EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA
Penedès 14
El Vendrell formalitzarà la seva incorporació a l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona
Mobilitat 8 i 9
«Una
Generalitat i Ajuntament signen el protocol per fer la nova estació d’autobusos semisoterrada
La Generalitat incrementa les connexions de bus entre Tarragona i Reus i els enllaços a la URV, l’antiga Laboral i l’Aeroport
PSC i En Comú Podem han acordat incloure’l als pressupostos 2
Eclipsi 2026: des de 10 municipis del Camp de Tarragona es podrà seguir al 100%, segons un llistat de la Generalitat Astronomia l 14
Política l 13
L’Ajuntament de Vila-seca projecta un increment rècord del 18% del pressupost municipal per a l’any vinent
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona reservarà una partida de 100.000 euros en el pressupost municipal del 2026 per a la redacció del Pla Integral de Sant Salvador. Així es contempla en el preacord assolit entre el govern de Rubén Viñuales (PSC) i el grup d’En Comú Podem, els quals han pactat també una inversió de 300.000 euros per a millorar l’espai públic de la zona d’Interblocs, un dels punts més degradats del barri.
«Sant Salvador necessita un revulsiu que compensi molts anys de deixadesa», remarca el portaveu d’ECP, Jordi Collado, qui remarca que es farà «un pla integral amb mirada social, ambiental i urbanística, que marqui un rumb clar i ens permeti aconseguir els recursos necessaris per a millorar de veritat la vida dels veïns i veïnes». La intenció és que aquest document, el qual recollirà diferents accions per a revitalitzar el barri, es pugui presentar a les futures convocatòries del Pla de Barris i Viles 2025-29 impulsat per la Generalitat de Catalunya.
D’altra banda, l’edil apunta que «el treball conjunt
Es farà per a futures convocatòries del Pla de Barris de la Generalitat
amb els serveis municipals, i molt especialment amb Intervenció, ha estat clau per desllorigar, per fi, la inversió a Interblocs». L’entesa entre el govern i En Comú Podem
Turisme l S'implementarà una bústia de denúncia per a HUT il·legals
J.B.
El preacord entre el govern municipal i En Comú Podem per als pressupostos del 2026 inclou l’elaboració d’un estudi d’impacte dels habitatges d’ús turístics (HUT) a la ciutat. Ambdues formacions han pactat que l’Ajuntament
de Tarragona elabori l’informe en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili. «Necessitem dades i anàlisis serioses per entendre què li ha passat a Tarragona amb l’expansió dels pisos turístics: canvi comercial, pèrdua de veïnat i transformació de l’espai públic», assenyala el
portaveu d’ECP, Jordi Collado. Una altra de les peticions que ha fet la formació morada i han acceptat els socialistes és la implementació d’una bústia de denúncia i control per a pisos turístics il·legals. «Ha de servir per millorar el control i aturar la proliferació d’apartaments il·legals,
haurà de ser ratificada per les assemblees de la coalició morada. Dilluns vinent, la militància dels Comuns votarà el preacord amb els socialistes —que inclou més de 50 pro-
que podrien arribar als 700», apunta Collado, qui assegura que «després d’una moratòria i diversos estudis, el govern ja té prou informació per revertir el descontrol de l’últim mandat, quan es van triplicar les llicències». Regular els HUT està sent una de les grans prioritats d’ECP durant aquest mandat. De fet, en la negociació dels primers pressupostos l’any 2023, la formació morada ja va pactar amb l’executiu la redacció d’un pla especial d’habitatges turístics per a controlar aquesta activitat.
El govern municipal també té avançades les converses amb Junts per Catalunya, els consellers no adscrits Javier Gómez i Jaime Duque, i la trànsfuga Elvira Vidal per aprovar dels comptes, que es votaran en el ple del pròxim 21 de novembre.
postes— i, l’endemà, serà el torn de Podem. Un cop hi hagi llum verda per part de tots dos partits, el grup municipal d’ECP certificarà el seu «sí» als nous pressupostos.
Satisfacció a mitges L’executiu socialista va decidir presentar el Pla Integral de la Part Baixa al Pla de Barris de la Generalitat, però va obrir la porta a elaborar nous projectes de millora per a altres zones de la ciutat com Sant Salvador de cara a futures convocatòries. L’any vinent, l’Ajuntament tindrà els diners perquè sigui una realitat. «És una bona notícia que es vulgui reservar una partida per a elaborar un projecte integral per al barri», afirmen des de l’associació de veïns de Sant Salvador i Sant Ramon. Tot i això, temen que no estigui enllestit per a la convocatòria del 2026: «Primer, s’ha de licitar i, després, redactar el pla. Això trigarà uns quants mesos, ja que els processos administratius són llargs». D’altra banda, creuen que «els 300.000 euros per arranjar la zona comuna d’Interblocs són insuficients per resoldre tots els problemes urbanístics que hi ha». En aquest sentit, consideren que, més enllà de fer-hi una intervenció puntual, és «necessària» una «expropiació d’aquest espai o una cessió per part dels propietaris, perquè passi a ser municipal i s’hi pugui fer un manteniment continu». Tot i això, celebren que «Sant Salvador torni a estar a la carpeta del govern».
Economia l El conseller Ordeig assenyala que «anem tard» i obre la porta a més ajudes pel sector
Oriol Castro Sanz
El Govern de la Generalitat de Catalunya confia que la Unió Europea donarà més dies de quota abans d’acabar l’any als pescadors. «El comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, ens ha reconegut la feina dels últims anys. I s’ha compromès a estudiar-ho. Tenim el 80% de la flota amarrada. No pot ser», va expressar ahir Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura,Ramaderia, Pesca i Alimentació, des de Tarragona. Tot i això, encara no se sap quan es prendrà una decisió des de Brussel·les. «Anem tard. Estem esperant una resposta, que ens agradaria que fos ràpida i en els pròxims dies. Parlem amb el Ministeri i amb la Comissió. Nosaltres estem disposats a ajudar, com sempre», va afegir Ordeig.
En aquesta línia, l’executiu presidit per Salvador Illa celebra la posició de Kadis, però avisa que necessita «fets». «Volem més barques i una pesca sostenible al Mediterrani, menjant peix de llotja i proximitat? O volem menjar tots el mateix peix que arriba de l’altra punta del món?», va expressar el conseller. Per la seva banda, la secretària d’Estat d’Agricultura i Alimentació, Begoña García, va exposar que el reglament europeu,
erròniament, basa les quotes de pesca segons el lluç. «No pot ser perquè el sector està treballant i ha invertit molts diners per millorar, per sobre de les exigències dels reglaments comunitaris. S’ha fet un treball incansable. No hi ha cap sector en aquest país que pugui aguantar amb no-
Òscar Ordeig: «Tenim el 80% de la flota amarrada. No pot ser»
més 120 dies de feina a l’any», va indicar García. Cal destacar que la meitat dels pescadors d’arrossegament de la demarcació de Tarragona ja han esgotat els dies de quota que tenen per treballar i no podran sortir més a la mar fins a l’any que ve. Són dades de la Federació Territorial de
Confraries de Pescadors de Tarragona, que agrupa les nou entitats del litoral tarragoní, on hi ha unes 90 barques d’aquesta modalitat. «La Comissió Europea ha de moure fitxa. Espanya, junt amb Itàlia i França, així ho han exigit i demanat des de fa molt de temps. I el compromís del
comissari és públic i notori. Volem fets», va concloure la secretària d’Estat. Ordeig va mantenir una reunió ahir al matí amb la Confraria de Pescadors de Tarragona en la qual es va tractar la problemàtica. La majoria de les barques tarragonines estan esperant a gastar els últims dies de treball al desembre per poder vendre peix durant la campanya de Nadal.
25 anys de DUN Més enllà, el Recinte Firal de Tarragona va acollir ahir l’acte institucional del 25è aniversari de la Declaració Única Agrària (DUN). Es tracta del sistema a través del qual les explotacions agràries declaren les seves dades i sol·liciten ajuts i tràmits al Departament d’Agricultura. Per commemorar aquesta efemèride, el Govern de la Generalitat va organitzar l’acte, que va reunir més de 250 assistents, entre els quals hi havia antics consellers, directors generals i personal tècnic que, al llarg d’aquest quart de segle, han contribuït al desenvolupament i consolidació de la DUN. El conseller Ordeig va destacar la DUN com un sistema «construït conjuntament amb el sector agrari i amb la implicació de tots els serveis del Departament d’Agricultura, que han sabut veure-hi una oportunitat per optimitzar processos i millorar la gestió pública, convertint-la en un referent a escala nacional i internacional». També va recordar que aquesta eina «permet gestionar de manera eficient més de 350 milions d’euros anuals del sector agrari a Catalunya dins del marc de la Política Agrària Comunitària (PAC)». La Comissió Europea preveu una retallada del 22% dels fons de la PAC en el pressupost 2028-2034.
Cultura l Investigadors de renom internacional debatran els dies 20 i 21 de novembre sobre el seu paper i evolució
Els amfiteatres romans seran els protagonistes de la Tarra co Biennal 2025, el congrés d’Arqueologia i Món Antic que enguany arriba a la setena edició. Investigadors de re nom internacional debatran a Tarragona els dies 20 i 21 de novembre sobre el paper i l’evolució d’aquests espais com a recintes d’espectacle, arquitectura pública i me mòria històrica. S’abordarà l’estudi d’amfiteatres situats a Durrës (Albània), El Djem (Tunísia), Cartagena, Clunia (Burgos), Ategua (Còrdova),
Emerita Augusta (Mèrida) i Tarraco. Les ponències trac taran les intervencions arque ològiques recents, les innova cions tècniques en la seva construcció, els processos de conservació i rehabilitació, i les transformacions urbanes que han suposat. La trobada, que comptarà amb una vintena de ponents i un centenar d’assistents, es tancarà amb una conferència sobre el pla director de l’amfi teatre de Tarragona. Els seus responsables n’explicaran les directrius i les accions previs tes. La redacció del pla es va encarregar l’any passat per
part de l’Ajuntament de Tar ragona. En la presentació del congrés, el director Joaquin Ruiz de Arbulo ha explicat la importància de l’amfiteatre tarragoní perquè «explica tota l’evolució de la ciutat des dels orígens al món romà fins a les èpoques medieval i mo derna». El monument, segons el catedràtic d’Arqueologia de la URV, «és molt complex i atractiu per la seva diversitat d’usos al llarg de la Història i està molt ben conservat a l’interior». Diu també que «encara té molts aspectes per conèixer des del punt de vista científic».
Empresa l Ana Ibars es fa càrrec de la presidència del grup
Redacció
AG Planning ha anunciat el nomenament de Marta Prats com a nova directora general. Ana Ibars cedeix el càrrec de directora general i assumeix la presidència del Grup AG Planning, dedicant més temps a impulsar l’ex
pansió de nous projectes en l’àmbit de la salut. Ara, amb l’arribada de Marta Prats a la direcció general, AG Planning obre una nova etapa que mira al futur amb entusiasme. Amb una sòlida trajectòria a la companyia i un profund coneixement del sector, Prats assumeix el repte de mante
nir intactes els pilars fona mentals de l’empresa: excel· lència, innovació i atenció personalitzada, impulsant alhora nous projectes de crei xement i sostenibilitat.
Mitjançant aquest relleu, AG Planning renova el seu compromís amb l’excel· lència, la innovació i la creació
«Explica tota l’evolució de la ciutat des dels orígens al món romà»
La trobada situa de nou Tarragona com a capital in ternacional de l’arqueologia
d’experiències memorables, mirant al futur amb el propò sit de continuar evolucionant i creixent al costat dels seus clients i col·laboradors.
Amb una facturació superi or a 5 milions d’euros anuals i un equip d’unes 50 persones, AG Planning destaca com a companyia per la gestió d’es pais singulars que formen part de la història i el prestigi de la marca com: Casa Joan Miret i el Castell de Tamarit, i també pel seu càtering propi amb ferm compromís amb la qualitat i la professionalitat en el sector.
clàssica i posa en valor la tas ca conjunta de totes les insti tucions i entitats vinculades al patrimoni que participen al comitè científic de Tarraco Biennal. A més dels organit zadors (URV i ICAC), hi estan implicats el Museu d’Història de Tarragona, el Museu Naci onal Arqueològic, el departa
ment de Cultura de la Gene ralitat, l’Arquebisbat i la Reial Societat Arqueològica. El pri mer congrés de Tarraco Bi ennal es va organitzar el 2012 per iniciativa de la Fundació Privada Mútua Catalana. La Biennal se celebrarà l’any que es commemora la declaració de la Unesco sobre Tàrraco.
