R599

DIJOUS 10 | JULIOL | 2025 | NÚMERO 599

LA SOBRETAULA

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA COLUMNA

“El Lluçanès necessita un projecte engrescador”

L’ossa es passejava pels carrers

Entrevista a F. Xavier Cortada i Jordà

De Ramon Erra Macià

S’obre la variant de Sagàs, que completa l’Eix del Lluçanès 20 anys després · La C-62 ha costat 55 milions i ha doblat el nombre de vehicles en 10 anys · Estudien noves mesures de seguretat, com canviar la rotonda de Merlès

BIODIVERSITAT

L’amenaça del Seneci del cap És una planta invasora, molt tòxica i es propaga amb facilitat FORESTAL

Tres petits incendis al Lluçanès el juny La ràpida intervenció de l’ADF i els Bombers n’evita la propagació FESTIVALS

El Cantilafont ho té tot a punt Remei de Ca la Fresca, Alosa, Maria Jaume, entre altres, passaran pel Castell d’Olost FESTIVALS

Perafita acull el Perifèria Cultural Hi actuaran Franca Masu i Ferran Palau BITLLES

Els Jaume Puig guanyen a casa Imatge aèria de la variant aquesta setmana, durant la fase final de les obres.//F: LARELLA

La pluja va marcar la jornada que va acabar abans d’hora

LA SOLAPA

Núm. 599

FOTO: Francesc Xavier Bach i Puigrefagut - Arxiu de Baldiri Selva i Cunill

LLAVÒRENS EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues.

Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

ANY: 1948 LLOC: Hotel dels Munts (actual Residència) - Sant Boi del Lluçanès El Dr. Pere Pont i Coll va comprar, a tocar de la plaça Nova construïda el 1938 per l’alcalde republicà Carles Grilló i Collell, una part del terreny de la Closa de ca l’Espardenyer a Pere Subirats i Barcons. En aquest terreny hi va construir l’Hotel dels Munts, inaugurat el 18 de juliol de 1948 i que fou dirigit en principi per Esteve Rius de ca l’U de Vic per després passar el testimoni al seu fillastre Joan Roca. Va esdevenir en poc temps el centre neuràlgic de l’estiueig a Sant Boi de Lluçanès. De reconeguda fama culinària per l’excel·lent cuina de Joan Roca. Sovintejaven els banquets de casament de tota la comarca.La clientela, generalment de Barcelona ciutat, era molt selecta.

L’edifici, ara ampliat, acull la Residència per a la Tercera Edat amb el mateix nom de Els Munts.

REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport de:

Els Encants de LaRella!

El Racó de la Feina de LaRella!

L’Agenda de LaRella!

L’Opinió dels lectors!

Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:

Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a:

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a:

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos):

larellallucanes@ gmail.com

larellallucanes@ gmail.com

comunicaciolarella@gmail.com

larellallucanes@ gmail.com

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

10 de juliol de 2025

El seneci del cap, la planta invasora s’estén pel Lluçanès El Consorci va organitzar una xerrada per explicar els perills que pot generar aquesta planta

La xerrada amb representants del territori al Consorci.// F: CONSORCI

La planta del Seneci del cap// F: GENERALITAT DE CATALUNYA

SANTA CREU DE JUTGLARS Per_ Guillem Sucarrats Anfruns

En els últims mesos, el seneci del cap (Senecio inaequidens), una planta invasora i tòxica, ha agafat gran importància en els camps del Lluçanès, estenent-se per diverses localitats i fent perillar la vegetació autòctona i la biodiversitat de la zona.

Per conscienciar els ramaders, molts dels quals desconeixen la seva presència, el dimecres 18 de juny es va dur a terme una xerrada al local social de Santa Creu, conduïda per professionals de l’Associació de Defensa

i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA). En aquesta també hi va participar personal tècnic i polític dels ajuntaments, així com personal de les brigades municipals, col·lectius i entitats del territori que estan vinculades al medi natural. L’objectiu era conscienciar sobre el mal que fa aquesta planta i donar eines per saber com actuar si es troba en els seus terrenys. A més, la xerrada també tenia l’objectiu de dotar als equips municipals dels coneixements bàsics perquè poguessin transmetre’ls a la ciutadania i contribuir a prevenir-ne la seva propagació.

La planta s’ha trobat en les zones altes de la comarca, com Al-

pens, però també han aparegut en localitzacions planeres com a Prats de Lluçanès, tot i que amb menys abundància.

Aquesta planta, que forma part de la família de les margarides, va arribar a Catalunya –i Europa– fa quaranta anys a través del comerç de llana que es feia de Sud-àfrica.

El seneci del cap és una planta que es propaga molt ràpidament i que ha demostrat ser resistent a la sequera i als herbicides.

El seneci del cap és una planta difícil d’eliminar, ja que rebrota molt ràpidament i es propaga a través d’espores.

Creix en llocs transitats, terres remogudes i espais oberts, com vorals de carretera, i penetra amb facilitat a les zones de pastura, aprofitant el desplaçament dels animals. Aquesta facilitat en la propagació ha afectat en part les pastures d’arreu del Pirineu. És una planta tòxica per al bestiar i els animals invertebrats, i també per als humans, a causa de les substàncies alcaloides que desprèn.

Si la planta no té un control regulat, pot arribar a créixer i absorbir les altres plantes del camp, apoderant-se’n tota sola.

Aquest fet podria provocar que, en un futur, els camps on ara el bestiar pastura en llibertat, quedin sota el control del seneci del cap.

Per al seu control, el més recomanable és la retirada manual, operació que cal repetir durant anys, a causa del banc de llavors que deixa la planta a terra. Cal utilitzar les eines necessàries per tallar i desarrelar les plantes, ja que poden rebrotar fàcilment.//

POLÍTICA

Glòria Colom deixa l’acta a la Diputació de Barcelona

Glòria Colom en una xerrada com a diputada.// F: DIBA

L’alcaldessa de Lluçà, Glòria Colom, ha deixat l’acta de diputada per Esquerra Republicana a la Diputació de Barcelona. Colom va accedir al càrrec el juliol del 2023, amb l’acord que el seu mandat seria de dos anys, fins al juliol del 2025. El seu lloc l’ocuparà Mireia Besora, alcaldessa de Capolat, que ja havia estat diputada durant la legislatura 2019 - 2023.

Colom, que a priori havia d’entrar com a diputada a l’oposició, va acabar formant part de l’equip de govern de la Diputació després del pacte entre ERC, PSC, Comuns i Tots per Terrassa. Al llarg d’aquests dos anys, Colom ha estat la diputada adjunta d’Educació, un càrrec amb dedicació exclusiva i amb un salari anual brut de vuitanta-nou mil euros.

Després de dos anys, Colom deixa l’acta de diputada per tornar a la seva feina, que compaginarà amb l’alcaldia de Lluçà. De l’etapa com a diputada, assegura haver “conegut molta gent i molts projectes molt interessants”, Colom afegeix que “he conegut molts recursos que no sabia que existien”. En aquest sentit, explica que als municipis petits els cal millorar els serveis municipals i que “en l’àmbit tècnic aquests poden estar compartits i així tenir més funcionalitat”. Però puntualitza “a la Diputació hi ha una visió molt metropolitana, sovint se sorprenen en descobrir que els pobles petits no fem moltes coses per manca de mans. No tenim prou recursos” i afegeix que “aquests dos anys han estat un aprenentatge mutu: he aportat la visió dels pobles rurals i he conegut un munt de recursos i eines que ara hem d’utilitzar”.// CFU

LaRella | 3

NOTÍCIES

LA COLUMNA

Núm. 599

Grans èxits per al treball de recerca de Júlia Cruells, sobre la IA en el màrqueting L’alumna de l’Institut Castell del Quer obté dues distincions acadèmiques pel seu treball de recerca

Ramon ERRA MACIÀ

L’ossa es passejava pels carrers Voltant pel Pallars em va dir de bon matí una hortolana: “La nit passada l’ossa es passejava pels carrers”. Em van cridar l’atenció tres coses. La primera, imaginar la bestiassa trescant a l’alçada de les finestres baixes de les cases i després entrant als horts. La segona, que la narradora fes servir el femení com a genèric. Finalment, l’article determinat. No una ossa qualsevol, sinó L’OSSA. Com si només n’hi hagués una, fos coneguda per tothom o es tractés d’una abstracció. Veig que fem una cosa semblant, o fèiem, quan parlem del senglar, la guilla, l’esparver, el teixó, el llop. Hi he donat quatre voltes. L’ús de l’article determinat contribueix a empoderar i mitificar encara més l’animal. Sembla que només hi hagi un únic esparver, una sola guilla, un sol llop que es van reencarnant des dels temps antics, sempre amatents a robar gallines, pollets, cabrits o xais. Les rondalles juguen amb el misteri de l’enemic salvatge que en el fons admirem i respectem. O potser tot això era abans. Abans, per exemple, de la proliferació de senglars.

Quan l’animal solitari i poc freqüent esdevé una plaga, ja no ens hi lliga l’article determinat. Voltava un senglar. Hi havia uns senglars. Tampoc diem el cabirol, ni el cérvol, quan ens referim a un de concret que hem vist, potser perquè no ens espanten prou.

El misteri de les bèsties, especialment les nocturnes, però encara més les depredadores, té una gran força de suggestió. Veig que la brillant fornada de músics lluçanesos actuals ho sap i ho aprofita a les seves cançons.

Diré dos exemples que m’encanten: Al pas de la guilla, de Jandama, que deixa anar que “la guilla es fot dels somnis” i, Hermoses, de Ferran Orriols, on avisa els galls estarrufats que els ous “se’ls cardarà la guilla”. Sense ànims de trepitjar l’admirada secció del Ramon Baucells en aquesta revista, m’ha vingut de gust parlar d’animals salvatges, cosa que m’ha portat a tornar a escoltar bona música, i a vibrar amb les lletres d’unes cançons senzilles i grandioses.//

LaRella | 4

Cruells també va exposar la seva recerca a l’Infoactivat durant l’Obrim de Nit.// F: INFOACTIVA’T

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

Júlia Cruells, alumna de l’Institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès, ha guanyat dos premis en l’àmbit de la comunicació pel seu treball de recerca, elaborat durant el curs 2024-2025, entre primer i segon de batxillerat.

El seu treball, titulat Intel· ligència artificial i màrqueting:

transformant la comunicació empresarial, analitza com la intel· ligència artificial pot optimitzar la comunicació i ajudar a créixer una marca. A través d’exemples reals, entrevistes i eines digitals, Cruells posa el focus en Lulu Estudi de Joies, una petita marca de joieria artesana de la Torre d’Oristà que defensa valors com la sostenibilitat, l’autenticitat i l’artesania.

La principal conclusió que ex-

treu Cruells del treball és molt positiva: la IA no substitueix la creativitat humana, sinó que la potencia. La recerca esdevé, així, una mirada innovadora cap al futur del màrqueting.

D’altra banda, va presentar el seu treball durant la jornada d’Obrim de Nit, que es va celebrar el passat 31 de maig a Prats de Lluçanès, a l’Infoactivat.

D’aquesta manera, els habitants de la comarca van tenir l’oportunitat de veure aquest fruit de molts mesos de treball.

Cruells ha estat reconeguda amb el primer premi en la modalitat d’economia i empresa, atorgat per la Facultat d’Empresa de la UManresa, i ha destacat per la seva capacitat d’analitzar l’impacte real de la tecnologia en una petita empresa.

A més, va rebre el primer premi Domènec Font, de la Universitat Pompeu Fabra, que reconeix els treballs ben redactats i socialment rellevants.//

SOLIDARITAT

Sant Feliu segueix a contraCORrent Els diners recaptats, més de 1.300 euros, aniran destinats a l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron SANT FELIU SASSERRA Per_ Redacció

L’associació AcontraCORrent de Sant Feliu Sasserra ha organitzat, un any més, un dinar solidari per recaptar fons per l’Hospital de la Vall d’Hebron.

