LA COLUMNA
Món físic i món digital de Robert Tamba
L’EFEMÈRIDE
19 anys del recital de Lluís Llach a Prats
1.200 persones van viure al concert de la gira de comiat
visites aquest estiu
· El nombre de visitants ha crescut un 17% respecte l’any anterior
· A la riera del Sorreigs hi han passat més de 2.000 persones
El Tastabolet, una cita imprescindible a St. Boi
Després del migdia, la festa va continuar a la nit al Centre amb el Bolet Fest
HABITATGE
El Lluçanès estrena oficina d’habitatge
L’Oficina està elaborant un cens d’habitatges buits
RECONEIXEMENT
Ramon Besa, premi Ofici de Periodista
El Col·legi de Periodistes atorga la seva màxima distinció al perafitenc
MEDI AMBIENT
Comença el tractament contra la processionària
A Alpens i Merlès es fa la prevenció aèria
FUTBOL
El Pradenc presenta els seus 23 equips
Empats del Sant Feliu i l’Olost a la darrera jornada de lliga
CULTURA
El Lluçanès omple els teatres
Cròniques dels concerts de Ferran Orriols, Mar Pujol i de l’obra Mary a Alpens
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès (AMPL) - Imatge cedida per Mª Teresa Safont i Freixa.
ANY: Primera meitat del s.XX
LLOC: Prats de Lluçanès
L’edifici que acull el Teatre i el Cafè Orient, actualment acabats d’inaugurar després d’una reforma integral, es va construir l’any 1912. En aquesta imatge, feta segurament uns anys més tard, es pot veure la terrassa del Cafè Orient d’aleshores, amb les típiques taules de marbre i els bancs de fusta. Al seu costat es pot veure la façana de l’antiga Fonda Palilla i més a l’esquerra la façana de cal Teuler, abans de fer-se la sucursal de Caixa Catalunya, lloc on es va instal·lar per primera vegada a Prats de Lluçanès. Els dos personatges de la dreta de la fotografia són en Joan Codinach i el Melcior de Cal Tomàs.
Els Encants de LaRella!
El Racó de la Feina de LaRella!
L’Agenda de LaRella!
L’Opinió dels lectors!
Amb el suport de: Revista membre de:
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat
La nova Oficina Itinerant d’Habitatge i Rehabilitació comença a treballar
L’Oficina oferirà acompanyament en matèria de rehabilitació, gestions administratives i mobilització d’habitatges buits
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
L’Oficina Itinerant d’Habitatge i Rehabilitació (OIHR) es va presentar el passat 16 d’octubre al Consorci del Lluçanès, en el marc de la tercera i última sessió de les Jornades d’habitatge rural i de muntanya.
Aquesta oficina, que ja està en funcionament, té l’objectiu d’assessorar en matèria d’habitatge els veïns del Lluçanès, ja sigui en operacions de millora tant d’interiors i exteriors, així com de dirigir-los als organismes que els poden acabar de gestionar les demandes.
Des de l’oficina s’oferirà un servei d’acompanyament que pot anar des de posar en contacte la persona interessada amb els professionals adequats fins a ajudar-la a demanar pressupostos i valorar-los per escollir la millor opció. També es resoldran els dubtes que li puguin sorgir i s’ofe-
rirà informació sobre les ajudes disponibles. Per poder accedir als serveis, només cal demanar cita prèvia.
El tècnic de l’OIHR estarà al Lluçanès el segon, tercer i quart dimarts de cada mes, i el quart
L’Oficina Itinerant està treballant en l’elaboració d’un cens d’habitatges buits del Lluçanès
dimecres. Inicialment, estarà al Consorci, a Sobremunt, a Sant Martí d’Albars, a Sant Boi de Lluçanès i Olost. La previsió és que, al llarg de novembre, l’OIHR arribi a la resta de zones on actua l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central (ADRCatCentral).
Un dels altres objectius de l’oficina és fer un cens d’habitatges buits. Segons explica Joan Martin, tècnic de l’Oficina, ”ja fa un temps que s’hi treballa, però és
una feina d’ampli abast i necessita temps per desenvolupar-se”. La voluntat és que els propietaris puguin adreçar-se a l’Oficina per rebre informació sobre com poden posar-los al mercat i resoldre els dubtes que tinguin.
En aquesta primera fase, l’Oficina Itinerant, impulsada per l’ADR Catalunya Central, compta amb la col·laboració del Consell Comarcal del Berguedà, el Consell Comarcal del Bages, el Consorci del Lluçanès i l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.
JORNADES HABITATGE RURAL
L’Oficina Itinerant es va presentar en el marc de la tercera i última de les Jornades d’habitatge rural i de muntanya, que es van celebrar al Consorci el passat dijous, 16 d’octubre.
La trobada es va centrar en la problemàtica de l’habitatge i l’urbanisme en nuclis i masies rurals, i hi van participar una quarantena de persones. Jordi Bruch, president del Consorci, va obrir l’acte, i la primera ponència va ser a càrrec de Jordi Mas, director general d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que va presentar el Pla d’Habitatge.
A la jornada es va repartir la Guia d’habitatges buits als municipis rurals i de muntanya, una eina clau per a la mobilització d’aquests i per poder crear nous censos d’habitatges buits a les zones rurals.
Els diferents ponents que van intervenir a les jornades van parlar de casos de mobilització d’habitatge, explicant l’experiència de Vallcebre i de Gallifa, o l’ús del catàleg de masies com a eina per fer créixer l’habitatge accessible.//
PAGESIA
Taula sobre la transmissió del patrimoni al món rural
Les jornades tècniques que s’organitzen cada any per la Fira l’Hostal del Vilar es van fer el passat 29 de setembre a Santa Creu de Jutglars. El tema d’aquest any fou la transmissió patrimonial al món agrari.
L’objectiu era donar a conèixer alguns dels aspectes legals sobre com fer arribar béns i drets de l’empresa agrària a familiars o tercers, sigui a través de l’herència o la donació. També es van explicar conceptes com la legítima, l’hereu o l’usdefruit.// RED
Tractament aeri contra la processionària al Lluçanès MEDI AMBIENT
Durant l’última setmana d’octubre i la primera de novembre, s’estan duent a terme a Alpens i Merlès els tractaments preventius per controlar la plaga de la processionària del pi. L’actuació forma part de la campanya de control prevista per al 2025 i es fa sota la coordinació de la Direcció General de Boscos de la Generalitat.
Segons ha informat el departament, el tractament s’aplica amb Bacillus thuringiensis, un producte biològic que actua específicament contra les erugues sense afectar la resta de fauna. En el cas dels municipis del Lluçanès, la fumigació es realitza mitjançant avioneta, una tècnica habitual per cobrir grans extensions forestals. A banda d’Alpens i Merlès, també s’estan tractant zones de bosc de Santa Maria d’Oló que limiten amb el terme municipal d’Oristà.
La processionària comença a fer-se visible a la tardor, quan apareixen les primeres bosses blanques als pins, senyal de l’activitat de les erugues. La plaga pot arribar a malmetre greument pins joves i, en els arbres adults, redueix el creixement, els debilita i els fa més vulnerables a altres plagues com els insectes perforadors.
A més, en zones urbanitzades o freqüentades, la presència de la processionària representa un perill afegit per la toxicitat dels pèls urticants que desprenen les erugues. Aquests poden provocar lesions als ulls, reaccions al·lèrgiques greus o afectar animals domèstics.// RED
L’oruga de la processionària del pi.//
Les Jornades d’habitatge rural i de muntanya celebrades al Consorci.// F: CONSORCI
Els assistents a la xerrada a la seu del Consorci.// F: CONSORCI
SUCCESSOS
Els Mossos investiguen l’atracament de Prats
Els Mossos d’Esquadra segueixen investigant l’atracament que el passat divendres, 17 d’octubre, va patir la botiga Calçats Canal de Prats.
Els fets es van produir poc després de les 12 del migdia, quan un home amb gorra va entrar a la botiga armat amb un ganivet. Els Mossos expliquen que l’autor dels fets va fer servir el ganivet per intimidar la propietària de la botiga, a qui va obligar a tancar-se al magatzem per poder agafar els diners de la caixa.
Al cap de pocs dies, la matinada del dilluns 20, allà dos quarts de cinc del matí, un vehicle impactava contra el supermercat Riba de Sant Feliu, per intentar accedir-hi. El que no devien saber els lladres és que aquest establiment fa més de dos anys que està tancat.
Poca estona després, un vehicle intentava entrar a l’estanc d’Olost fent servir el mateix mètode. Els Mossos investiguen els dos casos, que podrien estar relacionats.// RED
Besa recull el premi Ofici de Periodista defensant la professió
El Col·legi de Periodistes de Catalunya li va atorgar la seva màxima distinció pel seu rigor, compromís i els valors
BARCELONA/ PERAFITA
Per_ Pol Asensi Turigas
El periodista perafitenc Ramon Besa va rebre, el passat dilluns 20 d’octubre, el Premi Ofici de Periodista, que li va atorgar el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Va ser en una sala envoltat de companys de professió, amics i familiars.
Joan Maria Morros, degà del Col·legi, va obrir l’acte explicant que Besa es mereix aquesta distinció “amb escreix, pel seu rigor i compromís professional, per la seva independència i mirada crítica, per la seva dedicació a l’ofici i per la transmissió dels seus valors” que, tal com va concloure, “l’han convertit en un mestre.”
Besa, al seu torn, va fer un allegat de defensa del Periodisme com un ofici: “Es tracta de comprendre molt bé les coses que passen, explicar-les millor perquè s’entenguin bé i que el lector sàpiga que el que escriu no és un cí-
nic”, o “s’han de treure notícies, no copiar-les o haver-les de desmentir. Anar als llocs, barallar-te amb els intermediaris, i conèixer bé les situacions perquè ningú pugui eludir-te o mentir-te”. Alhora, durant el seu discurs, Besa va posar en dubte qüestions d’avui en dia entorn de l’ofici: “Abans, les notícies no s’embolicaven i es distribuïen com ara”, o bé “la solució no passa pas a fer un diari a mida del lector, perquè això seria el que fan les xarxes i les autopistes de la informació amb els seus seguidors”. Besa va articular el seu discurs a través de tres persones que el van acompanyar en l’ofici de pe-
riodista i ara ja no hi poden ser: els periodistes Antonio Franco i Agustí Fancelli, i el cuiner Fermí Puig, com a representant del lector.
