R593

LA SOBRETAULA

“La pèrdua de biodiversitat ens pot afectar”

Entrevista a l’investigador en ecologia animal Ferran Sayol

Els ajuntaments del Lluçanès suspenen en transparència

LA COLUMNA Institut de proximitat

Per Anna Gorchs Font

· L’informe Infoparticipa avalua el compliment de la llei dels webs municipals

· Només tres ajuntaments milloren la puntuació respecte l’any passat

El musical de l’Institut celebra 25 edicions

Amb una obra inèdita creada per l’ocasió, els alumnes de 4t d’ESO van omplir 3 dies la polivalent

MEMÒRIA HISTÒRICA

Prats homenatja

Roser Fluvià

Es col·loca una nova llamborda Stolpersteine

MÓN RURAL

Mercat del Ram amb accent lluçanenc

Artistes, productors, restauradors i ramaders molt presents als actes

MEDI AMBIENT

L’ACA estudiarà com reduir els nitrats dels rius

S’inclou la Gavarresa com a punt a actuar

ESPORTS

La 3 Comarques, amb més corredors

300 atletes a Alpens, en una de les curses més antigues del país

SANT JORDI

Què pots trobar si vols llegir Lluçanès?

Resum de les novetats literàries de l’any

LA SOLAPA

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.

LLAVÒRENS

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429

edicionslarella@gmail.com

FOTO: Joan Bruch i Capdevila (Arxiu de Baldiri Selva i Cunill)

ANY: 1958

LLOC: Sant Boi de Lluçanès

El dissabte de Glòria era costum sortir al carrer en grups per cantar les caramelles. Amb el pas dels anys, aquesta tradició es va posposar al dia de Pasqua i així continua en els pobles del Lluçanès i, possiblement, de tot Catalunya. En el cas de Sant Boi, continuen cantant-les també el dilluns de Pasqua a dalt als Munts i per l’aplec de Santa Llúcia a l’ermita de Sobremunt. En la foto podem veure el grup dels nens del vicari, Mossèn Àngel Salada, que llueix la tonsura, més coneguda com la “coronilla”. Presa al carrer de Vic, davant ca l’Endal, entre cal Rafel i cal Tià, s’hi poden reconèixer, entre d’altres, d’esquerra a dreta: Josep Estrada, de Pujols, Pere Icart, de cal Martri, Josep M. Bover, de cal Bover, Manel Casas, de cal Peric, Joan Cutrina, de cal Mariano, Jaume Cebrià, de cal Sabater i Jaume Bruch, de cal Rafel.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

de:

Els Encants de LaRella!

El Racó de la Feina de LaRella!

L’Agenda de LaRella!

L’Opinió dels lectors!

Amb el suport de: Revista

Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com

Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

membre

Prats homenatja Roser Fluvià amb una nova llamborda Stolpersteine

· Fluvià, nascuda a Prats, va ser deportada al camp de Ravensbrück · Amb aquesta ja són quatre les llambordes que homenatgen veïns de Prats

Acte de col·locació de la llamborda// F: MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

Coincidint amb els 80 anys de l’alliberament del camp de con centració de Ravensbrück, aquest diumenge 6 d’abril, Prats de Llu çanès va retre homenatge a Roser Fàbregas Vilà, més coneguda pel seu nom de casada, Roser Fluvià. Fluvià va formar part de la re sistència francesa, passant perso nes i documents a través dels Piri neus cap a Espanya. La Gestapo, la policia de l’Alemanya nazi, la va segrestar i la va portar al camp de

concentració de Ravensbrück.

La seva història la van treure a la llum la Roser Reixach i l’Anna Gorchs, autores el llibre “Roser Fluvià. Una pradenca a Ravens brück”. Amdues van participar en els actes d’homenatge que van concloure amb la col·locació d’una llamborda Stolpersteine davant la casa on va néixer Fluvià.

LLAMBORDES STOLPERSTEINE A PRATS

Les llambordes Stolperstei ne, ideades per l’artista alemany Gunter Demnig, són una forma d’homenatjar a les víctimes del na

INFRAESTRUCTURES

Una nova pèrgola fotovoltaica a Olost per fer ombra i generar llum

Olost ha instal·lat una pèrgola fotovoltaica a l’apar cament de les piscines del municipi. Generarà una potència de 25 kW i més enllà de l’ombra que farà pels cotxes que hi estiguin aparcats, també s’hi ha instal·lat un carregador elèctric per dos vehicles. Tanmateix, l’objectiu principal és que la pèrgola ser veixi per donar energia als equipaments, tant al bar com a les mateixes piscines.

La pèrgola encara no està connectada a la xarxa, però des de l’Ajuntament confien que ho estarà al llarg de les pròximes setmanes i que quan comenci la temporada d’estiu ja funcioni amb normalitat.

Aquesta instal·lació ha tingut un cost de 92.000 € que s’ha finançat a través de la subvenció Renovables 2030 que atorga la Diputació de Barcelona.// CFU

zisme.

A Catalunya hi ha més de 600 llambordes, i quatre són a Prats de Lluçanès en homenatge a Melcior Capdevila Roca, deportat al camp de concentració de Mauthausen; Josep Tarradellas Noguera, de portat al camp de concentració de Mauthausen i posteriorment a Dachau; Francisco Rovira Viñolas, deportat al camp de concentració de Dachau i després al de Natzwei ller Struthof. Ara, s’hi afegeix Ro ser Fluvià, deportada al camp de concentració de Ravensbrück.

Com expliquen des del Memo rial Democràtic, cada llamborda és única i feta a mà com a gest de respecte i humanitat enfront de l’exterminació industrialitza da perpetrada pels nazis. Es col· loquen a terra de tal manera que cada cop que algú vol llegir què hi posa, cal que s’inclini i, per tant, faci una reverència davant el nom de la persona.

Les llambordes Stolpersteine són el projecte de memòria histò rica més descentralitzat que exis teix i ajuden a recordar la història comuna d’Europa i la resistència dels seus veïns davant els horrors del règim nazi.//

PRODUCTE LOCAL

Una delegació del Govern de Navarra visita la formatgeria del Quall

Una trentena de tècnics de tres grups de desenvolu pament rural de Navarra van visitar el Lluçanès per conèixer de prop els projectes impulsats per l’Associ ació de Desenvolupament Rural de la Catalunya Cen tral. Els tècnics van visitar Alpens on van conèixer el projecte de l’obrador compartit, el Quall, i també van visitar l’escorxador mòbil de la Catalunya Central. Durant la seva estada van visitar altres projectes de cooperació que es fan a la Catalunya central, com és la comunitat energètica de Saldes, la Mancomunitat de municipis Berguedans per la Biomassa i el projec te Reviure les Valls. La visita navarresa va passar també per l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. L’objectiu de la vista era conèixer diferents projectes per tal de poder-los implementar a la zona de Navarra.// RED.

RESIDUS

Sant Feliu modifica l’horari de recollida porta a porta

L’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra ha fet canvis a l’horari de recollida del servei porta a porta, vi gents des del passat dilluns 7 d’abril. Amb aquesta modificació es mantenen els quatre dies de servei de recollida, però s’ha canviat el dia de la setmana en què es recull cada fracció amb l’objectiu de millorar el servei i optimitzar la gestió dels residus.

Així doncs, des del passat dia 7 d’abril, l’orgànic es recull els dilluns, dimecres i divendres. Els en vasos, els dilluns i els divendres; el paper i cartó els dimecres, i el rebuig es recull els dimarts. Els bolquers, tèxtil sanitari, cendres i sorra del gat es poden treure cada dia que hi ha servei de recollida en una bossa a part i identificada.// RED.

INFRAESTRUCTURES

La recta d’accés a Vic tindrà un carril més

El tram de carretera d’1,7 quilòmetres entre l’Eix Transversal (C 25) i l’accés a la C 17, un dels trams que mantenen el traç de la carretera que uneix el Lluçanès amb la capital d’Osona, augmentarà un carril amb el Programa 2+1 que promou la Genera litat de Catalunya. L’actuació s’inclou en un progra ma amb una inversió de més de 660 milions d’euros. Aquest programa té per objectiu afegir un carril ad dicional en un total de 425 quilòmetres distribuïts en diversos trams arreu de Catalunya per tal de mi llorar ne la seguretat.Les obres d’aquest tram con cret es duran a terme entre el 2028 i el 2030.// RED.

MOBILITAT

Canvia el funcionament per accedir a la gratuïtat del túnel del Cadí

Els residents de Santa Maria de Merlès, de la co marca del Berguedà, els quals poden ser beneficia ris de la gratuïtat del túnel del Cadí —juntament amb els residents de les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya—, hauran de fer les gestions d’accés amb la nova plataforma mobilitatobligadacadi.cat a partir del 30 de juny de 2025.

El nou mètode de funcionament, que es regirà a través d’aquest web, permetrà a cada persona resi dent inscriure la matrícula de fins a dos vehicles i el mitjà de pagament associat. Cada resident podrà fer fins a quatre desplaçaments diaris, i tot quedarà registrat a la plataforma, de manera que podrà ser donada de baixa del sistema en cas que no compleixi amb els requisits o es detecti un ús inadequat. Amb aquest nou sistema, també es podran bene ficiar de la gratuïtat els professionals que desenvo lupin presencialment la seva activitat a qualsevol de les tres comarques —acollits a mútues— i les persones de 67 anys o més que tinguin assignat un centre d’atenció primària (CAP) a una d’aquestes co marques.// RED.

La nova instal·lació és a l’aparcament de les piscines.// F: PAT

Els navarresos a Alpens.//

Les webs municipals del Lluçanès no aproven en transparència segons Infoparticipa

· Olost, Sant Martí d’Albars i Sobremunt són els únics que milloren la seva puntuació respecte a l’edició 2024

· Prats de Lluçanès és el municipi amb més complient, el 60%

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

El Segell Infoparticipa que atorga anualment la Universitat Autònom de Barcelona posa de manifest la poca transparència de les webs municipals del ter ritori. Per segon any consecutiu, cap Ajuntament del Lluçanès obté el Segell Infoparticipa que reconeix la transparència i les bones pràctiques de les webs institucionals. Enguany els re sultats per municipi són en la majoria dels casos més baixos o iguals que l’any passat, i només tres ajuntaments han aconseguit millorar la seva puntuació: Olost, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. Aquest descens en la puntuació es pot explicar, en gran manera, per l’exigència que s’estableix des d’Infoparticipa. Els indicadors no es validen si la informació no està del tot actualitzada, no és comprensible i no es pot trobar amb facilitat, establint que s’hi hauria de poder accedir amb un màxim de tres clics.

QUÈ VALORA EL SEGELL INFOPARTICIPA I PER QUÈ?

El Segell Infoparticipa valora, tal com va fer l’any passat, 52 indicadors que des del punt de vista dels investigadors els per meten analitzar la transparència i la qualitat informativa de les webs institucionals. Els indica dors assenyalen aquella informa ció que, com diu la llei 19/2014, de 29 de desembre, transparèn cia, accés a la informació pública i bon govern, han de fer pública les diferents administracions. Aquests indicadors es dividei xen en dos grups, per una ban da, la transparència: qui són els representants polítics, com es gestionen els recursos econò mics, entre d’altres. I per altra, la informació per a la participa ció: quina informació hi ha so bre el municipi i quines eines de participació ciutadana ofereixen. L’avaluació d’enguany ha posat especial èmfasi en les informaci ons sobres membres electes dels ajuntaments i altres ens públics, així com les seves agendes insti tucionals i d’activitats.

Municipi

MOSTRA DELS RESULTATS DE L’INFORME INFOPARTICIPA 2025

Informació bàsica sobre les persones que formen part del govern

Actes del Ple Municipal

Pressupost de l'Ajuntament de l'any en curs

Dades sobre el terme municipal, la població, la diversitat social, activitats econòmiques, culturals, equipaments?

Agenda d’activitats municipals i ciutadanes?