Societat l Unes 3.500 persones participen en una nova edició de la Fira de l’Ocupació de la Cambra
El Recinte Firal del Palau de Congressos es va transformar ahir en una porta d’accés al món laboral. Unes 3.500 persones van participar ahir en una nova edició de la Fira de l’Ocupació, organitzada per la Cambra de Tarragona, que s’ha consolidat com un espai clau
un lladre
per a tots aquells qui estan a la recerca d’un lloc de treball. «Ara estic a l’atur i he vingut per buscar una feina que s’adapti a les meves expectatives», explicava Ana María Morales, de 53 anys, que assistia per primera vegada a aquest esdeveniment. En el seu cas, tenia clares les seves preferències:
«El sector sanitari i tot el tema de producció és on tinc experiència». En un parell d’hores, va poder parlar amb onze firmes diferents. «M’han demanat el currículum i ja he concretat algunes entrevistes de treball per als pròxims dies», explicava. La Fira va comptar amb la presència de més de 90 empreses, les quals necessitaven contractar 600 persones. Els estands relacionats amb l’hostaleria i els de les empreses de treball temporal tenien les cues
Successos l Agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Tarragona van detenir ahir un home de 18 anys com a presumpte autor de tres delictes de robatori amb força a interior de domicili. Els fets es remunten a la matinada del passat 28 d’octubre, quan un individu es va enfilar per la canonada exterior del subministrament
de gas d’un edifici del carrer Eivissa de Tarragona. Entre les 02.00 i les 07.00 hores va anar ascendint fins al sisè pis i va intentar accedir a tres domicilis.
En un dels habitatges no va aconseguir entrar i en un altre va haver de fugir quan ja era a l’interior en ser sorprès pel propietari. Tot i això, va poder accedir a un tercer domicili d’on va sostreure un
telèfon mòbil, diverses joies, targetes bancàries i diners en efectiu. En els tres casos va accedir a través de portes o finestres de balcons que estaven obertes o que va acabar forçant. Arran dels fets i de la inquietud generada entre el veïnat, els mossos van iniciar una investigació que va permetre identificar el presumpte autor. Els Mossos el van detenir dimecres. Redacció
més llargues, però totes les companyies comptaven amb pretendents. «Sempre veiem que hi ha l’oportunitat de conèixer nous talents i mirar opcions per a les posicions que ens costa una mica més de cobrir, com carrossers, pintors o mecànics», assenyalava Jessica Almirón, responsable de recursos humans de Grup Pons Automoció.
Persones de totes les edats es passejaven pel Recinte Firal, on la multitud de gent era tan gran que calia
Detingut un home per circular sense carnet i amb haixix a sobre
Policial l La Guàrdia Urbana va detenir el passat dimecres al carrer Riu Llobregat un home de 20 anys per portar a sobre 300 grams d'haixix, per furt de vehicle de motor i com a investigat per un delicte contra la seguretat del trànsit, ja que conduïa sense haver obtingut mai cap permís. Redacció/GUT
«He vingut per buscar una feina que s’adapti a les meves expectatives»
caminar en ziga-zaga per no xocar amb ningú. Tampoc es va voler perdre la cita el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Òscar Ordeig, qui va destacar el model d’organització d’aquest esdeveniment com a motor de dinamització del mercat laboral. El director de Formació i de les Fires de l’Ocupació de la Cambra va confirmar que es van superar els 17.000 contactes. En cada edició, es tanquen gairebé 400 contractacions de mitjana. Tot i això, no tothom en surt satisfet. És el cas d’en Robert, que té 22 anys i el passat mes de juny va acabar la carrera de Química. «La gran majoria d’ofertes són per a gent amb grau superior i mitjà, però no per als que tenim una carrera. A més, les empreses van publicar una llista amb els llocs de treball que necessitava i aquí en diuen unes altres», lamentava. La xifra d’assistents assolida en aquesta edició és la més alta en les convocatòries de només migdia. «El Recinte Firal ha bullit d’activitat, sobretot a les primeres hores del matí, amb un continu moviment de persones, de totes les edats i de diferents nivells de formació, però amb un objectiu comú: buscar una feina o canviar la que ja tenen», explicava ahir Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona. «Ja estem treballant en les novetats per a la pròxima edició, el març de 2026, que oferirà un horari de matí i tarda, com és habitual a les Fires que celebrem a la primera meitat de l’any», apuntava.
Marta Omella Blanco
Celebrar el patrimo ni i contribuir a una bona causa, aquests són els dos objectius de l’exposició Tarragona 25. Es tracta d’una mostra col· lectiva organitzada pel Ro tary Club de Tarragona que recull 40 fotografies, fetes per fotògrafs amateurs de la ciu tat. Les peces, com bé avança el nom de l’exhibició, celebren els 25 anys de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNES CO. Aquestes es podran ad quirir per un preu de 50 euros, un import que es destinarà íntegrament a obres benèfi ques.
Concretament, la recap tació se l’endurà l’Associació d’Amics de Rwanda. Amb els fons obtinguts, l’entitat finan çarà la construcció de pous d’aigua potable a instituts del país africà. «Hi ha entre 1.700 i 1.800 estudiants que no dis posen actualment d’aigua de boca a les seves escoles», explica Francesc Monguió, president del Rotary Club de Tarragona. Amics de Rwanda és una associació tarragonina sense ànim de lucre que pro
l Cultura
El Rotary Club de Tarragona inaugura avui l’exposició fotogràfica ‘Tarragona 25’ a la Galeria d’art La Catedral
mou projectes de cooperació en educació i sanitat, com l’esmentat programa de po tabilització d’escoles rurals o les beques d’estudi per a joves sense recursos.
D’aquesta manera, apun ta Monguió, l’exposició té un doble vessant que la fa encara més especial. Les Muralles, el Fòrum Provincial, el Circ, el Teatre, l’Amfiteatre, el Pont
del Diable, la Pedrera del Mè dol... aquests monuments i molts altres esdevindran pro tagonistes a les parets de la Galeria d’art La Catedral, es pai que acollirà la mostra fins al 14 de desembre.
Transportar-se al passat «L’any 2000 la UNESCO va de clarar el conjunt arqueològic de Tàrraco Patrimoni Mun
Els fons recaptats finançaran pous d’aigua potable a instituts de Ruanda Una de les fotografies que s’exposaran a la mostra ‘Tarragona 25’. Cedida
dial de la Humanitat, reconei xent que les restes romanes de Tàrraco són d’excepcional importància en el desenvolu pament de la planificació i el disseny urbà romans», recor
da l’organització. «Avui tenim l’oportunitat de viatjar enrere en el temps i explorar mo ments claus, amb escenes que han marcat la nostra història. A través d’aquestes imatges que s’exposen, podrem enten dre millor els esdeveniments que han configurat el nostre passat i reflexionar sobre com aquests records visuals ens ajuden a conèixer la nostra
identitat i patrimoni», afir men.
La inauguració de Tarragona 25 tindrà lloc avui a les 19 hores. L’entrada a la mostra serà gratuïta i aquesta es po drà visitar de dilluns a dissab te d’11 a 14 h i de 16 h a 19 h, i diumenges i festius d’11 a 14 h. Es pot accedir a la Galeria des del Pla de la Seu, 5 i el carrer del Claustre, 7.
Mobilitat l La Generalitat de Catalunya anuncia noves millores per a la connexió interna del territori
La millora de la connectivitat al territori ha estat un dels grans protagonistes de la setmana. Després dels anuncis de la nova connexió de l’aerolínia Jet2 entre l’Aeroport de Reus i Londres-Gatwick a partir de març del 2026 i la reordenació dels horaris de tren entre Reus, Tarragona i Valls amb Barcelona, l’autobús va ser objecte de les últimes novetats. La Generalitat de Catalunya va detallar ahir el reforç que viurà un dels «corredors més importants», com és l’enllaç entre Reus i Tarragona, que l’any passat va moure gairebé 1,3 milions de persones. Hi haurà noves freqüències entre les capitals del Baix Camp i el Tarragonès per als set dies de la setmana, així com també per a les unions amb la Universitat Rovira i Virgili, el Campus Educatiu de la Laboral i l’Aeroport de Reus, que tindrà una nova línia directa amb Tarragona, operativa entre març i octubre. La inversió prevista serà de 360.000 euros anuals.
La consellera de Territori i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va concretar que les mesures entraven en vigor des d’ahir mateix. «Catalunya ha de ser capaç d’adaptar-se a les noves demandes i creixements més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona», va subratllar, en referència a l’increment del 12% de l’ús de la línia d’autobús entre Reus i Tarragona en l’últim any. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va recordar que «feia temps que s’havia reclamat un increment dels serveis per l’alta demanda que tenim». «És un primer pas, però no ha de ser l’últim», va reblar. Per la seva banda, el batlle de Tarragona, Rubén Viñuales,
Mobilitat l La nova estació d'autobusos de Reus serà moderna, integrada amb el paisatge i adequada als requisits d'accessibilitat. Destacarà per estar semisoterrada —partint de l'emplaçament actual—, ser diàfana —amb il·luminació i ven-
També es reforçaran els enllaços amb la URV i el Campus de la Laboral
va recordar la «complexitat tècnica i jurídica per fer millores d’aquesta mena», tenint en compte que la concessió del servei d’autobús interurbà no finalitza fins al 2028. «Ens hem queixat moltíssimes vegades que no se’ns mirava amb el mateix afecte que a altres parts de Catalunya i això està canviant», va afegir.
Paneque també va comentar que el Govern de l’Estat té en marxa sengles estudis per a millorar les carreteres AP-7
i N-340 en el seu pas per les Terres de l’Ebre. La consellera va reconèixer que la xarxa és «deficient» i que les anàlisis s’estan duent a terme no només per atendre l’accidentalitat, sinó també la inundabilitat dels trams. «Ens hem de coordinar per veure quines millores es poden fer en aquests eixos», va comentar.
El protocol per a l’estació
La consellera Paneque i l’alcaldessa Sandra Guaita van signar, també ahir, el protocol de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Reus per impulsar la construcció de la nova estació d’autobusos. Està previst que la licitació del contracte per a
tilació naturals— i disposarà de 16 andanes. Sota la plaça del Canal s'ubicaran onze places d'aparcament per a autobusos. L'obra es completarà amb pèrgoles, que aprofitaran l'aigua per al reg i que serviran per col·locar-hi plaques solars. SPM/Cedida
la redacció del projecte bàsic es publiqui abans d’acabar l’any. El tràmit podria allargar-se vora un any i la inversió calculada per al conjunt d’actuacions previstes ascendeix a 20 milions d’euros.
Guaita va subratllar que «volem una estació del segle XXI i que sigui un referent i un exemple d’intermodalitat». En qüestió de metres, coincidirà amb el TramCamp, l’estació de Bellissens i la intermodal. «Treballem per a la nostra gent, i el que la nostra gent vol és tenir unes infraestructures a l’alçada», va afirmar.
La consellera de Territori i Transició Ecològica va assegurar que la formalització del compromís entre
les dues institucions «representa quelcom que va molt més enllà d’un simple acord administratiu». «Fem un pas endavant més amb un model més sostenible de mobilitat», va destacar. Cal recordar que l’estació d’autobusos serà una de les potes de la transformació de l’entorn del Carrilet. La batllessa de Reus va recordar que un dels seus elements definitoris serà la integració del reformat equipament amb l’espai verd que representa el parc de Mas Iglesias. Paneque va comentar que és un exemple dels «equipaments humanistes» i que permetrà enfortir l’urbs i la qualitat de vida dels ciutadans.
Reus i la Generalitat signen el protocol per impulsar la nova estació d’autobusos
A dalt, el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, detallant les millores del corredor de bus Reus-Tarragona. A baix, la consellera Paneque i l’alcadessa Guaita, signant el protocol per a la nova estació de busos de Reus. Tjerk van der Meulen
Increment d’expedicions del bus exprés e4 Reus – Tarragona 16 de tornada.
