LA SOBRETAULA
“Hauríem de saber una mica de llengua de signes”
Entrevista a Gemma Tió Pla
LA COLUMNA De xiulets i acudits de Laura Prat Cano
Els ajuntaments decideixen les inversions del PUOSC
· El PUOSC 2025 - 2029 destina més de 5 milions d’euros al Lluçanès
· La piscina d’Alpens o la gespa artificial d’Olost, alguns dels projectes
Pinós torna a celebrar missa per Festa Major
Els actes de Festa Major de Sant Feliu Sasserra i Santa Creu de Jutglars fan el ple
CULTURA
El Cafè Teatre
Orient obre les portes
La gala inaugural, A d’amor, anirà precedit d’una jornada de portes obertes a tot l’edifici
METEOROLOGIA
Un esclafit fa estralls a Lluçà
Sant Martí d’Albars també va rebre l’impacte de l’esclafit originat a la Quar
ESPORTS
Gil Membrado, campió d’Espanya
Aconsegueix el pòster de Gil Membrado a l’interior d’aquesta edició
ESPORTS
Els futbol lluçanès arrenca temporada
Tot a punt per les 2 hores de resistència a Prats i per la Bandolera a Oristà
FIRES I FESTES
Ja és Fira a l’Hostal del Vilar
Alpens, tot preparat per la Festa Major
El sopar popular de Festa Major.//F: SARA COSTA
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_
Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Autor desconegut - fotografia cedida per Josep Romero
ANY: Anys 30
LLOC: Escola nacional de nenes, Sant Feliu Sasserra
Célestin Freinet (Gars, Provença 1896-Vença, Provença, 1966) inicià la seva activitat pedagògica l’any 1920 i propicià una escola on el treball autogestionat, experimental i cooperatiu constituí la base de tots els aprenentatges dels alumnes. Entre d’altres tècniques, introduí la impremta i la correspondència entre escoles. La seva obra va tenir una gran acceptació als Països Catalans, especialment a partir de l’any 1933, any en què Freinet participà en l’Escola d’Estiu de la Generalitat i difongué la tècnica de l’Escola Activa i el cooperativisme al servei de l’escola.
A Sant Feliu Sasserra, Antònia Rubiralta utilitzà aquestes tècniques a l’escola nacional de nenes. L’any 1934 començà la publicació de la revista Serenor, de la qual se’n feien còpies per als alumnes, els familiars i per intercanviar amb d’altres escoles que seguien les mateixes tècniques.
Els Encants de LaRella!
El Racó de la Feina de LaRella!
L’Agenda de LaRella!
L’Opinió dels lectors!
Amb el suport de: Revista membre de:
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat
Piscines, passeres, camins i gespa artificial, les principals inversions del PUOSC al Lluçanès
El PUOSC 2025 - 2029 ha previst una inversió de 5.438.079 euros al Lluçanès, que representa un increment de la inversió de més del 30% respecte al PUOSC 2020 - 2024
RESOLUCIÓ DEL PLA ÚNIC D’OBRES I SERVEIS DE CATALUNYA
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
El Govern de la Generalitat de Catalunya va publicar a principis d’agost la resolució de les subvencions del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2025 - 2029. Els municipis del Lluçanès rebran més de cinc milions d’euros repartits com es mostra a la taula.
Enguany la convocatòria del PUOSC estava marcada per alguns canvis respecte a les anteriors, entre els quals destaca que per primer cop, era en règim de concurrència no competitiva. És a dir, que tots els ajuntaments catalans han rebut un mínim de 400.000 €.
L’altra diferència és que els ajuntaments han pogut presentar un màxim de cinc projectes diferents i, en lloc de rebre més o menys diners en funció dels punts que obtenia el projecte, reben la base fixa de la subvenció més una part proporcional en funció dels habitants. Així, en municipis de menys de mil habitants, la subvenció pot cobrir fins al 95% del projecte.
A la taula hi ha els projectes que han presentat els 13 municipis del Lluçanès, el pressupost total i la subvenció atorgada, a més de l’anualitat, és a dir, l’any en què rebran els diners per poder tirar endavant els respectius projectes. Això vol dir, per exemple, que per a les obres assignades a l’anualitat del 2026, els ajuntaments hauran de presentar els permisos, certificats i el projecte tècnic per licitar, com a màxim, el 30 de juny del 2026. A més hauran d’executar el projecte com a màxim el 30 de juny del 2028, si no volen perdre la subvenció.
OLOST APOSTA PEL FUTBOL
Un dels projectes que ha presentat Olost és la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol. Gil Salvans, alcalde del municipi, explica que es van estar plantejant diferents projectes a presentar, entre els quals hi havia l’adequació de Ca l’Argimon, però finalment van optar per la gespa per un motiu de temps. “Tirar endavant el projecte de Ca l’Argimon implica que cal fer una modificació del POUM i no és fàcil. Podia ser que no arribéssim a temps a executar dins de termini”.
Alpens Noves piscines i vestidors 2027
Instal·lació de la climatització escola
Bassa i bombament per l'abastament d'aigua potable 2026
Lluçà
Reforma vestidors zona esportiva 2026
Àrea residus Sta. Eulàlia 2028
Remodalació camp de futbol amb gespa artificial 2027
Reurbanització de diversos carrers 2027
Passera de vianants
Oristà
Perafita
Desplegament de la xarxa de fibra òptica de les cases disseminades
Asfaltatge de carrers
Reconstrucció de la bassa per resrva d'aigua de la serra
Jocs infantils i mobiliari urbà
Sant Agustí Actualització i millora de la xarxa d'abastament d'aigua potable
Sant Bartomeu
Sant Boi
Urbanització d'un camí de vianants del nucli a la urbanització del Roc Llarg
Obres urbanització del cr Pare Gallifa
Millora de la vialitat de cr de Vic i tram superiro del cr de Manresa
Sant Feliu Reforma de les piscines municipals 2027
Clavegueram en baixa als nuclis de Beulaigua i Sant Martí d'Albars
Sant Martí
Merlès
Sobremunt
Remodalació de la urbanització de la plaça de l'Ajuntament 2027
Rehabilitació de les antigues escoles de Pinós per adequar-les com a local social
Rectoria de Pinós com a centre cívic 2026
Adequació d'aparcament en superfície als entorns del Molí
Sotarrament de les xarxes aèries de BT i telecomunicacions a l'entor de "La Plaça" 2025
Instal·lació d'un ascensor a l'edifici de l'Ajuntament 2026
Millora dels serveis de l'entorn del Molí 2028
Afegeix que des de la reactivació del Club i, especialment de la celebració del centenari, l’arranjament del camp era una petició que sovint feien jugadors i junta del club. Salvans explica que el projecte serà “la instal·lació de la gespa i del sistema de reg, i l’arranjament d’una mica dels voltants”. Afegeix que malgrat que tenen l’anualitat assignada pel al 2027, treballen
amb la voluntat de poder executar les obres l’any que ve. Però per poder-ho fer, estan pendents que la Generalitat i l’Institut Català de Finances arribin a un acord per crear una línia de crèdit “que tingui unes bones condicions; si no passa, ens esperarem”.
EL CAMÍ AL ROC-LLARG
A través del PUOSC l’Ajunta-
ment de Sant Bartomeu del Grau crearà un camí per a vianants des del nucli del poble fins al veïnat del Roc-llarg. Com explica Xevi Puig, alcalde de Sant Bartomeu, amb l’execució d’aquest camí donaran resposta a una “demanda de fa anys”.
Afegeix que la idea de l’Ajuntament és tirar endavant les obres a l’anualitat que els pertoca, el 2027, ja que explica que “ara tenim molts projectes oberts com la pèrgola o la plaça nova, i això també vol dir tècnics i secretària treballant, i ara plega la secretària i caldrà convocar la plaça”.
LA PLAÇA NOVA DE PRATS
Ja fa un parell d’anys que el consistori va fer un procés de participació amb els veïns i comerciants de la plaça Nova per saber com creien que hauria de ser la plaça: si hi havia d’haver aparcament o no, si hi havia d’haver una zona verda, en definitiva un procés per saber-ne l’opinió. A partir dels resultats, tal com explica Jordi Bruch, alcalde del municipi, s’ha creat un primer projecte sobre el qual hem demanat la subvenció. És ara, però, quan explica, que s’hi començarà a treballar: “De moment, estem a l’inici del camí, però el que tenim clar és que cal eliminar les barreres arquitectòniques i que s’ha de millorar tota la part que va soterrada, és a dir clavegueram i cablejat.”
UNA EINA IMPRESCINDIBLE
El PUOSC és una eina imprescindible per a molts ajuntaments, especialment els més petits. Malgrat que sovint quan es parla de subvencions, costa veure el resultat final, en el PUOSC aquests acostumen a ser visibles. N’és un exemple la remodelació del passeig de Sant Boi de Lluçanès o part de la rehabilitació del teatre Orient de Prats de Lluçanès, que es van executar en marc del PUOSC 2020 - 2024.
El PUOSC és una eina que ofereix recursos per prestar serveis a la ciutadania o executar obres a ajuntaments que, si no, difícilment podrien tirar endavant. En els municipis més petits, la subvenció del PUOSC pot ser superior al pressupost municipal d’un sol any. Un exemple és el cas de Sobremunt, on han aprovat un pressupost inicial de 290.099 euros per al 2025 i del PUOSC, en rebran 411.673 els pròxims 4 anys.//
LA COLUMNA
Laura PRAT CANO
De xiulets i acudits
Hi ha dues coses que m’encanten de la gent de poble. Com que es tracta d’una generalització, ja sé que m’equivoco, perquè ni és tothom ni és sempre. Però sovint ho he sentit més en pobles que en altres llocs, i per mi ja és prou empíric per pensar-hi una mica i apreciar-m’ho. Són dues coses senzilles i aparentment intranscendents: no tenen utilitat pràctica, no busquen cap rendiment ni pretenen ser belles. Simplement, si hi són, fan que tot plegat sigui una mica més alegre, una mica més tendre. Aquestes coses són xiular i fer jocs de paraules.
Aquest estiu estava un vespre al bar amb els meus amics, havíem anat a fer un gelat. Xerràvem de tot i de res quan un d’ells, quan li van portar els Fantasmikos, va abstreure’s de la conversa un moment i, mentre anava obrint la bossa i endreçant els gelats seguint un ordre cromàtic, anava xiulant una melodia simpàtica, allargant algunes notes, afegint-n’hi d’altres de ràpides, fent saltirons sonors. Feia aquell xiular fluix, com per dins, que es fa amb les dents i la llengua sense moure els llavis. Ell va alegrar amb una melodia aquell ritual seu, ni ben bé íntim, ni públic del tot. Com posar una cançoneta que ens fa companyia mentre fem coses, però millor encara, perquè ho fem de nosaltres per a nosaltres.
L’altra cosa que trobo molt especial són les persones que fan jocs de paraules. No els forçats i pretensiosos, sinó els quotidians, espontanis i juganers. Estic segura que sabeu de quin tipus de persona parlo. Aquella que quan un amic torna d’embalar la palla li diu: “On vas tan embalat?”. Aquella que, parlant d’un tast d’absentes que fan per festa major, quan un pregunta: “Què fa la canalla mentrestant?”, contesta “S’absenta!”. Aquella que, quan algú es lamenta del govern de Trump a EEUU, diu: “Si mira, ho hauran d’anar trumpejant com puguin”. Aquest joguet, aquest acudit, no busca pas fer gaire riure, perquè de riure, riure, no en fa. Però eixereix l’estona, és distret fer connexions entre paraules i significats, i crea complicitat entre les persones, perquè és agradable sentir que tens amb algú un petit codi compartit. Xiular i fer acudits comparteixen aquesta part lúdica i de plaer, simpàtica i generosa. També em fa pensar en la presència al nostre dia a dia de la música, el llenguatge i el joc en la seva essència més genuïna i innocent, gairebé involuntària. Em sembla que és com una manera d’estar al món que reflecteix una mica el nostre tarannà quotidià, moderadament alegre; trempat, però sense estridències. Visca la gent que convertiu l’aire en cantarella i la paraula en joc!//
Un torrenc, al capdavant del disseny de la campanya institucional de l’11S
Roger Orriols i la cooperativa Partee, amb l’ajuda de veïns del Lluçanès, reinterpreten la senyera amb les veus de tot Catalunya
LA TORRE D’ORISTÀ
Per_ Xènia Ballús Vila
‘Partee’ és el nom d’una cooperativa establerta a Vic, especialitzada en solucions gràfiques i creatives per facilitar a les empreses, organitzacions i individus la comunicació dels seus productes, valors o idees. Un dels seus membres és el torrenc Roger Orriols, veí de la Torre d’Oristà.
