Dilluns 21 de novembre de 2022

GERARD

OLÍVIA

La Rambla Vella serà per a vianants quan es consolidi la mobilitat sostenible

El govern té l’objectiu de transformar-la en la pròxima dècada i marca dues condicions: l’execució del PMU-14 i la pèrdua de protagonisme del cotxe

Roger Freixa

«Generar molt més espai de vi anants a la Rambla Vella simbo litzarà la transformació de Tarra gona». El conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig, defineix la pacificació de la via com la culminació d’un seguit de pro jectes encaminats a consolidar la mobilitat sostenible. En aquest sentit, la transformació de la Rambla Vella, que també podria donar-se a la Via de l’Imperi Romà i al tram alt de l’avinguda Catalunya, és una iniciativa per executar en uns deu anys, des prés que es compleixin les dues condicions que exposa el mateix Puig per poder fer-la realitat: el canvi d’hàbits de la població per moure’s per la ciutat i l’exe cució del Pla de Millora Urbana 14 (PMU-14), el qual oferirà una alternativa a l’elevat volum de trànsit rodat que avui dia acu mula la Rambla Vella.

El PMU-14 suposarà la urba nització dels terrenys ubicats entre l’A-7 i el col·legi Sant Pau i la generació de 334 habitatges, així com la connexió viària entre l’entorn de la Vall de l’Arrabassa da i Músics i l’entorn de l’avingu da Catalunya. A més, comportarà la creació d’un carril bici i d’un aparcament dissuasiu. D’aquesta manera, es generarà una altra via d’entrada al centre de la ciutat des de Llevant. «Aquesta possi bilitat facilitarà una alternativa a haver de creuar Tarragona pel centre a través de l’N-340, que històricament ha travessat la ciu tat», assegura Puig. «Es tracta de generar bones circumval·lacions per minimitzar el trànsit i el seu impacte», afegeix.

A banda de l’execució d’aquest sector de creixement, el conse ller de Territori i Mobilitat asse

nyala com a segon condicionant el creixement de l’ús del trans port sostenible: «En els pròxims deu anys, per descomptat que la gent es mourà molt més en bicicleta, a peu o en autobús. El vehicle privat s’ha de fer servir de manera més responsable». Per arribar a aquest punt, Puig considera necessari potenciar el transport públic. «Des de l’Em presa Municipal de Transports (EMT) ja ho estan fent millorant freqüències, ajustant línies i ho raris i aportant nova tecnologia, com la que permet apostar pels autobusos d’hidrogen», detalla Puig, qui també esmenta el tram

La Via de l’Imperi Romà i el tram alt de l’avinguda Catalunya també podrien alliberar-se de vehicles

via com a element clau per des plaçar-se pel territori en el futur, tot i que, alhora, no el considera necessari per a la pacificació de la Rambla Vella.

Carrils bici i aparcaments L’Ajuntament, que planteja dur a terme força ampliacions de vore res pròximament i ja ha acabat i projectat altres pacificacions de carrers, com les de Canyelles,

Orosi o López Peláez i Josepa Massanés, vol estimular el canvi d’hàbits en la mobilitat a partir de diferents infraestructures o estratègies. D’una banda, pretén tenir en els pròxims dos anys una xarxa de carrils bici connectats entre si a partir de la creació dels trams restants de la franja lito ral o amb la circumval·lació del centre de la ciutat (que aniria des d’avinguda Catalunya fins al Ser

rallo passant per les avingudes de la República Argentina i de Vidal i Barraquer), entre altres. I, pròximament, la Via Augus ta també podria comptar amb un carril bici. «M’atreveixo a dir que aquest carril bici no hauria d’esperar tant de temps com el projecte de la Rambla Vella, ja que es podria fer de manera sen zilla precisament per fomentar el canvi d’hàbits», relata el conse ller de Territori i Mobilitat.

Pel que fa als aparcaments, l’estratègia del consistori és ge nerar places de pàrquing als lí mits del centre per tal d’alliberar el centre de vehicles. «Oferim

SOCIETAT

pàrquings a baix cost amb mol tes places perquè sigui fàcil apar car i ningú hagi de recórrer molts quilòmetres fins a trobar lloc», comenta Puig.

Carrers per als vianants

El conjunt de projectes enca minats a fomentar la mobilitat sostenible acabarà determinant el moment de conversió de la Rambla Vella en una via per als vianants. «Parlem d’una visió de futur importantíssima que es podrà executar d’aquí a deu, vuit o dotze anys», apunta Puig, qui tampoc concreta la manera en la qual es farà la pacificació. «Pot ser una plataforma elevada de prioritat absoluta per a vianants o una ampliació de voreres dei xant només dos carrils de circu lació. No tenim una idea tancada perquè, a més, és un projecte que estaria sotmès a la participació ciutadana», relata. «La Via de l’Imperi i el tram alt de l’avin guda Catalunya també podrien ser espais alliberats del trànsit rodat habitual. Dignificaria molt el Camp de Mart i l’entrada al Portal del Roser, però és una línia de reflexió de futur, no una obra immediata», afegeix el conseller. Des de La Bodegueta del Pa gès, Marta Muñiz considera que aquesta transformació de la Rambla Vella els podria donar més tranquil·litat: «Sempre pas sen cotxes pel costat de la terras sa. D’aquesta manera tindríem més espai i els vianants podrien transitar millor». Al seu torn, Marc Colilla, qui treballa al car rer de Comte de Rius, considera positiva la proposta. «És una via bastant caòtica. A més, ara els vianants han d’esperar molt per creuar a l’altra banda», exposa Colilla.

Avui arrenquen les Jornades de Mediació de Tarragona

Les XI Jornades de Mediació a Tarragona arrenquen avui.

Aquestes jornades promouen el diàleg entre les persones i grups socials com a eina de gestió de les discrepàncies i conflictes.

Aquesta edició es durà a terme les tardes dels dilluns i dime cres des d’avui i fins al 14 de desembre, oferint un total de 20 hores de formació a càrrec de diferents professionals, es tudiants i ciutadania en general que vulguin, un any més, apro

fundir en el coneixement de la mediació en els diferents àm bits on s’aplica, com la família, l’escola, la judicatura, la convi vència veïnal i social, la salut i el treball, entre altres. Com l’any passat, la present edició serà telemàtica, però el 28 de novembre es realitzaran tallers pràctics presencials al Campus Catalunya de la URV. Les jor nades estan coorganitzades per l’IMET, l’IMSST i altres entitats, com la URV o la UOC.

GERARD MARTÍ

Els vianants podrien ser els protagonistes de la Rambla Vella, en detriment del cotxe, d’aquí a uns deu anys.

«El projecte se sotmetria a la participació ciutadana», assenyala el conseller Xavier Puig

TARRAGONA

Els Mossos d’Esquadra van de tenir dimarts passat un lladre reincident per furts a usuaris d’una gasolinera, segons va informar la policia catalana. L’arrestat té 28 anys i se l’acusa d’un delicte de furt de manera continuada. En concret, se li atribueixen quatre fets come sos en només 15 dies. El primer es remunta al 15 d’octubre, quan, pels volts de les 21 hores, una clienta posava benzina en una gasolinera d’un polígon industrial de Tarragona i un home li va sostreure la bos sa de mà que havia deixat al seient amb un telèfon mòbil, documents i diners en efectiu. El 21 i 22 d’octubre el lladre va tornar a actuar a la mateixa estació de servei i amb el ma teix modus operandi. El darrer fet va tenir lloc el 30 d’octu bre, a les 20.15 hores, quan un camioner que estava posant benzina va observar una de les portes obertes de la cabina i seguidament va trobar a faltar el seu telèfon mòbil. Els mos sos van poder identificar-lo i comprovar que es tractava d’un lladre multireincident que acumula fins a 20 antece dents policials.

CULTURA

Tarragona rebrà 200.000 euros per senyalitzar la Zona de Baixes Emissions

Roger Freixa

La implantació de la Zona de Baixes Emissions a Tarragona cada dia és més a prop. Per tal de descarbonitzar el centre de la ciutat, l’Ajuntament, després de fer la sol·licitud pertinent, rebrà 200.000 euros en concep te d’ajut per part de la Generali tat. Aquests diners serviran per fer difusió de la Zona de Baixes Emissions entre la població, per col·locar elements de senyalitza ció i panells informatius i per al servei d’assistència tècnica.

El 25% del fons anirà destinat, precisament, al servei d’assis tència tècnica, que haurà de re dactar la documentació relativa a la iniciativa de descongestió de vehicles contaminants al centre. El gruix de l’ajut serà per fer campanyes de comunicació i difusió per tal d’informar i cons

La Sala Trono estrena els nous abonaments de Nadal

La Sala Trono posa a la venda els nous abonaments per re galar aquest Nadal. D’aquesta manera, després de la bona ex periència de l’any passat, la sala tarragonina suma un nou tipus d’abonament als dos que ja va oferir al públic per tal d’apro par el teatre i les arts escèni ques als espectadors. A més, la sala també aposta per oferir algun descompte extra per al Black Friday, que se celebra el pròxim 25 de novembre. L’abo

nament, Single i Duo, consta d’una entrada o dues entrades, respectivament, per als quatre espectacles de gener, mentre que l’abonament Tria’n dos per Nadal permet a l’espectador es collir una entrada per a dos dels quatre espectacles que s’ofe reixen durant el primer mes de l’any per 30 euros. Les obres de teatre en qüestió són El bon policia, Homenaje a una desco nocida, Lot 5/6. Pedra i You say tomato.

cienciar a la població. En aquests moments, l’Ajuntament, que ara espera la confirmació definitiva dels 200.000 euros, treballa en la redacció de l’esborrany de l’orde nança que regirà la Zona de Bai xes Emissions. Posteriorment, es convocaria la comissió pertinent per desenvolupar-la. Una vegada aprovada, es podran començar a col·locar els senyals pertinents als límits de l’àrea restringida, ja que serà a partir d’aquest mo ment quan tindrà suport jurídic.

D’altra banda, l’Ajuntament de Tarragona també espera la resolució de concessió de fons europeus Next Generation per al desenvolupament de la Zona de Baixes Emissions, la qual s’anirà implantant de manera gradual. Durant el primer any, tal com va explicar el conseller de Terri tori i Mobilitat, Xavier Puig, no

ART El Tinglado 1 del Port de Tarra gona acollirà fins al pròxim 11 de desembre bona part de les 150 obres presentades al setè concurs de Pintura, Dibuix i Gravat de la Fundació Mútua Catalana. L’artista Sílvia Mar tínez Palou és la guanyadora d’enguany amb l’obra Robin Hood Gardens i s’emporta un premi de 5.000 euros. Per la seva banda, la reusenca Olga Hurtado és la guanyadora de la categoria del concurs per a ar

s’imposaran sancions als con ductors, però s’instal·laran els senyals i panells informatius i es conscienciarà els conductors.

Les multes arribaran en un futur mitjançant la detecció de vehi

El Port acull una mostra de Fundació Mútua Catalana

tistes de les comarques de Tar ragona, dotat amb 1.200 euros, gràcies a l’obra Stop. Pel que fa a la categoria de Dibuix i Gravat, el premi de 1.000 euros recau en Marina Fraga amb la peça Si lenci. El lliurament dels premis es va realitzar al mateix Tingla do 1 del Port, entitat que dona suport al concurs. El president de la Fundació Mútua Catalana, Pere Jornet, va destacar la par ticipació i qualitat dels artistes participants.

cles contaminants no permesos per part de càmeres i agents po licials.

La implantació de la Zona de Baixes Emissions és obliga tòria per a les ciutats de més de 50.000 habitants, tal com marca la llei de canvi climàtic. A partir d’aquí, els municipis han de de terminar l’àrea restringida. En el cas de Tarragona, l’Ajuntament ha definit les seves fronteres en

els límits de la Part Alta, els ei xamples, els barris marítims les vies del tren, les avingudes Cata lunya, de la República Argentina i de Vidal i Barraquer i el passeig Torroja. Tanmateix, l’equip de govern preveu ampliar en un futur la zona per tal de com prendre també tot l’espai cèntric urbanitzat fins al riu Francolí, on entraria l’Hospital Joan XXIII i el Serrallo, entre altres.

L’Ajuntament espera l’ajut de la Generalitat, que també servirà per fer difusió entre la població

Imatge d’un element de senyalització de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. El consistori treballa en la redacció de l’ordenança que regularà les restriccions

Detenen a un lladre reincident per furts a usuaris d’una gasolinera

CRISTINA DUCE

Olga Hurtado guanya el guardó de les comarques tarragonines.

SOLIDARITAT

Protecció Civil busca voluntaris per recuperar del tot la normalitat

Protecció Civil busca voluntaris. En aquests moments, 49 efectius –32 actius i 17 reservistes– con formen la plantilla del servei pú blic de Tarragona, encara lluny dels 60 membres de què pot dis posar. «Cada any entren i surten voluntaris. Hi ha un traspàs de coneixements i jo crec que això és el millor que pot passar», reco neix el cap de la unitat a la ciutat, Lluís Mangrané.

Lluny de sentir-se dolgut per les baixes que ha sofert el cos aquest any, Mangrané expli ca que és positiu tenir al carrer gent que s’ha format i que està capacitada «per solucionar un problema en un moment donat», com podria ser el cas de necessi tar utilitzar un desfibril·lador per salvar una vida. En la mateixa

línia, assenyala que no tothom que vol pot formar part de la plantilla, sinó que ha de comple tar un curs formatiu previ.

Mangrané detalla que els voluntaris de Protecció Civil de Tarragona van prestar 184 serveis entre l’1 de gener i el 31 d’octubre del 2022, que corres ponen a 6.479 hores de feina. 130 d’aquests desplegaments van ser de caràcter preventiu, entre els quals s’inclou vetllar per la se guretat durant els actes de Santa Tecla o l’activació de l’Operació Iglú, que pretenia atendre les persones sense llar i ajudar-les a fer front a les fredes nits de l’hi vern. Les seves tasques també van consistir a donar un cop de mà en situacions d’emergència o a fer sessions informatives per a la ciutadania sobre el simulacre

de confinament químic.

El cap d’unitat explica que s’està «dintre de la normalitat», ja que el 2019, el darrer any abans de l’esclat de la pandèmia, Pro tecció Civil va fer 180 serveis en els primers deu mesos de l’any.

L’equip ha actuat enguany per garantir la seguretat durant Santa Tecla i en l’Operació Iglú

En comparativa, el 2020 en va fer 229 i el 2021, gairebé 300. Amb tot, es busca reforçar la plan tilla per oferir els serveis amb l’eficiència òptima, sobretot, en casos d’emergència com foren els aiguats del setembre. «Si has d’anar a un camp de futbol per

evitar aldarulls o aglomeracions, saps que hi estaràs tres hores. Si hi ha una emergència, saps quan comences, però no quan aca bes», conclou Mangrané.

Tota una vida de servei Lluís Mangrané col·labora acti vament amb Protecció Civil des de l’any 1983 i, amb el cos de voluntaris de Tarragona, des del 1994. «Ha canviat molt això des que vaig entrar fins ara», comen ta, amb 67 anys. «Poc paper fem servir ja. Anem amb tauletes, telèfons mòbils, xarxes socials... Ha canviat molt, però m’he po gut adaptar bé», valora.

La seva dedicació als serveis públics ha estat tan passional que la seva dona li recrimina ha ver dedicat «més temps a la Pro tecció Civil que a la família».

punt de sortida del recorregut va ser el Port.

Unes 600 persones es mouen per

visibilitzar l’epilèpsia

Unes 600 persones es van reu nir ahir al matí a l’escullera del Port de Tarragona per partici par en la segona edició de Moute per l’epilèpsia, una jornada esportiva i solidària organit zada per l’associació Si jo puc, tu també #Epilep. L’activitat, consistent en un recorregut de sis quilòmetres que es podien completar corrent o caminant, tenia com a objectius visibi litzar l’epilèpsia, sensibilitzar sobre la importància que té

FOTOGRAFIA

l’esport com a eina d’inclusió i recollir fons per a la investi gació sobre aquest trastorn. El cost de la inscripció era de sis euros. L’acte va comptar amb la presència de personalitats com l’alcalde de Tarragona, Pau Ri comà; la consellera d’Esports, María José López, o la conse llera de Capacitats Diverses, Elvira Vidal. El dia 26, l’associ ació ocuparà el Quiosquet de la Rambla per donar a conèixer la seva feina. Redacció

El barri de Riu Clar recorda el seu passat amb una exposició

El saló d’actes de l’associació de veïns de Riu Clar, ubicat a la plaça del Progrés, acollirà a partir d’avui i fins al dissabte 26 de novembre l’exposició foto gràfica Moviment social a Tar ragona. Anys que marcaren un camí. En aquesta mostra, Ángel Juárez i Àngel Catena presenten una crònica gràfica que retrata l’evolució de la zona i de la ciu tat entre els anys 1984 i 1993. Aquest dijous a les 18 hores, el mateix Ángel Juárez presentarà

l’exposició al públic per detallar les conclusions del seu projec te. La mostra s’organitza en el marc de la setmana cultural de Riu Clar, que arranca just avui. Aquesta tarda, a les 17.30 hores, a la seu de l’associació de veïns es donarà a conèixer la faula del Gripafoc, la bèstia que donà nom a la colla de diables del barri. Demà, el protagonisme serà per als més petits, que gau diran amb uns jocs educatius interactius. Redacció

Sergi Peralta Moreno

Totes les persones que volen formar part de la plantilla de Protecció Civil han de completar un curs formatiu previ.

