LA SOBRETAULA
“La nostra tasca és necessària”
Entrevista a Crisant Solà, caçador de Prats de Lluçanès
LA PROPOSTA CULTURAL
Tenim fam!
Per Leticia Caballé
El Lluçanès és la comarca amb més vehicles per habitant de Catalunya
· El parc de vehicles creix un 40% en vint anys mentre la població es redueix
· L’antiguitat mitjana és de més de tretze anys i predominen els dièsels
Caramelles, llibres i roses engalanen els carrers
La proximitat entre Pasqua i Sant Jordi ha protagonitzat l’agenda cultural d’aquesta quinzena
Manteniment, disseny i construcció de jardins i espais verds
Plantem els teus somnis de colors!
METEOROLOGIA
Nou detector de Llamps al Lluçanès
El SMC l’ha instal·lat a Sant Isidret
URBANISME
Sant Bartomeu inicia les obres a l’aparcament
Benito Urban, propietària del terreny, el cedirà a l’Ajuntament
CULTURA
25 anys de la Fira de les Bruixes en un documental
L’obra, de Pep Pujol, es va estrenar el 27 d’abril
CULTURA
Nous gegantons a Sant Martí d’Albars
Sorgeixen d’un taller de l’EMAL dirigit per Caruca Ballesteros
ESPORTS
Triple victòria del CP Lluçanès
Resultats exitosos en el 10è Trofeu Mercat del Ram de xous
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_
Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Diputació de Barcelona
ANY: Anys 80
LLOC: Algun racó del Berguedà o del Lluçanès
La iniciativa del Bibliobús, a l’estat espanyol, s’origina durant la Segona República, a partir d’unes polítiques que pretenien apropar a la cultura a tots els estrats de la societat. A Catalunya, particularment, agafa empenta durant la Guerra Civil, quan neix el Bibliobús del Front, la funció del qual era fer arribar la lectura als combatents. A partir del 1939 aquest servei pràcticament desapareix, i no és fins ben entrats els anys 70 que es torna a implementar de manera regular i organitzada. Aleshores, la primera línia que es crea és la del Bibliobus Pedraforca, que és el que apareix a la imatge: aquest autocar feu servei a alguns pobles del Lluçanès, com Lluçà, Alpens o Merlès, i a altres pobles propers a la comarca del Berguedà.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
membre de:
Amb el suport de:
Els Encants de LaRella!
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
El Racó de la Feina de LaRella!
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
L’Agenda de LaRella!
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
L’Opinió dels lectors!
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat
Revista
Instal·len una estació de detecció de llamps a Sant Isidret, a Olost
Forma part de la Xarxa LLAMPEC del Servei Meteorològic de Catalunya
corporat 20 nous detectors, en tre els quals hi ha aquest.
La nova estació de detecció de llamps que va instal·lar el Ser vei Meteorològic de Catalunya (SMC) a Sant Isidret (Olost) es va presentar oficialment el pas sat 24 de març, Dia Meteorolò gic Mundial. Aquesta estació forma part de la xarxa de detec ció de descàrregues elèctriques, LLAMPEC, que ja vint anys que funciona, i enguany s’hi han in
COMERÇ
Els nous detectors que s’han instal·lat arreu de Catalunya permeten, no només detectar les descàrregues elèctriques que ar riben a terra, sinó també aquells que es queden als núvols, que són la gran majoria. Només un 10% dels llamps que es produei xen arriben a tocar a terra.
Aquests detectors s’han instal· lat en punts estratègics del ter ritori, de tal manera que la nova xarxa permetrà captar els
Olost, Prats i St. Bartomeu impulsen una campanya pel comerç sostenible
Els ajuntaments d’Olost, Prats i Sant Bartomeu s’han adherit a la campanya Oh, i tant! impulsa da per la Diputació de Barcelona que té per objectiu promocionar el comerç local i sostenible. Durant la campanya qui compri en aquests co merços i faci servir envasos o receptacles reutilit zables, com bosses de roba, cabassos, carmanyoles o qualsevol altra cosa que li permeti evitar l’ús de bosses de plàstic d’un sol ús, obtindrà un segell per omplir una butlleta. Quan estigui plena (només ca len deu segells) podrà optar a diferents obsequis, com carmanyoles, cabassos, bosses de congelats o bosses de pa.// RED.
llamps que es produeixen dins els núvols en 3 dimensions. El Lluçanès va ser un dels territo ris escollits, tal com explica el meteoròleg pradenc, Francesc Comes, que afegeix que des del SMC es van posar amb contac te amb ell perquè buscaven un lloc elevat, on no hi hagués líni es elèctriques ni antenes a prop. Comes els va proposar Sant Isi dret, on finalment s’ha instal· lat.
El projecte LLAMPEC es re alitza en col·laboració amb el Grup de Recerca del Llamp de la Universitat Politècnica de Cata lunya (UPC). Des del SMC expli quen que els episodis de pedra gegant, com el que l’estiu passat es va viure a Sant Pere de Tore lló, són cada cop més habituals a Catalunya. Per aquest motiu son importats les dades que fa ciliten aquests nous detectors, ja que permeten als investigadors analitzar millor els episodis de temps violent, fent un salt qua litatiu en el seguiment de l’evo lució i de la intensitat de la tem pesta, repercutint en el servei d’avisos.//
INFRAESTRUCTURES
Desviament provisional a l’Eix del Lluçanès, al trencant de la Quar
F: @X_ESCRIBANO
La direcció d’obres de la variant de Sagàs informa que entre d’aquest dimecres 30 d’abril i dilluns 5 de maig s’habilitarà un desviament provisional de la carretera BV 4346 al seu encreuament amb la C 62. Està previst que aquest desviament estigui operatiu almenys tres setmanes i demanen disculpes als veïns per les molèsties. El passat novembre el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Ma nel Nadal, anunciava que està previst que les obres dels 2,6 quilòmetres de la variant de Sagàs s’acabin aquest primer semestre. Les obres, que hauran tin gut un cost de 8,9 milions d’euros, permetran finalit zar la connexió que uneix la C 25 amb la C 16.// RED.
PATRIMONI
El Consorci crea un mapa interactiu per conèixer el patrimoni del Lluçanès
El Consorci del Lluçanès ha fet un pas més per a donar a conèixer el territori creant un mapa in teractiu amb els dotze espais que consideren im prescindibles, sigui per la seva riquesa històrica o paisatgística. La iniciativa, impulsada per Lluça nès Turisme, és una eina que permetrà visitar el territori d’una manera més accessible, fàcil i res pectuosa amb l’entorn.
Tothom qui visiti el Lluçanès o hi visqui i vul gui conèixer millor aquests espais, podrà entrar al mapa a través del mòbil i allà hi trobarà una descripció breu però detallada de cadascun dels 12 punts, que convidarà el visitant a descobrir la his tòria del Lluçanès. Entre els espais recomanats hi ha, per exemple, els retaules barrocs de l’església de Sant Boi de Lluçanès, la ruta de la Forja d’Al pens, el pont medieval de Sant Martí o el Monestir de Lluçà.
A través d’aquesta eina busquen promoure un turisme cultural basat en la sostenibilitat i l’acces sibilitat digital, fomentant així l’autonomia del vi atger i facilitant la planificació de la sortida.// RED.
INFRAESTRUCTURES
Oberta la convocatòria dels ajuts per a activitats d’estiu
El Consorci d’Osona de Serveis Socials ha obert la convocatòria d’ajuts per activitats econòmiques d’estiu per a famílies amb infants d’entre 3 i 16 anys, amb la finalitat que puguin cobrir una part de les despeses de casals d’estiu, colònies o altres activitats destinades al lleure dels infants.
Les sol·licituds es poden presentar a través de la web del Consorci de Serveis Socials, a la seva seu o bé als diferents ajuntaments d’Osona o al Llu çanès, fins al 8 de maig. Per poder tenir accés a la convocatòria cal estar empadronat a algun dels municipis d’Osona o del Lluçanès, entre altres re quisits que s’especifiquen a les bases.// RED.
OLOST
Per_ Carolina Font Usart
L’aparell també detecta l’activitat elèctrica que hi ha entre els núvols.// F: PAT
Al mapa s’hi poden consultar dotze espais.// Es regalaran envasos reutilitzables.// F: DIBA Obres de la variant de Sagàs.//
LA COLUMNA
Ramon
ERRA MACIÀ
Memòria
i vent
Una dona mig alemanya que va viure uns anys al poble em va dir una vegada, en català: “Està plorant!” Ja és això, vaig pensar. M’havia tocat la fibra. De fet, estava plovent. El vent de ponent té una filla a llevant, la va a veure rient i en torna plorant: les llevantades explicades per poetes anònims, els que van intuir que fer un joc amb les paraules ploure i plo rar podia ser bonic. També em ve el record del marit d’aquesta dona. Era un polonès que havia estat al camp nazi de Dachau i s’havia salvat, deia, perquè pintava retrats dels capitos tos. Sí que pintava molt bé. I era un poliglot una mica esquerp que podia renegar en rus, en la seva llengua mare o en tres o quatre idiomes més. Però una vegada nevava i va pujar el carrer Major de Santa Eulàlia amb el seu barret de cosac i unes botes al tes. És el dia que l’he vist més feliç! Santa Eulàlia era la Polònia de la in fantesa, les vores del Vístula, la Rús sia dels llibres que llegia. Plou, neva, també vindrà el vent més sec. Tal dit tal fet. El vent es va emportar la neu, també el dia que la pluja plorava, i el temps se’ls va emportar a ells dos. Però això no s’acaba aquí. El pas dels anys volia fondre la memòria de l’ho me que havia estat en un camp de concentració de Baviera, de la dona que va viure exiliada. Ara volten per sones per pobles i ciutats que sembla que no n’hagin sentit a parlar mai, d’aquests camps on tancaven i ma taven dissidents i persones de col· lectius estigmatitzats. Hi ha gent avui que fa com els que llavors mi raven cap a una altra banda. Els de la nostra generació encara hem pogut sentir els relats dels supervivents ex plicats per ells mateixos, però això s’acaba. Deixo aquest record aquí escrit. Em consta que hi ha gent que hi treballa molt més a fons. Com han fet l’Anna Gorchs i la Roser Reixach amb la figura de la Roser Fluvià, una lluçanesa de la resistència francesa reclosa a Ravensbrück. Li han de dicat un llibre editat per Cal Siller. No s’hi pot fer gaire més: recuperar i mantenir la memòria. Que no és poca cosa.//
Comencen les obres a l’aparcament de la carretera de Perafita de Sant Bartomeu del Grau
Les obres formen part de l’acord que va firmar l’anterior consistori amb l’empresa Benito Urban, propietària del terreny, que les cedirà a l’Ajuntament
DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart
Les obres d’adequació de l’aparcament de la carretera de Perafita de Sant Bartomeu del Grau han començat a finals d’aquest mes d’abril. Aquestes reformes formen part de l’acord que va firmar l’anterior govern municipal amb l’empresa Beni to Urban, que es comprometia a comprar el terreny, adequar lo i després cedir la propietat a l’Ajuntament.