Enguany, la proposta de ‘Partee’ ha estat la guanyadora de la imatge gràfica de la Diada Nacional de Catalunya de l’Onze de Setembre. Per quart any consecutiu, la Generalitat organitza aquest concurs. Amb el disseny d’aquesta edició, el grup volia transmetre la idea d’una Catalunya oberta i participativa. Orriols i els seus companys van decidir agafar el símbol de la senyera com a base i reinterpretar-la de la mà de persones de diferents edats, procedències i capacitats. Cada
col·lectiu va representar la senyera amb materials i tècniques pròpies. Per exemple, els infants amb gomets, mentre que la gent de la tercera edat ho va fer amb peces de ganxet. Amb això, es van aconseguir diferents veus i representacions de com és Catalunya, amb la mirada i el traç de les persones que en formen part. Per fer possible la proposta
Irregularitats en la gestió del Consorci Hospitalari
La Intervenció de la Generalitat de Catalunya ha detectat “greus irregularitats” en la gestió econòmica del Consorci Hospitalari de Vic (CHV). L’informe d’Intervenció el va fer públic a principis d’aquest mes el digital Setembre, juntament amb un extens reportatge on s’explica detalladament què diu l’informe. En destaquen els més de 7 milions d’euros facturats per la societat SAS (Serveis Auxiliars a la Sanitat) el 2022, que no tenen encaix en el marc jurídic. L’informe se suma a una auditoria externa feta el 2023, on es va detectar un préstec de 400.000 € concedit de manera irregular pel CHV a la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i que es va fer sense l’aprovació del Consell de Govern del Consorci. Intervenció conclou que “són necessàries millores substancials”.// RED.
dins el termini establert, un cop preseleccionats, van comptar amb la implicació de persones del seu entorn, inclosos veïns i veïnes del Lluçanès, que hi van posar el seu gra de sorra. El grup es mostra molt orgullós i satisfet del resultat final, que es va poder veure en molts espais de tot el país durant la Diada Nacional de Catalunya.//
Mestres i alumnes treballaran el dol i la mort
Aquest curs 2025-26, mestres, infants i famílies treballaran la mort, el dol i les pèrdues. La iniciativa, impulsada i finançada pel Consorci del Lluçanès, la durà a terme l’entitat especialitzada Abilis.
A l’octubre començarà la formació “La mort i els processos de dol a les aules”, adreçada a mestres i educadores. Paula Castellsagué oferirà eines per acompanyar els infants davant de situacions difícils. Per a l’alumnat, es faran tallers adaptats a cada edat als centres educatius.
El 12 de novembre es farà la xerrada “Com parlem de la mort i acompanyem el dol dels infants?” al local social de Santa Creu de Jutglars, adreçada a les famílies, en el marc del programa Creixem Plegats.
El Consorci reafirma el seu compromís amb l’educació emocional i el benestar dels infants.// XBV
El disseny imprés en un tramvia de Barcelona.// F: PARTEE
Imatge d’un dels tallers que organitza el Consorci.// F: CONSORCI
La façana de l’Hospital Universitari de Vic.// F: CHV
SANITAT
EDUCACIÓ
El ramat de Camins de Vida passa pel Lluçanès TRANSHUMÀNCIA
El ramat de 148 cabres que segueix el Camí Ramader de Marina passarà pel Lluçanès aquest cap de setmana. Les cabres de Daniel Giraldo arribaran divendres a la tarda a Santa Eulàlia de Puig-oriol, però serà dissabte 20 de setembre quan es farà el gruix d’activitats programades, començant per la munyida a les 10 del matí.
A 2/4 de vuit del vespre hi haurà un tast de formatges i vins de proximitat i, tot seguit, el concert dels Transhumants. Qui vulgui podrà sopar, ja que hi haurà servei de barra i entrepans.
L’endemà, diumenge 21, a les 10 del matí, les cabres sortiran direcció a Sant Martí d’Albars, on està previst que arribin a les 12, A l’arribada les esperarà un tast de productes de proximitat. Tothom qui ho vulgui pot acompanyar el ramat en aquesta etapa del camí o en qualsevol altra; a la pàgina web del Camí Ramader hi són totes.
Les activitats a Sant Martí continuaran a la tarda amb “Coneixem la transhumància tot jugant a Legos”, pensada per gaudir en família. Dilluns les cabres reprendran el camí en direcció a Avinyó.// CFU
Hotel Iocandi trasllada el consol fins a Tàrrega
TÀRREGA
Per_ Nerea Sànchez Moreno
Conhort és un concepte que fa referència a allò que consola, que calma i alleugereix; en la literatura, és una composició poètica en què l’autor explica els motius de consol de les penes que passa; i és també el títol del nou espectacle de la companyia Hotel Iocandi, formada per la santfeliuenca Griselda Juncà i el mallorquí Tomeu Amer.
Una proposta escènica de circ contemporani pensada per fer de l’espai públic un espai circular de temps on reflexionar des d’una mirada íntima i profunda sobre qüestions tan intrínseques a la condició humana com la por, la fragilitat, el llenguatge o les relacions que compartim. A través de la poètica de l’absurd i d’una mirada tendra i honesta, la peça fa equilibris sobre les vulnerabilitats i la ridiculesa de ser grans i sàtira de les penes i el llenguatge emocional de la contemporaneïtat.
Després de mesos de treball, el tercer espectacle de la companyia es va presentar per primera vegada el passat cap de setmana a la
45a edició de la Fira d’Arts Escèniques al Carrer de Tàrrega. Pensat i creat des del Lluçanès, el projecte ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Prats, que ha permès a la companyia fer ús de diferents espais municipals, com la Sala Polivalent, fet que els va permetre fer una preestrena amb els alumnes de l’Institut Castell del Quer amb un col·loqui postfunció.
Sota la capa més visible d’aquesta peça, l’artista pradenca Ada Vilaró ha fet la dramaturgia i ha estat l’actriu santfeliuenca, Maria
Ballús, qui s’ha encarregat del vestuari; per la seva banda, Pep Pujol s’ha encarregat dels continguts audiovisuals. La companyia manifesta “la importància que comarques com la nostra formin part no només dels circuits d’exhibició, sinó també dels processos creatius”, ja que és d’aquesta manera com s’aconsegueix humanitzar l’acte escènic i trencar les barreres entre públic i companyies. A la comarca es podrà gaudir per primera vegada de Conhort al Nou Teatre Orient, l’any vinent, durant la seva segona temporada.//
Griselda Juncà i Tomeu Amer, a Tàrrega.// F: NSM
Les cabres passant per La Blava durant el Camins de vida 2024//F:AJSMA
El Cafè Teatre Orient de Prats obre portes amb una gala que mira al passat i al futur
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Ferran Vila Cabanas
Després de més de 30 anys tancat, el Teatre Orient de Prats de Lluçanès reobre portes aquest cap de setmana convertit en un cafè teatre totalment renovat.
L’equipament s’estrenarà divendres amb una jornada de portes obertes i, dissabte, acollirà una gala inaugural pensada per homenatjar la història del teatre i mirar cap al futur.
El regidor de Cultura, Jordi Batriu, explica que aquesta setmana han estat “plenament immersos en la finalització de les obres”, acabant detalls com les butaques, la insonorització, la il·luminació i el teló. Divendres, durant les portes obertes, tothom podrà “veure tots els racons de l’equipament” —camerinos, escenari, el cafè i les noves sales diàfanes— i celebrar-ne la reobertura amb una copa de cava.
La gala de dissabte, dirigida pel dramaturg pradenc Sadurní Vergés, no serà una funció teatral convencional. “És una gala
d’inauguració, i em fa molta illusió tornar a Prats amb un espectacle”, explica Vergés, que no presentava cap novetat escènica al poble des del 2018. L’Ajuntament li ha confiat tant el guió com la direcció d’un acte que “homenatjarà el passat de l’Orient” i farà una pinzellada la programació dels pròxims mesos.
L’espectacle tindrà actuacions teatrals i musicals, amb forta implicació de l’EMAL, l’Escola de Música i Arts del Lluçanès.
“Gairebé tothom qui hi participa ha sortit de l’EMAL o hi està vinculat”, diu el director. Roser Reixach, clau en la recerca his-
tòrica sobre l’Orient, hi aportarà un tastet de la feina que ha estat fent els últims mesos a través d’entrevistes a figures vinculades al teatre. També collabora en la gala Pep Pujol, que ha creat els elements gràfics i audiovisuals que donen forma a l’espectacle.
El Teatre Orient, construït a principis del segle passat i de titularitat municipal des del 2014, recupera així la seva vida cultural amb una nova cara i vocació: convertir-se en un espai de trobada, creació i memòria viva al Lluçanès, amb una programació estable i pensada per a tothom.//
La gala inaugural homenatjarà les persones vinculades al teatre, tancat durant 30 anys
Operaris últimant els preparatius de l’escenari, aquesta setmana.// F: FVC
PREMIS
Ramon Besa, Premi Ofici de Periodista 2025
El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha anunciat que donarà el Premi Ofici de Periodista 2025 al perafitenc Ramon Besa. La cerimònia tindrà lloc a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya el dia 20 d’octubre.
Besa rebrà aquest premi “en reconeixement a una trajectòria marcada pel rigor, la passió i la defensa d’un periodisme lliure i compromès amb els valors ètics de la professió”, tal com han destacat des del Col·legi. El seu degà Joan Maria Morros, ha destacat que Besa “és una de les veus més respectades del periodisme al nostre país”
Aquest guardó és la màxima distinció del Col·legi, posa en valor la seva carrera dedicada principalment a l’àmbit esportiu, però que també ha transcorregut dins les aules a la Universitat de Vic i a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, des d’on ha transmès el seu sentiment cap a aquesta professió. Des de la xarxa social X, Besa s’ha mostrat content, i ha agraït la consideració de la Junta del Col·legi i ha destacat que la defensa de l’ofici de periodisme ha estat sempre el motor de la seva vida.//GSA
El 30 de setembre tanca la convocatòria Leader
La convocatòria dels Ajuts LEADER 2025 acaba el pròxim dimarts 30 de setembre. Aquestes ajudes estan pensades per fomentar la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, especialment entre els joves del món rural, afavorint així el seu arrelament al territori. Alhora es promouen accions dirigides a l’adaptació al canvi climàtic, entre d’altres. S’hi poden presentar empreses privades o públiques, sempre que tinguin la seu a Catalunya. La inversió mínima és de 12.000 euros per a privats, i l’ajut no serà mai superior al 40% de la despesa elegible.
A la pàgina web de l’Associació pel Desenvolupament rural de la Catalunya Central hi trobareu tota la informació i el contacte per si voleu consultar dubtes o més assessorament. //RED
Un possible esclafit amb pedra i vent causa destrosses al Lluçanès
Els municipis de Lluçà i Sant Martí d’Albars, els més afectats
LLUÇÀ I SANT MARTÍ
Per_ Redacció
La matinada del passat 13 de setembre, una forta tempesta, acompanyada, en alguns punts, de pedra i de ratxes de vent molt intenses, va afectar bona part del Lluçanès i va deixar un important rastre de destrosses. Els municipis de Lluçà i Sant Martí d’Albars van ser alguns dels més castigats, amb la caiguda de nombrosos arbres centenaris de grans dimensions, afectacions en diverses teulades i línies elèctriques de baixa tensió, i l’ensorrament d’un cobert agrícola. L’acumulació de pedra i d’arbres als marges va obligar també a actuar en diversos camins i, de manera puntual, en carreteres.
La magnitud dels danys feia pensar que l’origen podia anar més enllà d’una tempesta intensa. Des de finals del 2020, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) investiga in situ els episodis de ventades fortes d’origen convectiu amb l’objectiu de determinar si les destrosses responen
a un tornado o bé a un esclafit, establir-ne la intensitat i delimitar l’àrea afectada. En aquest marc, el passat dimarts 16 de setembre, un tècnic del SMC, juntament amb un equip dels Agents Rurals van visitar les zones equipats amb dron per prendre imatges aèries per estudiar el detall del recorregut i les
conseqüències del fenomen, i precisar-ne l’origen. Tot i que encara no s’han publicat les conclusions definitives, les primeres observacions indiquen que els danys haurien estat causats per un possible esclafit, que s’hauria originat a la Quar i s’hauria desplaçat fins a Sant Martí, afectant pel camí una part del municipi de Lluçà.//
Una alzina centenària de Lluçà.// F: FRANCESC COMES
El cobert a Sant Martí amb els tècnics de l’SMC avaluant els danys.// F: FRANCESC COMES
Seu de l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central.//
Ramon Besa en una xerrada.//
A finals de setembre Alpens està de festa i això és fàcil d’entendre: Són una gent molt llesta!
Ben polits i ben nets, faran jocs de cucanya, la tirada de coets, i al passaferes molta canya.
TRENDING COVERS en concert i a la nit, BLU VERSIONS, DJ RIBEX, això és ben cert, assegura diversions!