El New Art Centre rep 350 visitants durant el primer mes de vida
Cultura l L'espai permet l'emmagatzematge i exposició d'art tecnològic
Miquel Llaberia
El New Art Centre arrenca el seu primer mes d’activitat amb un total de 350 visitants. Segons expliquen fonts de la New Art Foundation (NAF) a Diari Més es tracta d’una xifra que esperen que vagi a l’alça en el que queda d’any: «El primer mes ha estat bastant de prova i arrancada». Les instal·lacions de 3.000 metres quadrats situades a la carretera de Constantí es van inaugurar fa un mes amb la voluntat tant d’exposar com
Des de la fundació esperen anar a l’alça durant el que queda d’any
emmagatzemar art digital. Precisament, el centre va néixer amb una aposta clara per promoure la cooperació, les relacions i l’aprenentatge constant amb la voluntat de consolidar-se com un referent de l’art tecnològic. «Aquest projecte respon a una anàlisi i diagnòstic. Un dels problemes inherents de l’art tecnològic és que són organismes tecnològics vius, propensos al desgast i l’obsolescència, fet que presenta una situació més complicada que amb l’art tradicional. I moltes vegades l’artista no disposa dels recursos o la infraestructura per conservar les obres», va apuntar en el seu moment el director de la NAF, Vicente Matallana. Per aquest motiu, des de la direcció del projecte feien especial èmfasi en la funció com a magatzem d’art tecnològic, ja que bona part de les instal·lacions es dedicaran exclusivament a aquesta tasca en concret.
De dilluns a divendres feiners s’augmenten 16 expedicions més d’anada i 16 més de tornada. Amb aquest increment, la línia passa a comptar un total de 58 expedicions d’anada i 58 de tornada.
En dissabte se sumen 9 expedicions d’anada i 8 de tornada a les actuals. En total, l’oferta serà de 17 expedicions d’anada i 17 més de tornada.
Els diumenges i festius s’incrementen 10 anades i 11 tornades, ampliant l’oferta a un total de 16 expedicions d’anada i
«Necessitem que la gent conegui més què és l’IISPV
Entrevista l El director de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili analitza la història, l’evolució i els reptes de l’entitat especialitzada en la recerca en salut i biomedicina, en el marc del seu 20è aniversari
Sergi Peralta Moreno
Què representa celebrar aquests 20 anys?
«Celebrar una trajectòria llarga, però també l’inici d’una etapa il·lusionant. Recordem la història que ens ha portat fins aquí i els projectes que hem desenvolupat. També en començarem de nous i intentarem consolidar objectius que fa vint anys ni ens havíem proposat».
Per a qui no ho sàpiga, què és l’IISPV?
«A algú de Tarragona, Reus o Tortosa li diria que això és el seu institut de recerca. És un instrument que ajuda la gent. Moltes vegades pensem que les troballes de recerca són d’aplicació l’endemà, i això no acostuma a ser així, però sí que ens ajuda a tenir un millor sistema de salut i de docència. La recerca no és només recerca. Porta implícita una millora dels serveis assistencials».
La recerca ha de tenir un impacte en la societat.
«És clar. De fet, hem incorporat persones que no tenen relació directa amb la recerca als òrgans directius perquè ens donin una visió de què vol la població i quines inquietuds té. Volem que el professional no es tanqui en la seva cèl·lula i el seu microscopi i que els pacients s’adonin que el que fem permet millorar la
El director de l’IISPV, a les instal·lacions de l’entitat en el complex de l’Hospital Sant Joan. Gerard Martí
Recursos
«Ens cal que el finançament base creixi per tenir tranquil·litat»
qualitat de vida».
Com d’important és per al territori tenir un institut de recerca en salut?
«Ha servit com a nexe entre diferents parts i institucions. Aquí tenim una única universitat, però està dispersa. L’institut té el mateix esperit i això ajuda a apropar els centres sanitaris, les institucions i les persones».
Avui dia la gent ja coneix què és l’IISPV?
«No. Amb les activitats del
Societat l La plaça del Pintor Fortuny s'ha tornat durant aquests dies en un escenari de pel·lícula. Tal com han confirmat diversos mitjans, el nou film del director Oriol Paulo i produït per Netflix, En nombre de otro, va començar les tasques de rodatge el passat dimecres 12 de novembre a la nit. Segons confirmen des de l’Ajuntament de Reus, està
previst que el rodatge finalitzi demà dissabte 15 de novembre a les 7 hores. A més, s’ha confirmat que entre l’elenc hi ha l’actor gallec, Mario Casas. Per aquest motiu, la zona va viure una gran transformació per deixar la seva identitat com a Reus i passar a ser una Barcelona fictícia. A la plaça es van veure vehicles i tendals policials o senyalit-
zacions adaptades per fingir indrets de la ciutat comtal. A més, també està previst que la pel·lícula enregistri escenes a l’interior de l’edifici de la Caixa de Pensions. L’expectació i moviment de material va generar una gran atenció i, per aquest motiu, moltes persones curioses s’han atansat a la zona des del passat dimecres. Redacció
20è aniversari, presentarem una nova imatge corporativa. Volem que la gent entengui més fàcilment, només llegint el nom, què fem. Ara, a vegades, costa una mica. Necessitem que la gent del carrer conegui més l’institut i se’l faci seu. És una de les missions que tenim, que si algú pregunta ‘què feu al territori
L’apunt
La celebració dels 20 anys de recerca
L’IISPV ha organitzat al llarg de l’any actes per donar a conèixer la seva tasca i commemorar l’efemèride. Els següents seran l’activitat La recerca en salut surt al carrer a Tarragona (22 de novembre) i una xerrada al Círcol (24 de novembre). La celebració clourà el 3 de desembre, al Teatre Bartrina.
en recerca?’, de seguida la resposta sigui l’IISPV».
En aquests 20 anys, com han canviat l’entitat i la manera de fer recerca?
«Ha canviat bastant en alguns aspectes i, en altres, no gaire. L’institut s’ha organitzat millor, ha crescut i s’ha dotat d’estructures que abans no tenia. Després hi ha aspectes que són de país. El model de recerca aquí és precari comparat amb Europa. El finançament que es dedica a la recerca és molt minso. Tot i això, es fa una recerca de qualitat». Volen créixer. «Sí. El nostre institut té un
finançament estructural, que és el que és. Hem hagut de fer mans i mànigues per créixer i desenvolupar-nos. Ha estat gràcies a la feina dels investigadors, que, a través dels projectes i les convocatòries competitives, han aportat recursos. Ens cal que aquest finançament base creixi. Sé que hi ha voluntat per part de la conselleria de Recerca, però som molts centres i no tothom parteix de la mateixa línia de sortida. Hi ha d’haver un exercici de generositat i ajudar a posar-nos al nivell que ens correspon». Són experts a esprémer fins a l’última gota.
«Totalment, i experts a captar diners d’allà on sigui, però això no és sostenible. Has de tenir una tranquil·litat i un finançament que et permeti fer política científica. Si tinguéssim més recursos, podríem incorporar investigadors potents, professionals assistencials que facin recerca...». Per on passa el futur?
«Tenim un pla estratègic i les idees clares. Volem consolidar plantilles, diferenciar-nos, tenir una seu central...». Ja treballen per tenir aquesta seu central?
«Fa anys que hi treballem. També ho saben les autoritats. Sé que els preocupa i que se n’ocuparan. Nosaltres no som l’àrea metropolitana de Barcelona, però si volem tenir un país equilibrat hem d’apostar pel territori». 3 de desembre, acte institucional. Què hi passarà? «Volem fer un acte obert a tothom, no només per a investigadors. Servirà per reconèixer la feina que s’ha fet, hi haurà l’Elsa Punset, la idea és que tanqui la consellera de Recerca i es presentarà la nova imatge corporativa. Volem que la gent vegi que l’IISPV és quelcom seu».
ZONA DE BAIXES EMISSIONS
Onze aparcaments de dins la ZBE de Reus se sumen a l’acord amb
l’Ajuntament perquè estacionar-hi permeti accedir a l’àmbit protegit
Redacció
La Zona de Baixes Emissions de Reus s’activa de manera efectiva a partir de l’1 de desembre amb les limitacions d’accés i l’aplicació de sancions en cas d’incompliment als vehicles sense distintiu ambiental de persones no residents a Reus i que no paguin l’impost de vehicles a la ciutat. Tanmateix, els vehicles afectats podran continuar accedint i circulant per la ZBE si compleixen els requisits dels supòsits d’excepció previstos.
L’ordenança que regula la ZBE de Reus preveu que puguin accedir i circular per l’àmbit protegit els vehicles que es dirigeixin a estacionar als aparcaments d’ús públic ubicats dins la ZBE (exclosos els aparcaments situats en superfície a la via
pública) que hagin signat conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Reus.
Fins ara, 11 aparcaments ja s’han sumat a l’acord. 8 són els de la xarxa municipal gestionada per Reus Mobilitat i Serveis (Baluard, Llibertat, La Fira, Pastoreta, Sant Ferran, Carrilet i Passeig Prim); i 3 són de gestió privada (Reus Deportiu, Pallol i Simonet). Actualment n’hi ha d’altres en tràmit que s’incorporaran properament.
Tots els aparcaments adherits estaran degudament senyalitzats per informar a les persones usuàries.
Altres excepcions
L’ordenança municipal preveu altres excepcions. La ZBE estarà activa només els dies feiners de dilluns a divendres, de 7:00 a 19:00h, amb la qual cosa estarà oberta a tots els ve-
hicles els dies festius, i els feiners de 19:00 a 7:00h.
Igualment, els vehicles sense distintiu ambiental de persones no residents a Reus i que no paguin l’impost de vehicles a la ciutat disposaran de fins a 24 dies l’any per circular per la ZBE sense necessitat de tramitar cap autorització.
Registre de vehicles autoritzats La resta d’excepcions previstes en l’ordenança municipal si que requereixen de la inscripció al registre de vehicles autoritzats. La llista és llarga i inclou les exempcions i autoritzacions següents:
-Vehicles destinats al transport de Persones amb Mobilitat Reduïda tant vehicles particulars com de transports col·lectiu.
-Vehicles de serveis d’emergència i
essencials.
-Vehicles dedicats al transport de persones amb malalties o discapacitats (incloent-hi aquells que superin el barem de mobilitat) que els condicionen l’ús del transport públic.
-Vehicles que transportin persones diagnosticades de malalties que requereixen fer tractaments mèdics de manera periòdica.
-Vehicles que presten un servei o activitat singular, n’hi ha tres tipus: vehicles especials; autoritzacions municipals; i proves dinàmiques en tallers.
-Vehicles que constitueixin un ins-
trument necessari per a l’exercici de l’activitat professional les persones titulars dels quals estiguin pròximes a l’edat de jubilació.
-Vehicles de persones amb rendes baixes.
-Vehicles que disposin de matrícula estrangera i compleixin els requisits tecnològics i d’emissions d’accés a la ZBE.
Així mateix, també estan previstes les moratòries següents:
-Vehicles en moratòria per reposició.
-Vehicles en moratòria que presten servei de transport públic i col·lectiu de persones.
-Vehicles en moratòria que realitzen transport de mercaderies.
-Vehicles en moratòria que presten serveis municipals de llarga temporalitat.
Tots aquests supòsits són comuns per a totes les ZBE de Catalunya. A banda, l’Ajuntament de Reus ha introduït autoritzacions pròpies per a Reus. Són les següents:
-Autorització per a vehicles propietat d’una persona física o jurídica que realitzen activitat econòmica dins la ZBE.
-Amb plaça d’aparcament dins de la ZBE.
-Vehicles històrics.
-Per haver accedit sense autorització a causa d’una emergència o urgència mèdica.
