Futbol
Serveis 10
El Nàstic es retroba amb la victòria en el primer partit de Cristóbal Parralo al Nou Estadi
L’Observatori Intercoŀlegial de l’Aigua proposa que l’aigua de l’Ebre pugui arribar a Barcelona des de Cunit
L’estat de malestar: «Existeixen vies a explorar per tornar a il·lusionar a una població que, agradi o no, veu el que succeeix»
L’equip de Govern municipal ha inclòs una partida de 120.000 euros en el pressupost de l’any vinent per poder encarregar el projecte executiu en comptes de convocar un concurs d’idees, com tenia previst inicialment
Societat 4
La 15a Caminada solidària per La Muntanyeta de Tarragona va reunir ahir més d’un miler de persones
235,9
Serveis
Reus ampliarà el sistema d’illes emergents per la recollida selectiva
El consistori considera que donen bon resultat i buscarà emplaçament per a una desena al centre de la ciutat l 7
Tarragona
Prova pilot per lluitar contra l’incivisme recollint ADN d’excrements de gossos
l 3
Equipaments l El consistori, que reservarà 120.000 euros en el nou pressupost per a la seva elaboració, ha descartat fer un concurs d’idees per tal d’accelerar el procés
L’antiga Facultat de Lletres es convertirà en la nova seu administrativa de l’Ajuntament de Tarragona. Així ho va decidir l’estiu passat el govern de Rubén Viñuales, que enguany tenia previst impulsar un concurs d’idees per a definir la reubicació les dependències municipals que el consistori té actualment en el número 59 de la Rambla Nova. Segons expliquen fonts consultades pel Diari Més, l’executiu socialista ha acabat descartant aquesta opció i aposta per licitar directament la redacció del projecte executiu, per tal d’«accelerar el futur trasllat».
Amb la decisió que ha pres l’Ajuntament, s’escurçarà tot el procediment per concretar aquesta mudança. Això permetria alliberar l’immoble de la Rambla Nova on està situada l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), pel qual el consistori paga més de mig milió d’euros
anuals en concepte de lloguer. La idea és traslladar uns 200 treballadors públics a l’antiga Facultat de Lletres que compta amb una superfície de 4.114 metres quadrats. En el pressupost municipal del 2026, es reservarà una partida de 120.000 euros per a l’elaboració del projecte executiu. Es tracta d’una inversió acordada entre el govern socialista i el grup de Junts per Catalunya durant les negociacions dels nous comptes. De fet, ambdues formacions ja havien pactat 65.000 euros el 2024 per a dur a terme el concurs d’idees. «El trasllat permetrà ordenar espais, agrupar serveis i donar una atenció directa més àgil per a tothom. Era necessari que s’acceptés la nostra proposta per tenir
S’està pagant mig milió d’euros a l’any pel lloguer de l’OMAC
una administració moderna i estalviar diners a la ciutat», diu el portaveu de la formació juntaire, Jordi Sendra.
L’Ajuntament haurà de remodelar integralment l’antiga universitat de la plaça Imperial Tàrraco abans de poder-hi traslladar les seves dependències administratives. El cost d’aquesta reforma s’acabarà definint amb el projecte executiu, però en el pla d’inversions plurianuals elaborat pel govern municipal l’any passat ja es va fer un càlcul aproximat. Segons aquest document, el consistori invertirà 700.000 euros per a les obres de rehabilitació l’any 2026 i altres 7 milions d’euros més el 2028.
Doble trasllat
L’Ajuntament no és l’únic que està preparant un trasllat cap a la Imperial Tàrraco. I és que la Diputació també establirà el seu centre operatiu a l’antic edifici de la Caixa Tarragona. L’ens provincial calcula que la
reforma per adequar les installacions suposaran un cost de 8,9 milions d’euros. Pel que fa a la Facultat de Lletres, encara no hi ha data d’inici per a les obres, però, en aquest cas, es preveu que comencin el 2027 i l’equipament entri en funcionament el 2029.
Tarragona invertirà 1,5 MEUR en el Pla d’asfaltat i plataformes úniques
Urbanisme l Hi ha actuacions previstes a diferents barris de Ponent
J. B.
L’Ajuntament de Tarragona invertirà 1,5 milions d’euros en el Pla d’asfaltat i plataformes úniques durant el 2026. Així es contempla en la proposta que ha elaborat el govern municipal per als pressupostos de l’any vinent. Durant aquest darrer tram del 2025, ja s’han impulsat
dues intervencions: la primera a l’avinguda Andorra, pràcticament acabada, i la segona als laterals de l’avinguda Roma. Aquestes obres han suposat un cost total d’uns 500.000 euros. A més, estan adjudicades les obres de remodelació de Prat de la Riba, que s’iniciarà pròximament. El consistori també va licitar, el passat mes de juliol, les obres de rehabilitació del ferm del vial principal del polígon Francolí per un milió d’euros, aproximadament. En els pressupostos d’aquest 2025, ja hi ha una partida d’1,2 milions reservada per al Pla d’asfaltat. Concretament, per a la segona fase de la renovació del carrer Pere Martell i la millora del paviment a la rotonda
En els pressupostos del 2025 ja s’havia previst una partida d’1,2 MEUR
de l’avinguda Catalunya amb Antoni Maria Claret. També s’han contemplat intervencions als carrers Tortosa i Móra d’Ebre del barri de Torreforta; als carrers Riu Anoia, Riu Onyar i Riu Garona de Campclar; i als carrers Illes Balears, Menorca, Gomera i Gran Canària de La Granja. Algunes d’aquestes ja es troben en procés de licitació. Amb totes aquestes actuacions en diferents punts de la ciutat, l’Ajuntament calcula que es renovaran uns sis quilòmetres d’asfaltat, que suposen més de 64.000 metres quadrats. De cara al 2026, el consistori vol invertir 1,5 milions d’euros més en la renovació d’altres carrers. Tal com va explicar Diari Més el passat mes de març, l’executiu socialista té previst que arribi a Bonavista l’any vinent, i a Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador durant el 2027. El govern també vol als barris de Llevant pròximament.
Abans de decantar-se per l’antiga Facultat de Lletres, l’Ajuntament de Tarragona havia estudiat altres emplaçaments alternatius com la Tabacalera. Adrian Disch
«continuar creixent»
Economia l L'executiu confia en aprovar-los en el ple de divendres
J.B.
El pressupost de l’Ajuntament de Tarragona, juntament amb els de les empreses municipals i organismes públics, per a l’exercici 2026 serà de 235,9 milions d’euros, un 1,5% més que l’any anterior. Aquesta és, almenys, la proposta que presentarà el govern municipal al ple ordinari d’aquesta setmana per a la seva aprovació. «Són uns pressupostos pragmàtics que han de permetre continuar creixent», assegurava la consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, el passat divendres. Segons l’edil, aquests comptes s’emmarquen en la voluntat de l’executiu
La xifra
235,9
Milions d’euros
El pressupost de l’Ajuntament i les empreses i organismes municipals
d’«avançar cap a una Tarragona més humanitzada i sostenible, consolidant la millora dels serveis públics i la modernització de les infraestructures urbanes». Neteja Pública és l’àrea amb una dotació pressupostària més alta amb 29 milions d’euros, seguida de Transport Públic
i Mobilitat amb 28,1 milions i Urbanisme i Patrimoni Històric amb 23,9 milions. D’altra banda, la partida d’inversions ascendeix fins als 19,5 milions d’euros, tal com va avançar Diari Més. Entre altres, Mascaró va destacar els 1,8 milions per a la compra de 13 nous autobusos municipals o els 1,5 per a l’adquisició d’habitatge social.
La consellera es va mostrar «optimista» de cara a l’aprovació dels nous comptes. Dijous passat, el govern va tancar un preacord amb En Comú Podem i, en els pròxims dies, espera «tancar els últims serrells» amb Junts i els consellers no adscrits.
l’ADN de les caques de gossos per multar
Neteja l El consistori provarà un sistema per identificar els propietaris dels animals que no recullen els excrements
Oriol Castro Sanz
L’Ajuntament de Tarragona estudiarà l’ADN dels excrements de gossos del carrer per multar els seus propietaris. Serà un nou sistema en prova que tindrà com a objectiu millorar la situació de la neteja a la ciutat i sancionar més exhaustivament aquells qui infringeixen la normativa. El consistori situa aquest com «un dels principals problemes d’embrutiment de l’espai públic al municipi», en l’informe justificatiu del contracte per encarregar els serveis d’estudi. Aquesta problemàtica, explica l’Ajuntament, queda reflectida en les incidències rebudes a través del Telèfon Verd, l’aplicació mòbil EPP!, així com en els informes dels serveis de neteja.
Durant el primer trimestre d’enguany, es van instal·lar nous cartells informatius a les zones amb més incidències i es va dur a terme una campanya de sensibilització amb un equip d’educació ambiental, que incloïa el repartiment de fulletons recordant les obligacions en matèria de tinença responsable d’animals.
«Tot i que la iniciativa ha tingut un impacte positiu, la presència d’excrements abandonats a l’espai públic continua generant molèsties al veïnat i incrementant els costos del servei de ne-
L’Ajuntament explica que aquest incivisme augmenta el cost de la neteja
teja», exposa l’Ajuntament. El consistori té l’objectiu de reforçar aquesta acció prèvia i proposa la realització d’una prova pilot consistent en la presa de mostres i anàlisi d’excrements canins abandonats a la via pública.
Comparació amb el padró genètic
Això es farà mitjançant anàlisi de laboratori i comparació amb el padró genètic existent a les bases de dades municipals. «La finalitat és identificar les persones propietàries que incompleixen l’obligació de recollida i tramitar els expedients sancionadors corresponents», conclou l’Ajuntament. El pressupost de la licitació és de 15.730 euros, amb IVA. S’han presentat dues companyies al concurs.
Societat l Prop de 1.000 persones van participar ahir en la 15a Caminada solidària per La Muntanyeta que, un any més, va tenir un gran èxit de participació. La marxa, organitzada per la Fundació La Muntanyeta, entitat adherida a la Xarxa Santa Tecla, té com a objectiu defensar els drets de les persones afec-
tades de paràlisi cerebral o etiologies similars de les comarques de Tarragona i les seves famílies. En l’edició d’enguany s’han recaptat 7.700 euros. En total s’han inscrit 900 participants, a més dels usuaris i usuàries de La Muntanyeta i una vintena de voluntàries i voluntaris que van ajudar a la mobilitat de les
Mercats l La Fira Tarragona Marida ha omplert aquest cap de setmana de gastronomia el passeig de les Palmeres de la ciutat. L'esdeveniment va connectar vi, patrimoni i dieta mediterrània, en el marc del 25è aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, la distinció de Catalunya com a Regió Mundial
de la Gastronomia 2025 i el 15è aniversari de la Dieta Mediterrània com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La fira va disposar de tres escenaris, cadascun d’ells amb una programació pròpia. Els reconeguts xefs Arnau París, Ada Parellada, Vicent Guimerà, Pep Moreno i el jove Albert Hernández van fer diferents demostraci-
ons de cuina en directe, mentre que Joan Reig, Guillem Estadella, The Marins Poppins i Dijeila van ser els encarregats d’acompanyar musicalment la Fira durant els tres dies. Les jornades de dissabte i d'ahir diumenge van comptar també amb esmorzars de forquilla i dinars populars a càrrec de diferents establiments de la ciutat. Redacció
persones amb cadira de rodes, entre els quals hi havia membres d’Allibera Adrenalina. La marxa va sortir des de la Rambla Nova davant del Teatre Tarragona i, després de recórrer la costa tarragonina, va arribar a les instal·lacions de l’entitat, al barri de Sant Pere i Sant Pau. Redacció/Cedida/Tjerk van der Meulen
L’esdeveniment gastronòmic va programar tota mena d’activitats durant els tres dies. Tjerk van der
Altes eren les expectatives i suficients van ser els resultats en un Teatre Tarragona que ahir diumenge a la tarda presentava un ple absolut. Les entrades feia una setmana que s’havien esgotat, la sala era calenta com un forn i l’amfiteatre, reservat al Coro Nacional de Colombia, coronava una escena al límit de la seva capacitat física. La Franz Schubert Filharmonia celebrava el seu 20è aniversari amb la Segona simfonia de Gustav Mahler, compartint faristol amb la Simón Bolívar de Veneçuela i reforçada per les veus de Martina Baroni i Katja Maderer. Una fita que, sobre el paper, prometia grandesa; a la realitat, l’acústica reduïa subtileses i tensionava una lectura que va anar de menys a més. El primer moviment va arrencar amb energia, però aviat va quedar clar que la caixa acústica del Teatre Tarragona no és precisament l’aliada de Mahler. Tot el que és subtil s’hi evapora pel camí, i la contundència —aquesta sí— s’hi projecta amb força. Entre «shhs» inicials i algun espectador encara pendent de comentar la victòria del Nàstic, Tomàs Grau va oferir una lectura correcta però sense transcendència. Els músics, de categoria, sostenien l’edifici amb professionalitat, però la línia poètica del Totenfeier, aquesta construcció lenta i inexorable de la tensió, no hi apareixia. Algunes bones idees puntuals —com l’èmfasi als col legno— van conviure amb manerismes innecessaris que tallaven el discurs. El final del moviment, amb pizzicatos desiguals fins que el concertino arriba al rescat, confirmava que la coherència musical encara no havia fet acte de presència.
