R604

DIJOUS 16 | OCTUBRE | 2025 | NÚMERO 604

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA SOBRETAULA

“La transhumància augmenta la qualitat de la llet”

LA COLUMNA

A qui s’ha de reclamar?

Entrevista a Maria Rocadembosch Boixadé

de Ramon Erra Macià

Baixen un 20% els establiments Nou projecte de cohabitatge a Lluçà comercials al Lluçanès en dos anys HABITATGE

· El tancament d’establiments comercials és una tendència generalitzada a la majoria de municipis del Lluçanès

L’Ajuntament presenta l’estudi de viabilitat econòmica de la proposta INFRAESTRUCTUES

Nous usos per unes granges de Perafita S’habilita una trentena d’espais de les antigues naus per al lloguer MOTOR

Membrado guanya a casa, al Ral·li Masies de Voltregà Guillem Sucarrats debuta amb la Federació espanyola al Mundial d’Enduro a Itàlia CICLISME

La Bandolera s’estrena a Oristà 160 ciclistes gaudeixen dels corriols, pistes i trams de la nova prova FUTBOL Dissabte 11 d’octubre es va celebrar la cercavila de gegants i capgrossos a La Torre d’Oristà. Es va acabar davant l’església.//F: NÚRIA VILA CABANAS

La cultura popular del Lluçanès es troba de nou La Torre i Oristà acullen la 4a Trobada de Cultura Popular del Lluçanès, enguany, de dos dies

Les veteranes del Pradenc juguen contra el Barça Acaben la pretemporada a l’estadi Joan Gamper

LA SOLAPA

Núm. 604

FOTO: Sebastià Roma

LLAVÒRENS EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues.

Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

ANY: Finals dels anys 50 LLOC: Sant Bartomeu del Grau A mitjans del segle passat, les eres encara eren un element arquitectònic molt present a les cases de pobles petits, com en el cas de Sant Bartomeu del Grau. Si bé és cert que a mesura que passaven els anys la seva presència va anar disminuint fins a esdevenir un reducte pràcticament exclusiu de les masies o cases de pagès, als anys 50 o 60, aquests espais oberts pensats per a batre el gra i separar-lo de la palla encara eren elements presents i funcionals fins i tot en cases situades al centre dels pobles.

En aquesta imatge hi veiem l’era del Padró, situada molt a prop de l’església i del Carrer Vell. En el moment de fer la fotografia, hi havia 4 pallers ben plens a l’era, i la fàbrica de Puigneró estava a punt d’entrar en funcionament i de canviar per complet la fesonomia del municipi i l’activitat laboral dels seus habitants.

REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport de:

Els Encants de LaRella!

El Racó de la Feina de LaRella!

L’Agenda de LaRella!

L’Opinió dels lectors!

Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:

Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a:

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a:

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos):

larellallucanes@ gmail.com

larellallucanes@ gmail.com

comunicaciolarella@gmail.com

larellallucanes@ gmail.com

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

16 d’octubre de 2025

L’Ajuntament de Lluçà presenta un projecte d’habitatge cooperatiu El projecte s’ubicaria a Santa Eulàlia de Puig-oriol, en uns terrenys propietat de l’Institut Català del Sòl

La xerrada es va fer al Centre d’Interpretació de la Transhumància.// F: AJLLUÇÀ

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Carolina Font Usart

L’habitatge a territoris rurals com el Lluçanès es caracteritza per una oferta limitada, sigui de compra o de lloguer, i amb una escassa presència d’habitatge de protecció oficial.

Davant d’aquesta situació s’hi troba l’Ajuntament de Lluçà, on, malgrat que a Santa Eulàlia de Puig-oriol hi ha una parcel·la per construir habitatges plurifamiliars de protecció oficial propietat de l’Incasòl, aquest ja ha avançat que no ho farà.

Davant d’aquest fet, i veient les demandes d’habitatge que arribaven al consistori, l’Ajuntament va proposar a l’Incasòl cedir el terreny per construir un habitatge cooperatiu. Incasòl va acceptar la proposta i l’Ajuntament va moure fitxa amb la voluntat de “trobar una sortida factible per a les persones joves, especialment de Lluçà i de Santa Eulàlia”, tal com explica Gemma Gallorte, regidora del municipi. Però construir un habitatge cooperatiu no és fàcil ni barat.El primer pas que cal fer és un estudi de viabilitat econòmica.

L’Ajuntament de Lluçà va acor-

dar assumir el cost d’aquest estudi i els resultats es van presentar aquest divendres 10 d’octubre a Santa Eulàlia, de mans de la cooperativa Per Viure, especialitzada en la gestió d’habitatges cooperatius.

La proposta presentada es basaria en la construcció d’un edifici amb 14 habitatges d’entre una i tres habitacions. Els socis que formessin part de la cooperativa haurien de pagar una entrada d’entre 20.000 i 40.000 euros, en funció dels metres quadrats de l’habitatge, que se’ls retornaria en cas de marxar. A més, hi hauria un pagament mensual d’entre 300 i 500 euros (en funció de l’habitatge) durant 30 anys, que inclouria l’amortització del crèdit, les despeses d’escala, l’IBI i la taxa d’escombraries.

Des de l’Ajuntament diuen que “no és una solució ràpida, però és una solució” i expliquen que hi ha persones interessades, però cal fer més difusió per aconseguir trobar les que falten per tirar-ho endavant.//

INFRAESTRUCTURES

Arreglen la carretera de Sant Boi a Sobremunt

Un dels trams que s’ha arreglat aquestes setmanes.// F: AJ ST. BOI

Al llarg de les darreres setmanes s’han estat fent treballs de millora a la carretera que uneix Sant Boi de Lluçanès i Sobremunt. Les obres, que han tingut un cost d’aproximadament 50.000 euros, han estat finançades per la Generalitat a través de la línia d’ajuts destinats a millorar les infraestructures viàries d’accés a nuclis rurals.

Els treballs de millora han permès asfaltar de nou els trams on el ferm estava més malmès, posant una capa de rodament, i s’han fet obres als vorals que s’han ampliat. // CFU

PATRIMONI

Masies del Lluçanès, protagonistes al 30 Minuts

SOLIDARITAT

Prats, Olost, Alpens i Merlès aproven una moció que condemna els atacs a Gaza LLUÇANÈS

Un frame del reportatge on surt la Font de Lluçà.// F: 3CAT

Per_ Carolina Font Usart

Els ajuntaments de Prats de Lluçanès, Olost, Alpens i Santa Maria de Merlès són els primers ajuntaments del Lluçanès en aprovar la moció presentada per la plataforma “Lluçanès amb Palestina”, que té la intenció de fer-la arribar als diferents ajuntaments del territori.

La moció rebutja i condemna els atacs i el genocidi que l’Estat d’Israel està comentent contra la població palestina, i recorda que l’ocupació i la colonització de les terres palestines per part d’Israel són contràries al dret internacional.

Amb l’aprovació de la moció, els ajuntaments signants demanen a la Generalitat que interrompi les relacions institucionals amb l’actual govern d’Israel., així com les relacions amb les empreses que operen il·legalment en

A Prats es va fer una concentració l’endemà que s’interceptés la Flotilla Global Sumut// F: @LLUCANESAMBPALESTINA

assentaments israelians identificades per l’Alt Comissariat de l’ONU. Els quatre ajuntaments van aprovar aquesta moció per unanimitat de tots els membres del ple.

Des de la plataforma es van sumar a les mobilitzacions que es van fer arreu del món l’endemà que l’Estat d’Israel intercep-

tés la Flotilla Global Sumud, i van organitzar una concentració a Prats de Lluçanès el passat 2 d’octubre, que va aplegar mig centenar de persones.

El pròxim diumenge 19 d’octubre, la plataforma ha organitzat, a Prats de Lluçanès, una jornada de solidaritat amb Palestina, que començarà a dos quarts d’onze del matí a la plaça de l’Església.//

El reportatge Masies, un llegat que s’ensorra, emès aquest cap de setmana al 30 Minuts de TV3, va fer parada a dues cases de pagès del Lluçanès: Vallgatina, a Oristà, i la Font, a Lluçà. L’equip del programa va acompanyar Marta Lloret —coneguda a les xarxes com La Caçadora de Masies— per documentar l’estat i les particularitats d’aquest patrimoni rural que, a poc a poc, va desapareixent.

El programa va posar el focus en problemàtiques com l’elevat cost de manteniment d’aquests edificis, els pocs beneficis que generen les activitats que s’hi poden dur a terme, o els entrebancs burocràtics constants, així com la falta de relleu generacional o la divisió de les propietats entre diferents branques familiars.

Des de l’eixida de la Font, Pere Garet explicava que, a hores d’ara, és l’únic que viu a la casa, que té unes dimensions més que considerables.

Durant el programa també es va mencionar el cas de les Llosses, fronterer amb el Lluçanès, on l’Ajuntament ha promogut un pla per documentar, valorar i intentar fer reviure les més de 150 cases de pagès que hi ha ensorrades, i que podrien contribuir a recuperar l’anomenat paisatge de mosaic, en què les pastures, els camps i els boscos s’entrellacen i fan més difícil la propagació de grans incendis.// FVC LaRella | 3

NOTÍCIES

LA COLUMNA

Núm. 604

Nova vida per a les granges de la carretera Vella de Perafita El propietari, pendent de la requalificació del terreny, ha decidit donar ús als més de 7.000 m² d’aquest espai, a tocar del poble

Ramon ERRA MACIÀ

A qui s’ha de reclamar?

Amb un peu, amb l’esquena o amb el cul. A l’estiu hi ha d’haver ombra i a l’hivern sol, per practicar l’art antic d’aguantar la paret. Una excusa: mirar el mòbil aviam què. Aviam què, què? Aviam si passa algú. Aviam què passa al món. A molts pobles hi ha la cantonada on tot s’esdevé. Quatre carrers formen uns quatre cantons: topes, esquives, t’assabentes. Fas allò de mirar pantalla i després carrer.

Bombes, i un cafè. Morts, i una VollDamm. Patates fregides i una casa esfondrada. Potser tenim una esgarrifança. Tothom hi acaba passant, per aquestes cantonades, gent de totes les edats. Als pobles llargs i prims, com el meu, no n’hi ha gaires. Abans parlàvem del carrer de Dalt i del carrer de Baix. La frontera era el pou, vora el Call, i la canalla estàvem enfrontats, però tot s’acabava en una empaitada i en el joc. Entre els adults, la de cal Ferrer Vell i la de cal Riba eren de les parets preferides. Sovint hi havia gent arrambada, mirant el rellotge, llegint el diari, ensenyant tomaques.

No s’empaitaven, s’esperaven. Les terrasses de bar —i sé de què parlo— tenen bon olfacte per saber on han de brotar, però perdem aquell anàrquic fer collet i després rotlle per decidir, entre uns quants, que tot empitjora.

O que tot segueix igual. Així que tornem a mirar el rellotge de butxaca, el diari rebregat, el mòbil, aviam què. És clar que les parets no s’haurien d’embrutar amb les sabates. Entesos.

Acceptem que ens hem civilitzat. Sí, tu. Com a mínim les formes les volem mantenir. Avui seiem en terrasses, demanem tallats amb poca escuma, i no xerrem tant amb tothom, però com diria el Quimi Portet, tenim una bèstia dintre nostre. Això de fer cantonades deu venir de quan no érem tan sofisticats (vull dir que no hi havia armes de destrucció massiva, només la fletxa i l’arc). Però amb el nas encarat al mòbil i el cul en una cadira, podem semblar gent civilitzada. Mentre una bomba, allà lluny, ensorra uns quatre cantons, i colga persones. Ara que el drama potser s’acaba, però no per sempre ni a tot arreu, de dins ens surt un fil de veu que mira al cel i pregunta, a qui coi s’ha de reclamar. Però no contesta ningú.//

LaRella | 4

PERAFITA Per_ Pol Asensi Turigas

Les antigues granges de la carretera Vella de Perafita han trobat una nova vida des d’aquest any. Carles Pradell, propietari dels més de 7.000 m² que ocupa el conjunt, ha adequat les naus per destinar-les al lloguer d’espais agropecuaris. En total, s’hi han habilitat una trentena d’espais per a l’emmagatzematge de materials, maquinària o productes, però sense activitat econòmica pròpia ni oberta al públic.

