Dimarts 18 de novembre de 2025

Els agents de la Guàrdia Urbana portaran càmeres a l’uniforme per gravar les intervencions policials

Seguretat l El govern ha pactat amb ECP invertir 133.000 euros en la implementació d’aquests dispositius

John Bugarin

La Guàrdia Urbana de Tarragona implementarà un sistema de càmeres personals de gravació que els agents portaran al pit de l’uniforme per enregistrar les seves intervencions. Aquesta mesura forma part de l’acord pressupostari entre el govern municipal (PSC) i En Comú Podem, que han pactat una inversió inicial de 50.000 euros —la qual s’inclourà en els nous comptes del 2026— i una ampliació posterior de 83.000 euros.

La intenció és fer una primera compra d’unes 25 bodycams perquè tots els comandaments en tinguin una i anar incorporant-ne més de forma progressiva fins a arribar a les 60. D’aquesta manera, cada patrulla disposarà d’una càmera durant el seu torn. La policia local ja està treballant en la seva implementació, tot i que la licitació per adquirir els dispositius no es podrà iniciar fins a l’any vinent. Abans d’estrenar-los, els agents hauran de formar-se sobre el seu ús per tenir coneixement tècnic i legal.

«La nova etapa que es va obrir a la Guàrdia Urbana el 2024 posava la transparència

La GUT seguirà les passes d’altres policies locals com la Guàrdia Urbana de Reus, que va incorporar-les l’estiu passat. Tjerk van der Meulen

Serà una «eina de protecció» per a la ciutadania i també per als agents

i la seguretat al centre i aquesta inversió va en la mateixa línia», assegura l’alcalde, Rubén Viñuales, qui detalla que «aquesta tecnologia permetrà enregistrar les actuacions

La Comissió Europea invertirà 6,5 MEUR en la descarbonització del Port

Economia l Desplegaran sistemes d'electricitat en terra d'accés públic

ACN

La Comissió Europea va anunciar ahir l’adjudicació de 6,5 milions d’euros per a la descarbonització de les instal·lacions del Port de Tarragona. El projecte té com a objectiu desplegar sistemes d’electricitat en terra d’accés públic (Shore-Side Electri-

city Systems), incloent-hi el subministrament elèctric en terra (Onshore Power Supply, OPS) al moll Balears. Aquest espai, segons va concretar Brussel·les, començarà operant amb 10 megavolts-ampere (MVA) i dues unitats de gestió de cables, i està dissenyat per arribar en el futur fins als

20 MVA, podent subministrar electricitat simultàniament a dos vaixells de mida mitjana o a un vaixell gran o mega. L’organisme continental va fer públic un llistat amb 70 projectes d’arreu de la Unió Europea que rebran, en total, més de 600 milions d’euros en subvencions europees

policials en el dia a dia, fet que reforça la confiança de la ciutadania en la GUT i garanteix que les intervencions es desenvolupin amb la màxima claredat». Alhora, assenyala,

amb l’objectiu d’electrificar i descarbonitzar el transport per carretera, marítim, fluvial i aeri. «Aquest suport de la UE a organitzacions públiques i privades accelerarà la transició del sector del transport cap a un futur sostenible. Amb aquests nous projectes, s’han assignat més de 2.500 milions d’euros en subvencions de la UE a projectes de combustibles alternatius des del 2021», va afirmar la directora de l’Agència Europea Executiva de Clima, Infraestructures i Medi Ambient, Paloma Aba.

neficia tothom» perquè «reforça la seguretat col·lectiva i també dignifica la tasca dels professionals que vetllen per l’ordre i la convivència a la nostra ciutat». El portaveu d’ECP, Jordi Collado, afirma que és una mesura per «avançar cap a un model de seguretat fonamentat en els drets humans, la transparència i el control democràtic». «No es vol endurir la intervenció policial, sinó posar-hi llum: assegurar garanties, prevenir abusos i protegir totes les parts», afegeix l’edil, qui confia que «es reduirà la conflictivitat i es disminuirà la possibilitat de falses acusacions».

«suposen una eina de protecció per als agents, que comptaran amb un suport addicional davant de situacions complexes o delicades».

El batlle remarca que «be-

Un sistema estès La GUT seguirà les passes d’altres cossos de seguretat a la demarcació que ja han posat en marxa aquest sistema de videovigilància durant els darrers anys. És el cas de les policies locals del Vendrell, Roda de Berà, el Creixell i Salou. La Guàrdia Urbana de Reus ha estat la darrera a incorporar aquests dispositius. El passat mes de juny, el cos va adquirir 51 càmeres unipersonals i es va dotar d’un protocol d’ús per garantir la seguretat jurídica del nou servei. Segons la normativa vigent, es poden utilitzar davant de fets delictius i infraccions administratives greus i molt greus de seguretat ciutadana. En general, es poden fer servir davant de qualsevol situació que comporti o pugui comportar un risc concret i immediat per a la vida o la integritat física d’agents o terceres, respectant els drets a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge de les persones.

Condemnen a 18 anys de presó l’home que va matar-ne un altre a Campclar el març de l’any passat

ACN

L’Audiència de Tarragona ha condemnat a divuit anys de presó per un delicte d’assassinat l’home que va apunyalar diversos cops un altre individu a Tarragona el 3 de març de 2024. Fiscalia i l’acusació particular demanaven més de 20 anys de presó inicialment. Aquest dilluns, les acusacions han pactat amb la defensa la pena de divuit anys. La sentència, que és ferma i no es pot recórrer, també imposa cinc anys de llibertat vigilada i la prohibició de comunicar-se o aproximar-se a menys de 1.000 metres dels familiars del mort durant 25 anys. El 2 de març de 2024, l’acusat estava a la plaça Ponent de Tarragona quan es va trobar amb la víctima i va discutir-hi. Segons l’escrit d’acusació del ministeri públic, la discussió es va elevar i va acabar amb la víctima colpejant l’investigat, fet que va provocar que aquest caigués a terra. L’investigat va fugir i va anar a buscar al seu germà amb l’objectiu de localitzar-lo. «Si el trobo me’l carrego», va dir a dos homes.

L’endemà, el processat, amb una pistola «real o simulada» va localitzar la víctima a l’exterior d’un locutori de la rambla de Ponent. Llavors, segons l’escrit del fiscal, sense que es pogués defensar i per

Els fets

Un crim que va provocar diverses protestes de familiars i veïns del barri

Societat l Hi va haver tensions entre la comunitat magrebí i la gitana

J. B. Centenars de persones van sortir al carrer a protestar a Campclar després de l’assassinat perpetrat al barri el 4 de març del 2024. Els familiars del mort, acompanyats per molts veïns de Ponent, van alçar la veu per demanar justícia i reclamar

la detenció de l’autor del crim. Després de quatre nits seguides inundant el carrer Riu Llobregat amb imatges de la víctima, es va organitzar també una concentració davant l’Audiència Provincial de Tarragona per denunciar aquest cas. L’assassinat va provocar tensions entre

la comunitat magrebina i la gitana a Campclar. En aquell moment, l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, va expressar la seva preocupació per una possible escalada de violència. De fet, el batlle va voler intervenir com a mediador per a «posar pau». Un any i mig després, la

relació entre ambdós collectius és «normal». Així la defineix l’imam del Centre Cultural Islàmic de Campclar, Mohamed Ben Abderrahim, qui explica que «igual que qualsevol altre veí del barri, sigui marroquí, gitano o espanyol, es preocupa més per la situació general del barri que per aquell cas en concret». Durant les protestes, de les quals va ser partícip, ja demanava «deixar les guerres», ja que era «un cas de criminalisme que no va de cristians o musulmans».

La quarta secció de l’Audiència Provincial li imposa cinc anys de llibertat vigilada

«sorpresa», li va propinar una punyalada al costat esquerre i va continuar agredint-lo amb el ganivet, causant-li dues ferides a zona interna del braç. «L’acusat va propinar-li una apunyalada al coll i tòrax, trencant el mànec i deixant-li la fulla clavada al cos», indica el ministeri públic. Durant l’agressió, l’investigat també va disparar la pistola sense que impactés en la víctima.

Detenció dels Mossos

L’home agredit va intentar fugir del lloc dels fets recorrent la rambla de Ponent, però pocs metres després va caure desplomat entre un dels vehicles aparcats. Les ferides van afectar els vasos sanguinis i al cor i van causar-li la mort al voltant de les dotze del migdia. Els Mossos d’Esquadra van detenir l’autor del crim l’11 de març del 2024, quan aquest es va presentar voluntàriament amb el seu advocat a la comissaria del cos policial autonòmic.

L’acusat, que es troba en presó preventiva des de l’11 de març de 2024, ha acceptat aquest dilluns l’acord de conformitat. El president del tribunal de la secció quarta de l’Audiència Provincial ha llegit la sentència que el condemna a divuit anys de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria, sense cap agreujant ni atenuant. Fiscalia sol·licitava 22 anys de presó mentre que l’acusació particular 23 anys. Pel que fa a la responsabilitat civil, el condemnat haurà d’indemnitzar amb 50.000 euros a cada un dels tres germans i a la mare del mort.

Imatge d’una de les protestes que es va dur a terme els dies posteriors a l’assassinat. Gerard Martí

L’Institut Català de la Salut reformarà el CAP Jaume I per a fer-lo més accessible i modern

Sanitat l Els treballs no afectaran l’activitat del centre i són compatibles amb un hipotètic trasllat

Oriol Castro Sanz

L’Institut Català de la Salut (ICS) reformarà pròximament el CAP Jaume I de Tarragona. L’entitat ja ha licitat les obres, amb un pressupost de 162 mil euros, amb IVA. L’actuació al centre sanitari preveu la reforma de la zona d’accés, que inclou admissions, sala d’espera, banys i diverses consultes. «El projecte estableix una nova organització de l’atenció administrativa amb espais diferenciats de Front-Office i Back-Office, un despatx tancat per garantir la privacitat, més espai a la sala d’espera i la modernització completa dels lavabos», expliquen des de la institució sanitària. També s’hi inclourà el trasllat de la cambra no midiàtrica i la creació de noves consultes aprofitant antics vestidors i espais en desús. «La distribució actual de la zona d’admissions genera interaccions i sobreocupació a l’entrada del centre. L’espai d’espera és insuficient i hi ha

demanda d’incrementar el número de consultes polivalents», exposa l’ICS a l’informe justificatiu del contracte. Les obres s’hauran d’execu-

tar garantint la continuïtat assistencial. Segons exposa l’ICS, l’adjudicatari presentarà un pla per fases, amb sectorització de les zones en

S’estrena un Mercat d’Intercanvi d’objectes als Centres Cívics

Societat l La ciutat celebra la Setmana Europea de la Prevenció

Tarragona celebrarà del 22 al 30 de novembre la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. S’organitzaran tota mena d’activitats, entre les quals destaca el primer Mercat d’Intercanvi d’objectes als Centres Cívics. «Creiem que és el millor espai per a fer-ho. És molt important que se celebri per primer cop. Són una gran oportunitat per donar una segona vida a allò que no fem servir i que pot ser útil per a altres persones», va exposar Cecilia Mangini, consellera de Centres Cívics,

en l’acte de presentació de la Setmana. Europe Direct, l’entitat que ho organitza, busca impulsar accions innovadores que fomentin la reducció, la reutilització i la conscienciació ambiental al territori.

Biblioteca de les coses Una d’aquestes tindrà lloc el 22 de novembre de 10 a 15 hores amb la inauguració i portes obertes de la Biblioteca de les Coses i el Repartó. La Biblioteca de les Coses obre un nou punt d’atenció a l’espai de la Xarxa Cooperativa de Tarragona, La Teulada. La nova seu, al carrer Pin i Soler, s’afegeix

al punt d’atenció que la Biblioteca ja té al Casal d’Entitats del barri de Sant Salvador des del 2023. Serà en aquesta nova ubicació on tindrà lloc una altra de les activitats de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus: El Repartó, la marató de les reparacions d’aparells electrònics.

«És un espai de prèstec d’objectes. Compartir eines i objectes, reutilitzar i reparar són accions senzilles que transformen el nostre entorn; la Biblioteca de les Coses de Tarragona vol fer-les accessibles a tothom», va manifestar Amanda Pérez, membre de la

obres, control de pols i soroll i circuits alternatius quan calgui. El calendari definitiu es concretarà un cop adjudicat el contracte i es preveu que

comportarà unes 20 setmanes d’execució.

Aquesta licitació arriba mentre el Departament de Salut està estudiant un pos-

L’espai d’espera és insuficient i es vol incrementar el nombre de consultes

sible trasllat del CAP Jaume I. Internament, s’han mantingut diferents reunions, però encara no s’ha pres cap decisió.

Futur en l’aire

En el seu moment, l’Ajuntament de Tarragona va oferir l’aparcament del carrer Francesc Bastos per a ubicar-hi el centre sanitari. «Aquesta reforma dona resposta a necessitats actuals del centre i és compatible amb qualsevol altra hipotètica decisió de futur sobre el CAP», exposen des de l’ICS.

Més enllà, el Grup de Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona ja va reclamar l’any passat que el CAP Jaume I es convertís en un nou Centre d’urgències d’atenció primària (CUAP), per desembossar les consultes a l’Hospital Joan XXIII.

