R607

DIJOUS 27 | NOVEMBRE | 2025 | NÚMERO 607

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA CRÒNICA

El poeta Josep Riera de Jordi Llavina

LA SOBRETAULA

“La tècnica és saber col·locar la pedra adient” Entrevista al Grup de Pedra Seca d’Oristà

La natalitat al Lluçanès cau un 65% els darrers 50 anys · Actualment, hi ha una mitjana de 50 naixements a l’any i a la dècada dels 80 n’hi havia uns 150 · Tots els municipis tenen tendència negativa

PRESSUPOST

Pla Econòmic a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès El pressupost d’aquest any està limitat i les inversions són menors GASTRONOMIA

Les Gastrosàvies del Lluçanès La sopa torrada amb pilotilles és el plat que representa la comarca MÚSICA

Tornarem a veure Nyandú El grup anuncia una segona data que serà el 28 de desembre FUTBOL SALA

Sanció al Futbol Sala de Prats Hi va haver incidents violents i racistes a la grada en un partit TEATRE

Dansetes a la Festa Major de Lluça.//F: AINA GARET

Sant Andreu i Santa Eulàlia estan de festa Oristà, Santa Eulàlia de Pardines i Santa Eulàlia de Puig-oriol, les últimes Festes Majors de l’any

La Majordoma torna a casa Una obra del dramaturg Josep Maria Miró, al Cafè Teatre Orient

LA SOLAPA

Núm. 607

LLAVÒRENS EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

FOTO: Teresa Ribera ANY: 1986 LLOC: Perafita

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues.

Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

La fotografia d’avui correspon als vestigis que es conservaven, l’any 1986, de l’antiga Bòbila de la Riera, altrament coneguda com a Molí de la Riera.

La imatge representa de forma fidedigna com es veia aquell edifici del poble estant.

Un establiment de producció de teules i totxos on es realitzava una cuita de 40.000 peces l’any. El procés de producció començava a la mateixa zona, d’on s’extreia el fang i, sense garbellar, es posava a la bassa. Allà, amb un sabre, el teuler l’esmicolava, i el deixava a punt per utilitzar-lo en les altres fases del procés.

REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport de:

Els Encants de LaRella!

El Racó de la Feina de LaRella!

L’Agenda de LaRella!

L’Opinió dels lectors!

Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:

Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a:

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a:

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos):

larellallucanes@ gmail.com

larellallucanes@ gmail.com

comunicaciolarella@gmail.com

larellallucanes@ gmail.com

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

27 de novembre de 2025

El pressupost de Prats, marcat per les limitacions imposades per Governació El pressupost és de més de 3.400.000 euros, està limitat pel Pla Econòmic i Financer que ha de seguir el consistori

Es renovarà la superfície porosa del voltant de la piscina.// F: AJ PRATS

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

El Ple de l’Ajuntament de Prats va aprovar, el passat 19 de novembre, el pressupost municipal per aquest 2026 que serà de 3.495.604 €.

El pressupost es va aprovar amb els vots a favor dels dos partits de l’equip de govern, Junts per Prats i ERC Prats, i amb els vots en contra de Movem Prats.

El pressupost inicial aprovat per aquest 2026 suposa una retallada de més del 16% respecte al de l’any anterior. La partida més afectada és la d’inversions, que passa del milió d’euros de l’any passat als 360.000 previstos per al 2026.

Aquest descens respon al Pla Econòmic i Financer (PEF) que l’Ajuntament ha de seguir, tal com va explicar Jordi Bruch, alcalde de Prats, durant el ple, i va afegir que enguany “és un pressupost realista”. En aquesta línia, Bruch va explicar que s’ha incrementat la partida de despeses corrents i de personal i que s’ha reduït la que fa referència a les inversions, ja que s’hauran de finançar “a través de recursos propis o de subvencions”.

Aquest és el primer pressupost que l’Ajuntament de Prats aprova durant la vigència del Pla. L’anterior pressupost, el del 2025, va aprovar-se abans d’acabar el 2024 quan encara no s’havien de regir pel pla.

PLA ECONÒMIC I FINANCER Un Pla Econòmic i Financer és una eina de planificació que les administracions locals han d’ela-

borar quan incompleixen algun dels requisits d’estabilitat pressupostària.

Al ple, Bruch va explicar que havien d’aprovar aquest PEF perquè van tancar l’exercici 2024 amb més despeses que ingressos, ja que les subvencions van arribar després del tancament, fet que els va obligar a tancar l’any amb un romanent negatiu. Aquest fet, va fer que incomplissin les regles fiscals vigents, per això des de Governació els van obligar a aplicar aquest Pla.

L’endeutament de l’Ajuntament de Prats se situa al voltant del 30%

En aquest pla hi ha de constar una diagnosi de la situació i les mesures correctores que s’aplicaran, la majoria de les quals impliquen reduir la despesa i controlar l’endeutament durant els dos anys de vigència del Pla, 2025 i 2026.

En el cas de Prats, l’Ajuntament ha retallat la partida d’inversions i s’executaran només aquelles que tinguin el finançament garantit.

ENDEUTAMENT MUNICIPAL Bruch va explicar que la situació financera de l’Ajuntament és bona i que actualment l’endeutament de l’ens se situa entorn del 30%. Xifra que, segons va puntualitzar Bruch, es reduirà fins al 20% abans d’acabar l’any.

En aquesta línia Bruch va explicar que l’Ajuntament de Prats ha perdut una part de la subvenció de l’anterior PUOSC destina-

da al Teatre Orient, de 120.000 €. A més, l’ens també haurà de pagar uns 6.000 euros d’interessos d’aquesta subvenció. Bruch va afegir que aquests 120.000 € ja estan incorporats al pressupost aprovat per aquest 2026.

La pèrdua de la subvenció respon a un informe de l’octubre del 2024 on es deia que el Teatre no estava llest per estar obert al públic, tal com demanava el PUOSC. Des de l’Ajuntament, van presentar dues al·legacions que van ser rebutjades. Des de l’Ajuntament, seguint les recomanacions dels serveis jurídics, descarten presentar un contenciós-administratiu.

INVERSIONS A LA VIA PÚBLICA El capítol d’inversions s’ha dotat amb un pressupost de 360.000 euros, la major part dels quals, 150.000 €, estaran destinats a obres de millora de la via pública, com la millora i l’enquitranament de diferents carrers del poble.

També es preveu l’adequació de la plaça Perot Rocaguinarda, que està aturada pendent de la resolució de la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central, i la connexió entre el passeig i el carrer Major, a través de la remodelació del carrer Doctor Trullàs.

Respecte a les diferents obres, des de Movem Prats, van demanar a l’equip de govern “el compromís que s’executin” per evitar situacions “com el cas del carrer Dr. Trullàs, fa tres anys que està als pressupostos i no s’ha fet”. En resposta a la petició, Bruch va subratllar que el Pla limita la planificació a llarg termini i Montse Boladeres, tinent d’alcaldia, va afegir que “estem pendents de rebre el finançament” perquè l’Ajuntament no es pot endeutar.

ALTRES INVERSIONS La zona esportiva també concentrarà part de les inversions del consistori, amb 90.000 € destinats a la renovació dels vestidors vells de la piscina, la posada en marxa del rocòdrom i l’ampliació de la zona de bicitrial.

El pressupost també contempla actuacions a l’escola i l’escola bressol, a parcs i jardins i la instal·lació de càmeres lectores de matrícules a les entrades del poble.

El pressupost també inclou una partida de 35.000 € per a la redacció del projecte de reforma de la plaça Nova.//

PRESSUPOSTOS

450.000 €, el pressupost de la Mancomunitat

Ple de la Mancomunitat, el passat 18 de novembre.// F: CONSORCI

El ple de la Mancomunitat del Lluçanès va aprovar, el passat 18 de novembre, el pressupost 2026, que serà de 450.000 €.

El pressupost va ser aprovat per unanimitat i servirà per garantir la continuïtat dels serveis mancomunats i el correcte funcionament de l’ens.

La major part del pressupost anirà destinat a la partida de personal, ja que enguany s’ha d’aprovar i treure a concurs les places d’arquitecte i enginyer mancomunats. Una de les primeres accions que du a terme aquest ens, i que servirà per reforçar l’assistència tècnica als municipis que formen part de la Mancomunitat. // RED

MEDI AMBIENT

Obres a l’ETAP de Merlès per millorar l’aigua

La Bassa de Merlès, la principal infraestructura.// F: ARXIU

Els pròxims mesos començaran les obres de l’ETAP (Estació de Tractament d’Aigua Potable) de Merlès, una millora que des de la Mancomunitat d’Aigües de Merlès fa temps que reclamen, tal com explica Jordi Bruch, president de la Mancomunitat.

Després d’un llarg periple per aconseguir els diners, pròximament començaran els treballs de la millora de l’ETAP i també de la creació d’un nou dipòsit a Castellot, que bombarà l’aigua als pobles d’Oristà i Sant Feliu. Actualment, aquests dos pobles tenen la seva pròpia ETAP, que amb les millores que es faran a la de la Mancomunitat ja no serà necessària, i s’utilitzarà només com a dipòsit.

L’empresa AGBAR és l’adjudicatària de les obres, que tenen un cost de 1.040.000 € entre les dues.

Els canvis a l’ETAP de Merlès permetran, per una banda, millorar la qualitat de l’aigua, ja que s’evitarà fer-hi més tractaments al llarg del recorregut. I per l’altra, s’aprofitarà més l’aigua. Actualment, l’aigua que s’utilitza per netejar els filtres de l’ETAP es llença a la llera. Amb la nova instal·lació, aquesta aigua tornarà al circuit i es podrà aprofitar, millorant així l’eficiència en l’ús de l’aigua.// RED LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm. 607

FURTIUS

Denuncien una persona per caça furtiva a Oristà

Sant Boi commemora els 250 anys de la consagració de l’església Al llarg d’aquest any s’han organitzat diverses activitats per celebrar l’efemèride, el bisbe de Vic tancarà els actes de commemoració SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Material decomissat a Oristà/F:GENCAT

Els Agents Rurals van denunciar una persona per caça furtiva d’ocells protegits a Oristà.

El denunciat utilitzava xarxes japoneses, un mètode de captura d’ocells prohibit i, per això, els agents l’acusen d’incomplir la normativa de protecció dels animals i de caça furtiva.

Durant la seva actuació, els Agents van decomissar tres xarxes japoneses que s’havien utilitzat per a la captura il·lícita d’ocells fringíl·lids. Les xarxes es van decomissar en una zona de camps de conreu.

Les xarxes japoneses estan prohibides, ja que és un mètode de captura massiu i no selectiu.

Els Agents Rurals també van decomissar un total de 35 ocells, dels quals només 21 estaven vius. La resta van morir. La major part dels ocells decomissats eren caderneres, verdums i pinsans comuns, però també hi havia mallerengues carboneres i un pardal.

Els ocells que es van recuperar s’han traslladat a un centre de recuperació de fauna salvatge gestionat per la Generalitat// RED

LaRella | 4

Sant Boi de Lluçanès celebra els 250 anys de la consagració de l’església parroquial.

L’església va ser beneïda el 30 de novembre de 1775, i al llarg de l’any han organitzat diferents actes commemoratius que s’acabaran aquest dissabte 29 de novembre amb una missa oficiada pel bisbe de Vic, Romà Casanova, juntament amb mossèn Théodore. També participarà en la jornada mossèn Felip, que explicarà les seves vivències i la feina que es va fer durant els anys que va ser-ne rector.

Al llarg de l’any, s’han organitzat diferents activitats per celebrar aquest fet, la darrera el passat dissabte 22 de novembre, quan l’església va acollir un concert del grup Tastet de Gòspel, un cor format per quaranta veus, acompanyats per la seva banda.

El primer acte de celebració va ser a l’agost amb un concert del

Foto de la façana de l’església, recenment restaurada.// F: AJ SBLL

Trio Blanc i Negre, en el marc de la Festa Major. El trio, format per tres antics membres de l’Escolania de Montserrat, és un grup vocal i instrumental centrat en la música antiga i sacra.

L’església de Sant Boi de Lluçanès és un temple de grans dimensions d’estil barroc-neoclàssic, planejat i construït pels germans Morató entre els anys 1763 i 1775. La façana principal, d’estil barroc, s’ha restaurat aquest any

per preservar la gran portalada esculturada.

L’església conserva a l’interior els vuit retaules originals que formen un conjunt excepcional.

El 2023 es va recuperar i restaurar la rèplica de la Majestat de Sant Boi. L’original està al Museu Episcopal de Vic. És una de les 12 úniques majestats que hi ha a Catalunya. La peça original va ser exposada als Museus Vaticans el 2007.//

NOTÍCIES

LA COLUMNA

Ramon BESA i CAMPRUBÍ

La pudor i la colònia Ara que han tornat a obrir el Cafè Teatre Orient alguns hem recordat les moltes tardes de diumenge que hi vàrem passar a la sala de ball d’aquell local tan absorbent de Prats. Ens en vàrem fer un fart d’anar-hi i som uns quants també els que mai vàrem aprendre a ballar ni trobar la parella que buscàvem per casar-nos. No era fàcil agafar, intimar i arrambar.

Estic segur que era un dels més porucs d’aquella colla de joves pagesos, molts dels quals ens untàvem de colònia perquè teníem por de fer pudor, pensàvem que si les noies ens feien vores era perquè encara sentien aquella fortor que portàvem a sobre malgrat la molta aigua i sabó que havíem gastat després de sortir de remenar el bestiar, convençuts que la merda de la muntanya feia pudor, contràriament al que cantava La Trinca. No era fàcil sentir-te net i polit i més difícil resultava encara que les noies t’hi trobessin perquè la majoria tenia la tendència a apropar-se als nois que pixaven colònia, que casualment tots venien de fora, com si fossin uns prínceps; vull dir que ser conegut moltes vegades penalitzava, llevat que fossis de casa bona o que sabessis ballar molt bé.

A mi em costava molt trobar parella encara que coneixia què s’havia de fer: primer donaves voltes a la sala per prendre mides i controlar el galliner; després buscaves amb la mirada una noia que t’agradés; més endavant, la rondaves per veure si s’havia fixat en tu, i quan ja feia una estona que xiulaves, la convidaves a ballar. Costava fer-la aixecar de la cadira i sovint t’havies d’empassar unes quantes carabasses, fins que quan el “no” es convertia en “sí” procuraves que no et deixés plantat només acabar la primera cançó.

Encara que manaven els peus, la conquesta depenia dels braços, de la capacitat de desbloquejar aquelles mans de la parella que actuaven com a frens contra el teu pit per evitar que les teves arribessin més enllà de la cintura, un procés de seducció que mai vaig aprendre. Malgrat el meu fracàs, sempre he mantingut la meva fascinació pel ball i per les orquestres, per les parelles que no paren de dansar de manera natural per les sales de la comarca com si fossin un sol cos, diferents de les que es formen a les acadèmies i concursen per guanyar i fer-se aplaudir.

No em sembla pas casual que la dona amb qui em vaig casar tampoc sàpiga ballar ni tampoc crec que s’hi balli gaire al nou Orient, que està fet per a una programació teatral i musical d’alta volada i per menjar-hi molt bé. Tot aquell cerimonial segurament ha passat de moda i molts el considerarien inoportú en un temps d’igualtat de gèneres, però per a alguns va ser un espai regular on buscar, trobar i conquerir la parella suposava un acte d’afirmació personal i també guanyar el futur.//

LaRella | 6

Núm. 607

Els alumnes de català expliquen i descobreixen els pobles de la comarca És una iniciativa del Consorci del Lluçanès que combina llengua, convivència i descobriment del patrimoni SANT FELIU SASSERRA Per_ Elisa Llorens

Des de fa més de deu anys, el Consorci del Lluçanès organitza cursos gratuïts de català per a persones nouvingudes en alguns municipis, i cada any, s’organitza alguna activitat perquè l’alumnat pugui posar en pràctica els seus coneixements de català i fer xarxa.

Enguany, l’activitat organitzada són trobades mensuals on cada grup presenta el seu municipi a l’alumnat dels altres pobles, en català, sota el títol d’“Un Lluçanès per descobrir”.