Xevi Puig, actual alcalde de Sant Bartomeu del Grau, expli ca que s’ha modificat el projec te inicial que incloïa la creació d’una zona d’autocaravanes i l’adequació del parc infantil, dos projectes que el nou consis tori ha decidit reubicar a altres espais. Així doncs, tal com ex plica Puig, el projecte que s’està desenvolupant preveu que en aquesta zona hi hagi un espai destinat a l’aparcament, un es pai per a quan hagin de passar la ITV els tractors i una àrea d’aportació de residus tancada.
L’Ajuntament ha decidit que enlloc de mantenir el parc in fantil a la carretera de Perafita, en construirien un de nou i amb més activitats a davant de l’es cola i així ho han acordat amb Benito Urban, que hi continua rà posant el material. Pel que fa a la zona d’autocaravanes, Puig explica que el veïnat es mostra va reticent amb la instal·lació, i per això han decidit que busca
ran un nou espai on ubicar la.
La idea de crear aquesta zona, puntualitza Puig, “és fer la a llarg termini i segurament l’ubicarem a on hi ha actual ment els horts”.
Aquest acord entre l’Ajun tament i Benito Urban va ser possible gràcies a la modificació puntual del PUOM que afecta va la zona de l’aparcament. En la mateixa modificació també es va acordar el canvi a la zona de les antigues naus de Puigneró,
L’espai s’adequarà per acollir un aparcament, una àrea per a la ITV de tractors i una nova zona d’aportació de residus; el parc infantil i la zona d’autocaravanes es reubicaran
que en va permetre recuperar l’ús industrial, puntualitzant que les activitats que s’hi du guin a terme no poden tenir un impacte mediambiental nega tiu.
LA NOVA ÀREA D’APORTACIÓ
A la zona de l’aparcament de la carretera de Perafita s’hi instal·larà una àrea d’aporta ció de residus tancada, però no serà l’única. Tal com expli ca Puig la intenció de l’Ajun
tament és millorar la recollida selectiva al poble, per això han estat treballant juntament amb el personal tècnic del Cicle de Residus del Consell Comarcal d’Osona per trobar com fer ho. Finalment, han decidit optar per àrees d’aportació tancades, amb accés exclusiu pels veïns, però tal com detalla Puig “en cara no tenim definides quantes en farem i el lloc exacte on les ubicarem”. Afegeix, però, que aquest és un tema prioritari per l’Ajuntament, ja que d’un quant temps ençà han començat a ob servar que hi ha molta gent de pobles veïns que pugen a Sant Bartomeu a llençar les escom braries, un fet que es coneix com a turisme de deixalles.
CANVIS A LA PLAÇA NOVA
A principis d’aquest any es va obrir la convocatòria per a la licitació de les obres a la plaça Nova, per un import de gairebé 300.000 euros finançats a tra vés d’una subvenció de la Dipu tació de Barcelona.
Les obres, que han d’estar acabades abans del 31 de de sembre d’aquest any, inclouen la creació d’una pista polies portiva central, que substituirà l’actual i s’ubicarà d’est a oest, l’ampliació de la zona del sorral i la creació d’una zona verda. La idea és que també desaparegui el petit mur que separa plaça i naus i que allà s’hi instal·li una pèrgola climàtica, tot i que Puig afegeix que “això ja serà en una segona fase”.//
SANT BARTOMEU
Les màquines ja han començat a treballar.// F: CFU
El Lluçanès és la comarca amb més vehicles per habitant de Catalunya
· El parc de vehicles creix un 40% en vint anys mentre la població es redueix
· L’antiguitat mitjana és de més de tretze anys i predominen els dièsels
PARC DE VEHICLES 2023
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
El parc de vehicles al Lluçanès segons la Direcció General de Trànsit (DGT) és de 8.983 vehi cles. Aquesta xifra correspon al 2023, any en què es van publi car les darreres dades. La major part d’aquests vehicles (5.036) són turismes, això significa que al Lluçanès hi ha 0,62 turismes per habitant, una xifra molt per sobre de la mitjana catalana que el 2023 va ser de 0,44. Si tenim en compte el total de vehicles, aquest índex s’enfila fins a 1,10 fent del Lluçanès el territori amb més vehicles per habitant de Ca talunya.
L’Institut d’Estadística de Ca talunya (Idescat) també ofereix l’índex de motorització, classifi cat per comarques, malgrat que en el seu recompte, no inclou els ciclomotors —com sí que ho fa
la DGT—. Així doncs, de Cata lunya, només el Priorat (1,02) i el Pallars Sobirà (1,01) tenen un índex de motorització que, com el Lluçanès, és superior a 1 ve hicle per habitant. En el cas dels tretze municipis del Lluçanès, la mitjana de vehicle per habitant és d’1,06. Al Bages l’índex de mo torització és de 0,99; al Bergue dà és de 0,92 i a Osona del 0,79 segons les dades de l’Idescat. També es fa palès que les 10 co marques amb un major parc de vehicles per habitant són totes comarques rurals. Aquest fet, posa de manifest la dependència del vehicle privat a les zones ru rals, principalment a causa de la manca d’accessibilitat al trans port públic que a més, se suma a la necessitat de desplaçar se per accedir a determinats serveis i equipaments.
UN PARC EN CREIXEMENT
Els últims vint anys el parc
Sant Martí d’Albars gairebé dobla el nombre de vehicles per habitant
de vehicles al Lluçanès ha cres cut més d’un 40%, passant dels 6.202 vehicles l’any 2000 als 8.705 de l’any 2023. Aquesta xifra contrasta però, amb el to tal de la població, que en aquest mateix període s’ha reduït un 2,75%.
Si ho analitzem per munici pis destaca el cas de Sant Martí d’Albars, on la població s’ha re duït un 8%, però el seu parc de vehicles s’ha incrementat més del 85%, esdevenint el munici pi que més ha crescut de tot el Lluçanès. En nombres absoluts, Sant Martí ha passat de tenir un parc de 128 vehicles a tenir lo de 237, esdevenint també el muni cipi amb l’índex de motorització més elevat del Lluçanès: 1,97 ve hicles per habitant. En segona posició hi trobem Merlès, on el parc de vehicles ha crescut un 73% els últims vint anys, passant de 144 vehicles l’any 2000 a 250 l’any 2023. En
aquest cas, però, la població ha crescut un 3,57%. Així doncs, l’índex de motorització (1,47) és el segon més elevat. El tercer municipi on més ha crescut el parc de vehicles és Perafita, amb un increment del 55%. En aquest cas, també ho ha fet la població, que ha incremen tat gairebé un 15% els darrers vint anys. Aquest fet fa que la proporció de vehicles per habi tant tampoc sigui gaire elevada, situant se en un 1,16.
VEHICLES PER HABITANT
L’índex de motorització al Llu çanès, segons dades del 2023, és d’1,10 vehicles per habitant. Sant Martí d’Albars (1,95) i Mer lès (1,47) són els dos municipis amb una proporció més elevada, en tercer lloc, hi ha Sant Agustí que té una proporció d’1,38 vehi cles per habitant. Els municipis amb un índex de motorització més baix són Sant
Boi de Lluçanès (0,99), seguit de Prats (1,00) i Lluçà amb un ín dex d’1,07.
UN PARC ENVELLIT I DIÈSEL
L’antiguitat mitjana del parc de vehicles del Lluçanès és de més de tretze anys, aquesta xi fra es redueix si només es tenen en compte els turismes, llavors se situa entorn els dotze anys (11,86). Aquesta xifra està per sota de la mitjana de Catalunya, que el 2023 va ser de més de ca torze anys.
Pel que fa al tipus de combus
tible, malgrat les normatives anticontaminació que fan que la majoria dels fabricants apostin per vehicles híbrids o elèctrics, al Lluçanès la major part dels vehicles del parc són dièsel, con cretament el 53,3%. Els vehicles de gasolina representen el 43,8% del total i els electrificats no arri ben a l’u per cent (0,21%).
FONT D’INGRESSOS MUNICIPALS
El nombre de vehicles que hi ha censats en un municipi té una repercussió directa a les ar
RECAPTACIÓ MUNICIPAL DE L’IMPOST DE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA 2023
Municipi €
Alpens 25.006,18
Lluçà 22.182,43
Olost 81.379,49
Oristà 42.696,55
Perafita 36.154,27
Prats de Lluçanès 193.243,44
Sant Agustí de Lluçanès 11.703,21
Sant Bartomeu del Grau 61.422,26
Sant Boi de Lluçanès 40.089,06
Sant Feliu Sasserra 47.339,75
Sant Martí d’Albars 15.088,49
Santa Maria de Merlès 11.909,54
Sobremunt 4.498,32
LLUÇANÈS 592.712,99
FONT: Sindicatura de Comptes de Catalunya
ques municipals, ja que els pro pietaris estan obligats a pagar l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), conegut popu larment com a impost de circula ció. Aquest impost és la segona principal font de finançament municipal —si no tenim en comp te les ajudes i subvencions— no més superat per l’Impost de béns immobles (IBI). La recaptació als municipis amb més vehicles és més elevada, així a Prats és de més 193.000 €, a Olost de 81.000 € i a Sant Bartomeu de 61.000 €. La recaptació d’aquest impost pot suposar entre un 3 i un 6% del pressupost municipal.
La llei d’hisendes locals esta bleix una quota mínima que els ajuntaments han de recaptar per cada vehicle, en funció del tipus i la potència. Però deixa als ajun taments la possibilitat d’aug mentar la quota mitjançant un coeficient, que no pot ser superi or a dos.
Aquest és un impost anual que merita l’1 de gener, això vol dir que la quota (el que s’acaba pa gant) es calcula en funció del que en aquesta data està registrat a la DGT. Amb dues excepcions, per vehicles nous (que la quota es divideix per trimestres i co mences a pagar el trimestre en què dones d’alta el vehicle) o per baixa de vehicles, sigui definiti va o temporal (casos de robatori per exemple).//
SUCCESSOS
La península Ibèrica viu una apagada general
A 2/4 d’1 del migdia del passat dilluns 28 d’abril hi va deixar d’haver corrent elèctric. El que sem blava un tall de llum, poc habitual, però no cap ra resa al Lluçanès, es va anar sabent a poc a poc que era una avaria general a tota la península Ibèrica, gràcies a les ràdios dels cotxes. Al Lluçanès, hi va haver llocs que van ser dels primers de recuperar el subministrament, a les 2 del migdia, però d’altres, van estar més de 12 hores sense llum.// RED.