Polèmica amb els metges L’entitat d’usuaris i professionals també va exposar que al centre del carrer de Felip Pedrell l’any 2020 hi havia 23 metges i 23 infermeres i que darrerament hi ha 19 metges i 22 infermeres. Recentment, Salut va obrir un procés de participació ciutadana per dissenyar el nou CUAP que es farà a la ciutat.

Biblioteca de les Coses. «Volem que la inauguració sigui una autèntica festa de l’economia circular: amb tallers de reparació d’aparells, un espai

d’intercanvi de roba i calçat, costura per recuperar peces, autoreparació de bicicletes, el cinefòrum del documental i portes obertes al nou espai»,

va afegir. Així, s’estrenarà un punt d’entrega i recollida al centre de la ciutat. «Ha funcionat molt bé a Sant Salvador», va concloure Pérez.

Oriol Castro Sanz

Imatge de la presentació de la Setmana Europea de la Prevenció. JCBorrachero

La distribució actual de la zona d’admissions genera interaccions i sobreocupació a l’entrada del centre. Diari Més

Veïns de la Rambla faran una asseguda contra la pacificació

Protesta l L’acció tindrà lloc el 27 de novembre davant l’estàtua de Roger de Llúria

Marta Omella Blanco

Veïns de la primera coca de la Rambla Nova han convocat una asseguda davant de l’estàtua de Roger de Llúria el 27 de novembre a les 11 h per protestar contra el projecte de conversió d’aquest tram en zona exclusivament per a vianants. La mobilització se celebrarà un dia abans que es compleixi un any de l’inici de la prova pilot de pacificació. La convocatòria serà la primera acció pública d’aquest grup de residents, que fins ara havia impulsat una recollida de signatures i havia presentat diversos escrits a l’Ajuntament.

«Hem de fer això perquè, si no, sembla que ens conformem», expliquen els organitzadors. Els veïns denuncien que, durant aquest any, «no hi ha hagut escolta activa ni voluntat real de trobar soluci-

ons». Davant això, proposen substituir l’actual model per una plataforma única que permeti compatibilitzar l’espai per a vianants amb l’accés restringit per a residents. Recorden també que altres

municipis, com Barcelona o el Vendrell, utilitzen sistemes de control de vehicles i argumenten que una Rambla de 45 metres d’amplada «té marge de sobres per fer conviure diferents usos».

Els residents demanen poder accedir al tram amb els seus vehicles

«Entenem la voluntat de treure els cotxes del centre, aquest no és el problema. L’únic que volem és una zona habitable. El que demanem és poder continuar realitzant activitats bàsiques i necessàries com ara recollir una persona gran, una persona amb mobilitat reduïda, nens, descarregar estris personals, mercaderies, etc.», afirmen.

També estan en desacord amb la nova intervenció temporal, que tindrà una durada d’uns dos anys i un pressupost de 100.000 euros. «Creiem que la ciutat té altres necessitats més urgents», apunten.

de la 1a

La Fira Tarragona Marida tanca la seva primera edició amb més de 6.000 degustacions de vi

Gastronomia l La primera edició de la Fira Tarragona Marida, celebrada aquest cap de setmana, ha omplert la ciutat d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les Denominació d'Origen de la província. Durant tres dies s'han programat 29 activitats per a tots els públics, s’han servit més de 6.300 degustacions de vi i uns

2.200 tastos gastronòmics de restauradors locals i paradistes del Mercat Central. «Estem molt satisfets de la rebuda que ha tingut la primera edició de la Fira. Malgrat la pluja de dissabte a la tarda, l’acollida ha estat molt bona», va afirmar la presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Comerç i Turisme, Montse Adan. Redacció

Imatge

edició de la Fira Tarragona Marida. Tjerk van der Meulen

Imatge d’arxiu del primer tram de la Rambla Nova. Gerard Martí

La URV presentarà el pla d’estudis pel grau en Farmàcia al desembre

Educació l La Universitat treballa per portar la formació a Tarragona, on es necessiten professionals

La Universitat Rovira i Virgili ultima el pla d’estudis del possible futur grau en Farmàcia, un projecte que fa tres anys que es treballa conjuntament amb el sector i que ja és damunt la taula de la Generalitat. La previsió, explica el rector de la URV, Josep Pallarès, és presentar-lo aquest desembre perquè pugui iniciar la seva tramitació administrativa. Així i tot, apunta, el grau no es podria desplegar abans de dos cursos. La iniciativa, assenyala, va sorgir del Collegi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT), que va traslladar a la URV la necessitat d’incorporar professionals al territori per a donar resposta a la seva creixent manca, garantir el relleu generacional i evitar que els estudiants

El cicle ‘Arts en família’ apropa la dansa als infants

Societat l L’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) acull una nova activitat del cicle Arts en família el dissabte 22 de novembre. Es tracta del taller Cossos en moviment: Dansa en família, que fomenta l’experiència compartida de la criança en entorns creatius i de lleure a través del ball, el joc i el moviment. El taller està adreçat a infants de 0 a 3 anys i a les seves famílies, i serà dirigit per les educadores i ballarines Irene Benabent i Loles Santana.. L’activitat es divideix en dos torns diferents de 45 minuts: el primer, de 10.30 h a 11.15 h, adreçat als infants de menys de 18 mesos; i el segon, d’11.30 h a 12.15 h, pensat per a infants de 18 a 36 mesos. Les sessions es duran a terme a la Sala Polivalent de la seu de l’IMET. El taller és obert i gratuït, però requereix inscripció prèvia L’aforament es limita a 15 infants. Redacció

hagin de marxar a Barcelona per formar-se. Les dades recollides per l’entitat evidencien clara-

ment aquesta problemàtica. «Un 87% de farmàcies manifesta que té moltes dificultats per cobrir baixes per

Junts proposa declarar fill adoptiu de Tarragona el doctor

Ramon Monegal Cerdà

Societat l El grup municipal presentarà una moció al pròxim plenari

Redacció

Junts portarà al pròxim plenari una proposta per reconèixer el doctor Ramon Monegal Cerdà com a Fill Adoptiu de Tarragona, a títol pòstum. En declaracions del portaveu de Junts a l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, «El doctor Monegal va entendre la medicina com un acte de vocació i respecte. Va posar les persones al centre. Va donar prestigi a Tarragona. És just reconèixer». «Aquella expressió tan tarragonina de ‘Jo vaig néixer a la Monegal’ dona un sentit

profund a la seva herència. No va crear només un negoci, sinó un espai d’humanitat, de tracte personal i respecte. Aquest reconeixement tracta de fer justícia a una persona i una institució sanitària que va acollir milers de tarragonins i tarragonines», afegeix el portaveu.

La moció presentada per Junts planteja iniciar l’expedient per atorgar el títol, així com adhesions del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, entitats sanitàries, persones vinculades i l’organització d’un acte institucional per homenatjar-lo.

malalties o vacances, i el 75% necessitaran un farmacèutic en els pròxims dos anys», assenyala Toni Veciana, presi-

Tarragona és la província amb la ràtio de farmacèutics més baixa de l’estat

dent del COFT. El problema, remarca, s’agreuja en poblacions petites, on es tracta de l’únic professional sanitari que està present cada dia de la setmana. A més, Tarragona és la província de tot l’estat espanyol amb menys farmacèutics col·legiats per cada 100.000 habitants. Aquesta informació es va fer arribar recentment a la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, mitjançant un informe elaborat pel Col·legi, amb suport de la universitat. Actualment, la Universitat de Barcelona és l’únic centre públic que ofereix els estu-

dis a Catalunya. «Cada any una trentena d’estudiants de Tarragona demanen el grau en Farmàcia com a primera opció. Això ens fa veure que no és únicament una necessitat del sector laboral, sinó també una demanda clara de l’alumnat», afirma el rector. Per aquest motiu la URV va estudiar la viabilitat del grau sumant recursos de la Facultat de Química i de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, aprofitant professorat i infraestructures existents.

«El cost no arribaria al milió i mig d’euros anuals. Per al territori, en canvi, suposaria un salt endavant enorme», assegura Eduardo Cacho, president de l’Associació de Farmacèutics Empresaris de Tarragona. «El model mediterrani diu que el 95% de la població ha de tenir una farmàcia a menys de deu minuts, i això perilla», indica. També recorda que «quan el talent se’n va, s’arrela allà on es forma. Per això necessitem que puguin estudiar aquí», afirma. A més, assenyala, disposar del grau també reforçaria sectors com la indústria química, els laboratoris, els hospitals i la recerca.

Marta Omella Blanco

El 75% de les farmàcies a Tarragona necessitaran un farmacèutic en els pròxims dos anys. Cedida

Sant Salvador celebrarà un festival impulsat per les entitats del barri

Societat l L’esdeveniment serà dissabte i els centres neuràlgics seran el Centre Cívic i el camp de futbol

Sant Salvador celebrarà aquest dissabte el seu primer festival, impulsat per les diferents entitats del barri. El Centre Cívic i el camp de futbol seran els centres neuràlgics de l’esdevenimnet, que uni-

rà la cultura i l’esport en una jornada popular. «Volem obrir el barri a la resta de la ciutat. La idea va néixer amb una cursa i s’ha anat fent gran», va expressar ahir Montse Adan, consellera de Promoció Econòmica, en l’acte de presentació del certamen. Aquesta

cursa és diferent a les habituals, ja que forma part de la modalitat backyard. «Es fan voltes en un circuit de 6,7 quilòmetres i és de resistència. El corredor que en faci més, guanya. No sabem quan acabarà», van explicar els membres de Natural DFN, l’entitat que

Jordi Gros Soler recull la cistella de Caprabo i Diari Més

Promoció Jordi Gros Soler ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, el Jordi ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web diarimes.com

la organitza.

Més enllà, s’organitzaran altres activitats, com una xerrada titulada Soc àrbitra amb a, a càrrec de Libi Martínez, resident al barri i una de les poques arbitres femenines d’handbol a nivell nacional. Martínez posarà en valor i rei-

vindicarà la feina de les dones en una professió masculinitzada per animar el col·lectiu femení més jove a trencar el sostre de vidre que moltes vegades pateixen les dones.

«Volem obrir el barri a la resta de la ciutat. La idea s’ha anat fent gran»

Rap en català «Ens vam adonar que al barri està molt present la música urbana. Hi ha molts cantautors i els hi voliem donar un espai», van exposar els organitzadors. L’activitat anirà a càrrec de Tarragona Impulsa, Versembrant SCCL i Catalunya Freestyle. El vespre clourà amb una actuació de ball i vestits de Carnaval de les comparses d’Aerodance i Disc45, i una exhibició de Flamenc.

El programa, que busca fer ‘sentir i viure Sant Salvador’ es completarà fins a les 21.30 h, quan tindrà lloc un sopar popular i musica en directe coorganitzat per la U.D Sant Salvador i l’Associació de Veïns. Entre les activitats infantils destaquen els Racons de Jocs que estaran ubicats al camp de futbol de Sant Salvador i el taller Pinta la teva màscara. A més, hi haurà el servei de canguratge Temps x cures que Centre Cívics ofereix tots els dissabtes.

Paral·lelament, durant tota la tarda, de 15.30 h a 20.30 h, tindrà lloc el 7 to punch, un concurs de rap en català que intercalarà concerts de música urbana de grup 130 i la cantaautora Hirens, artistes ambdós del barri i exhibicions de freestyle en diferents idiomes sentits i parlats a Catalunya i al barri.

l Laura

professional en el

de la

Economia

Roigé, presidenta

Cambra, ha vist reconeguda la seva trajectòria

marc de la 30a edició de la Jornada dels Economistes, organitzada per la Seu de Tarragona del Col·legi d'Economistes. Un acte que va tenir lloc al Seminari. Roigé ha estat distingida també amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla al Treball President Macià. Redacció/Cambra

El Col·legi d’Economistes premia Laura Roigé

Oriol Castro Sanz

La jornada al barri de Sant Salvador unirà la cultura i l’esport i busca donar espai a les entitats i veïns. Gerard Martí

Un grup motor definirà l’organigrama i el model formatiu de l’Escola dels Oficis

Ocupació l La intenció és que es constitueixi a finals del 2025 o inicis del 2026 i que inclogui empreses i l’administració pública

Sergi Peralta Moreno

L’Escola dels Oficis continua avançant i «cada vegada és més una realitat». La següent passa serà la creació d’un grup motor que assumeixi l’encàrrec de definir l’estructura interna, l’organigrama de governança, les funcions que desenvoluparà, el calendari, el model formatiu i els «drets i deures» dels participants per «garantir-ne la sostenibilitat». El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, va detallar que ja s’ha contactat amb empreses «perquè en formin part» i que la intenció és que «pugui ser ja una qüestió mixta entre empresa i administració pública». L’objectiu és que estigui constituït a finals del 2025 o principis del 2026.

La segona prioritat és disposar de l’equipament on dur a terme els cursos. L’Escola dels Oficis es va plantejar a l’històric Vapor Vell, que està sent objecte d’un progressiu projecte de rehabilitació. La primera fase d’obres va acabar a finals de setembre i va centrar-se en l’envolupant, els tancaments, la impermeabilització i la consolidació de l’edifici en si. La segona part intervindrà ja a l’interior, amb la distribució dels espais. Subirats va mencionar que s’ha hagut «d’ajustar el projecte al pressupost disponible». A més, es deixarà la possibilitat de «creixements perquè puguin passar altres projectes que estan verds». Per al 2026, s’ha reservat una partida de 244.000 euros per continuar la remodelació.