El dissabte, “ben dormits” a la plaça Forjadors, hi haurà “Festa Holi Kids” per omplir-nos de colors.
I la Missa ben Solemne en honor dels Sant Patrons perquè, a veure, parlem-ne: per qui són aquests “marrons”?
Els gegants fan cercavila i el DJ’S GIN&TÒNIC, a tots ens “encandila” amb el Vermut Electrònic.
Festa Major d’Alpens “Nascuts en nit de tempesta”
Del 26 al 29 de setembre
A la tarda, als Versots, llenya repartiran i al vespre, al Correfocs, els diables es lluiran!
Amb els TUTU KEKÉ a la borsa saltarà l’IBEX: Les versions, són “demasié”! I, després... el DJ RIBEX!
I el dia vint-i-vuit, a l’Hostal del Vilar no facis mai el buit, a la Fira has d’anar.
De temps immemorial la Cobla en fa concert, de Berga la Principal, toca sempre amb molt d’encert!
La Dansa Alpensina n’és un acte principal l’aixecada ens fascina però, si catxa, és un pal!
A la Plaça, què carai! ballarem les sardanes i de Palamós, els NORAI havaneres molt xalanes!
El dilluns, recorda ‘ho bé, DINAR DE FESTA MAJOR, i, amb MARGARITA TORNER el ball és d’allò del millor.
Nascuts en nit de tempesta, Aquest és el nostre pregó: Que visqui sempre la festa VISCA LA FESTA MAJOR! JOAN IBORRA PLANS
Bona Festa Major!
Publicitat LaRella!
Si et vols anunciar a les pàgines de la revista, posa’t en contacte amb nosaltres a: comunicaciolarella@gmail.com
MARC REINA
PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES
BONA FESTA MAJOR!
Els versots al Casino, l’any 2023.// F: PAT
Dolors Leyes,
“Dolors
del Casino”
PER_ Joan Iborra Plans
Aquest curs que comença, l’Ona estudiarà Paisatgisme i Medi Natural ; el seu germà, l’Oleguer, estudia ADE (Administració i Direcció d’Empreses) Tots dos, de tant en tant, treballen de cambrers al Casino d’Alpens i, cada vegada que ho explicaven a la seva besàvia, aquesta n’estava molt contenta! Cada vegada era una notícia nova per a ella, perquè havia perdut molt la memòria: tenia noranta-vuit anys. La seva besàvia va morir el passat 29 de juliol, després d’haver-se passat mitja vida treballant al Casino. Dolors Leyes i Noguera havia nascut el 12 de gener de 1927 a Cal Leyes, la casa que hi ha després de Cal Guiu, al carrer Planes: aquell carrer que és com un balcó per sobre del Quintà de la Vall, carrer d’albades espectaculars i de llunes grosses, rodones i vermelles, enlairant-se per sobre del Colomer i Els Munts. En Pere, el seu pare, era paleta, i la Roseta, la seva mare, mestressa de casa, havia vingut d’Enfruns. Quan va néixer la Dolors, en Miquel Casals, el Patllari, estava fent construir el Casino de resultes d’aquella discussió famosa amb el Lena de la Fonda: “Fes-te pagues, Lena, que no em trauràs mai més, que jo et fotré fora d’aquí. Jo faré un Casino!”, diuen que va dir… El Casino es va inaugurar el 27 de setembre de 1928.
La infantesa de la Dolors va coincidir amb l’època de la Segona República i va transcórrer plàcidament. Ella, juntament amb la Pepeta de Cal Pei, una de les seves millors amigues, amb els altres nens i nenes del poble i també amb tots els “nens refugiats” de la guerra, que el govern feia marxar de les bombes que queien a Barcelona per fer-los viure als pobles petits, van anar a col·legi a l’edifici de la Torre. La Torre també era del Patllari, però l’any 1936 l’Ajuntament, amb l’alcaldessa i mestra Joana Matia Borau al davant, l’havia expropiada. En aquella escola de luxe, la generació de la Dolors va aprendre a llegir i a escriure en català, cosa que s’acabaria amb la dictadura de Franco, quan es va imposar el castellà com a “lengua del imperio”.
Amb només dinou anys, el 1946, la Dolors es va casar amb Josep Fornell, en Jep: aquell noi de Cal Ton tan poc xerraire i que semblava una mica sorrut, però que, quan el coneixies una mica, resultava ser prou de la broma! La Dolors recordava molt bé el seu casament: amb la fotografia que es van fer a sota la Volta, al costat del Pou Comú; i amb les presses per agafar el cotxe del Japino i el tren fins a Barcelona en el seu “viatge de noces”, mentre els convidats menjaven xocolata desfeta al Casino. El Jep i la seva família de Cal Ton regentaven el bar del Casino des del 1931… Llavors, ella i el Jep van passar a ser els “casinaires”, a viure i treballar al Casino. A la Dolors li agradava el Casino perquè encara podia veure el Quintà de la Vall, els Munts i les llunes plenes de l’estiu… Dormien a les habitacions de sobre del bar, darrere d’aquelles baranes de fusta que fan que tingui aquest aire, tan de “pel·lícula de l’Oeste”. A l’estiu dormien a les habitacions del costat de la carretera i, a l’hivern a les del costat de la Fonda, més assolellades i calentes. En una d’aquelles habitacions (del costat de la carretera), al cap d’un any, hi va néixer la seva única filla, la Rosa Maria. El Jep va començar a treballar a la Fàbrica del poble, però, al cap de poc temps, el 1949, la Dolors va emmalaltir de tuberculosi i va estar ingressada en un sanatori de Vilada gairebé un any. El Jep va pensar seriosament a deixar el bar, però va ser llavors quan la Roseta, la mare d’ella, va dir que es faria càrrec del Casino i, juntament amb els altres fills seus, en Josep i en Pere, es van traslladar al Casino i van tirar endavant el bar.
Quan la Dolors va tornar al Casino, la Roseta ja no en va marxar i les dues dones es feien càrrec del bar i de la filla, mentre el Jep era a la fàbrica. Els caps de setmana, que era quan tenien més feina, també hi ajudava el Jep. Servien cafès, “carajillos”, conyacs, moscatells, anís i, sobretot, vermuts. A l’estiu, quan arribaven els “senyors” (els estiuejants), la feina es multiplicava i la gent feia reserva de taules per poder fer el vermut. Per a la Festa
Jep, Rosa Maria Dolors a la barra del Casino.// F: Família Vilardaga-Leyes - DALPENS.CAT
Major la feina era descomunal i havien de llogar més personal. El sarau de Festa Major sempre durava fins a altes hores de la matinada i, de bon matí, ja havien de tornar a obrir. Perquè, mira que és festera, la gent d’Alpens! De seguida que la Rosa Maria va ser una mica gran ajudava al bar, però també tenia temps de participar en les obres de teatre que feia la gent del poble: Els Pastorets, Deixa’m la dona Cisquet, Els cinc fills i tantes d’altres obres! Feien de directors el Bruch, de Cal Peretcai i a vegades un viatjant a qui deien “el Sintonies” perquè tenia una botiga amb aquest nom a la plaça de Vic. Quan feien pauses dels assajos, tots corrien a escalfar-se a la vora de la gran estufa rodona del racó del costat de la barra, morts de fred com estaven a la sala! La Dolors no podia anar a les estrenes, per la gentada que hi anava, i per la feina que tenien al bar, però mai es perdia l’assaig general. Quan va tancar la fàbrica d’Alpens (1959-1960), el Jep va començar a treballar a Sabadell: primer de camioner, amb el seu germà Eliseu i, després, d’encarregat a la fàbrica tèxtil “Vapor de la O”, propietat del conegut industrial i inventor Ferran Casablancas. La família Fornell-Leyes va sospesar seriosament emigrar d’Alpens a Sabadell, però la Dolors, amb la seva poca salut, no es va veure amb cor de viure a ciutat. Van decidir quedar-se a Alpens. El Jep marxava els dilluns de bon matí i tornava els divendres. Elles, les dones, es quedaven al Casino i, per reforçar l’economia familiar, durant uns anys es van dedicar a fer confecció, amb la màquina de cosir, allà al bar, al costat de l’estufa. Mentrestant, quan entrava algú, li servien el beure i sempre podien fer la xerrada tot treballant. La Dolors sempre es va esforçar perquè la seva filla pogués estudiar: la Rosa Maria va fer Comerç amb les monges (s’examinaven a Vic) i francès amb Don José, el mestre dels nens, que també feia classes de pagament els vespres. Tot eren nois, excepte la Rosa Maria! Fins i tot ho van poder organitzar perquè pogués anar a França a practicar l’idioma. La Rosa Maria es va haver d’escarrassar per acabar la “canastilla”, que exigien llavors per poder treure el Graduat Social , títol imprescindible perquè les noies poguessin tenir passaport! Quan finalment va aconseguir el passaport i estava a punt de viatjar a França, els francesos es van revoltar: era el maig de 1968 i el viatge a França se’n va anar en orris! I així van anar passant els anys. El 1967 es va organitzar un concert amb Quico Pi de la Serra, Guillem d’Efak, Enric Barbat i altres representants de la Nova Cançó Catalana.
havaneres i, al ball, tocava Roky Muntanyola, la Salseta del Poble Sec Però llavors, el 1979, hi va haver unes grans baralles per la Festa Major: aquella nit havia tocat l’Orquestra Plateria… Van aparèixer pel Casino un grup de busca-raons i de malfactors, “La banda del Xino” els deien. Van arribar a agafar el Jep per la camisa i a aixecar-lo enlaire, i li van trencar tots els botons de la camisa! Encara sort del jovent del poble, que es va organitzar i van aconseguir fer-los marxar… Però el Jep i la Dolors en van quedar molt espantats i van decidir que no volien tornar a viure mai més una Festa Major com aquella. El mes de juliol de l’any següent, el 1980, van traspassar el Casino a Carme Forcada i a Miguel Escobar.
Llavors, la Dolors i el Jep es van instal·lar al carrer Vilamala, a Ca la Munda, just al davant de la torneria de boix que hi havia. Tot el dia se sentia el soroll de les màquines! La Dolors trobava a faltar les vistes del Quintà de la Vall, dels Munts i de les llunes plenes… però, sobretot, trobava a faltar les tertúlies del Casino! Per això, de seguida que feia bon temps, ella i el Jep treien les cadires al portal de la casa per prendre la fresca. Així, tothom que hi passava s’hi aturava i la feien petar una estona, com quan eren al Casino Al cap d’uns anys, quan la salut va anar minvant, es van traslladar a casa de la filla, al carrer Rocamonada, allà on els seus nets, el Jordi, el Ramon i el Calet continuen el negoci dels Embotits Vilardaga. A Ca la Munda ara hi viu la seva neta, la Mireia i la seva família. La torneria ja no fa soroll: fa temps que és tancada.
Perquè, mira que és festera, la gent d’Alpens!
Al Casino no hi tornaven gaire. Però sí que hi anaven per la Festa Major, sobretot quan els seus nets, el Ramon i el Calet, hi feien Versots: quins tips de riure s’hi havien fet! Després, a casa, la Dolors feia veure que estava enfadada per les paraulotes que havien dit i els renyava. Llavors, el Ramon li contestava, amb aquell aire de qui no ha trencat mai un plat: “Dona, àvia, que són els Versots!”
De gran allò que la feia més feliç eren les visites dels besnets: l’Oriol i la Gal·la, l’Ona i l’Oleguer. Ells li explicaven les seves coses i ella els parlava de la vida i de les coses d’abans…
Després de la mort de Franco, als anys setanta, el jovent d’Alpens va organitzar unes festes majors cada vegada més sonades, com l’any que va venir La Trinca . La Dolors mai no havia vist tanta gent a la sala! El pis de dalt estava a rebentar de gent dreta, no va quedar cap cadira al bar i van haver d’obrir les portes de bat a bat. Des de la barra se sentia perfectament com cantaven els de La Trinca !
També va venir l’actriu Maria Matilde Almendros. Un any va fer L’Hostal de la Glòria i l’any següent Terra baixa . Els Pescadors de l’Escala cantaven
La Roseta, la seva mare, va morir amb noranta anys, l’any de les Olimpíades a Barcelona. El Jep va morir el 2008, també amb noranta anys. Aquest estiu, la Dolors s’ha retrobat amb el Jep… Els dos, al serrat que hi ha davant per davant de Cal Leyes i del Casino, encara veuen el Quintà de la Vall i la lluna quan s’enfila per sobre dels Munts… I, a vol d’ocell, veuen també els tràfecs dels seus besnets, l’Ona i l’Oleguer, a la terrassa del Casino: “Una cervesa! Un xupito! Un gintònic! Un kombutxa…”, crida la gent, i ells, amatents, els ho van portant.