El passat dissabte 15 de novembre va tenir lloc al llarg de tot el matí la primera cita a Sant Feliu Sasserra, on l’ordre del dia va incloure una dinàmica inicial a l’Ateneu per crear un primer contacte entre totes les persones assistents; una ruta pels diversos punts d’interès del poble presentada per membres del grup, guiades per la Natàlia Sala, la docent; i la participació d’altres habitants del municipi explicant tradicions populars i coneixements locals.

La ruta va començar al Parc dels

Els alumnes a la plaça de l’Església de Sant Feliu Sasserra.// F: ELISA LLORENS

Castanyers. Allà, una persona del grup va fer-ne una explicació i també es va fer una demostració i explicació de les bitlles catalanes, on els participants van poder provar el joc. A continuació es va parlar de l’escola, el poliesportiu, es va visitar i explicar el Serrat de les Forques, l’ermita de Santa Magdalena —on es van fer sonar les campanes i una veïna va explicar la història—, alguns comerços, l’Ajuntament i, per acabar, es va fer una breu visita al Centre d’Interpretació de la Bruixeria.

Aquesta jornada, amb un èxit notable de participació amb més

de 35 persones, va ser la primera de les cinc previstes. La següent tindrà lloc a Sant Bartomeu del Grau el pròxim 13 de desembre. El gener, serà el torn de Perafita, el febrer d’Alpens i el març de Sant Boi de Lluçanès.

Gràcies a aquesta iniciativa, les persones nouvingudes interessades a aprendre català no només poden escoltar i practicar la llengua, sinó també entrar en contacte amb altres persones dels municipis veïns, alhora que adquireixen coneixements sobre la història, les tradicions i les anècdotes de cada poble i, en general, de Catalunya.//

CIÈNCIA I DIVULGACIÓ

Parada de l’autobús del MNACTEC a Perafita PERAFITA Per_ Elisa Llorens

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa va iniciar un projecte de museu itinerant el novembre de 2023. Aquest projecte consisteix a acostar alguns dels ensenyaments i reflexions que es poden descobrir al mateix museu de Terrassa, a altres municipis i indrets del territori mitjançant un autobús. El vehicle és equipat amb panells interactius i, alhora, s’acompanya d’activitats amb un equip de monitors a l’exterior.

Tot i que no és el primer cop que aquest bus fa parada al Lluçanès, del 21 al 23 de novembre ha sigut el torn de Perafita. El MNACTEC Bus va rebre la visita de tot l’alumnat de l’escola Heurom, a més de molts veïns i visitants que hi van assistir al llarg del cap de setmana. A la zona d’activitats exteriors, en alguns moments com

Imatge des de dins l’autobús, a la plaça Sant Antoni de Perafita.// F: ELISA LLORENS

diumenge al matí, hi va haver una afluència d’una cinquantena de persones.

A l’interior de l’autobús es pot conèixer l’impacte de la industrialització en tots els seus àmbits: social, econòmic, paisatgístic, etc.

A través de mòduls interactius, s’ensenya el passat i el present i es convida a una reflexió cap al futur de la industrialització, comparant

fotos antigues amb actuals, presentant objectes amb usos similars en diferents moments històrics o la visió del canvi en els habitatges mitjançant la realitat augmentada, etc. A la part exterior es pot trobar des de peces de fusta per construir una cúpula, fins a jocs més tradicionals com ara bitlles catalanes o baldufes, que van entretenir a petits i grans.//

NOTÍCIES

27 de novembre de 2025

Gastrosàvies passa pel Lluçanès per recuperar la cuina tradicional El projecte vol recuperar i visibilitzar el patrimoni culinari català; al Lluçanès hi està representat amb la sopa torrada amb pilotilles LLUÇANÈS Per_ Carolina Font

El projecte Gastrosàvies neix en el marc del reconeixement de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025, amb l’objectiu de preservar i transmetre la cuina popular catalana.

Aquest projecte, impulsat des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i amb el suport de la Fundació Alícia, ha recorregut el territori català amb l’objectiu d’identificar i recuperar receptes que formen part del receptari culinari català.

Al llarg d’aquest any, des de la Fundació Alícia han anat a una vintena de comarques per buscar i recuperar receptes representatives de cada territori, però també “per visibilitzar la feina que s’està fent als territoris, on ja hi ha grups que fan aquesta feina de recerca”. Al Lluçanès, part de la memòria culinària s’està preservant a través dels Grups d’Envelliment Actiu del Lluçanès que impulsa el Consorci del Lluçanès a través de la recuperació de receptes que d’un quant temps ençà publiquen a LaRella.

Va ser des d’aquests grups de gent gran d’on van sortir les voluntàries que van participar en la jornada de recerca que es va fer a finals de juliol a Prats, on es van aplegar veïnes de diferents pobles del Lluçanès. Una trobada on, per una banda, es va fer un treball de recerca d’aquestes receptes, però també del context en el qual es cuinaven. Perquè, tal com expliquen des de la Fundació Alícia “la recepta en si és impor-

SOPA TORRADA AMB PILOTILLES INGREDIENTS » 300 gr. de sopa torrada fina » 300 gr. de farina » 2 ossos de vedella i 1 os de pernil » 2 carcanades de pollastre » 250 gr. de carn picada de porc amanida o una botifarra. » 1 ou » 2 porros, 1 ceba, 2 pastanagues » 2 tomàquets madurs, 2 patates » 1 Branqueta d’ api » Sal » 250 ml. d’oli d’ oliva » 150 gr. d’ametlla torrada picada

PREPARACIÓ 1. En una olla feu un brou amb els ossos de vedella, de pernil, la carcanada de pollastre, les patates, l’api els porros i les pastanagues a trossos. Deixeu que bulli una hora.

Les Gastrosàvies del Lluçanès a la Trobada de Gastrosàvies.// F: CONSORCI

tant, però també el context: qui la va ensenyar, quan es cuinava, com es preparava.” Amb més de 400 receptes recollides tenen previst crear un arxiu documental que es podrà consultar a la pàgina web de Gastrosàvies.

12 MESOS, 12 PAISATGES Al llarg d’aquest any, també s’han gravat 12 videoreceptes, disponibles a la web de Gastrosàvies, creades amb productes i paisatges de cadascun dels mesos de l’any.

Al Lluçanès va tocar el mes d’agost i el paisatge eren camps d’espigues daurades. D’aquí va sortir la idea de la recepta que finalment s’ha gravat: la sopa torrada amb pilotilles de la Margarita Rodellas, de Perafita, i que podeu veure aquí al costat.

TROBADA DE GASTROSÀVIES El Mont Sant Benet, seu de la

Fundació Alícia, va acollir aquest passat dilluns 24 de novembre la clausura del projecte que, a més, també va ser un homenatge a les 250 gastrosàvies d’arreu de Catalunya que hi han participat, 28 d’elles, del Lluçanès.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, que va ser l’encarregat d’obrir la jornada, va dir que les gastrosàvies “són cultura, són saviesa”.

Al llarg de la jornada es van fer diferents taules rodones per conèixer millor el projecte, per buscar estratègies per posar en valor la cuina catalana i per fer arribar els coneixements de les gastrosàvies a tota la població, especialment als més joves.

El darrer ponent de la jornada va ser Joan Roca, del Celler de Can Roca, que va fer un elogi a la “cuina heretada”. Finalment, un bon àpat va tancar la vetllada.//

2. Mentre es va fent el brou, barregeu la carn picada de porc, afegiu-hi un ou i una mica de farina de pa torrat. Un cop tingueu una massa compacta, feu-ne unes pilotetes.

3. En una paella amb oli d’oliva, posem a fregir, a foc altet, les pilotilles, prèviament enfarinades.

Un cop rosses, reserveu-les en paper absorbent.

4. Coleu l’oli i en la mateixa paella feu un sofregit amb la ceba, ben picada. Quan agafi color afegiu-hi el tomàquet ratllat, pelat i sense llavors. Deixeu que es confiti lentament.

5. Coleu el brou i poseu-lo en una olla neta.

6. Un cop fet el sofregit, aboqueu-lo al brou de carn i verdures. Remeneu-lo i quan bulli, afegiu-hi la sopa torrada fina. Espereu uns 4 min.

7. Finalment, tireu-hi les pilotilles, la picada d’ametlla i deixeu-ho bullir cinc minuts més.

Serviu-la ben calenta.

MARGARITA RODELLAS, PERAFITA. RECEPTA PEL PROJECTE GASTROSÀVIES

LaRella | 7

NOTÍCIES

FESTA MAJOR

Núm. 607

TEATRE

GASTRONOMIA

Àpats, balls i esports: Festa Anys i panys és la nova Betara, doble Major de Santa Eulàlia proposta de Gaudir d’art reconeixement

Les dansetes de l’any passat.// F: ARXIU

Un instant de l’obra de l’any passat// F:ARXIU

Foto de família dels premiats.// F: CAMBRA

Santa Eulàlia de Puig-Oriol celebrarà la Festa Major d’hivern del 5 al 10 de desembre. Els actes començaran divendres amb la ja tradicional Taverna Basca i continuaran dissabte, a la plaça de l’1 d’octubre, amb el Mercat Artesanal, els Gegants i el Vermut Musical. A la tarda serà el torn del partit de futbol SEPO contra Alpens.

Diumenge, a les 12 del migdia, hi haurà les Dansetes. A la tarda el Ball de saló, i per continuar l’ambient nocturn, un sopar popular i un bingo. Dilluns, el CERT oferirà una activitat d’orientació i a la tarda, els infants podran gaudir d’un taller d’activitats de Nadal.

Finalment, dimecres hi haurà un esmorzar popular i, tot seguit, l’Estibada de corda a la zona esportiva. A la tarda tindrà lloc també el campionat de botifarra.

Aquest inici de desembre, com cada any, Santa Eulàlia de Puig-Oriol s’omplirà de festa, tradició i bon ambient.// XBV

El col·lectiu Gaudir d’Art presentarà, els pròxims dies 6 i 7 de desembre, la seva nova creació Anys i panys, el nostre Lluçanès llunyà al Teatre Orient de Prats de Lluçanès.

Les propostes que presenten Gaudir d’art acostumen a ser d’aquelles que toquen de prop. Enguany, el tema escollit és la història del Lluçanès des de l’època de Guifré el Pilós fins al segle vint.

Maria Àngels Parareda, de Gaudir d’art, explica que per crear l’obra han seguit el mateix camí que amb les anteriors: a partir d’una idea inicial, en aquest cas basada en el llibre Prats de Lluçanès 905 - 2005 d’Anna Gorchs, cada participant hi ha anat aportant el seu granet de sorra fins a aconseguir el resultat final. Igual que els últims anys, la direcció ha anat a càrrec d’Elisa Crehuet.

Amb les seves creacions Gaudir d’Art fan també un exercici de recuperació de la memòria col·lectiva, un bon exemple en són Les dones de la Puigneró o Llet amb pols.//CFU

La formatgeria Betara d’Olost tanca un novembre especialment rellevant amb dos reconeixements que reforcen la seva trajectòria i el seu pes en el sector agroalimentari català. D’una banda, ha tornat a situar-se entre les catalanes més premiades als World Cheese Awards, celebrats a Berna. Enguany ha obtingut un Super Gold, amb el formatge d’ovella, una medalla d’or, amb el farcell de búfala, tres de plata i tres més de bronze per a formatges de cabra i d’ovella. Un reconeixement que reforça la qualitat dels seus formatges i que no és nou: Betara ja fa anys que és present al palmarès del certamen.

A aquest èxit internacional s’hi suma el Premi Indústria Agroalimentària que la Cambra d’Osona li ha atorgat en un acte celebrat al Sucre de Vic. Amb una trajectòria iniciada el 1992 i un model basat en l’artesania i la producció ecològica, Betara consolida el seu prestigi i contribueix a situar el Lluçanès com un territori de referència en el món del formatge.// RED.

LaRella | 8

NOTÍCIES

27 de novembre de 2025

Les jornades de transhumància reconeixen el pastor Josep Salvans Un debat sobre els camins va ser l’acte central de la jornada

El reconeixament es va fer al Local Social, després del debat de camins.// F: PAT

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Pol Asensi Turigas

Les IX Jornades de Transhumància del Lluçanès, celebrades dissabte 15 de novembre a Santa Eulàlia de Puig-oriol, van reunir gairebé un centenar de persones al llarg del dia i van culminar amb un emotiu reconeixement al pastor Josep Salvans, el Cuca, ovacionat dempeus pel públic.

La jornada va arrencar amb un dinar popular a Cal Penyora, amb una trentena de participants. A

la tarda, al Centre de Recursos per a la Transhumància, es va inaugurar una exposició de cartografia dels camins ramaders i, tot seguit, al Local Social, es va presentar la feina que l’Associació del Camí Ramader de Marina està desenvolupant en la recuperació i dinamització d’aquest traçat històric.

El moment central va ser el debat sobre els camins, que es va allargar més de dues hores i va generar un intens intercanvi amb el públic. L’agent rural Frederic Tormo, el propietari Josep Sagu-

és i l’excursionista i escriptor Salvador Vilà van abordar diversos dilemes vinculats als usos dels camins ramaders. Les preguntes i casos pràctics plantejats pels assistents van convertir la sessió en un espai real de resolució de dubtes i de construcció col·lectiva.

En acabar, Martí Vall, del grup de transhumància del Lluçanès, va convidar el Cuca a la taula per fer-li un reconeixement. Vall en va destacar la trajectòria: “sempre ha tingut un ramat treballat i cuidat, però també el territori. És un pastor admirat, atípic i vital, corredor, alpinista, viatger, vinculat a entitats i compromès amb la defensa de la ramaderia, els camins i la cultura local”. Salvans, acompanyat a la sala per companys d’ofici i amics, va ironitzar tot dient: “si em fan això, és que em deuen veure molt malament”. També va recordar els mapes fets amb Jordi Torres i el Jep Corominas, i aquella primera jornada de transhumància dels anys 80 al mateix indret. L’organització el va obsequiar amb un tirapeu de record.//

LaRella | 9

CRÒNICA

Núm. 607

El poeta Josep Riera

dubtat que en Josep Riera la tenia El poeta Josep Riera, natural en grau extrem”. El substantiu red’Oristà, és molt menys conegut del que es mereix. D’ençà de final dels sistent ha fet fortuna, aquests darvuitanta, ha anat construint una rers anys. El filòsof Josep Maria obra lírica pacient, sòlida, lluny de Esquirol l’ha pres com una de les la fútil pirotècnia barcelonina, lluny pedres angulars del seu pensament de gairebé tot, excepte del seu país recent (La resistència íntima). petit del Lluçanès i de les raons esEn la seva poesia, Riera ha aborsencials del viure, de què sempre dat una gran varietat de temes. ha fornit el seu vers. En molts asQuant al de l’amor, hi ha alguna cosa que m’admira pregonament: pectes, en Josep sembla encarnar “Estimo fluixet, sense llaurar masel paper de l’antipoeta, si entenem per poeta aquella figura que molta sa els / brots de tendresa que em dogent encara té al cap: la d’algú tan nes plantats. / No vull que un matí entotsolat com ensuperbit, que ara els trobi eixonats / pel bes que a una es mostra taciturn i sorrut, adés fa nit faci la gelada”. Aquests altres tota mena d’escarafalls en tractar versos tenen com a pretext unes amb els altres... Ell és un home dimans (no cal recordar què represenguem-ne com tants altres, un tipus ten, les mans, per a un poeta que normal i corrent. Sospito que també ha estat pagès i forner): “Cuida’t és una persona profundament bona, les mans, amor, / que no hi ha vinmalgrat el que diu —irònic— en cle més valuós / entre les pells que aquests versos: “No soc gaire bon aquest miracle./ Deixa que escalfin home jo, em penso. / No ploro als l’hora petita / del meu desencís, que enterraments i m’adormo als casoabillin la casa / on hi tenim taula, que ens condueixin, / que juguin al ris”. Ha rebut alguns premis destavent quan rius i parles./ Les meves, cats, però s’ha estat molt de fer-ne al teu servei!” gens d’ostentació. Riera va treballar Riera és un home creient. Als que molts anys de pagès, i, quan la tersom una mica incrèduls o descrera se li va començar a fer avara, llavors va canviar l’aixada per la pala guts, ens fa creure encara més —us Divendres 14 de novembre, a la Fogaina de Prats, es va homenatjar el poeta d’Oristà.// de flequer. Ara està feliçment jubiho asseguro— en el poder fondo de la paraula, que és com les arrels lat, i es dedica, entre altres ocupad’una figuera: “La figuera és més que vam parlar i cantar. Va ser una Divendres passat [14 de novemcions, a la seva obra, que continua llesta que els hereus, / tossuts morvetllada rodona, i tant va ser l’escalf fent créixer sense presses. En vers bre] el Lluçanès va retre un homeque van sentir els assistents —ben i en prosa. En Josep és d’aquella natge entranyable al seu poeta amb tals que apedacem la casa. / Arreu bé una seixantena d’ànimes, tantes mena d’individus a qui agrada canmajúscules, que acaba de fer setanon cavem li trobem els peus”. Llarcom cadires hi ta-cinc anys. tar quan sopa ga vida al poehavia— que no amb amics. No Riera va treballar molts anys de pagès, L’acte va tenir ta, doncs, que, Divendres passat [14 de novembre] va caldre que mentre menja, i, quan la terra se li va començar a fer lloc a La Fogaiper cert, té la el Lluçanès va retre un homenatge s’embolquessin esclar, sinó un poesia comna, que és un avara, va canviar l’aixada per la pala entranyable al seu poeta el cos amb les cop s’ha acabat espai singular, pleta molt ben de flequer. Ara, feliçment jubilat, es amb majúscules, que acaba de mantes que La d’engolir i se dedica a la seva obra, que continua fent molt acollidor, editada per fer setanta-cinc anys Fogaina posa a celebra l’art de dels amics Xevi l’editorial Cal créixer sense presses disposició dels la sobretaula.

