LA SOBRETAULA
“Una tradició és viva perquè és dinàmica”
Entrevista a Roser Reixach Brià
De 4.000 fins a 100.000 €, el preu
LA COLUMNA
Ran de rel de Xevi Pujol Molist
de les festes majors
· Els ajuntaments del Lluçanès destinen aproximadament un 2% del pressupost municipal a la Festa Major
Fira de l’Hostal del Vilar, una cita ineludible
La coincidència amb el darrer diumenge de setembre fa que hi hagi molts més visitants
CULTURA
Els Estelladors actuen a Còrsega
Els Bastoners de Sant Bartomeu visiten el monestir de Montserrat
CULTURA
Alba Careta presenta Teia a Olost
L’Intrús, jazz pel forat del pany, encara la recta final
ESPORTS
El Sant Feliu arrenca la lliga amb un empat
El Pradenc comença amb una de freda i una de calenta i l’Olost ha d’ajornar el primer partit
ESPORTS
Més de 30 equips a les 2 hores de resistència
Més de 170 persones a la Caminada Popular
FIRES I FESTES
Cròniques de la Festa Major d’Alpens i la gala de l’Orient
Al migdia es va entregar el premi del concurs de ratafia artesana del Lluçanès. Salvador Subirana, de Sant Boi, va ser el guanyador.//F: FVC
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_
Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Sebastià Roma
ANY: 1920
LLOC: Sant Bartomeu del Grau
Fins a la primera meitat del segle XX, la gent dels pobles solia treballar aprofitant aquells recursos que trobava al seu entorn més proper. Això configurava uns oficis i un estil de vida que, amb els anys, han anat evolucionant o desapareixent. Naturalment, tampoc era freqüent moure’s tant lluny i tant sovint com ho fem ara. La gent no acostumava a tenir un vehicle propi, i quan havien de baixar, per exemple, a Vic, ho feien utilitzant el cotxe de línia: un autocar regular que encara avui perdura però que en aquells temps representava una autèntica peça clau en la societat de l’època.
A Sant Bartomeu del Grau, els cotxes de línia han tingut sempre una personalitat especial, ja sigui pel vehicle en si mateix o per la proximitat dels seus conductors: aquesta imatge n’és un exemple molt paradigmàtic.
Els Encants de LaRella!
El Racó de la Feina de LaRella!
L’Agenda de LaRella!
L’Opinió dels lectors!
Amb el suport de: Revista membre de:
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
659 45 40 22 info@funerariablanque.cat
De 4.000 € a 100.000 €, el cost de les diferents festes majors del Lluçanès
Els ajuntaments destinen una mitjana del 2% del seu pressupost municipal a les festes majors
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La Festa Major és, per a cada municipi, un dels esdeveniments més esperats de l’any i, més o menys, totes les festes segueixen el mateix patró. Activitats esportives i per a la canalla al matí,; activitats familiars i per a tots els públics al vespre, i a les nits balls i punxa-discos.
Les diferències entre pressupostos responen, bàsicament, a la tipologia dels actes, els grups que actuen i els dies que dura la festa. El nombre d’habitants també és un detall important, però no és decisiu.
PRATS I OLOST, ELS MUNICIPIS AMB MÉS PRESSUPOST
Els dos municipis amb més habitants del Lluçanès són també els que destinen més diners a les seves festes.
Per una banda, trobem Prats de Lluçanès, que entre la Festa Major de Sant Vicenç i les Festes de Sant Joan i els Elois destina més de 103.714 € a les dues grans festes. D’aquests, 38.391 € són per la Festa Major; la resta, 65.322 €, són per Sant Joan i els Elois. Un 1,72 % del pressupost anual total del municipi.
Pel que fa a Olost, destina més del 3 % del seu pressupost a les festes d’Olost i Santa Creu. La major part del pressupost, 76.711€, són per la Festa Major d’Olost. A la de Santa Creu hi destina 9.750 €.
El percentatge del pressupost que destina Olost a les dues festes majors és el mateix que destina Alpens a la seva: el 3%. Ara bé, en el cas d’Alpens aquest 3% són 15.000 €.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels ajuntaments i la informació publicada al Portal de Transperència
EL PES DE LES COMISSIONS DE FESTES
Les comissions de festes són, per a molts ajuntaments, un suport vital per poder tirar endavant les festes majors. Ja sigui donant un cop de mà a l’hora de planificar els diferents actes o, directament, ocupant-se de la gestió de totes les activitats de la Festa Major.
Cada comissió de festes i la seva relació amb el consistori són diferent. Un exemple són les comissions de festes de Lluçà i Santa Eulàlia de Puig-oriol, que gestionen íntegrament les festes majors, tal com expliquen des del consistori. En aquest cas, expliquen des de l’Ajuntament que
se’ls dona suport logístic i econòmic, finançant algunes de les activitats.
Un cas semblant el trobem a Oristà, amb les comissions de Festes d’Oristà i la Torre. Des de l’Ajuntament expliquen que destinen un import a cada comissió, i elles són les encarregades de gestionar-lo.
Un altre exemple és el cas de Sant Feliu Sasserra, on l’Ajuntament finança amb fons propis més de la meitat de les despeses que genera la Festa Major (16.804 €). La resta es finança a través de subvencions i de la Comissió de festes. Pel que fa a la programació d’actes, tal com ex-
pliquen, la major part la decideix la comissió, però sempre amb la supervisió de l’Ajuntament. Però també s’hi sumen altres entitats locals que organitzen activitats per enriquir el programa d’actes. El que tenen en comú totes les comissions és que es basen en el voluntariat i, a vegades, no ho poden fer tot o no volen assumir la feina d’una nit de barra, ja que volen gaudir de la seva festa major. En un cas així, s’hi va trobar l’Ajuntament d’Olost, que va optar per licitar la barra de la nit de concerts de l’Orquestra Diversiones el 2024 passat.
EL PRESSUPOST DE L’ÀREA DE CULTURA
Les despeses d’un pressupost municipal es poden classificar de diferents maneres. Una és la classificació per programes, és a dir, la que explica quin és el destí d’aquella despesa, la seva finalitat.
A la taula s’hi pot observar la partida destinada a cultura que els diferents ajuntaments van aprovar inicialment en el pressupost municipal de l’any 2024 i els diners per habitant que suposa.
Cal tenir en compte que aquesta despesa potser no és la que s’ha executat realment, ja que, en alguns casos, podria ser que la despesa hagués incrementat perquè ha arribat alguna subvenció, o bé que no s’hagi dut a terme un acte concret.
També cal tenir en compte que cultura inclou altres activitats més enllà de la Festa Major, com ara fires, activitats musicals o de teatre, entre d’altres. A la columna de la dreta hi ha la despesa que els ajuntaments van preveure destinar a festes de populars.//
LA COLUMNA
Anna GORCHS FONT
Llarga vida a l’Orient!
No tinc present amb gaire nitidesa els meus records sobre l’antic Cafè Teatre Orient. I mira que em fa ràbia. Recordo, amb ulls de nena, haver estat present en algun ball. Em ve al cap la imatge de l’escenari, el terra de rajoles amb formes geomètriques, el bar... També vaig ser en aquella Trencadansa que, el 1991, es va haver de ballar a dintre del recinte per la gran nevada que va caure. Tenia 9 anys.
Evidentment, ho heu endevinat, totes aquestes reflexions venen a tomb de la reobertura del Teatre Orient. La gala inaugural va ser un document de memòria històrica, un exercici de mirar enrere, de recuperar la història de l’edifici, de curiositats, d’anècdotes... Que si hi havien actuat Los Sírex, la Companyia Elèctrica Dharma, Raimon, Guillermina Motta... Que si havien pujat a l’escenari grups locals com Art i Joventut, l’Estel, el GALL i els Guibacan. Ja sabia que l’Orient havia estat un actiu social i cultural molt important per a Prats, però possiblement m’havia quedat curta i tot. Després de la nostàlgia, toca parlar del present i del futur. El Teatre Orient ha reobert portes amb una renovació total. La sala del teatre i bona part de les estances són noves de cap a peus. És un equipament que respira modernitat, tot i que té alguns elements que s’han respectat i que ens recorden el seu passat, com la façana modernista, algunes rajoles del terra de mosaic hidràulic original, el projector de cinema i algunes butaques de l’antic galliner. I també les fotografies en blanc i negre que estan penjades a les parets del restaurant. Segur que hi ha qui pensa que la inversió ha estat massa, però jo soc d’aquelles persones que crec que, en matèria de cultura, no es pot escatimar ni un cèntim. Això sí, ara cal que aquesta inversió doni els seus fruits, ara toca omplir l’equipament de vida. I això passa per tenir una programació de primera, que descentralitzi la cultura i acosti la música i les arts escèniques als veïns i veïnes de Prats i del Lluçanès. També passa per potenciar l’activitat artística de les entitats locals i, sobretot, per omplir les butaques de l’equipament. Perquè, al cap i a la fi, el Teatre Orient serà el que tots nosaltres vulguem que sigui. Igual que en el passat. Llarga vida a l’Orient!//
TRANSHUMÀNCIA
El ramat de Camins de Vida travessa el Lluçanès
El ramat de 148 cabres, que està fent el camí de Marina de baixada per tornar cap a casa, va travessar el Lluçanès el cap de setmana del 20 i 21 de setembre.
El ramat va arribar a Santa Eulàlia de Puig-oriol el divendres 19 a la tarda. Però no va ser fins l’endemà que van començar les activitats, amb la munyida de les vaques i el tast de formatges i vins artesans.
El diumenge al matí, el ramat sortia en direcció a Sant Martí d’Albars, però el temps no els va acompanyar. Un fort xàfec, just en sortir de Santa Eulàlia, va fer desistir bona part dels acompanyants del ramat.
Les alertes de tempesta del Servei Meteorològic van fer optar per deixar el ramat dormir a cobert, a la pista de Sant Martí, deixant una imatge poc habitual. A la tarda, infants i cabres van compartir espai jugant amb Lego.// RED.
Alba Careta presenta el seu tercer disc a l’Intrús
La trompetista i cantant del Bages, Alba Careta, va ser la protagonista d’una nova cita de l’Intrús, el cicle de jazz impulsat per l’EMAL i el Consorci. Careta va presentar el seu tercer disc Teia, a l’Espai Rocaguinarda d’Olost, ja que el mal temps va obligar a canviar l’emplaçament del concert que inicialment s’havia de fer a Sant Adjutori. El seu nou disc està format per sis composicions pròpies i dues versions de cançons de la Nova Cançó.