PATRIMONI
La pluja no destorba la Festa de la Pedra Seca
El Grup Pedra Seca d’Oristà (GPSO) van celebrar el passat dissabte 26 d’abril la segona Festa de la Pedra Seca. L’acte central de la celebració era la col·locació de la darrera pedra a la barraca del fons, una recons trucció complexa que s’havia estat duent a terme els últims mesos. Sota un cel amenaçador, la pluja els va donar una petita treva que els va permetre posar aquesta darrera pedra ràpidament, però la resta d’ac tes ja es van traslladar cap a la Sala Polivalent.
La recuperació d’aquesta barraca de vinya, que es tava totalment ensorrada i coberta de vegetació, ha estat possible gràcies als tallers que semestralment organitza el GPSO, amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Oristà. La col·locació de la darrera pedra tancava oficialment els treballs de recuperació.
Durant la festa també es va retre homenatge a Jo sep Solà, propietari de part dels terrenys on han estat desenvolupant les seves activitats els membres del GPSO. Des del grup van agrair li les facilitats que al llarg d’aquests anys els hi ha donat i que han permès al grup reconstruir una barraca i rehabilitar ne tres. La festa va acabar amb un bon dinar de tot el grup per celebrar la feina.
NOU TALLER DE REHABILITACIÓ
El GPSO organitza un nou taller aquest pròxim dis sabte 10 de maig. En aquesta ocasió es reconstruirà la barraca Nova d’Obertes, té la peculiaritat que l’es tructura del sostre és de fusta, ja que habitualment són de pedra. Els treballs de reconstrucció es faran sota la direcció d’un membre del gremi de margers, però les places són limitades i cal inscriure s’hi prè viament.
La idea del Grup és organitzar dos tallers més abans de l’agost per tal d’acabar la barraca aquest estiu i així al segon semestre començar una nova recupera ció. Aquests tallers són finançats parcialment per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Oristà.// CFU
Happylandia, un món de diversió per a totes les edats
El
parc obre les portes de dimecres a dilluns
Happylandia Vic està pensat perquè en puguin gaudir nens i nenes de totes les edats, i també els seus acompanyats sigui jugant a les diferents zones o bé a la cafeteria mentre la canalla juga i gaudeix sota la mirada de l’equip de monitors.
Els infants més petits, aquells
que fan menys 1,10 metres, tenen tot un univers de diversió al seu abast a la Kid’s zone. Més de 250 metres quadrats de piscines de boles, tobogans, carrusels i fins i tot un sorral. L’entrada a la Kid’s zone permet l’accés gratuït d’un acompanyat. Per als més grans, el parc disposa d’un munt d’activitats per a tots els gustos: llits elàstics, circuits d’aventures, rings de boxa amb guants gegants i pels més
atrevits fins i tot una zona d’escalada. Un munt de possibilitats pensades pel gaudi de tots els nens i nens.
Happylandia és una opció perfecta per anar-hi a passar una bona tarda, o matí si és cap de setmana. Però també hi ha la possibilitat de reservar un espai per poder organitzar festes d’aniversari. A la seva pàgina web trobareu la informació necessària per passar una jornada Happy!
Sant Martí presenta els seus gegantons
SANT MARTÍ D’ALBARS
Per_ Carolina Font Usart
Els nous gegants de Sant Martí d’Albars, La Marxanta i el darrer baró de la Blava, es van presen tar oficialment al poble el passat dissabte 26 d’abril. La pluja no va aconseguir deslluir l’acte que, finalment, es va haver de fer a co bert, a la pista poliesportiva. Els gegantons són el resultat del taller organitzat per l’EMAL, on al llarg de dotze dies la gent de Sant Martí ha pogut construir aquestes figures amb l’acompa nyament i guia de l’artista, Ca ruca Ballesteros. Durant la seva presentació, els nous gegants van estar acom panyats per la banda de l’EMAL que va marcar els com passos dels seus primers balls. El mateix dia també es van pre sentar els treballs de restauració i
El mateix dissabte es van presentar els treballs de restauració de la Creu de Constantí
conservació que els últims mesos el taller Enactum, ha fet a la Creu de la Pau Constantí, catalogada com a Bé Cultu ral d’Interès Na cional (BCIN). Durant la pre sentació es van detallar les tas ques que s’havi en fet; entre aquestes, l’extracció de la Creu que estava en risc de caiguda a causa de l’expansió dels
ferros que hi havia a dins. La creu va ser trasllada a la seu del taller on es van fer tasques de neteja i prevenció. Al mateix temps, tam bé es van fer treballs de neteja i prevenció a la base del crucifix. La pluja, que ja havia marcat les jornades de restauració, va obli gar a fer la presentació a cobert. Un cop va amainar, els assistents a la presentació van anar fins a la Creu juntament amb el capellà del poble que la va beneir.//
La barraca del Fons, reconstruïda del tot.//F: GPSO
Ball dels gegantons.// F: AJ SMA
(Els primers) 25 anys de Fira de les Bruixes, en un documental
Pep Pujol dirigeix un documental que ha sabut capturar l’esperit col·lectiu que ha convertit la Fira en una tradició
En només un quart de segle, la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra s’ha convertit en una cita ineludible, en un aspec te clau de la identitat del poble i en un esdeveniment multitudina ri per entendre la història de la bruixeria al país. Els balls, que acompanyen diferents generaci ons del poble, ja s’han convertit en una tradició arrelada endins; i les representacions teatralitza des, cada any diferents i sorpre nents, però fidels i respectuoses amb la història, provoquen l’emo ció de públic i vilatans.
El documental (Els primers) 25 anys de la Fira de les Bruixes, di rigit pel santfeliuenc Pep Pujol, explora el naixement i evolució de la Fira a partir de l’experièn cia i testimoni de les persones que l’han fet possible des de l’ini ci. Gairebé tot el veïnat de Sant Feliu Sasserra i rodalia se senti rà identificat amb algun moment del documental, ja que, com que da clar després d’un primer visio nat, tothom n’és partícip.
“Jo només coc botifarra i em penyo el carro de les bruixes”, diu un voluntari des de l’origen. D’altres “només” s’ocupen de la parada de les remeieres, i s’han especialitzat a co nèixer ne les pro pietats, i alguns “només” organit zen l’aparcament. No hi ha tasques menors a la Fira. Els voluntaris són nombrosos, i tots són imprescindi
bles. El documental no s’oblida d’homenatjar los. El documental mostra imatges de com es tira endavant la 25a edició de la fira: les reunions ar tístiques, les organitzatives, els assajos, la preparació tècnica... Imatges preses des de l’amor a la feina que es fa, filmades per un gran coneixedor de tot el que en volta la fira. La mirada propera, d’estima, de Pujol és la clau del documental.
També és un encert incloure la visió dels primers impulsors de la fira, i la de tots els seus directors artístics, ja que, resseguint les seves trajectòries, s’entén molt bé l’evolució de la fira. La por del primer any, que no es va vo ler desplaçar el públic al Serrat de les Forques per por de manca d’assistència; les dificultats tèc niques, en evolució constant, que van fer que les primeres edicions es representessin fent playback; les millores organitzatives que van incloure la divisió de tasques en comissions; la creació dels balls i l’evolució de les coreogra fies... Una llarga llista de detalls que mostren amb delicadesa el pas d’un experiment per revita litzar una fira històrica, al naixe ment d’una tradició.
La primera projecció es va dur a terme, amb èxit d’assistència, el passat diumenge 27 d’abril, però es preveu que el do cumental es pugui veure a través d’al guna plataforma digital.//
Escaneja el codi QR per veure el documental.
Les herbes remeieres protagonitzen el cap de setmana a Sant Feliu
Les Jornada d’herbes remeieres or ganitzades per l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra en col·laboració amb el Centre d’Interpretació de la Bruixeria van omplir d’activitat i xerrades el mu nicipi el passat cap de setmana. Les activitats es van organitzar en el marc del reconeixement de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastrono mia, ja que el mes d’abril estava dedi cat a la mel i les plantes aromàtiques i medicinals. Aquestes plantes, cabdals en la cuina catalana, van ser durant anys les protagonistes de guisats, infu sions i sopes, però el pas dels anys, la manca de temps i l’accés a productes més processats les va deixar una mica en segon pla. Durant les jornades, i gràcies a la ponència de diferents per sones expertes, les herbes aromàtiques i els seus usos van tornar a ser les pro tagonistes.
L’escola de remeieres va començar el dijous 24 i es va allargar fins al diu menge, que es va fer una sortida al voltant de Sant Feliu per veure les plantes i herbes remeieres que s’hi po den trobar, quins usos tenen i com es
poden preparar. D’entre les activitats d’aquesta escola destaca la xerrada de la nutricionista Alba Coll, que forma part de la Fundació Alícia que investi ga nous productes i processos que per metin millorar l’alimentació, alhora que fan una gran tasca de divulgació dels hàbits alimentaris que permeten millorar la salut de les persones. Du rant la xerrada Coll, més enllà de posar de manifest la quantitat d’ultraproces sats que mengem fins i tot sense ser ne massa conscients, va reivindicar l’ús d’aquestes plantes com a alternatives a la sal, ja que permeten afegir sabor als aliments. Durant l’escola també es va parlar dels usos medicinals d’aques tes herbes i com es poden fer servir, ja sigui a través de l’elaboració d’olis es sencials o bé hidrolats.
També va participar en les jornades el cuiner, Josep Lluís Sabatés, més co negut com a Pep Salsetes, que va rei vindicar el paper d’aquestes herbes en la cuina tradicional catalana i va dei xar anar una interessant reflexió: de cuina se’n parla més que mai, però es fa molt poc.// RED.