Subirats va subratllar que la voluntat és «obrir-nos al territori». «No és un projecte de ciutat, sinó que està pensat per poder cobrir les demandes del teixit empresarial del Camp de Tarragona i poder millorar l’ocupabilitat», va expressar. En aquest context, Noemí Llauradó, presidenta

La Cambra va acollir la segona jornada per parlar de la retenció del talent i la col·laboració publicoprivada en el marc de l’Escola dels Oficis. G. Martí

Es planteja amb vocació territorial i que doni servei a la demarcació

L’Ajuntament ha rebut dues peticions per ampliar l’oferta instructiva

de la Diputació de Tarragona, institució que va aportar una subvenció de 400.000 euros per al projecte, va remarcar que és una «iniciativa estratègica no només per a Reus, sinó d’abast territorial» que pretén «enfortir la competitivitat empresarial, que repercuteix en el desenvolupament

local de la demarcació».

L’Escola dels Oficis va preparar una prova pilot amb un curs d’auxiliar de paleta que ha acabat desembocant en un Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) d’Obres d’Interior,

Decoració i Rehabilitació a l’Institut d’Horticultura. El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació va comentar que s’havien rebut «dues peticions» per ampliar les propostes instructives, però «una

està frenada perquè ens falta equipament». «Perquè veieu la necessitat que hi havia de l’equipament», va asseverar, tot destacant que «no vol dir que en paral·lel no féssim accions formatives».

L’Ajuntament va organitzar ahir la segona trobada entre administracions, empreses, agents econòmics i centres formatius centrada en l’Escola dels Oficis. Amb una setantena de participants i la Cambra de Comerç com a escenari, la jornada va tractar el paper de la col·laboració publicoprivada en la captació, formació i fidelització del talent. El grup motor determinarà «de quina manera vol relacionar-se amb l’entorn» a partir d’ara, si bé «segurament continuarem trobant espais per asseure’ns», va tancar Subirats.

L’Escola dels Oficis avança amb el Vapor Vell en ment

El projecte de l’Escola dels Oficis continua avançant pensant en el Vapor Vell com a futura seu. La primera fase, centrada a garantir l’estabilitat de l’edifici, va concloure el setembre i per al 2026 es preveu que la intervenció arribi a l’interior. Això no obstant, el consistori estudiava oferir l’immoble per a l’auditori de la Diputació i que les formacions es duguin a terme en indrets alternatius, com el Centre d’Innovació i Formació Boca de la Mina. L’apunt

La primera fase d’obres a l’edifici del Vapor Vell ja ha acabat. Gerard Martí

L’Ajuntament arribarà a les 950 places d’aparcament dissuasiu amb un de nou al polígon Dyna

Mobilitat l Se situarà entre els carrers Sitges, Terrassa i Vilanova i tindrà espai per a uns 220 vehicles

Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament de Reus està treballant per habilitar aparcaments dissuasius a tots els punts cardinals per facilitar la transició cap a un model de mobilitat sostenible, una ajuda encara més necessària amb l’entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). El següent serà una realitat al polígon Dyna, en un solar delimitat pels carrers de Sitges, de Terrassa i de Vilanova i la Geltrú, que tindrà capacitat per a uns 220 vehicles. Junt amb els cinc ja actius, se superaran les 950 places d’aparcament en superfície en aquests entorns allunyats del centre.

Aprovada ja inicialment, la ubicació es planteja davant la forta demanda d’estacionament lliure al polígon Dyna i oferirà una alternativa a les persones que visiten Reus. Tenint en compte la inexistència de solars de titularitat pública a la zona, s’ha optat per establir un conveni amb la propietat per utilitzar els terrenys. Per condicionar l’indret, s’hauran de dur a terme accions com la demolició del mur d’obra, el desbrossament i anivellament de la superfície, l’execució del gual d’accés o la col·locació de projectors led. El projecte tindrà un cost d’execució previst de

Mapa de la xarxa d’aparcaments dissuasius de Reus

Carrer del Ball de Diables 70 places

Pi del Burgar 200 places

Se’n preveu un altre al barri Pastoreta i se n’estudien més als 4 punts cardinals

Països Catalans i a tocar del Santuari de Misericòrdia i de l’Institut Escola Pi del Burgar. Amb el pàrquing del polígon Dyna, s’oferiran gairebé mil espais amb aquesta metodologia.

Més dissuasius

Santuari de Misericòrdia 137 places

56.284,21 euros (IVA inclòs). El nou aparcament és una demanda que sorgeix del sector empresarial de la ciutat,

en el marc de les taules estratègiques de millora dels polígons i, en concret, forma part de les polítiques per endreçar

la mobilitat als espais d’activitat industrial. En l’actualitat, Reus ja disposa de cinc aparcaments

dissuasius, que sumen 752 places. Es troben al carrer del Treball, el carrer del Ball de Diables, l’avinguda dels

L’Ajuntament continua analitzant altres solars disponibles al municipi per incrementar el nombre de places d’aparcament alternatiu. El govern municipal té el compromís de dotar els plans d’inversions de cada exercici econòmic amb prou recursos per condicionar un mínim d’una nova proposta cada any.

La regidoria de Via Pública té intenció d’habilitar-ne un de nou al barri de la Pastoreta, al carrer de la Comunitat de Múrcia, a tocar de l’avinguda de Sant Bernat Calvó i darrere d’Autorecanvis Enric, amb una setantena de places. Altres àrees que s’estan plantejant per condicionar solars i que puguin estacionar-hi els vehicles es troben als barris Fortuny i Jardins de Reus. També es treballa per trobar una ubicació al nord. Els aparcaments dissuasius s’emmarquen en les polítiques municipals de mobilitat sostenible i en les mesures complementàries al desplegament de la ZBE; paraigües que inclouen actuacions com la pacificació del trànsit, els projectes de vianalització, l’expansió de la xarxa de carrils bici, el servei de bicicleta compartida —la Ganxeta—, el Bus x tu, les estacions de Bellissens i intermodal o l’arribada del TramCamp.

Grup Oliva Motor celebra la seva segona Fira Seminous amb més de 300 vehicles aquesta setmana L’activitat se celebrarà a les instaŀlacions

Mobilitat l Grup Oliva Motor organitzarà, del 19 al 22 de novembre, la segona edició de la Fira Seminous, que se celebrarà a les installacions de Gomotor, situades a l'avinguda dels Mercaders, 2, de Reus. L'esdeveniment reunirà més de 300 vehicles multimarca del grup, entre models Km0, de gerència i seminous per oferir «una

àmplia varietat d'opcions adaptades a tots els perfils de conducció i necessitats dels clients». L'horari serà de 9 a 20 hores i l'experiència es completarà amb música i foodtrucks. L’accés és lliure i gratuït, però els interessats poden formalitzar la seva inscripció prèvia a través de la pàgina web https://firaseminousgrupoliva.com Redacció

Reus facilita la gestió de les targetes T-16 de transport integrat amb un nou conveni

Mobilitat l L'Ajuntament i l'Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona han aprovat la signatura d'un conveni de col·laboració per facilitar l'expedició i la gestió d'incidències de les targetes T-16 de transport integrat. L'acord permetrà que els reusencs puguin obtenir el títol directament a la ciutat, en concret, a la Palma. L'acord entrarà en vigor un cop sigui signat formalment per les dues institucions. «Una de les propostes del Consell de Joves dels Instituts va ser habilitar un punt a Reus on tramitar la targeta de mobilitat T-16; l'acord respon a la necessitat de millorar l'accessibilitat als títols de transport», destaca l'edil de Joventut, Daniel Marcos. DM

Països Catalans amb carrer de Romaní 275 places

Av. Sant Bernat Calvó/carrer Comunitat de Múrcia Previst

Carrers de Terrassa, Sitges i Vilanova i la Geltrú Previst

Carrer del Treball 70 places

de Gomotor. Cedida

Reus instal·larà plaques solars a la nau de la brigada

Energia l L'Ajuntament de Reus pretén instal·lar un sistema de generació d'elèctrica amb plaques solars fotovoltaiques a sobre de la coberta de les dues naus de la Brigada Municipal situades a l'avinguda de la Pau. Aquestes plaques serviran per generar energia elèctrica per a autoconsum col·lectiu amb compensació d'excedents amb una estimació d'energia generada de fins a 161,60 MWh. A la vegada, es contempla una instal·lació composta per 249 mòduls de 470 Wp, amb una potència pic total de 117,03 kWp, i amb la presència d'un sol inversor amb una potència de sortida de 100 kW. L'actuació comptarà amb un pressupost total de 197.644,12 euros (amb IVA inclòs) i el projecte, dissenyat per l'empresa ESITEC Energia SL, ja està disponible a través del portal web d'Exposició Pública de l'Ajuntament de Reus. Redacció

L’AV Reus Nord organitza actes culturals

Veïns l L'Associació de Veïns Reus Nord organitza diverses activitats culturals durant el mes de desembre. En primer lloc, una sessió de música i poesia dedicada al poeta Joan Margarit el 13 de desembre a les 12 hores al Centre Cívic Gregal. A continuació, un recital del Cor SINGULARS el 20 de desembre a les 12 hores al Centre Cívic Gregal. Redacció

ActiviLand adapta els seus escape room a infants amb discapacitats visuals

Inclusió l La Fundació ONCE ha donat suport i formació en aquesta millora

Miquel Llaberia

ActiviLand continua treballant per oferir un espai d’oci i aprenentatge per a nens adaptat a totes les necessitats del públic. Basant-se amb el model dels escape rooms les seves impulsores, la Raquel i la Irene, han tingut molt en compte la necessitat de fer aquest oci inclusiu davant de qualsevol discapacitat i, per aquest motiu, es van posar en contacte amb la Fundació

ONCE: «Ja havíem fet que el

local fos accessible per gent amb mobilitat reduïda i les proves les hem adaptat per a nens amb diferents neurodivergències. El repte que ens quedava pendent era adaptar-ho a infants amb discapacitat visual». Per aquest motiu, les dues fundadores es van posar en mans d’aquests per rebre la formació necessària amb la qual serien capaces d’adaptar l’espai a les necessitats d’una persona amb ceguesa o dificultats de visió.

«El nostre col·lectiu té dificultats per trobar espais d’oci adaptats a les nostres necessitats. Aleshores, una iniciativa com ActiviLand és tota una sort pels nens», agraeix el director de l’Agència ONCE Reus, Francisco Sánchez, alhora que demana que altres empreses del sector de l’entreteniment s’emmirallin en aquest exemple. Per la seva banda, la tècnica de rehabilitació de l’ONCE, Mayca Cruz, assegura que ha estat

El relleu d’objectes o els contrastos de colors han estat factors a adaptar

una feina molt satisfactòria. Per aquest motiu, posteriorment a la formació oferta per l’ONCE, es va adaptar l’espai amb diverses línies d’acció com adaptar les mides de les fonts d’escriptura, generar un alt contrast entre els colors,

implementar el sistema d’escriptura Braille, jugar amb el relleu dels objectes per fer-los més perceptibles al tacte o adaptar les condicions lumíniques.

A més, posteriorment es va fer una prova pilot amb quatre infants de vuit, nou, deu i onze anys amb discapacitats visuals diverses, per tal de provar si les adaptacions havien estat satisfactòries. «Els nens van quedar encantats! Crec que era el primer cas d’un escape room on els nens no volien sortir. Ells no havien viscut mai una cosa igual», afirma el director de l’Agència ONCE Reus.

Un cas d’èxit

Una tasca que comporta un gran treball en el cas d’ActiviLand, ja que aproximadament cada dos mesos canvien els seus escape rooms per continuar oferint opcions d’oci a les famílies. Un espai màgic que fins ara ha sigut una escola de màgia o l’interior d’una piràmide egípcia, i que en els pròxims mesos serà una població nadalenca o una festa de Carnaval, sempre adaptats a les necessitats dels infants que visitin l’espai. «Estem molt contentes amb l’acollida perquè ens ha visitat gent de Reus, de poblacions de la zona i de la resta de Catalunya o més enllà», afirma Irene Júlez. Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, celebra que la proposta d’ActiviLand hagi tingut èxit: «Les empreses, més enllà de generar una activitat econòmica, sempre procuren crear un sentiment». «A més, aquesta col·laboració amb l’ONCE tanca el cercle d’aquesta visió d’implicar-se socialment i oferir productes amb un valor afegit», afegeix.

El director de l’Agència ONCE Reus, Francisco Sánchez, provant una de les proves de l’escape room d’ActiviLand. Gerard Martí

Hanan Riyani: «Em sobta que, tot i l’experiència professional

que tinc, a la gent li costi confiar en mi»

Entrevista l La psicòloga i terapeuta demana a la societat deixar de costat els prejudicis infundats i confiar en els professionals, independentment de si pateixen una discapacitat o no

Miquel Llaberia

Vas fer un experiment social per veure si hi havia una discriminació amb professionals que pateixen una discapacitat. Per què ho vas fer?

«Fa quinze anys que soc terapeuta i fa tres que també soc psicòloga. Aleshores, a mi em sobtava que per molta experiència que jo tingués a la gent li costés tant confiar en mi com a professional a causa de la meva paràlisi cerebral i això em va dur a fer l’experiment».

Com era l’experiment?