El cicle continua al mes d’octubre amb dues actuacions més. El 12 d’octubre, a les cinc de la tarda, el Muntaner de Sobremunt acollirà l’actuació de Belén Bandera, guanyadora de les Beques de Creació Artística 2025.
Finalment, el cicle posarà punt final amb un concert de Nara Ellis, que tindrà lloc a la Farinera de Prats de Lluçanès el dimenge següent, 19 d’octubre, a dos quarts de dotze del migdia.// XBV
El concert es va fer a l’Espai Rocaguinarda.// F: EMAL
Les cabres arribant a la pista de Sant Martí.// F: AJ SMA
CULTURA
Els
Estelladors de Prats actuen a Còrsega
Una vegada més, els bastoners Estelladors de Prats de Lluçanès han portat la cultura popular més enllà de les fronteres de la nostra nació. Si l’any passat havien anat fins a Eslovàquia, aquest any, més de 25 persones de la colla, s’han desplaçat fins a la ciutat de Bastia, a Còrsega. Allà, hi han estat des del divendres 26 de setembre i fins aquest dimarts dia 30. Durant aquests dies, han participat a la Trobada Internacional de cultura catalana que organitza, any rere any, Adifolk. Aquesta trobada té l’objectiu de donar a conèixer la cultura catalana a diferents ciutats del món, i els Estelladors hi han representat els balls de bastons. A part d’ells, més de 650 persones de diferents entitats de Catalunya, van participar de l’aplec, fent demostracions de diables, balls tradicionals, gegants, jocs, etc.
Des de Còrsega, una altra nació sense estat, igual que els Països Catalans, van acollir amb entusiasme la trobada i tota la comitiva catalana.// PAT
FIRA CULTURA
Gentada a la Fira de l’Hostal del Vilar
Era diumenge, i es va notar. Tot i que a primera hora semblava que el temps no havia d’acompanyar, passats quarts d’onze va començar a sortir el sol i, poca estona després, jerseis i jaquetes ja feien més nosa que servei.
A primera hora encara eren pocs els que passejaven per la fira, fins que t’acostaves a la barra: allà hi havia cua i les taules estaven plenes de gent esmorzant i xerrant.
I, mentre avançaven les hores, anava arribant cada cop més gent. L’esplanada va quedar plena de gent, i els camps, plens de cotxes. La tirolina no donava l’abast; sort que enguany hi havia més activitats per canalla.
Entremig del bullici, un petit espai de calma: la taula on hi havia el jurat del 4t Concurs de Ratafia, observant, olorant i tastant les trenta ratafies presentades. Finalment, va arribar el veredicte: Salvador Subirana, de Sant Boi, va ser el guanyador del Concurs de Ratafia 2025.// CFU
Veïns de SBG van de romeria a Montserrat
El passat 21 de setembre, una nombrosa colla de Sant Bartomeu del Grau va pujar a Montserrat per afegir-se a les celebracions del Mil·lenari del monestir, acompanyada dels grallers i els bastoners i també del Cor del Grau.
Durant la missa, que va ser cantada per l’Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat, es va fer una ofrena a la patrona de Catalunya. Després de la Salve i el Virolai, els grallers i els bastoners van triomfar a les places del monestir amb una fantàstica actuació que va ser seguida i aplaudida per centenars de visitants d’arreu del món.
El diluvi i les ventades de la tarda no van poder eclipsar la satisfacció d’un dia per recordar.
L’esdeveniment va ser organitzat pel Consell Parroquial de Sant Bartomeu, amb el suport de l’Ajuntament.
Els actes commemoratius s’allargaran fins al 8 de desembre, quan s’estrenarà el Te Deum del Mil· lenari, del compositor Josep Ollé.// JOSEP VALLS
Els Estelladors davant la Plaça on van fer les principals actuacions, posats expressament per fer aquesta foto per LaRella.// F: PAT
El president del Parlament també va visitar la fira.// F: @JOSEPRULL Els bastoners ballant davant del monestir.// F:EUDALD SERRA
Alpens, la Festa Major, la nostra, paradigma de la festa, els ritus de la festa, amb els seus actes “sagrats”, les seves cerimònies imprescindibles, les de cada any, les que no poden faltar, els actes fets a plena consciència, a plena presència...
Festa de la tardor, dels fruits, de les mores, dels bolets, dels primers freds, dels primers abrics, una “rabequeta”... del cicle de la Natura que es repeteix una vegada i una altra, cadència de la vida...
Festa, connexió amb el poble, amb la comunitat...
Festa Major, balls, concerts, música, havaneres, ritme lent de l’abraçada i ritme desenfrenat de la passió; la Sala, El Casino, la beguda, el “xumei”, el vermut, l’alegria, el joc, el flirteig, a veure si aquest any sí que sí...
La missa solemne, els patrons, els Sants Metges, el sermó del mossèn, massa llarg, com sempre...
Festa Major, la Dansa, la tradició, les arrels, la plaça, les sardanes, l’aixecada de la dansa, aquest any sí! Els pabordes que es renoven, mares dels pabordes, rams de flors... Els veïns que se saluden i parlen, i els exveïns que tornen cada any, perquè mai no han marxat del tot...
Alpens, la Festa Major
La festa per als més petits, l’espectacle, el color, la diversió, les rialles, algun plor, la innocència...
Festa Major, el carrer, els gegants, les gralles, el foc, el correfoc, els petards, els diables, el Ceptrot, els nans, en Savalls, el Cabrinetty, les carretilles, els dracs, la Pròssia, el carro, la gresca, Volem xampany, volem xampany!, els ritus iniciàtics de les noves generacions que pugen, imparables, demanant pas, aparteu les criatures... Els versots, riure’s de nosaltres mateixos, fer tribu, catarsi, alliberació de tabús, posant punts a sobre de les is, així, com qui no vol la cosa, rient, fent
gresca...
Festa Major, la taula, els canelons, el pollastre amb bolets, el fricandó, els fills que tornen, els nets que ja caminen, els nous amics i les noves amigues que dormen baixant matalassos de les golfes, apilant-los a les habitacions...
El dinar popular, la sobretaula que dura tota la tarda, el cafè, el tallat, el cigaló, les cartes, el canari, la botifarra, l’acordió, el vals, la masurca, el pasdoble, el poble fent poble, essent poble...
El poble, Alpens, fent festa, Festa Major!
I que per molts anys!// JOAN IBORRA PLANS
LA COLUMNA
Xevi PUJOL i MOLIST
Ran de rel
Deixar algú plantat. Posar arrels. Alzinar-se, arborar-se. Hi ha una al·legoria que corre per la llengua i que assimila els arbres a les persones. No en parlem més, idò: els arbres ens representen. Més encara: els arbres ens representen el món. Si fóssim humans de l’estepa glaçada, de la tundra, del permagel, o d’una civilització estranya que visqués al Pirineu només per sobre dels 2.600 metres d’altura, potser no tindríem la metàfora de l’arbre tan a flor de cervell, però el cas és que nosaltres venim d’un arbre (genealògic?) que és pertot. Ja des del poblament celta de l’Europa occidental, l’arbre ha tingut un pes cabdal i se’ns ha ficat a dins.
L’arbre de la ciència de Llull, el pi de Formentor, la idea del trasplantat de Verdaguer, el Pi de les Tres Branques o... l’arbre de la ciència del bé i del mal, del llibre del Gènesi (que, en català, bé podríem anomenar arbre del seny, o, menys planerament, arbre del discerniment). Arbres, símbols tots. Símbols potents per explicar, però també per exercir de referent (literari, cultural, psicològic). A part dels punts cardinals, hi hauria d’haver també uns arbres cardinals per a cadascú. Una constel·lació de fars vegetals repartits pel mapa dels nostres passos que ens servissin de referència tant els dies de cada dia com a les festes: el roure gros (totes les contrades en tenen almenys un), el pi de la plaça (de la plaça del Pi?), el salze de la font, el desmai del jardí, l’alzina de l’era, els pollancres de baix al rec, la perera esbrancada per un llamp, el cirerer de l’hort (de L’hort dels cirerers?), la figuera de la tàpia, el xiprer de l’ermita i tantíssims d’altres.
En Perejaume, ínclit arbrejador de poemes, a les seves Pagèsiques ens ensenya com els arbres avancen en paral·lel amb l’obra de la mirada i com els arbres, de fet, ens fan, ells mateixos, de veu. I, quan els arbres venen en colla, resulta que fan l’arbreda. És a dir que com els humans, poden tenir un sentit individual molt destacat i, alhora, quan s’apleguen, no tenir sentit sinó en la massa, en l’acumulació, en l’especejament del sentit d’individu, del sentit romàntic d’individu, per ser exactes, i, així, l’arbre-heroi deixa de significar-se. En definitiva, hi ha un moment en què l’arbre cardinal dona pas al bosc cardinal. La roureda (o rovira, ep!), la pineda, la fageda, la telleda, l’alzinar, l’avetosa (o avetar, per qui s’ho estimi més). Tot de noms que reben les agrupacions sense ànim de lucre dels arbres, és a dir, tot de noms de boscos. Tot i que la forest o la boscúria també són noms donats al bosc. I al bosc, avui, potser «hi ha massa gent», que deia l’Albert Pla, però segur que hi manquen boscaters, i segur que tampoc no hi ha gaires bosquerols, com aquells que temps ha, i llegendes ha, robaven als rics per dar-ho als pobres i s’emboscaven al bosc de Sherwood, o com aquell català que nom Serrallonga, que de professió fou bandoler a la Guilleria, del gremi, doncs, d’aquell altre que nasqué al mas Rocaguinarda. Cal anar a les arrels.//
Correfoc d’Alpens.// F: MARIA PLA
EL RACÓ DE LA SALUT
Avancem-nos al fred: vacunem-nos!
La vacunació és un dels grans avenços socials i de salut pública del nostre temps. Gràcies a ella, malalties que fa només unes dècades eren una amenaça constant avui gairebé han desaparegut o s’han convertit en problemes molt més menors.