~ AJUNTAMENT DE REUS ~
Festes l L’espectacle ‘Un batec de llum’ donarà el tret de sortida
Miquel Llaberia
L’encesa de les llums de Nadal de Reus serà el dijous 27 de novembre segons confirmen fonts de l’Ajuntament de Reus al Diari Més. A més, el consistori va adjudicar el passat 5 de novembre a l’empresa REM LAB SL l’espectacle d’inauguració, per un import de 30.000 euros, que hauria de coincidir amb l’encesa de les llums i l’inici de la campanya de Nadal. Segons contempla el decret d’adjudicació l’empresa adjudicatària té un marge a 10 dies hàbils per presentar la proposta per a la realització
de l’espectacle d’inauguració que s’anomenarà Un batec de llum. Fa un any l’inici de la campanya nadalenca va ser a càrrec de l’espectacle «Diamants caiguts del cel», que va combinar recursos lumínics i focs artificials a la plaça del Mercadal amb l’encesa de les llums festives. Per un altre costat, des de fa setmanes els habitants de la capital del Baix Camp han pogut comprovar com el Nadal comença a ser present als carrers amb la instal·lació de la il·luminació festiva, que va començar abans de la Castanyada. A més, també s’han
formació d’adults
començat a instal·lar altres decoracions nadalenques en 3D com un eixerit os polar a la plaça del Canal. Actualment, el contracte de subministrament, manteniment, muntatge i desmuntatge de les decoracions nadalenques a Reus, dividit en vuit lots, està adjudicat en un contracte plu-
El CFA Marta Mata de Reus aposta per l’accés directe als cicles formatius de grau superior
El centre compta amb una nova formació per accedir als CFGS sense passar per l’examen d’Educació
Redacció
Apartir d’aquest curs 20252026, el Centre de Formació de Persones Adultes Marta Mata de l’Ajuntament de Reus imparteix el Curs de Formació Preparatori per a l’Accés a Cicles Formatius de Grau Superior (CAS). Es tracta d’una nova via formativa que permet accedir directament als cicles formatius de grau superior, sense necessitat de superar l’examen extern que convoca anualment el Departament d’Educació i Formació Professional. El mateix Departament ha autoritzat i impulsat aquesta iniciativa, reconeixent que el format presencial i l’avaluació continuada del CAS faciliten l’accés directe als estudis
postobligatoris. Per matricular-s’hi, cal tenir 19 anys complerts l’any d’inici del curs, és a dir, fer-los com a màxim el 31 de desembre.
Una oferta formativa sempre en creixement
Amb la incorporació del CAS, el CFA Marta Mata amplia la seva oferta formativa, que ja compta amb més de 500 alumnes matriculats en ensenyaments diversos: Graduat en Educació Secundària (GES), formació instrumental, cursos de llengua catalana, castellana i anglesa (nivells 1 i 2), COMPETIC (nivells 1, 2 i 3, amb equivalència ACTIC) i preparació per a les proves d’accés a la universitat per a majors de 25 i 45 anys.
rianual. Concretament, l’any 2024 es va adjudicar amb un contracte d’un any amb la possibilitat de fins a dos anys més de pròrroga, és a dir, 2025 i 2026. L’any anterior la despesa total en la decoració va ascendir fins als 503.870,47 euros. El passat gener la campanya de Nadal 2024-2025 va
tancar amb un increment de visitants del 2,9%. En total, segons dades de l’Ajuntament de Reus, van visitar la ciutat un total de 2.638.895 persones. Aquest augment també es va notar en l’ús dels aparcaments municipals, que va sumar un increment del 6,6% respecte a l’any anterior.
Onze ferits i un gos mort en un incendi
Successos l Un incendi al carrer Glorieta Priorat el passat dimecres deixa onze persones ferides i un gos mort. Els fets van passar a les 21.22 hores i es van mobilitzar sis dotacions de Bombers de la Generalitat, quatre ambulàncies i la Guàrdia Urbana de Reus. El SEM va atendre onze persones, de les quals nou van rebre l'alta in situ. Redacció
Demà torna el Quarts de Teatre amb ‘sold out’
Cultura l El Festival Quarts de Teatre celebrarà demà la seva setena edició a Reus. El certamen proposa quatre peces breus en espais singulars —el Círcol, la Cambra de Comerç, el Teatre Bartrina i la Galeria Antoni Pinyol— i consolida el seu model de microteatre amb activitats obertes com el Gastroteatre i l’espectacle final a la Llotja. Redacció
El centre es manté fidel a la seva missió: oferir formació a totes les persones adultes que vulguin reprendre els estudis, iniciar nous itineraris o millorar la seva ocupabilitat. A més, proporciona orientació i acompanyament personalitzat per ajudar l’alumnat a definir el seu camí formatiu.
Les preinscripcions de cara al curs vinent es faran al juny, en les dates que estableixi el Departament
d’Educació i Formació Professional. En el cas del GES i del COMPETIC 3, la matrícula és trimestral.
30 anys d’història
El curs 2026-2027, el CFA Marta Mata celebrarà el seu 30è aniversari. Serà una ocasió especial per recordar la figura de Marta Mata i Garriga, pedagoga,
El centre forma a qui vol reprendre els estudis, obrir nous itineraris o millorar la seva ocupabilitat ~ REUS EDUCACIÓ ~
impulsora de la renovació de l’escola pública, mestra de mestres, diputada i senadora socialista i presidenta del Consell Escolar de l‘Estat, de qui l’escola porta el nom.
Per a més informació sobre el centre i la seva oferta formativa, podeu visitar el web del CFA Marta Mata de Reus.
Inversions destacades
L’Estadi Municipal executarà les fases 1 i 2 del projecte i se suma als 5 milions de 2025
3,7MEUR
El Centre Experiencial d’Interpretació Cal·lípolis serà la principal novetat apostant per la tecnologia
4,9 MEUR
El Tramvia del Camp de Tarragona donarà els seus primers passos amb la seva integració urbana
3,0 MEUR
Altres inversions se centraran en la renovació d’equipaments esportius i municipals
3,6 MEUR
Política l L’equip de govern executarà les propostes presentades durant el 2025, seguides d’una gran inversió en la millora d’equipaments esportius i urbans
Adam Díaz Garriga
El govern municipal de Vilaseca Segura ha presentat els pressupostos pel 2026, amb l’increment més gran de la seva història, respecte a inversions anteriors, situat en el 18%. L’import total contempla 46,6 milions d’euros, una xifra que supera en 6,9 milions la del 2025 i gairebé en 10 milions el de 2023. La principal mesura que acompanyarà els pressupostos serà la congelació generalitzada d’impostos, sense augmentar la càrrega fiscal ni repercutir amb l’endeutament viu actual que manté el municipi.
Entre les principals partides que contemplarà el pressupost, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, destacava els 11,7 milions plantejats per actuacions de millores entre els municipis de la Plana, la Pineda i el nucli antic de la localitat, «la xifra més alta destinada» entre diferents àrees d’actuació. El govern municipal ha esmentat la importància de tres de les inversions que es projecten al municipi durant el 2026, entre les que tindran continuïtat les obres a l’Estadi Municipal i la integració urbana del Tramvia del Camp de Tarragona. A més, el batlle insistia en la importància de la creació del Centre
Fotografia de l’equip de govern de Vila-seca, amb l’alcalde Pere Segura al centre, presentant els pressupostos per l’any vinent. Diari Més
Experiencial d’Interpretació Cal·lípolis, una de les novetats destacades, que contempla la construcció d’un recinte de projeccions de realitat virtual per donar visibilitat als avenços tecnològics i als avenços d’última generació. Els treballs, d’acord amb el consistori, es preveuen que iniciïn a principis de 2026, i s’executarà en un termini màxim de
tres anys.
En el cas de l’Estadi Municipal, actualment s’executaran les fases 1 i 2 després de rebre enguany una inversió de 5 milions d’euros, i les noves inversions de 3,7 milions d’euros esperen fer avançar el projecte amb la pròxima fase 3. Els treballs referents al Tramvia rebran una partida de 3 milions d’euros durant l’any que
ve, i 6 milions més fins al 2027.
Més segura i social Més enllà de les novetats, també s’executaran projectes ja aprovats enguany, entre els que figuren la construcció de cinc nous parcs canins o la construcció de la zona d’estacionament al barri de la Plana, entre d’altres projectes de millora urbana i esportiva,
com la reforma de la piscina municipal o la construcció de zones d’ombra a les escoles i zones verdes i jocs infantils. Unes propostes que contemplen 3,6 milions d’euros, en total, i que ja estaven previstes per part de l’Ajuntament.
La divisió de les partides, a més, situa el departament de cultura com el més beneficiat amb 7,3 milions, incor-
El Tramvia del Camp de Tarragona arribarà el 2026
Entre les principals partides proposades, el govern municipal planteja la integració urbana del TramCamp, una mesura ja prevista durant aquest 2025 que, finalment, s’executarà l’any vinent connectant diversos municipis de la demarcació. La primera fase del projecte, precisament, és la que afectarà a Vila-seca, que es connectarà amb Cambrils i Salou amb una previsió de la posada en servei pel primer trimestre del 2028. Els primer treballs a la localitat suposaran l’adaptació urbanística de les vies, i projecten una inversió de 3 milions d’euros.
Es preveu incorporar quatre caporals de policia i el reforç del servei d’estiu
porant «més propostes de cohesió social», destacant les activitats al Celler, l’Auditori i la construcció del centre Callípolis. També incrementarà la inversió en seguretat, amb una previsió de 4,1 milions d’euros. Tal com ha justificat Segura, segons dades del Ministeri d’Interior, el municipi ha reduït un 18% la criminalitat durant el 2025 i projecta la incorporació de quatre nous caporals de la Policia Local, acompanyats de quatre nous agents i l’ampliació dels serveis policials d’estiu. Se suma a les propostes la «millora en la gestió de l’administració electrònica» i s’esmentava també l’aposta pel departament d’economia i turisme, destacant l’increment del 7,5% de l’ocupació al municipi des de 2024. Destacava també la creació d’una línia pública de transport urbà gratuïta entre els tres nuclis, que reforçarà els problemes registrats durant aquest any al servei.
Astronomia l El pla en preveu 10 dels 27 totals i un dispositiu del Procicat per controlar riscos i afluència
G. Jordan / G. Escaich / ACN
El Govern va presentar ahir l’estratègia per seguir amb seguretat l’eclipsi solar total del 12 d’agost de l’any vinent, un esdeveniment excepcional que només es veurà al 100% des del sud del país. Dels 27 emplaçaments habilitats, la majoria es concentren al Camp de Tarragona, que esdevindrà un dels epicentres de l’observació astronòmica. En total, el conjunt d’espais repartits en 20 municipis del Camp, Ebre i Ponent tindrà capacitat per a 85.200 persones i uns 40.000 vehicles, amb 334.404 metres quadrats destinats específicament a l’observació. Les autoritats podran limitar l’accés perquè no se sobrepassi l’aforament.
La Generalitat activarà un dispositiu especial del Procicat, que seguirà la mobilitat, la seguretat i riscos com el d’incendi, i coordinarà Protecció Civil, Mossos, Trànsit, Bombers, SEM, Agents Rurals i operadors ferroviaris i de
telecomunicacions. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), amb seu a Reus, dirigirà l’operatiu.
El Departament de Recerca
i Universitats ha definit tres criteris científics per escollir els municipis recomanats: que tinguin almenys 3.000 habitants, que la totalitat de
l’eclipsi hi duri un mínim de 55 segons i que el sol sigui visible en més del 60% de l’emplaçament quan el fenomen culmini, cap a les 20.30 h.
La gestió del trànsit i la seguretat es farà des del centre de coordinació de Reus
També s’ha descartat recomanar localitats petites per evitar aglomeracions.
On es podrà veure?
En aquest marc, el Camp de Tarragona concentra alguns dels punts més destacats. Al Tarragonès, es podran seguir les fases del fenomen des d’Altafulla, Constantí, Salou, Tarragona i Torredembarra.
Al Baix Camp, els municipis seleccionats són Cambrils, Montbrió del Camp i Reus. També hi haurà espais habilitats al Baix Penedès (el Vendrell) i a l’Alt Camp (Valls).
Tots aquests punts han estat validats sobre el terreny per Protecció Civil i Agents Rurals, que han revisat accessos, zones d’aparcament, riscos ambientals i possibles afectacions a espais protegits. Les
Municipis on es podrà veure al 100%
Tarragonès Altafulla
Constantí Salou
Tarragona
Torredembarra
Baix Camp Cambrils
Montbrió del Camp Reus
Alt Camp Valls
Baix Penedès el Vendrell
platges, per exemple, es desaconsellen per evitar danys a la flora i la fauna.
Els municipis seleccionats treballen amb el Govern per acabar de definir els espais exactes. Segons la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, els punts habilitats «acostumen a estar prop del municipi, no dins del nucli urbà». També prepara, en col·laboració amb els ajuntaments, un programa d’activitats de divulgació científica i una campanya informativa sobre la protecció ocular. Montserrat ha insistit que, tot i que el fenomen no es veurà amb totalitat a l’Alt Pirineu i Aran, la Catalunya Central, l’àrea metropolitana o bona part de les comarques gironines i de Ponent, es vol que tot el país «se senti partícip de l’esdeveniment», i que les escoles d’arreu puguin disposar d’informació accessible. L’eclipsi coincidirà amb una de les nits més actives de les Llàgrimes de Sant Llorenç.
