Entrevista a la família Pino Hervas, que viuen en una autocaravana
LA PROPOSTA CULTURAL
Terra i aigua
Per Letícia Caballé Ardid
El 112 va rebre més de 1.400 trucades d’emergència des del Lluçanès el 2024
· El 41% van ser per incidències de trànsit i el 23% per temes de seguretat
· Els municipis amb més trànsit i els mesos d’estiu tenen més trucades
La Volta passa dos dies pel Lluçanès
Dimecres i dissabte va passar per Merlès i els ciclistes van passar per la carretera de la Riera
POLÍTICA
Barcons no agafarà l’alcaldia de Perafita
Explica per carta als veïns que renuncia al relleu per motius professionals
MÓN RURAL
FUET guanya la Beca d’Inovació Rural
És un projecte que donarà feina a persones amb diversitat a La Torre
COMMEMORACIÓ
LaRella celebra el 25è aniversari a Sant Boi
L’acte va aplegar molta gent per celebrar-ho
MEDI AMBIENT
L’alzina negra de Vilartimó, nou arbre monumental
L’ha distingit la Generalitat de Catalunya
MEDI AMBIENT
1.478 senglars abatuts al Lluçanès
Acaba la temporada de caça del senglar
LA SOLAPA
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001
ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns i Jordi Bruch Abad.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429
edicionslarella@gmail.com
FOTO: Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
ANY: Entre 1911 i 1926
LLOC: Sant Feliu Sasserra
La casa del Consell i Jurats del Lluçanès, actual seu de l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra, es construí l’any 1611, quan es creà la sotsvegueria del Lluçanès. La baronia del Lluçanès fou venuda el 5 de febrer de 1611 pel baró Francesc d’Agulló a la Universitat del Lluçanès per 7000 lliures. Llavors es creà la sotsvegueria, la Cúria de la qual s’instal·là a Sant Feliu Sasserra, l’única vila que hi havia al Lluçanès. La concessió d’aquest títol es va fer abans del 1599, molt anterior al que Carles II concedí a Prats de Lluçanès el 4 de febrer de 1681. La sotsvegueria s’abolí després del Decret de nova Planta. L’immoble es dedicà a diversos usos entre els quals fer d’escola del municipi. L’any 1972 es restaurà i amplià l’edifici, destinat ,finalment, a ser la seu de l’Ajuntament de la vila.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Els Encants de LaRella!
El Racó de la Feina de LaRella!
L’Agenda de LaRella!
L’Opinió dels lectors!
Amb el suport de: Revista membre de:
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
El projecte “FUET”, amb seu a La Torre, guanya la Beca a la Innovació Rural
La primera edició de les Beques a la Innovació Rural impulsa dos projectes transformadors amb 14.000 euros i acompanyament acadèmic
LLUÇANÈS
Per_ Xènia Ballús Vila
L’entrega de les Beques a la Innovació Rural es va celebrar el passat 24 de març a la sala Segimon Serrallonga de la UVic-UCC. Aquesta és la primera edició de les beques, que donaran suport econòmic i acadèmic a futurs projectes que contribueixen a millores les zones rurals. La convocatòria d’aquestes ajudes serà de periodicitat biennal i substitueix els premis que es donaven anteriorment. Els guanyadors, a més de rebre el finançament de 14.000 euros, tindran l’acompanyament acadèmic de la Càtedra i d’un tècnic de Creacció - Agència d’Emprenedoria, Innovació i Coneixement. La Càtedra, a més, durà a terme acci-
ons de seguiment al llarg dels dos anys, i que alhora esdevindran un espai de coneixement i de divulgació del projecte per a altres persones.
Enguany, s’han premiat 2 projectes, un d’ells de l’àmbit català i l’altre de la comarca del Lluçanès específicament. Els projectes seleccionats s’han escollit d’entre un total de vint, per a l’àmbit català, i de tres, per al Lluçanès. El projecte premiat de la comarca del Lluçanès ha estat “FUET: un projecte social al Lluçanès”, conduït per Aleix Olegario. El tret destacat del projecte és la combinació de dos objectius: donar feina amb persones amb diversitat i recuperar un establiment del poble. El projecte es desenvolupa a Cal Toni, de La Torre d’Oristà, on s’està construint un obrador
URBANISME
per elaborar i vendre embotits a la mateixa botiga. L’organigrama de l’empresa es distribueix en tres àmbits: comercial, producció i administració. El projecte comptarà amb persones amb diversitat desenvolupant tasques en els tres àmbits, amb el suport de la intelligència artificial (IA).
Segons el Jurat, el que té d’innovador el projecte “FUET: integració social al Lluçanès” és la integració social de persones amb diversitat al món rural i també la idea de recuperar l’únic establiment alimentari del poble.
En la modalitat de Catalunya, el projecte guanyador va ser “Test agroramader de la Vall del Corb (Urgell)”, consistent en la posada en marxa d’un espai test agroramader — un espai on persones que no venen del sector agrari poden provar l’activitat agrària abans de fer la nova incorporació, rebent un acompanyament multidisciplinari. S’ha valorat per davant d’altres propostes perquè forma part d’una iniciativa global per revitalitzar zones amb pocs habitants.
Segons Laura Domingo, directora de la Càtedra del Món Rural des del 2023, aquestes beques tenen com a finalitat donar suport a qui treballa pel món rural amb compromís, responsabilitat i respecte.//
Sobremunt urbanitzarà la zona del Molí
SOBREMUNT
Per_ Carolina Font Usart
El projecte d’urbanització de la zona d’“El Molí” aprovat inicialment aquest març per l’Ajuntament de Sobremunt es troba en fase d’exposició pública, abans que s’aprovi definitivament. L’objectiu és tirar endavant la pavimentació de la part posterior d’“El Molí” construint una nova vorera que permeti connectar aquesta zona amb Cal Boix i Cal Rei.
El projecte inclou un nou sistema de clavegueram, amb una xarxa per aigües pluvials i una altra per residuals, i nous conductes per a l’aigua potable, adaptats a la normativa i deixant en desús els trams de fibro-
ciment. També inclou una nova instal·lació d’enllumenat públic i la possibilitat de substituir part del traçat aeri per fer-lo subterrani. Més enllà d’aquestes millores, el projecte també inclou una reparcel·lació de la zona del
PAU1 amb l’objectiu d’adaptar les finques al plantejament urbanístic vigent i que es reparteixin equitativament les cessions i els costos d’urbanització. En cap cas es fa un canvi d’ús de les parcel·les ni hi ha cap projecte d’edificació previst.//
MUNICIPAL
Maria Barcons renuncia al assumir l’alcaldia de Perafita
· Ho ha comunicat per carta al veïnat i continuarà exercint com a regidora, però descarta ser alcaldessa per motius professionals
· Joan Compta seguirà al capdavant del consistori
Barcons, a l’esquerra, i Compta, a la dreta.//
La regidora de Perafita, Maria Barcons, ha comunicat a través d’una carta adreçada al veïnat de Perafita que renuncia a assumir l’alcaldia del municipi, tal com havien pactat amb l’actual alcalde, Joan Compta. Durant la campanya, Compta i Barcons, que anaven primer i segona de la llista Endavant Perafita, vinculada a Junts per Catalunya, van dir que es partirien l’alcaldia: Compta seria alcalde els primers dos anys de legislatura i els dos següents ho seria Barcons que, a pocs mesos abans de fer el canvi, ha decidit renunciar. L’actual regidora aclareix que no deixa el consistori i continuarà exercint les seves funcions.
Barcons explica que la decisió és estrictament personal i demana disculpes a la gent que els va fer confiança valorant aquest canvi que s’havia de produir. Afegeix, però, que quan va acceptar no era conscient de la feina que implicava estar dins el consistori, ara que ho sap, tem no poder atrapar-ho tot. Alhora explica que ha pres la decisió prioritzant la seva carrera professional que està en un moment de creixement i renunciar-hi implicaria perdre una oportunitat.
UNA LEGISLATURA MARCADA PELS CANVIS
A les eleccions del 28 de maig del 2023, la candidatura Endavant Perafita, encapçalada per Compta i Barcons, va obtenir 5 regidors. Compta va ser nomenat alcalde i va substituir Ramon Casals, que havia estat al capdavant del consistori perafitenc des del 2003. Per altra banda, Poble Actiu Perafita, que en l’anterior legislatura tenia 3 regidors, en va treure dos. Els dos partits, però, van decidir unir-se i els regidors del PAP van entrar a formar part del govern de Compte. Aquest fet, sumat a discrepàncies en l’estratègia política, van provocar la dissolució del PAP a finals del 2024. Al juliol del mateix any, Marc Tort, d’Endavant Perafita, deixava l’acta de regidor, després de tres legislatures, per centrar-se “en la feina i la família”. El va substituir l’actual regidora, Marta Casacuberta.// CFU
Guanyadors de les I Beques a la Innovació Rural amb representants de les entitats que integren la Càtedra del Món Rural de la UVic-UCC.// F: UVIC - UCC
Plànol de la nova urbanització.//
SUCCESSOS
Un incendi crema Les
Darreries de Lluçà
La matinada del 20 de març, un incendi va calcinar totalment les Darreries de Lluçà, situada a uns pocs metres de la carretera BV-4341. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar 7 dotacions de Bombers, que van rebre l’avís poc abans de la una de la matinada.
Quan hi van arribar, l’incendi ja estava totalment desenvolupat i van començar les tasques d’extinció des de l’exterior amb l’autoescala per tal de rebaixar la intensitat del foc. Malgrat tot, l’interior va quedar totalment calcinat.
L’endemà, els Mossos es van desplaçar fins a la casa per fer una inspecció ocular. Actualment, els Mossos continuen treballant en la investigació per determinar l’origen del foc, que continua oberta.
Les Darreries, documentada des del 1866, està inclosa al Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic, aprovat per l’Ajuntament de Lluçà el 2014.// CFU
PATRIMONI
La temporada de caça del senglar acaba amb 1.478 exemplars abatuts
Aquest any al Lluçanès s’han caçat un centenar més de seglars que la temporada passada
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La temporada de caça del senglar, que va començar el passat setembre i ha acabat aquest 31 de març, deixa al Lluçanès 1.478 exemplars de senglar abatuts, un centenar més que la temporada passada.
Aquest any, a les zones del Lluçanès nord s’han vist més senglars que l’any passat, mentre que al sud hi ha hagut més o menys els mateixos exemplars. Aquesta informació arriba a través de les diferents colles de caça que hi ha al Lluçanès i permet concloure que la població d’aquest bestiar es manté estable. Malgrat tot, és difícil saber quina és la població exacta de senglars al Lluçanès, ja que aquests animals es poden desplaçar al llarg de grans distàncies per buscar menjar i sovint van cap a zones del Berguedà o el Ripollès.