Proporció d’instruments per presentar queixes, suggeriments o felicitacions sobre la institució

FONT: Segell Infoparticipa - Universitat Autònoma de Catalunya.

RESULTATS AL LLUÇANÈS

Al llarg dels últims anys, les notes de les webs municipals han anat baixant, sovint per manca d’actualització d’aquesta infor mació o perquè no està completa. L’Ajuntament de Prats, havia obtingut el segell de transparèn cia des del 2014, i l’any passat el va perdre, per complir menys del 80% dels ítems. Si es con sulta l’informe d’enguany, en el cas de la in formació bàsica sobre les perso nes que formen part de l’equip de govern, per exemple, veiem que només 4 ajuntaments obtenen la validació. Això és perquè el Segell només puntua si hi ha la fotografia dels regidors, malgrat que la llei no ho demana, i per això molts ajuntaments no les

Sense personal tècnic dedicat a la comunicació, molts municipis petits tenen dificultats per mantenir actualitzada la informació

incorporen, fent que ja no obtin guin aquest punt. La majoria d’ajuntaments tampoc compleixen el requisit de tenir una agenda d’activitats municipals i ciutadanes. Visitant diferents webs es pot comprovar que la majoria dels ajuntaments compleixen aquest indica dor, tot i que no tots tenen l’his tòric d’almenys un any que és el que demanen des del Segell. Alhora cap dels ajuntaments del Lluçanès té una agenda amb les activitats públi ques del seu alcalde o alcaldessa actualitzada i fàcilment accessi ble.

EL PORTAL DE TRANSPARÈNCIA

D’ençà de l’aprovació de la llei de transparència, tots els ajun

el codi QR i consulta els resultats de tot l’informe municipi per municipi.

taments de Catalunya disposen d’un espai on publicar tota la in formació que la llei diu que ha de ser pública i accessible: el Portal de Transparència. Així doncs, poden escollir si publicar ho a la seva web o enllaçar directament al Portal. Però què suposa per un municipi petit tenir aquesta in formació actualitzada?

En els municipis més petits és el personal del mateix ajun tament qui s’ha de fer càrrec d’actualitzar la web i sovint és el personal administratiu qui se n’ocupa, en alguns casos són els mateixos regidors els qui l’actu alitzen. Tot i que molts ajunta ments reben suport de la Dipu tació de Barcelona o del Consell Comarcal d’Osona per les webs, aquest no serveix per mantenir la web actualitzada diàriament. Són pocs els ajuntaments que disposen de personal tècnic que dediqui part de la jornada a la comunicació.//

Escaneja

El Mercat del Ram, més lluçanenc que mai

El Soler de n’Hug guanya el concurs de canals porcines i Vilartimó obté el guardó a millor exemplar de raça bruna

A LA TAULA

Aquesta renovada edició del Mercat del Ram, amb el sector agroalimentari com a protago nista indiscutible, ha tingut un coprotagonista inesperat: el Llu çanès.

Enguany, dos dels premis que es donen en el marc del Mercat del Ram ha anat a parar a dues explotacions lluçanenques: el So ler de n’Hug, de Prats del Lluça nès, que ha guanyat el 41è con curs català de canals porcines en la categoria de carn; i a Vilartimó, de Lluçà, que amb el seu toro ha guanyat el 19è concurs nacional de bruna dels Pirineus.

Abel Peraire, del Soler de n’Hug, diu que estan molt con tents per aquest premi que “és un agraïment a la feina ben feta”.

Peraire explica que al Soler tenen un model de producció que cobreix les necessitats de la botiga: “hem optat per tenir una explotació di mensionada a la terra que tenim, perquè és el model que volem”.

Peraire afegeix que “hem buscat fer un porc de qualitat, malgrat que els costos de producció són més elevats que els del porc tra dicional”. Actualment, al Soler tenen 25 mares, lluny del model més habitual a Catalunya, amb granges de més de mil mares.

L’altre premiat va ser el toro de Vilartimó, l’explotació de Roger Gallifa, que va guanyar el 19è concurs de Raça Bruna dels Piri neus. Però no va ser l’únic premi per a l’explotació, que va obtenir la tercera classificació en la cate goria de vaques. Gallifa està molt content d’haver rebut aquests premis que per ell és un reconei xement a la feina ben feta. Ara fa just un any que Gallifa està sol al capdavant d’aquesta explotació, on fins aleshores treballava amb el Francisco Altarriba, a qui va comprar les vaques de mica en mica fins que fa un any es va re tirar, i afegeix que “és una mica qui m’ha ensenyat a mi, i dissabte també hi va ser”.

Repartint premis com a jurats del 4t concurs d’Ovella Ovina Ripollesa, també hi havia dos

lluçanesos: el Josep Salvans, el Cuca i el Lluís Salada, tots dos d’Olost. Aquesta era la quarta ve gada que feien de jurat al premi, on enguany hi han participat 27 pastors i els seus xais, ovelles o marrans.

Un dels nous espais del Mercat del Ram va ser l’aula Terra i Cui na, on van participar productors i restauradors del Lluçanès. Diven dres 11 es va celebrar la festa del Mengem d’aquí Osona i Lluçanès, on es van poder tastar els pro ductes que, des d’aquest curs, se serveixen als menjadors escolars que gestiona el Consell Comarcal d’Osona. D’entre els productors presents, hi trobem les explotaci ons Niu Verd, de Sant Feliu Sas serra, i Cal Miquel, de Merlès. L’endemà al matí, a la xerrada “De què parlem quan parlem de vedella?” hi va participar l’Àngel Marc, de l’Aubrac del Sorreig, de Sobremunt. A la tarda, Toni Sala, de la Fonda Sala d’Olost, i Ferran Rovira, de Ca la Cinta de Sant Agustí de Lluçanès, van ensenyar les seves habilitats cuinant carn de caça.

Al llarg dels tres dies del Mer cat del Ram, a l’espai gastronòmic del Passeig, també s’hi van poder tastar els plats de diferents res taurants del Lluçanès: Cafè del Mig, Mas Monells, Ca la Cinta o de productors com el Soler de n’Hug.

I per alimentar l’ànima van sonar les cançons de Darrere els horts, el nou treball del Ferran Orriols, de la Torre, que va om plir de tendresa i bellesa a parts iguals la plaça del Carbó dissabte a la tarda.//

VIC

Per_ Carolina Font Usart

1. El Toni de la Fonda i el Ferran de Ca La Cinta parlant de cuina de caça. //

2. La família del Soler de n’Hug recollint el premi.//

Una rosa feta a mà que durarà tota una vida

Els tallers de Lulu Estudi de joies s’adapten a les necessitats de cada grup creant una experiència ESPECIALMENT a mida

LA TORRE D’ORISTÀ

Contingut patrocinat

Lulu Estudi de joies és la marca de la torrenca Lourdes Freixa, que més enllà de fer les seves pròpies creacions, obre el seu taller perquè cadascú pugui ferse les seves: penjolls, braçalets i ara també, una bonica rosa. El nou taller de la Lulu us permet crear a través d’un fil de

plata un bonic penjoll en forma de rosa que durarà tota una vida. Un taller, que s’adapta a les necessitats de cada grup, és l’excusa perfecta per celebrar un Sant Jordi amb les amigues d’una manera diferent. O perquè no, gaudir del Dia de la Mare creant un record especial. Per fer els tallers només cal reservar el dia, el material i l’espai el posa la Lourdes, tot i que si cal també es desplaça, aconse -

guint així que l’experiència encara sigui més exclusiva i personal. L’avantatge de fer-ho al taller de Lulu Estudi de joies és que l’experiència s’acaba amb un tast de productes de la comarca. Regala o regala’t el taller perquè qualsevol motiu és bo per endinsar-se en el món de la joieria. I així gaudir del procés artesanal de crear des de l’inici fins al final una joia que serà un record per sempre.//

S’instal·len caixes niu de gaig blau al Lluçanès

LLUÇANÈS

Per_ Redacció / G. Cunill

Durant la primera quinzena d’abril, a diferents finques del nord del Lluçanès, s’ha instal· lat un total de 10 caixes niu de gaig blau amb la intenció d’afa vorir la nidificació d’aquest ocell a la comarca. El gaig blau és una au que a les nostres terres es pot obser

var només de pas: a la prima vera, quan venen de les zones d’hivernada (situades en pa ïsos de l’Àfrica subsahariana com Namíbia, Botswana i Zim bàbue) i se’n van a les zones de cria (l’Empordà o el litoral mediterrani francès), i a finals d’estiu, quan, amb la feina feta, se’n tornen cap a l’Àfrica. No obstant això, un increment d’observacions al Lluçanès i a Osona va motivar al Grup de

Naturalistes d’Osona ICHN l’any 2022 a col·locar caixes niu per a l’espècie a Sant Mar tí Sescorts amb l’objectiu d’ofe rir cavitats propícies pel gaig i facilitar així la reproducció en els ambients agrícoles més ben conservats de la zona. Dos anys més tard, l’estiu del 2024, una parella de gaigs va tirar enda vant una posta en una de les caixes.

Arran de l’èxit del projecte, s’ha volgut fer el mateix en al gunes zones del Lluçanès amb unes característiques ecològi ques favorables per a l’espècie. El gaig blau, a més, està pa tint una davallada de la seva població al conjunt d’Europa per culpa de la constant inten sificació agrícola i de la pèrdua de cavitats per la tala d’arbres vells o per l’aterrament de cons truccions agrícoles velles. És per això que la instal·lació de caixes niu en zones adequades pot contribuir positivament en la conservació de l’espècie.//

CULTURA

Torna el cicle de Teatre de Sant Bartomeu del Grau

La segona edició del cicle de teatre de Sant Barto meu començarà el pròxim divendres 25 d’abril amb el Cigronet. Un espectacle de titelles que té com a protagonista la llegenda de sant Jordi, entre altres contes populars.

La següent cita del cicle serà el diumenge 27 d’abril, amb El Xoc. Els protagonistes de l’obra pa teixen un accident en una carretera deserta la nit de Cap d’Any, i a partir d’aquí comencen a ressorgir secrets que s’havien amagat durant molt de temps. Una comèdia delirant que porta a Sant Bartomeu la companyia La 113.

Amb aquesta segona edició l’Ajuntament de Sant Bartomeu referma la seva aposta per apropar la cultura al municipi a través de la programació d’es pectacles per a tots els gustos.// CFU

PATRIMONI

Oristà celebrarà la 2a Festa de la Pedra Seca

El pròxim dissabte 26 d’abril se celebrarà a Oristà la segona Festa de la Pedra Seca. Entre d’altres ac tivitats, l’acte central serà la col·locació de la darre ra pedra de la barraca del Fons, una reconstrucció complexa en la qual el Grup de Pedra Seca d’Oris tà (GPSO) ha estat treballant els darrers mesos. Aquesta barraca de vinya es trobava completament ensorrada i coberta de vegetació.

El Grup de Pedra Seca d’Oristà va néixer el 2023 i ja ha rehabilitat diverses barraques i murs d’aques ta tipologia. Oristà compta amb una important riquesa d’aquestes construccions. El GPSO n’han catalogat al voltant d’una seixantena, i actualment treballen en la rehabilitació d’una barraca a la finca d’Obertes.// RED.

Instants d’un dels tallers “Fes la teva joia”.//F: EVA FREIXA

Un dels espectacles que es van fer al Casal l’any passat.//F: ARXIU

La barraca del Fons, gairebé del tot restaurada.//F: GPSO

Un exemplar de Gaig Blau a La Coromina de Gurb.// F: MIQUEL ÀNGEL PAYÀ

Què pots trobar si vols llegir Lluçanès?

Un any més, arriba la diada de Sant Jordi on els llibres i les roses prenen els carrers. Si encara no us heu decidit per cap llibre en contret, en aquesta pàgina trobareu una petita

UN DIA ÉS MOLT

Ramon Vall Ciuró Cal Siller

El que va ser primer alcalde democràtic de Prats presenta aquest llibre on reflexiona sobre història, economia i política, i també sobre la societat actual. Més informació a LaRella 576.