«Érem jo i dues companyes més. Jo amb discapacitat i amb hijab, una segona sense discapacitat i amb hijab i una tercera sense discapacitat ni el mocador. Les tres en una plaça, cadascuna en un banc diferent, i amb el mateix cartell on oferíem quinze minuts de teràpia gratis. Va ser durant dues hores d’un diumenge i va haver-hi una cinquantena de persones que van veure el cartell i la majoria es van apropar a la noia sense discapacitat ni el vel. Òbviament, no són uns resultats determinants i la mostra no és prou representativa, hauria

de repetir l’experiment. Però sí que en aquest experiment es compleix la hipòtesi que la població tendeix a confiar menys en professionals amb discapacitat o d’una religió diferent».

T’has trobat amb aquestes situacions de discriminació durant la teva trajectòria professional?

«Un munt de cops en el meu dia a dia. Molta gent pensa que per la meva condició física tinc una afectació cognitiva, i si tingués una greu afectació cognitiva no hauria anat mai a la universitat crec jo. La gent té molts prejudicis».

Aquests prejudicis els experimentes tant amb les persones que no contracta els teus serveis com els que sí que ho fan?

«No, perquè tots aquells que fan el pas de confiar en mi sempre acaben marxant contents i satisfets. Per això, vull que la gent reflexioni una mica més sobre els prejudicis que té i es qüestioni si són infundats o no. M’agradaria que la gent s’atrevís a fer el pas, amb mi o qualsevol professional que pateix una discapacitat».

Família

«Si el teu fill està cognitivament preparat per estudiar, el millor que pots fer és animar-lo»

Vas sentir por en el moment de decidir estudiar psicologia davant dels possibles prejudicis?

L’EOI acull cinc treballadores d’un hospital grec

Formació l L'Escola Oficial d'Idiomes de Reus va acollir del 10 al 14 de novembre a cinc treballadores de l'Hospital Ilias de Pyrgos, a Grècia, en el marc d'un projecte Erasmus+ centrat en formació lingüística. L'objectiu de l'estada va ser conèixer de prop metodologies d'ensenyament de l'anglès en nivells bàsics i el funcionament d'una escola d'idiomes pública. Redacció/Cedida

«Tenia molt clar que volia estudiar i desenvolupar alguna cosa pròpia, perquè sabia que amb la meva condició no

m’anaven a acceptar en cap lloc de cara al públic. És trist, però no tenia alternativa».

Quins serveix ofereixes?

«Soc psicòloga i treballo amb tota mena de trastorns, a banda d’acompanyament a dones en el procés de l’embaràs, de dol o amb problemes

d’autoestima. La discapacitat no em suposa cap problema per fer-ho». Com creus que podem canviar aquesta situació?

«Perquè això canviï cal que la gent sigui més conscient que totes les persones, amb discapacitat o sense, ens mereixem tenir una vida digna. I a partir d’aquí, aconseguir que el sistema canviï, que segurament és la part més complexa. Aquestes dues coses ajudarien moltíssim».

Com d’important és la família a l’hora d’acompanyar a les persones amb discapacitat per fer el seu futur?

«És veritat que hi ha diferents discapacitats, però si el teu fill està cognitivament preparat per dur a terme aquella feina o estudi, el millor que pots fer és animar-lo. La família de vegades tendeix a sobreprotegir al fill per por, és normal, però per molt que tinguis por l’has d’empènyer, perquè si no li estàs traient l’oportunitat per complir un objectiu o un somni que té. En el meu cas, jo no vaig tenir aquest suport, però per sort soc una persona molt tossuda».

Suposo que tot hauria sigut molt més fàcil amb aquest suport «Sí. Estic una mica cansada d’haver de demostrar a la societat que estic preparada per fer la meva feina cada dia. A una persona sense discapacitat no li posen en dubte les seves habilitats, a mi constantment».

El Festival Quarts de Teatre tanca amb «èxit»

Cultura l El Festival Quarts de Teatre va celebrar el passat dissabte la setena edició amb una alta afluència de públic. Amb les entrades exhaurides dies abans, el festival s'ha consolidat amb el seu model de microteatre i reafirma la seva posició com a cita cultu-

ral reusenca de la tardor. L'edició va comptar amb quatre peces representades en espais singulars de la ciutat: El Círcol, la Cambra de Comerç, el Teatre Bartrina i la Galeria Antoni Pinyol, que van rebre una resposta molta positiva per part del públic. Redacció/Cedida

Hanan Riyani, psicòloga i terapeuta, a la seva consulta a Reus. Gerard Martí

Transports anuncia una nova línia entre Lleida i Barcelona prescindint de Tarragona

Mobilitat l El titular de la cartera, Óscar Puente, ha anunciat la licitació per estudiar la viabilitat del projecte

Adam Díaz Garriga

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ha anunciat aquest dilluns la licitació per 2,3 milions d’euros (IVA inclòs) per portar a terme un estudi de viabilitat que contempli la millora de la línia d’alta velocitat (LAV) entre Barcelona i Madrid. La principal novetat, és que aquesta línia prescindirà del pas per l’Estació del Camp de Tarragona, tot i que sí passarà per Lleida creant un nou tram. L’objectiu del Ministeri és reduir el temps de trajecte entre capitals a menys de dues hores, a més d’augmentar la velocitat del trajecte a 350 quilòmetres per hora.

Els trajectes actuals se situen en un temps aproximat de 3 hores, segons detalla Puente, ja que la línia actual, passant per la província de Tarragona compta amb 620 quilòmetres. Un fet que obligarà el Govern estatal a retallar el recorregut a 518 quilòmetres, tot i que indiquen que el recorregut podria fer-se fins i tot en menys de dues hores. Això també afectarà la quantitat de servei que es projecti des del Camp de Tarragona, que reduirà els trajectes.

Modificacions a l’alta velocitat a Catalunya

La nova línia passarà per Lleida, escurçant el recorregut a 518 quilòmetres

El projecte té previst executar-se en diverses fases, analitzant primerament la viabilitat de les actuacions de millora en diverses línies. La proposta també pretén complir amb l’augment de la demanda en els trajectes

entre Barcelona i Madrid, segons ha explicat Puente, «que a l’inici movia 2,2 milions de persones i ara són 15 milions».

D’acord amb el Ministeri, la quota d’usuaris suposa el 85% dels passatgers que utilitzen aquesta connexió entre ciutats, i indica que «encara pot créixer». D’aquesta manera, s’espera l’impuls del projecte d’acord amb l’estratègia de Mobilitat Sostenible per l’any 2030, tot i que no hi ha terminis establerts.

Unió Europea l El ministre d'Agricultura i Pesca ha apressat Brussel·les

Marta Vidal / ACN

El ministre d’Agricultura i

Pesca, Luis Planas, ha apressat la Comissió Europea a trobar una solució pels pescadors del Mediterrani «com més aviat sigui possible» perquè puguin sortir a la mar més dies aquest any per

cobrir les necessitats de cara Nadal. «Hi ha tres fórmules tècniques que estudiem, però m’és igual gat negre o gat blanc, del que es tracta és que la flota disposi de més dies a finals d’any. No tots els vaixells estan en aquesta situació, però és un moment de l’any en què, efectivament, hi

ha un consum més alt», va dir ahir des de Brussel·les. Ara bé, Planas ha negat que hi hagi risc de «desproveïment» de peix o marisc, però ha admès que el sector necessita poder treballar més dies per cobrir la demanda de gamba vermella de les festes: «En molts llocs agra-

Óscar Puente presentant la proposta d’AV350. Europa Press

den productes com la gamba vermella del Mediterrani i hem de fer possible per capturar-los», ha indicat. Pel que fa a les quotes pesqueres del 2026, els ministres de Pesca i Agricultura de la UE han començat a posar fil a l’agulla a les negociacions. La discussió d’aquest dilluns ha servit per començar a encarar la negociació del desembre, quan es prendrà la decisió sobre les quotes del 2026, però, per ara, les converses depenen d’un nou informe de Brussel·les sobre l’estat dels estocs, que es publicarà divendres.

Més velocitat per igualar el transport xinès

A més de la redirecció de la línia entre Barcelona i Madrid, el ministre de Transports, Óscar Puente, també ha anunciat l’increment de velocitat de durant els trajectes. Actualment, el servei d’alta velocitat té un límit de 300 quilòmetres per hora, però d’acord amb el responsable del Ministeri, des de l’Estat es projectarà una línia que arribi als 350, una velocitat que només s’ha assolit a la Xina. El ministre de Transportes ha justificat la iniciativa per aconseguir una «millor rotació» entre els vehicles de les capitals. La proposta, anomenada AV350, s’avaluarà amb un nou model que contempla l’augment de la velocitat, ja que amb l’actual terreny i estructura de les vies, podria provocar danys greus. «No ho hem fet abans perquè podria provocar prejudicis a més de 320 quilòmetres per hora», explicava Puente. Ara, Adif ha desenvolupat una patent que redueix en un 21% la càrrega aerodinàmica i permet assolir, finalment, els 350. La inversió, però, encara no s’ha detallat. Tampoc els terminis, tot i que també forma part de l’estratègia de Mobilitat.

Línia Madrid - Barcelona Futura connexió Lleida-Barcelona

El ministre Luis Planas en una roda de premsa a Brussel·les. ACN

Unió de Pagesos protesta pels retards a la planta d’aigua regenerada de Reus

Regadiu l Una trentena d’agricultors es concentren a les portes de l’EDAR per reclamar «canvis estructurals» en el sector

Arnau Martínez / ACN

Unió de Pagesos (UP) denuncia l’endarreriment de les obres i la posada en marxa de la planta d’aigua regenerada de la depuradora de Reus, que ha de servir per regar en algunes finques del territori. La previsió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) era que les instal·lacions havien d’estar enllestides el 2027, però el coordinador del sindicat al Camp de Tarragona, Sergi Claramunt, ha explicat que cada cop que es reuneixen amb la Generalitat «s’apuja» el termini un any. Ho va dir ahir després d’una concentració d’una trentena de pagesos a les portes de l’EDAR, en una acció que UP va fer en diversos punts del país per reclamar «canvis estructurals» en el sector agrari, com ara la falta de relleu generacional.

Unió de Pagesos va fer set accions en diversos punts en el marc de la campanya Pagesia o foc per reclamar «canvis estructurals de fons, imprescindibles i urgents», segons van llegir a través d’un manifest conjunt. Una d’aquestes va ser davant la depuradora de la capital del Baix Camp, per incidir que la falta d’aigua és un «punt calent» pel sector de l’agricultura al Camp de Tarragona.

Claramunt va reivindicar les ajudes per arrencar els avellaners morts per la falta de reg dels últims anys a causa de la sequera, però advertí

Una trentena de pagesos es concentraven aquest dilluns davant la depuradora de Reus. Arnau Martínez / ACN

que si no tenen aigua, no podran plantar i «el territori quedarà igualment desert». En aquest sentit, va avisar que cada cop que es reuneixen amb la Generalitat «apugen» un any l’entrada en funcionament de la planta d’aigua regenerada de l’EDAR de Reus.

En un inici, l’ACA havia assegurat que estaria operativa per la campanya del 2027, però segons Unió de Pagesos

El sindicat denuncia que la Generalitat allarga un any el termini cada reunió

Riudecols preveu una nova planta fotovoltaica amb 1.636 panells solars

Energia l El projecte, amb més de mig milió d’euros, sumarà 1,03 MWp

Joan Lizano

El Departament de Territori ha sotmès a informació pública el projecte de la nova planta solar fotovoltaica Riudecols 2, impulsada per Famitex Inversiones i situada al terme de Riudecols. El projecte preveu la instal·lació de 1.636 panells

solars d’estructura fixa i tres inversors, amb una potència d’1,03 MWp, així com les línies soterrades d’interconnexió a 30 kV que permetran evacuar l’energia generada fins al centre tècnic d’Indústries Teixidó, amb una connexió directa des del centre de maniobra i transformació de la

planta. Amb un pressupost de 552.630 euros, la instal·lació està orientada a la producció d’energia per autoconsum i forma part del desplegament d’infraestructures renovables al Baix Camp. La Generalitat destaca que aquest tipus de projectes contribueixen a reduir l’impacte ambiental

aquesta data s’ha endarrerit i la previsió seria de cara al 2029. Claramunt va recordar que «aquesta obra es podria haver declarat d’emergència i els terminis s’haguessin escurçat molt». Ara s’hauria retardat l’obra per un problema amb les basses que han d’emmagatzemar l’aigua.

També van reclamar que es faci un procés d’osmosi a l’aigua perquè dubten que hi

associat al consum energètic, milloren l’eficiència i reforcen la transició cap a un model més sostenible. A més, la connexió prevista permetrà optimitzar la integració de l’energia generada i facilitar la disponibilitat d’una potència més estable i distribuïda al territori. L’anunci obre un període d’informació pública perquè la ciutadania i les entitats interessades puguin consultar la documentació i presentar, si ho consideren, les al·legacions oportunes en relació amb la futura planta fotovoltaica.

hagi aigua del pantà de Riudecanyes disponible per mesclar-la amb la regenerada.

Falta de relleu generacional

Entre les demandes d’Unió de Pagesos hi ha una prima de 6.000 euros «pel manteniment de l’activitat agrària i l’equilibri territorial», el «reconeixement» per a la pagesia professional o una seguretat social «digna». Claramunt va

apuntar que a Tarragona un punt feble és la falta de relleu generacional. El sindicalista va argumentar que a Catalunya només el 4% dels caps d’explotació tenen menys de 35 anys, mentre que el 50% té més de 65 anys. «Els de dalt no es jubilen i tenim pagesos de 70-80 anys, i a baix no s’hi vol ficar ningú», lamentà, recordant que un dels motius és la falta de «preus justos».