Manubens i Siller!// sedents, si agafen fred.

El cant el constitueix. El cant i les Toni Ortega, veïns de Prats, els ARTICLE PUBLICAT A En un pròleg per a un dels seus seves filles petites, les cançons. No quals, amb el valuós ajut del també L’EDICIÓ DEL 21 DE NOVEMBRE llibres, Com aigua a tesa (2010), puc pas dir que siguem amics, peramic Jordi Lara, escriptor i músic, D’EL PUNT AVUI l’esmentat Àlex Susanna va deshi programen tot d’actes culturals què ara feia trenta-sis anys que no d’un interès indiscutible. El més ESCOLTA EL TEXT AMB VEU DE ens vèiem. El vaig conèixer el 1989, criure en Riera com un “resistent recent ha estat aquest, avui fa vuit L’AUTOR ESCANEJANT AQUÍ quan va publicar, a Columna, el seu del sentit”: “Escrivim per extreure dies. Va aplegar uns quants amics primer llibre, A plena pell. A les sentit allà on a priori sembla no d’en Josep (Queta Illamola, els geracaballes d’aquell any, jo havia cohaver-n’hi [...]; i per això el poeta és abans que res un resistent del mans Maria Mercè i Manel Gost, mençat a treballar a l’editorial que sentit: algú que el busca, l’ensuma, Maria Àngels Parareda, Climent dic, sota el mestratge d’Àlex Susanl’escarbota i l’arrabassa de sota la Sensada, el fill de l’homenatjat: na. L’Àlex, de fet, va ser el descobriterra. Aquesta facultat mai no he Marc Riera, Lluís Vila i jo mateix), dor d’en Josep.

_Crònica de Jordi Llavina

LaRella | 10

NOTÍCIES

27 de novembre de 2025

Nyandú torna als escenaris per Nadal Sis anys després de l’últim concert, el trio reapareix amb un Nadal Nyandú, que ja ha esgotat entrades i ara suma una segona data

Fa uns quants dilluns al vespre que els de la Torre han tornat al local d’assaig.// F: PAT

LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Pol Asensi Turigas

El grup més emblemàtic del Lluçanès torna als escenaris sis anys després. Nyandú, que es va convertir en un referent del poprock català —amb gires arreu del país, presència constant a la ràdio i diversos reconeixements—, reapareixerà el 27 i el 28 de desembre amb un nou Nadal Nyandú a la Torre d’Oristà. Les entrades pel dia 27, posades a la venda el dissabte 22 de novembre, s’han exhaurit en només dos dies, i aquest

dimecres, el grup va anunciar un nou concert l’endemà.

El retorn s’intuïa des de feia setmanes: una pàgina sencera a l’edició del 17 de setembre de LaRella i diversos cartells repartits pel Lluçanès amb el missatge “Ens tornarem a veure” van posar tothom en alerta. Ara la notícia ja és oficial, i la resposta del públic demostra que el vincle amb el grup no s’ha afeblit.

Roger Orriols, Rubèn Pujol i Ferran Orriols expliquen que el Nadal Nyandú sempre havia estat una data especial: “un concert de casa, autoproduït, pensat perquè

hi pogués venir la gent del poble, les famílies”. L’últim concert va ser el desembre de 2019 i, sis anys després, han decidit que, si havien de fer un retorn, havia de ser precisament amb un Nadal Nyandú.

Durant aquests anys d’absència, el grup només van publicar dos temes nous. La resta va ser vida: feines, criatures, projectes personals… fins que, gairebé sense voler, van començar a retrobar-se.

“Ha estat molt natural. Ens hi hem tornat a posar i ha sortit sol.

Teníem ganes de tornar a tocar junts.” I afegeixen: “Abans el grup ho condicionava tot: vacances, feines, horaris. Ara és diferent. Ara és una il·lusió.”

Més enllà del Nadal Nyandú, no hi ha cap pla de gira, però saben que la resposta del públic pot fer moure fitxa: les entrades volen, la gent pregunta i el seu nom torna a sonar entre els retorns més esperats. Després d’una etapa intensa i accelerada que els va portar —del Sona 9 al centre del circuit musical— molt més lluny del que havien previst, la seva música ha continuat viva. I aquest retorn n’és la prova més clara.//

PRÈVIA

Tres dies d’Itineràncies que sacsejaran Prats

Una imatge d’un dels espectacles al carrer de l’any passat.// F: ARXIU

El Festival Itineràncies se celebrarà del 12 al 14 de desembre i omplirà d’arts els carrers de Prats.

Les responsables d’obrir el festival són Les dones que cremen romaní, amb l’homenatge a la poetessa Pilar Cabot, el dia 12. L’endemà serà el torn dels alumnes de cicle superior de l’escola Lluçanès que presentaran Companyia animal, que neix del treball previ que hauran fet amb la directora del festival, Ada Vilaró.

Aquest projecte “queda molt vinculat amb la proposta de després, Woof, i això és molt bonic”, explica Vilaró.

Woof és un espectacle de Pere Hosta, que es converteix en el pallasso més lleial al seu públic.

Diumenge, coincidint amb la Fira, es podran veure diferents propostes, com Poemes a cau d’orella, d’Olga Molina; Ballant-la de la companyia COSinsART; i Xirinxina, de L’Atapeïda.

El festival es tancarà amb Fum, fum, fum, una proposta que, segons Vilaró, “em fa molt feliç: és un treball d’experimentació i improvisació on participen molts col·lectius i on es crea comunitat.”//CFU

LaRella | 11

REPORTATGE

Núm. 607

La natalitat al Lluçanès ha caigut més del 65% en els darrers 50 anys La mitjana actual és aproximadament d’uns 50 naixements l’any, un terç dels naixements que hi havia al Lluçanès als anys 80 EVOLUCIÓ NAIXEMENTS AL LLUÇANÈS Municipi

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

2015

2020

2024

Alpens

8

3

1

3

2

4

4

3

3

1

2

Lluçà

9

9

4

1

3

3

2

2

4

0

1

Olost

14

12

11

7

7

9

11

9

11

6

9

Oristà

15

15

10

9

4

0

3

4

4

3

3

Perafita

10

6

4

2

0

4

2

3

4

4

4

Prats de Lluçanès

33

15

27

33

32

21

28

28

21

20

13

Sant Agustí de Lluçanès

2

6

2

3

3

0

0

0

1

0

0

Sant Bartomeu del Grau

17

35

12

16

19

18

7

9

7

10

8

Sant Boi de Lluçanès

27

23

5

5

2

5

4

3

2

2

3

Sant Feliu Sasserra

1

1

10

2

11

6

7

7

2

4

1

Sant Martí d’Albars

3

0

0

0

1

2

0

1

2

1

2

Santa Maria de Merlès

5

9

3

0

1

2

3

2

3

1

1

Sobremunt

6

4

0

1

1

2

1

0

1

0

0

LLUÇANÈS

148

132

94

84

86

76

72

71

63

52

48

Font: Elaboració pròpia a travès de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

La natalitat al Lluçanès els darrers 50 anys ha caigut dràsticament passant dels 148 naixements que hi va haver l’any 1975, als 48 naixements que hi ha hagut aquest 2024, el darrer any amb xifres disponibles.

Una tendència a la baixa que, malgrat més pronunciada que a la resta de Catalunya, segueix la mateixa tònica.

L’inici d’aquest descens s’intueix a finals dels anys 80, però és a finals dels 90 quan es fa més evident.

Cal tenir en compte que del 1975 fins al 1984 la xifra de naixements es manté per sobre del centenar, a excepció del 1977 quan baixa a 78 LaRella | 12

i de l’any 1983, quan el nombre de naixements creix fins als 230, essent aquest l’any amb natalitat més elevada d’aquesta sèrie històrica (50 darrers anys).

Al llarg dels dos mil, la tendència a la baixa ha seguit, amb petits repunts, com per exemple el del 2021 on hi va haver 70 naixements, la xifra més alta dels deu anys anteriors.

Hi ha dos anys en què la natalitat al Lluçanès va fregar els seus mínims des del 1975. L’any 2001, quan hi va haver 38 naixements i l’any 2022 on només hi va haver 37 naixements.

TENDÈNCIES MUNICIPALS Els pobles amb més naixements del Lluçanès són Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Olost.

Aquests tres pobles concentren més del 65% de naixements que hi ha hagut al Lluçanès els darrers deu anys.

Cap d’ells s’escapa de la tendència a la baixa de la natalitat. Tot i que Olost els darrers quatre anys ha aconseguit frenar el descens i mantenir-se constant amb entre 10 i 9 naixements cada any.

A l’altre cantó de la balança hi trobem Sobremunt, Sant Martí d’Albars i Sant Agustí de Lluçanès, tots junts sumen el 3,35% dels naixements del Lluçanès dels últims deu anys.

Cal tenir en compte que fer una anàlisi comparativa de les dades és complicat, ja que els tres primers eren els municipis amb més població del Lluçanès i aquests són tres dels municipis més petits.

NAIXEMENTS ZERO A partir del 2000 cada cop és més freqüent trobar més d’un municipi on no hi ha cap naixement durant un any. Fins llavors, aquesta situació només es produïa, i de forma puntual, als municipis amb menys habitants.

En aquests darrers 5 anys, aquesta tendència comença a veure’s a municipis mitjans com Perafita, Sant Feliu Sasserra i Lluçà.

Però no són els únics, Alpens i Oristà, entre la dècada dels 70 i els 80, tenien entre 5 i 20 naixements anuals, actualment la xifra se situa entre els 0 i 3, amb un repunt molt puntual en el cas d’Oristà.

Aquesta baixa natalitat persistent posa de relleu també l’envelliment que pateix la població del Lluçanès.//

NOTÍCIES

ÀLBUM

Núm. 607

La majordoma torna a casa La segona entrega del tríptic de l’epifania de Josep Miró va arribar al Cafè Teatre Orient en una sala que va iniciar la història des de la foscor més absoluta, per després anarse il·luminant gradualment amb l’ajuda de la paraula. Una dona torna vint-i-set anys després a casa del seu marit, després d’haver-se’n alliberat una nit terrible. La narració segueix el periple vital que ha fet evolucionar aquest personatge. L’únic element necessari per evocar aquesta història és tan sols la paraula, no és necessari ni es troba a faltar cap tipus més d’element escènic, tan sols la interpretació precisa de Rosa Renom. Es tracta d’un teatre essencial que només depèn de l’actriu i el text i defuig artificis superflus, pel fet de potenciar el conflicte interior.

El monòleg va arrencar amb una persona a terra en el seu punt més baix i avança relatant com aquesta va anar patint diferents canvis fins a transformar-se en la venjança encarnada, o potser el passat que no s’oblida dels greuges comesos. En qualsevol cas, l’actriu sap com transmetre humanitat, vulnerabilitat i força quan s’escau. De la mateixa manera que és totalment solvent a l’hora de reconstruir un retrat dur, violent i cruel sobre el poder, l’ambició i la culpa. L’obra dissecciona relacions d’abús i destrucció tant de persones com d’espais.

Després de la representació es va fer un col·loqui amb l’autor, l’actriu i el públic.// F: FVC

La paraula també llueix en la figura d’un personatge que construeix la segona naixença per a la protagonista. El mossèn d’un poblet dels Pirineus acaba dotant d’estabilitat i recursos a la que fins aleshores només havia sigut víctima del seu entorn. Allà aprèn a estimar i a viure, encara que també acabi corrompent-se. De la mateixa manera, també se sorprèn de la degeneració inherent que hi ha en el pas de temps i els espais, arribant a pensar que la corrupció

forma part de tota mena d’evolució, en què la ingenuïtat i innocència del principi acaben portant a un control i abús del poder.

El públic va mantenir un respecte absolut durant tota la funció. Tothom semblava conscient que estava assistint a una confessió, gairebé a un acte de contrició. I quan va arribar el final es va fer un silenci encara més dens que el del principi. Van trigar uns segons a arribar els aplaudiments, ja que la digestió de l’experiència no era senzilla. Els espectadors van restar immòbils com si fossin la figura del marit.

Finalment, després de l’obra, va fer-se un col·loqui distès, moderat per la Montse Canal que comptava amb l’autor i l’actriu protagonista, així com un públic que va desgranar dubtes i curiositats en relació amb l’autor, la interpretació i el text en qüestió. Van parlar del procés de creació i interpretació. Se’n pot ressaltar el fet que el text no té una lectura única i que, per tant, no hi ha una veritat única sobre les peripècies de la protagonista. Que la voluntat no és fer teiatru, sinó agafar actors d’entitat que puguin agafar un text i sostenir-lo tan sols amb la paraula. I la tendència actual de l’autoficció i el ruralisme, destacant que hi surten noms de cases i de persones relacionades amb Prats de Lluçanès del qual l’autor n’és fill.// ROGER TORRENTS BOY

Kraming, teatre de “marca Ikea” El passat 16 de novembre es va poder veure a Alpens, dins el cicle Escena de Tardor, l’obra de teatre “Kraming”, una comèdia romàntica de Marta Buchaca que es va presentar, ara fa un any, a l’Espai Texas de Barcelona. D’aquesta mateixa autora ja es va poder veure a Alpens, l’any 2024, la seva obra “Rita”. Aquest dissabte, els intèrprets de “Kraming” van ser Anna Moliner i Biel Duran (que ja havia vingut al Casino el 2021 amb “Ovelles” i l’any 2023 amb “La pell fina”). Ambdós artistes són prou coneguts del públic gràcies a les sèries de TV3.

L’obra presentava les vicissituds d’una parella just abans de tenir el seu primer fill. Llàstima d’un excés de convencionalismes i de tòpics que, si bé aconseguiren entretenir el públic, tampoc no van permetre poder anar una mica més enllà. Potser el text tampoc no pretenia gran cosa, al cap i a la fi, una mica com els mobles d’Ikea, marca molt present a tota l’obra:

Una escena dalt del teatre del Casino.// F: JIB

colors pastel, ambient càlid, reconfortant... però d’una qualitat més que dubtosa. Per sort, la interpretació de l’Anna Moliner i d’en Biel Duran varen “salvar els mobles” de l’autora i va permetre passar una estona prou agradable al nombrós públic present.

Escena de Tardor tancarà el cicle el pròxim 13 de desembre, dissabte, amb l’obra “El tigre” escrita i dirigida per Ramon Madaula i interpretada per David Olivares i Mercè Martínez, dos artistes que (continuant amb la política de programació del cicle d’aquest any) també són molt coneguts pel públic gràcies a les seves participacions en programes de TV3. A partir de la trobada entre una fotògrafa i un coach en hores baixes, “El tigre” és una comèdia que reflexiona sobre el negoci que genera la recerca de la felicitat. Arriba a Alpens després d’una exitosa gira per Catalunya.// JOAN IBORRA PLANS

Merlès omple la plaça en la segona Fira de Sant Martí i les joies fetes a mà per dues noies de Merlès.