SANT FELIU SASSERRA
Per_ Jordi Freixa Oliveras
1. Xerrada d’Alba Coll, nutricionista de Sant Feliu. 2. Sortida i elaboració d’un xarop amb l’especialista etnobotànica Carme Bosch. // F: PEP PUJOL
Un Lluçanès farcit de tradicions de Pasqua
Les caramelles i els aplecs, els actes centrals
La Pasqua al Lluçanès és sinònim de trobades, de voció, cultura popular i festa. Tot i el temps inesta ble —gairebé un clàssic de la Setmana Santa—, els actes s’han pogut celebrar amb bona participació arreu del territori. Des de les tradicionals i festi ves caramelles, que han omplert places i carrers de música i color, fins als aplecs a ermites i santua ris, les processons solemnes o les nits de festa més irreverents —Sant Txupitasso i Santes Pasqües—, la comarca ha viscut intensament aquests dies. Els padrins i els fillols, i els pastisers del poble, tampoc han fallat amb les seves mones. Un any més, s’ha alimentat la tradició.// RED.
Aplec a Santa Llúcia de Sobremunt, el passat diumenge 27.// F: MGC
Les caramelles el Dilluns de Pasqua a Sant Feliu Sasserra.// F: PEP PUJOL
Processó del Sant Enterrament el Divendres Sant a Prats.// F: MONTSE JUVANTENY
El grup de caramellaires de la Torre i Oristà, davant de Cal Julià.// F: MARC VILÀ
Aplec als Munts, el Dilluns de Pasqua.// F: AJ SBLL
Caramelles de Diumenge de Pasqua a la plaça Nova de Sant Boi.// F: AJ SBLL
Les caramelles també es van cantar al monestir de Lluçà.// F: ESTER SUBIRÀ
El Divendres Sant es va celebrar la festa major del Soler de n’Hug, per posar en valor i difondre el món rural.// F: SOLER DE N’HUG
Cantada de Caramelles amb el Cor del Grau.// F: CFU
Un dels grups de cantaires a les caramelles d’Alpens.// F: LL. SURI - DALPENS.CAT
El Txupitasso de la Colla Gegantera de Prats ja és un acte clàssic del Dijous Sant.// F: GEGANTERS
Un Sant Jordi compartit al Lluçanès
La diada del llibre i la rosa, i el dia dels enamorats de Catalunya
La diada de Sant Jordi ha tornat a omplir el Llu çanès de llibres, roses i activitats de tota mena. Els carrers i places s’han tenyit de cultura, amb presentacions de llibres, espectacles, concerts i pa rades de roses a càrrec dels alumnes de l’institut, de diverses associacions de famílies d’alumnes i de floristeries que han ofert les seves millors flors. Al número anterior de La Rella, s’hi pot consultar un reportatge amb les novetats literàries de la comar ca. Arreu, escoles, entitats i grups musicals han compartit propostes diverses per celebrar una de les festes més estimades del calendari. Un Sant Jordi viscut amb caliu, creativitat i molta partici pació. RED.
Presentació del llibre de Jordi Pey Fotonoticies a l’Espai de Prats de Lluçanès el Dilluns de Pasqua.// F: @JORDIPEY
Concert de l’EMAL a la Plaça de Santa Eulàlia.// F: CMC
Aquests dies s’ha inaugurat el Bibliobús Serra de Bellmunt, que anirà a Sant Martí d’Albars i Sobremunt.// F: AJ SMA
2a edició dels Jocs Florals a Perafita.// F: ERNEST VERDAGUER
Espectacle La Rateta Martina i el Ratolí Serafí a la Plaça d’Olost el matí de Sant Jordi.// F: AJ OLOST
Presentació del Llibre Sorpresas, de Martí Güell, a la Roca de Sobremunt.//
Sant Jordi escolar, als jardins de la Farmàcia Vella.// F: AJ PRATS
Tot i la boira, molt ambient a la parada de Sant Jordi d’Alpens.// F: LL. SURI - DALPENS.CAT
Parades de llibres el dia de Sant Jordi a la plaça de l’Església.// F: MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST
Assaig obert de la Coral de l’EMAL i poemes, a La Blava.// F: AJ SMA
2a Festa de’n Rocaguinarda, el passat diumenge. Caminada, esmorzar i concert de Ferran Orriols.// F: PAT
CRISANT SOLÀ CAÇADOR DE PRATS DE LLUÇANÈS
“La
nostra tasca és necessària”
LA CAÇA, L’ESPORT MÉS MAL VIST
Al llarg del temps, però especialment des de finals del segle passat, s’ha construït tot un imaginari entorn la figura del caçador que sovint no s’ajusta del tot al col·lectiu. Tot i que a zones rurals la seva figura no està tan malvista com a entorns més urbans. Aquest col·lectiu d’un temps aquí té molts ulls posats a sobre per què la seva afició més que guanyar adeptes, guanya crítics.
ÉS DIFÍCIL LA CONVIVÈNCIA ENTRE CAÇADORS I LA GENT QUE VA AL BOSC AL LLUÇANÈS?
Ens hem trobat amb casos puntu als d’algun conflicte, algú que ens es cridassa o que llencen les plaques per senyalitzar la batuda. Però en general aquí la major part de gent entén que la caça és necessària i tampoc hi ha mol ta afluència de gent al bosc, com passa a zones com Collserola.
COM HO FEU PER DECIDIR ON I QUAN CACEU?
A principis de setmana decidim els dies que sortirem, en el cas de Prats, normalment és un dia entre setmana i el cap de setmana, com la majoria de les colles del Lluçanès.
L’on és més complicat. Tenim un ter ritori gran i no sabem mai on acaba rem. D’hora al matí busquem els ras tres que han deixat els porcs durant la nit i un cop els trobem decidim on comencem.
I LLAVORS POSEU LES PLAQUES DE BATUDA?
Carolina Font Usart
Prats de Lluçanès
És poc habitual que se’ls doni veu i sovint, quan la tenen, és perquè ha passat alguna cosa no gaire bona. Però volia conèixer què fan, perquè ho fan i si és necessari fer-ho. No pretenc obrir un debat sobre quina és la millor manera de portar un control cinegètic de determinades espècies, per això ja hi ha els experts i tenen els seus debats, ni tampoc sobre la convivència de la gent que va al bosc. Aquí només llegireu el que diu un caçador de la seva afició, que ja ha esdevingut una mica una feina.
Sí, estem obligats a senyalitzar els accessos de la batuda. Tot i que sigui complicat, perquè aquí hi ha molts ca mins i és difícil poder senyalitzar tots els accessos a la zona. Però intentem senyalitzar els principals.
Això no vol dir que la gent no pu gui passar, només avisa. El que sí que agraim és que si a la gent li és igual passar per un lloc que per un altre, no passi per la zona on cacem. Així evitem riscos.
PERÒ TOTHOM POT PASSAR PER ON VOL. QUÈ ELS HI DIRIES?
Els aconsellaria que anessin amb roba vistosa i que xerressin o cridessin de tant en tant perquè així sabem que som dins la cacera i evitem riscos. Nosaltres quan detectem una per sona dins la zona de caça ens avisem per les ràdios. Diem per on entra i cap on veiem que va, així estem a l’aguait. Prioritzem la seguretat.
TENIU ALGUNA ALTRA MESURA DE SEGURETAT QUE HÀGIU DE COMPLIR?
A l’hora de disparar hem de procurar que sempre que hi hagi alguna cosa
Crisant Solà és membre de la Societat de Caçadors de Prats de Lluçanès, que està formada per gairebé una quinzena de persones. Solà també és un dels organitzadors de les proves de rastre que s’han fet els darrers dos anys al Lluçanès, unes proves poc habituals a Catalunya, però molt conegudes a terres franceses, d’on cada any n’han arribat la majoria de participats.
Al Lluçanès hi ha 11 colles de senglaners i aquest any han abatut més de 1.400 porcs entre totes. Els caçadors coneixen molt bé la distribució d’aquests animals, així com d’altres espècies de fauna cinegètica, això els permet tenir un retrat de com es comporten aquests animals a la zona, alhora que en controlen la població.
a darrere, un turonet o terra on es pugui clavar la bala si fallem. Per tant, si veiem un animal a dalt d’un turó, per exemple, no dispararem mai.
I estem obligats a recollir les baines. No s’haurien de trobar mai baines al bosc.
TAMBÉ US CAL UN PERMÍS PER PODER TENIR ARMES?
Sí, cal tenir una llicència d’ar mes que la dona la Guàrdia Civil, després de superar una prova te òrica, una pràctica i una revisió mèdica completa cada cinc anys.
A més hi ha les normes de se guretat que tot caçador ha de sa ber.
COM PER EXEMPLE?
Només podem caçar quan hi ha claror de dia i ens hem d’allunyar una distància concreta de les zo nes de seguretat.
QUÈ FEU DELS ANIMALS QUE CACEU?
Ens els passen a recollir unes empreses d’escorxadors que es dediquen a la carn de caça i la ve nen per consum humà, la major part a països de l’est.
Des de fa uns anys, per cada senglar que nosaltres entreguem a una empresa d’aquestes la Ge neralitat ens paga uns 20 euros. Són uns diners que ens ajuden a pagar despeses, però no co breixen ni un 20% de les despe ses que tenim. Aquí Prats, per exemple, cobrem uns 2.500 euros la temporada. Si mires el que va len els equips, cotxes, mecànics, gossos, 2.500 se’ls gasta un sol caçador al cap de l’any i som 15. Vull dir que és una ajuda, però que hi ha un cost important dar rere que assumim nosaltres. Ara, que tampoc és per queixar nos perquè, al final, per nosaltres és una afició i com qualsevol altra afició, cadascú se la paga. Només que nosaltres, a més, estem fent una feina que és un bé pel país.
PER QUÈ UNA FEINA?
S’ha convertit en una obliga
ció, entre cometes. Hi ha molts pagesos que tenen incidències amb porcs, que se’ls mengen el que tenen als camps i llavors ens demanen que anem a caçar allà aquella zona, i així ho fem.
QUALSEVOL PAGÈS US HO POT DEMANAR?
No. Els propietaris han d’avi sar a la colla de la seva àrea.
LES ÀREES DE CAÇA COINCIDEIXEN AMB ELS LÍMITS DE CADA MUNICIPI?
No, per exemple nosaltres (Prats) tenim alguna part de l’àrea que és en terme de Merlès i una altra part d’Olost.
PERÒ UN SENGLAR NO FA CAS A LES FRONTERES I MENYS QUAN L’EMPAITEU. QUÈ FEU LLAVORS?
Clar, un cop aixeques un sen glar, no saps cap on anirà. Lla
Hem demanat a la Generalitat que posi tanques cinegètiques al llarg de la C-62
vors el que fem és avisar a la co lla d’allà que ens hi ha marxat un senglar i ens coordinem entre els caps de colla. A última instància també és un tema seguretat.
CADA COP HI HA MÉS VEUS CRÍTIQUES AMB LA CAÇA QUE AFIRMEN QUE TAMPOC ÉS UNA BONA MESURA DE CONTROL PER AQUESTES ESPÈCIES. COM HO VEIEU VOSALTRES?