Abans del discurs de Besa, el periodista Jordi Basté també va fer una glossa sobre el perafitenc. “Perafita es converteix avui en capital del periodisme. Besa ha convertit el seu lloc d’origen en una manera de mirar el món, una actitud, la del periodisme que observa i escolta i que respira abans d’escriure.” L’acte va concloure amb una tertúlia entre l’homenatjat i els periodistes Jordi Basté, Mònica Terribas i Santi Carreras.//
L’acte va finalitzar amb una tertúlia amb els periodistes Mònica Terribas, Jordi Basté i Santi Carreras// F: COL·LEGI DE PERIODISTES
Els fets van ocórrer a la plaça Nova de Prats.// F: CONSORCI
Més de 33.000 persones han passat per la riera de Merlès aquest estiu
El Sorreigs ha rebut més de 2.000 visitants entre el 16 de juny i el 30 de setembre, la majoria concentrats els darrers dos mesos
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Aquest estiu han passat per la riera de Merlès 33.928 persones, un increment de més del 17% respecte a l’any anterior.
El mes amb una major afluència de gent va ser el juliol, quan la riera va rebre 18.334 visitants. El mes d’agost, i fins al 15 de setembre, es van registrar 15.594 visites.
La precisió d’aquestes dades és gràcies a la feina que fan els informadors, que des de fa uns anys són una figura habitual a la riera de Merlès.
La tasca d’aquests informadors, com explica la Núria Valls, de l’associació ADEFFA - Camadoca, no és només informar els visitants, sinó també recollir les dades i les problemàtiques que hi ha cada estiu a la Riera.
Des de fa uns anys, ADEFFA s’encarrega de la formació dels informadors, tant els de la riera
de Merlès com els del Sorreigs i altres espais naturals de la Catalunya Central.
LES INFRACCIONS
La majoria de les problemàtiques, especialment a la zona més pròxima a Santa Maria de Merlès i Lluçà, estan relacionades amb el tema de les deixalles o amb el fet que molts amos porten els seus gossos deslligats. Altres incidències també força habituals,
La riera de Merlès ha rebut un 17% més de visitants que l’any passat
solen ser perquè la gent accedeix a l’espai amb elements de pícnic prohibits, com neveres, taules o cadires, i amb excès de soroll.
La tasca dels informadors és explicar les ordenances i allò que es pot i no es pot fer a l’espai. En el cas que algú cometi una infracció, la feina és dels guardes, que són els encarregats d’imposar les sancions.
Aquest any, així com l’anterior, la majoria de sancions que s’han
posat estan relacionades amb el tema de l’aparcament, tal com explica Valls. Pel que fa a les zones on està prohibit el bany, Valls explica que es respecta bastant.
ELS VISITANTS DEL SORREIGS
Aquesta campanya d’estiu, el Sorreigs també ha comptat amb la figura dels informadors. Des del juliol fins al 30 de setembre, pel Sorreigs hi han passat 2.103 persones. En aquest espai, la campanya s’allarga més perquè es fa coincidir amb l’arribada dels primers boletaires.
La demanda d’informadors al Sorreigs va sorgir durant la pandèmia, quan la prohibició de bany a tota la riera de Merlès va fer augmentar el nombre de visitants al Sorreigs.
Un fet habitual, tal com explica Valls: “quan regules l’accés a un lloc, la gent no desapareix; simplement va a un altre lloc”.
ELS INFORMADORS
A la riera de Merlès hi han treballat 14 informadors, 4 contractats pels ajuntaments de Santa Maria de Merlès, la Quar i Sagàs. Els altres 10 formaven part del dispositiu d’informadors de la Generalitat.
A la Catalunya Central hi ha hagut 25 informadors, alguns en llocs com Pedret o la Baells, on era el primer any que n’hi havia.//
Els informadors a peu de carretera.//
REFLEXIONS DES DE PUIG CIUTAT
Robert TAMBA
Món físic i món digital
Aquest estiu vam acabar l’excavació d’un graner que havíem començat a excavar el 2017. El volum de material i d’estudis a realitzar és tan gran que hem considerat que era el moment de fer una pausa en la feina de camp, amb l’objectiu de centrar-nos en l’anàlisi i la interpretació de les dades recollides. Estructures, ceràmica, metalls, ossos, carbons i mostres de sediment per recuperar llavors: tot s’ha de processar, documentar, dibuixar i emmagatzemar. Els estudis permetran, per una banda, avançar amb la recerca científica, i per l’altra, crear els continguts necessaris per a la museïtzació de l’espai i així ampliar el recorregut de visita del parc arqueològic. Una de les preguntes més corrents que rebem durant les visites és on guardem tot aquest material. Els objectes necessiten condicions ambientals estables i controlades i es guarden en un magatzem adaptat a la seva conservació. Per aquesta raó, no els podem mostrar fàcilment al públic. Aquesta seria una gran part del nostre món físic. Pel que fa al món digital, a l’època en què vivim, és inevitablement més extens. Cada acció i cada objecte tenen com a conseqüència una sèrie d’arxius digitals que els documenten, arxius que han d’estar al dia, classificats, accessibles per a l’equip i amb còpies de seguretat. I, com que no tenim un museu o espai d’exposició, vam començar a digitalitzar les peces més ben conservades i destacables de la col·lecció en un museu virtual accessible des de la nostra pàgina web. A més a més, el recorregut físic també és accessible des d’una pantalla on es poden consultar els plafons del parc i visualitzar models 3D dels espais excavats. És aquí on voldríem anar una mica més lluny. Hem començat a pensar i somiar el que ja no existeix per donar-li una realitat, proposant una representació de com creiem que era el món físic del poblat quan encara estava en funcionament. I és quan ens adonem de com de poc podem saber, ja que la gran majoria dels elements van desaparèixer, destruïts o desintegrats pel temps. Aleshores, una part de la nostra feina consisteix a trobar el punt d’equilibri entre el que podem extreure dels estudis i el que podem afegir per donar més vida a la representació, com ara colors, teixits o personatges. I com ho representarem? Si ja estem fent uns dibuixos que ens ajuden a posar la base de la interpretació, generar models 3D navegables seria un altre objectiu, a partir del qual emprendre un viatge al passat, documentat i sostingut per tots els estudis realitzats. Tenim la convicció que aquest tipus de viatge té la facultat d’augmentar la implicació del públic amb com era el poblat i generar una experiència, un record vivencial, difícil d’esborrar. Però, quan emprendrem aquest camí, serà important recordar que cap eina, física o digital, és útil per si mateixa. És com s’utilitza, i amb quina finalitat, el que li dona sentit.//
La calidesa dels lletraferits abriga un matí rúfol a Perafita
La trobada, que arriba a la 6a edició, va servir per conèixer, intercanviar i presentar la literatura dels lletraferits del territori
PERAFITA
Per_ Pol Asensi Turigas
Perafita va celebrar de nou la (ja) 6a edició de la trobada d’Escriptors, Il·lustradors, Lletraferits i Amants dels Llibres. Amb la cita ja consolidada a l’octubre, després d’unes primeres edicions estiuenques, enguany el temps va ser rúfol, però el caliu dels lletraferits va esclafar l’ambient al parc de la Font Nova. Com sempre, les primeres hores del matí van servir perquè tots els interpel·lats per l’acte anessin arribant, parlant, coneixent-se, demanant, explicant, intercanviant impressions i esmorzant. I a partir de mig matí, va començar el recital. Tot un reguitzell d’autors, editors, il·lustradors o lletraferits van posar-se darrere el micro —i davant l’escenari ideat per la Caruca, com tota la decoració del parc— per explicar les seves novetats literàries.
TERESA RIBERA PUBLICA DEIXA ESTAR LES ROSES
De totes les novetats que es van presentar, n’hi va haver una, de quilòmetre zero, que acabava de sortir del forn. Aquesta va ser un nou llibre de la poetessa perafitenca i olostenca Teresa Ribera: Deixa estar les roses. Editat des de Cal Siller, Ribera ha recollit en aquesta publicació, un reguitzell de poemes escrits entre el 2013 i el 2015 i publi-
cats al seu blog Sota la Pamela Ribera diu que ja té un altre volum gairebé a punt, i que ho ha volgut materialitzar en un llibre perquè “és més manejable, es pot guardar més bé, es pot llegir —i rellegir— sense pantalles i amb llum natural”. Ara, Ribera, vol presentar aquest llibre —i donar-li temps— en altres llocs com Olost o Vic, a l’espera d’un nou llibre més endavant dels seus versos.//
Nan Orriols presentant les seves novetats.// F: ALBERT BAGUÉ - TVBAGUÉ
Darrere els horts de l’Atlàntida
La Torre d’Oristà es va transfigurar a la ciutat de Vic gràcies a la música del cantautor Ferran Orriols, que actuà a l’Atlàntida, a la sala Joaquim Maideu, el vespre del passat 17 d’octubre. El folk del Lluçanès va ressonar i traspassar el marc purament musical per convertir-se en una celebració de l’honestedat, la calma, la ironia, l’amor i el sentiment de pertinença.
Des del primer moment, l’ambient era càlid: no era només un concert per fer justícia al disc Darrere els horts, sinó una trobada entre músics, amics i públic. L’acte va començar amb un repàs de la biografia musical de l’autor, a càrrec de l’actor Jordi Freixa, que en va traçar el recorregut des de l’escola fins al moment present. Seguidament, Orriols va pujar amb la seva guitarra com aquell qui fa una cosa natural, amb seguretat i pau. Va encetar el recital mostrant tant sensibilitat com bon humor. Aquesta identitat sonora es va fer palpable: instruments acurats, col·laboracions sorprenents i la veu d’Orriols, que fluïa sense esforç, tal com acostuma a fer lluir a la cançó Artistes
Un dels moments destacats va ser quan Orriols va parlar breument del títol de l’àlbum, Darrere els horts. Suggereix un lloc íntim, una perspecti-
va alternativa a la qual estem acostumats, un espai on les cançons surten del cor, sense filtres. I al concert, aquesta intenció es va reflectir: el públic va sentir que l’artista no venia a demostrar res, sinó a compartir, a convidar-nos a “venir darrere els horts”, a cantar sense por ni filtres. La portada del disc i l’espai on ha estat enregistrat eren presents rere l’escenari, gràcies a una imatge d’un camp i de l’antiga granja de Cal Molas. De la mateixa manera, també era un símbol omnipresent per als músics, fet que ajudava a transmetre aquesta mescla de caliu d’arrel tradicional, popfolk i certa frescor contemporània.
Així com en el disc, l’escenari també va ser el lloc on es van reunir tot un catàleg de collaboracions que anaven des de músics de renom —Jaume Guerra, Àlex Pujols, Xumari Roca, entre d’altres— fins a gent pròxima al cantautor. La platea es va convertir en una desfilada que combinava, amb encert, la complicitat dels implicats en la voluntat de fer quelcom més gran. Va alternar moments de calma gairebé acústica amb moments més energètics, que van atrapar l’auditori en el trajecte que va proposar l’artista. Aquests estaven segmentats en blocs temàtics, que es vinculaven amb el color d’una llum. Els quasi trenta temes es van fer breus i van deixar un bon pòsit a l’auditori. El públic va respondre amb complicitat i algun cant compartit de reconeixement mutu. En definitiva, la presentació del disc a l’Atlàntida no va ser tan sols un concert, sinó un ritual musical en què el músic va aconseguir connectar el públic a partir del seu indret privilegiat i, d’aquesta manera, arribar al moll de l’os. Ferran Orriols va mostrar amb claredat que el que importa no és només la construcció d’un disc, sinó l’acte de fer música des de la facilitat i la gràcia de qui fa cançons pel goig de cantar-les.// ROGER TORRENTS BOY
Mar Pujol fa petit l’Orient, que es converteix en un rebost d’emocions
Posar paraules a la màgia que divendres passat va crear la Mar Pujol en el seu concert al Teatre Orient de Prats és, com a mínim, complicat. Sé que em costarà estar a l’altura del que va passar.