La història d’aquest espai, situat molt a prop del nucli, es remunta a més de vint anys enrere. Pradell va adquirir-lo amb el compromís de no reprendre-hi l’activitat ramadera, però amb la perspectiva que, un cop aprovat el POUM de Perafita, el terreny es requalifiqués com a industrial i es pogués urbanitzar. “Com que els anys van passant i aquest procés de requalificació no arriba, he mirat de donar una sortida a tot aquest espai”, explica el propietari.

Durant més d’un any s’hi han fet tasques d’endreça i adequació: s’han dividit les naus existents en diferents espais multifuncionals, s’han pintat parets, refet

L’artista David Masferrer va pintar aquest mural del Xescu a les instal·lacions.//

terres i tancaments, i millorat la il·luminació i la seguretat. També s’hi ha creat un espai comunitari amb lavabo i una petita cuina perquè els llogaters en puguin fer ús. La reforma ha servit, a més, per modernitzar les instal·lacions d’aigua i electricitat, i, amb un dipòsit de recollida d’aigües pluvials i plaques fotovoltaiques, fent el conjunt autosuficient energèticament.

Ara mateix, ja hi ha diversos espais llogats com a magatzems o garatges de caravanes, i fins i tot l’Ajuntament valora arrendar-ne un per al magatzem de la brigada municipal. Pradell es mostra obert a acabar d’adaptar les naus segons les necessitats de cada llogater.

El propietari es mostra satisfet

amb la sortida que ha pogut donar a l’espai. “És un benefici per al poble —assegura—, resol un problema històric i dóna oportunitats per cobrir necessitats d’espai d’empreses i particulars del municipi.”

UN SÍMBOL DEL POBLE Més enllà de les obres, Pradell ha volgut incorporar un detall simbòlic al conjunt. En un pany de paret de les instal·lacions s’hi pot veure un mural dedicat a Francesc Viñas, el Xecu. “Quan vaig arribar al poble, tothom em parlava d’ell i li vaig proposar fer aquest mural”, explica Pradell.

Malauradament, el Xecu va morir el passat 30 de setembre, però va poder veure el mural acabat, obra de l’artista David Masferrer.//

SOSTENIBILITAT

Nou servei de cotxe compartit a Olost OLOST Per_ Natàlia Sala Herrero

A partir d’aquest dijous 2 d’octubre, els veïns d’Olost disposen d’una alternativa al cotxe privat.

L’Ajuntament d’Olost, el Consorci d’Osona Acció Social i la cooperativa Som Mobilitat han posat en marxa un nou servei de lloguer de vehicle elèctric compartit.

El cotxe, un Hyundai Kona de 64 kWh i més de 350 km d’autonomia, està ubicat davant del Centre Cívic, a la zona de càrrega per a vehicles elèctrics.

Per fer-ne ús, cal descarregar l’aplicació de Som Mobilitat i ferse soci. Els veïns del municipi tindran un 22% de descompte sobre el preu base del lloguer.

El 22 d’octubre, a les 6 de la

El cotxe aparcat davant davant del Centre Cívic.// F: AJ OLOST

tarda, a l’Espai Rocaguinarda, es farà una presentació per explicar el funcionament del nou servei.

PRATS HO VA PROVAR EL 2021 L’any 2021 també es va iniciar un servei de cotxe elèctric compartit a Prats, impulsat per la co-

operativa Cuidem Lluçanès. Durant la setmana, l’utilitzaven els treballadors de la cooperativa i, el cap de setmana, la població en general. Finançat amb una subvenció vinculada a la pandèmia, el projecte va funcionar una anyada, però no es va poder consolidar.//

REPORTATGE

16 d’octubre de 2025

El Lluçanès va perdre 26 establiments comercials entre el 2021 i el 2023, més d’un 20% En només sis anys, el Lluçanès ha perdut gairebé un 9% d’establiments comercials, una tendència a la baixa generalitzada a gairebé tots els municipis LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

La tendència a la baixa del nombre d’establiments comercials al Lluçanès és un fet constatat els darrers anys, tal com indiquen les darreres dades publicades del Cens d’Establiments Comercials de Catalunya. Entre el 2017 i el 2023, el Lluçanès ha perdut un 9% del seu teixit comercial, una davallada que s’accentua si comparem les dades del 2021 amb les del 2023.

Si bé és cert que l’any 2021 hi va haver un increment del nombre d’establiments comercials al Lluçanès, segurament fruit de la pandèmia i de l’augment en el consum de productes de proximitat, aquest increment no s’ha pogut consolidar i, en només dos anys, han tancat un 22% d’establiments comercials, és a dir, 26 locals menys.

QUÈ SÓN ESTABLIMENTS COMERCIALS? Es consideren establiments comercials tots aquells locals, construccions, instal·lacions o espais coberts o sense cobrir, on es desenvolupin activitats comercials, tant si es fan de manera continuada, periòdica o ocasional.

Entren dins aquesta categoria els establiments de comerç al detall i també els de comerç a l’engròs, tot i que el Cens d’Establiments Comercials de Catalunya només contempla la venda al detall, és a dir, la que es fa directament al consumidor final.

Cal tenir en compte que es consideren comerç al detall si s’hi inclou la prestació de serveis a usuaris finals, com ara perruqueries, gestories o oficines de serveis.

Queden exclosos, en canvi, i per tant de les dades de la taula, els espais situats a la via pública on es facin mercats de venda no sedentària.

PRATS, L’EPICENTRE DEL COMERÇ AL LLUÇANÈS Més de la meitat dels establiments comercials del Lluçanès, el 52%, estan ubicats a Prats de Lluçanès. És el municipi on s’ha mantingut més constant el nombre d’establiments entre el 2017 i el 2023.

Prats pot presumir de ser el municipi del Lluçanès on, percentualment, han tancat menys establi-

LLUÇANÈS

ALPENS

2017: 101 2018: 102 2019: 104 2021: 118 2023: 92

2017: 2 2018: 2 2019: 2 2021: 4 2023: 3

LLUÇÀ 2017: 3 2018: 4 2019: 3 2021: 3 2023: 2

SANT BOI DE LLUÇANÈS

2017: 0 2018: 0 2019: 0 2021: 2 2023: 1

2017: 7 2018: 6 2019: 6 2021: 8 2023: 4

PERAFITA

SOBREMUNT

2017: 4 2018: 4 2019: 5 2021: 5 2023: 3

2017: 0 2018: 0 2019: 0 2021: 1 2023: 0

SANT BARTOMEU DEL GRAU

PRATS DE LLUÇANÈS

2017: 0 2018: 0 2019: 0 2021: 2 2023: 0

2017: 52 2018: 53 2019: 52 2021: 52 2023: 48

SANT FELIU SASSERRA

ORISTÀ

OLOST

2017: 6 2018: 5 2019: 5 2021: 5 2023: 3

2017: 15 2018: 16 2019: 19 2021: 19 2023: 15

ments en relació amb la resta de municipis (7,69%), mantenint una base comercial més sòlida.

Olost i Sant Feliu Sasserra són, després de Prats, els municipis amb una major concentració d’establiments. Cal destacar el perfil estable del comerç en ambdós municipis, si bé és cert que, entre el 2021 i el 2023, perden un 20% dels establiments comercials. En valors absoluts, Sant Feliu perd dos i Olost quatre.

De la resta de municipis del Lluçanès, Alpens, Sant Bartomeu i Sant Martí trenquen amb la tònica predominant i, malgrat el des-

2017: 1 2018: 1 2019: 1 2021: 1 2023: 0

SANT MARTÍ D’ALBARS

SANTA MARIA DE MERLÈS

2017: 9 2018: 9 2019: 9 2021: 10 2023: 8

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

cens entre el 2021 i el 2023, són els únics que han augmentat el nombre d’establiments comercials entre el 2017 i el 2023.

FUGA COMERCIAL Aquestes dades posen de manifest una pèrdua de capacitat del comerç local per retenir les compres del veïnat. Aquesta fuga comercial, que afecta sobretot els municipis de menys de 2.000 habitants, es fa evident a l’hora d’adquirir productes d’equipament per a la llar i per a les persones, però també en el sector de l’alimentació.

2017: 2 2018: 2 2019: 3 2021: 6 2023: 5

Des de la PIMEC, la patronal de la petita i la mitjana empresa de Catalunya, alerten que aquest és un procés de desertització comercial i que posa en perill el model de comerç de proximitat i territorial que hi ha a Catalunya.

Alhora, apunten que aquest fet té un gran impacte sobre el territori i la població, ja que pot agreujar la despoblació que pateixen moltes zones rurals.

Un procés que, al Lluçanès, es constata en la pèrdua progressiva de punts de venda i serveis bàsics, sobretot en els municipis més petits.// LaRella | 5

NOTÍCIES GENT GRAN

Veïns del Lluçanès viatgen a Occitània

Núm. 604

Mentora, una xarxa de seguiment per als joves del Lluçanès El Consorci del Lluçanès busca voluntaris per participar en aquest projecte d’acompanyament per a joves LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

El veïnat del Lluçanès el tercer dia del seu viatge per Occitània// F: CONSORCI

Un grup d’una cinquantena de veïns i veïnes del Lluçanès van viatjar al sud-est d’Occitània entre el 6 i el 10 d’octubre.

Al llarg de quatre dies van poder visitar ciutats com Tolosa i Albi, ciutat natal del pintor postimpressionista Henri de Toulouse-Lautrec.

També van poder gaudir dels contrastos d’aquesta zona d’Occitània que passa dels escarpats paisatges pirinencs a les grans planes del Tarn i la Garona.

La Garona és l’únic riu que neix a Catalunya i que no desemboca al Mediterrani, sinó que travessa tot França fins a arribar Bordeus, on desemboca a l’Atlàntic.// RED

PREMSA

L’escola Heurom protagonista del Criatures

La Fundació Jaume Bofill és la impulsora del Projecte Mentora que té com a objectiu trobar voluntaris que vulguin acompanyar adolescents de 3r i 4t d’ESO durant el curs 2025-2026. Des del Consorci del Lluçanès fan una crida per trobar persones compromeses, disposades a ser un referent positiu per a nois i noies.

L’objectiu del projecte és acompanyar els joves en un procés d’informació, reflexió i presa de decisions per continuar estudiant més enllà de l’educació secundària obligatòria.

Les persones mentores tindran assignat a un o una adolescent i rebran formació específica i suport durant tot el procés.

Les sessions de mentoria es faran en equipaments o espais prèviament pactats i consistiran en converses i activitats informals, sortides i visites que ajudin els adolescents a reflexionar sobre el seu futur, motivar-se i prendre decisions amb més seguretat.

Les trobades es faran setmanalment, durant el curs escolar, i duraran una hora i mitja.

Alguns dels participants del projecte Mentora el passat curs 2024-25// F: CONSORCI

Richard Gray és un dels mentors que l’any passat va formar part del projecte. Tal com explica va unir-se al programa amb la voluntat d’aconseguir que “els joves del Lluçanès puguin tenir a

L’abandonament escolar prematur afecta un 14% de l’alumnat de Catalunya prop tantes oportunitats com sigui possible i ajudar-los a assolir els seus màxims objectius”.

El Projecte Mentora li va permetre conèixer a joves amb idees i valors molt diferents, una oportunitat d’intercanvi d’idees que

recalca “és molt positiva per a aprendre.”