A part, van acompanyar el matí els bastoners i grallers de Sant Bartomeu del Grau, un espectacle de motoserres, el grup de música 3a Planta, i també es va poder visitar l’exposició “Una mirada al passat de Merlès” o participar en el taller de caixes niu que oferia Camadoca.

Des de l’Ajuntament i la Comissió de Festes es valora molt positivament aquesta segona edició i es vol agrair a tothom qui la va fer possible.// SARA COSTA

El passat dissabte 15 de novembre es va celebrar la segona edició de la fira de Sant Martí a Merlès, amb més d’una trentena de parades que van omplir la plaça del poble. Qui va venir va poder veure i comprar diversos tipus de productes, com menjar, bijuteria, roba o antiguitats, entre els quals destaquem els productes de km zero fets al mateix municipi, com les verdures cultivades a Merlès, el pa i les coques elaborats també al nostre poble en una casa que encara conserva el forn de llenya antic, o la ceràmica La plaça de Merlès plena per la fira de Sant Martí.// F: AJ SMM

LaRella | 14

NOTÍCIES

27 de novembre de 2025

Tot allò que fa d’Oristà i la Torre un indret privilegiat, fet llibre

SUCCESSOS

Incendi en un bar de Sant Feliu i a una llar de Lluís Vila presenta el seu nou llibre El municipi d’Oristà. Oristà, foc a Prats la Torre i... on explica la història d’aquests dos pobles

La presentació es va fer el passat dissabte 22 a Oristà.// F: NÚRIA VILA

ORISTÀ Per_ Carolina Font Usart

La sala polivalent d’Oristà va acollir la presentació del nou llibre de Lluís Vila El muncipi d’Oristà. Oristà, la Torre i..., el passat dissabte 22 de novembre.

Vila va està acompanyat per l’alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, pel poeta Josep Riera, d’Oristà, i

pel cantautor Ferrant Orriols, de La Torre.

Sucarrats ha escrit la salutació que obra el llibre i hi explica que ja fa temps que amb Vila volien fer un llibre com aquest, que finalment ha vist la llum gràcies a l’ajuda de la Diputació de Barcelona.

Al llibre, Vila, fa un repàs a la història, al patrimoni material i immaterial, i descobreix al lector altres aspectes més curiosos dels dos pobles. Les fotografies de difernts autors lluçanencs, la majoria d’Oristà o la Torre, són les principals protagonistes del llibre. Entre les pàgines, no pas gens amagats, si poden trobar també fragments de les obres del poeta Josep Riera i també algunes cançons del darrer disc de Ferran Orriols i també de Nyandú.

Després d’aquesta presentació a Oristà, el proper 6 de desembre es presentarà a Oristà. Allà, es podrà tornar a escoltar un poema de Riera musicat per Orriols.//

Els bombers de Prats.//

Un petit incendi al bar de la plaça Major de Sant Feliu Sasserra el passat dijous 20 de novembre va activar els serveis d’emergència de la Generalitat.

Fins al lloc dels fets si van desplaçar 5 dotacions de Bombers perquè, a priori, semblava que el succés podia ser gros. Quan van arribar al lloc dels fets el propietari del bar ja havia apagat les flames.

L’avís va arribar pocs minuts després de dos quarts de nou del matí. També es van activar dues unitats del SEM que van atendre dues persones que van ser traslladades, menys greus, a l’hospital a Manresa.

El dimarts de la mateixa setmana els Bombers també van haver d’intervenir per un incendi en una xemeneia d’una llar de foc a Prats. Fins al lloc dels fets s’hi va desplaçar una dotació. El diumenge, dues dotacions es van desplaçar a Sant Bartomeu per un incendi dins un cobert, quan van arribar els veïns amb extintors ja havien aconseguit apagar-lo.//.RED

JOVENTUT

Enquesta per definir el pla de joventut pel 2026-2030 al Lluçanès El Consorci del Lluçanès, l’Ajuntament de Prats, el Consell Comarcal d’Osona, la Fundació Ferrer i Guàrdia i la Diputació de Barcelona han difós des de fa un parell de setmanes una enquesta adreçada als joves del Lluçanès d’entre 12 i 29 anys.

Aquesta enquesta pretén ajudar a desenvolupar el nou Pla de polítiques públiques de Joventut del Lluçanès, que servirà per definir les accions dels pròxims anys 2026 fins al 2030. D’aquesta manera, les institucions podran conèixer la realitat de les persones joves a la comarca i planejar més bé les seves iniciatives.

El qüestionari recull informació sobre la situació personal i familiar, hàbits de lleure, participació en entitats, ús d’equipaments juvenils i valoració de l’oferta cultural, esportiva i d’oci. També inclou preguntes sobre salut mental, possibles situacions de discriminació, així com qüestions sobre preocupacions i necessitats en àmbits com l’educació, l’ocupació i l’habitatge, la formació, la mobilitat, etc.

L’enquesta es pot respondre fins al 15 de desembre en línia, i s’anima a la joventut del Lluçanès a participar-hi per definir les polítiques dels pròxims anys.// XBV LaRella | 15

LA SOBRETAULA

Núm. 607

GRUP PEDRA SECA D’ORISTÀ

“La tècnica és saber trobar i col·locar la pedra adient” TENIR EL PASSAT PRESENT Ens trobem a la Sala del Piano amb en Jordi Bolea, en Pere Cors, en Manel Puig i l’Abel Serradesanferm. Venen en representació de tot el grup, que actualment està format per gent d’edats diverses, majoritàriament d’Oristà però també procedent d’altres pobles veïns.

Durant la conversa, plana la idea que tot plegat és un acte de lleure, però amb un rerefons intencionat: les trobades que fan són esdeveniments socials, on xerren, passegen i aprenen plegats. Alhora, però, són accions directament enfocades a recuperar un patrimoni en risc de perdre’s, i sobretot, són moments on els participants es permeten reviure una part molt vivencial i primitiva de l’experiència humana: remenar, tocar, construir. Un fet que de ben segur seria significatiu com a taller educatiu per a escoles o instituts, tal com ells mateixos apunten.

La Barraca del Fura és una de les que el GPSO ha documentat // F:JB

Miquel Casadevall Oristà

Consulteu aquest QR per accedir al nou web del GPSO, estrenat el passat cap de setmana: www.pedrasecaorista.cat LaRella | 16

En el seu discurs, reconeixen que no sempre han tingut el suport que esperaven de l’administració. No obstant, això no els ha aturat a fer allò que els agrada; una activitat saludable i productiva que denota una estimació genuïna per un patrimoni de valor històric innegable. I de fet, en una conversa distesa i entretinguda, comentem com devia ser la vida d’aquells avantpassats que van dedicar energies i coneixements a construir aquestes meravelles. Gent de camp, acostumada a un altre ritme de vida, que cantava treballant, encara que el seu dia a dia pogués ser dur com la pròpia pedra.

COMENCEU EN L’ÈPOCA DE PANDÈMIA, QUAN NOMÉS ES POT PASSEJAR PEL PROPI MUNICIPI. Exacte. Com que Oristà és molt ample, ens vam dedicar a passejar pel municipi, i vam observar que hi havia moltes barraques de pedra seca. I purament per hobby, les vam començar a caracteritzar, documentar, fer una fitxa… I en aquell moment, ens vam adonar que al POUM d’Oristà, i coincidint també amb el mapa de patrimoni de la Diputació, hi havia 17 barraques documentades. En tenir aquesta informació, va semblar que ja teníem la feina feta, però la vam comparar amb la nostra llista i vam observar que algunes barraques que havíem identificat no estaven al POUM. Vam entrar en contacte amb la Diputació, i es van obrir a recollir la nostra recerca.

Vam anar documentant fins que, a l’actualitat, en tenim 62. Quan ja teníem unes 50 barraques, ens vam plantejar: tenim un patrimoni que no sabíem que teníem, i que seria interessant recuperar i conservar. D’aquesta manera, gent del poble i de fora s’ha anat ajuntant al grup, cadascú amb la implicació que vol i pot tenir, i des d’aleshores procurem, un cop al mes, sortir a arreglar barraques.

Actualment podríem dir que en tenim quatre en molt bon estat, i tres d’empantanegades.

TENÍEU CONEIXEMENTS PREVIS EN LA CONSTRUCCIÓ EN PEDRA SECA? No. N’hem après fent servir el sentit comú i amb les ganes de ferho i de passar-s’ho bé. Gràcies al finançament de la Diputació hem tingut una molt petita ajuda gestionada via l’Ajuntament, que ens ha permès finançar alguns tallers on ha vingut un membre del Gremi de Margers que ens ha aportat seguretat tècnica i un saber fer que nosaltres no tenim. Gràcies a això, tots hem après molt. Encara no podem anar sempre sols, però sí que podem anar avançant algunes coses.

LA SOBRETAULA

27 de novembre de 2025

A l’inici fou una activitat circumstancial. Un grup de persones jubilades d’Oristà, durant el desconfinament post-pandèmia de la Covid-19, va establir el costum de sortir a passejar pel poble, en tant que les restriccions encara no permetien moure’s d’un municipi a l’altre.

S’autoanomenaren la “bombolla caminadora”.

A través d’aquests passejos, van començar a prendre consciència i a posar en valor l’existència de nombroses barraques de pedra seca que hi havia a l’entorn. Això va desembocar en una feina de recerca i catalogació d’aquests elements patrimonials, que el dia 3 de desembre de 2022 va culminar amb una presentació dels resultats i una exposició de fotos a la Sala del Piano. Aquell acte seria l’embrió del Grup de Pedra Seca d’Oristà, que ha crescut en nombre, en diversitat d’integrants, i que s’ha convertit en un referent en aquest camp.

QUINS OBJECTIUS PERSEGUIU AMB LA RECUPERACIÓ DE LES BARRAQUES? Creiem que amb la industrialització del camp han desaparegut moltes barraques perquè els amos no eren conscients del patrimoni que representen, i perquè ja no fan la funció que feien. L’objectiu principal és recuperar aquest patrimoni. Podem dir orgullosament que a Oristà tenim 62 barraques.

Creiem que és bo de fer-ho saber, però s’ha de facilitar l’accés, s’han de publicitar i s’han de conservar bé. Les arreglem però llavors s’ha de fer manteniment, i això és el que costa. Majoritàriament treballem en una finca privada. Prèviament hem parlat amb l’amo i no ens ha posat mai cap problema.

També hem vist, en barraques reformades, que alguna vegada s’hi han parat ciclistes. Si serveixen perquè algú hi pugui descansar una estona, ja sigui un ciclista, un excursionista o un caçador, estem contents.

QUINA FUNCIÓ FEIEN? A l’inici, aquestes barraques eren de vinyeters. Van proliferar molt quan a França ja tenien la fil· loxera i aquí encara no havia arribat, perquè va ser una època molt profitosa. Hi havia molta vinya i a tot arreu hi feien una mica de barraca, sempre amb el material que tenien in situ. En aquella època, la gent del camp era molt autosuficient i passaven moltes hores al tros. La barraca podia servir per a aixoplugar-se, descansar, guardar eines, fer un mos, passar la nit, o fins i tot com a estable pels animals.

US HEU EMMIRALLAT AMB ALGUNA ALTRA ENTITAT? Sí. A la primera reunió que vam fer l’any 2023 vam convidar un grup de Castellar del Vallès, on tenen unes 300 barraques. I vam contactar amb el seu líder, que es diu Jordi Guillemot. Va venir, va fer una xerrada introductòria on ens va explicar una mica com s’ho feien, i hem vist que és molt

semblant; són un grup de voluntaris que s’ho passen bé movent pedres. Mantenim contacte amb ells i mantenim contacte amb els d’Artés, que són un grup no tan estructurat, però que també tenen moltes barraques per arreglar. A part d’això, alguns seguim grups anglesos i francesos per veure què és el que fan, però no es pot comparar. N’hi ha que surten dos cops a la setmana i d’una manera més sistemàtica que nosaltres.

El que sí que hem comentat en alguna reunió és que el dia que siguem entitat potser ens adherirem a una associació ja existent que aglutina tots els grups de pedra seca.

TENIU CONSTÀNCIA SI EN ALTRES MUNICIPIS DEL LLUÇANÈS HI HA BARRAQUES? N’hi ha alguna, però no és una cosa tan extesa com a Oristà. El fet diferencial és l’antiga existència de vinyes. Cap al Bages o cap al Penedès també n’hi ha moltes, perquè eren terrenys vinícoles. De fet, feien les barraques amb els rocs que treien del camp on havien de plantar la vinya.

“A Oristà tenim 62 barraques i és bo fer-ho saber. S’han de publicitar i s’han de EN PEDRA SECA, HI HA UNA TÈCconservar bé.” NICA PARTICULAR A CATALUNYA?

No, la tècnica de construcció no és gaire diferent a la que es fa servir a Anglaterra, a França, o a Croàcia. Aquí a la Mediterrània

Foto de grup a la Barraca del Fons// F: JB

El GPSO celebra la setmana de la pedra seca Aprofitant la Setmana de la Pedra Seca, el GPSO va organitzar el passat dissabte 22 de novembre un taller d’iniciació realitzat per un tècnic del Gremi de Margers, així com una conferència sobre la Ruta de La Capona, un recorregut pel patrimoni de pedra seca del Pla de Santa Maria (Tarragona). Marta Farré, del grup promotor que va dur a terme aquesta ruta, va explicar el procés que han seguit per crear aquest itinerari i el llibre-guia pedagògic que l’acompanya.

A més a més, el GPSO va estar present, diumenge, a la fira d’Oristà amb una paradeta molt concorreguda, on s’informava de les activitats del grup. Finalment, per arrodonir el cap de setmana, també es va presentar el seu nou web: un espai amb vocació de “donar a conèixer el patrimoni del poble, les activitats del grup i, més endavant, si hi ha recursos, incloure materials formatius sobre com entomar la rehabilitació de pedra seca”. La podeu consultar a través del QR adjunt.

hi ha molta construcció en pedra seca, però al final és com una mena de Lego irregular. Tu agafes la pedra i busques la posició que permetrà que no es mogui, que quedi ben posada, i que et doni estructura. La tècnica és saber trobar i col·locar la pedra adient, i això amb el temps s’adquireix. En realitat, és molt semblant arreu del món, però a cada lloc s’utilitzen els materials que hi ha a la zona, i per tant canvien els tipus de pedra o els materials amb els quals es fan les cobertes. I quan mirem què passa arreu, com no pot ser d’altra manera, trobem que a Anglaterra i a França aquest món està reglamentat (les dimensions que pot fer un mur de pedra seca, la cimentació, etc.), mentre que aquí no.

LA GENT DE L’ÈPOCA QUE VIVIA AL CAMP CONEIXIEN LA TÈCNICA PER A CONSTRUIR BARRAQUES, O ERA UNA FEINA D’ESPECIALISTES? Fa tants anys que es construeix en pedra seca que hi ha teories de tota mena. Per exemple, si observem les nostres barraques, n’hi ha que estan construïdes igual, i això ens fa pensar que probablement són fetes per la mateixa persona.

Diuen que hi havia uns experts cerdans que venien en èpoques que feia falta mà d’obra, a treballar la terra, amb les seves famílies, i com que tenien la tècnica apresa, també feien barraques. Aquí no està tan clar, perquè les barraques nostres són petites, però cap a la zona de Tarragona n’hi ha de familiars i inclús n’hi ha de dos pisos que segur que requerien un coneixement especialitzat. .

DIVULGAR AQUEST PATRIMONI POT GENERAR MASSIFICACIÓ?

Creiem que si la gent ho coneix és més fàcil conservar-ho, perquè hi té interès. Cal trobar un equilibri entre deixar-ho perdre i que hi hagi massa públic, però pensem que aquest patrimoni atraurà un tipus de turisme amb una certa sensibilitat per la cultura i per la natura del territori.// LaRella | 17

ÀLBUM ESPORTS

Festa grossa a Lluçà La Festa Major de Lluçà 2025 es va celebrar del 21 al 23 de novembre amb un programa variat d’actes religiosos, cultura popular i activitats per a tots els públics. Divendres, la missa va reunir una quinzena de persones i la xerrada Habitar la casa i l’entorn va tenir poca assistència. El sopar popular, amb brou, xai, botifarra i postres de Santa Eulàlia, va superar les previsions i es va tancar amb el Quinto. Dissabte hi va haver caminada al Castell i penjada de l’estelada, vermut musical, taller infantil, xocolatada, aplec d’acordions i una nit animada amb ball folk, Kale Barroco i DJ Cactus. Diumenge, les dansetes infantils i el documental Honeyland van tancar la festa. La programació acabarà el 29 de novembre amb la caminada a Sant Climent, missa i concert de Cor Lerania// NSH

Tarda d’acordions i una mica de glosa a la vora del foc.// F: COMISSIÓ

Núm. 607

Dies d’intensa activitat cultural a Alpens Alpens viu uns dies d’especial activitat cultural amb actes que es van succeint de manera ininterrompuda.