La Mar Pujol, molt ben acompanyada en tot moment per la Bruna González —juntes formen un combo perfecte—, va convertir el nou Orient en casa.
El concert va començar amb una declaració d’intencions del que és la música per a la Mar: família i amics que són família. El seu pare va acompanyar-la dalt l’escenari en la primera cançó, i a baix, un cor de família, amics i companys van fer posar la pell de gallina a un públic que va quedar embruixat per la tendresa, la bellesa i la força de les seves cançons.
Abans de començar cada cançó, i com si estigués a punt de fer una trapelleria, els ulls de la Mar es feien petits, com quan una criatura està a punt d’ensenyar una cosa que ha fet i no
té clar si és bona o dolenta. A mesura que anaven sonant les notes, els ulls s’obrien i s’alçaven, buscant la complicitat del públic, que, en aquell precís instant, quedava embadalit per la seva veu càlida i per la bellesa del que estava sonant. I, just acabar la cançó, hi havia uns breus segons de silenci —el temps just perquè el públic tornés al teatre i pogués arrencar un aplaudiment. Durant el concert, la Mar també va estar acompanyada pel Martí —a la percussió, efectes sonors i responsable de part de la decoració de l’escenari—. L’Henrio, la Cris Tena i la Leire van sumar-s’hi en diferents cançons, completant una vetllada tan íntima com poderosa. Divendres, el Teatre Orient no va ser només un escenari: va ser casa i cor. I la Mar Pujol, qui hi va posar la llum.// CAROLINA FONT USART
Magistral: aquesta és la paraula. Bocabadat i admirat va quedar el públic del Teatre El Casino davant de la meravellosa interpretació de Lara Díez Quintanilla. Molt més enllà dels personatges que li puguem veure a la televisió, Lara va oferir a Alpens una comèdia plena de tendresa. Certament, escoltar-la era com si et fes una carícia amb la seva veu, amb el català de Lleida de la seva àvia, la Mary, empeltat de frases castellanes, perquè hi ha coses que s’han de dir en castellà, com, per exemple, “quan li parles a una autoritat”.
Fent una recerca en les seves avantpassades, amb un monòleg intimista, per l’escenari del Casino hi varen desfilar la María del Rosario, la María Adela, l’Ana María i, fins i tot, la mateixa Lara, que té el nom de Maria per allà amagat. Certament, Mary és una obra de dones, de dones
quotidianes, de les de cada dia, però precisament aquesta quotidianitat converteix l’obra en universal i això fa que puguem parlar de teatre feminista, reivindicatiu. A Mary els homes hi tenen un paper molt secundari, gairebé de decoració, com
un vi d’acompanyament, que pot ser més o menys bo, però que, en definitiva, només és un annex. Lluminosa, la tècnica dels desdoblaments, quan tan aviat parlava l’àvia com la neta, i fins i tot es retreien entre elles coses que l’altra no diria mai. Molt eficaç, la tècnica de la repetició, que permetia aprofundir: “repetir, repetir, repetir” diu la Mary. I molt eficaç també la tècnica d’identificar les nombroses persones que surten al relat amb objectes quotidians, una molt bona ajuda per a l’espectador.
I, per acabar, una reflexió sobre la vida i la mort que va molt més enllà de l’anècdota, perquè, en definitiva, el temps és circular i “la festa no s’acaba, simplement canviem de festa”, i el cordó umbilical uneix en una sola a totes les “Mary”, a totes les dones i —jo hi afegiria— a totes les persones.// JOAN IBORRA PLANS
LITERATURA
La
jove
Arlet Sala guanya el 5è premi de poesia Vila de Gironella
No se sabrà mai si un escriptor neix o es crea; el que es pot assegurar és que alguns ja exploren el seu talent literari des de ben joves. Una d’aquestes joves escriptores és la pradenca Arlet Sala Sellas, que el passat divendres 24 d’octubre va demostrar el seu talent quan va proclamar-se guanyadora al V Premi de Poesia Vila de Gironella, en la categoria infantil. La pradenca, de deu anys, va presentar-se al certamen sota el pseudònim “Puntetes”, amb el poema “Ballarines”, on, al llarg de 24 versos, descriu la dansa d’unes ballarines. Així és com la jove escriptora ha aconseguit plasmar en un poema dues de les seves grans passions: l’escriptura i la dansa. L’entrega del premi li va fer Joaquim Puig, membre del jurat.
El Premi de Poesia Vila de Gironella és un certamen convocat per l’Ajuntament i l’Associació Cultural CalamArts en Tinta. El lliurament de premis va ser dins l’acte de cloenda de l’XI Festival de Poesia de la Vila de Gironella, que va acabar amb una actuació musical de Cris Juanico i Blanca Coll.// LFL
Ballarines
Elegants, boniques i fortes. Divertides puntetes de punta fina, Que flueixen i expressen amb talent les emocions i sentiments de cada moment.
Dibuixen paraules invisibles. Somnis i passió en cada moviment. I giren i giren sense parar, intentant, amb les mans, tocar el vent.
Amb una melodia tendra i harmoniosa, arriben suaus a cau d’orella de l’espectador sons i pinzellades de notes musicals i danses interpretades amb gran passió.
Totes tenen el gran compromís que tothom qui les miri sigui feliç. I arribar al cor de cada persona fent-los passar una bona estona.
Amb els seus vestits blancs i lluents, quan ballen són cignes resplendents. Omplen cada petit racó de l’escenari de somnis, colors i bonic vestuari. M’agrada veure-les girar sense parar dretes, sobre les seves puntetes fines. Aquesta és la seva gran passió. Es nota que són ballarines!
ARLET SALA SELLAS
La Biblioteca de les Coses del Lluçanès va agafant forma
L’Institut Castell del Quer és l’espai on s’ubicarà aquest equipament, el centre educatiu forma part activa del projecte
PRATS DE LLUÇANÈS
Per
_ Carolina
Font Usart
L’Espai de Prats de Lluçanès va acollir el passat 23 d’octubre la presentació dels resultats de l’enquesta que es va fer als veïns del Lluçanès per començar a dibuixar com i què hi hauria d’haver a la Biblioteca de les Coses del Lluçanès.
Una biblioteca de les coses és un espai de préstec temporal d’objectes d’ús domèstic, des de màquines de cosir fins a desbrossadores o eines de bricolatge. Cada biblioteca s’adapta a les necessitats del seu entorn i promou un consum més responsable i col·laboratiu.
L’enquesta, elaborada per les entitats Nusos i Rezero —impulsores de la primera Biblioteca de les Coses de Catalunya—, va comptar amb la participació de més de 250 veïns del Lluçanès. En aquesta s’hi comencen a dibuixar algunes línies, com, per exemple, l’interès perquè hi hagi estris relacionats amb el bricolatge i la jardineria.
Fet aquest primer pas, comença una fase més participativa. Es
farà una crida a la ciutadania per crear un grup motor que s’encarregarà de dissenyar el funcionament de la biblioteca. Aquest pas es començarà al desembre i està previst que s’allargui fins a l’abril. El projecte està impulsat per les regidories d’Acció Climàtica de diferents pobles del Lluçanès i compta amb el suport de l’Institut Castell del Quer, espai on s’ubicarà la biblioteca.
Ferran Ferrero, director de l’Institut, va explicar que es vincularà l’alumnat amb la gestió de l’espai. Ferrero va puntualitzar que el projecte “vol fer partícip a
tota la comunitat educativa del Lluçanès”.
Per la seva banda, el regidor d’Acció Climàtica de Prats de Lluçanès, Pep Peraire, va subratllar que l’aposta per aquesta ubicació respon a “la voluntat d’implicar els pobles del Lluçanès, ja que la majoria de jovent estudia en aquest centre”. En la mateixa línia, Ester Ordeig, representant de la Mancomunitat del Lluçanès, va afegir que el tema dels residus i la seva gestió és un dels pilars de l’ens, i que ja fa temps que estan treballant en diferents propostes.//
Una trentena de persones assisteixen a la xerrada sobre Palestina a Prats
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Una trentena de persones van assistir diumenge 19 d’octubre, a la xerrada organitzada per la plataforma Lluçanès amb Palestina, a la plaça de l’Església de Prats.
La xerrada va anar a càrrec d’Estefania Plans, veïna de Prats i membre del moviment BDS Girona, i de Núria Alsina, activista internacional. Totes dues van explicar les experiències viscudes en els seus viatges a Palestina.
La primera part de la xerrada va servir per posar una mica de context històric a una colonització que ja fa més de 77 anys que dura, i també per parlar de la situació a Cisjordània, on les in-
El públic atent durant la xerrada sobre la situació a Palestina// F: CFU
cursions de l’exèrcit i dels colons són cada cop més habituals. També van denunciar la destrucció sistemàtica dels camps de refugiats, com els de Jenin i Tulkarem, situats al nord de Cisjordània. Plans i Alsina van coincidir que el millor que es pot fer des de Catalunya i Europa “és posar Palestina al centre, que no se’n deixi de parlar”. En aquest sentit, van explicar la campanya de Boicot,
Desinversions i Sancions (BDS), iniciada l’any 2005 pels mateixos palestins i que s’estén arreu del món. L’objectiu és promoure un consum més responsable i conscient, evitant comprar productes d’empreses que tenen vincles o financen les accions d’Israel a Palestina. N’és un exemple la campanya de boicot a Carrefour o les protestes que es van fer per la presència d’un equip israelià a La Vuelta.//
Sala va recollir el premi el passat 24 d’octubre.//
Alguns dels participants a la xerrada de presentació del projecte// F: AJ PRATS
SOLIDARITAT
Un nou Pradenc comença a puntuar de forma contundent a la lliga
El Futbol Club Pradenc, durant aquesta quinzena, va jugar dos partits, el primer d’ells contra el Roda i el segon contra el Moià · El 19 d’octubre el club va presentar els 23 equips i els més de 200 jugadors
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Jordi Bruch
Abad
El primer partit de la quinzena, el Pradenc el va jugar a casa, el diumenge 19 d’octubre, just després d’haver-se fet les presentacions dels diversos equips del futbol base del Pradenc. Un cop acabada la magnífica presentació, el Pradenc va sortir amb ganes d’endur-se els tres punts. Ràpidament, l’equip local, amb una gran actuació de l’Ayoub, amb un hat-trick, va posar terra pel mig en el marcador. Tot i així, el Pradenc es va confiar i el Roda va respondre, posant l’empat al marcador. El partit va arribar a la mitja part amb un resultat de 3 a 3.