L’objectiu del programa és lluitar contra l’abandonament escolar prematur, que continua sent un repte i que afecta gairebé un 14% de l’alumnat català. Des de la Fundació Bofill expliquen que un moment clau per continuar o deixar els estudis és a final de l’ESO i per això aquest suport extra i personalitzat, en aquesta etapa de transició té un impacte directe en els joves.

Aquest serà el segon any que s’organitza el “Punt Mentora Lluçanès” coordinat pel Consorci del Lluçanès i compta amb el suport de l’Institut Castell del Quer.//

IGUALTAT

Aquesta fotografia va il·lustrar la portada del suplement.//

L’Escola Heurom va ser una de les protagonistes de Criatures del passat dissabte 4 d’octubre, el magazín que publica el Diari Ara. El reportatge principal d’aquell número titulat “Cal canviar de tutor cada curs?” analitzava els pros i contres d’aquesta decisió, tant des del punt de vista dels docents, com de les famílies. Una de les mestres entrevistades va ser Montse Vilella, tutora del grup dels grans de l’Escola Heurom de Perafita.

Vilella va parlar de la importància de canviar de tutors entre infantil i primària perquè l’alumnat vegi diferents maneres de treballar, però deixant clar que ser tutor d’un infant un sol any és molt poc temps per conèixer bé infants i família. Vilella també va parlar de les tutories i de com són d’essencials per al grup i per cadascun dels alumnes, per això, tal com explica en el reportatge intenta fer almenys una tutoria individualitzada amb cada alumne un cop al trimestre.

En el mateix número també hi havia un article d’opinió de David Altimir sobre les Escoles que (des) eduquen. Altimir, també mestre de l’Heurom, planteja una interessant reflexió sobre el paper de l’escola com a eina per fomentar un pensament crític.// CFU LaRella | 6

En marxa un grup de masculinitats LLUÇANÈS Per_ Natàlia Sala Herrero

El Consorci del Lluçanès ha posat en marxa el Grup de Masculinitats del Lluçanès, una iniciativa pionera sota el lema “El Lluçanès no es queda enrere”, que ha començat amb molt bona resposta.

El projecte es va iniciar el 25 de setembre amb la participació de deu homes del territori, interessats a reflexionar sobre els rols de gènere i les relacions igualitàries.

El grup vol oferir un espai segur on parlar de com ser home avui, repensar actituds apreses i promoure una masculinitat més empàtica, corresponsable i lliure d’estereotips. Coordinat pels serveis d’igualtat, joventut i promoció econòmica del Consorci, és una

Els participants fent una dinàmica durant la primera sessió.// F: CONSORCI DEL LLUÇANÈS

acció del Pla Estratègic per a la Prevenció de l’Atur Femení, que busca avançar cap a una societat més justa i equilibrada.

Les trobades, obertes a nous participants, es faran un dijous al mes al Local Social de Santa Creu de Jutglar (23 d’oc-

tubre, 20 de novembre i 11 de desembre), de 6 a 8 de la tarda.

Les inscripcions es poden fer a www.llucanes.cat/formacio o trucant al 93 888 00 50. El projecte, impulsat pel Consorci del Lluçanès, compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.//

ÀLBUM

Núm. 604

1.500 visitants al Benvinguts a Pagès

La trobada de cultura popular del Lluçanès s’extén · Oristà i La Torre d’Oristà

Mas Terricabres, a Oristà; Rogers, a Sant Bartomeu del Grau, i el Soler de n’Hug, a Prats, són les explotacions que van obrir les seves portes durant el nou exitòs Benvinguts a Pagès, que es va celebrar els dies 4 i 5 d’octubre.//

Un any més s’ha viscut la Trobada popular del Lluçanès, amb tots els ingredients que l’han fet créixer.

Aquesta vegada l’hem pogut gaudir repartida entre els dos pobles del municipi d’Oristà. A la Torre, amb una jornada que va incloure els diferents geganters del Lluçanès, la germanor d’un sopar popular, la mostra de foc d’Alpens i d’Olost, així com actuacions musicals folk i punxadiscos. El dia d’Oristà es va visibilitzar els castellers, i va tancar amb la glosa de Cor de Carxofa.// RTB

Ferran Orriols tanca La Païssa · Perafita

Els formatgers de llet crua fan fira de nou · Olost

Un esmorzar de forquilla a Ca l’Estamenya del Forn Franquesa de Perafita i un concert de Ferran Orriols, acompanyat d’Edu Vergés, van tancar la segona edició del cicle d’arts escèniques i productes de la terra, el dia 11.//

El passat diumenge 5 d’octubre Olost va acollir de nou la Fira de Formatge de Pastor i Llet Crua. Des de les 11 del matí, la Plaça va acollir una desena de parades de pastors formatgers de l’Associació de pastores i pastors dels Països Catalans, que van deixar provar i van vendre els seus productes de primera mà. A part de formatge, a la Fira també hi havia vi i cervesa. A les 12 del migdia, es va fer un tast guiat, a càrrec de Xalem Gourmets, i a la tarda van ballar els Gegants d’Olost i van actuar els Castellers del Lluçanès.// F: PAT

70 pintors ràpids · Sant Boi

Cap de setmana de la festa de l’esport · Santa Eulàlia de Puig-oriol

El 12 d’octubre Sant Boi va ser l’epicentre de la pintura ràpida. Durant tot el matí, passejant pels carrers del poble i els voltants, et podies trobar a una 30 de pintors adults i 40 infantils immortalitzant el paisatge del poble.//

El cap de setmana del 4 i 5 d’octubre es va celebrar de nou la Festa de l’Esport. Les activitats van començar el dissabte al vespre, amb una gimcana familiar nocturna, on hi van participar set equips intergeneracionals. A més de les proves físiques, també n’hi havia de relacionades amb el patrimoni, i no es valorava el temps, sinó els punts. La gran activitat estrella, però, va ser el simulador d’snowboard, diumenge al matí, que va captar l’interès de tothom. Un tast de circ i partits de vòlei van tancar la programació.//

LaRella | 8

ESPORTS

16 d’octubre de 2025

Gil Membrado també guanya a casa Membrado i López van aconseguir el millor temps a tots els trams del Ral·li Masies de Voltregà, tres dels quals eren al Lluçanès

Membrado, celebrant la victòria a l’entrada del seu poble, Olost.// F: BRUNA SALA

LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

La 4a edició del Ral·li Masies de Voltregà ha servit no només per consolidar la prova, sinó també per veure l’adaptabilitat del vigent campió estatal de ral· lis de terra, Gil Membrado, a l’asfalt. La prova es va disputar el passat dissabte, 11 d’octubre.

Membrado, acompanyat de “Jandrín” López, va dominar des del primer minut la cita, aconse-

guint fer el millor temps en tots els trams amb el seu Ford Fiesta Rally2.

El pilot de l’equip PAST Racing es va imposar per sobre la resta de pilots, en la que era la cinquena cita del Campionat de Catalunya de Ral·lis, aconseguint més de dos minuts d’avantatge respecte als segons classificats, Mariano Parés i Pedro Requena.

Enguany, el Ral·li Masies de Voltregà presentava diverses novetats; una d’elles, el recorregut,

que va ser de 105 km cronometrats, amb la incorporació dels trams de “Collsaplana - Osormort” i “La Roca”, ben coneguts pels aficionats del motor, ja que durant els noranta i dos mil eren trams de mundial. Aquesta incorporació, sumada als trams de “Fontfreda” i als del Lluçanès: “La Trona”, “Costa dels Gats” i “El 25” (Prats - Olost), completaven els més de 105 km cronometrats de la prova.

Va ser precisament en la segona passada d’aquest darrer tram, Prats - Olost, on Gil Membrado es va proclamar definitivament campió del ral·li, tancant així una competició al seu poble, just davant de casa seva i amb l’afició local que l’esperava amb pancartes per felicitar-lo. Un final de traca i mocador per al jove olostenc, que ja ha escrit el seu nom a la història del motor.

Una altra novetat va ser la sortida protocol·lària de la prova, que es va fer a la plaça Fra Bernadí de Manlleu el divendres

Membrado es va proclamar campió del 4t Ral·li Masies de Voltegà davant de casa i envoltat d’aficionats que l’esperavan per celebrar la victòria 10. Aficionats vinguts d’arreu es van aplegar a la plaça per veure els pilots i l’inici de la cursa.

Abans de començar la prova, i amb plaça plena d’aficionats, la Federació Catalana d’Automobilisme (FCA), juntament amb els organitzadors de la prova, VLine, van organitzar un acte d’homenatge al jove pilot, Gil Membrado. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, i de l’alcaldessa de les Masies de Voltregà, Verònica Ruiz.

El president de la Federació de Catalana d’Automobilisme, Pere Serrat, va destacar la brillant trajectòria de Membrado, que estava acompanyat pel seu copilot, “Jandrín” López.

Serrat va fer entrega d’un trofeu commemoratiu al jove olostenc, del qual va destacar “la suma de talent, esforç, dedicació i persistència”, i a qui va desitjar que “mantingui aquesta progressió i sigui un referent per a tots els joves amants del motor.”//

ENDURO

Guillem Sucarrats debuta al Mundial amb la Selecció

Sucarrats durant el mundial a Itàlia.// F: @SUKA_68

El jove pilot de la Torre, Guillem Sucarrats, va debutar el darrer cap de setmana de setembre a la prova del Mundial d’Enduro celebrada a Itàlia, com a pilot de l’equip nacional de la Federació Espanyola.

Aquesta era la segona vegada que Sucarrats, pilot de Beta Trueba, participava en una competició del mundial, però la primera que ho feia com a pilot oficial de la Federació.

El circuit italià és un dels més exigents del campionat i la pluja no va posar les coses fàcils al torrenc, que va aconseguir acabar les carreres els dos dies: dissabte, en la 19a posició, i diumenge, en la 20a.

Així i tot, amb només dues curses el mundial, Sucarrats ocupa la 29a posició al Youth 125.

El debut de Sucarrats al mundial va ser a Portugal, on va acabar en 13a posició el 1r dia i 12a el segon, a només 6 segons d’entrar al top ten.

El pilot del Motoclub La Torre és el tercer classificat del Campionat d’Espanya d’Enduro en la categoria júnior 125cc, quan falten només dues proves per acabar.// CFU

MÈDIA

La família Rodenas, protagonistes d’Arrelats

Gabi Rodenas, durant el rodatge a casa seu.//

El programa Arrelats de 3Cat dedica l’episodi “Únic i apassionat” a Gabriel Rodenas, ferrador del Lluçanès amb trajectòria internacional. Seguidor fidel de l’Espanyol, diu amb orgull que els cavalls també són pericos, mostrant la connexió entre ofici i sentiment. Comparteix aquesta passió amb Anna Marsol i les seves filles, Bruna i Danna, una família unida per la complicitat, el respecte i els colors blanc-i-blaus que els identifiquen. Una mirada que uneix estima pels animals, autenticitat i constància i que reforça orgull compartit en família.// RED LaRella | 9

ESPORTS

Núm. 604

FUTBOL

L’Olost no coneix la victòria, però tampoc la derrota

Bona representació lluçanesa a l’Ultra Pirineu de Bagà Més d’una desena de corredors es van posar el dorsal en alguna de les curses BAGÀ Per_ Redacció

A Rupit es va jugar a un camp d’herba natural.// F: @FCOLOST

L’Olost ha començat la lliga amb una regularitat indiscutible: 4 empats en els 4 partits disputats.Sense saber què és guanyar, però tampoc perdre, el conjunt olostenc se situa a la part mitjana de la classificació, ocupant la novena posició però amb un sabor agredolç sense poder sumar, encara, els tres punts. Lluny de fer males actuacions, en gairebé tots els partits, han estat els d’Olost els qui s’han avançat en el marcador (excepte la primera jornada contra el Montesquiu), ara bé, el desenllaç encara no ha estat favorable en cap dels casos.