A l’àpat celebrat el passat 15 de juny, hi van participar gairebé un centenar de comensals, però també hi va haver diferents col·laboracions a través del sistema “plat buit”, que permetia fer una aportació a l’àpat sense assistir-hi.

Als fons recollits durant el dinar també s’hi han sumat els donatius fets a la guardiola solidària, recollida durant la pujada al Serrat Llobater organitzada en el marc dels 7 del Serrat, que per segon any han estat organitzats pels Club Excursionista Bandolers, de Sant Feliu Sasserra.

Aquest any, s’han recaptat 1.340,26 euros, que aniran des-

L’Ateneu ple de gent durant el dinar per recaptar fons.// F: ACONTRACORRENT

tinats íntegrament a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la

L’Associació va néixer el 2016 per recaptar fons destinats a la investigació de les cardiopaties congènites

Vall d’Hebron per contribuir a l’avenç de la investigació bio-

mèdica en l’àmbit de les cardiopaties congènites. Des de l’organització fan arribar el seu agraïment a totes les persones que han fet possible aquesta acció.

L’Associació AcontraCORrent va néixer el 2016, impulsada pel santfeliuenc Benjamí Vilageliu, Benji, que va morir el passat 2020. De les hores, aquest acte es fa en record seu.//

NOTÍCIES

Núm. 599

La Perifèria Cultural aterra un Tres petits incendis: un altre any a Perafita MEDI AMBIENT

a Prats i dos a Oristà

· El parc de Can Riera acollirà dues jornades repletes d’artistes · És la tercera edició consecutiva del festival a Perafita PERAFITA Per_ Guillem Sucarrat Anfruns

L’incendi del dia 26 de juny a Oristà.// F: @BOMBERSCAT

Prats va patir un incendi a la zona de Sant Sebastià el passat 25 de juny. L’incendi va ser ràpidament sufocat per l’ADF Lluçanès i per l’helicòpter dels Bombers.

Segons les autoritats, va ser provocat per pirotècnia.

L’endemà, 26 de juny, hi va haver un petit incendi al terme d’Oristà, a prop de Sant Feliu Sasserra. L’avís d’incendi es va rebre cap a les 12 del migdia i immediatament es van activar 10 dotacions terrestres i 6 d’aèries dels Bombers. L’ADF va treballar amb 5 cisternes de 3.000 litres, 5 remolcs de 500 litres, 2 vehicles pickup de 600 litres i una vintena llarga de voluntaris.

Finalment, l’incendi es va controlar a les 7 de la tarda, després d’haver afectat una superfície d’unes 2,5 hectàrees de camps i bosc.

El dilluns 30 de juny, a primera hora de la tarda, va tenir lloc un altre incendi a Oristà que va afectar la vegetació agrícola. Ràpidament, es van activar dues cisternes de 3.000 litres, tres remolcs de 500 litres, dos pick-up de 600 litres, un tractor que va agilitzar la feina de llaurar i una seixanta de voluntaris. Aquest invendi va afectar una superfície aproximada de 2 hectàrees.// XBV

LaRella | 6

Enguany, el festival Perifèria Cultural passarà un altre cop pel Lluçanès i, com en les edicions anteriors i per tercer any consecutiu, se celebrarà a Perafita. Es tracta d’un festival que vol donar lloc als artistes dels territoris de parla catalana, tot plegat lligat també amb gastronomia.

El primer concert serà el 13 de juliol, a partir de les 6 de la tarda, amb l’artista algueresa Franca Masu, que hi actuarà per primera vegada. Masu representa una connexió sonora entre la memòria i el present, entre l’Alguer i el Principat de Catalunya. D’altra banda, Ferran Palau, cantautor de Collbató, i referent del pop metafísic, completarà la jornada per il·lustrar tothom amb el seu repertori de cançons.

El següent concert tindrà lloc l’1 d’agost, al mateix parc de Can Riera. A partir de les 7 de la tar-

El festival, el primer any, al parc de Can Riera.// F: ARXIU

da, tres dones amb veus potents i reivindicatives donaran pas a la posta de sol, acompanyada de bona música i un ambient esplèndid. Aquestes dones són Namina, amb una veu singular i delicada, que obrirà la tarda per a tots els assistents. Seguidament, i com a cap de cartell, actuarà Maria del Mar Bonet, una veritable icona de la cançó mediterrània, amb una veu elegant i carregada de força. Alhora, l’acte també inclourà un monòleg de Maria Nicolau,

cuinera de Vilanova de Sau, que reivindicarà la cuina amb amor i resistència.

Durant els dos dies, els sopars estaran acompanyats de formatges artesans de Reixagó, d’Olost, inclosos en menús ideats per Sergi de Meià i cuinats per cuiners locals del restaurant Cafè del Mig. Durant el festival, també estarà oberta la carpa del Circ La Riota, que entretindrà a grans i petits en tots els moments de la tarda.//

NOTÍCIES

10 de juliol de 2025

El Cantilafont ultima els detalls per a aquest cap de setmana El Castell d’Olost torna a acollir el festival, on, entre d’altres, actuaran ZETAK, Remei de ca la Fresca i els locals Derbi Júnior

El concert de la Iaia, l’edició de l’any passat.// F: TXUS GARCIA - ARXIU

OLOST Per_ Carolina Font Usart

El que es pot considerar el festival del Lluçanès, el Cantilafont, ho té tot a punt perquè la música, les arts escèniques i la gastronomia ocupin el Castell d’Olost aquest cap de setmana de, l’11 i 12 de juliol.

Alosa i Derbi Júnior obriran les actuacions musicals el divendres,

però a 2/4 de 6 el Cantilafont ja haurà obert les portes per acollir una taula de debat sobre Creació, cultura i territori, moderada pel director artístic de la Fira Mediterrània, Jordi Fosas.

Un dels plats forts de la primera nit serà l’actuació de Remei de ca la Fresca, que portaran el seu pop-rock psicodèlic des del Montseny fins al Lluçanès. Tot seguit, una de les veus més innovadores del pop electrònic en euskera, ZE-

TAK, aterrarà al Cantilafont per presentar el seu darrer treball Aaztiyen.

El dissabte, Joana Casanova obrirà les portes del festival. A continuació, passaran per l’escenari Astrio, que tornen als escenaris amb el seu darrer treball Latin lovers, la mallorquina Maria Jaume i, finalment, Cala Vento, que oferiran un dels seus últims concerts abans de l’aturada indefinida que han anunciat.

Però el Cantilafont és més que música, i pel Castell d’Olost s’hi podran veure, entre altres propostes, Cow Love, de la companyia Société Protectrice de Petites Idées, una fusió de circ i dansa. El dissabte José Luis Redondo reivindicarà l’humor com a arma de comunicació massiva.

Per alimentar el cos, hi haurà les propostes de tres dels grans restaurants de la comarca: el Cafè del Mig, Cal Trumfo i la Fonda Sala. Les postres seran de Kabuki Caramel i el vi arribarà de la mà de Victòria Vins.//

FIRES I FESTES

Sant Jaume a Prats, gastronomia i cultura

El TastaQmarca als jardins, l’any passat.// F: ARXIU

Com cada any, Prats de Lluçanès celebrarà la Fira de Sant Jaume. Els actes començaran el divendres 25, amb les sis hores de natació i, a les 9 del vespre, es farà el lliurament dels 27 Premis Doctor Grau.

El dissabte, també començarà amb esport, amb la 3a edició del Torneig de Futbol Sala, on es podrà gaudir d’una jornada intensiva d’aquest esport. Al migdia, un any més, el Beermut farà les delícies dels amants de les cerveses i els formatges. Al vespre, arribarà una de les cites comarcals més esperades, el Tastaqmarca, un esdeveniment gastronòmic i festiu que cada any reuneix centenars de visitants de tot el Lluçanès.

La Fira de Sant Jaume omplirà els carrers de Prats de firaires i artesans, durant tot el diumenge al matí.

En el marc d’aquesta també se celebrarà la Trobada de Motos i Cotxes antics, i la 33a edició de la Festa Bastonera, que arrencarà a 2/4 d’11 del matí. L’espectacle Forat, de Dudu Arnalot, clourà la fira.//RED

LaRella | 7

L’ÀLBUM

Núm. 599

El futbol marca la festa major a Perafita

Santa Eulàlia de Puig-oriol viu una Festa Major passada per aigua

Actes tradicionals i nous, carregats d’alegria i molta participació

Els joves prenen el relleu de la comissió de festes i organitzen un cap de setmana ple d’activitats per a totes les edats Els passats 4, 5, 6 i 7 de juliol es va celebrar a Santa Eulàlia la primera Festa Major d’estiu organitzada per la nova comissió de festes.

Durant els mesos previs, l’antiga comissió havia manifestat la seva intenció de plegar, i van ser els joves del poble qui van entomar el relleu d’organitzar els festejos.

Això va donar peu a un cap de setmana ple d’activitats per a totes les edats, tot i que algunes es van veure anul·lades o reprogramades per la pluja recurrent d’aquests últims dies. Entre elles, la tarda de divendres va encetar amb una activitat pensada per als més petits: un conte i un taller ubicats a l’Espai de la Calma, un tros de bosc recuperat que compta amb unes taules de pícnic i bancs. Tanmateix, el xàfec d’estiu no es va fer esperar i va truncar la resta de les activitats de la tarda.

En previsió, dissabte, després de la gimcana de fang, es va traslladar gran part de la festa al local social, on finalment es va realitzar un taller de decoració de samarretes i es va comptar amb la presència de la Colla de Castellers del Lluçanès, que també van oferir tallers.

La nit va començar amb un sopar d’entrepà de botifarra a preus populars i concerts de punk rock i versions, i un DJ. La tarda de diumenge es va amenitzar amb una obra de teatre, i dilluns, al CERT es va inaugurar Cuina d’arrel, una exposició de receptes de Santa Eulàlia juntament amb una col·lecció d’estris antics. Va comptar amb la presència de força persones del poble que es van acostar a veure els plats típics, molts dels quals tenien el xai com a ingredient principal.

L’últim acte de la Festa Major es farà esperar fins al diumenge 13, quan se celebrarà la missa i la posterior benedicció de cotxes a Sant Cristòfol de Borrassers.// CLÀUDIA MOLINA CATALAN

Cantada de les havaneres a la plaça de l’Esglèsia.// F: CLÀUDIA VALL

Participants del partit de Joves Promeses contra Velles Glòries.// F: ALBA BARCONS

Bingo popular a la plaça de Sant Antoni.// F: MARIA BARCONS

Presentació de les receptes de Santa Eulàlia.// F: COMISSIÓ

La gimcana de fang.// F: COMISSIÓ

LaRella | 8

Infants durant les proves del Robust infantil.// F: ELISA LLORENS

Enguany, la festa major de Perafita ha posat fi a la seva celebració, amb un gran ambient i una valoració molt positiva per part de totes les persones que l’han gaudida.

Tot i que el cap de setmana de Sant Joan ja es va celebrar la rebuda de la Flama del Canigó, la revetlla i la caminada, els plats forts de la celebració van engegar el dijous dia 26 amb un acte per als més petits al parc de Can Riera, mostrant la seva valentia amb el Robust infantil. Seguidament, la plaça de Sant Antoni va acollir un nou acte de la programació d’enguany, “Els mojitos d’en Murri”, que va atraure molta gent amb molt d’èxit. Hi van poder gaudir d’un mojito, un bon entrepà, bona companyia i el bingo popular.

L’endemà, un dels dies més esperats per a tothom, es va celebrar el torneig de futbol sala que va arribar a la 30a edició, amb sorteigs entre tots els jugadors inscrits i un ambient digna de la cita. Es van alçar amb el títol el Dream Team Cal Terri, de Folgueroles. A més a més, amb motiu de la celebració dels trenta anys, es va dur a terme el partit entre Joves Promeses contra Velles Glòries de Perafita, abans de començar la gran final.

Seguidament, el desconcert va ser un gran èxit amb molta gent, gaudint i ballant els concerts dels grups, Squak i Sicuta, i finalment, DJ Gin va acabar per clausurar el dia.