Ara, l’Oleguer diu que també farà versots. Segur que ho farà molt bé! I també senten, de tant en tant, els saraus que organitza la gent a dins o al davant del Casino, fins a altes hores de la matinada. I ells, la Dolors i el Jep, arronsen les espatlles i somriuen amb aquella alegria quieta que sempre els va acompanyar, perquè “Mira que és festera, la gent d’Alpens!”.//
Dolors Leyes amb Pepeta Plans, a la dreta de la imatge.// F: LL. SURI - DALPENS.CAT
Dolors Leyes amb la seva mare, la Roseta i altres a la barra del Casino.// F: LL. SURI - DALPENS.CAT
FESTA MAJOR SANT FELIU SASSERRA
FM A SANTA CREU
PRATS TANCA LES JIF
A LA TORRE
FESTA DE LA GENT GRAN
El tobogan aquàtic va fer xalar de valent petits i grans.//
Molta
Gairebé un centenar de comensals al dinar popular .// F: COMISIÓ DE FESTES DE SANTA CREU DE JUTGLARS
Un retrat del Treure Ball// F: DIEGO CONDE
Els participants d’una de les sessions d’Spinning de dimecres // F: ANNA FAJA Un dels anys amb més gent a la pujada al Serrat Llobater// F: ANNA FAJA
El concert de l’orquestra Venus va deixar petit l’Ateneu.// F: ANNA FAJA
Ofrena floral al monòlit de Jaume Puig, a Perafita.//
Cantada de la coral a Sant Feliu.// F: ANNA FAJA
Els jardins de la Farmàcia Vella plens per gaudir de les actuacions de les JIF - Catalunya .// F: JORDI BATRIU
Sant Boi homenatja a la Gent Gran del poble .// F: AJ STBOI
SEMO, distribuïdors oficials
Husqvarna, serem a la Fira de l’Hostal del Vilar!
Contingut patrocinat
A SEMO ens dediquem a la venda, reparació i lloguer de maquinària per al jardí, el bosc, l’horticultura i els espais exteriors. Som distribuïdors oficials Husqvarna, amb servei tècnic qualificat i atenció telefònica 24 hores. Reparem totes les marques i oferim el servei SEMO GO! a domicili. A més, som distribuïdors exclusius de barbacoes i cuines d’exterior de
marques líders com Monolith Kamado, COBB, Everdure, BRABURA i Beefeater.
En aquesta edició de la Fira de l’Hostal del Vilar presentarem les últimes novetats de Husqvarna, tant per a ús domèstic com professional: motoserres, tallatanques, bufadors, desbrossadores, tallagespes, robots tallagespa, tractors i riders. Una oportunitat única per descobrir i provar les millors eines de jardineria i forestals. Però no tot serà maquinà-
ria! També portarem una àmplia gamma de barbacoes de carbó i de gas de les marques Monolith Kamado, COBB i Everdure, de les quals som distribuïdors oficials i exclusius a les províncies de Barcelona i Girona. Vine a veure-les en funcionament i a tastar alguna mostra!
Descobreix les novetats, provales i gaudeix més i millor del teu temps lliure amb SEMO. T’esperem el dia 28 de setembre a la Fira de l’Hostal del Vilar de Sant Agustí de Lluçanès!
SALUTACIÓ
Organitzadors
de la Fira de l’Hostal del Vilar
Un any més us donem la benvinguda a la Fira de l’Hostal del Vilar. Una fira que ens recorda els nostres avantpassats ramaders en als dies de transhumància. Cada any, el dia 28 de setembre, a la mateixa esplanada on té lloc l’actual fira, es trobaven els comerciants de bestiar i els diferents ramaders que baixaven els seus ramats de les altes pastures del Pirineu cap a les seves terres. Aquesta diada era molt important en el món de la pagesia catalana, ja que era el punt on més pagesos, pastors i tractants de bestiar de tot Catalunya es reunien i mercadejaven el bestiar, les pastures i fins i tot, s’arreglava algun casament entre la pagesia de la zona. Així doncs, un any més, estem contents de donar-vos la benvinguda a la nostra Fira de l’Hostal del Vilar. Una diada on us espera una bona fira de productes locals, exposicions, bestiar i maquinària agrícola. Enguany, es podrà gaudir d’un taller de cistelleria. La tirolina i el castell inflable no faltaran per a la quitxalla, i també tindrà lloc el 4t Concurs de Ratafia Artesana del Lluçanès. I, com a novetat, i per finalitzar la diada amb alegria, ens acompanyarà el grup musical The Blue Stable. Així que us esperem i esperem que gaudiu, un any més, de la Fira de l’Hostal del Vilar!//
MANLLEU
Tot a preparat per la nova edició de la Fira de l’Hostal del Vilar
Enguany, la cita cau en diumenge i es preveu una major afluència de visitants d’arreu de les comarques
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La Fira de l’Hostal del Vilar arriba, com cada any, el 28 de setembre. Aquest any cau en diumenge, per això que s’espera més afluència de visitants. L’any passat, que va caure en dissabte i a més el dia va acompanyar, l’esplanada de l’Hostal del Vilar es va fer petita per acollir tots els visitants.
La Fira, una de les fires agroramaderes més antigues de les que se celebren a Catalunya, és una de les cites ineludibles de gran part dels veïns del Lluçanès. Passejar-te per la Fira de l’Hostal és molt més que veure les exposicions, les parades i el bestiar, és trobar-te amb gairebé tothom. Amb aquells veïns del poble que saps que cada any hi són, però, així i tot, et fa la mateixa il·lusió. O amb veïns d’altres pobles, que potser només us trobeu un parell de cops l’any, i la Fira n’és un.
La Fira també és asseure’s una
estona i gaudir d’un beure fresquet, sota el sol que cada any apreta més (déu me’n guard si aquest any no), mentre fas petar la xerrada.
La Fira també és badar i passejar-se entre parades i gent, i els tractors i els drons (que l’any
CRÒNIQUES DE PUIG CIUTAT
Àngels PUJOL L’últim banquet
Puig Ciutat, 11 de juny de 2025, 14:30
Encara que costi de creure, hem acabat la feina. Amb l’equip seiem al voltant de la taula on hem dinat cada dia, prop de l’edifici on hem estat treballant.
Estem de celebració! Hem completat l’excavació del graner que vam començar fa vuit anys. Per celebrar-ho he portat refrescos i unes cerveses. En Robert ha preparat pastissets de gustos variats. Els fa en forma dels projectils de fona, com els que trobem al jaciment, i ja s’han convertit en tradició en les últimes campanyes.
Repassem els moments viscuts els darrers dies: han estat intensos i molt agraïts.
passat eren enormes).
I la Fira també és firar-te, que tots hem sortit d’allà amb un llibre, un formatge, un “paleta” (o almenys jo en deia així dels jerseis aquells de llana amb cremallera) o una pallaresa (això si algú no sap què és que s’espavili a buscar-ho).
LA FIRA D’AQUEST ANY
Durant tot el matí es podran visitar les exposicions de bestiar, maquinària agrícola i ramadera, i gaudir de les mostres d’oficis artesans.
Les parades amb productes locals faran gaudir paladar dels visitants, i firaires i comerciants oferiran els seus productes a tot-
Es farà un taller de cistelleria que començarà a les 11
hom qui s’hi interessi. Com sempre, la tirolina centrarà l’atenció de la canalla (i no tan canalla).
Durant tot el matí hi haurà activitats per a gent de totes les edats, com el taller de cistelleria a les 11 del matí o el 4t Concurs de Ratafia Artesana del Lluçanès. A la 1 del migdia, abans de l’entrega de premis (la millor ratafia s’endurà un lot de productes del Lluçanès), hi haurà un tast popular gratuït de totes les ratafies participants en el concurs.
A partir de les 12 del migdia, el grup The Blue Stable tocarà música en directe per a tots els assistents.//
Volíem acabar les dues últimes sitges del graner, uns grans dipòsits excavats a terra destinats a emmagatzemar gra. És habitual que quan cauen en desús s’hi aboquin deixalles. Al fons de les que hem excavat enguany hi hem trobat les restes d’un banquet.
Amb la Clàudia hem extret una multitud d’ossos d’animals de la nostra sitja. Estan molt fragmentats, senyal que se’ls van cruspir. Hem trobat també vasets procedents d’Itàlia i de la zona d’Empúries. Són quasi sencers, com si després de l’últim glop, probablement de vi, els haguessin llençat al forat per no fer-los servir mai més.
A l’altra sitja, en Miquel i l’Anna han trobat cendres entre nivells amb deixalles similars. Potser els cuiners hi van netejar la llar de foc després de coure la carn?
Entre un glop de cervesa i una mossegada de pastisset ens preguntem si poden ser les restes de la celebració del final de la batalla que va destruir Puig Ciutat.
Hispània, un dia del s. I aC
Fa només unes hores que ha acabat l’assalt al poblat. Els soldats de guàrdia són a la muralla, però un grup nombrós reposem a l’interior de l’assentament.
Estem de celebració! Hem vençut la guarnició pompeiana que se’ns resistia des de fa dies. Per celebrar-ho, els cuiners que ens acompanyen han preparat un banquet. Han cuinat els animals del corral que hem matat just després de foragitar l’últim soldat pompeià.
Per fugir de la calor ens hem refugiat dins un graner. Mengem la carn ben rostida i la reguem amb vi itàlic de les àmfores que hem trobat a la taberna. L’ocasió mereix prendre’l amb la vaixella de luxe, uns vasets fins, d’aquells que tan bé saben fer a Italia i als tallers d’Emporiae.
Mentre mengem observem com els cuiners aboquen les cendres dins una de les sitges buides. Fan endreça perquè s’hi quedaran a cuinar per als companys que deixarem defensant la plaça. Han decidit que aquí serà la cuina. S’hi establiran el temps que calgui, fins que aconseguim exterminar els maleïts pompeians.//
Imatge de la fira, l’edició de l’any passat.// F: ARXIU
Campió d’Espanya GIL MEMBRADO
SERVEIS TRANSPORTS
C/Puigmal, 34 · 08516 OLOST
Servei a tota la comarca, Catalunya i l’Estat!
MEMBRADO ICART
d’Espanya de ral·lis de terra 2025
Gil Membado es proclama campió d’Espanya de Ral·lis de Terra amb només 17 anys
El jove olostenc ha guanyat el CERT, acompanyat pel seu copilot “Jandrín” López i amb el seu Ford Fiesta Rally2 de l’equip PAST
OLOST
Per_ Carolina Font Usart
Gil Membrado Icart ha aconseguit escriure el seu nom a la història de l’automobilisme espanyol, en proclamar-se campió d’Espanya de Ral·lis de Terra amb només 17 anys. No només ha batut rècords de precocitat, sinó que també és l’únic que ha aconseguit aquest títol sense tenir carnet de conduir.
Però, com ell mateix explica, “encara no hem tingut temps de celebrar-ho”. El dilluns tenia un compromís amb Red Bull, ja que és un atleta de la marca Red Bull, i l’endemà pujava cap a Astúries, on va disputar el ral·li Princesa d’Astúries. Però afirma: “estic content que el meu futur segueixi ple de carreres” i afegeix que l’únic canvi ha estat que aquest dilluns “va ser el meu primer dia a la Universitat”.
Membrado té tot el futur al davant i aquesta victòria li ha obert moltes portes al món dels ral·lis, una de les quals és arribar al Mundial. Tal com diu: “el que abans era un somni, ara s’ha convertit en un repte, un objectiu que vull aconseguir”.
El seu debut al Ral·li de Càceres a principis d’any, ja apuntava maneres, i el jove olostenc va aconseguir guanyar tres de les quatre especials d’aquesta prova.
A partir de llavors, la seva constància, la conducció i les ganes de millorar dia a dia li han permès ocupar tots els podis.
A la prova de Galícia hi arribava sabent que no calia assumir cap risc per sentenciar el títol; així i tot, el jove olostenc va obtenir una merescuda tercera posició després de tenir alguns problemes amb la direcció assistida.
EL DEBUT AMB 13 ANYS
Membrado va debutar amb només 13 anys al ral·li de Letònia, que, juntament amb Estònia i Lituània, són els únics països que on està permès córrer ral·lis amb aquesta edat. El seu debut a Letònia va ser sota el paraigua de Michelin Motorsport. Unes setmanes abans un dels tècnics de la casa de pneu -
màtics, Michel Ducher, va dir de Membrado “sens dubte té un gran potencial”. Les declaracions van ser després que el jove d’Olost es proclamés subcampió de la categoria Giand de les GSeries d’Andorra el 2021. Ducher no anava desencaminat, el debut de Membrado a Letònia va començar amb una tercera posició al podi en la categoria júnior.
Paral·lelament, participava en el campionat europeu FIA Cross Car Academy Trophy, on amb 142 punts va aconseguir proclamar-se campió al circuit de Nurburgring, a Alemanya el novembre del 2021.
Un camí imparable que va seguir el 2022, quan, amb 14 anys, va ser subcampió júnior del ral·li de Letònia.