Els caçadors tenim o se’ns ha creat una imatge de ser els do lents de la pel·lícula. Però en realitat, no fem res il·legal, al contrari estem fent un servei a la població i ho intentem fer amb la màxima ètica possible. El que tinc clar és que aquest any hem mort 1.400 senglars al Lluçanès i 700 eren femelles. D’aquestes, 500 ja podien criar i si comptem que tenen una mitja na de 4 cries, fes números: 500
Un ideal de felicitat: Que la salut ens respecti, la resta es pot canviar!
Un lema: Un és amo del què calla i esclau del què diu
Una afició: La caça
per 4 són 2.000 senglars més que hi hauria hagut l’any que ve. Més els que no hauríem caçat, que són 1.400. En total, passaríem a tenir una població de 3.400 sen glars més menjant se els camps i corrent per tot arreu, també per carreteres.
CADA COP SÓN MÉS HABITUALS ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT AMB ANIMALS.
Sí, per això hem demanat a la Generalitat que posi tanques cinegètiques al llarg de la C62, com les que hi ha l’eix transver sal, per evitar que els animals travessin pel mig.
MÉS ENLLÀ DE CABIROLS I DE PORCS SENGLARS, QUE MÉS ES CAÇA AL LLUÇANÈS?
Deixant a banda tota la caça menor, com conills, becades o tords, al Lluçanès també hi ha cérvols. Fins fa uns anys, els que teníem més a la vora estaven fo calitzats a la zona de Sant Jaume de Frontanyà i la Pobla de Lillet. Ara sabem que hi ha cérvols a Merlès, Lluçà, Alpens i Sant Bar tomeu.
SANT BARTOMEU NO QUEDA UNA MICA LLUNY?
És un cas un mica curiós per què així com a Merlès, Lluçà i Al pens la població s’enganxa amb la bossa de Sant Jaume, a Sant Bartomeu van fer com un salt perquè entremig pràcticament no n’hi ha.
HI HA RELLEU DINS EL MÓN DELS CAÇADORS?
No gaire. No puja gaire jovent, la societat ha canviat. Abans molta gent anava a caçar, ara som pocs. I la imatge que s’ha fet dels caçadors tampoc ajuda a fer que hi hagi relleu.
Però estem fent una tasca que és necessària, més enllà que sigui la nostra afició. Si no hi fóssim nosaltres, la Generalitat hauria de reduir la població, perquè els danys que causen aquests ani mals hi continuarien sent.//
Ferran Sayol prenent mesures a un individu dissecat//F: FSA
OPINIÓ
OPINIÓ
Intuïció i reflexió Cal revisar la recollida de residus a Perafita i al Lluçanès
Stefano Bratti Perafita
Quina sorpresa! En aquest món on la política es converteix cada vegada més en ombra i voluntat de continuïtat, he quedat sorprès per la carta de re núncia a l’alcaldia de Perafita per part de la per sona que durant l’últim període electoral promovia la promesa d’una governança compartida i que do nava la idea d’un canvi cap a la inclusió d’una nova generació en el món polític.
Una nova generació, potser, preparada per en frontar se als reptes actuals de governança, pre parada per introduir canvis en tots els temes refe rents a la gestió mediambiental, social i de progrés. Aquesta era la percepció, i així ho semblava.
Però ara, quan s’ha rascat aquesta aparent no vetat, ens trobem amb una realitat més complexa i enganyosa. La renúncia a un càrrec tan significatiu com l’alcaldia dona pas a la percepció que el partit de Govern i els seus integrants intenten perpetu ar se en el poder sense deixar espai a noves idees o a nous lideratges. Per cert, crec que ja teníem “la intuïció”.
És per això que aquest fet singular, juntament amb la meva experiència personal, em porta a re flexionar sobre la impossibilitat de canviar les coses des de la política institucional. Els tripijocs de la po lítica només fan l’efecte de què “les coses es mouen perquè tot continuï igual”. Ens hi hem acostumat i hem adoptat una postura passiva al respecte, i això ens porta a desarticular nos com a societat.
Potser la resposta passa per la necessitat de recu perar valors comunitaris i de tornar a impulsar can vis socials des de la base. Cal que la gent es torni a mobilitzar, torni a crear lligams socials i culturals, i torni a participar activament en la construcció d’un futur per al seu poble i per a la seva comarca. Atre vim nos.//
Elisa Llorens
Perafita
Des de fa unes setmanes ens hem traslladat a viure a una de les cases properes a l’aparcament de l’entrada sud de Perafita i en aquest temps i sense posar hi una especial atenció hem pogut ob servar un fet que ja coneixíem, però potser no érem conscients de la seva magni tud... Hi ha un constant movi ment de cotxes que van i ve nen aturant se únicament a llançar les es combraries als contenidors que hi ha ubi cats en aquest aparcament i malaurada ment, la gran majoria de per sones que observem que fan això no són de Perafi ta. En aquest fet, hi ha una part de responsabilitat individual de decidir fer això ometent el sistema de recollida que hi hagi al seu municipi, però sin cerament, pensem que si hi ha tanta gent que ho fa, potser és que aquests sistemes de recollida im plantats no estan funcionant prou bé, haurien de millorar o s’haurien d’unificar en l’àmbit de tot el Lluçanès.
Si es vol instaurar el porta a porta i hi ha tanta gent a qui no li funciona, potser convindria una revisió dels sistemes de les àrees de recollida am pliant ne els horaris o la limitació d’ús. I si, per contra, s’aposta pels contenidors com és el cas de Perafita, potser s’hauria de mirar de controlar i acotar el seu ús als veïns del municipi. Al cap i a la fi, som els qui paguem la seva gestió i, sobretot, els qui vivim més a prop d’aquests, els qui paguem les conseqüències negatives com les plagues de rates a l’estiu —amb els ris cos d’insalu britat que ens comporta—, males olors, contenidors plens i espat llats —els que tenen pedal, no funcionen— i desordre de residus —no fa gaire vàrem trobar residus de runa d’obra al contenidor del pa per—.
Sigui com sigui, no crec que siguem nosaltres els qui haguem de trobar la solució, però sí que volem fer ho visible a l’espera que tant persones en l’àm bit individual com sobretot organismes públics hi posin una solució, ja que ens sembla un tema prou important perquè no sigui ignorat durant més temps.//
El Pradenc aconsegueix 3 punts que valen or
El Pradenc va disputar, el 26 d’abril, un partit im portantíssim contra un equip de la zona alta de la classificació, la UE Cantonigros. Només de començar, el Pradenc ja es va avançar al marcador amb un gol de Sabí Miguela. L’equip local seguia generant ocasions i bon joc, però ja a les acaballes de la primera part, Savi Miguela va tornar a marcar. La segona part va es tar en tot moment controlada pel Pradenc, i finalment Miguela va firmar un “hat trick” sentenciant així el partit amb un marcador final de 3 1.// JBA
El Sant Feliu es manté a la part alta de la lliga
El Sant Feliu ha fet els deures guanyant els úl tims partits disputats; el darrer, jugat el passat 25 d’abril, per 0 2 al camp del Vilada, amb gols de Carles Ibáñez i de Marçal Pujol. D’aquesta manera, els sant feliuencs continuen vius en una lluita aferrissada per mantenir se a les posicions de Playoff. Juntament amb el Puigcerdà, l’Avià i l’Alt Berguedà, ocupen de la quarta a la setena posició de la classificació respec tivament, amb una diferència de només 3 punts entre el primer i el darrer d’aquest grup. // RED.
El futsal Prats no aixeca cap tot i el bon partit contra el Vic
En el partit corresponent a la jornada 22 de la lli ga, el Futsal Prats rebia al pavelló municipal el Fut sal Vic, un partit clau per trencar la mala ratxa dels pradencs i pujar posicions a la classificació, intentant sortir de la zona de descens. El Futsal Prats es va avançar ràpidament amb un gol matiner, però de poc els hi va servir l’alegria, ja que poc després els visi tants van igualar el marcador. De seguida, el Futsal Vic, va tornar a colpejar l’equip local amb un gol, però una gran reacció dels lluçanesos va fer que abans d’arribar a la mitja part capgiressin el marcador. Tot i així, es va arribar amb empat a l’equador del partit. A la segona part, el Futsal Prats va ser qui va acon seguir desfer l’empat i tornar se a posar per davant, però els visitants van fer sis gols seguits, col·locant un 4 9 al marcador que deixava els locals contra les cor des i lluny d’aconseguir la victòria. Tot i això, els dos equips van deixar gaudir d’un gran partit de futbol i van clausurar el marcador final amb un sis a deu a favor dels visitants.// GSA
FUTBOL SALA
FUTBOL
FUTBOL
Carles Ibáñez en una fot d’arxiu.// F: CE SFS Tià, Campru, Sabí i Bartrons durant el partit.// F: FCP
Èxit de participació del campionat de Botifarra obert de Perafita
Un total de 22 parelles van competir en un torneig amb mètode suís que va atreure participants d’arreu i va deixar molt bon regust entre els organitzadors
PERAFITA
Per_ Pol Asensi Turigas
El pavelló municipal de Pera fita va acollir dissabte 26 d’abril de 2025 a la tarda un animat campionat de Botifarra obert a tothom, que va reunir fins a 22 parelles vingudes d’arreu. El torneig va començar a les 3 de la tarda i va generar molta expec tació, tant entre els participants com entre el públic assistent. A diferència del tradicional
torneig de Festa Major, reservat exclusivament als perafitencs, aquesta convocatòria extraordi nària permetia la participació oberta, i va comptar amb un alt nivell de joc. El sistema de com petició escollit va ser el mètode suís, que garanteix que totes les parelles disputin diverses parti des, enfrontant se amb rivals de nivell similar segons els resul tats anteriors. Això va mantenir el joc viu i dinàmic fins a l’últim moment.