En el cas de la grip i de la COVID-19, tenim un exemple ben proper: la temporada passada, tot i que la incidència de la grip va créixer un 35%, els ingressos hospitalaris es van reduir a la meitat. No és casualitat: la vacuna va fer la seva feina. I això és una prova clara que vacunar-se salva vides i alleugereix la pressió sobre el sistema sanitari.
Tanmateix, a la Regió Sanitària Catalunya Central les cobertures vacunals són baixes. Hem abaixat la guàrdia i sembla que hem oblidat l’impacte real que poden tenir aquestes malalties, sobretot en les persones més vulnerables. Recordem-ho: tres de cada quatre pacients ingressats a les UCI per grip no estaven vacunats, i més de la meitat de les persones hospitalitzades tampoc. La vacunació no és un tràmit més: és la millor defensa que tenim.
Amb aquesta convicció encarem la campanya de tardor que s’ha iniciat aquest dilluns 22 de setembre amb novetats rellevants. La primera és l’avançament de la data d’inici al 22 de setembre, perquè es preveu que la grip arribi abans. Avançar la protecció és clau per evitar complicacions. A més, infants i professionals —col·lectius prioritaris— reben la vacuna des del primer moment i no han d’esperar a fases posteriors.
Els nens de 6 a 59 mesos, més vulnerables a les complicacions, s’incorporen com a grup diana i, fins i tot, poden rebre la vacuna en esprai nasal, menys invasiva. Pel que fa als professionals sanitaris i socials, vacunar-se significa protegir-se ells i evitar contagiar pacients fràgils: un gest de responsabilitat amb la comunitat. La primera fase també inclou les persones més grans de 80 anys, els residents en centres geriàtrics, els pacients del programa ATDOM i les dones embarassades.
A partir del 13 d’octubre, la vacunació s’obrirà a la resta de col·lectius prioritaris, com les persones de 60 a 79 anys i aquelles amb condicions de risc.
L’objectiu és que almenys tres de cada quatre persones majors de 60 anys i la majoria de professionals sanitaris i socials es vacunin contra la grip. Per facilitar-ho, s’amplien punts i horaris, amb cites i, en alguns casos, sense necessitat de cita prèvia.
Vacunar-se no és només un acte de protecció personal. És també un acte de responsabilitat col·lectiva. Contribuïm a frenar la transmissió comunitària i evitem que els hospitals es col·lapsin en els mesos més crítics de l’any.
A la Catalunya Central tenim marge de millora i, sobretot, tenim una oportunitat: recuperar la confiança en la vacunació i entendre-la com allò que és, una eina fonamental per a la salut i el benestar de tothom.
MARTA MASSANÉS, FARMACÈUTICA DE L’ICS CATALUNYA CENTRAL I CAP DEL SERVEI DE GESTIÓ INTEGRAL DE VACUNES (SEGIV) DE LA CATALUNYA CENTRAL
El retorn del cor cultural de Prats de Lluçanès, que feia molts anys que estava malmès, va tornar a bategar el passat 20 de setembre. El Cafè Teatre Orient va reviscolar en una gala inaugural anomenada A d’amor, que a través de les paraules recuperava la part més anímica del nou espai. L’espectacle va anar a càrrec del dramaturg pradenc Sadurní Vergés, que a partir d’una conversa generacional entre la Rosa Gost i el Jordi Roset, enllaçava el passat de la sala amb el futur. La gala va arrencar amb parlaments institucionals que van servir per pujar l’autoestima de la gent de l’auditori i dotar l’acte de presència i distinció. Jordi Bruch va fer el més sentimental, recordant com va iniciar la seva carrera als escenaris fent de substitut d’una orquestra que no havia pogut arribar al poble per massa neu i com ell havia sigut l’últim a pujar en aquell
Diccionari de la memòria
escenari. Verament, entre els pradencs hi havia un sentiment de nostàlgia i d’emoció pel fet de recuperar un espai tan emblemàtic per al poble. A continuació, el duet protagonista va començar la conversa fent un repàs per ordre alfabètic, en què cada lletra recollia els noms que s’es-
CARTA
queien més amb l’espai, com ara: art, joventut, pertinença, sentiment… Moltes d’elles van servir per fer un eix cronològic de la vida de l’edifici; unes eren definitòries del seu caràcter i d’altres de la seva projecció. Tot això, s’intercalava amb entrevistes projectades en un parell de pantalles de les persones que havien participat més en aquell escenari. A més, la gala també va constar d’imatges i tastets teatrals d’obres passades com El tocacampanes. Per acabar de donar-li forma, l’acte també gaudí de la presència del dibuixant Xavier Puigderrajols i de la cantant Mar Pujol. El nou equipament estarà lligat a una oferta cultural en puixança que pretén donar més visibilitat a la cultura en l’àmbit comarcal. El colofó fou un sonor aplaudiment dempeus per part d’un públic acalorat. Les últimes paraules encara estan per escriure.// ROGER TORRENTS
6a trobada d’Escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres, a Perafita
La colla organitzadora: Ocells, Mixus, Senglars i Cocodrils
Estem molt contents de convidar-vos, una altra vegada, a la Trobada d’Escriptors, Il·lustradors, Lletraferits i Amants dels Llibres de Perafita, la sisena. Tot esperant que el bon temps ens acompanyi i ens puguem trobar al Parc de la Font Nova. Serà el diumenge 19 d’octubre, en una matinal de 9 a 1 del migdia. En cas de pluja, seria al pavelló.
La colla organitzadora i la collaboradora estem il·lusionats d’arribar a aquesta sisena edició, de la bona acollida i participació d’autors, escriptors i il·lustradors que ens hi acompanyen any rere any i dels que ens hi volen acompanyar per primera vegada. I aquest any som una bona colla que tenim llibre per presentar i projectes per explicar. Il·lusionats també pels lletraferits i amants dels llibres que hi venen i ens volen conèixer i sentir.
Podeu passar tot el matí amb nosaltres, a partir de les 9. Els més matiners, encara ens trobareu en acció perquè muntem parades amb els nostres llibres i obres i també de llibres de vell. Fins a les 11, gaudim de la trobada tot compartint xer-
rades, novetats i troballes, firant-nos si ens ve de gust, coneixent-nos, descobrint l’entorn màgic que ens vesteix la Caruca Ballesteros. I també esmorzant coca i xocolata, per ser perafitencs ben típics.
A les 11 i fins a la 1, la colla d’autors, escriptors i illustradors, presentem les nostres obres, les acabades de sortir del forn editorial o que ja fa un quant de temps que ronden pel món o, si més no, perquè ens agraden, us les mostrem. Narrem, contem, recitem, cantem i ensenyem. Som una colla ben diversa i això ens fa especials, atractius i per a tots els públics. Enguany, doncs, ens trobareu portant i presentant novetats: Nan Orriols amb Matadero Municipal, Joan Roca Cirera amb Beatriu de Die, Inés Dibarboure amb la segona edició d’Estels al Cel, Elisenda Mallol amb el conte On és?, Subi amb la reedició d’El Roure de la Senyora, Gabriel Salvans amb Poemes en tres temps, Ramon Breu amb Els crims del cinema Victòria, Gent d’Olost i Santa Creu amb el llibre Viure Olost i Santa Creu: Passat i Present, Olga Molina amb Cercle de foc, M. Dolors Farrés amb El Gran Desordre, Glòria Rosell Olivas amb Si et preguntes per què t’es-
timo i Teresa Ribera Icart amb Deixa estar les roses
Hi seran per dir, explicar i contar: Josep Riera, Lluís Vila, Montse Aloy, Lola Hosta, Leti Caballé, Genís Jové Careta, Núria Armengol, Joan Dalmau i Carme Rosanas. Hi seran per mostrar la seva obra il·lustrada: Alba Romeu, Judit Roma, Eloi Casadevall, Gerard Bosch i Joan Subirana, Subi. El Lluçanès és una comarca lletraferida, i la mostra en són els llibres que s’hi editen. D’això ens en pot parlar la Núria Vila Cabanas, de Cal Siller, amb la sèrie de llibres que han editat enguany.
I homenatjarem el nostre company lletraferit per la història i la memòria, Ramon Gabarrós Cardona, que ens ha deixat fa pocs mesos.
L’AFA de l’Escola Heurom de Perafita farà parada de llibres de vell. Si algú vol i té llibres de vell per vendre, bescanviar o regalar, i vol fer parada, ens ho pot dir abans del 15 d’octubre a la Leti Caballé (perafitabiblio@hotmail.com) o a la Teresa Ribera (teresa.ribera@gmail. com).
Us hi esperem una altra vegada o, si encara no heu vingut mai, sempre és una bona ocasió per estrenar-vos!//
El divendres abans hi va haver portes obertes.// F: JORDI BATRIU
FUTBOL
Comença la Lliga pel Futbol Club Pradenc
El primer partit de la quinzena va ser contra el Santa Eugènia, a domicili, un enfrontament complicat per engegar el campionat. El Pradenc, des de l’inici, va proposar un joc seriós, però el Santa Eugènia va respondre de forma contundent amb tres gols abans del descans. A la segona part, el Pradenc va sortir enxufat i va retallar distàncies al marcador amb un golàs de Jordi Camprubí. Tot i així, l’equip local va sentenciar el partit amb el quart i últim gol, que va deixar el Pradenc tocat de cara la jornada següent.
En el segon partit de lliga, l’equip blaugrana va voler capgirar la mala dinàmica i, per segon partit consecutiu, va haver de jugar com a visitant, aquest cop contra l’Ametlla del Vallès. El matx va començar amb fortes arribades de l’equip local, però el Pradenc va saber aguantar les envestides. Un cop calmat el joc, el Pradenc es va fer amo i senyor de la pilota i, d’aquesta manera, va marcar dos gols abans d’arribar al descans. Ja a la segona part, l’equip visitant va sortir amb la mateixa dinàmica i ràpidament va poder sentenciar el partit. Al minut seixanta, el marcador ja reflectia un clar 6 a 0 a favor dels blaugrana. Als minuts finals, l’equip local va reaccionar amb dos gols fortuïts que només van servir per maquillar el resultat.
Després d’aquest partit, el Pradenc ha d’aprofitar la bona dinàmica i encadenar un seguit de victòries per tal d’assolir l’ascens de categoria.