El

EDUCACIÓ

Els infants escapen del laberint i reivindiquen els seus drets a la Rambla

Les Associacions de Famílies d’Alumnat (AFA) es van trobar per primer cop per organitzar activitats i convertir el carrer en un espai de joc

Sergi Peralta Moreno

Endinsar-se al laberint de Creta era, en la mitologia grega, sinò nim de càstig i mort a mans del ferotge minotaure. La Rambla Nova va despertar ahir amb el seu laberint particular, però aquest no era lúgubre ni símbol de mal auguri. Fet amb capses de cartó, el color tacava cada una de les parets, dibuixant un món de diversió. Els nens que hi en traven no anaven cap a la perdi ció, sinó que, mitjançant el joc, i potser sense saber-ho, s’estaven reivindicant amb un perenne somriure. Era el Dia Universal dels Drets dels Infants.

El Consell Municipal d’Infants i Adolescents de Tarragona no tenia por a enumerar les seves reclamacions: el dret a l’expres sió, a la salut mental, a la segu retat, al joc, al lleure, al descans, a les beques menjador... «Volem que els nostres drets no surtin

cars», asseverava el seu manifest. El fill de Marc Miró, amb no més dos anys i mig, va ser un dels valents que es va atrevir a entrar al laberint. «És el que més li ha agradat, s’ho ha passat molt bé», valorava el seu pare. I és que aquest circuit de colors i cartó no era l’única cosa que els menuts podien fer ahir. Per commemo rar el Dia dels Drets dels Infants, va tenir lloc la primera troba da d’Associacions de Famílies d’Alumnat (AFA) de Tarragona.

Pares i mares dels centres educa tius van fer mans i mànigues per fer del diumenge un sisè dia d’es cola, però molt diferent de la res ta. La Rambla es va convertir en un nou espai de joc sense cotxes.

Ciutat educadora

Estampar samarretes amb vege tals, jugar a bàsquet o a futbol, patinar, construir poliedres, pin tar o participar en un taller de

robòtica amb Beebots –abelles animatròniques– eren només algunes de les activitats que s’ha vien organitzat. «És una petita demostració de les nostres acti vitats extraescolars», reconeixia la secretària de l’AMPA Santa Te resa de Jesús, María Jesús Nieto. «Es tracta d’obrir les portes del nostre centre a la ciutat», afegí.

Les dues filles de Guillem Pei ret, de 7 i 12 anys, van al col·legi Santa Teresa de Jesús i, ahir, van ballar a la Rambla Nova amb els seus companys. El cansament va tardar a fer acte de presència. En baixar de l’escenari, van aga far un rebot i es van apuntar a fer una partida de bàsquet a les pistes delimitades pel seu propi centre. «No volen marxar. Ara la feina serà nostra per endur-nosles», admetia el seu pare.

Les rialles van conformar la banda sonora del diumenge acompanyades del jazz d’un sa

El laberint de colors va ser l’activitat que més èxit va tenir entre els petits visitants.

«Volem que els nostres drets no surtin cars», reclamava l’alumnat en el seu manifest

xofonista solitari. No obstant això, no va ser només una jor nada lúdica; tampoc només re ivindicativa. A l’AFA de l’Escola El Miracle, es va aprofitar per conscienciar sobre la importàn

Els petits van poder estampar samarretes amb vegetals i jugar a bàsquet i a futbol

cia de reciclar, reduir i reutilitzar. «Hem fet un taller d’estampació amb verdures. Amb samarretes velles, hem fet les nostres bosses estampades», explicava l’admi nistrativa de l’AFA, Marta Pié,

també mare de dos infants. L’èxit de la proposta va ser tan sensa cional que les samarretes es van esgotar en 45 minuts.

Tothom va marxar a dinar amb un somriure als llavis, in clòs el conseller d’Educació, Ma nel Castaño. «S’ha de repetir any rere any. Hem de continuar tre ballant per la ciutat. Tarragona, ciutat educadora», va declarar per cloure la jornada.

GERARD

Els nens aprenen per què venen les tortugues a la platja

La platja del Miracle va ser l’in dret escollit pel Museu del Port per celebrar ahir el Dia Univer sal dels Drets dels Infants. Les famílies van poder apropar-s’hi al llarg del matí per conèixer la vida de les tortugues de la mà del fotògraf naturalista Ferran Aguilar, també en el marc de la setmana de la ciència. Mitjan çant jocs i activitats d’explora ció, es pretenia donar resposta a la pregunta: «Per què venen les tortugues marines a Tarra

gona?». També es va explicar com és la vida al mar i es van compartir curiositats sobre els peixos que habiten la Mediter rània. Amb la commemoració d’aquest dia, es pretenia fo mentar la fraternitat i promou re el benestar dels nens amb activitats socials i culturals, així com reconèixer la importància de continuar treballant perquè tinguin un futur millor. L’acti vitat era gratuïta, però requeria reserva prèvia. Redacció

El nou equipament del Barnahus s’endarrereix fins a la primavera

La Generalitat accelera el desplegament de la xarxa a Catalunya i confirma que es construiran centres a Manresa i a Lleida, entre altres municipis

ACN

La crisi de subministraments causada per la guerra d’Ucraï na ha provocat que les obres de construcció de les noves instal lacions del Barnahus, el servei d’atenció a menors víctimes d’abusos sexuals, s’endarrerei xin. D’aquesta manera, el centre del complex educatiu de la La boral no estarà operatiu fins a la primavera, tal com va detallar dissabte el conseller de Drets So cials, Carles Campuzano. Estava previst que l’espai entrés en fun cionament abans d’acabar l’any.

Segons fonts del Departa ment, des de principis d’any s’han tractat 223 casos d’abusos sexuals infantils al Barnahus de Tarragona, mentre que l’any pas sat en van ser 197. Es tracta d’un augment que, segons la directo ra de la DGAIA, Ester Cabanes, respon al «clima de confiança» creat a la zona que propicia de

Campuzano, visitant les instal·lacions de Tarragona.

nunciar aquests delictes.

Amb tot, el desplegament de la xarxa de Barnahus s’accelerarà a Catalunya durant el 2023, segons va afirmar Campuzano. Drets

BOLETS

Socials va confirmar la futura existència d’aquestes unitats d’atenció a menors a Tortosa, Manresa, la Seu d’Urgell, Terras sa, Lleida i Mataró.

La URV renova una càtedra que estudia els

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Colla Vella dels Xiquets de Valls van re novar el passat divendres el conveni de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, cre ada el 2017. Aquesta càtedra està concebuda com una eina de reflexió interdisciplinària, debat i divulgació que pretén generar coneixement sobre els castells com a element de la cultura catalana i del patrimo ni immaterial de la humanitat. Els objectius d’aquest projecte són impulsar un espai per a la recerca i el debat científic i for mar futurs investigadors i ex perts, així com promocionar i socialitzar el coneixement en tre la ciutadania i col·laborar en la salvaguarda dels castells. El conveni l’han signat el rec tor de la URV, Josep Pallarès; el president de la CCCC, Joan Ibarra, i el president de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Al bert Pedret. Per al curs 202223, la càtedra ha establert una convocatòria de dues beques de suport a la realització de tesis doctorals sobre el fet cas teller. ACN

Catalunya gaudeix d’una coneguda tradició boletaire. En arribar les pluges de la tardor, els aficionats a aquesta pràctica, es desplacen als boscos amb l’afany d’omplir de bolets els cistells.

La flora micològica del nostre país in clou, però, espècies tòxiques, algunes molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant, fan que cada any, en arribar la temporada dels bolets, es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals.

El criteri bàsic per evitar-les és con sumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.

Els bolets comestibles més freqüents a Catalunya:

• Llenega negra

• Camagroc

• Rovelló

• Pinetell

• Fredolic

• Carlet

• Trompeta

Els bolets tòxics més freqüents a Ca talunya:

• Farinera borda

• Bolets de mantellina

• Reig bord

• Matagent

• Fredolic metzinós

Recomanacions per evitar les intoxi cacions

No hi ha regles ni proves generals per distingir els bolets tòxics dels comesti bles. L’única forma d’assegurar-se que un bolet és comestible o no és identi ficant correctament l’espècie, i això s’aconsegueix gràcies al coneixement i l’experiència. Si es necessita ajut per fer-ho, l’Agència Catalana De Segure tat Alimentària aconsella consultar la Societat Catalana de Micologia, més que guiar-se a través de fotografies i, en cas de dubte, rebutjar sempre collir el bolet. També és important seguir les recomanacions següents:

• Rebutjar els exemplars trencats, els que ja s’estiguin descomponent o florint, estiguin plens d’aigua o s’hagin gelat la nit anterior.

• Transportar-los en un cistell rígid per evitar la fermentació i, un cop a casa, conservar-los en el frigorífic.

• Consumir-los cuits com més aviat millor per evitar que s’alterin, i amb mo deració.

• No collir els bolets que creixin als parcs i jardins, a les vores de les carre teres o a prop de zones industrials.

Com actuar en cas de sospita d’intoxicació

Davant dels primers símptomes, per poc importants que semblin, s’ha d’anar immediatament a un centre hospita lari perquè la persona afectada rebi el tractament mèdic adequat. L’eficàcia del tractament depèn, en bona part, de la rapidesa amb què s’actuï. Con vé portar-hi les restes que es tinguin dels bolets, ja sigui els trossos que s’han eliminat en netejar-los o els bo lets cuits que hagin sobrat. Això perme trà als especialistes identificar l’espècie que ha provocat la intoxicació i facilitarà l’aplicació del tractament més eficaç.

Els primers símptomes es poden pre sentar al cap de poca estona d’haver menjat els bolets (normalment entre

mitja hora i tres hores) o aparèixer pas sades algunes hores.

Els símptomes varien segons l’espècie que l’ha produïda. Es poden presentar un o alguns d’aquests símptomes: forts dolors d’estómac, suor freda, vòmits dolorosos i continuats, diarrees fètides i abundants, vertigen, postració total, deliris, períodes alternatius de crisi i de calma.

I recordi: davant de qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic

BIBLIOGRAFIA

AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALI MENTÀRIA. Bolets: si no n’esteu segurs, no els agafeu ni us els mengeu.[En línia] <https://salutpublica.gencat.cat/ca/detalls/ Article/20170914-Bolets-si-no-nesteu-segursno-els-agafeu-ni-us-els-mengeu> [Consulta: 9 de novembre 2022].

GENERALITAT DE CATALUNYA. Temporada de bolets. .[En línia] < https://web.gencat.cat/ ca/actualitat/reportatges/temporada-de-bo lets/> [Consulta: 9 de novembre 2022].

L’activitat es va dur a terme a la platja del Miracle.

castells com a signe de la cultura catalana

Tot Nuvis es consolida com una eina d’organització per a futurs casaments

Segons els participants, la fira és molt útil per a conèixer proveïdors, els seus descomptes, i fer especial el dia de les seves núpcies

OLÍVIA MOLET

Anna González

La fira Tot Nuvis s’ha consoli dat, després de 28 edicions, com una eina d’organització impres cindible per a moltes parelles a l’hora d’organitzar el seu casa ment. Els nuvis busquen, cada cop més, que la seva celebració sigui un dia especial per a ells i els seus convidats i, a la vegada, que compti amb un punt de dife renciació entre altres casaments. Per aquest motiu, la fira reu senca, que ha tingut lloc aquest cap de setmana al recinte firal de firaReus Events, és el lloc on empreses del sector i parelles es troben per organitzar una cele bració al seu gust. Fotògrafs, ves tits de núvia i de nuvi, llunes de mel, càtering i molts més àmbits relacionats amb aquests esde veniments van tenir cabuda en un espai renovat, després de dos anys d’aturada per la pandèmia. A més, per primer cop, la fira ha comptat amb l’entrada gratuïta.

«Nosaltres no hem contractat el servei de wedding planner –un professional que planifica tots els detalls dels esdeveni ments nupcials– i aquesta fira ens permet conèixer detalls que no havíem tingut en compte fins ara», expliquen a Diari Més Va nessa Nieto i Juan Luís Ferrer, que preparen les seves núpcies pel pròxim 10 de juny. Per a ells, Tot Nuvis és l’oportunitat per fecta per conèixer empreses que ofereixin aquells serveis que els falten: «Estem parlant sobretot amb fotògrafs, que encara no el tenim, però està molt bé aquest tipus d’esdeveniments perquè estem coneixent coses de tots els àmbits».

Un cas semblant és el de Mar ta Ventura i Eric Corts que «ens casem l’any que ve i venim a

URBANISME

agafar, sobretot, idees de tots els sectors. Algunes coses les tení em agafades d’abans, però estem acabant de tancar algunes coses a la fira, ja que la fira també ofe reix descomptes». En el seu cas, també estan organitzant el seu dia sense un planificador i la fira els permet «afegir detalls amb els quals encara no havíem pensat», afirma la parella.

Una altra de les parelles reu senques que passaran per l’altar pròximament són Andrea Loren te i Josep Sugranyes que, atrets per les oportunitats que Tot Nuvis ofereix, van assistir ahir a la fira per «conèixer proveïdors nous, veure els descomptes que tenen i comparar preus».

Tot i que aquest tipus d’esde veniment permet organitzar un casament amb tots els detalls, la figura de wedding planner tam bé ha estat molt destacada du rant l’esdeveniment. Una de les novetats amb les quals ha comp tat aquest any és amb un espai al

Redacció

L’Ajuntament de Reus va fer el passat divendres un nou pas en davant per fer realitat el projecte d’habitatge social, aparcament municipal, equipament i espai públic de la Hispània. El plenari municipal va autoritzar l’opera

ció de crèdit, amb garantia hi potecària, per part de l’empresa municipal Reus Mobilitat i Ser veis per a finançar la construc ció de l’aparcament subterrani. L’operació de crèdit és per un import de 6.000.000 euros, a 20 anys, dos dels quals de carència

i 18 d’amortització, i anirà des tinat a la construcció de l’apar cament. En el passat plenari, ja es va aprovar una primera ope ració de crèdit, per import de 6.714.690 euros, a 20 anys amb els tres primers anys de carèn cia; destinat al finançament de les inversions en habitatge so cial previstes en el projecte de la Hispània. La transformació urbana de la zona de la Hispà nia es defineix a partir de quatre idees principals: l’aposta clara pels usos cívics, la permeabilitat de la trama urbana, la dotació de noves places d’aparcament i la i promoció d’habitatges amb protecció pública.

MOBILITAT

L’Ajuntament fa un pas més cap a la mobilitat sostenible

Redacció

L’Ajuntament de Reus ha apro vat, de manera inicial, l’Orde nança de Mobilitat Sostenible. Es tracta de la nova norma municipal que ha de fomentar el transport i la mobilitat soste nible a la ciutat amb seguretat

jurídica i d’acord amb les direc trius fixades en els nombrosos instruments de planificació internacionals i nacionals en aquesta matèria, posant especi al atenció a l’Agenda Urbana de Catalunya. Ara, el text s’obre ara al tràmit d’informació pública

centre del recinte on s’han dut a terme xerrades sobre la planifi cació, on aquests professionals han tingut l’oportunitat d’expli car la seva funció. En aquest ma teix espai, també s’han presentat altres àmbits, com ara vestits de núvia i tratges per als nuvis.

Per als establiments del sector, la fira també és un lloc on do nar-se a conèixer i captar clients, com és el cas de Moon Travel Plans, que empren Vanessa Vall per a organitzar llunes de mel. Vall explica que és el primer cop que assisteix a Tot Nuvis com a emprenedora i considera molt positiva la iniciativa: «Crec que és una bona oportunitat que, com a empresa, em permet co nèixer moltes parelles en un cap de setmana i que elles coneguin Moon Travel Plans, que potser no m’haurien conegut sense aquest esdeveniment». A més, Tot Nuvis no només atrau gent de Reus, sinó que rep a parelles d’altres puntes del país en la re cerca del seu dia perfecte. «Ha vingut gent de Lleida o de Molle russa, que no haguessin arribat a conèixer la meva empresa sense Tot Nuvis», explica Vall.

Aquesta 28a edició ha estat gratuïta i, tal com va passar amb la fira ExproReus, ha obert la porta a més persones. A la ve gada, també ha permès que hi anessin acompanyants de les parelles, com familiars i amics, per a ajudar en l’organització del casament, fet que altres anys no era tan comú perquè s’havien de comprar entrades. Ara bé, això també ha provocat la visita de persones que no estan organit zant un esdeveniment d’aquest caire, però que s’han sentit atre tes per conèixer les activitats que ofereix l’esdeveniment.

per un termini de 30 dies per tal que la ciutadania pugui fer-hi aportacions en forma d’esmena. L’actual Ordenança de Circula ció de l’any 1992 ha quedat des connectada de l’evolució nor mativa posterior i la realitat dels nous models de mobilitat, que exigeixen la configuració d’una ciutat més sostenible. Una ve gada aprovat el cos de l’orde nança, l’Ajuntament convocarà de nou de Comissió Especial de Mobilitat Sostenible per a la redacció de la regulació de la fu tura zona de baixes emissions, que l’Ajuntament treballa en el marc del procés d’elaboració del Pla de Mobilitat Sostenible.

Una parella coneixent tota la informació d’una de les empreses participants a la fira.