Imatge d’arxiu de la planta fotovoltaica Constantí-42. Solargest

L’Espluga instal·larà quatre Stolpersteine per als veïns deportats pel nazisme

Història l L’acte es durà a terme aquest dissabte després de set anys d’espera

Redacció

L’Espluga de Francolí instal· larà, set anys després de la seva demanda, quatre llom bardes Stolpersteine com memoratives dedicades als veïns i residents del municipi deportats als camps de con centració i extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. La col·locació es farà en un acte públic i itinerant pels carrers del municipi a partir de les 11 del matí, inici ant des de la plaça de la Vila.

Cada aturada permetrpa recordar la trajectòria vital i els destí als camps nazis, amb la participació de familiars

i represetants del Memorial Democràtic. Les llambordes es col·locaran just davant dels domicilis on van viure per úl tim cop en llibertat els depor tats.

L’acte de dissabte tanca un procés que es remunta al 2018, quan el ple municipal va aprovar impulsar un es pai de memòria dedicat a les víctimes del nazisme vincu lades al municipi. No va ser fins els anys 2021 i 2022, que per encàrrec de l’Ajuntament, l’historiador Àlex Rebollo va elaborar la recerca “Me mòria a peu de carrer”, que va permetre identificar els

Fotografia dels ciutadans que compleixen anys. Ajuntament de Cambrils

L’Ajuntament de Cambrils rep els habitants del municipi que

celebren 60 i 70 anys

Societat l El govern municipal de Cambrils va oferir dues recepcions ins titucionals a dos grups de cambrilencs i cambrilenques que van reunir se pels seus 60è i 70è aniversari. Tots els participants van rebre una reproducció de l'obra de l'ar tista Josep Piqué Iserte, una aquarel·la del port mariner de Cambrils l'any 1945 i una

de l'oli del port del 1958, ato ragada per la Fundació d'Art dedicada a l'artista. La pri mera recepció la van prota gonitzar 17 veïns i veïnes, que van néixer l'any 1955, i en to tal, 53 ciutadans van recollir els obsequis. La festa també va allargar se amb un sopar i vetllada en un restaurant de la localitat, amb un segon acte institucional. Redacció

deportats, reconstruir ne les biografies i localitzar ne els domicilis. L’any 2022, l’Ajunta ment va aprovar i tramitar la sol·licitud de les llambordes, que finalment van arribar aquest setembre del 2025.

Els deportats

Les Stolpersteine que s’instal· laran a l’Espluga recorden quatre persones vinculades al municipi que van patir de portació: Antoni Vendrell Ca sares, deportat a Mauthausen i assassinat a Gusen el 1941; Joan Rosell Huguet, també deportat a Mauthausen i as sassinat a Gusen el mateix

Les quatre llambordes que s’instal·laran als habitatges de l’Espluga. Ajuntament de l’Espluga de Francolí

Les llambordes es col·locaran davant els últims habitatges dels deportats

any; Antoni Descarrega Llop, deportat a Mauthausen i alli berat el 1945; i Lluís Miralles

Casadó, deportat a diversos camps nazis i assassinat a Wöbbelin el 1945. Segons els criteris interna cionals del projecte Stolpers teine, Josep Sanahuja Nadal, tot i haver nascut a l’Esplu ga i haver estat deportat a Buchenwald, queda fora de la instal·lació local perquè va

fixar la seva darrera residèn cia a Vilafranca del Penedès, ciutat on ja disposa de la seva Stolperstein. Les Stolpers teine, creades per l’artista alemany Gunter Demnig for men la xarxa de memorials descentralitzats més extensa d’Europa, amb més de 75.000 llambordes repartides.

Els sindicats de treball de Cambrils comencen

el tràmit per la vaga de l’1 de desembre

Societat l Les entitats han registrat el preavís per fer efectiva l'aturada

Redacció

L’1 de desembre podria ser una data senyalada a Cam brils, després que el CSIF, CCOO, UGT i les representa cions dels patronats hagin fet efectiu el registre del preavis per a dur a terme l’aturada el primer dia del pròxim mes. Aquest dilluns han completat els tràmits legals exigits per la convocatoria efectiva de la vaga, i s’ha anunciat al regis tre oficial de l’Ajuntament, comunicació de la Generali tat de Catalunya i al Departa ment d’Empresa i Treball. Les entitats representants dels treballadors municipals de la localitat han escollit aquesta data per la celebració dels dos anys de les darreres eleccions sindicals a Cam brils «Si algú es pregunta perquè podem estar més que enfadats, només cal mirar aquesta dada», expliquen els organitzadors de l’aturada. En el preavís, els treballadors

Els treballadors municipals manifestant-se per les condicions actuals. Cedida

Els sindicats estableixen que en dos anys no hi ha hagut millores

defensen que, principalment, les problemàtiques al depar tament de Recursos Humans «han empitjorat» en els úl tims mesos, en comptes de millorar.

Tot i que l’Ajuntament afir ma que es va avançar en les negociacions, es preveu que les dues vagues plantejades l’1 de desembre i a final de març es portin a terme.

Els Bons Compra Salou superen el 60% del pressupost en dues setmanes

Comerç l Més de 4.000 usuaris han generat ja gairebé 300.000 euros en consum local aquest novembre

Redacció

La campanya Bons Compra

Salou ha arrencat amb una resposta molt positiva i un ritme d’acollida que ha superat totes les previsions. En només una setmana, ja s’havia esgotat la meitat del pressupost disponible, i actualment s’ha superat el 60% dels diners destinats. La iniciativa, en marxa des del 5 de novembre, ofereix un descompte directe del 30% en prop d’un centenar d’establiments adherits. En aquest curt període, més d’una trentena de botigues ja han consumit la totalitat dels seus bons, un indicador clar

de la consolidació de la campanya en la ciutadania. Fins ara, més de 4.000 clients han fet ús dels bons, generant un impacte econòmic de gairebé 300.000 euros en el comerç local. Aquesta xifra multiplica per quatre l’aportació realitzada per l’Ajuntament, un retorn que evidencia l’eficàcia de la mesura per dinamitzar el teixit comercial. La mitjana de tiquet se situa al voltant dels 70 euros per usuari, una despesa significativa que demostra que els bons no només incentiven la compra puntual, sinó que contribueixen a transaccions

de valor més alt dels que es produeixen habitualment. A més, els usuaris poden arribar a obtenir fins a 30 euros de descompte directe en les seves compres.

Els sectors més demandats han estat la moda i els complements, l’alimentació, la cura personal i la salut, àmbits que acostumen a mobilitzar un volum important de consum en aquesta època de l’any. El calendari també hi juga a favor: la campanya se celebra a les portes de la temporada de Nadal, un període clau per als establiments locals. Avançar l’activitat co-

El tiquet mitjà se situa en 70 euros i els bons continuaran actius fins al 5 de desembre

mercial contribueix a reforçar l’estabilitat dels negocis i garanteix un final d’any amb

Junts designa el vallenc Albert Batet adjunt a la presidència i cap de campanya electoral

Política l El partit reorganitza funcions en plena expectativa pel possible retorn de Puigdemont

Redacció

Junts per Catalunya va aprovar aquest dilluns una reorganització interna que situa el vallenc Albert Batet al centre de la nova direcció estratègica del partit. Batet, alcalde de Valls entre el 2008 i el 2019 i diputat al Parlament de Catalunya, assumeix ara el paper d’adjunt a la presidència en Coordinació Institucional i Estratègia, així com la direcció de campanya per a les pròximes eleccions al Parlament i a les Corts Generals. La Direcció Permanent, reunida a Waterloo, va avalar per unanimitat la proposta de Carles Puigdemont i Jordi Turull, en un context marcat per l’informe de l’advocat general de la UE, que avala la llei d’amnistia i obre escenaris polítics rellevants. El nou càrrec encomana a Batet la interlocució amb agents econòmics i socials, la coordinació institucional i el suport directe

La Direcció Permanent de Junts per Catalunya reunida ahir a Waterloo; Batet, el quart per l’esquerra. Junts

a la presidència en matèria estratègica, reforçant el seu pes intern. Mònica Sales serà la nova presidenta del grup parlamentari i Salvador Vergés, el portaveu, mentre que Josep Rius i Jeannine Abella

continuaran com a portaveus adjunts i s’incorporen a la Direcció Permanent. Aquest reforç del seu lideratge consolida Batet com una de les figures clau del partit en una etapa decisiva, en què Junts

aspira a enfortir la seva presència institucional i preparar-se per a possibles canvis polítics imminents. A més, el partit defensa que aquesta reorganització reforça la cohesió interna i l’impuls.

un volum de vendes notable. A més, la dinamització pròpia de les festes nadalenques —illuminació, activitats i accions promocionals— sumarà un impuls extra que el teixit comercial ja comença a percebre de manera anticipada. Aquest èxit posa de manifest el paper que tenen

iniciatives com aquesta per atraure consum al municipi, fidelitzar clients i reforçar la vitalitat econòmica, millorant l’augment de rotació de clients. Els Bons Compra Salou continuen disponibles a bons.salou.cat fins al 5 de desembre o fins esgotar-se el pressupost.

Es milloraran les voreres i l’asfaltat

Calafell licita 1,56 milions d’euros per a un ampli pla de reparació de voreres i asfaltat

Obres l La junta de govern de l’Ajuntament de Calafell ha aprovat treure a licitació un paquet d’obres de reparació de voreres i asfaltat per valor d’1,56 milions d’euros, que es concentraran al nucli de Segur i a les urbanitzacions. El projecte es divideix en dos lots: 790.641 euros per a asfaltat i 777.246 euros per a voreres. Els fons venen

de modificacions pressupostàries recentment aprovades, reutilitzant sobrants d’altres obres per destinar-los a la via pública. El tinent d’alcalde d’Estratègia Urbana, Miguel Ángel Perín, subratlla que l’objectiu és «estirar la partida» per fer el màxim d’actuacions i resoldre problemes amb solucions econòmicament assumibles. Redacció

al nucli de Segur i entorns. Aj. Calafell

Més de 4.000 usuaris han utilitzat els bons durant les primeres setmanes de la campanya salouenca. G. Martí

«Hi ha molt marge de millora. Som ambiciosos i si volem estar a dalt hem de millorar molt i ho sabem. Però és millor créixer des dels bons resultats».

Així va valorar Cristóbal Parralo la seva primera victòria amb el Nàstic. Va ser una victòria necessària per tallar la ratxa negativa i també per poder mirar cap a dalt, perquè una nova ensopegada hauria deixat a l’equip en una situació compromesa amb necessitats més urgents. Amb una victòria sota el braç, es pot treballar millor per millorar les sensacions, que avui dia s’han convertit en la peça clau.

Cristóbal Parralo va arribar al Nàstic per crear un equip més proactiu, dominant i atractiu de veure i el passat diumenge es va demostrar que això no s’aconsegueix amb una vareta màgica. L’equip ha de tornar a créixer des de zero. Passar d’un plantejament tancat i lent a un, a priori, més ràpid i contundent, requereix temps i adaptació de totes les peces. Es necessita una petita pretemporada particular, però amb l’exigència i l’obligació de ser aquest equip des del primer dia.

Contra el Marbella es van veure petits canvis i correccions. Millores en la sortida de la pilota, un estil més decidit que l’erràtic vist fins ara i, sobretot, frenat d’arrel la sagnia defensiva amb una porteria a zero contundent, perquè els grana no van patir per l’empat. O, com va dir Parralo «hem sabut patir després de no poder fer el 2-0». Això sí, en atac es van veure carències i res del Nàstic dominant esperat.

Parralo ho va definir a la perfecció en la roda de premsa posterior: «Ens ha faltat velocitat amb la pilota, tot i tenir la iniciativa» i «ens ha faltat

Futbol l El Nàstic va vèncer el Marbella, però encara té molt marge per convèncer a nivell de joc

Tornar a créixer des de la victòria

energia, més cames per mantenir a pressió alta». Així va ser, el Nàstic va tenir dificultats per penetrar en una defensa sòlida del Marbella i va centrar tots els atacs per l’esquerra, on va estar ancorat Jaume Jardí.

El reusenc continua sent el referent, tot i que per l’esquerra va semblar desaprofitat. A cama natural, Jardí perd la capacitat de dirigir el seu joc cap al centre i provar el tir i no va encarar a la defensa rival.

El seu estil ha encai-

xat més com a mitjapunta durant el curs per la seva capacitat d’arribada, tir i també per dirigir l’atac. De fet, va haver-hi tot un solar entre els migcampistes i els davanters. Per això el perill havia de venir per l’esquerra, però amb les aportacions de Moi Delgado i Marc Montalvo.

El migcampista de Riudoms va fer un pas endavant, amb més arribada a l’àrea i gràcies a una centrada seva va arribar el gol de Marcos Baselga. El davanter aragonès és la pólvora que necessita el Nàstic. Després de tres setmanes lesionat, va tornar a l’onze titular i, la primera pilota que va caçar dins de l’àrea, la va enviar al

Defensa

El conjunt grana va frenar la sagnia al darrere amb una porteria a zero

fons de la xarxa. Això és el que feia falta. El que passa és que el físic ho ha de permetre i diumenge tampoc va estar al 100%.