A la propera quinzena, el Pradenc disputarà el seu primer partit com a local contra el Voltregà C.F., seguit d’un altre contra el Cantonigròs U.E.// JBA
Arrenquen
Olost va acollir la primera caminada d’ El Lluçanès cap als 100 d’aquest curs. Més de 70 participants van a la primera de les 24 caminades.// RED
El Sant Feliu arrenca la lliga amb un empat davant del Berga
La segona jornada acaba amb una derrota davant el Casserres
SANT FELIU SASSERRA
Per_ Guillem Sucarrat Anfruns
El Sant Feliu visitava en la primera jornada de lliga el camp del Berga. Un mal començament de l’equip visitant va fer que el Berga comencés marcant ràpidament el primer gol en el segon minut de joc. en una primera part excel·lent d
Això va animar més a l’equip local que al minut 5, tan sols 3 minuts després, va tornar a canviar el marcador a favor seu, deixant el Sant Feliu a dos gols per empatar el partit.
Els visitants no aixecaven cap i abans de la mitja hora de joc, el Berga ja havia tornat a fer un gol, col·locant el 3 a 0 al marcador. Malgrat una primera part excel·lent, el Berga marxava a la mitja part amb un jugador.
El Sant Feliu va sortir amb ganes a la segona part i van aconseguir fer tres gols claus, aconseguint un punt en la primera jornada de lliga.
La segona jornada el Sant Fe-
liu rebia el Casserres. Abans de començar el partit, els jugadors del Sant Feliu van fer un petit homenatge al seu company, David Corominas, que va tenir un accident de trànsit tornant d’un partit durant la pretemporada. Els jugadors del Sant Feliu van lluir unes samarretes on es podia llegir “Ànims Coro”.
Des del primer moment ja es va veure que el Casserres no posaria les coses fàcils als locals.
El Casserres va avançar-se al marcador amb un gol matiner, quan només s’havien jugat 4 mi-
nuts de partit. Els visitants van seguir atacant la porteria dels locals i al minut 26 van tornar a fer moure al marcador.
El Sant Feliu no va parar d’intentar igualar el marcador i va arribar a la meitat del partit amb un 1 a 2, tot i que va ser un gol en pròpia porteria dels visitants. Els santfeliuencs volien igualar el marcador en la segona part. I malgrat que els dos equips buscaven fer el gol, no va ser fins al minut 83 que aquest va arribar. El Casserres feia l’1 a 3 definitiu que certificava la derrota.//
El segon partit del Pradenc d’aquesta temporada.// F: JORDI BARTRONS
Els jugadors del Sant Feliu lluint la samarreta de suport al seu company.// F:CE SANT FELIU
Èxit de participació a les 2 hores de Resistència BTT 2025 de Prats
L’equip format per Joan Vila i Gerard Minoves València van ser els guanyadors d’aquesta quarta edició
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font
La quarta edició de les 2 hores de Resistència BTT de Prats de Lluçanès va reunir més d’una trentena d’equips, és a dir, més d’una setantena de participants, Enguany, les dues hores de resistència de Prats formaven part de la Copa Osoning BTT de Resistència, i de fet, aquesta va ser la primera cursa de la Copa. La victòria se la va endur l’equip format per Joan Vila i Gerard Minoves, que van completar les 14 voltes amb un temps de 2 hores, 4 minuts i 57 segons.
La segona posició de la general va ser pel duet format per Cristofer Bosque i Jordi Caellas que van completar les 14 voltes amb dos minuts de diferència. I en tercera posició i completant el podi hi van quedar l’equip format per Miquel Gaja i Joan Riba, que van fer les 14 voltes amb un temps de
Imatge de les 2 hores de resistència d’enguany .//
2 hores, 10 minuts i 54 segons. El circuit tenia una distància de 3,5 km amb un desnivell de 150 metres. En finalitzar la prova, participants i públic, van poder gaudir d’una exhibició de trial dels alumnes de l’Escola de Trial de
CAMINADES
la Unió Ciclista Lluçanès i altres convidats de luxe. Des de l’organització valoren molt positivament l’edició de les 2 hores, i també el final de festa amb l’Escola de Trial que com expliquen és el futur de la Unió Ciclista Lluçanès //
170 participants a la Caminada Popular de Prats de Lluçanès
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La Unió Excursionista de Prats va organitzar, un any més, la Caminada Popular el passat diumenge 21 de setembre. Malgrat que el temps no va acompanyar i que el matí s’aixecava ennuvolat i amb avisos per tempestes, 170 persones, entre caminants i organització, no es van voler perdre la cita.
Des de la Unió Excursionista, per facilitar que tothom qui volgués pogués participar en la caminada, es van organitzar dos recorreguts: un d’11 km i l’altre de 18 km. Tots dos van sortir, puntuals, des del Passeig, a les 8 del matí.
Enguany, la ruta creada per la Unió Excursionista feia un recorregut per les diferents ermites que envolten Prats de Lluçanès. No és la primera vegada
Els participants de la Caminada Popular al
que, des de la UE Prats, es fan aquest tipus de rutes que tenen un eix central. N’és un exemple la ruta de les Tines o la ruta de les fonts i les balmes. Aquestes rutes, juntament amb moltes d’altres, es poden trobar a la pàgina web de la Unió Excursionista. A cada ruta hi ha una descripció força detallada del recorregut i diferents imat-
ges de la ruta. També hi ha un mapa de la ruta i una llegenda on consta la distància i la durada, així com altres indicadors a tenir en compte a l’hora de planificar la sortida. Les rutes estan a l’apartat Descobrint l’entorn. Els recorreguts de les anteriors edicions de la Caminada Popular tenen la peculiaritat que són tots circulars.//
FUTBOL
La pluja obliga a ajornar el primer partit de l’Olost
La segona jornada acaba amb un empat davant el Manlleu B
El començament de lliga de l’Olost Futbol Club es va haver de suspendre a causa de la pluja, i es jugarà el dia 2 d’octubre a ¾ de 8 al Camp Municipal d’Olost. D’altra banda, en la segona jornada de la lliga, l’Olost visitava el camp del Manlleu B amb ganes de poder encarrilar els primers punts en aquesta temporada.
El partit començaria de cara per als visitants, ja que tot i el partit igualat entre els dos conjunts, l’Olost aconseguiria marcar el primer gol al minut 36 i, seguidament, ampliar la distància un minut després, col·locant-se amb un favorable 0 a 2. Abans d’arribar al descans, encara va decantar el tercer gol al marcador per als visitants.
A la segona meitat, i amb un 0 a 3 a favor, l’Olost va anar aguantant el resultat fins que, al minut 70, el porter del conjunt blanc i verd va ser expulsat amb vermella directa, deixant el seu equip amb un jugador menys.
Això va afavorir l’atac del Manlleu i, al minut 75, els locals van aconseguir el seu primer gol i la confiança per creure en la remuntada. Amb el segon gol, al minut 80, encara s’ho van creure més.
A les acaballes del partit, l’àrbitre va xiular un penal a l’àrea dels visitants i al minut 89, el Manlleu va aconseguir culminar un empat, que deixava un sabor amarg per a l’Olost, que en el primer partit de la temporada, s’emportava només un punt.// GSA
MOBILITAT
El Consorci impulsa una enquesta per conèixer la mobilitat dels joves
El Consorci del Lluçanès ha posat en marxa una enquesta adreçada a les famílies amb fills i filles d’entre 16 i 18 anys, que cursen batxillerat, cicles formatius, PFI o altres estudis postobligatoris.
L’objectiu és recollir informació directa sobre les dificultats de mobilitat que tenen els joves per arribar als centres educatius i conèixer si poden estudiar el que realment volen o si, per contra, les limitacions de transport condicionen la seva tria d’estudis.
Les dades han de servir per analitzar la situació i valorar possibles opcions de millora. Alhora, permetran traslladar la realitat del territori a les administracions competents, amb l’objectiu que tinguin en compte les necessitats dels joves i de les seves famílies.
L’enquesta es podrà respondre fins al 12 d’octubre a través del codi QR que apareix al cartell difós als municipis del Lluçanès o bé mitjançant l’enllaç en línia facilitat pel Consorci.
Els ajuntaments col·laboren en la difusió d’aquesta iniciativa i animen totes les famílies a participar-hi. “Com més respostes rebem, més precisa serà la radiografia de la situació i més arguments tindrem per fer visible aquesta problemàtica davant les administracions competents”, remarquen des de l’ens.// RED.
passeig Lluçanès de Prats// F: UEPRATS
ROSER REIXACH BRIÀ ANTROPÒLOGA I DIVULGADORA
“Una tradició és viva perquè és dinàmica i s’adapta als canvis”
LLIBRES I CARRER
Quan parlo amb Roser, és evident que em trobo davant d’una persona experta en la matèria. Hi ha molts elements que ho corroboren. L’àmplia ivariadaformacióquetén’ésund’ells. També ho són els nombrosos llibres que ha publicat, com La Trencadansa de Prats de Lluçanès Perfum de Festa Major (2015), Guerra i repressió a Prats de Lluçanès (2019, amb Anna Gorchs) o Roser Fluvià, una pradenca a Ravensbrück (2023, també amb Anna Gorchs), entre molts d’altres.
L’escriptura, indubtablement, és una de les seves puntes de llança, i és que a més de llibres, la Roser es dedica i s’ha dedicat a escriure en molts altres àmbits, essent corresponsal del periòdic el 9nou en més d’una etapa, formant part del consell redactor de mitjans com la revista Caramella o guanyant premis de poesia, com el dels Premis Literaris del Pacte de Sant Sebastià l’any 2017.
VAL A DIR QUE TENS UNA TRAJECTÒRIA MOLT ÀMPLIA I TOQUES TECLES FORÇA DIFERENTS. COM HA ANAT AIXÒ?
Jo tenia clar que volia estudiar història. Llavors, quan vaig arribar a la facultat, vaig fer una assignatura que es deia Introducció a l’antropologia, i me’n recordo que per mi era una cosa desconeguda i em va encantar. I m’hi vaig decantar. A més, sempre he fet música i dansa, des de petita, i això també era una altra faceta que m’interessava. Als darrers anys, el que he incorporat, diguem-ne, és l’estudi de la Guerra Civil, la repressió i l’exili, arran d’una trobada fortuïta amb una persona que estava estudiant aquest tema, ja que jo tenia el dietari de guerra del meu pare. D’altra banda, també m’agrada molt escriure i he anat fent coses molt diverses, des de periodisme fins a poesia. Les activitats artístiques, en general, m’atrauen molt.