FIXA’T-HI: OCELLS

Ramon Baucells

i Anna Sanjuan MTM Editors

L’autor perafitenc publica aquest manual per introduir als més petits al món de l’ornitologia. Té un format de guia de butxaca que el fa manejable. Més informació a LaRella 575.

VIDES TRANQUIL·LES

Vicenç Ambròs

Reclam editorial

EL KÀRTING A CATALUNYA. VOL. 1

Ivan Noguera Zasbook

En aquesta novel·la l’autor lluçanès narra la història de dos homes que, a partir d’un encontre fortuït, deixaran de tenir unes vides tranquil·les —si és que ho estaven—. Més informació a LaRella 576

El primer llibre del pradenc fa un retrat minucións de la història i l’evolució del kàrting a Catalunya, seguint una línia cronològica, entre el 1959 i el 1974. Més informació a LaRella 582.

recopilació dels llibres que s’han publicat des del passat Sant Jordi. Darrere cada llibre veureu en quina Rella se’n va parlar i podreu recuperar l’article a través de la versió digital.

LA COMARCA TRADICIONAL FETA OFICIAL

Revista Vèrtex

EL GRAN LLIBRE DEL JOC DE NADAL Subi Edicions del Pirata

El Lluçanès va ser el protagonista del número de tardor de la revista Vèrtex. Un extens reportatge de deu pàgines que conviden a descobrir diferents racons de la comarca. Més informació a LaRella 585.

CANÇONER INTERCULTURAL DEL LLUÇANÈS Ç -

CANÇONER INTERCULTURAL DEL LLUÇANÈS Alumant cursos de català

L’il·lustrador publica un nou llibre de la col·lecció gran llibre joc. Un conte de buscar i trobar diferents elements tot descobrint les tradicions de Nadal. Més informació a LaRella 585.

L’OVELLA FINA

En l’elaboració del cançoner hi ha participat més d’una cinquantena d’alumnes dels cursos de català. Es pot descarregar i escoltar a la web del Consorci. Més informació a LaRella 585.

Aquesta adaptació la van fer l’alumnat de l’escola Lluçanès, juntament amb l’equip d’Una mà de contes. Podeu veure el vídeo a la web SX3 i trobar més informació a LaRella 574.

Adaptació del conte La Transhumància al Lluçanès Alumnes 6è curs 2023 24

Aquesta pàgina hi ha les novetats que arriben just per celebrar Sant Jordi, setmana amunt, setmana avall.

FOTONOTÍCIES, 1977 - 1922

Jordi Pey

Cal Siller

Aquest any el Lluçanès ha estat prolífic en llibres. N’hi ha per totes les edats i gustos, per regalar i regalarvos. Així que el 23 ompliu els carrers i trieu a gust.

FOTOGRAFIES QUE EXPLIQUEN LA HISTÒRIA

La selecció de fotografies que ha escollit Jordi Pey pel seu llibre Jordi Pey Fotonoticies, 1977 1982, retraten principalment la història de Prats però també la del Lluçanès, i la del mateix autor. El llibre és un repàs a la trajectòria personal i labo

ral de Pey i s’hi demostra el mestratge de l’autor en l’art del fotoperiodisme. La presentació del llibre serà el Dilluns de Pasqua, a dos quarts de set de la tarda, a l’Espai de Prats de Lluçanès, anirà a càrrec de Ramon Besa, autor d’un dels pròlegs del llibre.//

ASSASSINATS I MISTERIS QUE CAL ACLARIR

El nou llibre de Ramon

Breu és una novel·la negra ambientada a la Barcelona dels anys seixanta, però també és un retrat d’un barri de població obrera marcat per la indústria tèxtil i en plena postguerra.

La història arrenca quan un seguit d’assassinats sacseja

EL GRAN LLIBRE

JOC DE L’ESPAI

Subi

Edicions del Pirata

la tranquil·la vida d’un barri obrer, sobretot perquè aquests es produeixen dins una sala de cinema que acaba de reobrir. Davant la inoperància de la policia una peculiar agència de detectius privats, amb l’Investigador Pere Teixidor, decideix començar a investigar el cas per treure’n l’entrellat.//

ELS CRIMS DEL CINEMA VICTÒRIA

Ramon Breu

Editorial de L’Albí

CONÈIXER L’ESPAI TOT JUGANT

L’il·lustrador de Sant Boi, Subi, afegeix un nou llibre a la col·lecció del Gran LLibre Joc. Aquest cop, l’aventura permetrà als més petits de casa endinsar se a l’espai exterior per descobrir quins secrets amaga. Alhora podran conèixer alguns dels enginyers i científics que han fet grans

DIBUIXANT UN POETA

Aigua i foc és una biografia il·lustrada o també podria ser un còmic, amb un to poètic, sobre la vida del poeta Joan Salvat Papasseit. Una vida marcada per les ventures i desventures de l’autor i la seva prematura mort quan només tenia trenta anys. El llibre és un minuciós treball de recerca fet per Ramon

aportacions a la ciència. Com passa amb la resta de llibres de la col·lecció: Nadal, els aventurers, els monstres i les civilitzacions, en aquest també hi ha tres nivells de dificultat que s’adapten a l’edat dels infants, amb activitats pensades dels 3 i fins als vuit anys.//

Pereira, documentalista i guionista de l’obra, i Israel Parada, dibuixant de les vinyetes. La portada l’ha il·lustrat Laura Garcia, professora de visual de l’Institut Castell del Quer. El llibre es va presentar oficialment a l’edició d’enguany del Saló del Còmic de Barcelona.//

AIGUA I FOC. VIDA DE JOAN

SALVAT-PAPASSEIT

Ramon Pereira i Israel Parada

Trilita edicions

DESCOBRIR EL MÓN A TRAVÉS DELS ULLS D’UN NEN

Aquesta és la prime ra novel·la de Martí Güell, que es va es trenar com a autor el passat 2021 amb el llibre de relats Una història, que ja té una segona edició. A Sorpresas Güell ex plica les aventures de dos amics i convida el lector a descobrir el món a través de la seva mirada d’aquests dos nens

SORPRESAS

Martí Güell Vallbona

Editorial Herbas de Tinta

que junts sumen divuit anys. El llibre parla sobre l’amistat i sobre com créix er massa ràpid en un món sovint massa hostil.

Güell presentarà el llibre el pròxim dilluns 21 d’abril a Sobremunt, acompanyat pel poeta Javier Bustamante.//

ALIMENTAR COS I MENT

Aquest és un llibre de receptes de cui na tradicional, com les d’abans, les que feien les mares. De fet, d’aquí surt el lli bre, de la voluntat de deixar escrites la receptes de la Maria Mercè (la mare) als seus fills i com a es crivent, el Ramon (el pare). El resultat un petit mis sal, un llibret per a ús dels fidels

RECEPTARI APÒCRIF

Ramon M. Riera i Maria

Mercè Escamilla

Editorial Parcir

a la bona cuina. Aquí hi ha aquells plats que alguns havien po gut provar quan estaven darrere els fogons de Cal Baumer. Però la cuina és cultura i així que da palès en el lli bre on també es parla de llengua i d’història, de religions i de destil·lats.//

S’AMPLIA LA COL·LECCIÓ

La col·lecció de la vida dels Comesò libes s’amplia amb dos nous títols, viat ges que no es poden explicar i la Gol i d’altres feres. En aquests la família continua explicant les seves aventures, que aquest cop van més enllà dels prats i camps del Lluçanès d’abans de la guerra pro tagonitzes del primer llibre. //

ELS COMESÒLIBES

Núria Comesòlibes i Mollfulleda

Editorial Cal Siller

LA COLUMNA

Anna GORCHS FONT

Institut de proximitat

El pas de l’escola a l’institut és un d’aquells moments vitals que, qui més qui menys, tothom té en els seus records. Dei xar primària per passar a secundària et fa sentir gran, és obrir una porta a un munt d’oportunitats, d’aprenentatges i de ma neres de fer diferents, conèixer nous com panys, professors... A la vegada, però, és també un moment d’incertesa, de respecte i, perquè no, de por a allò desconegut. I més si l’institut és de nova creació.

L’Institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès es va inaugurar el curs escolar 1995 96, i s’hi va impartir només el tercer curs d’ESO. Jo era entre els alumnes que van formar part de la primera promoció del centre. Tinc un gran record d’aquesta etapa, que va ser força especial en el sen tit que sempre vam ser els grans i que no vam veure l’institut complet fins al nostre últim any.

Si tingués l’oportunitat de tornar enrere en el temps, tornaria a escollir l’Institut Castell del Quer, no només per motius acadèmics, sinó també socials i relacio nals. La posada en marxa del centre em va permetre estudiar uns anys més al ma teix poble i conèixer joves de la meva edat dels pobles veïns, amb qui difícilment m’hauria relacionat si no hagués estat per l’institut. Un vincle que encara continua viu.

Les generacions anteriors a la meva no van tenir l’opció de quedar-se al Lluçanès. Van haver d’anar a estudiar a Vic, a Giro nella, a Navàs, a... Evidentment que van rebre molt bona formació i que van estar en contacte amb altres joves, però el lli gam amb el territori i la seva gent va ser diferent.

Aquest 2025 es compleix el 30è aniver sari de l’Institut Castell del Quer. Com passa el temps... El “meu” institut. El “nostre” institut! Un projecte plenament consolidat que és, si no el principal, un dels pals de paller més important del Llu çanès. Els joves són el present i el futur de tot territori. I l’Institut Castell del Quer, l’aglutinador dels joves de la comarca. Quin goig, fa pocs dies, veure l’escenari de la Sala Polivalent ple d’alumnes de 4t d’ESO representant el ja tradicional mu sical. Un projecte únic que ha complert el primer quart de segle de vida i que em peny la companyonia, la interpretació i el talent. Ah, i també el territori.

Que per molts més anys i molts més mu sicals, Institut Castell del Quer!//

L’ACA estudiarà com reduir els nitrats dels rius amb solucions naturals

Es preveu que un dels àmbits d’estudi sigui la Gavarresa

Àmbits d’actuació on es proposa l’estudi.// F: ACA

LLUÇANÈS

Per_ Redacció

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat un contracte per estudiar actuacions que aju din a mitigar la contaminació per excés de nitrats als rius i aigües subterrànies, a partir de soluci ons basades en la natura. Els emplaçaments que es tin dran en compte en l’estudi són trams de l’Alt Fluvià, la Muga, el riu Ter, el Cardener, el Calders, el Llobregat, i les rieres del Ma resme, el Segre, el riu Set i l’On dara. De la conca del Llobregat,

es preveu que un dels àmbits d’estudi sigui la riera Gavarresa, tot i que, com informen des de l’ACA, els llocs proposats inicial ment es poden modificar segons la seva idoneïtat. A tots els llocs proposats hi ha captacions d’ai gua amb una concentració mit jana de nitrats superior als 37,5 mg/l.

L’estudi tindrà una durada de 3 anys i sis mesos i un pressupost de més de 900.000 euros. Pretén analitzar deu zones pilot a tot Catalunya per a desenvolupar estratègies i actuacions per re cuperar els ecosistemes. El pro jecte també vol millorar el conei

Sant Martí d’Albars estrena gegantons

L’Ajuntament de Sant Martí d’Albars estrenarà, el dissabte 26 d’abril, els gegantons i capgrossos del poble amb una festa al Pla de la Creu. Aquests s’han construït al llarg dels últims mesos a través d’un taller impulsat per l’Ajuntament i l’EMAL, sota el mestratge de la Caruca Ballesteros i amb la participació de diferents veïns del poble. La celebració també servirà per explicar les obres de restauració que durant les últimes setmanes s’han fet al monument de la creu de Constantí. L’en carregada de la restauració, Alba Morell de l’estudi Enactum, explicarà què s’ha fet i per què.// RED.

xement d’aquesta problemàtica amb la participació dels sectors socioeconòmics implicats.