Absències i elogis

Les bandes van estar en el punt de mira en la roda de premsa. Primer, per l’absència de Juanda Fuentes i Christos Almpanis. Tot i que Parralo va assegurar-se a destacar que no

van jugar «perquè les necessitats del partit requerien altres canvis», sí que va assenyalar que «les línies estan marcades i en funció dels entrenament i treball diari fem els onzes». Parralo va tenir paraules per elogiar a Pau Martínez. El nou amo de la banda dreta va tenir menys protagonisme actiu –es va atacar per una altra banda–, però sí que es va desgastar en esforç defensiu. Amb tot, és un dels altres jugadors, com Cedric, que han de mostrar més perquè l’equip creixi cap a la direcció que es va prometre. Ara només cal temps i victòries, difícil d’aconseguir ambdues coses.

Arnau Montreal Quesada

Jaume Jardí, Marcos Baselga, Marc Montalvo i Pau Martínez celebrant el gol de la victòria contra el Marbella. Tjerk van der Meulen

Arnau Montreal Quesada

Dos tarragonins es taran presents en el Mundial de Tennis Taula de Parkinson que es disputarà del 26 al 30 de novembre a Helsingborg, Suècia. Manuel Cerezuela i Cristina Zapata representa ran l’Associació Parkinson Tarragona en una competició que comptarà amb 178 parti cipants d’arreu del món, no més sis de Catalunya.

«Ens hem vist bé en els tornejos de Catalunya i d’Es panya i ara ens fa molta il· lusió ser presents a Suècia», apuntava Manuel Cerezuela. «L’any passat ja hi vaig parti cipar en el Mundial en Terce ra Categoria i vaig poder fer podi, enguany vull participar en Segona Categoria», su bratllava. A nivell europeu, el tennis taula de persones amb Parkinson fa anys que s’orga nitza amb grans competici ons, en el cas d’Espanya fa un parell d’anys que comença a haver hi un circuit.

Tot i ser una competició organitzada per la Federa ció Internacional de Tennis Taula, no hi ha representa ció per països ni clubs i cada jugador ha de participar pel seu compte, amb les despeses que això suposa. «No és que sigui excessivament car, però la majoria de jugadors que tenim Parkinson, òbviament, no tenim el nivell salarial que podíem assolir fa uns anys i és tot un esforç per a nosaltres i estem buscant espònsors.

El canongí David García

Torné guanya l’or a Zagreb

Judo l El canongí David García Torné va guanyar la medalla d'or en la catego ria —66 kg en el Gran Prix de Zagreb que va tenir lloc el passat cap de setmana. El de la Canonja va asso lir el triomf amb quatre victòries, les dues últimes contra l'hongarès Bence Pongracz i a la gran final contra l'italià Elios Manzi. Després d'un any dur amb les lesions, García Torné torna a somriure i ja es pre para de cara a la pròxima cita al Grand Slam d'Abu Dhabi el 28 de novembre.

Redacció/Sabau Gabriela

l Tennis Taula

De superació a la competició mundial

Manuel Cerezuela i Cristina Zapata representaran l’Associació Parkinson Tarragona en el Mundial de Suècia

Però ho farem perquè és un esport que ens omple molt i una oportunitat de veure com s’organitza i l’ambient d’un Mundial», explicava Cerezue la.

Tant Zapata com Cerezue la van entrar en el món del tennis taula com una eina de superació, fer esport i també socialitzar. «El tennis taula apareix aquí com una alternativa molt beneficiosa i està en estudi. Quan estàs practicant l’esport, aquests mil·lisegons que triga el cer vell en donar l’ordre al cos, que els que tenim Parkinson normalment ens costa, sem bla que retornin durant el joc», apuntava Cerezuela. De fet, va afegir que «comences

Són habituals en campionats de Catalunya i d’Espanya

a tenir agilitat que durant el dia no tens. Jo he vist autèn tics miracles, gent que pràc ticament anava en cadira de rodes perquè no podia cami nar i, després de cinc minuts amb la pala a la mà, agafen un ritme que Déu n’hi do», des tacava. «A més, també és una forma de sortir de casa i rela cionar se, que això també és important. Evitar la depressió i la soledat que normalment acompanyen aquesta malal

Els jugadors

tia», afegia. Cerezuela i Zapata van en gegar el seu camí en el tennis taula de la mà del Club Tennis Taula Ganxets de Reus, tot i que ara Cerezuela ho fa al Nàstic. El que va començar fa dos anys com una pràctica es portiva per superar se i fer es port, ha crescut fins a la com petició. «He competit a nivell català i també en el campio nat d’Espanya. Va ser iniciar la pràctica i, als tres o quatre

mesos, va vam anar directe al gra, a les competicions [riu]». L’anomenat, Festival Mun dial de Tennis Taula per a la Salut compta amb tres categories segons el nivell. Cerezuela i Zapata apunten a la segona i ho faran tant en competició individual com en dobles mixtos. Tots dos s’es trenaran com a parella pala en mà i ja es preparen per tor nar de Suècia amb una expe riència i bons resultats.

L’almosterenca

Núria Castán presenta el seu documental

Poliesportiu l La rider d'Almoster Núria Castán ha presentat al Torrelló Moun tain FilM Festival el seu do cumental: iNNER FIGHT. El 4 d'abril de 2023, durant la comeptició, va quedar se pultada durant 10 minuts sota la neu després d'una allau, va ser un episodi que la va marcar. En aquesta peça, Castán explica de pri mera mà com va sobreviure i com va afronta el procés psicològic posterior per tor nar a competir –i guanyar–a la mateixa muntanya on gairebé perd la vida, a més de reflexionar sobre la seva relació amb les muntanyes i l'snowboard. Redacció

El XXXVII Cros Pare Manyanet torna divendres

Poliesportiu l L'esco la Pare Manyanet de Reus celebra aquest divendres el seu XXXVII Cros Escolar. La tradicional cursa impli carà els joves des d'I3 a 2n de batxillerat, que hauran de recórrer un circuit que es realitzarà dins de les instal· lacions de l'escola de mane ra escalonada. A la tarda, es durà a terme la cursa de pa res i mares. Redacció

El Golf Costa Daurada, campió de Catalunya

Pàdel l L’equip masculí de Veterans del Golf Costa Daurada es va proclamar campió de Catalunya de la Lliga Catalana de Veterans de Segona Categoria, després d’imposar se amb autoritat en el play off pel títol el darrer cap de setmana. Els veterans van efectuar un

recorregut sòlid i competitiu, imposant se en la primera fase en el triangular amb el CP Baix Penedès i el MeskPàdel B. A les semifinals, van guanyar 2 1 a l'Indoor Pàdel Bages i, a la final, van superar el Club Natació Lleida B per un contundent 3 0. Redacció/Cedida

Manuel Cerezuela i Cristina Zapata. Cedida

Mazón compareix al Congrés però no aclareix les ombres de la

DANA: «No sabia que s’ofegaven»

Política l Defensa que ningú coneixia la magnitud de la riuada i esquiva explicar què va fer aquella tarda

Agències

El president valencià en funcions, Carlos Mazón, va comparèixer ahir dilluns a la comissió d’investigació de la DANA al Congrés en una sessió marcada per la tensió, els retrets i la seva insistència que la tragèdia del 29 d’octubre del 2024, amb 229 morts, va ser conseqüència «d’una falta d’informació» i no pas de la seva actuació. Mazón va defensar que «res hauria canviat» encara que hagués arribat abans al Cecopi i va remarcar que la magnitud de la catàstrofe no era coneguda en temps real. En la seva declaració, va assegurar que ha assumit «la màxima responsabilitat política possible» amb la dimissió, però que els fets demostren que «ningú sabia que la gent s’estava ofegant». La compareixença va reproduir l’esquema de la setmana anterior a les Corts Valencianes, però amb un clima encara més agre. Els grups d’esquerres li van exigir respostes taxatives en «sí» o «no», mostrant fotografies de víctimes i relatant casos concrets per evidenciar la inacció del president en les hores crítiques. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va protagonitzar el moment de més duresa en qualificar-lo de «mentider», «homicida» i «psicòpata», i en

Pujol, no apte per ser jutjat, segons el forense de l’AN

Tribunals l L’informe forense encarregat per l’Audiència Nacional conclou que Jordi Pujol no està en condicions de ser jutjat. El tribunal l’ha citat dilluns a comparèixer per videoconferència per examinar-ne la salut, mentre l’expresident, ingressat per una pneumònia, evoluciona positivament i continua sota supervisió mèdica. Agències

exigir-li que demanés perdó família per família. Mazón va respondre que sent «pena per totes les víctimes per igual» i es va queixar que no el deixessin «parlar més i millor». Un dels punts més polèmics va tornar a ser la seva falta de resposta a les trucades de la consellera d’Interior,

Felicitacions

Rufián (ERC) el titlla de «psicòpata» i «homicida» en la seva intervenció

Salomé Pradas, a les 19.10 h i 19.37 h. Mazón va justificar-ho dient que podria tenir el telèfon «a la motxilla» o estar en altres converses. També va negar que se li demanés autorització per enviar l’alerta ES-Alert, i va reiterar que aquesta decisió corresponia als comandaments operatius

s’estima i es creix. Mai deixis de ser com ets, feliç 79 aniversari, Àvia! Per més menjars i xerrades de sobretaula! T’estimo!

a la motxilla, van tornar a aparèixer com a símbols de les hores fosques que continuen sense aclarir-se. Ell, però, va mantenir que «del restaurant vaig anar caminant al Palau i d’allà al Cecopi» i que no va passar per casa ni es va canviar de roba. ERC i Compromís el van acusar d’amagar informació, mentre que ell ho va atribuir a «mentides» difoses sobre el seu itinerari.

Reguitzell d’excuses

del Cecopi. Les esquerres li van retreure que ja existia un esborrany d’alerta a les 18.37 h i que la Generalitat havia activat una alerta hidrològica al barranc del Poio al migdia.

Altres detalls, com el seu trajecte entre el restaurant El Ventorro i el Palau de la Generalitat, o el fet de dur un jersei

En contrast, PP i Vox van concentrar les seves intervencions a responsabilitzar el Govern de Pedro Sánchez, denunciant «inacció», «mentides» i manca de suport a la Comunitat Valenciana. Els populars van acusar l’Executiu central de voler manipular el relat, i Vox va aprofitar per desplegar una llarga llista de preguntes que assenyalaven omissions del govern espanyol. Mazón, que va mostrar una portada del rotatiu ABC per justificar que mantingués la seva agenda política aquell dia, insistint que l’AEMET indicava que la tempesta es desplaçava cap a Conca. Mentre això passava dins del Congrés, un centenar de familiars de les víctimes es concentrava davant de la cambra amb pancartes i crits com «No són morts, són assassinats», assenyalant directament la gestió del president valencià en funcions. Entre la indignació a l’exterior i la tensió a l’interior, la compareixença de Carlos Mazón va acabar sense aclarir les ombres sobre aquella hora i mitja decisiva, ni sobre per què no va atendre trucades clau mentre la tragèdia avançava amb una velocitat devastadora. La sessió va tancar sense aclarir cap dels forats clau de la DANA de l’any passat, mantenint la pressió política.

Avui l’Abril fa 17 anys. Cada dia estàs més guapa. T’estimem. Els teus pares.

Avui la Claudia fa 30 anys, per molts anys filla de part dels teus pares i germana.

Toda una princesa ha cumplido 6 años. Felicidades, Famke Besitos de los iaios.

Moltes felicitats! Espero que els 23 siguin molt feliços i que els podem gaudir juntes.

Carlos Mazón, responent preguntes a la comissió d’investigació de la DANA, aquest dilluns al matí al Congrés. EFE / Zipi

k Dels lectors

La fi de la carta com eina de comunicació?

La carta és una eina de comunicació escrita que ens permet expressar sentiments, emocions i pensaments a nom de persones o organismes i amb una signatura. Però, tot i avui semblar obsoleta, la carta ha estat durant molts segles el mitjà principal de comunicació, evolucionant en forma i contingut i molt popular a vàries civilitzacions del món: a l’Antic Egipte (usades per faraons i nobles per enviar missatges i ordres als súbdits via missatgers amb papirs escrits a mà per escribes especialitzats); a l’antiga Grècia i Roma (usades per filòsofs i poetes per comunicar i difondre els seus pensaments en tauletes de cera i entregades via missatgers o en persona); a l’Edat Mitjana (molt valuosa per les classes benestants i comerciants, amb molts documents oficials i legals com els contractes i actes de matrimoni redactats en forma de carta i segellats amb cera per garantir la seva autenticitat); a l’era moderna amb la invenció de la impremta i l’expansió del correu postal les cartes han esdevingut un mitjà de comunicació massiu per escriure a famílies, amistats i gent coneguda i enviades i entregades via correu a la seva destinació). I, tot i l’era de les comunicacions digitals, la carta encara manté el seu encant i valor sentimental, no podent igualar-se en emocions a un correu electrònic o missatge de text. A Dinamarca el servei públic postal ja no repartirà cartes l’any vinent per la caiguda d’enviaments, acabant amb una part de la història del país. I a Espanya el preu dels

segells (necessaris per enviar cartes i targetes postals) s’ha incrementat un 79% des de l’any 2015. Estocada final o davant noves apagades generals es recuperarà aquest mitjà de comunicació?