L’endemà, al carrer de la Roca, es va muntar un llarg tobogan d’aigua, on tant grans com petits es podien llençar amb flotadors i combatre la calor, molt forta durant tots aquests dies, d’una forma més divertida i emocionant.

A la tarda, els més valents es podien posar a prova amb les proves de la tercera edició del Robust de Perafita. Els concursants, en grups de 4 persones, havien de superar-les totes en el menor temps possible i algunes d’aquestes consistien a: saltar bales de palla, moure una gran roda de tractor o fins i tot saltar amb un sac. Per decidir el grup més robust, els dos equips amb els millors temps havien de fer una tirada de corda per veure qui era el campió.

Per acabar el dia, la plaça de Sant Antoni es va vestir de gala, acollint el pregó, enguany a càrrec de Ramon Berengueras. A més, també hi va haver una sorpresa per a Miquel Casadevall, metge del poble que es jubila aquest estiu. Tot plegat, acompanyat d’un meravellós sopar, cuinat pel Cafè del Mig. Per allargar la nit, Cafè Trio, amb un gran repertori de cançons, va dirigir el ball de Festa Major, i DJ Kaktus va acabar de fer moure el cos a tothom, fins a la matinada.

L’últim dia, el diumenge 29 de juny, com és tradició, es va fer el campionat de tir al plat, organitzat per l’Associació de Caçadors de Perafita.

A les 11 del matí, es va fer la missa en honor a Sant Pere, i, alhora, a la mateixa hora, a la plaça de Sant Antoni, els petits van divertir-se amb l’espectacle d’en Jaume Barri. A mitja tarda, com des de fa un parell d’anys, els Havaneros de l’Esquirol van fer gaudir a tothom d’havaneres catalanes i un bon got de rom cremat.

Per clausurar les festes de Sant Pere, tot i que no sortia a la programació, com a acte sorpresa, a dos quarts d’onze de la nit a la plaça Major, es va organitzar un partit de futbol, com s’havia fet anys enrere a la matinada quan el jovent tornava de festa. Sense fer-ne gaire propaganda, la plaça es va omplir de gent, jugadors i espectadors, que van acabar la Festa Major d’una forma ben esbojarrada.// GUILLEM SUCARRAT ANFRUNS

REPORTATGE

10 de juliol de 2025

La variant de Sagàs completa l’Eix del Lluçanès · S’anuncien novetats com la incorporació al programa 2+1 i la rotonda de Merlès · La via fa 34 quilòmetres i ha calgut una inversió global de 55 milions des del 2005 LLUÇANÈS Per_ PAT, CFU i FVC

Aquest divendres, 11 de juliol, entrarà en funcionament el darrer tram pendent de la carretera C-62, coneguda com a Eix del Lluçanès. Es tracta de la nova variant de Sagàs, un tram de 2,8 km que evita el pas pel nucli i millora el traçat i la seguretat de la via.

Amb aquesta obertura, el Lluçanès connecta definitivament l’Eix Transversal (C-25) i l’Eix del Llobregat (C-16), després de gairebé dues dècades des de l’inici de les obres i prop de 55 milions d’euros invertits en la construcció del conjunt de la C-62, de 34 km.

L’acte d’inauguració, previst per aquest divendres al matí, comptarà amb la presència de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i de representants municipals dels ajuntaments afectats.

UNA OBRA DE LLARG RECORREGUT El projecte de la C-62 es va iniciar l’any 2005 amb els primers treballs entre Olost i la C-25, amb l’objectiu de construir una via ràpida i modernitzada vertebrant el Lluçanès d’est a oest i connectant-lo amb les comarques del voltant. Es tractava d’una obra molt reivindicada pels veïns de la zona, que fins al moment, només disposaven de carreteres estretes i de traçat sinuós. Els primers trams van anar entrant en servei de manera progressiva. El 2008 es va inaugurar el primer tram, però durant més de set anys la població va conviure amb obres, desviaments i llargues restriccions de trànsit. Els trams com els d’Olost a Santa Creu de Jutglars, Prats i Merlès, van estar tancats a la circulació durant mesos sencers.

L’any 2013 es va completar la major part del traçat i només restava pendent el tram de Sagàs. Els treballs s’han endarrerit diversos anys a causa de la modificació del traçat i la tramitació de les expropiacions. Ara, amb la nova variant, es dona per finalitzada la infraestructura.

El nou tram té una amplada total de 10 metres, amb dos carrils de 3,5 metres, vorals d’1 metre i un separador central amb ressalts d’1 metre més, pensat per reduir el risc de xocs frontals. El pressupost d’aquest últim tram ha estat de prop de 9 milions d’euros.

Imatges de la variant de Sagàs, aquest dimecres a la tarda, ultimant els detalls.// F: LARELLA

Els dies feiners hi ha més trànsit i un 11,5% són vehicles pesants

Puja la sinistralitat i ja hi ha hagut set víctimes mortals

Els controls de velocitat s’han intensificat

EL TRÀNSIT, DUPLICAT La C-62 ha registrat un augment sostingut del trànsit en l’última dècada. Al quilòmetre 2, a Sant Bartomeu del Grau, poc després de la rotonda d’incorporació a l’Eix Transversal, s’ha passat de 3.999 vehicles al dia el 2013 a 7.326 el 2025 —un increment del 83%. A Sagàs, al punt quilomètric 29, el trànsit s’ha gairebé duplicat: de 2.098 a 4.142 vehicles diaris.

Els dies feiners, prop d’un 11,5% dels vehicles a Sant Bartomeu i un 8,7% a Sagàs són camions o vehicles pesants. La intensitat de vehicles també és més elevada els dies feiners, sobretot, a Sant Bartomeu del Grau.

tenia registrades sancions a la C-62 els primers anys, però des del 2019 s’ha passat de 16 expedients per excés de velocitat a 374 l’any 2022. Trànsit no ha pogut facilitar dades actualitzades dels anys 2024 i 2025 a causa de problemes tècnics d’extracció de dades. Tot i això, el desplegament de radars mòbils és pràcticament diari, sovint en diversos punts al llarg de la jornada. A més, el Servei Català de Trànsit també ha anunciat la incorporació dels anomenats “carros radar”, aparells mòbils amb autonomia energètica que poden estar operatius durant setmanes i que tramiten automàticament les sancions, com si es tractés d’un radar fix.

jançant la creació de trams amb un tercer carril alternant els sentits i separadors físics.

De moment, la nova variant ja incorpora un separador central amb ressalt. A la resta del traçat, es preveu començar aquest 2025 la implantació de bandes rugoses i la millora progressiva de la senyalització. El projecte complet de conversió a 2+1 encara està en fase d’estudi, i es determinaran pròximament els trams prioritaris.

ALTRES MILLORES PREVISTES El Departament també preveu executar dues actuacions de millora del ferm entre el quilòmetre 0 i el 8 aquest any 2025. A més, tal com ha confirmat a LaRella, han decidit tirar endavant la EL TERRITORI RECLAMA SEGUINCREMENT DELS ACCIDENTS I transformació de la rotonda parSANCIONS RETAT: 2+1 Aquest augment de la mobilitat Davant la preocupació creixent, tida de Santa Maria de Merlès ha anat acompanyada d’un inels alcaldes del Lluçanès s’han en una rotonda convencional, tal reunit recentment amb Eduard com havia reclamat l’alcaldessa crement de la sinistralitat. Entre Banqueri, director dels serveis del municipi. el 2014 i el 2024, s’han registrat territorials de Territori a la CaPel que fa als accessos de l’esmés de 300 víctimes de diferent grau en accidents de trànsit a la talunya Central. En resposta, tació de servei de Sant Martí, que C-62. Del 2022 al 2024 hi ha hael Departament de Territori ha incompleixen la normativa de disanunciat la incorporació de l’Eix gut quatre víctimes mortals, i en tàncies mínimes, el Departament del Lluçanès al Programa de carel primer semestre del 2025 ja ha informat que ja ha requerit se n’han registrat dues més. Ala la propietat la seva adequareteres 2+1, que té com a objectiu reduir els accidents frontals mithora, es calcula que el 75% dels ció, i està analitzant la proposta accidents en aquesta via són per d’obres presentada. envestides amb Amb l’obersenglars i cabitura de la vaEVOLUCIÓ DEL TRÀNSIT DE VEHICLES DIARIS rols. Tot i que riant de Sagàs, la sinistralitat la C-62 arriba greu és baixa, al seu traçat el nombre d’indefinitiu. Però aquesta fita cidents amb marca també fauna salvatge l’inici d’una s’ha doblat des nova etapa: la del 2016. de consolidar-la Aquest concom una via setext ha fet augmentar també gura, funcional el control de i adaptada a velocitat.

El les necessitats Servei Català actuals de mo2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 de Trànsit no bilitat.// LaRella | 9

L’ÀLBUM / ESPORTS

Núm. 599

Gran èxit del Trial COTA que passa per Santa Creu de Jutglars Un centenar de participants desafien la calor i completen amb èxit la cinquena prova del Campionat d’Osona de Trial SANTA CREU DE JUTGLARS

Aplec a Sant Pere de Serrallonga · Alpens Com marca la tradició, el diumenge 29 de juny es va celebrar l’aplec. La jornada va començar amb un esmorzar popular, seguit de l’espectacle Elements, conduït per Vicenç Zumajo i Pau Ferré.//

Els EnCants a la Farmàcia Vella · Prats El 27 de juny, els jardins de Cal Bach van ser testimoni de la trobada final dels Encants del Món, plena de riures, ballades i cantades. Els assistents van gaudir d’un sopar organitzat per la UBIC.// F: @MERION19

Per_ Jordi Bruch Abad

Santa Creu de Jutglars i els seus voltants va rebre la cinquena cursa del 39è Campionat d’Osona de Trial COTA, el passat diumenge 29 de juny.

Tot i la intensa calor que va fer durant el dia, un centenar de participants van poder gaudir i disposar d’un circuit que constava de sis zones, on cada concursant, per poder acabar la carrera, havia de fer tres voltes.

En la categoria vermella, el primer lloc se’l va endur Nil Riera Fontseca, seguit d’Àlex Pifarre Gutiérrez i completant el podi, Pau Dinarés Verdaguer. Pel que fa a la categoria blava, el guanyador va ser Joan Solé Rovira, seguit de David Jornet Rodríguez i de Guillem Coll Camí. D’altra banda, en la categoria verda, el guanyador, va ser Pep Sala Ribas; en segona posició Ramon Plana Vilamanyà i en tercera,

Un dels participants al circuit de Santa Creu, aquest diumenge.// F: TRIAL COTA

Pere Morales Riu. Finalment, amb la categoria groga, el primer classificat va ser Enric Cullell Porta, seguidament, en segon lloc, Sergi Coll Porta i en tercer, Daniel Coll Porta. Cal destacar, també, en la categoria Groc Post - 65, els tres guanyadors, van ser, Ramon Cirera Lamarca, Eduard Gil Brugalla i Jaume Auferil Llimós.

La prova de Santa Creu va ser la cinquena d’aquesta temporada.

El 23 de març també es va disputar la segona prova a Alpens, i el 19 d’octubre se celebrarà a la Torre d’Oristà. També, com és habitual, la clausura de la lliga, ja fora de la competició, serà el desembre, de nou, a Santa Creu.

El Trial Cota consta de 8 jornades en total per les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Moianès per tal d’agrupar la major part d’aficionats del motor i motoristes locals.//

NATACIÓ

Bruna Clavell participa en el Campionat d’Europa Júnior de natació La nadadora santboienca va aconseguir bones marques en les proves de 50 metres i 100 metres braça Cançons dels Països Catalans · St. Boi Les Veus de Calldetenes, juntament amb Les Veus del Ter del Ripollès i l’acordionista Agustí Pedrico, van oferir un concert de cançons tradicionals dels Països Catalans al Centre de Sant Boi.//

Primera Nit Tremenda · Olost El festival d’estiu del Centre Cívic va engegar el passat divendres amb un concert de música rock dels anys 80 amb Status Uegra i el cantautor Mika Lamotta. A causa de la pluja, es va fer a l’interior.// LaRella | 10

SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Guillem Sucarrat Anfruns

Bruna Clavell, de Sant Boi de Lluçanès, ha participat en el Campionat d’Europa Júnior de natació que s’ha celebrat a Samorin, un petit poble al costat de la capital eslovaca, Bratislava.