CREIX LA POBLACIÓ DE CABIROLS
La població de cabirols al Lluçanès ha crescut els darrers anys i des de les colles de caçadors expli-
POLÍTICA
quen que comença a ser habitual trobar ramats d’aquests animals, que fan estralls als conreus. Normalment, són grups de sis o més exemplars que mengen principalment herba o blat, especialment quan és jove.
La Generalitat flexibilitza les quotes de caça de cabirols davant l’increment de població i els estralls als conreus
Al Lluçanès sud, la zona de Sant Feliu, Oristà, Olost i Sant Bartomeu, és on s’ha detectat una major presència d’aquests animals i on hi ha més queixes de pagesos.
Alhora, també hi ha certa preocupació pel fet que els cabirols són transmissors de diferents malalties entre el bestiar, del qual en destaca la tuberculosi. Pel que fa a la caça del cabirol, aquesta està molt limitada en el temps i segons el sexe. Per exemple, des del primer diumenge d’abril i fins a mitjan agost només es poden caçar mascles. A més, des de la Generalitat estableixen unes quotes a cada àrea privada de caça, limitant el nombre d’exemplars que es poden caçar. Tanmateix, i a causa de l’augment de població, aquestes quotes cada cop són més flexibles i un cop cobertes es poden ampliar.//
POLÍTICA
L’església de Santa Eulàlia, declarada Bé Cultural Local Ramon Vall presenta Sènior/Seny-Cat
El darrer ple del Consell Comarcal d’Osona, celebrat el passat dimecres 26 de març, va aprovar declarar l’església de Santa Eulàlia de Puig-oriol Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). En municipis de menys de 5.000 habitants, és el Consell comarcal qui té la potestat de declarar aquest tipus de béns. Un cop aprovada la declaració, el bé passa a formar part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
La petició de declaració de BCIL la va iniciar l’Ajuntament de Lluçà per a poder accedir a un seguit d’ajudes que els han de permetre començar els treballs de reparació de la teulada de l’església, que està en molt mal estat. Aquests problemes estructurals suposen un risc d’esfondrament d’aquest temple d’estil barroc popular datat de l’any 1855, per això ja fa temps que no se celebra cap missa a dins.//
La delegada del Govern visita el Lluçanès
La delegada del Govern a la vegueria central, Èlia Tortolero, va visitar diferents pobles del Lluçanès el passat dimecres 19 de març. Tortolero va inicar el seu itinerari a Prats de Lluçanès, on es va reunir amb l’alcalde, Jordi Bruch, i la primera tinent d’alcaldia, Montse Boladeres. Tot seguit, es va desplaçar fins a Olost, on es va trobar amb l’alcalde, Gil Salvans, i els regidors Pere Martí i Meritxell Trigo. A primera hora de la tarda, va estar a l’Ajuntament de Perafita on la va rebre l’alcalde, Joan Compta, i els regidors Damià Picas i Clàudia Vall.// CFU
L’exalcalde de Prats Ramon Vall va presentar dijous passat Sènior/Seny-Cat, un grup de reflexió que pretén recollir inquietuds de la societat civil i fer arribar propostes als partits en àmbits com l’agricultura, l’economia o la cultura. En un acte organitzat a la seu d’EL9NOU, el també expresident del Consell Comarcal d’Osona va fer una intervenció de gairebé una hora analitzant la situació del país i aportant propostes de futur. L’acte va comptar amb una vintena d’assistents i va acabar amb una actuació musical de piano i violí.// FVC
Foto de grup de la colla dels senglaners de Prats de Lluçanès.//
Els bombers durant les tasques d’extinció del foc.// F: BOMBERS
S’hi han de fer reparacions a la teulada.// F: BARBARA PALACIOS
Vall durant la presentació.// F: ALBERT LLIMÓS
Tortolero, segona per la dreta, a Olost.// F: @GOVCATCENTRAL
Cala Vento i Maria Jaume, primeres confirmacions del Cantilafont 2025
El Festival Cantilafont ha presentat els primers grups que actuaran a l’edició d’enguany, que se celebrarà l’11 i el 12 de juliol al Castell d’Olost. Com ja va sent habitual, a mitjan març, surten publicades les primeres confirmacions i els primers abonaments. Però no serà fins al maig que es desvetllarà la programació sencera i que es posaran a la venda les entrades per dia. Entre les primeres confirmacions destaca el duet empordanès Cala Vento, format per Joan Delgado i Aleix Turon, un referent de l’escena alternativa actual. El seu quart disc, Casa Linda , els ha portat a omplir les principals sales del país i els hi ha valgut dos premis MIN 2023, millor àlbum i millor àlbum de rock, així com el premi al millor disc de l’any de MondoSonoro.
Qui també serà present en aquesta edició del Cantilafont és la mallorquina Maria Jaume per presentar el seu tercer treball Nostàlgia Airlines , que ha estat reconegut com a millor disc de l’any per la revista Enderrock. El seu so cada vegada més electrònic i vibrant, contagia una energia que crida a celebrar-ho tot.
Des del cor de Montseny, arribarà Remei de Ca la Fresca, presentant el seu segon disc L’ham de la pregunta . Des de més a prop arribaran al Lluçanès, Astrio, que tornen després d’un temps allunyats dels escenaris.
Pel que fa a les arts escèniques, la primera confirmació arriba des de França i són la Société Protectrice de Petites Idées, que amb la seva fusió de dansa i circ no deixaran ningú indiferent. Al Cantilafont presentaran el seu espectacle Cow Love .// RED.
Ferran Orriols presenta Darrere els horts
LA TORRE D’ORISTÀ
Per_ Jordi Freixa Oliveras
El cantautor torrenc Ferran Orriols ha començat les presentacions del seu nou disc Darrere els horts, que sortirà oficialment a la venda el proper 9 de maig, però que ja ofereix només en format físic a qui se li atansi, i als assistents a les presentacionsxerrades-tastet. De moment ja l’han pogut gaudir a Cal Trumfo, on va conversar amb Robert Jové; a Sant Feliu Sasserra, amb Roser Reixach, que també posa veu a una cançó del disc; i a Vic amb Joan Barnils.
El disc comença amb una declaració de principis: “jo no els demano res a les cançons. Elles tampoc m’ho demanen a mi”, i continua amb dos temes rodons que ja havia publicat a les xarxes: Fer l’amor i Mustang, que presenta tonalitats de western
que també es deixen veure en altres temes. Amb lletres costumistes que arrelen pell endins, també recupera una cançó tradicional com La Morronga o cavilla sobre la seva possible relació amb el conegut bandoler Perot Rocaguinarda.
Les 24 cançons avancen entre gèneres diversos i sonoritats polifacètiques, a vegades orquestrades, que es relliguen amb lletres
Més d’un centenar de persones participen en la Setmana Cultural de l’EMAL
La Setmana Cultural de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL), que es va celebrar entre el 17 i el 25 de març, va omplir el Lluçanès d’activitats i propostes totalment gratuïtes i obertes a tothom. Més d’un centenar de persones van participar en els diversos tallers, més enllà dels alumnes habituals de l’escola.
Els tallers, que es van fer als pobles que ja acullen aules de llarga durada de l’EMAL, els van impartir els professors de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès i alguns artistes invitats, com la Laia Pujol o el Dan Arisa, entre altres.
La setmana cultural té per objectiu donar a conèixer l’EMAL i obrir les seves portes a tothom qui vulgui, ja que per fer els tallers no cal tenir coneixements previs.// RED.
autèntiques de tan simples que són. Versos sincers i purs que entronquen amb la declaració inicial, i amb una manera de fer purista, i molt oberta al que vagi venint: “no et faràs mal si hi vas de dret”, rebla a la cançó Andana 9 i 3/4
Com va explicar el mateix autor a la presentació, totes les cançons van ser íntegrament gravades a l’antiga granja de Cal Molas, a darrere els horts del carrer Nou de La Torre, lloc on va gravar sovint amb les portes o finestres obertes, respectant els sons de l’exterior, siguin tractors, desbrossadores, ocells o xerrameca.
El disc ha comptat amb una vintena de col·laboracions, algunes d’internacionals i d’altres de ben locals. De fet, en la presentació a la Torre, va destacar el disseny gràfic del disc, a càrrec de la Fina Valldaura, amb fotos d’Eva Freixa i portada de Roger Orriols, tots tres de la Torre.//
L’Institut Castell del Quer i l’EMAL tenen un professor d’arts escèniques conjunt
El Consorci del Lluçanès, a través de l’EMAL, i l’Institut Castell del Quer han firmat un conveni de col·laboració que dotarà al centre amb un mestre especialista en arts escèniques. Aquesta col·laboració que es va començar a teixir a finals del curs passat, s’ha materialitzat al llarg del curs 2024 - 25 i se n’ha beneficiat tot l’alumnat de 4t d’ESO.
El resultat d’aquesta col·laboració es podrà veure aquest cap de setmana quan s’estrenarà El teu musical, l’esperat projecte de l’alumat de 4t d’ESO d’enguany. La primera funció serà aquest divendres 4 d’abril, i se’n faran dues més el dissabte i el diumenge.
Aquest conveni té per objectiu garantir la continuïtat i l’èxit del projecte de teatre musical que han impulsat els darrers 25 anys des de l’Institut Castell del Quer. // RED.
CULTURA
CULTURA
CULTURA
El festival es tornarà a fer al Castell d’Olost// F: ARXIU
La portada del nou disc.//
Ada Vilaró guanya el guardó Maria José Ragué dels Premis de la Crítica
La pradenca rep aquest reconeixement pel Festival Escena Poblenou
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
A la 27a edició dels Premis de la Crítica d’Arts Escèniques, celebrada el passat 24 de març al Teatre Romea de Barcelona, la pradenca Ada Vilaró va rebre el guardó Maria José Ragué, que valora la contribució feminista des de les arts escèniques. Vilaró va rebre aquest premi per la feina que desenvolupa des del Festival Escena Poblenou. El jurat va valorar una programació
d’“espectacles i activitats específiques que promouen i visibilitzen els drets de les dones, mantenint any rere any un 70% de la programació amb propostes creades i dirigides per dones.”
Ada Vilaró explica que ha rebut amb molta satisfacció aquest premi, “que valora la trajectòria d’un projecte que sempre ha tingut en compte la perspectiva transversal del feminisme a l’hora de fer la seva programació”. Vilaró afegeix que, tot i que el premi el rep ella, “és un reconeixement a totes les persones que formen o han
format part del festival al llarg dels anys. Algunes d’elles del Lluçanès, com l’Eva Freixa i el Pep Pujol, i anteriorment el Jordi Freixa”. El 2026 el Festival Escena Poblenou celebrarà els seus vint-i-cinc anys, i Vilaró comenta que “és molt bonic que ens arribi ara aquest reconeixement”. En la línia que reconeix aquest premi, enguany des del Festival, juntament amb La Bonne, la Fundació Brossa i l’Antic Teatre, han impulsat la convocatòria Les Escèniques, de suport a la creació per a projectes escènics liderats per dones. La iniciativa ofereix suport econòmic en concepte de coproducció, residència artística i tècnica, així com l’estrena al Festival Escena Poblenou i un circuit d’exhibició. La convocatòria estarà oberta fins al 7 d’abril. Aquest no és el primer guardó que rep Vilaró ni el Festival Escena Poblenou. El 2015 el festival rebia la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona. L’any anterior, el 2014, havia estat guardonat amb el premi FAD Sebastià Gasch.//
CULTURA
“Nascuda del gel”, un espectacle de creació col·lectiva, a l’Ateneu
L’actriu sasserrenca Maria Ballús participa com a intèrpret a l’obra “Nascuda del gel”, que es representarà el pròxim dissabte 5 d’abril a les 7 de la tarda a l’Ateneu de Sant Feliu Sasserra.