La parella guanyadora va ser
la formada per Jordi Canadell i Jaume Bruch, de Sant Boi de Lluçanès, que es van imposar en una final disputada contra una parella de Gironella. El tercer lloc va ser per una parella de Prats de Lluçanès, i la quarta posició per una parella d’Avià. Els primers classificats es van endur el trofeu, un cap de setma na amb hotel de quatre estrelles a Calella de la Costa i un pernil. Els segons van rebre el trofeu, dues espatlles i entrades per anar a veure el Barça; els ter cers, un trofeu, lots d’embotits i entrades per veure l’Espanyol; i els quarts, trofeu, coques i entra des per a un partit del Girona. A més, tots els participants es van endur de record una llibreta, bo lígrafs i una ampolla de vi. Els organitzadors n’han fet una molt bona valoració i s’han mostrat molt contents amb l’acollida que ha tingut aquest primer torneig obert, tant pel nombre de participants com per l’ambient viscut al llarg de la jornada.//
PATINATGE
MOTOR
Èxit de la 15a Trobada de Motos Clàssiques
La Torre va acollir un any més la Trobada de Mo tos Clàssiques organitzada pel Moto Club la Torre d’Oristà i que enguany arribava a la 15a edició. Més d’un centenar de persones van fer cap a la cita, que ja ha esdevingut una tradició. Com sempre, la jorna da va començar quan les motos ja estaven ben apar cades amb un bon esmorzar que va fer petita la sala polivalent de la Torre. Tot seguit, aquells que van voler van pujar a les seves motos per començar una ruta, que els va portar cap Avinyó i Sant Feliu per, finalment, tornar a la Torre a gaudir del vermut. Una de les motos que es van poder veure aquest any a la Trobada va ser una Derbi GP, com amb la que Ángel Nieto va guanyar el mundial.
Només acabar la Trobada els del Moto Club de la Torre ja es van tornar a posar les piles i van obrir les inscripcions per la 2a edició de la Translluçanès, que es farà el pròxim 29 de setembre, una ruta de més de 300 km per les carreteres més emblemàti ques de la comarca i rodalia.// CFU.
Triple victòria del Club Patí Lluçanès al Trofeu Mercat del Ram
VIC
Per_ Xènia Ballús
El passat diumenge 27 d’abril, l’entitat de patinatge artístic de la comarca, el Club Patí Lluça nès, va participar en el 10è Tro feu Mercat del Ram de Xous que va tenir lloc al Pavelló Castell d’en Planes de Vic durant tot el
dia. Al Trofeu hi van participar patinadors i patinadores de la comarca d’Osona i de comarques veïnes en diferents modalitats: equips trios, quartets, quintets i de xous, de les categories aspi rants i projecció/emergent.
Pel que fa al Club Patí Lluça nès, hi va participar un quintet aspirant, que van representar
Els tres grups que hi van participar van aconseguir la primera posició
la coreografia Inside Out , un grup de xou a la categoria aspi rant amb la seva actuació Pròxima estació… , i un grup de xou projecció/emergent qui van pre sentar M’estima, no m’estima Els tres grups van poder de mostrar tota la bona trajectò ria d’aquesta temporada i cada grup va aconseguir la primera posició al podi dins la seva mo
dalitat i categoria. Aquest fet demostra la qualitat i l’experte sa de les patinadores del Lluça nès. Aquest és un èxit compartit entre patinadores, entrenado res i famílies que impulsa al Club Patí Lluçanès a continuar treballant amb il·lusió de cara als pròxims reptes esportius.// XÈNIA BALLÚS VILA
Vila
Ambient al pavelló municipal on es va disputar el campionat.//
Les patinadores del CP Lluçanès que van guanyar al trofeu. 1. Xou projecció/emergent. 2. Xou aspirant. 3. Quintet aspirant// F: @CPLLUCANES
Unes de les motos de l’exposició.// F: MOTOCLUB LA TORRE
ELS MOTS ENCREUATS
TANT LLUNY, TANT A PROP
Si et pares un moment a pensar, dels estels que veiem a simple vista des del nostre plane ta, n’hi ha un que és el més proper a nosaltres i un altre el més llunyà, oi?
El primer, a una mica més de quatre anys llum, és Alfa del Centaure. El segon, a una mica més d’onze mil anys llum, és Rho Cassio peiae. Però calcular les distàncies de les estre lles no ha estat fàcil.
Més d’un incrèdul m’ho qüestiona amb aque lla senzilla frase: això no és pas veritat, com ho poden saber?
A Jemme Reinierszoon, àlies Gemma Fri sius; se li va acudir la paral·laxi. Consisteix a fer triangles. Es mesura l’angle d’un estel al cel i es torna a fer sis mesos després, quan la Terra ha fet mitja volta al Sol, així aconsegueixes el triangle en qüestió, tot i que només ens serveix per als estels que estiguin relativament a prop. Aquí entra en joc una dona genial. De fet, quan es van adonar de la seva feina, volien donar li el Premi Nobel, però feia quatre anys que ja s’havia mort. Henrietta Swan Leavitt va estudiar la lluminositat de les estrelles, i va establir una manera per mesurar distàncies enormes amb un tipus d’estels variables: Les Cefeides.
Finalment, Edwin Hubble i Milton Humason van aconseguir fotografiar un d’aquests estels, el 1923. Milton Humason, un noi sense estudis, va pujar amb mules el material per construir l’Observatori de Mont Wilson. Durant aquesta tasca, es va enamorar de la filla d’un enginyer. Quan el telescopi ja estava muntat (el millor te lescopi del món), per continuar veient a la He len, primer va fer de porter, després va ajudar a l’electricista i una nit que va faltar l’operari del telescopi, va ocupar el seu lloc. Ho va fer tan bé, precís, delicat, i era tan bon jan, que els astrònoms el van voler al control del telescopi. Així, es va convertir en la mà dreta de Hubble, l’astrònom que volia fotografiar, tant si com no, un estel dels que parlava l’Henrietta. Van treballar anys junts i amb la perseve rança de les fures, van aconseguir fotografiar una Cefeida. Calculen la distància i està a 2 milions d’anys llum. Això vol dir que aquesta estrella és fora de la nostra galàxia; està a An dròmeda, que és com anomenem a la nostra veïna.
Compartim l’Univers amb milers de galàxi es, però vivim fingint demència. No ens falta capacitat, falten ganes de viure en pau, i mira que la Terra és flipant.// INÉS DIBARBOURE
VERTICALS
1. Treballa a l’escola, ensenya a escriure poemes, ens porta d’excursió i de colònies.
3. Apaguen el foc, salven les persones del foc i obren les portes del cotxe quan hi ha un accident.
4. Construeix cases i també pot fer la reforma d’una cuina, fer una teulada…
Mots encreuats elaborats per_ Eric Coscojuela Moratona
HORITZONTALS
2. Hi van les persones quan tenen mal. Poden ajudar a curar-te.
4. Rasca les parets de casa per poder pintar a sobre i porta pots de pintura de colors.
6. Protegeixen la gent, controlen el trànsit i detenen la gent dolenta.
7. Arregla el cotxe, pot canviar-ne l’oli i fan la revisió per passar la ITV.
8. Talla la fusta per poder fer una porta i fabrica taules i cadires.
EL SUDOKU
La foto de l’octubre de 1923 que van fer Hubble i Humason. Amb vermell, maquen la variable.// F: CARNEGIESCIENCE.EDU
La proposta cultural
ANÈCDOTA HISTÒRICA
Per_Letícia Caballé Ardid
Any 29 del mes de la Inundació, dia 10 (14 de novembre de l’any 1165 aC). Avui, l’Equip de la Tomba creua els murs de la necròpolis cridant: “Tenim fam!” Fa divuit dies que els treballadors de la Vall dels Reis no van a treballar i es planten darrere del temple funerari de Tutmosis III. (Papir de la vaga, Museu Egipci de Torí)
Corria l’any 1165 aC i Egipte estava governat pel faraó Ram sès III, de la Dinastia XX. Les piràmides ja feia més de mil quatre cents anys que estaven construïdes, faltaven vuit se gles perquè Alexandre Magne arribés a Egipte i fos proclamat faraó, encara havien de passar quatre cents anys perquè es fundés la ciutat de Roma, i quasi mil perquè els germans Escipió desembarquessin a un indret que després s’anomenaria Tàrraco. Egipte estava entrant en una eta pa de decadència, i els fets que es relaten en aquest papir –la vaga dels treballadors que construïen les tombes de la meravellosa ne cròpolis de la Vall dels Reis– ma nifesten la situació que es vivia al país.
Com ens demostra aquest papir administratiu escrit per l’escriba Amennakh, els artesans i opera ris que treballaven a la Vall dels Reis van iniciar un seguit de pro testes al no rebre puntualment el seu pagament en espècies. El
papir és tan ric en detalls, que genera una sensació de proximi tat i d’atemporalitat realment in creïble. Els treballadors passaven fam, i com a resposta, l’Equip de la Tomba, com es denominaven els obrers i artesans que cons truïen els hipogeus o tombes subterrànies de la Vall dels Reis, van prendre una decisió sense precedents: deixar de treballar. Van reagrupar se, van abando nar la necròpolis on treballaven, i van dirigir se cap als temples, on
Les vagues del moviment obrer del segle XIX no són, ni molt menys, les primeres de la història
s’emmagatzemaven els aliments i els productes de primera neces sitat que després es redistribuïen als treballadors de la necròpolis, per fer una “asseguda”; una de les maneres més modernes de protes ta, iniciant així, sense saber ho, la primera vaga de la història.
“...I van seure a la part del darrere del temple de Tutmosis III... Estem aquí degut a la fam i la set. No tenim vestits, ni ungüents, ni peix, ni verdures. Expliqueu-li al faraó, el nostre bon senyor, perquè ens siguin enviats els aliments…” (Papir de la vaga, Museu Egipci de Torí)
Aquestes accions reivindicati ves van durar diverses jornades, i
Tenim fam!
davant les promeses incomplides de les autoritats, es van tornar a repetir les aturades fins a tres cops més, fins que l’alcalde de la ciutat de Tebes els hi va fer en trega de cinquanta sacs de blat com a compensació pel retard en els salaris.
Ramsès III va ser assassinat pocs dies després, víctima d’un complot de les dones que forma ven part del seu harem, i sabem que al cap de pocs dies de la pu jada al tron del seu successor, els obrers es van tornar a mani festar; els treballadors egipcis havien trobat una bona ma nera de lluitar i fer front a la seva precària situació laboral.
L’última vaga que es té notícia va produir se durant el regnat de Ramsès XI, cents anys des prés de la primera, i poc temps abans que la Vall dels Reis s’abandonés definitivament com a lloc d’enterrament dels faraons. Així que, com ens de mostra aquest papir, les vagues del moviment obrer del segle XIX no són ni molts menys les prime res de la història; més de tres mil anys abans, un grapat de treba lladors egipcis va abandonar el seu lloc de treball per exigir millo res laborals.