Ja a la segona part, després de l’ensurt, l’equip blaugrana va sortir concentrat. El pradenc va apretar en tot moment, però el gol es feia esperar. Finalment, amb una gran jugada col·lectiva culminada per Jordi Parès, l’equip local va aconseguir marcar el 4 a 3. A partir d’aquest gol, el joc del Pradenc es va destapar. Va ser un monòleg total de l’equip blaugra-
na envers el Roda, que encara va encaixar dos gols més: un d’Adrià Font i un altre, cap als minuts finals, de Jordi Camprubí. El Pradenc va acabar amb molt bones sensacions del partit i amb ganes de seguir sumant de tres en tres. L’enfrontament contra el Moià no va ser tan senzill. L’equip blaugrana jugava a domicili, en un camp complicat on pocs equips havien aconseguit puntuar. El partit estava molt igualat i, de cara a porteria, durant la primera part el Moià va estar més
El Futsal Prats continua la lliga amb dos empats
La tercera jornada de lliga enfrontava el Futsal Prats a la pista de l’Aiguafreda.
El partit va començar de cara per als locals, que van aconseguir avançar-se en el marcador amb un gol de penal. Però el Futsal Prats va aconseguir remuntar el resultat abans de la mitja part, arribant al descans amb el marcador equilibrat 1 a 1.
A la segona part, el Futsal Prats va ser qui es va avançar en el marcador al començament de la represa, però els locals van fer el gol que igualava el marcador i que va tancar el partit amb un resultat de 2 a 2.
El següent partit, el Futsal Prats jugava de local contra el Futbol Sala Vic.
Els locals van començar amb una molt bona dinàmica, i això va tenir resultat: van marcar a l’últim minut de la primera part.
A la segona meitat, els locals van sortir a buscar els gols que els donessin la tranquil·litat i que asseguressin els tres punts, i van aconseguir fer dos gols més per arribar a la part final del partit amb un resultat favorable de 3 a 0. Però els visitants van fer tres gols seguits en els últims minuts i van segellar un empat de 3 a 3.// GSA
El Pradenc va presentar els més de 200 jugadors i jugadores que jugaran aquesta temporada al Club
encertat, aconseguint dos gols. Tot i així, el Pradenc abans de passar pels vestidors, va marcar un gol amb una gran acció de l’extrem Ayoub. Ja a la segona part, el Pradenc va sortir decidit en remuntar el partit. En els primers minuts, l’àrbitre va concedir un penal a favor del Pradenc, que Jordi Bartrons amb sang freda el va transformar. Calia acabar de remuntar el partit, i el Pradenc va tenir diverses ocasions per fer-ho, però no va ser el cas. A partir d’aquí,
El Sant Feliu Sasserra empata amb l’Avià
El Club Esportiu Sant Feliu Sasserra, que ha jugat a fora de casa les dues últimes jornades, continua sense conèixer la victòria. Així i tot, els sasserrencs no s’arronsen i en van empatar davant l’Avià en la darrera jornada. Un partit intens on els gols van trigar a arribar, Biel Comas va aconseguir inaugurar el marcador al minut 71. Quan només faltaven 6 minuts per acabar el partit l’Avià va marcar el gol de l’empat, fent que els sasserrencs només poguessin sumar un punt.
La jornada anterior, els de Sant Feliu es van desplaçar fins al camp del Sallent C.E.B. Els locals van inaugurar el marcador al minut 35, però els santfeliuencs no es van rendir i al minut 48 Guillem Vilarmau, feia el gol de l’empat. A pocs minuts pel final de partit, els locals van aconseguir marcar el 2 a 1 definitiu.
Les següents cites del Sant Feliu seran el dia 2 contra l’Avinyó Club Esportiu. A a les 7 de la tarda i el diumenge 9 de novembre contra el Balconada U.E.B a dos quarts de quatre de la tarda. En escriure aquesta notícia, al Sant Feliu i al Balconada només els separa un punt a la classificació.// RED
l’enfrontament es va tornar boig, i els dos equips van oferir un partit competitiu per a l’espectador. Finalment, Moià i Pradenc es van repartir els punts amb un resultat final de 2 a 2.
L’equip blaugrana, surt de la mala dinàmica amb una victòria i un bon empat, i comença a mirar el capdamunt de la classificació.
EL PRADENC PRESENTA ELS EQUIPS
El camp de futbol municipal de Prats es va omplir per la festa de presentació dels equips del Pradenc.
Més de 200 jugadors i jugadores repartits en els 23 equips, van omplir el camp en una jornada festiva que va comptar amb la participació de la Colla Gegantera de Prats i els Castellers del Lluçanès.
L’alcalde, Jordi Bruch, i el regidor d’Esports, Pep Peraire, van felicitar el club per la bona feina i van reiterar el compromís de l’Ajuntament amb l’entitat.
En aquest sentit, van anunciar que pròximament s’instal·larà una coberta a la graderia del camp de futbol.//
L’Olost deixa escapar punts i no acaba de trobar bones sensacions
El Futbol Club Olost no acaba de trobar la victòria en aquesta arrencada de Lliga. L’equip olostenc va perdre a casa davant el Santperenca i va empatar, una setmana després, al camp del Centelles, en dos partits igualats però amb regust amarg.
Després de sis jornades disputades, el conjunt continua sense sumar de tres en tres, amb un balanç de cinc empats i una derrota. Tot i mostrar una bona organització defensiva i mantenir el control del joc en molts moments, l’Olost segueix patint falta d’encert. Les oportunitats arriben, però costa transformar-les en gols i això acaba penalitzant l’equip. Malgrat la falta de victòries, el conjunt es manté a mitja taula, en novena posició, gràcies a la seva regularitat i capacitat de competir. El proper partit serà contra el Gurb, desè classificat, en un duel directe que pot marcar un punt d’inflexió i donar el primer triomf de la temporada als olostencs.// RED.
Els equips del Futbol Club Pradenc sobre la gespa del municipal.// F:@PRATSDELLUÇANES
FUTBOL
Membrado s’ha de retirar del Ral·li RACC per problemes mecànics
El jove d’Olost celebra els seus 18 anys conduint el seu Ford Fiesta
Rally2 i aconseguint liderar la cursa durant els primers trams
OLOST
Per_ Carolina Font Usart
El mític Ral·li RACC Catalunya celebrava el seu 60è aniversari aquest passat cap de setmana, 25 i 26 d’octubre. I, com que aquest també estava d’aniversari, el pilot olostenc Gil Membrado
celebrava els seus 18 anys.
Membrado els va festejar al volant del seu Ford Fiesta Rally2 i competint. Ara bé, els resultats no van acompanyar el jove campió del CERT, que es va haver de retirar diumenge per problemes mecànics.
Malgrat tot, Membrado va començar el Ral·li marcant el rit-
me de dissabte, aconseguint un scratch al segon tram i liderant la classificació general, fins que una sortida de pista li va fer perdre més de 30 minuts. Així i tot, el jove pilot no va afluixar. La intervenció del seu equip tècnic, a l’assistència de la tarda, va deixar el cotxe en condicions òptimes per competir, i Membrado va aconseguir fer tres millors temps en alguns dels trams de la tarda. Diumenge, a l’etapa d’asfalt, un problema amb la mànega del turbo va obligar el pilot a retirar-se de la competició, una decisió tècnica que van prendre per evitar malmetre la mecànica del cotxe.
El Ral·li RACC havia estat prova del Mundial WRC del 1991 fins al 2023, exceptuant el 2020. Era l’únic ral·li d’aquest campionat que, com enguany, combinava trams de terra i d’asfalt, amb un recorregut total de 980 km, dels quals 171,98 han estat trams cronometrats: 8 sobre terra i 6 sobre asfalt.//
MOTOR
Nani Roma, tercer al Ral·li del Marroc
Nani Roma i el seu copilot, Alex Haro, van aconseguir pujar al podi del Ral·li del Marroc, que va celebrar-se entre el 13 i el 17 d’octubre.
Roma i Haro, de l’equip Ford M-Sport, van aconseguir la tercera posició amb el seu Ford Raptor T1+. Una posició merescuda i lluitada, ja que el combinat sempre va estar entre els primers, aconseguint la victòria a la quarta etapa i el millor temps en la segona especial de la cinquena etapa.
El ral·li del Marroc és una de les proves més exigents per als equips i una cita clau per avaluar el rendiment dels cotxes abans del Dakar, que enguany se celebrarà del 3 al 17 de gener a l’Aràbia Saudita. Roma i Haro van superar-la amb èxit. No obstant això, “cal ser prudents; en els raids un dia estàs a dalt, i al següent, pot ser que no vagis tan bé” va puntualitzar Roma, que va afegir: “Aquest és un podi que premia l’esforç de tot l’equip.”// RED
MÉS MOTOR
Els pilots del Moto Club La Torre arrassen al Campionat de Catalunya d’Enduro Country
Can Taulé, a Navàs, va acollir la darrera prova de la temporada del Campionat de Catalunya d’Enduro Country el passat 19 d’octubre. Va ser aquí on el jove pilot de la Torre, Guillem Sucarrats, va proclamar-se campió de Catalunya en la categoria júnior 125cc. Sucarrats, a més, va aconseguir quedar segon de la general.
El guanyador de la categoria infantil de 65cc del campionat va ser Gil Torras. Al podi l’acompanyava, en tercer lloc, Biel Moles, tots dos del Moto Club La Torre. En la categoria infantil de fèmines superior, Carla Grifell va aconseguir la segona posició. Però no tot són bones notícies: s’ha confir-
mat que Sucarrats, que feia dies que arrossegava molèsties al genoll, pateix una doble lesió al lligament creuat anterior i al menisc del genoll esquerre, que l’obligarà a passar pel quiròfan i a estar uns mesos de baixa.
LA TORRE CAPITAL DE L’ENDURET L’1 i el 2 de novembre, la Torre acollirà l’enduret infantil, una bona manera que tenen els pilots més petits, només hi poden participar pilots de fins a 16 anys, s’iniciïn en les competicions. També hi haurà un enduret de clàssics. El recorregut es farà en mitja hora i hi haurà dues especials cronometrades: en total, tres hores de motor.//
Membrado en un dels trams del Ral·li RACC 2025 .// F:@GIL MEMBRADO
RED.