Política l L’Ajuntament i la Diputació fixen el procediment d’adhesió i acorden un Pla d’Acció per afrontar el repte demogràfic del Baix Penedès
Redacció
El Vendrell va acordar ahir formalitzar la seva incorporació a l’Associació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. En una reunió celebrada el 13 de novembre, l’alcalde, Kenneth Martínez, i el vicepresident primer de la Diputació de Tarragona, Rubén Viñuales, van pactar el procediment per integrar el municipi en aquest espai de cooperació supramunicipal. L’objectiu és que el Vendrell i, de retruc, el conjunt del Baix Penedès puguin participar en el futur marc de col·laboració
entre ajuntaments del Camp en àmbits com la mobilitat, l’energia o la promoció econòmica, turística i cultural. En la mateixa trobada, i amb la participació del Consell Comarcal del Baix Penedès, es va acordar redactar un Pla d’Acció davant el repte demogràfic que afronta la comarca, marcat pel ràpid creixement de la població. El document servirà per planificar i gestionar els serveis públics tenint en compte aquesta singularitat. Viñuales es va comprometre a finançar i liderar l’estudi, que haurà de convertir-se en una eina per millorar
la planificació dels recursos socials i municipals.
Un altre dels punts tractats va ser el compromís de redactar un avantprojecte del nou edifici de la Seu Universitària del Baix Penedès, a Comaruga. La intenció és renovar les instal·lacions actuals i ampliar l’oferta formativa, incloent-hi graus de l’àmbit tecnològic, tenint en compte el pes d’Idiada a la comarca. A més, seguint el model dels camins fluvials del riu Gaià, també es va plantejar una actuació similar a la Riera de la Bisbal.
L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, va agrair el
suport de la Diputació en les principals inversions recents al municipi i va subratllar que continuarà sent clau en projectes com el camí fluvial
de la Riera de la Bisbal o l’ampliació de la seu de la URV al Baix Penedès. Martínez va defensar que, «com a tarragonins que som» i pels vincles
compartits amb les comarques del Camp de Tarragona, el Vendrell «ha de formar part de la futura Àrea Metropolitana per tenir-hi veu pròpia».
Redacció
L’Ajuntament de Salou endurirà les mesures per a evitar el descontrol de residus voluminosos als carrers del municipi. Les principals propostes són l’increment de la vigilància per part de la Policia Local i serveis municipals, i l’augment del pagament en les sancions, que ara poden arribar fins als 300 euros, un import que, segons el consistori, s’ha aplicat en la majoria dels casos.
Durant el 2024 es van registrar una vuitantena de denúncies per abandonament de voluminosos, 64 de les quals es van sancionar amb 300 euros cadascuna, la taxa més repetida durant els últims mesos al municipi. Pel que fa al 2025, el consistori assegura que ja s’han tramitat més de 30 denúncies, pràcticament totes elles resoltes
El municipi ha gestionat enguany una trentena de denúncies
amb la quantia màxima. Des del govern municipal indiquen que aquesta situació «impacta negativament en la imatge i reputació» de la localitat, a més d’incrementar el cost econòmic de la recollida de residus en el pressupost anual.
El govern espanyol ordena el confinament a granges que crien ous de corral a l’aire lliure
Seguretat l La mesura previndrà la grip aviària, que s'ha incrementat darrerament
ACN
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha ordenat el confinament a les granges que crien aviram a l’aire lliure a partir d’aquest dijous per la grip aviària. Una imposició que ha fet a través d’una publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La decisió és una «mesura preventiva de reforç» davant l’augment del risc d’expansió d’aquesta malaltia viral en l’última setmana i ha destacat que és «altament infecciosa». El mandat ministerial apunta en el seu comunicat que la restricció també s’aplica a les explotacions ecològiques, les explotacions d’autoconsum, i les explotacions que produeixen ous i carn per a la venda directa al consumidor final. «No obstant això, es podrà autoritzar el manteniment d’aus de corral a l’aire lliure si es pot impedir el contac-
Gallines d’explotació d’ous ecològics de Pau. ACN
te de les aus silvestres amb les aus de corral mitjançant algun dispositiu», indiquen. A més, s’apunta que l’ordre prohibeix la presència d’aus de corral o altres tipus d’aus en certàmens, mostres i exhibicions. Des del juliol, s’han detectat a l’estat 14 focus a més de 53 aus silvestres i cinc captives.
Recordatori El consistori ha recordat que continuarà «amb el reforç de la vigilància als punts més
sensibles» del municipi, i que sancionarà les conductes «incíviques de les persones que abandonin objectes o mobles sense utilitzar els canals adequats». Una advertència que fa referència al servei del qual disposa el municipi de recollida gratuïta, precisament, per als objectes voluminosos. Juntament amb el comunicat, l’Ajuntament també ha volgut fer una crida al «civisme, a la corresponsabilitat i al respecte»: «Cuidar el que és nostre i preservar la imatge del municipi per al benestar dels residents i per als milers de turistes i visitants que rep cada any», han afirmat.
Mobilitat l Ajuntament i Amics del Ferrocarril rebutgen els 4 trens per sentit i reclamen ampliar serveis abans del dia 22
L’Ajuntament de Valls i l’Associació Amics del Ferrocarril de Valls i l’Alt Camp · Propera Parada Valls han manifestat la seva oposició a la proposta de serveis ferroviaris que aquest dimecres va fer pública Renfe per a la línia de regionals R-13. Ambdues parts consideren que el nombre de trens previst —quatre al dia per sentit— és del tot insuficient i que els horaris d’aquesta línia que connecta Valls amb Barcelona no responen a les necessitats de la ciutadania en matèria de mobilitat.
Per aquest motiu, l’Ajuntament i la plataforma Propera Parada Valls reclamen que, abans del dissabte 22 de novembre, quan està previst implantar els nous horaris, Renfe rectifiqui i ampliï els serveis previstos, tant en nombre de trens com en horaris. En aquest sentit, el consistori vallenc i la plataforma ciutadana adverteixen que les franges horàries de la proposta de Renfe per a la R-13 no estan ben cobertes i no s’adapten a les necessitats de les persones que s’han de desplaçar habitualment a Barcelona per motius laborals o d’estudis.
Ajuntament i plataforma consideren, a més, que no es reforcen tampoc de manera suficient els serveis en dies punta, en especial el divendres a la tarda en direcció Valls o el diumenge al vespre en direcció a Barcelona, quan els trens van més saturats principalment per estudiants.
Reclam de qualitat
L’Ajuntament de Valls i Amics del Ferrocarril ja fa setmanes que treballen a més en la creació d’un front comú de territori per reclamar un servei ferroviari de qualitat. Així mateix, en les properes
Comitè
La línia R-13 connecta Lleida i Barcelona passant per dotze municipis del Camp
setmanes se celebrarà a Valls una reunió que convocarà els alcaldes i alcaldesses dels mu-
alerta de la situació «crítica»
Salut l El Comitè d’Empresa del Pius Hospital de Valls ha alertat, en un comunicat difós per CCOO, d’una situació «crítica» al servei d’Urgències arran de la sobrecàrrega assistencial de les infermeres, agreujada per la manca de personal i una pressió constant. Els representants de la plantilla denuncien que la nova reorga-
nització de torns imposada per l’empresa «suposaria un nou cop» per a un col·lectiu «ja esgotat» i que posa en risc tant la salut de les professionals com la qualitat de l’atenció. El Comitè reclama revisar la proposta i obrir un diàleg «real» amb la direcció, i recorda que «les infermeres no demanen privilegis, sinó condicions dignes». Redacció
FESTA POPULAR
El Celler Cooperatiu de Vila-rodona celebra la seva Festa del Vi Jove
Aquest diumenge, dia 16, el Celler Cooperatiu de Vilarodona celebrarà una nova edició de la seva Festa del Vi Jove –i ja en són vint-i-nou–, amb activitats que permetran gaudir dels fruits de la collita de 2025. A les 9 el matí se servirà un esmorzar amb degus-
tació de vins joves, després hi haurà una exposició, visites guiades al celler modernista i una trobada de col·lecionistes de plaques de cava, a més d’un grup d’animació i la clàssica trobada de cotxes antics de l’Alt Camp, que farà parada al celler. Redacció
nicipis de la línia R-13.
Aquest eix ferroviari principal que connecta Lleida amb Barcelona dona servei a l’interior del Camp de Tarragona, recorrent Vimbodí-Poblet, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Vilaverd, la Riba, Picamoixons, Valls, Nulles, Bràfim, Vilabella, Salomó i Roda
de Berà. A més, els trens de la R-13 també l’utilitzen veïns i veïnes de localitats properes i per aquest motiu, a la taula de municipis també hi participaran els consells de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès per representar així el conjunt de municipis de les tres comarques.
Futbol l El conjunt andalús estrenarà nou entrenador en un duel que es jugarà a les dues del migdia
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Cristóbal Parralo es presenta en societat al Nou Estadi aquest diumenge. Després de la derrota a Múrcia, els grana volen un triomf per sumar confiança en el nou projecte. Per aconseguir-ho, hauran de vèncer un Marbella que arriba revolucionat amb canvi d’entrenador i el director esportiu acomiadat. A més, la Federació va establir que el duel es disputi a les 14.15 h, una hora més que estranya i perjudicial per a l’espectador. El conjunt andalús ha tingut una setmana moguda. David Movilla s’estrenarà a la banqueta que va deixar Carlos de Lerma i el director esportiu Jesús Sánchez també ha sigut destituït. El motiu ha sigut un inici difícil del Mar-
Els exgrana Eugeni
Vallderrama, Manu Garcia i Álex López tornen al Nou Estadi
bella que, amb 11 punts i només dues victòries, se situa en posicions de descens. Fa més
Marcos Baselga tornarà a estar disponible per a Cristóbal Parralo
d’un mes que el Marbella no guanya i, de fet, encara no ho ha fet a domicili. El seu pecat
Futbol l Jugaran contra Palestina dimarts a les 18 hores
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona deixarà la seva empremta a la selecció de Catalunya. Els capitans grana Marc Montalvo i Jaume Jardí han estat convocats pel seleccionador Gerard López de cara al partit benèfic contra la selecció de Palestina
del pròxim dimarts 18 de novembre a les 18 hores a l’Estadi Olímpic Lluis Companys. Els dos jugadors han entrat a la llista de 22 jugadors i compartiran vestuari amb jugadors de primera com Arnau Tenas (Villarreal), Sergio Gómez (Real Sociedad) i Àlex Moreno (Girona) entre altres,
També hi ha jugadors de Primera Federació com Jordi i Àlex Cano (Europa), Albert Orriols i David Astals (Sabadell) i de Segona Divisió com Martí Vilà i Marc Bombardó (Andorra).
Gerard López va tenir paraules per als jugadors grana. Pel que fa a Marc Montalvo
és la falta de gol, sent el segon equip que menys anota amb 8 dianes, gairebé la meitat que les del Nàstic.
Els resultats no acompanyen les expectatives d’un Marbella ple de veterans.
L’equip de David Movilla compta amb jugadors més que experimentats a la cate-
«Jugador importantíssim a Tarragona, moltíssima qualitat i posicionament i crec que és dels migcentres que la Primera Federació se li queda curta». Finalment, referint-se a Jaume Jardí va destacar que «ex del Barça que conec molt bé. Un jugador molt desequilibrant que ens donarà moltíssim a la llista». L’última vegada que un jugador del Nàstic va ser convocat per la selecció va ser el porter Isaac Becerra el 2019 de cara al duel que es va disputar contra Venezuela. L’anterior va ser Gerard Valentín l’any 2016.
La prèvia
Fideuada popular i música per animar l’espera
El Nàstic amenitzarà la prèvia del duel contra el Marbella amb música i menjar. El club prepara una fideuada per als socis que, tenint en compte l’hora, vulguin dinar al Nou Estadi. Els tiquets es repartiran a partir de les 12 hores a 4 euros la ració. A més, l’espera s’acompanyarà amb la música del DJ Juan Domínguez. Per acabar, el grup tarragoní Sodi estrenarà el seu nou videoclip abans del partit.
goria, entre els quals hi ha tres exnastiquers. El primer és Álex López, migcampista que, a la meitat de la temporada passada, va agafar les maletes cap al conjunt andalús per acumular minuts. El seu company a la medul·lar també és un vell conegut. El tarragoní Eugeni Vallderrama lidera la qualitat al mig del camp i tornarà diumenge al Nou Estadi Costa Daurada.