La primera fase dels treballs consistirà en l’anàlisi i mostreig d’aquestes zones, comprovant la procedència de l’aigua i estudiant quins elements dels ecosistemes tenen potencial mitigador, com la vegetació de ribera, zones humi des i llacs, entre d’altres. Un cop es disposi dels resultats, s’habi litaran 4 espais d’experimenta ció (living labs), per a impulsar estratègies i actuacions. 12 dels 13 municipis del Lluçanès, tots excepte Alpens , formen part de les zones vulnerables per excés de nitrats de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès, Sobremunt, Oristà, Olost, Prats, Perafita, Sant Agus tí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Lluçà i Sant Martí d’Al bars formen part de la zona vul nerable 3, on des de l’any 2000, i segons dades de l’ACA, entre un 40 i un 62% de les mostres ana litzades es troben per sobre de la norma de qualitat establerta (50 mg/L). A Sant Feliu Sasser ra i Santa Maria de Merlès, que formen part de la zona vulnera ble 10, aquesta dada s’eleva, i les mostres per sobre del límit de ni trats són d’entre el 50 i el 70%.//

Sant Feliu capital de les herbes remeieres

La jornada d’herbes remeieres de Sant Feliu Sas serra començarà el pròxim dijous 24 d’abril, amb la primera sessió de l’escola de remeieres. Entremig, un munt d’activitats amb l’objectiu de donar a conèi xer aquestes herbes i els usos que tenen, entre ells els culinaris, de la mà del cuiner, Pep Salsetes. A més, estan fent un recopilatori de receptes que uti litzen herbes aromàtiques i que encara estan en ús a Sant Feliu Sasserra, amb l’objectiu de publicar lo un cop acabat. Durant la jornada també es farà la pre sentació oficial del documental dels vint-i-cinc anys de bruixes.// RED.

El nou bestiari ja es va deixar veure per La Blava.// F: AJ SMA A la Fira de les Bruixes ja hi ha un espai per a les herbes.// F: FIRA

L’alumnat de 4t d’ESO presenta El teu musical

Enguany, l’Institut Castell del Quer celebra el 25è aniversari d’un dels projectes que sem pre és dels més esperats del centre, el musical representat pels alumnes de 4t d’ESO obert a tots els veïns i veïnes del Lluçanès.

Els dies 4,5 i 6 d’abril, l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer va presentar El Teu Musical a la Sala Polivalent de Prats. Aquest espectacle consistia en un recull dels musicals anteriors, homenatjant aquells que han deixat més empremta durant la història del centre.

Els nois i noies van mostrar tota la feina feta des de principi de curs, acompanyats pels professors i professores que els han ensenyat i guiat durant aquest temps. A l’escenari, van demostrar que la dedicació i l’esforç són essen cials per aconseguir un bon resultat.

La Sala Polivalent es va omplir d’emoció i bon humor, mentre el públic gaudia de cada escena, coreografia i cançó realitzades pels mateixos alumnes.

Tant alumnes com professors estan d’acord que és una experiència que enforteix la cohe sió de grup i millora la relació entre docents i estudiants. També, es tracta d’un projecte molt enriquidor per augmentar l’autoestima i ajudar a perdre la vergonya dalt l’escenari dels actors i les actrius.// XBV

Nascuda del gel emociona Sant Feliu amb art col·lectiu

L’Ateneu de Sant Feliu Sasserra es va vestir de gala dissabte 12 d’abril per acollir l’estre na de Nascuda del gel, un espectacle de cre ació col·lectiva nascut de l’univers artístic de la família Vallvé Sayrach. A partir de pintures i poemes d’Eulàlia Sayrach musicats pel seu marit, l’obra pren forma escènica gràcies a la direcció de Jana Vallvé. Una de les dotze in tèrprets és la santfeliuenca Maria Ballús, que ja havia col·laborat amb Vallvé a Condó umbilical. La posada en escena va destacar per la sincronització precisa de les artistes, la música en directe —amb piano i cant— i un treball de llum i so que embolcallava el públic. Sense un fil narratiu clàssic, la peça transmet un viatge interior cap a l’expressió i la vida.// PAT

El CERT s’omple de romanços

El darrer taller d’aquest quadrimestre del Centre d’estudis i recursos de la transhumàn cia (CERT) va portar fins a Santa Eulàlia el mestre Jaume Arnella que va fer un taller so bre els romanços. Els participants van poder conèixer de primera mà què són els romanços i com es construeixen, i evidentment, com se’n construeix la melodia i com es canten. Els ro manços són cançons que expliquen històries, s’escriuen en versos heptasil·làbics on rimen els parells. Durant el taller, els assistents di vidits en petits grups van crear els seus pro pis romanços, lletra i melodia, sota la mirada atenta d’Arnella, el que es diu que és el darrer trobador de Catalunya.

La darrera cita del quadrimestre al CERT serà el pròxim 26 d’abril amb la xerrada i tas tet musical “Joaquim Pecanins i Joan Tomàs: dos grans folkloristes” a càrrec de Glòria Ba llús, Roser Reixach i Anna Gorchs.// RED.

Torno a casa repassa l’obra poètica de Vicenç Ambròs a Lluçà

L’exposició Torno a casa, que es pot veure fins després de Setmana Santa al Monestir de Lluçà, repassa l’obra poètica de Vicenç Ambrós i Besa, escriptor de Lluçà. Els poemes d’Ambrós són illustrats amb fotografies de Maria Àngels Para reda.

La inauguració de l’exposició, que es va cele brar el passat 29 de març, va comptar amb la projecció d’un audiovisual de l’associació Gaudir d’Art, fet per Jordi Camps i Maria Àngels Para reda, on l’autor lluçanès parla de la visió que té de la poesia, sobre la seva obra publicada i no publicada i d’ell mateix. El món que vivim, la societat, però sobretot, la part més biogràfica i personal protagonitzen la prolífica obra d’aquest escriptor nostrat que es defineix com a “autodi dacta”. Com diu, la poesia és la “visió de l’ànima de la persona” i “sempre s’escapa una part de la identitat més íntima. És inevitable despullar-se”. Podeu repassar tota l’obra de l’autor i altres propostes, com un taller d’escriptura, a la web https://www.vambe.cat/ i buscar al canal YouTu be de Gaudir d’Art el vídeo Vicenç Ambrós que es va reproduir a la inauguració.// RED.

La salutació final després de l’espectacle.// F: PAT Jaume Arnella al Centre d’Estudis i Recursos.// F: CERT

A dalt, foto de grup. A baix, imatges de diferents escenes.// F: JOAN PARERA

Inauguració de l’exposició.//

Miquel Casadevall

Sant Bartomeu del Grau

Consulteu aquest QR per accedir a l’entrevista concedida per Sayol al programa Objetivo Planeta, on aprofundeix en els resultats de la seva investigació

FERRAN SAYOL

INVESTIGADOR EN ECOLOGIA ANIMAL

“La

pèrdua de biodiversitat ens pot afectar directament”

DEL LLUÇANÈS

AL

MÓN

Reconec que no és fàcil transmetre la rellevància que es mereix el contingut d’aquesta entrevista, i és que quan parlem d’en Ferran, estem parlant d’un investigador pioner en el camp de la pèrdua de biodiversitat i les seves conseqüències. L’avalen el ressò que ha tingut l’article que recentment ha publicat a la revista Science, al voltant del qual s’estructura la conversa que hem tingut, i la seva participació en congressos internacionals de ciència com el Fòrum de Davos.

Però també parlem d’un vell conegut de La Rella, qui havia escrit nombrosos articles sobre curiositats i coneixements interessants en matèria de natura.

I és que malgrat la trajectòria que ha traçat, el seu interès neix de l’entorn natural que ens ha vist créixer, i que més d’una vegada havíem explorat plegats en la infantesa. Un interès que ha anat conduint amunt, però sense perdre mai la connexió amb el Lluçanès i amb el poble de Sant Bartomeu. Per això, suposo, es mostra un defensor acèrrim dels naturalistes aficionats i de la ciència ciutadana, i no fa escarafalls a l’hora de resoldre qualsevol dubte que et pugui sorgir després d’una passejada pel bosc del Vilar o fins a la riera del Sorreigs. Ens anima a sortir a la natura, a observarla i a tenir-ne cura. Tal com diu “com més en saps, més ganes tens de saber-ne, i més valores l’entorn”. Abans d’acabar, m’explica que a la zona del Lluçanès on han detectat més presència de gat salvatge és precisament a la Costa dels Gats. Casualitat?

SI PARLEM DE NÚMEROS, QUÈ ENS EXPLICA L’ ARTICLE?

Bàsicament, hem vist que s’han extingit unes 600 espècies d’aus des que els humans vam començar a expandir nos pel planeta, de les quals el 80% vivien en illes.

I SI PARLEM DE LES CONSEQÜÈNCIES?

Cada espècie té uns rols concrets en l’ecosistema, i intentem veure quines combinacions de rols s’han perdut. Per exemple, si veiem que totes les que s’han extingit eren es pècies que tenien el bec molt llarg i molt prim, segurament vol dir que menjaven nèctar. I menjant nèctar pol·linizaven les flors. Aleshores, pot ser que aquesta funció s’hagi perdut. Si eren ocells que volaven molt i que menjaven fruita, es pot haver perdut la funció de disper sar llavors.

S’HAN PERDUT MOLTS ROLS ECOLÒGICS?

En el conjunt de totes les com binacions de trets morfològics que hem estudiat, un 20% de les combinacions s’ha perdut, afec tant gairebé la totalitat d’espècies de mida més grossa. Per exem ple, en moltes illes hi havia ocells gegants que feien la funció dels grans herbívors, perquè no hi ha via ni gaseles, ni cérvols ni altres mamífers semblants. És el cas dels moes a Nova Zelanda, o dels ocells elefants de Madagascar, que eren semblants als estruços però encara més grossos. Avui, pràcti cament no queda cap ocell que faci aquesta funció.

OSTRES, OCELLS PASTURANT COM CÉRVOLS!

Sí, i un altre espai que s’ha perdut molt és el dels ocells que menjaven nèctar i que a les illes feien la funció dels insectes pollinitzadors. Per exemple, a Hawaii n’hi ha molts. D’aquests, se n’han extingit més o menys la meitat. Ara, plantes que necessitaven els ocells també s’extingiran perquè no hi ha ningú que les estigui pol·

Ferran Sayol al costat d’un Auró (Acer Palmatum) // F:MCF

L’octubre del 2024, en Ferran Sayol, junatment amb altres científics, publicava un revelador article a la revista Science que aborda l’extinció massiva d’espècies d’ocells causada per l’acció humana i les conseqüències que s’en deriven. Entre d’altres coses, explica que aquestes extincions s’iniciaren amb l’expansió dels humans pel planeta, ara fa aproximadament 130 mil anys. L’article és fruit d’anys de recerca, que han portat en Ferran a treballar cozle a colze amb museus d’història natural d’arreu del món, i a establir-se alguns anys a l’estranger. En Ferran, de Sant Bartomeu del Grau, és biòleg especialitzat en ecologia animal. Actualment és investigador del CREAF i coordina també el projecte Gat Fer. Resideix a Vic i properament s’incorporarà al CT BETA.

linitzant. És un efecte en cadena.

COM ESTUDIES OCELLS QUE JA NO EXISTEIXEN?

En les espècies extingides re centment, estudiem exemplars dissecats que es conserven en mu seus. En les més antigues, ens hem de basar en fòssils o altres restes. Per tant, hem de deduir què feien aquestes espècies a partir de la seva morfologia.

A LES ILLES, ELS ECOSISTEMES SÓN MÉS FRÀGILS?

Sí, perquè són ecosistemes molt tancats. En el cas dels ocells, com que no tenien depredadors, les es pècies no havien desenvolupat un instint de por o de protecció perquè no els feia falta. Quan arriben els humans i són molt fàcils de caçar, tant per la gent com pels animals que portàvem, com gats, rates o porcs. I aquests animals no només cacen, sinó que a més depreden nius. Això va provocar extincions molt ràpides. L’exemple més fa mós o paradigmàtic és el dodo.