Guillem Sucarrats és el campió de Catalunya d’Enduro Country en categoria júnior.//
Roma i Haro en un dels trams del ral·li del Marroc.// F:FORD RACING
Rota, campió de la Copa Catalana de Curses per
Muntanya CÓRRER
El corredor Marc Rota, veí de Perafita, s’ha proclamat campió de la Copa Catalana de Curses per Muntanya, organitzada per la FEEC. La classificació es va decidir a Oix, on Rota va acabar tercer, un resultat que li va assegurar el títol final després d’una temporada excel·lent, amb tres podis en quatre curses. També ha destacat l’olostenc Lluc Corominas, que ha finalitzat tercer a la classificació general, demostrant gran constància al llarg del campionat. La Copa Catalana de Curses per Muntanya, composta per cinc proves puntuables, premia la regularitat dels participants, atorgant punts en funció de la posició en cada cursa i reconeixent així el conjunt de la temporada.// RED.
GEOGRAFIA
La Societat Catalana de Geografia ve al Lluçanès
Prop d’una cinquantena de membres de la Societat Catalana de Geografia van visitar Santa Eulàlia de Puig-oriol el passat dissabte, 25 d’octubre.
La primera part de la jornada es va centrar en la transhumància. Els assistents van recórrer un petit tram del Camí de Marina, van visitar el CERT i van conèixer de primera mà aquesta pràctica i com ha influït en l’urbanisme del poble.
La segona part va ser una taula rodona sobre la comarca en què van participar tres dels geògrafs que van elaborar l’informe Roca (2000): Jesús Burgueño, Robert Casadevall i Xavier Rubio; alguns membres de la plataforma el Lluçanès és Comarca, i les exalcaldesses Montse Barniol i Eva Boixadé, que van posar una mica de context històric.
Es va parlar sobre el concepte de comarca, sobre el paper dels consells comarcals i com són de diferents entre ells, malgrat que els regeix la mateixa llei. La xerrada va acabar amb cert optimisme que es pot resumir amb una frase de Barniol: “Si cal, esperarem 400 anys més, però al Lluçanès hi acabarem sent tots.”// CFU
Comença una formació per a la prevenció de violències en l’esport
La formació els dimarts del mes de novembre i està adreçada a totes les entitats esportives del Lluçanès
LUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Les àrees d’Esports i d’Igualtat de l’Ajuntament de Prats, juntament amb el Consorci del Lluçanès, han impulsat una formació adreçada a la prevenció de les violències en l’àmbit esportiu.
La iniciativa neix arran de l’obligatorietat de tenir un protocol marc de protecció davant les violències en l’àmbit esportiu, especialment per a aquelles entitats que tenen interaccions amb menors d’edat.
Els ajuntaments del Lluçanès han fet un crida a les seves entitats esportives perquè facin la formació, que està adreçada tant a membres de la junta com a membres del cos tècnic.
La formació es dividirà en quatre sessions: les tres primeres seran presencials i es faran a la sala de plens de l’Ajuntament de Prats, i la darrera serà una
sessió a distància. Al llarg de les sessions es parlarà de les obligacions que tenen les entitats esportives segons la legislació actual. Es definiran les diverses tipologies de violències masclistes i s’analitzarà com aquestes es poden manifestar en les diferents pràctiques esportives. Finalment, es faran propostes d’accions i es compartiran les conclusions. L’objectiu és que les entitats tinguin eines per saber què cal fer davant possibles
ENERGIA
agressions o situacions de violència durant la pràctica esportiva, així com que disposin dels recursos i del suport necessaris per elaborar el seu protocol. El consistori de Prats de Lluçanès, tal com explica el regidor d’Esports, Pep Peraire, ha acordat que, per tal de rebre subvencions de l’Ajuntament, les entitats esportives, especialment les que interactuen amb menors, hauran d’haver fet aquesta formació.//
Alpens és un dels guanyadors de la primera edició dels Premis ALEO
L’Ajuntament d’Alpens rep el Premi ALEO a l’Acció Pionera a la comarca d’Osona en matèria de transició energètica. L’entrega s’ha fet aquest dimecres, 29 d’octubre, a l’Espai Muriel Casals de Tona.
Aquesta és la primera edició dels Premis ALEO, una iniciativa impulsada per l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO) per reconèixer la tasca que fan els ajuntaments i les entitats de la comarca d’Osona en la promoció de la transició ecològica. El consistori alpensí ha estat reconegut per ser un dels primers municipis a cedir una teulada municipal per facilitar els primers passos d’una comunitat energètica local. Aquesta iniciativa es va instal·lar a l’edifici de la Fàbrica Vella i ha permès re-
partir energia entre el veïnat. Juntament amb Alpens, també han estat reconeguts els municipis de Santa Eulàlia de Riuprimer, que és el municipi petit que ha aconseguit una major millora en eficiència energètica, reduint fins a un 25% el consum energètic per habitant. I Centelles, que s’ha endut el guardó al municipi mitjà amb més millora en eficiència energètica, ja que ha implementat un seguit de mesures que li han permès aconseguir una reducció del 18%.
En destaquen la instal·lació de
bateries amb autoconsum fotovoltaic per alimentar l’enllumenat públic, així com la instal·lació d’aerotèrmia en equipaments municipals.
La benvinguda a la vetllada ha anat a càrrec d’Albert Marcé, conseller de l’Agència Local d’Energia, i del diputat de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra. L’acte l’ha tancat el president del Consell Comarcal d’Osona, Marçal Ortuño, que ha recalcat que “Osona és una comarca referent en transició energètica.”//
La Fàbrica Vella d’Alpens amb les plaques ja instal·ldes.//
Barniol, Casadevall, Burgueño, Rubio i Boixadé durant la taula rodona F:CFU
El perafitenc Rota despres de guanyar a Berga.// F: PAT SOLER - FEEC
Campanya de la Federació Catalana de Futbol en contra de les violències al camp.// F: FCF
Campanya de neteja a Sant Adjutori d’Olost
L’Institut Castell del Quer i l’AFA van impulsar, el passat diumenge 26 d’octubre, una jornada de neteja al voltant de l’ermita de Sant Adjutori d’Olost, oberta a tothom. L’activitat va començar a les 10 del matí amb un esmorzar sota l’Ajuntament i va comptar amb la participació de nombrosos veïns i veïnes amb ganes de passar una bona estona i ajudar a mantenir l’entorn d’aquest emblemàtic espai en condicions. Es van recollir més de 80 kg de deixalles. La iniciativa, que s’emmarca dins el Programa d’Escoles Verdes i Let’s Clean Up Europe, tenia com a objectiu conscienciar sobre la importància de cuidar el medi ambient i fer del Lluçanès un lloc encara més net i bonic.// XBV
Els participants van recollir més de 80 kg de deixalles.// F: AJ OLOST
Sobremunt balla amb L’últim ballarí
El passat diumenge, 19 d’octubre, el Molí de Sobremunt va acollir una competició de dansa. No era una competició real, és a dir, els ballarins no competien entre si, sinó que representaven l’obra L’últim ballarí, que mostrava com eren les competicions de ball que es van estendre pel nostre territori durant els anys trenta.
Els dos ballarins dansaven dins uns quadrats dibuixats a terra, que representaven la seva pista de ball. Després de mitja hora ballant ininterrompudament, quan ja els començaven a defallir les forces, van fer partícip el públic, que va sortir a la pista de ball a ajudar-los en aquesta competició.// RED.
F: COMISSIÓ
Prats celebra de nou el Tocats per la Tardor
Durant l’últim cap de setmana d’octubre, Prats va celebrar una nova edició de Tocats per la tardor. La programació va començar el dissabte 25 d’octubre, a les 8 del vespre, quan la plaça de l’Església es va omplir de parades gastronòmiques que oferien tapes amb productes de temporada. Malgrat les previsions de pluja, l’ambient va ser animat. Seguidament, va tenir lloc el concert dirigit pel grup Batec de Veus, format per tres joves estudiants de teatre musical amb molta energia i ganes de compartir música. L’endemà, la plaça del Mercat va acollir un taller de cistells de vímet. Els aparadors de les botigues també ser guarnits amb decoracions inspirades en la tardor.// XBV
Ambient a la plaça de l’Església.// F: UBIC
L’Intrús
tanca la vuitena edició a Prats
El cicle Intrús. Jazz pel forat del pany va tancar la seva vuitena edició el passat diumenge 19 d’octubre a La Farinera de Prats de Lluçanès amb el concert de Nara Ellis, que va combinar jazz i música electrònica. Enguany, el festival ha ofert cinc concerts en espais patrimonials de quatre municipis del Lluçanès i ha reunit 350 espectadors. La programació ha destacat per la diversitat d’estils, amb propostes com Alba Careta Group, Joana Casanova, The Dixieland Cavaliers i l’estrena del projecte Anima Mundi de Belén Bandera. Impulsat pel Consorci del Lluçanès i l’EMAL, l’Intrús consolida el seu model de música i patrimoni, que convida a descobrir racons únics del territori.// RED
560 persones al Tasta Bolet de Sant Boi
Sant Boi va celebrar una nova edició del Tastabolet, el passat 18 d’octubre. Aquesta festa gastronòmica ja s’ha convertit en una cita imprescindible del calendari local.
La jornada va començar a mig matí a la plaça Nova, on els més petits van poder gaudir d’activitats. Al migdia es va celebrar el dinar de tapes, que enguany va reunir 560 persones. Els assistents van degustar una gran varietat de productes amb bolets, cuinats pels establiments locals i dels pobles veïns. La festa va es va acompanyar amb la música dels Destil·lats i The Blue Stable.
A la nit, El Centre va acollir el concert del grup Kintus, i la festa es va allargar fins ben entrada la matinada amb el DJ Dspa.// MGC
Bolets a les parades de la
La gent gran de SBG fa festa grossa
La Gent Gran de Sant Bartomeu del Grau va celebrar la seva festa el passat diumenge 26 d’octubre.
La celebració va començar amb una missa cantada pel Cor del Grau, que en acabar va oferir un petit concert a dins l’església.
Tot seguit, es va fer vermut davant el Casal, on a les dues començava el dinar. Durant la sobretaula es va fer un homenatge als avis més grans del poble. La festa va acabar amb l’espectacle de Fèlix Brunet, màgia i clown.
A Sant Boi de Lluçanès, van celebrar el dia de la gent gran a principis de setembre amb un dinar i un bonic final de festa amb el grup Playback de Torelló.// CFU
El molí va acollir l’espectacle del veí de Sobremunt.//
A Prats, el concert va ser a la Farinera.// F: CONSORCI
Fira.// F: AJ SBLL
La festa a Sant Bartomeu del Grau.// F: AJ SBG
FIRA FIRA
Merlès prepara la 2a fira de Sant Martí
El pròxim 15 de novembre al matí, Merlès acollirà la 2a edició de la Fira de Sant Andreu, una jornada festiva que combinarà productes de proximitat, activitats familiars i tradició popular.
Durant tot el matí, els visitants podran passejar pel mercat d’artesania i aliments de proximitat, amb una vintena de parades. A més, hi haurà exposicions de peces de vimet del projecte Riberate i una mostra fotogràfica sota el títol “Una mirada al passat de Merlès”.