Els dos darrers empats han estat davant el Santa Eugènia de Berga, tercer a la lliga; i el Rupit, rival directe a la part mitja de la classificació. En aquest darrer matx, els Olostencs van visitar el Collsacabra en un duel igualat que es va resoldre als últims instants del partit. Arcos va aconseguir avançar els d’Olost al minut 83. Però els locals van aconseguir respondre al minut 89.

La pròxima jornada, l’Olost mirarà de sumar els primers 3 punts davant la Santperenca a casa.

Els de la Vall del Ges són sisens amb tres punts més que els olostencs.

Com a dada curiosa, l’Olost va tancar la lliga passada, també, amb un empat, sent, doncs, cinc partits consecutius en què els del Lluçanès no assaboreixen la victòria.// LCP

FUTBOL

El Sant Feliu no troba la victòria El Sant Feliu visitava el camp del Puigcerdà en la tercera jornada de la lliga de 4a Catalana.

El partit va ser d’una gran intensitat en la primera part, en què tots dos equips van disposar d’ocasions, però cap va aconseguir avançar-se. A la segona meitat, el Sant Feliu va sortir amb ganes de posar-se per davant i va marcar un gol als dos primers minuts.

Els locals, però, van capgirar el marcador en només sis minuts, i finalment el Sant Feliu va empatar al minut 82, deixant el resultat final en 2 a 2.

En la següent jornada, el Sant Feliu visitava el camp del Navàs, on l’equip local va ser molt superior durant tot el partit i es va imposar amb un clar 3 a 0. // GSA LaRella | 10

El primer cap de setmana d’octubre és una data marcada i assenyalada pels amants de les curses de muntanya a Catalunya. L’Ultra Pirineu és, de ben segur, un dels esdeveniments del trail running més importants del país, amb una projecció internacional de gran magnitud. Consolidant el format quatre proves —l’ultra de 100 quilòmetres, la marató, la mitja marató i la cursa vertical, a part de les proves infantils—, al llarg del cap de setmana (enguany del 3 al 5 d’octubre) més de 30.000 persones, corredors i no corredors, trepitgen Bagà i els pobles del Cadí-Moixeró per seguir de ben a prop aquesta festa d’esport i muntanya.

Al Lluçanès, gairebé una desena de corredors i corredores de la comarca van apropar-se al Berguedà per plantar-se a la sortida de la plaça Porxada de Bagà en alguna de les proves del cap de setmana.

La gran majoria per enfrontar-se a la prova reina, però també, amb no menys exigència, per batre el cronòmetre en les distàncies de marató i mitja.

6 CORREDORS A LA DISTÀNCIA ULTRA Fins a sis corredors lluçanencs van disputar la cursa de 100 quilòmetres i 6.700 metres de desnivell positiu —enguany amb un quilòmetre i mig més, degut a uns

Besora i Fornell durant la cursa.// F: ULTRAPIRINEU

canvis en el recorregut. El més ràpid va ser el pradenc Jordi Bartrons. El jove corredor de Prats, va assolir un temps de 16 hores, 37 minuts i 57 segons en la seva segona participació consecutiva, rebaixant el seu temps anterior en més de dues hores. Heribert Grifell va ser el segon lluçanenc a passar la meta de Bagà en un temps de 17 hores, 9 minuts i 21 segons. Rosa Besora i David Fornell també van ser finalistes de l’ultra travessant junts la meta en un temps de 21 hores, 3 minuts i 5 segons. D’altra banda, Josep Castañe i Miquel Martínez, ambdós veïns de Prats, van haver d’abandonar la prova al primer punt de control, al refugi del Niu de l’Àliga.

RAMON RIBERA I ROSA VILÀ A LA MARATÓ En la distància de 43 quilòmetres i 2.900 metres de desnivell, Ramon Ribera i Rosa Vilà van ser els representants del Lluçanès.

L’olostenc va passar la meta en 5 hores, 47 minuts i 42 segons. Per la seva banda, Rosa Vilà, fixa en els darrers anys a la cita berguedana, va creuar la meta en 7 hores, 8 minuts i 15 segons.

JÚLIA COTS I LLUC COROMINAS, A LA PROVA MÉS CURTA El diumenge, la mitja marató posava punt final a l’esdeveniment. Una cursa curta i ràpida, però exigent, amb 1.100 metres de desnivell positiu en els seus 21 quilòmetres, i que sol reunir un gran nivell de corredors nacionals.

La pradenca Júlia Cots va fer el recorregut pels voltants de Bagà en 2 hores, 49 minuts i 16 segons.

El també pradenc Cristian Moral va completar el recorregut amb 2 hores i 53 minuts. Per altra banda, l’olostenc Lluc Corominas va creuar la meta en 1 hora, 43 minuts i 47 segons; quedant-se a escassos minuts d’entrar entre els deu primers.//

FUTBOL

El Pradenc encadena dues derrotes consecutives PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Bruch Abad

Durant aquesta quinzena, el Futbol Club Pradenc ha disputat dos partits: un a casa contra el C.F. Voltregà i l’altre al camp del Cantonigròs U.E. En el primer partit, contra el Voltregà, el Pradenc va començar amb empenta i amb un bon joc, però les ocasions de gol no arribaven. L’equip visitant, tot i sentir-se incòmode dins del partit, va aconseguir marcar dos gols abans del descans. Els blaugrana van marxar tocats als vestidors, però a la represa van intentar refer-se. Tot i els intents i algunes

ocasions per retallar distàncies, el Voltregà va sentenciar el partit amb dos gols més a les acaballes del matx, deixant el marcador final en un clar 0 a 4.

En el segon partit de la quin-

Tot i el bon joc i la voluntat de l’equip, la falta d’encert de cara a porteria va condemnar el Pradenc zena, un Pradenc afectat per la derrota anterior va visitar el camp del Cantonigròs. Els blaugrana van intentar revertir la

mala dinàmica i retrobar-se amb el gol. Durant la primera part, van apostar per un joc més directe per intentar avançar-se en el marcador, però va ser l’equip local qui va obrir la llauna just abans del descans. A la segona meitat, el Pradenc va buscar la remuntada amb insistència, però un contraatac del Cantonigròs en els últims minuts va certificar la victòria local per 2 a 0.

Tot i el bon joc i la voluntat de l’equip, la falta d’encert de cara a porteria va condemnar el Pradenc a perdre els dos partits d’aquesta quinzena. L’equip seguirà treballant per revertir la dinàmica i tornar al camí dels bons resultats.//

ESPORTS

16 d’octubre de 2025

La Bandolera d’Oristà fa rodar les bicicletes del Lluçanès i més enllà Més de 160 ciclistes van gaudir el passat 5 d’octubre d’un recorregut divertit amb corriols, pistes i trams cronometrats La Torre que va reunir més de 160 participants.

En temps en què les traves burocràtiques han fet desaparèixer moltes iniciatives d’aquest tipus, els organitzadors van voler recuperar la tradició i ho van fer amb nota: recorreguts de 30 i 45 quilòmetres, combinant pistes i corriols tan divertits com ciclables, amb dos trams cronometrats per posar-hi emoció

Actualment, és l’única pedelada popular de la comarca La sortida va ser a 2/4 de 9 del matí.// F: PAT

ORISTÀ Per_ Pol Asensi Turigas

Els camins d’Oristà van tornar a serntir el frec de les bicicletes sobre el terra, els pinyons van ballar al ritme dels desnivells del Lluçanès Sud, els frens van

fumejar a les baixades dels corriols, i les suspensions van aguantar cada graó i cada pedra del terreny. Després de més de vint anys sense una pedalada popular, Oristà va reviure diumenge passat, 5 d’octubre, l’esperit ciclista amb la Bandolera d’Oristà, una prova organitzada pel Motoclub

Després del segon avituallament, a Rocaguinarda, la ruta llarga s’endinsava 19 quilòmetres més, mentre que la curta tornava cap al poble, on esperava un esmorzar de botifarra per a tothom.

Amb un temps ideal i una participació àmplia de ciclistes del Lluçanès i de fora —des d’aficionats fins a competidors habituals—, la jornada va deixar un sabor dolç i moltes ganes de repetir.//

FUTBOL

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Les veteranes del CF Pradenc van jugar contra les veteranes del Barça el passat divendres, 3 d’octubre, a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Les blaugranes van avançar-se al marcador amb un gol als primers minuts, però les del Pradenc no es van arronsar i, al tercer quart, va arribar el gol de

l’empat. Així i tot, les blaugranes van tornar a agafar avantatge al marcador i finalment, es van imposar amb el 3 a 1 final.

Resultat a banda, per a les jugadores del Pradenc aquest va ser un partit emocionant i per recordar, tant per elles com per l’afició que les va acompanyar, majoritàriament parelles i fills.

El nou president del Pradenc, Sabí Vall, i Marta Homs, membre de la junta, també van acompanyar les jugadores.

Un centenar de caminandors a Oristà

Parada per esmorzar a la Torre.//

La 26a edició de la Caminada d’Oristà va aplegar 130 caminants, del mateix poble, però també de pobles del voltant i comarques veïnes.

Des de l’organització valoren molt positivament la jornada celebrada el passat diumenge 12 d’octubre, i ja estan pensant en l’any que ve i com fer-ho encara millor per a tothom.

Enguany, el recorregut de la caminada va resseguir la Gaverresa per la resclosa i d’allà cap a la Quintana direcció a la Torre. La tornada es va fer per la Fontsalada i cap a Sant Sebastià des d’on van poder gaudir de les vistes, especialment la gent vinguda de fora que no les tenen tan conegudes. Des de l’organització expliquen que normalment les caminades no tenen tanta tirada cap aquest cantó i que aquest canvi va agradar molt als participants.

Com ja va sent habitual, més enllà de l’esmorzar inicial, la caminada a Oristà acaba amb un vermut que com diuen “fa més festa”.// CFU

FUTBOL SALA

Les veteranes del Pradenc tanquen la pretemporada jugant contra el Barça

Les vetaranes del Pradenc i el Barça en acabar el partit// F: MARTA HOMS

CAMINADA

Abans de començar el partit es va fer un intercanvi d’obsequis entre jugadores. Les del Barça van regalar una placa de la Fundació de Jugadors gravada per les veteranes del Pradenc i un llibre sobre la història del futbol femení a Catalunya, entre altres.

Les del Pradenc les van obsequiar amb unes coques, gentilesa de Cal Finus, i uns fuets, gentilesa del Taulell.

El partit contra les blaugrana va ser l’últim de la pretemporada. La lliga per a les veteranes del Pradenc arrenca aquest diumenge, 19 d’octubre, a les Preses.

Aquest serà l’únic partit que disputaran en cap de setmana, ja que, com l’any passat, la lliga es continuarà jugant entre setmana per poder compaginar el seu dia a dia amb la seva afició.

Les del pradenc encaren la lliga amb sis jugadores més. En total, 21 jugadores, tot i que només 15 tenen fitxa de competició.//

El Futsal Prats comença amb mal peu la lliga

L’equip, en un partit al pavelló de Prats.// F: @FUTSAL_PRATS

El Futsal Prats va iniciar la lliga el 5 d’octubre a la pista del Caldes, en un partit on l’equip volia començar amb bones sensacions i sumar els tres primers punts de la temporada. Tot i aconseguir igualar el resultat en contra, els pradencs van acabar perdent el primer partit per 2 a 1.

A la segona jornada, l’equip debutava al Pavelló Municipal de Prats, on, amb l’empenta de l’afició, esperava aconseguir la primera victòria. Tot i avançar-se en el marcador, dues expulsions i quatre gols de l’equip rival van acabar condemnant el Futsal Prats, que encadena així dues derrotes consecutives.// GSA LaRella | 11

LA SOBRETAULA

Núm. 604

MARIA ROCADEMBOSCH BOIXADÉ VETERINÀRIA

“Cal destacar la qualitat de la llet durant la transhumància”

LA TRANSHUMÀNCIA AL SEGLE XXI Té sentit la tranhumància en ple segle XXI? La Maria té clar que sí, però puntualtiza que és una cosa que t’ha d’agradar, perquè és un estil de vida.

