Oci 14
PortAventura prepara un nou espectacle de Nadal amb el qual culminarà el seu 30è aniversari
Opinió 21 Joan Alonso Gimenez. Reus, ciutat industrial: el deure de recuperar la memòria del treball i la fàbrica
Mobilitat
Esports 20
El Club Vòlei SPiSP Femení, a un pas d’aconseguir posicionar-se en el subgrup de l’ascens a Superliga 2
La proposta agafa a contrapeu el Govern català i des del Camp de Tarragona es defensa que hi ha pendents inversions més importants
El Ministeri de Transports afirma que és un projecte a llarg termini i que permetrà incrementar els serveis regionals 2 i 3
Tarragona 6
Receptes per tornar a Tàrraco
Moha Quach, Marc Garcia i David Bea van oferir un ‘showcooking’ que rememorava la gastronomia romana
Reus
El representant de l’Arquebisbat obre la Sang amb els Mossos i un serraller
Per la seva banda, la junta cessada anuncia accions legals perquè creu que s’han revelat les seves dades personals l 10
Serveis
Calafell invertirà més de 30 milions d’euros per renovar la xarxa de distribució d’aigua
l 11
Els veïns de la Biblioteca Central, a favor de convertir l’aparcament en una zona verda Reus
l 8
Valls es prepara per rebre més de 10.000 visitants per la celebració del primer Calçofest Festival
l 13
Mobilitat l El Ministeri afirma que la nova línia resoldrà la falta de capacitat del tram actual amb Tarragona i permetrà incrementar els serveis regionals a Catalunya
Oriol Castro Sanz
El Ministeri de Transports tira pel dret i ahir mateix ja va licitar l’estudi de la nova línia d’AVE Madrid-Barcelona, que evitarà Tarragona. Una notícia que va agafar per sorpresa els agents polítics i socials del territori, que de forma més o menys explícita rebutgen la proposta.
El departament d’Óscar Puente exposa als plecs tècnics de la licitació de l’estudi que el tram Camp TarragonaBarcelona Sants ha passat a tenir una «càrrega de trens significativament superior a la resta de la línia» des que es va connectar amb el Corredor Mediterrani l’any 2020. A més, el Ministeri admet un «elevat nivell de saturació» diari, que s’espera que encara sigui major amb el creixement dels tràfics de mercaderies per la línia. En aquest sentit, des de Madrid s’explica que aquesta nova línia d’alta velocitat servirà per «descongestionar» la de Tarragona i, al seu torn, alliberar el Corredor Mediterrani.
Tot i això, aquestes exposicions no convencen ni els usuaris ni els representants polítics del territori, que es mostren preocupats per com pot afectar aquesta nova línia en un futur. Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, expressa que «qualsevol millora de la línia Barcelona-Madrid ha de ser compatible amb mantenir i
reforçar el rol estratègic del territori, que no es pot quedar al marge de les grans decisions d’infraestructures». El Ministeri de Transports insisteix que no es perdran trens, sinó que es guanyaran serveis regionals.
Enllestir projectes
Ara bé, diversos alcaldes de l’Associació per l’Impuls
Metropolità consultats per aquest mitjà indiquen que cal prioritzar projectes que encara no estan lligats, com el Corredor Mediterrani o les
La nova línia d’alta velocitat és un projecte a 20 o 30 anys vista
estacions intermodals, abans d’iniciar-ne de nous. Des de Tarragona ciutat, l’alcalde Rubén Viñuales no ha volgut valorar la proposta de Puente, mentre des de l’oposició el conseller d’ERC Xavi Puig considera que «ens farem un tip de guanyar mercaderies i perdre passatgers». «On és el crit al cel de l’alcalde? On són els resultats del seu treball discret i silent?», pregunta Puig.
Per la seva banda, Jaume Casañas, alcalde de Cunit, eleva la crítica: «Com pot ser que fa una setmana es presenti l’Estratègia Ferroviària per part del Govern de la Generalitat i després surti el Ministeri i la modifici prioritzant només l’AV350? Copets a l’esquena, però segueixen fent els mapes del futur de
Noemí Llauradó Presidenta de la Diputació
«Qualsevol millora de la línia Barcelona-Madrid ha de ser compatible amb mantenir i reforçar el rol estratègic del territori, que no es pot quedar al marge de les decisions»
Esquema amb el Corredor Mediterrani amb ample estàndard finalitzat
Ample estàndar
Ample ibèric
Catalunya des de Madrid». La primera reacció de l’executiu d’Illa al pla de Puente va arribar ahir a la tarda per part de Sílvia Paneque, consellera de Territori i Mobilitat. «En cap cas crec que s’hagi plantejat aquest projecte en detriment de les inversions per millorar Rodalies i regionals, ni dels plans que tenim aprovats amb l’estratègia ferroviària», va exposar la consellera. Així tot, des de Nuevos Ministerios es recalca que la nova línia d’AVE és un projecte a 20 o 30 anys vista. «Des del Ministeri sempre inverteixen amb projectes nous. Serà més fàcil anar a Madrid a treballar que a Barcelona», denuncia Anna Gómez, portaveu de la plataforma d’usuaris Dignitat a les Vies.
Xavier Puig Regidor d’ERC a Tarragona
«Ens farem un tip de guanyar mercaderies i perdre passatgers. On és el crit al cel de l’alcalde? On són els resultats del seu treball discret i silent?»
Jaume Casañas Alcalde de Cunit
«Com pot ser que fa una setmana es presenti l’Estratègia Ferroviària per part del Govern de la Generalitat i després surti el Ministeri i la modifiqui prioritzant només l’AV350?»
Anna Gómez Portaveu de Dignitat a les Vies
«Des del Ministeri de Transports sempre estan invertint amb projectes nous que no són una prioritat. Serà més fàcil anar a Madrid a treballar que a Barcelona.»
El Ministeri de Transports ha licitat l’estudi de la nova línia d’alta velocitat entre Barcelona i Lleida per 2,3 milions d’euros. EFE
Mercaderies per l’Interior
Economia l El portaveu recalca que «no s'està invertint allà on es genera riquesa»
C.D.G
La plataforma Mercaderies per l’Interior assegura que «aquesta millora per connectar Madrid i Barcelona és una demostració de que Madrid s’ha tornat a oblidar del Mediterrani». El portaveu de l’entitat, Eugeni Sedano, recorda que encara no hi ha una solució per al pas de les mercaderies lluny dels nuclis habitats i de la costa, i lamenta que «s’està tornant a invertir allà on no es genera riquesa». En aquest sentit, Sedano creu que «s’està tornant al model d’Aznar de l’Espanya radial». «Si la riquesa es genera a Barcelona, Tarragona,
València, Múrcia... És a dir, a l’arc Mediterrani, per què no s’està invertint aquí?», es pregunta.
Intermodal i mercaderies Per altra banda, des de la plataforma posen l’ull en el futur de les mercaderies i la vinculació amb la intermodal de Vila-seca. «Els nostres enginyers creuen que és incongruent ubicar una estació intermodal pensada per a passatgers al mig del fluxe de mercaderies», detalla Sedano. És per això que els tècnics de la plataforma opinen que la intermodal «pot ser una limitació a la via per l’interior de les mercaderies».
Urbanisme l Els treballs s’allargaran durant sis mesos i costaran 955.779 euros
John Bugarin
El futur camí de ronda que connectarà les platges de l’Arrabassada i la Savinosa es començarà a construir el pròxim mes de gener. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha adjudicat les obres a l’empresa Seranco SAU per 955.779 euros (IVA inclòs) i està previst que els treballs s’allarguin durant sis mesos. Aquest nou recorregut, que serà de sorra compactada, tindrà 700 metres de longitud i 5 d’amplada, i comptarà amb un pas per a vianants i un altre per a bicicletes. A més, es renaturalitzarà l’espai amb plantació de flora autòctona. El projecte presentat per l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació i l’Estat el novembre del 2024 també contem-
plava l’endarreriment de la tanca actual del preventori de la Savinosa. El Ministeri executarà l’actuació en coordinació amb el Servei Provincial de Costes de Tarragona, que gestiona la intervenció en el litoral d’acord amb la planificació de la Direcció General de la Costa i el Mar.
Es millorarà el traçat existent per assegurar un recorregut segur i accessible, s’estabilitzaran i es protegiran els talussos afectats per l’erosió, s’instal·laran baranes i elements de seguretat a les zones amb major desnivell, es restauraran les àrees degradades i es farà una integració paisatgística amb materials adequats a l’entorn.
La subdelegada del Govern espanyol a Tarragona, Elisabet Romero, ha manifestat la seva «satisfacció» per l’inici
d’aquests treballs que «milloren el litoral tarragoní mitjançant una col·laboració entre administracions». En aquest sentit, posa èmfasi a «la feina feta pels tècnics de la Diputació i el Servei de Costes». La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, també ha celebrat que serà «la primera actuació que la ciutadania podrà veure a la Savinosa després de més de 50 anys».
Veus crítiques
Aquest projecte ha generat crítiques per part de les entitats ecologistes, les quals van organitzar, el novembre de l’any passat, una cadena humana entre l’Arrabassada i la Savinosa per denunciar la construcció del futur camí de ronda. Quatre mesos abans, la coordinadora SOS Costa i Camp de Tarragona va pre-
Entitats ecologistes protestaran contra el projecte aquest 29 de novembre
sentar al·legacions contra el projecte, en considerar que és «innecessari i contraproduent». Finalment, van ser desestimades pel Ministeri.
L’entitat, però, no ha llençat la tovallola i ha decidit convocar una nova mobilització el 29 de novembre, a les 12 h, davant del Palau de la Diputació. La plataforma considera que el projecte comportarà la destrucció d’espècies protegides i una massificació turística. Per això, reclamen només una «intervenció mínima» que protegeixi «la continuïtat paisatgística» i «la restauració dels ecosistemes».
Espai Públic l Sorigué ja s’ha fet càrrec del nou contracte dels espais verds a la ciutat
Oriol
Castro Sanz
Sorigué ja s’ha fet càrrec del nou contracte de manteni ment dels espais verds a la ciutat. Un servei que augmen ta la seva plantilla, amb fins a 76 treballadors, i que actuarà els 365 dies de l’any. «Gua nyem en eficiència i professi onalitat», va explicar ahir al matí Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, des de les instal· lacions de la companyia. La companyia es va mostrar «contenta» per poder encar regar se d’aquest servei. «El concurs té una aposta clara per l’estalvi d’aigua, la inclu sió social i la millora de la qua litat de vida dels ciutadans», va dir Francesc Faus, director d’Infraestructura Verda de Sorigué.
Una de les principals no vetats que inclourà l’em presa serà una plataforma web, oberta als veïns, per a consultar els treballs que es faran als carrers. «L’objectiu és que qualsevol ciutadà pu gui consultar sobre l’arbrat
o el mobiliari del seu barri. I pugui saber quan s’ha actuat o s’ha podat i les previsions. Estem en una fase d’integra ció del servei. La idea és que
el mateix operari pugui anar informant dels treballs», va explicar Ander Benaiges, tèc nic del Servei d’Infraestructu ra Verda de Sorigué. Aquesta
telegestió també millorarà el sistema de reg de la ciutat, ja que compta amb sensors que aturaran els aspersors quan plogui o faci molta humitat.
«És un canvi substancial amb una transparència mai vista»
darrerit. S’ha confeccionat un equip específic», ha indicat Faus. «En conclusió, es tracta d’un canvi substancial en el servei, amb una transparèn cia mai vista», va dir Viñuales.
En els primers mesos de servei, s’ha impulsat un Pla de Xoc per posar a punt la ciutat. «El manteniment del mobi liari al carrer estava molt en
Pla de poda Més enllà, es preveu un pla de poda pels 4 anys vinents, en el qual també es contempla la plantació de fins a 350 arbres nous cada any durant la vi gència del nou plec, així com la millora i la planificació so bre 4.000 m² de superfícies ar bustives i florals i sobre 2.000 m² de gespa. «Ja estem treba llant amb els primers esbor ranys del Pla d’Arbrat. Una de les zones on més actuarem és l’avinguda del Mediterrani, on els arbres hi han patit molt. Tampoc era la millor tipologia per aquell carrer», va explicar García. L’Ajuntament reforça rà també l’arbrat als diferents parcs del centre de la ciutat, on van caure més d’un cen tenar d’exemplars durant els últims temporals. Més enllà, les noves grans inversions es preveuen als barris de Torreforta i Camp clar, entre d’altres. «També hi haurà un reforç a Sant Pere i Sant Pau i al parc de Bona vista, al costat de la carretera nacional», ha indicat el con seller.