El passat dia 13 es va fer un taller d’elaboració d’espelmes amb Laia Aguilà d’El Talleret del Clot. Aquest acte s’inscriu dins la programació del 25N, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència vers les Dones al Lluçanès. Ja al cap de setmana, el divendres 14, organitzat pel Casino, va tenir lloc l’actuació de la Coral Contratemps, que acompanyava un tast de whiskys a càrrec de Joan Mitjavila. Notes de Taverna, aquest era el títol de l’acte que va ser seguit amb entusiasme pel públic que va omplir el bar del Casino.

Dissabte, dia 15, va ser el torn del Festival Escena de Tardor amb l’obra Kraming que es

Campionat de Futbolí organtizat pels dibales de Rocadepena.// F: JIP

comenta a part en aquest número de LaRella.

Diumenge, 16, també al Casino, es va poder veure la pel·lícula The Teacher, de Fara Nabulsi, un colpidor relat dels fets que estan passant a Palestina. Aquesta projecció estava inclosa en el Cinefòrum Alpens, una iniciativa que està obtenint un públic molt fidel que hi assisteix en cada ocasió, participant activament en els debats que, després de les projeccions, introdueix i dirigeix l’antropòleg i cinèfil Josep M. Ortuño.

El dissabte, 22 va començar amb un campionat de futbolí organitzat pels Diables de Rocadepena, El Casino i d’altres col·laboradors. Prop de 30 parelles es van disputar els substanciosos premis en metàl·lic al ritme de la música en directe que sonava a la sala. I, al vespre, va ser el torn del Concert de Nightwish Rocks, un grup que va fer les delícies de tot el públic assistent.

I, encara, el diumenge 23 hi va haver el concert-vermut del festival Itinera amb La Troupe, una banda de sis músics catalans i balears, entre ells Júlia Font de Sant Feliu Sasserra, que recupera el so tan característic del mestissatge dels anys noranta, barrejant-lo amb les tradicions i que va agradar d’allò més.

Cal recordar que aquest dissabte, dia 29, continuaran el “Ball de tarda amb berenar” que organitza la direcció del bar del Casino, amb Joan Altarriba a l’acordió i que el dia 24 de novembre es varen tancar les inscripcions per a la 13a. “Mostra de Pessebres a la Finestra”... i és que Nadal ja està trucant a la porta i el ritme d’activitat cultural a Alpens continuarà essent frenètic!// JIP

El Festival Test passa per Sant Feliu

El Lluçanès es bolca amb el 25N

Oristà arrenca la Festa Major i fa Fira

Dissabte 15 de novembre, Sant Feliu Sasserra va acollir el Festival TEST, una mostra itinerant de teatre de petit format, curta durada i espais no convencionals que permet al públic gaudir de tres propostes escèniques en el temps que habitualment ocuparia un únic espectacle. L’activitat, gratuïta, va començar al Pas Nou i va guiar els assistents per tres espais emblemàtics: l’ermita de Santa Magdalena, l’Ateneu i el Centre d’Interpretació de la Bruixeria. S’hi van presentar La Botigueta, No tornaré i Entre el bé i el mal, tres peces adaptades a cada espai. El festival va oferir una tarda cultural intensa dins la Xarxa Pobles Creatius.// NSH

El Consorci i els ajuntaments del Lluçanès han impulsat un seguit d’actes per visibilitzar i mostrar el seu rebuig envers les violències masclistes. El dia 25 les façanes dels ajuntaments es van il·luminar de color lila, per mostrar el seu compromís en l’erradicació de les violències envers les dones. Al llarg del mes s’han organitzat diferents tallers i activitats, els últims aquest divendres a Sant Bartomeu i Prats.

A Prats es projectarà el documental Els Buits, que explica la història d’una supervivent del Patronato de protección de la mujer. Tot seguit es farà un col·loqui amb Maria Forns, testimoni en primera persona d’aquesta institució, Queralt Alberch, Sara Blàzquez i Berta Jordà.// RED.

El tast de cerveses Kibus del passat divendres 21, va ser el primer acte de la Festa Major d’Oristà. Una trentena de persones van gaudir del tast de la cervesera d’Olost.

L’endemà hi va haver la masterclass d’spinning, que va aplegar unes trenta persones, i els balls en línia. El gruix d’actes de la Festa Major organitzada per la Comissió de Festes es faran aquest cap de setmana, entre els quals destaca la trobada de gegantons del Lluçanès.

El diumenge 23 va ser el torn de la Fira, que va omplir els carrers i places d’Oristà de visitants i paradistes. A la tarda, com ja és habitual, hi va haver teatre, aquest cop amb la companyia L’Espardenya Teatre amb La Ratera.//RED.

Un moment de TEST dins l’ermita de Santa Magdelena.// F: PEP PUJOL

Lectura del Manifest 25 N a Prats.// F: LFL

El tast d’enguany va anar a càrrec de la cervesria Kibus.// F: COMISSIÓ ORISTÀ QUIN FORAT

LaRella | 18

ESPORTS

27 de novembre de 2025

35 dones del Lluçanès participen a la Cursa de la Dona 2025 La seva participació s’ha enmarcat en els actes del 25N organitzats pel Consorci del Lluçanès

Les participants del Lluçanès a la Cursa de la Dona.// F:CONSORCI LLUÇANÈS

LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Les 35 dones del Lluçanès que van participar en la Cursa de la Dona d’aquest 2025 ja formen part de la història d’aquest esdeveniment, ja que enguany s’ha igualat el rècord absolut del 2019, amb 36.000 participants.

El Consorci del Lluçanès va

organitzar el desplaçament en el marc de les activitats del 25N. Així, un any més, totes les dones que van voler van poder gaudir d’aquesta jornada esportiva que omple els carrers de Barcelona.

La sortida es consolida com una iniciativa del Consorci en el marc del 25N i referma el compromís del Lluçanès amb la igualtat, la salut i la lluita contra les violències masclistes.

MOTOR

53 equips, a les 3h de resistència de Santa Creu

Les participants del Lluçanès, com la resta, van estrenar un recorregut de 7,8 quilòmetres, un poc més curt que el d’anys anteriors, més accessible i més pla.

La sortida va ser a l’avinguda Marquès de l’Argentera, al costat de l’Estació de França.

Abans de començar, les participants van retre homenatge a la corredora catalana Jaël Bestué, rècord d’Espanya de 200 m i de relleu 4x100 m. L’arribada va ser al passeig de Pujades, al costat del parc de la Ciutadella.

Totes les participants van lluir la samarreta rosa on es podia llegir “El teu dorsal suma”, ja que la cursa també té un vessant solidari per ajudar a la lluita contra el càncer, promoure la recerca i conscienciar de la importància de la prevenció.

A més, els últims anys la Cursa de la Dona també ha volgut ser un altaveu per combatre les violències masclistes i denunciar les desigualtats socials i educatives de les dones en tots els àmbits.//

MARXA NÒRDICA

Torna el Cicle de passejades al Lluçanès

SENDERISME

Sant Feliu Sasserra recupera la caminada

L’esmorzar, durant la caminada.// F: CE BANDOLERS

El passat 16 de novembre es va celebrar la XXVI Caminada Popular de Sant Feliu Sasserra, una activitat que no tenia lloc des del 2018. El Club Excursionista Bandolers ha impulsat de nou aquesta tradició tan arrelada al poble. La caminada, que habitualment es feia a la primavera, s’ha traslladat a la tardor per aprofitar el paisatge i els colors de l’estació.

La resposta ha superat les expectatives. 130 participants van recórrer els 12,5 km d’un itinerari pensat especialment per aquesta edició de retorn. El recorregut va permetre descobrir indrets poc coneguts del terme.

L’organització fa una valoració molt positiva d’aquesta represa. Paral·lelament, els Bandolers preparen la Ruta dels Pessebres, una proposta oberta a tothom en què qualsevol persona pot “amagar” un pessebre al bosc i incorporar-lo a un mapa interactiu. Com a novetat, enguany s’estrena un passaport del caminant, una llibreta per marcar els pessebres visitats, que vol convertir la ruta en una experiència lúdica i molt visual de viure el Nadal al poble.// RED

GENT GRAN

11a Trobada de la Gent Gran del Lluçanès

L’ambient a Santa Creu.// F: FCM

Els participants de la primera Passejada.// F: CONSORCI

Tots a taula esperant el dinar al Centre de Sant Boi// F: CONSORCI

L’equip format per Nil Rojas i Nil Pallarès va ser el guanyador de les 3 hores de resistència de Santa Creu de Jutglars. En segon lloc, hi van quedar Pau i Àlex Conesa, i la tercera posició va ser per l’equip format per l’olostenc Àlex López i Joel Mataró.

Les 3 hores de resistència de Santa Creu, memorial Ramon Altarriba, és una de les cites més esperades pels amats del motor del Lluçanès quan arriba el fred.

Enguany, més d’un centenar de pilots, aplegats en 53 equips, van participar en la competició que es va celebrar el passat 16 de novembre. Els camps del costat del Consorci del Lluçanès van acollir la prova, que era puntuable per la Copa Catalana de Resistència de Terra.

Els corredors van poder gaudir del traçat i de la seva amplària, que van agrair, i també van destacar l’estat del terra, que no estava ni massa moll ni massa eixut.// CFU

El Cicle de passejades de Marxa Nòrdica per a la gent gran, impulsat per la Diputació i amb el suport del Consorci, ha tornat a començar la temporada. La primera sortida va ser el passat dijous 13 de novembre a Santpedor.

Mig centenar de persones van participar en la primera trobada, una part eren veïns del Lluçanès, altres n’eren de Santpedor mateix, i també hi havia gent de l’Ametlla del Vallès i d’Esparreguera.

La ruta va ser d’uns 7 km; un itinerari pensat perquè fos accessible per a tothom i perquè poguessin gaudir del paisatge i la pràctica de la marxa nòrdica.

La trobada, més enllà de ser un punt de relació entre la gent de diferents poblacions, també és una manera de promoure l’activitat física i de reforçar l’hàbit de caminar.

La pròxima trobada del cicle es farà a l’Ametlla del Vallès el pròxim 3 de desembre. Al Lluçanès es farà el 19 de febrer del 2026. // RED

Un any més, i ja en van 11, els Casals de la Gent Gran del Lluçanès es van reunir per celebrar la seva festa anual. El lloc escollit va ser Sant Boi de Lluçanès, que va acollir els visitants en una jornada marcada pel bon ambient i l’alegria.

El dia va començar amb una visita guiada al museu dels fòssils i a l’església parroquial. Més d’una trentena de persones van participar d’aquesta activitat i van descobrir el patrimoni de Sant Boi. En acabat, van fer cap al local social El Centre, on els esperava el dinar que va servir l’associació de la gent gran, El Roure. Gairebé un centenar de veïns del Lluçanès van gaudir de l’àpat i el final de festa, que va animar el grup Els Juvis. La festa va acabar amb un moment emotiu i espontani quan una de les participants va cantar una cúmbia.

La trobada la van organitzar els diferents casals, juntament amb el Consorci i l’Ajuntament de Sant Boi.// RED LaRella | 19

OPINIÓ

Núm. 607

CARTA

GASTRONOMIA

La Fonda Sala i Els Casals conserven un any més l’estrella Michelin

La Fonda Sala es un establiment històric d’Olost.//

La fonda Sala d’Olost ha revalidat l’estrella Michelin en l’edició 2026 de la guia, que es va presentar aquest dimarts en una gala a Màlaga.

El restaurant compta amb una estrella des del 1992, i els inspectors destaquen que la cuina dels xefs Toni Sala —pare i fill— “crea un equilibri perfecte entre tradició i modernitat, mantenint els seus plats clàssics a la carta i als menús, però sense tancar la porta a les influències contemporànies”. “Utilitza els millors ingredients de temporada i té una especial estima per les tòfones negres, els bolets silvestres i la caça”, remarquen.

Ben a prop, a Sagàs, Els Casals també ha revalidat l’estrella Michelin, que té des del 2007. En destaquen que “és un bon exemple de sostenibilitat, amb una filosofia centrada en ingredients de quilòmetre zero”, fet que també ha comportat una estrella verda per al model de negoci dels germans Rovira.// FVC

EMPRENEDORIA

El Consorci ofereix cupons d’innovació al sector agroalimentari El Consorci del Lluçanès ha obert una convocatòria de cupons d’innovació i assessorament per a empreses agroalimentàries, amb ajuts de fins a 1.500 € en el marc de la Xarxa de Productes de la Terra.

Els cupons permeten finançar serveis en innovació, digitalització, sostenibilitat, energia, economia circular i millora de processos. S’hi poden acollir autònoms i petites empreses. Amb aquesta iniciativa, el Consorci del Lluçanès reafirma el seu compromís amb el desenvolupament rural, la innovació i la sostenibilitat del teixit empresarial agroalimentari del territori.// RED.

Fira d’en Rocaguinarda.

Bon Profit!

Ramon Marsó Codina Teresa Molas Ferrer Olost

Tot ha sigut subtil. La majoria de gent segurament ni se n’ha adonat. La Fira d’en Rocaguinarda, d’Olost, ha canviat d’escenes, de guions... Potser algú s’ha fixat que l’humor surrealista, absurd i anacrònic de sempre, ara és...

Però els canvis han sigut més profunds. La fira d’aquest any ha canviat d’organitzadors i guionistes. Els creadors, els qui li vam donar identitat i n’hem portat el pes des que va néixer el 2008 fins al 2024, hem plegat. Voluntàriament? No. Diríem que ens han fet el llit entre el renovat i rejovenit equip d’attrezzo, ara noves organitzadores, i l’Ajuntament d’Olost. No ha sigut un relleu pactat.

Ni estàvem desmotivats, ni se’ns havien acabat les idees. Si estàs bé de salut, l’edat no invalida la creativitat, ni la passió per organitzar activitats pel poble.

Si ens fixem en les dades objectives de l’última edició que vam fer, la del 2024, va ser un èxit tant pel que fa a la participació, 113 persones, com per l’assistència de públic, amb la plaça plena a vessar. La continuïtat de la fira no corria perill. Tampoc calia impulsar-la, feia anys que ho estava i tenia una inèrcia immillorable.

Fer-nos el llit és legítim? El ChatGPT diu que no, o que, com a mínim, èticament és reprovable. Qui diu que les màquines no tenen sentiments?

Com s’ha gestat tot plegat?

Feia dos anys que unes quantes joves, que havien crescut amb la fira, van decidir fer un pas més i fer-se càrrec de l’attrezzo. Decisió que nosaltres vam aplaudir.

Però, a partir d’aquell moment, la van començar a qüestionar.

Hi havia coses que no els agradaven. La batejada com a “fira dels somriures” no els feia gràcia. El

tret diferencial que la caracteritzava: l’humor surrealista, absurd i anacrònic, no l’entenien. Volien una fira més històrica, “més ben feta”, que s’entengués (?). La discrepància era profunda, atemptava directament a l’essència. Tocava el moll de l’os.

Per a nosaltres, la divergència era un afer intern que s’havia de solucionar des de dins. Però l’equip de govern de l’ajuntament ens va convocar a una reunió, aparentment per valorar la fira (era el primer cop que ho feien en 16 anys). De seguida ens vam adonar que el motiu real era un altre. Per sorpresa nostra, es van postular com a mediadors (?) d’un conflicte intern d’un col·lectiu, que l’única pretensió que tenia era organitzar una fira per al poble on tothom se sentís part important del projecte i que, tant els qui la fèiem com els qui la venien a veure, ens ho passéssim bé.

Qui va anar a buscar el suport de l’ajuntament i el va trobar?

Nosaltres, no. Les conseqüències d’aquella reunió van ser clares: allà mateix, el 12-12-24, vam plegar. Les coses no es fan així.