En el seu treball de final de grau la Maria va seguir el pastor Dani Girado durant la baixada pel Camí Ramader de Marina, un dels que travessa el Lluçanès. El seu treball ha servit per posar una base cientìfica a coneixaments d’aquells de tota la vida, però com diu, encara es podria investigar més.

Però per fer-ho calen diners.

I qui aposta per una ramaderia en extensiu, per un model que vol mantenir la transhumància i que busca la qualitat per sobre la quantitat? Els diners en investigació se’n van cap a processos intensius, els que donen més (o només) rendibilitat econòmica.

Carolina Font Usart Santa Eulàlia de Puig-oriol LaRella | 12

Els resultats del treball de la Maria són clars, més qualitat en el producte final. Però, també, més qualitat en les condicions de les cabres. Rocadembosch ha pogut constatar que les condicions corporals dels animals es mantenen, o fins i tot milloren un mica, al llarg del camí.//

AL TEU TREBALL DE FINAL DE GRAU HAS ANALITZAT QUÈ MENJAVEN LES CABRES DURANT LA TRANSHUMÀNCIA. QUÈ VOLIES SABER? La idea era saber què menjaven les cabres al llarg del Camí de Marina i analitzar la qualitat d’aquests aliments.

Bàsicament, teníem dos objectius: caracteritzar la dieta de les cabres i analitzar els rendiments productius que tenien amb aquesta alimentació durant la transhumància.

I QUINS HAN ESTAT ELS RESULTATS? Pel que fa a la identificació, vaig determinar més de seixanta espècies diferents entre arbòries, arbustives i herbàcies. Llavors, les vaig classificar segons si la seva presència era abundant, escassa o no s’havia consumit, a cadascun dels 13 punts de recollida que vaig marcar.

TRETZE PUNTS DES DE DALT, A LES BULLOSES, FINS A CUNIT? L’any que vaig fer el treball hi va haver problemes amb la llengua blava, així que vaig acabar la recollida seguint el ramat a Hostalets de Pierola. La tretzena mostra va ser d’Alforja, quan les cabres ja eren a casa.

Quan vaig tenir totes les mostres, les vaig congelar i llavors va començar el procés de laboratori.

QUINS VAN SER ELS RESULTATS? Pel que fa als arbres, els que es repetien més eren l’alzina i el roure; d’arbustius l’esbarzer i la rosa canina. Pel que fa als herbacis, predominaven l’alfals, l’alfals blet i el fenàs.

COM RECOLLIES LES MOSTRES? Vaig fer el que es diu un mostreig simulat. Jo anava darrere les cabres i mirava què menjaven. No només quina planta, sinó també quina part de la planta: la fruita, la flor, la fulla...

LA SOBRETAULA

16 d’octubre de 2025

La Maria Rocadembosch va estudiar el doble grau de Veterinària i Producció Animal a la Universitat de Lleida. Un any abans de començar, el 2018, va estar vivint a Irlanda, on diu que es va enamorar una mica de les ovelles, i va ser llavors quan va decidir estudiar Veterinària.

El 2024 li tocava fer el treball de final de grau de la doble titulació.

El 2023 va començar el projecte Camins de Vida, i la Maria va seguir les cabres durant la baixada pel camí ramader de Marina. Casualment, un professor de la Universitat de Lleida estava fent un estudi sobre la transhumància. Va ser llavors quan va decidir continuar i ampliar la recerca d’aquest professor a través del seu treball de final de grau.

SÓN SELECTIVES LES CABRES A L’HORA DE MENJAR? MOLT SELECTIVES. Elles mengen moltes espècies diferents, però de cadascuna d’aquestes només una part concreta. I jo, cada dia, agafava una mostra d’aquesta part, la guardava a la bossa i, al final del dia, tancava la bossa i la conservava al congelador.

VAS FER EL CAMÍ DE BAIXADA, CREUS QUE SERIA INTERESSANT ANALITZAR EL DE PUJADA? Sí, jo vaig fer el camí de baixada el 2024. I sí, crec que caldria repetir l’estudi i fer-lo en pujada també. És clar, pugen a la primavera i baixen a l’estiu, les plantes no són les mateixes.

També canvia en funció de les condicions d’un any concret, per exemple si ha plogut més o no.

aquestes zones van consumir més pi i romaní, que porten olis essencials i, per tant, greixos.

PER TANT, SI CANVIA LA COMPOSICIÓ DEL QUE MENGEN, TAMBÉ CANVIA LA SEVA LLET? Sí, totalment. Al treball vam analitzar no només les plantes, sinó també els rendiments productius i la condició corporal de les cabres, és a dir, les seves reserves de greix, i la quantitat i qualitat de la llet que produïen.

En el cas de la llet, durant el recorregut, vam valorar-la cinc vegades. Els resultats van ser que hi havia més d’un 5% de greixos a la llet i un 4% de proteïna.

Això són quantitats molt elevades que mostren la qualitat de la llet d’aquestes cabres durant la transhumància.

Els pastors són molt savis, ja saben on cal portar el bestiar

LA PRODUCCIÓ TAMBÉ ÉS ELEVADA? No, no fan molts litres. De fet, l’any que vam analitzar la mitjana era de 0,8 litres per cabra i dia.

Però, clar, no és un model intensiu aquest, no són cabres extremadament productives.

MENYS QUANTITAT, PERÒ MÉS QUALITAT? Exacte, només cal tastar el formatge que elabora el Dani, el pastor. El formatge que va fer a les Bulloses tenia un gust i un greix brutals.

I AMB LA PASTURA QUE TROBEN JA EN TENEN PROU DE MENJAR? No, en l’àmbit nutritiu, aquesta pastura no cobreix el 100% de les

QUÈ CALDRIA PER PODER TORNAR A FER L’ESTUDI? El principal problema és que hi hagi recursos per poder-lo fer.

Jo vaig fer aquest estudi com a treball de final de grau, molt motivada i sense cobrar res.

HAS DE TENIR TEMPS PER DEDICAR-T’HI. I recursos; jo llavors vaig fer servir el laboratori de la universitat.

PER ANALITZAR CADA MOSTRA? Exacte, i així veure el percentatge de greix, proteïna o fibra que hi havia a cada mostra.

En general, el treball m’ha permès veure la qualitat d’aquestes mostres.

Per exemple, la palla d’ordi té un nivell de proteïna del 5%. A la mostra recollida a Llívia hi havia un 17% de proteïna.

Els resultats també mostren que a la zona de les Bulloses i Montserrat, que són més de muntanya, hi ha més presència de greixos a les mostres. Aquest fet està relacionat amb el fet que en

Un retrat en tres pinzellades Un ideal de felicitat: Viure en un entorn rural, en contacte amb la natura Un lema: Escolta a tothom, i fes el teu fet Una afició: Observar ocells

necessitats de les cabres. Per això cal fer una suplementació amb concentrat.

Analitzant les mostres de la pastura i el concentrat, llavors sí que es cobreixen al 100% les necessitats nutricionals de les cabres.

Que quedi clar, però, que això no vol dir que sigui una pastura dolenta. Com he dit, és una pastura molt bona. Sinó que les cabres de llet, i en aquest cas que estan caminant cada dia, necessiten molta energia per mantenir-se i seguir produint llet; per això cal aquest concentrat. A més a més, totes les cabres necessiten aquest concentrat, facin o no transhumància. I també prenen melassa, que és un subproducte del sucre que dona energia.

EL QUE APORTA AQUEST CONCENTRAT O LA MELASSA, NO ES POT TROBAR DE MANERA NATURAL? Aquí hi ha un tema. Com he dit, la quantitat de proteïna i de greix varia en funció del lloc on siguin.

Excepte en zones concretes, habitualment la proteïna sol ser elevada i el greix, baix.

Al meu treball plantejo possibles solucions, com per exemple, donar pinso amb més concentració de greix o bé portar diferents tipus de pinso per poder compensar i que el pastor decideixi quin cal en cada moment.

ELS PASTORS JA SABEN QUÈ CAL EN CADA MOMENT? Sí, els pastors són molt savis i ja saben on cal portar el bestiar.

Per exemple, un camp d’alfals és bo fins a cert punt. No diuen allò d’“oh, hi ha alfals, deixem-hi el bestiar”. No, ells saben que això és un problema.

Els pastors saben la qualitat de la pastura. Amb aquest treball el que he fet és posar una base científica a aquest coneixement.

Alhora, serveix per donar a conèixer, una mica, la qualitat de la pastura.// LaRella | 13

OPINIÓ

Núm. 604

CARTA

GRUP D’ESTUDI Un any després de la consulta: DE PLANTES encara esperem respostes DE L’ENTORN

El fruit de la servera La tardor acaba d’arribar, l’estiu és acabat i continuem amb els fruits de tardor. A poc a poc, anem notant que la temperatura va baixant i ens hem de protegir de la frescor. La natura, amb els seus canvis de color, ens ofereix una varietat de fruits plens de vitamines i minerals, propietats que ens ajudaran a passar les llargues nits d’hivern. Farem infusions, melmelades, xarops, licors, ungüents; anirem a buscar bolets i, de pas, baies, aranyoners, gavarrons, ginebrons, figues, avellanes, nous, etc.

Entre aquests, destaquem el fruit de la servera (Sorbus domestica), tan delicat i gustós com una melmelada, i ple de vitamines. És important menjar-lo ben madur: la seva collita es fa al final de l’estiu, tot i que la maduració es produeix posteriorment, ubicant els fruits sobre llits de palla fins que comencen les primeres glaçades. És llavors quan es poden consumir, ja que acabats de collir són aspres — tret que n’agafis un que sigui ja madur. Tenen un gust que ens pot recordar, potser, la poma; potser, la pera... Us animem a tastar-lo?//

L’Opinió de La Rella Publiquem els articles per ordre d’arribada Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos)

larellallucanes@gmail.com LaRella | 14

Neus Arboix Deig Maria Canadell Usart Martí Gorchs Picas Raül López Noguera

En representació del grup Olost i Santa Creu pel Lluçanès Un any després de la consulta sobre la voluntat d’Olost d’iniciar els tràmits per sortir de la comarca del Lluçanès, la societat olostenca i lluçanenca no ha rebut cap notícia per part de l’Ajuntament d’Olost. Després de conèixer el resultat, era responsabilitat del consistori posar-se a treballar i explicar com pensava aplicar-lo, alhora que detallar de quina forma pretenien construir el Lluçanès de tretze municipis que havien defensat durant la campanya electoral, fins i tot després de la consulta.

L’única proposta que es va exposar passada la celebració de la consulta va ser fer una reunió amb la Generalitat de Catalunya, que a hores d’ara desconeixem que s’hagi celebrat. I si s’ha dut a terme, no s’ha explicat quin camí s’ha dibuixat per iniciar els tràmits per sortir de la comarca del Lluçanès, suposant que la legalitat actual ho permeti, cosa que ja vam posar en dubte durant

la campanya.

Alhora, continuem esperant la reunió que el mateix alcalde, Gil Salvans, ens va proposar i va anunciar als mitjans de comunicació, tot i haver-li recordat personalment en diverses ocasions.

També, seguim a l’espera de la valoració de l’equip de govern, així com la reunió que el mateix alcalde va dir que demanaria a tots els municipis de la comarca. Igualment, encara no s’ha explicat quin era el sentit d’aquella “sacsejada” que, segons les seves paraules, es volia provocar amb la consulta.

A més a més, la incertesa generada per l’actitud de l’Ajuntament d’Olost va endarrerir l’aprovació dels estatuts i la constitució de la Mancomunitat del Lluçanès, fet que ha provocat que a hores d’ara encara no s’hagin rebut els 200.000 € corresponents al pressupost del 2024 que la Generalitat destina a aquesta institució.