Toni Yus Piazuelo

Tàrrega

Ajenos al dolor ajeno

Viendo el horror de la hambruna que les hace pasar en Gaza quién tenga la culpa, llegas a la conclusión que quienes gobiernan y lo permiten, son ajenos al dolor ajeno. Y cuidadín con las personas que son así, porque pueden seguir haciendo daño y seguir tan campantes, ellos tranquilos en sus mansiones y sus despachos, con aire acondicionado mientras envían a otros a la guerra y ocasionan los muertos de hambre que estamos viendo. Total vemos que nada solucionan, solo cometen atrocidades, no vemos que mejore nada. Los voluntarios se deshacen en ayudar, mientras otros les impiden que puedan hacerlo. Estámos en un mundo de locos dirigentes. Y lo peor de todo es que no se ven movimientos capaces de frenarlo.

Caminamos hacia el tiempo cavernario. Es como si no aprendiéramos nada. Solo destruimos lo que otros han hecho. Todo es odio y ansias de poder. La compasión, la moral, la honradez, desaparecen de los altos mandos. Qué deben pensar los niños y adolescentes de todas estas atrocidades que ven, cuando hasta hace poco, unos estaban estudiando y otros jugando. Menudo porvenir les presentamos

María Elisa Aragonés

Domènech

Tarragona

Lk Editorial k

Formar en l’essencial

a futura implantació del grau en Farmàcia a la Universitat Rovira i Virgili representa molt més que l’ampliació del catàleg acadèmic: és una aposta estratègica de territori que respon a una necessitat social, sanitària i econòmica. Fa tres anys que la URV treballa, juntament amb el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) i altres agents vinculats, en un pla d’estudis que ja és a mans de la Generalitat. Si bé el grau no s’activaria fins d’aquí a dos cursos, el projecte arriba en un moment clau, marcat per la manca creixent de professionals i el risc de desassistència, especialment al món rural. Les dades són

eloqüents: el 87% de les farmàcies del territori tenen grans dificultats per cobrir baixes i el 75% preveuen necessitar personal en els pròxims dos anys. A més, Tarragona és la província amb menys farmacèutics col·legiats per cada 100.000 habitants i disposa de 346 farmàcies, 63 de les quals en municipis de menys de 1.500 habitants. En aquests petits nuclis, la farmàcia sovint és l’únic punt d’atenció sanitària diària, cosa que converteix el farmacèutic en un agent essencial. Assegurar la presència de professionals qualificats no és només una qüestió acadèmica, sinó de salut pública, cohesió territorial i futur.

k Tribuna k

La Diputació descobreix que el Baix Penedès Existeix

Aquesta setmana el Vicepresident de la Diputació de Tarragona, i alcalde de Tarragona, ha visitat la nostra comarca. Un visita que sorprèn però que des del territori agraïm i molt. També cal posar en valor les seves paraules de reconeixement d’un oblit, que potser ha durat molt, massa.

Un oblit no només de representativitat sinó també de responsabilitat a l’hora d’afrontar el reptes que ha patit la comarca en els darrers anys. Un suport institucional de la Diputació que s’ha trobat a faltar a l’hora de reclamar millores en mobilitat, serveis públics i el gran repte demogràfic que portem afrontant des del començament de segle.

Más vale tarde que nunca, i repeteixo, agraïm el gest del vicepresident i alcalde Viñuales.

Vull recordar, que qui escriu aquest article, és diputat provincial, i que des de bon començament vaig voler deixar ben clar que durant aquesta legislatura, des de l’oposició, però dins de la institució tenia la voluntat i l’objectiu polític de posar el Baix Penedès a l’agenda de la Diputació.

Fa més d’un any, durant els primers plens d’aquest mandat, des del grup de Junts, vam presentar una moció per denunciar aquest oblit i que la Diputació s’impliqués en els reptes del Baix Penedès.

En concret reclamàvem una seu institucional de la Diputació al Baix Penedès, perquè estigués més a prop de la comarca i de les seves problemàtiques, i també que la Diputació fes de lobby i donés suport a les demandes del Consell Comarcal del Baix Penedès i dels seus alcaldes. Uns alcaldes que

Jaume Casañas Alcalde de Cunit Historiador

independentment del seu color polític, van fer pinya al voltant dels reptes comarcals amb un eslògan que era ‘El Baix Penedès Existeix’.

Malauradament el Govern de la Diputació, ERC i PSC, van votar en contra, i la moció no va tirar endavant, s’oblidaven una vegada més, del Baix Penedès.

Però la realitat és tossuda, i el que està passant al Baix Penedès és molt gros, una revolució demogràfica i al mateix temps una revolució territorial.

xement, va organitzar una jornada on va aflorar, un malestar, un menysteniment, i una preocupació envers el futur del Baix Penedès.

Sembla que alguna cosa es mou, i es d’agrair el canvi de rumb del Govern de la Diputació envers el Baix Penedès, encara queda molta feina a fer i molt d’oblit per recuperar.

Ara bé, es pot tenir el somni romàntic de recuperar el conjunt del Baix Penedès a una lògica territorial exclusivament tarragonina, la realitat és totalment una altra. La força centrifuga de l´Àrea Metropolitana de Barcelona és tant forta, que el Baix Penedès mira i mirarà el seu futur cap al Penedès i cap a Barcelona.

Fa més d’un any, durant els primers plens d’aquest mandat, des del grup de Junts, vam presentar una moció per denunciar aquest oblit i que la Diputació s’impliqués en els reptes del Baix Penedès

Fa un mes la URV, i més concretament la Càtedra de la Regió del Conei-

Però sense renunciar a tenir un bons lligams quantitativa i qualitativament parlant amb el Camp de Tarragona, i aquí és on vetllarem que la Diputació tingui un rol imprescindible.

k Tribuna k

Habitatge: sí, però

El 1969, quan Charles de Gaulle va convocar el referèndum que perdria i que el duria a la dimissió, un dels seus ministres se’n va desmarcar a mitges, i va dir que votaria «Oui, mais...». Sí, però. Una resposta que hem de donar als anunciats plans d’habitatge del Govern.

Sembla que cada cop és més clara la consciència que estem patint una emergència habitacional. Les dificultats –per no dir la impossibilitat– que té molta gent d’accedir a un habitatge digne (i de vegades ni això) ja sigui de compra o de lloguer, són innegables, i demanen respostes immediates. Respostes, a més, que no poden ser les de sempre. Allò que ja s’ha fet, s’ha demostrat ineficient, i seria absurd repetir-ho.

S’han anunciat una sèrie de mesures dirigides a mobilitzar sol amb urgència, amb uns objectius quantitatius molt ambiciosos en un termini curt, de quatre anys. Això genera unes quantes preguntes. A on?. Els habitatges fan més falta en un lloc que a l’altre, i no sempre allí on es poden fer, allí on hi ha solars o hi ha sòl, coincideix amb la demanda. L’anunci de l’impuls de 57 sectors de sol urbanitzable, amb un potencial mínim de mil habitatges cadascun, i amb la voluntat d’augmentar aquest potencial, no sembla que hagi contemplat la variable de situació. Aquests sectors són allà on fan més falta? Encara no sabem quins són ni a on, però els podem associar fàcilment a ciutats grans, i això deixa al marge una bona part del país. Per raons d’equilibri territorial, per no alimentar processos de concentració de la població, hagués estat raonable contemplar, també, sectors més reduïts i més repartits arreu

Robert Casadevall i Camps Geògraf

Josep M. Milà Rovira Arquitecte

del país.

Com? S’ha posat el focus en la construcció d’habitatge. Certament, cal un increment net –depèn de a on– si atenem l’altíssima edat d’emancipació dels joves o els habitatges compartits. Però això no ens hauria de fer perdre de vista l’absoluta necessitat de la rehabilitació i regeneració del parc d’habitatges existent, no només -que també- per augmentar l’oferta, sinó sobretot per assegurar una llarga vida al parc construït. Una rehabilitació i regeneració que també ho han de ser de les ciutats. La regeneració urbana, refer la ciutat existent, és la millor política territorial.

La saviesa popular ho sap molt bé: el prometre no fa pobre. Però prometre i no complir –i, encara pitjor, sabent que no es pot complir–potser no fa pobre, però genera desconfiança i frustració

Qui ho paga? El cost dels milers d’habitatges necessaris per assolir un parc d’habitatge públic equiparable a la mitjana europea, o almenys als objectius del Pla territorial sectorial de l’habitatge implica una inversió important. Si tenim en compte que generar habitatge de lloguer -per a no perdre capital públic- i assequible -és a dir, a preus regulats- vol dir un taxa de retorn a molt llarg termini, algú ha de posar, ara, la diferència. Això demana un esforç i coordinació entre tot el sector públic, però també serà imprescindible la col·laboració del sector privat, que és -ho sabem molt bé- amb ànim de lucre. Habitatge assequible no vol dir

habitatge regalat. Deixant de banda situacions d’emergència -que n’hi ha, i s’hi ha de donar resposta- estem parlant d’ajudar la gent a arribar a un habitatge digne, habitatge que té un cost. Aquest esforç ha de quedar repartit: una part, l’adquirent o llogater; una part, pública, sigui en forma d’ajut o, millor, en accions per abaratir costos; una part, el promotor, que no hi ha de perdre, però ha de ser conscient que no hi guanyarà tant. No falses expectatives, pel que fa a la immediatesa de les solucions o als recursos necessaris. Si en el cas dels solars localitzats pot ser relativament fàcil –projecte, llicència, construcció, i, és clar, finançament– ja no és tan senzill el cas de sòls encara pendents d’urbanitzar, o, fins i tot, de planejament. Aquests són processos –formular, tramitar i aprovar el planejament; reparcel·lar; urbanitzar; edificar–que demanen temps. I fins i tot si reduíssim terminis i tot plegat fos mes àgil, com és desitjable, hi ha una sèrie de garanties per al conjunt de la ciutadania i per a la propietat que ni es poden ignorar, ni seria bo que ho féssim.

La saviesa popular ho sap molt bé: el prometre no fa pobre. Però prometre i no complir –i, encara pitjor, sabent que no es pot complir– potser no fa pobre, però genera desconfiança i frustració. I ja en tenim prou i massa, d’això, com per a tenir-ne més. De manera que plans i projectes potser més modestos, i amb totes les dades per davant, millor que promeses o demandes inassolibles.

De manera que sí, però.

k Tribuna k

Un

curs clau per accelerar en la transformació urbanística de Reus

Hem començat el curs polític 2025-2026 amb un objectiu clar: continuar transformant Reus amb visió republicana. Venim de mandats en què des d’Esquerra hem demostrat que planificar serveix per canviar realitats, per cosir barris, per ordenar el creixement i per situar el transport públic al centre. Aquest curs ens toca accelerar.

Transport públic per a la vida quotidiana. Que arribi on encara no arriba, i que sigui útil a qui l’ha de fer servir cada dia. Per això ampliem l’exitós Bus x Tu amb nous vehicles per fer-lo extensiu a Aigüesverds, Blancafort, la Marinada, Bellissens (Horticultura i Villablanca), el Mas Carpa i polígons (AgroReus, Dyna, Tecnoparc, Nirsa, Granja-Vila). Model flexible, reserva de trajecte i garantia d’enllaç cap al centre. I reforçarem les línies que donen servei als centres educatius (de primària i secundària) en hores punta d’entrada i sortida. Seguretat, menys col·lapse i més sostenibilitat. És política pública al servei de famílies i joves.

Espai públic que cohesiona i dignifica. El carrer Ample n’és un bon exemple: prioritat per al vianant, comerç de proximitat i de qualitat i continuïtat urbana. Ens marquem com a fita enllestir els trams pendents abans de la campanya de Nadal i obrir la porta a l’actuació a les places de la Llibertat i del pintor Fortuny un cop iniciat el 2026. Una zona més còmoda per a l’estada, que convidi a fer-hi vida i que comuniqui, de manera natural, amb el centre, el nucli antic, el tomb de ravals i els barris del sud.

Cal destacar el pas decisiu fet amb la licitació del concurs per redactar el projecte de regeneració urbana, liderat per l’INCASÒL amb l’Ajuntament de Reus i CatSalut

Precisament a tocar del nucli antic, al Carme, cal destacar el pas decisiu fet amb la licitació del concurs per redactar el projecte de regeneració urbana, liderat per l’INCASÒL amb l’Ajuntament de Reus i CatSalut. El plantejament inclou 38 habitatges de lloguer assequible, un nou CAP i un aparcament municipal soterrat d’un centenar de places, més la reurbanització dels espais públics (entre Sant Jaume, Sant Benet, Closa de Freixa i Sant Francesc). Parlem d’una inversió prevista de 10,5 milions d’euros, per regenerar el barri amb criteri social, salut de proximitat i més espai per als vianants.

I si parlem del sud, i més concretament del Carrilet, ERC Reus va plantejar, en el mandat anterior, una transformació urbanística a la zona amb nous i millors equipaments per a la ciutadania, amb més espais verds. Tot plegat, per tal que el sud del terme esdevingui una nova centralitat. Les primeres obres al carrer de l’escultor Rocamora i en l’entorn del Mercat del Carrilet seran el primer pas. Prova que aquest és un projecte necessari i ben treballat, hem de celebrar la recepció provisional de 6 milions d’euros de fons europeus FEDER per desenvolupar-lo. I hem pogut optar a aquesta via de finançament per l’impuls, en el seu moment, del Pla Estratègic de Ciutat ‘Reus Horitzó 32’.

Governar és prioritzar. Prioritzar la mobilitat col·lectiva per davant del vehicle privat; la qualitat urbana per davant de la improvisació. ERC ha demostrat que quan hi ha pla, recursos i valentia, la ciutat va endavant, es transforma. Som la garantia que Reus no torni a perdre oportunitats per falta de projecte.