L’espectacle parteix de quadres i poesies d’Eulàlia Sayrach, que van ser musicades per Poire Vallvé. El projecte va continuar amb un procés de creació collectiva que ha desembocat en una peça artística-escènica amb música en directe.
Com expliquen els seus creadors, “Nascuda del gel” és el “viatge del desglaç interior, un retrobar-se amb la pròpia veu, per connectar-se amb el sentir i amb el món, per compartir-se, per denunciar, per estimar el propi cant, per entendre’s, per sentir-se viva i latent”.
L’obra està dirigida per Jana Vallvé, amb qui Maria Ballús ja va participar en l’obra “Condó umbilical”, també representada a l’Ateneu. En aquella ocasió, van emocionar el públic amb una història potent i colpidora, unes característiques que, ben segur, són compartides amb aquest nou espectacle.// RED.
Vilaró, a la dreta, recollint el premi.// F: MARTÍ E. BERENGUER - PREMIS DE LA CRÍTICA
REFLEXIONS DES DE PUIG CIUTAT
Robert TAMBA
Ja ha passat l’hivern!
Sí, ja ha passat l’hivern, però com és l’hivern per a un projecte com Puig Ciutat? Potser ens imagineu al laboratori netejant, ajuntant i estudiant les peces recol·lectades durant les excavacions. La realitat té molt menys glamur (si és que la imatge de científics empolsats en bata en tingui per algú). A l’hivern, com moltes altres entitats, ens encarreguem de la burocràcia. Puig Ciutat s’està desenvolupant principalment gràcies a subvencions públiques aconseguides a través de l’Ajuntament d’Oristà, del Consorci del Lluçanès i de l’associació GIRA que es va crear amb aquesta finalitat. Aquest plantejament implica encarregar-se d’identificar les línies de subvenció que ens poden correspondre, preparar cada projecte i els pressupostos per presentar-s’hi, estar pendent de la resolució temporal amb l’import atorgat per presentar una proposta de reformulació, executar el projecte i fer-ne la justificació, que consisteix a presentar els comptes i una memòria explicativa.
Per tant, a l’hivern el que toca és fer les justificacions de l’any acabat, planificar l’any següent, i tornar a presentar-se a la roda de les subvencions. Seria llarg i farragós detallar el volum de feina que representa. Sigui el que sigui, pot ser suficient explicar que el projecte va començar el 2010 amb entre una i dues subvencions anuals i que el 2024 en vam gestionar fins a set. Algunes són plurianuals i ens permeten construir una visió a mitjà termini, però la majoria són per l’any corrent i ens serveixen per finançar accions concretes. I què en fem, de tot aquest finançament? A part de les excavacions, que són la font primera d’informació, i els estudis especialitzats relacionats, busquem vies per finançar tot el treball d’investigació posterior que requereix, i crear col·laboracions amb altres equips de recerca. Per altra banda, posem èmfasi a millorar i ampliar les infraestructures del parc arqueològic en paral·lel al treball d’investigació per poder oferir un retorn més ràpid i directe a la societat. En aquest sentit, per poder assegurar aquest retorn, també desenvolupem activitats turístiques i culturals i en fem difusió. Les activitats inclouen naturalment tots els esdeveniments i visites fetes al parc, com també intervencions a escoles i instituts, cicles de tallers i conferències. Ara totes les accions previstes per aquest any ja estan presentades i toca esperar les resolucions temporals. Mentrestant, podem començar a anticipar les següents etapes o preparar alguna acció concreta. Arribats en aquest punt, seria fàcil caure en la temptació de començar a criticar el sistema i les seves feixugueses, però des del meu punt de vista, el que em sembla més important de ressaltar, és que tenir vies de finançament públic, a fons perdut, que permeten investigar i posar en valor el patrimoni cultural de forma independent i autònoma és un gran motiu de celebració.//
El 112 va rebre més de 1.400 trucades des del Lluçanès el 2024
El 41% estaven relacionades amb el trànsit, ja fossin accidents, avaries o senyalització
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
El telèfon d’emergències 112 va rebre 89.429 trucades durant el 2024 només a la Catalunya Central, de les quals 1.457 van ser fetes des del Lluçanès. Les trucades que es comptabilitzen són aquelles que han generat una activació dels cossos d’emergència, la qual cosa no vol dir que sigui el nombre d’incidents que hi ha hagut, ja que sovint per un mateix incident es generen diverses trucades d’emergència. En total, a Catalunya el 112 va rebre al llarg del 2024 més de dos milions de trucades.
SANT BARTOMEU I PRATS
ENCAPÇALEN LA LLISTA
Els dos municipis del Lluçanès des d’on s’han generat més trucades són Sant Bartomeu del Grau i Prats de Lluçanès.
La major part de les trucades van ser per incidències de trànsit (42%), seguits per temes de seguretat (23%) i sanitaris (17%)
Des de Sant Bartomeu es van fer 332 trucades, la majoria relacionades amb temes de trànsit (201) ja fossin notificacions de col·lisions, avaries de vehicles o altres incidents. En el cas de Prats, de les 322 trucades rebudes al 112, la major part (158) estaven relacionades amb temes de seguretat com poden ser robatoris, danys contra la propietat, agressions o baralles. Olost és el tercer poble amb un major volum de trucades, 221, el que representa un 15% del total de trucades efectuades al Lluçanès. En aquest cas, més de la meitat de les trucades registrades (114) van ser per incidents de trànsit.
A tots els municipis de la comarca, es registra un increment de trucades durant els mesos d’estiu.
Si tenim en compte la po -
TRUCADES
D’EMERGÈNCIA PER MUNICIPI
Municipi 2024
Alpens 20
Lluçà 53
Olost 221
Oristà 129
Perafita 65
Prats de Lluçanès 322
Sant Agustí de Lluçanès 40
Sant Bartomeu del Grau 332
Sant Boi de Lluçanès 62
Sant Feliu Sasserra 72
Sant Martí d’Albars 20
Santa Maria de Merlès 104
Sobremunt 17
Lluçanès 1.457
FONT: Generalitat de Catalunya.
TRUCADES
D’EMERGÈNCIA PER TIPOLOGIA
Temàtica 2024 2023
Trànsit 561 611
Seguretat 397 345
Assistència sanitària 241 251
Altres incidències 55 71
Civisme 58 68
Incendi 165 68
Accident 18 22
Medi ambient 9 14
Meteorologia 3 6
Fuita (gas, aigua, altres) 1 1
FONT: Generalitat de Catalunya.
blació de cada municipi, Santa Maria de Merlès és el que més trucades per habitant va registrar el passat 2024: 0,59. En segon lloc, hi trobem Sant Agustí, amb 0,37, i en tercer lloc, Sant Bartomeu amb 0,35.
TRÀNSIT I SEGURETAT ELS
MOTIUS MÉS HABITUALS
De les 1.457 trucades que es van efectuar al Lluçanès durant el 2024, gairebé el 42% es van fer per incidències relacionades amb el trànsit. En segon lloc, hi trobem les incidències relacionades amb la seguretat, que representen el 23% del total de trucades rebudes al 112. En tercer lloc, hi trobem les trucades relacionades amb l’assistència sanitària, que van representar el 17% del total de trucades. Es consideren assistència sanitària les trucades on hi ha incidents causats per una persona malalta, una intoxicació, persones ferides o per ofegaments.
Les trucades baixen respecte al 2023 però confirmen el pes dels mesos d’estiu i dels municipis amb més trànsit
REDUCCIÓ DE TRUCADES
RESPECTE AL 2023
Segons les dades facilitades per Interior, durant el 2023 al Lluçanès es van efectuar 1.508 trucades, una cinquantena més que les rebudes el passat 2024. Sant Bartomeu va ser el municipi amb més trucades efectuades, un 25% del total, seguit de Prats, amb un 17,9% i Olost amb un 17,5%. Comparativament, cal destacar l’increment de trucades efectuades a Prats entre el 2023 i el 2024, que va passar de 270 a les 322. El cas contrari el trobem a Sant Bartomeu, on hi ha hagut una cinquantena menys de trucades i Olost, on s’han reduït un 16%.//
L’Alzina negra de Vilartimó declarada arbre monumental de Catalunya
El 1988 es va declarar arbre monumental el Roure de la Senyora de Sant Boi de Lluçanès
El Departament de Territori, Habitatge i Transició ecològica va declarar a finals de març 24 nous arbres monumentals, després de nou anys sense cap nova declaració. Aquests arbres són exemplars singulars, ja sigui per
la seva dimensió excepcional, per l’espècie, per l’edat, la història o la seva peculiaritat científica. Actualment, a Catalunya hi ha gairebé 300 arbres i arbredes declarades monumentals sotmesos a mesures de protecció especials, que impliquen la prohibició de tallar-los o arrencar-los parcialment o totalment. Entre aquests nous arbres
monumentals destaca l’Alzina negra de Vilartimó, situada al terme de Lluçà. Aquesta és una de les alzines més grosses del Lluçanès, amb una alçària de 20 metres i un volt de canó (perímetre a 1,30 m del terra) de 3,94 metres.
Els primers arbres que es van declarar monumentals a Catalunya van ser el Pi de les Tres Branques (Berguedà) i el Roure de Can Codorniu (Alt Penedès), el 20 d’octubre del 1987. El 30 d’agost del 1988, s’hi va declarar el Roure de la Senyora, de Sant Boi de Lluçanès, juntament amb 23 arbres més d’arreu del Principat. El Roure de la Senyora té una alçària de 15 metres i un volt de canó de 4 metres. Diu la tradició que el nom li ve de Lotgarda de Pedrals, una rica pubilla de la Cerdanya, que es casà amb l’hereu del Vilar a mitjan segle XIX. Expliquen que tenia molta estimació al roure i es passava llargues hores a la seva ombra llegint o fent ganxet.//
LA COLUMNA
Roger GIRÓ PUJOLS
Saviesa arborescent
Vivim en una època d’estacions desdibuixades i clima pertorbat. Una tardor efímera ens introdueix un hivern passatger, preludi d’una primavera i estiu quasi permanents. Els arbres, desorientats, actuen de forma erràtica intentant respondre als estímuls del seu entorn. Mentre ens continuen meravellant amb una tardor plena de colors ocres i vermells, càlids, també ens atemoreixen a mig estiu amb copes despullades i fulles torrades, amb hibernacions que només aparenten normalitat.