Ja vam manifestar després del resultat que l’opció guanyadora havia sigut la de no construir res, la de no tenir cap projecte al darrere més que la immobilitat i el comodisme, i un any després, el temps ens ho confirma. És més, s’ha posat en evidència que la política que va dur a terme l’Ajuntament d’Olost convocant aquella consulta tendencio-

sa, va aportar confusió i divisió del veïnatge.

Veient la inacció de l’Ajuntament d’Olost i la seva voluntat de deixar passar el temps, valorem la consulta d’ara fa un any com una irresponsabilitat: una maniobra que va generar embolic, desconcert i incertesa, i un exercici forassenyat que, en els temps actuals, fa un flac favor a la democràcia. Tot plegat, ha afeblit la confiança en els representants públics i ha incrementat la desafecció ciutadana envers la política.

Alhora, veiem com el consistori impulsa iniciatives sense consens ni debat públic, fins i tot alienes al seu propi programa electoral.

Al mateix temps, demanem a la Mancomunitat del Lluçanès que vetlli per crear un ens útil, transparent i participatiu, que informi de la seva activitat i que impliqui tots els tretze municipis en la definició del seu futur.

De la mateixa manera, reclamem a la Generalitat i al Parlament de Catalunya que assumeixin el repte i escoltin un territori compromès amb la seva organització, per avançar cap a una comarca adaptada i funcional.

Malgrat tot això, nosaltres continuem creient en el projecte de la comarca del Lluçanès com una eina necessària, coherent i propera, pensada i gestionada per la seva gent. Apropar els espais de decisió i els serveis a la ciutadania garanteix una gestió més eficient i positiva per al conjunt dels habitants.//

CARTA

Educar en temps d’autoritarismes Jordi Macià Espelt Santa Creu de Jutglars Com a docent, et qüestiones sovint si les teves pràctiques a l’aula són correctes i si ajuden realment a fer una societat més justa, solidària i en què tothom pugui prosperar. Tanmateix, estem en una societat on domina una lògica diferent: la de la productivitat per sobre de l’escolta i de la comprensió. Tot això ho vinculem amb conceptes com esforç o mèrit, i utilitzem criteris numèrics (notes, quantitat de persones o diners) per mesurar l’èxit i com a indicadors de possibilitats.

La visió productivista ens empeny a posar les nostres finalitats per davant de les persones, veient com una amenaça quan algú no acompleix amb allò que esperem, no segueix el camí que ja hem marcat o demana un ritme diferent.

Dins d’aquesta lògica, no veiem els altres com un subjecte de dret, sinó com algú a qui dominar o com a obstacle, i qualsevol dissident es converteix en un perill. El dissident és aquell que no permet que les coses siguin com nosaltres volem, qui qüestiona l’statu quo o, sim-

plement, algú a qui culpabilitzar de tots els mals.

El dissident és aquella persona que no combrega amb les nostres tradicions, símbols, visió de la realitat, o simplement algú que no som capaços de comprendre. A la classe, el dissident és aquell alumne que no accepta la nostra autoritat, que no valora el nostre treball o que no fa les coses tal com hem decidit que s’han de fer.

Ser conscient d’això és important a l’aula, però també quan en sortim. Els qui ens dediquem a l’educació tenim la responsabilitat d’aprofundir, reflexionar i treballar per no reproduir maneres de fer injustes i caduques; sinó altres més humanes, democràtiques i sostenibles. No podem promoure ni formar part de relacions de dominació, així com tampoc ser-ne còmplices silenciosos.

Com? Crec que hem de prioritzar tres coses. La primera: posar les persones abans que els objectius. Això no vol dir renunciar a aprendre ni aturar-nos, sinó decidir conjuntament què val la pena aprendre i amb quina finalitat.

A l’aula, això implica consensuar amb

l’alumnat objectius i normes clares; en altres espais, fer el mateix evita que qui tingui més poder imposi els seus interessos.

La segona: recuperar la lentitud reflexiva i visibilitzar els conflictes. Una educació democràtica demana que anem més a poc a poc, que escoltem i que acceptem que entendre l’altre porta temps. És temptador avançar evitant qüestionaments de com fem les coses o intentant fugir de tot allò que pugui suposar un conflicte a l’aula o al centre, quan aquests són elements bàsics de qualsevol educació emancipadora.

Aquesta evasió genera exclusions: perdem alumnes pel camí, desconnectem companys i ens tanquem en grups on reafirmar-nos mútuament en les nostres conviccions.

La tercera: no reduir conceptes com inclusió, obertura, sostenibilitat o pràctiques restauratives a paraules, accions puntuals o posades en escena. Cal que aquestes lògiques impregnin totes les nostres pràctiques fins al moll de l’os, encara més si ocupem càrrecs de responsabilitat.

En un moment de crisi de model socioeconòmic i cultural els centres educatius hem de formar part de la resposta democràtica, en contraposició a la deriva autoritària del món.//

LA PROPOSTA CULTURAL

16 d’octubre de 2025

La proposta cultural CURIOSITAT HISTÒRICA

L’ostracisme: un exili sense deshonra

EL RACÓ DE LA FEINA

Per_Leticia Caballé Ardid

Fa pocs dies, Javier Milei, en un convocar l’ostrakophoria, la sessió nom del polític que volien enviar a dels seus exaltats discursos, va on es votava l’ostracisme. Si es del’exili, per considerar-lo una amedir: «Si el preu per arreglar el país cidia que calia fer-ho, dos mesos naça per a la democràcia. Amb un és caure en l’ostracisme, allà em més tard —al gener, quan els papunxó es rascava la pintura negra trobaran amb orgull.» I, com que i les lletres quedaven ressaltades gesos tenien més dies lliures—, el meu cap s’accelera cada cop que en vermell sobre l’argila original tots els ciutadans atenesos es reusento una paraula que em connec(com es veu en la fotografia). nien als peus de l’Acròpolis, al baSegons explica Plutarc, calien ta amb el nostre passat més èpic, rri dels Ceramistes (Kerameikos). almenys sis mil vots per condemvaig decidir escriure aquest petit Cal recordar que el dret de ciutaarticle. dania només l’exercien els homes nar algú. A l’Atenes del segle V El terme ostracisme prové del lliures majors d’edat, nascuts de aC hi vivien unes 250.000 persogrec óstrakon, que lines, però només unes 40.000 eren ciutadans teralment significa de ple dret. La perso“fragment de ceràmica”, i a Atenes era un na més votada havia material molt comú i d’exiliar-se durant deu barat, sovint reutilitanys, tot i que conzat com a suport per servava la ciutadania escriure. i els seus béns, i poL’origen de dia tornar sense perl’ostracisme es remundre l’honor. Per això, l’ostracisme també era ta a finals del segle conegut com a exili VI aC. El va instausense deshonra. rar Clístenes, conLa paradoxa és que siderat el pare de la aquesta eina, creada democràcia. Després per prevenir la tirania, d’expulsar Hipies, va acabar utilitzant-se l’últim tirà de la ciusovint per apartar ritat, va voler garantir que el poder no tornés vals polítics. a concentrar-se mai Òstrakon amb el nom de Temístocles, fill de Neocles (471aC)// F: Museu AAd’Atenes L’últim ostracisme més en una sola perdocumentat va tenir lloc l’any 416 aC, consona. Així va néixer pare ciutadà i mare atenesa; en aquesta curiosa manera de defentra Hipèrbol. Després d’aquest quedaven exclosos les dones, els cas, la pràctica va desaparèixer, sar el nou sistema polític. esclaus i els estrangers. posant punt i final a una de les El procediment era el següent: La votació era senzilla: sobre els institucions més singulars de la un cop l’any, en una assemblea orfragments de ceràmica escrivien el democràcia grega.// dinària, es debatien els motius per

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

OFEREIXO FEINA » AUXILIAR ADMINISTRATIU/VA mitja jornada a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R604/01) » MANOBRE a Alpens. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R604/02) » PREPARACIÓ DE COMANDES de mercaderies i descarregadors a Olost. 2 o 3 hores al dia. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R604/03) » VENEDOR/A DE SUPERMERCAT en horari de tarda a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R604/05) » TEIXIDOR/A a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R604/06) » PEÓ DE PRODUCCIÓ en torn rotatiu a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R603/02) » CAMBRER/A a mitja jornada a Sant Feliu Sasserra. De dijous a diumenge. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R603/03) » VAQUER/A per a 115 vaques de llet a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R601/06) » GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, caps de setmana amb horari de tardes. No substitució. T: 687 083 081.

(R602/02)

BUSCO FEINA » DONA s’ofereix per netejar cases particulars o bé cuidar infants a Sant Feliu Sasserra. Ilham.

Whatsapp: 645 740 774 (R604/07) » DONA de 51 anys s’ofereix per cuidar gent gran, nens o treballar en botigues a Prats. T: 605 34 70 52 (R601/01) » NOI s’ofereix per a feines de neteja de boscos, parcel·les, marges o perímetres de granja. T: 612 551 977 (R601/02) » NOI de 23 anys s’ofereix per treballar en oficis a Prats. T: 633 369 776 (R601/03) LaRella | 15

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

CAVALLS

ENERGIES

AIGUA

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

690 86 99 52

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIA

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

AGENDA

16 d’octubre de 2025

OCTUBRE OLOST_ EXPOSICIÓ “Abans i després del gran parèntesi”, de l’artista Montse Busquet. A l’Espai Rocaguinarda en horari de biblioteca.

SANT FELIU_ EXPOSICIÓ de la col· lecció de bruixes de Sefi Mora, en horari de la biblioteca.

DIVENDRES 17 D’OCTUBRE OLOST_ XERRADA “El cotxe elèctric. Punts forts i febles” amb Josep Verdaguer i Sergi Gorchs, a les 6 a l’Espai Rocaguinarda.

PRATS DE LLUÇANÈS_ PASSEJADA “El Lluçanès cap als 100.” Sortida a 2/4 de 10 al Centre de dia.

DISSABTE 18 D’OCTUBRE SANT BOI DE LLUÇANÈS_ TASTABOLET. Tallers pels infants, a 2/4 de 12 a la plaça Nova. Degustació de tapes de restaurants i establiments locals i dels voltants i música en directe amb els grups Els Destil·lats i The Blue Stable, a partir de la 1 del migdia a la plaça Nova. BOLET FEST, amb Kintus i DJ - SPA, a partir de 2/4 de 12 de la nit, al Centre.

DIUMENGE 19 D’OCTUBRE PERAFITA_ 6A TROBADA D’ESCRIPTORS, IL·LUSTRADORS, LLETRAFERITS I AMANTS DELS LLIBRES. A partir de les 9 al parc de la font Nova.

SANTA MARIA DE MERLÈS_ XVI CAMINADA POPULAR. Sortida a

GASTRONOMIA

les 8 del matí a la plaça de l’Església.

SOBREMUNT_ ESPECTACLE DE DANSA “L’últim Ballarí”, a 2/4 de 6 de la tarda al Molí.

OLOST_ PEDALADA FAMILIAR, sortida a les 10 al pavelló d’esports.

PRATS DE LLUÇANÈS_ JORNADA DE SOLIDARITAT AMB PALESTINA. Performance en memòria de les vides arrabassades a Palestina, a 2/4 d’11 del matí a la plaça de l’Església. Xerrada “Resistència a Palestina: Què podem fer des d’aquí per no recolzar el genocidi? Quina és la situació més enllà de Gaza?” a càrrec d’Estefania Plans i Núria Alsina, a 2/4 de 12 del migdia a la plaça de l’Església. CONCERT del festival Intrús, Jazz pel forat del Pany, amb Nara Ellis, a 2/4 d’11 del matí a la Farinera.