Podíem conviure amb la crítica interna. No tothom ho veu tot igual. Només faltaria! Però no podíem competir contra l’ajuntament, que és qui té els diners i paga la festa. Cal reconèixer-ho: la jugada va ser mestra.

Ens va doldre la forma i, vista la fira d’aquest any, també ens dol el fons. Ens ha sorprès que ara que les joves d’attrezzo ja són les organitzadores oficials (ara sí, legalment constituïdes), la fira sigui menys històrica i més anacrònica que mai. Ara fan bandera, d’allò que abans deien que no entenien?

El que ens dol és com ha anat tot plegat i, sobretot, sentir-nos enganyats. Per ser conseqüents amb el que ens demanava la nostra dignitat, vam haver de plegar

NOUS AL DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS

LaRella | 20

i deixar, amb tot el dolor del cor, una fira que estimem molt, perquè la vam parir i sabem molt bé el que va costar aixecar-la.

També ens dol, i molt, deixar de compartir una experiència col·lectiva i única amb persones fantàstiques, amb moltes de les quals hem creat vincles que esperem que siguin per sempre.

Si haguéssim inventat una patent que ens fes milionaris, seria més fàcil entendre que algú se la volgués quedar. Però un projecte com la Fira d’en Rocaguinarda, que ha crescut gràcies al voluntariat, a la il·lusió i a l’esforç de tots plegats? Es pot participar en projectes, respectant la idea i la manera de fer de qui els van crear, sense la necessitat de portar el control de tot?

“Moraleja”: Quan comparteixes taula amb persones que no en tenen prou amb el seu plat i es volen menjar també el teu, només els pots dir: Bon profit!

Com que la memòria és fràgil i sovint intencionada, abans d’acabar voldríem recordar a la nova organització i a l’ajuntament que, des que vam crear la fira, el 2008, sempre la vam entendre com un projecte de poble. Per això vam buscar la col·laboració de tothom, també de les entitats: Els Gegants d’Olost, els Cremats i l’Escola Terra Nostra hi han participat ininterrompudament des de la primera edició.

La Fira d’en Rocaguinarda, que va donar vida als gegants Perot i Mercè des del respecte i l’admiració, sempre ha estat oberta a qui hi ha volgut col·laborar, la prova és que durant aquests 16 anys hi han participat més de 300 olostencs i olostenques, que han entrat i sortit amb total llibertat.

A tots i a totes us volem agrair la confiança, els tips de riure que ens hem fet i l’haver-nos regalat aquests meravellosos 16 anys. A carn! A carn!//

ESPORTS

27 de novembre de 2025

El Sant Feliu inaugura el camp amb un empat contra el líder La inauguració del camp s’ha fet aquest diumenge, 23 de novembre Durant l’acte també s’ha fet la presentació oficial de l’equip

Parlament de l’alcalde durant la inauguració.// F: CFU

SANT FELIU SASSERRA Per_ Carolina Font Usart

El sol brillava, com també ho feien les cares dels aficionats que abans de les 11 ja estaven dins el camp, comentant el gran canvi i alegrant-se de tornar a jugar a casa.

Pocs minuts després de les 11, les autoritats sortien a la gespa del camp per fer la inaugura-

ció oficial. Tots ells han destacat l’aposta de l’Ajuntament de Sant Feliu per uns equipaments públics de qualitat i per donar suport a l’esport com a eina de cohesió social, de transformació i de transmissió de valors.

El delegat de la Federació Catalana de Futbol del Bages, Berguedà i la Cerdanya ha destacat que Sant Feliu tornava a estar sobre el mapa de la Catalunya Central amb aquest nou camp. Un camp,

ha dit, “on s’escriurà el futur del club”. En acabar, ha obsequiat al president del Club, Jesús Vilageliu, amb un detall de part de la Federació.

Vilageliu ha dit que “això és més que un camp, és un símbol del que som com a poble”. L’acte l’ha tancat l’alcalde de Sant Feliu, Joan Ramon Domènech, que ha fet un agraïment a aquells que van començar el projecte. Abans d’acabar, Domènech ha afegit que li “agradaria tornar a tenir 18 anys per gaudir del camp i de l’escalf del públic de Sant Feliu”. Després s’ha presentat l’equip que jugarà aquesta temporada.

A les 12 ha començat el partit contra el Montmajor F.C., líder de la classificació. Però això no ha fet tremolar els santfeliuencs que al minut 10 inauguraven el marcador amb un gol de Marçal Pujol.

No ha estat fins al minut 73 que els de Montmajor han aconseguit marcar el gol de l’empat.

La jornada anterior, el Sant Feliu va perdre contra l’Artés 1 a 0.//

FUTBOL SALA

El FutSal Prats juga un partit a porta tancada per incidents a la grada La Federació Catalana de Futbol va sancionar l’equip amb aquesta mesura i una multa econòmica per incidents violents i racistes PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Guillem Sucarrat i Pol Asensi

El dissabte dia 15, el Futsal Prats va jugar el partit contra el Palau Solità i Plegamans al pavelló municipal de Prats. Aquest partit, però, va ser a porta tancada, sense afició a la grada. El motiu és una sanció que va imposar la Federació Catalana de Futbol (FCF) al Club Futbol Sala Prats de Lluçanès per uns incidents que es van viure a la grada el passat 25 d’octubre.

Els fets van passar en un partit contra el Vic entre els espectadors pradencs i els jugadors de l’equip visitant, on hi va haver inults racistes i una agressió física.

El club pradenc va fer un comunicat condemnant “qualsevol acte de discriminació, falta de respecte

Imatge del comunicat del FS Prats.//

o violència” lamentant els fets viscuts i donant suport als jugadors del Futbol Sala Vic. A part del partit a porta tancada, la FCF també ha imposat una sanció econòmica que el club haurà de sufragar amb fons pròpis, i que, tal com expressen, “esperem que mai més es repeteixin situacions com aquesta.”

El partit a porta tancada doncs, que es va poder seguir en directe

per Instagram, va començar amb un ràpid gol dels visitants en els primers minuts de la primera part. El Futsal Prats va continuar apretant i volent remuntar el partit, però no va ser fins a les acaballes, quan faltava un minut per al final, que els locals van aconseguir el gol de l’empat i últim.

El següent partit va ser a la pista del Futsal 54 Mataró. En el minut 3, el Futsal Prats ja havia aconseguit introduir la pilota al fons de la xarxa, però ràpidament els locals van empatar. A la primera part, tots dos equips van fer un joc atrevit, i el partit va marxar a la mitja part amb un 2 a 4. A la segona meitat, els locals van remuntar el partit ràpidament amb 5 gols seguits; finalment van expulsar un jugador del Futsal Prats i el partit va acabar amb el marcador desfavorable de 8 a 5.//

FUTBOL

Doblet de victòries pel Pradenc

En el primer enfrontament de la quinzena, jugat al camp del Seva, el Pradenc sabia que no ho tindria fàcil, ja que el Seva és un rival de mitja taula que a casa sempre es fa fort. De fet, només començar el partit, Jordi Bartrons va transformar un penal que posava el Pradenc per davant. Es va arribar al descans amb l’1-0. A l’inici de la segona part, el Seva es va quedar amb un jugador menys per doble targeta groga, però sorprenentment això va fer reaccionar els locals, que van aconseguir empatar. Després d’uns minuts d’incertesa, una gran acció individual de Jordi Bartrons va tornar a avançar el Pradenc. Tot i així, poc després, l’àrbitre va assenyalar un penal per al Seva que els va permetre igualar el marcador una altra vegada. A partir d’aquí, el partit es va convertir en un intercanvi constant d’atacs per part dels dos equips. No va ser fins als últims minuts quan tres jugadors del juvenil que havien pujat a ajudar el primer equip van aconseguir marcar tres gols gairebé seguits, sentenciant el partit. Finalment, el duel va acabar amb un 2-5.

En el segon partit de la quinzena, el Pradenc va rebre el Torelló a casa. L’equip arribava amb molta confiança després de la victòria contra el Seva i va saber aprofitar aquesta bona dinàmica, juntament amb el suport de l’afició, per marcar el primer gol del partit.

Lluny de conformar-se, el Pradenc va continuar atacant i, deu minuts més tard, va ampliar l’avantatge amb el segon gol. A l’inici de la segona part, el Torelló va aconseguir retallar distàncies amb una jugada afortunada, però aquest gol no va intimidar l’equip local. Jordi Bartrons va marcar de nou i va sentenciar definitivament el partit.

Amb aquestes dues victòries, el Futbol Club Pradenc escala diverses posicions a la classificació i ja se situa en desena posició.// JBA

FUTBOL

L’Olost cau contra rivals importants Les baixes temperatures d’aquests dies, sembla que haurien refredat la ratxa positiva de l’Olost. Després que el conjunt blanc-i-verd aconseguís encadenar les dues victòries que porta fins al moment, aquestes últimes jornades - enfrontaments durs contra dos equips de la part alta - no han sigut positives i releguen els de Joan Illamola al mig de la classificació. Fa quinze dies, els olostencs encaixaven una dura golejada (5 a 1) contra el primer classificat, el Calldetenes, que va ser amo i senyor del partit en tot moment. I aquest cap de setmana, els olostencs van perdre a casa per 2 gols a 0 davant de la Ribetana. Tot i plantar cara als del Ripollès, l’Olost no va aconseguir oferir el bon joc que havien materialitzat aquest novembre, després de, cal recordar, un inici de lliga on els punts se sumaven en compte-gotes al compte del club – amb fins a 5 empats consecutius. La setmana vinent l’Olost descansa, i d’aquí a quinze dies mirarà de redimir-se a casa davant un altre equip capdavanter: el Sant Vicenç de Torelló que és tercer a la classificació. La nota positiva de l’últim partit és la incorporació de nous reforços a les files del blanc-i-verds: Omar Blanco, al migcamp, i el retorn d’Andrés Valle a la davantera, exjugador del club abans que s’acabés el futbol al poble durant uns anys. Aquests fitxatges ajudaran a ampliar una plantilla que, com l’any passat, s’està veient afectada per les lesions.// LCP LaRella | 21

L’ÀLBUM

Núm. 607

CARTA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA 27

dj

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

ST. BARTOMEU

P. DE QUERALT

28 dv PRATS

YLLA

29 ds CONSTANSÓ

CONSTANSÓ

30 dg VILAPLANA

VILAPLANA

1

dl

ST. BARTOMEU

ALIBERCH

2

dt

OLOST

BARNOLAS

3

dc

PRATS

TERRICABRAS

4

dj

ST. BARTOMEU

FARGAS

5

dv

OLOST

ARUMÍ

6

ds

URGELL

URGELL

7

dg

EURAS

EURAS

8

dl

VILAPLANA

VILAPLANA

9

dt

OLOST

ATLÀNTIDA

10 dc PRATS 11

dj

ST. BARTOMEU

POU P. DE QUERALT

13 ds YLLA

YLLA

14 dg CONSTANSÓ

CONSTANSÓ

15

dl

ST. BARTOMEU

EURAS

16

dt

OLOST

ALIBERCH

17 dc PRATS

BARNOLAS

dj

ST. BARTOMEU

19 dv PRATS

Josep Itxart Olost

AUSA

12 dv OLOST

18

Comarca del Lluçanès

TERRICABRAS FARGAS

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

Els tapaculs són el fruit de la gavarrera o roser silvestre (Rosa canina).

Els seus fruits vermellosos són dels més vistosos del bosc, i quan són madurs, es poden consumir crus en amanides, fer-ne melmelada, infusions, licor i, com en la recepta que us deixem avui, xarop.

La planta anomenada gavarrera (Rosa canina) la trobem per tot el Lluçanès, pertany a la família de les Rosàcies i se l’anomena també roser bord.

Després de l’estiu comença a treure el fruit i a la tardor, ja és del tot vermell.

Just abans que comenci a ser tou, és el moment de collir-lo. Per anar bé, a partir de les primeres glaçades, però cada gavarrera madura al seu ritme. És el típic fruit de bosc que es pot menjar cru: collit i a la boca, només LaRella | 22

Desviant-nos de la C-25 per la carretera que porta a Prats, la comarca se’ns rebel·la enjardinada d’amorosos camps de conreu i prats. Des d’aquesta llunyania, per exemple, es deixa entreveure el poble d’Olost com en un segon pla, mig amagat entre discretes valls i carenes, si no fos perquè alhora ens interpela de manera coqueta i oberta encuriosint la mirada del foraster. Així mateix podríem dir lleugerament de la comarca com una vall de relleus suaus o “una vall de valls”, on aquests petits topalls de la geografia no han d’ésser obstacle de la seva identitat de conjunt.

A banda de la seva geografia, algú m’ha explicat que per raons reculades en el temps, aquesta comarca gaudeix d’una llarga tradició de cooperació i autoorganització, i que un dels trets que l’han definit era el seu esperit comunitari amb un ric teixit associatiu i cooperatiu, com en són mostra les actuals iniciatives energètiques de xarxes locals. Suposo que en gran mesura aquesta col·laboració comunitària es va forjar de l’ajut mutu per sobreviure dels petits nuclis rurals, veïnats i masos disseminats en un territori dispers.

En tot cas, és un tret singular del sentiment de comunitat, que alimenta la xarxa viva d’entitats, cooperatives i associacions. La conversa va venir d’un comentari per uns treballs compartits que havien fet alumnes de divereses escoles de diferents pobles de la comarca, la qual cosa em va semblar fantàstica per la seva dimensió educativa en els valors de compartir i cooperar.

Tot i no tenir-hi biografia en el municipi d’Olost i a la comarca per ésser nouvingut, em va sorprendre una mica i em va quedar un deix de decepció el fre que suposa la consulta que s’ha fet per sortir del procés de constitució de la comarca del Lluçanès. Desconec i no tinc fonament de quins són els motius o dubtes per a convocar tal referèndum. Esperaria que no fossin disputes de poder per antigues rivalitats, per competències trepitjades, o per l’insuficient repartiment polític en el consell. Perquè si es per això només cal diàleg i negociació; a Vic sempre és agradable anar-hi de passeig o per recados majors.

Sempre he cregut que si el nostre país esdevingués estat, no el concebeixo sinó com un estat federal, a l’estil suïs, amb un model d’organització polític i territorial descentralitzat, doncs ja tenim el precedent polític-històric de comarques i vegueries. És un pols de sentit comú que s’hauria de guanyar vers la “fantasia” centralista de l’actual status polític monopolitzat per les organitzacions professionals en que s’han convertit els partits polítics, i on sembla que l’únic estímul és el poder pel poder.

Tots sabem que les capitals actuen com un xuclador de talent i de prestigi, acaparant riquesa i serveis en detriment de les perifèries. Assolir l’equilibri territorial es dotar el territori complet d’una estructura política prou sòlida i amb pressupostos millor repartits.

En una comparació una mica bèstia, seria com convertir Catalunya en una gran Barcelona. No per la seva massificació i altres aspectes negatius que porta implícit, sinó en el sentit que les energies creatives i el talent de tota mena tindrien major oportunitat d’expressar-se a

km 0. Aquest és el planell de base per frenar el despoblament, preservar els serveis de proximitat i mantenir els valors culturals i pasatgístics propis amb millor eficàcia i dignitat.

Somiar és gratuït i se m’acut avantatges que suposaria una major descentralització a favor dels poders locals. D’entrada cada comarca o vegueria es dotaria d’una major capacitat recaptadora, en funció de la qual pogués atendre millor les seves demandes (i ofertes) socio-econòmiques prioritàries. Altre tema important és el de facilitar al ciutadà una gestió administrativa més àgil i propera amb “finestres úniques” comarcals que l’estalviessin de les pèrdues de temps, repetició paral·lela de tràmits i costos de desplaçament. El desplegament de la tecnología digital de IA permetrà l’encriptació i el creuament de dades per aquest fi d’una gestió més integrada i completa.

Altres fites no menys importants són, per exemple, la gestió de la sobirania energètica, en el sentit que es puguin dissenyar les ubicacions i els models de projectes des de cada comarca i els seus municipis, millors coneixedors del seu territori. També disposar d’un servei mèdic de més qualitat i més proper com seria un hospital o gran CAP comarcal amb servei d’urgències 24 hores, amb tecnologia mèdica per fer diagnòstics i analítiques, i amb capacitat residencial per a la recuperació de malalts. O el desplegament de serveis jurídics estables…

Per tot plegat i molt més, si volem esdevenir estat hem de saber el que volem, i hem de dotar de valor afegit la comarca com una unitat de gestió i acció. Una de les formes és aprendre a gestionar-nos el territori d’una manera més complexa per conquerir la claretat i l’excelència.

kg, els traurem les cues (tiges seques).