I és que els antics habitants del país del Nil no tan sols van inventar el primer suport per l’escriptura, la cervesa, els cos mètics, un sistema d’irrigació complexa, les embarcacions de vela, un calendari solar, o la pasta de dents, sinó que va ser el primer país a manifestar se de la història de la humanitat.//
LA VINYETA de Caruca Ballesteros
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» OPERARI per treballar al sector de la pedra i a l’agrària a Perafita. 1.500€ No fa falta experiència. T: 690 73 29 39. (R593/07)
» CORRECTOR/A de català freelance puntual per a projectes del Lluçanès. Puntualment també d’anglès, francès o castellà. T: 628 35 14 30 (R594/03)
» CAMBRERS, AJUDANTS DE CUINA, RENTAPLATS I NETEJA per a restaurant al berguedà. T: 660 49 11 75 (R591/06)
» PORTER PISCINES MUNICIPALS d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R593/04)
» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Opció de jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081. (R594/02)
» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. T: 687 083 081. (R594/01)
» Noia de 29 anys s’ofereix per cuidar gent gran, canalla o mascotes (d’interna o no) i també neteja de cases per hores. Natàlia. T: 602 472 206 (R594/03) BUSCO FEINA
El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
CREMA VERDA
INGREDIENTS
» 1 pera
» 300gr d’espinacs frescos
» 1 moniato gros
» 1 litre d’aigua
» Sal, pebre negre i oli d’oliva
PREPARACIÓ
1. Peleu i talleu a trossos la pera i el moniato.
2. En una olla, poseu hi oli i sofre giu hi el moniato i la pera.
3. Afegiu l’aigua, els espinacs i la sal al gust.
4. Deixeu ho bullir tot a foc mig du rant quinze minuts.
5. Tritureu la barreja fins a aconse guir una textura fina i cremosa.
6. Ja podeu emplatar. Es recomana servir el plat amb un rajolí d’oli i un pes sic de pebre mòlt.
Amb aquesta recepta, podreu gaudir d’un plat saludable, fàcil i de proximi tat, que es pot cuinar ràpid i sense com plicacions. Bon profit!
RECEPTA CEDIDA PER JUDIT HIDALGO
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
1 dj AUSA AUSA
2 dv OLOST POU
3 ds PORTAL DE QUERALT PORTAL DE QUERALT
4 dg YLLA YLLA
5 dl PRATS URGELL
6 dt OLOST EURAS
7 dc PRATS ALIBERCH
8 dj ST.BARTOMEU BARNOLAS
9 dv OLOST TERRICABRAS
10 ds FARGAS FARGAS
11 dg ARUMÍ ARUMÍ
12 dl ST. BARTOMEU YLLA
13 dt OLOST CONSTANSÓ
14 dc PRATS VILAPLANA
15 dj ST. BARTOMEU ATLÀNTIDA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
MAIG
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “FLORS”, en horari de la biblioteca.
OLOST_ EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS de Magda Riera, a l’Espai Guaita!, en horari de la biblio teca. EXPOSICIÓ DE CERÀMICA “PELLS TERRESTRES”, de Nayra Caritx, en horari de la biblioteca a l’Espai Rocaguinarda.
DIJOUS 1 DE MAIG
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ 32A CAMINADA A SANTA PERPÈTUA, sortida a les 9 del matí a la plaça Doctor Griera.
DISSABTE 3 DE MAIG
ORISTÀ_ VISITA GUIADA A PUIG-CIUTAT d’11 a 12 del matí.
DIUMENGE 4 DE MAIG
SANTA CREU DE JUTGLAR_ FIRA DE LA TRANSHUMÀNCIA. CAMINADA POPULAR , sortida a dos quarts de 9 del matí a la plaça Major d’Olost. ESMORZAR POPULAR a les 9 del matí al Local Social. TALLER DE DESTIL·LACIÓ I ELABORACIÓ DE PEGA, a càrrec d’Associació Manou, a les 10 del matí. DEMOSTRACIÓ DE FILADORA DE LLANA, a partir de les 10 del matí. FARCELLS DE JOCS, a partir de les 11 del matí. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “L’últim transhumant” i tastet de pro ductes locals, a càrrec de l’autor Jordi Romeu i el pastor Josep Salvans, a les 12 del migdia.
OLOST_ CONCERT DE DAN PERALBO (en solitari) i dinar. A
partir de 2/4 d’1 del migdia al Centre.
DIMARTS 6 DE MAIG
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ DONACIÓ DE SANG, de 5 de la tarda a 9 del vespre al Casal.
DIMECRES 7 DE MAIG
PERAFITA_ CLUB DE LECTURA amb “La llarga caminada” de Slavomir Rawicz, a 2/4 de 7 de la tarda a la Biblioteca.
DIVENDRES 9 DE MAIG
PRATS DE LLUÇANÈS_ PASSEJADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100”, sortida a dos quarts de 10 del matí al Centre de dia Bona sort. PORTES OBERTES ESCOLA BRESSOL LA PITOTA de 6 a 8 de la tarda.
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ PASSEJADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100”, sortida a dos quarts de 10 del matí a la plaça Nova.
OLOST_ ASSEMBLEA DE LA COMUNITAT ENERGÈTICA OISC a les 7 de la tarda a l’Espai Perot Rocaguinarda.
SANT FELIU SASSERRA_ XERRADA “PRIMERS AUXILIS I CONSELLS BÀSICS EN SALUT” a càr rec de Berta Bertrans, a 2/4 de 8 del vespre a la sala superior de l’Ateneu.
DISSABTE 10 DE MAIG
ORISTÀ_ TALLER DE CONSTRUCCIÓ DE BARRAQUES DE PEDRA SECA, sortida a dos quarts de 8 del matí a la plaça Catalunya.
FIRA DE LA TRANSHUMÀNCIA
Santa Creu es prepara per a la Fira
La Fira de transhumància de Santa Creu serà com cada any el primer diumenge de maig, que en guany serà el dia 4. Com sempre, abans d’arrencar la fira hi haurà la caminada popular que seguint el camí ramader anirà d’Olost fins a Santa Creu, on els esperarà un bon esmorzar a l’arribada.
A partir de les 10 del matí, començarà el taller de destil·lació i elaboració de pega, a càrrec de l’Asso ciació Manou. Mentrestant, entre les deu i a una es farà una demostració de filadora de llana i a partir de les 11 hi haurà el taller d’un farcell de jocs. Al punt del migdia, hi haurà la presentació del llibre L’últim transhumant, amb l’autor Jordi Ro meu Carol i el pastor olostenc, Josep Salvans Cuca. La jornada acabarà amb un tast de productes lo cals.// RED.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ LA PAÏSSA GASTRONÒMICA amb Germà Negre i el Cafe del Mig, de 10 a 1 del migdia al Mas Rogers. CICLE DE TEATRE amb “Quins pebrots”, a les 7 de la tarda al Casal.
OLOST_ RAID DE PROMOCIÓ 2040-60-80 KM durant tot el dia al camp de futbol vell.
DIUMENGE 11 DE MAIG
PRATS DE LLUÇANÈS_ MERCAT DE COOPERATIVES ESCOLARS DEL LLUÇANÈS de 10 a 1 del mig dia a la plaça de l’Església. OLOST_ RAID DE PONIS 5-10 KM durant tot el dia al camp de fut bol vell.
DIMARTS 13 DE MAIG
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ PASSEJADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100”, sortida a les 4 de la tarda a l’aparcament de l’Alou.
SANT FELIU SASSERRA_ CONTACONTES I TALLER “LA CUCA DE LLUM” a dos quarts de 4 de la tarda al pati de la Biblioteca Sant Pere Almató.
DIMECRES 14 DE MAIG
OLOST_ ESPECTACLE “LA FAMÍLIA DE LES GERMANES ALGABA” a càrrec de la boia teatre i TALLER DE TITELLES RECICLATS a dos quarts de 5 de la tarda al gimnàs de l’Escola Terra Nos tra.
DIJOUS 15 DE MAIG
ALPENS_ XVI TROBADA INTERNACIONAL DE FORJADORS.
MÚSICA I GASTRONOMIA
La segona edició de La Païssa aterra a SBG
La segona edició de la Païssa, que es va presen tar el passat febrer al Soler de N’Hug, aterrarà el pròxim dissabte 10 de maig a Sant Bartomeu del Grau. La segona cita del cicle, que combina les arts escèniques amb productes i productors de proximi tat, es farà a Mas Rogers, una explotació ramadera amb més de vuitanta anys d’història. La nota mu sical la posarà Germà Negre, un dels grups refe rents de la música folk actual.
En el marc de la distinció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia, la Païssa ha fet un pas més incorporant un esmorzar de forquilla amb productes de proximitat. El dia 10 a Sant Bar tomeu, l’esmorzar anirà a càrrec del Cafè del Mig que farà carn de vedella de Rogers i postres elabo rat també amb llet de l’explotació.// RED.
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat Venda de llenya a l’engròs i al detall 690 86 99 52
MECÀNICA
RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
ALIMENTACIÓ
EL TEMPS
ELS ENCANTS
ES VEN
» SOFÀ I BUTACA de pell i de fusta gairebé nou. Conjunt. 3 places i la butaca. Preu a convenir. T: 610 786 223 (R594/06)
» BUTACA DE RELAX I BALANCI, amb 5 funcions de massatges i font de calor. 150€. T: 690 29 46 55 (R593/01)
» BICICLETA ESTÀTICA, color rosa i blanc. Treballa braços i cames, 75 €. T: 690 29 46 55 (R593/02)
» NEVERA TEKA de 145 x 55 x 55cm en bon estat de conservació. 100 €. T: 616 200 843 (R593/03)
» COTXE AUDI A4 de l’any 2005 en bon estat. ITV vigent. Etiqueta B. 1.000 €. T: 687 812 614 (R593/04)
» LLIT de 90 cm, amb sunyer de fusta. T: 93 822 86 47 (R594/05)
» CUINA DE BUTÀ. T: 93 822 86 47 (R592/03)
» BICICLETES, d’home i de dona, seminoves, de la marca Spot. Preu a convenir. T: 610 78 62 23 (R591/14)
» TERRENY URBÀ actualment apte per tenirhi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La ComaBona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R592/01)
ES BUSCA
» GENT AMB GANES DE JUGAR A HOQUEI entre una colla d’aficionats/des. T: 622 86 56 89 (R593/05)
» PATINS, BOTES, PLATINES I MATERIAL VARI D’HOQUEI PATINS per deixar o vendre a una colla d’aficionats/des. T: 622 86 56 89 (R593/06)
» BICICLETA ESTÀTICA en bon estat i a bon preu. T: 641 335 924 (R593/07)
» HABITACIÓ DE LLOGUER per viure tot l’any. Dona de 40 anys. Leidy. T: 642 341 631 (R592/03)
ES COMPRA
» DUES CADIRETES de cotxe per a canalla d’entre 5 i 7 anys. T: 620 244 068 (R594/07)
ES LLOGA
» BAR RESTAURANT totalment equipat i amb un lloguer raonable a Gurb. Whatsapp: 649 840 742 (R593/08)
» PLAÇA D’APARCAMENT a l’edifici de la Pedra Dreta de Prats de Lluçanès. T: 663 496 475 (R592/05)
Els Encants de LaRella! Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
LES FOTOS DEL TEMPS
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
A Cal Miquel, a Pinós, ja van esquilar aquest dissabte 26 d’abril.