A més, a la porteria n’hi ha
un altre. Manu García, Zamora amb el Nàstic ara fa unes temporades, protegeix la porteria andalusa, tot i que en els darrers partits s’ha quedat a la banqueta i a la grada després de complir tres duels de sanció. No és exgrana, però també tornarà al Nou Estadi amb la samarreta del Marbella un enemic habitual: Rodri Ríos. El golejador ha sigut un maldecap en el passat recent, marcant tres gols en el playoff d’ascens contra el Ceuta de la temporada 2023-2024. Ara, amb 35 anys, ha perdut l’impuls golejador d’aquelles temporades, però continua sent un perill a tenir en compte per a una defensa grana que pateix de valent.
Tots preparats
El Nàstic de Cristóbal Parralo arribarà amb la plantilla al complet per encarar el repte. Marcos Baselga ha sigut el jugador que s’ha perdut les anteriors tres cites per molèsties als isquiotibials, però tot apunta al fet que estarà disponible per al seu tècnic de cara a aquest cap de setmana. El duel també serà el primer de Cristóbal Parralo des de la banqueta, perquè contra el Real Murcia va ser a la grada després de complir un partit de sanció. Amb una setmana més a l’esquena, el tècnic promet un equip millorat que sumi a les bones sensacions viscudes en el primer tram de partit contra el Real Murcia.
Això sí, a banda de guanyar de nou en el Nou Estadi, el màxim repte de l’entrenador és millorar una defensa que, sigui per desconnexions o errors, està fent aigües aquest inici de temporada.
Bàsquet l Els blaus s’enfrontaran al Sant Cugat en la setena jornada de Tercera FEB
Arnau Montreal Quesada
El CB Tarragona torna demà a les 19 h al pavelló del Serrallo per rebre al Sant Cugat. Els de Toni Larramona ho fan amb el desig d’allargar la que és ja la millor ratxa de victòries de les darreres temporades.
Cinc victòries consecutives són les que acumula el conjunt blau, l’última vegada que es va aconseguir va arribar amb la celebració de l’ascens a LEB Plata tot seguit.
Des del club blau gaudeixen, però, amb prudència. Toni Larramona i l’equip tre-
balla amb la convicció de continuar millorant sense deixar pujar a un núvol als jugadors, perquè la derrota arribarà.
L’adaptació a la categoria dels blaus ha sigut força ràpida. L’amarga derrota contra el Castelldefels a la primera jornada va ser dura, però va deixar unes bones sensacions que s’estan veient partit rere partit. Llavors, els blaus van perdre després de llençar 20 punts d’avantatge. Passat això, tot són victòries.
La clau radica en la polivalència de l’equip. En les primeres jornades, Dani Ste-
Alex Pérez, dels Pallaresos, Campió de Catalunya en la categoria PromoRACC1
Motor l L’Alex Pérez Albessard, dels Pallaresos, ha tancat una temporada espectacular proclamant-se Campió de Catalunya 2025, després d’aconseguir dues segones posicions en les últimes curses disputades el passat cap de setmana al Circuit de Juneda (Lleida). El campionat, organitzat per l’Escola Tècnica de Girona
(ETG) i promogut per la Federació Catalana de Motociclisme, forma part de la Copa PromoRACC, una competició clau per al creixement i la formació dels joves talents del motociclisme català. Aquests campionats són la base d’on surten els pilots que, en el futur, ompliran les graelles de les grans competicions. Redacció
fanuto va destacar com l’anotador de moda de la categoria sumant més de 20 punts per partit. El CBT no va mostrar dependència perquè, quan l’aler no ha tingut el seu dia, sempre ha aparegut un altre jugador. En el darrer partit, va ser el base Iker Fernández amb 20 punts i Marc Buscail aproximant-s’hi amb 17.
La roda tornarà a girar demà dissabte al Serrallo. Després de viure una jornada al Palau d’Esports, l’equip torna a casa per enfrontar-se a un recent ascendit.
El Sant Cugat s’està adap-
L’última vegada que el CBT va sumar cinc triomfs seguits va ser l’any de l’ascens
tant a la categoria i, la setmana passada, va sumar la segona victòria del curs. Els barcelonins van arribar als 100 punts amb Amabilino i de Ubieta arribant als 24 i 19 punts respectivament.
Els blaus no podran abaixar el nivell, ja que han de sumar un nou triomf que els permeti continuar.
Imatge d’arxiu de la Caminada per l’Ictus. Cedida
Tarragona viurà aquest cap de setmana dues caminades solidàries
Societat l La Caminada per l'Ictus se celebrarà demà al matí des del Serrallo
Redacció
Aquest dissabte se celebrarà la tercera edició de la Caminada per l’Ictus que iniciarà el recorregut a les 11 h des de la pèrgola del Serrallo. La iniciativa solidària combinarà la caminada popular amb un sorteig solidari i una paella en suport de les persones afectades amb ictus. És una activitat organitzada per la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari Joan XXIII amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona, la Fundació
Hospital Joan XXIII, l’Associació de pacients Sobreviure a l’Ictus de Tarragona i diverses empreses i entitats del territori. Les inscripcions a la caminada són gratuïtes. L’endemà tindrà lloc la Caminada Solidària de la Muntanyeta, que sortirà a les 9.30 h des de la Rambla Nova, a l’altura del Teatre Tarragona. Organitzada per la Fundació La Muntanyeta, la marxa no competitiva tindrà un recorregut de 9 quilòmetres que serà totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda.
Atletisme l Durant la prova s'intercalen exercicis físics variats
Redacció
Aquest dissabte tindrà lloc la primera competició esportiva híbrida que acull Tarragona: la Tarraco Hybrid Games. És un esdeveniment innovador que fusiona running i fitness funcional i que es farà a l’estadi d’atletisme Natàlia Rodríguez de l’Anella Mediterrània. La competició consta d’un recorregut de prop de 5 quilòmetres en el qual s’intercalen 550 metres de cursa amb exercicis físics variats. L’esdeveniment, organitzat per Crono4sports amb la collaboració de l’Ajuntament de
Tarragona, espera reunir 800 participants que posaran a prova la seva agilitat física i mental, la resistència i la força. Una part de cada dorsal es destinarà a la investigació de l’epilèpsia, amb col·laboració amb l’associació Si jo puc, tu també #epilep. Dissabte també arrencarà la segona edició del Torneig de Rítmica Ciutat de Tarragona, organitzat pel Club Gimnàstic amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona. La competició se celebrarà al Palau d’Esports i reunirà més d’un miler de gimnastes d’arreu de l’Estat espanyol.
Poliesportiu l L'Ajuntament de Reus va reconèixer ahir els seus millors esportistes de la temporada en un acte multitudinari celebrat a l'Auditori Fira de Reus. En total, es van repartir 22 guardons a clubs, esportistes i dirigents que han deixat empremta aquesta temporada. El jurat, format per representants
del Consell Esportiu del Baix Camp, la premsa esportiva, l’àmbit educatiu i tècnics municipals ha decidit els premiats. Elvira Rad, del CTT Ganxets de Reus i Càndid Ballart i Martí Casas, del Reus Deportiu, van ser els premiats com a millor esportista de categoria absoluta, mentre que Diego Camacho i Katy Prous
Futbol l Els socis poden adquirir-les en exclusiva fins dilluns
Redacció
El Reus FC Reddis va posar ahir a la venda les entrades de cara a l’històric duel de Copa del Rei contra la Real Sociedad. Fins al dilluns, només els socis poden adquirir les seves entrades i, en una tarda, el club ha comunicat que
Felicitacions
a: publicitat@mestarragona.com
ja ha venut més d’un miler. L’entitat roig-i-negra ha posat prioritat als seus socis i ha presentat uns preus des de 15 a Gol a 35 euros a la Tribuna Alta fins al pròxim dilluns. Els socis també poden comprar un màxim d’una entrada per a un amic a un cost des de 25 a 55 euros. A partir del dimarts
els no socis podran comprar les entrades des de 30 a 60 euros. Aquests preus s’incrementaran en cinc euros en cada zona del camp cada setmana fins al dia de partit. Des de l’entitat reusenca esperen l’Estadi Municipal ple fins a la bandera i, per aquest motiu, han obert també les entrades
a Gol Sud, zona habitualment tancada.
El duel es disputarà el dimecres 3 de desembre a les 21 hores i el partit contra la Real Sociedad es retransmetrà també per Movistar +. Des del club es preparen per un dia gran i l’equip treballa per oferir la màxima competitivitat i il·lusió.
Els no socis pagaran la seva entrada més cara i ho faran a partir de dimarts
ho van fer en promoció i David Cortés i Carla Navarro a màster. Pel que fa als millors dirigents, Ernest Aymamí va rebre el guardó per la seva tasca al capdavant del Consell Esportiu del Baix Camp. El Reus FC Reddis i el Reus Deportiu també van ser protagonistes en més d'una categoria. DM/Aj. de Reus/ Tjerk vd Meulen
Els preus
k Carta dominical k
El llibre del Gènesi, després d’haver descrit el pecat i les seves conseqüències (Gn 3), s’endinsa en la seva exposició concreta per mitjà del drama de Caín i Abel (Gn 4). Es tracta del problema perenne de la vida humana, de les relacions humanes, on actuen el voler amagat de Déu però, al mateix temps, l’estrany poder de la rancúnia, de la maldat i de la mort mateixa.
El passatge de Caín i Abel ens situa al davant d’una percepció del nostre món fracturat. Ens mostra que el fet de ser germà de l’altre pot esdevenir un problema crucial en l’ordre del dia humà. El passatge ens presenta que l’assassinat del germà és un fet atroç. En realitat, no caldria la Bíblia per anunciar aquesta realitat. El que a l’autor del passatge li interessa mostrar és el destí de l’assassí: un destí angoixat per una relació dramàtica amb Déu. I aquesta relació és dramàtica perquè un germà ha estat assassinat.
Ben segur que el text clau és quan s’expressa que Caín estava «molt irritat i anava amb el cap baix». I, aleshores, el Senyor li digué: «Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acceptat; però, si no obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l’has de dominar» (Gn 4,5-7). Caín té una crisi i l’ha de resoldre. La primera alternativa —«fer el bé»— és molt instructiva. Suggereix que un home, després del primer pecat (Gn 3) pot fer el bé. La segona alternativa ens presenta el pecat no merament com la violació d’una norma, sinó més aviat com una força agressiva que sotja emboscada. El pecat és letal. Ens diu que les criatures humanes de Déu han de vetllar per elles mateixes. Hi ha un perill en la vida de Caín que rau en la manera com ell resolgui la seva ràbia i depressió.