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN Els tallarem per la meitat i els anirem

Els tapaculs

cal treure els pinyols i els pèls que té a dins i menjar-se la part vermella.

Té una textura seca i àcida i nutricionalment és un tresor, ja que la seva concentració de vitamina C és molt elevada, 500 mcg per 100 grams: 10 vegades més que la taronja! Només s’ha d’anar amb compte perquè a l’interior contenen moltes llavors i tenen uns pèls urticants, d’on ve el seu nom de “tapaculs” o “grataculs”...

PER FER 1 LITRE DE XAROP Posarem 1 litre d’aigua en una cassola als fogons, seguidament agafarem els tapaculs, aproximadament 1

posant dins la cassola, fins que es vegin coberts d’aigua. Els deixarem bullir 5 minuts i taparem la cassola amb una tapa, els apartarem i deixarem que infusionin uns 20 minuts. Passats els 20 minuts, els colarem sobre una gasa o colador fi, per tal de treure els pèls irritants. El líquid resultant el pesarem i afegirem la mateixa quantitat en sucre de canya bio (o el sucre que vulgueu), juntament amb l’aigua de bullir.

Tornarem a posar-lo al foc 20 minuts més sense deixar de remenar, el traurem del foc i el deixarem refredar.

Un cop fred, l’embotellarem i el guardarem a la nevera. Prendre’n un dit de xarop en un got d’aigua.//

L’EFEMÈRIDE

27 de novembre de 2025

L’efemèride novembre

11 ANYS D’UNA CONSULTA AMB GUST DE REFERÈNDUM: 9N AL LLUÇANÈS

En els 25 anys de vida de LaRella hi ha hagut alguns esdeveniments que, més que fets d’interès local o comarcal, eren successos estructurals que es visqueren de forma significativa a tots els racons del país. Un d’ells fou la consulta del 9N, de la qual ja fa 12 anys, i que LaRella va relatar amb la proximitat que sempre l’ha caracteritzat.

Aquella consulta va significar, per a molts, l’inici d’una fase institucional del procés d’independència que, en el seu moment, semblava no tenir marxa enrere. Ja tenia alguns ingredients comuns amb el posterior referèndum de l’u d’octubre: participació ciutadana, repressió espanyolista, i ambició transcendental.

Al Lluçanès, com no podia ser d’altra manera, hi van tenir un gran paper les entitats de cada poble.//

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA » AJUDANT DE CUINA, amb coneixement de brasa, per restaurant a Sobremunt. T: 621 292 166 (R607/04) » CUIDANT PER GRANJA DE PORS I VAQUES al Lluçanès. Mitja jornada. T: 636 333 630 (R607/05) » SERRALLER/A a Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R607/01) » LOGOPEDA a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R607/02) » TEIXIDOR/A a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R604/06) » OPERARI DE FILATS a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R607/03) » PEÓ DE PRODUCCIÓ en torn rotatiu a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R603/02)

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, torn de tardes. No substitució. T: 687 083 081 (R606/04)

BUSCO FEINA » DONA s’ofereix per fer companyia a la gent gran. T: 652 296 529 (R607/06) » NOIA busca feina per netejar cases particulars al Lluçanès. T: 619 102 527 (R606/05) » DONA s’ofereix per netejar cases particulars o cuidar infants, a Sant Feliu Sasserra.

Ilham. Whatsapp: 645 740 774 (R604/07)

El Racó de la Feina de LaRella!

Necessites algú per treballar?

Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

LaRella | 23

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

CAVALLS

ENERGIES

AIGUA

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

690 86 99 52

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

AGENDA

27 de novembre de 2025

DESEMBRE ALPENS_ 13A MOSTRA DE PESSEBRES A LA FINESTRA I GRAN PESSEBRE del 6 de desembre al 10 de gener pels carrers del poble.

OLOST_ EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS D’OLOST del col·lectiu Dibuixa Manlleu. De dilluns a dijous, a l’Espai Rocaguinarda, en horari de la biblioteca.

DIVENDRES 28 DE NOVEMBRE ORISTÀ_ FESTA MAJOR. SOPAR POULAR I BINGO MUSICAL, a partir de les 9 del vespre a la sala Polivalent.

CONCERT amb Kamelot i DJ, a partir de les 12 de la nit a la Sala Polivalent.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ TALLER D’OLIS ESSENCIALS pel 25N, a les 7 de la tarda al local d’entitats.

DISSABTE 29 DE NOVEMBRE ORISTÀ_ FESTA MAJOR. TIRADA DE BITLLES CATALANES, a les 11 del matí al Camp de Futbol. BAIXADA D’ANDRÒMINES, a les 4 de la tarda a la plaça Major. CONCERT amb Els Trinxats i DJ Bouette, a partir de les 12 de la nit a la Sala Polivalent.

SANT CLIMENT DE LA RIBA_ CAMINADA del monestir de Lluçà fins a Sant Climent, sortida a les 10 del matí. MISSA I APLEC, a partir de 2/4 d’1 del migdia, a l’ermita.

LLUÇÀ_ CONCERT del Cor Lerania.

Els Laments de Monteverdi, a les 7 de la tarda al Monestir.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCERT de Derbi Junior, a partir de les 8 del vespre al Caè Orient.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CELEBRACIÓ DELS 250 ANYS DE LA CONSAGRACIÓ DE L’ESGLÉSIA. BENVINGUDA I CONFERÈNCIA a càrrec del Mossen Felip Soldevila, a les 11 del matí. MISSA presidida pel Bisbe Romà Casanova, a les 12 del migdia.

DINAR a Cal Met a les 2 del migdia.

DIUMENGE 30 DE NOVEMBRE ORISTÀ_ FESTA MAJOR. MISSA, a les 11 a la parròquia de Sant Andreu.

TROBADA DE GEGANTONS, a les 12 del migdia a la plaça Major. RIFES DE PERNILS I VERMUT popular, a 2/4 d’1 del migdia a la plaça Major. ORQUESTRA Banda Sonora, a les 6 de la tarda a la Sala Polivalent.

SANT FELIU SASSERRA_ LATENEUA. CINEMA FAMILIAR, taller i projecció del Peixet, el petit aventurer, a partir de les 5 de la tarda a l’Ateneu.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CINEMA amb “Soy Nevenka”, a les 5 de la tarda al local social El Centre.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CROS ESCOLAR, durant el matí al pavelló.

DILLUNS 1 DE DESEMBRE ORISTÀ_ FESTA MAJOR. DISCOMÒBIL INFANTIL, a les 5 de la tarda a la Sala Polivalent.

DIMARTS 2 DE DESEMBRE SANT FELIU SASSERRA_ TALLER Connecta’t - Tràmits electrònics. Taller d’alfabetització digital, a les 4 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató. TALLER INFANTIL Fem una postal elèctrica, a 2/4 de 4 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.

SANTA CREU DE JUTGLARS_ SESSIÓ TEORICOPRÀCTICA Dones i Esport, les claus de l’entrenament de força per a dones actives. A les 6 de la tarda al Local Social.

DIVENDRES 5 DE DESEMBRE OLOST_ PARTIDES D’ESCACS, a les 6 de la tarda a la Biblioteca.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA MAJOR. TAVERNA BASCA, a les 8 del vespre al Local Social. PUB DE LA COMI, a les 11 de la nit al Local Social.

DISSABTE 6 DE DESEMBRE SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA MAJOR. MERCAT ARTESANAL, GEGANTS I VERMUT MUSICAL amb “Keepcalm” i Bet Mestre, a partir de les 10 del matí a la plaça 1 d’octubre.

PARTIT DE FUTBOL SEPO vs Alpens, a les 4 de la tarda a la zona esportiva. CONCERT amb Sicuta i DJ Sena i VTS, a les 11 de la nit al Local Social.

PRATS DE LLUÇANÈS_ TEATRE “ANYS I PANYS. EL NOSTRE LLUÇANÈS LLUNYÀ”, amb gaudir d’art. A les 9 del vespre al teatre Orient.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ SOPAR I BINGO solidari per la Marató de TV3, a partir de 2/4 de 9 del vespre al local social El Centre.

ALPENS_ PRIMERA GRAN QUINA de l’AFA, a les 5 de la tarda al Casino.

LA TORRE D’ORISTÀ_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE del Municipi d’Oristà, amb Ferran Orriols, Lluís Vila, Marc Sucarrats i Josep Riera, a les 12 del migdia a la Sala Polivalent.

DIUMENGE 7 DE DESEMBRE SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA MAJOR. DANSETES, a les 12 del migdia a la plaça Major. BALL DE SALÓ, a 2/4 de 7 de la tarda al Local Social. SOPAR POPULAR, BINGO i ball de saló, a les 8 del vespre al local Social.

PRATS DE LLUÇANÈS_ TEATRE “ANYS

I PANYS. EL NOSTRE LLUÇANÈS LLUNYÀ”, amb gaudir d’art. A les 7 de la tarda al teatre Orient.

DILLUNS 8 DE DESEMBRE SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA MAJOR. ACTIVITAT D’ORIENTACIÓ familiar, a les 10 del matí al CERT. TALLER NADALENC PER INFANTS, a 2/4 de 5 de la tarda al Telecentre.

SANTA EULÀLIA DE PARDINES_ FESTA MAJOR. CAMINADA pel camí d’anar a missa, a les 9 del matí. ESMORZAR DE PAGÈS, a les 10 del matí. XERRADA “Qui era Santa Eulàlia? i recital dels goigs, a les 12 del migdia a l’església.

DIMARTS 9 DE DESEMBRE SANT BARTOMEU DEL GRAU_ DONA VIDA AL NOSTRE AVET, a les 7 de la tarda a la Serra i a les 9 del vespre a la Codina.

DIMECRES 10 DE DESEMBRE SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA MAJOR. ESMORZAR POPULAR I ESTIBADA DE CORDA, a les 10 del matí a la zona esportiva. CAMPIONAT DE BOTIFARRA, a les 4 de la tarda al Local Social.

SANTA EULÀLIA DE PARDINES_ FESTA MAJOR. MISSA, REFIGERI, REPIC DE CAMPANES I RECITAL DELS GOIGS, a les 11 del matí a l’església.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ DONA VIDA AL NOSTRE AVET, a les 7 de la tarda al Roc Llarg.

DIVENDRES 12 DE DESEMBRE SANT FELIU SASSERRA_ CLUB DE LECTURA amb l’autora Margarida Aritzeta, a les 7 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.

PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTIVAL ITINERÀNCIES amb “La irreverent xafarderia de les òlibes. Pilar Cabot: poemes, contes i cançons, amb el col· lectiu Dones que cremen romaní, a 2/4 de 9 del vespre a la Sala Cal Bach.

TALLER “Jocs de taula i aprenentatge” a càrrec de Maria Vera i Xènia Paré, a 2/4 de 7 de la tarda a l’espai Aixopluc.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ENCESA DELS LLUMS DE NADAL I CANTADA DE NADALES del Cor del Grau, a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Dr. Griera.

DISSABTE 13 DE DESEMBRE ALPENS_ TEATRE Escena de tardor, amb “El Tigre”, a les 7 de la tarda al Casino.

PRATS DE LLUÇANÈS_ MISSA a Santa Llúcia en honor a la patrona, a les 10 del matí a l’ermita. JORNADA TÈCNICA “Els incendis forestals s’apaguen

a l’hivern”, a 2/4 d’11 del matí a l’Espai. INTERVENCIÓ “Companyia Animal”, dels alumnes de l’Escola Lluçanès, al Cafè Teatre Orient. CIRC amb “Woof”, de Pere Hosta, a 2/4 de 6 de la tarda al Cafè Teatre Orient. XERRADA- AUDIOVISUAL “Els homes que volien pujar una muntanya de més de 8.000 metres, amb Pere Herms i Raül Corominas, a les 7 de la tarda a l’Espai.

LLUÇÀ_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Papallones. 530 espècies del Lluçanès”, a 2/4 de 7 de la tarda a l’Estudi.

DIUMENGE 14 DE DESEMBRE PRATS DE LLUÇANÈS_ FIRA DE SANTA LLÚCIA. Esmorzar, mostra de bestiar, maquinària agrícola, demostració d’escultures amb motoserra, demostració de ferrar rodes de carro, parades d’artesans, botigues al carrer, mostra d’entitats, mercat de Nadal, durant tot el matí pels carrers del Poble. ITINERÀNCIES. Espectacle itinerant “Ballant-la”, de la cia. COSinsART, a partir de les 11 del matí pels carres del poble. Poemes a cau d’orella, d’Olga Molina, d’11 a 1 del migdia a la plaça U d’octubre. Espectacle de dansa Xirinxina, a 2/4 d’1 del migdia als jardins de Cal Bach. Dinar solidari contra el càncer, a les 2 del migdia a la Sala Cal Bach. Performance comunitària “Fum, fum, fum” de Celeste Alías i Ada Vilaró, a les 5 de la tarda a la plaça de l’Església.

NADAL AL CARRER, a les 6 de la tarda als Jardins de Cal Bach.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ XERRADA sobre “Conviure amb el càncer” a càrrec de Mariona Vilaclara, psicooncològa experta en malaltia, final de via i dol.

DINAR per recollir fons a favor de la Marató de TV3. A partir de 2/4 d’1 del migdia al local social de la Blava.

OLOST_ ACTES PER LA MARATÓ DE TV3. Caminada i esmorzar solidari, sortida a les 9 del matí al pati del Casal de la Gent Gran. CONCERT amb la Coral Noves Veus i Bingos solidaris, a partir de les 5 de la tarda al Casal de la Gent Gran.

DILLUNS 15 DE DESEMBRE OLOST_ PRESENTACIÓ DEL CALENDARI LLUNARBORI 2026 amb la seva autora Elena Sixto, a 2/4 de 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.

DIMARTS 16 DE DESEMBRE OLOST_ TALLER DE CUINA SALUDABLE per Nadal, a càrrec de M. Àngels Piqué, a les 10 del matí a l’espai Activa’t.

EL PRÒXIM NÚMERO DE LA RELLA SORTIRÀ EL DIJOUS 18 DE DESEMBRE AMB L’ESPECIAL DE NADAL!

LaRella | 25

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

PINTORS

ARQUITECTES

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

CONSTRUCTORS

Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!

NETEJA

FUSTERS

Gràcies a totes elles, LaRella és possible!

GRUES

Publicitat 621 276 429 comunicaciolarella@gmail.com

ELS PASSATEMPS

27 de novembre de 2025

ELS MOTS ENCREUATS

ELS ENCANTS ES VEN » ESCARIFICADORA DE GESPA professional, motor Honda, en perfecte estat i molt poc ús. T: 677 779 058 (R607/07)

VERTICALS 1. Són petits, sempre es posen drets i mouen el cap de banda a banda.

4. Són de color negre, però hi ha uns dibuixos que en surt una de color rosa.

6. Té una trompa molt llarga.

HORITZONTALS 2. Semblant a un toro i de color negre. Té unes banyes caragolades.

3. S’enfila molt bé als arbres. D’aquest animal en van sortir les persones.

5. Té el coll molt llarg i també taques de color marró.

7. Té ratlles blanques i negres.

SOLUCIONS_ 7. Zebra 4. Pantera 3. Mico 2. Nyu

» MÀQUINA INDUSTRIAL marca Border.

En bon estat. 200 €. T: 621 126 235 (R606/07) » 4 LLANTES de 18 amb pneumàtics per a Golf MK4, Seat León i Audi A3. 580 €. T: 639 070 186 (R606/01) » PIS a Sant Bartomeu del Grau. 60m2 En molt bon estat i estufa de pèl·let per estrenar. 3 habitacions, 1 lavabo amb safareig, cuina office, menjador sala d’estar i traster. T: 669 903 712 (R605/03) » DIPÒSIT D’AIGUA CALENTA de 80 litres. T: 616 300 994 (R605/05) » CALEFACCIÓ DE LLENYA I CARBÓ amb tubs de xemeneia. T: 662 519 073 (R605/02) » IRRIGADOR BUCAL Lacer model SWJ1.