De fulla caduca i escorça marronosa, el roure martinenc (Quercus humilis) és un dels exemples més clars d’aquest fenomen al Lluçanès. El roure, per la condició de ser de fulla caduca, és l’arbre que més ens illustra les diferents estacions a través de les seves mudes, essent el període que més crida l’atenció la hibernació. Durant la hibernació, molt visual, les copes es despullen quasi completament, assimilant el bosc a un exèrcit de colossos semi-esquelètics.
Fa unes setmanes, uns quants investigadors del CREAF van publicar un interessant estudi que trencava amb la idea que la hibernació dels arbres és una parada biològica total. Tot i que fins ara s’havia pogut assegurar que, durant l’hivern, l’arbre deixa de fer la fotosíntesi, ja que no disposen de fulles, i que atura el creixement de la part aèria de l’arbre, fins aquest moment no s’havia pogut demostrar què passava amb les arrels.
Contrari a la lògica, les arrels dels arbres caducifolis continuen creixent durant l’hivern, de manera que els arbres són capaços de separar totalment el què és l’activitat de la part aèria de la subterrània. Concretament, el què fan les arrels és acumular reserves de manera que a la primavera ja disposen d’aquests elements per començar el creixement de les fulles. Per dir-ho d’alguna manera, l’arbre acumula els maons durant l’hivern que farà servir per construir la casa durant la primavera i l’estiu.
El fet de desenvolupar arrels durant l’estació freda implica que l’arbre té intelligència. És capaç de decidir si desenvolupa les arrels o la copa, demostració que l’arbre no actua només segons estímuls externs com la calor o la pluja, sinó que també hi ha estímuls interns que tenen en compte. Això els pot ajudar a superar aquests canvis que estem patint del clima, amb hiverns i primaveres més càlides de l’habitual o precipitacions irregulars. Resumint, aquesta saviesa els fa resilients davant el futur incert.//
LLUÇÀ
Per_ Carolina Font Usart
L’alzina negra de Vilartimó.// F: DIBA
Nou èxit del Sant Patrick de Santa Eulàlia de Puig-oriol
El passat dissabte 22 de març, va tenir lloc una nova edició de la festa de Sant Patrick de Santa Eulàlia (@saintpatricksllucanes) amb un gran èxit de convocatòria. Aquesta celebració, iniciada a la dècada dels noranta del segle passat, destaca per la implicació de tot el poble en la seva organització. Grans i petits col·laboren en les tasques necessàries per fer de la plaça Major del municipi una autèntica taverna irlandesa: des del muntatge del mobiliari, la instal·lació de l’equip tècnic o la decoració de l’espai, fins a la producció de cervesa o la preparació del sopar passant pels setze torns que s’havien de cobrir fins ben entrada la nit per atendre la barra o la venda de tiquets, entre d’altres.
La festa va començar a les sis de la tarda al restaurant Cal Penyora amb un concert de balades irlandeses que van omplir la sala gran del local, il·luminada tènuement per a l’ocasió. La música i les veus del grup Súíg van saber inocular en els assistents l’alegria i la nostàlgia característiques de la música tradicional d’Irlanda amb cançons com Connemara Cradle Song o Carrickfergus. Tot seguit, va tenir lloc la processó que duu el sant a casa
Des de la processó amb el leipreachán fins al concert tribut a The Pogues, la festa va omplir la plaça Major de Santa Eulàlia d’energia, tradició i molta cervesa
de la família Sabatés Crowley, d’origen irlandès, que en aquesta ocasió va ofrenar la caldera plena de monedes d’or que ha de custodiar el follet calderer (leipreachán en gaèlic), enguany el líder de la desfilada. La singularitat d’aquesta rua festiva, amenitzada amb el so d’una gaita i un tambor que acompanyen una tornada cantada, és que el retorn al punt d’inici es fa d’esquena, la qual cosa és tot un repte per a la comitiva encaputxada que carrega el pas processional. A dos quarts de nou es va obrir la barra de sopar, que aquest cop constava d’amanida de col, estofat de xai de Cal Penyora i pastissos elaborats per veïns i veïnes del poble. No va ser fins a dos quarts d’onze tocats que va començar el concert de Red Roses for Me (@poguesbcn), la banda catalana que ret tribut al grup de punk rock The Pogues i que va fer ballar i vibrar un públic entregat amb peces com Sally Mac–Lennane o Fairytale of New York. En Gerard Garcia (@gerard_ga_mo) va prendre el timó de les darreres hores de la festa amb una sessió de DJ gràcies a la qual molts i moltes vam resistir fins al final.// BÀRBARA PALACIOS NAVARRETE
L’aranya, protagonitzada per Mima Riera, triomfa a l’Atlàntida
L’Atlàntida de Vic es va omplir de gom a gom per gaudir de la particular versió que ha fet Jordi Prat i Coll de l’obra teatral L’Aranya , escrita l’any 1908 per Àngel Guimerà. Entre el públic, sigui per proximitat amb la capital de la comarca veïna, sigui per coneixença de l’actriu principal de l’obra o sigui per altres motius, s’hi reconeixien grapadets de lluçanesos i lluçaneses.
Mima Riera protagonitza l’obra en el paper de la Rosa, una botiguera que no pot tenir fills. Ambientada l’any 1968 a Girona, L’aranya explora l’exigència de tenir descendència a l’època, una necessitat que s’ha anat diluint amb els anys, però que, en l’actualitat, encara pressiona moltes parelles infèrtils.
La parella protagonista no pot tenir fills, i ja ronda la trentena. Al seu voltant, hi apareixeran altres parelles amb més i menys sort, i un personatge pèrfid que portarà la situació dramàtica fins a l’abisme de la tragèdia.
La història original de Guimerà es desenvolupava a Barce -
L’actriu, molt vinculada al Lluçanès, encarna una botiguera sense descendència a la Girona franquista, en una adaptació intensa i ambiciosa dirigida per Jordi Prat i Coll
lona, a principis del segle XX, però Prat i Coll l’ha traslladat a Girona, com diu “per visibilitzar la gent normal, com els meus pares que, des d’una botiga, van compartir l’ofec d’un franquisme que els feia difícil emprendre actes de llibertat”. En la seva versió n’hi ha diversos, d’actes de llibertat, que fan brillar la representació amb moments musicals, còmics i esplendorosos, que s’eleven encara més gràcies a l’esforç de l’elenc per visibilitzar la parla gironina.
Riera, amb estrets vincles al Lluçanès, ha dirigit i participat en nombroses edicions de la Fira de les Bruixes, com en la darrera, on va aparèixer en l’emotiva escena final al Serrat de les Forques compartint escenari amb el seu pare. Amb una gran trajectòria teatral a l’esquena, Riera també ha participat en sèries i pel·lícules d’abast nacional. L’aranya continua una gira pels teatres del país, i passarà per Manresa al juny.// JORDI FREIXA OLIVERAS
El grup Red Roses For Me va tocar a l’escenari de la Plaça.// F: NEIL SABATÉS
Salutació dels actors després de la funció. Mima Riera, vestida lila, cinquena per la dreta.// F: FVC
El passat 29 de març de 2025, LaRella va celebrar, a Sant Boi de Lluçanès, una tarda vespre d’actes de celebració del 25è aniversari del mitjà de comunicació
LaRella va complir vinti-cinc anys i va fer una festa commemorativa que va aplegar gent que l’ha gaudit i l’ha patit al llarg de l’últim quart de segle. La vetllada es va realitzar el passat 29 de març al teatre de Sant Boi de Lluçanès, el Centre. Una celebració que es va allargar més de dotze hores i va incloure un bon reguitzell d’activitats que permetien que la majoria dels seus assistents poguessin arribar a fruir-ne.
Tot va començar a les 6 de la tarda, amb una taula rodona que reunia diferents entitats culturals del territori que han actuat sempre amb una voluntat transformadora: Itineràncies, Gaudir d’art, El Cantilafont, Els Q-fois, Les dones que cremen romaní Tots ells van parlar de la precarietat general que pateixen
La festa del 25è aniversari de LaRella
sobretot en l’àmbit econòmic, així com també de la importància que té la seva funció en un territori rural com és el Lluçanès; en què alguns casos, entitats com aquestes, juguen el paper de catarsi col·lectiva, gràcies a projectes engrescadors com per exemple la Fes-ta Bruixa. Aquestes associacions poden ser l’única font d’aliment cultural que poden arribar a trobar els habitants d’aquesta comarca.
A part, van destacar la dificultat de trobar relleu entre els més joves, cosa que fa que els més veterans no es puguin deslliurar del projecte, o si ho fan, existeix el perill que desaparegui o es malmeti.
A continuació, es va fer un brindis i una foto intergeneracional dels col·laboradors que han passat pel projecte. Seguidament, el personal va
passar a entaular-se i es va fer un sopar de germanor que va comptar amb més de cent comensals. Les batalletes i confidències no van faltar i van servir per acompanyar un bon àpat a càrrec de Ferran Vilà. Havent sopat, es va passar a fer un concurs de coneixements de cultura general rellaire i lluçanenca, a través d’un Kahoot per parelles; fent que els participants es divertissin mentre recordaven moments clau de la publicació. Els tres primers van passar a l’escenari i van ser sotmesos a un interrogatori brutal i inabastable per un ésser humà de coeficient alt. Dos dels germans Peraire van aconseguir la victòria, gràcies als seus grans coneixements sobre embotits, a part d’un saber enciclopèdic sobre tot allò relacionat amb el Lluça-
nès. La nit va culminar amb els Blú i els punxadiscos. Blú va fer gala del seu repertori habitual i els djs de la terra: Gin, Kaktus i Pontmetralla; van accelerar el pas del temps amb uns ritmes electrònics que van trastocar encara més la percepció temporal d’una jornada que coincidia amb el canvi d’hora. En conclusió, amb vint-i-cinc anys de trajectòria, LaRella continua sent una veu imprescindible per entendre la realitat del nostre territori. Commemoracions com aquesta, són necessàries com a mostres d’autoestima col·lectiva i reafirmament, ja que alguna cosa s’està fent bé si un mitjà d’aquestes característiques ha aconseguit perdurar en el temps.// ROGER TORRENTS BOY
LAVINIA HERVAS IAGO PINO LEÓN PINO DANI PINO
“Teníem ganes de descobrir llocs nous i sortir del cercle feina, escola i casa”
QUÈ US VA IMPULSAR A FER AQUEST VIATGE?
Carolina Font Usart
Grècia
Volta al món i torna... quan vulguis
Fer un canvi de rumb com han fet en Iago, el León, la Lavínia i el Dani és tot un repte. Van decidir deixar les seves vides, feines incloses, per començar una aventura que els ha portat a voltar per, de moment, mitja Europa.