La figura del pecat «a la porta» suggereix que ens hi juguem molt, en la manera de resoldre els conflictes entre els germans
La figura del pecat «a la porta» suggereix que ens hi juguem molt, en la manera de resoldre els conflictes entre els germans. Mentre nosaltres ens sentim inclinats a justificar la ràbia a partir de categories psicològiques subjectives, l’autor del passatge les presenta en un pla objectiu. És el pecat, que té «desig» de Caín. Aquí desig no és una ànsia humana normal. És el costat obac de la vida sota la perversió. Aquí ens trobem davant un desig vehement de destrucció que destruirà tant la víctima com el perpetrador. La narració colossal del passatge coneix el poder del pecat que és capaç de conduir fins i tot a la mort. I la persona humana sap que pot ser destrossada per aquest poder que actua en les nostres vides. El Senyor amenaça i atreu, i ens fa saber una certesa realment meravellosa: aquest poder bestial que mena a la mort pot ser dominat. La història ens situa davant la sempre misteriosa presència de Déu que ofereix alternatives a cada persona enfurismada contra el seu germà. Adonem-nos que la narració passa lacònicament a la resolució final de Caín: És un fet i no cal dir-ne res més. «Qui tingui orelles, que escolti» (Mt 13,9).
k Editorial k
El Serrallo, cor mariner de Tarragona, viu dies d’angoixa. Amb el 80% de la flota amarrada i només nou embarcacions sortint a pescar, el futur del sector pesquer penja d’un fil. A les portes de Nadal —el moment de més activitat i ingressos per a molts pescadors—, la ciutat es troba davant una situació insostenible: sense dies de quota, no hi ha feina; sense feina, no hi ha vida al port. Els pescadors tarragonins ho tenen clar: no demanen privilegis, sinó el dret bàsic a treballar. Han fet una pesca més selectiva i sostenible, han complert amb totes les exigències europees. Tot i així, Brussel·les continua aplicant una regulació rí-
gida, basada en criteris que ja no reflecteixen la realitat de la Mediterrània. Els informes científics ho avalen: els estocs pesquers han millorat, però la normativa segueix ofegant el sector. Fins i tot l’alcalde Rubén Viñuales admet que la Unió Europea «ha perdut la visió de la realitat» d’un ofici que, sense solucions immediates, podria desaparèixer. Si no hi ha canvis, aquest Nadal Tarragona podria quedar-se sense gamba, escamarlà o rap autòcton. Però el problema va més enllà del que hi haurà a les taules: és la supervivència d’un ofici ancestral, del batec econòmic i humà del port. Europa ha de reaccionar, i ho ha de fer ara.
k Tribuna k
Sempre he pensat que les comarques tarragonines som un territori gran. Sí, gran; però no per la nostra extensió, ni per la nostra força material, ni tan sols pel nostre pes econòmic dins del conjunt nacional. Som grans pel nostre civisme, per la nostra capacitat de convivència... i per la nostra cultura.
Em dirigeixo sobretot a la gent jove i a aquells que quan han llegit la paraula ‘cultura’ immediatament han pensat «buf, quin avorriment». Tingueu present que la cultura no és res eteri, al contrari, les expressions culturals (música, art, literatura, cinema, etcètera) ens obren la ment, ens ajuden a comprendre noves perspectives, albiren horitzons, ens fan més lliures i ens donen els instruments per gaudir d’una existència de qualitat: sense odis, sense prejudicis, amb inspiració i amb amor per la vida.
Pensava tot això ara fa uns dies, quan assistia a l’acte institucional de signatura de l’acord entre la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya per impulsar l’ampliació del Museu d’Art Modern de Tarragona i convertir-lo en un dels principals referents museístics, en termes culturals, del país.
Així, gràcies a aquest acord el museu es traslladarà a l’actual edifici del palau de la Diputació, al passeig de Sant Antoni, i incorporarà més espais, nous serveis i noves col·leccions. El primer pas serà tirar endavant el projecte museològic i el pla d’actuació per poder definir després el concurs d’idees i ferlo realitat.
Òscar Sánchez
Diputat delegat de promoció cultural de la Diputació de Tarragona
ubicat al carrer Santa Anna. Clar... 50 anys, mig segle. Això demostra el gran compromís del territori amb la cultura. Dic més, sense cultura no es poden entendre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i a l’inrevés.
Ara cal aprofitar aquest magnífic impuls per fer un pas endavant de gegant en termes culturals. Ho tenim tot per ser una de les regions d’excel·lència en matèria museística del país i per incrementar la nostra projecció, tant nacional com internacional. L’art i la cultura del Camp de Tarragona, de les Terres de l’Ebre i del Baix Penedès formen part del nostre ADN collectiu.
na i les Terres de l’Ebre són el que són pel talent i la capacitat de creació de la seva població, és a dir, de tots vosaltres. Sense creadors com ara Joan Miró, Mari Chordà, Julio Antonio, i així un llarg etcètera, l’art modern i contemporani de les nostres comarques seria orfe. Estaria mutilat.
Som un territori cosmopolita i obert al món. Aquest caràcter, tan nostre, ha fet que en el decurs de la nostra història ningú que hagi vingut a viure aquí s’hagi sentit foraster. Nosaltres, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès ha sabut sempre parlar un llenguatge comú: no el de la violència, no el de la intolerància; sinó el de la cultura i el progrés. El que ens fa ser millors persones.
La importància de la cultura a les nostres tarragonines no és –principalment– mèrit de les institucions o de les decisions polítiques. És, sobretot, gràcies a vosaltres, a la gent de la nostra terra
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Vull posar de relleu que aquesta decisió tan important coincideix amb el 50è aniversari del Museu d’Art Modern de Tarragona, que actualment es troba
Perquè sabem, és just subratllar-ho, que la importància de la cultura a les nostres tarragonines no és -principalment- mèrit de les institucions o de les decisions polítiques. És, sobretot, gràcies a vosaltres, a la gent de la nostra terra. El Camp de Tarrago-
Aquest esperit és el que ens ha de permetre consolidar ara el Museu d’Art Modern de Tarragona com un pol cultural d’abast internacional, convertint la creativitat artística un dels grans pulmons de la nostra terra i apropant-la a tothom, fent arribar també les produccions artístiques i culturals a la gent jove via els tallers i activitats que seguirà impulsant el museu. Un museu que, gràcies a aquest acord, serà de primeríssima divisió. Més que de primera divisió serà de Champions...
k Tribuna k
Dit i fet. Dissabte passat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, anunciava en la conferència “Catalunya lidera” que va fer a Reus el compromís del govern català amb la millora dels serveis de mobilitat a la ciutat, amb l’impuls de la nova estació d’autobusos, l’estació intermodal i el TramCamp.
Doncs bé, aquest dijous hem passat de les paraules als fets i hem signat amb la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, el protocol per avançar en el primer dels tres projectes i fer realitat la nova estació de busos.
És un acord històric; un pas definitiu per tenir l’estació que Reus es mereix, i a l’alçada de les principals capitals europees. Una estació dissenyada amb criteris de sostenibilitat i d’integració paisatgística en el context del nou espai verd de l’entorn del Mercat del Carrilet; i amb un mínim impacte visual i acústic.
La futura estació millorarà les prestacions de l’equipament actual i potenciarà la intermodalitat, ja que connectarà amb el futur tramvia i amb la futura estació ferroviària de Bellissens.
La transformació és un projecte de consens, que fruit de l’escolta activa incorpora les inquietuds ciutadanes, especialment en relació a l’estació d’autobusos. Un projecte compartit, consensuat i fruit de la col·laboració. Ja només per això és el millor projecte possible.
Amb tot, l’acord signat va més enllà de la pròpia estació. Hem formalitzat el compromís de la Generalitat i l’Ajuntament per a l’impuls d’una mobilitat sostenible eficient i de qualitat, l’impuls d’una ciutat més verda, la transformació de l’entorn del Carrilet i en definitiva, la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.
Perquè la nova estació no és un fet aïllat; s’emmarca en el projecte de transformació urbanística a l’entorn del Carrilet, el qual ha de crear una nova centralitat urbana a la zona sud de la ciutat, construir nous equipaments, guanyar espais verds, i generar més i millor connectivitat interna i amb l’entorn.
La transformació és un projecte de consens, que fruit de l’escolta activa incorpora les inquietuds ciutadanes, especialment en relació a l’estació d’autobusos
Com deia, el protocol que hem signat va molt més enllà. És la punta de llança de la gran transformació que en els propers mesos han de viure els barris del sud de la ciutat amb la nova escola bressol municipal Ametller, els pisos de lloguer assequible de Mas Iglesias, el nou Eix Astorga, la rehabilitació dels habitatges del barri Fortuny, i el projecte d’intervenció integral als barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les Casas i Montserrat.
Una gran transformació per complir el deute històric que Reus té amb el sud de la ciutat pel creixement urbanístic de present i de futur.
Ho he dit en més d’una ocasió i ho reitero. Aquest projecte no té aturador.
Les rajoles ballen a la Rambla
Des del principi fins al final de la Rambla Nova, vas trepitjant rajoles ballant, tant per les voreres com pel centre. De tant en tant veus que n’han arreglat alguna, però són moltes les que cal arreglar. Convindria un bon repàs.
El que ha donat un resultat excel·lent és el tram que es va asfaltar, evitant les caigudes que hi havia amb
les rajoles d’abans, en dies de pluja. Molts diners ens hem estalviat amb aquest sistema.
Tenint en compte que passen camionetes, i tot tipus de transport, per sobre de la Rambla, quan cal, caldria tenir-ho en compte. Menys bonic, però més segur i eficient.
Hauríem de donar prioritat a arreglar desperfectes que fer coses noves no necessàries.
María Elisa Aragonés
Domènech
Tarragona
Setmana Santa de tardor
La processó extraordinària organitzada per al proper dia 22 d’aquest mes de novembre per la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist per a commemorar els 475 anys de la seva primera sortida processional, és una idea desenraonada que la gent no
k Tribuna k
perdent
Cambrils sempre ha estat un referent de ciutat mediterrània amable, acollidora i ben cuidada. Els nostres carrers, jardins i espais públics eren motiu d’orgull per a veïns i visitants. Les palmeres, en particular, han estat durant dècades un símbol d’aquest paisatge. En tenim moltes que són centenàries, plantades amb paciència i manteniment constant per diverses generacions de cambrilencs i cambrilenques que van entendre que la bellesa d’una ciutat també es construeix des de la cura del seu verd.
Avui, però, aquest esforç col·lectiu s’està perdent en qüestió de setmanes. El patrimoni de palmeres de Cambrils està en risc. Ho podem comprovar fàcilment si passegem pel Molí de l’Avall, la Creu de la Missió, Països Catalans o als voltants de l’Ermita: palmeres seques, sense podar, amb les fulles mortes penjant, afectades per plagues, o fins i tot completament mortes i abandonades. El que durant anys s’havia aconseguit mantenir amb dedicació i coneixement tècnic, ara s’està desfent per pura deixadesa.
No es tracta només d’un problema d’imatge. Estem perdent en pocs mesos la inversió de molts anys de treball i manteniment. Les palmeres, com qualsevol element viu, requereixen un seguiment continu: reg, poda, tractament fitosanitari, control de plagues i substitució quan cal. Quan això s’interromp, la natura no espera. La degradació és ràpida i, sovint, irreversible.
Les palmeres no són simples elements decoratius. Són part del nostre patrimoni vegetal, històric i cultural. Formen part de la memòria visual de Cambrils, del seu caràcter mediterrani, del seu atractiu turístic. I avui, moltes d’elles estan literalment morint davant la indiferència de l’actual govern municipal.
Aquesta manca de manteniment no és un fet aïllat. És el reflex d’un deteriorament general del conjunt de la jardineria pública. Aquest estiu ja s’ha fet evident: zones enjardinades sense reg, plantes seques, parterres buits, gespes cremades i una sensació de deixadesa que trenca amb la imatge cuidada que sempre havia tingut el nostre municipi. La Rambla Jaume I n’és un exemple clar: un espai que hauria de ser el nostre passeig emblemàtic presenta un aspecte de desgast, amb vegetació abandonada i sense el manteniment mínim que li correspondria a un eix tan representatiu.
Des de Compromís per Cambrils volem posar sobre la taula una realitat incòmoda però necessària: Cambrils està retrocedint en la cura del seu espai públic. Les zones verdes no són un luxe; són qualitat de vida, salut, sostenibilitat i atractiu turístic. Cada palmera que es mor, cada jardí que s’asseca, cada racó que s’abandona, és un pas enrere en el model de ciutat que hem construït entre tots. Reclamem al govern municipal una actuació immediata i planificada:
- Fer un inventari i diagnosi del patrimoni de palmeres i del conjunt del verd urbà.
- Aplicar tractaments urgents en els exemplars en risc.
- Reprendre el pla de manteniment periòdic que s’havia consolidat en mandats anteriors.
- Fer seguiment i control a les empreses adjudicatàries perquè compleixin al 100% tots els treballs que preveuen els plecs de les licitacions ja que intuïm que no s’estan acomplint .
- I, sobretot, recuperar la cultura de la cura: entendre que mantenir també és governar.
entendrà en plena tardor. L’inici històric de la processó del Sant Enterrament va tenir lloc un mes d’abril de 1550, no un mes de novembre, i la d’ara molta gent pel carrer la veurà com una extravagància relacionada amb el fanatisme religiós. Un despropòsit en el qual sembla que les altres confraries han declinat de participar.
Joan Aragonès Tarragona
Cambrils ha estat sempre una ciutat de referència per la seva imatge, pel seu equilibri entre natura i urbanisme, i per l’estima al seu paisatge. No podem deixar que la desídia i la improvisació ens facin perdre aquest llegat.