QUAN S’HAN PRODUÏT AQUESTES GRANS EXTINCIONS?

Hi ha diferents èpoques, però po dríem destacar dues grans onades d’extincions: la primera correspon a l’època en què els humans arri ben a llocs verges per primera ve gada. La segona, quan hi arriben els colonitzadors europeus, és a dir als segles XVIII o XIX.

PARLES D’ESPÈCIES QUE HABITAVEN SOBRETOT AL TRÒPIC.

Sí, majoritàriament, però no to tes. Per exemple, una altra espècie extingida és el gavot gegant, que habitava a l’Àrtic.

AVUI ENCARA S’EXTINGEIXEN ESPÈCIES PER L’EFECTE DELS HUMANS. QUÈ POT PASSAR?

A vegades és una mica difícil de predir quines conseqüències tindrà, però si cada cop hi ha més pressió i van desapareixent “pe ces”, pot ser que acabi provocant un col·lapse generalitzat. Hi ha una metàfora que va bé per enten

dre-ho: ens imaginem un avió que està volant i li anem traient peces i les llancem per la finestra. Si traiem els seients, serà incòmode però continuarà volant. Podríem anar traient coses, però arribarà un punt que potser traurem una peça clau i col·lapsarà tot.

DE QUINA MANERA ENS AFECTARIA AIXÒ, A NOSALTRES?

No en som conscients, però ac tuem pensant que nosaltres estem separats de la natura. Hi ha qui creu que en un futur potser no tin drem bosc o no tindrem animals tan macos, però nosaltres segui rem aquí. No és ben bé així, per què ara comencem a veure que la pèrdua de biodiversitat ens afecta directament. Moltes funcions na turals les devem a la biodiversitat: moltes espècies reciclen els nu

Si van desapareixent espècies, pot arribar a produïr-se un col·lapse generalitzat

trients i fan que els ecosistemes funcionin, i gràcies a això tenim aigua neta, menjar, collites... Si els pol·linitzadors s’extingeixen, es perdríen també molts cultius.

ÉS REALMENT POSSIBLE CONVIURE HUMANS I NATURA EN HARMONIA? Crec que sí, però de pèn de la manera com visquem. És qüestió de volum i de qualitat. Si tothom viu pensant que els re cursos són infinits, no podem con viure. Per això es parla de sosteni bilitat. Sostenibilitat vol dir viure o actuar de manera que consumim els recursos al mateix ritme que es regeneren. Llavors, podem con viure. Per això cal recórrer, per exemple, a energies renovables, però també cal reduir la demanda, perquè si no també ens carrega rem els boscos per fer parcs solars.

Els dilemes ètics de la conservació

“Hi ha diferents visions: la primera és entendre com estaven els ecosistemes abans que els humans els afectessin. I això és un possible punt de referència que podem agafar. Si més no per ser-ne conscients. Llavors, partint de com estem ara i de com evoluciona, hi ha diferents maneres de treballar, i una podria ser intentar que les poques espècies que queden, que fan funcions clau, no desapareguin. Prioritzar salvar aquelles espècies que estan fent un rol que potser ningú més està fent. Una altra visió seria intentar mantenir com més biodiversitat millor.”

TAMBÉ ET DEDIQUES A PROGRAMES DE SEGUIMENT DE BIODIVERSITAT MÉS LOCALS, COM EL PROJECTE GAT FER, OI?

Sí; estudiem l’estat del gat sal vatge o d’altres espècies. Anem mirant cada any com estan les poblacions i com evolucionen al llarg del temps. Entre d’altres, es tem estudiant com ha canviat la presència de mamífers a Catalu nya en els últims 30 anys. I hem detectat canvis importants. Per exemple, el cabirol, que pràctica ment s’havia extingit, ara és per tot arreu. El cérvol, que abans no més estava al Pirineu, ara va bai xant a mesura que cada cop hi ha més bosc. També estem estudiant quines espècies s’acosten més a les zones urbanes i quines no tant i per què.

COM ANEM DE BIODIVERSITAT AL LLUÇANÈS? És un espai inte ressant, ja que és una zona mosaic, on hi ha una mica de tot: petits bosquets, zones agrícoles, prats... Un paisatge singular que va molt bé per algunes espècies. A vega des, quan parlem d’ecosistemes tendim a pensar en boscos verges, com una fageda tupida o una ave tosa. Però una zona de prats de pastura, amb petits boscos, tam bé és un ecosistema. El problema seria que aquests camps i petits boscos s’acabessin transformant en una zona de conreu immensa, com les grans extensions dels Es tats Units. Segurament perdríem tota la biodiversitat que ens donen els marges, les vores dels camps, els límits dels boscos, etc.

QUINS MAMÍFERS HI HEU TROBAT? Hi hem detectat espècies més pirinenques, com el gat fer, el cérvol o la Marta, i també espècies més mediterrànies, com la geneta. Ens trobem en una zona de pas entre aquests dos ambients, i això també afavoreix la biodiversitat. És important potenciar l’equili bri entre fauna, activitat agrícola i sostenibilitat, per fer possible la convivència. I per això, tots hem de cedir una mica.//

Ferran Sayol prenent mesures a un individu dissecat//F: FSA

FUTBOL SALA

El Futsal Prats continua la mala dinàmica

El partit corresponent a la vintena jornada de la lliga, el Futsal Prats acollia al pavelló municipal de Prats de Lluçanès el CFS Palau Oriol; un par tit pels pradencs importantíssim, per tal d’escalar posicions a la taula de classificació, on ara mateix estan a prop de la zona de descens.

Tots dos equips van sortir a buscar la victòria i els visitants, en els primers minuts, van aconseguir posar se per davant en el marcador. Els locals van reaccionar ràpidament i tan sols un minut després, van forçar l’empat. La primera part va ser molt in tensa i tots dos equips van dur a terme els seus plantejaments, arribant a l’equador del partit amb un empat.

A la segona meitat, el CFS Palau Oriol va tor nar a avançar se en el marcador i va posar el partit costa amunt pels lluçanesos. Tanmateix, el Futsal Prats va continuar insistint a la porteria visitant fins que van tornar ha aconseguit l’empat. El partit era un goig pels espectadors, amb anades i vingu des per part dels dos equips, però va tornar a ser els visitants qui van aconseguir tornar a avançar se al marcador. Tot i això, els locals no van desistir i quan el partit s’estava acabant, un gol dels locals van tornar a igualar el marcador, però a l’últim sos pir, els visitants van fer el gol que sentenciava el partit i corroboraven una altra derrota pel Futsal Prats. (3 4)

La següent jornada, el Futsal Prats va visitar la pista del FS Union Llagostense. El partit va co mençar de cara pels lluçanesos, on en els primers minuts, van aconseguir avançar se al marcador. Tot i això, els locals van fer un gol ràpidament per tornar a la igualtat, arribant a la mitja part amb l’empat.

Els pradencs van continuar collant i van tornar a posar se per davant. En començar la segona meitat, van aguantar amb el resultat favorable fins quan només quedaven deu minuts, quan els locals van fer el gol de l’empat, i a les acaballes, van tornar a fer un gol decisiu per decantar el partit.

El Futsal Prats continua amb una mala dinàmica i intentarà trencar la al pròxim compromís al Pave lló de Prats de Lluçanès contra el Vic Club de Fut bol Sala, el dissabte dia 26 a les 7 de la tarda.// GSA

Sílvia Yebra guanya el Raid Internacional de Sant Feliu Sasserra

A la competició, celebrada el passat 4 d’abril, hi van participar més d’una cinquantena de binomis

SANT FELIU SASSERRA

Per_ Carolina Font Usart

Sant Feliu Sasserra va acollir, el passat 4 i 5 d’abril, la XVII edi ció del Raid Hípic Internacional de Sant Feliu Sasserra i el Raid de Promoció, on van participar més d’un centenar llarg de cavalls entre les dues competicions.

A la XVII edició del Raid Hípic Internacional hi van participar més d’una cinquantena de cavalls repartits entre dues categories, la de 100 km sènior i la de 100 km júnior. La sasserrenca Sílvia Ye bra va ser la guanyadora de la ca tegoria de 100 km sènior amb ca vall Promise de Vilatella. Aquest, a més, va guanyar el premi al cavall en millor condició, és a dir, aquell que en acabar la prova té unes millors condicions segons els veterinaris i els experts.

La segona posició del Raid In ternacional va ser per Andrea Trujillo amb el cavall SW Lorie naba i, en tercer lloc, hi va quedar Omar Blanco amb SW Lorient King.

Pel que fa a la categoria Júnior, el primer lloc va ser per Georgina Molist amb Inapa Cost, seguida per Aida Santacreu amb el cavall GM Pirueta. La tercera posició va

ser per Gal·la Ferrer i el cavall JM Lutopica. L’endemà, dissabte 5 d’abril, es va celebrar el Raid territorial de promoció on van participar 90 ca valls repartits entre les tres cate gories: 40 km, 60 km i 80 km. A la categoria de 80 km, el gua nyador va ser Gabriel Donoso amb Xigrinsky Peu; la segona posició va ser per Nora Rigat amb SW Midele, i en tercera posició hi va quedar Violeta Vall amb SE Ma bakys. A la categoria de 60 km, el guanyador va ser Pablo Truji llo amb SE Lablidjam i la segona i tercera posició van ser per les lluçaneses Cèlia Soler amb Sia de Fignols i Maria Barcons amb Hal tair de Bozouls, respectivament. Pel que fa als 40 km, la guanya

El Sant Feliu juga contra el primer i l’últim de la lliga

El Pradenc s’allunya de la disputa de l’ascens

Durant aquesta quinzena, el Pradenc va jugar dos partits. Un contra el Santa Eugènia de Berga i l’altre contra el Torelló.

El primer el va disputar al Municipal, on el par tit va acabar amb un empat a 3. L’enfrontament, dit ja pel seu resultat, va ser d’anades i tornades, on finalment, els dos equips, Pradenc i Santa Eu gènia van repartir se els punts.

El segon partit, l’equip blaugrana va visitar el camp del Torelló. El partit va estar controlat per l’equip local, on, tot i això, el Pradenc avisava amb alguna jugada. Per part del Torelló, però, sí que va aconseguir marcar dos gols, on finalment, el marcador no es va moure més. Resultat final 2 - 0.// JBA

Aquesta quinzena, el Sant Feliu Sasserra s’ha en frontat contra l’equip que encapçala la classificació, el Navarcles, i contra l’equip que la tanca, el Callús. Contra els primers, al camp del Navarcles, el Sant Feliu es va emportar una derrota. Tan sols al minut 5, el Navarcles va avançar se al marcador. Tot i això, 7 minuts més tard, el Sant Feliu aconseguia l’empat a un. Tot i la feina constant dels jugadors sasserrencs per aguantar el resultat, al minut 89, ja a les acaba lles del partit, el Navarcles va aconseguir encaixar un gol i emportar se la victòria.