Sempre han tingut clar que aquesta era una aventura dels quatre i quan els demanes fins quan viatjaran la resposta és clara: quan un dels quatre no vulgui continuar, només ho ha de dir i es tornarà a casa. Així de senzill i de complicat alhora. D’ençà que vaig conèixer el seu projecte tenia clar que, distància a banda, estarien a les pàgines de LaRella. Malgrat que amb internet les distàncies ja no són el que eren i la comunicació és molt més fàcil, quan estàs voltant per segons quins racons de món (els que són bonics de descobrir) t’adones que internet no és omnipresent i cal adaptars’hi. Així ho vam fer. És una entrevista feta a distància i per escrit perquè trobar el moment ideal per fer-la a través d’una videotrucada era gairebé una odissea: horaris, cobertura, fusos…, massa complicat per fer una entrevista que, per sobre de tot, havia de ser com un bon viatge, fluida.//
Teníem ganes de descobrir llocs nous i conèixer altres maneres de fer, sobretot perquè ens trobàvem en un cercle de feina/ escola-casa-haver de pagar per tot i teníem la sensació de no tenir prou temps per estar junts. Així que ens vam plantejar que aquest estil de vida nòmada podria canviar molt la nostra realitat i ens permetria descobrir com es viu a altres llocs. I potser incorporar aquests aprenentatges per definir una altra forma de viure.
Un cop vam tenir la idea vam parlar-ho amb en León i en Iago i com que tots hi vam estar d’acord, vam decidir tirar-ho endavant.
COM ES PREPARA UN VIATGE AIXÍ?
Vam estar estalviant un temps, vam comprar l’autocaravana i la idea era no haver d’arreglar-la gaire, però finalment la vam desmuntar sencera, vam estar uns vuit mesos per refer-la. Vam comptar amb l’ajuda d’algunes persones del poble que ens van deixar eines i ens van aconsellar. També ens va assessorar en David de Geckocamper per a fer la instal·lació elèctrica i de gas GLP. La intenció era tenir una casa que fos el màxim d’autònoma possible energèticament. Vam batejar l’autocaravana amb el nom de RimorCrest.
Un cop acabada la reforma va començar la mudança. Vam vendre moltes coses (cotxes, mobles, llibres…), donar-ne moltes i algunes altres les vam guardar a cases de família i amigues i amics. Mentre tot això passava vam decidir que el nostre primer destí seria Europa en línia recta, especialment enfocats a l’est.
QUÈ US HA SORPRÈS MÉS DELS LLOCS ON HEU ESTAT FINS ARA?
Els quatre protagonistes de l’entrevista d’aquesta quinzena s’ha passat els últims mesos viatjant per Europa. Han passat per França, Itàlia, Eslovènia, Hongria, Romania, Bulgària i responen les meves preguntes des d’algun punt de Grècia. Qui vulgui seguir el periple d’aquests veïns de Perafita ho pot fer a través del seu compte d’Instagram @rutavida_tete. Tot i que ja avancen que són una mica desastre i no l’actualitzen massa sovint. Així i tot, aquest canal els ha permès mantenir el contacte amb la gent d’aquí, però també per connectar amb altres famílies que segueixen un estil de vida que ells volen aprendre a viure.
Quan vam arribar a Romania de seguida vam tenir la sensació que havíem sortit de l’Europa occidental, no és un canvi cultural molt fort com viatjar a alguns llocs d’Àfrica o Àsia, però sí que hi ha canvis en les formes de fer i els costums.
Grècia ens està agradant molt, potser és pel bon clima que tot i ser hivern ens permet passar moltes estones a l’aire lliure. A més, estem envoltats de llocs amb tanta història que podem trobar trossos de ceràmiques de fa més de tres mil anys en una passejada o runes de temples que només havies sentit a les llegendes, és colpidor.
Estem acostumats com a societat a viure la distància com a concepte divisori. Però, per exemple a Romania o a Grècia estem creant vincles preciosos gràcies a una connexió solidària que afortunadament viu i ens connecta encara que ens separin milers de quilòmetres.
COM ÉS EL VOSTRE DIA A DIA?
Depèn, no seguim gaire les pautes dels dies de la setmana i hem creat les nostres pròpies rutines: depenent de si són dies que estem en moviment o estem parats. Els dies que estem parats, que són la majoria, en llevar-nos fem una estona d’“escola” i després sortim a conèixer el lloc. Normalment, quan estem una temporada més llarga en un lloc és perquè estem fent “intercanvi” o treballant. Aquests intercanvis els acostumem a fer amb Workaway, una plataforma d’intercanvi de voluntariat per allotjament i manutenció.
I ELS VOSTRES FILLS, COM HO FAN PER SEGUIR ELS SEUS ESTUDIS?
Gairebé cada dia fem una estona d’escola, amb quaderns de les diferents matèries i seguint els aprenentatges que “tocaria”. La resta del dia el passen aprenent de tot el que els envolta. També fem cursos per internet
d’il·lustració, escriptura, manualitats. Així intentem posar-nos a l’altura del món que es creava quan feien classes d’expressió artística amb en Dimitri Coppola.
ÉS COMPLICADA LA CONVIVÈNCIA EN UN ESPAI TAN REDUÏT?
Hem de ser molt organitzats i curosos de no deixar les coses arreu, alhora que tolerants i no atabalar-nos si no ho trobem tot com ens agradaria. De seguida que una cosa està fora de lloc es veu tot desendreçat, però l’avantatge és que s’endreça i neteja de seguida.
Però no tenim gaires problemes de convivència, per sort és prou
“Hem de ser curosos de no deixar les coses fora de lloc i no atabalarnos si no ho trobem tot tal com voldríem”
gran per a poder tenir cadascú el seu llit sempre muntat i, dins de les limitacions, podem tenir diferents espais. Per exemple, ara mateix estem: en Dani a la cuina endreçant; els nens jugant a la taula i la Lavinia responent aquesta entrevista al sofà. Així i tot, agraïm el bon temps per poder sortir.
COM PORTEU LA DISTÀNCIA, AMB FAMÍLIA I AMICS?
La forma de viure-ho té diferents perspectives. No ser-hi és un aspecte que es manté immutable, no hi ha una fórmula màgica que faci desaparèixer l’enyorança. Si ho gestiones des de la calma i assumeixes les con-
Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: Estar junts
Un lema: “Casa és on tu ets”
Una afició: Buscar-nos la vida
seqüències de la decisió que has pres i t’esforces per transmetre els aprenentatges que vivim dia rere dia crees un vincle que se suma a tots els originals.
DE TOTS ELS LLOCS QUE HEU VISITAT, QUIN HA ESTAT EL VOSTRE PREFERIT?
Lavinia: el temple d’Hera al Peloponès, és a la punta d’un cap amb una caleta molt maca i a les runes del temple es pot veure que ha estat un lloc de culte de diferents civilitzacions des de fa més de tres mil anys, a més el dia que el vam visitar feia un dia molt assolellat i calorós (per ser gener) i hi vam anar molt ben acompanyats
Iago: vam pujar una part del mont Olimp i va ser una excursió molt maca i divertida, especialment la baixada que ens vam perdre una mica o vam acabar creuant un rierol que estava gelat en el dia de la santificació de les aigües.
León: Ponte Pietra, a Itàlia a prop de Torí. Allà ens vam trobar amb en Martí, un amic molt estimat i ens va portar a visitar un riu ple de tobogans naturals formats per l’aigua. Va ser superdivertit. I vam anar a sopar unes pizzes boníssimes a Giaveno.
Dani: Labastide d’Armagnac que és un poblet de França, de casetes baixes, tot molt de postal però alhora autèntic i ple d’artesans.
Però és molt difícil dir un lloc preferit. N’hi ha molts.
QUIN CONSELL DONARÍEU A ALGÚ QUE VOLGUÉS FER UN VIATGE AMB AUTOCARAVANA?
Ui, no som molt de donar consells. Entenem que hi ha moltes formes de fer-ho; tot i això, pensem que la forma que més ens ha fet gaudir és quan aconseguim sentir-nos a prop de la gent del lloc on som i això s’aconsegueix trencant barreres i confiant. Sobretot si no segueixes una ruta plena de llocs de postal. Com més local, més plens de tot.//
FUTBOL SALA
El Futsal Prats pateix dues derrotes consecutives
L’equip de Prats en un partit aquesta temproada.//F: JOSEP PÉREZ
El passat dissabte 23 de març, el Futsal Prats visitava la pista del Ciutat de Mataró, on els pradencs volien trencar la mala dinàmica que porten i aconseguir una victòria.
El partit va començar amb els dos equips molt concentrats en defensa i sense cedir oportunitats al seu rival, arribant a la mitja part amb el marcador empatat a 0, deixant clar que tots dos es volien emportar la victòria.
A la segona meitat, van ser els locals qui es van aconseguir avançar en el marcador. Per altra banda, el Futsal Prats va continuar pressionant fins al final, aconseguint posar l’empat a les acaballes del partit, però quan tan sols quedava un minut, els locals van tornar a avançar-se al marcador marcant el 2-1 final.
La següent jornada, corresponent a la jornada 19 de la lliga, el Futsal Prats jugava de local envers l’Atlètic Català. El partit va començar malament per l’equip local, que va veure com els visitants van aconseguir fer un gol matiner, i un altre més endavant per marxar amb el 0-2 al descans.
A la segona part, els visitants van tornar a fer un gol només començar, tot i això, els locals van continuar concentrats i van aconseguir inaugurar el marcador per la seva part, però els visitants van frenar l’empenta amb un altre gol.
Els lluçanesos van aconseguir apropar-se amb dues jugades per intentar capgirar el marcador, però els locals van aprofitar el seu avantatge i quan només quedaven 2 minuts van culminar el partit amb un últim gol, tancant el marcador amb el 3-5.
Després d’aquestes dues derrotes, l’equip intentarà trencar la mala dinàmica en el seu pròxim compromís al Municipal de Prats de Lluçanès contra el Palau Oriol, el dissabte dia 5 a les 19:00.// GSA
La Volta passa per Merlès en una etapa marcada pel vent
El dimecres també va passar per Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La sisena etapa de la Volta Catalunya era una de les més esperades pels aficionats locals, ja que la podien gaudir sense haver-se de desplaçar grans distàncies. Però el temps no té senyor i la que havia de ser l’etapa reina va quedar deslluïda pel vent.
L’americà Quinn Simmons va ser el guanyador d’una etapa en la qual finalment només es van córrer 73 quilòmetres dels més de 150 previstos. El divendres 28 a la nit, des de l’organització ja van anunciar que a causa del vent i les males condicions meteorològiques s’anul·lava la pujada al Coll de Pradell, un dels moments més esperats per molts dels aficionats. Malgrat tot, però van mantenir la resta de l’etapa.