Marina Berasategui

Regidora d’ERC Reus

Necrològiques

Tarragona

Isabel Varo Perez.

Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Pilar Masip Soler.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Reus

Jordi Mèlich Martra.

Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori.

Montserrat Príncep Alberich.

Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori.

Lluís Sánchez Abelló.

Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori.

Els Pallaresos

Martí Farré Alegret.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la Parròquia de Sant Salvador.

Constantí reforça la lluita contra l’absentisme escolar

Prevenció l El Consell Escolar dona llum verda a l’actualització del protocol municipal

Redacció

El darrer dimecres es va celebrar la sessió ordinària del Consell Escolar Municipal de Constantí, l’òrgan de participació, consulta i assessorament que representava el conjunt de la comunitat educativa del municipi. La reunió, feta a la Sala de Plens de l’Ajuntament amb la presència de representants de tots els centres i serveis, havia permès valorar l’inici del curs 2025-2026, exposar les activitats previstes per les associacions de famílies i acordar la continuïtat del menjador escolar durant les vacances de Nadal. En aquell mateix marc també es va aprovar l’esborrany del nou protocol municipal de prevenció de l’absentisme escolar, considerat un dels principals problemes socioeducatius. El Pla comuni-

Un moment de la reunió

La sessió va validar la continuïtat del servei de menjador en el període nadalenc

tari de prevenció i tractament de l’absentisme va actualitzar el document municipal vigent des del 2017 i donava continuïtat a les intervencions que ja es desenvolupaven als centres seguint el protocol comunitari del Departament d’Educació, implementat el 2019. Va ser elaborat pels professionals dels diversos serveis del municipi implicats en la Comissió d’Absentisme d’Àmbit Comunitari.

del Consell Escolar Municipal de Constantí del darrer dimecres. Ajuntament de Constantí

Avui felicita als que es diuen:

Aureli

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

Els alts i baixos emocionals, si no els controles, podrien perjudicar les teves accions. No barregis els temes financers amb les emocions.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Et trobaràs en plena força mental amb una gran capacitat per influir sobre els altres. Actua amb fermesa, però sense ser massa dur. La nit promet.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Avui es potenciaran la teva intelligència la teva facilitat per fer noves amistats. Aprofitaho per envoltar-te de les persones adequades.

TV local

10:30 180 Graus

20/04 al 20/05

Arribaran propostes amoroses que podrien desestabilitzar la teva harmonia actual. Analitza bé la teva situació actua amb coherència.

VERGE

23/08 al 22/09

No t’alteris davant les contradiccions que observis en les accions dels altres. Tots ens podem equivocar, fins tot tu amb les teves crítiques.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

És recomanable evitar discussions inútils tant a la feina com a casa, ja que només portarien malentesos. Allunya’t de persones negatives.

11:30 Cercle central (r)

12:00 Aixeca pica

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 Impuls

13:30 Cercle central (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Teló de fons

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 +Bàsquet

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 +Bàsquet

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r)

El temps

21/05 al 20/06 BESSONS

Mentre et mantinguis ferm en els teus objectius, assoliràs resultats satisfactoris. Escolta totes les opinions, però segueix el teu criteri.

BALANÇA

23/09 al 22/10

La teva alta sensibilitat el desig d’ajudar els altres et poden fer voler abastar més del que pots. No et precipitis, afronta el dia amb calma.

20/01 al 18/02 AQUARI

Amb molt poc esforç aconseguiràs guanyar-te la simpatia el suport dels altres. Avui gaudiràs de l’acceptació general d’un ambient bo.

21/06 al 22/07 CRANC

Les fortes pressions psicològiques que arrossegues et poden generar certa ansietat que només la teva parella sabrà comprendre ajudar-te.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Escolta els consells dels altres evita actuar per tossuderia o rigidesa. Si et mostres massa inflexible hi haurà fortes tensions.

PEIXOS

19/02 al 20/03

No jutgis els altres només pel que diuen o fan. Dóna’ls una mica de temps llibertat perquè puguin mostrar-se tal com són. Mantén la fermesa.

10:00 Efecte Mosaic

10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Notícies 12. Edició esports. (r)

11:30 Ciutadella

12:00 Zona escolar

12:30 La tertúlia del Dorsal12

13:00 Ciutadella

13:30 La Tertúlia del Dorsal12

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 La Tertúlia del Dorsal12

15:00 Ciutadella

15:30 Zona escolar

16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r)

16:30 Efecte Mosaic

18:00 + Bàsquet

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 180º

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:30 Cuina amb caràcter. Joan Blàzquez. (estrena)

21:00 Carreteres secundàries

21:30 Ben sonat!

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:30 Cuina amb caràcter. Joan Blàzquez. (estrena)

23:00 Carreteres secundàries

23:30 Ben sonat!

00:00 Notícies 12. Edició vespre

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. El fet d’entendre’s amb algú. Passar la mà per damunt d’un objecte. 2. Pagaments mensuals dels treballadors. Estri de fuster o de mecànic.Vocal de l’ajuntament. 3. Contenidor d’aigua. Clot, especialment a terra. 4. Quasi un paradís. Semblant a una palmera. 5. Entrada de mar.Tema sense marges. Balena. 6. Mags. Cap d’àguila. Consonant. 7. Nota de violí. Dona molt petita. Quasi bé. Mitja paga. 8. Lletra girada. Fet sense cor. Costum. 9. Estripat. 10. Dona ben cossada. Batega i batega. Urani. 11. Ruc girat. Energia humana invisible. Tres-cents. 12. Un angle de noranta graus. Batista de cotó. Element químic de símbol Na. VERTICALS: 1. Estri que ha quedat antiquat a causa dels aspiradors. Bastó llarg. 2. Mossa. Medecines. 3. Entesteu-vos. Posa la roba al sol. 4. Amin. Lletra. Vocal. 5. Indica corbes. Està. Aplataran. 6. Senyora escurçada mal feta. Estableixes un lligam. 7. Comença un pastís. Extrem del mur. Ruc que està sense cua. 8. Enganyats per uns ciutadans. Cavall petit i vigorós. 9.Tan valuós com el dòlar. Mitja cara. Penca de porc. Sofre. 10. Peça d’uniforme antic. Sortint d’una façana. 11. Una de sal. Rancúnia. Tòrax. Compacte. 12. No deixa marxar. Retenció del xampany girat. Unitat hospitalària de cures.

Màxima Mínima Estat del cel

Farmàcies

TARRAGONA:

Salvat Marco, Marina Av. Prat de la Riba, 31 Telèfon 977 241 038 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Roig Ferré, Eduard Raval de Santa Anna, 2 Telèfon 977 127 712

SALOU:

Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2 Telèfon 977 382 223

VILA-SECA:

Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42 Telèfon 977 376 521

CAMBRILS:

Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041

VALLS:

Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597

EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesus C/ Narcís Monturiol, 16-18 Telèfon 877 063 819

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El cel romandrà serè en general o enteranyinat per núvols alts. Malgrat això, estarà molt ennuvolat o cobert al vessant nord del Pirineu a primera hora de la matinada i fins a primera hora del matí hi haurà núvols baixos a la depressió Central i a valls del Prepirineu i prelitoral. Per altra banda, hi haurà algunes nuvolades al sector central del litoral i prelitoral de matinada.

Temperatura

La temperatura, tant la mínima com la màxima, serà entre lleugerament i moderadament més baixa.

Anuncis classificats

PÀRQUINGS

VENDO PARQUING. Edificio San Francisco, SP i SP. Tel: 678.901.950

REFORMES

FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

PALETA ECONÓMICO. Tel: 623.246.480

INSTALACIÓN DE ANTENA COLECTIVA con conexión a todos los pisos por fachada. ECONÓMICO. Consultar precio. Tel: 614.041.375

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

AMISTAT

SEÑOR MAYOR GUSTARÍA CONOCER SEÑORA O SEÑORITA. Agradable, guapa, educada. Para compañía, horas, paseos, distracciones. Remunerado. Tiempos convenir. Tel: 630.430.736

HOME 67 ANYS DESITJA CONÈIXER DONA per amistat. Tel: 684.401.634

ALTRES

HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349

MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

RELÁJATE CONMIGO.... Reus. Tel: 633.827.161

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

Romà

El Teatre Bartrina serà l’escenari de la presentació del nou llibre de les Reusenques de Lletres, el novè en la seva història. «En aquesta ocasió hem optat per sortir de la nostra zona de confort», avisa Victòria Rodrigo. «Amb el col·lectiu anem cap als tretze anys de trajectòria i ens trobem en un punt en què ens sentim molt còmodes, així que vam decidir assumir un nou repte i proposar a les autores que escrivissin textos que poguessin ser llegits i representats en un teatre». El resultat ha quedat recollit en el llibre Reusenques, a escena!, publicat per Arola editors i que es presentarà aquest dimecres, 19 de novembre, a les 19 h.

En el llibre hi participen setze escriptores. El volum, a més, inclou un pròleg signat per Mabel Bofarull i una il·lustració de coberta obra de l’aquarellista Teresa Llorach. El projecte també ha comptat amb

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Literatura Aquest dimecres, 19 de novembre, el coŀlectiu d’escriptores presenta el seu nou llibre ‘Reusenques, a escena!’ (Arola Ed.)

Les Reusenques de Lletres pugen a l’escenari

la col·laboració de Rosa Mateu, que ha assumit la funció d’assessora teatral. Els textos que les Reusenques han treballat són, majoritàriament diàlegs, però també hi ha algun monòleg. Pel que fa a les temàtiques, la incursió teatral de les escriptores locals beu de la comèdia, però també de les reflexions més profundes. Per tot això, la

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist www.diarimes.com

Política

Mazón defensa que va mantenir l’agenda com Illa ho va fer el 12-O amb l’alerta vermella a l’Ebre

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Unda

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora comercial: Noemí Gay

presentació de Reusenques, a escena! tindrà, en conseqüència, un evident caràcter teatral. Després dels parlaments dels representants institucionals i de les coordinadores del col·lectiu, Victòria Rodrigo i Fina Masdéu, es representaran quatre fragments dels textos publicats que han estat treballats sota la supervisió de Rosa Mateu.

«Una de les coses més boniques d’aquest projecte és que ens hem adonat que, un cop els textos pugen a escena, creixen d’una manera exponencial», afirma Rodrigo.

És per això, assegura, que ja estan treballant en un parell d’idees que els permetran presentar els textos –o, més concretament, representar-los– de manera més extensa. «Al febrer de l’any que ve la resta de textos seran interpretats a Cal Massó, també en format de fragments», anuncia. «Les nostres autores ja estan buscant els seus intèrprets, i si alguna es veu prou valenta per representar el seu propi text, ho farà».

I, de cara a la tardor de 2026, quatre peces del llibre seran representades, íntegrament, al Bartrina, com a part de la programació de temporada del teatre. «És, per tant, un llibre amb una trajectòria llarga», afirma Rodrigo. «El llibre ja tindrà una vida des del moment que els lectors se’l facin seu, però d’aquesta manera també podrà seguir un altre camí», conclou.

Dins la temporada

Quatre textos del llibre seran representats al Teatre Bartrina l’any vinent

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Un control a l’AP-7 entre l’Ametlla i Freginals acaba amb una trentena de denunciats Policial

El vigilant del Camp

La cançó de l’anar

a menys

Des que em dedico a aquest ofici penós d’ajuntar lletres he tingut una afició malaltissa per la cosa grotesca, la descripció de la davallada material i moral del nostre estil de vida i el que configura un sentiment col·lectiu molt anostrat que s’ha batejat tradicionalment com “anar a menos”. De fet, algun crític perspicaç m’ha definit com a escriptor de la decadència, i no és pas una etiqueta que em faci nosa. Com que, fora d’àmbits estrictament literaris, ser pessimista no està gaire ben vist el decadentisme s’intenta aïllar de la conversa pública com una pulsió marginal i una visió personal allunyada de la realitat. La màquina de vendre necessita optimisme per rutllar. Però aquesta mateixa realitat és tossuda i els defensors del ‘tot anirà bé’ s’estan quedant sense arguments. Cal dir que les coses no van malament per a tothom. Per poc que es pari l’orella es pot detectar que a la Xina o als Estats Units estan molt contents i veuen l’esdevenidor amb esperança. És a Europa on ja no podem amagar gaire més que les parets del casalot es clivellen i les teulades es comencen a enfonsar. Tinc una mica la satisfacció malsana del profeta del mal averany, però el que més m’agrada és que els poders públics, tot i que amb subterfugis, comencin a admetre on ens trobem. D’altra manera no s’entén que la gran aposta del govern de la Generalitat per a Tarragona sigui treure “rendibilitat econòmica” d’un eclipsi solar que es veu que passarà l’any vinent, fent venir gent de tot el món per veure com ens anem apagant. És una metàfora preciosa. No l’havíem vist vindre, aquesta: qualsevol fenomen o catàstrofe natural no ho és tant si pots portar més turistes. No farem la primera pela, però potser sí l’última.

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Tarragona

Es licitarà el trasllat de les oficines municipals a l’antiga Facultat de Lletres l’any vinent

Cristina Serret Alonso

La coberta del llibre, que ha estat iŀlustrada per Teresa Llorach. Al costat, diverses representants del coŀlectiu en una presentació a la Galeria Anquin’s de Reus. Cedides