A la següent jornada, el Sant Feliu s’enfrontava, des del camp de l’Avinyó com a local, contra el Ca llús, l’equip que encapçala la classificació per darre re. Tot i un espant inicial, al minut 2, quan el Callús es va avançar al marcador, el Sant Feliu no es va fer enrere i ja al minut 5 va igualar el marcador. Des prés d’aquests dos gols primerencs, al minut 24, Marc Pujol va encaixar la pilota a la porteria dels rivals i l’equip sasserrenc ja es va posar per davant. El partit va continuar així fins que, ja a la segona part, Marçal Pujol va aconseguir el 3 a 1 definitiu.// RED.

dora va ser Júlia Padró amb Izohr de Bozouls, seguida de l’olostenca Maria Puntí amb Hizicko Al Ba raka, i, en tercer lloc, hi va quedar Jaume Puntí amb Jm Frankel. Des de l’organització valoren molt positivament la participació de les dues jornades. Pel que fa a la ruta, a diferència d’altres edici ons, aquest cop no van arribar a Olost, sinó que van optar per pas sar per la Torre, Oristà i Avinyó. A més, tal com van fer en el Raid Memorial Quico Yebra d’aquest passat febrer, van adaptar la ruta per evitar al màxim les carrete res. Però la pluja els va obligar a canviar ne un tros perquè els va ser impossible travessar el riu a l’altura d’Oristà, ja que l’aigua baixava amb molta força.//

L’Olost se’n va de vacances amb un 5 a 0

En el darrer partit abans de la parada de Set mana Santa l’Olost va aconseguir un 5 a 0, en front d’un dels seus rivals més directes, la Sant perenca. Fet que els permet mantenir se a mitja taula i començar les minivacances tranquils. El partit va fer gaudir de valent els aficionats que veien com al minut 9 Palanques obria el mar cador. Encara a la primera meitat, Obiols i Saez, feien el segon i tercer. A la segona part, els gols no van arribar fins últims deu minuts amb les in tervencions de Marsó, que feia el 4 a 0, i de Pa lanques que va tancar el marcador amb el cinc a zero final.

La jornada anterior, però l’Olost havia perdut 3 a 0 contra el Sant Vicenç de Torelló, que va segon a la taula.

Després de l’aturada només quedaran quatre jornades de Lliga. Tot i que la següent cita dels olostencs serà el dimarts 22, que jugaran a casa contra el Corcó en un partit endarrerit. La jorna da 27 serà el diumenge 27 contra els primers de la classificació, el Roda de Ter.// RED.

Èxit de participants en la 34a edició de la 3 Comarques d’Alpens

Jordi i Anna Pujol van ser els guanyadors de la cursa llarga,

Guillem

Parés i Ona Ràfols es van imposar a la curta, i Marc Rota es va endur el títol del més ràpid a la Cronoescalada

La 3 comarques va reunir 300 corredors que van participar en alguna de les curses, fos la llarga, la curta o la novetat d’enguany, la cronoescalada. Des de l’orga nització estan molt contents amb aquesta xifra que supera en més gairebé una vuitantena de perso nes les inscripcions de fa un any. En la cursa llarga, de 24,5 qui lòmetres, el guanyador va ser Jordi Pujol, va estar acompanyat

per Bernat Hernández i Francesc Bach, que van acabar en segona i tercera posició respectivament. Anna Pujol, va ser la guanyado ra de la categoria femenina de la cursa llarga, seguida d’Anna Sis cart i Anna Gisbert. A la cursa curta, de 12,5 quilò metres, el guanyador va ser, per segon any, el santboienc Guillem Parés. El podi el van completar Arnau Xifré i Arats de la Viu da. En la categoria femenina la guanyadora va ser Ona Ràfols, seguida de Maria Villacrosa i

PATINATGE

El Club Patí Lluçanès organitza

El Club Patí Lluçanès, l’en titat de patinatge artístic de la comarca, va organitzar un Open Formació dins la modalitat lliu re el primer cap de setmana d’abril. Aquest esdeveniment va tenir lloc al pavelló d’Olost i va

Laura Doval.

Una de les novetats de l’edi ció d’enguany era la prova de la cronoescalada que es va disputar el dissabte a la tarda. El més rà pid va ser Marc Rota, que la va completar amb poc més de 23 minuts. El van acompanyar al podi, David Oliva i Martí Vallbo na. La prova va arribar amb una sorpresa, l’arribada es va poder seguir en directe des de la plaça d’Alpens a través d’una pantalla que van instal·lar especialment per la 3 comarques.

L’endemà, des de la mateixa pantalla, es va poder seguir en directe el grup d’animació que com cada any es va instal·lar a la pujada al Puig de l’Om per fer més lleuger l’ascens al cim més alt del Lluçanès.

Des de l’organització expliquen que la cursa no seria possible sense totes les persones del po ble que col·laboren que enguany rondaven als 180. Encara paint l’èxit d’enguany, ja estan comen çant a pensar en l’edició de l’any que ve, la 35a.//

un open formació

comptar amb la participació de diversos clubs del territori.

Durant la jornada de diumen ge 6 d’abril, hi van participar un total de 8 patinadores del CP Lluçanès, dues de les quals dins el nivell 5 i la resta al nivell 7.

En el nivell 5, Laia B. i Arlet B. van aconseguir la segona po sició en les seves categories. Pel que fa al nivell 7, Martina M, i

Nora P. van pujar a podi amb una tercera posició cadascuna, també en grups diferents. Des del club es mostren molt satisfets amb els resultats obtin guts i valoren molt positivament aquesta oportunitat perquè les patinadores posin en pràctica les seves coreografies. Mostren moltes ganes de continuar millo rant i gaudint d’aquest esport.//

MOTOR

Sant Feliu Sasserra s’omple de vehicles

clàssics i espectadors

La 12a edició de la Trobada de vehicles de Sant Feliu celebrada el passat 6 d’abril va omplir els carrers de la zona esportiva d’aficionats i curiosos que no van voler perdre’s la cita, una de les més importants de la Catalunya Central. Centenars de cotxes van participar en aquesta edició que com cada any, un cop fetes les verifica cions, van compartir un bon esmorzar abans de començar la ruta que va transcórrer per les car reteres del Lluçanès, Moianès, Bages i Berguedà. Paral·lelament a la trobada també s’organitza un mercat de recanvis i diferents articles relacio nats amb el món del motor on els aficionats poden trobar gairebé tot el que poden necessitar pel seu vehicle.

La següent cita pels amants dels clàssics del Llu çanès serà a la Torre aquest divendres 18 d’abril, a la 15a trobada de motos clàssiques.// RED.

CICLISME

La Volta homenatja a Òscar Pitarch

La Volta Catalunya entrega cada any durant la presentació de la competició les medalles d’honor de l’entitat. Enguany, una d’aquestes va ser per l’olostenc Òscar Pitarch qui, a principis dels dos mil i durant quatre anys, va ser president de l’entitat. Amb aques ta medalla es vol reconèixer la tasca i el pes que ha tingut Pitarch en la Volta, així com la seva vinculació. L’acte d’entrega de les medalles d’honor es va fer el passat 14 de març a l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF) de Barcelona, i va comptar amb la pre sència del conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez. Pitarch va rebre el guardó juntament amb altres personalitats destacades vinculades a la Volta Catalunya o al ciclisme.// RED.

ALPENS

Per_ Redacció

OLOST

Per_ Xènia Ballús Vila

Corredors passant per Rocadepena.// F: CURSA 3 COMARQUES - ANNA VILARÓ AGUILERA

Les patinadores del CP Lluçanès que van participar a l’open.// F: @CPLLUCANES

Els participants durant l’esmorzar.//

Pitarch recollint el guardó.// F: LA VOLTA

ELS MOTS ENCREUATS

Us heu fixat que Setmana Santa canvia de data cada any i que sem pre hi ha lluna plena? Doncs les dues coses van de bracet.

Des de l’Antiguitat, una de les aplicacions pràctiques de l’astrono mia és marcar dates —com aques ta— que celebra molta gent, al ma teix moment, a llocs molt distants. Com que les comunicacions eren més complicades que avui en dia, es va triar una manera perquè tothom ho pogués calcular independentment.

Hi ha dos dies a l’any que el Sol passa just per sobre de l’equador i la Terra queda il·luminada de tal ma nera que la línia que divideix la nit del dia va exactament del pol nord al pol sud. Sembla màgic.

Aquests dos dies són al març i al setembre, i marquen l’inici de la pri mavera i la tardor als dos hemisfe ris. Tenen un nom que et pot semblar estrany: equinocci. Aquesta paraula, que costa tant de recordar, ve del llatí, concretament de “aequinocti um” i vol dir que la nit i el dia són iguals, equivalents, o sigui que du ren el mateix temps. Els equinoccis eren uns dies que totes les antigues cultures tenien molt controlats, i per això, avui en dia, coneixem festes que tant els Maies a Centreamèrica com els Celtes a Europa celebraven cada any.

Doncs per calcular quan és la Set mana Santa, només hi hem d’afegir una cosa: el cicle de la Lluna. Con cretament: el diumenge següent a la primera lluna plena, després de l’equinocci de primavera (a l’hemis feri nord) marca la Setmana Santa. Sí, sí, ja ho pots tornar a llegir i queda’t amb aquestes idees; equi nocci + primavera + lluna plena. És curiós perquè això no s’acaba aquí: també marca el Carnaval, que abans era una setmana boja, de fes tival total, on tot estava permès. Us sona el dijous llarder? Oi que és el dia que comença el Carnaval? Doncs si ho mireu bé, són just qua ranta dies exactes abans del dijous de Setmana Santa. Per últim, fixeu vos que durant aquests dies que comença la prima vera, veureu que el Sol il·lumina i es cola per escletxes i finestres, fent llum a llocs on a l’hivern mai hi toca.//

INÉS DIBARBOURE TANT LLUNY, TANT A PROP

Mots encreuats elaborats per_ Bruna Olegario Freixa

EL SUDOKU

VERTICALS

1. Va salvar a la princesa i quan la va haver salvat li va donar una rosa molt bonica.

4. És un animal gran, té quatre potes, galopa i el cavaller pot pujar-hi a sobre.

5. És la filla del rei, van fer un sorteig per veure quina persona del poble es menjava el drac, i li va tocar a ella.

HORITZONTALS

2. Explica històries, té pàgines i els pots trobar a les llibreries.

3. Treu foc per la boca i es menjava el bestiar i les verdures dels horts.

6. És de color vermell, té una tija de color verd i la pots trobar a una floristeria.

7. És per matar al drac. És molt llarga i està feta de metall.

L’efemèride abril

ARRIBADA

DE LA PANDÈMIA AL LLUÇANÈS

L’article d’aquesta efemèride es va publicar a LaRella 479, corresponent al 2 d’abril del 2020, és a dir ara fa poc més de 5 anys. Es tracta del primer exemplar de LaRella que no va arribar a sortir mai en paper, a causa del confinament que s’acabava de decretar a Catalunya. Aquest,

i els següents dos números (480 i 481) només es van publicar en línia. Tot i això, aquestes publi cacions van tenir molt seguiment per internet i també van arribar a totes les cases del Lluçanès. Precisament, la notícia fa referència als pri mers casos de Covid-19 detectats al Lluçanès.//

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

EL RACÓ DE LA FEINA

» OPERARI per treballar al sector de la pedra i a l’agrària a Perafita. No fa falta experiència. T: 690 73 29 39. (R593/07)

» OPERARI FÀBRICA DE PALETS a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R593/05)

» OPERARI PER REPARAR PALETS DE FUSTA I CONDUIR CARRETILLA A Sant Agustí de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R593/05)

» EXPENDEDOR DE BENZINERA a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R593/06)

» CAMBRERS, AJUDANTS DE CUINA, RENTAPLATS I NETEJA per a restaurant al berguedà. T: 660 49 11 75 (R591/06)

» NETEJA D’OFICINES i domicilis particulars del Lluçanès. Mes de Maig. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R592/03)

» TEIXIDOR/A a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R592/04)

» OFICIAL DE 1A O 2A DE CONSTRUCCIÓ amb experiència demostrable a Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/04)

» EDUCADOR/A SOCIAL per a camps de setmana quinzenals i festius alterns, a Sobremunt. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/05)

» PEÓ DE MANTENIMENT a l’Ajuntament de Lluçà. Pla d’ocupació. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R593/01)

» TÈCNIC OFICINA ITINERANT D’HABITATGE I REHABILITACIÓ del Lluçanès. ADR Cat Central.