HAS PARTICIPAT I IMPULSAT INICIATIVES DIVERSES QUE HAN PROMOGUT LA COHESIÓ SOCIAL I LA DIVULGACIÓ CULTURAL AL LLUÇANÈS. PER QUÈ?
Miquel Casadevall
Prats de Lluçanès
Podria destacar moltes altres fites interessants de la seva vida, des de bequesd’investigacióalaparticipació en congressos, seminaris o fins i tot documentals. Però no voldria acabar aquesta entrada sense mencionar-ne una de molt important: la Roser ha estat implicada en moltes iniciatives comunitàries al Lluçanès, com el Solc, Ràdio Troka, Dansa i Tradició, o la mateixa Rella, un mitjà que ella va veure néixer i que enguany ha complert 25 anys. En definitiva, una persona entregada tant a la recerca com a la comunitat, tant als llibres com al carrer.
Jo crec que són coses que surten en un moment determinat, perquè et trobes amb unes persones en concret, i passa; no és que ho vagis a buscar. En el cas de Ràdio Troka, per exemple, m’hi vaig apuntar perquè buscaven gent i jo ja estava fent ràdio amb Ràdio Puig-reig i Ràdio Berga. Sempre m’ha agradat cantar i ballar, i en un moment donat, també vaig conèixer una persona en l’àmbit de la música popular, que era el Ramon Manent, que ja estava al Tradicionàrius de Barcelona. Ens vam conèixer un dia en una de les trobades que fèiem de música, i em va plantejar si m’agradaria fer un Tradicionàrius al Lluçanès. Vam anar a veure tots els ajuntaments i vam acabar fent el Solc.
ELS AJUNTAMENTS HI VAN TENIR UN PAPER CLAU?
La Roser Reixach és llicenciada en Geografia i Història i especialitzada en Antropologia. La seva formació és àmplia: té un màster en museologia i patrimonialització, però també ha fet cursos de Paleografia i Diplomàtica modernes, Arxivística, Genealogia i Heràldica, i Filologia Hispànica.
Totes aquestes eines l’han dut a aprofundir en investigacions diverses sobre el patrimoni, especialment l’immaterial, del Lluçanès. Però no menys important és la seva vessant musical. Havent cursat estudis reglats de solfeig i harmonia, i altres formacions relacionades amb el cant i els instruments musicals tradicionals, ha estat mestra especialista de música entre el 1990 i el 2023 a diversos centres de primària de la comarca.
No sabien massa què era el Tradicionàrius, però ens van donar un cop de mà, i al primer cicle, vam implicar uns ajuntaments en concret, sobretot el de Lluçà. Allò va sortir una mica improvisat, però després ens vam adonar de la dimensió que tenia, perquè el primer cicle que vam organitzar ja va ser molt extensiu, amb moltes setmanes i moltes actuacions. I a partir d’aquí, es va anar buscant gent amb uns interessos semblants, i al llarg de tots els anys també es va anar incorporant molta gent diversa.
AIXÍ VA PASSAR AMB LARELLA, TAMBÉ?
Són coses fortuïtes. LaRella va sortir a partir de la gent del Solc, perquè consideràvem que hi havia necessitat de tenir un mitjà de comunicació que aglutinés tots els pobles del Lluçanès, i que d’alguna manera aconseguís una cohesió territorial (que sempre ha estat difícil, però que el Solc ja ho havia dibuixat i sota un objectiu comú). Potser va ser el fruit d’una trobada, però després ja hi havia un teixit o un fons que va permetre tirar endavant.
HI HAVIA UNES NECESSITATS ESPECÍFIQUES QUE NO ESTAVEN COBERTES, EN AQUEST SENTIT?
Sí, perquè sempre que s’ha parlat, durant anys i anys, del Lluçanès com a comarca o com a territori, tothom anava a la seva i s’organitzaven coses molt disperses. El Solc va ser una de les iniciatives més reeixides per arribar a una cohesió territorial del Lluçanès, tot i que abans n’hi havia hagut d’altres, com la Coral del Lluçanès. Amb el Solc, participàvem plegades gairebé totes les associacions, i es va aconseguir durant molts anys anar conjuntament a molts llocs i oferir una imatge del territori conjunta.
QUINES PARTICULARITATS TÉ EL PATRIMONI DEL LLUÇANÈS?
Normalment, quan parlem de patrimoni, ens ve al cap el patri-
moni material, i sobretot el patrimoni immoble: grans edificis, construccions històriques...i d’això, a tot arreu n’hi ha. Catalunya és un país molt ric en patrimoni, en general, i aquí al Lluçanès també, sobretot pel romànic. Però a part del patrimoni immoble, hi ha el patrimoni immaterial, i el Lluçanès n’és molt ric: música, danses, cançons, llegendes, tradicions...són elements que han influït a la configuració de com és ara el territori, i a vegades s’hi dona molt poca importància perquè no són coses físiques, i costen de recollir; una cançó la sents, al cap d’un temps sona una mica diferent, va variant...
AIXÒ ÉS CULTURA POPULAR?
La cultura popular és un terme molt ampli i polièdric, i depèn
Gairebé totes les tradicions de l’àmbit de la cultura popular són un reflex de la manera de ser de la gent que les practica
del moment, s’ha de definir d’una manera o altra. Són moltes manifestacions que s’han mantingut al territori, i si s’han mantingut és perquè tenen alguna funció. No vol dir que la funció actual sigui la mateixa que en l’origen, però són manifestacions vives. Les tradicions no sempre han de ser estàtiques, encara que tinguem la imatge que es van repetint amb el temps i que sempre s’han mantingut igual. Això és mentida. Una tradició és viva perquè és dinàmica i perquè va variant sempre i s’adapta a les necessitats del territori i de la gent que hi viu. I la mateixa gent la va modificant en mesura que avança en el temps i en mesura que s’estableixen relacions diferents entre la gent. Gairebé totes les tradicions que es mostren a l’àmbit de la cultura
Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: Gaudir de bona salut envoltada de la gent estimada
Un lema: Un proverbi àrab: Les coses no valen pel temps que duren sinó per l’empremta que deixen.
Una afició: Unes quantes: escriure, cantar, ballar, llegir, pintar...
popular són un reflex de la manera de ser d’aquella gent. I els que vivim en un territori determinat ens hi sentim identificats. I aquesta identificació fa que ens cohesionem i ens sentim partíceps d’un mateix lloc i fa que la cultura sigui viva.
TOTA LA CULTURA QUE MOU GENT ÉS POPULAR?
A vegades es parla de cultura popular, quan jo en diria cultura de masses, perquè popular no vol dir que hi vagi tothom, sinó que està arrelada a un territori. Hi ha esdeveniments imposats des d’un govern, des d’una organització, des d’una entitat, i com que hi va molta gent, diuen que és popular. Però l’han fet tenint en compte uns determinats criteris segurament econòmics, amb una determinada ideologia perquè la gent que va allà s’identifiqui amb allò, però de forma momentània. En les danses lluçaneses o de qualsevol lloc, hi ha la gent que les practica i hi ha gent que les mira,però són la gent de la mateixa comunitat. Una dansa no només és el moment en concret que es fa, sinó també tot el context que l’envolta.
HI HA ENCARA DESCONEIXENÇA SOBRE ELS FETS RELACIONATS AMB LA GUERRA CIVIL?
Amb l’Anna Gorchs vam tenir molta sort –sempre ho diem–d’entrevistar les últimes persones de Prats que l’havien viscut encara. Això ens va portar una gran satisfacció, no només a nosaltres, sinó que crec que a tot el poble i a tot el Lluçanès, perquè tenim unes informacions brutals. Al Lluçanès, com a tot arreu, s’ha començat molt tard a investigar. Ara, de testimonis pràcticament no en queda cap. Es poden trobar molts documents, però la majoria són del bàndol franquista, que són els que han quedat, i molt pocs del bàndol republicà. Llavors, sí que queda molt per investigar, però les possibilitats, cada vegada que passa més temps, són més petites.//
Reixach i Anna Gorchs, durant la presentació del llibre sobre Roser Fluvià a la Model de Barcelona// F: RRB
La font
Vicenç Ambrós
Il·lustració: Gemma Gallorte
No és fàcil definir-me, i encara menys presentar-me. Gaudeixo d’allò que els humans anomenen sentits –oïda, vista, olfacte, gust i tacte–, però no visc incor porat en cap organisme tangible. És per això que no tinc volum ni forma, dues de les característiques bàsiques de qualsevol massa corpòria.
Tampoc no tinc una massa definida i, evidentment, no em puc moure. Estic aquí, reclòs en aquesta balma, veient passar les poques coses que passen, que són de tots colors. Tampoc no tinc veu, però, segons diuen, parlo pels desco sits. N’hi ha tants, de sons, que converteixen el meu pensament en mots! L’oreig que arrissa les fulles de l’heura, el rajolí d’aigua de la font, la piuladissa dels ocells, els raucs de les granotes, la fressa de les sar gantanes, els animals que venen per abeurar-se...
Em presento: soc l’esperit que encarna la vida en aquest petit racó ombrívol, arrecerat sota la roca immensa que es perd qui sap on, encaixada entre boscos, camps i serres. Abans, el meu espai era més concorregut pels humans. Era un lloc on refrescar-se i proveir-se d’aigua. També era un recer molt apropiat per a les amoretes o els berenars quan calia passar la tarda feinejant a l’hort. Ara ja fa temps que veig amanyacs i carícies d’amants. Su poso que és difícil baixar pel caminet embardissat. En tot cas, recordo bé les incursions clandesti nes d’aquell jovent amb les hormones revoluci onades. Ara potser no trobarien prou còmode aquest paratge, ni potser no sabrien com fer-se un jaç a mida.
Els humans ja no beuen de la meva aigua. Ells mateixos l’han contaminada. La resta d’éssers no poden triar, i se la veuen enca ra que no sempre se’ls posi bé. Les meves entranyes filtren el que poden, però la to xicitat cada dia és més intensa. Espero que la roca, la pedra tosca i les capes d’argila i minerals puguin continuar retenint el màxim possible de purins i metzines. És tot el que puc fer per intentar que el verí de l’aigua no lamini la vida de l’entorn que m’envolta.