Les obres d’asfaltatge a Battestini s’executaran en horari nocturn
Mobilitat l Els treballs d’asfaltatge de l’Avinguda de Roma es realitzaran en horari nocturn per tal de minimitzar les afec tacions a l’estació d’autobusos i a l’aparcament municipal Im perial Tàrraco. Així, es faran demà de 20 h a 01.30 h i divendres de 21 h a 23.30 h. A més, s’ha tallat la via lateral i els seus ac cessos fins divendres. Els veïns podran accedir als pàrquings privats de les 18 h a les 9 h. Redacció/Jonathan Oca
Equipaments l Els treballs de la primera fase s’engegaran el febrer de l’any vinent i s’allargaran 15 mesos
El nou Fòrum de la Justícia de Tarragona pren embranzida. Ahir la Generalitat va fer un nou pas endavant, traient a licitació el contracte de serveis per a la direcció d’execució de les obres del projecte executiu d’aquest futur edifici judicial, amb un pressupost base d’1,4 milions d’euros; així com la corresponent a l’assistència tècnica conjunta de coordinació de seguretat i salut dels treballs, per 366.025 euros. El termini de presentació d’ambdues ofertes clourà el pròxim 18 de desembre. Està previst que els treballs de construcció s’engeguin el febrer de 2026, amb un termini d’execució de quinze mesos. Concretament, es tracta de la primera fase de les obres d’aquest equipament, que
consistiran en el moviment de terres i la construcció de l’estructura de l’edifici. Aquest s’ubicarà al costat del
Centre Penitenciari Obert, en un solar del carrer Arquebisbe Josep Pont i Gol. Aquesta primera fase té un valor es-
timat de prop de 24 milions d’euros, mentre que la construcció total del fòrum té un cost previst de 94, 2 milions
Està previst que l’edifici entri en funcionament a finals del 2028
d’euros. El Govern calcula que l’equipament es completarà el quart trimestre de 2028.
13 empreses candidates
El contracte per a les obres d’aquesta etapa inicial van sortir a licitació el passat mes de juliol, amb un termini de presentació d’ofertes que va vèncer el 17 de setembre. Són
13 les empreses que participen en el concurs públic. De moment, la candidata preferida és FCC Construction, S.A, amb 38,96 punts. Es tracta de la mateixa empresa que durant sis dècades es va fer responsable de la neteja de
la ciutat, abans que aquest novembre agafés el relleu Urbaser. FCC ja té experiència en la construcció d’edificis judicials, com és el cas de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, o l’Audiència Nacional a Madrid. També ha aixecat projectes com el Museu de les Arts i les Ciències a València, o l’Hotel W-Vela a Barcelona.
Com serà el projecte?
El futur Fòrum de la Justícia de Tarragona serà la infraestructura judicial més gran de Catalunya, després de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet. La nova seu tindrà una superfície construïda de 39.488,53 metres quadrats i permetrà la unificació de tota l’activitat jurídica de Tarragona, que actualment es troba repartida en vuit emplaçaments diferents. També es millorarà la funcionalitat, l’atenció ciutadana i l’eficiència del sistema, a més d’incorporar plaques fotovoltaiques i un sistema de control centralitzat de les instal·lacions. El programa funcional de la segona fase ja està tancat, i aquesta consistirà en les obres d’arquitectura i d’installacions de l’edifici.
John Bugarin
La gastronomia juga un paper fonamental en la construcció de la identitat cultural d’un poble. Per fer una radiografia de la societat de l’antiga Tàrraco, és important conèixer quins ingredients utilitzaven i quines tècniques empraven en les cuines de l’època romana. El menú Olivus ideat per Moha Quach, xef del restaurant El Terrat i president de l’associació Tàrraco a Taula, permet fer aquest viatge culinari fins a temps pretèrits i saber què menjaven els nostres avantpassats.
Aquesta proposta ja ha arribat en forma de showcooking a ciutats com Madrid, Sant Sebastià o Saragossa. L’acció promocional impulsada per Tarragona Turisme, emmarcada dins del 25è aniversari de la declaració Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat, es va presentar ahir davant la premsa tarragonina, que va poder tastar diferents receptes recuperades de la gastronomia romana marinades amb vins del territori escollits pel sommelier David Bea. La introducció al menú començava amb una petita representació teatral prota-
l Gastronomia
Tarragona ha portat a Madrid, Sant Sebastià i Saragossa un ‘showcooking’ per donar a conèixer la cuina romana
gonitzada per Agrius Estenelus, propietari d’un celler de l’època, que convidava tots els presents a sopar a casa seva. Sobre l’esquena, portava una àmfora amb vi produït en els seus terrenys a poques milles de Tàrraco. Aquesta beguda sagrada i divina per als romans no podia faltar en el menú Olivus, que va arrencar amb uns aperitius únics
amb diferents ingredients estrella: bunyols de bolets, gambes blanques, pans de mantega i moretum. Tampoc podia faltar el gàrum, una salsa feta de diferents tipus de peix fermentat molt popular a l’antiga Roma. Tot això acompanyat per la Síria Kveik Sumerian Ale, una cervesa «mesopotàmica» creada per David Bea.
El gàrum és essencial en la tradició culinària de l’època romana
La vetllada va continuar amb un primer plat d’ostres de l’Ebre amb escabetx de carabassa i unes gotes de gàrum, acompanyat amb un Nus del Terrer Blanc. De segon, corder cuinat a baixa temperatura amb bolets glacejats i tòfona, maridat amb vi negre del Priorat, un Gratallops d’Álvaro Palacios. Marc Garcia, de la Pastisseria Velvet, va elaborar les postres: flam de mató, bunyols de carabassa fermentats i galetes d’ametlla.
La consellera de Turisme, Monts Adan, va destacar la repercussió tan «positiva» que aquesta proposta promocional ha generat a les tres ciutats on ha arribat. Concretament, s’han registrat fins a 8,5 milions de visualitzacions i lectures dels articles publicats pels mitjans assistents a les sessions realitzades, unes publicacions valorades en «més de 600.000 euros». La pròxima convocatòria serà a Toulouse (França) aquest setembre i ja s’estudia portar-lo a altres països com Alemanya o els Països Baixos.
La FAVIBC sol·licitarà una reunió amb Paneque per les barreres arquitectòniques
Veïnal l Representants de la Coordinadora d'Entitats i la Federació d'Associacions de Veïns d'Habitatge Social de Catalunya sol·licitaran una reunió amb la consellera Sílvia Paneque per tractar les barreres arquitectòniques de Campclar. Segons han exposat diversos veïns, «hi ha múltiples barreres que afecten especialment a aquells
que conviuen amb la diversitat funcional». Per aquest motiu, consideren que hi ha hagut una «falta d'actuació» per part del direcció territorial de Drets Socials i Inclusió. «Volem informar de primera mà a la consellera les problemàtiques detectades», indiquen des de la FAVIBC. L'entitat també denuncia la deixadesa del barri. Redacció
Redacció
Agents dels Mossos d’Esquadra van detenir dilluns un home i una dona després que fugissin temeràriament amb la seva motocicleta i com a presumptes autors d’un delicte de furt i d’atemptat contra agents de l’autoritat. Al conductor també se li van atribuir els delictes de resistència i desobediència, conducció temerària i un delicte contra la seguretat viària per conduir sense permís, ja que el tenia suspès per pèrdua de vigència i per una condemna judicial que havia incomplert. Els fets van tenir lloc pels volts de les 12.00 hores, durant un control preventiu de drogues i alcohol a la carretera N-340 a Tarragona. En ser aturada una motocicleta amb dos ocupants, el conductor va fer cas omís de les indicacions policials i va fugir a gran velocitat. En el dispositiu per interceptar la motocicleta, una patrulla de paisà va detectar els fugitius accedint al pàrquing d’un establiment comercial i va alertar la resta d’unitats.
Quan els mossos van activar els senyals lluminosos i van ordenar al conductor que baixés del vehicle, aquest va intentar fugir novament. En la maniobra, la motocicleta va envestir lateralment
El valor dels objectes robats relacionats amb motos és de més de 1.000 euros
el vehicle policial, va perdre el control i va caure a terra. Durant la detenció, la dona va agredir els agents mentre tots dos cridaven i oposaven resistència. Un cop identificats, es va confirmar que el conductor tenia 15 antecedents policials i el permís suspès. En l’escorcoll posterior, els agents van localitzar diversos objectes relacionats amb motos, valorats en més de 1.000 euros, així com eines i material susceptible de ser utilitzat en robatoris amb força. La investigació va permetre determinar que els objectes procedien d’un furt en una botiga d’accessoris per a motos.
davant la Biblioteca Central Xavier Amorós. Gerard Martí
Via Pública l Es preveu que la zona sigui convertida en un espai verd l’any vinent
Miquel Llaberia
Els usuaris de la zona blava d’aparcament situada al davant de la Biblioteca Central Xavier Amorós no es mostren preocupats davant de la seva futura transformació en un nou espai verd de cara l’any vinent. Cap de les persones consultades per Diari Més en els darrers dies han mostrat molta preocupació davant d’això, pel fet que bona part no són usuaris habituals, sinó més aviat puntuals. Ara bé, entre els usuaris que utilitzen aquell espai amb una mínima recurrència tampoc han mostrat cap preocupació davant d’aquest fet, tot i que la majoria admetien no ser conscients de la futura transformació de l’espai.
La majoria asseguren que no preveuen que sigui un greu problema, ja que consideren que per la zona hi continuen havent altres opcions d’aparcament com el mateix pàrquing municipal soterrat del Passeig Prim, entre altres opcions. Altres zones de pàrquing relativament properes assenyalades són l’aparcament municipal de les Oques o la zona blava situada al carrer de l’Argentera.
Els veïns, amatents Per un altre costat, els que es mantenen més aviat a l’expectativa són els veïns de la zona. El president de l’Associació de Veïns de la Plaça de la Pau, Víctor Muñoz, valora de manera inicial l’actuació
Nova zona verda davant la Biblioteca Central
L’Ajuntament de Reus preveu que la nova zona verda davant la Biblioteca Central Xavier Amorós sigui una realitat l’any 2026. Precisament, dins del Pla d’Inversions aprovat el passat mes d’octubre pel consistori reusenc es recull una partida de 75.169 euros destinats
de convertir l’aparcament en un espai verd com una acció positiva, tot i que vol esperar al resultat: «No sabem encara
a aquesta qüestió. La idea plantejada des del consistori afectarà un espai de poc més de 3.000 metres quadrats que ocupa l’illa de zona blava i que també incidirà en la vorera del carrer Camí de Riudoms. Segons està previst, la proposta damunt de la taula planteja la creació de dues places situades als extrems nordoest i sud-est. L’obertura superior es dibuixa com una
petita àgora en què podran desenvolupar-se diverses idees vinculades amb la lectura. Les dues àrees estaran connectades per més verd, que convidarà a transitar entre elles. A la vegada, l’estació d’autobusos ubicada al costat es mantindrà inalterada i s’ampliarà amb una parada pel Bus x tu. Alhora, no es preveu que l’execució de les obres afecti el trànsit dels carrers del voltant.
L’activitat de l’autoescola Hoy-Voy es veurà afectada per la transformació
idea. Potser a algú li molesta perdre l’aparcament? És possible, però com amb l’estació de busos no plou mai a gust de tothom», afegeix el president.
Ara bé, el que preocupa especialment a Muñoz és que aquest nou espai verd pugui derivar en una zona conflictiva. «Hem patit molt l’arribada de nous veïns conflictius. A la plaça de la Cultura de la Pau ara està una mica més controlat, però fa uns anys eren baralles constants», lamenta. Per aquest motiu, el seu desig és que aquest nou espai verd no acabi esdevenint en un nou punt de concentració de gent conflictiva, especialment a la nit, tal com ha passat anteriorment en altres indrets de la ciutat com el Parc de l’Olla.
L’autoescola
com anirà, però creiem que ha de ser positiu. Tindrem una opinió més clara quan estigui acabat». «La intenció és bona
i si ha de ser un espai per ús dels veïns, per avançar en sostenibilitat i un lloc on puguin jugar els nens, ens agrada la
Així i tot, sembla que els principals perjudicats per la desaparició de l’aparcament serà l’autoescola Hoy-Voy. En els darrers anys la sucursal de l’autoescola a Reus, situada al passeig de Prim, ha utilitzat la zona d’aparcament com espai on aturar el vehicle entre classe i classe. «És la zona on quedem amb els alumnes per començar i acabar les pràctiques, perquè és un lloc cèntric on és fàcil arribar a peu», apunta la subdirectora de l’autoescola Hoy-Voy. A més, apunta que com a empresa els seria «molt més fàcil quedar en un polígon, on ningú ens diu res ni hem de pagar» i assegura que es gasten fins a 200 euros al mes només en pagar els tiquets de pàrquing. «Ara bé, no faràs que una persona, que no té carnet i normalment jove, vagi sola a un lloc allunyat quan es fa fosc», afegeix. Per aquest motiu, des de l’autoescola es resignen a acceptar-ho i en començar a pensar en una alternativa per a quan l’aparcament deixi de funcionar, però Señís reclama que l’Ajuntament faci alguna cosa pensada en les autoescoles que pateixen aquesta problemàtica de falta d’estacionament.