Capvespre a Perafita, el 27 d’abril.// F: @DELGORGNEGRE
Ja han començat a florir les orquídies al Lluçanès. A la foto, l’Abellera Ranyosa (Ophrys Sphegodes)// F: @JORDIOLIVERSOLARIUS
Bosc, pastures de vaques i conreus, a Sant Bartomeu del
el 28 d’abril.// F: EMILI
GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN
El Grup d’Estudi de Plantes de l’Entorn fa anys que es reunei xen un cop al més a la Bibliote ca d’Olost. D’aquestes trobades, obertes a tothom, en surten ide es, receptes, tallers, rutes, xer rades, etc.
Des de LaRella, compartirant els seus coneixaments a tots els lectors i aquesta vegada comen cen amb una recepta del Xarop de Violeta:
La flor de la Violeta (Viola odorata) és una de les més pri merenques, fàcil d’identificar i comestible de gust suau, per de corar amanides, o fer postres o fins i tot sopes…
Us deixem un remei pel mal de coll, de gust dolç i aromàtic, per
Recepta de Xarop de Violetes
prendre sempre que es vulgui: Es cullen les flors de violeta, posant les en un petit pot de vi dre. Es bull aigua i se li tira per sobre a les violetes, aproximada ment 3/4 parts d’aigua i una de flors, afegint un raig de llimona. Es tapa el pot i s’abriga amb un drap per mantenir el màxim de temps l’escalfor. Després d’un dia, ja les podem colar, prendre o guardar a la nevera, on es con servaran una setmana aproxi madament.
Si voleu contactar amb el grup d’estudi d’herbes de l’entorn d’olost, trobareu les nostres sor tides en la secció Agenda de La Rella, o podeu fer ho al 656 630 614.//
Primerencs.// F: ROGER GIRÓ
La Font de la Bauma Negra, després de temps seca, aquesta primavera torna a rajar.// F: JORDI CAMPS
La pluja arriba al Pla (Oristà), el 29 d’abril.// F: JORDI BOLEA
Grau,
VILAMALA
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
06:37 h - 10 de maig
21:00 h - 10 de maig 12 de maig 27 de maig
LLUÇÀ (760 m)
20,90 ºC · dia 7
1,90 ºC · dia 17
11,80 ºC
78,9 km/h · dia 19
53,50 L · 12 dies
252,50 L 9,00 L · dia 13
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)
23,00 ºC · dies 6 i 7 -1,00 ºC · dia 17 12,26 ºC 71,56 L · 10 dies 282,66 L 38,77 L · dia 9
De l’1 al 28 d’abril
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
EFEMÈRIDES
22,60 ºC · dia 7 0,20 ºC · dia 20 11,66 ºC
58,0 km/h · dia 19
63,60 L · 13 dies 274,70 L 13,30 L · dia 9
LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)
23,20 ºC · dia 7
0,20 ºC · dia 17 11,60 ºC
ALPENS (871 m)
21,40 ºC · dia 6 0,90 ºC · dia 17 11,20 ºC
51,5 km/h · dia 19 74,20 L · 11 dies
278,20 L 22,20 L · dia 13
PERAFITA (774 m)
21,10 ºC · dia 7 0,70 ºC · dia 17 10,93 ºC
49,7 km/h · dia 19
46,45 L · 5 dies 237,05 L 9,30 L · dia 26
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
23,80 ºC · dia 7 -1,20 ºC · dia 17 11,70 ºC
53,1 km/h · dia 19 53,60L · 11 dies 236,40 L 12,80 L · dia 15
ORISTÀ (460 m)
53,10 km/h · dia 19
68,60 L · 11 dies 250,00 L 13,80 L · dia 28
23,40 ºC · dia 7 0,10 ºC · dia 17 12,60 ºC 43,5 km/h · dia 19 83,20 L · 11 dies 274,20 L 22,00 L · dia 28
El mes de maig —ja el tenim aquí— és esperat perquè la primavera es consolida, deixem el fred enrere i acostuma a ser ben regat i ufanós. Però, a vegades, ens sorprèn amb fenòmens meteorològics inesperats on l’hivern, que ens pensàvem que ja havíem deixat enrere, dona algunes fuetades, molt temudes pels danys que provoquen. A vegades l’estiu s’avança, pro vocant calorades i sequera. Us transcrivim alguns exemples, propers i sen zills, però destacables del llegat del Pere Bruch.
1991
Ha estat un mes molt més fred del que és normal. El dia 5 ha nevat una mica sense quallar. A la Muntada ha quedat blanc. El dia 9 ha nevat per sobre els 900 m i al Montseny un metre de neu.
1993
El dia 7 ha fet una gran pedregada, ha quedat tot gris, amb pedres d’1 cm de diàmetre.
1995
El dia 14 es va registrar l’última glaçada
de l’any, -2,1 °C, essent la més forta i tardana d’un mes de maig des que prenc dades (any 1986). Va matar les patateres i hortalisses i va rostir algun roure i lledoner. Ha estat un mes bastant plujós i amb fortes tempestes amb aparell elèctric. El dia 30 va caure un llamp a Queralt (Berga) fent moltes destrosses.
2003
Ha estat un mes sec amb temperatures
molt superiors a les normals. Cal destacar la tempesta del dia 19, amb pedregades a Sant Boi i el Collet de Sant Agustí. A Prats caigueren 20 litres amb molt poca estona, amb petites inundacions a cases.
2006
Ha estat el mes de maig més sec i més calorós des que prenc dades. Hi ha molta sequera en camps i boscos. La collita de cereal serà molt minsa.
Més informació:
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
23,30 ºC · dia 9
0,20 ºC · dia 17 11,80 ºC
46,7 km/h · dia 19
55,40 L · 10 dies
275,40 L 10,80 L · dia 26
OLOST - TRASSERRA (740 m)
21,50 ºC · dia 7 2,20 ºC · dia 17 12,10 ºC
66,0 km/h · dia 19 35,60 L · 13 dies 230,40 L 12,40 L · dia 20
SANT BARTOMEU (878 m)
20,10 ºC · dia 6 1,60 ºC · dia 17 11,20 ºC
53,1 km/h · dia 19
49,6 L · 12 dies
236,6 L 12,4 L · dia 13
REFRANYS METEOROLÒGICS
Abril ploraner, maig rialler
Abril plujós i maig ventós, fan l’any ric i profitós
Aigua d’abril i de maig rosades fan bones anyades
Entre l’abril i el maig es fa la farina per tot l’any
Fins al dotze de maig, el fred no diu, me’n vaig
Maig arribat, gec descordat
Ningú no s’alabi del blat fins que el maig sigui acabat
EL TEMPS DE L’ABRIL
El resum d’aquesta quinzena ens agafa en la transició de l’abril cap al maig i, per tant, sense poder analitzar les variables to tals de l’abril (les dades són a dia 28). Heu de tenir present, doncs, que les dades que us oferim són parcials. És cert que amb els pocs dies que resten per acabar el mes, els resultats no poden variar gaire, no s’espe ren ni precipitacions ni canvis de tempe ratura significatius abans de final de mes, però, evidentment no les podem donar com a definitives i no el podem considerar un re sum mensual.
La precipitació, no molt allunyada de les mitjanes històriques, ha estat força vari able. En algunes estacions ha estat per sobre, com Oristà amb 83,2 mm (mitjana 60,9 mm), Merlès (Borralleras) amb 71,56 mm (mitjana 62,4 mm) o Prats amb 63,6 mm (mitjana 59,81 mm). En la majoria d’estacions, però, la precipitació ha estat per sota: Perafita 46,45 mm (mitjana 66,3 mm), Olost 53,6 mm (mitjana 63,59 mm), Sant Boi 55,4 mm (mitjana 84,5 mm), Lluçà 53,5 mm (mitjana 66,56 mm) o Alpens 74,2 mm (mitjana 89,1 mm). De la resta d’esta cions, Sant Bartomeu, la Torre d’Oristà o Olost (Trasserra) no us podem oferir valors comparatius perquè la seva inauguració és recent i, per tant, no disposen encara, de sè ries climàtiques significatives.
Les temperatures, en aquest cas sí, de manera uniforme, han estat en línia amb la mitjana històrica com a Alpens i Sant Boi, o han estat lleugerament per sobre com, per exemple, Merlès (Borralleras) amb 12,26 °C (mitjana 11,47 °C), Olost 11,70 °C (mitjana 11,85 °C), Prats 11,66 °C (mitjana 10,79 °C) o Perafita 10,93 °C (mitjana 10,30 °C). El dia més càlid va ser el 17 i la màxima abso luta la varen tenir a Olost amb 23,80 °C i el dia més fred va ser el 7 i la mínima absoluta va ser, igualment, a Olost amb 1,2 °C. Els més atents us haureu fixat que hem afegit una nova taula de resum de dades: Merlès (Borralleras). Ens fa molta il·lusió anunciar vos que a partir d’ara podrem compartir les dades d’aquest observatori. En Ricard, responsable i ànima d’aquesta estació manual, des de l’any 1986 recull, amb extraordinària dedicació i meticulo sitat, les variables meteorològiques i, per tant, ell i el municipi de Merlès, disposen d’una valuosa sèrie climàtica. Moltes gràci es per la bona feina i col·laboració!
També us hem d’anunciar, amb el ma teix goig i satisfacció, que a finals de mes, després de diverses setmanes de proves, va entrar en funcionament la nova estació au tomàtica dels Munts, Sant Agustí del Llu çanès. En la pròxima Rella ja us en podrem oferir les dades. La situació d’aquesta esta ció, en un enclavament elevat i geogràfica ment estratègic, promet uns registres mete orològics molt interessants. Moltes gràcies, una vegada més, per l’esforç d’aquest muni cipi i tots els que, abans que ells, han ajudat i ajuden al fet que el Lluçanès disposi, cada vegada més, d’una de les xarxes d’estacions meteorològiques més completa i ben distri buïda territorialment. Esperem poder la anar la ampliant pel benefici i satisfacció de tothom.// FRANCESC COMES