Clavell va accedir a l’europeu després d’assolir les marques mínimes exigides en les proves de 50 i 100 metres braça, durant l’Open de Primavera celebrat a Sabadell.

En la seva primera prova internacional, Clavell va estar a punt de classificar-se per a les semifinals, amb una increïble actuació en la primera prova de 50 metres braça, celebrada el dia 1 de juliol. Amb una marca de 32’’14, va aconseguir una destacada 15a posició, però la norma limita la

Bruna Clavell a Eslovàquia, durant el campionat europeu.// F: ETBESPORT

participació a dues nedadores per país, i això va deixar-la sense possibilitats d’arribar a semifinals. El dia 5 continuava el campionat per a la nadadora del Club Natació Vic, Clavell va disputar la prova de 100 metres braça amb

un gran temps d’1’12’’45.

Aquesta ha estat una gran experiència per a la nadadora santboienca, que ha pogut competir amb les millors nadadores del continent, aprenent i gaudint a cada pas.//

ESPORTS

10 de juliol de 2025

Els Jaume Puig guanyen a casa i assalten la primera posició PERAFITA

CAMPIONAT DE BITLLES DEL LLUÇANÈS

Per_ Jordi Freixa Oliveras

Els Jaume Puig de Perafita van fer-se valer a casa i amb 326 punts i 23 bitlles, van guanyar la jornada, marcada per unes puntuacions molt baixes en tots els equips.

Amb aquesta puntuació en sumen 2975 i assalten la primera posició de la classificació general als Estanyencs, que van quedar tercers amb 300 punts, i ara són segons de la general a només cinc punts, 2970. Es preveuen unes pròximes jornades molt emocionants, ja que hi ha dos equips més a la ratlla dels 2900: els Rocaguinarda, tercers amb 2931, i els Sona que trona, amb 2916.

La protagonista de la cinquena jornada del campionat, però, va ser la pluja, que va fer aturar fins a dues vegades la primera tirada.

Els jugadors van continuar com si res en caure les primeres gotes, però quan van evolucionar en un ruixat, van córrer cap al Pavelló o sota les carpes dels equips, normalment refugi del sol. Malgrat tot, es va continuar la tirada fins que un segon ruixat va repetir l’escena. Els bitllaires encara van voler tornar-hi, i es va poder completar tota la primera tirada abans del tercer ruixat, de manera que, com indica el reglament, la jornada pot comptabilitzar-se oficialment i no caldrà finalitzar-la.//

EQUIP

Jornada 4 Punts (Bitlles)

Jornada 5 Punts (Bitlles)

TOTAL Punts

TOTAL Bitlles

1

JAUME PUIG A, Perafita

665 (49)

326 (23)

2975

209

2

ESTANYENCS B, L’Estany

693 (51)

266 (14)

2970

221

3

ROCAGUINARDA, Oristà

680 (53)

295 (17)

2931

207

4

SONA QUE TRONA Santa Eulàlia

656 (43)

313 (22)

2916

197

5

ELLS APRENENTS Sant Bartomeu

600 (36)

287 (19)

2789

183

6

ESTANYENCS A, L’Estany

624 (44)

300 (18)

2780

188

7

MAITIPS, La Torre

603 (41)

239 (13)

2726

184

8

PARC DELS CASTANYERS, Sant Feliu

589 (32)

263 (14)

2561

151

9

LLUÇANÈS SUD

537 (29)

280 (18)

2533

158

10

JAUME PUIG B, Perafita

550 (33)

258 (14)

2449

155

11

CORA, Oristà

579 (42)

192 (9)

2268

141

12

REVIFALLES, Olost

543 (33)

223 (13)

2254

144

13

ELS TORRENCS, La Torre

426 (23)

227 (13)

2132

133

14

ELS IL·LUMINATS, Sant Bartomeu

0 (0)

0 (0)

679

51

FUTBOL

El Pradenc tampoc descansa durant l’estiu

Prats prepara les Traginades, una jornada olímpica

S’ha instal·lat una pista de vòlei als jardins de la Farmàcia Vella que s’hi podrà jugar tot l’estiu.// F: TRAGINADES

El pròxim dissabte 19 de juliol, Prats de Lluçanès acollirà la primera edició de les Traginades, una jornada que omplirà els carrers del poble d’esport, cooperació i bon ambient.

Amb l’esperit de crear un esdeveniment olímpic local que combini la competició amb el fet de gaudir de l’esport en equip, el jovent de Prats ha ideat aquesta iniciativa que acollirà equips formats per quatre persones. Durant el dia, els equips s’hauran d’enfrontar a tres disciplines diferents.

Al llarg del matí, es disputarà la primera disciplina centrada en l’atletisme. Constarà de tres proves diferents que els participants hauran de superar: el salt de llargada, el llançament de javelina i els 100 metres de carro.

A la tarda, als jardins de Ca l’Andreuet, una pista de vòlei platja serà l’epicentre de la segona disciplina. En aquest espai hi haurà partits de vòlei amb eliminatòries directes.

A continuació, la tercera disciplina, anomenada la Voladora, serà l’encarregada de posar punt final a la jornada. Els participants hauran de realitzar una ràpida i explosiva cursa de relleus pel nucli intern del poble.// XÈNIA BALLÚS VILA

CULTURA

Prats acollirà la cloenda del festival internacional d’Adifolk

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Guillem Sucarrat Anfruns

Any rere any, des del club s’organitza un campus per a nens i nenes de 5 a 16 anys, que va començar el 26 de juny i s’allargarà fins al 25 de juliol.

Tots els inscrits poden gaudir d’entrenaments, torneigs i joc al camp de futbol, juntament amb estones relaxants a la piscina, emportant-se un estiu ple de records i experiències, fent el que més els agrada.

A més a més, per primer cop des del club, amb l’impuls d’alguns jugadors de l’equip juvenil i Cal Lila, el bar del camp, es durà a terme la primera edició del torneig Futbol 7 (F7), per a majors de 16 anys, durant el mes de juliol.

Amb les inscripcions ja tanca-

POLIESPORTIU

Els partits es juguen a les 9 del vespre.// F: MARTA HOMS - FC PRADENC

des i els encreuaments servits, només queda gaudir dels partits.

Els equips disputaran un total de 6 partits cada dilluns, dimecres, dijous i divendres d’aquest mes a les 8 i les 9 del vespre, al camp municipal del poble.

L’única setmana que no es disputarà el torneig serà la setmana

del 20 al 25, ja que així tothom podrà gaudir de la setmana de l’esport, amb actes programats per tot el poble.

La fase final enfrontarà els millors quatre equips de la fase regular, que disputaran les semifinals. Els vencedors disputaran la final el dimecres dia 30.//

El diumenge 14 de setembre, Prats acollirà la gran final de les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya. Així ho van anunciar el president i director de l’entitat Adifolk, Ivan Besora i Oriol Ramírez, a més de l’alcalde de Prats, Jordi Bruch, i el regidor de Cultura, Jordi Batriu, el passat dissabte 5 de juliol, quan es va dur a terme la presentació oficial de la 53a edició d’aquestes jornades. D’aquesta manera, Prats serà l’escenari de cloenda d’aquest acte organitzat per Adifolk.

Durant la presentació es va recalcar la importància de Prats de Lluçanès en la divulgació de la cultura popular i tradicional a través de les seves danses, els balls de bastons o altres expressions culturals que defineixen la identitat del poble. La festa del setembre comptarà amb participants procedents de Colòmbia, Turquia i Panamà. Els assistents podran gaudir d’una cercavila i un concert final.// XBV LaRella | 11

LA SOBRETAULA

Núm. 599

F. XAVIER CORTADA I JORDÀ

“El Lluçanès necessita un projecte cohesionador” Els orígens de Sant Joan i els Elois Arribo al despatx del Xavier amb el seu nou llibre a sota el braç.

Disposat a parlar de tot i opinar sobre temes que altres esquivarien, em recorda que l’època més esplendorosa de Sant Joan i els Elois va ser durant el s. XIX i les dues primeres dècades del XX. Aleshores les festes tenien més sentit que mai: els traginers i els paraires eren professions ben vives i esteses, i els cavalls i les mules ocupaven un paper central en el dia a dia del poble.

Per fer el llibre s’ha basat en tot de documents i relats de Josep Maria Vilarmau, Pelegrí Casades o els Piniella.

I encara que enlloc es reculli l’origen concret de la festa, l’autor creu que podríem situar-lo cap a la segona meitat del segle XVI, que és quan es comencen a crear les confraries. “Per Sant Joan tenien el protagonisme els paraires, i el dia 25 els protagonistes eren els traginers”, explica. Segons Cortada, la llavor dels Elois —anteriorment al poble s’havia celebrat la festa de Sant Antoni de Pàdua— tindria molt a veure amb les benediccions dels animals de ferradura.

Ferran Vila Cabanas Prats de Lluçanès

LaRella | 12

El que sí que ha quedat documentat és que el contrapàs també s’havia arribat a ballar a Santa Llúcia i a dalt a Sant Sebastià. “Per això cal llegir el llibre i no només mirar les fotos”, em recorda amb un somriure.

Durant l’entrevista em diu que potser a molts no els interessarà gaire aquest tema. Jo penso tot el contrari, que a molts ens interessa i necessitem gent que, com ell, ens ho sàpiga explicar.

QUÈ PORTA UN EMPLEAT DE BANCA A DEDICAR EL SEU TEMPS LLIURE A RASCAR EN LA MEMÒRIA I EL PASSAT DE LA SEVA COMARCA? D’afició sempre n’he tingut, i des que em vaig jubilar ara fa deu anys m’hi he pogut dedicar més. Som en un lloc petit, els que ens movem al voltant de la cultura som gairebé sempre els mateixos, i un d’ells, el Pere Mestre, és qui l’any 2018 em va fer la proposta de començar una mena de costumari. Recollim material perquè algú el pugui consultar algun dia, encara que no sigui aquesta generació. Em sembla que hi ha poca gent a qui li pugui interessar, però a nosaltres això ens és igual, perquè ens divertim moltíssim.

QUÈ HI HEU RECOLLIT FINS ARA? Internament, estem fent una mena d’”arxiu d’arxius”. I a la pàgina web hi hem ajuntat documents i sis narracions nostres sobre els temes que ens agraden.

La primera va servir per felicitar el Nadal del 2021, amb un recull de les celebracions a la comarca al llarg dels anys. I l’última parla sobre els Puigferrat de Merlès, que eren uns dels 12 tallers de rellotgers que hi havia a Catalunya al segle XVIII. D’ON SURT TOTA AQUESTA INFORMACIÓ?

Sobretot dels arxius parroquials i dels episcopals de Vic i Solsona, a més d’arxius de museus i alguna documentació disponible a internet. A Prats, també em vaig dedicar a fer un catàleg sobre què es pot trobar a l’arxiu de la parròquia i a l’arxiu Piniella, que van ser els cronistes del segle XIX. El Pere Mestre també va fer l’inventari de l’arxiu parroquial de Lluçà.

DE FET, VAS SER L’IMPULSOR DE L’ARXIU MUNICIPAL Un bon dia, quan vaig entrar

LA SOBRETAULA

10 de juliol de 2025

F. Xavier Cortada i Jordà va néixer a Prats de Lluçanès l’any 1955 i ha participat activament en la vida cultural del poble i la comarca. Entre el 1987 i el 1999 va ser regidor de Cultura de Prats, una etapa en què va posar en marxa l’arxiu municipal tal com el coneixem i va crear l’arxiu fotogràfic. És autor de diversos llibres de temàtica local, de regidor, se’m va acudir preguntar on era l’arxiu de la casa.

Algú em va dir que era a dalt de tot, a les golfes, i me’l vaig trobar fet una llàstima. De mica en mica, durant dotze anys, vaig anar-ho ordenant i classificant a la meva manera. Fins i tot vaig fer un curset d’arxiver!

Em van explicar que durant unes obres, abans de la guerra, algú havia tirat els documents per la finestra i un senyor va aconseguir que l’ajuntament els tornés a guardar. Hi ha textos molt interessants a partir del segle XVI, i ara caldria que un expert pogués transcriure’ls, perquè trigues hores a desxifrar-los.

Valoro molt la tasca de la gent que s’hi dedica.

QUÈ VEURÍEM DE DIFERENT A LA FESTA DE SANT JOAN I ELS ELOIS SI POGUÉSSIM VIATJAR EN EL TEMPS? La celebració sempre ha estat canviant, dinàmica, encara que els joves puguin pensar que tota la vida ha estat igual. Ara hi ha tres actes tradicionals, i abans n’hi havia una dotzena, com el llevant de taula, la bonaventura o les capitanes del Roser, que anaven en comitiva amb els traginers fins a l’ofici. Molts actes es van perdre després de la Guerra Civil.

A LA PRESENTACIÓ PARLÀVEU DEL PAPER DE CLIMENT TORRELLA, L’AVI PALMERO. Passada la guerra, poca gent ballava el contrapàs. Hi ha una foto de l’any 53 on es veu el Maimes i el Recader ballant en un racó de la plaça Nova, amb la gent mirant-los. En unes altres fotos de l’any 57, es veu Climent Torrella i el seu fill Salvador, un nap buf, ballant a la plaça Vella.

El Palmero era el genet de l’època, havia guanyat moltes curses amb el Botón de Oro, i ell va aconseguir mantenir el ball i que s’hi afegissin el Quico i el Josep Cruells, el Xava… després va venir el grup Germanor i Dansa i Tradició, però el Climent va ser el lligam entre aquells dos homes grans, el Maimes i el Recader, i la següent generació.

així com del discurs museogràfic amb què va obrir portes el museu Miquel Soldevila.

Des del 2001 i fins a la seva desaparició va presidir el Centre d’Estudis del Lluçanès, dedicat a la història i la cultura de la comarca.

Aquest juny ha publicat amb l’editorial Cal Siller el llibre Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès.

AQUEST ANY HI HA HAGUT DEguns s’adonen que no pot manar tothom, i finalment n’hi ha que BAT SOBRE EL PAPER DE LA TXAes van desmarcant del projecte RANGA. QUÈ EN PENSES? inicial i tot es desvirtua. Desitjo No, no, aquest any no. El dei estic segur que amb els nostres bat sobre la festa ja va començar polítics això no passarà. Espero abans que jo entrés a l’Ajuntaque estiguin a l’altura de les cirment, el 1987. Jo soc molt fidel a les tradicions, i val a dir que, amb cumstàncies i que la gent que esels anys que fa que funciona, la tima el Lluçanès no es contamini “La txaranga gairebé també s’hi ha de segons quins discursos. txaranga convertit. Si hem de compartir espais, cal que mantinguem l’orS’ESTÀ FENT PROU? s’ha No n’hi ha prou que la gent dre, com veiem a les fotos dels convertit diguem que ens sentim del Lluanys 50 i 60 i com saben fer a Berga amb la Patum. A davant hi És clar, això és molt fàcil gairebé en çanès. han d’anar els cavalls, les famílide dir: ens en sentim perquè ho es amb avantpassats Traginers una tradició, som. El Lluçanès existeix des de l’Edat Mitjana. El que s’ha de fer, i les autoritats. Per mi, s’hauria però, si sobretot els polítics, és treballar de mantenir una mena de resperquè el Lluçanès continuï sent pecte a les places on ballaven els hem de realitat. Treballar i consenantics traginers, perquè ja hi ha compartir una els altres carrers per saltar i musuar, això és el més difícil. llar-se. També penso que hi ha espais, molts grups catalans de música I CULTURALMENT, QUÈ ES POcal que que podria acompanyar el jovent.

DRIA FER? mantinguem Ja fa anys que s’havia parPARLANT DE DEBATS, COM lat d’una mena d’ecomuseu del un ordre” Lluçanès, com el que hi ha a VIUS EL PROCÉS D’OFICIALITZAles valls d’Àneu. Un dia visiCIÓ DE LA COMARCA? Aquests dies he llegit un llibre tes el centre d’interpretació i de Josep Pla que m’ha fet rumil’endemà pots anar a una serar. El va escriure el 1952. Abans radora, al molí o a un museu… de publicar-lo, per cert, va passar Al Lluçanès, un projecte com per Prats. El llibre explica que a aquest seria cohesionador. Cada les societats rurals es passa per poble té moltíssimes coses. Per tres moments. Primer s’arriba a exemple, Sant Boi té un barl’acord que cal organitzar-se en roc fantàstic; Lluçà, el romànic; una junta o sindicat, després alSanta Eulàlia, la transhumàn-

Cortada va presentar el llibre en el marc de les Festes de Sant Joan i els Elois.//F: FVC

cia; Alpens, el carlisme i la forja; Sant Feliu, la bruixeria; Olost i Oristà, Rocaguinarda i el bandolerisme; a Prats, els paraires i els traginers… i així a tota la comarca. Lluitar per un projecte com aquest engrescaria la gent i els governants, seria bonic i ajudaria a cohesionar un territori que ara està desmembrat. Ja havien treballat en aquesta línia el Centre d’Estudis del Lluçanès o el Solc, que ja no existeixen, però només cal llegir LaRella per veure la gent bona i de nivell que hi ha a tota la comarca.

TAMBÉ ETS PATRÓ DE LA FUNDACIÓ DOCTOR GRAU. CREUS QUE ES VALORA PROU LA VOSTRA FEINA? Mira, aquest any es lliura el 27è Premi Doctor Grau, que no és l’objectiu primordial de l’entitat, però és el que ens dona una mica de visibilitat. Malgrat que molts valoren la feina, estic segur que molts altres no saben ni que existim.

L’objectiu bàsic de la Fundació és donar ajudes a estudiants a qui d’altra manera els costaria més esforç anar a la universitat. Si un any hi ha poques sol·licituds, també ajudem en altres projectes educatius, i et garanteixo que els que venen de fora i ho coneixen ho valoren d’allò més. Ens diuen: “Tant de bo ho tinguéssim nosaltres!”.

COM A EXREGIDOR, COM VEUS EL PANORAMA CULTURAL DE PRATS? Saps quin és el problema de tot arreu? Que cada govern vol fer la seva cultura. Els governants haurien d’acompanyar i s’haurien de nodrir de gent que els sàpiga aconsellar. Jo penso, per exemple, en el museu Miquel Soldevila i el discurs museogràfic que hi havia i que es va desmembrar. Amb els llibres passa el mateix. Quan jo hi era vam iniciar la col·lecció Les Tres Fonts per salvaguardar aquelles obres locals que ja no es trobaven enlloc, però després s’han anat començant altres col· leccions. Si s’hagués continuat, potser ja tindríem 15 o 20 llibres de la mateixa.// LaRella | 13

OPINIÓ

Núm. 599

CARTA

Comiat

haver de deixar una activitat que m’agrada i que m’ha donat la possibilitat de desenvolupar la meva professió fent una tasca de servei als altres.

Miquel Casadevall Ginestet També, pels mateixos motius, tinc Sant Bartomeu del Grau un sentiment d’alegria i estic content per haver pogut dedicar-me professiA finals de l’any 1979 vaig començar onalment a l’exercici de la medicina a exercir la meva professió de metge al lloc on ho he fet durant tot aquest a Sant Bartomeu del Grau, i al cap de temps. Arribar al final de la vida lapoc, a Perafita, i amb els anys he deboral amb plenitud, sense pressa per deixar la feina i sentint que allò que senvolupat la meva tasca assistencial has fet ha valgut la pena, és un priatenent persones de tot el territori, ja sigui fent guàrdies, cobrint la feina vilegi. d’algun company o Ha estat també participant en acun privilegi i un “Treballar de metge de honor haver trebacions comunitàries.

L’activitat profesllat com a metge a capçalera en un entorn l’Equip d’Atenció sional que he exerrural era la meva il·lusió: cit durant aquests fer una medicina propera, Primària Lluçanès i haver exercit la anys m’ha permès humana i arrelada” seva direcció des conèixer un terride l’inici i durant tori força desconeun període de temps, tant per les gut per a mi, i el tracte del dia a dia persones que atenem com pels comamb les persones que hi viuen m’ha portat a estimar-lo i sentir-lo com a panys de l’equip amb qui he coincidit propi. Crec que això m’ha ajudat molt aquests anys. M’agradaria en aquest a percebre la meva tasca assistencial, punt fer un reconeixement i un agraïno pas com una feina, sinó com una ment a tots ells sense excepció. activitat que ha omplert la meva vida En acabar la carrera de medicina, professional i m’ha aportat moltes sala meva il·lusió era poder treballar de metge de capçalera en un entorn tisfaccions també en l’àmbit personal. rural, perquè creia que era la manera Ara que ha arribat el moment de jude poder estar més a prop de les perbilar-me, m’agradaria fer-vos arribar quatre ratlles expressant els meus sones, de poder exercir una medicina sentiments en aquest moment de molt vinculada amb la gent, amb els canvi tan important en la meva vida malalts, una medicina propera i sopersonal i professional. bretot molt humana.

D’entrada, el primer que sento és L’assistència sanitària, com la sociuna sensació de pèrdua i tristesa en etat, ha evolucionat molt en els dar-

CARTA

Per una energia neta i local: fem el pas junts!

Cooperativa de consum de Prats de Lluçanès SCCL La Cooperativa de Consum de Prats de Lluçanès SCCL som una iniciativa local sense ànim de lucre que té com a objectiu fer realitat la transició energètica al nostre municipi. Volem que Prats aposti per un model energètic sostenible, renovable i compartit, que beneficiï tant les persones com el medi ambient.

Estem treballant per crear una comunitat energètica local que permeti generar, compartir i consumir energia verda, tot promovent l’autosuficiència, reduint les emissions de CO2 i ajudant a baixar l’import de la factura de la llum. A més, impulsem projectes reals al poble amb instal· lacions d’energia solar, que ja comencen a ser una realitat en diferents LaRella | 14

espais del municipi.

Formar part de la cooperativa vol dir sumar-se a un projecte col·lectiu, responsable i compromès amb el futur. Ser soci o sòcia és molt fàcil, i no cal tenir coneixements tècnics ni fer cap gran inversió. Només calen ganes de formar part del canvi.

Ens trobareu el diumenge 27 de juliol a la Fira de Sant Jaume, a Prats de Lluçanès. Veniu a conèixer-nos: us explicarem el projecte i com podeu participar-hi.

I a més… tenim un petit regal per a qui ens vingui a veure! Us obsequiarem amb un kit per muntar un petit cotxe que funciona amb energia solar.

Una manera divertida de veure com funciona aquesta energia tan potent i neta!

Si vols formar part de la cooperativa, vine el dia 27 i fes-te’n!//

Deixo la meva feina i deixo l’Equip rers anys i a vegades crec que la feina d’Atenció Primària Lluçanès amb la que feia quan vaig començar a tresatisfacció i la tranquil·litat de veuballar té poc a veure amb el que faig actualment. Mirant-ho bé, però, veig re els canvis que ha experimentat la que sobretot el que ha canviat és la nostra Àrea Bàsica de Salut, tant pel tecnologia, els recursos i els mitjans que fa a edificis com pel que fa a equidels quals disposem els professionals paments materials i recursos per dede la salut per fer la feina, cosa que senvolupar la tasca assistencial que ens permet ser més resolutius en el té encomanada. Però sobretot, pel nostre dia a dia. A la vegada, també que fa a l’equip de professionals que penso que el que no hauria de canviha crescut en nombre de persones, la majoria joves, ben preparades i amb ar és la relació entre el professional empenta, i de perfils professionals sanitari i les persones que atenem, i per poder abordar amb garanties els que ara, en el futur i tal com s’ha fet problemes de salut de la població i de sempre, és molt important saber-les retruc millorar-ne la qualitat de vida, escoltar i procurar entendre els seus sumant a la tasca assistencial pròpiproblemes, ja que és la millor manera d’establir una bona relació entre el ament dita altres tasques de prevenmetge i el pacient, que serà la base ció i promoció de la salut com poden d’una bona pràctica de la medicina ser els grups de malalts o l’Escola de i l’inici d’una tasca assistencial satisSalut per posar un parell d’exemples. És un equip en què podeu confiar plefactòria.