Municipal l Fins a 9 empreses ja han obert en el marc de la tercera fase del projecte
Miquel Llaberia
El projecte Reus Espais Vius amplia el nombre de locals adherits amb 9 noves incorporacions ubicades als carrers Sant Joan i Prat de la Riba. El regidor de l’àrea d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, celebra que l’actuació iniciada aquest estiu ha obtingut resultats durant aquests mesos amb 11 projectes emprenedors, dels quals 9 ja estan en funcionament i 2 en obres. Això suposa gairebé el 50% dels locals adherits inicialment, un total de 23. A més, gràcies a aquests nous projectes engegats s’han pogut generar fins a 17 nous llocs de treball.
«La idea és que els emprenedors s’obrin amb tot l’espai que és del barri de Santa Teresa. D’aquesta manera, carrers que abans eren de trànsit, ara seran de passeig», apunta el regidor. A més, la idea per part de l’Ajuntament no és desentendre’s tan bon punt el negoci hagi començat a funcionar,
sinó acompanyar durant els primers passos i continuar donant suport creant una comunitat emprenedora que integri els nous negocis amb
Els caps d’estudi de les escoles públiques de Reus s’alien en una «xarxa de cohesió»
Educació l La iniciativa pretén respondre a les necessitats dels centres del municipi
Redacció
Els caps d’estudis de les escoles de Reus han impulsat una nova «xarxa de cohesió» per respondre a les necessitats dels centres del municipi. La proposta, que es reunirá sota el nom de Junta de Caps d’Estudis de Reus (JCER) neix amb diferents objectius principals, entre els que destaquen la necessitat dels professionals de ser «reconeguts com a interlocutors vàlids» i aconseguir una «representació i comunicació directa amb l’administració» a través d’instaurar un representant «amb capacitat de decisió i
comunicació directa» amb l’entitat per «facilitar el diàleg». A més, la Junta de Caps d’Estudi preveu la concessió d’un espai per a la coordinació i el desenvolupament professional de les activitats de l’entitat. Des de l’organització afirmen que la xarxa pretén «millorar la qualitat educativa de les escoles públiques de Reus, consolidar-la com una xarxa cohesionada i de referència, i reconèixer el rol dels caps d’estudi en la gestió diària dels centres. Un apartat que consideren necessari per «enfortir la seva tasca».
els quals ja estaven establerts amb trobades i activitats dinamitzades per un professional. «És important que la nostra economia sigui resilient
amb un entorn de constants canvis. Així que, els negocis que es vagin instal·lant és important que tinguin una visió molt més àmplia que el be-
S’ha ampliat el termini de presentació de sol·licitud dels ajuts
nefici econòmic, si no també un valor afegit», considera Subirats.
Un cas d’èxit
Entre aquests casos d’èxit en la creació de noves activitats econòmiques hi ha la Rosa Ribas, que obrirà una nova pastisseria artesanal ubicada al carrer Sant Elies número 24, anomenada Dues Lletres. «M’han ajudat des de la regidoria a convertir el meu desig de crear una pastisseria en una realitat. Recordo que els vaig visitar i els vaig preguntar: ‘Soc pastissera i vull obrir la meva pastisseria, què haig de fer?’», recorda Ribas. Precisament, el regidor Subirats destaca que el seu cas és paradigmàtic, ja que ha passat a través de les diferents accions dutes a terme per la regidoria
com són el servei d’acompanyament a l’emprenedoria fins al projecte del Reus Espais Vius.
«M’han ajudat en molts aspectes durant aquest temps, en àmbits com la fiscalitat, xarxes socials o sostenibilitat», agraeix l’emprenedora. «Vull que sigui una pastisseria amb degustació, basada en productes de temporada, una elaboració artesanal i una visió més saludable. Es poden reajustar molt les fórmules avui dia per reduir els greixos i sucres a la pastisseria per fer productes de més sans», explica la futura propietària de Dues Lletres, que pretén obrir en pocs dies.
Línia d’ajuts
Per un altre costat, des de la regidoria han ampliat fins al 15 de novembre de 2026 el termini de presentació de sol·licituds per optar als ajuts i a l’assessorament que s’ofereix amb la tercera fase. La línia d’ajuts de Reus Espais Vius disposa d’una dotació de 279.000 euros i preveu subvencionar fins al 50% de la inversió en la remodelació del local, amb un màxim de 20.000 euros per projecte. Les iniciatives hauran de tenir una inversió mínima de 4.000 euros i comprometre’s amb el triple impacte social, econòmic i ambiental. A més, també s’ofereix assessorament personalitzat a càrrec de consultors experts, així com acompanyament durant tot el procés.
Formació l El Speed Dating del Clúster TIC Catalunya Sud, celebrat al. firaReus, s'ha consolidat en la seva sisena edició amb més de 600 estudiants assistents en unes noves jornades per descobrir nous centres de formació de la demaració.
Han participat una dotzena d'empreses, posant l'accent en la necessitat de diferents perfils professionals a empreses tecnològiques a la província. Els estudiants han pogut conversar de manera directa amb els centres formatius. Redacció/Cedida
Religió l La junta cessada denuncia a l’Agència de Protecció de Dades la «filtració» de «dades sensibles»
Sergi Peralta Moreno
Mossèn Joaquim Fortuny ha recuperat l’accés al temple de la Puríssima Sang. Fortuny, que és prior de Sant Pere i rec tor de la Sang, va personar se ahir a la tarda a la parròquia junt amb el comissari delegat Javier Balañá i un serraller per canviar el pany de la porta i tornar a entrar hi. L’objectiu és reprendre el culte «al més aviat possible» després que un equip tècnic avaluï l’estat de l’església, tal com concre ten fonts de l’Arquebisbat de Tarragona.
El temple romania tancat pel canvi del pany per part de la junta de govern cessada de la Sang, tal com va lamentar l’Arquebisbat. La situació im pedia l’accés a qualsevol per sona forana, inclòs mossèn Fortuny, i, en conseqüència, les cerimònies litúrgiques van haver de ser traslladades a la Prioral de Sant Pere. Davant d’aquest context, l’Arquebis bat va amonestar formalment
els presumptes responsables perquè «evitin qualsevol con ducta que sigui encaminada a impedir el culte legítim a la parròquia, allunyant se així
Cultura l L'efemèride es va commemorar ahir amb un programa d'activitats variades
Sergi Peralta Moreno
El 18 de novembre del 2015, la Biblioteca Pere Anguera va obrir portes per primera vegada. 10 anys més tard, s’ha convertit en l’epicentre cul tural i comunitari del sud de la ciutat. I no només això: és una font d’on emana la mà gia. «Quantes coses poden passar dins d’una bibliote ca?», preguntava l’alcaldes sa, Sandra Guaita, en la festa de celebració de l’aniversari. «Quan obriu un llibre podeu fer el que us doni la gana», va respondre. En aquesta dèca
da, més de 225.000 persones han passat per les seves instal· lacions. La biblioteca compta amb un fons de més de 52.000 documents i ja s’han com pletat 160.000 préstecs. «La cultura és superimportant, és el que us fa aprendre i ser lliu res», va expressar la batllessa als nens assistents que l’escol taven amb atenció. Els parla ments de les autoritats van ser succeïts per l’exhibició del grup de guitarres del Centre Cívic Mas Abelló. La penúl tima peça del repertori fou Yesterday, per deixar palesa la importància de no oblidar
del perill de cometre cap de licte relacionat amb la matè ria».
Això no obstant, el sector descontent va assegurar que
s’hi havien de dur a terme «actuacions preventives de sanejament i manteniment imprescindibles per garan tir ne la seguretat i la conser
Els tècnics avaluaran si hi ha cap afectació que n’impedeixi l’obertura
vació», en detectar la presèn cia de paneroles i danys en l’estructura, motiu que havia portat a clausurar les portes.
Mossèn Fortuny i el comis sari delegat van poder veure l’estat interior del temple. El següent pas serà que un equip tècnic hi accedeixi per valorar si hi ha cap afectació que impedeixi l’obertura al culte o no. «La idea és obrir per continuar l’activitat com a parròquia al més aviat pos sible», tanquen les fonts ecle siàstiques. Així mateix, es vol establir un pont de diàleg amb el sector desencisat per evitar que continuï l’escalada i assolir una entesa entre les dues parts.
Protecció de dades En paral·lel, la junta de govern cessada de la Sang va anun
ciar ahir que havia presentat quatre denúncies a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades per la «greu vulnera ció de la normativa» davant «filtracions d’informació personal i, especialment, la divulgació de dades de ca ràcter religiós als mitjans de comunicació, així com altres actuacions que han suposat un atac directe a la intimitat, la dignitat i l’honor de diver sos membres».
Així mateix, avisa que és la primera «d’un reguitzell d’ac cions legals, en els àmbits ci vil, penal i canònic» que s’em prendran «amb l’objectiu de defensar l’honor, la bona reputació i els drets de totes les persones injustament di famades, calumniades, ata cades i exposades durant les darreres setmanes».
El sector insurgent con sidera que «la informació personal, la vulneració de la intimitat confessional i la re velació d’informació privada en un context de confessió re ligiosa és un incident que pot comportar greus conseqüèn cies». «La revelació de dades sensibles com les creences religioses pot comportar la discriminació en diferents àmbits socials», afegeix. Tam bé comenta que la decisió s’ha pres «davant la gravetat dels fets que han afectat la seva in tegritat a escala institucional i personal dels membres que la componen, i havent esperat un temps prudencial abans d’adoptar accions per si era possible trobar una solució».
el passat. A continuació, s’en tonà un unànime Moltes felicitats. Acabada la darrera nota,
aparegué a la sala un pastís. Amb la inestimable ajuda de les autoritats, els joves van ser
els encarregats de bufar les espelmes que recordaven que es commemoraven 10 anys de
la biblioteca, seguint les ins truccions de Guaita: «Que no hi hagi baves!».
Urbanisme l L’empresa municipal, CEMSSA, argumenta «grans desperfectes, fuites i falta de seguretat»
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Calafell ha aprovat inicialment la renovació de la xarxa d’abastament d’aigua municipal, que es durà a través de l’empresa municipal gestora CEMSSA per 31,6 milions d’euros (IVA inclòs). El projecte del Pla director d’aigua, iniciat al juliol d’enguany amb una proposta de l’entitat hídrica al consistori, preveu diverses grans operacions per millorar els serveis que ofereixen aigua potable a la localitat. Entre aquestes, destaca la renovació de canonades principals amb nous materials per substituir els trams més perjudicats o que contenen fibrociment, que actualment al municipi són el 63,51%.
Dins el paquet d’actuacions previstes, també se situen la realització de maniobres en dipòsits per «optimitzar els recursos existents» i millorar la gestió entre ells, renovar les reguladores de pressió de l’aigua i els comptadors domiciliaris, i incrementar la presència d’equips de comptatge i telecontrol en diversos sectors urbans. La decisió del consistori per prendre aquestes mesures prové dels desperfectes en les instal·lacions captats en un informe dut a terme a principis del 2025. Entre les principals observacions, el document indicava que existeixen «mancances en la funció» dels 11 dipòsits existents al municipi, que també presenten fuites, falta d’ele-
L’empresa CEMSSA es farà càrrec de la gestió del projecte fins al 2030.
CEMSSA
El 63,5% de les canonades de Calafell contenen fibrociment
ments de seguretat de forma genèrica i afectacions en el subministrament elèctric.
En relació a la xarxa d’abastament, constatada com «inacabada» en la seva connexió amb el municipi durant el primer informe, es destaca el
seu mal estat principalment pel pas del temps i l’ús de fibrociment en les canonades. Altres elements assenyalats són una «xarxa d’extinció d’incendis deficient» que «no dona el cabal requerit amb sectors sense cobertura» i la falta del telecontrol al dipòsit de Valldemar.