Perquè les palmeres no són només elements naturals de decoració. Són testimoni d’una manera de fer ciutat. I si les deixem morir, estarem deixant morir també una part del que som com a cambrilencs.
Tarragona
Luis Delgado Oron.
Ha mort als 101 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Reus
Josefina Cavallé Rofes.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Miquel Casals Michans.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Esperança Fort Besora.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Isabel Montalbo Lucha.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Salou
Maria Portal Marco.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia de Santa Maria del Mar.
Ponència l El director de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), Emilio Palomares, va ser dimecres el convidat del Club Rotary Metropolità del Camp de Tarragona en l'esmorzar mensual al Mas Passamaner. Sota el títol Tarragona davant el repte de la descarbonització, Palomares va oferir una ponència sobre present i futur del territori, destacant la importància d’innovar per mantenir la competitivitat en un context cada cop més exigent. Redacció/Cedida
Avui felicita als que es diuen:
Serapi, Josep Veneranda
ÀRIES
21/03 al 19/04
Avui serà una jornada fàcil a nivell social, trobaràs comprensió i suport per als teus desitjos plans. El teu magnetisme està en augment.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Elimina els pensaments negatius els mals records: així et sentiràs millor podràs entendre a fons cada situació. Escolta els consells dels qui t’estimen.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Els viatges les activitats a l’aire lliure t’ajudaran a equilibrar l’estrès. Viuràs experiències excitants amb gent nova. Pot aparèixer un gran amor.
TV local
10:30 180 Graus
11:30 Fot-Li (R)
20/04 al 20/05 TAURE
Evita jugar amb els sentiments dels altres o acabaràs patint el mateix que provoques. Sigues sincer en l’amor. Et proposaran nous projectes.
23/08 al 22/09 VERGE
El dia serà tranquil en la feina, però la teva parella no voldrà seguir-te el ritme. Mantén la calma, parla amb profunditat i mostra comprensió.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Qualsevol paraula dolça t’arribarà al cor. Estaràs especialment sensible i atrauràs l’atenció dels altres. Algú t’expressarà el seu amor o admiració.
21/05 al 20/06 BESSONS
Avui és el teu dia per fer una pausa dedicar-te a tu mateix. Necessites equilibrar el desgast acumulat. Llegir o passejar et farà molt bé.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Hi ha persones que podrien intentar interferir en els teus plans. Mantén-te ferm en les teves idees arribaràs on vols. Algú et desitja intensament.
20/01 al 18/02 AQUARI
Si vols començar una nova relació o revifar la passió, avui és el dia ideal. Tot gest d’afecte serà molt valorat. Controla les despeses.
CRANC
21/06 al 22/07
Et veuràs implicat, sense voler-ho, en un assumpte relacionat amb una amistat o familiar. Usa la teva imaginació per sortir-ne bé. Cuida la dieta.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
No confiïs només en la sort: observa més abans d’iniciar una nova relació. La teva imatge és atractiva, però pots reforçar-la encara més.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Dia relaxat equilibrat que passaràs amb la família o persones estimades. Rebràs una notícia inesperada que t’omplirà d’alegria.
TARRAGONA:
Esplugas Solé, Laura Jaume I, 46
Telèfon 977 139 854
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Piqué, Joaquim - Piqué, Tania Pça. Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
VENDO PARQUING. Edificio San Francisco, SP i SP. Tel: 678.901.950
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
VENDO LOCAL 50 m2
Sant Pere i Sant Pau -Edificio Ecuador A- Tel: 639.606.126 WhatsApp
FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV,
12:00 Aventurístic
12:30 Connecta 10
Comarques
13:00 Aixeca I Pica
13:30 Fot-Li (R)
14:00 Notícies Migdia
14:30 Ben Sonat!
15:00 Notícies Migdia (R)
15:30 L’orsai
16:00 Notícies Migdia (R)
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’orsai
18:30 Connecta 10
Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies Resum
20:30 Qüestió De Fons
21:00 Notícies Resum (R)
21:30 Qüestió De Fons (R)
22:00 Notícies Resum (R)
22:30 Qüestió De Fons (R)
23:00 Notícies Resum (R)
23:30 Qüestió De Fons (R) CANAL REUS TV
10:00 Efecte mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Saló de Plens
11.30 In situ
12.00 Com la nit el dia. On tour
12:30 Saló de Plens
13.00 In situ
13.30 Com la nit el dia. On tour
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ
15.30 Saló de Plens
16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques. Resum
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Notícies 12. Edició esports
21.00 Eix27
21:15 Gaudeix la festa
21:30 SPi+TV
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports 23.00 Eix27
23:15 Gaudeix la Festa
23:30 SPi+TV
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Està sota el domini absolut d’un amo.
Tranquil·litat. 2. Passi fora. Qualitats inestimables. 3. Manobre de l’escaquer. Anques de cavall. Obté una carta per la cara. 4. Utilitza el fonendoscopi. Espectec tempestuós. 5. Corda fluixa. Xopa a l’estiu. Passar el rosari. 6. Munts d’eres. Arroves. 7. Estic al corrent. Estimulada per buidar els budells. Molta por. 8. Esdevé dolç. L’os coxal. 9. Preparar la primera part del viatge. Alabin. Centre quirúrgic. 10. El cinquanta per cent. No ens fa cas.Absent a la telefonia mòbil. 11. Èticament condemnable. Eixida natural d’aigua. 12. Remarà en direcció a la popa. Entre la vida i la mort. VERTICALS: 1. Les armes de la baralla. Company. 2. Elimineu toxines a la finesa.Animi de nou. 3. Bastó hospitalari. Quan es refreda es queda de pedra. 4. Enmig del Bàltic. Repartidor de la sopera. El més valuós. 5. Salmorra. Prega mentre labora. 6. Principi universal. S’intercalen en el preludi. Coixí posat a la sella. 7. Anirà a peu d’urna. Flor. 8. Mà de pintura. Detestable. Obre la gana. 9. Respiració. Doni forma d’òval. Follet tallat. 10. La meitat d’una dècada. Imbueix. 11. Ciutadà pervers i sense principis. Arròs amb pellofa. Començaments iniciàtics. 12. Ocell rapinyaire de la família dels accipítrids. Amaga la veritat.
El temps 22º 15º
Previsió
Màxima Mínima Estat del cel
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751
VALLS:
Granell Vivo, José Carlos Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al matí s’iniciarà precipitació al quadrant nord-oest, i progressivament s’estendrà arreu. Al final del dia quedarà restringida a la meitat nord. Amb tot al terç sud només s’espera alguna precipitació feble i dispersa al centre del dia. Serà d’intensitat entre feble i moderada i podrà anar acompanyada de tempesta i fang. S’acumularan quantitats entre minses i poc abundants, tret del vessant sud del Pirineu occidental on les acumulacions podran ser abundants.
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTATel. 623.387.479
PALETA ECONÓMICO. Tel: 623.246.480
INSTALACIÓN DE ANTENA COLECTIVA con conexión a todos los pisos por fachada. ECONÓMICO. Consultar precio. Tel: 614.041.375
MASSATGES
SEÑOR MAYOR GUSTARÍA CONOCER SEÑORA O SEÑORITA. Agradable, guapa, educada. Para compañía, horas, paseos, distracciones. Remunerado. Tiempos convenir. Tel: 630.430.736
HOME 67 ANYS DESITJA CONÈIXER DONA per amistat. Tel: 684.401.634
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO.... Reus. Tel: 633.827.161
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
de les fotografies intervingudes per l’artitsta i que formen part del projecte ‘On
Fotografia Mer Hausmann reinterpreta la memòria visual del segle XIX transformant imatges d’arxiu amb inteŀligència artificial per incloure dones en escenaris on no eren presents
Aquest dissabte, 15 de novembre, s’inaugurarà a Tarragona l’exposició On comença la llum, un projecte que reinterpreta els arxius fotogràfics històrics de Tarragona per a imaginar una nova memòria visual femenina del segle XIX. Aquest treball és fruit de la 3a Residència de Creació i Investigació L’Arxiu, que ha recaigut sobre Mer Hausmann (Madrid, 1987), artista visual, fotògrafa professional, retocadora digital i docent especialitzada en intel·ligència artificial generativa i retoc avançat. On comença la llum és el resultat de la recerca desenvolupada durant la seva estada al Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu.
Hausmann ha fet una tria d’imatges arxivístiques del segle XIX i, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial generativa, les ha intervingut perquè les dones ocupin espais que tradicionalment els eren negats. Així, les veiem en bars i tavernes, exercint oficis que no els eren propis o participant en el món social i cultural, formant part per exemple de colles castelleres. «En algunes fotografies he mantingut la imatge pràcticament idèntica pel que fa a l’entorn i la resta de personatges, però hi he inclòs una persona o n’he modificat l’actitud. En altres, m’he inspirat en una imatge de l’arxiu per crear-ne una de similar, però explicant una història diferent», detalla
l’artista. El joc, explica, també consisteix en no detallar quina és quina, i que l’espectador vagi a la web de l’Arxiu i contempli les imatges originals, de manera que l’exposició també l’acosti a tot aquest patrimoni digitalitzat. En cap cas, afirma, «es tracta de substituir els homes en les imatges», sinó «de modificar les imatges del passat per incloure-hi les dones». Mer Hausmann assegura que aquesta obra no pretén substituir la memòria, sinó ampliar-la, contaminar-la i obrir-la, per acostar-nos al passat des d’una perspectiva crítica. «Soc molt conscient que utilitzar la intel·ligència artificial generativa amb la fotografia pot ser polèmic, però considero que és una eina molt potent des del punt de vista conceptual per a determinats projectes», admet. «Es tracta d’imaginar-nos
un passat que hauria pogut ser diferent». D’aquí que el títol del treball sigui On comença la llum: «S’explica, en primer lloc, perquè la fotografia és llum. Però també perquè amb aquesta exposició estem il·luminant les dones, traient-les de les ombres, i deixant que se n’expliqui una història» On comença la llum forma part del festival SCAN Tarragona. La inauguració serà aquest dissabte, a les 12 del migdia, a l’Arxiu de Tarragona (Av. Vidal i Barraquer, s/n Magatzem 2 – Espai Tabacalera).
L’exposició es podrà visitar fins al febrer de 2026, i l’accés és lliure.
Passat en femení
Les veiem en bars i tavernes, en colles castelleres o fent oficis que no els eren propis
La recent presentació de l’Estratègia Catalunya IA 2030 per part del govern de la Generalitat de Catalunya, que preveu mobilitzar fins a 1.000 milions d’euros en cinc anys per convertir la intel·ligència artificial (IA) en un actiu estratègic de país, suposa un pas destacat. D’una banda, el marc plantejat és ambiciós: l’objectiu és fer de la IA una palanca per guanyar competitivitat, millorar la qualitat de vida i garantir una prosperitat compartida, amb un enfocament de responsabilitat, ètica i seguretat. L’estratègia es desplega en vuit eixos —infraestructures, talent, recerca, empresa, sector públic, ètica i regulació, societat digital i projecció global—, i preveu diverses actuacions concretes com la creació d’un “núvol públic” català per garantir la sobirania de dades o la ubicació d’una de les “gigafactories d’IA” —infraestructures massives de dades i càlcul — a Móra la Nova, única referència a les terres tarragonines. De la iniciativa, volia destacar el focus que es posa en la formació i la gestió del talent: l’estratègia parla de més de 100 actuacions i més de 90.000 persones formades, entre les quals hi haurà 30.000 treballadors públics. Cal tenir en compte que la transformació digital pot generar noves oportunitats, però també pot substituir tasques rutinàries en sectors com l’administració, la logística, la indústria o els serveis. Per això, més que parlar només de “formació”, caldria parlar de polítiques de transició que permetin absorbir els canvis sense deixar col·lectius enrere: els famosos termes upskilling —adquisició de noves habilitats per fer la mateixa feina— i reskilling —capacitat de reorientar laboralment les persones cap a feines noves. Així, si bé l’estratègia de la IA a Catalunya representa una oportunitat significativa per generar riquesa, millorar serveis públics i reforçar la sobirania tecnològica, caldrà — també— que aquesta no quedi reduïda a xifres i s’adreci realment a fer viable la transició laboral i a garantir que les tecnologies tinguin aplicació en tots els territoris, no només en àrees urbanes, i en totes les capes socials.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