El vent, però va continuar bufant amb força i el matí de dissabte van decidir anul·lar la pujada a Queralt, i per tant la meta canviava d’ubicació. Poc abans de començar l’etapa, des de l’organització van comunicar que s’anullaven tots els ports i que es feia una nova ruta, amb inici i final a Berga, i que encara passava per
Merlès. La intenció de l’organització era fer la ruta circular dues vegades, però alguns corredors s’hi van negar. Finalment, després d’una llarga negociació que va fer retardar la sortida, van acordar fer dues voltes, però la primera neutralitzada, és a dir, que no puntuava. A la meitat de la primera volta, amb un clima menys advers, i alguns corredors van començar a fer notar el seu malestar, ja que al seu entendre fer una volta més els faria plegar tard i no podrien descansar per l’etapa de l’endemà. Davant d’aquestes demandes, des de l’organització van decidir no fer la segona volta i que només es disputés el darrer tram de la pri-
El Pradenc resisteix en dos enfrontaments directes
El
Sant Feliu continua fort i ja va cinquè
a la lliga
Sembla que la bona dinàmica que el Sant Feliu ha agafat les darreres setmanes continua acompanyant l’equip blanc-i-blau.
Després de dues victòries seguides, els feliuencs visitaven el camp del Gironella el passat 22 de març, un matx que acabava sense gols i permetia a cada equip endur-se només un punt.
Tot i així, el Sant Feliu es va tornar a fer fort a casa en la visita de l’Olvan, aconseguint dominar el marcador al llarg de tot el partit. Fou un partit intens, que va acabar amb 3 targetes grogues i l’expulsió del jugador visitant Arnau Cano a les acaballes del partit. Malgrat tot, el Sant Feliu s’enduia el matx amb un marcador final de 4-1.// RED
Durant aquesta quinzena, el Futbol Clup Pradenc ha disputat dos partits; contra el CF Voltregà i CF St Julià de Vilatorta, respectivament. En el primer, el Pradenc va visitar el camp del Voltregà en un partit replet de gols i ocasions. Finalment, però, el Pradenc va empatar el partit amb un marcador de 2-2. L’equip blau i grana va treure un bon punt en un camp complicat, on agafava bona dinàmica tenint en compte que s’enfrontava contra un club ben situat a la part alta de la classificació.
El segon partit, disputat al camp del Sant Julià, va tenir el mateix fil conductor que contra el Voltregà, essent tens fins els últims minuts. Ja a les acaballes del partit, el Pradenc estava empatant l’enfrontament amb el St Julià de Vilatorta, i gràcies a un penal parat pel porter de l’equip visitant, els Pradencs van aconseguir treure un empat molt valuós en un autèntic partit de tu a tu. El Pradenc es manté a la part alta de la classificació, pensant constantment en un possible ascens.// JBA
mera. El resultat es va decidir en un esprint explosiu dins Berga. Finalment, Quinn Simmos es va endur la victòria, seguit de Pavel Bittler i Anders Folgader. Els aficionats que es van aplegar a Berga per veure l’etapa reina de la Volta van poder gaudir de les diferents activitats que s’havien organitzat en el marc de la Primavera Ciclista, que van saber adaptar-se als canvis de l’etapa. La tercera etapa de la Volta, celebrada el dimarts 26, entre Viladecans i la Molina, també va passar pel Lluçanès. El bon temps va permetre als aficionats veure els corredors al pas per Sant Feliu, Prats i Merlès.//
L’Olost fa els deures i goleja el Seva
Després de suspendre’s la jornada 24 degut a la pluja que va deixar un municipal d’Olost impracticable, el club verd-i-blanc tenia una prova de foc aquest passat cap de setmana: superar el Seva, rival directe a la part mitja de la classificació. Lluny del mal temps del cap de setmana anterior, i amb més hores de llum – gràcies al canvi d’hora – els de Joan Illamola van sortir endollats i és que, a poc més de quinze minuts des de l’inici del partit, ja van avançar-se al marcador. Ho van fer mitjançant Palanques que va ser el gran protagonista de la jornada ja que, el seu hat-trick a la primera meitat del partit, va ser suficient per sentenciar el partit en només els primers 45 minuts. La segona part, més plàcida, es va saldar sense gols. La victòria contra el Seva dona ales als olostencs, que feia diverses jornades que no aconseguien aixecar cap. Ara, es situen a la desena posició de la classificació, empatats de punts amb el Gurb (11è) i amb un més, precisament, que el Seva (12è). La següent jornada, l’Olost visita la Vall del Ges i s’enfrontarà contra el Sant Vicenç de Torelló, tercer classificat.// LCP
La Volta, al seu pas per la Guàrdia, justa abans de passar per Merlès.// F: VOLTA
El Ral·li La Llana passa per Alpens amb un tram emblemàtic
La sortida des del centre del poble va acostar el ral·li als aficionats del Lluçanès
ALPENS
Per_ Redacció
El 26è Ral·li La Llana, celebrat del 26 al 29 de març de 2025, ha destacat per la seva inclusió del mític tram d’Alpens, una secció que ha aportat emoció i proximitat als aficionats de la comarca del Lluçanès. Enguany, la sortida d’aquest tram es va realitzar des del centre de la població d’Alpens, cosa que va permetre als espectadors gaudir de l’espectacle automo -
bilístic des de ben a prop. El recorregut del ral·li va incloure un total de 120 quilòmetres cronometrats repartits en 10 trams, entre els quals es
El Ral·li de la Llana va passar pel tram el divendres 28 i el dissabte 29
trobaven ‘Coll de Merolla’, ‘Alpens’, ‘Coll de Santigosa’, ‘La Nou’ i ‘Coll de Bracons’. Aques -
MOTOR
ta configuració va mantenir l’essència de les edicions anteriors, però amb novetats significatives com la mencionada sortida des d’Alpens.
Pel que fa als resultats, el pilot gallec Jorge Cagiao, acompanyat per Javier Martínez i al volant de l’Alpine A110 GT+ de l’equip Recalvi, va aconseguir la victòria per segon any consecutiu, consolidant així el seu lideratge en el Campionat d’Espanya de Ral·lis d’Asfalt (CERA).
La parella polonesa formada per Miko Marczyk i Szymon Gospodarczyk, amb un Skoda Fabia RS Rally2, va obtenir la segona posició, mentre que els canaris Enrique Cruz i Yeray Mujica, debutant amb el Toyota GR Yaris Rally2, van completar el podi en tercera posició.
Per altra banda, aquests dies es pot trobar aquesta mateixa carretera tallada perquè la marca Toyota hi està fent proves. Les proves de test es troben entre Alpens i el Cobert de Puigcercós, en ambdós sentits de la circulació.//
Més de cent participants a Trial COTA d’Alpens
Alpens va acollir la segona cursa del 39è Campionat d’Osona de Trial, COTA, el passat diumenge 23 de març. Malgrat la pluja durant el cap de setmana i tota la setmana anterior, més d’un centenar de pilots van participar en la prova, que va estar marcada pel fang i l’aigua. Malgrat el temps, des del Moto Club d’Alpens valoren molt positivament com va anar la prova i la participació que hi va haver, que s’esperaven que fos menor a causa del temps.
En la categoria vermella, el guanyador
va ser Marc Freixa, seguit d’Oriol Garcia i Nil Riera. Dels blaus, la primera posició va ser per Joan Soler, seguit de Joan Moreno i Jaume Vila. Pel que fa als verds, el guanyador va ser Ramon Plana, seguit de Pere Morales i Joan Arqués. En la categoria groga, Daniel Garcia va obtenir la primera posició, la segona va ser per Ferran de Sagarra i la tercera per Jordi Tobella. Lluc Gómez, Carlos Terricabras i Oriol Rodríguez van ocupar el podi en la categoria de Sub-16. Pel que fa al Post65, el guanyador va ser Eduard Gil.// RED
TRAIL
Alpens es prepara per a la 34a edició de la cursa 3 comarques
Alpens ja ho té gairebé tot a punt per acollir aquest cap de setmana, 5 i 6 d’abril, els participants de la cursa 3 comarques, la segona cursa de muntanya més antiga de Catalunya.
La cita, ineludible pels amants de la muntanya, enguany arriba amb novetats. Una d’elles és la primera edició de la Cronoescalada que es farà dissabte a les 4 de la tarda. La sortida serà a la plaça d’Alpens i els participants hauran d’arribar fins a Puig Cornador. La Cronoescalada, a més, serà la primera cursa de la Copa Osoning de trail.
L’altra novetat és el cross escolar que es disputarà el matí del dissabte. A diferència dels Cross escolars, aquest es farà per camins de muntanya amb recorreguts adaptats per a totes les edats.
El punt fort, però, arribarà el diumenge quan es disputarà la cursa 3 comarques. Amb les inscripcions encara obertes, ja hi ha més de 200 participants i des de l’organització preveuen superar els 250. Un dels trams més esperats és la pujada al Puig d’Om, on com ja va passar l’any passat, s’hi instal·larà una xaranga per fer més amè l’ascens. Però els que ja fa anys que fan més lleuger l’ascens al cim més alt del Lluçanès són el grup d’animació, que des dels inicis de la cursa fan molt més lleuger aquest tram.
Aquesta és la primera cursa de la temporada al Lluçanès, ja que es va suspendre la Sant Isidret i enguany tampoc es farà la Via Castrum.// RED.
Un dels cotxes del Ral·li al tram d’Alpens.
CARTA
Escudella i carn d’olla: de la subsistència a l’excel·lència
Ramon Clotet Ballús
Olost
A Toni Sala i a la seva obra.
En el Llibre de Sent Soví, receptari de cuina a l’Europa dels segles XIV i XV, ja es parla de la carn d’olla com a “preparació de carns que no tinguessin la qualitat per rostir o fornejar amb la possibilitat d’afegir-hi altres ingredients, com cigrons i vegetals, i també amb el brou resultant es podien fer sopes”. És l’explicació tècnica i àmplia d’una combinació destinada a mantenir les energies del poble, que coneixem com a “escudella i carn d’olla”.
Aquest destí, no d’alta cuina, queda refrendat per estudiosos moderns. Nestor Luján (Vint segles de cuina a Barcelona) no fa referència del producte en cap menú de tots els restaurants comentats. Només apareix en l’epíleg històric i citant la “pilota” com a component identitari. Josep Pla (El que hem menjat) cita l’escudella i carn d’olla com a plat històric i explica també la “pilota” com a element significatiu profunditzant en la seva preparació.
La “pilota” esdevé un element incorporat molt recentment. Fins i tot no se cita en el llibre de Culinaria Köneman (Un paseo gastronomico por España - 1998) que segueix la recepta medieval. La seva composició és complexa amb components nous (ou, pa, llet, carn picada, espècies, enfarinat final…) que li donen la identitat de producte elaborat final. La seva incorporació substitueix la presència d’altres components i modifica la composició i transparència del brou. S’ha creat amb la falsa idea que fer la recepta més complicada incrementarà el seu nivell gastronòmic.