La fira també oferirà activitats per a petits i grans, com un taller de caixes niu per a infants, a càrrec del centre Camadoca, i una demostració en directe de tallers d’escultures de fusta amb motoserra.
A partir de 2/4 de 9 del matí hi haurà esmorzar de brasa i servei de bar, i s’habilitarà un espai per a l’aparcament de vehicles.
Al migdia, l’ambient s’animarà amb l’actuació dels Grallers i Bastoners de Sant Bartomeu del Grau i un vermut popular per posar el punt final a la jornada.// RED.
FESTA MAJOR
El Lluçanès celebra
Sant Martí
Sant Martí d’Albars i Sobremunt es preparen per viure la seva festa gran, que si la dita és certa arribarà amb estiuet incorporat.
A Sobremunt els actes arrencaran el dimecres 5 amb Els Contes de Festa Major. I seguiran el divendres amb el pregó, que enguany el faran Juanjo López i Montse Masramon.
El dissabte 8, Sant Martí i Sobremunt celebraran els seus respectius sopars populars. En el primer, acabant de sopar començarà al ball i per si algú es queda amb ganes de gresca podrà anar cap al segon, que la festa no començarà fins a les 12.
El dia del patró, dimarts 11 de novembre, se celebrarà amb missa i vermut arreu. I és que ja ho diu la dita que per Sant Martí tothom qui vol beu vi.// CFU
La Fira de les Bruixes a punt d’omplir Sant Feliu
Sant Feliu Sasserra es prepara per viure, aquest dissabte 1 de novembre, una nova edició de la Fira de les Bruixes, una cita que combina tradició, memòria i cultura popular. Els carrers del nucli antic s’ompliran d’artesania, herbes remeieres, tavernes i representacions teatrals que reviuran la història de les dones perseguides per bruixeria. Com a novetat d’enguany, la jornada inclourà un gran joc per a famílies, pensat perquè petits i grans descobreixin la fira d’una manera lúdica i participativa.
Els actes previs ja han obert camí a la festa gran. Dijous 23 d’octubre, Esther Tomàs, de Can Viranes, va oferir al Centre d’Interpretació de la Bruixeria un taller de tapís amb fibres vegetals i llanes tintades amb plantes, un homenatge a la saviesa ancestral de les dones que coneixien els secrets de la natura. Divendres 24, la presentació del llibre Els Comesòlibes i dos forasters. Vivències al Lluçanès de la guerra, de Núria Comesòlives, amb Quim Masferrer i Lluís Vila, va omplir la sala gran de l’Ateneu. Diumenge 26, els més petits van gaudir de la preestrena del conte de titelles Bruixinel·lis al Parc dels Castanyers.
La vigília de la fira, divendres 31 d’octubre, arribarà la 25a Fes-ta Bruixa, amb l’espectacle Nox Luporum, de l’associació Q-Fois, i el concert de Remei de Ca la Fresca i PDs Kin K-Cau. Diumenge 2 de novembre, el Centre Social acollirà la xerrada “Migració i inclusió social”, moderada per Sara Blázquez i organitzada amb Òmnium Cultural.
Amb activitats per a totes les edats, Sant Feliu tornarà a convertir-se en un espai de màgia, memòria i comunitat.// RED.
FIRA
Olost tornarà al S.XVII per un dia
Els Bandolers ocuparan de nou els carrers i places d’Olost el diumenge 9 de novembre, tot traslladant el poble al segle XVII per rebre com cal al bandoler més famós de la comarca, Perot Rocaguinarda.
Els carrers d’Olost s’ompliran de parades d’artesans i productors que conviuran entre barjaules i senyores, entre nyerros i cadells. Enguany les escenes començaran a tres quarts d’onze del migdia, quan sortiran els primers personatges i s’allargaran fins quarts de dues del migdia.
A la tarda, es reprendran les activitats amb els Jocs del segle XVII a la plaça, i a quarts de sis els més petits de la fira representaran per primera vegada el conte de La Ploma Vermella, d’Anna Mas i il·lustrat per Sira Lobo.
A les sis de la tarda, començarà l’Indulfest on se sabrà quin desenllaç espera al bandoler.
Però com és habitual, les activitats relacionades amb la Fira hauran començat el dia abans amb el taller de Foc per als més xics, que des de fa anys organitzen Els Cremats d’Olost a la placeta del Raval.
Tot seguit, a l’Espai Rocaguinarda el Club Excursionista Via Fora hi organitzarà la clàssica projecció d’audiovisuals. Aquest any s’hi podrà veure Rutes a Quatre Potes, del Grup d’Amics amb una passió en comú, i Una mirada a l’univers des del Lluçanès, d’Abel Serra.// RED.
GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN
Una de les maneres d’extreure les propietats de les plantes és amb l’aigua, sobretot si és calenta. L’aigua és un mitjà molt efectiu, assequible, natural, vital, ràpid i transparent. Si tenim en compte que en som compostos d’un 80%, ens és, doncs, molt beneficiosa.
Podem fer-ne infusions per beure i, si són més concentrades, les podem utilitzar com a locions per al cabell o per a la pell. També com a cataplasmes o emplastres per a alleugerir lleus contusions, en banys per a la circulació o bé bafs que obren els porus i estoven la mucositat.
Deixem, doncs, per avui una idea de com preparar l’aigua per a un bany per calmar els dolors reumàtics.
L’aigua per sanar-nos
BANY ESPECIAL PEL REUMATISME · DE FINA REMEIS
Agafarem un grapat de ginebrons i un grapat més petit de fulles de menta i flors d’espígol. Posem un litre d’aigua a escalfar. Mentrestant, aixafem els ginebrons. Quan estan aixafats, els posem en un bol de ceràmica o vidre, i quan l’aigua arrenca el bull, l’aboquem a dins. Afegim les fulles de menta i les flors de l’espígol i ho deixem macerar, tapat, durant una hora. En acabar, filtrem la tisana i, posant aquesta aigua en una banyera o palangana, podem fer banys de cos, de peus o de mans, segons les necessitats. Es recomana fer el tractament un mínim de dues setmanes seguides per notar l’efecte depuratiu i analgèsic a nivell articular.//
L’any passat es va celerbar la priemera edició.//
La batalla entre Nyerros i Cadells serà el punt àlgid del migdia.//
L’efemèride octubre
Tal com relatava Roser Reixach en aquesta crònica musical publicada a LaRella que va sortir el 20 d’octubre de 2006, Lluís Llach va protagonitzar una gira de comiat, abans de la seva retirada oficial, que va fer aturada a Prats de Lluçanès. Per la transcendència d’aquest músic i de la seva trajectòria, pel moment vital que protagonitzava Llach i també pel moment que estava vivint el país (aquell mateix any es va celebrar la primera manifestació multitudinària a Barcelona de les que esdevindrien el preàmbul del procés independentista), se’l recorda com un dels concerts més multitudinaris i emotius que ha acollit el pavelló.
A LaRella, se’n va fer ressò amb una crònica de pàgina sencera.//
19 ANYS DEL RECITAL DE LLUÍS LLACH A PRATS
LA VINYETA de Caruca Ballesteros
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» DIRECTOR/A DEL CENTRE DE DIA de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R605/10)
» OPERARI/A de màquines de preparar fibres, fila i debanar a Olost. Horari tarda-nit. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R605/11)
» DEPENDENT/A A BOTIGA amb certificat de discapacitat a Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R605/12)
» DEPENDENT/A DE BOTIGA a mitja jornada a Sant Boi de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R605/13)
» TEIXIDOR/A a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R604/06)
» PEÓ DE PRODUCCIÓ en torn rotatiu a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R603/02)
» CAMBRER/A a mitja jornada a Sant Feliu Sasserra. De dijous a diumenge. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R603/03)
» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, caps de setmana amb horari de tardes. No substitució. T: 687 083 081. (R602/02)
BUSCO FEINA
» DONA s’ofereix per netejar cases particulars o cuidar infants, a Sant Feliu Sasserra. Ilham. Whatsapp: 645 740 774 (R604/07)
El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA
CAVALLS
JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS
MECÀNICA
Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513
NOVEMBRE
LLUÇANÈS_ GRAN RECAPTE
D’ALIMENTS del Rebost del Lluçanès, del 7 al 9 de novembre, als establiments.
DIVENDRES 31 D’OCTUBRE
SANT FELIU SASSERRA_ FES-TA BRUIXA. ESPECTACLE “Noz Luporum”, de l’Associació Cultural Q-Fois. CONCERT amb Remei de Ca la Fresca i PD Kin KCau, a partir de les 11 de la nit a l’Ateneu. GIMCANA CASTANYADA, a les 6 de la tarda al Parc dels Castanyers.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ PASSATGE DEL TERROR. A partir de les 7 de la tarda a la plaça del Casal. CASTANYADA POPULAR, a partir de les 9 del vespre al Casal.
PRATS DE LLUÇANÈS_ CASTANYADA per a la gent gran, amb la Coral de Prats. A 2/4 de 6 de la tarda a l’Espai Social de la Gent Gran.
OLOST_ CASTANYADA. Bingo i actuació del màgic Jordi. A partir de 2/4 de 6 de la tarda al Casal.
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CASTAWEEN. A partir de 2/4 de 7 de la tarda pels carrers del poble.
DISSABTE 1 DE NOVEMBRE
SANT FELIU SASSERRA_ FIRA DE LES BRUIXES. Actuacions teatrals, durant tot el dia pels carrers del poble. Parades artesanes, comerços locals, espai d’herbes remeieres, exposició “Col·lecció de bruixes” i tavernes, durant tot el dia pel nucli antic del poble.
LA TORRE D’ORISTÀ_ CAMPIONAT DE CATALUNYA D’ENDURET. Copa Catalana d’enduro clàssiques. Verificacions administratives, a les 5 de la tarda al polígon industrial. VISITA GUIADA A PUIG CIUTAT, a les 11 del matí al jaciment. FESTA DE LA CASTAWEEN, a les 7 de la tarda a la plaça de la Rectoria.
DIUMENGE 2 DE NOVEMBRE
SANT FELIU SASSERRA. FIRA DE LES BRUIXES. CONVERSA PARTICIPATIVA “Migració i inclusió social” amb Sara Blázquez. A les 5 de la tarda a l’Ateneu.
OLOST_ BALLEM SARDANES, d’11 a 12 a la plaça Major.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ MATINAL DE PÀDEL I TENIS, a partir de les 9 del matí a la zona esportiva de La Codina.
LA TORRE D’ORISTÀ_ CAMPIONAT DE CATALUNYA D’ENDURET. Copa Catalana d’enduro clàssiques. Sortida de pilots a les 10 del matí al polígon industrial.
DIMARTS 4 DE NOVEMBRE
SANT MARTÍ D’ALBARS_ ESPECTACLE “Castanyes i bolets, carbasses i barrets” a càrrec d’Íngrid Domingo, a 2/4 de 6 de la tarda al local de la Blava.