Fa un temps, no gaire des de la meva perspectiva, un grup de persones va agençar l’indret al voltant del brollador. Val a dir que ho va fer d’acord amb els seus cànons estètics, és clar. Si bé el camí s’ha cobert d’esbarzers un altre cop, el redol on temps ha s’ajeien a reposar pagesos i jornalers continua ben pelat. Resseguint el contorn de la bassa on desemboca el rajolí de la font, les arrels venoses de figueres i vimeteres mantenen viu el llarg procés de modelatge d’aquesta petita reserva d’aigua. Una reserva cada cop més escassa i limitada, ja
que més d’un estiu s’ha assecat del tot.
Les històries que amago són tan irrellevants com la majoria de les coses que passen al món, encara que tinguin un impacte directe sobre els éssers vius. Si la vida no existís, ni tan sols la microbiana, potser jo tampoc no existiria. Tanmateix, el planeta continuaria girant al voltant del sol. Erm o frondós, desèrtic o arrebossat de criatures i organismes, el món és món i es val de si mateix per serho. El que està en risc és tot
re, l’aigua, les plantes, els animals... Tot el que fa possible percebre, sentir o emocionar. I aquest recòndit cau, que avui és com és, potser d’aquí a uns anys quedarà enterrat a causa d’algun moviment de terres, o simplement es transformarà en un terreny de cultiu o en un veral inert i agrest. El món continuarà impassible i, per a acabar-ho d’adobar, ja ningú no recordarà ni sabrà res d’aquest moment actual. Quan això passi, si encara em queden forces, exhalaré i m’emportaré a la tomba, si és que els esperits en podem tenir, tots els enigmes i secrets que
Entre les incògnites que quedaran oblidades, n’hi ha una de recent que encara avui no aconsegueixo comprendre. El fet és que els humans, quan ja havien convertit el meu entorn en una àrea d’esbarjo, van decidir que aquest era un bon lloc per dipositar-hi una capseta amb ninotets que simulaven ser persones. Temps després em vaig assabentar que, d’aquella curiosa estructura, en deien pessebre. Doncs bé, encara avui no puc entendre el sentit d’aquesta estranya representació en miniatura. Què vol simbolitzar? Un renaixement, potser? Com a contrapartida, jo també guardo un petit misteri que vaig presenciar quan les bèsties parlaven. Els humans, a causa de la seva passió exagerada pel poder, sempre anhelen posseir béns que els posicionin en els nivells més alts de la seva excèntrica jerarquia. Doncs bé, resulta que temps ha, quan els camps eren més petits i els treballaven amb bous i mules, durant unes batusses d’aquestes que mai no s’acaben, un home malferit va enterrar aquí una olla plena de peces metàl·liques. La va colgar a prop d’on la llum del sol, en els migdies dels mesos d’estiu, il·lumina els esquitxos del raig que cau a la bassa. I aquí va quedar el tresor, cobert de terra fangosa i verdet, ja que mai més no
Anys a venir, un avi que solia proveir-se d’aigua de la font, quan els humans encara en bevien, va explicar al seu net una faula interessant. Segons la contalla de l’ancià, afalagat per l’atenció del seu jove oient, en el punt on s’acabava l’arc de Sant Martí, just en aquell precís indret, hi havia una olla plena de monedes d’or. Potser havia sentit tocar campanes i no sabia on. Fos com fos, la història era ben certa perquè, durant els pocs minuts del dia en què la llum del sol es filtra entre els arbustos que envolten la bassa, si el doll és prou intens per escampar diminuts resquitxos d’aigua, la vira de colors que es forma en l’aire marca el lloc exacte on es troba, soterrada i perduda per sempre, l’olla plena de monedes d’or.
La font d’inspiració (mai més ben dit) ha estat la font de la Teula... encara que la font de les Campanes també ha fet sonar el seu dring!
La proposta cultural
CRÒNICA MUSICAL
Per_Miquel Casadevall Franquesa
Arribes a Vic i són les 4 de la tarda. No hi ha lloc per aparcar. És igual que sigui dimecres com dijous, divendres o dissabte. No n’hi haurà. Et ve en Sergi Estella al cap i el seu tema No trobo lloc. Somrius. Continues buscant. T’allunyes del centre i és igual. T’emprenyes. Esbufegues, t’inventes un aparcament a sobre de qualsevol parterra. Baixes del cotxe i penses “quin merder”. Només de sortir ja notes que els carrers estan més plens que de costum. Hi ha canalla, gent gran, vigatans, foranis, jovent... Tothom va a la seva però hi ha ambient. T’apropes allà on hagis quedat amb qui sigui que hagis quedat. Tan és on sigui i qui sigui, perquè el patró és similar. Ho fas amb calma i amb aire contemplatiu. Et deixes portar una mica. Inevitablement, et trobes algú conegut. T’atures, xerreu. Et recomana alguna història per anar a veure. Però tu havies quedat a tal lloc amb qui fos. Li dones les gràcies i ho memoritzes. Més tard, intentaràs pensar-hi. Continues caminant. Et vas creuant cares conegudes. Saludes aquí, allà, intercanvies quatre paraules. De tant en tant, veus gent que feia anys que no veies. Renoi, ara aquests van amb cotxet. I aquest, quines pintes que em porta!
Els universos alterns de la música viva
Entres als carrers més concorreguts. Cants de sirena ressonen per totes bandes. Rius de gent malferida corren sols. Escopint el seu fracàs? Però tu segueixes a la teva. Finalment et trobes amb els colegues. Abduïts per una espècie de síndrome d’Stendhal musical, provocada per l’excés d’oferta i de varietat que supuren els carrers de la ciutat, van com gallines sense cap, estressats en un estat de delactança permanent.
Arribes a les Adoberies (fest) i fites l’espai. Dos escenaris co-
rrelatius, una pancarta, una mascota i un logo nou. Tot, per celebrar els 10 anys. L’herba desbrossada. Gent vestida amb pantalons pirates i totebags fentla petar amb un punki o amb un hippie. Música des de les 5 de la tarda. Grups de reggae i cantautors conviuen amb la vanguardia més moderna de la musica underground catalana. Ho han tornat a fer –penses–. T’hi estàs una estona. Observes el fenòmen i t’hi immergeixes. Però arriba un moment on surts de la bombolla. La massa t’expulsa. Les
cames s’activen, i amb una colla improvisada decidiu tornar a la batalla. Camines com un gos de carrer. Com una ovella negra enlluernada pel sol. T’atures a la plaça de la Vella; on ahir un home feia de quisso submís, avui et desfogues cantant Carne pa la picadora. Mitja hora més tard, continues moven-te. Mentre observes el xou que hi ha davant el bar La Tortuga, corprès, deu, o vint o cinquanta passavolants més emprenen els seus propis itineraris individuals, empesos per una voràgine inaudita que ha transformat la ciutat dels sants en un purgatori anàrquic que s’arrela i es ramifica com un autèntic micel·li sota els escenaris enormes de la indústria musical.
Cada racó, cada nínxol, és la seu del seu propi ecosistema. Ecosistemes tradicionals de la música de sotamà. Universos alterns que s’escampen fora de qualsevol programa. I entre la plaça del Pare Coll i la de Santa Cecília, fent –òbviament– alguna incursió a l’oficialitat del mercat per tastar alguna proposta atractiva, que també n’hi ha, acabes arribant a la Xemeneia del Sucre. Un lloc aturat en el temps. On la màgia és capaç d’enderrocar tots els murs, es vegin o no. Llegeixes el Fanzine. Cantes Have you ever seen the rain. I et preguntes si la veritable essència del Liverpool català no és, en realitat, invisible a ulls de molts.//
LA VINYETA de Caruca Ballesteros
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» VENEDORS/ES DE BOTIGUES I MAGATZEMS. Mitja jornada de tardes. A Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R603/01)
» PEÓ DE PRODUCCIÓ en torn rotatiu a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R603/02)
» CAMBRER/A a mitja jornada a Sant Feliu Sasserra. De dijous a diumenge. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R603/03)
» TEIXIDOR/A en horari de tarda a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R603/04)
» VAQUER/A per a 115 vaques de llet a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R601/06)
» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, caps de setmana amb horari de tardes. No substitució. T: 687 083 081. (R602/02)
BUSCO FEINA
» DONA de 51 anys s’ofereix per cuidar gent gran, nens o treballar en botigues a Prats. T: 605 34 70 52 (R601/01)
» NOI s’ofereix per a feines de neteja de boscos, parcel·les, marges o perímetres de granja. T: 612 551 977 (R601/02)
» NOI de 23 anys s’ofereix per treballar en oficis a Prats. T: 633 369 776 (R601/03)
El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?
621 276 429
larellallucanes@gmail.com
AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA
CAVALLS
JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS
Venda de llenya a l’engròs i al detall ENERGIES AIGUA
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat
MECÀNICA
ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIA
Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513
OCTUBRE
OLOST_ EXPOSICIÓ “Abans i després del gran parèntesi”, de l’artista Montse Busquet. A l’Espai Rocaguinarda en horari de biblioteca.
DIVENDRES 3 D’OCTUBRE
PRATS DE LLUÇANÈS_ PASSEJADA El Lluçanès cap als 100. A 2/4 de 10 del matí al centre de dia.
OLOST_ VISITA GUIADA A L’EXPOSICIÓ “Abans i després del gran parèntesi”, amb Montse Busquet. A les 7 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.
DISSABTE 4 D’OCTUBRE
LA TORRE D’ORISTÀ_ VISITA GUIADA MENSUAL A PUIG CIUTAT. A les 11 del matí al jaciment.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA DE L’ESPORT. Gimcana familiar nocturna, a partir de 2/4 de 9 del vespre davant del local social.
OLOST_ FESTA DE LA GENT GRAN. Música, coca i cava. A les 6 de la tarda al Casal.
LLUÇANÈS_ BENVINGUTS A PAGÈS.
DIUMENGE 5 D’OCTUBRE
ORISTÀ_ PEDALADA La Bandolera. Sortida a 2/4 de 9 del matí de la Plaça Catalunya.
OLOST_ 11A FIRA DE FORMATGE DE PASTOR I LLET CRUA. Parades dels membres de l’Associació de Pastores i pastors Formatgers
PATRIMONI
Jorandes europees de patrimoni
Sant Feliu Sasserra se suma a la nova edició de les Jornades Europees de Patrimoni que es faran arreu de Catalunya entre el 10 i el 12 d’octubre.