En Toni ha tret de l’oblit la recepta original en recordar-nos que la simplicitat ben estructurada és l’excel·lència. La varietat d’ingredients, exemple dels diferents components dels animals, cap amb elaboració prèvia i majoria, els llegums i els vegetals i la llarga cocció que acaba amb un brou perfectament clarificat que conté components de gust i aroma amb un tast no fatigant que el fan únic. I la “carn d’olla”? , pot semblar insípida, però cal valorar la varietat de textures degudes a la varietat d’ingredients, i per no oblidar que ha sigut la font de tot i cal acabar amb un nou tast del brou que ens recordi l’harmonia orquestrada de l’escudella i carn d’olla tal com la van crear els nostres avantpassats, que, per cert, ja tenien clars els criteris de sostenibilitat manada per la supervivència.//
L’Opinió de La Rella Publiquem els articles per ordre d’arribada Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos) larellallucanes@gmail.com
Ens extingim
Natàlia López
Expropietària de Cal Lila
Prats de Lluçanès
És un títol dràstic, però la situació que estem vivint els nostres pobles així ho requereix. No em posaré nostàlgica perquè no és el meu objectiu. Però recordeu la vida, l’ambient que es vivia als carrers dels vostres respectius pobles, una botiga gairebé cada dues passes?
Quantes passes heu de fer ara entre l’una i l’altra, això si us n’hi queda alguna.
Cal Lila, tanca, la llibreria, papereria, copisteria, quiosc... Antigament videoclub. Tancarà la porta definitivament el mes d’abril.
Una botiga menys a Prats, més passes a fer entre una botiga a una altra.
A l’estiu (abans de posar el cartell es traspassa) tot buscant paperassa resulta que l’empresa es va constituir el 2000, fa vinti-cinc anys, i vaig pensar: no els complirà. Perquè tot i posar el cartell d’“es traspassa”, sabia que no passaria.
Com he arribat fins aquí? Clients/gent s’ho han qüestionat, inventat i fins i tot exigit el perquè.
Doncs bé, un got ple fins a vessar de gotes grans i petites, engrandir el got per acabar ves-
CARTA
sant-se igualment... Metàfores a part; hi ha moltes causes entre elles: alta facturació per part de les distribuïdores de premsa, l’hora que ho porten, sense poder fer-hi res al respecte, val escolar que ha beneficiat més als grans que els petits, repartir diaris a temps, no poder oferir millors preus i varietat de productes als clients, de dilluns a dilluns, poques vendes, invertir en productes que no han tingut el resultat esperat, la conciliació familiar i la salut. I el Sant Internet... D’aquest us explicaré una anècdota d’aquest Nadal. Com alguns sabeu, les grans plataformes no entregaven a temps els paquets, era el dia 24 de desembre i entren a comprar corrents perquè no els hi ha arribat el paquet a temps. Compren el mateix producte, més barat. M’ho diuen ells mateixos mentre els hi embolico el paquet, i que sort n’han tingut de trobar-ho. I jo els dic que entenc la comoditat de comprar assegut al sofà en pijama i el mòbil a la mà, que jo també ho he fet, però ho faig després de mirar si ho podia comprar al poble primer. Els agraeixo haver vingut, però els faig saber que segurament
serà l’últim Nadal que els podré ajudar.
Aquests és un pessic de la realitat d’aquests últims anys a Cal Lila, i malauradament no és l’única botiga en aquesta situació.
Tinguem clar que ni les tanques, ni les banderoles i ni les bústies de recollida ho salvaran. Està a les nostres mans
Fa quatre anys i mig que jo en soc la propietària i en fa 9 que hi treballo. Per davant del taulell hi ha crescut molta canalla, i ha passat molta gent, hi ha persones que ja no hi són, hi he conegut infinitat de persones. A tots i a cadascun d’ells els hi vull agrair haver-se compromès amb el comerç de proximitat, creure amb el tu a tu i haver confiat en el nostre servei.
Em dol tancar la botiga, em dol no veure-us cada dia/setmana, em dol no poder tirar el negoci endavant i em dol més no poder aportar un lloc que socialment i econòmicament enriqueix la nostra petita societat (en aquest cas) pradenca.
Tinguem clar que ni les tanques, ni les banderoles i ni les bústies de recollida ho salvaran, està a les nostres mans, intentem, doncs, evitar la nostra extinció.
Gràcies infinites per tot i us trobaré a faltar.//
NOUS AL DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
Que surti el teu negoci, al directori que tothom consulta! comunicaciolarella@ gmail.com
La proposta cultural
ANÈCDOTA HISTÒRICA
Per_Letícia Caballé Ardid
Quan els emissaris del gran rei persa, Dario I, van visitar les ciutats gregues demanant terra i aigua; una manera simbòlica d’exigir la seva submissió, tant els espartans com els ciutadans d’Atenes els van llençar a un pou exclamant que allà dins ja hi trobarien l’aigua i la terra que tant anhelaven. A l’antiguitat, atemp tar contra un emissari d’un rei o d’una altra ciutat era un autèntic sacrilegi, i va ser el pretext idoni perquè l’Imperi Persa iniciés una guerra d’expansió, càstig i conquesta.
I m’agradaria començar aquesta aventura justament aquí, en un dels escenaris més èpics de tota la història, tenint en compte que si el resultat d’aquesta guerra hagués sigut diferent, ni la democràcia, ni el pensament occiden tal tal com els coneixem en l’actualitat, haguessin existit.
Al setembre de l’any 490 aC, a la badia de Marató (a uns 41,16 km d’Atenes; i guardeu aquesta dada perquè serà important per la nostra història), l’exèrcit persa, format per uns trenta mil soldats, més una flota de guerra constituïda per uns 600 vaixells, va enfrontar-se a una força molt inferior; l’exèrcit
que van aconseguir reunir les ciutats-estat gregues no arribava ni als vint mil soldats. Però tot i la inferioritat numèrica, la victòria va ser aclaparadora. I ara és quan apareix el nostre protagonista; un μεροδρόμος; un herald encarregat de dur els missatges importants de manera urgent, que això a l’antiguitat volia dir corrents. Les fonts són confoses, i algunes ens diuen que el seu nom era Filípides i d’altres que es deia Eukles. Sigui com sigui,
Terra i aigua
exclamar “victòria” (que en grec es pronunciava Niké, paraula que segles més tard va emprarse per batejar una marca molt famosa de roba esportiva) i va desplomar-se exhaust.
Dos mil cinc-cents anys més tard, Michael Bréal, un filòleg francès que participava en el congrés fundacional del Comitè Olímpic Internacional (COI), va proposar una sèrie de competicions inspirades en els jocs antics, i una d’elles era una cursa a peu que s’iniciés a Marató, escenari d’una de les batalles més mítiques de la història i d’una fita heroica per a occident, i acabés a la Pnyx d’Atenes, el lloc on es reunien els ciutadans en assemblea, amb una distància total de 41,16 km.
missatger, encara amb la panòplia de soldat posada, va recórrer els 41,16 km que separaven Marató de la ciutat d’Atenes per anunciar la victòria contra els perses. Un cop a la ciutat, va
I així va ser com l’any 1896, data dels primers Jocs Olímpics moderns, celebrats com no podia ser d’un altra manera a la ciutat d’Atenes, es va celebrar la primera marató de la història. L’any 1908 es va ampliar a 42 km, perquè el rei Eduard VII i la reina Alexandra poguessin veure fàcilment la línia d’arribada des de la seva llotja reial.
Però tot això ja forma part d’una altra història...//
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» OPERARI DE MANTENIMENT a l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R592/01)
» OPERARI DE MANTENIMENT a l’Ajuntament d’Alpens. Borsa. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R592/02)
» CAMBRERS, AJUDANTS DE CUINA, RENTAPLATS I NETEJA per a restaurant al berguedà. T: 660 49 11 75 (R591/06)
» NETEJA D’OFICINES i domicilis particulars del Lluçanès. Mes de Maig. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R592/03)
» TEIXIDOR/A a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R592/04)
» OPERARI DEL SECTOR TÈXTIL. Torn de nit. A Sant Boi de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R592/05)
» PEÓ DE BRIGADA a l’Ajuntament de Sobremunt. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/01)
» OPERARIS I ENCARREGAT DE NIT en planta de producció al Lluçanès. T: 652 36 49 83 (R589/04)
» OFICIAL DE 1A O 2A DE CONSTRUCCIÓ amb experiència demostrable a Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/04)
» EDUCADOR/A SOCIAL per a camps de setmana quinzenals i festius alterns, a Sobremunt. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/05)
BUSCO FEINA
» Noia s’ofereix per neteja o atenció a domicili a Oristà i La Torre. Bones referències. Ninfa. T: 662 95 02 85 (R590/20)
El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina? 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
LA VINYETA, de Caruca Ballesteros
TORRADES DE SANTA TERESA
INGREDIENTS
» 4 llesquetes de pa sec
» llet
» 1 ou
» oli d’oliva
» sucre
» mel
PREPARACIÓ
1. Poseu les llesques de pa sec en una safata remullades amb la llet fins que quedin ben amarades.
2. Bateu l´ou i suqueu-hi les llesques un cop estovades.
3. Tot seguit fregiu-les en una paella en la qual hem escalfat un rajolí d´oli, per banda i banda.
4. Un cop rosses, disposeu-les en un plat, amanint-les amb un polsim de sucre o mel. Poden menjar-se calentes o un cop fredes, de les dues maneres son boníssimes!
Originàriament aquestes postres es menjaven per Pasqua, per a aprofitar el pa sec.
GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA SANT BOI DE LLUÇANÈS
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
3 dj ST.BARTOMEU PORTAL DE QUERALT
4 dv OLOST YLLA
5 ds CONSTANSÓ CONSTANSÓ
6 dg VILAPLANA VILAPLANA
7 dl ST. BARTOMEU ALIBERCH
8 dt OLOST BARNOLAS
9 dc PRATS TERRICABRAS
10 dj ST.BARTOMEU FARGAS
11 dv OLOST ARUMÍ
12 ds URGELL URGELL
13 dg EURAS EURAS
14 dl ST. BARTOMEU VILAPLANA
15 dt OLOST ATLÀNTIDA
16 dc ST. BARTOMEU AUSA
17 dj PRATS FARGAS
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
ABRIL
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ DE FRANCESCA BONNEMAISON, a la biblioteca Sant Pere Almató.
OLOST_ EXPOSICIÓ DE MAGA RIERA a l’Espai Guaita, en horari de la biblioteca. EXPOSICIÓ DE CERÀMICA DE NAYRA CARTIX, a l’Espai Rocaguinarda, en horari de la biblioteca. POESIA ESTESA, Del 13 al 23 d’abril, a l’Espai Rocaguinarda.
DIVENDRES 4 D’ABRIL
OLOST_ PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA “ELS CRIMS DEL CINEMA VICTÒRIA”, de Ramon Breu. A les 7 de la tarda al Centre Cívic.
PRATS DE LLUÇANÈS_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Més de l’activitat física. Caminada per a tots els públics. A 2/4 de 10 del matí a Cal Bach. TEATRE “EL TEU MUSICAL” els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer. A les 8 del vespre a la Sala Polivalent.