Fins al 2030
D’acord amb l’Ajuntament, les actuacions proposades volen donar prioritat per assegurar
L’apunt
Xarxa d’abastament de 41,4 anys de mitjana
En l’informe d’avaluació de la xarxa d’abastament d’aigua de Calafell, una de les principals observacions feia referència a «l’antiguitat considerable» de la xarxa. Després d’una ponderació, l’edat total va fixar-se en 41,4 anys de mitjana,
a més d’estar greument afectada per l’ús de fibrociment en les canonades. Les renovacions, plantejades pel 2030, estableixen la renovació d’una xarxa que ha reduït el seu rendiment i que genera pèrdues pel municipi i CEMSSA anualment. El consistori dedicarà la major part del pressupost, més de 23 milions d’euros, en accions a la distribució de canonades principals i altes.
l’abastament d’aigua potable a la població, així com que el subministrament es realitzi dins dels criteris sanitaris de qualitat. Actualment, la xarxa de distribució ofereix un rendiment del 51,44% per arribar a tots els serveis calafellencs, un percentatge que reflecteix «els grans desperfectes» que pateix «generant problemes importants» en la distribució. El pressupost, actualment, es preveu executar en cinc fases fins a l’any 2030. La inversió més gran contemplada durant el projecte es portarà a terme l’any 2028, amb més de 5,6 milions d’euros, tot i que la resta d’anualitats la xifra es mantindrà equilibrada entre els 5,4 i els 5,5 milions d’euros. Enguany, la proposta invertirà 5,4 milions d’euros per donar els primers passos i portar a terme les primeres millores urgents en dipòsits i canonades.
Entre les principals partides aprovades, la renovació de les canonades principals rebrà la inversió més gran, amb un total de 25 milions d’euros. A la reforma dels trams la seguiran la renovació de tots els comptadors domiciliaris, que suposarà una inversió de més de 4,8 milions d’euros, i l’adequació dels dipòsits per un total d’1,1 milions d’euros. Les inversions, d’acord amb el projecte aprovat, inclouen un estudi de viabilitat econòmica que estableix la possibilitat per CEMSSA de dur a terme els treballs, tot i que de manera esglaonada.
L’últim Pla director proposat a la localitat datava de l’any 2010, i ara s’estableix «la necessitat de la revisió per identificar l’estat actual del servei i proposar actuacions que donin resposta a les necessitats» del municipi. Després de 15 anys, l’Ajuntament de Calafell portarà a terme les millores a la xarxa d’abastament, perjudicades en diferents nivells, especialment pel pas del temps en diversos trams.
Tribunals l El cas investiga un suposat sobrecost de 24.743 € i tracte de favor a una constructora local
Arnau Martínez / ACN
L’exalcalde dels Pallaresos entre el 2011 i el 2015, Jaume Domínguez, s’asseu al banc dels acusats juntament amb nou persones més per un suposat cas de corrupció urbanística vinculat a obres al carrer del Sol i al carrer del Vent. La Fiscalia els atribueix delictes de prevaricació, frau i suborn continuat. Entre els encausats hi ha l’aleshores secretari interventor, l’arquitecte municipal, l’arquitecte superior i diversos responsables d’Obres Agustí i Fills SL, Construccions Ciscu 2004 i Construccions Salvat-Jové.
Els fets es remunten als anys 2010 i 2011, quan l’Ajuntament havia de reformar els dos carrers. Segons l’escrit acusatori, un dels administradors d’Agustí i Fills hauria lliurat directament a l’arquitecte municipal fins a vuit pressupostos previs sense registrar-los, perquè aquest pogués redactar memòries «ajustades» als imports que
interessaven a la companyia amb la finalitat d’afavorir-la.
Les obres haurien estat sobrevalorades fins a sumar un sobrecost global de 24.743,95
Suport l Les ajudes neixen per reforçar el creixement esportiu i educatiu de joves talents
La Fundació Ciutat de Cambrils ha reunit al Centre Cultural una trentena de representants de les entitats esportives del municipi per presentar les bases de les futures beques i ajuts per a joves talents. El president, Albert Puig, va exposar els criteris que s’aplicaran a partir de l’any vinent i va destacar la voluntat d’impulsar trajectòries locals emergents. La sessió també va servir per recollir propostes dels clubs en la definició de la nova beca esportiva ‘Siscu Morell’,
creada per homenatjar aquesta figura i per donar suport als esportistes en formació. Les entitats van celebrar la iniciativa i van remarcar la importància de disposar d’eines que reconeguin el talent cambrilenc en àmbits com l’esport, l’educació o la comunicació. Durant la trobada, les associacions van posar en valor que la Fundació aposti per reforçar l’esport local des de la base i per treballar de manera alineada amb els clubs del municipi. En aquest sentit, Puig va insistir que «les associacions i clubs locals són una
euros. Tot i que la tramitació es va aturar abans de les eleccions, un cop Domínguez va accedir a l’alcaldia es van reprendre els expedients.
Per donar aparença de concurrència, es van convidar dues empreses més a presentar oferta, tot i que —segons Fiscalia— ja s’havia decidit
Un mosso diu que el pressupost era «igual» que la memòria municipal
adjudicar els contractes a Agustí i Fills SL. Les altres dues companyies, també encausades, haurien presentat pressupostos «alts» per no resultar seleccionades. El juliol del 2011, l’arquitecte municipal va informar que la proposta d’Agustí i Fills era «la més favorable».
Aquest dimarts, un subinspector dels Mossos d’Esquadra que va dirigir la investigació va corroborar la tesi del ministeri públic. Ha declarat que les tres empreses tenien relació familiar entre elles, que els pressupostos van ser lliurats «el mateix dia i per la mateixa persona» i que el document d’Agustí i Fills era «igual» que la memòria valorada de l’arquitecte municipal: «Atenia la literalitat de la memòria», va explicar.
La Fiscalia també apunta que, mentre no es resolia l’expedient, Domínguez hauria buscat que l’empresa li oferís un «millor preu» en unes obres privades d’impermeabilització i rehabilitació al seu domicili particular. Tot i demanar un pressupost a una altra empresa, finalment hauria optat per Agustí i Fills SL. Durant la investigació, els Mossos van visitar la casa i el pèrit va taxar els treballs «el doble o el triple» del que l’alcalde havia pagat.
Treballs a casa de l’alcalde En el judici també ha declarat un treballador de Salvat-Jové, que ha explicat que el seu pare —responsable de l’empresa— va comentar-li que havia d’anar a fer uns treballs a casa de l’alcalde i que estaven «relacionats» amb una altra obra al municipi. A més, Fiscalia sosté que les certificacions finals emeses pels arquitectes municipals «no es corresponien amb la realitat», amb acabats inferiors i tasques no executades. Fiscalia demana per a Domínguez nou anys de presó, set d’inhabilitació i una multa. Per a l’arquitecte municipal i el secretari, quatre anys i mig de presó i set d’inhabilitació. Per als responsables d’Agustí i Fills, penes similars, i per a l’arquitecte superior, cinc anys i quatre mesos de presó. Els dos representants de les altres constructores afronten dues penes de presó i quatre anys d’inhabilitació.
part essencial d’aquest projecte pioner al municipi i reafirmem la nostra voluntat de
seguir treballant colze a colze amb el teixit associatiu cambrilenc». La Fundació Ciutat
de Cambrils és una entitat de caràcter social, amb el suport d’una quarantena de patrons,
orientada a impulsar projectes que promoguin el talent, el progrés i la cohesió.
Festival l La ciutat preveu 10.000 assistents i una jornada plena de música, gastronomia i activitats
Valls es prepara per rebre aquest dissabte una autèntica allau de públic amb la primera edició del Calçofest, un festival que ja ha batut rècords abans d’obrir portes. La cita, que marcarà l’inici oficial de la temporada de calçotades, combina música, cultura i gastronomia en una jornada que ha despertat una expectació extraordinària. L’esdeveniment està organitzat per la Sala RedStar i Boom Boom Produccions, amb el suport de l’Ajuntament de Valls, la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Valls i la IGP Calçot de Valls.
Aquests dies s’estan ultimant els treballs de muntatge de la gran carpa de 5.000 m² instalada al passeig President
Tarradellas, al barri del Fornàs, que acollirà fins a 10.000 persones. L’espai estarà equipat amb zones de restaura-
ció i diferents àrees perquè els assistents puguin gaudir del festival amb comoditat. L’organització preveu públic
Expansió l L’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona (AEDT) va presentar aquest dimarts la nova delegació AEDT Baix Camp en un acte a la Cambra de Comerç de Reus, que va reunir nombrosos professionals i representants institucionals del territori. La delegació neix per reforçar la presència de l’associació i impulsar la
visibilitat del talent femení en un entorn empresarial en creixement. El president de la Cambra, Josep Maria Basora, va destacar la importància de promoure iniciatives que enforteixin el teixit econòmic. La presidenta d’AEDT Baix Camp, Eva Miró, va exposar les línies estratègiques i el compromís per crear una xarxa activa que afavoreixi
la col·laboració i el desenvolupament professional de les dones. També hi va intervenir Margarita Oliva, directora de la Fundació Rosa Maria Vivar, que va remarcar la necessitat d’impulsar projectes vinculats a la lluita contra l’Alzheimer. L’acte va evidenciar el suport institucional i empresarial a la igualtat d’oportunitats i al talent. Redacció
proximitat i garantia
DLa
Redacció
el 19 al 22 de novembre, el Grup Oliva Motor obre de nou les portes de la seva Fira Seminous, un esdeveniment que torna a Gomotor Reus (avinguda dels Mercaders, 2) per oferir una àmplia selecció de més de 300 vehicles multimarca de 9 a 20 hores. Models Km0,
El macroconcert (16.30 h) reunirà Figa Flawas, The Tyets, Buhos o La Fúmiga
Un dels moments més esperats és la calçotada popular al pàrquing de la Cooperativa Agrícola, que ja ha exhaurit els 1.000 tiquets disponibles amb reserva anticipada. L’èxit de la convocatòria ha estat rotund i s’hi suma la participació de diversos restaurants de la ciutat, que han preparat promocions pel cap de setmana. Aquest impuls gastronòmic reforça el paper del Calçofest com un motor d’activitat econòmica i turística.
procedent de tot Catalunya, confirmant Valls com un referent musical i gastronòmic en creixement.
El centre històric també tindrà un protagonisme especial amb el Calçofest Matí, que convertirà el Pati en un esce-
nari ple d’activitats familiars i actuacions gratuïtes. Hi participaran la companyia Passabarret, les escoles de dansa Adagi i Infinity Dansa, el mag Dario Proximity i la banda Tarraco Surfers amb Joan Reig. A més, es podran tastar calçotades i vins de la DO Tarragona, amb la implicació de restauradors i entitats locals.
Mobilitat i aparcament
Per facilitar la mobilitat, el festival disposarà d’un servei de bus llançadora gratuït amb l’autobús municipal, que connectarà l’Estació d’Autobusos, el recinte del Calçofest i la Sala RedStar entre les 16 i les 19 h, i de 0 a 4.30 h de la matinada. A més, s’habilitarà un aparcament extraordinari de 5.000 m² a l’antiga fàbrica Ford, situada a cinc minuts del recinte. Es preveuen talls de carrers i un reforç del dispositiu de la Policia Local. Amb una programació que inclou actuacions de Figa Flawas, The Tyets, Buhos, La Fúmiga, Els Catarres, Ginestà, Maria Jacobs o Les Que Faltaband, el Calçofest arriba amb la voluntat de convertir-se en una cita imprescindible del calendari festiu català.
L’acte de presentació de la nova delegació de l’AEDT Baix Camp a la Cambra de Comerç de Reus. AEDT
de gerència i seminous es posaran a disposició dels clients amb condicions especials i un assessorament personalitzat per part de l’equip expert del grup.
La cita s’ha consolidat com una de les més destacades del sector automobilístic al territori, un punt de trobada per a aquells que busquen qualitat, garantia i confiança en la
compra del seu proper vehicle. «El nostre compromís és facilitar l’accés a un vehicle de qualitat amb totes les garanties i la professionalitat que ens caracteritza», afirma Santiago Oliva Gorria, gerent del Grup Oliva Motor. «Aquesta fira és una mostra del nostre propòsit: estar a prop del client i oferir solucions adaptades a cada necessitat», conclou Oliva.
PortAventura World culminarà el seu 30è aniversari amb una temporada de Nadal que promet ser «màgica» i que iniciarà el pròxim 22 de novembre fins al 6 de gener de 2026. El parc es transformarà en un «paradís festiu que gaudirà de nous espectacles, llums i personatges» per als infants. D’acord amb l’organització, aquesta temporada nadalenca «adquirirà un significat especial com a última gran cita festiva» que es portarà a terme durant l’aniversari del ressort.
Per acomiadar-lo, s’estrenarà un nou espectacle sota el nom Circo de Navidad, una història inèdita sobre superació protagonitzada per una jove d’un petit poble que vol descobrir la seva vocació artística gràcies a l’arribada del circ. L’escenari principal es transformarà amb la llum, la música i el talent que protagonitzarà l’espectacle en «una oda al poder dels somnis» que rescata «l’elegància i nostàlgia de la tradició circense de Nadal.
Cada capvespre, l’àrea de
Mediterrània cobrarà vida amb l’encesa de llums. Un espectacle que transformarà el parc amb una atmosfera de diferent per a acomiadar el dia «d’una forma única».