DIVENDRES 24 D’OCTUBRE

PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCERT de Mar Pujol, a les 9 del vespre al Teatre Orient.

DISSABTE 25 D’OCTUBRE SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ ESPECTACLE FAMILIAR DE TITELLES “Alma i la mar de contes”. A les 5 de la tarda a la sala gran de l’Ajuntament.

DIUMENGE 26 D’OCTUBRE

OLOST_ ESPECTACLE “La vida és un musical”, amb Amber Duet piano i veu. A les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.

ALPENS_ ESCENA DE TARDOR. Teatre amb Mary, de Lara Díez Quintanilla. A les 6 de la tarda al Cafè Teatre Casino.

DIMECRES 22 D’OCTUBRE

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA DE LA GENT GRAN. Missa cantada pel Cor del Grau, a les 12 del migdia. Vermut i dinar, a partir de 2/4 de 2 del migdia al Casal. Homenatge i actuació de Fèlix Brunet, a les 4 de la tarda al Casal.

DIJOUS 23 D’OCTUBRE PRATS DE LLUÇANÈS_ SESSIÓ INFORMATIVA de la Biblioteca de les Coses del Lluçanès, a les 5 de la tarda a la sala d’actes de l’Espai.

INGREDIENTS

SANTA CREU DE JUTGLARS_ XERRADA “Estalvia en la teva factura de la llum”, amb Josep Verdaguer, a 2/4 de 7 de la tarda al Local Social.

DILLUNS 20 D’OCTUBRE

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ TALLER “Com acompanyar el pas a l’adolescència”, a les 5 de la tarda al Local Social.

CONFITURA DE CODONY

OLOST_ PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA Esperit de trementina, amb Lluís Llord, amb el club de lectura d’Olost. A les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.

» Codonys » Alguna poma » Sucre (les proporcions són: per 1 kg de fruita, de 1/2 kg a 3/4 kg de sucre)

PREPARACIÓ 1. Peleu els codonys i les pomes, traieu-ne el cor i trossegeu-lo (hi ha a qui li agrada fer-la sense pelar-los).

2. Poseu la fruita trossejada i el sucre a macerar en una olla, deixant reposar la barreja un dia sencer.

3. Poseu l’olla a coure destapada i a foc lent.

Aneu remenant amb un cullerot de fusta esperant que s’espesseixi i agafi color.

4. Quan cregueu que ja està cuita (quan la barreja pren una textura gelatinosa i amb consistència), retireu l’olla del foc i tritureu-ho a consciència.

5. Repartiu en motlles la confitura esperant que refredi i quedi presa. Opcional: podeu afegir-hi canyella, llimona o algun conyac o vinet en el moment de la cocció per aromatitzar-la.

Ara que és l’època de collir codonys, amb aquesta recepta podeu fer confitura d’elaboració pròpia!

DILLUNS 27 D’OCTUBRE GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA SANT FELIU SASSERRA

OLOST_ SORTIDA AL BOSC del grup d’estudi de plantes de l’entorn, a les 5 de la tarda a la Biblioteca.

TEATRE

Sant Boi, a punt pel TastaBolet

Escena de Tardor porta a Alpens actrius i actors de reconegut prestigi

El dissabte 18 d’octubre, Sant Boi acollirà la 6a edició del TastaBolet. Començarà a dos quarts de dotze del matí a la Plaça Nova, amb tallers infantils pensats perquè els més petits puguin gaudir i aprendre al voltant del món dels bolets. Seguidament, a dos quarts de dues del migdia, arribarà el torn de la degustació de tapes a càrrec de restauradors i establiments locals i dels voltants.

La degustació funcionarà amb un sistema de fitxes anomenat bolets. Tot plegat, amenitzat amb música en directe dels grups Destil·lats i The blue stable.

La festa continuarà a la nit amb el Boletfest, al Centre, amb Kintus i Dj-DSPA de protagonistes.

El TastaBolet és una iniciativa molt ben valorada, ja que promociona i dona a conèixer la qualitat de gastronòmica de prop de casa nostra.// XBV

El pròxim dia 26, comença a Alpens el Festival de Teatre, Escena de Tardor amb un cartell que promet satisfer els gustos del públic del Casino d’Alpens, local amb una llarga i exigent tradició teatral al seu darrere. En aquesta ocasió, l’Ajuntament ha optat per a portar actrius i actors prou coneguts pel públic en general gràcies, principalment, a la seva participació en sèries i produccions de TV3.

Així succeeix, per començar, en la primera obra, Mary, escrita, dirigida i interpretada per Lara Díez Quintanilla. Lara és coneguda per les seves interpretacions en diverses sales del panorama català i per les seves aparicions al programa de sàtira política Polònia.

Mary, és un monòleg en el qual l’artista, segons llegim a la seva presentació, “ret un homenatge a la seva Mary, la matrioixca que conté les dones de la seva vida i

desplega un monòleg divertidíssim i alhora molt tendre on es reconeixen les nostres iaies, netes, mares i les dones d’una determinada època, nascudes als anys trenta, que han nodrit les nostres arrels, llenguatge, valors i decisions”.

L’obra va ser produïda i presentada l’any passat a la Sala Flyhard de Barcelona, amb una bona acollida per part del públic i la crítica.

Després, el cicle ha programat per al novembre Kraming, de Marta Buchaca, una obra que portarà a Alpens, Biel Duran i Anna Moliner. El desembre serà el torn de Mercè Martínez i David Olivares que interpretaran El Tigre, obra escrita i dirigida per Ramon Madaula. En definitiva, en conjunt, un bon reclam per a poder veure en directe, artistes que normalment es veuen a les pantalles i per a tornar a gaudir de bon teatre al Casino d’Alpens.// JIP

FARMÀCIES DE GUÀRDIA 16

dj

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

ST. BARTOMEU

VILAPLANA

17 dv OLOST

ATLÀNTIDA

18 ds AUSA

AUSA

19 dg POU

POU

20

dl

ST. BARTOMEU

FARGAS

21

dt

OLOST

ARUMÍ

22

dc PRATS

URGELL

23

dj

ST. BARTOMEU

EURAS

24 dv OLOST

ALBIERCH

25 ds BARNOLAS

BARNOLAS TERRICABRAS

26

dg TERRICABRAS

27

dl

ST. BARTOMEU

POU

28

dt

OLOST

PORTAL DE QUERALT

29 dc PRATS

YLLA

30

CONSTANSÓ

dj

ST. BARTOMEU

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 17

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES GRAVES · EXCAVACIONS

ESCURA-XEMENEIES

PINTORS

ARQUITECTES

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

CONSTRUCTORS

Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!

NETEJA

FUSTERS

Gràcies a totes elles, LaRella és possible!

GRUES

Publicitat 621 276 429 comunicaciolarella@gmail.com

ELS PASSATEMPS

16 d’octubre de 2025

ELS MOTS ENCREUATS

ELS ENCANTS ES VEN » ESTUFA DE LLENYA Aduro 14 seminova. T: 689 875 369 (R603/10)

VERTICALS 2. Planta de fulla verda, arrodonida o bé allargada. En medicina sobretot es fa servir per afeccions respiratòries.

4. Planta de flors liles d’olor molt agradable. S’utilitza bastant en el sector de la perfumeria i a la cosmètica.

5. Flor groga i blanca que s’utilitza per alleugerir o millorar la digestió. També es pot fer servir com a col·liri ocular.

7. Flor amb pètals taronges.

En forma d’ungüent serveix per calmar inflamacions de la pell produïdes per cops, picades o bé cremades.

HORITZONTALS 1. Planta suculenta de fulles gruixudes. El gel que hi ha a dins s’aplica sobre cremades o irritacions de la pell.

3. Planta amb flor groga que té acció antidepressiva i que més popularment es coneix perquè se n’elabora oli de cop.

6. Planta amb les fulles allargades. En infusió facilita la digestió i és diürètic. Barrejat amb alcohol calma els dolors musculars, activa la circulació i és cicatritzant.

8. Planta aromàtica molt usada per cuinar i per fer infusions per combatre refredats.

Us ofereix la solució del SUDOKU de l’última edició Immosab, la immobiliària del Lluçanès, amb més de 20 anys d’experiència en el sector.

C/ Orient, 1 - Local 2 Prats de Lluçanès 619 38 62 81 info@immosabprats.com

Donem solucions!

» ESCARIFICADORA DE GESPA professional.

Motor Honda en perfecte estat i molt poc ús. T: 677 779 058 (R603/11) » CASA a quatre vents a Prats de Lluçanès.

232 m2 en molt bon estat. 5 habitacions, 2 lavabos, cuina, menjador i ampli garatge.

200 m2 de jardí. T: 682 746 194 (R603/12) » MÀQUINA DE COSIR de color verd dels anys 70. Werthein. Ideal per decoració amb moble tot i que encara se’n pot fer ús. 100 €. T: 629 374 419 (R603/14) » ESTUFA DE FERRO de llenya. 80 cm. Molt antiga, ideal per decoració. 150 € T: 629 374 419 (R603/15) » BIDÓ PER A VI d’acer inoxidable amb aixeta de 100 litres. Nou. 100 €. T: 629 374 419 (R603/16) » BALES DE PALLA d’ordi petites. T: 656 625 131 (R601/07) » CASC DE MOTO AXXIS XL i HJC talla L, CADENAT per a moto, PANTALONS XL i JAQUETA XL homologats. T: 622 280 770 (R601/08) » ARMARIS DE CULTIU. T: 626 263 067 (R601/09) » EXTRACTOR nou. T: 626 236 067 (R601/10) » SCOOTER INVACARE Leo Electric de l’any 2021. T: 690 626 341 (R601/13)

ES BUSCA » PROFESSOR DE CONVERSA d’anglès i francès. A 12€ l’hora aprox. T: 620 621 246 (R603/13)

ES COMPRA » PLAÇA DE GARATGE a Olost, per moto o cotxe. T: 619 074 895 (R601/02)

ES LLOGA » PLAÇA D’APARCAMENT al carrer Reforma nº 10 de Prats de Lluçanès. T: 699 429 840 (R604/01)

ES REGALA » TRANSPORTÍ i un llitet per a gos de mida mitjana. T: 626 263 067 (R601/05)

Els Encants de LaRella!

Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

LaRella | 19

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ SUPERMERCATS

FORNS DE PA

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

• CARNISSERIA • CONGELATS • • FRUITA • XARCUTERIA • • PLATS COMBINATS • • DROGUERIA • PA • BEGUDES •

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi

629 963 056

CARNISSERIES

FORMATGES

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

SALUT TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

PERRUQUERIA

DENTISTES

EL TEMPS

16 d’octubre de 2025

LES FOTOS DEL TEMPS Envia les teves fotos del temps!

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

TAN LLUNY, TAN A PROP TROBADA DE LLETRAFERITS

Construccions de les vespes Sceliphron curvatum a Lluçà.// F: JORDI CAMPS

La lluna plena del 6 d’octubre, amb iridescències degut als núvols prims, des de Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA

Recol·lecció de les panotxes de blat de moro a Oristà, un producte de tardor.// F: PERE CORS

Raigs de sol a Olost, el passat 30 de setembre.// F: MANU TORRAS SOLER

I la tardor també es temps de collir els codonys i fer allioli o confitura. Aquest, a Oristà// F: PERE CORS

Així sobreeixia el pantà d’Olost, el dia 8 d’octubre.// F: JOSEP MARIA RUBIO RIUS

CUQUES, PLANTES I FERES Com a tercer capítol dels arbres del Lluçanès havia pensat parlar dels arbres solitaris, és a dir, aquells que no formen boscs sinó que creixen de forma aïllada.

Seria el cas dels lledoners (Celtis australis), els oms (Ulmus minor), les nogueres (Juglans regia), etc., però al final m’he decidit per parlar d’una família molt interessant i força desconeguda: les moixeres.