Sempre he intentat que fos així. He nament. procurat ser honest i estar al costat El territori del Lluçanès i la seva de les persones, escoltar-les i mirar gent formaran part de la meva vida d’ajudar a resoldre sempre més, i em els seus problemes sentiré molt satis“El territori del Lluçanès de salut entenent fet de saber que i la seva gent formaran també que la tasca puc comptar amb la d’un metge de capvostra amistat. part de la meva vida Finalment, us çalera no sempre és sempre més” vull fer arribar la fàcil i va més enllà meva gratitud per de receptar medicacom m’heu tractat ments. No obstant, durant tots aquests anys, per la vossi en alguna ocasió no us heu sentit ben atesos o m’heu trobat massa distra comprensió i també per la vostra estima. tant, us demano disculpes.

Moltes gràcies.

Us deia abans que la societat canFins sempre!// via i evoluciona i que l’assistència sanitària ho ha fet i ho fa també.

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN Camins, boscos, terrats i jardins són plens de remeis i meravelles de la natura. Són plantes que ens acompanyen des de temps ancestrals i que ens han alegrat la vista, l’olfacte, ens han pujat l’ànim i ens han ajudat a guarir molts mals. Ens ofereixen gustosament els seus aromes i, amb les seves propietats, mai no ens han fallat. Només cal conèixer-les i fer-ne un bon ús: tenir-les respecte, estimar-les i, en ferles servir, no abusar-ne. Cal estar ben informats i, per què no, seguir també la intuïció.

Ull, però, quan fem infusions, coccions, sucs o extractes: poden tenir contraindicacions. Les plantes contenen principis actius que poden interactuar amb altres medicaments.

Estarem d’acord que els humans sempre hem necessitat el bosc i el seu entorn natural, ja sigui per treballar-hi

o per gaudir-ne collint el que ens regala. Però també estarem d’acord que el bosc no necessita el que sovint li deixem: escombraries que oblidem sense miraments.

Per això volem promoure el respecte pel nostre entorn, per la flora i la fauna que tantes alegries ens donen. Ara que és època de recol·lectar, no arranqueu les plantes d’arrel: talleu-les amb ganivet o estisores. I no colliu tot el que trobeu! Deixeu-ne almenys la meitat al bosc, per compartir amb els animals i insectes que també les necessiten Si trobeu bolets que no coneixeu, deixeu-los estar. No els toqueu ni trepitgeu: tot té el seu paper a la natura, encara que no ens “serveixi”.

Complim una norma senzilla: quan sortim del bosc, que no es noti que hi hem estat. Voldrà dir que ho hem fet molt bé.//

La importància de les bones pràctiques al bosc

LA PROPOSTA CULTURAL

10 de juliol de 2025

La proposta cultural

Un altre ciclisme és possible Són obra d’un dels músics més prolífics del país, qui resulta ser també un apassionat de la bicicleta i del món que l’envolta. Carles Belda va publicar, ara fa un any i escaig, Ciclisme Aborigen, un llibre-disc (de vinil) il·lustrat que inclou 14 temes instrumentals dedicats a alguns dels esdeveniments, espais o personatges clau de la història del ciclisme als Països Catalans. Enregistrat tan sols amb un orgue Hammond, el disc apareix exclusivament en

pular i romàntic que any rere any va arrelant al territori.

En primer lloc, el Pedal AntiPer_Miquel Casadevall Franquesa feixista, una jornada de ciclisme i reivindicació que va néixer el 2017 per commemorar el 80è aniversari Darrerament, el ciclisme (esped’un trofeu emblemàtic i que s’ha cialment de carretera) s’ha posat anat replicant des d’aleshores. força de moda, però cal no oblidar Un altre fenomen, més massiu, que en realitat és un esport que és el Tour du Lord, una iniciativa compta amb molta història a casa captivadora que busca casar el cinostra. Des de les rutes en BTT per camins i corriols, fins a comcloturisme a la Vall de Lord amb el consum en establiments locals. peticions com la Volta Ciclista a La Portal Attack, també coneguCatalunya, que és gairebé tan antiga i emblemàtica com da com a la Retrotrobada el Tour o el Giro, als païde Berga, és una autèntica i festiva oda a les bicis ansos catalans hi ha un gran ventall de proves, aplecs, tigues i a la vigència de la actes, reculls o fenòmens seva utilitat. Però d’entre socials compartits que giles moltes cronoescalades populars, destacaria esperen al voltant de la bicicleta, i el motiu d’aquest arcialment la que organitza la Festa Major Jove de ticle és fer ressò d’algunes Vic: un esdeveniment que d’aquestes propostes culenguany ha complert el turals de velòdrom casolà, 10è aniversari, i que s’ha alhora que posar en valor Imatge d’una anterior edició de la Cronoescalada//F: FMJV convertit, segurament, en la rellevància, aquestes, un dels actes ciclistes més i d’altres, com a conjunt, divertits, irreverents, despreocuuna edició limitada, i juntament prenen en el si de la construcció amb el llibret que l’acompanya, té i la transmissió d’una cultura cipats i entusiastes de les contrades la voluntat de permetre al lector/ properes. El seu èxit ho corrobora. clista. oient “viatjar per la nostra hisSigui com sigui, si sou dels que Si sou dels que aquests dies feu no suporten haver d’esquivar cila migdiada mentre sentiu, com tòria velocipèdica” i “conèixer qui una remor de fons, els comentahem sigut i qui som quan rodem”. clistes descarats a la carretera, si Sens dubte, una autèntica joia. us emprenya que la gent es gasti ristes de Teledeporte narrar la I si és l’autenticitat de les coses un ronyó amb bicicletes que no lluita aferrissada entre Pogačar i la que guia les nostres pedalades, farà servir, o si us treu de polleVan der Poel, quan s’acabi la prono podem deixar de mencionar va ciclista per antonomàsia us pot guera trobar-vos ciclistes irresalguns dels molts esdeveniments interessar canviar les locucions pectuosos, heu de saber que un interessants que, entre l’humor i televisives per una col·lecció de altre ciclisme és possible, existeix, la passió, s’han anat consolidant simfonies composades i interprei encara és a temps de fer-vos canen el calendari d’un ciclisme potades especialment per a l’ocasió. viar les vostres percepcions.// CULTURA, FESTA I CICLISME

EL RACÓ DE LA FEINA

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

OFEREIXO FEINA » FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Opció de jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081.(R599/06) » GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, horari de tardes. Jornada completa, no substitució. T 687 083 081.

(R599/07) » EDUCADORA SOCIAL per substitució de baixa de maternitat. De 4 a 11 de la nit.

Imprescindible carnet de conduir. Al CRAE Santa Llúcia de Sobremunt. T: 690 614 235 (R599/08) » EDUCADORA per caps de setmana alterns i festius. De 8 del matí a 11 de la nit. Al CRAE Sant Llúcia de Sobremunt. T: 690 614 235 (R599/09) » PERSONA PER TASQUES DE NETEJA. Dilluns de 2/4 de 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia. De dimarts a divendres de 2/4 de 8 a 2/4 de 10 del matí. Al CRAE Santa Llúcia de Sobremunt.

T: 690 614 235 (R599/10) » LOGOPEDA a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R599/02) » VENEDOR a forn de pa. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R599/03) » PERSONA PER MANTENIMENT EN INDÚSTRIA a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R599/04) » AJUDANT DE CUINA a Perafita. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R599/05) » TEIXIDOR/A amb telers i altres màquines de teixir a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R598/06) » OFICIAL DE BRIGADA - Cap de colla a l’Ajuntament d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R599/01)

BUSCO FEINA » DONA PER CUIDAR persones grans o canalla.

També en règim d’interna. Amb experiència.

Clàudia. T: 664 315 708 (R599/11)

LaRella | 15

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

ETÒLEG

ENERGIES

AIGUA

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

690 86 99 52

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIA

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

AGENDA

10 de juliol de 2025

JULIOL SANT FELIU_CONCURS DE LECTURA infantil i juvenil, a la biblioteca.

BIBLIOPISCINA, de 2/4 d’11 del matí a 2/4 de 8 del vespre a la piscina municipal.

DIVENDRES 11 DE JULIOL OLOST_ CANTILAFONT. A partir de 2/4 de 8 del vespre al Castell d’Olost.

SANT BARTOMEU_ SUNSET D’ESTIU, els Tets i acte de jubilació de Miquel Casadevall . A partir de les 8 de la nit a la Plaça D.Griera.

DISSABTE 12 DE JULIOL OLOST_CANTILAFONT. A partir de les 6 de la tarda al Castell d’Olost.

LLUÇÀ_ SONA CONCERTS D’ESTIU, amb Jaume Arnella i Rafel Sala.

A partir de 2/4 de 10 de la nit al monestir.

SANT MARTÍ_ MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE. CELEBRACIÓ DE SANT CRISTÒFOL. BENEDICCIÓ DE VEHICLES. A partir de les 7 de la tarda a la zona esportiva.

DIUMENGE 13 DE JULIOL ALPENS_CONCERT ESTIU CA N’ALPENS. A partir de la 1 del migdia al Teatre El Casino d’Alpens.

LA TORRE_ XIX CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES AL LLUÇANÈS. A partir de les 4 de la tarda.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA MAJOR ESTIU 2025, missa i benedicció de cotxes. A partir de 2/4 d’11 del matí.

DILLUNS 14 DE JULIOL OLOST_ FINAL DE TEMPORADA DEL GRUP DE PLANTES. A partir de les 5 de la tarda a la Biblioteca d’Olost.

DIMECRES 16 DE JULIOL PERAFITA_ SESSIÓ DE IOGA. A les 9 del matí a Ca l’Estamenya.

DIJOUS 17 DE JULIOL PRATS DE LLUÇANÈS_ TORNEIG DE VÒLEI.

DIVENDRES 18 DE JULIOL SANTA CREU DE JUTGLARS_ TROBADA DE DONES EMPRENEDORES. De les 10 del matí a la 1 del migdia al Local Social.

OLOST_ NITS TREMENDES. A partir de les 10 de la nit al Centre Cívic - Espai Perot Rocaguinarda.

SANTA MARIA DE MERLÈS_ FESTA DE L’ESPORT. A partir de 2/4 d’11 del matí.

SETS D’ESTIU, MUSIC & WINE. A partir de les 8 de la nit al Mirador del Roc Llarg.

PRATS DE LLUÇANÈS_ BICITRIAL. CAMINADA NOCTURNA. Sortida a les 9 de la nit, davant de l’Ajuntament. SOLATGE, TALLER D’ART, NATURA I COMUNITAT, de 6 a 9 del vespre a Sant Sebastià.

OLOST_ NITS TREMENDES. A partir de les 10 de la nit al Centre Cívic - Espai Perot Rocaguinarda.

DISSABTE 19 DE JULIOL SANT BARTOMEU DEL GRAU_ GRAUFEST, FESTIVAL DE MÚSICS EMERGENTS. A partir de 2/4 de 7 de la tarda.

PRATS DE LLUÇANÈS_ 27È LLIURAMENT DEL PREMI DOCTOR GRAU I CONCERT BATEC DE VEUS. A partir de les 9 del vespre als Jardins de Cal Bach. 6 HORES DE NATACIÓ.

De les 3 del migdia a les 9 del vespre, a la Piscina Municipal.

DISSABTE 26 DE JULIOL

ALPENS_ L’ESTIU AL CASINO, CONCERT DE DAVID CANAL. A partir de les 9 de la nit a la terrassa del Casino.

