s re is, tam b é e s van re al itz ar d ive rse s l l uite s, pe rò gràcie s a això, e lce ntre h istòric e stà pl e d ’e d ificis antics com l ’e rm ita d e Santa Bàrb ara, e lConve nt del s Franciscans, l ’e sgl ésia d e lSal vad or, e lPal au Com tal , e lconve nt d e l a M are d e D e u d e lM iracl e, tot açò rod e jat d ’una m ural l a (nom és q ue d e n l es se ue s torre s).Fora d e l a m ural l ahi hal ’e rm ita d e san Cristòfol . La Gastronom ia d e Coce ntaina e stà com posta pe r prim e rs pl ats com Pe ricana, Fasse d ure s d e d acsa, l ’O l l e ta, e lGe naros, e lR ol l e ts i e lCarcanyol s, i d e sprés d ’un b on m e njar, e lm il l or q ue pots fe r és pre nd re d os l icors típics d e l a z ona l ´H e rb e ro i e l “café l icor y m e ntira”. Pe r al s q ui e l s agrad e n l e s fe ste s, h i h a e ld ia 31 d ’octub re l a fira d e tots sants q ue és m ol t cone gud a e n tota l a com unitat Val e nciana, on re al itz e n una fira d e ram at.A q ue sta fira se ce l e b ra d ’acord am b un privil e gi d e l re i Pe re IV e l Ce rim oniós. Tam b é e l se gon d issab te d ’agost com m e m ore n e lse u patró. A m és d e d onar una vol ta pe lpob l e tam b é pots fe r se nd e rism e al s paratge s q ue l ’e nvol te n, com una ruta q ue h i h a a l a fontd e l ’H e d ra. A Coce ntaina ab ans h i h avia un fe rrocarril anom e nat “e l fe rrocarril d e l a se d a“. Q uan va caure e lse u com e rç, e lvan tancar i alse u l l oc e s trob a, h ui e n d ia, l a via ve rd a q ue re cord a pe r on transcorria e lfe rrocarril . A ra h i h a una l ínia d e R e nfe ( l a l ínia re gional Al coi-Xàtiva Val ència ). M aria Cab al l e r Navarro 3ºV2


PASSATEM PS

CRO S S W O RD S

Si q uie re s com pl e tar e l Crucigram a (Crossw ords) tie ne s q ue buscar e stas pal abras e n ingl és:

C

RO

R

S D

VINA G RE VIO LENTO BA BA PLA Y ERA S LA BIO S BO RRÓN NUEZ D ES CUENTO CA BLE A BED UL BO RRA CH O S A PO

W S S

O

S UD O K US

DO SFÁCUIL D IFÍCIL

S KU ¿Q ué significan e n Val e nciano? BUD ELL BUFETA SO M ERA ALFICÒS CO D O NY ENVÀ SERRELL EBO RI M ILLENIUM 36 - Pàg.15


IES A EURO PA ITÀLIA

Pronòstic d e l 'oratge pe r a l a se tm ana d e l18 al24 d e se pte m b re d e 2008: al gune s pl uge s i te m pe rature s b aixe s. I com se m pre , l a l l ei de M urph y e s com pl í. Pe rò això no pogué im pe d ir q ue e l s al um ne s d e se gon d e b atxil l e rat am b d e stí

R om a, e s q ue d are n b ocab ad ats am b l a be l l e sa d 'una ciutat com e ixa nom és ate rrar e n l 'ae roport. L'inici d 'una se tm ana inob l id ab l e com e nçava. Elprim e r d ia, pl uge s q uasi torre ncial s caigue re n sob re R om a, pe rò gràcie s alnostre guia i profe ssor de l l atí Jose p Be l d a, e ld ia va transcórre r com si fe ra un sole spl ènd id . L’e sgl ésia d e Santa M aria M aggiore va se r l a nostra prim e ra visita (prop d e l a q ual e ns al l otjàve m ), se guid a d e l 'im pre ssionant Col ise u i e l Pante ó (on e ns vam ob l id ar Em il io q uan e ns anàre m ), q ue e ns va d e ixar se nse paraul e s am b l a se ua col ossal itat. M és tard , d e sprés d e cam inar e l

q ue e ns pare gue re n 10 k il òm e tre s ( no re s com paratam b e lq ue e ns e spe rava), paràre m pe r

M ILLENUM 36 - Pàg.16

prim e ra ve gad a a d inar a “La M onte carl o”, piz z e ria on aniríe m alm e nys tre s ve gad e s m és e ixa se tm ana. Elm és d e stacat d 'e ixe d ia fou l a im pone nt Fontana d e Tre vi, a l a q ualanàre m d e nit, i e n l a q ualtots d e ixàre m e lnostre d e sig.Vall a pe na viatjar a R om a nom és pe r ve ure aq ue sta cine m atogràfica font. La re sta d e l a se tm ana fou m ol t d ive rtid a: viatge s am b m e tro q ue nom és costava un e uro, viatge s am b autob ús q ue no h avíe m d e pagar, viatge s a pe u q ue re sul tave n se r m ortal s...i sob re tot m ol te s e scal e s. Fére m un viatge a Pom pe ia, un l l oc pre ciós pe r

visitar (i un poc incòm od e a l ’h ora d e d inar, tot s'h a d e d ir). És incre ïb l e ve ure l e s figure s d e l a ge nt a l 'h ora d e m orir, cre m ad e s pe lVe suvi, tot tan b e n conse rvat. ElVaticà , am b l a col ossalcape l l a sixtina se m pre pl e na d e ge nt , e lcèl e b re “Laocoonte y sus h ijos”, i tante s ob re s d 'art pe r tot arre u, tam b é va se r una de l e s nostre s parad e s (se nse ob l id ar l a pl aça d e SantPe re i l a Basíl ica) La Gal e ria Borgh e se fou un d e l s nostre s d e stins e n aq ue sta se tm ana, junt a Vil l a A d riana, a Tívol i, q ue , pe rsonal m e nt, fou e l l l oc q ue m és e m va agrad ar. És un ind re t agrad ab l e , on pots fruir d 'uns m osaics pre ciosos i d 'une s viste s e xtraord inàrie s. En fi, e lviatge a Itàl ia e lvam gaud ir fins a l 'úl tim m om e nt. R om a és una ciutat on pots trob ar q ual se volruïna e n girar e lcantó; se m pre e t se nts alce ntre . Si vol s fe r un viatge e n q uè avorrir-te siga im possib l e , aq ue stés e lte u d e stí. M ire ia Cre s po 2n Batxil l e rat


MILLENIUM 36 nº6