Des de la Xina fins al Far West, Nadal s’obrirà camí
El
Societat l ‘Cuina amb Caràcter’ va iniciar emissió aquest dimarts
Redacció L’Associació d’Empreses d’Hostaleria de la província de Tarragona (AEHT) va estrenar aquest dimarts, 18 de novembre, un programa de televisió retransmès a TAC 12. El nou projecte audiovisual, anomenat Cuina amb Caràcter, pretén «promocionar la gastronomia, els productes locals i el potencial de la hostaleria» de la demarcació, segons afirma l’associació, amb nous episodis cada dimarts, a partir de les 20.30h.
El programa té una durada de 25 minuts i consta de 24 capítols, on la presentadora,
Aina Mallol, conversa amb personalitats del sector a la província mentre s’elabora una recepta vinculada als orígens de cada cuiner, «als records» o la seva identitat personal. El programa, gravat a les instal·lacions Tomàs Llobet, compta amb professionals com el xef amb Estrella Michelin, Rafel Muria, però també amb diversitat: Artistes com Joan Blázquez —bateria de Buhos—, l’actor Oriol Grau, la influèncer Elia Figuera o el president del Port de Tarragona, Santi Castellà, seran alguns dels protagonistes durant la vintena de pro-
grames.
«Cuina amb Caràcter és una mostra més de la voluntat de l’AEHT de continuar innovant, dinamitzant i promovent el sector gastronòmic i turístic del territori, i d’apropar al gran públic la riquesa culinària que defineix la nostra província», afirma el president de l’AEHT, Francesc Pintado.
amb la novetat que permetrà als visitants gaudir d’una experiència Nadalenca al més pur estil mexicà, mitjançant la recreació d’una demanada de posada amb versos típics, cançons festives i ball, que convida a celebrar el Nadal
Mexicà «com mai ho havien fet». La festa culminarà amb pinyata tradicional per als infants que, segons l’organització, «busca compartir noves maneres de gaudir de Nadal en família».
«Cada època de l’any a Por-
tAventura World és un viatge, una oportunitat de redescobrir el ressort d’una forma completament nova. Cada detall ha estat pensat per a sorprendre», ha declarat Choni Fernández, directora de Client, Sostenibilitat i Comunicació de PortAventura World.
Més activitats
A les activitats, s’hi sumaran els clàssics del ressort per a aquesta època de l’any, com El Bosque Encantado, amb nous elements temàtics o la gran desfilada de tancament Christmas Parade. El parc tornarà a tematitzar-se en les diferents zones i a omplir-se d’il·luminació nadalenca.
A més, l’oferta gastronòmica torna a transformar-se per a aquestes dates, amb menús especials nadalencs i el “dinner show” familiar de La Posada de los Gnomos Els hotels del ressort també es converteixen un any més en llars nadalenques en les quals viure les dates més destacades d’aquestes festes amb decoració especial i experiències completes per als qui volen viure una nit de Nadal o una nit de Cap d’Any diferent a l’estil del parc.
Pel tancament de temporada, el Diari Més també ofereix un sorteig per aconseguir tres entrades dobles per PortAventura World. Per participar-hi, s’hauran de seguir diversos passos per xarxes socials i es podrà optar als premis fins el 27 de novembre, i finalitzarà el dia 28.
Impuls del territori Des de l’entitat, han assegurat que el programa «aposta per iniciatives que donen visibilitat al sector» entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
El projecte figura en l’estratègia de l’AEHT per impulsar la gastronomia de la demarcació, fent ús de productes
de qualitat del territori i de receptes tradicionals, «alhora que posa en relleu el valor humà que hi ha darrere de cada plat», com indica l’enti-
tat. La iniciativa, que va avançar durant l’octubre el president, compta amb Makro, Respol i San Miguel com a patrocinadors principals.
L’ACA liderarà una gestió proactiva per dependre menys de la pluja, garantir l’abastament i recuperar rius i aqüífers
Redacció
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, defensa un model de gestió de l’aigua integrat, que abordi de manera conjunta tots els àmbits del país, des dels ecosistemes fins al benestar i el progrés de les persones. Segons la consellera, aquesta és la «transició hídrica» que Catalunya necessita en aquests moments per dependre cada dia menys de les inclemències meteorològiques i poder deixar d’estar pendents de tenir o no una bona pluviometria, a més de poder garantir l’abastament i recuperar de manera proactiva els nivells naturals que aquest bé ha de tenir en els nostres rius i aqüífers.
La titular de Transició Ecològica creu que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha de tenir un caràcter «motor» en aquest canvi de plantejaments i destaca la feina feta amb «rigor i compromís» per part de l’agència, que fa uns dies va celebrar els seus 25 anys. En aquest sentit, Paneque creu que l’ACA ha destacat en la seva tasca de gestionar situacions extremes i de foment de la sostenibilitat durant el darrer quart de segle. Igualment, al consellera ha recordat els vint-i-cinc anys
d’història de l’ACA i la seva trajectòria com a agència pública pionera en la gestió de l’aigua a Catalunya. En l’opinió de Paneque, ara mateix l’objectiu que cal perseguir va molt més enllà del simple abastament. Per això, ha fet una crida a la «col·laboració
gestió fluvial
lleial i activa de tots els sectors», tot explicant que «ara toca avançar cap a un model de gestió no compartimentat, sinó integrat, que entengui que l’aigua afecta tots els àmbits del país, des dels ecosistemes naturals fins al benestar, el desenvolupament i el progrés
Redacció
L’ACA ha iniciat els treballs de construcció del punt de control de l’aigua del riu Brugent al seu pas per la Riba. L’equip s’ubica al pont de l’antic traçat de la TV7044, suposa una inversió de 429.500 euros i compta amb finançament dels fons europeus
Next Generation. Aquesta serà la primera estació d’aforament del Brugent i facilitarà el pas de peixos propis de la zona, com el barb cua-roig, la bagra, l’anguila i la truita. Constarà d’una caseta de control i comunicacions per mesurar tot el rang de cabals. Alhora, també està previst restaurar l’entorn natural retirant vegetació invasora
a la zona. Per mesurar el nivell s’utilitzaran dos sensors, un de tipus radar i l’altre pneumàtic. El punt de control permetrà obtenir dades en temps real del nivell i cabal circulant, a més de mesurar la pluja amb un pluviòmetre automàtic. També enregistrarà imatges del riu, sobretot en episodis d’avinguda.
de les persones». Des del punt de vista de la consellera «aquesta és, en essència, la transició hídrica de Catalunya», el que ha de traduir-se en un canvi de paradigma que permeti recuperar la qualitat de l’aigua en el medi, resoldre la dependència de la pluja,
garantir l’aigua a les persones, i «continuar essent de manera pro-activa agents per transformar i recuperar l’aigua, els rius i els aqüífers».
En aquest sentit, ha defensat que la transició hídrica a Catalunya vol dir impulsar la innovació per recuperar la na-
tura, i que el desenvolupament industrial significa la capacitació tècnica de tenir cura del món i del planeta. «L’ACA està capacitada per assumir aquest enorme repte de present i futur», ha conclòs.
La consellera s’ha referit al primer quart de segle de vida de l’ACA i ha dit que «durant aquest tot aquests anys, l’ACA ha estat el motor de la política hídrica del país, amb rigor, compromís i vocació de servei públic». També ha destacat els reptes als quals ha fet front l’ens i que inclouen la gestió de la sequera, la resposta a inundacions o la millora de rius i aqüífers.
L’Agència Catalana de l’Aigua es va crear l’any 2000 a partir de la fusió de la Junta de Sanejament, la Junta d’Aigües i la Direcció General d’Obres Hidràuliques. Aquest ens és responsable de la planificació i gestió de l’aigua segons la Directiva marc europea, incloent-hi l’abastament, el sanejament de les aigües residuals i la conservació dels ecosistemes associats.
Des dels seus inicis, l’agència ha treballat per garantir la disponibilitat i qualitat de l’aigua, impulsar infraestructures estratègiques i fomentar una cultura de sostenibilitat i responsabilitat col·lectiva.
tractaments de base natural
Diversos punts de la costa i el Delta han rebut iniciatives del programa europeu coordinat pel centre Eurecat
El projecte Impetus, que impulsa solucions tècniques i basades en la natura per adaptar-se al canvi climàtic, ha impulsat diverses actuacions pilot a la costa i al Delta de l’Ebre per millorar la gestió dels recursos hídrics, reduir l’erosió costanera i augmentar la resiliència dels ecosistemes naturals i urbans. A la costa, la intervenció ha inclòs restauració de dunes i al Delta s’ha dissenyat un aiguamoll artificial que tracta aigües residuals agrícoles.
Així, el programa ha monitorat projectes de restauració de dunes a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) i Calafell (Baix Penedès) per reduir l’erosió i reforçar la protecció natural del litoral davant l’augment del nivell del mar i les tempestes marines. Les actuacions han incorporat tècniques de recuperació ecològica i gestió adaptativa, com la instal·lació de retentors eòlics per afavorir l’acumulació de sorra i l’anàlisi d’espècies exclusives d’ambients dunars. Els estudis de seguiment indiquen una millora significativa del volum de sorra acumulada
i de la biodiversitat d’aquests ecosistemes, segons afirma el Departament de Territori.
A Calafell, la intervenció ha inclòs la retirada parcial del passeig marítim per permetre una dinàmica litoral més natural, un exemple «pioner» d’adaptació urbana al canvi climàtic al Mediterrani. Per altra banda, s’ha validat un sistema de monitoratge mitjançant teledetecció que permet fer un seguiment i analitzar l’evolució de les costes.
Al Delta, el projecte ha dissenyat i operat un aiguamoll artificial multifuncional destinat a
tractar aigües residuals agrícoles dels arrossars. El sistema combina capes actives de filtració i vegetació aquàtica per eliminar nutrients, metalls i pesticides. Aquí s’ha demostrat que els aiguamolls artificials poden actuar com a solucions
Al Delta s’ha dissenyat un aiguamoll artificial que tracta aigües residuals agrícoles
descentralitzades i sostenibles per millorar la qualitat de l’aigua abans de tornar-la al medi i reutilitzar-la per a altres usos agrícoles, alhora que contribueixen a la captació de carboni, millora de la biodiversitat i a la protecció del litoral.
També s’ha desplegat un sistema híbrid de tractament d’aigües grises en un complex d’acampada a la Costa Daurada, amb tecnologies convencionals i naturals per reutilitzar l’aigua per a reg i neteja, i s’ha treballat en models computacionals per al transport de sediments als canals de reg del Delta de l’Ebre, amb l’objectiu de reconnectar els fluxos sedimentaris.
innovació en la gestió del clavegueram
Les xarxes de sanejament municipals tenen, de mitjana, més de 50 anys, i només es renoven a un ritme del 0,7 % anual. El canvi climàtic i l’envelliment de les infraestructures obliguen a actuar amb urgència
El sanejament, sovint invisible als nostres ulls, és una infraestructura bàsica que ens permet garantir la salut de les persones i del planeta. Els sistemes de clavegueram i de depuració constitueixen la columna vertebral dels municipis per prevenir malalties i garantir la protecció del medi ambient, però aquesta teranyina subterrània també s’enfronta a grans desafiaments.
En el Dia Mundial del Sanejament, que celebrem el 19 de novembre, Nacions Unides ens recorda la necessitat de dotar-nos de sistemes de sanejament inclusius, sostenibles i resilients. Així mateix, destaca la urgència de desenvolupar infraestructures de sanejament que puguin resistir els embats del canvi climàtic, redueixin les emissions contaminants i protegeixin simultàniament el medi ambient i la salut de les persones. Davant el creixent deteriorament d’unes infraestructures envellides i una inversió pública insuficient, cal enfortir els sistemes, amb un finançament sostingut i incorporant solucions capdavanteres.
El sanejament a Catalunya La majoria de xarxes de clavegueram dels municipis catalans superen els 50 anys d’antiguitat, però només es renoven a un ritme del 0,7 % anual, la qual cosa implica una vida útil teòrica de més de 140 anys. A més, un 33,4 % dels municipis no disposen ni tan sols d’una taxa específica de clavegueram per finançar el servei. I, si en tenen, en la majoria dels casos són infrafinançades.
D’altra banda, la normativa obliga a 81 sistemes de sanejament, que inclouen prop de 300 municipis catalans, a desenvolupar plans integrals de gestió dels sistemes de sanejament (PIGSS) per avaluar l’estat de les infraestructures abans d’intervenir-hi. Aquests plans facilitaran, a mitjà i llarg termini, la implementació de sistemes de seguiment i millora, així com d’infraestructures destinades a reduir els sobreeiximents. En conjunt, això representa una oportunitat per modernitzar les instal·lacions i optimitzar la gestió de les aigües residuals i pluvials, i evitar, així, impactes ambientals com ara abocaments o inundacions.