ALPENS_ L’ESTIU AL CASINO, CONCERT DE GREITES JITS. A partir de les 9 de la nit a la terrassa del Casino.

LLUÇÀ_ SONA CONCERTS D’ESTIU, Agnès Mauri i Mateusz Kaminski.

A partir de 2/4 de 10 de la nit.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SANT JAUME DE FONOLLET 2025.

A partir de les 8 de la nit.

PRATS DE LLUÇANÈS_ SOLATGE, TALLER D’ART, NATURA I COMUNITAT. De 2/4 de 10 a 1 del migdia a Lurdes. TRAGINADES, durant tot el dia.

PRATS DE LLUÇANÈS_ FIRA DE SANT JAUME. III TORNEIG DE FUTBOL SALA. De 2/4 de 9 del matí a 2/4 de 8 de la tarda, al Pavelló Municipal. BEERMUT LLUÇANÈS: MERIDATGE DE CERVESES I FORMATGE. A partir de 2/4 d’1 a la Sala de Cal Bach. TASTAQMARCA. A partir de les 8 del vespre als jardins de Cal Bach i la Farmàcia Vella.

DIUMENGE 20 DE JULIOL LA TORRE D’ORISTÀ_ XIX CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES AL LLUÇANÈS. A partir de les 4 de la tarda.

ALPENS_ OBRA DE TEATRE: “QUINS PEBROTS!”. A partir de les 6 de la tarda al Teatre El Casino d’Alpens.

OLOST_ LA GRAN FESTA CASTELLERA BRUTAFIDERUMBA. A partir de les 11 del matí a la Pista Poliesportiva d’Olost.

SANTA MARIA DE MERLÈS_ FESTA DE L’ESPORT. A partir de 2/4 d’11 del matí a la Plaça.

DIMECRES 23 DE JULIOL PERAFITA_ SESSIÓ DE IOGA. De 9 a 1/4 d’11 del matí a Ca l’Estamenya.

PRATS DE LLUÇANÈS_ ARRIBADA DEL RAMAT DE CAMINS DE VIDA, al camí de les Torrenteres. PISTA OBERTA DE PATINATGE.

DIJOUS 24 DE JULIOL PRATS DE LLUÇANÈS_ MUNYIDA TRADICIONAL del ramat de Camins de Vida, a 2/4 de 10 del matí al Camí de les Torrenteres.

TASTET DE FORMATGES MARIDAT AMB VINS, a les 7 de la tarda a Cal Bach.

DIVENDRES 25 DE JULIOL SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SUN-

DIUMENGE 27 DE JULIOL PRATS DE LLUÇANÈS_ FIRA DE SANT JAUME. TROBADA DE MOTOS ANTIGUES I COTXES CLÀSSICS. A partir de les 8 del matí al passeig. 33ª FESTA BASTONERA AMB COLLES CONVIDADES D’ARREU DE CATALUNYA. A partir de 2/4 d’11 del matí, per diversos carrers del poble. ESPECTACLE FORAT DE DUDU ARNOLT . A partir de les 7 de la tarda a la Plaça Vella.

SANT JAUME D’ALBOQUERS_ DINAR DE FESTA MAJOR. Durant tot el migdia.

ORISTÀ_ XIX CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES AL LLUÇANÈS. Final del Campionat, a partir de les 4 de la tarda.

SANT BOI DEL LLUÇANÈS_ CONCERT DE LA MÚSICA CLÀSSICA: “BEETHOVEN REVOLUCIÓ!”. A partir de les 6 de la tarda a l’Església.

LLUÇÀ_ SONA CONCERTS D’ESTIU, Aura i Biel. A partir de les 9 de la nit al Monestir.

SANT JAUME D’ALBOQUERS_ DINAR DE FESTA MAJOR. Durant tot el migdia.

DIMECRES 30 DE JULIOL PERAFITA_ SESSIÓ DE IOGA. A les 9 del matí a Ca l’Estamenya.

POLLASTRE FARCIT INGREDIENTS » 1 pollastre desossat » 1 pot d’olives farcides » 1 pebrot prèviament escalivat » 3 ous durs » 1 ceba, dos tomàquets i uns quants grans d’all » una fulla de llaurer » oli

PREPARACIÓ 1. Esteneu el pollastre, saleu-lo lleugerament i disposeu-hi el pebrot prèviament escalivat i pelat, els ous bullits (també pelats) i les olives. Que quedi tot ben repartit.

2. Replegueu el pollastre amb tot el farcit a dins i lligueu-lo amb cura, amb un cordill de cuina, donant-li voltes i ajudant-lo a que agafi forma.

3. En una cassola escalfeu una mica d´oli i hi poseu el pollastre, una ceba, un parell d’alls, dos tomàquets i una fulla de llaurer. Deixeu que s´enrosseixi a poc a poc.

4. Un cop cuit (penseu que els ingredients del farcit, de fet, no necessiten cocció), reserveu el pollastre i deixeu que es refredi.

5. Un cop fred, talleu-lo a rodanxes, com si es tractés d´un embotit. Pot servir-se acompanyat d´amanida, ensaladilla... el que més us agradi. El farcit també pot variar segons l’ocasió: prunes seques, panses o pinyons, botifarra, bolets...

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA SANT FELIU SASSERRA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

10

dj

ST. BARTOMEU

PORTAL DE QUERALT

11

dv

OLOST

YLLA

12

ds

CONSTANSÓ

CONSTANSÓ

13

dg

VILAPLANA

VILAPLANA

14

dl

ST. BARTOMEU

ALIBERCH

15

dt

OLOST

BARNOLAS

16

dc

PRATS

TERRICABRAS

17

dj

ST. BARTOMEU

FARGAS

18

dv

OLOST

ARUMÍ

19

ds

URGELL

URGELL

20

dg

EURAS

EURAS

21

dl

ST. BARTOMEU

AUSA

22

dt

OLOST

POU

23

dc

PRATS

ALIBERCH

24

dj

ST. BARTOMEU

BARNOLAS

25

dv

PRATS

TERRICABRAS

26

ds

ARUMÍ

ARUMÍ

27

dg

URGELL

URGELL

28

dl

ST. BARTOMEU

ALIBERCH

29

dt

OLOST

BARNOLAS

30

dc

PRATS

TERRICABRAS

31

dj

ST. BARTOMEU

ARUMÍ

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 17

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

PINTORS

ARQUITECTES

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

CONSTRUCTORS

Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!

NETEJA

FUSTERS

Gràcies a totes elles, LaRella és possible!

GRUES

Publicitat 621 276 429 comunicaciolarella@gmail.com

ELS PASSATEMPS

10 de juliol de 2025

ELS MOTS ENCREUATS

ELS ENCANTS ES VEN » FURGONETA PEUGEOT RIFTER. Motor 130 cc. Dièsel. 75.000 km. En perfecte estat. T: 626 491 754 (R599/11) » TOYOTA YARIS. Dièsel. De l’any 2010. Molt ben cuidat. T: 661 752 666 (R599/12)

HORITZONTALS 2. Ens el mengem a l’estiu, és gran, molt sucós i és verd per fora i blanc per dins.

5. És rodona i grossa, és verda per fora i vermella per dins.

7. És taronja, és rodona i en pots fer suc.

VERTICALS 1. És de color groc, té forma de mitja lluna i l’hem de pelar abans de menjar-ne.

2. Són vermelles o negres, són rodones petites enganxades que formen el fruit i surten dels esbarzers.

4. És rodona, és petita, vermella i té pinyol.

Mots encreuats elaborats per_ Idriss Boixadé Alaoui

6. És vermella, és petita, té fulles verdes a dalt i és molt bona.

» APARELL D’AIRE CONDICIONAT de columna.

Refreda, purifica i humidifica. Amb comandament a distància. Té dos anys. 70 € negociables. T: 699 87 61 27 (R598/01) » SOFÀ de 2 places de tela color gris fosc. Fa 85 cm d’amplada i 190 cm de llargada. En molt bon estat. 150 € negociables. S’ha de recollir. T: 699 87 61 27 (R598/02) » ES VEN CASA A PRATS DE LLUÇANÈS de 249 m2, amb local, 2 plantes i terrassa gran. T: 666 816 670 o 687 990 134 (R597/02) » 4 LLANTES de 18 amb pneumàtics per Golf MK4, Seat León i Audi A3. 580 €. T: 639 070 186 (R597/03) » MÀQUINA DE COSIR SINGER amb moble i motor. 130 €. T: 629 374 419 (R596/02) » 2 BANYERES DE NADÓ amb canviador. 60 €.

T: 629 374 419 (R596/03) » BRESSOL DE VIATGE per a nadó. 50 €. T: 629 374 419 (R596/04) » MÀQUINA DE PICAR CARN Bifinet seminova.

50 €. T: 629 374 419 (R596/05) » MÀQUINA PER PICAR GEL (mojitos). 20 €. T: 629 374 419 (R596/06) » MÀQUINA PER TALLAR EMBOTITS seminova, amb molt poc ús. 60 €. T: 629 374 419 (R596/07)

EL SUDOKU

» BATEDORA DE VAS seminova. 25 €. T: 629 374 419 (R596/08) » MÀQUINA SERRADORA STHIL en molt bon estat. 65 €. T: 629 374 419 (R596/10)

ES BUSCA » CABANYA al Lluçanès o al Berguedà per fer un habitatge. Amb terreny. T: 648 937 102 (R599/13) » PIS DE COMPRA a Vic o comarca. Particular.

Abstenir-se agències. T: 639 322 329 (R599/14) » CASA per llogar o comprar a Olost o voltants. T: 622 86 56 89 (R597/01)

Els Encants de LaRella!

Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

LaRella | 19

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ SUPERMERCATS

FORNS DE PA

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

• CARNISSERIA • CONGELATS • • FRUITA • XARCUTERIA • • PLATS COMBINATS • • DROGUERIA • PA • BEGUDES •

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi

629 963 056

CARNISSERIES

FORMATGES

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

SALUT TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

PERRUQUERIA

DENTISTES

EL TEMPS

10 de juliol de 2025

LES FOTOS DEL TEMPS 621 276 429

Envia les teves fotos del temps!

larellallucanes@gmail.com

TAN LLUNY, TAN A PROP EL CEL, EL NOSTRE MAPA MÉS ANTIC

Arc de Sant Martí a Lluçà, el 3 de juliol.// F: JORDI CAMPS

La calamarsada del 30 de juny a Lluçà va deixar la carabassera malmesa.// F: JORDI CAMPS

Paisatge de postal des de Sobremunt, els últims dies de juny.// F: CRISTINA ALONGINA

Camps a mig segar a Prats de Lluçanès, a punt d’embalar, el 30 de juny.// F: @SLVIA49721694

Visita dels Joves Talents d’AGBAR a la bassa de Merlès, que està ben plena, el passat 27 de juny.// F: AGBAR

Capvespre a Olost, l’1 de juliol.// F: PAULA ICART

NATURA KM 0 Aquesta vegada us proposem fer una sortida matinal. Estem a ple estiu i durant el dia fa molta calor, però després de les pluges d’aquests últims dies ha refrescat una mica, i quan es nota més és de matinada. Per això, és el moment de màxima activitat. Una sortida per una zona de camps acabats de segar és molt interessant. Hi ha moltes cries d’ocells fent els seus primers vols, i algunes encara amb els seus pares portant-los menjar. També és bon moment per fixar-nos en els rèptils, que de bon matí ja prenen el sol sobre alguna pedra per escalfar el cos.

Si ens hi fixem bé, podem veure joves de llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) amb el cos ple de taques rodones. També són dies

Que no s’enganxin els llençols per trobar alguna pell de serp, ja que, a mesura que van creixent, els rèptils es desprenen de la pell vella. A vegades podem trobar la pell sencera d’una serp i, si ens hi fixem amb detall, podem identificar l’espècie i tot.