» AUXILIAR D’OFICINA DE TURISME a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R593/02)

» MESTRE DE L’ESCOLA BRESSOL La Pitota de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R593/03)

» PORTER PISCINES MUNICIPALS d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R593/04)

» OPERARI DE MANTENIMENT a l’Ajuntament d’Alpens. Borsa. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R592/02)

» PEÓ DE BRIGADA a l’Ajuntament de Sobremunt. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/01)

OFEREIXO FEINA

TRUITA DE PASQUA

INGREDIENTS

» Entre 6 i 8 ous,

» Oli d’oliva “del bo” i sal

» Un pam de llongonissa

» Pot afegir-s´hi també cansalada viada, cansalada grassa, botifarra, botifarra negra o alls tendres (al gust)

PREPARACIÓ

1. Trenqueu els ous i bateu los.

2. Traieu el budell de la llongonissa i ta lleu la a trossets petits. Prepareu també, ta llant a trossets, si hi voleu afegir algun altre ingredient (cansalada, botifarra...)

3. Poseu la paella al foc amb una mica d’oli. Un cop calent i en el cas que hi vulgueu posar cansalada, algun tipus de botifarra o alls, co eu los abans d´afegir los als ous batuts.

4. Afegiu als ous batuts els ingredients en cru (la llongonissa) i cuits que hi vulgueu afe gir (cansalada, botifarra, alls).

5. Barregeu ho tot i poseu hi un polsim de sal. Penseu que si hi ha cansalada i llongonis sa no en necessitarà tanta.

6. Amb l’oli ben calent, afegiu la barreja a la paella esperant que qualli, i un cop presa, gireu la ajudant vos d´un plat per a coure la per l’altra banda.

7. Quan la vegeu rosseta per banda i banda ja la tindreu a punt.

Amb aquesta recepta, podreu tastar una truita que era costum de fer per esmorzar el Dilluns de Pasqua.

GRUP DE GIMNÀS SANT MARTÍ D’ALBARS

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

17 dj PRATS FARGAS

18 dv PORTAL DE QUERALT PORTAL DE QUERALT

19 ds YLLA YLLA

20 dg CONSTANSÓ CONSTANSÓ

21 dl VILAPLANA VILAPLANA

22 dt OLOST ALIBERCH

23 dc PRATS BARNOLAS

24 dj ST.BARTOMEU TERRICABRAS

25 dv PRATS FARGAS

26 ds ARUMÍ ARUMÍ

27 dg URGELL URGELL

28 dl ST. BARTOMEU CONSTANSÓ

29 dt OLOST VILAPLANA

30 dc PRATS ATLÀNTIDA

1 dj AUSA AUSA

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.

Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

ABRIL

SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ de Francesca Bonnemaison, a la biblioteca.

OLOST_ EXPOSICIÓ de Maga Rie ra a l’Espai Guaita, en horari de la biblioteca. EXPOSICIÓ de cerà mica de Nayra Cartix, a l’Espai Rocaguinarda, en horari de la biblioteca. POESIA ESTESA, Del 13 al 23 d’abril, a l’Espai Roca guinarda.

DIVENDRES 18 D’ABRIL

PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR DEL SOLER DE N’HUG, a par tir de les 4 de la tarda, al Soler de n’Hug. VIACRUCIS, a 2/4 de 8 del matí pels carrers del poble. CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ, a les 6 de la tarda a l’Església. PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, a les 9 del vespre pels carrers del poble. LA TORRE D’ORISTÀ_ 15A TROBADA DE MOTOS CLÀSSIQUES, amb esmorzar i ruta en grups de 10, de 9 a 11 del matí.

DIUMENGE 20 D’ABRIL

ORISTÀ_ SANTES PASQÜES, SOPAR POPULAR I TRIVIAL a la sala polivalent, a partir de les 9 del vespre. CONCERTS amb Pascual i els Desnatats i DJ Ardid, a partir de les 12 de la nit, a la sala poli valent.

PRATS DE LLUÇANÈS_ MISSA DE PASQUA, a les 9 del matí i a les 12 del migdia a l’Església. BALLS DE BASTONS, a partir de les 10 del matí pels carrers del poble. CANTADA DE CARAMELLES, a la sortida de missa, a la plaça de l’Església.

SANT FELIU SASSERRA_ CARAMELLES, de 10 del matí a 1 del migdia pels carrers del poble.

DILLUNS 21 D’ABRIL

SOBREMUNT_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “SORPRESAS” DE MARTÍ GÜELL VALLBONA, les 12 del mig dia, a la Roca.

OLOST_ MISSA, CARAMELLES I SARDANES, amb la cobla Ciutat de Manresa, a les 10 del matí, a Sant Adjutori.

PRATS DE LLUÇANÈS_ BALLS DE BASTONS, al matí a les cases de pagès. MISSA, a les 11 del matí a Sant Andreu de Llanars.

SANT FELIU SASSERRA_ MISSA, a 2/4 d’11 del matí, a la capella de Santa Magdalena.

DIMARTS 22 D’ABRIL

SANT MARTÍ D’ALBARS_ ASSAIG

OBERT DE LA CORAL I LECTURA DE POEMES, a 3/4 de 8 del vespre, al Local Social La Blava.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER INFANTIL SANT JORDI, a les 6 de la tarda, a la biblioteca.

DIMECRES 23 D’ABRIL

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ PARADA DE ROSES I LLIBRES, a càr rec de l’Escola Monjoia i l’AFA, de 9 del matí a 7 de la tarda, a la plaça Dr. Griera.

OLOST_ LA RATETA MARTINA I EL RATOLÍ SERAFÍ, espectacle in fantil a càrrec de la Companyia Deliri, a 2/4 de 12 del matí, a la plaça Major.

PERAFITA_ JOCS FLORALS, a 2/4 de 4 de la tarda, a la plaça de Sant Antoni.

SANT FELIU SASSERRA_ PARADA DE ROSES I LLIBRES DE SANT JORDI, durant tot el dia, al Pas Nou.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_

PARADA DE LLIBRES I ROSES, durant tot el dia, a la plaça Ma jor. TALLER D’ART I POESIA, a la tarda. CONCERT, a càrrec dels alumnes de l’EMAL, a les 6 de la tarda. GIMCANA LITERÀRIA i be renar, tot seguit, a la plaça.

ORISTÀ_ PARADES DE LLIBRES I ROSES, a càrrec de l’AMPA i l’es cola, durant el dia.

LA TORRE D’ORISTÀ_ PARADES DE LLIBRES I ROSES, a càrrec de l’AMPA i l’escola, durant el dia.

DIJOUS 24 D’ABRIL

OLOST_ OBRA DE TEATRE “HI HA RES MÉS AVORRIT QUE SER UNA PRINCESA ROSA?”, representació dels alumnes de CM de l’Escola Terra Nostra, a 1/4 de 4 de la tar da, al gimnàs de l’escola.

SANT FELIU SASSERRA_ ESCOLA DE REMEIERES: XERRADA SOBRE ALIMENTACIÓ SALUDABLE, a càr rec d’Alba Coll Pedragosa, nutri cionista, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala gran de l’Ateneu.

DIVENDRES 25 D’ABRIL

OLOST_ TERTÚLIA A LA CAÇA DE L’OVELLA DE HARUKI MURAKAMI, les 6 de la tarda, a la biblioteca.

ESCACS A LA BIBLIO, les 7 de la tarda, a la biblioteca.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ TITELLES INFANTIL CIGRONET, espectacle de titelles amb la lle genda de Sant Jordi i altres con tes populars, a càrrec de Cia. Ci gronet, les 6 de la tarda, al Casal Sociocultural.

SANT FELIU SASSERRA_ ESCOLA DE REMEIERES: XERRADA HISTÒRICA SOBRE GASTRONOMIA CATALANA I L’ÚS DE LES HERBES AROMÀTIQUES, amb tast inclòs, a càrrec de Pep Salsetes, a les 6 de la tarda, a l’Ateneu.

SANTA CREU DE JUTGLAR_ CONTES MUSICATS PER A LA PETITA INFÀNCIA I FAMÍLIES, a càrrec de Marta Cruz (Clau de conte), a 2/4 de 6 de la tarda per a infants de 0 a 2 anys, i a 1/4 de 7 de la tarda per a infants de 3 a 6 anys, al Local Social.

DISSABTE 26 D’ABRIL

OLOST_ 38È ANIVERSARI DEL CASAL D’OLOST I SANTA CREU. MISSA DE DIFUNTS , amb la co ral Noves Veus, a la una del migdia. DINAR D’ANIVERSARI, servit per la Fonda, seguida ment. FINAL DE FESTA, amb Da vid Canal, a la tarda, al Casal. SANT MARTÍ D’ALBARS_ ESTRENA DELS GEGANTONS I RESTAURACIÓ DE LA CREU DE CONSTANTÍ, a les 5 de la tarda, al Pla de la Creu de Constantí. SANT FELIU SASSERRA_ ESCOLA DE REMEIERES: XERRADA SOBRE MEDICINA TRADICIONAL DEL MEDITERRANI, a càr rec d’El Jardí de les Bruixes, a 2/4 d’11 del matí, i TALLER DE DESTIL·LACIÓ AMB ALAMBÍ DE COURE, a càrrec de Joana la Ne gra, a les 4 de la tarda, tots dos a l’Ateneu.

DIUMENGE 27 D’ABRIL

ORISTÀ_ II FESTA DE ROCAGUINARDA, esmorzar popular i actuació a càrrec de Ferran Or riols, a 2/4 de 10 del matí, a la Casa de Rocaguinarda.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ JOCS FLORALS, esmorzar i plan tada de flors a l’Escola Monjoia, a les 10 del matí. Tot seguit, en trega de premis al teatre i dinar de carmanyola al pati de l’esco la. CICLE DE TEATRE HUMOR EL XOC, a càrrec de Cia. La 113, les 6 de la tarda, al Casal Sociocul tural.

SANT FELIU SASSERRA_ JORNADA D’HERBES REMEIERES. MOSTRA DE PRODUCTES LOCALS, EXPOSICIÓ DE GRILLADES I TALLER DE CREUS DE PALMA, du rant el matí, a la plaça de l’Es glésia. DINAR GASTRONÒMIC, a les 2 del migdia, a la plaça de l’Església. ESTRENA DEL DOCUMENTAL “25 ANYS DE LA FIRA DE LES BRUIXES”, a les 6 de la tarda, a l’Ateneu.

DILLUNS 28 D’ABRIL

OLOST_ SORTIDA AL BOSC, les 5 de la tarda, sortida des de la biblioteca.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER DE TEATRE SOCIAL, a partir de les 6 de la tarda, a l’Ateneu. SANTA CREU DE JUTGLAR_ EN DEFENSA DELS CAMINS, xerra da a càrrec de Jordi Salbanyà i Benet sobre la gestió i regulació dels camins rurals, a les 5 de la tarda, a la sala gran del Local Social.

DIMARTS 29 D’ABRIL

OLOST_ ALIMENTACIÓ DEPRIVATIVA DE PRIMAVERA, a càrrec de M. Àngels Piqué, a 2/4 de 10 del matí, a l’Espai Activa’t.