El plenari va aprovar una nova ordenança

Què et sembla la fira Tot Nuvis?

Vanessa Vall, de Moon Travel Plans

«És una molt bona oportunitat per a les empreses del sector per donar-se a conèixer. Han vingut parelles que no haurien arribat a mi si no fos per Tot Nuvis»

Vanessa Nieto i Juan Luís Ferrer

«Tot Nuvis ens ha permès conèixer detalls que no havíem tingut en compte fins ara. Aquesta fira està molt bé perquè podem conèixer coses de tots els àmbits»

Marta Ventura i Eric Corts

«Teníem algunes coses agafades, però volem mirar de tancar moltes altres a la fira. Aquesta et permet afegir detalls amb els quals encara no havíem pensat»

Andrea Lorente i Josep Sugranyes

«Hem vingut a Tot Nuvis per conèixer proveïdors nous i veure els descomptes que te nen per la fira. També podrem comparar els preus entre els serveis que ofereixen»

EQUIPAMENTS

Reus descarta la construcció del Centre Cívic Garbí per al 2023

L’Ajuntament de Reus ha des cartat la construcció del Centre Cívic Garbí per al 2023, mentre avança en el projecte del de Gre gal. El nou centre estava previst que s’ubiqués al parc del Doctor Claudi Tricaz Arnillas i s’orien tés principalment a la Sardana i Monestirs. Tot i això, el Govern de Pellicer no compta amb cap partida pressupostària en el pla d’inversions de 2023 per a cons truir el centre. Ara bé, no es des carta per a anys pròxims, ja que fonts municipals confirmen que es duran a terme accions partici patives prèvies per saber les fun cions de l’espai que la ciutadania del sud-oest de la ciutat vol que tingui el futur centre. D’aquesta manera, l’Ajuntament vol co nèixer les necessitats a les quals s’hauria de donar resposta.

SOCIETAT

La redacció dels projectes bà sics del Centre Cívic de Gregal i de Garbí van sortir a concurs públic a la vegada, però des d’un primer moment s’ha prioritzat el primer, que s’ubicarà al barri Niloga, a la nau que hostatjava els passos de la Setmana Santa a la ciutat, ubicada al carrer Cas tellvell. La intenció del consistori era que un cop s’iniciessin les obres del Gregal, es posaria en marxa la redacció del projecte del Garbí. Però dos anys després, sembla que ambdós projectes no aniran tan encavalcats com es preveia. Les obres del futur espai al Niloga estaven previstes per començar aquesta tardor, ja que el concurs públic de la reforma va sortir el passat mes de setem bre. Però encara no s’ha adjudi cat una empresa per dur-la a ter me. Tot i això, fonts municipals

asseguren que el Gregal avança a bon ritme i segons les previsions.

L’alcalde, Carles Pellicer, va anunciar la setmana passada que el pla d’inversions per al 2023 incloïa una partida d’1 mi

lió d’euros per a la construcció del Centre Cívic Gregal, però va confirmar que, de moment, no incorporava cap pressupost pel Garbí. Fonts de l’Ajuntament apunten que no hi ha prou temps per a dur a terme tot el seu pro cediment que s’ha de fer i que s’haurà de deixar per al pròxim mandat.

Tot i això, el consistori ja comptava amb un programa de

necessitats per a cada un dels dos nous centres cívics, amb una superfície aproximada de 1.000 metres quadrats construïts, que tingues espais com el vestíbul, un despatx de direcció, un des patx de servei de participació, més d’un despatxos de serveis municipals, un casal de la gent gran, despatxos per a entitats, sala de treball i una sala de reu nions.

L’activista reusenc Mohamed Said Badaoui ha estat deportat al Marroc

Va viatjar a Casablanca juntament amb el vilanoví Azbir

ACN

L’activista reusenc Mohamed

Said Badaoui, juntament amb el vilanoví Amarouch Azbir, han estat deportats al Marroc. Badaoui es trobava al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca des del 20 d’octubre. El jutjat de guàrdia de Reus va acordar el seu ingrés al CIE per un període màxim de

SINDICAT

60 dies, després que la Policia Nacional el detingués en relació amb l’ordre d’expulsió que tenia pendent des de l’estiu. Badoui fa més de 30 anys que viu a Catalu nya i és president de l’Associació per la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana, mentre que Azbir en fa més de 20 que viu a Vilanova i la Geltrú i és pre sident de l’associació Al-Forkan.

La CGT d’ensenyament celebra el primer Ple ordinari de la federació

Redacció

La CGT de Reus va rebre, el pas sat dissabte, les delegacions de tots els sindicats i nuclis d’en senyament de CGT Catalunya per celebrar el 1r Ple Ordinari de la Federació d’Ensenyament amb el lema Educació comba

tiva per construir un nou món.

La CGT és un sindicat on es prenen les decisions de forma assembleària. En aquest sentit, en el si del Ple, que és el màxim òrgan de decisió i se celebra cada dos anys, es va debatre sobre el pronunciament de les

Ells mateixos, en un vídeo difós a Instagram, van explicar que ja són al Marroc, i que a les 23 hores de la nit de divendres la Policia Nacional els va traslladar a Madrid, on van embarcar a un avió per a ells sols cap a les 5 h. del dissabte. «Un avió totalment per a nosaltres, perquè vegeu el que han fet per fer el possible per expulsar-nos», diu Badoui.

assemblees sobre els temes que es van establir, i que afecten a tots els sectors d’Ensenyament, l’educació pública no universi tària, universitats, sector social, lleure i bressol. Els temes que es van incorporar són els estatuts de l’organització, l’acció sin dical, l’organització, caixes de resistència, vagues, educació i transformació social, horitzon talitat, feminismes, coordina dores sectorials i molts més. El ple va tenir lloc a la sala d’Actes de l’Antic Hospital i el debat va durar tot el dia. Ahir es van dur a terme activitats culturals per a tots aquells que hi van voler participar.

LITERATURA

Comencen els actes de la setmana de Joan Fuster

El centenari del naixement de Joan Fuster a Sueca, País Va lencià, es commemora aquest 2022, juntament amb l’any Gabriel i Ferrater. Tot i que va ser més reconegut popular ment per la seva obra princi pal, l’assaig històric Nosaltres, els valencians, la seva tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de co neixement, incloent-hi la lingü ística, la història, la filosofia i el turisme. Les Biblioteques Mu

nicipals i la Biblioteca del Cen tre de Lectura s’han coordinat per dedicar-li aquesta setmana amb diversos actes per fer val dre la seva figura i la seva obra multidisciplinària a la vegada que han publicat una bibliogra fia conjunta de l’obra de Fuster existent al fons de les bibliote ques. La primera activitat del ci cle serà avui a la Biblioteca Cen tral, a les 19 h., amb Joan Fuster, el gran desconegut per donar a conèixer la figura de l’autor.

El conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Reus ja compta amb activitats pro gramades per a apropar la mú sica a la ciutadania amb motiu de la festivitat de santa Cecília, que se celebrarà demà. A les 17.30 h., el balcó del Palau Bo farull acollirà una actuació de la fanfarra. Seguidament, a la plaça Prim hi haurà actuacions de conjunt de guitarres, con junt de pianos, duo de clarinet i piano, duo de saxo i Percus sió, trio de flauta, cello i piano, quartet de corda, trio clarinet, cello i piano, trio de flauta, cla rinet i piano i un Quartet Jazz. A les 19.30 h, a Auditori Higini Anglès, hi haurà un concert del professorat on interpre taran diferents estils, música clàssica, contemporània i tam bé jazz amb la recentment cre ada aula de música moderna. La celebració de Santa Cecília, patrona dels músics, permet a l’alumnat, professorat i veïnat dels conservatoris de Tarra gona, Reus i Tortosa gaudir d’activitats als carrers. Els conservatoris a les tres pobla cions treuen els instruments al carrer per regalar concerts a la ciutadania.

El Centre de Lectura celebra el centenari del Servei Meteorològic

Amb la inauguració de l’expo sició Cent anys mirant el cel, el Centre de Lectura comença el pròxim dijous un cicle d’acti vitats per a commemorar el centenari de la creació del Ser vei Meteorològic de Catalunya (SMC). El cicle també preveu un recordatori a Eduard Font serè, que va ser el primer di rector del SMC. El primer acte serà a les 19 h., i anirà a càrrec de la directora general del Servei de Meteorologia de la Generalitat, Sarai Sarroca, qui pronunciarà una conferència sobre el centenari. Dissabte es faran visites guiades a l’obser vatori i a l’exposició. El dimarts 29 de novembre hi haurà una altra conferència: Excursio nisme i meteorologia, a càrrec d’Andreu Ferré, expresident de la secció Excursionista de l’ateneu. El dijous 1 de desem bre serà el torn dels obser vadors Josep Borrell i Ismael Bentieb, amb la conferència Observacions fenològiques a la Serra d’Almos. Finalment, el 13 de setembre, el biògraf Joan Arús durà a terme la conferèn cia Eduard Fontserè, la meteo rologia al servei del país i de la llengua Redacció

Anna González

Tot i això, es faran accions amb la participació dels veïns per a conèixer les seves necessitats

Imatge virtual del que serà l’edifici del nou Centre Cívic de Gregal, al barri Niloga. Fonts municipals

asseguren que el Centre Cívic Gregal avança a bon ritme

El conservatori de Música prepara els actes per a celebrar santa Cecília

Badaoui i Azbir junts a l’ambaixada del Marroc.

CAMP DE TARRAGONA

Quatre joves extutelats crearan una cooperativa per obrir un negoci a Valls

ACN Sadik Charradi i Hamza Niya munten cada dimecres la parada de bon matí a la plaça de l’oli de Valls. Hi venen verdures i horta lisses que cultiven ells mateixos en un hort als afores de Valls, recuperat després de 40 anys perdut. Són un grup de joves que va migrar a l’estat espanyol sense referents familiars i que han de fer front a un risc considerable d’exclusió laboral i social. Ara, i gràcies al projecte Brots Verds de l’associació Egueiro, es troben immersos en la creació d’una co operativa per gestionar aquesta activitat i poder obrir una botiga al centre de la ciutat. L’objectiu final de la iniciativa és oferir-los un treball temporal i adquirir experiència laboral per després treballar en altres empreses.

L’associació Egueiro treballa amb persones amb addiccions, però amb l’arribada massiva l’any 2019 de menors no acom panyats, van gestionar la tutela d’alguns d’ells per encàrrec de

TENDÈNCIES

Nova edició de Valls Viu la Moda

El Centre Cultural Munici pal de Valls va acollir ahir una nova edició la passarel la de tendències Valls Viu la Moda. Amb 20 passis, la desfilada va presentar les novetats d’aquesta tem porada tardor-hivern amb la participació d’11 establi ments de la ciutat. La recap tació de la vetllada, amenit zada per l’artista vallenca Maria Jacobs, es destinarà a la Lliga Contra el Càncer de Tarragona i l’Ebre. Redacció

SALOU

Gala benèfica contra el càncer

El municipi de Salou va viat jar pel món, aquest dissab te, amb la XI gala benèfica ¡Despegamos! Abróchense los cinturones, organitzada per l’Associació Oncològi ca doctor Amadeu Pelegrí, amb la col·laboració de l’Ajuntament, i dirigida per Miki Mora, per recaptar fons per a la investigació contra el càncer. L’acte, pre sentat pel periodista Ricard Checa, va recaptar fins a 6.562 euros. Redacció

la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generaltat (DGAIA). A mesura que ha passat el temps, la ma joria d’ells han complert els 18 anys, quedant fora de la tutela de les institucions. «El problema sorgeix quan al complir la majo ria d’edat, no hi ha prou recursos per a tothom. El carrer era una alternativa que no veiem viable. Per això, vam aprofitar la xarxa de pisos que Egueiro disposa va per ocupar-los amb aquests nois. Un cop resolta la qüestió de l’habitatge, vam mirar quin tipus de feina podíem crear fins que regularitzàvem la seva situació administrativa que no els perme tia treballar», explica el director general de l’associació Egueiro a Valls, Jaume Vilanova.

Amb aquest neguit va sorgir la iniciativa Brots Verds, un projec te iniciat el 2019 per inserir labo ralment aquests nois. Primer, es van recuperar els camps d’una finca de quatre hectàrees, al vol tant de la masia Puig de Valls, a

la carretera de Montblanc. Havia estat una antiga adoberia de pell i feia més de 40 anys que no s’ex plotava. Van haver de netejar el

terreny, treballar la terra perquè fos cultivable i instal·lar-hi el rec, entre altres tasques. Des del 2021, tenen una para

da al mercat de Valls, estan a la plaça de l’Oli els dimecres i els dissabtes, on venen tot el que cultiven: cols, carbasses, alls,

enciams o calçots, just ara que començarà la temporada. Brots Verds ha contractat fins a vuit persones al llarg dels tres anys de vida del projecte, tot i que ara mateix només compta amb qua tre treballadors. La idea és que sigui un treball temporal per tal d’adquirir experiència laboral per després treballar en altres empreses. «Abans no tenia pa

pers i Egueiro m’han ajudat, he après moltes coses. Tampoc sa bia espanyol, he pogut estudiar i fins i tot sé com funciona una parada d’un mercat», destaca un dels joves contractats, Sadik Charradi. L’associació Egueiro atén actualment 25 nois dins d’aquest programa. Alguns d’ells estan en procés de documenta ció, mentre que d’altres ja han obtingut el permís de residència i de treball. L’entitat ha assolit acords amb altres empreses del territori perquè aquests joves puguin tenir una primera expe riència laboral.

Ho faran gràcies al projecte ‘Brots Verds’ de l’associació Egueiro a Valls amb l’objectiu d’adquirir experiència laboral

Des del 2019, Egueiro gestiona la tutela d’alguns joves per encàrrec de la DGAIA

ACN

Els joves conreen verdures en una finca de quatre hectàrees prop de la masia Puig de Valls.

AJ. SALOU

Venen tot el que cultiven en una parada del mercat de Valls els dimecres i dissabtes

OLÍVIA MOLET

CAMP DE TARRAGONA

Creixement demogràfic projectat per al 2036-2040. Camp de Tarragona. Escenari alt

Municipi

Aiguamúrcia 5 57 62

Albinyana 3 132 135

Albiol, l' 1 36 37

Alcover 88 230 318

Aleixar, l' 2 42 44

Alforja -6 130 124

Alió 8 46 54

Almoster -9 19 10

Altafulla 43 380 423

Arboç, l' 114 105 219

Arbolí -2 9 7

Argentera, l' -4 4 0

Banyeres del Penedès 30 95 125

Barberà de la Conca -10 22 12

Bellmunt del Priorat -11 13 2

Bellvei 7 95 102

Bisbal de Falset, la -10 22 12

Bisbal del Penedès, la -66 293 227

Blancafort -6 22 16

Bonastre -11 41 30

Borges del Camp, les -14 129 115

Botarell 1 28 29

Bràfim 5 47 52

Cabacés -9 15 6

Cabra del Camp 6 98 104

Calafell -301 2.240 1.939

Cambrils 88 2285 2373

Camp de Tarragona -8895 41849 32954

Canonja, la 155 218 373

Capafonts -1 11 10

Capçanes -13 32 19

Castellvell del Camp -2 97 95

Catllar, el 33 389 422

Colldejou -4 10 6

Conesa -3 5 2

Constantí 245 228 473

Cornudella de Montsant -25 73 48

Creixell -27 402 375

Cunit -307 1.424 1.117

Duesaigües -3 15 12

Espluga de Francolí, l' -30 176 146

Falset -29 135 106

Febró, la -1 3 2

Figuera, la -5 13 8

Figuerola del Camp 0 9 9

Municipi

Forès -2 3 1

Garidells, els 2 15 17

Gratallops -8 18 10

Guiamets, els -8 30 22

Lloar, el -3 7 4

Llorac -2 8 6

Llorenç del Penedès -73 205 132

Marçà -10 61 51

Margalef -4 9 5

Masllorenç -9 24 15

Masó, la -2 10 8

Maspujols 9 60 69

Masroig, el -13 38 25

Milà, el 2 17 19

Molar, el -10 31 21 Mont-ral -2 7 5

Mont-roig del Camp 66 860 926

Montblanc -5 289 284

Montbrió del Camp 112 103 215

Montferri 3 14 17

Montmell, el -24 146 122

Morell, el 107 156 263

Morera de Montsant, la -2 17 15 Nou de Gaià, la 14 50 64

Nulles 4 40 44

Pallaresos, els -56 415 359

Passanant i Belltall -7 9 2

Perafort 20 39 59

Piles, les -2 9 7

Pira -5 14 9

Pla de Santa Maria, el 43 64 107

Pobla de Mafumet, la 251 114 365

Pobla de Montornès, la -35 266 231

Poboleda -7 14 7

Pont d'Armentera, el -2 19 17 Pontils -4 10 6

Porrera -11 18 7

Pradell de la Teixeta -5 5 0

Prades -9 37 28

Pratdip -8 48 40

Puigpelat 15 65 80

Querol -6 23 17

Renau 3 8 11

Reus 1597 4558 6155

Riba, la -7 18 11

Municipi

Riera de Gaià, la 29 73 102

Riudecanyes -1 99 98

Riudecols -2 88 86

Riudoms 12 452 464

Rocafort de Queralt -5 7 2

Roda de Berà -72 762 690

Rodonyà -2 31 29

Rourell, el 4 18 22

Salomó 5 37 42

Salou 408 2011 2419

Sant Jaume dels Domenys 17 85 102

Santa Coloma de Queralt 15 76 91

Santa Oliva -11 175 164

Sarral -16 52 36

Savallà del Comtat -2 3 1

Secuita, la 20 80 100

Selva del Camp, la 72 222 294

Senan -2 0 -2

Solivella -13 38 25

Tarragona 2399 4944 7343

Torre de Fontaubella, la -4 9 5

Torredembarra 67 1632 1699

Torroja del Priorat -6 11 5

Ulldemolins -16 30 14

Vallclara -3 2 -1

Vallfogona de Riucorb -4 5 1

Vallmoll 20 134 154

Valls 192 951 1143

Vandellòs i l'Hospitalet de l'I 54 489 543

Vendrell, el -136 2.208 2.072

Vespella de Gaià 0 36 36

Vila-rodona 2 82 84

Vila-seca 447 941 1388

Vilabella -8 16 8

Vilallonga del Camp 112 87 199

Vilanova d'Escornalbou -2 38 36

Vilanova de Prades 1 7 8

Vilaplana -11 17 6

Vilaverd -7 28 21

Vilella Alta, la -2 9 7

Vilella Baixa, la -6 20 14

Vimbodí i Poblet -24 28 4

Vinyols i els Arcs 41 185 226

Torredembarra és el municipi català amb major projecció de creixement de població

ACN

El nombre d’habitants augmen tarà a 644 municipis catalans en tre el 2021 i el 2041, mentre que disminuirà a 293 i es mantindrà estable a 10, segons l’escenari mitjà de les projeccions de pobla ció de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Tots els municipis del Camp de Tarragona, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf, el Moianès i el Vallès Oriental guanyarien població. En canvi, només el 17% dels municipis de la Terra Alta en guanyarien, mentre que a la No guera ho farien el 20%, al Pallars Jussà el 21% i a les Garrigues el 25%.

Torredembarra, el que més creix El municipi de més de 5.000 habitants que més creix en ter mes relatius és Torredembarra (29,5%) i el que més decreix la Sénia (-6,5%).

Altres municipis que creixen són Sant Antoni de Vilama

jor (28,9%) i Sant Just Desvern (28,3%). A l’altre extrem, Vilafant (-3,9%) i Navàs (-3,7%).

Pràcticament tots els muni cipis de més de 2.000 habitants (320 dels 354) guanyarien pobla ció i també ho farien dos de cada tres municipis de 501 a 2.000 ha bitants. En canvi, perdrien pobla ció la meitat dels municipis petits (de menys de 500 habitants).

Per grau d’urbanització, les ciutats mitjanes i les àrees semi denses, que agrupen 204 muni cipis, seran les que guanyaran més població en termes relatius, un 12% en el període 2021-2041.

Les 55 ciutats grans creixeran un 7,4% mentre que els 688 muni cipis localitzats en àrees rurals creixeran un 6,3%.

La majoria tindran saldo migratori positiu

Pel que fa al creixement, només 142 municipis (15%) tindrien més naixements que defuncions en el període analitzat. En canvi, en

876 la migració neta serà positiva (93%) i en molt d’ells compensa ria el saldo natural de signe nega tiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créi xer la població en la majoria de municipis.

Molts municipis compensaran la pèrdua de població amb el fluxe migratori que rebran

Als territoris occidentals de Catalunya menys del 10% dels municipis tindrien més naixe ments que defuncions: cap mu nicipi a les Terres de l’Ebre, l’1% dels municipis a l’Alt Pirineu i Aran, el 6% a les Comarques Centrals i el 7% a Ponent. A l’altre extrem se situen l’Àmbit Metro polità amb creixement natural positiu al 34% dels seus munici pis, i les Comarques Gironines i el Penedès, ambdues amb el 22%.

Finalment, al Camp de Tarrago na, el 14% dels municipis tindri en creixement natural positiu.

Envelliment de la població L’Idescat apunta que en totes les grandàries poblacionals aug mentarà el percentatge de pobla ció major de 65 anys. L’augment serà més important en els muni cipis de 5.001 a 10.000 habitants (del 17,6% al 28,5%), que són els que actualment tenen menys percentatge de població major de 65 anys. Els municipis menors de 2.000 habitants són els que tenen una població més envelli da el 2021, i ho continuaran sent el 2041, ja que més del 30% de la seva població seria major de 65 anys. Els municipis amb me nor percentatge de majors de 65 anys al 2041 seran els de més de 50.000 habitants.

Els municipis que tindran major percentatge de població de 65 anys o més el 2041 serien l’Ametlla de Mar (37,2%), la Rà

pita (35,8%), Sant Fost de Camp sentelles (34,9%) i Canet de Mar (34,0%), mentre que Salt (19,4%), Alcarràs i Canovelles (22,2%), Gi rona i Montcada i Reixac (22,8%) serien els que tindran menor per centatge.

Pel que fa a la població de 0 a 15 anys a l’horitzó del 2041, els mu nicipis de més de 5.000 habitants que tindrien els percentatges més elevats serien Salt (18,1%), Figue res (16,7%), Constantí i Cassà de la Selva (16,6%), mentre que l’Ametlla de Mar (9,3%), la Rà pita (9,4%) i Ulldecona i la Sénia (10,6%) serien els de menor per centatge.

Per últim, els municipis amb més població de 16 a 64 anys serien Vielha e Mijaran (63,1%), Guissona i Polinyà (62,7%), Bar celona i Canovelles (62,6%). En canvi, Roda de Berà i Sant Fost de Campsentelles (53%), l’Ametlla de Mar (53,5%), Navàs i Sant Vi cenç de Montalt (54%), serien els de menor percentatge.

Un incendi declarat en un pis de Torredembarra obliga a evacuar una persona

Un incendi va cremar total ment la cuina i el menjador d’un pis a Torredembarra ahir al matí. Els Bombers de la Ge neralitat van rebre l’avís a les 6.30 hores, sobre un foc que s’havia produït en un immo ble que es trobava a la segona planta d’un edifici del carrer Joan Güell. La resta del pis va quedar afectat pel fum i l’ele vada temperatura. En el mo ment de l’incendi, no hi havia persones a l’interior de l’im moble. Fins a sis dotacions es van desplaçar fins al lloc dels fets. En arribar, el foc ja estava força expandit, però s’havia evacuat preventivament tot l’edifici. Els Bombers van tre ballar en l’extinció, la recerca i inspecció de l’escala i la resta de pisos, així com en la venti lació. El pis del mateix replà i els dos pisos superiors també van quedar afectats pel fum. A causa del succés, el Siste ma d’Emergències Mèdiques (SEM) va haver d’evacuar una persona a l’hospital per fer-li una revisió. D’altra banda, els Bombers van rescatar, sa i es talvi, un gat que estava amagat sota d’un dels llits del pis en qüestió. Redacció

Altafulla canvia

el

dels vials Jovera,

clavegueram

Francesc de Mar i plaça Boters

L’Ajuntament d’Altafulla ha iniciat els treballs de substitu ció de clavegueram dels car rers Jovera, Francesc de Mar i plaça Boters, al barri marítim. Avui i demà es tallarà el carrer Francesc de Mar per a fer-hi les cates i, a partir de dime cres, es tallaran els tres vials afectats per iniciar els treballs de substitució de la xarxa de clavegueram. La previsió de durada d’aquests treballs és d’un mes, per tant, es calcula que estaran enllestits pel 16 de desembre. D’altra banda, tam bé es duran a terme treballs de substitució de paviment de vorera del tram de muntanya del carrer Francesc de Mar, i un altre tram, a Via Augusta entre el carrer Camí del Prat i Jaume I. El consistori aprofita rà les obres en aquests trams per canviar els tubs de la xarxa de subministrament d’aigua. Està previst que part d’aquests treballs es realitzin simultàni ament durant els treballs de substitució del clavegueram, i l’altra part, un cop finalitzin les obres d’asfaltatge. Aquests treballs es podrien allargar fins a la primera quinzena de gener. Redacció

Les dades de l’IDESCAT assenyalen que tots els municipis del Camp de Tarragona guanyaran habitants fins l’any 2041

CAMP DE TARRAGONA

Homenatge als treballadors de Vandellòs I

El gimnàs d’Hifrensa de l’Hospitalet de l’Infant va acollir aquest dissabte un acte d’homenatge als treballadors de Van dellòs I que van evitar un accident nuclear durant l’incendi ocorregut a la central el 19 d’octubre de 1989. Després dels parlaments, es va descobrir una placa de reconeixement a la plaça de l’Hospitalet de l’Infant, propera al Poblat d’Hifrensa, on encara viuen molts dels treballadors de la central. Redacció

OPOSICIÓ

Cambrils convoca sis places d’agents de la Policia Local

L’Ajuntament de Cambrils ha obert una convocatòria mit jançant concurs oposició lliure per crear una borsa d’agents funcionaris de carrera de la Po licia Local (grup C2). Les bases específiques, la guia d’estudi, el model de sol·licitud i tota la do cumentació relacionada amb la convocatòria es pot consultar i descarregar des de la seu elec trònica de l’Ajuntament. Les persones interessades poden presentar les sol·licituds entre

FORMACIÓ

fins al 7 de desembre a través de la seu electrònica amb el for mulari corresponent o bé pre sencialment en els registres de l’Oficina d’Atenció a la Ciuta dania de l’Ajuntament. El pro cés de selecció tindrà tres fases: oposició, formació i pràctiques. Els participants que hagin re sultat aptes seran convocats a la fase de pràctiques, de caràcter selectiu i obligatori, d’un mínim de tres mesos de durada de tre ball efectiu. Redacció

El Memorial de les Camposines compta amb 62 combatents més

Familiars de milicians i brigadistes omplen d’emoció l’homenatge dels combatents de la Batalla de l’Ebre

Redacció/ACN

Amb clavells vermells a la mà, els familiars dels brigadistes inter nacionals i combatents de la Ba talla de l’Ebre es van reunir ahir un any més al Memorial de les Camposines de la Fatarella (Terra Alta) per retre homenatge a les víctimes de la guerra civil espa nyola. L’emoció va ser a flor de pell al llarg de tot l’acte de record, però en especial en el minut de silenci posterior a la lectura dels 62 noms que es van incorporar al memorial. Amb aquests, ja són 1.752 les persones que es recor

den en aquest espai, de les quals se sap o es pot suposar que van morir o desaparèixer en el trans curs d’aquest combat.

El testimoni dels familiars Entre els assistents, es van reunir diverses famílies de brigadistes internacionals que van participar en la Batalla de l’Ebre. És el cas de Liam Mc Gregor, nebot d’un combatent provinent de Dublin, Irlanda. Tenia 22 anys quan va arribar al front l’abril del 1938 i estava implicat políticament en la lluita contra el feixisme. Cinc

mesos després, al setembre, va morir prop de Corbera d’Ebre. La seva història no va quedar en l’oblit gràcies al centenar de cartes que enviava dia rere dia a Irlanda. Va ser a partir d’aquí que Mc Gregor va començar a estirar el fil. «Quan era molt jove, a la família es parlava d’ell, però no gaire. Anys més tard, vaig trobar totes les cartes que escrivia so bre el seu dia a dia i la gent que va conèixer aquí», va explicar. Mc Gregor ja participa en el pro grama d’ADN per identificar les restes del seu oncle, però en cas

de trobar-lo, va manifestar que la voluntat de la família és que no es traslladin a Irlanda, sinó que descansin aquí.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, va agrair la tasca imprescindible dels brigadistes internacionals. «Mai agrairem prou el com promís de milers de persones d’arreu del món que van venir a casa nostra a lluitar en favor de la democràcia i dels valors republi cans. Dones i homes moguts pels ideals universals de llibertat i de justícia», va remarcar.

L’empresa Essity Spain S.L., amb factoria de Puigpelat, amb la col·laboració de l’Institut Jaume Huguet de Valls, ha obtingut el certificat d’excel·lència de la qualitat en el Servei de l’FP dual, és a dir, s’ha assolit el segell de màxima qualitat. Aquest reconeixement ha estat possible gràcies al desenvolupament amb la companyia sueca de la Formació Professional en el cicles de grau superior de Mecatrònica Industrial i d’Automatització i Robòtica. D’altra banda, les empreses amb seu a Reus, Elringklinger SAU i Comai

gua SL han aconseguit també el reconeixement d’Excel·lència per la seva gestió de qualitat en l’FP dual promoguts per l’Institut Pere Martell. Ambdues empreses ja havien assolit el nivell 2 d’Assegurament de la qualitat l’any 2019 i enguany des del Pere Martell es va promoure l’accés al nivell 3 d’Excel·lència. El reconeixement l’atorga el Projecte de Qualitat i Millora Contínua del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i es va lliurar durant la celebració del 20a Jornada de Qualitat de l’Educació.

Empreses tarragonines reben el reconeixement d’excel·lència en la seva gestió de qualitat en l’FP dual

CEDIDES

Amb aquesta seixantena de noms, el memorial recorda un total de 1.752 persones que van desaparèixer en el combat.

R de

Anna Ferran

Hi ha tres R que, com a ciu tadans, hem de tenir sempre presents. La primera és la R de reduir. La segona fa referència a reutilitzar i la tercera és la R de reciclar. Sovint, la R que tenim més present és la que fa refe rència al reciclatge. Si bé encara queda molt de camí per recórrer per assolir unes bones xifres de recollida selectiva en el conjunt de Catalunya, i especialment al Camp de Tarragona, el reciclat ge és un fet ben visible. Sortim al carrer i veiem els contenidors que ens indiquen que hem de se parar els residus perquè puguin ser manipulats i reincorporats de nou en el sistema productiu. Anem a comprar i ens ofereixen una bossa de paper que indica que és reciclada i reciclable. Pot ser fins i tot alguna de les peces de roba que portem posades està feta amb teixits reciclats. Ara bé, què passa amb la primera i la se gona R, les que fan referència a la reducció dels residus i a la reuti

SETMANA DE LA PREVENCIÓ DE RESIDUS

per a promoure la

real

leccions que es renoven cada setmana, però que s’aplica en molts altres sectors, com el de la tecnologia, és insostenible per al planeta. Canviar aquest model depèn de molts actors: sector productiu, institucions, però també ciutadania. I és que cadascú de nosaltres amb les se ves decisions del dia a dia té una clau de gran valor que permet que la transformació cap a un paradigma més respectuós amb

lització dels materials?

El nostre sistema productiu i, per extensió, el nostre estil de vida es basen en un concepte

lineal, on comprem, utilitzem, llencem i tornem a començar. L’abaratiment dels costos de producció, malgrat la inflació

que vivim conjunturalment, ha fet que tot tingui un cicle de vida més curt. El resultat: menys qua litat, més residus, més producció

i més esgotament dels recursos.

Aquest model, que té un dels seus màxims exemples en la fast fashion, la moda ràpida amb col

el planeta.

Tenint en compte això, des de ja fa uns anys la Unió Euro pea promou a mitjan novembre la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus. Durant aquestes jornades, que cada any posen el focus en un aspecte en concret, totes les institucions participants fan conscienciació sobre la importància de prevenir la generació de residus i oferei xen claus pràctiques per aconse guir-ho. I és que menys és més.

CONSCIENCIACIÓ

Aprofitar al màxim la vida

dels objectes i fer eleccions de compra més sostenibles ajuden a reduir els residus.

CEDIDA

L’abaratiment dels

ha promogut models que incentiven el comprar, usar, llençat

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus reivindica el fet de generar menys brossa

Setmana de la Prevenció de Residus

La prevenció de residus, línia estratègica del nou servei de Neteja a Tarragona

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona ha tret a licitació, recentment, el nou contracte de Neteja Públi ca. Es tracta d’un contracte clau pel futur de la ciutat, ja que es modernitza la gestió i se la dota dels objectius i components necessaris per ser eficients des d’un punt de vista mediambi ental i de servei a la ciutadania. En paraules de Jordi Fortuny, conseller de Neteja Pública, el nou contracte «suposarà, sens dubte, un canvi substancial en la neteja i manteniment dels nostres carrers i de la nostra ciutat, però alhora també el compliment amb escreix de mesures mediambientals i so cials».

Amb un cost total de 200 milions d’euros per als 9 anys de desplegament, el contracte es divideix en cinc grans lots: servei de transport i recollida de residus municipals, de neteja viària i d’informació i d’educa ció ambiental; servei de neteja de platges, solars, terrenys i ca mins municipals; servei de ges tió de la deixalleria municipal; control d’execució i qualitat del servei; plataforma intel·ligent de ciutat.

Tots cinc lots estan pensats i desenvolupats per garantir, sota estrictes criteris, la millor pro posta tècnica. Però també per enfocar el servei des de la línia estratègica de sostenibilitat i respecte envers el medi ambi ent. Els principals objectius a assolir són, en aquest sentit: prevenció i reducció de residus, reutilització, recollida selectiva neta i valorització del material, economia circular i sistemes de pagament per generació. Mesures en l’àmbit de la sostenibilitat

El contracte comporta una sè rie d’inversions destacables per a contribuir a la sostenibilitat centrades en aspectes com la contaminació atmosfèrica, la millora de la recollida selectiva, l’economia circular i la reutilit zació; la prevenció de residus o la protecció de l’ecosistema.

Pel que fa a la contaminació atmosfèrica, s’incorporen mi llores i estratègies de mobilitat

sostenible i descarbonització per reduir al màxim les emissi ons de gasos d’efecte hivernacle provinents dels combustibles fòssils amb vehicles elèctrics que són requisit del contracte i vehicles amb pila d’hidrogen que es valoren en els criteris d’adjudicació.

En l’àmbit de la millora en la recollida selectiva, el principal repte d’aquest nou contracte serà assolir els objectius nor matius en matèria de gestió de residus i, en concret, augmentar l’actual percentatge de recollida

selectiva, en contenidors i dei xalleria. L’objectiu és passar del 37% actual al mínim del 65% en els primers 3 anys de contracte, amb la identificació de tots els usuaris/es de tots els serveis de recollida, amb el sistema de control d’accés als contenidors (contenidors tancats), amb els serveis porta a porta domèstic i comercial, ampliant la recollida comercial, substituint els ac tuals contenidors soterrats per altres que s’han mostrat més eficients al municipi, incorpo rant la reutilització de volumi

nosos, millorant la ràtio de re collida d’oli, tèxtil i calçat, amb més contenidors de cada fracció i amb una recollida porta a por ta al centre i un nou servei de recollida de poda porta a porta i, en global, limitant les aporta cions de fracció resta en tots els àmbits del contracte.

L’economia circular i reutilit zació és un altre dels aspectes contemplats en el nou contracte per a impulsar la sostenibilitat de la ciutat de Tarragona. Per a promoure la preparació per la reutilització (PxR), es crearà

el nou Espai de Reutilització i (PxR) a les actuals instal·lacions de la Deixalleria municipal, que es preveu que esdevingui un espai real d’intercanvi de tèx til, mobles, aparells elèctrics i electrònica i altres productes susceptibles de ser reutilitzats.

Així mateix, el nou contracte incorpora també mesures estra tègiques per reduir la generació de residus, com és un servei específic de malbaratament alimentari, estratègia i suport tècnic per a les llars i comuni tats que vulguin portar a terme

autocompostatge; així com el repartiment i gestió de gots reu tilitzables per les festes munici pals i el repartiment de vaixelles compostables per les entitats i associacions del municipi que ho sol·licitin.

A tot això cal sumar-hi que es farà especial incidència en la protecció de l’ecosistema. Així doncs, es tenen en comp te estratègies per protegir els ecosistemes dunars durant les neteges i les zones sensibles per nidificació del corriol ca manegre i altres espècies com la tortuga babaua. En les nete ges de solars, terrenys i camins, també s’incorporen estratègies de gestió forestal a aplicar als solars amb espècies arbòries i arbustives.

Posar fre al malbaratament alimentari

Dins l’àmbit de la prevenció de residus, una de les principals línies estratègiques a desenvo lupar té a veure amb l’actuació per evitar el malbaratament alimentari. Es tracta d’una actu ació de prevenció, però amb un gran component social, ja que es pretén utilitzar l’excedent alimentari, evitar que acabi en rebuig i, alhora, utilitzar-lo per a menjadors i entitats.

De moment, i amb l’objectiu de preparar aquest nou servei quan s’adjudiqui el contracte de neteja, l’Ajuntament de Tar ragona ja ha obert a licitació el Pla Local de Prevenció de Resi dus que, entre altres mesures, quantificarà el nombre de mit jans i grans generadors d’exce dent alimentari que es poden incorporar al nou servei previst. De fet, el pla permetrà elaborar un estudi que detecti els poten cials generadors d’excedent ali mentari del municipi i que ajudi a analitzar les possibilitats de reducció i aprofitament alimen tari en mercats municipals i a l’aire lliure, menjadors escolars, centres sanitaris i grans pro ductors privats de Tarragona. L’anàlisi també ha de preveure la quantitat d’aliments aprofi tables anualment i, per tant, la reducció en la generació de to nes de residus orgànics llençats a l’any.

Setmana de la Prevenció de Residus

La moda circular, una alternativa a la generació de residus tèxtils

S’estima que els tèxtils són la quarta categoria que exerceix una major pressió en l’ús de ma tèries primeres i aigua, després dels aliments, l’habitatge i el transport, i la cinquena en emis sions de Gasos d’Efecte Hiverna cle (GEH). A més, es calcula que menys de l’1% de tots els tèxtils del món es reciclen en nous tèx tils. Per tot plegat, l’eix central de la Setmana Europea de la Pre venció de Residus, que se celebra a tot Europa del 19 al 27 de no vembre, ha escollit el tèxtil com a eix central.

Una estratègia comuna

Per respondre al repte, des de la Comissió Europea es treballa amb una estratègia global de la UE pels tèxtils, amb mesures per potenciar el percentatge de recollida selectiva, de reutilitza ció i de reciclatge dels tèxtils. A

Catalunya el nivell de recollida selectiva dels residus tèxtils és menor al 15%.

Amb el lema Moda circular i sostenible. Generar residus és an tiquat, enguany es vol conscien ciar la població de la importància de fomentar el reciclatge i evitar haver d’incinerar els tèxtils o que aquests acabin als abocadors, a la vegada que es promou la com pra responsable.

Així, entre les accions clau de l’estratègia tèxtil, la UE assenyala mesures com la introducció de requeriments de disseny per tal que els tèxtils durin més temps, siguin més fàcils de reparar i reci clar; acabar amb la sobreproduc ció i el consum excessiu i desin centivar la destrucció de tèxtils no venuts o retornats; incentivar models de negoci circulars que incloguin la reutilització i la re paració, o proporcionar informa ció més clara i crear un Passaport

Digital de Producte.

Així mateix, la UE estableix uns paràmetres per al sector tèxtil amb la mirada posada en el 2030, i que contemplen cinc aspectes fonamentals. El primer estableix que tots els productes tèxtils comercialitzats al mercat de la UE han d’estar fets amb materials durables, reparables i reutilitzables, elaborats majori tàriament amb fibres reciclades lliures de substàncies perilloses i produïts respectant els drets so cials. En segon lloc, recorda que La moda ràpida passa de moda, insistint en el fet que els consu midors treuen major profit dels tèxtils de major qualitat. També proposa que hi hagi una major disponibilitat de serveis per a la reutilització i reparació d’aquests productes. Tot plegat, sustentat en un sector tèxtil competitiu, resilient i innovador, on els fabri cants assumeixin la responsabi

Urbaser, líder en compromís social, innovació i economia circular

La companyia líder mundial en gestió mediambiental referma els seus compromisos

Redacció

Urbaser, l’empresa especialitza da en la gestió de residus, amb implantació en més de 25 paï sos, treballa de manera continu ada per millorar els processos, fomentar l’economia circular i impulsar l’ocupació de persones amb necessitats especials.

Des dels seus orígens, Urba ser ha apostat per la investigació i el desenvolupament tecnolò gic aplicats al sector mediambi ental i la gestió de residus. Fruit d’aquest treball, l’empresa ha implantat tecnologies que per meten optimitzar els processos de tractament, fent que siguin

més eficients, i liderant així l’evolució en el sector.

En l’àmbit social, Urbaser manté un estret compromís amb el desenvolupament per sonal i professional, impulsant programes de contractació de persones amb discapacitat fí sica o intel·lectual, així com de

La Unió Europea insisteix en la importància de promoure la compra responsable de roba.

El consum de tèxtils representa la quarta causa de pressió ambiental i climàtica

litat dels seus productes al llarg de la cadena de valor. Finalment, la UE, propugna que la moda cir cular, en comptes de la d’un sol ús, esdevingui la norma.

Per tal de treballar tots aquests

La moda circular fomenta el reciclatge i evita els residus en abocadors o incineradores

aspectes, s’ha editat tot de mate rial relacionat, com ara pòsters, jocs de memory i trivial sobre el tèxtil o documents divulgatius sobre l’impacte que tenen la roba i les sabates dels consumidors

sobre el planeta. Així per exem ple, el consumidor podrà saber que quan compra roba texana desgastada o descolorida s’han fet servir tractaments químics o mecànics que tenen un impacte sobre el medi ambient, o per què és millor optar per roba fabrica da amb materials naturals com el lli o el cotó, i tints d’origen vege tal, amb menys impacte sobre el planeta.

treballadors amb dificultats d’integració en el món laboral.

Economia circular

La tercera línia de treball d’Ur baser se centra a potenciar l’economia circular, facilitant la connexió entre totes les baules de la cadena de producció per tal d’afavorir la reducció, reci clat i reutilització dels materials. Amb aquesta economia circu lar real, Urbaser ha aconseguit reduir els residus que acaben sent dipositats en abocadors o incineradores, amb la conse güent reducció de despeses per al ciutadà.

Servei de Neteja Urbana d’Urbaser a Chennai, al sud de l’Índia.

Redacció

Un nou servei es posarà a disposició de les víctimes greus d’accidents

ACN

El conseller d’Interior, Joan Ig nasi Elena, va anunciar ahir la posada en marxa en breu d’un servei d’assistència a les vícti mes greus d’accidents de trànsit a Catalunya. «Ben aviat, el mes que ve, hi haurà en funciona ment un servei territorialitzat d’assistència a les víctimes greus de trànsit», va assenyalar Ele na. «A vegades parlem només de la xifra més dura, les morts, però darrera els accidents hi ha moltes víctimes que han quedat amb problemes de salut i amb dificultats per tirar endavant. També han de tenir escalf, ajuda i acompanyament», va continuar el titular d’Interior, que va assis tir a l’acte en record dels morts a la carretera, en el Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de Trànsit. «És una tragèdia diària», va reconèixer Elena.

El memorial situat al passeig marítim de la Nova Icària de Barcelona –a tocar de l’espigó del Bogatell– va ser l’escenari escollit per recordar les víctimes de trànsit per part de familiars i autoritats. Una ofrena floral acompanyada de la interpretació al violí de My way va donar el tret de sortida a un emotiu acte que va comptar amb el testimoni de mitja dotzena de famílies que han perdut un ésser estimat a la carretera, la majoria joves de menys de 30 anys fruit de la te meritat o imprudència d’un altre conductor.

Aquest és el cas de la Maria Pilar Rosanes, mare del Josep, un noi de 20 anys que va perdre la vida després que un cotxe se saltés un revolt a 130 km/h a Galícia i l’envestís mortalment. «En Josep havia sortit de viatge amb el seu pare i no va tornar a casa. I el culpable, què li va pas

SUCCESSOS

sar? Doncs res, va tornar a casa seva, a la seva vida i ni tan sols va haver de deixar de conduir», va relatar Rosanes. «I a nosaltres què ens esperava? L’infern», va puntualitzar la mare del Josep en un colpidor missatge que va detallar tot el calvari judicial en el que s’han vist involucrats durant aquests dos anys. «Amb uns jutges que no respecten el nostre dolor i una llei que és un insult. La vida del meu fill val menys que un contenidor cre mat», va etzibar Rosanes. «Més de dos anys esperant un judici

per a no res. I no pot ser, perquè cada dia hi ha un nou Josep i un altre munt de cors esmicolats», va sentenciar la mare del Josep, que com moltes altres famílies de víctimes reclamen canvis legals i el reconeixement de la «violèn cia viària».

El conseller d’Interior, Joan Ig nasi Elena, i el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, van prendre bona nota dels testimonis dels familiars i van agrair que els qui van patir dolor «ho converteixin ara en acció perquè no el pateixin els al

tres«. «També vull agrair la tasca del Servei d’informació i atenció a les víctimes de trànsit (SIAVT), que enguany ha complert 10 anys i ha atès més de 4.300 con sultes», va comentar Elena. Per la seva banda, Batlle va reconèixer que les xifres enguany a Barcelo na no són bones, amb 22 morts als carrers de la capital catalana, 15 de les quals motoristes. «És una dada preocupant, una xa cra que no cessa, i estem lluny de l’objectiu de zero víctimes de trànsit», va apuntar el tinent d’alcalde de Seguretat.

Un tiroteig provoca almenys la mort de cinc persones en un club dels EEUU

EFE

Almenys cinc persones van mo rir ahir i prop de vint van resultar ferides en un tiroteig registrat en un club freqüentat per homose xuals a Colorado Springs, al cen tre dels Estats Units, segons van informar aquest diumenge fonts policials. Les fonts van precisar

que el tiroteig es va produir dis sabte a mitjanit i que la policia va detenir un sospitós de par ticipar en la massacre. El local d’adults que va ser escenari del tiroteig, anomenat Club Q, acull entre altres activitats un karaoke i espectacles de transsexuals. El club es va declarar «devastat

per aquest atac sense sentit a la nostra comunitat», en un comu nicat aparegut al seu compte de Facebook.

Un jove de 22 anys, identifi cat com a Anderson Lee Aldrich està detingut com el presumpte autor del tiroteig. El cap de la policia de Colorado Springs,

Adrián Vásquez, va explicar en una conferència de premsa que hi ha a més 18 ferits, alguns d’ells en estat crític, i per això la xifra de morts podria augmentar. Se gons va explicar la policia, es va rebre una trucada d’alerta al vol tant de les 11.56 hora local (06.56 GMT) i uns minuts després di

Més de cent controls aquest cap de setmana

El Servei Català de Trànsit (SCT) i els Mossos d’Esqua dra han fet aquest cap de setmana controls simulta nis per baixar la sinistralitat a les carreteres catalanes. El dispositiu s’ha posat en marxa després que aquest novembre hagin mort 15 persones en accidents, més del doble que el mateix mes del 2019, quan en van morir sis. L’operatiu ha comptat cotxes i motos policials sen se logotipar per denunciar la conducció imprudent. A més, s’han instal·lat més radars per detectar l’excés de velocitat. Una de les vies on s’ha muntat un operatiu especial aquest diumenge és a la carretera BV-5001, a l’altura de Martorelles (Va llès Oriental), on s’ha posat el focus en «incrementar la seguretat dels ciclistes». Davant l’augment de la si nistralitat durant el mes de novembre, Interior ha fet més de cent controls aquest cap de setmana. Els Mossos han fet controls estàtics i mòbils i han comptat amb la col·laboració de l’helicòpter del Servei Català de Trànsit (SCT). A més, la setmana vinent, el SCT es coordina rà amb Mossos d’Esquadra i les policies locals de diver sos municipis en una cam panya de controls que es fa ran a camions i furgonetes. L’any 2019, fins al dia 20 de novenbre, hi havia hagut 6 víctimes mortals en 6 sinis tres viaris. ACN

Protecció Civil ha alertat aquest diumenge de la previ sió de mala mar i fort vent a partir d’avui i, en principi, fins dimarts, per la qual cosa ha demanat prudència a les zo nes marítimes i que es respecti el tancament dels accessos a determinats punts de la costa. El servei Meteocat pronostica que la setmana començarà amb l’arribada d’un sistema frontal que deixarà precipi tacions al seu pas i que anirà acompanyat d’un nou descens de la temperatura. Es preveu que des d’avui i fins al migdia de demà hi hagi mar de fons de component sud a gairebé tot el litoral, amb onades de 2,5 me tres d’alçada. A més, hi ha un tercer avís per demà, per acu mulació de neu a la Vall d’Aran a partir dels 1.300 metres.

L’atenció a dones víctimes de violència masclista es dobla respecte l’any passat

Els Serveis d’Intervenció Es pecialitzada (SIE) de Catalu nya han atès 8.367 víctimes de violència masclista els sis primers mesos del 2022, gai rebé el doble de les dones que es van atendre en el mateix pe ríode de l’any passat. Segons dades de la Direcció General per a l’Erradicació de les Vi olències Masclistes, del total de dones intervingudes aquest any, 395 eren adolescents. Els equipaments van assistir 1.513 fills. De fet, el 2021 ja es va in crementar en un 31% la xifra de víctimes ateses respecte al 2020, i en un 14,5% en el cas dels fills. Aquest Servei d’Intervenció Especialitzada consta actualment d’un total de 17 centres que té previst in crementar fins a un mínim de 22 de cara al pròxim any 2023.

verses patrulles van anar al lloc. El sospitós, que va ser reduït per alguns dels presents al club, va ser detingut i posteriorment posat sota custòdia. Segons va explicar Vásquez, l’assaltant va entrar al club i immediatament va començar a disparar als as sistents. «Mentre el sospitós estava dins del club, almenys dues persones heroiques el van confrontar, van lluitar amb ell i van poder evitar que continués amb la matança», va afegir. Els ferits van ser traslladts en vehi cles privats a diversos hospitals. Aldrich va utilitzar un rifle llarg durant el tiroteig i la policia està investigant si algú el va ajudar.

Musk retorna a Donald Trump el seu compte de Twitter

Twitter ha restablert el comp te de l’expresident dels Estats Units Donald Trump. El nou propietari de la xarxa social, Elon Musk, havia fet una en questa preguntant sobre si havia de retornar el compte a Trump. El perfil de l’expresi dent dels Estats Units estava suspès des del gener del 2021, després de l’assalt a la Casa Blanca. Un 51,8% dels parti cipants a l’enquesta van votar a favor de restablir el compte.

En el Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de Trànsit, el conseller Elena va reconèixer que és «una tragèdia diària» ACN

Acte celebrat a Barcelona en record dels morts en accidents de trànsit, ahir.

Un fort temporal de vent, pluja i onades afectarà la Península fins demà

Uns 4.240 metges de família i 720 pediatres estan convo cats a una vaga indefinida a partir d’avui als 430 centres de salut de la Comunitat de Madrid, en protesta per «la sobrecàrrega de treball, les agendes infinites i la falta de temps per a atendre els pa cients». L’objectiu és «salvar l’Atenció Primària», explicava el sindicat Amyts després de finalitzar sense acord la seva reunió amb la Conselleria de Sanitat el divendres a causa del rebuig del Govern regional a augmentar el finançament. Els serveis mínims per a cen tres de salut amb quatre o més metges seran de dos metges de família i un pediatre per torn. En els centres amb menys de quatre metges hi haurà un metge i un pediatre per torn i, si no hi hagués pediatre, se substituirà per un altre metge de família. Segons Amyts, Ma drid és la comunitat autònoma que menys inverteix en Aten ció Primària de tota Espanya i el Govern regional «incom pleix» els acords signats, en un «continu maltractament» als professionals. «L’infrafinan çament i la falta de personal han provocat una deterioració continuada», amb un 20% de plantilles sense cobrir amb la consegüent sobrecàrrega assistencial, explica la res ponsable d’Atenció Primària d’Amyts, María Justicia. «No podem més amb aquest nivell d’estrès, la situació és insupor table», coincideixen diversos professionals. EFE

La COP27 crearà un fons per als països vulnerables al canvi climàtic

ACN

La COP27 va posar, aquest cap de setmana, punt final amb l’apro vació de la creació d’un fons per finançar les «pèrdues i danys irreversibles» dels països en des envolupament més vulnerables al canvi climàtic. L’acord històric entre els 200 països participants en la cimera del clima de Xarm el-Xeikh (Egipte) va arribar ahir a la matinada després de l’ha bitual negociació maratoniana i in extremis, amb l’amenaça de la UE d’abandonar la taula si es renunciava al límit d’1,5 graus de l’escalfament global. Finalment, el text final manté que cal treba llar per no passar d’aquest grau i mig d’escalfament, però no va més enllà del que es va acordar a la COP26 de Glasgow. En paral lel, tampoc hi ha avenços signifi catius respecte a la reducció dels combustibles fòssils.

«La COP27 ha fet un pas im portant cap a la justícia. Agraei xo la decisió d’establir un fons de pèrdues i danys, i de posar-lo en funcionament els pròxims anys», va celebrar el secretari general de les Nacions Unides (ONU), António Guterres. «És evident que això no serà sufi cient, però és un senyal polític molt necessari per reconstruir la confiança perduda», va reco nèixer Guterres. D’altra banda, Greenpeace també va aplaudir aquest fons per a pèrdues i danys

El preu de la llum puja un 58% i valdrà de mitjana 88,74 euros

Dissabte el preu va ser el més baix en mesos

EFE

El preu de l’electricitat puja avui un 58,52% respecte a dissabte, quan va marcar el seu preu més baix en 17 mesos, i valdrà de mitjana 88,74 euros el megawatt hora. Tot i la pujada, el preu es tarà tan sols lleugerament per sobre dels registrats en alguns dies del passat mes d’octubre. Els preus que s’estan veient aquests dies venen marcats per la major disponibilitat de gene ració renovable, especialment eòlica, que està suposant en alguns moments més del 50% de la generació. L’anomenat «mecanisme ibèric», que limita el preu del gas natural destinat

a generació elèctrica, el preu majorista seria de 118,14 euros/ MWh, és a dir 29,4 euros més, segons les dades de l’Operador del Mercado Ibérico de la Elec tricidad (OMIE) i del Mercado Ibérico del Gas (Mibgas). En els primers vint dies d’aquest mes de novembre, el preu mitjà de l’electricitat està en 120,6 eu ros/MWh, que, en cas de con tinuar amb aquesta tendència, seria la mitjana més baixa de tot l’any i en quinze mesos, ja que des de l’agost de 2021 no es troba un preu més baix. El preu mitjà majorista de l’electricitat a Espanya està molt per sota dels països del seu voltant.

Von der Leyen va assenyalar que l’acord «marca un petit pas cap a la justícia climàtica»

dels països més vulnerables al canvi climàtic. «És un punt de partida rellevant per aconseguir la justícia climàtica, i una victòria de la ciutadania i dels activistes

JUSTÍCIA

pel canvi climàtic», va assegurar l’organització ecologista. «Els go verns han posat la primera pedra d’un fons que es necessitava fa molt de temps», va apuntar Yeb Saño, cap de la delegació de Gre enpeace a la COP27.

«Fins a l’últim moment aques tes negociacions s’han vist enter bolides pels intents d’intercan viar les millores en l’adaptació

Detenen el tercer autor de l’assalt mortal al bingo de Tortosa

La policia el va arrestar a Brussel·les

EFE

La policia va detenir ahir a Brussel·les el tercer presumpte autor de l’assassinat d’una tre balladora del bingo de Tortosa el passat 19 de setembre, succés en el qual també va quedar ferit un client de l’establiment. Els fets van tenir lloc poc abans de la matinada, quan tres persones van entrar al bingo i van ferir de gravetat la treballadora i un dels clients disparant-los amb armes curtes. Després de l’as salt, les dues víctimes van ser traslladades a un centre hospi talari, on la treballadora va mo rir poc després. Fonts policials indiquen que un dels homes, de

22 anys, va fugir d’Espanya per França i va arribar a Brussel·les, on va ser arrestat aquest cap de setmana. Per aquest cas, fins ara, han detingut fins al mo ment sis persones, tres de les quals van quedar en llibertat després de passar a disposició judicial. Un altre dels arrestats és un menor que va ingressar en un centre a proposta de la fiscalia de menors, en el marc de la investigació oberta per de lictes d’assassinat i assassinat amb grau de temptativa, entre altres. Els agents també van de tenir una dona de 35 anys, qui va ingressar a la presó després de passar a disposició judicial.

i la mitigació a canvi d’avenços en el fons de pèrdues i danys», va alertar Saño, que també va criticar que els grups de pressió de la indústria fòssil acudissin «en massa» a aquesta cimera de Xarm el-Sheik i aconseguissin part del seu objectiu: en la de claració final s’han ignorat les peticions per incloure l’aban donament progressiu de tots els

POLÍTICA

combustibles fòssils, també el gas i el petroli (Rússia i Aràbia Saudita han estat els països més bel·ligerants). «Si no s’acaba rà pidament amb l’ús d’aquests combustibles fòssils, no hi haurà els diners necessaris a tot el món per cobrir les despeses de les pèr dues i danys», va avisar el cap de la delegació de Greenpeace a la COP27.

La presidenta de la Comisió Europea, Ursula von der Leyen, va assenyalar que l’acord «marca un petit pas cap a la justícia cli màtica», però advertia que «es necessita molt més pel planeta» perquè no s’ha complert amb el compromís dels principals emis sors del món de reduir gradual ment els combustibles fòssils, ni amb els nous compromisos sobre la mitigació climàtica.

Pel que fa a Espanya, l’organit zació ecologista reclama que ne cessita augmentar «amb urgèn cia» el seu objectiu de reducció d’emissions d’efecte hivernacle. «Necessita polítiques que acon segueixin disminuir les emissi ons almenys un 55% el 2030 en comparació amb les del 1990, i no només un 23% que és el pro pòsit actual», va apuntar Pedro Zorrilla, representant de Gre enpeace Espanya a la COP27. El text final de la cimera del clima de Xarm el-Xeikh és una decla ració política, però sense efectes vinculants.

Ciutadans presentarà una moció contra la reforma de sedició

La portarà a tots els ajuntaments d’Espanya

EFE

Ciutadans (Cs) presentarà una moció a tots els ajuntaments d’Espanya on rebutja la reforma del Codi Penal per a suprimir el delicte de sedició. La moció de la formació taronja també reclama que es rebutgi la refor ma del delicte de malversació perquè «continuï mantenint la mateixa pena per a qui el co meti, indistintament de si els fons públics es desvien per a lucrar-se un mateix, o no». El secretari d’acció institucional de Cs a Catalunya, Joan García, assegura, que la reforma de la sedició «afebleix la protecció» de l’Estat Democràtic i de Dret

d’abaixar «el preu d’intentar un altre cop com el de 2017». Per a Cs, és «inadmissible» que el Govern negociï la derogació de la sedició «amb les perso nes que van ser condemnades per això i indultades després per l’actual govern». A més, la formació considera que bene ficiaria a l’expresident Carles Puigdemont. Segons García, el que motiva aquesta reforma «és mantenir al poder a Pedro Sán chez» a canvi de «deixar venuts i desprotegits als constitucio nalistes catalans». Cs qualifica la malversació com «la forma més avançada de corrupció i de subversió de la democràcia».

L’acord no aconsegueix avenços respecte a la reducció

dels combustibles fòssils ni els 1,5 graus d’escalfament global

Joves activistes amb cartells reivindicatius en una manifestació el passat divendres.

Cinc mil metges de família i pediatres de Madrid, convocats a una vaga avui

El Nàstic guanya en caràcter i crea l’hàbit de recompondre’s

Arnau Montreal Quesada «No és fàcil empa tar poc després que et marquin. El futbol va d’emoci ons. Quan aquests fets els repeteixes una i altra vegada, saps que tens un hàbit. Aquest equip no es ren deix mai». Aquestes van ser les paraules de Raül Agné a la roda de premsa posteriora la victòria del Nàstic contra el Castellón per 2-1.

La victòria va significar molt més que només tres punts. Va ser tot un cop sobre la taula a l’hora de confirmar la bona ratxa de resultats i també per comprovar la dinàmica de l’equip. El Nàstic va repetir les sensacions de l’any passat, guanyant el duel des de l’esforç i la defensa, aguantant les escomeses del rival i aprofi tant les ocasions de cara a porta. Tot i això, els grana van mostrar una nova capacitat que no es va veure la darrera temporada: la capacitat de remuntada. Els de Raül Agné han guanyat en ca ràcter i, contra el Castellón, van trigar cinc minuts per empatar un partit que s’havia posat molt difícil després del gol enverinat de Manu Sánchez.

El de sempre, Aarón Rey, va començar la jugada. El gallec es va internar per banda i va atraure dos defensors. Va veure el forat i li va passar la pilota a Joan Oriol. El capità grana va decidir fer màgia i, tot sol, va entrar a l’àrea i amb el peu dret va marcar just abans que l’àrbitre xiulés el final. Això va ser tot un cop d’efecte tant pel Castellón com pel Nàstic. Aques ta situació s’ha vist en més d’una ocasió aquesta temporada.

En el primer partit de lliga, el Nàstic va començar perdent con

FUTBOL

tra l’UD Logroñés per un gol de Vinícius Tanque, però l’equip es va saber recompondre i a l’inici del segon temps van empatar i van acabar per remuntar. El partit estava controlat, però en els últims minuts els de la Rioja van acabar per empatar en una jugada d’estratègia. Al camp de la Nucía, el Nàstic no va quallar un bon partit. De fet, l’equip no va jugar a res fins que els locals es van avançar al minut 84. Res feia

veure que el Nàstic reacciona ria, però quatre minuts després Guillermo va empatar i els grana van despertar, però va ser massa tard per donar la volta al marca dor. Una situació similar al partit d’aquest dissabte va ser contra el Real Murcia. En aquell moment, Dani Vega va avançar als visi tants i nou minuts després Gui llermo va empatar. L’embranzida de l’equip va facilitar que a l’inici de la segona meitat completés la

remuntada amb dos gols més, un d’aquests de Joan Oriol que aquesta temporada està desta cant per les seves arribades a porta.

Està clar que els grana també han viscut partits sense reacció. Com, per exemple, la contun dent derrota contra l’Intercity per 1-3 i al camp de la Real Soci edad B. L’equip no va apropar-se a l’àrea amb contundència per empatar aquells partits. Tot i això, sí que s’ha mostrat aquest «hàbit» que menciona Agné que no es va veure el darrer any. La temporada passada, el Nàstic no va guanyar cap partit de remun tada. Cap ni un. El partit que més

La Pobla de Mafumet trenca la ratxa amb una derrota el Castelldefels (3-2)

Els

Redacció

La Pobla de Mafumet d’Adol fo Baines va trencar la ratxa de quatre partits invictes amb una derrota contra el Castelldefels per 3-2. D’aquesta manera, el fi lial del Nàstic cau de la zona de play-off d’ascens. Els de Baines van veure com el partit es po

sava de la seva part molt aviat. Abans d’arribar al primer mi nut de joc, en la primera acció ofensiva de l’equip, els poble tans s’avançaven després d’una jugada boja que, després d’un centre de Taboada, la pilota va acabar dins en pròpia porteria. El Castellfedels va reaccionar a

l’instant i en els següents deu minuts César Pirot va haver de treballar de valent per salvar els mobles i evitar l’empat. El conjunt local va arribar a l’àrea grana tantes vegades que al final van obtenir la seva recompensa. El Castelldefels va empatar de penal i, en la següent acció local,

Eslava va marcar el 2-1 amb un remat de cap. Passaven 40 se gons de l’inici del segon temps i el Castelldefels va marcar el ter cer gol. La Pobla va reaccionar amb un gol de Boaz però, tot i els intents de remuntada, la Pobla de Mafumet va acabar caient en un partit d’altes revolucions.

a prop va estar de fer-ho va ser contra el Sanluqueño al Nou Es tadi, però els andalusos van aca bar empatant el duel amb un go làs que no va poder aturar Gonzi. Amb tot, el Nàstic va arribar a la final del play-off

Si a la capacitat de guanyar un partit des de la defensa, aguan tant les escomeses rivals amb solidesa, se suma la capacitat de reaccionar contra les adversitats, el Nàstic té opcions de competir pels seus objectius aquesta tem porada on, de nou, sembla que la igualtat del grup és màxima, tot i que hi ha equips que destaquen, com el Castellón. «Hem patit de valent, per alguna cosa són líders. Eren bons, ràpids i preci

RESULTATS

Jornada 12, Primera RFEF

Eldense-Cornellà 2-0 GIMNÀSTIC-Castellón 2-1

Real Murcia-UD Logroñés 1-0 Barça Atlètic-Bilbao Ath. 2-0 Intercity-Real Unión 1-2

Amorebieta-La Nucía 2-0 Numancia-Sabadell 3-3 Calahorra-At.Baleares 1-1

Real Sociedad B-Alcoyano 1-1 SD Logroñés-Osasuna Pro. 1-1

PRÒXIMA JORNADA

Sabadell-SD Logroñés Alocyano-Calahorra Castellón-Real Murcia Barça Atlètic-Numancia At.Baleares-Intercity

Real Unión- GIMNÀSTIC La Nucía-Eldense UD Logroñés-Amorebieta Cornellà-Real Sociedad B Osasuna Prom.-Bilbao Ath.

sos amb un jugador de qualitat com Fabrício que no sé que fa en aquesta categoria. Estic content per la remuntada, fa quatre dies tot era un drama i ara som a playoff», va cloure Agné.

El Nàstic dorm al ‘play-off’

Per primera vegada aquesta tem porada, el Nàstic es queda tota una setmana en posicions de play-off. Els empats de l’Osasuna Promesas contra l’SD Logroñés i el de la Real Sociedad B i l’Al coyano han permès als de Raül Agné entrar a la part alta de la classificació amb 19 punts, a cinc punts del líder, el Castellón, i a un punt del sisè classificat, l’Al coyano amb 18 punts.

LES DADES

JOSÉ MARIA GARCIA

Imatge d’un partit de la Pobla de Mafumet d’aquesta temporada.

El CBT fa aigües i cau de forma contundent contra el Roser (55-83)

Els blaus sumen la segona derrota consecutiva

Redacció

El CBT de Berni Álvarez va perdre de forma contundent contra el Roser per 55-83 al Pavelló del Serrallo. Els cebe tistes van aguantar el tipus en els dos primers quarts, però en el tercer període el partit es va trencar completament i els visi tants es van posar a vint punts de distància. A l’últim quart, la diferència es va fer encara més palpable. Després de la derrota de la darrera setmana, el CBT necessitava trencar la dinàmica amb una victòria davant la seva afició al Serrallo. Berni Álva rez va sorprendre amb un cinc

inicial inèdit, però no va fun cionar. A l’arrencada, el Roser es va posar 0-6 mentre que els blaus no aconseguien trobar el ritme del partit. De seguida van arribar les rotacions, i a mesura que passaven els minuts, el CBT es va trobar més còmode. En el tercer quart les coses van aca bar per empitjorar i Berni Ál varez va demanar temps mort quan l’electrònic marcava 3242. No va tenir efecte i les coses només van anar a pitjor. El CB Roser va prémer l’accelerador encara més i va deixar el Serra llo completament mut i el CBT sense poder reaccionar.

BÀSQUET

El CB Salou es deixa remuntar contra el FC Cartagena CB (70-66)

Els de Jesús Muñiz es van arribar a posar a tretze punts de distància, però van caure en el tercer acte

FC CARTAGENA CB 70

CB SALOU 66

FC Cartagena CB. Garuba (7), Agui lar (12), Tendero (4), Powell (20) i Kody (11). També van jugar Mendio la (15), Martínez (1) i Lobreau (0).

CB Salou. Óscar Ngomo (0), Gon zalo Baltà (10), Olechnavicius (11), Bjelic (6) i Alaminos (9). També van jugar Ronnie Gombe (9), Xavi Her nández (0), CJ Barksdale (13), Arago nès (2) i Iker Montero (6).. Parcials. 9/17, 20/22, 19/11 i 22/16. Àrbitres. Alejandro López i Jose Carlos Sierra

Arnau Montreal Quesada

El CB Salou va caure derrotat contra el CB Cartagena per 70-66 en un partit que tenien dominat en els primers dos quarts. Els sa louencs es van arribar a posar a més de tretze punts de distància, però van malbaratar el seu avan tatge en el marcador en el tercer i últim quart.

Els de Jesús Muñiz van co mençar el duel per darrere. El Cartagena es va posar 4-0 gràci es al seu encert a l’hora de robar pilotes i elaborar ràpides transi cions. Tot i això, poc va durar el seu avantatge perquè el CB Salou va començar a carburar des de la línia exterior. Primer Olechnavi cius va aconseguir un triple per donar-li la volta al marcador i després Alaminos i Barksdale també van mostrar el seu encert en el tir exterior i van forçar el primer temps mort de l’entrena dor local. Els salouencs van tro

VOLEIBOL

bar l’arma indicada per fer mal a la fèrria defensa del Cartagena i es van aprofitar per acabar el primer quart amb 9-17 a l’elec trònic.

Ronnie Gombe va debutar amb partit oficial amb el CB Sa lou. El de Kenya va mostrar la seva seguretat en el tir i va ampli ar la diferència encara més. A poc a poc, el Cartagena anava mos trant les dents. El joc de l’equip local brillava amb la rapidesa de les seves transicions i a l’hora de castigar els errors del CB Salou a les passades. Tot i això, cada vegada que el Cartagena feia es forços per retallar distàncies, els salouencs contestaven instantà

El CV Sant Pere i Sant Pau supera amb èxit el derbi contra el CV Roquetes

Els cooperativistes van guanyar per 1-3

Redacció

El CV Sant Pere i Sant Pau de Vlado Stevovski va guanyar el derbi contra el CV Roquetes i continua la seva persecució per les dues primeres posicions de Superlliga 2. Els cooperati vistes no tenien un partit gens fàcil i això es va poder veure en el primer set. Els ebrencs van guanyar per 26-24 el primer set i avisaven que el duel seria llarg. El CV Roquetes va lluitar cada punt com si fos l’últim, però els de Vlado Stevovski van saber agafar el pols a la situació. Entre Elio Carrogeguas i GarcíaTorres van guanyar el segon set. El primer sumava els punts des

de l’atac, mentre que el segon ho va fer en el bloqueig. GarcíaTorres es va convertir en tot un mur i, amb quatre bloquejos consecutius, va donar el triomf del segon set als cooperativis tes. En el tercer set va haver-hi menys guerra. Els de Sant Pere i Sant Pau se’l van emportar per 17-25, però els locals van tornar a agafar força a l’últim període. El CV SPiSP va tirar d’experi ència i solidesa i, finalment, va acabar per guanyar el duel. D’altra banda, el Cèvol Torre dembarra va sumar una nova derrota. Els d’Iñaki Bescós van caure per 3-0 contra el CV San Roque, el segon classificat.

niament des de la línia de tres. Els blaus es van arribar a posar a tretze punts abans del descans.

En el tercer quart el partit es va començar a torçar. El Cartagena va començar a picar pedra. Els locals es van fer un mur en de fensa i el CB Salou allargava les possessions sense trobar un fo rat. En canvi, els locals aprofita ven les seves ocasions. Els locals es van ficar de nou en el partit i van acabar per remuntar el duel posant-se 46-45. El CB Salou pa tia en atac, però Montero va tan car el tercer quart amb un triple a l’últim segon que els va tornar a donar la iniciativa (48-50).

L’inici de l’últim quart va

ser demolidor. El Cartagena va aconseguir un parcial de nou punts per a no només remuntar el duel, sinó per trencar el partit. Powell de dos, Aguilar va con nectar el següent triple i Mendi ola va completar la superioritat local amb un alley oop.

En el tercer quart, el Cartage na va agafar el control, però el Salou va arribar amb opcions. Els de Muñiz van intentar fer màgia en l’última jugada, però no van aconseguir connectar els punts i van acabar perdent un partit que tenien controlat en els primers compassos. Els salouencs juga ran el seu primer partit com a locals la pròxima setmana.

Redacció

A l’esport, les dinàmiques són molt importants i el CB Valls es troba en estat de gràcia. Els de Víctor Neila van sumar la ter cera victòria consecutiva des prés de guanyar còmodament a la pista del CB Granollers per 61-82. Després de la important victòria contra el Barça al Joa na Ballart, el CB Valls va tornar a jugar a domicili, on aquesta temporada se sentia més còmo de. Els de Víctor Neila van co mençar marcant el ritme. Van passar cinc minuts de l’inici del partit i els vallencs guanyaven per 0-9. El CB Granollers va intentar reaccionar per no per

dre de vista al Valls en el mar cador, però de poc els va servir acabar 10-18 al primer quart. El CB Valls va trencar el partit completament en el segon. La superioritat sobre la pintura era evident i també es va reflectir a l’electrònic marcant 26-39 abans del descans. Adrià Trou vé i Oriol Besora es van posar a fer la seva feina com els grans anotadors del partit i el CB Valls va acabar el tercer quart 41-67, a 26 punts de distància. Els vi sitants van reduir la intensitat a l’últim quart, s’ho podien per metre, i van acabar superant al Granollers per posar-se quarts a la classificació.

Aguilar i Powell van ser els jugadors del Cartagena que van provocar la remuntada local.

FC CARTAGENA CB

Marc Buscail durant el partit d’aquest dissabte.

MUNICIPAL

La regidora d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, María José López, va anunciar que les obres d’adequació del camp de rugby de l’Anella Mediterrània surten a licitació. Des del con sistori preveuen la instal·lació de gespa artificial, a més de mi llorar el terreny per aconseguir un camp homologat. Redacció

El camp de rugby de l’Anella, a licitació

CEDIDA

El CP Calafell perd en un partit d’alta intensitat a Sant Cugat (4-2)

Els

verds van caure per primera vegada aquesta temporada en el primer duel de la represa de la lliga

CP CALAFELL 2

PHC Sant Cugat. Bonneau, Farnés, Domènech, Gilabert i Serrallonga. També van jugar Galbas, Lucas Vi cen, Tomàs Villarès i Abel Moya.

CP Calafell. Gerard Camps, Arnau Xaus, Jan Escala, Humberto Mendes i Martí Casas. També van jugar Jordi Ferrer, Sergio Miras i Francisco Fer nández.

Gols. 1-0, Joan Farnés (2’); 2-0, Pol Garbas (16’); 2-1, Huberto Mendes (20’); 3-1, Pau Gilabert (38’); 3-2, Ser gio Miras (47’) i 4-2, Carles Domè nech (49’).

Àrbitres. Miguel Diaz i Marc Mar tin.

Arnau Montreal Quesada

El Calafell de Ferran López perd el seu primer partit de lliga a la represa de la competició després d’un mes d’absència pels World Skate Games. El Sant Cugat va superar per 4-2 al conjunt del Baix Penedès en un duel que ha anat de menys a més per a tots dos equips i que s’ha acabat es bojarrant.

Els verd-i-blancs arribaven al duel com a segons classificats i sense conèixer la derrota. Tot i els duels de Lliga Catalana on el Calafell va sortir campió, els equips de l’OK Lliga van entrenar sense ritme competitiu durant un mes per la pausa pel Mundial. Aquest període va afectar els ca lafellencs, que van començar el partit una mica estàtics. Aquesta situació la va aprofitar el Sant Cugat. El primer cop dels locals

FUTBOL

va arribar al minut dos. Una passada del Sant Cugat des del seu propi camp es va colar entre dos defensors del Calafell i Joan Farnés va marcar elevant la pilo ta amb un cop d’estic. L’ofensiva del Sant Cugat continuava i pocs minuts després va tenir lloc una acció molt similar a la del primer gol, però aquesta vegada Camps la va aturar.

El Calafell buscava l’ofensiva, però les seves possessions es feien llargues davant el mur de fensiu local i, fins i tot, van per dre la pilota perquè el temps de possessió se’ls acabava. Els locals

van aprofitar les seves accions i van marcar el segon. A poc a poc, el Calafell va despertar de la mà d’Humberto Mendes. El d’Ango la va tornar del Mundial amb la mateixa energia que va marxar. Mendes va lluitar una pilota per duda fins al final, i la seva recom pensa va ser marcar el 2-1 amb perseverança.

A la represa, la intensitat no va abaixar, sinó que es va incre mentar. El Calafell es va con centrar en l’atac al complet i va aconseguir algun tir al travesser. El Sant Cugat es va aprofitar d’aquesta situació i en un dels

seus atacs, l’àrbitre va xiular pe nal i Gilabert no va fallar. El seu tir va passar per sota de l’axil·la del porter i va acabar al fons de les xarxes posant el 3-1.

El Calafell no es rendia, però els seus atacs topaven amb un defensor o amb Bonneau. En una jugada amb diverses caigu des, l’àrbitre va assenyalar penal i Sergio Miras va marcar el 3-2.

El Calafell va recuperar l’ener gia a l’instant, i va buscar la de sesperada d’atacar sense porter, però va perdre la possessió i el Sant Cugat va sentenciar amb el 4-2 definitiu.

Albert Roca impartirà una ponència a la delegació de la FCF a Tarragona

Redacció Albert Roca, entrenador UEFA Pro i ex jugador de la Primera i la Segona Divisió A, serà el po nent en la segona conferència organitzada pel Comitè Tècnic d’Entrenadors de la Federa ció Catalana de Futbol aquest divendres a les 18.30 hores, a la delegació federativa de Tar ragona. L’acte s’engloba dins del calendari 2022-2023 del cicle de ponències formatives dirigides als entrenadors afili ats. En aquesta jornada, Roca aportarà les seves vivències professionals a nivell de màxi ma competició internacional

després d’haver format part del cos tècnic del FC Barcelona, del Galatasaray, del Bengaluru FC, i d’haver exercit les funcions de tècnic de la Selecció Nacional de futbol del Salvador i també de l’Arabia Saudí. El tècnic de Granollers, en la ponència ti tulada Criteris i procés de l’en trenament en el futbol, també exposarà les seves activitats professionals a l’elit, aplicables en qualsevol de les àrees de treball que estableix el Comitè. L’accés a la ponència és lliure a tots els entrenadors de la de legació i la resta de Catalunya i tindrà una càrrega de 2 crèdits.

El Reus FC Reddis i la UE Valls comparteixen liderat a la Primera Catalana

Els roig-i-negres van vèncer al Molins de Rei

Redacció

La Primera Catalana continua, una setmana més, amb màxima igualtat entre els seus equips. Tres clubs comparteixen el li deratge amb 17 punts i dos d’ells són tarragonins. El Reus FC Reddis va sumar la seva segona victòria consecutiva després de vèncer al Molins de Rei per 1-2. Els de Marc Carrasco van tornar a recuperar les bones sensaci ons per aconseguir remuntar un partit que se’ls va posar difícil a la primera meitat. Sergi Mo reno i Xavi Serrano van ser els encarregats de donar la volta al marcador i donar la segona vic tòria consecutiva al club roig-i-

negre. Amb aquest resultat, els de la capital del Baix Camp van aprofitar el duel directe entre el Valls i el Can Vidalet, primer i segon classificat, per tornar a la lluita per la primera posició. El duel entre l’equip de la capital de l’Alt Camp i el Can Vidalet era d’alta intensitat. Els dos són dels millors equips de la catego ria en aquest inici de lliga i això es va reflectir sobre la gespa. El Can Vidalet es va avançar pri mer, però la UE Valls no es va donar per vençut i Aitor Serra no va marcar l’empat a deu mi nuts pel final. Els dos equips es van repartir els punts de forma justa, però van deixar la classi

ficació amb màxima igualtat. D’altra banda, el Cambrils Unió i el FC Ascó continuen en la di nàmica negativa. Els blaus van perdre contra l’Europa B per 3-1 i es queden a tocar del precipi ci del descens, on està l’Ascó.

Els ebrencs continuen sense conèixer la victòria i es troben penúltims amb 2 punts després de perdre contra el Sant Just per 3-0. D’altra banda, el Catllar va superar per 0-2 al Sarria i conti nua la seva escalada.

El jugador del Calafell i pitxitxi de la lliga, Martí Casas, s’ha quedat sense marcar.

CEDIDA

PHC SANT CUGAT 4

Albert Roca en la seva etapa al cos tècnic del FC Barcelona.

FUTBOL

REUS FC REDDIS

El Reus FC Reddis va completar el seu segon triomf seguit.

REM

Raúl de Cal es va convertir el darrer dissabte en el primer es portista del Reial Club Nàutic de Tarragona en participar en un campionat d’Espanya adaptat. De Cal va obtenir la cinquena posició en el Campionat de Remergometre a Astúries. A més, va obtenir la classe PR1, la màxima de la categoria. Redacció

Raúl de Cal fa història amb el RCN Tarragona

RCNT

La canadenca Luka Coetzee guanya el Guardó Internacional Pau Casals

ACN

La música Luka Coetzee (Ca nadà) va guanyar el Guardó Internacional Pau Casals per a Joves Violoncel·listes 2022. La violoncel·lista va destacar amb la interpretació de la Suite No.3 en Do major de Johann Sebastian Bach i del Concert Op.33 d’Anto nín Dvorák. El premi està dotat

FELICITACIONS

amb 18.000 euros per a formació i amb assessorament musical i acompanyament per a promoció artística. Excepcionalment, el ju rat va otorgar dos premis especi als ex aequo a Amy Goto (South Carolina) i Alejandro Gómez (Madrid). La Fundació Pau Casals també ofereix promoció artística i assessorament als guanyadors

SOCIETAT

Una vuitantena de sòcies de l’associació Grup de Dones de la Selva del Camp han participat en un taller pràc tic, emmarcat en el projecte Cuidem-nos, sobre com fer exercici a casa amb tan sols una cadira. La xerrada, a càrrec de la fisioterapeuta Cori Amorós, va destacar la importància de la higiene postural, la respiració i la realització d’alguns estira ments i exercicis per preve nir lesions.

d’aquests premis.

Les audicions finals es van celebrar aquest divendres a l’Auditori Tívoli de l’Escola Mu nicipal de Música Pau Casals del Vendrell. Bernard Meillat, assessor musical de la Fundació Pau Casals i secretari del jurat, va destacar l’alt nivell i prepara ció dels candidats. Durant tot el

matí, els vuit aspirants van anar interpretant durant 30 minuts obres per a violoncel sol i d’altres amb acompanyament de piano davant del jurat.

El Guardó Internacional Pau Casals per a Joves Violoncel listes, impulsat per la Fundació Pau Casals el 1984, està obert a joves aspirants menors de 22

anys d’arreu del món. Aquest any s’han rebut 51 candidatures de països com el Canadà, la Xina, els Estats Units, Escòcia,

DEFUNCIONS

Tarragona

Paco Gil Quixal. Ha mort a 64 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h. al Tanatori.

Antonio Rivas Rivas. Ha mort a 86 anys. El seu fune ral serà avui a les 9.30 h. a la parròquia de Santa Maria As sumpta de Bonavista.

Rosa Maria Ceamanos Alvi ra. Ha mort a 76 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori.

Francisco Vazquez Nicolás. Ha mort a 78 anys. El seu fu neral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

Reus Cecilia Calles Gutiérrez. Ha mort a 96 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tana tori.

Torredembarra

Vanessa Marín Medina. Ha mort a 40 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h. a la parrò quia de Sant Pere Apòstol.

Alema nya i Espanya.

¡Felicitaciones Doc! Un abrazo Doc Joao Paulo Schwarz Schuler.

El jurat va atorgar dos premis especials ‘ex aequo’ a Amy Goto i Alejandro Gómez

EDITORIAL

El resultat de la COP27 aboca el món al precipici, decepció

La trobada mundial celebrada a Egipte ha acabat aquest cap de setmana confirmant el pitjor dels presagis. Cap acord per reduir l’escalfament global i empenyent la Terra a superar el llindar dels 1,5ºC que la comunitat científica va determinar fa anys com a objectiu irrenunciable per no superar el llindar de retorn. De res ha servit la realitat que viuen més de la meitat de la pobla ció mundial, principal damnificada de la no acció dels països desenvolupats. I vendre com un pas endavant la creació d’un fons de compensació per als països més afectats no és més que un acte d’hipocresia. No s’ha après res. Malgrat la traumàtica experiència de la covid, on va quedar palès que som un sol món i que les fron teres no entenen de pandèmies ni efectes climàtics adversos, cap país ni govern ha après la lliçó. Enlloc d’invertir i efectuar despesa en reconduir els models productius mundials, caurem en la para doxa de pagar els desperfectes que s’ocasionen sense canviar res per evitar-los. Comença a ser hora, de fet ja anem tard, de que la comunitat internacional entengui que ens hi juguem la pell i que de planeta només n’hi ha un. La societat segueix reclamant can vis perquè un món sostenible encara és possible. Comença a ser hora que governs, empreses i ciutadans abordin la qüestió amb maduresa i assumint que els canvis comportaran certs sacrificis, econòmics i socials, però que sense aquests no hi ha futur.

+ CONFIDENCIAL

Sabates perdudes i separades

TRIBUNA

Enderrocs immaterials

Calia difondre les seves figures com a fills il lustres que són del municipi i dedicar-los un any per apropar la seva persona, la seva tra jectòria i l’aportació social a les generacions actuals.

Com cantava Raimon, qui perd els orígens, perd la identitat. Per fer avançar Cambrils cal no perdre la nostra identitat. Per saber on anem, hem de posar en valor d’on venim.

Prendre decisions polítiques d’acord amb un malentès concepte de progrés tancat a la història i el territori que ens envolta, pot fer perdre oportunitats i els elements que confi guren la nostra manera de ser.

Malauradament, a Cambrils en tenim un seguit d’exemples en forma d’enderroc. On queden el Pòsit de Pescadors, les basses del port, els rentadors de la vila o l’antiga esta ció? Esperem que no n’hi hagi més.

Cal preservar aquells edificis d’arquitec tura urbana que ens identifiquen i que ens recorden què vam ser en un passat. Edificis que sumen valor i que ens permeten seguir creixent i evolucionant cap al futur.

Els anteriors exemples es refereixen a un patrimoni cultural material malaguanyat, però tampoc podem oblidar el patrimoni im material.

Així, durant el mandat d’entre 2015 i 2019 vam creure imprescindible commemorar el 2016 els 200 anys de la mort del Doctor An toni de Gimbernat i Arbós el 2016. I el mateix vam fer amb la celebració de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer el 2018, amb motiu del 150è aniversari del naixement i del 75è de la mort.

TRIBUNA

Aquest cap de setmana, per motius desconeguts, algú va perdre o va decidir prescindir del seu calçat i el va abandonar a diferents indrets de Tarragona. La sabata del peu esquerre, a l’avinguda de Vidal i Barraquer. La del peu dret, al carrer de Manuel de Falla, uns metres més endavant. Què s’amaga darrere d’aquesta per formance?

Clars i foscos

No sempre coincideix que tenim efemèri des d’aquest tipus per celebrar, però aquest any, el 2 de novembre, s’han complert 400 anys de la Concòrdia entre Cambrils i Mont brió del Camp. Segur que no tothom coneix aquesta efemèride. Permeteu, doncs, que us en faci cinc cèntims:

Fins al 4 de novembre del 1622, l’actual ter me municipal de Montbrió pertanyia a Cam brils. Tal com ens explica l’historiador cam

mació conjunta entre els Ajuntaments de Cambrils i de Montbrió del Camp. Una pro gramació cultural per posar en valor aquell patrimoni que encara existeix i que fa 400 anys ens unia, com poden ser els mateixos camins o els molins que estan repartits pels dos termes municipals.

La història passada també ens pot obrir possibilitats de futur. Les possibilitats d’un bon veïnatge entre municipis s’han de culti var, estudiar i aprofitar per créixer com a ter ritori. La història i el patrimoni en pot ser un bon mitjà. Així ho crec.

Per això, l’any 2021 vam formar un equip tècnic i polític entre els dos ajuntaments, proposant, mitjançant un conveni, la progra mació de tot un seguit d’actes a emmarcar dins de l’anomenat «Any de la Concòrdia: Cambrils i Montbrió del Camp».

brilenc Josep Salceda, «En aquell temps, 1553, Cambrils tenia 1.165 habitants i Montbrió 250. Els anys van anar passant amb triful gues de tota classe fins que, potser molt can sada la gent dels dos pobles de tant d’incordi, van arribar a la conclusió que seria millor que cadascú anés a la seva i, per assolir-ho, es va redactar la famosa concòrdia».

De vegades els fets històrics no estan prou documentats. Però en aquest cas existeix el llibre de la Concòrdia, on hi consten tots els detalls de la segregació de Montbrió de Cam brils.

Des de l’alcaldia i l’equip de govern sorgit en les darreres eleccions municipals, creiem que era un bon motiu per fer una progra

En una mostra més del desinterès pels te mes culturals de Cambrils, l’equip de govern ha ignorat aquest conveni i ha defugit la co organització de cap tipus d’acte per recordar la història del nostre poble.

Sentim molt que l’alcalde i regidor de cul tura, Senyor Oliver Klein Busquet, i el seu equip de govern no hagin tingut gens d’inte rès a contribuir a la celebració dels 400 anys de la Concòrdia entre Cambrils i Montbrió.

Fora bo que, com en casos recents de des trucció de patrimoni material cambrilenc, l’actual govern municipal tingués ben pre sents aquestes paraules de Salvador Espriu: «No només hem de fer memòria per a no per dre la identitat, sinó per poder respondre a la pregunta, què volem ser?». Pel que es veu, l’alcalde Klein i el seu govern, no ho tenen clar.

Ara que s’han celebrat els 40 anys de la victò ria electoral acaparadora de Felipe González i el PSOE, crec que s’ha fet una anàlisi, bastant objectiu, del que va suposar el «govern del canvi» en el seu moment i la satisfacció, per part d’una ciutadania que mirava amb bons ulls una mutació de dinàmica, fins i tot per aquells que no els van donar el suport via vot personal.

Certament, el resultat d’aquelles eleccions suposava molt més que un canvi de govern, ja que comportava un important relleu de persones al front d’uns poders, fins aleshores hipotecats, en funció d’una etapa autòcrata a la qual es volia, majoritàriament, deixar de costat i superar definitivament.

El canvi que tot va comportar, van suposar anècdotes de tot tipus, especialment per a aquells que creien que res canviaria, i també va oferir a la ciutadania una injecció d’opti misme per a un futur diferent, a ben segur millor del viscut; per tant, el resultat emble màtic i el suport de milions de ciutadans, eren una garantia d’una perspectiva amb molts condiments de tot tipus. A més a més, no oblidem el «carisma» del líder, que també era una «garantia de futur», acceptat majori tàriament i des de totes les variables instituci

onals, públiques i privades; en tot cas, s’obria un nou món al qual volíem pertànyer, sense condicions amb líders nous i, sobretot, amb missatges encoratjadors, al més alt nivell, per tant, la suma de tot això va fer que la dinà mica política gaudís d’un reconeixement ma joritari insospitat només feia una pocs anys, donant, per definitivament tancada, una part de la història que, malgrat tot, va persistir en determinades parcel·les de poder, com ha quedat demostrat, ara, vist en perspectiva. La feina que comportava aquell plebiscit d’espe rança, ben aviat va donar resultats tangibles amb uns lideratges de gran nivell que deixa rem a la «petita oposició» com una referència amb molt poca influència; és evident que els primers 4 anys de legislatura van comportar un cúmul d’encerts inqüestionables, malgrat «foscors» evidents que, en tot cas, formen part del mateix exercici del poder.

És cert que legislatures posteriors no van ser tan bones i l’oposició testimonial va co mençar a veure’s, amb el que això suposava de normalització democràtica amb totes les variables que vulguem afegir.

En tot cas, ara que toca fer balanç, és cert que els fets emblemàtics que van tenir els governs González, també va tenir les seves negativitats, fins i tot reconegudes pels seus actors, amb conseqüències encara recents

de sentències condemnatòries d’especial referència per líders que, en el seu moment, van ser referència obligada de bona feina i eficàcia.

No crec, malgrat aquestes frustracions, es puguin veure aquells moments des d’una vi sió negativa perquè el que és evident és que deuen analitzar-se en funció del condicio nant de l’instant i no des de visions interes sades, per tant, poc crec que sigui acceptable determinats discursos desqualificadors res pecte a aquells moments on les mutacions desitjades es van fer realitat amb un suport general, quasi total.

El fàcil, des d’un enfocament partidista, és buscar els errors, les mal fetes, les equivoca cions personals dels líders d’aquell moment, però crec que no estaria de més, en aquest cas i molts altres, valorar i fer l’anàlisi des de l’ob jectivitat, cosa que, per cert, està en caiguda lliure.

Ara que tant es critiquen als responsables de torn, a l’hora de les comparacions amb al tres superats, faltaria veure el balanç objectiu de la seva feina en un exercici d’objectivitat que suposés veure la història en positiu i no en funció de l’interès puntual del moment i les perspectives electorals, més o menys possibles fora de l’interès mediàtic puntual i interessat.

CAMÍ MENDOZA

Portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana a Cambrils

Les possibilitats d’un bon veïnatge entre municipis s’han de cultivar, estudiar i aprofitar

LLUÍS

BADIA Advocat

Aquells moments han d’analitzar-se en funció dels condicionants de l’instant

Els fets emblemàtics que van tenir els governs González també van tenir negativitats

AVUI Felicita als que es diuen: Gelasi, Honori i Eutiqui.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Et sortiràs amb la teva només si avui ho fas amb diplo màcia, per contra si actues de ma nera rígida infle xible perdràs molt del guanyat.

TAURE

21/04 al 21/05

Avui hi haurà no vetats amb caps o superiors. És un moment molt positiu perquè ex posis els teus in teressos i neces sitats.

BESSONS

22/05 al 21/06

Controla la teva sensibilitat, avui amb facilitat po dran ferir els teus sentiments o el teu orgull. No fa cis cas a determi nades paraules.

22/06 al 23/07 CRANC

La teva intel· ligència es torna rà més aguda del normal i desco briràs avui noves interessants oca sions d’èxit. No desaprofitis res.

Venda/Lloguer

REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

BUSCO PISOS en VENTA o AL QUILER. Tel: 658.066.500

ALQUILER. SE BUSCA PISO EN TARRAGONA CIUDAD. Máxi mo 600€. Tel. 613.182.182

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TREBALL

NOVA EMPRESA NECESSITA de personal per tractar amb el públic. Es precisa bona presencia i amabilitat. Trucar de 18h a 20h (Tardes). Tel: 699.860.305

LLEÓ

24/07 al 23/08

Et costarà molt entendre a la gent que t’envolta. No t’impacientis i es pera millors mo ments per actu ar. La nit promet passió.

24/08 al 23/09 VERGE

Variaràs total ment la teva ma nera de pensar i d’encarar les co ses. El teu canvi serà tan fort que ni tu mateix te’l creuràs.

24/09 al 23/10 BALANÇA

A poc a poc t’ani ràs reposant d’aquesta falta d’energia que tant t’atabalava i que et feia girar en un cercle sense sor tida.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

No facis cas de tot el que et diguin o prometin avui. Moltes promeses no es compliran et portaran com plicacions, mira cada proposició.

ENSENYAMENT

PROFESSORA IMPARTEIX CLASSES d’anglès, català i caste llà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

SAGITARI

23/11 al 21/12

Se t’han buidat bastants dubtes i et sents molt se gur. No facis cas als plantejaments difícils d’altres persones que no volen el teu bé.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Et veuràs motivat a intervenir en assumptes ali ens posant tota la teva bona vo luntat, però cuida molt els teus inte ressos.

AQUARI

21/01 al 19/02

Assumptes pen dents i de res ponsabilitat apa reixeran, on et veuràs obligat a prendre determi nacions. Llança’t sense por.

PEIXOS

20/02 al 20/03

Intenta dominar el teu caràcter ja que en la jornada et mostraràs molt agressiu amb els pròxims pagaran justos per peca dors.

Vidal Vidal, Ana Maria. Josep Carner, 3 (Vall de l’Arrabassada). Telèfon 977 290 101.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Solanellas Juncosa, Nuria. Pintor Tapiró, 2. Telèfon 977 315 359.

SALOU: Besora Mallafré, Jordi. Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA: Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40-42. Telèfon 977 395 086.

CAMBRILS:

Guillen Lacue, Núria Joana. Av. Verge de Montserrat, 6-8. Telèfon 977 364 512.

VALLS: Miquel Alonso, Ángeles. Pl. del Pati, 9. Telèfon 977 600 606.

EL VENDRELL: Parra, Pere-Parra, M.Carme. Sant Xavier, 23. Telèfon 977 660 275.

MASSATGES RELAX

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

TU MEJOR RELAJACIÓN ERÓTICA!!. Tarragona. Tel: 632.210.550

DESCONECTARÁS EN ESTA DO DE PROFUNDA PAZ… Masajista implicada. Tel: 675.387.665

ANA STYLE. Masajes y depi lación íntima para caballeros. Canaria 39a. Lingam (Tao). Tántrico (parejas). Exclusivo para nacionales. NO SEXO Cita prèvia. ¡¡¡Repetirás!!! Cam brils. Tel. 688.447.654

MAYCA CATALANA. Exce lentes masajes. Precios adap tables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087

REUS. LAURA 45 AÑOS. Qui romasajista titulada. Masajito en camilla y algo más…Tel: 610.326.292

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.

TAROT

TAROT DE MARIA. Lectura car tas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797

EXCELENTE MASAJISTA. Parti cular. Tel: 671.715.779

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 602.408.920

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona, complaciente. Todos servicios. Reus. Tel: 669.744.163

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. REUS. Tel: 643.027.432

ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898

CAROL. PECHUGONA. Tarra gona. Tel: 643.169.924

TARRAGONA. MARTA ca talana madureta. Si tot. Tel: 604.260.384

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. espa ñolas.Tel: 977.32.15.68

MASAJES SEGUR-TORRE DEMBARRA. Particular, dis creto. Horas concertades. Tel. 613.562.265

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

VUELVE CELESTE CATALA NA!!!. Tel: 665.197.723

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

SOLITA EN CASA. Gata en celo...Tel: 631.954.528 Reus

PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591

ANITA , SALIDAS ESCORT. Alto standing, noches estrellas. 24 horas. Tel. 624.124.250.

TÓMAME COMO QUIERAS... Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS

TERE MADURITA. Relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI activa, muy potente, dotada y complacien te. Tel. 666.030.929

LIZ. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

NATALY. RUBIA muy cariñosa. Tel: 671.287.276

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

CALAFELL. YENNY. JOVEN CITA PICANTONA. Transgé nero. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

hi ha dar rere de la fotografia que tenim penjada a la nevera de la cuina o a la pa ret del passadís?

Les imatges que conservem a casa formen part de la nos tra memòria, però sovint no ens aturem a pensar en tot el que ens estan explicant.

Per aprendre a traure’n tot el suc, l’Arxiu del Port Tarragona organitza un taller gratuït sobre fotografia familiar, Family Pho to Talks, que serà impartit per Susanna Muriel Ortiz, arxivera especialitzada en patrimoni fo togràfic i amb una dilatada ex periència en analitzar els arxius familiars.

«A mi m’agrada dir que les persones fotohabitem amb les nostres imatges, les tenim en un marc al menjador, al suro de la cuina o al passadís, i els donem un significat», explica la Susanna. El taller que impartirà «serà una mena de viatge des de l’exterior de les imatges cap a l’interior», perquè «les fotogra fies són portadores d’emocions i significats. En fem un ús, les al terem, en fem àlbums, retallem a la persona que no volem que hi surti, les guixem… ».

Les persones interessades a participar en aquest taller són convidades a portar una foto grafia familiar, una i només una imatge, impresa en paper. «És important escollir una fotogra

fia que sigui significativa per a la persona, que tingui una his tòria que es vulgui compartir», apunta la Susanna. Aprofitant que estem acabant el mes de novembre, aquesta imatge, a més, ha d’estar relacionada amb el Nadal, tenint ben present que les festes cada vegada estan en voltades de nous rituals: així per exemple, també serien vàlides imatges d’experiències singu lars viscudes en aquestes dates, com ara una escapada a esquiar o un concert.

A LA PARET DE

El taller consta de dues parts. En la primera, Muriel ajudarà a descobrir les marques, els des perfectes i les cicatrius de les fotografies originals i a esbrinar com aquestes captures són por tadores d’emocions i significats que, no tan sols contextualit zen les imatges, sinó que les doten d’un valor singular, de continguts que apareixen entre línies.«Les fotografies amb les quals fotohabitem es degraden d’una manera determinada, i considero important poder fer aquesta reflexió», assenyala la conductora del taller.

En la segona part, es demana rà als participants que compar

teixin amb la resta de persones el relat que hi ha darrere la imat ge. En el taller es descobrirà què veuen els altres de les nostres imatges i com és d’important el treball de descripció de les foto grafies.

El taller Family Photo Talks es farà aquest dimarts, 22 de novembre, de 16h a 19h, l’Arxiu del Port de Tarragona. S’adreça a tothom que tingui interès a participar, les places són limita des i per aquesta raó s’ha de fer una reserva a través del correu electrònic (arxiu@porttarrago na.cat).

Nivell mitjà

Estat del cel

El cel estarà molt ennuvolat o cobert, sobretot durant la tarda, amb nuvolositat menys compacta al nord-est fins a migdia. Al llarg de la nit la nuvolositat minvarà ràpida ment per Ponent i el sud del país.

Precipitacions

Completeu

Al matí hi haurà precipitació feble al Pirineu, així com de forma més dispersa a altres punts de la meitat oest. A partir de migdia, novament arribarà precipitació per l’oest que s’anirà estenent a la resta del país al llarg de la tarda i vespre. Serà d’intensitat feble o moderada i s’acumularan quantitats minses o poc abundants. A més, localment anirà acompanyada d’alguna tempesta. La cota de neu començarà al voltant dels 1.800 metres, o localment més baixa en algunes valls del vessant sud del Pirineu on se situarà al voltant 1.400 metres.

EL TEMPS

Màxima Mínima

el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

SUDOKU

Cristina Serret serret@diarimes.com

Quin relat

FOTOGRAFIA

TONI BONET

RICARD MARTÍNEZ

Els

participants han de portar una sola fotografia impresa en paper que tingui relació amb el Nadal

Taller a l’Arxiu Històric de Lleida el 2018 i Susanna Muriel en una imatge recent.