A Sant Feliu, la cita serà el dia 11 amb una visita guiada pels carrers del poble, que arrencarà a les 6 de la tarda davant del Centre d’Interpretació de la Bruixeria.
Durant la visita, per a la qual cal inscriure’s prèviament, es repassarà la història dels edificis més emblemàtics del nucli antic. A més, s’explicaran moltes de les històries que van succeir a les places i carrers del poble.// RED
dels Països Catalans, vi i cervesa, d’11 del matí a 6 de la tarda a la plaça Major. Tast de formatges, a les 12 del migdia. Ballada dels gegants i actuació castellera, a les 5 de la tarda.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA DE L’ESPORT. Simulador d’snow, de 10 del matí a 1 del migdia al local social. Tast de circ, de 10 del matí a 1 del migdia al local social. Juguem a vòlei, de 6 a 8 de la tarda a la zona esportiva.
LLUÇANÈS_ BENVINGUTS A PAGÈS.
DIVENDRES 10 D’OCTUBRE
PRATS DE LLUÇANÈS_ PASSEJADA EL LLUÇANÈS CAP ALS 100. A 2/4 de 10 del matí al centre de dia.
SOBREMUNT_ PASSEJADA EL LLUÇANÈS CAP ALS 100. A 2/4 de 10 del matí davant del Molí.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ PRESENTACIÓ DEL PROJECTE D’HABITATGE COOPERATIU a Santa Eulàlia, a càrrec de la cooperativa Per Viure. A les 8 del vespre al Centre de Recursos de la Transhumància.
OLOST_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE CONTES “Los contadores de cuentos” d’Enrique Colado, a 2/4 de 7 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.
DISSABTE 11 D’OCTUBRE
LA TORRE D’ORISTÀ_ TROBADA DE CULTURA POPULAR DEL LLUÇANÈS. Cercavila, sopar popular i concerts, a partir de les 6 de la
Onzena Fira de Formatge de Pastor
Olost acollirà una nova edició de la Fira de Formatge de Pastor i Llet Crua, aquest pròxim diumenge 5 d’octubre. Com cada any, a la Fira s’hi aplegaran parades dels membres de l’Associació de pastores i pastors dels Països Catalans, que portaran formatges elaborats a partir de llet crua de vaca, cabra i ovella, així com altres parades de productes per acompanyar-los, com vi, melmelada i cervesa. Aquest serà el primer cop que l’Ajuntament organitzarà directament la Fira i vol agrair la feina feta pel grup de Cabres i Cabrons que l’ha impulsat fins ara. // RED.
tarda.
PERAFITA_ PAÏSSA. ARTS ESCÈNIQUES I PRODUCTES DE LA TERRA. Esmorzar de forquilla i concert de Ferran Orriols. De 10 del matí a 1 del migdia a Ca l’Estemenya.
DIUMENGE 12 D’OCTUBRE
LA TORRE D’ORISTÀ_ TROBADA DE CULTURA POPULAR DEL LLUÇANÈS. Vermut, concert de Pep Lizandra i dinar popular, a partir de les 12.
ORISTÀ_ 26A CAMINADA. A les 8 del matí sortida a la plaça Major.
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ XLIX CONCURS DE PINTURA RÀPIDA. Durant tot el matí pels carrers del poble.
PERAFITA_ FESTA DEL REMEI. Esmorzar, a les 9 del matí. Missa, a les 11 del matí. A l’ermita del Remei.
SOBREMUNT_ INTRÚS. JAZZ PEL FORAT DEL PANY. Cicle de concerts en espais patrimonials del Lluçanès. Concert de Belén Bandera, la proposta guanyadora de les beques de Creació Artística de l’EMAL. A les 5 de la tarda al Muntaner.
PRATS DE LLUÇANÈS_ TEATRE
Mort a les cunetes, un homenatge a les víctimes de la repressió franquista, a partir de les 6 de la tarda al Café Teatre Orient.
DIMARTS 14 D’OCTUBRE
PRATS DE LLUÇANÈS_ ACTE D’HOMENATGE AL PRESIDENT COMPANYS.
El Benvinguts a Pagès fa 10 anys
El Soler de n’Hug, de Prats de Lluçanès, acollirà la presentació de la 10a edició del Benvinguts a pagès Osona i Lluçanès, que se celebrarà aquest cap de setmana, els dies 4 i 5 d’octubre.
Aquesta iniciativa s’estén per arreu de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer la feina de la pagesia catalana. Els productors obren les portes de les granges i obradors perquè la gent pugui veure com treballen habitualment.
A la pàgina web del Consorci del Lluçanès hi ha la llista de les explotacions, allotjaments i restaurants que hi participen.// RED
AMB MEL
INGREDIENTS
» 4 talls de bacallà ja dessalats
» 1 ceba
» Mel
» Oli d’oliva verge
» 2 ous
PREPARACIÓ
1. Poseu oli en una paella i quan estigui calent afegiu-hi la ceba tallada a trossets petits. Deixeu que la ceba es dauri sense parar de remenar-la.
2. Quan la ceba estigui daurada afegiu-hi dues cullerades soperes de mel.
3. Afegiu els talls de bacallà a la paella, assegurant-vos que quedin ben coberts i deixant-los coure a foc molt lent.
4. Al mateix temps, haureu posat a coure els ous en aigua bullent uns 9-10 minuts; un cop freds, peleu-los.
5. Quan el bacallà es vegi cuit, retireu-ho tot del foc i hi afegiu els ous durs partits per la meitat.
GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA SANT BARTOMEU DEL GRAU
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
2 dj ST. BARTOMEU ATLÀNTIDA
3 dv OLOST AUSA
4 ds POU POU
5 dg PORTAL DE QUERALT PORTAL DE QUERALT
6 dl PRATS ARUMÍ
7 dt OLOST URGELL
8 dc PRATS EURAS
9 dj ST. BARTOMEU ALIBERCH
10 dv OLOST BARNOLAS
11 ds TERRICABRAS TERRICABRAS
12 dg FARGAS FARGAS
13 dl ST. BARTOMEU PORTAL DE QUERALT
14 dt OLOST YLLA
15 dc PRATS CONSTANSÓ
16 dj ST. BARTOMEU VILAPLANA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!
comunicaciolarella@gmail.com
ELS MOTS ENCREUATS
SOLUCIONS
VERTICALS
2. És un transport que porta la gent allà on volen. És com un autobús, però només per tu o la gent que t’acompanya.
3. És un transport que et porta a un altre país o ciutat. Vola pel cel i té dues ales com un ocell.
5. És un vehicle de quatre rodes, té finestres i hi poden anar cinc persones.
7. Té dues rodes, s’ha de portar casc i té motor.
HORITZONTALS
1. Hi poden anar moltes persones i els nens l’agafen per anar d’excursió a Barcelona.
4. Porta gent d’una ciutat o país a un altre, no té rodes perquè va per l’aigua.
5. Transporta menjar, begudes, fruites, animals vius… Depèn de quin, pot tenir més o menys rodes. Va per la carretera i és molt gran.
8. Fa moltes parades, és llarg i va per les vies.
EL SUDOKU
ELS ENCANTS
ES VEN
» ESTUFA DE LLENYA Aduro 14 seminova. T: 689 875 369 (R603/10)
» CISTELLA DE BÀSQUET per a nens del Decathlon. 25€ T: 680 224 087 (R603/13)
» ESCARIFICADORA DE GESPA professional. Motor Honda en perfecte estat i molt poc ús. T: 677 779 058 (R603/11)
» CASA a quatre vents a Prats de Lluçanès. 232 m2 en molt bon estat. 5 habitacions, 2 lavabos, cuina, menjador i ampli garatge. 200 m2 de jardí. T: 682 746 194 (R603/12)
» MÀQUINA DE COSIR de color verd dels anys 70. Werthein. Ideal per decoració amb moble tot i que encara se’n pot fer ús. 100 €. T: 629 374 419 (R603/14)
» ESTUFA DE FERRO de llenya. 80 cm. Molt antiga, ideal per decoració. 150 € T: 629 374 419 (R603/15)
» BIDÓ PER A VI d’acer inoxidable amb aixeta de 100 litres. Nou. 100 €. T: 629 374 419 (R603/16)
» BALES DE PALLA d’ordi petites. T: 656 625 131 (R601/07)
» CASC DE MOTO AXXIS XL i HJC talla L, CADENAT per a moto, PANTALONS XL i JAQUETA XL homologats. T: 622 280 770 (R601/08)
» ARMARIS DE CULTIU. T: 626 263 067 (R601/09)
» EXTRACTOR nou. T: 626 236 067 (R601/10)
» MOBLES HABITACIÓ INDIVIDUAL blancs. T: 659 454 023 (R601/11)
» 2 VIDRIERES de doble vidre l’1,40m d’ample per 2,28m d’alt. També dues portes que fan joc de 75cm d’ample per 2,28 d’alt. T: 93 856 02 89 (R601/12)
» SCOOTER INVACARE Leo Electric de l’any 2021. T: 690 626 341 (R601/13)
» CADILLAC 4X4 SRX negre, en perfecte estat, 7 places, 140.000km. T: 660 097 761 (R601/14)
ES BUSCA
» PROFESSOR DE CONVERSA d’anglès i francès. A 12€ l’hora aprox. T: 620 621 246 (R603/13)
ES COMPRA
» PLAÇA DE GARATGE a Olost, per moto o cotxe. T: 619 074 895 (R601/02)
ES LLOGA
» HABITACIÓ a casa de fora el poble, a Sant Feliu Sassera. T: 602 346 692 (R601/04)
ES REGALA
» TRANSPORTÍ i un llitet per a gos de mida mitjana. T: 626 263 067 (R601/05)
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
ALIMENTACIÓ
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
PLATS COMBINATS
DROGUERIA
629 963 056 • FRUITA • XARCUTERIA
BEGUDES
Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi
C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès 622 15 10 01 Repartim a tot el Lluçanès!
I PLATS
SALUT
TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA
PERRUQUERIA
DENTISTES
LES FOTOS DEL TEMPS
CUQUES, PLANTES I FERES
Ara que ja tenim la família dels pins ben repassada, anirem per una altra família ben present a la comarca: els aurons. En tenim tres espècies i totes tres presents per tot el territori, però mai gaire abundants, sinó més aviat trobem individus solitaris o petits grups que mai arriben a formar un bosc. Tenen la peculiaritat que passen desapercebuts quasi tot l’any fins que arriba la tardor i exploten de color. Sí, són aquells arbres de tons grocs, taronges i fins i tot vermell carmesí que aquí i allà tenyeixen el verd boscam.