DIMECRES 5 DE NOVEMBRE
SOBREMUNT_ FESTA MAJOR. HORA DEL CONTE, amb Joan Boer, a les 5 de la tarda.
DIJOUS 6 DE NOVEMBRE
PRATS DE LLUÇANÈS_ ESPECTACLE “Mujeres de incierta edad”, de Sandra Rossi, a les 11 del matí a la Biblioteca.
DIVENDRES 7 DE NOVEMBRE
SANT MARTÍ D’ALBARS_ FESTA
MAJOR. HAVANERES i rom cremat amb Norai, a les 9 del vespre al local de la Blava.
SOBREMUNT_ FESTA MAJOR. PREGÓ de Festa Major “Santa Llúcia”, a càrrec de Juanjo López i Montse Masramon, a 2/4 de 9 del vespre al Molí. SOPAR D’EN TOMEU, amenitzat per Improcatomba i Bingo musical, a partir de les 10 de la nit al Molí.
PRATS DE LLUÇANÈS_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Quan érem irlandesos” a càrrec de Florenci Barniol i amb la intervenció de Deirdre Crowley i Neil Sabatés. A les 8 del vespre a la sala la Fogaina. INAUGURACIÓ DE LA ROSADA, presentació i visita, a les 3 de la tarda. CONCERT DE FERRAN ORRIOLS, a les 6 de la tarda a La Rosada. TALLER D’ART EFÍMER Solatge, a les 6 de la tarda davant l’Ajuntament.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ PROJECCIÓ DE PEL·LÍCULA, a 2/4 de 6 de la tarda a la Penya Blaugrana. XERRADA DE SALUT amb Miquel Casadevall, a 2/4 de 8 de la tarda al Casal d’Avis. SOPAR SOLIDARI I GROSSA, a les 9 del vespre al Casal.
DISSABTE 8 DE NOVEMBRE
SOBREMUNT_ FESTA MAJOR. VERMUT MUSICAL amb The Blue Stable, a 2/4 d’1 del migdia a l’entorn de l’Ajuntament. SOPAR DE FESTA MAJOR I NIT DE CONCERTS amb The Nonainos, Lagartos Band i DJ Boutte, a partir de les 9 del vespre al Molí.
SANT MARTÍ D’ALBARS_ FESTA
MAJOR. JOCS TRADICIONALS, INFLABLES, BRAU I SURF MECÀNIC, BERENAR I ESPECTACLE DE CIRC Piki Show, a partir de les 4 de la tarda a la zona esportiva. SOPAR DE FESTA MAJOR I CONCERT/BALL amb Cafè Trio, a partir de les 9 del vespre al local de La Blava.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ BALLADA DE BASTONS, a les 5 de la tarda al Casal. CONCERT de Steel Boys i sopar, tot seguit, al Casal. PERAFITA_ 6È RALLY PERAFITA.
ORISTÀ_ TALLER DE CONSTRUCCIÓ DE BARRAQUES DE PEDRA SECA. Sortida a les 8 del matí a la plaça Catalunya.
OLOST_ TALLER DE FOC INFANTIL amb Els Cremats d’Olost, a partir de 2/4 de 5 de la tarda a la placeta del Raval. AUDIOVISUALS DEL CLUB EXCURSIONISTA VIA FORA, amb Ruta a Quatre Potes i Una mirada a l’univers del Lluçanès d’Abel Serra, a les 7 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.
PRATS DE LLUÇANÈS_ TALLER D’ART EFÍMER Solatge. a 2/4 de 10 del matí sortida davant l’Ajuntament.
DIUMENGE 9 DE NOVEMBRE
OLOST_ FIRA D’EN ROCAGUINARDA. Visites a l’Espai Perot, de 10 del matí a 2 del migdia. Actuacions, durant tot el dia pel carrer Berga i la plaça Major.
SANT MARTÍ D’ALBARS_ FESTA MAJOR. CONCERT de l’EMAL amb la coral d’adults i instruments i berenar. A les 5 de la tarda al local de La Blava.
SOBREMUNT_ FESTA MAJOR. TALLER DE XOCOLATA, a càrrec del xocolater de Taradell, a les 5 de la tarda al Molí. CAMPIONAT DE TRUC, a les 5 de la tarda a la Roca.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ TIRADA DE BITLLES i esmorzar. A 2/4 de 9 del matí al Camp de futbol. DESFILADA DE MODA, a les 5 de la tarda al Casal.
DIMARTS 11 DE NOVEMBRE
SANT MARTÍ D’ALBARS_ FESTA MAJOR. MISSA amb Susanna del Saz i vermut, a les 11 del matí.
SOBREMUNT_ FESTA MAJOR. MISSA, a 2/4 d’11 del matí. TAST DE VINS I EMBOTITS singulars, a càrrec de David Sanglas, a les 12 del migdia. ARROSSADA POPULAR I GRAN RIFA, a partir de les 2 del migdia al Molí.
INGREDIENTS
» 800 gr de costella de porc
» Un pot gran de préssec en almívar
» Oli
» Sal
» Pebre.
PREPARACIÓ
1. Talleu en trossets petits la costella de porc.
2. Poseu la costella salpebrada a fregir en una cassola amb oli.
3. Un cop està una mica enrossida, poseu-hi l’almívar del préssec i deixeu que es vagi fent a foc viu.
4. Passada mitja horeta, afegiu-hi els préssecs partits per la meitat i deixeu que cogui tot junt una miqueta més.
5. Retireu-la del foc i ja està llesta per servir!
GRUP DE TREBALL
UNA TARDA AL CASAL D’OLOST COSTELLA DE PORC
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
30 dj ST. BARTOMEU CONSTANSÓ
31 dv PRATS VILAPLANA
1 ds ATLÀNTIDA ATLÀNTIDA
2 dg AUSA AUSA
3 dl PRATS TERRICABRAS
4 dt OLOST FARGAS
5 dc PRATS ARUMÍ
6 dj ST. BARTOMEU URGELL
7 dv OLOST EURAS
8 ds ALIBERCH ALIBERCH
9 dg BARNOLAS BARNOLAS
10 dl ST. BARTOMEU AUSA
11 dt OLOST POU
12 dc PRATS PORTAL DE QUERALT
13 dj ST. BARTOMEU YLLA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!
comunicaciolarella@gmail.com
ELS MOTS ENCREUATS
VERTICALS
1. Serveix per portar les castanyes i embolicar-les. Està feta de paper.
4. N’hi ha de molts tipus, estan fets amb farina d’ametlles, moniato i poden ser de: pinyons, xocolata, coco, cafè…
6. Fruita seca, rodona, que té una pell i l’hem de treure per menjar el fruit de dins.
HORITZONTALS
2. Gat que torra castanyes i surt en una cançó.
3. Lloc on es va a visitar els membres de la família o els amics que s’han mort.
5. Tubercles taronges, que s’han de coure al forn.
7. Senyora que dona castanyes.
SOLUCIONS
Castanyera
Castanya
Moniatos
EL SUDOKU
ELS ENCANTS
ES VEN
» CODONYS. T: 665 213 238 (R605/06)
» PIS a Sant Bartomeu del Grau. 60m2 En molt bon estat i estufa de pèl·let per estrenar. 3 habitacions, 1 lavabo amb safareig, cuina office, menjador sala d’estar i traster. T: 669 903 712 (R605/03)
» DIPÒSIT D’AIGUA CALENTA de 80 litres. T: 616 300 994 (R605/05)
» CALEFACCIÓ DE LLENYA I CARBÓ amb tubs de xemeneia. T: 662 519 073 (R605/02)
» IRRIGADOR BUCAL Lacer model SWJ1. Només estrenat. Amb 6 capçals nous. 85 €. T: 647 850 561. (R605/04)
» ESTUFA DE LLENYA Aduro 14 seminova. T: 689 875 369 (R603/10)
» ESCARIFICADORA DE GESPA professional. Motor Honda en perfecte estat i molt poc ús. T: 677 779 058 (R603/11)
» MÀQUINA DE COSIR de color verd dels anys 70. Werthein. Ideal per decoració amb moble tot i que encara se’n pot fer ús. 100 €. T: 629 374 419 (R603/14)
» ESTUFA DE FERRO de llenya. 80 cm. Molt antiga, ideal per decoració. 150 € T: 629 374 419 (R603/15)
» BIDÓ PER A VI d’acer inoxidable amb aixeta de 100 litres. Nou. 100 €. T: 629 374 419 (R603/16)
ES BUSCA
» PERSONA per baixar exemplars de LaRella al centre de Vic els divendres al matí de cada quinze dies. T: 639 004 326 (R605/07)
» LOCAL al Lluçanès per albergar l’arxiu de LaRella i una petita redacció. T: 639 004 326 (R605/08)
» PROFESSOR DE CONVERSA d’anglès i francès. A 12€ l’hora aprox. T: 620 621 246 (R603/13)
ES COMPRA
» TRASTER/GARATGE a la zona del Lluçanès. T: 618 421 565 (R605/01)
ES LLOGA
» PLAÇA D’APARCAMENT al carrer Reforma nº 10 de Prats de Lluçanès. T: 699 429 840 (R604/01)
Paperina
Marrameu
Cementiri
Panellets
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
ALIMENTACIÓ
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
PLATS COMBINATS
DROGUERIA
629 963 056 • FRUITA • XARCUTERIA
BEGUDES
Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi
C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès 622 15 10 01 Repartim a tot el Lluçanès!
I PLATS
SALUT
TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA
PERRUQUERIA
DENTISTES
LES FOTOS DEL TEMPS
CUQUES, PLANTES I FERES
La paraula “mussol” normalment la fem servir per referir-nos a un ocell de mida gran i que volta de nit. I normalment la fem servir quan se’ns ha creuat un d’aquests ocells per davant del cotxe tot anant amunt i avall del Lluçanès. Els més exagerats solen dir que han vist un Duc (Bubo bubo) que: “era molt gran, tant que amb les ales obertes ocupava tota la carretera!” Alguns diuen haver vist una Busaroca, que és el nom amb el qual es coneix el Gamarús (Strix aluco) per la comarca. I alguns, si l’ocell en qüestió era molt clar (de vegades degut a l’enlluernada dels llums llargs del cotxe) afirmen haver-se creuat amb una Òliba (Tyto alba). I fins aquí sol arribar la nostra relació amb aquestes aus noc-
Els mussols (primera part)
turnes, però ara veurem que hi ha un món apassionant per descobrir. Començarem pel més comú: el Gamarús o Busaroca (Strix aluco). Viu per tota la comarca, sobretot en zones boscoses i el seu cant és el típic de mussol, uns forts udols que són fàcils de sentir i identificar. Si tenim la sort d’observar-lo veurem que és de mida força gran, de plomatge tacat amb tons marrons o grisos. Té el cap rodó i gros, típic dels mussols, i els ulls negres, cosa que és el seu tret més distintiu, ja que no els hi té cap altra espècie de mussol.