El seu debut als ral·lis estatals va ser amb 15 anys al ral·li Lloret de Mar, on va quedar 18è de la general i on s’estrenava com a atleta de Red Bull. Per poder participar en el campionat el 2023 la Federació Espanyola d’Automobilisme va haver d’adaptar el seu reglament. A finals d’aquest mateix any, esdevenia el pilot més jove que ha participat mai al RallyRACC Catalunya - Costa Brava. El 2025 el va començar disputant la 25a edició del Ral·li de la Llana, i com l’està acabant, ja forma part de la història //
Gil Membrado i “Jandrín” López celebrant la victòria damunt del seu cotxe.//
Gil Membrado va debutar l’any a Letònia, amb només 13 anys.// F: ARXIU
Membrado en un tram del ral·li de Galícia.//
Comença una nova temporada pels equips de futbol del Lluçanès
Els equips del Sant Feliu, Pradenc i Olost preparen amb il·lusió
i esforç els primers partits
LLUÇANÈS
Per_ Jordi Bruch Abad i Carolina Font
La temporada de futbol 20252026 arriba carregada de novetats per a tots els equips del Lluçanès.
SANT FELIU, NOUS AIRES
El futbol a Sant Feliu es prepara per a una temporada marcada pels canvis. Per una banda, amb una junta nova i més àmplia, i per l’altra, amb un equip ple de cares noves. Només continuen set jugadors de la temporada passada, la resta seran nous.
Des de la Junta expliquen que aquesta temporada l’equip serà més jove i que bona part de l’equip està format per gent de Sant Feliu i de pobles del voltant. L’objectiu és que aconseguir que el projecte continuï i que els jugadors arrelin a l’equip “que es creï comunitat, amb l’ajuda dels més veterans sabem que serà possible. I evidentment, competir i arribar allà el més amunt possible”. Començaran jugant al camp de l’Avinyó a l’espera que finalitzin els treballs al seu.
Pel que fa a l’equip tècnic es manté igual que la temporada passada i s’hi incorpora un segon entrenador.
OLOST, DOS EQUIPS AMB MOLTES GANES
Els dos equips d’Olost encaren la nova temporada amb optimisme i moltes ganes.
L’equip de quarta catalana arrenca amb un parell de fitxatges nous i mantenint el mateix cos tècnic.
Des de la junta expliquen que
Jugadors de l’Olost agraint a l’afició el seu suport el primer any des del retorn, després d’un amistós de pretemporada.// F: FC OLOST
s’està treballant perquè la temporada 2026 - 27 hi pugui haver futbol base de nens i de nenes i afegeixen que “si tenim camp de gespa serà més fàcil”.
Pel que fa als veterans, que ja han disputat un parell d’amistosos, es preparen pel al seu primer partit de lliga, aquest dissabte a la tarda contra el Sant Julià.
Des de la Junta expliquen que enguany hi ha quatre noves incorporacions a l’equip i moltes ganes de començar. Però també fan una crida a jugadors de més de 28 anys que vulguin sumar-s’hi “busquem jugadors, hem de ser més”.
Enguany, començaran amb un nou model de lliga, on no hi haurà partits d’anada i tornada, sinó que són 16 equips i competiran els vuit primers contra els vuit segons.
TOTES ELS EQUIPS DEL PRA-
DENC, EN MARXA
Tots els equips del Futbol Club Pradenc, formatius, amateurs i el primer equip, es preparen per iniciar una nova temporada.
Durant aquestes setmanes, els diversos equips han començat els entrenaments i els partits amistosos per tal de començar a agafar ritme per a la temporada que vindrà.
Un dels canvis d’enguany, estarà a la coordinació del Club on s’hi uneixen: Quim Saperas, el nou coordinador de futbol 11, i David Chacón, que serà el nou coordinador de futbol 7.
A l’equip sènior també hi ha hagut alguns canvis; un dels més visibles serà a la banqueta, on hi haurà un nou entrenador per a aquesta temporada. També a la plantilla, on s’incorporen nous jugadors amb l’objectiu d’intentar alçar-se amb el títol de Lliga en el grup 4 de Tercera Catalana.//
CICLISME
Resistència i Bandolers sobre rodes
Un dels participants de les 2 hores del 2023//F: GONZALO
Amb l’arribada de la tardor, els ciclistes tornen a agafar rodatge pels diferents espais de la comarca. Pròximament hi haurà dos actes relacionats amb el món de la bici. Un tindrà lloc a Prats de Lluçanès el pròxim 20 de setembre, organitzat per la Unió ciclista Lluçanès, i l’altre el trobarem al municipi d’Oristà el pròxim 5 d’octubre, organitzat pel Motoclub la Torre d’Oristà. Es traca de la IV Dues Hores de Resistència BTT Lluçanès i de La Bandolera.
Al cor de la comarca es farà per quart any consecutiu les Dues Hores de Resistència a prop del pavelló poliesportiu de Prats. Constarà d’un tram de 3 km i arrencarà a dos quarts de cinc de la tarda. Després, hi haurà l’entrega de premis a les 7 i, tot seguit, hi haurà una exhibició de trial feta per vora trenta persones dels voltants de les nostres contrades, així com també personal de la nova escola per a nens de la Unió Ciclista. Durant aquests dos actes hi haurà servei de barra per a tothom qui vulgui algun refrigeri, a més d’un sopar popular.
La IV edició de les 2 hores de resistència forma part de la Copa Osoning BTT de resistència 2025. La següent prova serà a Les Masies de Roda el dissabte 27 de setembre.
Pel que fa a la pedalada d’Oristà, anomenada La Bandolera pel famós fill il·lustre del municipi d’Oristà. Combinarà un recorregut de corriols exigents i trams més accessibles, amb dos nivells de dificultat; pensats tant per als qui busquen superar-se, com per als que volen gaudir de l’entorn sense tanta pressió. Seguirà un tram que travessarà els diferents racons del municipi; 45 km i 1000 m de desnivell en el cas de la ruta llarga i 30 km i 600 m de desnivell en el cas de la curta. Hi haurà dos punts d’avituallament, un dels quals es trobarà a l’antiga casa d’en Perot Rocaguinarda. De moment ja compta amb més de cent inscrits (17/9).
Així que toca engrassar la cadena i estirar les cames, ja que s’acosten jornades plenes de quàdriceps carregats.//
RODRIGUEZ
Carolina Font Usart
GEMMA TIÓ PLA
“Tothom hauria de saber un mínim de llengua de signes”
Un signe per dir-ho tot
Vam decidir que si ens havíem de trobar el millor moment per fer-ho, o almenys el que ens anava més bé, era a les 9 i poc del matí al bar per fer un cafè. Gran idea!
Podria dir que vam triar una taula i vam començar una llarga conversa. En part seria veritat: la conversa va ser llarga, però això de només una taula ja no. Trobar el lloc indicat enmig del bullici matinal d’un bar, és força més complicat del que pot semblar a priori.
Quan vam tenir la segona taula decidida, ens vam asseure per poder continuar la conversa, que com ja he dit va ser llarga. Tinc la mala costum de demanar més del que hi cap aquí al costat, així que llegireu un resum que, espero, sigui prou acurat i faci justícia a l’entrevista.
La Gemma em va obrir les portes a un món que era força desconegut, si que he vist com feia d’intèrpret més d’un cop, sobretot als pregons de Festa Major o quan ho ha fet en alguna de les obres de la Bartolina Teatre. Més enllà d’això, poc en sabia, però una conversa amb ella i et venen ganes d’aprendre,com diu ella, el més bàsic per poder dir hola. Si tots parlem almenys dos o tres idiomes, perquè no sabem dir res amb la llengua de signes catalana?
Potser haurem de trobar la manera de posar-hi remei i veies no l’haguem trobat. Dels cafès del matí al bar sempre en surts amb grans idees.
PER QUÈ VAS DECIDIR FERTE INTÈRPRET DE LLENGUA DE SIGNES?
No tenia clar què volia estudiar, llavors vaig veure que hi havia un cicle de llengua de signes i com que no sabia si anar a la universitat o no, m’hi vaig inscriure.
A més, tinc una germana que és sorda. És veritat que no l’havia utilitzat massa llengua de signes, però en el seu moment vaig pensar que estaria bé. Un cop acabat el cicle, vaig entrar a la UVic a fer traducció i interpretació, i d’allà vaig passar a la Pompeu Fabra, on es va començar a oferir el grau universitari per interpretar llengua de signes. En comptes de fer francès o alemany, jo vaig fer llengua de signes en català, castellà i anglès.
HI HA DIFERENTS LLENGÜES DE SIGNES? NO HI HA UN IDIOMA UNIVERSAL?
No. A veure, és una llengua materna i, per tant, neix de la necessitat. Hi ha català, castellà, anglès... totes les llengües. Podem dir que també hi ha dialectes, perquè, per exemple, a Girona potser el signe de “camió” el fan una mica diferent que aquí. Tot i això, ens entenem, també perquè vocalitzem molt. En canvi, en castellà és molt diferent.
El que hi ha, però, és un sistema internacional.
AIXÍ TOTES LES PARAULES TENEN UN SIGNE? I COM ES CREA?
Sí. A veure, això és com el català quan apareix una paraula nova. Per exemple, quan va aparèixer el WhatsApp, s’havia de decidir si es traduïa o si es feia servir la mateixa paraula. Doncs amb els signes passa igual.
En un primer moment, el que solem fer és lletrejar-lo amb l’alfabet dactilològic fins que apareix el signe.
Sant Bartomeu del Grau
La llengua de signes catalana es va aprovar el 2010.
No va ser fins al 2014 que es va aprovar la llei d’accessibilitat que fixava les competències de totes les administracions per fer efectiva la igualtat de totes les persones en matèria d’accessibilitat.
HAS PARLAT D’UN SISTEMA INTERNACIONAL. QUÈ ÉS?
Sí, a veure, és un sistema internacional que es fa servir sobretot en congressos on es troben intèrprets d’arreu del món. Podríem dir que és com una mena d’esperanto de llengua de signes.
COM ET PREPARES QUAN VAS A FER D’INTÈRPRET A ALGUN LLOC?
Primer s’ha de tenir en compte que no és el mateix interpretar un congrés, una reunió de feina o una obra de teatre.
El primer factor que influeix és si et donen el material abans.
NO TENIU COM UNS APUNTS DEL QUÈ DIRAN?
A vegades, no. Jo sempre els demano, però potser me’ls donen una setmana abans o només vint minuts abans.
Clar, ara imagina’t una formació d’una empresa de mecànica! Allà on no arribo amb signes, tibo de l’alfabet dactilològic.
El sí que faig és preparar-me una mica de llenguatge abans. I llavors hi ha la Signapp, que és una aplicació gratuïta on hi ha signes de terminologia específica. A més, els intèrprets hi podem aportar els nostres signes, i després hi ha professionals que ho validen.
I QUAN FAS D’INTÈRPRET A UNA OBRA DE TEATRE, COM T’HO FAS LLAVORS?
Llavors pots posar un signe acordat amb la persona sorda, de manera que quan el facis vol dir que està parlant aquell personatge, O hi pots posar cos: si et mous una mica cap a la dreta, és que parla un; al centre, un altre personatge; i més a l’esquerra, el tercer.
El que també faig abans, si és possible, és avançar-li una mica d’informació: quins personatges sortiran i una mica on s’ubicaran.
CLAR, AQUÍ JA SE SUMA TOT: GEST, EXPRESSIÓ, COS. DÉU-
N’HI-DÓ.
Clar, nosaltres som molt expressius per comunicar-nos. Però hem de ser molt neutrals.
QUÈ VOLS DIR AMB AIXÒ?
Hi ha moments que són molt emocionals, un enterrament, per exemple, o altres moments molt vivencials que et remouen per dins i tu no ho pots preveure. Estàs allà al mig i has de ser neutral, i a mi em costa molt.
La cara em delata, i em delata molt.
Per exemple, hi ha certs partits polítics d’àmbit nacional que m’he negat a interpretar.
Perquè, per molt que sigui feina, un cop a dalt, segons què diuen, sobretot quan fa referència a un col·lectiu, la cara em delata. I llavors seria una mala interpretació, no perquè no ho digués tal qual, sinó perquè la cara mostraria una altra cosa.
NO M’HAVIA PASSAT PEL CAP AQUESTA SITUACIÓ.
Has de ser neutral, i jo intento ser-ho sempre molt i no opinar mai.
Per exemple, a mi no em deixen ser la intèrpret de la meva germana si estudia. Per què?
Doncs perquè li puc donar la meva opinió referent a la professora i dir-li: “Ostres, aques -
En aquesta llei s’establia que el Govern havia d’aprovar un decret per determinar els criteris que calia seguir per garantir aquesta accessibilitat.
El decret es va aprovar el 2023.
Arribats en aquest punt, l’accessibilitat ja no hauria de ser un dret, sinó una realitat
“T’has de preparar. No és el mateix fer d’intèrpret a una reunió de feina, que a una obra de teatre”
ta professora és molt pesada”, i potser per ella és superinteressant. Això ja no és ser neutral.
COM US ORGANITZEU LA FEINA? COM SABEU ON HEU D’ANAR?
Hi ha la Federació de Sords de Catalunya i les associacions de cada comarca, que gestionen moltes demandes. Jo soc autònoma i vaig a treballar on m’ho demanen les associacions, però també treballo per empreses privades que ho necessiten o per administracions públiques si ho demanen.
CADA COP ÉS MÉS HABITUAL VEURE INTÈRPRETS DE LLENGUA DE SIGNES A DIFERENTS ESPAIS. ÉS PER MÉS SENSIBILITZACIÓ O PER NORMATIVA?
Una mica per tot. Hi ha la part de sensibilització, normalment perquè coneixes algú que ho necessita, i també perquè hi ha una normativa: el Codi d’Accessibilitat del 2023, que tot just s’està desplegant
CREUS QUE ELS TREBALLADORS, ESPECIALMENT DE L’ADMINISTRACIÓ, HAURIEN DE TENIR UNES NOCIONS BÀSIQUES DE LLENGUA DE SIGNES?
Sí, absolutament. De fet, ja es fan molts cursos al personal sa -
Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: viure la vida amb respecte
Un lema: som diferents i alhora iguals
Una afició: conèixer nous restaurants
nitari i als Mossos d’Esquadra. Dic Mossos, però també altres cossos, perquè, clar, pensa: una persona sorda que l’emmanillen, com es comunica?
No pot, i aquí hi ha el gran problema, habitualment el primer que fan és agafar-te perquè no et moguis. Visualment, no saps si una persona és sorda, no és com una persona amb cadira de rodes, que es veu. Quan agafen una persona sorda, el que fan és negar-li la possibilitat de comunicar-se, i s’enrabia. Imagina’t: t’acaben de robar i tu et comuniques amb signes, estàs movent molt les mans perquè estàs enfadat. Si llavors t’agafen, per fer-te estar tranquil o menys violent, t’enrabies el doble! I situacions així han provocat conflictes per no entendre’s amb la policia. Per això fem cursos per tenir una base: com et dius?, com estàs?, què ha passat?, ara ve un intèrpret per ajudar-te?
Llavors ja hi ha l’altre tema: que hi hagi un intèrpret disponible en aquell moment.
LA RESTA DE LA GENT HAURÍEM DE TENIR UNES NOCIONS BÀSIQUES?
Sí, seria l’ideal, com una llengua més a les escoles.
Ara el Consorci, per exemple, fa un programa d’accessibilitat que ja incorpora la llengua de signes. Però, clar, fins que no et trobes al costat d’una persona sorda i que utilitzi la llengua de signes... Perquè també hi ha sords que no l’utilitzen.
La meva germana no el va utilitzar fins que jo el vaig fer servir, perquè aquí el sistema et dona eines perquè puguis parlar. Però, en el cas de la meva germana, per exemple, li va molt bé la llengua de signes a les reunions o quan hi ha més d’una persona que parla, com obres de teatre, o quan no pot llegir els llavis.
A més, no totes les persones sordes saben llegir els llavis. Clar, en funció de la persona sorda, es generen unes necessitats o unes altres.//
Gemma Tió, aquesta setmana, a Sant Bartomeu.//
GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN
Fruits de tardor
S’acosta la tardor; tanmateix, tornem a tenir altes temperatures. Sembla, doncs, que els fruits no persistiran gaire temps en condicions òptimes. No obstant això, podem trobar mores i collir el fruit de l’arc blanc, la cirereta de pastor. És un fruit petit, abundós, de color vermell, amb cert gust de poma, però amb pinyol, la qual cosa en dificulta l’elaboració, ja que, si volguéssim fer-ne melmelada, gelatina o xarop, després cal treure’ls.
Igual que les seves flors, els fruits també tenen propietats: són antioxidants, estimulen les defenses de cara a l’hivern, regulen la hipertensió i el colesterol; són també astringents i, alhora, beneficiosos per al sistema cardiovascular.
Per elaborar la melmelada, cal, doncs, rentar els fruits i posar-los a bullir amb una quantitat regular de sucre fins que estiguin tous, i després aixafar-los. Si es vol, també s’hi pot afegir una pela de llimona.
Recordeu sempre envasar en pots de vidre esterilitzat i fer un correcte envasat al buit.//
L’Opinió de La Rella Publiquem els articles per ordre d’arribada Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos) larellallucanes@gmail.com
Gil Membrado, quina manera de robar-nos el cor
Pere Turigas Roset,
amb tota la gent del motor Olost
Tu, Gil Membrado, encara desconegut per a molta gent per la teva curta edat, veí d’Olost, fill de Mercè Icart i Pep Membrado, com a amant del motor i coneixedor de l’especialitat, guanyador de diversos Campionats de Catalunya de Ral·lis d’asfalt, amb molta paciència i sacrificis has sabut trobar en el teu fill Gil la manera de fer-lo aprendre i lluitar en el món del motor, un món molt complicat però, alhora, bonic i engrescador. Gil, has d’estar orgullós. Com t’han anat aquests quatre anys amb els estudis, els vehicles, els karts, el “piccat”, l’auto, el gimnàs, les motos, la bicicleta… Res no ha estat un obstacle per a tu: t’has sabut desenvolupar molt ràpidament. Sabem que vas començar molt petit, i encara ho ets, però amb uns coneixements espectaculars. Fins i tot has hagut de començar a practicar fora del nostre país (a Letònia), perquè aquí no era possible,
pel nivell que tens. Tu saps quanta paciència i quin esforç comporta la lluita constant per tot el que et proposis, però amb molta energia i ganes ho has fet possible. A més, a casa ja ho has mamat des que vas néixer, juntament amb la família.
A la gent que ens agrada el món del motor —veïns del nostre poble d’Olost i de la comarca del Lluçanès, envoltats d’altres comarques— ens omple d’orgull veure que tu, Gil, ja has passat per davant de molts. Sobretot per l’edat que tens: encara no tens carnet de conduir i ja ets campió en diverses categories. En concret, ser campió estatal de ral·lis de Terra el 2025 no és gens fàcil, i ho has fet “genial”. Sabem que en anys anteriors ja havies guanyat en altres categories, i que l’esforç ha valgut la pena.
El poble i la comarca tenim el motor al cor. Quan tu, Gil, competeixes, ens poses a tots ben nerviosos. Els que no et coneixien, descobreixen de seguida la teva manera de ser: ho fas fàcil i sempre amb un somriure. Ara ja has posat el teu granet de sorra al món del
CARTA CARTA
motor (i tu, Gil, sempre seràs el més jove amb aquests 17 anys) al costat d’altres pilots del nostre poble que, en el seu dia, també van ser guanyadors de diferents campionats: Pepe Adell, Miquel Vilella, Pep Membrado, Josep Pou, Jordi Molas, Sergi Sala, Gerard Farrés, Joan Salvans… i tants altres, amb dues o quatre rodes respectivament.
El poble i el país encara tindran benzina per animar-te. Tu, Gil, ens donaràs moltes alegries: ets jove i tens tota una vida per endavant. Pensa que seràs el mirall de molts altres joves.
Gil, esperem que aprenguis i estudiïs molt, i que continuïs amb tot allò que t’has proposat. Saps que la família, els pares i l’avi —des de dalt, que també en gaudeix, et troba a faltar, i tu a ell també— pateixen molt per tu. Pensa que sense ells res no seria possible.
Felicitats, campió! Per mantenir el nom del poble en els titulars de la premsa. Una forta abraçada després d’haver-nos robat el cor. Gràcies per fer-nos coneixedors dels teus mèrits, que són molts. Que t’acompanyi la sort en el teu futur i també amb el carnet. De part de la gent i amics a qui ens agrada el motor: molts ànims i gas, el suficient, endavant amb il·lusió!//
Destrucció del Patrimoni: El cas del Pedró de Santa Eulàlia de Puig-oriol
Germans Viñas i Soler
Santa Eulàlia de Puig-oriol
La història de les nostres terres, del nostre poble, es construeix no només amb dates i esdeveniments, sinó també amb elements arquitectònics que ens han arribat del passat.
El pedró de Santa Eulàlia, un element senzill però prou singular que es troba davant de la masia de Cal Sant de Santa Eulàlia de Puig-oriol, a mig camí entre el poble i el cementiri, és un clar exemple de patrimoni rural que ha patit l’abandó i una destrucció injustificada.
Aquest pedró, que ha estat testimoni de generacions, del qual les més grans encara en recorden alguna pregària de camí cap al cementiri, formava part del paisatge cultural, un símbol de la relació entre el poble i el seu entorn, una peça que connectava el passat amb el present.
Però, recentment, durant el mes d’agost, s’ha malmès la creu i gairebé ja no es veuen les dues pedres, la
base i la taula, ja que les han colgades amb terra. Creiem que hi ha hagut una manca de respecte i que s’ha considerat que aquest element històric no era prou valuós per ser conservat, deixant-lo cada vegada amb més mal estat.
És una llàstima, a més, que aquest Creu-pedró de Santa Eulàlia de Puig-oriol no consti en el document del Mapa del patrimoni local de Lluçà, publicat el mes d’octubre de 2009. En aquest mapa es reconeixen diversos elements arquitectònics de gran interès, com ara altres pedrons del terme municipal de Lluçà: el Pedró de la Mare de Déu de Lourdes de la Coma, la Creu-pedró del Pedró i la Creu-pedró de la Casanova, a Lluçà.
La destrucció d’aquest pedró posa de manifest el desconeixement i la tendència perillosa de menystenir el valor del nostre patrimoni local. Ens hem de preguntar: què ens quedarà si comencem a ignorar els elements que configuren la nostra memòria col·lectiva?
Per tot això, perquè cada pedra del
nostre entorn local és un relat, un fragment de la nostra història comuna i personal, ara escrivim aquest article algunes persones que sempre hem vist aquest pedró davant de Cal Sant i encara som aquí per explicar-ho.
Esperem que donant coneixement de la situació de deteriorament del Pedró de Santa Eulàlia de Puigoriol, aquest esdevingui d’interès, si més no a nivell local, i es prenguin les mesures que calgui per restaurar-lo. Amb aquesta finalitat n’hem volgut deixar constància per escrit i evitar que passi desapercebut. Enguany l’agenda escolar del Lluçanès, subvencionada i editada pel Consorci, té per temàtica El patrimoni del Lluçanès. Valorem molt positivament aquesta iniciativa, ja que és totalment necessari conèixer des de ben menuts el nostre patrimoni per tal de valorar-lo, respectar-lo i, alhora, conèixer la història que hi ha darrere: el nostre passat, que ens defineix com a territori i a nivell cultural.//
L’efemèride setembre
7 ANYS DEL CONCERT DE NYANDÚ A PLAÇA
Com cada mes de setembre, torna un dels esdeveniments culturals més emblemàtics i consolidats de la Catalunya Central: el Mercat de Música Viva de Vic.
Un esdeveniment que habitualment omple la capital d’Osona de gom a gom, amb gent vinguda d’arreu del país i de l’estranger, però també, i sobretot, de les contrades veïnes.
Per la naturalesa de LaRella, un mitjà centrat en la territorialitat del Lluçanès geogràfic, no solem
fer-ne ressò, tret que hi hagi algun succés específic relacionat amb aquest àmbit territorial que sigui digne de mencionar. I això mateix és el que recuperem avui a l’efemèride de setembre.
Corria l’any 2018 (ja en fa set!ar i una de les bandes de referència en l’escena musical catalana era precisament de La Torre d’Oristà. Es tractava de Nyandú, un conjunt format per tres joves del poble (amb una quarta incorporació en última instància), que
va generar un univers musical propi amb constants referències a la vida de pagès i de poble. I precisament en aquella edició del MMVV, gairebé 10 anys després de la seva formació i presentant el seu darrer disc, assolien una maduresa creativa que feu ressonar la Plaça Major de Vic en una vetllada màgica que, com relatava en Jordi Freixa a la crònica de LaRella 451, aglutinà una gran quantitat de Lluçanesos d’allò més entregats.//
LA VINYETA de Caruca Ballesteros
EL RACÓ DE LA FEINA
» PERSONA PER NETEJAR CASA PARTICULAR a Olost. 5 hores a la setmana. Que sigui responsable. Horari flexible, preferiblement dijous o divendres. T: 649 221 40 (R602/01)
» OPERARIS I ENCARREGAT DE NIT en planta de producció al Lluçanès. T: 652 36 49 83 (R600/05)
» SECRETARI-INTERVENTOR a l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R601/04)
» AUXILIAR D’OFICINA DE TURISME a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R601/05)
» VAQUER/A per a 115 vaques de llet a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R601/06)
» MANTENIMENT de les màquines en planta de producció a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R600/08)
» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, caps de setmana amb horari de tardes. No substitució. T: 687 083 081. (R602/02)
» EDUCADORA SOCIAL per substitució de baixa de maternitat. De 4 a 11 de la nit. Imprescindible carnet de conduir. Al CRAE Santa Llúcia de Sobremunt. T: 690 614 235 (R599/08)
» EDUCADORA per caps de setmana alterns i festius. De 8 del matí a 11 de la nit. Al CRAE Santa Llúcia de Sobremunt. T: 690 614 235 (R599/09) OFEREIXO FEINA
BUSCO FEINA
» DONA DE 51 anys s’ofereix per cuidar gent gran, nens o treballar en botigues a Prats. T: 605 34 70 52 (R601/01)
» NOI s’ofereix per neteja de boscos, parcel·les, marges o perímetres de granja. T: 612 551 977 (R601/02)
» NOI de 23 anys s’ofereix per treballar en oficis a Prats. T: 633 369 776 (R601/03)
AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA
AGROPECUÀRIA
ETÒLEG
JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS
Venda de llenya a l’engròs i al detall ENERGIES AIGUA
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat
MECÀNICA
ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIA
Plaça Nova,
DIVENDRES 19 DE SETEMBRE
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ CAMINS DE VIDA. ARRIBADA DEL RAMAT. A partir de les 5 de la tarda.
PRATS DE LLUÇANÈS_JORNADA DE PORTES OBERTES AL NOU TEATRE ORIENT. De les 7 de la tarda a les 10 de la nit.
OLOST_ ESTALVIA EN LA TEVA FACTURA. XERRADA DE LA COMUNITAT ENERGÈTICA OLOST I SANTA CREU SOSTENIBLE. A partir de 2/4 de 7 del vespre a l’Espai Perot Rocaguinarda.
PERAFITA_PRESENTACIÓ DELS LLIBRES DE “PARAULES DE PRESIDENT” I “NACIÓ I ESTAT”. Amb Josep Vicenç Mestre, l’autor, i el periodista Ramon Besa i l’exalcalde Ramon Casals. A l’altell de Cal Prats a partir de les 7 del vespre.
DISSABTE 20 DE SETEMBRE
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ CAMINS DE VIDA. TAST DE FORMATGES I VINS DE PROXIMITAT. A partir de 2/4 de 8 del vespre. A les 9, CONCERT amb “Els transhumants”. Hi haurà servei de barra i entrepans.
PRATS DE LLUÇANÈS_ GALA INAUGURAL DEL NOU CAFÈ TEATRE ORIENT, AMB A D’AMOR! Al teatre Orient a les 8 del vespre. 2 HORES DE RESISTÈNCIA BTT. A partir de les 7 del vespre. LA TORRE D’ORISTÀ_ TRANSLLUÇANÈS. A les 7 del matí a la Sala Polivalent.
ORISTÀ_ III CICLE DE XERRADES I TALLERS DE PUIG CIUTAT. A partir de les 10 del matí al Centre cívic.
DIUMENGE 21 DE SETEMBRE
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORI -
OL_ CAMINS DE VIDA. SORTIDA DEL RAMAT CAP A SANT MARTÍ D’ALBARS. A partir de les 10 del matí.
SANT MARTÍ D’ALBARS_ CAMINS DE VIDA. ARRIBADA DEL RAMAT I DEGUSTACIÓ DE PRODUCTES. A partir de les 12 del migdia. ACTIVITAT FAMILIAR “CONEIXEM LA TRANSHUMÀNCIA JUGANT AMB LEGOS”. A partir de les 5 de la tarda.
OLOST_ FESTIVAL L’INTRÚS. ACTUACIÓ D’ALBA CARETA. A les 5 de la tarda a Sant Adjutori.
PRATS DE LLUÇANÈS_ CAMINADA POPULAR, ruta de les ermites.
DILLUNS 22 DE SETEMBRE
SANT MARTÍ D’ALBARS_CAMINS DE VIDA. MUNYIDA TRADICIONAL. A les 8 de la matinada. SORTIDA DEL RAMAT CAP A AVINYÓ. A les 10 del matí.
DIMARTS 23 DE SETEMBRE
OLOST_ CUINA SENSE PARES, PER JOVES DE 14 A 18 ANYS. De 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre a l’espai activitat.
DIVENDRES 26 DE SETEMBRE
ALPENS_ FESTA MAJOR. JOCS DE CUCANYA, a 2/4 de 4 de la tarda a la Plaça Major. TIRADA DE COETS I CONCERT AMB TRENDING COVERS, a partir de 2/4 de 6 de la tarda al Casino. PASSAFERES, amb la Xaranga Entrompats Band, a partir de les 10 de la nit. CONCERT amb Blu versions i del DJ Ribex, a partir de les 12 de la nit al Casino.
OLOST_ TERTÚLIA DEL CLUB DE LECTURA AMB “MEMORIES DE UNA VIDA”. A partir de les 6 de la tarda a la biblioteca.
DISSABTE 27 DE SETEMBRE
ALPENS_ FESTA MAJOR. FESTA HOLI kids, a les 11 del matí a la plaça dels Forjadors. MISSA SOLEMNE, a 2/4 de 12 del migdia a l’església. CERCAVILA DE GEGANTS, sortint de missa. VERMUT ELECTRÒNIC amb Dj’S GIN & Tonic, a la 1 del migdia a la terrassa del Casino. VERSOTS, a 2/4 de 7 de la tarda al Casino. CORREFOC, BALL DE NANS I BALL DE CARLINS, a 2/4 d’11 de la nit a la plaça Major. CONCERT TUTU KEKÉ I DJ RIBEX, a la 1 de la nit al Casino.
DIUMENGE 28 DE SETEMBRE
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ FIRA DE L’HOSTAL DEL VILAR. EXPOSICIÓ DE BESTIAR I MAQUINÀRIA AGRÍCOLA I RAMADERA. MOSTRA D’OFICIS ARTESANS. PARADES DE PRODUCTES LOCALS. ACTIVITATS ESPORTIES, TIROLINA I CASTELL INFLABLE. Durant tot el matí. TALLER DE CISTELLERIA, a les 11 del matí. MÚSICA EN DIRECTE amb The Blu Stable, a les 12 del migdia. 4RT CONCURS DE RATAFIA Artesana del Lluçanès, al migdia.
ALPENS_ FESTA MAJOR. CONCERT-VERMUT amb la cobla principal de Berga, a la 1 del migdia a la Terrassa del Casino. DANSA ALPENSINA, a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça Major. SARDANES, seguidament. HAVANERES AMB NORAI, a 2/4 de 8 de la tarda al Casino.
DILLUNS
29 DE SETEMBRE
OLOST_SORTIDA AL BOSC. A partir de les 5 de la tarda al Centre Cívic.
ALPENS_ DINAR DE FESTA MAJOR , a 2/4 de 3 del migdia al Casino. BALL AMB MARGARITA TORNER, a 2/4 de 7 de la tarda al Casino.
RATAFIA
(recepta genèrica)
INGREDIENTS
» 9/11 nous verdes
» 3 litres d’aiguardent o crema anisada
» Cua de cavall, farigola, romaní, marialluïsa, herba de Sant Joan, i fonoll
» Branca de canyella
» Pell de llimona fresca
» 1 gra de cafè
» Almívar si ho fem amb aiguardent
PREPARACIÓ
1. Esberleu les nous amb una mà de morter o amb un martell. També es poden tallar a bocins amb un ganivet.
2. Introduïu les nous esberlades a l’interior de la damajoana. Poseu-hi les herbes i les espècies. Cobriu-les amb l’aiguardent o crema anisada. Sacsegeu-ho.
3. Tapeu-ho amb un tros de tela i deixeu-ho a la intempèrie a “sol i serena” durant 40 dies. De tant en tant cal sacsejar-ho.
4. Coleu-ho bé i hi afegiu-hi l’almívar si cal. Sacsegeu-ho i guardeu-ho en ampolles al rebost durant uns mesos, que reposi i maduri.
Fer ratafia és molt fàcil, però l’única complicació és que l’ingredient fonamental no es pot comprar sinó que s’ha d’anar a collir al bosc o al camp: les nous verdes. La temporada per collir-les és entre Sant Joan i Sant Pere. Ens caldran 3 o 4 nous per litre d’aiguardent o licor d’anís (la tria d’un o altre ens aportarà matisos diferents, igual que les herbes que escollim (n’hi ha fins a 122 de possibles!).
DAVID GOMIS I SOLANAS CAL SILLER / @ELSACERDOT
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
18 dj ST. BARTOMEU AUSA
19 dv OLOST POU
20 ds PORTAL DE QUERALT PORTAL DE QUERALT
21 dg YLLA YLLA
22 dl ST. BARTOMEU URGELL
23 dt OLOST EURAS
24 dc PRATS ALIBERCH
25 dj ST. BARTOMEU BARNOLAS
26 dv PRATS TERRICABRAS
27 ds FARGAS FARGAS
Els Encants!
Si vols vendre, llogar, compartir, busques o regales alguna cosa, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:
larellallucanes@ gmail.com
El Racó de la Feina!
Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu amb l’assumpte “Racó de la feina” a:
larellallucanes@ gmail.com
L’Agenda!
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a:
comunicaciolarella@ gmail.com
L’Opinió!
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos):
larellallucanes@ gmail.com
28 dg ARUMÍ ARUMÍ
29 dl ST. BARTOMEU YLLA
30 dt OLOST CONSTANSÓ
1 dc PRATS VILAPLANA
2 dj ST. BARTOMEU ATLÀNTIDA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!
comunicaciolarella@gmail.com
ELS MOTS ENCREUATS
VERTICALS
1. És molt gran, són mamífers, mengen crancs, gambes, llagostes… tenen uns forats a l’esquena que serveixen per respirar.
2. Et pot picar amb els tentacles, les podem veure a prop de la costa i són una mica transparents.
HORITZONTALS
3. És de color blanc i taronja, és molt petit, viuen a les anemones i neixen dels ous. Es diu Nemo en una pel·lícula.
4. S’inflen quan es volen protegir d’alguna cosa, té punxes afilades i és verinós.
5. És gran, té aletes, té una cua, té les dents molt afilades. Una de les aletes la té a l’esquena. Aquest animal surt a moltes pel·lícules.
6. Tenen pinces i et poden pessigar, camina de costat, viu a les roques i s’amaguen fent forats a la sorra.
ELS ENCANTS
ES VEN
» BALES DE PALLA d’ordi petites. T: 656 625 131 (R601/07)
» CASC DE MOTO AXXIS XL i HJC talla L, CADENAT per a moto, PANTALONS XL i JAQUETA XL homologats. T: 622 280 770 (R601/08)
» ARMARIS DE CULTIU. T: 626 263 067 (R601/09)
» EXTRACTOR nou. T: 626 236 067 (R601/10)
» MOBLES HABITACIÓ INDIVIDUAL blancs. T: 659 454 023 (R601/11)
» 2 VIDRIERES de doble vidre l’1,40m d’ample per 2,28m d’alt. També dues portes que fan joc de 75cm d’ample per 2,28 d’alt. T: 93 856 02 89 (R601/12)
» SCOOTER INVACARE leo electric de l’any 2021. T: 690 626 341 (R601/13)
» CADILLAC 4X4 SRX negre, en perfecte estat, 7 plaçces, 140.000km. T: 660 097 761 (R601/14)
» MANAT D’ASPES DE BOIX per a hort. Preu a convenir. T: 639 070 186 (R600/02)
» TERRENY URBÀ actualment solar apte per tenir-hi cavalls.1.919 m² PMU-2 La ComaBona Sort. Prats de Lluçanès. 160.000 € preu negociable. T: 638 10 24 74 (R600/03)
» 4 LLANTES de 18 amb pneumàtics per a Golf MK4, Seat León i Audi A3. 580 €. T: 639 070 186 (R600/01)
ES BUSCA
» HABITACIÓ PER LLOGAR per a noi de 27 anys que treballa a la Mola. T: 622 838 899 (R600/04)
» PLAÇA DE GARATGE A OLOST, per a cotxe o moto, per comprar. T: 619 074 895 (R600/05)
» MASIA per a la Lia i el seu gos Yasuke als entonrs de Prats de Lluçanès. T: 600 903 145 (R601/01)
ES COMPRA
» PLAÇA D’APARCAMENT a Olost. T: 619 074 895 (R601/02)
ES LLOGA
» HABITACIÓ a casa de fora el poble, a Sant Feliu Sassera. T: 602 346 692 (R601/04)
ES REGALA
» TRANSPORTIN i un llitet per a gos de mida mitjana. T: 626 263 067 (R601/05)
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
ALIMENTACIÓ
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
PLATS COMBINATS
DROGUERIA
629 963 056 • FRUITA • XARCUTERIA
BEGUDES
Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi
C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès 622 15 10 01 Repartim a tot el Lluçanès!
I PLATS
SALUT
TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA
PERRUQUERIA
DENTISTES
LES FOTOS DEL TEMPS
Tomaquets siamessos de l’hort del Quico Carbonell de Sant Boi de Lluçanès. Pesa 1,68g.// F: FINA
CUQUES, PLANTES I FERES
ARBRES: Primera part
Normalment, quan parlem dels arbres ho fem genèricament dient “vora aquell arbre tan alt”, o “aquell arbre caigut”, o “sota l’ombra d’aquells arbres”. Però, tot i que estic segur que sabem diferenciar, per exemple, un roure d’un pi, sabem quantes espècies d’arbres hi ha al Lluçanès? Quantes en podríeu dir de memòria?
Doncs, comptant només aquells que podem trobar comunament, estaríem parlant d’unes trenta espècies.
Anem a pams i comencem per una família ben coneguda: els pins. Els coneixem bé perquè són els arbres més abundants de la comarca i, sota seu, hi anem a buscar bolets. També són els més tallats per aprofitar-ne la fusta, i patim perquè últimament s’assequen, perquè tenen molta processionària i per si un dia hi ha un incendi...
De pins, en tenim quatre espècies. El més estès, sobretot a la meitat nord, és el pi roig o rajolet (Pinus sylvestris). El diferenciem per tenir el tronc amb tons taronges o vermellosos, les pinyes petites, d’uns 5 centímetres, i les acícules —així és com s’anomenen les seves fulles en forma d’agulla— curtes, també d’uns 5 centímetres de llarg. L’altra espècie molt abundant, sobretot a la meitat sud, és el pi blanc (Pinus halepensis) que té el tronc gris i normalment cargolat, la copa amb molta brancada seca, les pinyes petites i les acícules d’uns 8-10 centímetres de llarg. Després tenim el pi pinyer (Pinus pinea), conegut per les seves pinyes plenes dels deliciosos pinyons. Té l’escorça gruixuda i clivellada, la copa rodona i les acícules de fins a 20 cm de llarg. I, per acabar, la pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) que no és mai molt abundant, però és present arreu, i es diferencia per tenir el tronc molt recte i les branques gruixudes, les pinyes petites i les acícules ben llargues, de 15-20 cm.
Ara que venen bolets. Mirem també enlaire per veure sota quins pins els trobem. I no us descuideu els prismàtics!// RAMON BAUCELLS
Ahir, al capvespre, una amiga em va dir: “Es nota que es fa fosc més d’hora”. És veritat, us hi heu fixat?. Són petits canvis que ens van acostant a la tardor. A poc a poc, la Terra continua el seu camí implacable al voltant del Sol i va marcant un cicle.
Recordeu que a la primavera us parlava dels equinoccis, de la Lluna plena, de la Setmana Santa i del Carnaval?
Us deia que: «Hi ha dos dies a l’any en què el Sol passa just per sobre de l’equador i la Terra queda il·luminada de tal manera que la línia
que divideix la nit del dia va exactament del Pol Nord al Pol Sud. Sembla màgic.»
Doncs el segon dia és ben aviat: el proper dilluns 22 és l’equinocci de tardor per a nosaltres. Marcarà el començament de la tardor a l’hemisferi nord i de la primavera a l’hemisferi sud. Aquell dia, si vas a veure per on surt i per on s’amaga el Sol, comprovaràs que el Sol sortirà exactament per l’est i s’amagarà exactament per l’oest.
És ben maco de comprovar, i et pot ajudar si vols saber on són l’est i l’oest.
A més a més, si vas a veure això al mateix lloc (pots triar un turonet, per exemple; sempre, des d’un lloc amb alçada, la perspectiva et dona més referències) podràs comprovar amb els teus ulls que, els dies de l’equinocci, el Sol sortirà i s’amagarà exactament pel mateix lloc. És fantàstic veure-ho!
Recorda-ho: passa cada març i cada setembre. Si ets una persona curiosa, ho podràs comprovar tan sols deixant que passi el temps, esperant que arribi el proper equinocci, no falla.
A mi m’agrada perquè són coses que vaig anar descobrint de casualitat. Encara avui en dia no deixen de meravellar-me, no ho puc evitar... Els solsticis m’encanten, són brutals, però els equinoccis em roben el cor. Si puc tornar a un d’aquells llocs «favorits» on veure com s’amaga i surt el Sol, em sento afortunada. Però bé, avui en dia poca gent es fixa en aquest cicle de la Terra; ens hem desconnectat del nostre planeta. Són cicles que hem marcat des d’èpoques prehistòriques. Per això t’ho explico: perquè potser la curiositat de veure-ho, tu tranquil·lament, esperant que arribi el pròxim equinocci, canviï alguna cosa dins teu.// INÉS DIBARBOURE
Tomàquet de Barbastre a l’hort de Cal Lluís, de Sant Feliu Sasserra.// F: LLUÍS
Un dels xiprés de Lluçà tort, després del possisble esclafit.// F: FRANCESC COMES
Setembre, temps de raïm. Aquest, a Lluçà.// F: JORDI CAMPS
I el setembre també és temps de pomes. Aquestes, també a Lluçà.// F: JORDI CAMPS
Després de la ploguda del 13 de setembre, la Gavarresa baixava ben forta a les passeres del Molí de la Coromina, a Oristà, amb el Llull.//
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
7:46h - 28 de setembre
19:39 h - 28 de setembre
7 d’octubre
21 de setembre
Més informació:
MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)
30,30 ºC · dia 7
10,00ºC · dia 3 19,90 ºC
62,80 km/h · dia 8
80,20 L · 5 dies 711,10 L
29,20 L · dia 9
De l’1 al 15 de setembre
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
LLUÇÀ (760 m)
27,30ºC · dia 7 12,90ºC · dia 2 19,10 ºC
83,7 km/h · dia 9
82,50 L · 3 dies 749,00 L 47,50 L · dia 8
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
29,30 ºC · dia 7 11,10 ºC · dia 3 19,96 ºC 53,6 km/h · dia 8 83,00 L · 4 dies 707,70 L 59,1 L · dia 8
ALPENS (871 m)
28,80ºC · dia 7 11,80 ºC · dia 3 19,10 ºC
49,9 km/h · dia 9 10,60 L · 5 dies 674,00 L 35,00 L · dia 13
PERAFITA (774 m)
28,50 ºC · dia 7 11,00 ºC · dia 3 18,52 ºC
50,8 km/h · dia 13 90,10 L · 5 dies 608,50 L 32,60 L · dia 9
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
30,6ºC · dia 7 7,00 ºC · dia 3 18,90 ºC 51,1 km/h · dia 9 75,40 L · 5 dies 580,60 L 38,80L · dia 9
29,70 ºC · dia 7 11,00 ºC · dia 3
19,70 ºC
46,7 km/h · dia 8
L · 5 dies
L
L · dia 9
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
TORNADO O ESCLAFIT?
Quan, com el passat dia 13, una ventada molt forta i localitzada, associada a una tempesta, provoca destrosses excepcionals, sabem que no corresponen a una tempesta, per intensa que sigui, i aleshores tenim el dubte de si s’ha tractat d’un tornado o d’un esclafit. Tots dos fenòmens generen ratxes de vent que, sovint, superen els 150 km/h, i els danys que provoquen són semblants. Tot i les semblances, es tracta de fenòmens meteorològics ben diferents. Si no hi ha testimonis o no se n’ha pogut captar imatges, la manera d’esbrinar quin fenomen ha tingut lloc és analitzar sobre el terreny la traça de danys ocasionats i, en aquests casos, els arbres són un indicador essencial, ja que, quan són arrencats de soca-rel, cauen seguint la direcció del vent.
ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)
25,60 ºC · dia 7 11,10 ºC · dia 9 17,40 ºC
57,90 km/h · dia 9 101,40 L · 6 dies 708,00 L 34,00 L · dia 13
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
28,80ºC · dia 7 9,90 ºC · dia 3 18,80 ºC
85,3 km/h · dia 9 96,60 L · 5 dies 717,00 L 32,20 L · dia 9
OLOST - TRASSERRA (740 m)
28,50ºC · dia 7 12,80ºC · dia 2 19,80 ºC
67,6 km/h · dia 13 81,20 L · 4 dies 623,40 L 42,20 L · dia 13
INICI DE SETEMBRE SUAU I PLUJÓS
TORNADO
L · dia 9 ORISTÀ (460 m)
SANT BARTOMEU (878 m)
30,90 ºC · dia 7 9,60 ºC · dia 3 20,70 ºC 40,02 km/h · dia 2
L · 4 dies
L
27,70 ºC · dia 7 12,30 ºC · dia 2 18,6 ºC 45,1 km/h · dia 2 91,60 L · 5 dies
L 43,80 L · dia 13
Un tornado és una columna d’aire en rotació que s’estén des de la superfície terrestre fins a la base d’un núvol convectiu, i que sovint és visible com un núvol en forma d’embut. Per allà on passa, pot tombar o escapçar arbres, tombar parets, aixecar teulades i bolcar vehicles. Com que l’aire gira a gran velocitat al voltant del centre del fibló, els arbres tombats dibuixen un patró una mica caòtic. A la meitat dreta de la franja de danys, els arbres tombats apunten cap al centre de la traça, mentre que els de la meitat esquerra sovint també hi apunten.
ESCLAFIT
Un esclafit és un fort corrent d’aire descendent que baixa de l’interior d’una nuvolada fins a la superfície terrestre. En topar amb el terra, l’aire s’escampa amb molta força en totes direccions. Els danys que pot provocar un esclafit són, com s’ha dit, comparables als que poden causar els tornados. Tot i això, la direcció amb què cauen els arbres és força diferent. En el cas d’un esclafit, la zona amb danys és força ampla i sol ser més aviat curta. Trobaríem els arbres tombats des del centre d’aquesta zona cap enfora, tots en la mateixa direcció del moviment de la tempesta.//
El setembre acostuma a ser un mes de contrastos: l’estiu comença a donar pas a la tardor i l’atmosfera es va adaptant a aquest canvi. Encara tenim aire càlid en alçada i a la superfície, temperatures suaus; comencen a entrar glopades d’aire fred i, sovint, arriben els primers fronts atlàntics o situacions de llevant, amb una aigua del mar encara molt càlida que aporta energia i humitat. Tots aquests condicionants, que indiquen molta variabilitat, també poden generar fortes tempestes i activar fenòmens extrems que comporten risc d’afectacions diverses. Aquests primers quinze dies hem tingut, com correspon, una mica de tot, i les tempestes no han faltat a la cita. La nit del dia 8 i matinada del 9, així com la matinada del dia 13, vàrem tenir fortes tempestes que, en especial aquesta última, van arribar acompanyades de forts vents i pedregades intenses en alguns indrets. A Lluçà i Sant Martí d’Albars es va produir un possible esclafit que va arrencar arbres centenaris i va malmetre algun cobert agrícola (vegeu notícia a la pàgina 8). Tot i que no és al Lluçanès, per proximitat cal destacar que, aquella matinada, a l’observatori de la Quar es van registrar unes intensitats de pluja torrencial mai referenciades a Catalunya: en un minut (5:27) varen caure 7,8 mm i en cinc minuts, 26,1 mm. Aquests dos episodis tempestuosos, sumats a alguns altres dies de pluja menys intensa que ha caigut en algunes poblacions, han fet que les quantitats de precipitació acumulada (dades a dia 15) siguin força destacables. En alguns casos, està molt per sobre de la mitjana mensual; destaquen Oristà amb 103,60 mm (mitjana 72,33 mm), Alpens amb 101,60 mm (mitjana 88,94 mm) o el Munts – St. Agustí amb 101,40 mm (sense històric). En la majoria d’observatoris la precipitació és propera a la mitjana: Perafita amb 90,10 mm (mitjana 88,30 mm), Prats amb 83,00 mm (mitjana 85,38 mm) i Merlès amb 80,20 mm (mitjana 82,60 mm). En alguns casos, sense ser diferències negatives molt destacables, estan per sota la mitjana: Sant Boi amb 96,60 mm (mitjana 106,20 mm), Olost – Lliscàs amb 75,40 mm (mitjana 93,32 mm) o Lluçà amb 82,50 mm (mitjana 96,80 mm).
Les temperatures fins ara han sigut en general suaus. Les mitjanes mensuals són properes a les de les sèries climàtiques respectives de cada observatori, com Olost – Lliscàs amb 18,90 °C (mitjana 18,34 °C) o Sant Boi amb 18,80 °C (mitjana 18,50 °C). Altres exemples, sense registres històrics, són Olost – Trasserra amb 19,80 °C, Lluçà 19,10 °C, Sant Bartomeu 18,60 °C o els Munts – Sant Agustí amb 17,40 °C.// FRANCESC COMES