Paral·lelament, la nova directiva
europea de tractament d’aigües residuals urbanes (DARU) exigeix depuradores més eficients i capaces d’eliminar contaminants emergents com microplàstics, fàrmacs i resistències antibiòtiques.
El missatge és clar: és el moment de transformar el sanejament. La inversió necessària és milionària, però el cost de no fer-ho és incalculable quant a salut pública, medi ambient i vides humanes.
La innovació com a motor de canvi Agbar, com a part del grup Veolia, impulsa la transformació digital del sanejament a Catalunya. La companyia està reforçant la resiliència i l’eficiència d’aquests sistemes en 150 municipis catalans, en els quals gestiona 9000 quilòmetres de xarxa de clavegueram i on incorpora tecnologia d’última generació, com la IA o la robòtica, tant a la inspecció com al manteniment de les infraestructures subterrànies. Algunes de les solucions més destacades serien els robots d’inspecció amb càmeres de circuit tancat de TV (CCTV), els drons i vehicles autònoms equipats amb sensors i làser escàner, i els robots per a la neteja i el manteniment de canonades. Aquests avenços redueixen riscos, milloren la detecció de problemes,
permeten planificar millor el manteniment i prendre decisions basades en dades, amb la qual cosa fan les inspeccions més ràpides i eficients.
Un cas concret d’aplicació d’aquestes tecnologies és el projecte e-READAPTA a Rubí, finançat amb fons europeus Next Generation. El projecte preveu la instrumentació i la sensorització de 30 punts d’abocament per monitoritzar en temps real la qualitat de les aigües residuals, el cabal i possibles sobreeiximents, així com la instal·lació de 30 sistemes de retenció de sòlids per evitar l’abocament de residus com tovalloletes o bosses de plàstic. Una actuació pionera és la implementació de visió per computador en dues estacions de bombament i un sistema de retenció, que optimitzarà la neteja de forma intel·ligent.
d’intel·ligència artificial que optimitzen l’operació i el manteniment. El resultat: depuradores més eficients, amb menor consum energètic i millor qualitat de l’aigua.
La nova directiva europea exigeix eliminar fàrmacs, microplàstics i resistències antibiòtiques
Però la transformació també arriba a les depuradores, que evolucionen cap al model d’ecofactoria. Mitjançant la sensorització i l’automatització, Agbar centralitza tota la informació en un repositori digital que permet disposar d’informació en temps real i crear un bessó digital. El sistema incorpora algoritmes
Quan el sanejament protegeix la salut pública La gestió del sanejament també pot contribuir a resoldre problemes de salut pública. Així, es treballa en projectes d’innovació per tractar problemàtiques que impacten en els sistemes de sanejament. El projecte europeu LIFE GENESYS n’és un exemple pioner: Agbar, a través de Cetaqua i Aigües Sabadell, col·labora amb l’Hospital Parc Taulí de Sabadell per prevenir la disseminació de contaminants emergents de les aigües hospitalàries als sistemes de sanejament i al medi. El projecte fa un seguiment de fàrmacs, bacteris resistents i gens de resistència als antibiòtics, i està construint una planta de tractament innovadora a l’hospital capaç d’eliminar aquests compostos abans que circulin pel clavegueram i arribin a les depuradores o al medi. És el primer sistema d’aquest tipus a Espanya que tracta les aigües residuals
hospitalàries en origen, i s’avança a la legislació futura, ja que ara els hospitals no tenen l’obligació de disposar d’aquests sistemes. A més, es treballa en una plataforma digital amb IA per monitoritzar aquests compostos, lligar la seva presència amb les prescripcions de medicaments i generar alertes preventives de risc de resistències. Aquesta iniciativa pionera, finançada per la UE, contribueix a protegir la salut pública i la qualitat de l’aigua, amb la qual cosa manté l’eficàcia dels antibiòtics i reforça la sostenibilitat del cicle integral de l’aigua.
Invisible però imprescindible La tecnologia i la innovació són eines fonamentals per aconseguir un sanejament més efectiu i robust, que beneficiï tant el medi ambient com la salut pública. En el Dia Mundial del Sanejament toca recordar que encara queda molt per fer. Malgrat els progressos assolits, cal seguir apostant per infraestructures preparades per afrontar els impactes del canvi climàtic i preservar la salut col·lectiva. Cal un finançament adequat, visió a llarg termini i compromís. I és que, sota terra, hi ha una xarxa que opera de manera invisible, però que resulta imprescindible per construir un món més segur i sostenible.
gestió del clavegueram
Redacció
El sanejament és un pilar fonamental per garantir la salut pública, a més d’un factor estratègic en la lluita contra l’emergència climàtica. Les ciutats han d’adaptar la seva realitat i aportar respostes eficaces per garantir la seguretat i el benestar de la ciutadania.
La gestió del cicle urbà de l’aigua és clau davant aquest context i els reptes a afrontar són urgents i complexos. El drenatge urbà a la zona costanera mediterrània exigeix accions i compromís per minimitzar uns riscos ineludibles.
Xarxa de sanejament: innovació i millora contínua
L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona, Ematsa, està executant un pla de millora de la xarxa de clavegueram per tal de re-
novar 30 quilòmetres de col·lectors en un període de 8 anys. La majoria d’actuacions es duen a terme amb un sistema de mànega que no requereix obrir rasa, que escurça els terminis d’execució a 24/48 h i redueix els costos fins al 50%. Aquesta renovació garanteix una major durabilitat i eficiència del sistema de sanejament.
Especialització en la gestió de plagues El control de plagues és una activitat essencial que Ematsa desenvolupa a la xarxa de clavegueram. La companyia ha consolidat un sistema de treball basat en l’especialització i la innovació tecnològica i amb una sinergia integral amb el manteniment preventiu que ha permès reduir significativament la presència de paneroles i rates al sistema de sanejament.
Modelització i planificació estratègica
Ematsa impulsa la transformació digital en la gestió del cicle urbà de l’aigua mitjançant la sensorització, el monitoratge i el processament de dades per millorar la capacitat d’actuar de manera preventiva i predictiva. La modelització matemàtica de la xarxa de sanejament és primordial per treballar en models predictius que permetin adaptar i ajustar les
instal·lacions davant episodis extrems, cada cop més freqüents.
Retenció de residus: protecció del medi
La companyia d’aigües ha desplegat diferents sistemes de retenció situats als sobreeixidors de la xarxa de clavegueram i a l’entrada de les estacions de depuració d’aigües residuals. Aquests elements entren en funcionament en episodis de pluges
torrencials i recullen els residus que arrosseguen els col·lectors de sanejament i, d’aquesta manera, eviten l’abocament a medi natural.
Aquest any, les estacions de depuració d’aigües residuals ja han recollit 116 tones de residus sòlids i 77 tones de sorres i les xarxes dels sobreeixidors han retingut 20,9 tones de residus. La companyia d’aigües disposa de 32 xarxes instal·lades en sis punts de la xarxa de clavegueram.
~ ematsa ~
Futbol l Els dos jugadors grana van disputar trenta minuts ahir amb la selecció en el partit benèfic contra Palestina
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic va ser present ahir en el partit benèfic entre la selecció de Catalunya i Palestina que va acabar amb victòria catalana per 2-1. Els capitans Marc Montalvo i Jaume Jardí van disputar trenta minuts sobre la gespa de l’Estadi Olímpic de Monjuïc, un debut que va ser també un reconeixement per als dos líders de l’equip.
Tots dos jugadors van sortir des de la banqueta a la segona part quan el partit havia baixat les revolucions. En aquest tram de poca activitat, qui més participació va tenir va ser Jaume Jardí. El reusenc es va encarregar de la pilota aturada i va posar unes quantes centrades. Com a curiositat, el grana va tornar a la mitja punta amb més llibertat de moviment, en comptes de la seva actual posició a la banda esquerra.
D’altra banda, Marc Montalvo, qui amb el Nàstic ha fet un pas endavant al mig del camp i ara té més arribada a l’àrea rival, va ser utilitzat de tot el contrari: de central dret. El seleccionador català Gerard López va trobar en el de Riudoms la solució per omplir el forat de la defensa
Jaume Jardí va jugar de mitjapunta amb llibertat de moviment i Montalvo de central
de cinc amb Montalvo com a tercer defensor. La seva convocatòria amb
El Nàstic prepara el desplaçament de cara el duel contra el Villarreal
B d’aquest divendres
Futbol l El Nàstic prepara per a aquest divendres una nova Marea Grana per animar al seu equip en el duel contra el Villarreal B a les 19 hores. Aquesta vegada, el club prepara el desplaçament al Mini Estadi de la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza de Villarreal amb dues alternatives per als aficionats. Per una banda, el Nàstic posa a la
venda entrades individuals per 15 euros per als nastiquers que es vulguin desplaçar pel seu compte. Aquestes es vendran únicament de forma presencial a la botiga del Nou Estadi fins dijous a la tarda. D'altra banda, també preparen un autocar amb un cost de 32,5 euros, que també inclou l'entrada i que només pot adquirir online. Redacció
la selecció no és més que un reconeixement al seu estat de forma perquè, amb permís de Dani Rebollo, són els dos millors jugadors del Nàstic en aquestes 12 primeres jornades de lliga.
Tots dos han jugat tots els partits i Montalvo només s’ha perdut una titularitat. Tots
dos s’han convertit en els referents més estables d’un equip que, en el transcurs dels partits, ha anat tenint un nivell irregular. Jaume Jardí és el més destacat, sobretot per la seva capacitat golejadora. Sis gols i una assistència acumula ja el reusenc aquesta temporada. L’eficàcia des del punt de pe-
Assolides quatre medalles pel Gimnàstic en el II Trofeu Ciutat de Tarragona de gimnàstica rítmica
Rítmica l La secció de Gimnàstica Rítmica del Nàstic de Tarragona va sumar quatre medalles el darrer cap de setmana en el Trofeu Ciutat de Tarragona que es va disputar al Palau d'Esports de l'Anella Mediterrània. Un total de 1.463 gimnastes van participar en la segona edició de la competició que organitzava el Nàstic amb la
col·laboració de Tarragona Esports i la Diputació de Tarragona. Els grana van sumar dues medalles d'or en Benjamí Base i al Conjunt Sènior Absolut, una medalla de plata a Aleví Base i un bronze a Prebenjamí Base. El Conjunt Júnior Absolut va quedar en quarta posició. El torneig també va ser possible gràcies a 82 voluntaris. Redacció
nal i la seva inspiració sobre la gespa l’han convertit en el far de l’atac del Nàstic.
D’altra banda, Montalvo ha fet un pas endavant també en el sentit literal. En els darrers partits hem vist un mig centre amb més arribada a l’àrea, una tasca pendent del riudomenc que, contra el Marbella,
va donar el centre que va acabar amb el gol de Baselga. Avui, Montalvo i Jardí tornen a exercitar-se amb la resta de la plantilla per preparar-se de cara al duel contra el Villarreal B d’aquest divendres. Tres dies tenen per recuperar-se per liderar l’equip contra el filial groguet.
Voleibol l L’equip d’Eduardo Sánchez té dues bales per segellar el seu passi al subgrup de l’ascens a Superliga 2
Arnau Montreal Quesada
El CV Sant Pere i Sant Pau Femení és el líder intractable de Primera Nacional que aquest mateix cap de setmana podria segellar la salvació i començar a somiar en gran. L’objectiu és tancar aquesta primera fase entre les tres primeres classificades i les rojillas depenen d’elles mateixes per aconseguir-ho. La primera bala és aquest cap de setmana contra el Manacor.
Les cooperativistes es tro-
ben en la primera fase de la categoria. En aquest subgrup, els tres primers classificats passen al grup de l’ascens mentre que els tres últims, al de la permanència. Ara mateix, el CV Sant Pere i Sant Pau és primer amb 17 punts, a cinc del quart, el CV Bunyola. Només falten tres jornades de competició i aquesta mateixa setmana podrien segellar el passi si guanyen el CV Manacor, el tercer classificat. Si no, hi ha una nova oportunitat la pròxima setmana rebent el CV Bunyola al pavelló de Sant Pere i Sant Pau, on no han
El CF Canonja presenta els seus equips amb més de 450 esportistes en un acte multitudinari
Poliesportiu l El Camp d’Esports Municipal de la Canonja va acollir aquest dissabte la presentació oficial de tots els equips del Club Futbol Canonja. Enguany es van reunir més de 450 esportistes repartits en 32 equips, així com centenars de familiars i amics que van omplir les grades. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde
de la Canonja, Roc Muñoz, el regidor d’Esports, Miki Pérez, i el delegat de la Federació Catalana de Futbol a Tarragona, Juan Francisco Muñoz. Els equips van desfilar sobre la gespa des dels més petits als més grans, equips masculins i femenins que van acabar rebent els aplaudiments del públic després dels seus parlaments. Redacció
Les cooperativistes han guanyat tots els partits disputats al seu pavelló
rada passada, les cooperativistes han continuat creixent aquesta temporada. L’exigència de la Primera Nacional és superior per a l’equip, sobretot, com va apuntar el tècnic «pels desplaçaments més llargs i els temps d’espera per competir, que la plantilla no estava acostumada».