El segon moviment va demostrar que, quan Grau deixa respirar la música, l’orquestra floreix. I així va ser, perquè la corda va sonar bella i acurada, amb un so que, malgrat l’espai, conservava una certa lluminositat. El tempo, però, massa accelerat, impedia que la dansa mahleriana tingués el seu encant natural. L’aparició d’un telèfon mòbil —insistent com un motiu contemporani de dubtosa inspiració— va modernitzar involuntàriament la partitura durant mig minut. Pastoral no ho va ser. Tot i això, la interpretació va mantenir una pulcritud clínica, amb colors tímids. El moviment va avançar amb bona factura, però amb una emotivitat que va quedar, massa sovint, a mig camí de l’esperat. El tercer moviment va aportar una dosi d’energia que fins aleshores havia costat d’entreveure. A un tempo animat, l’orquestra semblava alliberar-se d’algunes cadenes, especialment les trompetes, que van sonar molt millor del que
l La Schubert Filharmonia i la
celebren el 20è aniversari de l’ensemble tarragoní
és habitual en aquest ensemble. El concertino va mantenir el nivell de precisió i intenció que sovint faltava a altres seccions. Tot i això, els efectes més ombrívols del moviment no van fer gaire por, i les fanfàrries es van quedar a mig gas. El final, amb un tam-tam emergint d’un silenci treballat, va resultar més estrany que colpidor, apareixent del no-res per saludar i tornar a marxar.
Sense pausa arribava l’Urlicht, i aquí la cosa canvia de textura: de sobte tot funciona. Martina Baroni ofereix una interpretació de gran bellesa, amb una veu càlida, ben projectada, expressiva sense excessos i amb un fraseig que demostra sensibilitat i domini. Situada davant les arpes i embolcallada per una orquestra sorprenentment delicada, la mezzosoprano brilla i dona sentit al moviment de manera natural.
El cinquè moviment va mostrar la millor cara de la vetllada: metalls fora d’escenari coordinats, corals majes-
De categoria absoluta
El Coro Nacional de Colombia va marcar el llistó més alt de la vetllada
tuoses i uns solos de flauta i piccolo espectaculars, tot i alguna entrada despistada de percussió. L’orquestra, finalment cohesionada, avançava amb una èpica que fins llavors havia anat apareixent a batzegades. I quan el Coro Nacional de Colombia va entrar des de l’amfiteatre amb un Aufersteh’n lluminós i imponent, l’obra va canviar de categoria: so compacte, intens i eteri alhora, amb les solistes integrant-s’hi amb elegància i la sala sencera posant-se dreta en una apoteosi final de pell de gallina. El regal de l’Ave verum corpus, cantat des dels passadissos amb la corda acompanyant, va tancar la tarda amb un moment bellíssim.
Gran vetllada, irregular però d’impacte majúscul per a Tarragona. I per escoltar la Segona amb tota la seva potència, dues referències incontestables: Bernstein 1988 (New York) i Fischer 2005 (Budapest FO).
Valoració
Veu
Excel·lència
Tant les solistes com el Coro Nacional de Colombia van ser el millor del concert: Urlicht preciós i final imponent que va elevar tota la vetllada.
Vent-fusta Delicadesa
Fustes solvents i musicals, amb solos molt destacats i un final brillant de flauta i piccolo al cinquè moviment. Elogis per a tota la secció.
Direcció Intenció
Tomàs Grau, irregular. Amb bones idees i control final, però manerismes i talls de frase que van restar profunditat als primers moviments.
Corda Lirisme
Corda expressiva i lluminosa, amb un concertino exceŀlent. Bona transparència, tot i tempos que impedien respirar alguns passatges.
Vent-metall Impuls
Metalls potents i acurats, amb ‘fora d’escenari’ molt ben resolt. Algunes imprecisions al principi, però un tancament majestuós i ben treballat.
Percussió Precisió Percussió segura i efectiva, amb molta feina entre mans i només alguna entrada despistada. Gran treball global i bon suport en l’apoteosi final.
Reciclatge l S’arribarà a la desena de punts pel centre amb una mesura que té un efecte «molt positiu»
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament desplegarà noves illes emergents de recollida selectiva de residus a la ciutat. En concret, es preveu l’ampliació de sistema pel centre a principis del 2026, fins a arribar als deu punts. En aquests moments, ja hi ha quatre illes actives, a la placeta dels Argenters, la plaça del Teatre, el carrer de la Presó i el carrer de Salvador Espriu, essent aquesta la primera de gran capacitat i l’última que va entrar en funcionament.
Aquesta modalitat consisteix en l’arribada dels contenidors al vespre en un indret concret, i només hi seran unes hores. A banda de les fraccions habituals —orgànica, paper i cartró, envasos, vidre, rebuig—, permet incorporar-ne d’altres, com piles o teixits.
L’expansió s’iniciarà al gener, amb una fase de comunicació prèvia i educadors a peu de carrer que ajudaran a completar la transició. La mesura s’implantarà durant els primers compassos del nou any per evitar que interfereixi amb la campanya de Nadal. El regidor de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat,
El carrer de Salvador Espriu és el darrer on han arribat les illes emergents. Ho
Aquest mètode permet incorporar fraccions diferents, com piles o teixits
Daniel Rubio, subratlla que es tracta d’un sistema «que sabem que funciona i que, a més, ens ha reduït l’impacte visual, les males olors i la molèstia al centre». L’edil de Via
Habitatge l El Sindicat d'Habitatge de Reus ha retret a l'Agència d'Habitatge de Catalunya la seva negativa a negociar el deute d'una família que viu en un bloc del barri Mas Pellicer des de fa trenta anys que és propietat de l'organisme. Segons els activistes, els afectats acumulen un deute que s'eleva als 30.000 euros derivats d'im-
pagaments durant deu anys i els afectats lamenten que l'organisme no els accepta el pagament de més quotes de lloguer, malgrat que des de fa un any tornen a tenir ingressos i la seva situació laboral i personal s'ha normalitzat. A més, alerten que se'ls ha comunicat una segona data de desnonament per aquest dijous si no abonen 15.000 eu-
ros. En principi la notificació assenyalava el 17 d'octubre com a data de desnonament, però després de contactar amb el Sindicat es va poder posposar pel 20 de novembre. A més, els activistes assenyalen que aquest no serà l'únic desnonament previst per aquesta jornada, sinó que també se'n preveu un segon en aquest mateix barri. ACN
Pública, Daniel Marcos, subratlla que les illes emergents que hi ha actives han generat «un efecte molt positiu», també en termes de recollida selectiva. «Això, a més, fa que
tinguem punts molt més nets i un impacte a la via pública reduït per aquesta illa que aterra en un horari molt concret», afegeix.
L’última experiència de les
illes emergents s’ha viscut al carrer de Salvador Espriu, on el sistema va introduir-se a principis d’any. «Ha tingut bona acceptació per part dels comerços i els residents, ha vingut per a quedar-se», valora Rubio. L’horari de recollida en tots els indrets habilitats és de 19 a 23 hores i la voluntat és que les noves illes segueixin una dinàmica similar.
Altres sistemes
Per incrementar els índexs de recollida selectiva —que a Reus no arriben al 50%—, l’Ajuntament va implementar el primer quadrimestre el sistema de recollida de brossa porta a porta al barri Montserrat. La mesura ha permès disparar els percentatges a la zona, passant de menys del 20% a un 85% segons les dades municipals. Rubio afirma que és una solució que pot «créixer», però s’ha de tenir en compte que és «cara» i no és viable aplicar-la en àrees amb predomini de blocs de pisos. Per això, per al centre s’ha apostat per abordar la qüestió amb les illes emergents. També continua el foment de l’ús de les deixalleries, amb el descompte de la taxa de la brossa per aportacions, amb un màxim de 20 euros.
«Reus té tots els sistemes de recollida i, si demà les bosses d’escombraries es recollissin per drons, Reus seria una de les primeres ciutats que en tindria, perquè ens agrada innovar i saber la realitat d’un sistema», expressa. «Els sistemes que estem provant sabem que funcionen, que la gent els acull de manera correcta i, per tant, hem d’evolucionar-los», tanca Rubio.
Entrevista l El ‘General Manager’ d’Aeroports i Organitzacions Turístiques de Jet2.com i Jet2holidays analitza la relació de l’aerolínia britànica amb l’Aeroport de Reus amb el tancament de la temporada de vols comercials del 2025
Sergi Peralta Moreno
Com tanquen la temporada a Reus?
«La tanquem bé. Sempre estem molt contents amb el territori. La prova és que estem creixent any rere any. Aquest 2025 hem crescut un 21%, amb l’oferta de 189.000 seients d’arribada a Reus i la inclusió de dues noves rutes. Per al 2026, creixerem un 10% i sobrepassarem per primera vegada els 200.000 seients d’arribada. Maig i setembre ja estan gairebé al nivell de juny, juliol i agost».
Quin perfil de turista ve?
«El 75% dels clients que volen a Reus amb nosaltres venen amb un paquet de vacances. No és res negatiu, sinó que permet ser més eficients. De mitjana, el britànic i qualsevol ciutadà del nord d’Europa té més costum d’anar de vacances. Reus és el destí estrella per a famílies del Regne Unit. Funciona molt bé perquè el producte de la Costa Daurada és molt family friendly».
Fa més d’una dècada que operen a Reus. Com ha evolucionat tot plegat?
«Quan vam començar a operar, la Costa Daurada era coneguda, però amb el pas dels anys l’hem posat on es mereixia. Dels tres destins que operem a Catalunya, on més estem és Reus. Creiem que és un bon aeroport per volar i destí per anar». Van anunciar la ruta amb Bournemouth per al 2026,
L’Aeroport de Reus supera els 145.500 passatgers al mes d’octubre
Turisme l L'Aeroport de Reus ha registrat durant e'octubre 145.579 passatgers, fet que suposa un increment del 14,8% respecte al mateix mes de 2024. En l'acumulat dels deu mesos de l'any, l'aeroport ha arribat a 1.330.569 passatgers, un 13,1% més respecte als mateixos mesos de 2024. Redacció/Jet2
però ha caigut. Per què?
«Per la disponibilitat d’aeronaus. Estem canviant la nostra flota amb nous Airbus A321neo. Hem fet una comanda de 155 avions. Ens els van començar a entregar el 2023 i s’acabarà el 2031. D’aquests, ja en tenim una vintena, però hi ha endarreriments. No ha acabat d’entrar amb els tempos que volíem, però hi serem. Tindreu una connexió més, d’això no hi ha cap dubte».
L’ampliació del Prat, la quarta pista de Barcelona... Com ho veu?
«Si tens un tren directe cap a una ciutat principal, l’aeroport se’n veuria beneficiat perquè tindria més connectivitat. Potser sí que hi hauria viatgers que volarien a Reus i que el destí final seria Barcelona. Això, però, no tindria cap benefici per al territori. És un debat complex».
Com encaixa Reus?
«Comparo Reus amb Leeds. Leeds té més de 3 milions de passatgers i els pàrquings estan plens de cotxes perquè la gent va, aparca i se’n va. A Reus, no passa. A Leeds, el trànsit se’n va. A Reus, arriba. Si per aquesta connectivitat la gent local se’n pot beneficiar, fenomenal, però mirar-se amb Barcelona és complicat. Tenir un aeroport funcionant, com Reus, ja és un èxit».
Què s’ha de fer, doncs?
«Teniu un aeroport que està ple, molt especialitzat en el mercat britànic, però això
Temporada
«Tenim molt clar que s’ha de canviar el concepte per a l’hivern»
és així perquè la Costa Daurada funciona allà. A partir d’aquesta base, es poden capitalitzar altres mercats. Crec que és tot un èxit. A més, és un aeroport amable, fàcil. Reus té unes notes altíssimes entre
els nostres clients». No tot és dolent.
«Està bé ser crític, però també s’ha de parar i reconèixer què s’ha fet bé. No es tracta d’arribar a no sé quants milions.
Per a municipis com Salou o Vila-seca, l’aeroport fa un gran servei perquè és per on arriba la major part del turisme que no és francès».