Només estrenat. Amb 6 capçals nous. 85 €. T: 647 850 561. (R605/04)

1. Suricata

EL SUDOKU

5. Girafa

Gratuït!

Us hi esperem!

Inscripcions a: 677 099 155

6. Elefant

El 12 de desembre, a 2/4 de 7 de la tarda, fem un taller de Jocs de Taula i aprenentatge a l’Aixopluc!

» MATALÀS de 135 per 185 cm per estrenar de la casa Luxon. Amb un Topex per sobre el matalàs, de la mateixa mida. 360 €. T: 621 126 235 (R606/06)

ES BUSCA » LOCAL al Lluçanès per albergar l’arxiu de LaRella i una petita redacció. T: 639 004 326 (R605/08) » Exemplars de LaRella dels números 9, 183, 191, 194, 201, 202, 203, 204, 205, 206, 207, 208, 209, 210, 211, 212, 213, 214, 215, 232, 235, i 238.

T: 639 00 43 26 (R607/08) » El volum 8 i el 16 de LaRella enquadernada.

T: 639 00 43 26 (R607/09)

ES COMPRA » TRASTER/GARATGE a la zona del Lluçanès.

T: 618 421 565 (R605/01)

ES LLOGA » CASA A SANT FELIU SASSERRA. 5 habitacions, 2 lavabos, cuina, menjador, garatge i jardí. T: 618 537 927 (R606/08) » PLAÇA D’APARCAMENT a Prats. T: 628 70 79 05 » PLAÇA D’APARCAMENT al carrer Reforma nº 10 de Prats de Lluçanès. T: 699 429 840 (R604/01)

LaRella | 27

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ SUPERMERCATS

FORNS DE PA

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

• CARNISSERIA • CONGELATS • • FRUITA • XARCUTERIA • • PLATS COMBINATS • • DROGUERIA • PA • BEGUDES •

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi

629 963 056

CARNISSERIES

FORMATGES

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

SALUT TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

PERRUQUERIA

DENTISTES

EL TEMPS

27 de novembre de 2025

LES FOTOS DEL TEMPS Envia les teves fotos del temps!

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

TAN LLUNY, TAN A PROP ARISTARC DE SAMOS

Colors verds i tardorencs. Una finestra natural a la natura, a Olost, el 16 de novembre.//F: @SLVIA49721694

Salamandra a prop d’un rierol que tributa a la riera Lluçanèsa, el primer cap de setmana de novembre.// F: JORDI BUSCÀ

Colors de la posta de sol des de Sant Adjutori d’Olost, el 17 de novembre.// F: MARC CANADELL

Panoràmica des de Lurdes de Prats, el dia 25 de novembre al matí.// F: PERE CORS

Aigua gelada a la riera Lluçanès, el 23 de novembre.// F: EMILI VILAMALA

Tractor treballant a Perafita, entre boires, el 19 de novembre.// F: XAVI BONETE - @DELGORGNEGRE

CUQUES, PLANTES I FERES Avui ens toca parlar de les dues espècies de mussols que ens falten per acabar amb aquestes aus tan misterioses i especials.

Comencem pel més gran de tots, el rei de les nits, que és el Duc (Bubo bubo). Pot fer més d’un metre i mig d’envergadura i és robust, amb el cap gros i amb unes urpes molt llargues i fortes. Caça sobretot rates (Rattus sp.) i conills (Oryctolagus cuniculus) però té prou força per atrapar una Guilla (Vulpes vulpes) o un Aligot (Buteo buteo).

Viu a prop de cingleres, on fa el niu en algun forat o relleix de la roca. Al Lluçanès, com que no hi ha gaires cingles, està molt limitada la seva distribució i actual-

Els mussols (tercera part i última) ment sols el trobem al Sorreigs, a Merlès i possiblement a Oristà. Durant el desembre i gener, al captard, és quan podem sentir el potent cant dels mascles, un “Uuuu” greu que se sent a gran distància.

I acabem amb el més petit dels nostres mussols, tan petit que s’alimenta majoritàriament d’insectes (grills, saltamartins, llagostes…) i també de ratolins i algun ocell petit. Estem par-

lant del Xot (Otus scops), que tot i ser petit és una preciositat.

Pot ser de tons grisos o marrons, amb els ulls grocs, cap rodó i amb dues orelles (plomes), a vegades dretes com banyes. Viu en parcs, jardins i zones amb arbres, però mai dins el bosc pur.

Al Lluçanès és present a tots els municipis i a l’estiu és habitual sentir el seu cant, un “tut” repetitiu, sovint ben a prop de les cases i fins i tot dins els pobles.

Arriba per terres lluçaneses a la primavera i se’n va a la tardor per passar l’hivern al sud de la Península o a l’Àfrica.

Fins aquí la família dels mussols, a veure si esteu de sort i us en creueu algun!// RAMON BAUCELLS

Des d’aquí sabeu que la meva intenció, sempre, és que torneu a mirar el cel, que això us faci pensar, sentir i us connecti amb l’essència de la vida.

Avui us parlaré d’aquest home, Aristarc de Samos, perquè em fascina. Va viure fa més de dos mil anys a Alexandria, quan Aristòtil era el filòsof de moda. Tot i això, només ens ha arribat un llibre de tot el seu pensament —imagina’t si tinguéssim les obres completes!—. El que passa és que va ser tan únic, tan especial, que sabem de les seves idees a través d’Arquimedes, per exemple, ja que el cita i escriu amb especial deferència sobre ell.

M’agrada Aristarc perquè ell, tot sol, va entendre i explicar senzillament com es mouen els planetes al voltant del Sol. Com és que veiem que Saturn tarda trenta anys a fer una volta sencera al fons estrellat o Júpiter dotze? Per què Venus sempre el veiem al capvespre o a la matinada? Com és que, a vegades, quan la Terra avança a un altre planeta, tenim la sensació que aquest es desplaça cap enrere, per després recuperar el seu moviment habitual?

De fet, la paraula planeta significa “estrella vagabunda” en grec antic. Aristarc era un excel·lent matemàtic i astrònom. Penseu que en aquella època encara faltava molt perquè inventéssim el telescopi. Les seves idees surten de l’observació, de càlculs basats en la trigonometria, de fixar-se en el desplaçament dels planetes d’un any per l’altre. O sigui, en el que anava veient al cel de veritat.

Com diu Jean-Pierre Verdet: “Fins a les nits de 1609 (les nits més maques de l’astronomia) durant les quals en Galileu va ser el primer savi a apuntar als astres amb uns allargavistes, tots els éssers humans eren iguals davant el firmament.

Tothom disposava tan sols dels seus ulls associats a la seva intel·ligència.”

Jo crec que Aristarc era molt intel·ligent.

Aquest hivern tornem a tenir els planetes tan bonics com sempre al cel, i ja sé que Mercuri, Saturn i Mart, a la gent li costen més, però n’hi ha dos que són infal·libles: Júpiter i Venus. Júpiter el veuràs brillar a les nits i Venus encara es veurà durant un bon temps, a les matinades. Pots triar: tant si ets d’anar a dormir tard com si ets matiner, tens els dos objectes que brillen al cel; a veure si et criden l’atenció.// INÉS DIBARBOURE

LaRella | 29

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS ALPENS

LA TORRE

SANT BARTOMEU

OLOST

SANTA CREU

SANTA EULÀLIA

LLUÇÀ

BORREDÀ EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

SANT AGUSTÍ

PRATS DE LLUÇANÈS

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

SANT BOI

PERAFITA

LA QUAR

ALTRES SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

EL TEMPS

27 de novembre de 2025

SORTIDA I POSTA DE SOL

ALPENS

LLUÇÀ

8:07 h - 8 de desembre

(760 m)

75,6 km/h · dia 21

66 km/h · dia 21

21,2 L · 5 dies

19,50 L · 5 dies

20 de desembre

20,10 ºC · dia 13 -4,70 ºC · dia 22 7,90 ºC 53,1 km/h · dia 21 21,60 L · 4 dies L 11,40 L · dia 6

MERLÈS - BORRALLERAS

20,60 L · dia 6

PERAFITA

ST. BOI DE LLUÇANÈS

18,00 ºC · dia 12

18,30 ºC · dia 12

-4,00 ºC · dia 21

-4,30 ºC · dia 21

8,09 ºC

7,40 ºC

55,1 km/h · dia 21

59,5 km/h · dia 21

24,40 L · 6 dies

35,80 L · 9 dies

695,90 L

803,60 L

18,10 L · dia 6

25,80 L · dia 6

ST. MARTÍ D’ALBARS (662 m)

(774 m)

PRATS DE LLUÇANÈS

OLOST - MAS LLISCÀS

18,80 ºC · dia 1

20,40 ºC · dia 1

(594 m)

20,10 ºC · dia 1 -4,30 ºC · dia 22 8,50 ºC 57,9 km/h · dia 24 24,80 L · 4 dies 806,30 L 19,00 L · dia 6

(700 m)

-4,00 ºC · dia 22 8,68 ºC 56,2 km/h · dia 21 19,00 L · 6 dies 795,60 L 12,80 L · dia 6

Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació

(558 m)

(810 m)

OLOST - TRASSERRA (740 m)

18,70 ºC · dia 1 -2,10 ºC · dia 9

-5,20 ºC · dia 22

9,00 ºC

8,20 ºC 46,7 km/h · dia 24 31,00 L · 5 dies

66,5 km/h · dia 21 28,60 L · 4 dies 691,60 L

665,40 L

23,80 L · dia 6

23,60 L · dia 6

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ

SANT BARTOMEU

19,90 ºC · dia 1

20,47 ºC · dia 12

18,40 ºC · dia 12

-3,40 ºC · dia 22

-5,40 ºC · dia 22

-2,20 ºC · dia 21

8,70 ºC

8,40 ºC

8,40 ºC

46,7 km/h · dia 24

40,2 km/h · dia 21

115,9 km/h · dia 22

25,40 L · 4 dies

21,80 L · 4 dies

37,60 L · 5 dies

769,80 L

752,80 L

704,20 L

19,40 L · dia 3

16,00 L · dia 6

33,00 L · dia 6

(572 m)

De l’1 al 24 de novembre

70,8 km/h · dia 21 782,40 L

15,40 L · dia 6

13,50 L · dia 6

7,80 ºC 26,40 L · 5 dies

774,20 L

849,50 L

Més informació:

-2,60 ºC · dia 21

8,60 ºC

9,00 ºC

5 de desembre

17,2 ºC · dia 13

-2,30 ºC · dia 21

-2,80 ºC · dia 21

LLUNES

(1.059 m)

18,50 ºC · dia 13

18,90ºC · dia 13 17:22 h - 8 de desembre

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

(871 m)

(460 m)

(878 m)

Pluja anual Dia de més pluja

NEU GRANULADA, AIGUANEU O NEU A qui no agrada, malgrat els inconvenients logístics que comporta, una bona nevada, benigne i estètica, que emblanquini el territori i convidi a tancar-se a casa vora el foc?

Als aficionats a la meteorologia, aquesta possibilitat ens engresca d’allò més. Amb l’esperança que, aquest any sí, tinguem algun episodi de neu al Lluçanès, creiem que pot ser convenient repassar els conceptes bàsics de l’anunciat. A vegades, quan la precipitació és dèbil, ens genera dubtes el que veiem caure.

NEU GRANULADA Precipitació de grans de glaç, blancs i opacs, de la mateixa estructura que la neu. Els grànuls són esfèrics i, de vegades, cònics. El seu diàmetre oscil·la entre 1 i 5 mm. Si cauen sobre un terreny dur, reboten i so-

vint es trenquen. Aquest tipus de precipitació sovint precedeix o acompanya les nevades ordinàries. També es coneix amb el nom de neu rodona o calabruix.

AIGUANEU Precipitació uniforme de neu a mig fondre o de neu i aigua barrejades. Des de la nevada seca fina fins a la pluja, hi ha tots els graus de transició: cristalls humits, flocs molls d’aigua o neu barrejada amb aigua líquida. De la mateixa manera que la pluja i la neu ordinària, l’aiguaneu pot caure de manera contínua o en forma de xàfec.

NEU És el tipus de precipitació sòlida més comú. Es tracta d’una precipitació força uniforme de cristalls hexagonals microscò-

pics o esquelets d’aigua sòlida, que cauen individualment o, de vegades, reunits en borrallons o flocs (volves, si són molt lleus) d’un sostre continu de núvols. Els cristalls es formen a baixes temperatures i cal que la temperatura entre el núvol i la superfície sigui inferior a 0 °C o molt pocs graus positius; en cas contrari, la precipitació sòlida es liquaria pel camí.

Perquè nevi s’han de donar aquestes condicions: · Que la humitat sigui elevada; altrament es podrien evaporar abans d’arribar a la superfície. · Que els valors de temperatura siguin negatius, però pròxims als 0 °C, perquè en ambients més freds, els cristalls són molt secs i no s’arriben a annexionar els uns amb els altres.

(Definicions: Servei Meteorològic de Catalunya).//

NOVEMBRE AMB POCA PRECIPITACIÓ I TEMPERATURES NORMALITZADES Aquest novembre continua sec (dades a dia vinti-quatre); falten pocs dies per acabar el mes i no sembla que aquesta tendència es pugui invertir.

Les precipitacions, molt per sota la mitjana, han estat escasses en quantitat i dies de pluja. Sant Bartomeu, la més afavorida, ha acumulat 37,60 mm en cinc dies (sense dades històriques), seguida de Sant Boi amb 35,80 mm en nou dies (mitjana de 56,90 mm i 7,5 dies), Olost – Trasserra amb 28,60 mm en quatre dies (sense dades històriques). Les menys afavorides han estat Sant Martí amb 15,20 mm en quatre dies (amb aquestes dades estrenem estació!), Prats amb 19,00 mm en sis dies (mitjana de 46,46 mm i 6,09 dies), Lluçà amb 19,50 mm i cinc dies (mitjana 49,70 mm i 6,5 dies), Alpens amb 21,20 mm en cinc dies (mitjana 50,00 mm i 8,0 dies), Perafita amb 24,40 mm i sis dies (mitjana 54,80 mm i 7,6 dies) i Merlès amb 24,80 mm en quatre dies (mitjana 44,78 mm i 5,8 dies).

Les temperatures, gràcies en bona part a l’entrada de la massa d’aire fred d’origen àrtic que vam tenir entre els dies vint-i-un i vint-i-tres, s’han normalitzat força. La variabilitat climàtica del Lluçanès fa, però, que tinguem estacions encara per sobre la mitjana, com Prats amb una mitjana mensual de 8,68 °C (mitjana 7,55 °C), Merlès amb 8,5 °C (mitjana 8,33 °C) o Perafita amb 8,09 °C (mitjana 7,40 °C). Altres, com Alpens, amb 8,60 °C (mitjana 8,60 °C) que no tenen desviació ni positiva ni negativa i d’altres que estan per sota la mitjana com Sant Boi amb 7,40 °C (mitjana 8,50 °C).

La matinada més freda va ser la del dia vint-idos, amb una mínima absoluta de -5,40 °C a Oristà, seguida d’Olost – Lliscàs, amb -5,20 °C, que tot i ser temperatures fredes no són excepcionals. En el cas d’Oristà, per exemple, la mínima més baixa registrada al novembre va ser l’any 2015 (dia 24) amb -10,70 °C i a Olost – Lliscàs, va ser l’any 2007 (dia 17) amb -10,60 °C. En general, la mitjana de les mínimes d’aquest novembre ha estat per sobre del que és normal. Com a exemples tenim Alpens amb 4,58 °C (mitjana 4,20 °C), Perafita 4,19 °C (mitjana 3,30 °C) i Prats amb 3,49 °C (mitjana 2,59 °C).

NOVA ESTACIÓ METEOROLÒGICA A SANT MARTÍ D’ALBARS – LA BLAVA Ens felicitem i felicitem l’Ajuntament de Sant Martí per aquesta bona notícia i agraïm l’esforç per fer-ho realitat. Amb aquesta nova incorporació ja són tretze les estacions meteorològiques automàtiques que tenim distribuïdes per la comarca. Som, doncs, una de les unitats geogràfiques amb millor cobertura meteorològica de Catalunya, però encara amb possibilitat i esperança de millorar aquesta xarxa.// FRANCESC COMES

SANT MARTÍ D’ALBARS LA BLAVA

LaRella | 31