Test de Manacor
perdut cap partit.
«Estem tranquils perquè depenem de nosaltres mateixos. Sabem que com més aviat ho confirmem millor, però, si no, tenim més oportunitats», apuntava el tècnic rojillo Eduardo Sánchez. El conjunt cooperativista és el flamant líder de la categoria, una sorpresa que no és tant per al tècnic. «Mirant el nivell del grup tenia clar que podíem competir a la part alta, potser ser líders no era tan esperat, però estem treballant de valent», destacava. Després de l’ascens de la tempo-
Aquest cap de setmana les cooperativistes tornen a desplaçar-se cap a Mallorca per disputar el primer duel clau del curs per segellar el passi a la següent ronda. El Manacor és un rival més que conegut per a les tarragonines, després de coincidir a la fase d’ascens i també per l’enfrontament a primera ronda. Llavors, les cooperativistes van aconseguir aixecar un 0-2 en contra per guanyar per 3-2 en un duel més que igualat. El d’aquest cap de setmana no pinta diferent. «És un equip que arriba en bona dinàmica. Ens coneixem a la perfecció, sabem les seves virtuts i debilitats i ells també», apuntava.
Somiar
En la celebració de l’ascens, el president de l’equip, Alfonso Periáñez, ja bromejava amb veure el seu equip a Superliga-2 i, tenint en compte aquesta dinàmica, és una possibilitat real. «Primer ens concentrem en assolir el passi i assegurar la permanència, però, si es presenta l’oportunitat i passem, competirem per pujar amb la màxima illusió», subratllava Sánchez. De moment, toca tornar a ses illes per fer el primer pas.
Més de mig miler de persones participen en la dotzena edició de la Vandekames de Vandellòs
Trail l Més de 500 persones van prendre part en la 12a edició de la cursa de muntanya Vandekames, que es va celebrar diumenge a Vandellòs. Aquests es van repartir en les tres diferents recorreguts i també en la cursa infantil Vandekids. El guanyador de la cursa vermella, la més exigent, de 18 km i un desnivell positiu de 1.000 m, va ser
Josep Maria Julve Lara (EA Mont-roig) amb un temps d’1h37’54’’. L’atleta local més ràpid va ser Javier Heras del Centre Excursionista Serres del Mestral que, a més, va quedar segon. En la categoria femenina, Esther Vidal (CE Meganeu) va guanyar amb un temps d’1h55’09’’, seguida de Laura Sanvisens del Trail Tàrraco. Redacció
El Reus FC Reddis enceta avui el seu camí a la Copa Catalunya enmig d’una plaga de baixes
Futbol l El Reus FC Reddis enceta avui el primer dels dos partits d'aquesta setmana. Els roig-i-negres disputen a les 19 h la Copa Catalunya contra el Nàstic Soccer Academy Camp Joliu, equip de Primera Catalana. El conjunt de Marc Carrasco rep aquest partit intersetmanal enmig d'una plaga de baixes. Alberto Benito, Xavi Molina, Dani
Homet, Xavi Jaime i Fran Carbia es van perdre el darrer duel per lesió i no estaran per aquest partit. Des de l'entitat no es volen més riscos de perdre més jugadors, així que preparen un duel amb rotacions a l'onze i l'aportació dels jugadors del juvenil amb l'objectiu de competir i pensar en el duel de diumenge contra el Barbastro. AMQ
k Editorial k
La consellera de Territori, Sílvia Paneque afirmava ahir que el Ministeri de Transports i la Generalitat mantenen un diàleg i un treball «constant, fluid i permanent». Per què ha d’afirmar això? Doncs perquè pocs dies després que el Govern català presentés el pla d’estratègia ferroviària a Catalunya per als pròxims anys, el ministre Puente presentava millores en el servei de l’alta velocitat, una estació per a l’aeroport del Prat i una nova línia que unirà directament Lleida i Barcelona i que afectarà directament, caldrà veure en quin sentit, les freqüències i el nombre de trens que es podran agafar a l’estació del
LCamp de Tarragona. Això afecta de manera molt determinant el flux ferroviari català i la Generalitat no sembla haver intervingut gaire en la seva planificació. De fet, Paneque indicava que caldrà esperar «a veure el detall» de les propostes de l’alta velocitat per a valorar millor el seu impacte, la qual cosa evidencia el menysteniment que el Govern estatal ha tingut cap al català. Aquesta manca de concreció sí que ha fet que els alcaldes de la zona metropolitana no hagin rebut l’anunci de Puente amb gaire entusiasme. Caldrà esperar per comprovar si novament Tarragona quedarà relegada a un nus residual de connexions.
k Tribuna k
ciutat industrial: el deure de recuperar
a ciutat que va créixer entre xemeneies mereix un centre dedicat al seu llegat industrial, humà i social. Durant el segle XIX, Reus va ser molt més que la ciutat del vermut i del comerç. Les seves xemeneies, tallers i fàbriques van marcar el ritme d’una urbs moderna i inquieta, que competia amb Barcelona i Tarragona com a motor econòmic i cultural. A l’ombra del soroll de les màquines de vapor, centenars d’homes i dones van transformar el paisatge urbà i van forjar la identitat contemporània de Reus. Malgrat aquesta importància, avui no existeix cap espai dedicat a preservar i explicar la memòria industrial de la ciutat excepte el que s’exposa parcialment al Museu de Reus. Les restes materials —bòbiles, tallers, magatzems— s’han anat perdent o transformant, i la memòria oral s’esvaeix amb el pas del temps. És per això que cada cop és més urgent impulsar un Centre de Memòria de l’Activitat Industrial de Reus, i que es podria complementar amb l’activitat ja en el segle XX de l’exportació del fruit sec i les granges avícoles, un espai que actuï com a arxiu, museu i laboratori de recerca sobre la ciutat productiva del segle XIX i meitat del XX. Tenim encara edificis com la PichAguilera, edificació al límit del barri del Carme, barri obrer, que va acollir a partir de mitjans del segle XIX les fàbriques tèxtils, Vapor Vell i Vapor Nou i més tard la sedera Pich Aguilera a més d’altres activitats complementàries d’oficis de suport .
Podria ser un centre dinamitzador del barri que completes les millores urbanístiques ja aprovades d’accessibilitat, espais públics i habitatges del barri i preservar un edifici històric al igual que s’ha fet amb Vapor Vell amb l’ubicació de la nova escola d’oficis o el Vapor Nou on ja fa temps va acollir la facultat de medicina. L’exposició « Reus, motor econòmic del sud de Catalunya» organitzada per Reus Foment Empresarial i el Museu de Reus entre els anys 2018 i 2019, podria servir de base per la creació
d’una seu permanent de Memòria de l’activitat econòmica a Reus i la seva comarca.
Un passat que va modelar la ciutat
Joan Alonso Gimenez
Arquitecte tècnic
El Reus industrial no era només una ciutat de comerciants. Era també un formiguer d’activitat tèxtil, metal·lúrgica, ceràmica i d’aiguardent. Les bòbiles del Sugranyes o el Forn d’Hipòlit Montseny en són testimonis : espais on la cultura del treball i la innovació es trobaven amb l’art i la tècnica.
A més, l’urbanisme de la ciutat encara porta l’empremta d’aquella època: xemeneies aïllades entre nous edificis, antics magatzems reconvertits i carrers que conserven noms d’industrials i mestres d’obra. Un centre de memòria ajudaria a cosir totes aquestes peces i a explicar com la industrialització va transformar Reus —no només econòmicament, sinó també socialment i culturalment.
Un centre viu, no només un museu
Aquest projecte no hauria de ser un museu estàtic, sinó un espai viu i participatiu, on conflueixin la recerca històrica, l’educació i la cultura
k Dels lectors
Sobre la Agencia de l’Habitatge
El pasado 29 de julio de 2025 realicé una solicitud para renovar la cédula de habitabilidad. Por error y desconocimiento, solicité de vivienda nueva. Pagué el tramite que me costó 31,05 euros. Llamé al día siguiente y me dijeron que todo estaba correcto. Unos días más tarde me llaman para decirme que ese trámite lo tiene que realizar un arquitecto técnico.
Me puse en contacto con un aparejador que realizó la solicitud y me cobró por su trabajo. El pasado 20 de agosto solicité la devolución de los 31,05 euros cobrados por un servicio no prestado. La Agencia de l’Habitatge me ha respondido el 18 de noviembre diciendo que no tengo derecho a la devolución. Si eso no es robar, se le parece mucho Andrés J. Moreno Vila-seca
contemporània. Podria recollir i digitalitzar fons documentals, fotografies i objectes industrials, ara repartits per varis centres, oferir exposicions temporals i tallers didàctics, i organitzar rutes pel patrimoni industrial reusenc.
A altres ciutats catalanes, com Terrassa, Sabadell o Manresa, la recuperació del patrimoni industrial ha estat un èxit. El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha demostrat que el llegat industrial pot convertir-se en una font de coneixement i de dinamització econòmica. Reus, amb la seva trajectòria, té tot el potencial per sumar-se a aquesta xarxa.
nes que van treballar a les fàbriques, tallers i bòbiles. Dones que van entrar al mercat laboral, famílies que van emigrar per trobar feina, obrers que van fundar societats culturals i cooperatives. Preservar aquesta memòria és un acte de justícia històrica. I fer-ho des de Reus, una ciutat amb una rica tradició associativa i cultural, és un deure amb el passat i amb les futures generacions.
Reus ha sabut reivindicar el seu passat modernista i comercial; ara li toca recuperar la seva ànima industrial, el motor silenciós que la va fer créixer
Una oportunitat per al futur
Memòria obrera, memòria ciutadana
La història industrial és la història de les màquines i dels empresaris que van saber importar el coneixement i la tècnica d’altres indrets d’Europa. Però també la història de les perso-
La creació d’un Centre de Memòria Industrial seria també una oportunitat per dinamitzar el patrimoni local que ancara resta a la ciutat, com la Pich Aguilra o l’antiga fabrica Vicchers al carrer del Roser. Edificis inclosos en la guia d’arquitectura de Reus i que poden desapareixer en ares a solucionar altres objectius cojunturals. No ens tornem a equivocar i destruir patrimoni material i immaterial com en èpoques passades que tan hem criticat i que ara lamentem.
El temps corre
Cada any que passa, una part d’aquesta memòria es perd. Fotografies que s’esvaeixen, edificis que s’enderroquen, històries que deixen d’explicar-se. Reus ha sabut reivindicar el seu passat modernista i comercial; ara li toca recuperar la seva ànima industrial, el motor silenciós que la va fer créixer.
El futur de la memòria depèn de la voluntat de preservar-la. I Reus, que sempre ha estat una ciutat de visió i iniciativa, pot —i ha de— liderar aquest pas. Com el lema de l’associació Espais Ocults-Reus Ocult, de la qual sóc voluntari. Si es coneix el patrimoni s’estima, i si s’estima es defensa i es preserva .Reus mereix un Centre de Memòria Industrial. No només per mirar enrere, sinó per entendre d’on venim i imaginar on volem anar.
Tarragona
Emilia Asencio Avila.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Josep Obrer.
Juan Cebral Garcia.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Fructuós.
Antonio Villalba Sanchez.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 17.15 h al Tanatori.
Joan Maria Piñol Tomas.
Ha mort als 57 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís.
Josefa Puigcerver Purroy.
Ha mort als 85 anys. Reus
Montserrat Príncep Alberich.
Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Pep Castellví Sentís.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori.
Jordi Mèlich Martra.
Ha mort als 71 anys.
Lluís Sánchez Abelló.
Ha mort als 64 anys. Cambrils
Mari Carmen Rodríguez Martín.
Ha mort als 59 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori.
Antònia Biela Bernal.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori Mémora de Cambrils.
Suport l L’import inclou ajuts de la fila zero i el suport del Consell d’Experts
Redacció
El Sopar Solidari Olympus Palace-ESI ha assolit la xifra de 16.190 euros, destinats íntegrament a la Fundació Esport Solidari Internacional, presidida per Josep Maldonado i dedicada a promoure l’activitat física entre el jovent com a eina clau per a la seva salut i desenvolupament.
L’import és fruit dels nombrosos assistents al sopar celebrat el darrer 2 d’octubre al rooftop SUMMIT i de les aportacions de la fila zero, tancades el darrer cap de setmana.