Una altra característica comuna en les tres espècies i ben significativa són els fruits que estan units de dos en dos i cadascun té
Arbres: segona part
una ala. Aquesta fa que quan cauen els fruits aquests girin com les hèlices d’un helicòpter. És el seu sistema de dispersió per tal que puguin créixer nous aurons lluny de l’arbre progenitor.
Auró blanc (Acer campestre): el tret més característic d’aquest arbre d’escorça llisa i color gris és la forma de les seves fulles. Tenen una forma curiosa, amb cinc lòbuls arrodonits, tres de grans i dos d’inferiors petits i el seu pecíol és llarg de 2-5 cm. A la tardor agafa tons grocs que arriben a
ser molt intensos.
Auró negre (Acer monspessulanum): les fulles d’aquesta espècie són les més petites dels tres, de 2 a 5 cm però amb el pecíol també ben llarg i a vegades vermellós. Tenen forma semblant al trèvol amb tres lòbuls arrodonits. A la tardor agafa tons primerament rosats per acabar amb vermell intens.
Blada (Acer opalus): és l’espècie amb les fulles més grans i senceres amb els lòbuls poc marcats. A la tardor, les blades, que a vegades tenen grans capçades comencen adquirint tons grocs que acaben essent d’un taronja foc. Gaudiu d’aquests arbres que omplen de color els boscos de tardor.// RAMON BAUCELLS
TAN LLUNY, TAN A PROP
LA LLUNA I VENUS
La setmana passada, al matí del dinou de setembre, dues amigues em van enviar una foto. Era la mateixa foto, feta des de dos llocs diferents. Havien vist el mateix, i era tan maco que totes dues ho van fotografiar. Es van aixecar tan d’hora aquell dia que el cel encara era fosc. Potser sense esperar-ho, van rebre un regal: Venus brillava ben a prop d’una Lluna primeta i delicada. L’estel Regulus, que representa el cor de la constel·lació del Lleó, també es veia ben a prop de Venus; semblava que es fessin companyia. Quan això passa, es diu que és una conjunció, i realment els teus ulls es queden mirant encantats. És tan maco que diferents països ho han incorporat a les seves banderes.
Com que Venus és un planeta més proper al Sol que nosaltres, sempre el veiem a la vora del Sol, o bé quan el Sol s’ha amagat, o just abans que surti. El vam estar veient tota la primavera passada durant el capvespre. Després va passar pel darrere del Sol i no el vèiem. Ara, des de l’estiu, el tornem a veure a la matinada. És curiós observar com, amb el temps, es desplacen els planetes pel cel. És com una mena de dansa, perquè els moviments, al llarg dels anys, es repeteixen.
Durant les matinades de l’estiu també s’ha vist Júpiter, molt lluent, i a l’agost, juntament amb Venus, van brillar visualment ben a prop unes quantes matinades. També va ser preciós. Potser ho vas poder veure. Quan observes aquestes coses al cel et sents afortunat, et desperten la curiositat i, de vegades, això fa que els vagis buscant, perquè recordes que era maco de veure. Antigament això s’interpretava com un missatge diví. A Mesopotàmia, la cultura babilònica, o a Centreamèrica, la cultura maia, coneixien perfectament el moviment del planeta. Tenien taules d’observació molt acurades, i les feien servir per preveure quan, on i durant quant de temps es veuria Venus al cel.
Tu també vas matinar aquell dia?
Vas tenir la sort de poder mirar el cel des de casa?
Aprofita, si t’has d’aixecar d’hora per la feina, per regalar-te uns minuts i deixa que Venus t’enlluerni.// INÉS DIBARBOURE
La Lluna i Venus des de les Vinyes Grosses, a Sant Agustí de Lluçanès.// F: TINA VILÀ
Del 15 de setembre al 15 d’octubre, bons dies per sembrar la colza. En aquest cas, a Lluçà.// F: JORDI CAMPS
Els Setembres (Asters), regats amb la pluja de setembre, ben florits a Oristà.// F: PERE CORS
Posta de sol des de Santa Eulàlia de Puig-oriol, el 27 de setembre.// F: M_BROKENLEG66
Posta de sol des Sant Agustí de Lluçanès, el 22 de setembre.// F: ALÍCIA DE VILAR
Cel rogent el 23 de setembre, des de Merlès.// F: RICARD MUNTADAS
Cel encès des de Lluçà, el 23 de setembre.// F: JORDI CAMPS
ALPENS (871 m)
ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)
SETEMBRE PLUJÓS I
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
7:46h - 28 de setembre
7:57 h - 8 d’octubre
19:39 h - 28 de setembre
7 d’octubre
21 de setembre
8 d’octubre d’octubre
Més informació:
MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)
30,30 ºC · dia 7 10,00ºC · dia 3 19,90 ºC
62,80 km/h · dia 8
80,20 L · 5 dies
711,10 L 29,20 L · dia 9
LLUÇÀ (760 m)
27,30ºC · dia 7 12,90ºC · dia 2 19,10 ºC
83,7 km/h · dia 9
82,50 L · 3 dies 749,00 L 47,50 L · dia 8
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
29,30 ºC · dia 7 11,10 ºC · dia 3 19,96 ºC
53,6 km/h · dia 8 83,00 L · 4 dies 707,70 L 59,1 L · dia 8
29,70 ºC · dia 7
De l’1 al 30 de setembre
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
Com recordareu per la notícia de la Rella publicada el divuit de setembre (R602), estava pendent de confirmar si el fenomen tempestuós que va afectar Lluçà i St. Martí d’Albars el passat dia tretze de setembre havia sigut, com semblava, un esclafit. Recentment, el Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat un informe confirmant que va ser, efectivament, un esclafit. En aquest informe, molt exhaustiu i interessant, es detalla que es va iniciar a la Quar, passant per Sagàs, afectant una franja d’11,2 km de longitud i 2,2 km d’amplada màxima orientada de nord-oest a sud-oest. Pels efectes causats,
· 18 4,60
28,80ºC · dia 7 11,80 ºC · dia 3 19,10 ºC
49,9 km/h · dia 9 10,60 L · 5 dies 674,00 L 35,00 L · dia 13
PERAFITA (774 m)
28,50 ºC · dia 7 11,00 ºC · dia 3 18,52 ºC
50,8 km/h · dia 13 90,10 L · 5 dies 608,50 L 32,60 L · dia 9
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
30,6ºC · dia 7 7,00 ºC · dia 3 18,90 ºC
51,1 km/h · dia 9 75,40 L · 5 dies 580,60 L 38,80L · dia 9
ORISTÀ (460 m)
30,90 ºC · dia 7 9,60 ºC · dia 3 20,70 ºC 40,02 km/h · dia 2 103,60 L · 4 dies 644,60 L 51,40 L · dia 9
25,60 ºC · dia 7 11,10 ºC · dia 9 17,40 ºC
57,90 km/h · dia 9 101,40 L · 6 dies 708,00 L 34,00 L · dia 13
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
28,80ºC · dia 7 9,90 ºC · dia 3 18,80 ºC 85,3 km/h · dia 9 96,60 L · 5 dies 717,00 L 32,20 L · dia 9
OLOST - TRASSERRA (740 m)
28,50ºC · dia 7 12,80ºC · dia 2 19,80 ºC
67,6 km/h · dia 13
81,20 L · 4 dies 623,40 L 42,20 L · dia 13
SANT BARTOMEU (878 m)
27,70 ºC · dia 7 12,30 ºC · dia 2 18,6 ºC 45,1 km/h · dia 2 91,60 L · 5 dies 630,20 L 43,80 L · dia 13
AMB NORMALITAT DE TEMPERATURES
Seria d’agrair que tots els setembres fossin com el que tot just deixem enrere, plujós i amb les temperatures esperades per l’època. Podríem dir que ha estat un mes profitós, de pluja abundant però generalment ben caiguda i sense temperatures extremes, ni massa càlides ni massa fredes. L’excepció és el fenomen de temps violent que varen patir el dia tretze a Lluçà i St. Martí d’Albars i al qual ens referirem més endavant.
Efectivament, la precipitació, en la majoria dels casos, ha estat molt per sobre de la mitjana. Són remarcables, per exemple, Alpens amb 142,80 mm (mitjana 88,94 mm), els Munts – St. Agustí amb 128,40 mm (sense registre històric), St. Boi amb 122,40 mm (mitjana 106,20 mm), Oristà amb 117,20 mm (mitjana 72,33 mm) o St. Bartomeu amb 112,40 mm (sense registre històric). Per la banda baixa tenim Olost – Lliscàs que amb 92,20 mm ha quedat lleugerament per sota la mitjana (mitjana 93,32 mm), Olost – Trasserra amb 99,8 mm i la Torre d’Oristà amb 85,60 mm (ambdues sense registre històric).
La temperatura mitjana mensual ha sigut propera a la de les mitjanes climàtiques conegudes, majorment lleugerament per sota la mitjana, com St. Boi amb 17,40 °C (mitjana 18,50 °C), Olost – Lliscàs amb 17,70 °C (mitjana 18,34 °C), Prats amb 18,66 °C (mitjana 21,50 °C) o Oristà amb 19,30 °C (mitjana 20,41 °C). Per sobre la mitjana tenim Perafita amb 17,18 °C (mitjana 16,90 °C) i Merlès amb 18,60 °C (mitjana 18,46 °C).
La màxima del mes va ser el dia divuit a Oristà amb 31,1 °C i la mínima el dia vint-i-tres a Olost – Lliscàs amb 3,2 °C.// FRANCESC COMES
ES CONFIRMA QUE EL FENOMEN TEMPESTUÓS DE LLUÇÀ I ST. MARTÍ VA SER UN ESCLAFIT
desenes d’arbres arrencats, afectacions a teulades i l’ensorrament d’un cobert agrícola, entre altres danys, s’estima que va ser d’intensitat IF1 (intensitat moderada segons l’escala internacional de Fujita, que va de F0 a F6) amb vents de fins a 150 km/h, amb intensitat de precipitació torrencial i acompanyat de pedra o calamarsa. Podeu consultar l’informe complet escanejant aquest QR:
