“La por també pot ser bona” Entrevista a Natàlia Nogué, metgessa i escriptora
El Lluçanès ja recicla més d’un
70% dels residus domèstics
· Sant Boi, Sant Feliu, Prats i Olost, amb el sistema Porta a Porta i gairebé el 80%, encapçalen la llista · És una de les comarques capdavanteres
El novembre porta les últimes festes majors
Sant Martí i Sobremunt les han fet aquesta quinzena i ara comencen a Oristà i Lluçà
COMARCA
Primer any de la Mancomunitat del Lluçanès
Olost manté en espera la decisió de sortir de la comarca
GASTRONOMIA
El Lluçanès, al Fòrum Gastronòmic
Reconeixen la tasca del Forn de Sant Boi i el Mas Terricabres d’Oristà
HABITATGE
La Rosada obre les seves portes
La cooperativa ofereix habitatge amb acompanyament a Prats
FUTBOL
El Sant Feliu ja té el nou camp a punt Tot i l’enderrariment, l’equipament tindrà nova herba artificial
CULTURA I OFICIS
Subirà, de Prats, fa les cadires del Dalí
El fuster ha rebut l’encàrrec de fer la rèplica de les cadires Dida
Montse Masramon i Juanjo López, del CRAE de Santa Llúcia, van fer el pregó
Sobremunt.//
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Autor desconegut. Arxiu de la família Erra-Macià
ANY: Dècada dels anys 50
LLOC: Santa Eulàlia de Puig-Oriol.
A finals de la dècada dels 50, un grup de gent de Santa Eulàlia de PuigOriol va anar d’excursió amb el que seria el cotxe de línia entre Santa Eulàlia i Sant Quirze. Aquell dia, l’empresa “Santquircense de Viajeros” estrenava aquest cotxe, de la marca francesa Panhard, que sembla que incorporava una barra al sistema de suspensió i que servia per evitar desplaçaments laterals.
A partir d’aquell dia, el cotxe va passar a anomenar-se popularment el “Panard”. Un dels pocs cotxes que tindria nom, i que va durar fins ben entrats els anys setanta, quan encara portava els alumnes de Sta. Eulàlia a l’escola pública de Prats de Lluçanès, que va agrupar les escoles de diversos municipis del Lluçanès.
Els Encants de LaRella!
El Racó de la Feina de LaRella!
L’Agenda de LaRella!
L’Opinió dels lectors!
Amb el suport de: Revista membre de:
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
Un any de Mancomunitat: la comarca avança malgrat els contratemps
L’ens continua treballant en el futur Consell Comarcal, amb incertesa sobre la permanència d’Olost
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La Mancomunitat del Lluçanès es va constituir el 12 de novembre del 2024, amb un objectiu: dissenyar la futura comarca del Lluçanès.
Des de llavors, els representants dels vuit ajuntaments que formaran part de la comarca administrativa han estat treballant. Ramon Padrós, president de la Mancomunitat explica que “la relació entre els municipis és molt bona” i afegeix que “la valoració d’aquest any és molt positiva”.
Però el camí per arribar aquí no ha estat exempt de contratemps.
PRIMER, LA REDACCIÓ DELS ESTATUTS
La Llei de creació de la comarca del Lluçanès establia que la Mancomunitat es constituís abans d’acabar el 2023.
El desembre d’aquell any, es va enviar un primer esborrany dels estatuts de la Mancomunitat a la DGAL (Direcció General de l’Administració Local), que va rebutjar la proposta perquè no s’ajustava a dret. Aquesta primera proposta d’Estatuts contemplava que la mancomunitat pogués ser l’òrgan de govern de la futura comarca, cosa que la llei d’organització comarcal de Catalunya no permet. La resposta de la DGAL va arribar el gener de 2024. Després de fer els canvis pertinents, els estatuts van ser aprovats al juny del mateix any.
SEGON, LA RATIFICACIÓ DELS ESTATUTS
Perquè la Mancomunitat es
pogués constituir efectivament, calia que els vuit ajuntaments aprovessin aquests estatuts als seus respectius plens. La previsió era que entre juliol i setembre quedessin aprovats, però l’Ajuntament d’Olost va decidir que abans d’aprovar-los volia fer una consulta al seu veïnat, i que no seria fins després d’aquesta que els aprovarien.
Tot i això, a finals de setembre Olost ja va avançar que, per no perjudicar als altres municipis, aprovarien els estatuts indepen-
La Mancomunitat crearà un servei d’assistència local d’assessorament tècnic i jurídic als municipis que vulguin
dentment del resultat de la consulta.
Finalment, el 12 de novembre del 2024 es va constituir oficialment la mancomunitat del Lluçanès.
TERCER, EL FINANÇAMENT
Amb la Mancomunitat constituïda els municipis posaven fil a l’agulla per començar a dissenyar la comarca. Però el juny del 2025, el finançament establert per la Llei de creació de la comarca del Lluçanès, 450.000 €, no havia arribat. El finançament previst pel 2025, 250.000 €, està assegurat. Falta saber què passarà amb els 200.000 € previstos pel 2024.
MIRANT EL FUTUR, EL SAL
Al juny s’incorporava a l’ens el gerent, Carles Banús, encarregat de dissenyar la part tècnica que
El Consorci impulsa una formació de mort i dol a la comunitat educativa FORMACIÓ
farà possible la creació del Consell Comarcal del Lluçanès.
La Mancomunitat treballa amb voluntat de ser una eina útil per tots els municipis, i per això que es crearà el SAL, el Servei d’Assistència Local. L’objectiu és dotar als ajuntaments de serveis tècnics mancomunats.
En primer lloc, s’incorporarà un servei d’arquitecte i enginyer, que permetrà als diferents ajuntaments agilitzar les tramitacions de llicències d’obres o d’activitat.
Més endavant, preveuen afegir una altra figura que doni suport administratiu i jurídic.
Paral·lelament, estan treballant en el disseny de serveis que prestarà el futur Consell Comarcal del Lluçanès i el traspàs des d’Osona.
QUÈ PASSA AMB OLOST?
Els resultats de la consulta d’Olost van ser molt igualats: amb una participació del 50%, 48 vots separaven una opció de l’altre, però sortir de la comarca va ser l’opció escollida. Un resultat molt ajustat, tal com explica Gil Salvans, alcalde d’Olost.
Al llarg d’aquest any, representants d’Olost s’han reunit amb la Generalitat i la delegació del Govern, posant sobre la taula la possibilitat de sortir de la comarca. Ara bé, Salvans explica que “des de la Generalitat han dit que cal estudiar-ho, ja que no ho veuen clar jurídicament pel tema de Sobremunt”.
L’actual Llei de l’organització comarcal de Catalunya estableix a l’article 3 que una comarca està “formada per l’agrupació de municipis contigus”
Així doncs, que Olost surti de la comarca està sobre la taula, però Salvans afegeix que “com sempre hem dit, si al final acaba fent-se una cosa adaptada al territori, ens hi mantindríem”. Aquestes reflexions ja les han posat sobre la taula de la Mancomunitat i afirma “que hi ha molt bona sintonia entre els pobles”.
Pel que fa a la trobada que Salvans havia anunciat després de la consulta amb els representants del “no”, aquesta encara no s’ha produït. L’alcalde estava pendent de rebre l’informe de la Generalitat on es detallen els serveis que presta el Consell Comarcal d’Osona per poder parlar-hi amb “una decisió més presa” però per temps no ha pogut ser encara.//
El Consorci del Lluçanès ha impulsat la formació “La mort i els processos de dol a les aules”, adreçada a mestres d’educació infantil i primària i a educadores d’escoles bressol del territori. El curs, impartit per l’entitat especialitzada Abilis i acreditat pel Departament d’Educació, ha comptat amb més de vint participants i ha estat molt ben valorat per la seva utilitat i profunditat.
L’objectiu de la proposta és dotar els equips docents de recursos per parlar de la mort i acompanyar els infants en processos de dol amb respecte, empatia i rigor. En un entorn rural i comunitari com el Lluçanès, on les relacions són properes i les pèrdues impacten directament el dia a dia de les escoles, la formació respon a una necessitat expressada pels mateixos centres educatius.
Com a continuïtat, el 12 de novembre, la professional Paula Castellsagué va oferir la xerrada “Com parlem de la mort i acompanyem el dol dels infants?” dins el cicle Creixem Plegats, a la seu del Consorci del Lluçanès, a Santa Creu de Jutglar (Olost). La trobada, adreçada a famílies i docents, va servir per compartir eines i reflexions sobre com abordar aquests temes amb naturalitat.
Al llarg del curs també es duran a terme tallers vivencials amb l’alumnat de les escoles del territori, en col·laboració amb Abilis, per continuar treballant aquesta temàtica des d’una mirada integral que inclou mestres, famílies i infants.
Amb aquesta aposta, el Consorci del Lluçanès fa un pas endavant en educació emocional, abordant la mort com una part natural de la vida i promovent el benestar i la salut comunitària.
Aquest projecte compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.// RED
Imatge d’alguns membres de la Mancomunitat després de la constitució, fa un any.//
Els participants en una sessió a Perafita.// F: CONSORCI
Un any de la Mancomunitat: Construïm comarca, fem Lluçanès CARTA
Ramon Padrós Ferrer President de la Mancomunitat del Lluçanès
Arribem al primer aniversari de la Mancomunitat de Municipis de la Comarca del Lluçanès, amb motius per celebrar-ho: no és només una data al calendari, és el punt i seguit d’un camí llarg i tenaç. Si partim només de la feina feta els darrers 25 anys podem començar el resum amb la creació del Consorci del Lluçanès l’any 2001; que fa un salt el 2010 amb l’inici dels tràmits oficials per esdevenir comarca; que el 2014 aconsegueix l’acord de tots els grups parlamentaris per consultar la ciutadania; que es posa a prova el 26 de juliol de 2015, quan 13 pobles del Lluçanès geogràfic voten sobre el seu futur; i que culmina el 3 de maig de 2023 amb l’aprovació al Parlament de la 43a comarca: el Lluçanès. Avui celebrem que aquest projecte ja funciona: l’òrgan de gestió és plenament operatiu, amb finançament específic per preparar les bases del futur Consell Comarcal del Lluçanès, i amb un equip que treballa per
transformar en acció allò que es decideix assembleàriament entre els 8 municipis que formen la Mancomunitat i la nova comarca administrativa.
S’està llaurant bé el terreny que possibilitarà que neixi el Consell Comarcal del Lluçanès el juliol del 2027. S’han fet reunions amb diversos departaments de la Generalitat per assegurar la continuïtat dels serveis i el bon encaix del Lluçanès en la definició dels futurs contractes programa. Amb la Diputació de Barcelona s’ha treballat en el seu catàleg de serveis, és a dir, el conjunt d’ajudes tècniques i econòmiques que ofereix als municipis i ens supramunicipals. S’ha intensificat la coordinació amb el Consell Comarcal d’Osona, que actualment presta molts serveis al Lluçanès, definint reunions tècniques periòdiques, grups de treball i un inventari compartit de serveis, contractes i processos. Treballem amb un full de
“Volem una comarca modèlica, eficient i atractiva perquè en el futur altres pobles s’hi puguin incorporar”
ruta que preveu fases de convivència i transferència progressiva, aconseguir la màxima qualitat per als serveis i per a tota la gent del Lluçanès. La transició serà ordenada i buscant les economies d’escala. En pocs mesos es crearà el Servei d’Assistència Local, per disposar de manera mancomunada d’arquitectes i enginyers que aportin les garanties legals i tècniques, i agilitzin la tramitació de les llicències d’obres i llicències d’activitats que es tramiten des dels consistoris. A aquest nucli tècnic es pretén afegir-hi suport administratiu i jurídic (models d’expedient, informes, verificacions normatives i gestió de contractació), per tal que els ajuntaments guanyin seguretat, rapidesa i homogeneïtat en la resolució d’expedients. D’igual manera està previst que properament s’iniciï el servei de recollida selectiva de residus tèxtils de forma mancomunada.
Per últim, cal comentar que en referència al debat de la comarca de 8 o de 13, caldria treure ferro de l’assumpte, no cal esquinçar-se les vestidures per no ser la comarca dels 13 municipis. Per què? Doncs perquè, si mirem la història del Lluçanès, durant els segles hem estat esquarterats políticament, judicialment, administrativament i això ha provocat que no siguem un territori homogeni. Malgrat aquesta realitat, des de la Mancomunitat treballarem amb l’objectiu de tenir una comarca modèlica en tot allò que es porti a terme, una comarca eficient en tots els serveis que es prestin i una comarca que sigui atractiva perquè en el futur altres pobles s’hi puguin incorporar. El futur el fem nosaltres. Els 8 pobles tenim davant una oportunitat única per millorar la qualitat de vida de la nostra gent. Ho afrontarem amb esforç, constància i pas ferm, sumant complicitats i treballant amb criteri. I que no en quedi cap dubte: convertirem aquesta oportunitat en resultats tangibles per al Lluçanès.
Visca el Lluçanès i la seva gent.//
El precentatge de recollida selectiva al Lluçanès segueix creixent i supera el 70%
Olost, Prats de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra superen el 80% de recollida selectiva al muncipis, situant-se deu punts per sobre de la mitjana lluçanesa
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La Unió Europea va establir l’any 2018 els objectius de reciclatge que havien de complir tots els països membres: l’any 2025, l’índex de reciclatge haurà de ser del 55%, és a dir, que el 55% del pes dels residus municipals s’hauran de reciclar o reutilitzar.
Si mirem les dades del 2024, a Catalunya el percentatge de recollida selectiva va ser del 47,1%, però l’índex de reciclatge —és a dir, allò que efectivament es recicla o reutilitza— va ser del 39%.
La taula del costat recull el percentatge de recollida selectiva de cada municipi, però no l’índex real de reciclatge.
A l’Estat espanyol, la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, desplega aquesta normativa europea, adaptant-ne els objectius i establint obligacions per a les administracions públiques i la ciutadania.
INCREMENT DE RECOLLIDA SELECTIVA
El percentatge de recollida selectiva als pobles del Lluçanès ha anat augmentant de manera significativa al llarg dels darrers anys, passant d’una mitjana del 31% l’any 2010 al 70,9% el 2024.
L’increment és especialment destacable als municipis on s’ha implantat el sistema de recollida Porta a Porta (PaP).
SANT BOI, UN ANY DE PAP
El març del 2024, Sant Boi de Lluçanès va implantar la recollida porta a porta. Abans, ja ho feien Olost, Prats i Sant Feliu Sasserra. Tot i que les dades només reflecteixen uns mesos, els resultats a Sant Boija són positius: el 2020 el percentatge de recollida selectiva era del 42%, el 2023 havia crescut fins al 57%, i amb només uns mesos de PaP, la mitjana del 2024 va arribar al 72%.
L’alcalde, Marc Parés, destaca els bons resultats i l’acollida del sistema al municipi: “Seguim fent pedagogia perquè, tot i que poques, encara hi ha algunes incidències”. Afegeix que el fet de no haver-se de desplaçar fins al contenidor ha anat molt bé pels veïns del nucli del poble.
OLOST, INTRODUEIX EL VIDRE Olost va ser el primer municipi del
Lluçanès a implementar el sistema Porta a Porta, el novembre del 2013. El 2024 s’ha convertit en el primer a afegir la recollida selectiva de la fracció del vidre, i també ha introduït cubells amb xip.
Des de l’Ajuntament, Gil Salvans explica que estan molt contents amb els resultats: “Hem augmentat el percentatge de recollida de vidre i, en retirar els contenidors del carrer també hem pogut eliminar espais on, a vegades, trobàvem abocaments que no tocaven”.
Salvans afegeix que amb aquest canvi també han aconseguit espaiar la recollida de rebuig, que ara es fa cada 15 dies.
Pel que fa als cubells, s’han xipat els de l’orgànica (marrons) i els del vidre/rebuig (verds) amb l’objectiu d’establir una taxa més justa i variable segons la participació de cada llar. Amb la voluntat que un percentatge petit de la taxa municipal de residus fos variable, en funció de qui participava més o menys en la recollida
Els primers mesos, però, les dades no es van registrar correctament, de
Font: Elaboració pròpia a travès de les dades de l’Agència Catalana de Residus
manera que l’Ajuntament ha decidit ajornar la part variable de la taxa fins a l’any vinent.
MERLÈS TANCA ELS CONTENIDORS AQUEST NOVEMBRE
Des d’aquest 1 de novembre, la recollida de residus a Santa Maria de Merlès es fa a través de contenidors tancats instal·lats en àrees d’aportació. Aquest sistema també el fan servir des de fa uns mesos a Sant Agustí de Lluçanès, Oristà, Sobremunt i en breus a Perafita o a Sant Bartomeu. A Merlès, aquest canvi està impulsat per Consell Comarcal del Berguedà, responsable de la recollida de residus.
L’objectiu del canvi és millorar el percentatge de recollida de residus, que a Merlès, el 2024 va ser del 37%, una xifra menor que en anys anteriors, i la xifra més baixa de tots els municipis del Lluçanès.
Des del Consell Comarcal del Berguedà, responsables de la gestió, apunten que aquest percentatge es deu al que es coneix com a turisme de deixalles, que Merlès pateix des de fa anys. En aquest sentit, Costa
explica que van decidir canviar els contenidors de lloc “perquè no fossin tan accessibles per a la gent de pas”. Des de l’ens comarcal, també apunten que aquest descens es pot deure també a l’increment de visitants a la riera de Merlès.
Alhora, des del Consell afegeixen que fins ara les dades de residus recollits s’estimaven segons el nombre d’habitants de cada municipi, ja que les rutes de recollida, que passaven per diversos pobles i no permetien saber amb exactitud quina quantitat provenia de cadascun. Al final de cada ruta es feia un càlcul aproximat.
Amb el nou sistema, però, es podrà conèixer amb precisió quina quantitat de residus genera cada poble.
LA LLANA, DE SUBPRODUCTE A RESIDU
La Mancomunitat del Lluçanès, recollint les demandes de la Taula de la pagesia de la comarca, estan estudiant diferents opcions per donar sortida a la llana que hi ha al territori. Tal com es fa amb els plàstics agrícoles.//
LA COLUMNA
Xevi
PUJOL i MOLIST
Vol gallinaci
Els ocells ens fascinen. Són aquells confrares nostres del regne animal que sovint ens fan tòrcer el clatell cap amunt per poder-ne entendre amb els ulls el viure; nosaltres, que tan sovint anem capcots per la masegada superfície terrestre. Els ocells ens fascinen, ens causen estupefacció, i amb el bec ens estiren el fil que ens penja d’un descosit mental del qual acaba seguint un símil; El símil, de fet. El que es manifesta en l’arquetip de l’humà-ocell. La figura antropomòrfica amb ales. L’encèfal privilegiat capaç de desenvolupar tecnologies, religions, arts i ansietats hiperterrenals combinat amb la lleugeresa de la ploma, amb el poder inabastable de les ales. Som, doncs, quimeres, i, per algun estrany atzar, duem Ícar cargolat en la doble hèlix de l’ADN.
El vol i la caiguda com a cares d’una mateixa moneda. L’elevació com a anhel permanent. Però, realment, el que ens crida l’atenció dels ocells, d’aquests éssers gràcils i, moltes vegades, delicats, és només el fet de volar? És únicament la cabriola monumental que és el vol, allò que ens fascina d’aquests animals? Respecte d’això, hi ha un detall tan aparentment banal com revelador: em fa l’efecte que diem de molt pocs altres animals, a banda dels ocells, que canten. En efecte, els ocells canten. Volen, però és que, a més, canten. I aquesta prerrogativa podria ser vista com a infinitament més astoradora, entronitzadora i altisonant que la mera qüestió de la locomoció aèria. No em sembla ben bé una casualitat, a més, que els àngels siguin uns altres éssers, al costat dels ocells, que volin i que, a més, cantin. A cada racó de la nostra tradició hi ha un cor d’àngels cantant, i de veus angelicals te’n trobes fins a la sopa. Els àngels s’associen a la llum, a la puresa, són emissaris del cel, representants del bé. Són, doncs, per als humans, el vol, l’elevació. Però ja hem dit que el vol sempre té el revers de la caiguda. I, en aquest costat, el de la caiguda, el de la tenebra, el de la corrupció i el mal, hi tenim uns altres éssers —també de la nostra tradició, en aquest cas, pel que fa a la deu grecollatina— que resulta que també tenen atributs d’ocell i que també canten: es tracta de les sirenes. Les sirenes que fan perdre el cap als companyons del divinal Odisseu a L’Odissea. Les sirenes de cant funest, en la tradició clàssica, amb mig cos de dona i mig cos d’ocell —no pas de peix—, les sirenes-femme fatale, les sirenes-àngel caigut, els nostres arquetips de la perdició —misogínia a banda.
Així, doncs, els ocells diuen molt de nosaltres i, a través del símil amb nosaltres, ens acosten a la divinitat i al diable a parts iguals —a través d’aquests éssers mítics que se’ls assemblen. I ho fan batent les ales i enlairant-se de la mundanitat, però també a través del cant. Hi ha aus, però, que canten i, tanmateix, no volen, pràcticament, com les gallines. Són ocells, però nosaltres estem encaparrats a ignorar-ho. Volen ben poc. Tot just uns metres d’elevació després d’un estarrufament i un batre d’ales maldestre, gairebé desesperat, grotesc. I això fa que els neguem, també, el cant: cloquegen, escatainen, però no canten. Igual com ens passa a nosaltres mateixos, que estem acostumadíssims a negar-nos el cant.//
L’escriptor Ramon Erra, entre Irlanda, l’amistat i el purgatori
L’escriptor
de Santa Eulàlia presenta el seu nou llibre Quan érem irlandesos a la Fogaina, a Prats de Lluçanès
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Entre la novel·la i l’assaig, amb un punt d’autoficció sovint molt real i passejant entre la nostalgia, però canviant-ne l’embolcall de melanconia per l’ironia, aquí el mig hi podem ubicar (més o menys) Quan érem irlandesos, el darrer llibre de Ramon Erra.
L’escriptor de Santa Eulàlia va presentar-lo a la Fogaina, a Prats de Lluçanès, el passat divendres 7 de novembre, acompanyat per Florenci Barniol, que també surt al llibre.
Barniol és un dels personatges d’aquesta novel·la, que juntament amb la resta de la colla d’amics protagonitzen part de la història. Una història de tres branques on Erra combina —“com a mestre de la narrativa que és”, paraules de Barniol— la història d’amistat, amb un viatge a Irlanda i les ave-
del
nutres de Ramon de Perellòs que va fer un Viatge al Purgatori, per saber si hi havia l’ànima del rei Joan I, el caçador.
Així és com la crisi dels cinquanta d’Erra n’acaba fent un llibre, que com la presentació, de segur serà entretingut, divertit i tendre. Tendresa que es desprenien les paraules d’Erra en explicar que el llibre també és un
homenatge a Núria Moltó “una bona amiga que ja no hi és i que ens feia una mica de far a tots”. Dierdre Crowley, irlandesa de naixement i part d’aquesta història, també va ser la presentació, interpretant, juntament amb el seu fill Neil Sabatés, cançons tradicionals irlandeses, com Molly Malone que va servir per posar punt final a l’acte.//
Solatge, una reflexió artística sobre la vinculació amb el Lluçanès
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Laia Font López
Utilitzar l’art com a eina per explorar el vincle de les persones amb el territori. Aquest era l’objectiu de Solatge, la proposta de les artistes Annabel Garcia i Cristina Terzi, guanyadora de les Beques de Creació Artística del Consorci del Lluçanès. El desenvolupament d’aquesta proposta es va portar a terme el passat 7 i 8 de novembre a Prats de Lluçanès i va consistir, a través de diferents disciplines artístiques i corporals, a explorar la relació entre les diferents persones assistents i el poble. Segons explica Garcia, els assistents tenien vincles molt diversos amb el Lluçanès, hi havia des de persones nascudes i crescudes al poble fins a nouvinguts o visitants, però compartien l’interès de reflexionar sobre “les empremtes que anem deixant al territori a mesura que ens hi vinculem”. Aquesta varietat de perfils va enriquir la proposta.
El divendres es va iniciar amb una passejada nocturna, per obrir la mirada cap a l’entorn i per observar què agradava i què no del poble. La segona part de la sessió va consistir a reflexionar sobre allò que habitem, no només territori sinó també identitat o el cos. La primera jornada va acabar amb la creació d’una performance conjunta. El dissabte, malgrat la pluja, la proposta va portar els assistents a explorar els paratges més naturals de Prats. L’activitat es va portar a terme als voltants del
Santuari de Lurdes, on es van recollir les opinions sobre què evocava el paisatge. La segona part de la sessió va ser la construcció d’un mandala amb tot el que s’havia trobat en la passejada i de les reflexions que n’havien sortit. Totes les reflexions quedaran recollides en unes bosses de tela, exposades a l’Escola de Música i Arts del Lluçanès, que seran interactives perquè tothom que ho vulgui pugui posar-hi la seva reflexió sobre el vincle amb el Lluçanès.//
El taller creatiu va recollir les reflexions en unes bosses de tela// F: CONSORCI
La presentació
nou llibre d’Erra (segon per la dreta)a la Fogaina// F: CFU
El Lluçanès present, un any més, al Fòrum Gastronòmic de Barcelona
La Diputació de Barcelona reconeix al Mas Terricabras i al Forn Pujals per la seva tasca en la recuperació de varietats locals
BARCELONA
Per_ Carolina Font Usart
Cinc empreses del Lluçanès van presentar els seus productes al Fòrum Gastronòmic de Barcelona, celebrat del 3 al 5 de novembre al recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona. Totes elles formen part de la xarxa de Productes de la Terra, impulsada per la Diputació de Barcelona, i que al Lluçanès dinamitza i en forma part el Consorci. Representat al Lluçanès hi havia la Granja de Cal Toni (La Torre d’Oristà); les cerveses Kibus
(Olost); el Soler de n’Hug (Prats); l’empresa cent per cent conill de l’Albert Puig (La Torre) i el Mas Terricabras (Oristà).
Totes elles van poder participar al “Rebost de Catalunya” , un espai de tast dins el Fòrum pensat perquè els productors puguin presentar els seus productes als visitants, una part dels quals són distribuïdors o restauradors.
Va ser en aquest espai on Kibus va poder presentar la seva darrera novetat, la cervesa Hibisc Ale. El Mas Terricabras hi va portar el seu blat forment escairat i Cal Toni hi va presentar el bull negre
farcit.
Des de la Diputació de Barcelona es va impulsar un acte de reconeixement a 50 empreses compromeses amb la recuperació de varietats locals en risc d’extinció. Entre aquestes hi havia el Forn Cal Pujals de Sant Boi de Lluçanès i el Mas Terricabras, d’Oristà, que van rebre el reconeixement per la recuperació i manteniment del Blat Forment del Lluçanès, a més del cigró d’Oristà i el Tomàquet verd d’Oristà per part de Terricabres.
Alhora, durant el certàmen, s’organitzen els premis Innoforum, que volen ser una reconeixement a la innovació que es fa des de la indústria i l’artesania alimentària. Entre tots els productes presentats aquest any, en destaca la proposta presentada pel Soler de n’Hug: la Hansifarra. Aquesta és una fusió entre botifarra i frankfurt que sorgeix de la col·laboració del Soler amb la xef Maria Nicolau, i que és un homenatge a l’entrenador del Barça, Hansi Flick.//
TRANSHUMÀNCIA
Reconeixament
al
pastor “Cuca” a la 9a Jornada de Transhumància
La novena edició de la Jornada de Transhumància, que es fa a Santa Eulàlia de Puig-oriol, tancarà amb un acte de reconeixement al pastor olostenc Josep Salvans “Cuca”, un dels principals defensors i promotors dels camins ramaders del Lluçanès.
La jornada, però, començarà amb la benvinguda de l’alcaldessa Glòria Colom, i la inauguració de l’exposició de Joan Rovira, Cartografia dels Camins ramaders, que es podrà visitar al CERT (Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància).
Tot seguit, els actes es traslladaran al Local Social, on es parlarà de la dinamització que s’està fent del Camí Ramader de Marina, amb Íngrid Vilardaga, Dani Giraldo i Joan Rovira. En acabat, començarà una taula rodona sobre els camins ramaders, on participaran diferents agents implicats en la conservació d’aquests com un agent forestal, un propietari i un excursionista.// RED
El Sergi del Forn Pujals i l’Imma de Terricabras durant l’acte de reconeixament a la seva tasca de recuperació de varieitats en extinsió.// F: DIBA
Un ramat d’ovelles passant davant del CERT.// F: ARXIU
FESTA MAJOR
La festa, a punt a Lluçà i Sant Climent
Els dies 21, 22, 23 i 29 de novembre, Lluçà celebrarà la festa major. El programa d’actes inclou diverses activitats que es faran entre el monestir i l’Estudi.
El divendres hi haurà una missa en honor a la patrona, seguida d’una xerrada, un sopar popular i un Quinto. L’endemà, hi tindrà lloc una caminada, un vermut musical i diferents activitats per als més petits. Diumenge serà el torn de dansetes i una projecció documental. Dissabte 29, a les 10h del matí es farà una caminada des de Lluçà fins a Sant Climent de la Riba. En arribar, hi haurà una missa i l’aplec.// XBV
La Rosada obre portes com a pionera de l’envelliment actiu a la comarca
Una cooperativa ha reformat Cal Janet, a la plaça Nova de Prats, per oferir habitatge amb acompanyament
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Ferran Vila Cabanas
La Rosada ja és una realitat. La posada de llarg es va fer el passat 7 de novembre amb una jornada plena d’activitat i pensada per obrir de bat a bat un equipament pioner a la comarca, en què la iniciativa privada d’una família ha fet de motor per posar en marxa una cooperativa on viure el que anomenen un “envelliment actiu”. El tragí constant de curiosos va servir a l’equip i als primers residents per explicar com s’imaginen el projecte i ensenyar cada racó d’una casa, Cal Janet, que ha estat curosament reformada per acollir apartaments i habitacions adaptades, espais comuns per als residents i zones d’ús públic, també per qui s’hi vulgui acostar. L’antiga cotxera acull ara una sala on es podran fer des de classes dirigides o conferències fins a àpats, quan l’antiga carnisseria reobri —més endavant— com a establiment de men-
jar preparat. Al costat, a l’antic dipòsit de la casa, s’hi ha construït una piscina climatitzada que ja utilitzen cinc grups —de gent gran o de mares amb nadons, entre altres— per fer classes dinamitzades d’aiguagim. Després d’una rebuda que l’equip qualifica de molt bona, a l’equipament ja s’hi ofereixen sessions d’osteopatia, classes de ioga, i també gimnàs adreçat a persones que cuiden altres persones.
Pel que fa als residents —per ara, tots de més de 69 anys—, en aquestes setmanes ja s’han omplert sis de la desena d’apartaments o habitacions disponibles, que com a màxim podrien arribar a acollir una vintena de persones. La inauguració va comptar amb un concert del cantautor lluçanenc Ferran Orriols, i es va convertir en una festa de reconeixement, a una iniciativa molt celebrada al poble.//
El divendres 7 es va explicar el projecte i es van obrir les portes de l’edifici. L’última veïna de Cal Janet tampoc va voler perdre’s la visita.// F: COL·LEGI DE PERIODISTES
Subirà fa les rèpliques de les cadires de Dalí per la casa de Portlligat
El fuster pradenc
ha rebut l’encàrrec de fer nou cadires Dida, dissenyades per Salvador Dalí
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Laia Font López
D’una fusteria de Prats de Lluçanès a una casa a Portlligat.
Aquest és el viatge que haurà de fer el mobiliari en què està treballant el pradenc Roger Subirà. Fa unes setmanes va rebre un encàrrec especial, la Fundació GalaSalvador Dalí va encomanar-li fer
diverses peces de les cadires Dida, les icòniques cadires dissenyades pel mateix Dalí i que es troben exposades a la seva casa-museu de Portlligat.
La Fundació, que va assabentar-se dels treballs de fusteria del Roger a través de les xarxes socials, va posar-se en contacte amb ell i després d’una visita a la fundació, el pradenc ja va rebre l’encàrrec de fer la rèplica de les
cadires originals, que s’han fet malbé amb el pas del temps. De moment haurà de fer nou rèpliques d’aquest model.
Les cadires Dida, eren les cadires preferides de Dalí i són el model que està treballant Subirà. Unes clàssiques cadires catalanes però amb sis potes, el seient més baix, el suport més alt i ample i lleugerament inclinades. Això fa que siguin un model de cadi-
La Fundació va conèixer la feina de Subrià a les xarxes
ra molt còmode i funcional, que el pintor utilitzava a casa seva, sobretot a l’exterior per veure el mar des del jardí.
Al Roger i el seu pare, Josep Subirà, també fuster i que l’ajuda en el projecte, els fa molta il·lusió ser els encarregats de fer aquesta feina. La fusta que faran servir serà de faig, la mateixa que les cadires originals, però en aquest cas opten per matèria de proximitat, concretament de Vidrà.//
FIRA I FESTA MAJOR
Oristà encara la seva quinzena més festiva
Oristà viurà aquests dies la seva quinzena més festiva. La Fira serà el diumenge 23 de novembre, però ja des del dia 21, i fins a l’1 de desembre, també hi haurà els actes de Festa Major.
Més enllà dels actes tradicionals de la Fira, el dissabte 21, el grup de Pedra Seca farà una jornada i presentarà el seu web. Alhora, també es presentarà el llibre de la Gent del Municipi d’Oristà. El dia de la fira, com a novetat, hi haurà la donació de sang, més enllà de la completa oferta lúdica i comercial d’aquell dia.
El cap de setmana següent, arribarà el torn de la Festa Major, que enguany incorpora novetats com el tast de cerveses, una trobada de gegantons del Lluçanès i els balls en línia. No hi faltaran l’exitosa masterclass d’spinning, el futbol popular, el sopar i bingo musical. A més de la tirada de bitlles, la tradicional baixada d’andròmines, el vermut popular i l’ambient nocturn amb diferents concerts. Una quinzena plena de bon ambient, festa i tradició.// XBV
La masterclass d’spining va ser una novetat amb molt bona acollida de l’any passat, que aquest any és repeteix.// F: ARXIU
Les cadires, a mitja construcció, al taller de Subirà a Prats de Lluçanès.// F: ROGER SUBIRÀ
FUTBOL SALA
El Futsal Prats aconsegueix la primera victòria a la lliga
El Futsal Prats visitava, en la cinquena jornada de la lliga, la pista de l’Òrrius en cerca dels primers tres punts, claus per recuperar bones sensacions.
En la primera part, els dos equips van gaudir d’ocasions per avançar-se, però no van aconseguir obrir el marcador.
En la segona part, els visitants van fer el gol que encetava el marcador, però els locals van tenir una gran reacció i van igualar el marcador. Tot i això, el Futsal Prats es va tornar a avançar ràpidament.
En els minuts següents i amb l’avantatge del Futsal Prats, els locals van aconseguir marcar tres gols pràcticament seguits i van col·locar-se amb el 4-2 a favor quan faltaven cinc minuts.
El Futsal no es va rendir i gràcies a cinc gols seguits en els últims minuts de partit, i amb les dues expulsions de l’equip local, van aconseguir segellar la victòria amb el marcador de 4 a 7, i sumar tres punts de gran valor per seguir sumant a la lliga. Amb aquesta victòria queden en la posició 11 de la lliga.// GSA
FUTBOL
Primera victòria del Sant Feliu
a la lliga
El Sant Feliu Sasserra va aconseguir la seva primera victòria davant el Balconada U.E, el passat diumenge 9 de novembre. Tot i que el Balconada va aconseguir obrir el marcador al minut 11, els santfeliuencs no es van rendir. Poc després de començar la segona part, Isaac Pavia, va marcar el gol de l’empat. Un quart més tard, el Balconada es va avançar al marcador, però lluny d’afluixar el Sant Feliu va collar fins que al minut 77, Roger Coma l’igualava de nou. Cinc minuts més tard, Biel Comas, va marcar el 2 a 3 definitiu.
La jornada anterior el Sant Feliu havia perdut 3 a 2 davant l’Avinyó. Tot i que Biel Comas, del Sant Feliu, va obrir el marcador al minut 11, l’Avinyó va aconseguir empatar abans d’acabar la primera part. A la segona part l’Avinyó va marcar el 2 a 1, però Ària Font va fer el gol de l’empat al minut 72. Quan només faltaven dos minuts per acabar el partit, va arribar el 3 a 2 definitiu.
El pròxim partit serà aquest diumenge 16 de novembre, contra l’Artés. I a la jornada 10, els santfeliuencs tornaran a casa després de més d’un any: serà el 23 de novembre, contra el Montmajor, al camp municipal d’esports de Sant Feliu.// RED.
El Futbol Club Pradenc perd
dos partits i s’acosta al descens FUTBOL
Durant aquesta quinzena, el Pradenc ha disputat dos partits: el primer, com a visitant al camp del Taradell U.D., i el segon a casa, contra el Sant Quirze de Besora.
El partit contra el Taradell era un partit complicat, però així i tot l’equip blaugrana va començar molt concentrat. No va ser fins al minut 35 quan l’equip local es va avançar al marcador. Aquest gol va deixar el Pradenc tocat, i l’equip va marxar al descans amb el partit a favor del Taradell. A la segona part, un Pradenc disposat a remuntar i bolcat a l’atac va rebre, en una gran contra, el segon gol, que suposava el 2-0 al marcador. Tot i això, l’equip visitant no es va rendir i, pocs minuts després, Quim Saperas retallava distàncies. El Pradenc continuava creient en la remuntada, però un gol a les acaballes del partit va deixar l’equip blaugrana sense opcions de puntuar en un camp molt complicat. Marcador final: 3-1.
Al segon partit, el Pradenc va sortir disposat a canviar la dinàmica i tornar a sumar tres punts davant el Sant Quirze de Besora. El partit es va jugar al Municipal de Prats de Lluçanès. L’equip local va sortir amb ganes de guanyar i de tornar al bon joc, però les ocasions no entraven. La primera part va ser totalment dominada pel Pradenc, però el gol es va resistir. A la segona part, la dinàmica del partit continuava sent la mateixa: atacs constants del Pradenc però sense encert. El futbol, de vegades, és molt injust, i cap al final del partit l’equip visitant va marcar el primer i únic gol, fent que el Pradenc no pogués endur-se els tres punts.
Amb aquestes dues derrotes, el Futbol Club Pradenc, encadena una mala dinàmica que el porta fins a la dotzena posició de la lliga. Tot i això, el bon joc que caracteritza aquest equip no desapareix, i a les següents jornades buscarà tornar a sumar de tres en tres.// JBA
FUTBOL
L’Olost somriu després de conèixer la victòria
L’inici de lliga no va ser fàcil per al Futbol Club Olost. 5 empats i 1 derrota a les sis primeres jornades semblaven el presagi d’una temporada dura on, malgrat mantenir l’estructura i la forma, l’equip olostenc hauria de remar per poder treure bons resultats. Ara bé, el vent sembla que ha començat a bufar a favor del conjunt del Lluçanès, que, amb embranzida, ha aconseguit sumar els 6 punts en els darreres dos enfrontaments. El primer, davant del Gurb a casa (2-1) i, el darrer, contra el Vinyoles (34) en un matx vibrant fins a les acaballes del partit, ja que, si bé al minut 89 el Vinyoles aconseguia igualar el marcador, l’Olost, amb un gol de Marc Parramon “Parra” a l’afegit va poder esgarrapar la victòria fora de casa. Amb aquesta bona ratxa, l’equip entrenat per Joan Illamola es col·loca 7è, empatat a 11 punts amb el Vinyoles i La Gleva (sisè i cinquè, respectivament). Aquest cap de setmana l’Olost visitarà el Calldetenes per intentar allargar la bona sintonia. Això sí, serà un partit complicat, ja que els de la Plana lideren la lliga, amb tots els partits guanyats i només havent encaixat 3 gols en les 8 jornades disputades.// LCP
GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN
Aquest és un arbre força conegut, tot i que s’ha de vigilar i no confondre’l amb el llorer-cirer (Prunus laurocerasus), amb fulles més arrodonides i brillants, perquè aquest és tòxic.
El llorer, doncs, apreciat pel seu aroma, és un bon company de guisats i llegums, ajudant a reduir-ne els gasos i les flatulències. També, pres en infusió, és un bon digestiu, tant abans, per estimular la gana, com després, per pair. Tenint-ne tot l’any, ha coronat poetes, atletes i d’altres grans i poderosos. A l’estiu la seva fragància és en el punt òptim, i ara, a la tardor, els fruits hi concentren tota la seva força. Els podem collir un cop madurs i assecar-los al forn, a baixa temperatura, per poder-los conservar, o bé elaborar un preuat sabó per a la pell, amb propietats exfoliants i cicatritzants.
Llor,
llorer (Laurus nobilis)
SABÓ DE LLORER
Ingredients: 500g de fruits frescos / 1l d’oli d’oliva cru o reciclat / 1 cullerada de sal comuna / 250cl d’aigua / 150g de sosa càustica
En una palangana o cubell de
plàstic (important) i ben protegits amb guants de goma, davantal i ulleres, afegim l’aigua a la sosa càustica —mai al revés— i una cullerada de sal. Amb un pal o una cullera de fusta ben llarga, ho anem remenant fins a dissoldre la sosa, la qual anirà agafant temperatura, cap als 60 °C. Després, hi aboquem l’oli a poc a poc, sense parar de remenar. Seguidament, hi afegim les llavors, que haurem triturat finament amb una mica d’aigua. Continuem remenant amb paciència fins que s’espesseixi. Serà en aquell moment quan ho podrem abocar en un recipient de plàstic —si pot ser rectangular i d’uns quatre dits de fondària— per esperar que endureixi i poder-lo tallar. Un cop fet això, podrem guardar-lo en capses de sabates uns quants mesos perquè maduri. Com més madur, menys pH.//
Els jugadors de l’Olost celebrant la 2a victòria de la quinzena.// F: FC OLOST
Els jugadors del Prats al vestidor, després de la victòria.// F: FUTSAL PRATS
El C.E. Sant Feliu Sasserra tornarà a jugar a casa el 23 de novembre
El nou camp de gespa artificial ja està instal·lat,
finalment serà d’herba nova i no reciclada com estava previst inicialment
de l’empresa constructora no ha estat així.
El Sant Feliu Sasserra estrenarà oficialment el nou camp el pròxim 23 de novembre, tal com explica el seu alcalde Joan Ramon Domènech, amb un partit contra el Montmajor.
Estava previst que el camp estigués a punt per començar la temporada, però per problemes
Després d’uns mesos de nervis per les obres parades, finalment, tal com diu Domènech, “tenim un bon camp que aguantarà anys i a més, adaptat a la normativa: no és de cautxú, sinó que està fet amb sorra de silici”.
Inicialment, el camp havia de ser de gespa reciclada, però des del consistori havent visitat altres camps, no ho van veure clar.
Èxit de clàssics al 6è Rally Perafita
El passat 8 de novembre va tenir lloc la sisena edició del Rally Perafita, amb sortida i arribada al mateix municipi i consolidant-se com a punt de trobada per als amants dels vehicles clàssics, en un ambient de camaraderia i tradició. Organitzat per l’Escuderia Lluçanès, l’esdeveniment es va desenvolupar al llarg de tot el dia, dividint-se en dues seccions: una per escalfar motors i una segona per posar a prova la destresa dels pilots i copilots amb trams més complexos. Paral·lelament es va poder gaudir de paisatges emblemàtics, carreteres sinuoses i parades organitzatives per facilitar la convivència entre participants i aficionats.
Oleguer
Van parlar amb la constructora, que va avenir-se a fer un canvi per gespa artificial nova sense modificar el preu.
El camp ha costat 187.000 €, que s’han finançat a través d’una subvenció nominativa de la Diputació de Barcelona, tal com explica Domènech. L’enllumenat del camp, que també s’ha canviat, s’ha finançat a través d’una altra subvenció. Des de l’Ajuntament s’ha pagat el cost d’instal·lació de l’herba del perímetre del camp, que ha costat 2.000 €.
Domènech explica que fer el camp de futbol de gespa era una demanda que venia de l’anterior junta del futbol, i que abans de tirar-lo endavant va demanar que recollissin firmes per garantir que el poble hi estava d’acord. Amb el camp ja acabat, Domènech confessa que li agradaria “tornar a tenir 18 anys per tornar a jugar-hi”, i afegeix: “al camp no hi ha diferències, allà només hi ha un color, el que defensa el teu poble. Allà tots som Sant Feliu.”//
Riba guanyador de l’Enduret de la Torre
El jove pilot d’Oristà, Oleguer Riba, es va proclamar campió de la categoria sots16, en la seva estrena al Campionat de Catalunya d’Enduret, a la prova de la Torre, celebrada el passat 2 de novembre. Al pilot del Moto Club La Torre, el van acompanyar al podi Nil Masó i Joel Parra, campió de Catalunya de la categoria.
Sant Martí manté la festa viva i participada
Aquest any van ser les havaneres dels Norai els qui van donar el tret d’inici a la Festa Major de Sant Martí d’Albars, el passat divendres 7 de novembre. L’endemà, a la tarda l’activitat infantil va tornar a concentrar molta gent a la zona esportiva. Hi va haver jocs tradicionals, inflables i bau i surf mecànic, a part del berenar la ballada dels gegants i l’espectacle de circ Piki Show. Després, la festa es va traslladar al local social de la Blava amb el tradicional i participat Sopar Popular i el concert i ball amb Cafè Trio. Diumenge, l’EMAL va oferir un concert a La Blava i el dia del patró, dimarts 11 de novembre, la missa i el vermut van estar amenitzats per la mezzosoprano Susanna del Saz.// RED.
L’activitat infantil va tornar a acollir molta gent a la zona esportiva.// F: AJ SMA
El Vi i la Xocolata, novetats a Sobremunt
La Festa Major (de Sant Martí) de Sobremunt, celebrada del 7 a l’11 de novembre, va combinar tradició i novetats amb molt d’èxit. Divendres va començar amb el ja tradicional sopar del Tomeu, on cadascú porta el seu, enguany animat amb un bingo musical. Això va ser després del pregó de Juanjo López i Montse Masramon, gestors del CRAE de Santa Llúcia. El dissabte, malgrat la pluja, el vermut traslladat al Molí i els concerts de nit van congregar força gent. Diumenge hi va haver un taller de xocolata amb el reconegut Xocolater de Taradell i dimarts, dia del patró, un tast de vins i embotits amb David Sanglas, abans de l’arròs. Una festa major que no perd vitalitat.// RED.
Una jornada amb un total de 300 km de recorregut, que va comptar amb tots els àpats del dia. Segons explica Damià Picas, membre de l’organització, “l’Escuderia Lluçanès ja comença a mirar cap a la pròxima edició amb l’objectiu de continuar creixent i oferint experiències memorables”.// ELISA
En la categoria femení superior, la pilot local Carla Grifell va aconseguir la segona posició. El primer lloc va ser per Adela Godino i el tercer, per Irene Conesa. Gil Torres, del Moto Club La Torre, juntament amb Juanjo Montoia i Biel Molas, van ocupar el podi de la categoria 65. Amb aquesta victòria Torres es va proclamar campió de Catalunya de la seva categoria Tots els participants, tant de l’Enduret com de l’Enduro Clàssiques, destaquen la velocitat de les cronos i la part tècnica i exigent dels trams.
LLORENS
Des del Moto Club la Torre destaquen la bona acollida de la prova i ja pensen en l’any vinent.// RED
MOTOR
Un dels vehicles durant el recorregut.// F: ELISA LLORENS
David Sanglas va guiar un tast de vins i emobits singulars, el dia de Festa Major.// F: COMISSIÓ
ENDURO
Un dels trams de l’Enduret.// F: MOTO CLUB LA TORRE
El camp del Sant Feliu ja està a punt i ha acollit entrenaments de l’equip.// F: CFU
SANT FELIU SASSERRA
Per_ Carolina Font Usart
NATÀLIA NOGUÉ
METGESSA I ESCRIPTORA
“La por també pot ser bona”
CREAR PER CREURE
La lluita personal de la Natàlia no és només una confrontació amb la malaltia que li ha tocat experimentar. Després d’anys d’experiència amb aquesta història, la Natàlia es va adonar que, d’alguna manera, necessitava creure en la seva capacitat per tirar endavant i per superar la situació on la depressió la situava. La perspectiva del temps i de les sotragades li va permetre veure que el seu entorn més proper creia incondicionalment en una nova Natàlia i, d’alguna manera, això la va empènyer a forjar una força interior que la conduïa a moure’s endavant i a creure’s inevitablement capaç de sortir-se’n.
Però la voluntat no és suficient. Els trastorns de salut mental són un fenomen cada vegada més habitual a la nostra societat, i l’experiència col·lectiva ens demostra que s’han d’afrontar amb un còctel de factors favorables: voluntat, acompanyament, tractament, paciència,professionalitatinaturalitat en podrien ser alguns.
D’ON SURT LA IDEA D’ESCRIURE AQUEST LLIBRE?
Després de viure 6 anys a Bulgària, on em vaig graduar en medicina, recordo que em trobava a l’avió de tornada a casa i inevitablement vaig experimentar un moment de reflexió personal: “com coi he anat a parar aquí i he aconseguit graduar-me, en anglès i a l’estranger, després de tot el que havia passat...?” Vaig sentir que acabava un viatge, però no literal, sinó un viatge personal. Vaig entendre que, en el seu moment, havia decidit marxar per escapar d’un ambient que em portava mals records, i llavors em van començar a venir frases al cap que, en algun moment, m’havia dit alguna persona propera. Gent que, malgrat la distància, m’havia acompanyat moltíssim.
Vaig escriure aquestes frases, i uns dies més tard, revisant aquell paper, em vaig emocionar i em va venir la idea d’escriure un llibre.
RECORDES ALGUNA FRASE EN PARTICULAR?
N’hi ha una que em va acompanyar molt quan vaig començar l’etapa a Bulgària: “La por també pot ser bona”. Al principi estava molt cagada i m’anava bé tenir-la present.
QUINA RELACIÓ TENS AMB LA DEPRESSIÓ?
Miquel Casadevall
Sant Bartomeu del Grau
En el seu cas, ella va redescobrir una faceta personal que li va servir per ordenar, explicar i transmetre allò que li passava: la creativitat. I així, no només ha acabat escrivint un llibre, sinó que, fusionant la seva passió creativa amb la voluntat de divulgació i d’acompanyament, ha compost i interpretat nombroses cançons que parlen d’emocions i de salut mental. A través d’una associació sense ànim de lucre de la qual és cofundadora, les ha compartit en més d’una ocasió.
Actualment porto més temps havent conviscut amb la depressió que sense haver-ho fet, per tant, sé que és una cosa que em marcarà per tota la vida. Recordo l’adolescència com una etapa especialment marcada per això, i recordo també com vaig aprendre a fingir, a crear una aparença que m’allunyava d’aquella realitat.
EN QUIN MOMENT DECIDEIXES TRENCAR AQUESTA APARENÇA I OBRIR-TE A EXPLICAR EL QUE ET PASSA?
La depressió em va aparèixer
Té 29 anys, és de Sant Bartomeu del Grau, però actualment viu a Barcelona. Està a punt de completar la seva etapa com a metge resident a l’Hospital de la Vall d’Hebron, en l’especialitat de reumatologia. Aquesta fita, qualsevol la podria considerar la culminació d’una època personal, segurament llarga i intensa. En el seu cas, encara amb més raó: després d’afrontar una llarga lluita contra la depressió en l’adolescència, Natàlia Nogué va decidir emprendre un viatge de creixement personal que la va portar a estudiar medicina a Bulgària, graduant-se a la Medical University of Varna i completant un Erasmus a l’Hospital de Pàdua l’any 2021.
Recentment ha publicat el llibre <<Sigues forta>> em van dir (Quorum llibres), on condensa la seva història a partir de frases que l’han ajudat a tirar endavant.
quan tenia 13 anys, i al principi no havia de fingir. Va anar tot molt ràpid i em van ingressar de seguida. Un cop em van donar l’alta, jo em pensava que ja estava bé, i el meu entorn també s’ho pensava. Tothom volia que jo estigués bé, però no era real. Llavors, quan tornaven a aparèixer pensaments i sentiments negatius, els amagava. Pensava que era millor no explicar el que sentia. Als 17 anys, vaig tenir una recaiguda molt forta i vaig fer una sobreingesta de pastilles. Recordo que em vaig despertar a l’hospital després d’uns dies inconscient i vaig trobar que les meves germanes no s’havien mogut del meu costat.
En aquell moment vaig prendre consciència de la situació, i vaig entendre que tancar-me en banda era un error. Que era important obrir-me i deixar-me ajudar. Als 21 anys vaig tornar a recaure, i quan vaig sortir d’allò, vaig començar el procés de composar cançons i, també, de fer xerrades.
TORNANT AL LLIBRE. COM HA ESTAT EL PROCÉS CREATIU I D’EDICIÓ?
Escriure sempre m’ha agradat, i recordo que quan vaig sortir de l’hospital el primer cop ja vaig pensar que havia estat una experiència tan diferent que necessitava escriure-la. Per tant, el procés creatiu ja venia d’anys enrere. Però el llibre com a tal, va sortir a partir del moment en què em vaig graduar, i quan ja n’havia escrit una bona part, vaig pensar en publicar-lo perquè m’estava agradant i pensava que seria interessant compartir-lo. Llavors, el vaig acabar ara fa un any i mig, i vaig trobar un segell, Quorum, que forma part de l’Editorial Cossetània, que estaven disposats a publicar-lo. Em van proposar de fer un procés de micromecenatge, que va començar a l’abril, i que finalment es va assolir i em va permetre pu-
blicar el llibre.
EL LLIBRE ESTÀ DIVIDIT EN 6 PARTS. PER QUÈ?
Sí. No segueix un ordre cronològic, sinó que cadascun dels 6 blocs representa una emoció o un estat d’ànim, i dins de cadascun d’aquests capítols hi ha algunes frases que hi estan vinculades i que em permeten anar desenvolupant els temes i les meves vivències.
QUINES EN DESTACARIES?
La primera ja té molta història. Quan em van ingressar el primer cop, em vaig fer molt amb una altra noia que també estava a l’hospital, i un dia em va dir: “i tu, tens
“El llibre pot interessar a tothom, però l’he fet amb la idea que si el llegeix algú que passi per un procés similar, pugui sentir-se acompanyat”
alguna frase que t’hagi marcat?” I aquesta és precisament la primera frase que obre el llibre. Altres capítols parlen. per exemple. d’estimar, de prioritzar-se, de la toxicitat d’algunes relacions...
ESTÀ PENSAT PER UN PÚBLIC CONCRET?
Crec que pot interessar a tothom, però sí, també l’he fet amb la idea que pugui ajudar a algú que passi per un procés similar al que vaig passar jo, a sentir-se més acompanyat.
LA TEVA FAMÍLIA ÉS MOLT PRESENT AL LLIBRE, OI?
Al llibre en parlo molt, perquè sento que per mi sempre ha estat
Un
retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: menjar castanyes a la vora del foc amb la gent que estimo
Un lema: ser vulnerables ens fa més reals, més humans
Una afició: sobrepensar
una peça clau en la meva recuperació. Sobretot les meves germanes.
IMAGINO QUE ESCRIURE EL LLIBRE TAMBÉ HA SIGUT UNA ACCIÓ TERAPÈUTICA PER A TU.
Sí, he descobert que part de la meva teràpia és bàsicament escriure, ja sigui en cançons, o en aquest llibre. Perquè no és ficció, sinó que el que he escrit és la meva vida. I en realitat, sempre escric molt. Tant en textos curts, en una mini-història de tres pàgines... Sento que ho necessito, i que és part de la meva identitat. Si ho deixo de fer durant un temps, noto que em fa falta treure alguna cosa de dins. I també em va bé per entendre què m’està passant en tot moment. Sóc una persona sensible i emocional, i per sentir em va molt bé escriure.
PENSES QUE ELS TRANSTORNS
MENTALS SÓN UN TEMA MASSA TABÚ, ENCARA?
Sí, però no tant com fa uns anys. Per exemple, recordo quan em van dir que tenia depressió, que jo era una nena de 13 anys i no havia sentit a parlar mai d’aquesta malaltia. . Bé, de fet, recordo que un any abans, és a dir el 2008, havia vist a la televisió la Marató de Tv3, que aquell any anava dedicada a la salut mental. I recordo que quan parlaven de la depressió, van convidar a una persona que la van fer sortir amb la cara pixelada o d’esquena. El missatge que jo em vaig endur és que aquella persona no podia sortir pel carrer tranquil·la, que s’havia d’amagar. I per mi, això, era la depressió. En canvi, jo crec que ara és menys tabú, igual que és menys tabú anar al psicòleg, ja que ho fa molta més gent i ho fa obertament. Però sí que és veritat que hi ha transtorns que encara no s’acaben d’entendre o que la gent associa amb idees allunyades de la realitat.//
EL RACÓ DE LA SALUT
L’ansietat és una resposta fisiològica, adaptativa i necessària. S’activa davant d’una situació que la persona percep com una amenaça per a la seva seguretat o la dels seus. Podem imaginar el nostre sistema nerviós com una alarma domèstica: està dissenyada per protegir-nos.
Hi ha alarmes que s’activen al mínim moviment o canvi de temperatura. En aquests casos, cal ajustar-ne la sensibilitat. De la mateixa manera, les persones amb ansietat són més sensibles als estímuls externs —una mirada, un comentari, un repte...— i reaccionen amb una intensitat molt alta: cal ajudar-les a graduar aquesta sensibilitat perquè no visquin en estat d’alerta permanent.
Darrere de l’ansietat hi trobem la por, una emoció desagradable però necessària. És la percepció que alguna cosa dolenta pot passar, i sovint té una funció adaptativa i protectora. Aquesta por “normal” és concreta, motivadora i ens ajuda a actuar davant el perill. En canvi, l’ansietat té caràcter somàtic, és més difusa i persistent: és una resposta anticipada a l’amenaça que genera el que anomenem “ansietat patològica”, més profunda, recurrent o persistent, que es manifesta de forma corporal i pot arribar a limitar la llibertat i el benestar de la persona.
Mentre que la por acostuma a respondre a factors externs i puntuals, l’ansietat sol tenir causes internes i pot aparèixer en diferents moments de la vida. Per gestionar-la, són útils estratègies com la respiració conscient, la relaxació muscular o el treball sobre els pensaments negatius.
L’estrès, en canvi, és la percepció que els recursos personals per afrontar una demanda externa no són suficients. Sol desaparèixer quan ho fa la situació que el provoca. La seva gestió passa per l’organització del temps, la priorització d’activitats i l’ajust d’expectatives. Els símptomes de l’ansietat poden ser físics (taquicàrdia, tensió muscular, sudoració...), psicològics (sensació d’alerta, preocupació constant, dificultat per concentrar-se o per recordar...) o conductuals (evitació o paralització davant les situacions, per exemple).
Adoptar hàbits saludables —una bona alimentació, exercici físic, una bona higiene del son i rutines estables— ajuda a reduir la vulnerabilitat de patir ansietat persistent. També és important aprofitar els recursos comunitaris que ofereix el municipi, els quals no només fomenten la salut física, sinó que també permeten crear xarxes de suport i benestar emocional.//
IRENE LARA
REFERENT DE BENESTAR EMOCIONAL I COMUNITARI EAP LLUÇANÈS
La memòria torna a parlar a Sant Feliu Sasserra
La Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra és una de les cites ineludibles de la tardor al Lluçanès i a Catalunya. El matí del dia 1, arribar a Sant Feliu des del cantó d’Oristà era complicat: centenars de cotxes carregats de gent arribaven al poble per gaudir de la Fira i d’allò que l’ha fet tan especial: les persones que la fan possible.
Corrues de gent omplien carrers i places i, com un va i ve, gairebé sense adonar-me’n, ja estava relativament a prop per poder gaudir dels balls i del judici.
Aquest any, la Fira arribava amb canvis a la direcció artística.
I, ostres, quins canvis!
humà i que, de cop, va trencar aquella imatge d’home dur que feia por. De sobte, un canvi subtil va fer pensar que potser el podien vèncer —que potser totes nosaltres podíem vèncer els Tarragós del món
Es va notar la mà de qui ha viscut bruixes tota la vida i veu i viu la història des del respecte pels fets ocorreguts, però reescrivint-la des de la veu de les que van ser silenciades
Aquest any van explicar la història de la Gavatxa i la seva neta, la Valentina. Una sense veu, l’altra amb la ferma convicció de denunciar la injustícia d’una falsa acusació.
El judici, com sempre, terriblement injust. Però alguna cosa va canviar—potser només un detall— però a mi em va encantar: per primer cop el Tarragó, més enllà de la ràbia que genera, va fregar l’absurd. Un absurd que el va fer
L’altre gran detall que em va encandilar va ser la capacitat d’omplir de bellesa una de les parts més dures de la plaça: els turments. Quina força desprenien totes, quina ràbia que encomanaven, perquè la Valentina no estava sola: a dalt de l’escenari la van acompanyar totes les bruixes del samaniat.
I de la Plaça, al Serrat de les Forques, amb un final que, malgrat que ja el saps, no et pot deixar de sorprendre.
Aquest any va ser any de llàgrima continguda, una barreja entre tristesa, ràbia però també orgull i amor. Orgull perquè van saber posar veu a les que no en van tenir. Orgull perquè les van posar al centre —més al centre que mai. I amor, perquè malgrat el comiat, hi va haver acollida. Una acollida que permet que, en algun lloc, tot comenci de nou.
Com aquesta direcció artística que sense oblidar-se d’on venen, han sabut començar de nou la seva pròpia història.// CFU
Olost reviu les “aventures” d’en Rocaguinarda
El poble d’Olost va tornar a viure les aventures d’en Perot Rocaguinarda, el passat diumenge 9 de novembre. Els carrers i un gran nombre d’olostencs i olostenques de totes les edats es van guarnir de l’època dels bandolers interpretant personatges de manera improvisada amb petites representacions teatrals programades.
Els assistents a la fira van poder caminar entre estirats aristòcrates de l’època, nens captaires demanant almoines, una petita brigada portadora del carro d’enterrar morts, bandolers i trabucaires a la vegada que gaudien de parades amb productes artesans, locals i d’informació de la zona. Tampoc hi va faltar la música en directe pels carrers. Tot i el fred de les primeres hores, el volum de públic va anar creixent al llarg del dia, destacant l’afluència a les hores centrals de la jornada.
Sota la direcció artística de Xevi Font i direcció tècnica d’Albert López, els personatges van anar
teixint una trama variada amb moments romàntics i bèl·lics a la vegada.Alhora, i com ja és tradicional en aquesta fira, les escenes ambientades al segle XVII van barrejar-se amb tocs d’humor i actualitat, anacronismes i moments surrealistes. Més enllà del diumenge de fira, la programació també es va completar amb dos actes més que tradicionals, el dissabte 8. Per una banda, el taller de foc infantil, que organitzen els Cremats d’Olost als carrers del Raval. Les criatures del poble i més enllà van conèixer com es fa un correfoc des de dins i van poder ser una mica dimonis una estona. Després, a les 8 del vespre, a l’Espai Rocaguinarda, el Club Excursionista Via Fora va organitzar la mostra d’audiovisuals. Enguany, l’olostenc Antoni Muntanyà va explicar les seves excursions pel sud d’Europa amb cavall, i Abel Serra va mostrar i explicar el procés de les seves fotos astronòmiques.// ELISA LLORENS I POL ASENSI
La bruixa Valentina, la néta de la Gavatxa, durant l’escena del judici, mentre la torturaven.// F: FIRA DE LES BRUIXES
La proposta cultural
BLOGS I LITERATURA
Per_Miquel Casadevall Franquesa
Fa un temps em vaig topar amb un fil de Twitter (X) interessant. No acostumo a utilitzar les xarxes amb gaire assiduitat, i menys aquesta, que –a part de les polèmiques polítiques d’empresa que promulga el seu llampant propietari– sol ser bressol de baralles cibernètiques sense solta ni volta que sovint amaguen discursos d’odi vomitats amb visceralitat.
Però també és cert que de tant en tant hi ha gent que hi bolca informació curiosa, argumentada, interessant o si més no divertida. Un d’ells, a qui voldria mencionar per encetar aquesta proposta cultural, és en Pedro Torrijos. Torrijos, nascut a Madrid, és un divulgador nat, polifacètic i amant de la transmissió de coneixement, amb un do comunicatiu especial. S’ha format com a arquitecte i com a músic, i tot i que oficialment es dedica a la taxació immobiliària (segons Wikipedia), escriu regularment en alguns mitjans de comunicació. També ha publicat diversos llibres, el més conegut dels quals és Territorios Improbables (Kailas Editorial, 2021).
Les vicissituds de l’arquitectura més improbable
Es tracta d’una obra que per sobre de tot és un compendi: un recull d’històries curioses amb l’arquitectura com a fil conductor. Històries reals sobre llocs (paisatges, ciutats, edificis, monuments...) caracteritzats per amagar curiositats insospitades, o per ser el resultat de projectes inaudits, gairebé impossibles de creure que algú, en algun
lloc del món, ha tirat endavant. Aquestes històries, abans que al llibre, Torrijos les anava publicant al Twitter, mitjançant un hashtag que el va anar dotant de seguidors i de popularitat: #LaBrasaTorrijos.
I aquí és precisament on vaig anar a parar jo. El fil que em va enganxar era un fil que parlava sobre una ciutat falsa: The Ho-
geweyk Dementia Village. Una ciutat creada a l’estil de la cúpula de Truman Show, on tots els elements arquitectònics estan volgudament pensats i dissenyats per a crear un ambient d’un benestar artificial on l’escenografia és gairebé imperceptible. Torrijos comença aquest fil reflexionant sobre la importància de l’arquitectura en el nostre dia a dia: les ciutats i els pobles, els edificis, les places i els parcs. Tot són elements que ens envolten i que tenen influència en la manera com ens desenvolupem, com ens sentim, com ens movem i com vivim, en definitiva. Villa Dementia, tal com l’anomena Torrijos, és una urbanització real, situada a Àmsterdam. Un recinte tancat on hi conviuen malalts d’Alzheimer i actors, que simulen ser els seus veïns, i que treballen per fer-los la vida més fàcil. Un plantejament que pot suscitar debats ètics i que recorda a moltes obres de ficció que reflexionen sobre el control social i els seus límits. I, com aquesta, cap de les curiositats de Torrijos deixa indiferent.//
LA VINYETA de Caruca Ballesteros
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» OPERARI de manteniment de la brigada i serveis a l’Ajuntament d’Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R606/02)
» OPERARI de neteja a l’Ajuntament d’Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R606/03)
» DIRECTOR/A DEL CENTRE DE DIA de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R605/10)
» OPERARI/A de filats a Olost. Horari tardanit. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R605/11)
» TEIXIDOR/A a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R604/06)
» PEÓ DE PRODUCCIÓ en torn rotatiu a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R603/02)
» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, torn de tardes. No substitució. T: 687 083 081 (R606/04)
BUSCO FEINA
» NOIA busca feina per netejar cases particulars al Lluçanès. T: 619 102 527 (R606/05)
» DONA s’ofereix per netejar cases particulars o cuidar infants, a Sant Feliu Sasserra. Ilham. Whatsapp: 645 740 774 (R604/07)
El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?
AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA
AGROPECUÀRIA
CAVALLS
JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS
Venda de llenya a l’engròs i al detall
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat
MECÀNICA
Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513
NOVEMBRE
SANT FELIU_ DESFILADA DE FRUITS DE TARDOR de l’Escola Els Roures, al hall en horari de la Biblioteca.
OLOST_ EXPOSICIÓ dels dibuixos d’Urban Sketchers del col·lectiu Dibuixem Manlleu, a l’Espai Rocaguinarda.
DIVENDRES 14 DE NOVEMBRE
SANTA CREU DE JUTGLARS_ FORMACIÓ “Xarxes socials pel teu negoci”, a les 10 del matí al Local Social.
OLOST_ PARTIDES D’ESCACS LA BIBLIOTECA, a partir de les 6 de la tarda. XERRADA “La transició energètica a Catalunya”, amb Carles Riba, a les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.
LA TORRE D’ORISTÀ_ TALLER d’elaboració d’espelmes, a 2/4 de 5 de la tarda al Casal dels avis de la Torre.
DISSABTE 15 DE NOVEMBRE
SANTA MARIA DE MERLÈS_ FIRA DE SANT MARTÍ. Taller en directe d’escultura de fusta amb motoserra, taller de caixes niu, aliments de proximitat, artesania i exposicions de peces de vímet i de fotografia “Una mirada al passat de Merlès”, durant tot el matí. Actuació dels Bastoners i Grallers de Sant Bartomeu i vermut popular, al migdia.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ MASTERCLASS D’SPINING per la Marató de TV3, a les 11 del matí al Casal.
SANTA EULÀLIA_ IX JORNADA DE TRANSHUMÀNCIA AL LLUÇANÈS. INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “Cartografia dels camins ramaders” amb Joan Rovira, a ¼ de 4 de la tarda al CERT. XERRADA “Dinamització del Camí Ramader de Marina” amb Íngrid Vilardaga, Daniel Giraldo i Joan Rovira, a 2/4 de 5 de la tarda al Local Social. CONFERÈNCIA I DEBAT “Parlem dels camins ramaders” amb Frederic Tormo, Josep Sagués i Salvador Vilà, a 2/4 de 6 de la tarda al Local Social. RECONEIXEMENT AL PASTOR JOSEP SALVANS “CUCA”, a 2/4 de 7 de la tarda al Local Social.
ALPENS_ ESCENA DE TARDOR, amb l’obra Kramig, a les 7 de la tarda al Casino d’Alpens.
SANT BOI_ 11A TROBADA DE CASALS DE LA GENT GRAN DEL LLUÇANÈS. Trobada, a les 10 del matí a la plaça. Ruta guiada pel poble i visita la museu de fòssils i l’església, a 2/4 de 10 del matí. Dinar i sobretaula musical amb Els Juvis, a 2/4 de 2 del migdia al Centre.
DIUMENGE 16 DE NOVEMBRE
LLUÇANÈS_ SORTIDA A LA CURSA DE LA DONA de Barcelona amb autocar, a 3/4 de 7 del matí.
SANTA CREU_ 3 HORES DE RESISTÈNCIA DE SANTA CREU. Inscripcions i en-
trenaments, a partir de les 8 del matí. Cursa, a partir de les 10 del matí.
SANT FELIU SASSERRA_ XXVI CAMINADA POPULAR, sortida a les 8 del matí al parc dels Castanyers.
DILLUNS 17 DE NOVEMBRE
PERAFITA_ TALLER d’elaboració d’espelmes, a les 6 de la tarda a l’Altell de Cal Prats.
DIMARTS 18 DE NOVEMBRE
PRATS_ TALLER d’elaboració d’espelmes, a les 10 del matí al Centre de dia.
SANT BOI_ TALLER d’elaboració d’espelmes, a 2/4 de 4 de la tarda a l’Esplai.
DIMECRES 19 DE NOVEMBRE
PERAFITA_ PRESENTACIÓ de “Contes del bosc” de Saulo Pujolàs, a les 7 de la tarda a l’altell de Cal Prats.
DIJOUS 20 DE NOVEMBRE
SANT FELIU SASSERRA_ TALLER d’elaboració d’espelmes, a les 10 del matí a la 2a planta de l’Ateneu.
SOBREMUNT_ TALLER d’elaboració d’espelmes, a les 4 de la tarda al Molí.
DIVENDRES 21 DE NOVEMBRE
LLUÇÀ_ FESTA MAJOR. MISSA, a les 12 del migdia. XERRADA “Habitar la casa i l’entorn” amb la Casa Museu del Voltraganès, a les 7 de la tarda a l’Estudi. SOPAR POPULAR I QUINTO, a les 9 del vespre a l’Estudi.
ORISTÀ_ FESTA MAJOR. TAST DE CERVESES amb Kibus, a les 9 del vespre a la Sala Polivalent.
SANTA CREU DE JUTGLARS_ FORMACIÓ “Xarxes socials pel teu negoci”, a les 10 del matí al Local Social.
OLOST_ CLUB VISUAL sobre la gran comèdia universal, amb la pel·lícula “El Gran dicatador” de Charles Chaplin, a les 5 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. PARTIDES D’ESCACS la biblioteca, a partir de les 6 de la tarda.
PERAFITA_ MNATEC BUS, davant de Cal Prats.
SANT FELIU SASSERRA_ TALLER “Connecta’t”, a les 4 de la tarda a la Biblioteca. CONTE MUSICAL INCLUSIU amb “Remi, un nen que fa sol” a les 6 de la tarda a la Biblioteca.
DISSABTE 22 DE NOVEMBRE
LLUÇÀ_ FESTA MAJOR. CAMINADA al Castell de Lluçà i penjada de l’estelada, sortida a les 11 del matí des de davant del monestir. VERMUT MUSICAL amb Surti com Surti i tast de formatges, a 2/4 d’1 del migdia al monestir. TALLER INFANTIL “El món en dansa” i xocola-
tada, a 2/4 de 5 de la tarda a l’Estudi. APLEC D’ACORDIONISTES I GLOSA a la vora del foc, a les 6 de la tarda a l’Estudi. SOPAR, BALL folk amb La Berguedana del Folklore Total, concert amb Kale Barroco i DJ Kaktus, a partir de 2/4 de 9 del vespre a l’Estudi.
ORISTÀ_ TALLER DE CONSTRUCCIÓ DE BARRAQUES DE PEDRA SECA, a les 8 del matí a la plaça Catalunya. MASTERCLASS D’SPINNING I BALLS EN LÍNIA, a partir de les 10 del matí a la plaça Mossèn Àngel Franquesa. PARTIT DE FUTBOL POPULAR, a les 6 de la tarda al camp de futbol. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE del Municipi d’Oristà.
OLOST_ BALL I KARAOKE, a 2/4 de 9 del vespre al Casal.
PRATS DE LLUÇANÈS_ TETARE “La Majordoma” i col·loqui post funció, a les 8 del vespre al Teatre Orient.
PERAFITA_ MNATEC BUS, davant de Cal Prats.
DIUMENGE 23 DE NOVEMBRE
ORISTÀ_ FIRA D’ARTESANIA. Esmorzar del bandoler per la Marató de TV3, a partir de les 8 del matí. Donació de Sang, de 10 del matí a 2 del migdia al Centre Cívic. Concurs de pintura ràpida, parades, portes obertes al museu de terrissa, passejades amb burros, exposició de tractors antics, jocs infantils, batucada i bastoners, exposició de productes amb llana i campament de Puig Ciutat, durant tot el dia pels carrers del poble. TEATRE “La Ratera” amb Espardenya Teatre, a les 6 de la tarda a la Sala Polivalent.
LLUÇÀ_ FESTA MAJOR. DANSETES, a les 12 del migdia davant el monestir. PROJECCIÓ del documental “Honeyland”, a les 6 de la tarda al monestir.
SOBREMUNT_ EL MEU COS. Moviment, consciència corporal i benestar, a les 11 del matí al Molí.
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ ESPECTACLE de màgia amb Mag Nani, a les 11 del matí a la sala gran de l’Ajuntament.
PERAFITA_ MNATEC BUS, davant de Cal Prats.
OLOST_ BALLEM SARDANES, a les 11 del matí a la Plaça.
PRATS_ XERRADA sobre la violència obstètrica, a càrrec d’Anna Castillo, a les 6 de la tarda a l’Espai.
DILLUNS 24 DE NOVEMBRE
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ TALLER d’elaboració d’espelmes, a les 4 de la tarda a la biblioteca.
PRATS DE LLUÇANÈS_ ACTUACIÓ TEATRAL a càrrec de l’EMAL, a 2/4 de 8 del vespre al teatre Orient.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ TALLER d’elaboració d’espelmes, a les 10 del matí al Casal dels avis.
DIMARTS 25 DE NOVEMBRE
PERAFITA_ LECTURA DEL MANIFEST DEL 25N i il·luminació de la façana de l’Ajuntament, a les 7 de la tarda davant l’Ajuntament.
OLOST_ LECTURA DEL MANIFEST, a les 11 del matí davant l’Ajuntament. ILLUMINACIÓ DE LA FAÇANA de l’Ajuntament i del Consorci, al vespre.
ALPENS_ INSTAL·LACIÓ contra la violència vers les dones, de 5 de la tarda a 10 de la nit a la Placeta.
SANTA EULÀLIA_ TALLER CREATIU “25N - Diguem prou”, amb Pack d’Art, a 2/4 de 6 de la tarda a la Biblioteca.
PRATS DE LLUÇANÈS_ LECTURA DEL MANIFEST amb la participació dels centres educatius, a 2/4 de 10 del matí davant de l’Ajuntament.
SANT FELIU_ IL·LUMINACIÓ del Serrat de les Forques, a les 6 de la tarda.
SANT MARTÍ D’ALBARS_ TALLER d’elaboració d’espelmes, a les 5 de la tarda al local social de la Blava.
SOBREMUNT_ LECTURA DEL MANIFEST i encesa d’espelmes, a ¾ de 7 al Molí. Pilates, a les 7 al Molí.
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
13 dj ST. BARTOMEU YLLA
14 dv OLOST CONSTANSÓ
15 ds VILAPLANA VILAPLANA
16 dg ATLÀNTIDA ATLÀNTIDA
17 dl ST. BARTOMEU BARNOLAS
18 dt OLOST TERRICABRAS
19 dc PRATS FARGAS
20 dj ST. BARTOMEU ARUMÍ
21 dv OLOST URGELL
22 ds EURAS EURAS
23 dg ALIBERCH ALIBERCH
24 dl ST. BARTOMEU ATLÀNTIDA
25 dt OLOST AUSA
26 dc PRATS POU
27 dj ST. BARTOMEU P. DE QUERALT
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!
comunicaciolarella@gmail.com
ELS MOTS ENCREUATS
VERTICALS
1. Són molt típiques de la Castanyada i són molt bones perquè es poden sucar amb xocolata blanca o negra.
2. Animals que surten quan plou i hi ha persones que se’ls mengen.
3. Ocell que té la panxa blanca i emigra cap a l’Àfrica daurant la tardor.
4. Surt dels pins i tenen unes llavors a dins que es diuen pinyons.
SOLUCIONS_
HORITZONTALS
4. Fenomen meteorològic. Cau aigua del cel. 6. Fruita de la tardor, pot ser verda o taronja. Si és verda és més àcida i si és taronja és més dolça.
7. Cauen dels arbres quan arriba la tardor. Poden ser de color groc, marró i vermell.
8. Surt del terra dels boscos a la tardor. N’hi ha de verinosos.
ELS ENCANTS
ES VEN
» MATALÀS de 135 per 185cm per estrenar de la casa Luxon. Amb un Topex per sobre el matalàs, de la mateixa mida. 360 €. T: 621 126 235 (R606/06)
» MÀQUINA INDUSTRIAL marca Border. En bon estat. 200 €. T: 621 126 235 (R606/07)
» 4 LLANTES de 18 amb pneumàtics per a Golf MK4, Seat León i Audi A3. 580 €. T: 639 070 186 (R606/01)
» CODONYS. T: 665 213 238 (R605/06)
» PIS a Sant Bartomeu del Grau. 60m2 En molt bon estat i estufa de pèl·let per estrenar. 3 habitacions, 1 lavabo amb safareig, cuina office, menjador sala d’estar i traster. T: 669 903 712 (R605/03)
» CALEFACCIÓ DE LLENYA I CARBÓ amb tubs de xemeneia. T: 662 519 073 (R605/02)
» IRRIGADOR BUCAL Lacer model SWJ1. Només estrenat. Amb 6 capçals nous. 85 €. T: 647 850 561. (R605/04)
» MÀQUINA DE COSIR de color verd dels anys 70. Werthein. Ideal per decoració amb moble tot i que encara se’n pot fer ús. 100 €. T: 629 374 419 (R603/14)
ES BUSCA
» LOCAL al Lluçanès per albergar l’arxiu de LaRella i una petita redacció. T: 639 004 326 (R605/08)
» PROFESSOR DE CONVERSA d’anglès i francès. A 12€ l’hora aprox. T: 620 621 246 (R603/13)
ES COMPRA
» TRASTER/GARATGE a la zona del Lluçanès. T: 618 421 565 (R605/01)
ES LLOGA
» CASA A SANT FELIU SASSERRA. 5 habitacions, 2 lavabos, cuina, menjador, garatge i jardí. T: 618 537 927 (R606/08)
» PLAÇA D’APARCAMENT al carrer Reforma nº 10 de Prats de Lluçanès. T: 699 429 840 (R604/01)
Els Encants de LaRella! Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Castanya
Caragols
Pinya
Mandarina
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
ALIMENTACIÓ
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
PLATS COMBINATS
DROGUERIA
629 963 056 • FRUITA • XARCUTERIA
BEGUDES
Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi
C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès 622 15 10 01 Repartim a tot el Lluçanès!
SALUT
TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA
PERRUQUERIA
DENTISTES
LES FOTOS DEL TEMPS
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429
Divendres 7, roques molles després de les pluges, a Sant Agustí de Lluçanès.// F: ALÍCIA DE VILAR
Un tractor treballant el camp i els plataners del camí del Castell d’Olost, el passat 2 de
F:
Aquesta quinzena hi ha hagut les primeres nevades al Pirineu. El
i el Pedraforca, des de SBG, el 7 de novembre.// F:
CUQUES, PLANTES I FERES
Continuem amb aquests habitants nocturns que tenim tan a prop i que passen tan desapercebuts. Continuem amb el Mussol comú (Athene noctua) que és un ocell entranyable, petit i rodanxó, de color gris tacat de blanc. El podem veure sobre teulades o pals de llum, i sobretot sentir-lo quan es fa fosc i comença a fer els seus crits forts i estridents. Amb aquesta espècie passa un fet curiós. Havia estat comú a pràcticament tot el Lluçanès, però el bosc va anar guanyant terreny reduint les zones agrícoles obertes, el seu hàbitat. Alhora, també va arribar l’ús de pesticides que van reduir els insectes, el seu principal aliment. I, últimament, a la carretera nova, cada any n’hi
Els
mussols
(segona part)
trobem algun atropellat. Això ha fet que la població quedés molt reduïda i concentrada al voltant de Prats. I és aquí on encara queda pràcticament la totalitat dels mussols comuns que tenim i curiosament, i per sort, amb una densitat molt alta i estable. Ara parlarem d’un mussol de posat majestuós i mirada d’ulls taronja molt potent. És el Mussol banyut (Asio otus), dit així perquè té dos plomalls que semblen dues orelles dretes. És força gran i de tons marrons tacat de negre
i blanc i amb el sota de les ales molt clar, quasi blanc. Quan ens travessa la carretera i el veiem illuminat pels llums del cotxe, ens el pot fer confondre amb una Òliba (Tyto alba). És un gran controlador de ratolins i talpons en benefici dels agricultors. Passa molt desapercebut i el millor moment per localitzar-lo és quan els polls demanen menjar als adults amb un “iiiiiiiiiiiii” molt agut i repetitiu per allà finals de primavera o entrat l’estiu. Li agraden les zones obertes, conreus i prats, i per criar, els arbres alts. I fins aquí la segona part. A la pròxima, la tercera i última, encara ens queden dues espècies de mussols, la més petita i la més gran.// RAMON BAUCELLS
TAN LLUNY, TAN A PROP
LA NATURA A TRAVÉS D’UN OBJECTIU
Avui us parlaré d’un fotògraf que fa anys que col·labora amb LaRella i de qui, més d’una vegada, hem fet servir imatges per il·lustrar aquesta columna. És una manera d’agrair i valorar la feina silenciosa d’un home encisat per la natura, que surt cada dia amb la càmera entre les mans, regalant-nos instants especials en cada foto. Això no és fàcil.
Completament autodidacta, Emili Vilamala té una llista molt, però que molt llarga, de premis i reconeixements internacionals, APOD —Astronomy Picture of the Day— de la NASA, o col·laboracions amb revistes tan famoses com el National Geographic Malgrat tot això, del premi que està més orgullós és del Weather Photographer of the Year del 2023, amb una foto de l’espectre de Brocken fantàstica.
La seva primera càmera la va aconseguir en una promoció que la regalava a canvi de vint embolcalls de xocolatines, i no va ser fins al 1982 que es va comprar la seva estimada “reflex”. Va començar fotografiant en blanc i negre, fent tot el procés: des de fer la foto fins a l’ampliació. Em va ensenyar un llibre d’imatges d’aquella època, editat per ell, amb fotos totalment poètiques.
A l’Emili li agrada fotografiar la fauna, la natura i el paisatge. Ell considera el cel com una part del paisatge. Les seves fotos d’astronomia comencen amb la Lluna, buscant detalls amb els núvols, i, com que és un apassionat de la fotografia, ha destacat molt en aquest camp. Ara bé, no li agrada processar gaire les fotos, no li agrada forçar-les ni ensenyar colors que no es veuen amb els ulls.
L’Emili és una persona senzilla, que et diu: “Jo només intento anar aprenent”. Això fa que cada dia al matí, segons com estigui la boira o s’hagi aixecat el dia, vagi cap allà on sap que trobarà les imatges que busca. És com un boletaire, però, en comptes de bolets, torna a casa amb el cistell ple de fotos que després, amb molt d’amor, analitza i selecciona.
Per a ell és un plaer incomparable poder viure cada dia en contacte amb la natura. La fotografia li permet estar en aquest medi que tant li agrada, però sobretot: aprendre!
Gràcies per les teves fotos, Emili.// INÉS DIBARBOURE
novembre.//
JOSEP MARIA RUBIO RIUS
Colors de tardor al camí de la Blava a Perafita, el passat cap de setmana.// F: ANNA PLANS
Els arbres de Lluçà a punt de perdre les fulles, el passat dimarts 11 de novembre.//F: JORDI CAMPS
Els sembrats comencen a néixer a Perafita, el divendres 7 de nvoembre.// F: XAVI BONETE - @DELGORGNEGRE
Cadí
EMILI VILAMALA
El santbartomeuenc Emili Vilamala, amb la seva càmera.//
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
7:50 h - 22 de novembre
17:27 h - 22 de novembre
5 de desembre
20 de novembre
Més informació:
20,10 ºC · dia 1
2,30 ºC · dia 10 10,00 ºC 37 km/h · dia 6 23,60 L · 3 dies 805,10 L 19,00 L · dia 6
De l’1 al 10 de novembre
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
LLUÇÀ (760 m)
17,90ºC · dia 1
5,20 ºC · dia 9 10,40 ºC
37 km/h · dia 6
17,50 L ·3 dies
847,50 L 13,50 L · dia 6
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
18,80 ºC · dia 1
2,50 ºC · dia 10 10,50 ºC
32,80 km/h · dia 6 17,40 L · 4 dies 794,00 L 12,80 L · dia 6
ALPENS (871 m)
18,40 ºC · dia 1
3,30 ºC · dia 9 10,20 ºC
38,6 km/h · dia 6 19,20 L · 3 dies
772,20 L 15,40 L · dia 6
PERAFITA (774 m)
17,80 ºC · dia 1 3,70 ºC · dia 10 9,56 ºC
33,1 km/h · dia 6
22,40 L · 3 dies
693,90 L 18,10 L · dia 6
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
20,40 ºC · dia 1 1,10 ºC · dia 4 9,40 ºC
29 km/h · dia 6 28,40 L · 3 dies 662,80 L 23,60 L · dia 6
ORISTÀ (460 m)
MERLÈS - BORRALLERAS (594 m) 20,60 ºC · dia1 1,20 ºC · dia 10 9,70 ºC 24,1 km/h · dia 6 20,00 L · 3 dies 751,00 L 16,00 L · dia 6
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
EFEMÈRIDES
El novembre acostuma a ser un mes tranquil, normalment sense fenòmens meteorològics extrems, és per això que, històricament, no es tenen registrades grans efemèrides. Tot i això, en ser un mes de transició, de camí cap a l’hivern, sovint ens sorprèn. Recuperem, una vegada més, anotacions de la cronologia meteorològica de l’enyorat Pere Bruch, de l’observatori Olost – Lliscàs.
1999
Ha estat un mes plujós i fred amb temperatures inferiors a les normals. Destaquen els -8,8 °C del dia 22 essent la mínima més baixa en un mes de novembre des de l’any 1988. També cal destacar que el dia 21 va nevar a Barcelona (aquí no). El dia 5 es va enregistrar la primera glaçada de l’any (tardor) amb -0,9 °C. El dia 12 es va enregistrar l’última tempesta de l’any.
2001
Ha estat un mes amb temperatures normals i molt humit. Destaquen les fortes tempestes i fort vent de gregal
ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)
16,3 ºC · dia 1 3,60 ºC · dia 9 9,40 ºC
35,4 km/h · dia 6 23,40 L · 3 dies
779,40 L 20,60 L · dia 6
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
17,80 ºC · dia 1 1,60 ºC · dia 10 8,80 ºC
30,6 km/h · dia 6 31,40 L · 6 dies
799,20 L 25,80 L · dia 6
OLOST - TRASSERRA (740 m)
18,70 ºC · dia 1 5,2 ºC · dia 9 10,30 ºC
37 km/h · dia 6 27,60 L · 3 dies
690,60 L 23,80 L · dia 6
SANT BARTOMEU (878 m) 19,90 ºC · dia 1 2,30 ºC · dia 10 9,90 ºC 29 km/h · dia 6 24,00 L · 3 dies 767,40 L 19,40 L · dia 3
ºC · dia 1
ºC · dia 9
ºC
km/h · dia 6
L · 3 dies
L 33,00 L · dia 6
ESTIUET DE ST. MARTÍ AMB TEMPERATURES
SUAUS, CONTRAST TÈRMIC I CALMA
Tot just comencem el novembre (dades a dia deu) i, naturalment, les dades que tenim són massa parcials per fer valoracions comparatives. Fins ara ha sigut força sec i amb temperatures una mica per sobre les habituals. La precipitació, tot i que en el moment de fer aquest resum, les previsions no indiquen per als dies vinents pluges significatives, és probable que les setmanes entrants s’arribi als valors esperats. També és esperable que les temperatures, a mesura que passin els dies, es normalitzin. De moment entrem a la setmana de l’estiuet de Sant Martí (tres jorns i un dematí) que, com toca, arriba amb temperatures suaus, però amb fort contrast tèrmic: nits fredes i migdies amb temperatures força altes, amb marcada inversió tèrmica. Molta calma meteorològica, cels enteranyinats de núvols alts, amb humitats altes i, per tant, possibilitat de boires matinals. Però com diu la saviesa popular no ens refiem d’aquesta bonança, perquè “com més fort és l’estiuet, guarda’t més del fred”.
del dia 15, que va causar moltes destrosses a la costa i a l’illa de Mallorca. El dia 7 es va registrar la primera glaçada de l’any (tardor) amb -1,1 °C. El dia 19 es va registrar l’última tempesta de l’any.
2006
Ha estat un mes sec amb temperatures molt superiors a les normals. Destaquen la temperatura mínima més alta des que prenc dades, també la temperatura mitjana més alta del mes des de l’any 1994 i, per acabar, la màxima més alta des de l’any 1999. El dia 28 es va registrar la primera glaçada de la tardor amb 0,3 °C.
2014
La temperatura mitjana del mes ha estat 2,0 °C més alta del que és normal i molt plujós, sent el tercer novembre més plujós des que prenc dades (1986). Primer novembre més plujós l’any 2011 amb 207,1 litres, el segon més plujós l’any 1996 amb 189,2 litres i el tercer més plujós l’any 2014 amb 173,8 litres. El dia 7 es va registrar la primera glaçada de la tardor amb -0,1 °C. El dia 27 es va registrar l’última tempesta de l’any.
REFRANYS METEOROLÒGICS
Pluja de tardor, pluja de saó
Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembri que ja és tard
Tardor amb serenera, hivern amb ventera
Novembre humit, et faràs ric
Tardor i hivern, per al vell, temps d’infern
Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca
La saó de novembre i de gener és la que va més bé
Aquest primer terç de novembre, com dèiem, la precipitació ha sigut escassa i, majoritàriament, caiguda el dia sis en forma de tempesta matinal, acompanyada de fort vent, trons i aparell elèctric. No és gaire freqüent tenir fenòmens tempestuosos al matí i menys al novembre. En conjunt, Sant Bartomeu és on han recollit més precipitació amb 36,20 mm, seguit de Sant Boi amb 31,60 mm o Oristà amb 28,60 mm. Per la banda baixa tenim Prats amb 17,40 mm i Lluçà amb 17,5 mm. Sí que, tot i faltar dos mesos per acabar l’any, ja podem començar a valorar l’any pluviomètric que, afortunadament, podem considerar com a molt positiu. Alguns observatoris ja han superat amb escreix les mitjanes climàtiques i els altres estan molt propers a arribar a aquestes mitjanes. En aquest sentit, despunten Lluçà amb una precipitació acumulada de 847,50 mm, la qual cosa representa el 120,34% de la mitjana (704,24 mm), Merlès amb 805,10 mm que és el 119,43% de la mitjana (674,10 mm), Prats amb 794,00 mm que és el 114,22% de la mitjana (695,17 mm) o Oristà amb 751,00 mm que és el 113,89% de la mitjana (659,43 mm). Els menys afavorits tenen valors més baixos, però no per això menys destacables. Com a exemple, de menys a més, tenim Olost – Lliscàs amb 663,00 mm que és el 93,27% de la mitjana (710,85 mm), Alpens amb 772,20 mm que és el 93,90% de la mitjana (813,17 mm), Sant Boi amb 799,40 mm que és el 97,94% de la mitjana (816,20 mm) o Perafita amb 693,90 mm que és el 98,48% de la mitjana (704,50 mm).
La temperatura màxima d’aquests primers dies de novembre l’han tingut a Oristà amb 20,60 °C el dia u i la mínima a Olost – Lliscàs amb 1,10 °C el dia quatre. Encara no hem tingut, doncs, cap temperatura negativa, fet que no és excepcional, però sí poc habitual.// FRANCESC COMES