Una altra espècie ben coneguda és l’Òliba (Tyto alba), que també és present per tot el Lluçanès, excepte en aquelles zones més boscoses. És fàcil d’identificar si la veiem una mica bé perquè té la panxa i la cara blanques i per sobre les ales tons grisos i ocres també clars. Cria en golfes, cases abandonades i forats, sempre vora les persones. El fet de ser blanca, sortir de nit i que el seu cant és com un seguit d’esbufecs i gemecs li ha donat molt mala reputació i l’ha rodejat de mil històries de malastrugança. La veritat és que són grans controladores de les poblacions de ratolins i talpons.
Fins aquí la primera entrega de mussols. Seguirem que n’hi ha més!// RAMON BAUCELLS
TAN LLUNY, TAN A PROP
QUÈ
ENS
AMAGA EL CEL?
Segurament tothom ha sentit a parlar aquests dies del cometa Lemmon i, fins i tot, potser heu vist unes quantes fotos a la tele o a les xarxes. Us haig de dir, que ara mateix no és que hi hagi un cometa passant a prop de la Terra, n’hi ha dos!
El problema és que, fins al moment, cap d’ells ha desenvolupat una cua prou brillant com per veure-la a simple vista. Això fa que siguin objectes imperceptibles pel nostres ulls, o sigui que la majoria de la gent no els veu, perquè necessites un telescopi o uns prismàtics molt bons per veure’ls.
És clar que, amb tant rebombori fins i tot a mi em van fer dubtar, i vaig agafar el cotxe per anar a un lloc amb el cel ben negre, per si de cas, però res.
La fotografia digital ha estat una revolució dins l’astronomia. Ara mateix és habitual que algú amb una bona càmera aconsegueixi fotos del cel que fa uns anys eren impensables. Com que l’astronomia també s’ha convertit en un producte de mercat i se la fa servir com a reclam per al consum, doncs pots sentir a dir qualsevol cosa.
He tingut la sort de veure uns quants cometes, dels que es veuen amb els nostres ulls i és una meravella, no te n’oblides mai més, perquè la cua que es forma crida molt l’atenció.
Els cometes venen de molt lluny i estan completament glaçats. Quan nosaltres els veiem és perquè estan fent una volta al Sol, s’apropen i passen pel darrere (vist des de la Terra, es clar) per tornar a allunyar-se. Imagina’t quina escalfor tan exagerada! És tan brutal que una part del cometa s’evapora, es desfà i es separa del nucli, que continua viatjant; i això és el que forma la cua del cometa. Al llarg de la història de la humanitat s’han vist cometes amb cues espectaculars i per això tots n’heu sentit a parlar. Si més no, jo crec que a molta gent li sonarà el nom del Halley. Com que ara no tenim referències personals perquè em deixat de mirar el cel a la nit, a vegades la gent es fa un embolic. Així, si algú té curiositat sobre els dos cometes que estan fent ara la volta al Sol, que busqui a internet c/2025 A6 Lemmon i c/ 2025 R2 Swan. Val la pena.
Si el Lemmon arriba a veure’s a simple vista, us prometo que ho sabreu, perquè farem un festival des de tots els miradors del Lluçanès.// INÉS DIBARBOURE
El Pere cull moltes carabasses al seu hort d’Oristà.// F: PERE CORS
Als plataners del camí del Castell d’Olost ja els hi cauen les fulles, aquest dimarts 28 d’octubre.// F: JOSEP MARIA RUBIO RIUS
Bolet de Bruixa a Oristà, aquest octubre. Coneguda per la seva mala olor.// F: PERE CORS
El 22 d’octubre aquesta Colobra de collaret (Natrix Astretophora) encara prenia el sol a Lluçà. Media més d’un metre.//F: JORDI CAMPS
El pantà d’Olost, ple i esplèndit, el passat 22 d’octubre.// F: MARIA TERESA SOLER PUJOLS
Posta de sol des de Sant Agustí de Lluçanès, el dimarts 28 d’octubre.// F: ALÍCIA DE VILAR
El cometa C/2025 (Lemmon) el 19 d’octubre des de Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA
SORTIDA I POSTA DE SOL
7:31h - 6 de novembre
17:41 h - 6 de novembre
LLUNES
5 de novembre
20 de novembre
Més informació:
LLUÇÀ (760 m)
23,70ºC · dia 4 3,40 ºC · dia 27
14,40 ºC
61,25 km/h · dia 23
55,00 L ·6 dies
824.50 L 33,00 L · dia 15
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)
26,3 ºC · dia 4 2,30 ºC · dia 24 15,10 ºC
64,40 km/h · dia 23
37,40 L · 6 dies
776,90 L 23,80 L · dia 15
De l’1 al 28 d’octubre
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
24,50 ºC · dia 4 2,20 ºC · dia 27 15,05 ºC 45 km/h · dia 23
46,60 L · 6 dies 772,00 L 32,60 L · dia 15
48,3 km/h · dia 23 98,20 L · 7 dies 741,40 L 82,00 L · dia 15 LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)
25,20 ºC · dia 4 1.70 ºC · dia 27 15,30 ºC
24,50 ºC · dia 4 4,40
PERAFITA (774 m)
24,00 ºC · dia 4 1,10 ºC · dia 27 13,84 ºC 62,30 km/h · dia 23 41,20 L · 8 dies 665,70 L 27,20 L · dia 9
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
26,30 ºC · dia 8 0,30 ºC · dia 27 14,70 ºC
61,20 km/h · dia 23
34,60 L ·7 dies 632,00 L 14,40 L · dia 15
ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)
22,40 ºC · dia 8 2,30 ºC · dia 27
13,10 ºC
75,6 km/h · dia 15
15,60 L · 7 dies
750,60 L 6,40 L · dia 15
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
25,10 ºC · dia 8 1,60 ºC · dia 27 14,00 ºC
43,5 km/h · dia 23 18,80 L · 9 dies 762,00 L 4,00 L · dia 9
OLOST - TRASSERRA (740 m)
23,90 ºC · dia 4 3,30 ºC · dia 27 15,00 ºC 472,4 km/h · dia 23 18,20 L · 7 dies 660,20 L 4,80 L · dia 9
SANT BARTOMEU (878 m)
26,70 ºC · dia 4 1,00 ºC · dia 27 15,40 ºC
km/h · dia 23
L · 8 dies 727,80 L 54,60 L · dia 15
(460 m) 23,40 ºC · dia 4 3,00 ºC · dia 27 13,80 ºC 62,85 km/h · dia 23 13,20 L · 7 dies 664,20 L 3,20 L · dia 16
TEMPERATURA DE SENSACIÓ
El mes de juliol (R600) us parlàvem de la temperatura de xafogor. Llavors dèiem que la relació entre la temperatura, la humitat i la velocitat del vent dona, respectivament, la temperatura de xafogor o de sensació de fred. Ara, que s’acosten els mesos més freds, toca, si us ve de gust, saber una mica més què és i com es calcula la temperatura de sensació de fred o de refredament pel vent. El vent accentua la sensació de fred, ja que el moviment de l’aire accelera la diferència entre la temperatura de la nostra pell (32 °C aproximadament) i la de l’aire, provocant la pèrdua de calor del nostre cos, i això fa que notem una temperatura inferior a la real. La fórmula per calcular aquest índex de refredament (wind chill, en anglès), pensada específicament per les característiques del cos humà, és complexa. Normalment, es fa servir la tau -
Índex de refredament pel vent
la que us adjuntem (o similars). En situacions de fred extrem o en condicions adverses en cotes altes (torb, per exemple), és important tenir ben present aquest índex,
4perquè en condicions de fort vent, normalment associades a manca de visibilitat i neu, es multiplica el risc de patir hipotèrmies i congelacions.//
OCTUBRE AMB POCA PRECIPITACIÓ I
Quan falten pocs dies per tancar l’octubre (dades a dia vint-i-vuit), amb previsions de pocs canvis en les temperatures i en les acumulacions de precipitació, ja podem constatar que, efectivament, ha estat un mes amb alguna excepció força sec, i amb temperatures mitjanes, també en la majoria dels casos, lleugerament per sobre de les respectives sèries climàtiques.
La precipitació, escassa i una mica tardana de l’octubre, ha deixat registres bastant per sota l’habitual. Les menys afavorides han estat Sant Bartomeu amb només 13,20 mm, Sant Agustí – els Munts amb 15,60 mm o Olost – Trasserra amb 18,20 mm (en tots tres casos, malauradament i de moment, sense històric). Altres registres significatius són Sant Boi amb 18,80 mm (mitjana 89,2 mm), Alpens amb 31,00 mm (mitjana 76,70 mm), Olost – Lliscàs amb 34,60 mm (mitjana 79,72 mm) o Merlès amb 37,40 mm (mitjana 70,52 mm). Les excepcions a què fèiem referència anteriorment, corresponen a Oristà, que amb 69,60 mm ha superat lleugerament la mitjana (65,17 mm) i la Torre d’Oristà que amb 98,22 mm, caiguts majoritàriament el dia quinze en forma de pluja intensa amb un total aquell dia de 82,00 mm, ha sigut la població amb més acumulació de precipitació (sense històric).
Les temperatures, molt suaus, han estat per sobre les esperades. Algunes dades significatives, en referència a la temperatura mitjana mensual són, per exemple, Prats amb 15,05 °C (mitjana 13,41 °C), Merlès amb 15,10 °C (mitjana 14,30 °C), Olost i Alpens amb 14,70 °C (mitjanes de 14,09 °C i 14,50 °C, respectivament), o Sant Boi amb 14,00 °C (mitjana 14,50 °C). Novament, l’excepció correspon a Oristà, que amb 15,40 °C ha quedat lleugerament per sota la mitjana (15,67 °C).
La temperatura màxima mensual també correspon a Oristà amb 26,70 °C el dia quatre i la mínima mensual es va registrar a Olost –Lliscàs amb 0,30 °C el dia 27. No hem tingut encara, doncs, cap observatori amb una mínima negativa, però sí que ja hem tingut alguna gelada (recordem: la gelada és quan els cristalls de glaç es formen damunt les herbes i sobre els objectes mal conductors de la calor, els quals es refreden per sota els 0 °C) en els racons més bacs, fondals i freds de la comarca. Com s’explica aquesta aparent contradicció? Les estacions meteorològiques, oficials o homologades, registren les temperatures a 1,5 m d’alçada, amb els termòmetres o sensors adequadament protegits d’afectacions com, per exemple, els rajos de sol directes. La diferència entre la temperatura a nivell de terra o altres superfícies que es refreden fàcilment, respecte a l’alçada establerta d’1,5 m pot ser molt significativa, sovint de quatre o cinc graus. En una altra ocasió ja entrarem més en detall sobre aquest tema interessant i destacable.// FRANCESC COMES