RESTAURANTS·BARS·HOSTALS

ALIMENTACIÓ

EL TEMPS

ELS ENCANTS

ES VEN

» BUTACA DE RELAX I BALANCI, amb 5 funcions de massatges i font de calor. 150€. T: 690 29 46 55 (R593/01)

» BICICLETA ESTÀTICA, color rosa i blanc. Treballa braços i cames, 75 €. T: 690 29 46 55 (R593/02)

» NEVERA TEKA de 145 x 55 x 55cm en bon estat de conservació. 100 €. T: 616 200 843 (R593/03)

» COTXE AUDI A4 de l’any 2005 en bon estat. ITV vigent. Etiqueta B. 1.000 €. T: 687 812 614 (R593/04)

» LLIT ARTICULAT de 90 cm, amb sunyer de fusta. T: 93 822 86 47 (R592/02)

» CUINA DE BUTÀ. T: 93 822 86 47 (R592/03)

» CALDERA DE LLENYA i radiadors. T: 609 367 270 (R591/11)

» BICICLETA DE CARRETERA talla S. En molt bon estat i bon preu. Whatsapp: 649 840 742 (R591/12)

» CALDERA DE GASOIL amb aigua sanitària, en bon estat, i dipòsit de gasoil. Whatsapp: 649 840 742 (R591/13)

» BICICLETES, d’home i de dona, seminoves, de la marca Spot. Preu a convenir. T: 610 78 62 23 (R591/14)

» CONILLERES en molt bon estat. T: 93 888 90 60 (R591/15)

» TERRENY URBÀ actualment apte per tenirhi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La ComaBona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R592/01)

ES BUSCA

» GENT AMB GANES DE JUGAR A HOQUEI entre una colla d’aficionats/des. T: 622 86 56 89 (R593/05)

» PATINS, BOTES, PLATINES I MATERIAL VARI D’HOQUEI PATINS per deixar o vendre a una colla d’aficionats/des. T: 622 86 56 89 (R593/06)

» BICICLETA ESTÀTICA en bon estat i a bon preu. T: 641 335 924 (R593/07)

» CONDUCTOR per fer trajecte BarcelonaPrats de Lluçanès. Dies a convenir. T: 687 065 986 (R591/16)

» HABITACIÓ DE LLOGUER per viure tot l’any. Dona de 40 anys. Leidy. T: 642 341 631 (R592/03)

ES LLOGA

» BAR RESTAURANT totalment equipat i amb un lloguer raonable a Gurb. Whatsapp: 649 840 742 (R593/08)

» PLAÇA D’APARCAMENT a l’edifici de la Pedra Dreta de Prats de Lluçanès. T: 663 496 475 (R592/05)

LES FOTOS DEL TEMPS

Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

NATURA KM 0

És ben evident que la natura km 0 que ens envolta està asso lint el seu ple i aquests dies po dem escollir si volem observar ocells, plantes, insectes i rèptils de dia o bé amfibis, mamífers o mussols de nit. La primavera és l’estació de la vida i amb les plu ges que han caigut, enguany ens va oferint la seva millor versió, però no ens podem despistar, ja que hi ha certes coses que només podem gaudir aquests dies. Una d’elles és la floració d’unes orqu ídies silvestres molt boniques, les anomenades “abelleres”. Són un tipus d’orquídies que tenen la particularitat que les seves flors imiten insectes. No us imagineu unes orquídies com les que tro bem a les floristeries, les nostres

Abelleres: flors versió 2.0

orquídies són molt més petites, però si les mirem amb atenció veurem que són unes flors molt espectaculars. Hi destaca el la bel que és un pètal arrodonit i acolorit que imita el cos d’un in secte. Els altres pètals imiten les antenes del fals insecte i el resul tat és increïble. Les trobem sobretot en zones obertes, clarianes de bosc i erms, sovint als mateixos llocs que la farigola (Thymus vulgaris), la sajolida (Satureja montana), el romaní (Rosmarinus officinalis) o l’argelaga (Genista scorpius).

No totes estan en flor al mateix temps, però aquests dies po dem trobar l’Abellera de la pas sió (Ophrys passionis) que és la més abundant, l’Abellera fosca (Ophrys forestieri) que és la pri mera de florir, l’Abellera vera (Ophrys apifera) que és la més acolorida i més semblant a un insecte, l’Abellera groga (Ophrys lutea) de colors molt alegres i l’Abellera catalana (Ophrys catalaunica) un endemisme de Cata lunya que presenta un label amb una taca lila més clar al centre. Si sortim a caminar amb la mi rada fixada entre les herbes, ben segur que ens creuarem amb més d’una orquídia silvestre. Vigilem de no trepitjar-les!// RAMON BAUCELLS

La riera Gavarresa, al seu pas per Sant Martí, el passat 14 d’abril.// F: ALBERT NOU

Les ovelles de Cal Miquel de Pinós pasturant una herba ben verda, la setmana passada.// F: @EXPLOTACIOCALMIQUEL

Els arços ben florits, a Oristà, el 15 d’abril.// F: PERE CORS

La llera de la riera Gavarresa, prop d’Alpens, el 8 d’abril.// F: @PILGRIMOFBEAUTY

Camps verds i cel enuvolat des de Sant Adjutori d’Olost, el 15 d’abril.// F: JOSEP MARIA RUBIO RIUS

Una desena de cigonyes van visitar Sant Martí d’Albars, aquest dimarts 15 d’abril.// F: ANNA ALIGUÉ

06:59 h - 23 d’abril

20:42 h - 23 d’abril

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

12 de maig

27 d’abril

LLUÇÀ (760 m)

20,90 ºC · dia 7

4,60 ºC · dia 2 12,50 ºC

45,1 km/h · dia 4

30,50 L · 6 dies

229,50 L 9,00 L · dia 13

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

22,60 ºC · dia 7 2,40 ºC · dia 1 12,33 ºC

39,6 km/h · dia 4 34,60 L · 7 dies 245,70 L 13,30 L · dia 9

LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)

De l’1 al 15 d’abril

Temperatura màxima

Temperatura mínima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

Pluja mensual i dies amb precipitació

Pluja anual

Dia de més pluja

EFEMÈRIDES

23,20 ºC · dia 7 3,90 ºC · dia 1 12,40 ºC

40,20 km/h · dia 4 35,40 L · 5 dies 216,80 L 12,40 L · dia 14

ALPENS (871 m)

21,40 ºC · dia 6 3,00 ºC · dia 3 11,90 ºC

41,8 km/h · dia 4 40,00 L · 5 dies 244,00 L 22,20 L · dia 13

PERAFITA (774 m)

21,10 ºC · dia 7 3,80 ºC · dia 15 11,62 ºC

46,4 km/h · dia 4 16,45 L · 5 dies 213,77 L 5,80 L · dia 14

OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)

23,80 ºC · dia 7 1,40 ºC · dia 1 12,00 ºC

46,7 km/h · dia 4 31,00L · 6 dies 213,80 L 12,80 L · dia 15

ORISTÀ (460 m)

23,40 ºC · dia 7 2,40 ºC · dia 1 13,10 ºC 40,2 km/h · dia 4 35,80 L · 6 dies 226,80 L 10,20 L · dia 13

La variabilitat del mes d’abril, per ser de transició de l’hivern cap a la primavera, és sempre sorprenent. La variabilitat tèrmica i la presència de tota mena de fenòmens meteorològics, queda ben reflectida en les notes que ens va deixar l’enyorat Pere Bruch. Us en transcrivim uns pocs exemples.

1987

“Ha estat un mes molt calorós”

1989

“Ha estat un mes molt fred”

1993

“El dia 14 primera tempesta. El 15 ha fet una forta tempesta i ha caigut un llamp a la vora de cal Cabré (Olost), causant alguns danys en línies elèctriques. L’última setmana ha fet la nevada més important de tot l’hivern al Pirineu. Ha estat un mes plujós i fred.”

1996

“El dia 30 es va enregistrar un tornado als afo-

res d’Olot, arrencant algunes teulades i arbres.”

1998

“Ha glaçat 10 dies fent mal als arbres fruiters, faves i camps de colza. Hi ha hagut fortes tempestes amb calamarsa. Han arribat les tórtores i el rossinyol. El dia 29 es va observar un arc de Sant Martí doble molt espectacular.”

1999

“Ha estat un mes amb molts dies de vent fort. El dia 15 va nevar bastant, però aquí, a Casa Miquela, s’hi va posar un gruix de 4 cm. El dia 17 va caure un llamp a Campa

(Olost) causant desperfectes als aparells elèctrics. El dia 27 va caure un llamp al mecànic Rovira (Olost) causant desperfectes elèctrics.”

2001

“Ha estat un mes sec, amb temperatures superiors a les normals i ventós. El dia 22 va fer una glaçada negra amb -4,4 °C, matant hortalisses i arbres fruiters i també bastants roures. Des de les 7 de matí del dia 22 a les 14 del dia 23, la temperatura va pujar 28,2 °C, el dia 22 a les 7 hores -4,4 °C i el dia 23 a les 14:00, 23,8 °C.”

ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)

23,30 ºC · dia 9 3,40 ºC · dia 3 12,30 ºC 38,6 km/h · dia 4 31,80 L · 6 dies 251,80 L 10,20 L · dia 13

OLOST - TRASSERRA (740 m)

21,50 ºC · dia 7 4,80 ºC · dia 3 12,30 ºC

48,3 km/h · dia 4 8,20 L · 5 dies 203,00 L 2,40 L · dia 9

SANT BARTOMEU (878 m)

20,10 ºC · dia 6 4,50 ºC · dia 15 11,40 ºC

40,2 km/h · dia 4 21,2 L · 6 dies 208,2 L 12,4 L · dia 13

REFRANYS METEOROLÒGICS

Aigua d’abril, cada gota en val mil (o val per mil). A l’abril totes les aigües caben en un barril

Abril mullat creix l’herba per al ramat

Abril plujós, graner abundós

Abril tronat, bon any assegurat

Fins que la lluna d’abril no hagi passat, no donis l’hivern per acabat

Gelada abrilera, fam al darrere

Si l’abril soleja, escombra l’era i blat espera

EL TEMPS DE L’ABRIL

Les abundants pluges del mes de març van permetre que, el passat dia 8, el govern de la Generalitat aixequés la majoria de les restriccions per la se quera que afectaven els municipis del sistema Ter Llobregat, i, per tant, les que afectaven també el Lluçanès, des prés que els embassaments superessin el 64% de la seva capacitat. Aquesta bona notícia, esperada i desitjada des de l’any 2021, quan va començar aques ta llarga sequera, es veu reforçada pel bon inici de primavera que tenim. De moment, l’abril compleix amb el con cepte de tenir força dies de pluja (“abril, pluges mil”) però no gaire abundants (“a l’abril totes les aigües caben en un barril”).

Amb dades fins al dia 15, moment de redactar aquest resum, les pluges han estat en la majoria dels casos, dins els paràmetres normals que marquen les sèries climàtiques. Fins ara, doncs, a Alpens és on ha plogut més amb 40,0 mm i a Olost (Trasserra) és on ho ha fet menys amb 8,2 mm. Altres exemples comparatius són Oristà 35,8 mm (mit jana mensual 60,9 mm), Prats 34,6 mm (mitjana mensual 59,81 mm), Sant Boi 31,8 mm (mitjana mensual 81,9 mm) o Perafita 23,15 mm (mitjana mensual 66,3 mm).

Les temperatures han estat, fins ara, lleugerament superiors a les espera des, sense valors extrems, la màxima absoluta va ser el dia 7 a Olost amb 23,8 °C i la mínima absoluta va ser, també a Olost, el dia 1 amb 1,4 °C. Les temperatures mitjanes mensuals, in dicadors de referència i tenint present que, teòricament, els dies més càlids de l’abril estan per venir, són fins ara en tre 1 °C i 1,5 °C per sobre les mitjanes històriques. A Sant Boi 12,3 °C (mitja na 11,8 °C), Perafita 11,6 °C (mitjana 10,3 °C), Olost 12,0 °C (mitjana 10,8 °C) o Prats 12,3 °C (mitjana 10,79 °C). Copernicus és un programa de la Unió Europea que, segons la seva prò pia definició, es va crear per “l’observa ció i monitoratge de la Terra, que ana litza el planeta i el seu medi ambient en benefici dels ciutadans europeus”. Entre altres apartats d’estudi, aques ta institució, treballa per la vigilància atmosfèrica i el canvi climàtic. Fa pocs dies es va presentar l’informe anual de l’any 2024 que van fer Copernicus con juntament amb l’Organització Meteo rològica Mundial (ONM). En aquest in forme, entre moltes dades interessants (i preocupants) es fa constar que l’any 2024 va ser el més càlid de la història, superant a escala mundial l’1,5 °C per sobre la mitjana climàtica i que a Euro pa aquest valor està als 2,5 °C i que és el continent que més ràpidament s’està escalfant.

Podeu consultar totes les dades, per desgràcia no en català, però sí en els al tres idiomes oficials de la UE a: https:// www.copernicus.eu/es// FRANCESC COMES