Es plantejarien volar-hi a l’hivern?
«El turista britànic vola tot
l’any. S’ha de tenir en compte, però, que la Costa Daurada és destí d’estiu. Amb aquest context, hi ha dues formes de canviar-ho i de desestacionalitzar. Una és estirar el xiclet. Abans, la temporada a Reus era de maig a setembre. Ara, comencem a finals de març i acabem al novembre».
Què comporta?
«A l’inici i el final de la temporada, la platja no està per a banyar-se. Com a turista, per què
he de venir? No és per falta de promoció, sinó de concepte. Un molt bon exemple és Malta. Són un país molt d’estiu, però també té part urbana». També es té, aquí.
«Tarragona és una gran possibilitat per a descobrir, però què passa? Que no té planta hotelera. No es pot créixer al voltant d’aquest model. PortAventura està obert bona part de l’any, però el mercat britànic no arrenca. Parlem amb tots els actors i estem disposats a escoltar, però tenim clar que s’ha de canviar el concepte per a l’hivern». Mencionava Malta.
«El destí turístic d’estiu que vulgui estar obert tot l’any s’ha de convertir en quelcom completament diferent a l’hivern. A Malta diuen ‘som una illa amb platges i una ciutat darrere, però a l’hivern som una ciutat en una illa’. I tenen la planta hotelera per acompanyar-ho. Tarragona té molt potencial. S’ha d’anar a poc a poc i anar fent el canvi si es vol anar en aquesta direcció». Es va fer molt viral l’spot publicitari: Nothing beats a Jet2 holiday. «En tenim constància. El benefici que estem veient és que la gent jove comença a associar Jet2holidays com quelcom que li pot interessar. Teníem paquets de viatges per a gent jove, però aquest spot casual fa que tinguin la marca present. La majoria dels vídeos són divertits, simpàtics».
Política l La senadora per Junts i portaveu del grup municipal a l'Ajuntament de Reus, Teresa Pallarès, ha registrat al Senat tres preguntes pel que fa a la situació de l'ICASS i a l'espera per tenir una resposta per part de l'Estat sobre què es farà amb la residència. Pallarès ha preguntat sobre si existeix un calendari concret per avançar en la cessió, autorització i execució de les obres, per aclarir quins són exactament els tràmits administratius pendents que bloquegen la rehabilitació o construcció d'un nou centre i quina és la posició i intenció del Ministeri davant de la petició de la Generalitat i l'Ajuntament per desbloquejar aquest projecte. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va afirmar a finals del passat mes de se-
tembre que si en el termini d'un mes no s'havia pres la decisió sobre com procedir amb la residència, s'inclouria dins de la comissió bilateral entre la Generalitat i l'Estat. Fins ara no hi ha hagut resposta, però en declaracions a Diari Més la subdelegada del Govern central a Tarragona, Elisabet Romero, va expressar que no creia "que trigui gaire a decidir-se". MLB
Reus inicia un projecte de mediació cultural
Municipal l L'Ajuntament de Reus, a través del Consorci del Teatre Fortuny i juntament amb Icaria Cooperativa, ha posat en marxa aquesta temporada 2025-2026 un projecte de mediació cultural vinculat a l'espectacle Fantasmes de guerra. L’obra es representarà a les deu ciutats que formen part de la Xarxa Transversal i el tret de sortida va ser aquest dijous 13 de novembre a Sant Cugat. A Reus, l’espectacle tindrà lloc al Teatre Fortuny els dies 6 i 7 de febrer de 2026. L’obra és una creació de la Companyia Comediants La Baldufa que reflexiona sobre la memòria de la Guerra Civil a través de la història de tres amics on s’abordaran temes de memòria, identitat i convivència. L’objectiu principal és connectar el Teatre Fortuny i els joves de primera acollida i acompanyar-los joves en la seva adaptació a la ciutat. Redacció
europeu
Microidea es presenta a
Empresa l El centre formatiu i educatiu DomSpain, que forma part de l'Espai Boule, i la Cambra de Comerç de Reus van presentar el projecte europeu Microidea, una iniciativa pionera que connecta la formació professional amb el mercat laboral a través d'un sistema de microcredencials reconegut a escala internacional. La plataforma permetrà acreditar coneixements i habilitats de manera flexible, facilitant l'ocupabilitat i el reconeixement professional a Europa. El projecte compta amb deu socis entre els quals hi ha centres d'FP o universitats. Redacció
Miquel Llaberia
De vegades petites activitats poden tenir grans beneficis com la dinamització d’un barri, l’increment de propostes lúdiques i la creació d’espais de trobada i socialització. Aquest ha estat un dels objectius per part de l’Associació de Veïns El Santuari del Barri de les Clarisses que enguany, enmig de la celebració del desè aniversari, ha vist el naixement d’una nova activitat; la Lliga d’integració de dòmino. La lliga, que va cloure el passat mes d’octubre, només tenia un requisit, que els participants fossin persones amb discapacitat visual. «Els promotors de tot això van ser tres membres de l’entitat, el Francesc, l’Aitor i l’Ingrid, que són persones molt actives», explica el president de l’associació veïnal, Ramón Palmerín. Un dels seus passatemps preferits quan assistien a la seu de l’entitat, situada al carrer d’Anton Isern número 1, era jugar al dòmino i, arran d’això, se’ls va acudir que era una manera senzilla de generar una activitat més a la seu social.
El format ha estat el d’una
L’AV El Santuari del Barri de les Clarisses organitza una lliga de dòmino per a gent amb discapacitat visual l Veïns
lliga tots contra tots en què el guanyador de més partides es va coronar vencedor finalment. Jugaven setmanalment amb un calendari preestablert, de manera que es duien a terme les partides determinades en la competició i, durant la resta de la tarda, es jugava amb l’únic i fonamental objectiu de passar una estona en companyia. «Volíem fer una cosa que fos per a tots, que tothom pogués participar i distreure’s», apunta l’Ingrid. A més, amb aquesta
idea de generar una activitat oberta a tothom van decidir que no es quedaria tancat als membres de l’AV del Santuari, sinó que ho obrien «per tothom a Reus» i, fins i tot, més enllà. Precisament, han participat persones des d’altres municipis com Salou. «Ho volem obrir a tot Reus, però l’única condició que vam posar és que els participants fossin persones amb alguna discapacitat visual, sigui amb major o menor grau», apunta el president. «No volem que
L’entitat pretén donar continuïtat i potenciar el projecte l’any vinent
la gent ens vegi amb pena, sinó que som persones normals que també fem la nostra vida. El fet de tenir dificultats per veure no significa que no podem fer res», reivindica l’Ingrid. Ara bé, també s’ha tingut en compte que el joc s’adaptés a les necessitats
d’aquests participants que, en algun cas, eren totalment cecs. Per això, van procurar que, per exemple, les fitxes de joc tinguessin els números ben marcats amb el relleu, de manera que es pogués jugar igualment fent servir el sentit del tacte.
Continuïtat
L’associació espera donar continuïtat a aquest projecte i els agradaria que es pogués obrir una lliga amb altres entitats de Reus o, fins i tot, amb altres municipis de la demarcació. El president confirma que s’hi està treballant de cara l’any vinent, tot i que encara no detalla res. Mentrestant, l’entitat no ha volgut aturar totalment l’activitat amb el dòmino i, per aquest motiu, van fer un torneig al barri Gaudí on també van participar el Club de Dominó Amics d’en Manolo i grups dels municipis de Salou, Altafulla i Torredembarra, amb un reglament adaptat perquè puguin participar persones amb discapacitat visual o sense. A més, el 29 de novembre està previst celebrar un torneig obert i semiprofessional, amb participació exclusiva de jugadors federats.
Recursos l L’entitat demana fer un gran corredor hídric amb la futura dessalinitzadora de Cunit i Cubelles com a coordinadora
Adam Díaz Garriga
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua ha presentat una proposta a la Generalitat per establir una gran xarxa de connexió d’abastiment d’aigües des de l’Ebre a la Muga. Una mesura que, més enllà de garantir l’abastament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a través del Consorci d’Aigües de Tarragona, també preveu un projecte que connecti el fluxe entre Tarragona i Girona per assegurar un corredor hídric que s’adapti «a les futures necessitats de les demarcacions».
La interconnexió, segons la proposta de l’Observatori, ha canviat el disseny des del projecte presentat inicialment, que proposava el corredor per pal·liar els efectes de la sequera oferint l’abastament per tota Catalunya. Ara, però, consideren que la iniciativa hauria d’enfocar-se en la connexió de totes les demarcacions per «facilitar l’accés a l’ai-
gua independentment de les pluges i l’estat dels embassaments». L’objectiu és oferir la possibilitat a tots els municipis d’utilitzar la connexió per
abastar-se «en moments crítics o d’emergència», d’acord amb el coordinador de l’Observatori, Marc Oliva.
El projecte, «suportat per
Mobilitat l El consistori lamenta que les condicions han empitjorat amb les reprogramacions i es reunirà amb Renfe
Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Cunit ha alçat la veu contra la reprogramació del servei de Rodalies al corredor Sud, que entrarà en vigor el pròxim 22 de novembre un com finalitzin els treballs a Roda de Berà. El consistori assegura que, tot i reunir-se amb Rodalies al juliol per traslladar les necessitats de millora del servei ferroviari al municipi, les propostes «no s’han complert». Entre aquestes, figuraven l’ordenació d’horaris en hora punta i l’increment de connexió amb Tarragona. D’acord amb el consistori, Rodalies va
prometre presentar les millores al setembre. «Ens sentim enganyats», assegurava l’alcalde de Cunit, Jaume Casañas. «Les novetats han arribat dos mesos tard i el resultat son menys trens al matí respecte al servei d’abans», explicava el batlle, que lamenta també la pèrdua de connexió directa amb el Camp de Tarragona i la saturació del servei de bus entre el Baix Penedès i el Garraf.
Una de les principals afectacions és la falta d’un servei direcció a Barcelona des del municipi a partir de les 22.00 h: «Tenim un tren per
tornar, però no per anar», indicava Casañas, que lamentava que la decisió «s’ha tornat a prendre sense consultar a les administracions del territori». Entre les demandes, Cunit també exigeix un servei entre la localitat i el Prat de Llobregat, concretament per garantir l’accés al metro als ciutadans del municipi que viatgin a Barcelona.
Nova reunió El govern cunitenc es reunirà amb Renfe aquest dimecres per analitzar la situació i presentar les principals afectacions, per tal de «garantir una
enginyers i economistes», ja s’ha posat en coneixement del Govern, segons indicava el Diari ARA, tot i que no hi ha actuacions previstes per part
El projecte planteja portar aigua a totes les conques per evitar emergències
La connexió necessitaria tres fases, establertes fins al 2050
de la Generalitat. L’Observatori, però, estableix una previsió amb tres fases amb un termini d’execució fins al 2050.
La proposta espera portar el corredor hídric a través de tres noves dessalinitzadores, situades a les tres províncies.
Cunit com a referència
En el cas de Tarragona, les instal·lacions que es construiran entre Cunit i Cubelles es preveu que siguin les encarregades d’oferir un punt de connexió entre l’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona
(CAT) i el sistema d’Aigües TerLlobregat (ATLL). L’elecció de la nova dessalinitzadora del Foix, projectada pel 2030, seria clau pel projecte, ja que ambdós municipis representen el límit territorial del CAT. «És una decisió de Govern, nosaltres prioritzem assegurar l’accés al regadiu del Penedès», ha explicat l’alcalde de Cunit, Jaume Casañas. Després de ser adaptada a les noves circumstàncies climàtiques, el nou model de la interconnexió estableix «una solució més flexible i adaptada a les necessitats futures», basada en un flux de transport d’aigua en tots dos sentits. El cabal màxim de la connexió proposat és d’1,5 metres cúbics per segon.
Les altres dues connexions connectaran les conques del Ter, Fluvià i Muga i el corredor amb el canal d’Urgell per assegurar el regadiu, després de modernitzar les instal·lacions, connectant l’Ebre amb la resta de províncies.
L’Ajuntament critica que han perdut un tren i la
mobilitat justa i equilibrada» al municipi. Al mateix temps, també demanarà una reunió urgent de la Taula de Mobilitat del Penedès a la Delegació
del Govern. Entre les demandes, també s’establiria la recuperació del servei cada 15 minuts per viatjar a Barcelona, que ara
ja no s’ofereix al municipi. El consistori defensa davant la situació que, en comptes de millorar, «tot ha empitjorat» amb les novetats.
Municipal l L’Ajuntament elaborarà un estudi sobre tots els espais arran de les propostes veïnals
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Torredembarra durà a terme una diagnosi tècnica dels principals parcs infantils del municipi per avaluar-ne la seguretat. Els vuit espais s’estudiaran per tal de concretar l’estat de les estructures d’oci per als infants, la seguretat dels parcs, l’orientació solar i la presència d’ombres i la inclusivitat que proposen aquests recintes. Les propostes, recollides durant la Taula d’Infància entre el consistori i veïns del municipi, esperen comportar la millora dels espais a curt i mitjà termini.
L’estudi l’elaborarà una empresa «especialitzada en anàlisi i planificació de parcs infantils», d’acord amb l’Ajuntament, que planteja la diagnosi com a «base per orientar les actuacions de millo-
ra en diversos terminis». Les principals observacions que preveu l’estudi se centren, principalment, en la segu-
retat interior i exterior dels parcs infantils, enfocant-se en la millora de les estructures desgastades, el material i l’es-
Urbanisme l La primera fase se centra en els eixos del litoral
Redacció
L’Ajuntament de Salou posa en marxa avui dilluns, 17 de novembre, el projecte d’asfaltat i renovació de la senyalització horitzontal més important dut a terme a la localitat. Amb una inversió de 2,8 milions d’euros, les actuacions permetran millorar més de 72.500 metres quadrats de via pública i reforçar de manera significativa la seguretat viària, la mobilitat i la qualitat urbana.
La primera fase dels treballs s’executarà fins el 19 de desembre, i se centrarà especialment en dos dels principals eixos del litoral salouenc: el passeig Jaume I i el passeig Miramar, a més de l’avinguda Andorra.
Les intervencions comportaran talls puntuals i planificats, aplicats únicament quan sigui imprescindible, per tal de minimitzar les afec-
El passeig Jaume I serà una de les vies on s’actuarà. Google
L’alcalde destaca que les obres faran una localitat «més amable»
tacions al trànsit i garantir els accessos als comerços i equipaments.
L’alcalde de Salou i presi-
dent del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha subratllat que «invertir en asfaltat és invertir en qualitat de vida i en la imatge de la ciutat. Amb aquest projecte fem un pas decisiu per consolidar una ciutat més amable, segura i atractiva, tant per viure-hi com per visitar-la durant tot l’any».
tabilitat, la seva distribució «tenint en compte elements com grades, esglaons o zones elevades», i els aspectes am-
La Taula d’Infància també proposa l’ampliació del parc de Joaquim Boronat
bientals i de manteniment. Entre aquests, destaquen la il·luminació dels recintes per a infants, els «punts cecs», la brutícia acumulada o «els possibles usos incívics en horari nocturn».
Proposta d’ampliació
Durant la celebració de la Taula d’Infància, consistori i veïns també van contemplar l’ampliació del parc de la plaça municipal Joaquim Boronat. A més de l’estudi, els possibles treballs a l’espai van ser la temàtica central de la reunió, amb diverses propostes com la millora de les zones
d’ombra natural i artificials i la introducció de materials orgànics i segurs. L’adaptació de l’espai a infants amb diversitat funcional ha estat una de les propostes destacades, a més de la integració de jocs sensorials i adaptats a infants de 0 a 8 anys per «assegurar la col·lectivitat, la inclusivitat i l’accessibilitat».
L’alcalde de Torredembarra, Vale Pino, ha destacat la participació de les famílies que ajuden al consistori a «actuar amb més criteri i sensibilitat», i que permeten «millorar la qualitat dels espais públics destinats als infants». L’Ajuntament valora positivament la interacció amb el veïnat, i «troba consolidada la Taula d’Infància com un espai estable per fer arribar les propostes de les famílies i garantir que la mirada de la infància formi part de les decisions públiques», tal com ha indicat el regidor de Govern Obert i Comunicació, Joel Ramírez.
L’estudi i les propostes d’ampliació, però, encara no tenen data d’execució, tot i que ja s’han contemplat al consistori per començar a dur a terme les principals millores urgents als espais.
ACN / Arnau Martínez
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha insinuat que Aliança Catalana és un «invent contra Catalunya» dels serveis secrets i dels jutges espanyols. Ha insistit que l’extrema dreta catalana «mai correran el risc d’anar a presó» perquè «mai faran res de veritat pel país». «A ells els protegeixen els serveis secrets espanyols i les togues que a nosaltres ens persegueixen», ha clamat durant l’acte de tancament de la Conferència Nacional del Jovent Republicà que s’ha celebrat aquest cap de setmana a l’Espluga de Francolí. A les portes dels 50 anys de la mort de Franco, la secretària general del partit, Elisenda Alamany, ha dit que «el franquisme encara perviu».
En un discurs que no ha arribat als tres minuts, Junqueras ha carregat contra el partit de Sílvia Orriols. El republicà ha assegurat que el 1939 «hi va haver uns quants catalans que van fer de quintacolumnistes, que van contribuir a obrir les portes de Catalunya a les tropes franquistes que l’envaïen». Ha
apuntat que avui en dia els «hereus d’aquells quintacolumnistes ho tornen a fer des de les xarxes socials».
Junqueras ha afirmat que «s’abraonen” contra els republicans per «explicar veritats com a temples», en referència
Camp l Els cítrics arriben de 13 proveïdors de les principals zones productores estatals
Redacció
Arrenca la campanya local de la taronja a Mercadona, companyia de supermercats físics i de venda online, que preveu comercialitzar 131.000 tones d’aquest cítric durant 20252026. Per a aquesta campanya, que acaba de començar i s’allargarà aproximadament fins el mes d’agost vinent, la companyia comercialitzarà taronges procedents de camps de la Comunitat Valenciana, Andalusia, la Regió de Múrcia i Catalunya, gràcies a la col·laboració amb els proveïdors Martinavarro, Bo-
llo, Fontestad, Frutas Tono, Frutinter, Anecoop, Alcafruit, Lasarte, Agronostrum, AM Fresh Spain Citrus, Grupo Llusar Torres, Vicente Giner i Nufresco. En el cas concret de Catalunya, la companyia preveu comprar 2.000 tones de taronges procedents de camps de Tarragona.
L’entrada de la taronja dona continuïtat així a la campanya 2025-2026 de cítrics d’origen Espanya, que va començar el darrer mes d’octubre amb l’arribada de la mandarina i la llimona. El compromís de Mercadona amb el sector primari és ferm
i dona prioritat a garantir relacions estables i transparents amb els seus 13 proveïdors locals de taronja, que al seu torn treballen amb més de 2.000 agricultors d’arreu del territori.
Foment del consum de cítrics
Mercadona dona suport a les campanyes del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació en el marc de l’estratègia #alimentosdespaña i de la campanya “El país más rico del mundo”. Així mateix, defensa les pràctiques comercials justes i des de fa
a un avançament que ha publicat el programa Salvados (la Sexta) que s’emetrà aquest diumenge a la nit amb el mateix Junqueras. «Expliquem que si els serveis secrets espanyols o algunes de les togues que encara ens persegueixen
haguessin d’inventar alguna cosa contra Catalunya, inventarien Aliança Catalana», ha reiterat com diu al programa televisiu. També ha lamentat que siguin «arrogants i prepotents» contra els que treballen.
Abans, la secretària general d’ERC ha destacat que «la política en majúscules» està «represaliada». «No és casualitat que hi hagi senyors encara amb togues que diuen ser jutges i que no treballen per la llei ni per la justícia, sinó per la unitat d’Espanya». ha reblat. Per això, ha argumentat que el «franquisme encara perviu en l’extrema dreta, embolcallada d’una bandera espanyola, però també d’una bandera catalana», ha continuat.
La republicana ha interpellat a la ciutadania que se sent «frustrada» davant la dificultat per accedir a l’habitatge o per fer la compra al supermercat. Ha dit que aquesta «frustració» «alimenta l’extrema dreta». I ha advertit que també hi ha una «frustració nacional»: «avui no som on voldríem, ni tampoc tenim els recursos que mereixem i que necessitem per posar-los al servei de la gent».
Espoli fiscal Alamany ha assenyalat que «a Catalunya hi ha recursos que se’n van i no tornen. Fa anys que patim un espoli fiscal del 8% del PIB i això no és solidaritat. Així és impossible construir un país fort».
També ha culpat a les persones amb «les rendes més altes» del país que «tenen mil maneres d’esquivar el que els tocaria aportar». «El nostre país hi ha riquesa, però no tothom contribueix igual». ha manifestat la secretària general d’ERC.
anys està adherida al Codi de Bones Pràctiques Mercantils en la Contractació Alimentària. Aquest acord voluntari, que va suposar un pas més
en la promoció de pràctiques comercials justes, s’emmarca en la Llei de Mesures per Millorar el Funcionament de la Cadena Alimentària i està
impulsat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) en col·laboració amb diferents associacions de tota la cadena agroalimentària.
Entrevista l L’especialista en control de la vespa asiàtica detalla els perills de l’insecte invasor a la demarcació, destacant la falta d’informació sobre la problemàtica i advertint sobre les futures afectacions per a les empreses i les administracions
Adam Díaz Garriga
Quins són els perills de la vespa asiàtica que creix a la demarcació?
«El principal perill davant les persones són les picades i causar xocs anafilàctics, com diuen els titulars, hi ha per sones que moren per moltes picades. Però també cap a la biodiversitat. És un problema espectacular per als apicul tors, perquè col·lapsa ruscs a muntanyes (sic), depreda els pol·linitzadors i compor ta repercussions molt grans. Si no hi ha pol·linitzadors, la producció de fruita i menjar baixa en picat. No aporta res positiu en cap àmbit, especi alment al sector primari».
Ara es troben nius a tot arreu, però com són?
«El cicle de vida de la vespa reina, inicia en aquesta èpo ca, entre la tardor i l’hivern. Els nius es fan grans i crei xen més reines, i quan arriba el fred, hivernen. Durant la primavera, les reines soles co mença a construir altres nius embrionaris, amb els seus primers sequits d’obreres. Després ve el niu primari i, a l’estiu, és quan neixen els nius secundaris, els més grans. A l’hivern, quan sembla que estan buits, representen un perill, perquè estan carregats de larves, necessiten molt menjar i sortiran moltíssimes reines l’estiu següent». Per què són més perilloses que les autòctones?
«El verí és el mateix, la dife rència és que, com és una ves pa tan gran, injecta molt més verí. Que t’injectin verí tres o quatre velutines (vespes asi àtiques), pot representar 20 o 30 picades d’una autòctona. És molt superior. Les vespes normals i els ruscs no gene ren danys, no ataquen tan agressivament, sinó que con viuen amb les altres abelles, hi ha una convivència i un equilibri. La vespa asiàtica ho desequilibra tot, decapiten les vespes normals i es mengen l’abdomen per obtenir pro teïna. Llavors, si tenim 3.000 larves, necessiten menjar di ari i quan detecten aquestes
Poca informació
«Només un 3% de la gent sap que és al·lèrgica, aquest és el perill»
Gran perill
«La gent no sap que l’apicultura està sentenciada i les abelles en perill d’extinció»
fonts de proteïna, no paren fins que la finalitzen i la col· lapsen. Un sol niu de vespa asiàtica pot depredar milers d’abelles i tots els insectes pol· linitzadors a la natura». Si no les toques, són un perill?
«La vespa asiàtica té un sis tema de defensa que, quan es toca un niu, vigilen i marquen amb unes hormones per in dicar a tota la resta qui és el perill. Pots córrer, però serà un ataca massiu de vespes. El perill és que et marquin. Et poden picar una o dues, i si ets una persona sana no et passa rà res, una inflamació i picor, però per a una persona gran, al·lèrgica o un nen, pot ser
molt perillós i letal. Només un 3% de la població sap que és al·lèrgica, aquest és el perill. La recomanació és avisar als ajuntaments o als professi onals, perquè puguin orien tar te sobre com actuar». El Camp de Tarragona té alguna cosa especial per a la vespa i la seva expansió?
«Està per tot Catalunya i ja s’està fent amb tota la pe nínsula. A Tarragona està colonitzant espais on no n’hi havia. Disposa de tot el terri tori perquè no té competèn cia, fan nius molt grans amb moltes vespes i això fa que existeixi una alarma perquè es deixen veure molt. Dos o tres anys després, quan ja
s’han instal·lat, les vespes ja comencen a competir pel ter ritori i tenen cert equilibri i els nius no són tan grans perquè ja no són de reines mare. Com més temps passa, més com petitives són i més menjar necessiten, les vespes de di ferents nius poden col·lapsar un sol niu d’abelles compe tint entre elles. Els nius aquí passen a ser més petits, però igual de perjudicials. L’arriba da de la vespa a un nou terri tori és molt explosiva, perquè el segon any ja podem tindre uns nou o deu nius a prop. Els ajuntaments encara no saben com actuar, o no tenen una empresa que els pugui fer els serveis, i quan arriba (als municipis), és quan les admi nistracions han de començar a moure’s. Quan hi ha un niu, s’avisa unes deu vegades fins que s’hi actua, i això no pot ser».
En cas que la zona d’actuació sigui privada o pública, com s’actua?
«Si el niu està a una finca pri
vada, la responsabilitat és del propietari. S’informa que té el niu, i com pot actuar de la millor manera. L’important és fer arribar la detecció del niu al titular. Però moltes ve gades no saben que els tenen, perquè tenen moltes instal· lacions, i no actuen, però mitjançant ajuntaments o policia, ells si hi arriben. Si és un espai públic, amb molt de risc cap a les persones, es fa una trucada al 112, policia o qualsevol servei, i es delimita el niu».
Quin és el futur de la vespa asiàtica a la demarcació?
«De cara al futur, les actuaci ons seran molt més ràpides, però hem d’aprendre a con viure amb aquesta espècie, saber com actuar i tots els ris cos que comporta perquè els titulars de mitjans destaquen la mort, però el sector prima ri també es veu molt afectat per aquest problema. S’està carregant tota la biodiversi tat i això no arriba a tothom. La gent sap que poden picar,
però no que l’apicultura està sentenciada i les abelles estan en perill d’extinció. Aquesta informació no arriba. Sabem que podem fer coses per dis minuir la, erradicar la és im possible, però hi ha altres me sures. De cara a la primavera tenim mètodes de control que són selectius, que no capturen el 100% de les vespes, però co mencen a ser molt específics. Una vespa reina capturada són mils de vespes i molts nius evitats. A l’estiu, podem capturar 500 vespes, però si no detectem els nous abans i no les eliminem, no acabarem amb elles. La gent ha de saber que es pot intervenir abans, i que capturar aquestes reines és molt positiu. Necessitem tenir més informació i saber quins líquids podem ficar, com actuar... Però falta molta educació sobre el tema.
Sense ànim de lucre
Com funciona la vostra associació, Molí del Fort?
«Ens situem a Farena i tenim finalitats de conservació de la biodiversitat. Som una as sociació molt petita, de poc més de vint persones. Dins d’aquest gran repte, també tenim la problemàtica de les espècies exòtiques invasores, sent la vespa asiàtica una d’elles, però en tenim moltís simes. Hi ha una afectació a les persones i aprofitem que tenim tots els recursos per po der fer conservació. En el cas de les vespes, ens hem especi alitzat en elles perquè veiem la importància d’actuar sobre els nous detectats». Hi ha més actuacions a part de la vespa asiàtica?
«També fem vespes autòcto nes, amb la retirada de nius, però només quan represen ten un perill. Si no, normal ment no fem serveis per ves pes normals, perquè no és necessari. Les vespes autòc tones tenen una gran funció perquè són les controladores de plagues al medi natural, i no les podem eliminar. Però en el cas de la vespa asiàtica és superior».
Nàstic. Dani Rebollo, Sergio Camus (Santos, 46’), David Alba, César Morgado, Moi Delgado (Álvaro García, 76’), Marc Montalvo, Óscar Sanz (Mángel, 55’), Jaume Jardí, Pau Martínez, Marcos Baselga (Álex Jiménez, 62’) i Cedric Omoigui (Fernando Torres, 76’). Marbella. Manu García, Fattore (Álvarez, 75’), Clemente, Escassi, Álex Martínez, Eugeni Vallderrama (Palacín, 80’), Muñoz (Hicham, 46’), Acosta (Ruiz, 46’), Ohemeng, Cambra (Alcalde, 62’) i Rodri Ríos.
Gols. 1-0, Marcos Baselga (38’). Àrbitre. Rubén Ruipérez Marín (manxec). Va mostrar la targeta groga als locals Marcos Baselga, Camus i Moi Delgado i alsvisitant Escassi. Incidències. Partit de la jornada 12 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 6.565 espectadors.
El partit l Marcos Baselga va donar la victòria al Nàstic contra el Marbella en un partit poc inspirat, però treballat
Una victòria per créixer. El Nàstic torna a somriure al Nou Estadi amb una victòria patida contra el Marbella. Marcos Baselga va tornar i va salpebrar el partit amb un gol que va ser suficient per batre la resistència andalusa. Va brillar més el resultat que el joc, però es van assolir tres punts necessaris per recuperar la confiança a casa.
Parralo s’estrenava a la banqueta del Nou Estadi i ho va fer amb un clàssic 4-4-2. Marcos Baselga va tornar a l’onze per la porta gran amb Jardí de nou per l’esquerra.
El Nàstic va encetar amb electricitat i, en la primera jugada, va forçar un córner que Cedric va rematar al primer pal cap a fora. Aquesta empenta va durar un primer minut, perquè, després, el Marbella va establir el seu bloc defensiu amb cinc homes i els grana van començar a patir. Els de Parralo tenien la pilota, però el control no aconseguia trencar el mig del camp. El conjunt andalús esperava tancat sense pressionar més del compte i els grana es desesperaven.
Els grana estaven massa estàtics i l’única resposta era buscar Jaume Jardí. Ancorat de nou a l’esquerra, el reusenc va tornar a il·luminar el partit, però més allunyat de l’àrea del que és habitual i una mica desaprofitat.
Amb tot, la insistència va provocar les primeres aproximacions, la primera amb una rematada massa alta de Jardí i, tot seguit, en una jugada a pilota aturada que César Morga-
do va enviar fora.
El Marbella va demostrar poc després que estava preparat per aprofitar la seva oportunitat. Una desconnexió al mig del camp va oferir el primer xut dels andalusos, que van aprofitar per encetar un curt domini que no va inquietar Dani Rebollo.
L’esquerra era el millor carril del Nàstic i per allà va arribar el perill. Això sí, va ser confeccionat entre Marc Montalvo i Moi Delgado. El de Riudoms va obrir banda cap al lateral que, enganyant la seva marca, va retornar la pilota a Montalvo. Aquest va
Tjerk Van der Meulen
centrar a l’àrea on Cedric la va controlar. Era penal, un defensor el va tirar a terra i l’àrbitre es va posar el xiulet a la boca,
però, en el temps perdut dubtant, va sorgir Marcos Baselga per atrapar la pilota i, amb un xut enverinat, marcar l’1-0.
L’àrbitre va revisar la jugada, amb dificultats amb un VAR inoperatiu, per determinar un fora de joc que era ine-
El retornat
Marcos Baselga va reaparèixer i, com a killer, va marcar la que va tenir
xistent. Cambra, que defensava a Moi Delgado, habilitava la jugada per complet i, després d’uns minuts de tensió, el Nou Estadi va tornar a celebrar el gol. Amb l’1-0 el partit va anar al descans, un premi a les insistències, però el Nàstic necessitava més velocitat i concentració i amb aquesta tasca va marxar al descans. Les ordres, però, van ser al contrari a l’inici del segon temps. L’equip va abaixar les revolucions, va voler calmar el partit contra un Marbella que, poc a poc, va aprofitar la falta de proactivitat grana per
Parralo: «Hi ha marge de millora, però és millor créixer des dels bons resultats»
Futbol l El tècnic va celebrar la capacitat de patir de l'equip
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic de Tarragona, Cristóbal Parralo, va sortir satisfet després de la victòria ahir contra el Marbella en la seva estrena al Nou Estadi Costa Daurada. «Estic content per la victòria, pels jugadors i el treball que estem fent. Sabem també que ens queda molt encara, però és una victòria per continuar treballant i creixent», va apuntar Parralo De fet, en aquesta idea va incidir poc després, apuntant que «hi ha molt marge de millora, som ambiciosos i volem estar a dalt i, per aconseguir-ho, hem de millorar molt i tots ho sabem. Però és millor créixer amb els bons resultats». Pel que fa al joc, Parralo va reconèixer que «ens ha faltat velocitat de pilota. Teníem la iniciativa, però ens faltava generar una mica més per aconseguir un marcador més ampli». A més, va afegir que «a la segona part ens ha faltat energia i els que han entrat des de la banqueta ens l’han proporcionat per saber patir». A la falta d’energia, Parralo va afegir que «volem una pressió alta i per fer-ho fan falta
«Ens ha faltat més velocitat amb la pilota i energia al segon temps»
cames. Als deu minuts de la segona part hi havia jugadors que ja estaven cansats». D’altra banda, va voler subratllar que «el rival et genera i l’equip ha sabut patir, això s’ha de tenir en compte». De fet, el
tècnic va voler celebrar la porteria a zero: «Treballem de valent perquè estadístiques com aquesta creixin».
L’entrenador també va tenir paraules per als jugadors, assenyalant el gran partit de Pau Martínez i Baselga, que tornava de lesió, i també de Jaume Jardí «sabem que a l’esquerra perdem més situacions on Jardí pot tirar a porteria, però guanyem amplitud en el camp i assistències».
Jornada 12
Sergio Camus
Castigat
Va patir una targeta groga que el va deixar a la banqueta al descans. No va estar còmode.
Moi Delgado
Desvergonyit
Participatiu en atac va fer la murga a la seva marca. Va marxar amb molèsties a l’adductor.
Pau Martínez
Treballador
Va posar ofici per ajudar en defensa i aportar a l’atac. L’equip tampoc va buscar la seva banda.
Entrenador
Cristóbal Parralo
Debutant
Primer partit del tècnic al Nou Estadi. Va ser molt conservador al segon temps.
David Alba
Senzill
No va voler complicar-se més del compte. Va treure’s de sobre les pilotes quan arribaven.
Óscar Sanz
Concentrat Va treballar per controlar el partit al mig del camp. Massa precipitat amb la pilota.
Jaume Jardí
Desaprofitat
Va tornar a ser el referent de l’atac. Dona la sensació que pot fer més i està limitat a l’esquerra.
Dani
Rebollo
Eficaç
Nou bon partit del porter, com és habitual. No es va deixar sorprendre va aturar les que van arribar.
César Morgado
Intens
Concentrat i molt actiu, va aportar seguretat confiança a la rereguarda.
Marc Montalvo
Clau
Va fer un pas endavant en atac amb bastants aparicions, una la del gol, intens a la meduŀlar.
Marcos Baselga
Killer
La pilota que va tenir dins de l’àrea la va enviar al fons de la xarxa. És el que necessita l’equip.
Els tocats
Moi Delgado i Óscar
Sanz es van retirar del terreny de joc amb molèsties
generar perill.
El Nàstic volia que sorgissin espais entre les files andaluses. Jaume Jardí va perdonar primer en un contraatac amb un tir que va blocar la defensa visitant. Poc després la va tenir Cedric. Morgado va iniciar l’acció amb una passada al mig del camp que Cedric va habilitar a la banda. El punta es va aixecar i va córrer cap a l’àrea. Allà va arribar la pilota i, tot sol, va executar un cop de cap massa tou. No va acabar aquí, Pau Martínez també la va tenir, però Manu García va aturar l’acció.
El Nàstic va perdonar, però tampoc va brillar. Les oportunitats les va aconseguir per desajustos del Marbella que per a un impuls propi. De fet, els grana van tirar més enrere i Parralo va buscar pressió i tancar-se amb Fernando Torres al camp.
Tocava defensar, tocava a patir per aguantar el resultat i el Nou Estadi va contenir l’alè en més d’una ocasió. Sobretot quan l’àrbitre va revisar al VAR una agafada dins de l’àrea grana, però, per sort, no va xiular penal. Els minuts van passar amb la tranquil·litat d’un Nàstic convençut per segellar la victòria. Els grana van sumar tres punts amb un joc millorable, però amb la primera pedra de l’era Cristóbal Parralo al Nou Estadi.
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.At. Madrileño 24 12 7 3 2 20 10
2.Europa 21 12 6 3 3 17 13
3.Sabadell 20 12 4 8 0 11 5
4.Teruel 20 12 5 5 2 10 7
5.Cartagena 19 12 5 4 3 12 11
6.Eldense 18 12 4 6 2 14 13
7.Tarazona 18 12 5 3 4 8 9
8.GIMNÀSTIC 17 12 5 2 5 16 17
9.Alcorcón 16 12 4 4 4 9 11
10.Villarreal B 15
11.J.Torremolinos
12.Algeciras
13.Hércules
16.Antequera
17.Sevilla
18.At.Sanluqueño
19.Marbella
12
20.Betis Deportivo8 12 1 5 6 8 16
RESULTATS
Jornada 12 Primera RFEF
Betis Deportivo-Sabadell 1-2
SD Tarazona-Villarreal B 2-1
At. Sanluqueño-Ibiza 0-0
Alcorcón-At. Madrileño 0-1
Real Murcia-Teruel 0-0
Antequera-Sevilla Atlético 1-1
J.Torremolinos-Algeciras 1-1
GIMNÀSTIC-Marbella 1-0
Eldense-Hércules 2-0
Europa-Cartagena 2-0
PRÒXIMA JORNADA Villarreal B-GIMNÀSTIC
Antequera-Real Murcia
Marbella-Atlético Madrileño
Teruel-Juventud Torremolinos Hércules-Betis Deportivo
Alcorcón-Tarazona
Algeciras-At.Sanluqueño Cartagena-Eldense
Ibiza-Europa
Sabadell-Sevilla Atlético
Cedric Omoigui
Forçat
Va anar de menys a més. Desconnectat en gran part del duel, li falta el gol de la confiança.
Álex Jiménez
Revulsiu
Va aportar nervi energia quan a la resta de jugadors de l’equip no ho aconseguien.
Sergio Santos
Segur
Va aguantar la banda més ofensiva del Marbella amb tranquiŀlitat al segon temps.
Álvaro García
Reforç
Amb la lesió de Moi
Delgado es necessitava un recanvi i va complir en les seves funcions.
Mángel Prendes
Garantia
És un jugador que sempre compleix de forma regular i ahir no va ser diferent.
Fernando Torres Cames
L’entrenador necessitava intensitat, energia i pressió amb el colombià ho va tenir.
CB Zaragoza . Alvarado (14), Gatell (8), Pablo Aso (10), Zhao (19) i Adrià Aragonès (12). També van jugar Knowles (8), Muñoz (11), Arjol (6), Georgiou (4), Juanpe Jiménez (17) i Colom (7). CB Salou Brehima Traoré (10), CUéllar (3), Okenchi (6), Jackson (21) i Emilio Martínez (0). També van jugar Moure (7), Pol Saló (4), Sánchez (10) i Morales (12). Parcials . 26-18, 30-20, 41-17 i 19-18. Àrbitre. Óscar Navarro Campas i Eduard Montiel Molina. Incidències Partit de la jornada 7 disputat al pavelló Siglo XXI de Zaragoza.
Els exsalouencs Aso, Aragonès i Juanpe van contribuir en la derrota
Bàsquet l Els blaus van tornar a patir en defensa contra els aragonesos
Redacció
L’OCA Global CB Salou va sortir escaldat de la pista del CB Zaragoza. El conjunt de Jesús Muñiz va tornar a pecar d’una fluixa defensa i va caure per un contundent 115-73 en el que va ser un retrobament amarg. El conjunt aragonès tenia tres exjugadors del Salou: Pablo Aso, Juanpe Jimé-
nez i Adrià Aragonès i aquests van col·laborar en la derrota sumant dos dígits cadascú, amb Juanpe com el més anotador amb 17 punts. El partit es va complicar des dels primers minuts. Després d’un intercanvi de punts inicials, el Zaragoza va engegar la màquina amb un triple d’Aso i va acabar amb un parcial d’onze punts. Amb
Yusnier Morales intentant superar el bloqueig visitant. Albert Fabregat
El CV Sant Pere i Sant Pau no es pot estrenar a
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau no es va poder estrenar al seu pavelló. El conjunt de Vlado Stevovski va caure dissabte contra el San Roque i es va quedar sense puntar (1-3). L’encontre va començar amb màxima igualtat i amb grans accions ofensives per part d’ambdós equips. Tot i això, els canaris van estar més encertats en
els moments decisius i van tancar el primer set amb un lleuger avantatge (26-28). El segon set no va començar bé per als locals, que es van veure superats per 19-25. Els d'Stevovski van reaccionar en un tercer set assolint un 26-24. La lluita va continuar al quart set, però el triomf es va decantar per al CV San Roque. Redacció
temporada. Gerard Martí
Brehima Traoré, el Salou va retallar distàncies, però va acabar caient per 26-18 al final del primer quart. Els aragonesos trobaven
la cistella amb molta facilitat i castigaven cada error, sobretot des de la línia de tres punts. Dos triples de Colom i Aragonès, coronats amb una
El CBT continua en ratxa i suma la sisena victòria consecutiva contra el
Bàsquet l No hi ha qui aturi a l'Ibersol CBT. Els de Toni Larramona van sumar la sisena victòria consecutiva contra el Sant Cugat el passat dissabte amb una festa de punts al pavelló del Serrallo (90-69). Els blaus van dominar el marcador durant tot el partit gràcies a una exhibició d’intensitat defensiva, el domini del rebot i un atac
coral, liderat per Dani Stefanuto, que ha acabat amb 31 punts. Els locals feien valdre el seu ritme de joc ja en els primers minuts: atacs ràpids i un to defensiu intens que els permetien obrir primeres escletxes. El partit, però, es va trencar en el segon quart i, amb un Stefanuto endollat, el CBT i el pavelló va gaudir del contundent triomf. Redacció
esmaixada del reusenc, posaven un dolorós 37-23.
L’escletxa no va fer més que ampliar-se jugada rere jugada i, finalment, en la darrera
jugada, Alvarado va castigar amb un nou triple que posava el 56-38 al descans. La diferència era contundent, però es va ampliar encara més en el tercer quart. Els aragonesos tenien el seu dia més encertat i la defensa del Salou els habilitava més d’una oportunitat. Per cada punt lluitat del CB Salou, el Zaragoza contestava encistellant en dues ocasions. El càstig era massa elevat i difícil d’igualar. El Zaragoza no va tenir pietat dels salouencs i van continuar posant el dit a la ferida.
A l’últim quart, el partit es va calmar. El Zaragoza no va voler prémer l’accelerador i el CB Salou va intentar maquillar el resultat lluitant cada acció com si fos l’última. Amb tot, no va poder amagar la contundent derrota per 116-73 que deixa al Salou com el cuer de la categoria amb una victòria i sis derrotes.
Bàsquet l Al CB Valls no l'atura ni les baixes. Els vallencs van sumar la tercera victòria consecutiva el passat dissabte després de superar per 73-67 al Barbastro al pavelló Joana Ballart. Encara sense base, el conjunt vallenc va plantar cara al Barbastro des del primer minut. Fàbregas va contestar el triple inicial del Barbastro amb un
de propi. El duel es va igualar amb un intercanvi de punts on els visitants van sortir victoriosos enviant el duel al descans amb 11 punts de marge. Els de Miki Larraz no es van rendir i amb uns Ngomo i Trouvé endollats van aixecar l'encontre al tercer període assolint l'empat. Els locals van rematar l'encontre en l'últim quart. Redacció
El TGN Bàsquet col·lapsa després del descans i encaixa una derrota contra l’Ibaizabal (73-55)
Bàsquet l El TGN Bàsquet va perdre dissabte a la pista del segon classificat, l'Ibaizabal (73-55). L'equip tarragoní va encaixar un parcial de 24-7 en el tercer període que ha enterrat les seves aspiracions a la victòria. A diferència d'altres derrotes, el TGN Bàsquet no va fer un mal primer quart, però es va enfonsar després del descans en un tercer quart per oblidar. Les liles van regalar moltes pilotes a l'equip rival i això ha permès l'Ibaizabal anotar amb facilitat. Jugada rere jugada, la diferència s'ampliava amb un TGN Bàsquet que tenia dificultats per adaptar-se a la pressió de la pista visitant. Gobeil i Lefebvre-Okankwu van ser les més anotadores amb 15 punts. Redacció
Hoquei l El Reus Deportiu va ensopegar ahir a la pista de l'Igualada, el flamant líder de l'OK Lliga de la mà del Barça. L'Igualada va mostrar la seva presència ben aviat. No havien passat ni cinc minuts de partit que Roger Bars va ajustar un remat al pal curt per sorprendre Càndid Ballart. El partit es complicava per a un Reus que veia
com, poc després, el mateix Bars recollia un centre per posar per l'escaire el 2-0. Els reusencs van mostrar l'orgull a l'inici de la segona amb un gol de Jansà, però els locals van ampliar de nou distàncies. Els roig-i-negres estaven decidits a aguantar i Martí Casas va marcar el 3-2 de l'esperança, però no va haver-hi remuntada. Redacció
Futbol l L’expulsió de Ricardo Vaz per protestar va condicionar el duel
1 SD Ibiza
0 Reus FC Reddis
Redacció
El Reus FC Reddis va ensopegar ahir a domicili contra l’SD Ibiza després de jugar tota la segona meitat amb un home menys. Els de Marc Carrasco arribaven carregats de baixes per lesions i sancions contra un rival que estava necessitat per sumar.
Els roig-i-negres van tenir la primera acció del partit. Joan Torrents va marxar tot sol dins de l’àrea, però no va poder superar el mà a mà contra Edu Frias. Abans, però, Ricardo Vaz va veure la primera groga després d’una entrada per darrere en la sortida de la pilota. Aquesta va escalfar el davanter, que no estava conforme amb el càstig. La discòrdia va arribar tot
just abans del descans. Vaz va veure la segona per protestar de forma innecessària i va deixar el seu equip amb un home menys durant tota la segona part.
Amb la necessitat i la su-
perioritat, l’Ibiza va agafar la iniciativa amb dues aproximacions a l’inici del segon temps. Tocava defensar i, amb Pacheco endollat, els roig-i-negres van aguantar el que van poder, carregant-se
Els roig-i-negres es preparen per una setmana de doble partit
de targetes. Quan semblava que el partit estava encaminat amb l’empat a zero, va tornar la discòrdia. Aitor Serrano, dolgut per un cop, va estar més d’un minut a terra lesionat. L’Ibiza va optar per no tirar la pilota fora perquè el jugador fos atès i va aprofitar la doble superioritat numèrica perquè Marcos posés l’1-0 final. El Reus va tenir una última acció més per empatar l’encontre, però aquesta va ser anul·lada per fora de joc. Els roig-i-negres van sumar la segona derrota consecutiva abans d’encetar una setmana de partit doble a Copa Catalunya i lliga.
Política l La defensa de l’expresident al·lega que el seu estat de salut no aconsella fer el viatge a Madrid
EFE
L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, està ingressat a la Clínica Sagrada Família de Barcelona per una pneumònia. Hi passarà ingressat uns quatre o cinc dies, segons fonts de la família de l’expresident. Aquestes fonts han assegurat a EFE que aquest és el termini orientatiu que els han donat els metges per recuperar-se i han recordat que l’expresident català té 95 anys i que, a aquesta edat, una pneumònia mal resolta suposa un factor de risc.
L’expresident és a les portes d’afrontar el judici per la seva fortuna oculta, que arrencarà el 24 de novembre, i justament aquesta setmana un metge forense va examinar l’expresident per enviar un informe a l’Audiència Nacional, que haurà de valorar el seu estat de salut per decidir si pot ser jutjat i acudir presencialment al judici a Madrid. Va ser el mateix equip legal de Jordi Pujol qui va sol·licitar
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Tot arriba, 65!!! Que per força anys puguis gaudir de la jubilació. T’estimem.
a l’Audiència Nacional que valorés la seva capacitat per ser jutjat i d’afrontar el rol dialèctic de la defensa, o si pot no assistir presencialment al judici
Història l La Generalitat ha documentat des de principis de segle un miler de fosses amb persones mortes durant la guerra civil i els primers anys del franquisme, però només n'ha excavat 137, gràcies sobretot al primer pla de fosses del 2017. En aquestes fosses s'han recuperat un miler de cossos, dels quals se n'han identificat plenament 34. ACN
i seguir-lo i intervenir de manera telemàtica. Oriol Pujol Ferrusola, un dels fills de l’expresident català, va assegurar recentment en una entrevista
a Catalunya Ràdio que el seu pare «té ganes» d’anar a judici, si bé el seu cos «no aguanta». L’Audiència Nacional ha fixat per al proper 24 de no-
El Govern buscarà un pacte per penar més els accidents a la carretera
Seguretat l La titular d’Interior es va comprometre amb accions complementàries
Les víctimes d’accidents de trànsit reclamen prevenció, justícia i reparació. «No volem condols, promeses ni homenatges buits; volem decisions valentes, lleis que protegeixin i una justícia preventiva i reeducadora», van demanar ahir en l’acte pel Dia mundial en record de les víctimes de trànsit, a Barcelona, organitzat per les associacions STOP Accidents i P(A)T. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va reconèixer que aquest any «ha estat dolent a les carre-
teres» i va afirmar que cal prendre diferents mesures, com treballar per a un pacte d’estat que permeti endegar els canvis legislatius necessaris. La titular d’Interior també s’ha compromès amb altres accions des de la gestió de les vies per prevenir accidents, com reduir la velocitat, «si és necessari, s’ha de fer», va dir— o instal·lar radars. Parlon també va apel·lar a la responsabilitat individual i col·lectiva de qui es posa davant del volant i ha avisat que, si no es condueix respectant les normes, el vehicle es
L’Audiència Nacional ha fixat per al proper 24 de novembre l’inici del judici
cades, deu anys després que s’obrís aquesta causa. Segons Oriol Pujol, al seu pare a vegades «li costa recordar els noms dels fills» i, de fet, presenta «marcadors d’alzheimer». «Cognitivament, és una persona de 95 anys amb algunes carències importants, però bastant lúcid i bastant bé», va precisar. «No és un home inservible que calgui inhabilitar», va afegir Oriol Pujol, que va detallar que el seu pare «arrossega dolor» i que, tot i que el seu cos està «castigat, dèbil, fràgil», no vol eludir el judici. La Fiscalia demana una condemna de 9 anys de presó per a l’expresident català, mentre que per als seus set fills sol·licita penes que oscil·len entre els 8 i els 29 anys de presó que reclama al seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, així com multes milionàries.
vembre l’inici del judici a Jordi Pujol i als seus set fills per la fortuna presumptament illícita que van acumular i van mantenir oculta durant dè-
L’Advocacia de l’Estat, per la seva banda, no es dirigeix en el seu escrit d’acusació contra Jordi Pujol i Soley, mentre que per al primogènit demana 25 anys de presó i una fiança de 7,7 milions d’euros. Estan acusats de delictes d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat en document mercantil, delictes contra la Hisenda Pública i frustració de l’execució.
Familiars dipositen clavells en record de les víctimes. ACN
Núria Parlon diu que aquest any «ha estat dolent a les carreteres»
converteix en una «màquina de matar». «Tenim cada cop vehicles dotats de tecnologia per conduir amb més seguretat i com pot ser que no reduïm les víctimes de sinistres?».
k Editorial k
La irrupció i expansió imparable de la vespa asiàtica (Vespa velutina) al nostre territori s’ha convertit en una de les amenaces ambientals i socioeconòmiques més greus dels darrers anys. Els apicultors viuen una situació límit: ruscs collapsats, pèrdues econòmiques severes i un futur incert que posa en risc la continuïtat de l’ofici i el paper essencial de les abelles en l’equilibri ecològic. No parlem només d’un insecte invasor, sinó d’un depredador extraordinàriament eficient capaç d’eliminar milers d’abelles en poques setmanes, generant un dany directe als apicultors i indirecte a tota la cadena alimentària. Sense pol-
linitzadors, la producció agrícola es desploma i la biodiversitat s’esquerda. Els experts alerten que erradicar la vespa asiàtica és pràcticament impossible, però sí que es poden aplicar estratègies de control i detecció primerenca. A més, la vespa asiàtica no només és una amenaça ambiental: també pot arribar a representar un perill per a les persones. La seva agressivitat quan es veu amenaçada i la seva capacitat d’injectar grans quantitats de verí poden provocar reaccions greus i fins i tot mortals. Per això, davant qualsevol niu, la recomanació és clara: no actuar mai pel compte propi i avisar immediatament els serveis competents.
k Tribuna k
La consellera de la Generalitat, Sílvia Paneque, presenta l’informe preceptiu sobre el grau de compliment dels acords aprovats al juny pel Parlament sobre infraestructures i mobilitat al voltant de l’estació Camp de Tarragona. És mínim i sovint incoherent amb el mandat de la cambra.
En les línies d’autobús de Tarragona i Reus cap a l’estació, el Parlament reclamà serveis més freqüents i directes, en hores punta, i sincronitzats amb els horaris dels trens. La gironina Paneque es comprometé en l’hemicicle que, per a la nova concessió de 2028, la situació es resoldria. Ara, però, afirma que els actuals cobreixen la demanda i no preveu millores.
La moció també conclogué augmentar la informació, amb més retolació i pantalles digitals. La Generalitat diu que ja hi ha panells, és a dir, cartellets aferrats amb celo i andanes sense numerar. Confon una millora substancial amb un procés futur vinculat a contractes potencials. Res abans de 2028.
Pel que fa a la inspecció dels autobusos de l’empresa PLANA, el Govern assegura que la fa, però no aporta dades i afirma que no consten incompliments significatius. Convido la consellera a compartir les andanes de Camp de Tarragona per veure-hi la llum i els re-
tards constants en determinades hores. El súmmum del desconeixement arriba quan Paneque assegura que els títols d’abonament són recarregables als autobusos.
De 650 a 110 places
Sobre l’aparcament dissuasiu vora l’estació, el compromís és l’anunciat poc abans que s’hagués de donar compte al Parlament: un de provisional per a 110 vehicles. S’admeten apostes sobre la provisionalitat. El definitiu de low cost amb 650 places correspondrà a l’Ajuntament de la Secuita. Paneque no esmenta ni l’ampliació d’abonaments a l’actual pàrquing subterrani, ni tampoc l’exigit
anunciat sense calendari la construcció d’una rotonda pel Govern i, junt amb la Diputació, la connexió amb la carretera de Tarragona a Vila-rodona. En canvi, un altre punt rellevant, la connexió del TramCamp amb l’estació no compta amb planificació de perllongament a curt termini.
Fent la viu-viu
El súmmum del desconeixement arriba quan Paneque assegura que els títols d’abonament són recarregables als autobusos
Pla Director Urbanístic de l’entorn de l’estació.
En matèria d’accessos, fruit de la insistència de la Secuita i Perafort, s’ha
Finalment, hi ha aspectes acordats que el Govern no comenta, com la dependència de Mossos a l’estació, ni l’ampliació d’horaris, freqüències i cabuda en els AVANT, la mitja distància per l’alta velocitat (Lleida–Camp de Tarragona–Barcelona i Tortosa–Barcelona), per facilitar l’inici de la jornada laboral o acadèmica, i després retornar als domicilis de les àrees d’origen. Paneque ho deriva a l’Estat, sense la proactivitat reclamada per la plataforma d’usuaris AVANT. En canvi, el seu secretari general, també gironí, es queixa sobre temes idèntics a Girona.
El Govern socialista, el que no preveié alta velocitat al Camp de Tarragona, mostra una aplicació parcial i desigual dels acords del Parlament, amb mesures puntuals però sense avenços substancials en la majoria d’aspectes.
k Tribuna k
Crec que assistim plegats a un ‘moment’ social complicat, on sembla que res és definitiu, i on la provisionalitat, a tots els nivells, inunda a una ciutadania òrfena de desitjos compartits, i el que pot ser més greu, apuntada a un ‘menfotisme’ on l’individualisme sembla que és l’únic valor a l’alça.
Conseqüència de l’anterior és que el nostre anhelat ‘estat de benestar’, entès com un reclam assolit com comunitat, malgrat les seves evidents mancances, ens predisposa en un marc d’inseguretat manifesta, amb el que això suposa per una societat, cada cop amb més dubtes i amb propostes partidistes que opten per la utopia com forma de fer política, amb un objectiu d’anar passant i buscant els suports puntuals per a després, realment no saber què fer davant els grans reptes a decidir.
La desconfiança en el futur, converteix el demà, no en un llarg termini, sinó demà a la tarda, i això té conseqüències directes, amb variables fins ara deixades de costat; és a dir, la ‘previsió’ com tal, deixa pas a un viure intensament el dia a dia, oblidant el que pot succeir per molt que les dades objectives, de tota mena, puguin dir que la cosa ve difícil.
Moltes són les casualitats que tot el que esmento suposa, d’entrada la inestabilitat és una manca que afecta el nostre conviure, però també la inexistència de líders socials de referència per pèrdua de credibilitat compartida, que es posiciona davant un marc atomitzat, amb molts candidats a ‘liderar’, però sense cap mínim consens, i això suposa que, també, en aquest apartat, la situació es pot considerar com complicada, per no dir lamentable.
Exemples de ‘guerres’ a l’alça, que massa vegades són titulars mediàtiques puntuals, però que després passen a un segon terme quan l’interès periodístic, amb voluntarisme polític així ho decideix, és una altra evidència de l’autèntica divisió social, manipulada en funció d’un interès puntual polític i electoral.
Estic segur que existeixen vies a explorar per tornar a il·lusionar a una població que, agradi o no, veu el que succeeix
En definitiva, podríem continuar esmentant situacions com les descrites, ara bé, no crec que sigui de rebut consolidar aquesta situació, i és aquí on, d’entrada, hauríem de ser conscients que tot l’al·ludit, el que ens porta es cap a un ‘canvi de model’, en temes com la macroeconomia, per no dir la superglobalització, que fan la seva feina per molt que ho puguem rebutjar, per tant, crec que el que tocaria és començar a posicionar-nos en aquest demà del qual no podem quedar-nos com pures ‘comparses’, encara que la dialèctica puntual pugui dir el contrari.
Estic segur que existeixen vies a explorar per tornar a illusionar a una població que, agradi o no, veu el que succeeix i que, per molt que vulgui apuntar-se a la memòria selectiva, és conscient que el gran canvi global és en portes, amb conseqüències desconegudes, però, en cap cas, destinades a millorar el que avui encara podem gaudir, amb els dubtes de tot ordre que tenim.
Podem apuntar-nos al model de ‘paràlisi vigent’, però, en tot cas, no estaria de més, com societat, valorar l’entorn i les seves decisions en tots els marcs, especialment els de caràcter econòmic, que ens posicionarà en una realitat més propera del que puguin percebre.
Lluís Badia Advocat
Germanor l Durant el segon cap de setmana d’aquest novembre va tenir lloc a la ciutat de Tarragona el V Encuentro de las Cigarreras de España, una trobada que es va iniciar l’any 2018 també a Tarragona i que des d’aleshores reuneix participants vingudes de diferents ciutats de l’Estat. En aquest esde-
veniment anual hi acostumen a participar representants de Santander, Sevilla, Alacant, Màlaga, València i Tarragona, mantenint un esperit de continuïtat i retrobament entre els grups que hi prenen part. La trobada va tenir una durada de dos dies i, en el seguit d’edicions celebrades, s’han dut a terme diverses ac-
L’Acadèmia de Gastronomia visita El Molí dels Avis
Cuina l L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha visitat recentment
El Molí dels Avis, el restaurant de Josep Margalef situat a l’Ametlla de Mar que s’acosta als vint anys de trajectòria i manté l’esperit familiar iniciat per la seva mare. Prop de trenta acadèmics van gaudir d’un menú especial amb producte local, maridat amb vins Serra Barceló i cava Bertha, en un àpat que va destacar pel flam de la Rosalia, l’atenció acurada de l’equip i l’ambient proper i càlid del local. DM/AGT
tivitats, com excursions per la ciutat i sopars de gala, que serveixen per reforçar els lligams entre les assistents. Des de l’organització han volgut expressar l’agraïment a totes les persones que es van desplaçar fins a la ciutat i a les institucions que donen suport perquè es mantinguin els encontres. Redacció/Cedida
Suport l La jornada va reunir 80 assistents en una reflexió sobre l’acompanyament final i la darrera serenor
Redacció
La Fundació Mémora va pre sentar el darrer divendres a Tarragona la guia Pacificar el final de vida, un document de bones pràctiques pensat per acompanyar els darrers moments del cicle vital amb més serenor. Elaborada en col· laboració amb la Càtedra Et hos de la Universitat Ramon Llull, la guia recull orientaci ons per al personal sanitari i social i per a les famílies i l’entorn proper, amb l’objec tiu d’oferir eines per afrontar aquesta etapa de manera més humana i assossegada.
Necrològiques
Tarragona
Jesús García Martínez.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Mariano Osanz Ferrer.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Reus
María Rosa Pérez Lorenzo.
Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la Parròquia de Sant Josep de Reus.
Manuel Pascual Sevilla.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Crematori Municipal de Reus.
Rafaela López Almazán.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h a la Parròquia de Sant Bernat Calvó.
La presentació va tenir lloc en el marc d’una jornada co organitzada per Mémora i la Universitat Ramon Llull, que va reunir 80 persones al vol tant d’un programa centrat en l’acompanyament al final de la vida. L’acte va començar amb la conferència Pacificar el final de la vida: un repte ètic i humanista, a càrrec del filò sof i teòleg Francesc Torralba, que va subratllar la necessitat de cuidar totes les dimensi ons humanes —física, emo cional, social i espiritual— en aquest procés.
La jornada també va in cloure el testimoni de Karla
Islas, que va participar en un diàleg sobre la por a la mort i va remarcar la importància de la comunicació. «El mo ment del diagnòstic del meu marit em va colpir fins i tot més que la seva mort», va explicar, recordant les conse qüències emocionals d’aquell impacte i la necessitat d’un acompanyament respectuós. Posteriorment es va pre sentar el procés d’elabora ció de la guia amb les inter vencions de Jaume Padrós, Maria Antònia Rocabayera i Josep París, que van exposar la mirada interdisciplinària del grup de treball. Filòsofs,
El músic i investigador de folklore Luis Martín Díez. Ajuntament de Segòvia
Obituari l El músic, in vestigador del folklore i pro ductor cultural Luis Martín Díez, cofundador del grup Nuevo Mester de Juglaría, va morir divendres a Pozuelo de Alarcón. Deixa una trajectò ria de més de cinquanta anys dedicada a l’estudi, la difusió i la renovació del folklore castellà. La banda, activa des del 1969, va publicar nom
Per a crear-la s’ha comptat amb filòsofs, sanitaris, psicòlegs i treballadors socials
conjunta, donant forma a una eina destinada a humanitzar l’etapa final de la vida i a oferir criteris útils per als diferents entorns d’atenció.
professionals sanitaris, psi còlegs i treballadors socials hi van contribuir de manera
Per al director general de la Fundació Mémora, José Joaquín Pérez, el document representa una invitació a reflexionar sobre com acom
panyar millor les persones en el tram final de la vida i a pro moure un comiat més tran quil, digne i respectuós.
La Fundació Mémora té com a objectiu millorar l’aten ció a persones i famílies en processos de final de vida, do nant suport també als profes sionals que les acompanyen.
brosos discos i va convertir peces com Los Comuneros o Romance del Pernares en re ferents del folklore modern. Martín Díez, que era veu, gui tarra i laúd, també va dirigir durant més de trenta anys el festival Folk Segovia. Tant l’Ajuntament segovià com els seus companys han expres sat un profund condol per la mort de l’artista. Agències
Avui felicita als que es diuen:
Isabel, Gregori I Victòria
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Avui seria molt recomanable que vigilessis una mica la teva economia: algú podria demanar-te diners sorgirien complicacions.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Podries precipitar-te sense adonar-te’n en un assumpte que, a la llarga, podria portar-te problemes. Analitza bé les teves accions.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Rebràs trucades contactes de velles coneixences de les quals podràs treure beneficis futurs. Arribarà diners concretaràs plans. Compte si viatges.
TAURE
20/04 al 20/05
Les coses no són tan fàcils com semblaven, però tranquil: tindràs prou energia interior per afrontar la jornada arribar a un èxit complet.
VERGE
23/08 al 22/09
Avui podrien ferir el teu orgull. Mantén-te alerta davant comentaris o accions de persones poc fiables o falsament afalagadores.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
La teva ambició podrien portar-te a discussions amb superiors o socis. Despendràs molta energia, però al final tot compensarà.
CANAL REUS TV
10:30 + Xarxa + sostenibilitat
11:00 En primera persona
11:30 Zona escolar
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
Vés amb compte amb el que prometes avui. Et mostraràs molt liberal faràs promeses que després et costarà complir.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Jornada tranquil·la, però amb la ment ocupada en projectes a curt termini. Els altres escoltaran amb interès les teves propostes i et donaran suport.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva sensibilitat nerviosa estarà al màxim podries reaccionar exageradament davant petites coses. Avui no és dia de parlar amb superiors.
CRANC
21/06 al 22/07
Excel·lent jornada per avançar en l’àmbit social personal. La teva bona imatge t’obrirà portes inesperades agradaràs amb facilitat.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Una cosa és que tu ho tinguis tot clar una altra que els altres ho entenguin igual. No t’afanyis, deixa que el temps posi cada cosa al seu lloc.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Pren-t’ho amb calma: les situacions, laborals i familiars, avançaran lentament. La família t’ajudarà, però compte amb les coneixences.
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Aventurístic 11:00 Eix27
11:15 Gaudeix la festa
11:30 SPi+TV
12:00 Aventurístic 12:30 SPi+TV 13:00 Eix27
13:15 Gaudeix la festa
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports 15:00 Eix27
15:15 Gaudeix la festa 15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 Ciutadella
21:30 La Tertúlia del Dorsal12 22:00 Notícies12. Edició vespre 22:30 Notícies 12. Edició esports 23:00 Ciutadella
23:30 La Tertúlia del Dorsal12
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Quelcom que és molt evident. Entrada a la casa. 2. Ajuntar persones. Condemna un acte. 3. Conducte d’aire. Espai agrícola amb moltes eres. 4. Indica una repetició. Timbals antics. Cort sense el centre. 5. Obsequi rebut. Menysprea la religió. 6. Temps històric. Té molts coneixements. Planta comestible. 7. Grega invertida. Banyes. Enmig de la corda. 8. Una del nas. Calze usat per Crist. Lloc de descans calma. 9. Agrupacions artesanals. Posem orles. 10. Setí. Pescador que fa servir nanses. 11. Seca sense límits.Teixits en forma de cinta.Autèntic. 12. Plats que es mengüen ambos Cullera. Llançava. VERTICALS: 1. Fabricant de coses punxoses. Coses amb gust àcid. 2. Falcó que caça l’ànec. Espai entre dues parets. 3. Tret. Penyores. Dues de paper. 4. Instrument de cirurgia. Inhabitat. Torna de viatge. 5. Quasi un no. No correspon a la veritat. Estris. 6. És autèntic, però girat. Té una casa. 7. Errador. Sortit de la rentadora planxat. 8. Mapa sense marges. Sobirà d’un emirat. Té qualitats d’os. 9. Arrissat. Casada amb un fill. Una mica de terra. 10. Òrgan vital. Mescla el menjar la saliva. 11. Abandona el seu lloc. És de debò, però girat. 12. Bot amb desplaçament. La lletra A, per exemple.
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Roig - Sabate cb , Rovira Virgili, 30 Telèfon 977 216 609
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Joan Ramón RoigMarc Roig Av. Cardenal
Vidal Barraquer,32 Telèfon 977 752 242
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea
Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42
Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842
EL VENDRELL:
Fontestad Crespo, Jose Vicente
Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
VENDO PARQUING. Edificio San Francisco, SP i SP. Tel: 678.901.950
VENDO LOCAL 50 m2
Sant Pere i Sant Pau -Edificio Ecuador A- Tel: 639.606.126 WhatsApp
FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
PALETA ECONÓMICO. Tel: 623.246.480
INSTALACIÓN DE ANTENA COLECTIVA con conexión a todos los pisos por fachada. ECONÓMICO. Consultar precio. Tel: 614.041.375
Estat del cel
Cel serè o poc ennuvolat per algunes bandes de núvols alts al matí, si bé fins a mitja tarda també en circularan de mitjans que deixaran el cel mig o localment molt ennuvolat. Hi haurà nuvolositat de retenció a sobrevent del massís del Port. A més, durant la tarda creixeran nuvolades a punts del quadrant nord-est, i a partir del vespre a altres punts del litoral i prelitoral central.
Temperatura
La temperatura mínima i màxima baixarà entre lleugerament i moderadament arreu. En punts del Pirineu la temperatura mínima s’assolirà al final del dia i el descens serà localment moderat.
CINTES DE VIDEO I
USB.
A
VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
SEÑOR MAYOR GUSTARÍA CONOCER SEÑORA O SEÑORITA. Agradable, guapa, educada. Para compañía, horas, paseos, distracciones. Remunerado. Tiempos convenir. Tel: 630.430.736
HOME 67 ANYS DESITJA CONÈIXER DONA per amistat. Tel: 684.401.634
ALTRES
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
CARLES. MASSATGES. Tel: 660.605.687
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO.... Reus. Tel: 633.827.161
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
El passat dissabte 15 de novembre la pintora i escultora Queralt Osorio (Reus, 1978) rebia el guardó que l’acreditava com a guanyadora del 2n Premi Vila de Centcelles de Pintura de Constantí. Tal com va explicar ella mateixa, la seva obra guanyadora, Llum de Centcelles, feia protagonista la llum que es filtra per l’espai interior del conjunt romà «construint la memòria del lloc i recreant la sensació d’una arquitectura antiga que respira i vibra».
Aquest premi li arriba mentre el seu projecte pictòric Desire, està recorrent museus i galeries de Corea. Aquesta exposició individual i itinerant és fruit d’haver rebut, el passat mes d’octubre, el Premi a Millor artista de l’11è Festival d’Art Internacional de Geoje, organitzat pel Haegeumgan Theme Museum i el Museu d’Art de Yukyung de Corea del Sud. Aquesta no és la primera vegada que el país reconeix l’obra d’Osorio: l’any passat el mateix festival li va entregar el Premi a l’excel·lència. «És un dels festivals més grans que hi ha en l’actualitat, amb prop de 400 participants provinents de més de 60 països», explica.
«Tinc la sensació que aquest és l’any de la meva vida», afirma la Queralt. Establerta a Cambrils des de fa ja uns anys, va decidir apostar per l’art de manera definitiva i exclusiva fa només un parell d’anys. «Em vaig quedar a l’atur i vaig decidir que era un bon moment per acabar els estudis de grau superior a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona que havia començat anys enrere». D’aquesta decisió, Osorio en va sortir amb el títol i una nota de 10 en el Treball de Fi de Grau. «Vaig descobrir que les coses s’han de fer quan és el seu moment», afirma. Així i tot, la relació de la
Pintura L’artista ha guanyat el Premi Centcelles de Pintura de Constantí mentre la seva obra és exposada a Corea
Queralt amb l’art no és fruit d’un impuls: en l’adolescència ja va trobar en l’art una forma d’expressió, especialment a través de la pintura i l’escultura. Més endavant, els viatges a l’Àfrica, l’Orient Mitjà i l’Índia acabarien inspirant les primeres obres. Amb el pas del temps l’obra de la Queralt ha guanyat una maduresa que li serveix per expressar «sensaci-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
L’arribada d’una massa d’aire polar farà caure els termòmetres els pròxims dies Meteorologia
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
ons, soledat, fragilitat… En definitiva, l’essència de tots els nostres sentiments». Osorio parla, sobretot, a través del cos nu, predominantment femení, que li serveix per transitar des d’allò més íntim a allò que és més universal. I en aquest camí ha trobat en l’obra de gran format l’aliat perfecte. «Normalment, començo amb una mica de carbonet per marcar algunes línies, però moltes vegades vaig directament a la taca i després treballo amb grafit aquarel·lable», detalla.
Col·laboradora habitual en pro-
jectes solidaris relacionats amb l’art, la Queralt també ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives per ciutats i països com Londres o França, a més d’il·lustrar llibres. En l’actualitat està treballant en el projecte Adan i Eva, fugida del paradís, que exposarà pròximament. També està preparant l’exposició individual Dotze que presentarà al gener a l’Espai Mil Nou de Reus i que aprofundeix en el concepte de la pau, però en relació amb el propi cos. «Són les obres amb què em vaig presentar al Treball de Fi de Grau, peces de grans dimensions que vaig pintar al terra, perquè això em permetia fer servir molta aigua i treballar amb el meu propi cos, deixant la meva empremta». «Penso que estic en un moment artístic en què estic traient el més salvatge que tinc a dins, el més visceral», conclou.
A frec de pell
S’expressa sobretot a través del cos nu, i predominantment femení
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
De tant en tant, hi ha notícies d’aquelles que eleven l’esperit i revifen la fe en l’espècie humana que sovint perdem conscients, des de que tenim memòria, de tanta guerra i injustícia per culpa nostra. Divendres passat a primera hora, saltava la notícia amb final feliç de que una persona s’havia llançat al mar d’immediat en veure que un banyista tenia dificultats per sortirne. Va passar a la Punta del Morrot de Tarragona que, segons ja promet el seu nom (qui avisa no et vol mal), és d’una bellesa més perillosa del que sembla com tot el rocam, coves, corrents i aigües d’aparença calma del Mare Nostrum. Gràcies a la trucada demanant auxili d’un tercer, després de presenciar els esdeveniments, també hi acudiren de seguida els professionals pertinents. Entre ells, els nostres bombers que sempre fan una feina excel·lent i que, com a país, tampoc no ens han deixat mai a l’estacada ni defugit donar la cara. Suposo que va amb l’ofici això de ser valent i poc amic d’excuses a diferència d’altres cossos i estaments, presumptament, també al servei del poble. Davant incendis i altres emergències, no hi ha cabuda per a procrastinadors o cagadubtes i aquest fet forja un caràcter i tarannà especials. Això quan la vocació d’ajudar i el coratge no es porten ja de sèrie perquè també intueixo que hi ha una mica de tot. No m’imagino una persona poruga i deslleial somiant salvar gent del foc a risc de morir en la comesa o fent d’escut humà per protegir ciutadans pacífics i indefensos dels abusos del poder com, quan ha calgut, han fet els nostres heroics bombers.
Mer Hausmann reinterpreta la memòria visual del segle XIX amb imatges d’arxiu i la IA Cultura
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
SODI estrena el videoclip de ‘Temps Afegit’ al Nou Estadi en la prèvia del Nàstic – Marbella FC Música