Un cop d’ull amb els prismàtics als camps ens pot ajudar a trobar alguna femella de cabirol (Capreolus capreolus) encara amb una o dues cries darrere. També podem sorprendre, si estem de sort, una família de perdius (Alectoris rufa) atipant-se de saltamartins,

una de les imatges més boniques i representatives de la fauna agrícola.

A mesura que avanci el matí i el sol escalfi, hem de fixar-nos en les papallones i altres insectes, ja que estan en dies de plena activitat i, gràcies a les pluges, encara tenen gran quantitat de flors per alimentar-se.

Fer l’esforç de sortir del llit de matinada, que és quan més bé s’hi està i quan els llençols sembla que s’hi enganxin per no deixar-nos aixecar, segur que us portarà bones sorpreses i podreu fer una bona llista d’espècies observades. I després de dinar, amb la calor, ja hi haurà temps per fer la migdiada i recuperar forces.// RAMON BAUCELLS

Des de la nit dels temps, els humans vam aprendre a orientar-nos amb els estels. Conèixer el cel i el seu moviment ens va permetre abandonar un lloc i poder-hi tornar.

Tan sols guiats per la seva llum feble, hem travessat mars, oceans, deserts i continents sencers. Podem afirmar tranquil·lament que les estrelles són el nostre GPS natural. I si avui has fet servir el famós Google Maps, has de saber que funciona perquè tota aquesta informació està acumulada —allà dins— al teu servei, per orientar-te.

Avui vivim un moment tan desconnectat de la nostra essència que molta gent dubta d’això: que sigui possible orientar-te amb les estrelles o fer-les servir de rellotge. Els sembla una cosa màgica, inexplicable.

Doncs els humans no som els únics animals que ho fem.

Des del Pit-roig, tan adorable, fins a l’escarabat piloter, molts animals es guien per les estrelles durant les seves migracions.

Quedaries parat de les investigacions i estudis que s’han fet utilitzant planetaris i altres tipus de treballs de camp. Així, s’ha anat determinant com alguns fan servir estrelles particularment brillants, d’altres reconeixen el moviment dels estels, el camp magnètic o fins i tot la franja de la Via Làctia per decidir la seva trajectòria.

Ocells petits fan vols migratoris llarguíssims i fins i tot poden veure el camp magnètic de la Terra. S’ha demostrat que algunes aus reconeixen patrons de moviment estel· lar, cosa que els permet saber on queda el nord i així volar cap al sud.

Les foques comunes de les costes de l’Atlàntic i el Pacífic també fan servir estrelles com a referència. Per estudiar-ho, fins i tot van construir un planetari flotant.

Els insectes, en canvi, no poden veure els estels com puntets de llum, però sí que reconeixen la franja lluminosa de la Via Làctia.

Normalment, s’orienten per la llum polaritzada de la Lluna, però en nits sense Lluna, fan servir la Via Làctia. Arnes i fins i tot la granota de grill també ho fan.

No sé vosaltres, però a mi tot això em sembla meravellós. Em dona humilitat i fa que, una vegada més, la natura em fascini.// INÉS DIBARBOURE

La Via Làctia i el cel estrellat, el passat 1 de juliol, sobre les cincleres de Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA

LaRella | 21

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS ALPENS

LA TORRE

SANTA CREU

STA EULÀLIA

SANT BARTOMEU

OLOST

LLUÇÀ

BORREDÀ EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

SANT AGUSTÍ

PRATS DE LLUÇANÈS

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

SANT BOI

LA QUAR

PERAFITA

ALTRES SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

EL TEMPS

10 de juliol de 2025

SORTIDA I POSTA DE SOL

ALPENS

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

34,3 ºC · dia 1

31,6 ºC · dia 1

12,3 ºC · dia 8

11,2 ºC · dia 8

22,0 ºC

21,4 ºC

43,5 km/h · dia 6

38,6 km/h · dia 7

31,8 L · 6 dies

33,8 L · 6 dies

413,6 L

441,6 L

9,60 L · dia 5

18,6 L · dia 4

(871 m)

06:33 h - 20 de juliol 21:20 h - 20 de juliol

LLUNES 24 de juliol

LLUÇÀ

9 d’agost

(760 m)

34,2 ºC · dia 1

PERAFITA

ST. BOI DE LLUÇANÈS

35,5 ºC · dia 1

36,6 ºC · dia 1

11,2 ºC · dia 8

12,8 ºC · dia 8

21,88 ºC

22,0 ºC

50,8 km/h · dia 1

35,4 km/h · dia 7

27,1 L · 6 dies

44,80 L · 6 dies

349,9 L

437,2 L

14,6 L · dia 6

26,0 L · dia 4

(774 m)

12,7 ºC · dia 8

Més informació:

(1.059 m)

23,40 ºC 69,2 km/h · dia 3 10,50 L · 3 dies 434,50 L 4,0 L · dia 4

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)

37,0 ºC · dia 1 11,5 ºC · dia 8 24,10 ºC 24,1 L · 3 dies 427,1 L

OLOST - MAS LLISCÀS

35,1 ºC · dia 1

(558 m)

13,2 ºC · dia 8

37,6 ºC · dia 1

24,19 ºC 38,5 km/h · dia 3 31,6 L · 4 dies

10,3 ºC · dia 8 22,20 ºC 49,9 km/h · dia 6

426,8 L

36,0 L · 5 dies

122,2 L · dia 1

372,6 L

20,77 L · dia 1

12,0 L · dia 6

(810 m)

OLOST - TRASSERRA (740 m)

34,20 ºC · dia 1 12,80 ºC · dia 8 22,60 ºC 53,1 km/h · dia 3 28,6 L · 3 dies 375,20 14,80 · dia 6

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ

SANT BARTOMEU

36,3 ºC · dia 1

37,7 ºC · dia 1

33,00 ºC · dia 1

13,3 ºC · dia 8

13,1 ºC · dia 8

12,2 ºC · dia 8

22,9 ºC

24,10 ºC

22,3 ºC

49,9 km/h · dia 3

56,3 km/h · dia 1

38,6 km/h · dia 4

44,6 L · 5 dies

26,0 L · 6 dies

37,8 L · 4 dia

411,0 L

412,2 L

378,2 L

28,20 L · dia 1

12,4 L · dia 1

15,6 L · dia 1

(572 m)

De l’1 al 8 de juliol Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació

(460 m)

(878 m)

Pluja anual Dia de més pluja

EFEMÈRIDES Aquests dies que, malauradament, els incendis forestals lligats a meteorologia adversa són notícia s’escau, més que mai, recordar el fatídic juliol de l’any 1994.

A la memòria queda, per sempre més, aquell espantós juliol, en què una gran calorada va provocar els devastadors incendis forestals que van afectar, principalment, el Bages, el Berguedà i també el Lluçanès entre els dies 4 i 8. Les conseqüències van ser catastròfiques, van cremar gairebé 45.000 hectàrees, hi va haver cinc persones mortes, diversos ferits i desenes de masies i edificacions cremades.

Durant aquella primera setmana de juliol, una bombolla d’aire molt càlid d’origen africà va afectar tota la

Comparteix els teus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts

península Ibèrica i el sud d’Europa, provocant temperatures molt altes (màxima, el dia 3: Olost, 40,70 °C, Merlès 40,50 °C), baixes humitats i vents ressecs de component sud, migjorn i garbí. L’hivern i la primavera havien sigut molt secs, amb valors pluviomètrics molt per sota de les mitjanes i, per tant, a començaments d’estiu la vegetació i les masses forestals estaven extremadament seques.

Les condicions meteorològiques extremadament negatives que hi va haver aquells dies ja presagiaven el pitjor dels escenaris. Durant aquell mes hi va haver més de vuitanta incendis forestals, molts d’ells simultanis, que van cremar en conjunt més de 76.500 hectàrees. Aquella catàstrofe va fer replantejar la política de prevenció i extinció d’incendis i la gestió forestal a Catalunya.//

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

REFRANYS METEOROLÒGICS De juliol sense calor, guardeu-nos, Senyor Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada A darrers de juliol, una hora menys de sol La pedra de juliol no té consol Pel juny segaràs i pel juliol batràs La saó, la del juliol és la millor

EL TEMPS DEL MES DE JULIOL Ja som al juliol (dades a dia 8) i, de moment, tant els valors pluviomètrics com els termomètrics són, aproximadament, els esperats per aquests primers dies de mes. Encara és molt aviat per fer valoracions i seria massa agosarat per part nostra fer especulacions de com pot evolucionar la meteorologia d’aquest juliol. De manera molt genèrica, amb el traç gruixut, les previsions són que d’ara fins a finals de mes les temperatures siguin superiors a les normals i sense fronts de precipitació previstos. No es descarten, però, precipitacions de tarda, localment intenses, associades a fenòmens tempestuosos.

Per això i per l’excepcionalitat del juny que acabem de deixar enrere, creiem que val la pena recular i analitzar les dades d’aquest juny extraordinari.

Dissortadament, es va confirmar el que ja apuntàvem en el resum anterior (Rella 598): el juny d’enguany va ser, al Lluçanès, però també a la resta de Catalunya, el més càlid del que es té constància i amb diferències respecte a les mitjanes, com veurem, molt importants, sorprenents i preocupants. Les mitjanes mensuals més colpidores són, per exemple, Prats amb 23,54 °C (mitjana 19,20 °C, 4,34 °C per sobre), Oristà 24,89 °C (mitjana 20,64 °C, 4,25 °C per sobre), Perafita 22,63 °C (mitjana 18,60 °C, 4,03 °C per sobre), Merlès 24,11 °C (mitjana 20,26 °C, 3,85 °C per sobre), Olost 23,21 °C (mitjana 19,39 °C, 3,82 °C per sobre), St. Boi 24,51 °C (mitjana 20,71 °C, 3,81 °C per sobre) o Alpens 23,22 °C (mitjana 19,70 °C, 3,52 °C per sobre).

Les mitjanes de les temperatures màximes també van ser extraordinàriament altes, rècord absolut en totes les estacions de les quals disposem de registres històrics. Per no abusar de les dades, només posem com a exemple St. Boi amb 33,52 °C (mitjana 27,20 °C, 6,52 °C per sobre). Curiosament, les màximes absolutes tot i ser altes, no van ser extraordinàries. La màxima absoluta va ser a Olost amb 39,6 °C el dia 24 (la màxima històrica de juny a Olost va ser l’any 2019 amb 42,80 °C el dia 28). L’excepcionalitat d’aquestes mitjanes de les màximes tan altes s’explica per temperatures altes de manera sostinguda. Si mirem els dies que hi va haver màximes iguals o superiors (≥) a 30 °C, tornem a trobar valors mai superats fins ara: Olost, Oristà i Merlès van tenir vint-i-quatre dies (mitjana 10,23, 10,67 i 11,57 dies, respectivament).

Les mitjanes de les mínimes també van tenir valors de rècord. La mitjana més alta va ser a Perafita amb 16,00 °C (mitjana 12,40 °C, 3,60 °C per sobre). També són destacable les cada vegaa més habituals mínimes iguals o superiors (≥) a 20 °C, les conegudes com a nits tropicals: Lluçà en van tenir onze i als Munts vuit. La nit de més maldormir també la varen patir a Lluçà amb 22,80 °C el dia 28. La mínima absoluta va ser a Olost amb 8,60 °C el dia 7.

La precipitació, en algunes estacions, també va ser extraordinàriament escassa, amb els valors mínims mai registrats fins ara. A Oristà es van recollir només 3,4 mm (mitjana 77,09 mm), a Perafita 3,8 mm (mitjana 72,60 mm) o a Prats 5,1 mm (mitjana 76,54 mm). Altres estacions, tot i tenir registres inferiors al de les mitjanes climàtiques, van ser afavorides per ruixats i xàfecs tempestuosos, fenòmens més o menys locals, molt ben rebuts: els Munts 83,6 mm (sense històric), Lluçà 57,5 mm (mitjana 75,46 mm), St. Boi 49,2 mm (mitjana 95,00 mm) o Alpens 22,4 mm (mitjana 95,90 mm).// FRANCESC COMES LaRella | 23