L’entrega del xec s’ha portat a terme a l’Hotel Olympus Palace, amb la presència de Josep Maldonado, del senyor Gil Cristià en representació de la propietat, i dels membres del Consell d’Experts, que van donar suport i difusió a la iniciativa. El senyor
Acte de lliurament del xec solidari amb els representants del Consell d’Experts. Hotel Olympus Palace
Els fons serviran per impulsar trajectòries de futbol, bàsquet, pàdel i tennis
Gil Cristià ha expressat l’orgull per la resposta solidària, mentre que Maldonado ha agraït el compromís amb la causa esportiva i social que impulsa l’entitat.
Una part dels 16.190 euros
recaptats servirà per ajudar joves esportistes del Camp de Tarragona vinculats al futbol, el bàsquet i el tennis, tal com es va donar a conèixer durant el Sopar Solidari Olympus Palace-ESI.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Felicitats pels teus 65 anys i per la teva jubilació!! Ara a descansar i a gaudir d’aquesta nova etapa. T’ho has guanyat. Petons de la família
Avui felicita als que es diuen:
Crispí, Faust Abdies
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Se’t presentaran projectes bones oportunitats que no seria lògic desaprofitar. No tinguis por de llençar-t’hi. Viatges molt feliços.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Físicament notaràs un baixó mentalment no estaràs per bromes. Les idees se’t confondran podries perdre el control d’alguns assumptes.
SAGITARI
22/11 al 21/12
El públic, els viatges i els desplaçaments t’aportaran avenços importants en la teva carrera resultats molt positius a nivell financer.
20/04 al 20/05 TAURE
Retards per assumptes o problemes d’altres persones alentiran els resultats de les teves tasques. Sigues una mica més comprensiu.
VERGE
23/08 al 22/09
Una activitat desbordant la necessitat de fer més del compte et gastarà forces et portarà a l’estrès. Pren-te les coses amb ordre amb més calma.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Si has de tractar amb caps o superiors, intenta ajornar reunions responsabilitats. No et llancis a aventures poc meditades; raona més.
21/05 al 20/06 BESSONS
Hauràs de fer-te fort, ja que avui et sentiràs com si t’estiguessin utilitzant o prenent el pèl. Demostra el que vals sense violència.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Desplegaràs una gran activitat en tots els àmbits el teu domini de les situacions sorprendrà tothom. Avui vas de guanyador tot serà positiu. Dia molt feliç.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva bellesa personal augmentaran tant que notaràs com tots admiren cada gest teu. Hi haurà facilitat per a l’amor i un viatge sorpresa.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 +Bàsquet
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Teló de fons
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r)
El temps
CRANC
21/06 al 22/07
Una jornada molt moguda en tots els aspectes posarà a prova la teva capacitat de control la calma dels teus nervis. No t’impacientis, tot sortirà bé.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Una certa mandra t’impedirà rendir al nivell necessari. Concentra’t en un sol objectiu i no dispersis energies amb persones dubtoses.
19/02 al 20/03 PEIXOS
La teva imatge personal està creixent provocarà l’admiració general. Tant físicament com mentalment estaràs en el teu millor moment.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Cuina amb caràcter. Joan Blàzquez. (estrena)
11:30 Carreteres secundàries 12:00 Ben sonat
12:30 Cuina amb caràcter. Joan Blàzquez. (estrena)
13:00 Carreteres secundàries
13:30 Ben sonat
14.00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Cuina amb caràcter. Joan Blàzquez. (estrena)
15:00 Carreteres secundàries
15:30 Ben sonat
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Premis ARC 2025, XXIII Premis de la Indústria Musical en Directe
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit i el dia
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre. (r)
HORITZONTALS: 1. Deturar o alentir el moviment d’una màquina. El pis més alt. La primera. 2. Inscripcions als cementiris. Aprova per la dreta amb paraules. 3. Dedicada al treball amb els productes de les abelles. Urani. 4. Sempre van amb els ais. Ara mateix, no més tard. Part inferoposterior del tronc, al revés. 5. Lletra grega. No sap quin camí agafar. Una de feble. 6. Senti una forta sensació. Rata sense extrems. 7. Constant dels gasos. Peix a l’heràldica. Saturat. 8. Camina treballant. Excrescències d’algunes llavors. 9. És al seu lloc. Erecte. 10. Cinc articulacions juntes. Prové d’ultramar. 11. La primera de totes. Pronom. I francesa. Àcid que torna. 12. Escultor grec. Inventar quelcom.
VERTICALS: 1. Novel·lista francès. Gana ascendent. 2. Prenem coses violentament. És real sense acabar. La del punt a sobre. 3. Lletres adreçades als absents. Centre de la seda. 4. Únic sense principis. Prengui el costum. 5. Esport oriental que ve del sud. Segelli una carta per baix. Vocal. 6. Instrument per pelar. Número girat. 7. Tija de ferro. És única. Dret i rígid. 8. Comença tot. Seguirà l’òrbita. Cent. 9. Ràbia desfeta. Fets a mitges. Dirigeix una barca. 10. Mamífer marsupial. Indicaré una falta. 11. Una a la vall. Urani. Estira al màxim. 12. Arnes. Guiar sense principis.
Màxima Mínima Estat del cel
15º 5º
TARRAGONA:
Salvat Felip, Albert Dr. Mallafre Guasch, 2 Telèfon 977 223 255
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Roig Rovira, Cristina
Prat de la Riba, 21 Telèfon 977 314 161
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42
Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Vidal Cañas, Nuria
Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712
VALLS:
Climent Pons, Lourdes
Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors,74
Telèfon 977 664 422
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà serè o poc ennuvolat per la circulació de bandes de núvols alts i alguns de mitjans, sobretot durant la tarda. Al final del dia la nuvolositat arribarà a la resta del terç nord. A banda, hi haurà intervals de núvols baixos al quadrant nordest fins a la tarda.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament o moderadament més baixa tret de punts de l’Empordà i de l’extrem nord del Pirineu on serà semblant. La màxima també serà entre lleugerament o moderadament més baixa tret de punt de Ponent i de les Terres de l’Ebre on serà semblant.
VENDO PARQUING. Edificio San Francisco, SP i SP. Tel: 678.901.950
REFORMES
FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
INSTALACIÓN DE ANTENA COLECTIVA con conexión a todos los pisos por fachada. ECONÓMICO. Consultar precio. Tel: 614.041.375
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
AMISTAT
SEÑOR MAYOR GUSTARÍA CONOCER SEÑORA O SEÑORITA. Agradable, guapa, educada. Para compañía, horas, paseos, distracciones. Remunerado. Tiempos convenir. Tel: 630.430.736
HOME 67 ANYS DESITJA CONÈIXER DONA per amistat. Tel: 684.401.634
ALTRES
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO.... Reus. Tel: 633.827.161
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
«Maquis com el Joan no busquen reobrir les ferides, sinó netejar-les»
Llibres El periodista tarragoní presenta el seu nou llibre ‘El maqui que encara lluita’ (Ara Llibres) avui a les 19 h a El Soterrani
Qui és Joan Busquets Verges, protagonista del teu llibre?
«Joan Busquets Verges és un home de 97 anys que ha passat per 20 anys i 6 dies de presó, coincidint amb els seus anys de jovenesa, i que ha estat condemnat a mort. Tot plegat, per lluitar contra el règim de Franco a la manera que, en aquells anys, ho feien alguns anarquistes com ell: emboscant-se i fent-se maqui. És algú amb una vida llegendària i que ara té una vida molt tranquil·la a Normandia, però que continua tenint al cap clar. I que encara se’n recorda dels seus companys i vol defensar la seva memòria». T’hi poses en contacte i viatges a Normandia. A quina persona t’hi trobes, quan arribes a casa seva?
«Em trobo algú que no acaba d’entendre per què hem pujat a conèixer-lo, jo i en Fran Richart, que m’acompanya en el primer viatge. No amaga un cert recel, una prudència segurament molt sàvia, perquè el llegat dels maquis continua sent polèmic per a un sector de la població que revisa la història segons els seus interessos ideològics. Però també em trobo una persona espontània que, encara que desconfia una mica, s’obre de seguida i acabem fent molta vida junts,
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
tant en el primer viatge com en el segon, que faig sol, i m’hi estic tot un mes. És una persona molt generosa, que ens cuina, ens cuida, i em dona uns copets a l’espatlla pels meus problemes sentimentals, quan ell ha passat per una condemna de mort. Penso que, en realitat, el llibre tracta sobre la lleialtat. El Joan és una persona lleial a qui ell va ser en el seu moment, als seus companys, i fins i tot a la seva dona, quan aquesta pateix Alzheimer».
Expliques que, per a tu, el valor del seu testimoni no és que potser és l’últim maqui viu, sinó que és un maqui que encara lluita. Quina és aquesta lluita?
«Ell defensa que els maquis siguin reconeguts com a víctimes del franquisme. Això, l’última Llei de Memòria Democràtica ja ho incorpora, però ell, amb molta raó, diu: Els meus 20 anys i 6 dies de presó i la meva condemna de mort no van ser simbòlics. Reclama una compensació econòmica que vol destinar a continuar la seva lluita i a què, quan ell ja no hi sigui ni quedi cap maqui, hi hagi un Museu dels maquis.
El Joan afirma que no es tracta de reobrir les ferides, sinó de netejar-les».
Ell t’explica que, quan va morir Franco, no va brindar. Això què
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
ens diu sobre la seva relació amb la memòria del règim i la Transició?
«Ell ve d’una família ideològica que és l’anarquisme i que no participa del pacte de la Transició. Segurament, en el context històric, té sentit per a una majoria social, però hi ha un sector que no s’acaba de creure aquell pacte. Cinquanta anys després les generacions ja són molt més crítiques amb aquella transició que semblava més aviat una transacció, un passar-se el poder entre les mateixes persones que després ens han dificultat fer net. Les generacions que venien de la guerra, que segurament tenien més por, potser van dir Mira, pactem i anem cap endavant. Evidentment, va ser un anar cap endavant, però ara també hem vist que l’Espanya democràtica, sobretot a partir del 81, que crec que és l’any que es publica el videoclip de Thriller, continua sent una mica Thriller també, amb els neofranquistes rondant».
Golfus de Tàrraco
Així com Messi ha tornat al camp del Barça, Oriol Castro, el Messi dels fogons, torna a casa, a la Torre d’en Barra, però ell a jugar-hi un partit d’homenatge, una conferència. Amb un golàs de les organitzadores, el Grup de Dones, que demanen que l’Ajuntament el faci fill adoptiu.
Me’l presenta l’Antònio Sonsona, que coneix tothom, i que ja fa 17 anys que no ven diaris! L’Antònio li porta un retall de diari on anuncien la xerrada. Em sap greu no haver-n’hi portat un del Golfus que l’hi vaig dedicar: «La Torre no disfruta».
Creus que encara hi ha buits en la història dels maquis?
«Abans de la mort de Franco sí que hi ha un silenci bastant generalitzat, per por a represàlies, però després s’ha fet feina. El que passa és que moltes vegades es transita entre la història i la llegenda, i això s’ha de tenir present. Jo, almenys, hi he comptat. Sé que aquesta biografia té dues salses, per dir-ho a la manera del Senyor Boada: la salsa del biografiat i la del biografista. A més, estem parlant de fets que van passar fa molts anys. Jo he intentat falcar tot el que he pogut consultant el Consell de Guerra i altres fonts de personatges amb qui el Joan no va coincidir, i no sempre he triat la seva versió. En definitiva, penso que sí que hi ha hagut una feina historiogràfica, però que ara el que cal és fer divulgació perquè no passi com em va passar a mi quan vaig dir que anava a Normandia a entrevistar un maqui, i algú va entendre que anava a un restaurant japonès».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
La conferència és emotiva, i gustosa. Hi recorda que els pares van venir aquí el 1963, i que per a l’Oriol les últimes barques d’arrastro eren els Tres Reis, que portaven regals de la mar a tothom. Regals com els popets, que ara es paguen a 1.200 euros el quilo a Madrid.
L’Oriol ve acompanyat dels altres dos Reis de la família, la dona Maite i el fill Oriol, que per primer cop assisteix a una xerrada del pare. Quins nervis per això, diu l’Oriol, més que en presentacions «estrellades». Els altres dos Reis, els de la feina, són el Mateu i l’Eduard.
Abans de treballar amb ells, que van coincidir al Bulli, Castro (nom molt de Baix a Mar) recorda que va començar professionalment en un mític restaurant torrenc, el Morros. I que la calçotada del Disfrutar la fan amb calçots, liofilitzats, del Danielet, guanyador de gairebé tots els concursos de Valls.
Abans de la xerrada, li comento a l’Oriol el que vaig escriure a l’article, amb la pregunta que li hauria de fer l’Ajuntament torrenc: «Què podem fer junts?». I ell em respon: «Sempre els ho dic: el que vulguin!» Vale Pino & cia., ja ho sabeu. Antònio, li podràs passar el retall amb aquest article a l’Oriol, sisplau?
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