Primer parlarem de la Moixera o Moixera vera (Sorbus aria). És un arbre de fulla caduca, no molt gran, que trobem sempre dins dels boscos d’altres espècies. El descobrirem fàcilment quan passejant, per algun corriol vegem a terra unes fulles grosses de forma ovalada que tenen la particularitat de tenir la cara de sota (el revers) de

Arbres: tercera part i última (de moment) color blanc i amb tacte vellutat. A prop veurem un arbre d’escorça llisa i grisa i si té fruits, aquests són com unes minúscules pometes de tan sols 8 o 10 mm.

També tenim la Moixera de pastor (Sorbus torminalis), que igual que la Moixera, viu sempre enmig del bosc i mai es fa molt gran. En aquest cas la podem detectar també quan vegem les seves fulles, ja que aquestes són grans i amb cinc o set lòbuls punxeguts. En anys bons, a la tardor, produeix molta fruita i d’un tros lluny veurem un

Aquest diumenge, 19 d’octubre, se celebra la sisena Trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres a Perafita.

Estic molt agraïda que m’hagin convidat a participar-hi amb la segona edició del meu llibre Estels al cel. Astronomia per a tothom (Editorial Alpina). És una trobada que permet un contacte molt proper amb la gent, on pots escoltar les preguntes dels lectors i explicar, de manera senzilla, el contingut del llibre.

Llegir és un costum que alimenta l’esperit i desperta la nostra curiositat. A vegades, un llibre ens transporta a altres maneres d’entendre la vida o ens permet fixar-nos en petits detalls del nostre voltant que passen desapercebuts.

Avui dia trobem llibres interessants, amb continguts de tota mena de temàtiques, i això és un tresor molt valuós. A mi m’agrada molt quan un llibre m’atrapa i necessito anar llegint, imaginant el que m’explica, deixant que m’acompanyi.

Sento que és com si l’escriptor fos un amic que em parla d’alguna cosa que necessita compartir. Per això, quan tenim un llibre entre les mans i ens decidim a obrir-lo i llegir-ne les pàgines, sento que li estem donant vida.

De l’anterior vegada que vaig participar a la trobada de Lletraferits, recordo amb especial estima l’art de la Caruca, que donava una unitat estètica a tota la Trobada, amb molta cura en els detalls més petits. Una altra dona —diria que es deia Olga— recitava poemes a cau d’orella; ho vaig trobar preciós, i el micro obert donava molta vida a l’ambient. Espero aquest dia amb alegria.

Agraeixo a tota la gent que va tenir aquesta iniciativa i que l’ha sabut fer realitat. Per això us convido a venir diumenge fins a Perafita i compartir una estona especial. Sento que trobades com aquesta ens apropen.// INÉS DIBARBOURE

arbre carregat de penjolls de fruitetes de color marró.

I per acabar la més coneguda, la Servera (Sorbus domestica), que també és la més diferent perquè té les fulles compostes (semblants a les d’un freixe), el tronc rugós i de vegades la podem trobar fora del bosc, en algun marge de camp, i allà és on pot assolir mides força grans. La seva fusta era molt apreciada per fer els tallants de les carnisseries, ja que no s’estella i els fruits, les serves, antigament es menjaven un cop ben madurades sobre les piles de gra.

Sortim a passejar pel bosc i si no hi ha bolets fixem-nos en les fulles que han començat a caure, segur que ens emportem alguna sorpresa...// RAMON BAUCELLS LaRella | 21

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS ALPENS

LA TORRE

SANT BARTOMEU

OLOST

SANTA CREU

SANTA EULÀLIA

LLUÇÀ

BORREDÀ EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

SANT AGUSTÍ

PRATS DE LLUÇANÈS

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

SANT BOI

LA QUAR

PERAFITA

ALTRES SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

EL TEMPS

16 d’octubre de 2025

SORTIDA I POSTA DE SOL

ALPENS

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

24,50 ºC · dia 4

22,40 ºC · dia 8

7,6, ºC · dia 6

7,00 ºC · dia 6

15,90 ºC

14,40 ºC

41,5 km/h · dia 11

33,85 km/h · dia 5

0,40 L · 1 dia

1,40 L · 1 dia

715,60 L

736,40 L

0,40 L · dia 14

1,40 L · dia 14

(871 m)

8:14h - 23 d’octubre 18:59 h - 23 d’octubre

LLUNES 5 de novembre

LLUÇÀ

21 d’octubre

(760 m)

23,70ºC · dia 4

PERAFITA

ST. BOI DE LLUÇANÈS

24,00 ºC · dia 4

25,10 ºC · dia 8

5,70 ºC · dia 6

5,30 ºC · dia 6

15,19 ºC

15,30 ºC

29,50 km/h · dia 10

- km/h · dia

29,90 L · 2 dies

6,00 L · 3 dies

654,40 L

749,20 L

27,20 L · dia 9

4,00 L · dia 9

(774 m)

8,20 ºC · dia 6

Més informació:

(1.059 m)

15,60 ºC 32,2 km/h · dia 5 3,20 L ·1 dia 772,70 L 3,00 L · dia 14

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

24,50 ºC · dia 4

MERLÈS - BORRALLERAS

OLOST - MAS LLISCÀS

7,00 ºC · dia 6

(594 m)

16,58 ºC

26,3 ºC · dia 14

25,9 km/h · dia 5

6,30 ºC · dia 7

5,10 L · 2 dies

16,30 ºC

730,50 L

29,0 km/h · dia 2

2,70 L · dia 9

2,40 L · 1 dia 741,90 L

(558 m)

26,30 ºC · dia 8 4,60 ºC · dia 6 15,90 ºC 35,4 km/h · dia 10 11,40 L · 2 dies 608,80 L 8,00L · dia 9

(810 m)

OLOST - TRASSERRA (740 m)

23,90 ºC · dia 4 7,40 ºC · dia 6 16,00 ºC 37,00 km/h · dia 11 7,00 L · 2 dies 649,00 L 4,80 L · dia

2,40 L · dia 14

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ

SANT BARTOMEU

25,20 ºC · dia 4

26,70 ºC · dia 4

23,40 ºC · dia 4

5,60 ºC · dia 6

5,20 ºC · dia 6

7,20 ºC · dia 6

16,60 ºC

16,70 ºC

14,90 ºC

37 km/h · dia 5

27,4 km/h · dia 10

40,2 km/h · dia 5

9,60 L · 2 dies

7,60 L · 3 dies

1,20 L · 2 dies

652,80L

665,80 L

652,20 L

7,60 L · dia 9

4,00 L · dia 9

0,80 L · dia 14

(572 m)

De l’1 al 14 d’octubre Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació

(460 m)

(878 m)

Pluja anual Dia de més pluja

DANA ALICE: LA PRIMERA AMB NOM PROPI En el moment d’escriure aquestes ratlles (dia catorze) encara estem pendents dels possibles efectes de la DANA Alice, que des del dia 10 està castigant amb força les comarques del sud de Catalunya, essencialment al Montsià i Baix Ebre, el País Valencià i les illes Balears, amb especial afectació a les Pitiüses.

A principis d’octubre l’AEMET (Agencia Estatal de Meteorologia) va anunciar que les DANA (recordem que és l’acrònim de Depressió Aïllada en Nivells Alts) a partir d’ara també tindrien nom, com ja es fa amb les borrasques més potents, que impliquin l’activació d’alertes vermelles (pe-

rill extraordinari que pot Luxemburg i Andorra), generar impactes molt es farà servir una llisgreus o catastròfics) o ta- ta prefixada i acordada ronges (perill important entre totes les agències que pot generar danys meteorològiques estatals (lamentagreus).

Pocs dies blement, Personalitzar la DANA després el Servei o la borrasca ajuda d’aquest Meteorolòal fet que la població anunci, gic de Caentengui que la situació malauradatalunya no que ha de venir és hi té reprement, ja es potencialment perillosa va haver de sentació) i batejar la composta primera: Alice. per vint noms, alternant Però qui posa els noms masculins i femenins: i amb criteri?

Alice, Benjamin, ClauLa designació dels dia, Davide, Emilia, noms és una potestat de Francis, Goretti, Henry, l’Eumetnet, la xarxa me- Ingrid, Joseph, etc. Esteorològica europea. En perem que tots aquests el cas de Catalunya, que noms no s’hagin de fer està integrada en el grup servir aviat i quedin, per d’estats del sud-oest sempre, en un calaix. d’Europa (Espanya, PorEl fet de donar-hi nom tugal, França, Bèlgica, té un triple sentit. Per

una banda, personalitzar la DANA o la borrasca ajuda al fet que la població entengui que la situació que ha de venir és potencialment perillosa, amb capacitat de generar devastació. Per altra banda, es millora la comunicació, unifica criteris als mitjans de comunicació i pot ajudar a millorar la resposta de les administracions.

Finalment, s’evita que s’associï negativament un desastre meteorològic a una regió concreta, per exemple, no direm la DANA del País Valencià, o del Montsià, sinó que ens referirem a la DANA Alice. També pot evitar errors en estudis posteriors i facilitar la relació d’efemèrides.//

PRIMERA QUINZENA D’OCTUBRE AMB POCA PRECIPITACIÓ I TEMPERATURES SUAUS L’octubre, de moment, és molt sec i amb temperatures suaus, més altes de l’esperable. És cert que tot just acabem la primera quinzena (dades a dia catorze) i que, en el cas de les temperatures, la lògica del calendari, fa pensar que a mesura que passin els dies, ens endinsarem més en el temps de tardor, amb menys hores de radiació solar i amb les nits més llargues, aniran baixant i les mitjanes es normalitzaran.

La precipitació, efectivament, ha sigut fins ara molt escassa. Tot i que hem estat a la perifèria propera de fenòmens convectius molt destacables com la DANA Alice, el Lluçanès i la major part de Catalunya n’ha quedat al marge. La població més afavorida ha estat Perafita amb 29,90 mm (mitjana 69,00 mm), seguida per Olost – Lliscàs amb 11,40 mm (mitjana 79,72 mm), la Torre d’Oristà 9,60 (sense històric), Oristà 7,60 mm (mitjana 65,17 mm), Olost – Trasserra 7,00 mm (sense històric), Sant Boi 6,00 mm (mitjana 89,20 mm), Prats 5,10 mm (mitjana 63,81 mm), Merlès amb 2,40 mm (mitjana de 70,52 mm), el Munts – St. Agustí amb 1,4 mm (sense històric) i, finalment, Alpens amb uns minsos 0,4 mm (mitjana 76,70 mm).

Les temperatures fins ara són superiors a les normals, amb mitjanes que oscil·len entre els 16,70 °C d’Oristà (mitjana 15,67 °C) als 14,40 °C dels Munts - St. Agustí (sense històric). Com acostuma a ser habitual per la situació orogràfica d’aquestes estacions, Oristà ha tingut la màxima més alta amb 26,70 °C el dia quatre i a Olost – Lliscàs la mínima més baixa amb 4,6 °C el dia sis. No hem tingut, per tant, cap mínima negativa, fet que entra dins la normalitat perquè, com s’ha comentat, a mesura que l’octubre avanci, la probabilitat augmenta.

La mitjana de dies amb temperatures negatives a l’octubre és certament baixa, a Alpens, per exemple, és 2,0 dies/mes, a Prats 1,01 dies/ mes o St. Boi 1,00 dies/mes, normalment a la segona quinzena. Tampoc hem tingut cap dia amb màximes amb temperatures ≥ a 30,00 °C, fet no molt comú, però tampoc excepcional; a Oristà la mitjana és de 0,8 dies/mes o a Merlès de 0,27 dies/mes, normalment aquestes màximes tan altes a la primera quinzena.// FRANCESC COMES

REFRANYS METEOROLÒGICS Any de bolets, any de freds Pluges fortes per l’agost, bolets per l’octubre Els bolets que porten beina, al fossar donen feina L’octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet Si a l’octubre plou, el rovelló es mou LaRella | 23