SANT FELIU SASSERRA_ RAID HÍPIC INTERNACIONAL.
DISSABTE 5 D’ABRIL
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ TALLER DE CANÇONS DEL LLUÇANÈS I DE PASTORS, amb Liliana Tomàs i Joan Figueres. A partir de les 5 de la tarda al Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància.
ALPENS_ CURSA 3 COMARQUES INFANTIL, copa Osoning Trial Run Kids. De 9 del matí a 1 del migdia, a la Serra. CRONOESCALADA de 3,9 km i 405 metres de desnivell positiu. A les 4 de la tarda a la plaça Major.
PRATS DE LLUÇANÈS. TEATRE “EL TEU MUSICAL” els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer. A les 8 del vespre a la Sala Polivalent.
SANT FELIU SASSERRA_ ESPECTACLE DE CREACIÓ COL·LECTIVA I TRANSDISCIPLINARI “NASCUDA DEL GEL”, a les 7 de la tarda a l’Ateneu. RAID HÍPIC INTER-
NACIONAL, durant tot el dia a la zona esportiva.
DIUMENGE 6 D’ABRIL
ALPENS_ 34A CURSA 3 COMARQUES. A partir de 2/4 de 9 del matí a la plaça Major.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ DIA MUNDIAL DE L’ACTIVITAT FÍSICA. CAMINADA POPULAR, a les 9 del matí, sortida de la plaça Doctor Griera. PILATES AMB PRATS SALUT, a les 12 del migdia. TASTET DE FUTBITO, a les 5 de la tarda, a la pista de pàdel.
SANTA CREU DE JUTGLARS_ IOGA I MOTRICITAT EN FAMÍLIA, a les 10 del matí al Local Social.
PRATS DE LLUÇANÈS_ XERRADA
“DONES CATALANES A LA RESISTÈNCIA ALS NAZIZ”, a càrrec de Josep Calvet, doctor en història i cap de l’àrea de continguts del Memorial Democràtic. A les 11 del matí a la sala Cal Bach. ACTE DE COL·LOACIÓ DE LA LLAMBORDA STOLPERSTEINE EN HOMENATGE A ROSER FLUVIÀ, amb la presència del director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i la col·laboració de l’alumnat de l’Institut Castell del Quer. A ¼ d’1 del migdia davant la casa natal de Roser Fluvià (Carrer Resclosa, 13). TEATRE “EL TEU MUSICAL” els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer. A les 5 de la tarda a la Sala Polivalent.
SANT FELIU SASSERRA_ 12A TROBADA DE VEHICLES CLÀSSICS. Durant tot el matí a la zona esportiva.
DIMARTS 8 D’ABRIL
OLOST_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Caminada saludable, a 2/4 de 10 del matí al consultori d’Olost.
DIMECRES 9 D’ABRIL
OLOST_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “SOC UNA MAMA 700”, de Laura Catalán. A 2/4 de 6 de la tarda al Centre Cívic d’Olost
DIVENDRES 11 D’ABRIL
PRATS DE LLUÇANÈS_ CAMINADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100”
Sortida a 2/4 de 10 del matí davant el Centre de dia.
SANT BOI DE LLUÇANÈS. CAMINADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100”. Sortida a 2/4 de 10 del matí a la plaça Nova.
SANT FELIU SASSERRA_ XERRADA “EL BANDOLER TRUCAFORTEL GRAN BANDOLER OBLIDAT DE CATALUNYA” a càrrec de Carles Raurell. A les 7 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ TALLER DE ROMANÇOS, amb Jaume Arnella. A partir de 2/4 de 6 de la tarda al Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància.
OLOST_ TERTÚLIA DE LA NOVELLA “UN TOQUE DE CANELA” amb el Club Maravelles, a les 6 de la tarda a la Biblioteca. PARTIDES D’ESCACS, a les 7 de la tarda a la Biblioteca.
DISSABTE 12 D’ABRIL
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ TARDEO SOTA LES ESTRELLES, MÚSICA, BURGER I ASTRONOMIA. Concert de Mar Pujol, cuina de la Ioli, i observació astronòmica amb Inés Dibarboure. A partir de les 6de la tarda a les Vinyes Grosses.
DIUMENGE 13 D’ABRIL
OLOST_ RECITAL POÈTIC AMB EL PROJECTE POÈTIC D’OLZA OLZETA i micro obert “Això no és un llibre, és un projecte poètic”. A partir de les 11 del matí al Centre Cívic.
PRATS DE LLUÇANÈS_ BENEDICCIÓ DE PALMES I RAMS, a ¾ de 12 del migdia a la plaça de l’Església. VIACRUCIS, a les 5 de la tarda a Lourdes.
DIMARTS 15 D’ABRIL
OLOST_ CAMINADA DE MARXA NÒRDICA per a la dona, amb Rosa Garcia, d’Impulsa Vertical. A les 9 del matí a la plaça Major.
DIJOUS 17 D’ABRIL
PRATS DE LLUÇANÈS_ SANT TXUPITASSO, a partir de 2/4 d’1 de la nit a la Sala Polivalent.
RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
ALIMENTACIÓ
ELS ENCANTS
ES VEN
» LLIT ARTICULAT de 90 cm, amb sunyer de fusta. T: 93 822 86 47 (R592/02)
» CUINA DE BUTÀ. T: 93 822 86 47 (R592/03)
» CALDERA DE LLENYA i radiadors. T: 609 367 270 (R591/11)
» BICICLETA DE CARRETERA talla S. En molt bon estat i bon preu. Whatsapp: 649 840 742 (R591/12)
» CALDERA DE GASOIL amb aigua sanitària, en bon estat, i dipòsit de gasoil. Whatsapp: 649 840 742 (R591/13)
» BICICLETES, d’home i de dona, seminoves, de la marca Spot. Preu a convenir. T: 610 78 62 23 (R591/14)
» CONILLERES en molt bon estat. T: 93 888 90 60 (R591/15)
» BIO TRITURADOR GA100 de BLACK & DECKER. En molt bon estat per haver-se utilitzat poques vegades. Preu a convenir. A Olost. T: 608 894 248 (R590/01)
» CADIRETA INFANTIL per a cotxe, model MINIKID de la marca AXKID, per dur a contramarxa. Apte dels 9 als 25 kg. Inclou funda per estiu, i falca per a corregir la inclinació del seient del cotxe on s’instal·li. Preu 50,00 euros (negociable). A Olost. T. 608 894 248 (R590/02)
» BICICLETA BTWIN per a nen de 3 a 5 anys. Preu a convenir. A Olost. T.: 608 894 248 (R590/03)
» BICICLETA INFANTIL Decathlon ocean 500 de 14’’. En bon estat. 20 euros. S’ha de recollir. T: 679 49 64 06 (R590/04)
» ARMARIS DE CULTIU equipats, quasi nous. T: 626 26 30 67 (R590/05)
» OPEL ASTRA 1600 CTDI, en bon estat. T: 610 78 62 23 (R590/07)
» TERRENY URBÀ actualment apte per tenirhi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La ComaBona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R592/01)
ES BUSCA
» CONDUCTOR per fer trajecte BarcelonaPrats de Lluçanès. Dies a convenir. T: 687 065 986 (R591/16)
» HABITACIÓ DE LLOGUER per viure tot l’any. Dona de 40 anys. Leidy. T: 642 341 631 (R592/03)
ES LLOGA
» PLAÇA D’APARCAMENT a l’edifici de la Pedra Dreta de Prats de Lluçanès. T: 663 496 475 (R592/05)
LES FOTOS DEL TEMPS
NATURA KM 0
Després de tants dies de pluja, l’aigua corre per tot arreu i les basses estan plenes a vessar i amb aigua nova i renovada. Costa molt trobar basses ben conservades i amb l’aigua clara al Lluçanès, ja que la majoria estan eutrofitzades, que vol dir que l’aigua conté massa nutrients, normalment provinents dels adobs que es tiren als camps. Quan puja la temperatura, queden saturades d’algues i comença un procés que acaba amb l’aigua sense oxigen i amb ben poca vida. També hi ha moltes basses amb l’aigua tèrbola i les vores sense vegetació per l’acció de les vaques. Però deixant de banda els problemes de conservació, aquests dies, com que estan plenes d’aigua nova i
Sortim de nit
clara, tenim moltes basses plenes de vida i quan arriba la nit hi comença un espectacle. Agafeu un bon llum (frontal, llanterna, focus) i uns prismàtics i quan es faci fosc acosteu-vos a una bassa. Abans d’arribar-hi ja sentireu un munt de granotes raucar i segurament també abans d’arribar-hi s’adonaran de la vostra presència i callaran. Si
us asseieu i espereu en silenci veureu que reprenen la cantadera. Pareu atenció i us adonareu que no totes canten igual i és que no tot són granotes. Podem sentir les granotetes de punts (Pelodytes punctatus), els gripaus comuns (Bufo bufo) i els gripaus corredors (Epidalea calamita), també les reinetes (Hyla meridionalis) i encara falta el Gripau d’esperons (Pelobates cultripes) i les granotes verdes (Pelophylax perezi). Totes aquestes espècies es poden identificar pel cant i per aprendre quin és quin, podem engegar el llum i amb l’ajut dels prismàtics intentar veure els mascles inflant els sacs bucals i raucant de valent.// RAMON BAUCELLS
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
La riera de Merlès, ben eixerida, l’11 de març.// F: FVC
Doble arc de Sant Martí, el passat 26 de març, darrera un camp de Garduixeres d’Olost.// F: @MASGARDUIXERES
La riera al Molí de Puigoriol de Lluçà, el passat 9 de març.// F: JORDI CAMPS
La Gavarresa, al seu pas per Oristà, el passat 9 de març.// F: PERE CORS
L’arc de Sant Martí darrere els campanars d’Olost, el 27 de març.// F: JORDI COTS I RAQUEL BOIXADÉ
Aquests dies les muntanyes s’han vist ben blanques de neu. Aquí, el Puigmal des de Sant Bartomeu, el 13 de març.// F: E. VILAMALA
07:19 h - 10 d’abril
20:27 h - 10 d’abril
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
13 d’abril
27 d’abril
LLUÇÀ (760 m)
22,90 ºC · dia 31
-1,20 ºC · dia 16
7,20 ºC
77,2 km/h · dia 29
148,00 L · 18 dies 199,00 L 33,00 L · dia 8
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
24,20 ºC · dia 29
-2,00 ºC · dia 16 8,20 ºC
61,9 km/h · dia 29 158,10 L · 20 dies 211,10 L 31,20 L · dia 8
De l’1 al 31 de març
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
EFEMÈRIDES
25,10 ºC · dia 31
-1,70 ºC · dia 16 8,50 ºC
ALPENS (871 m)
24,10 ºC · dia 31 -1,50 ºC · dia 16 7,10 ºC 64,4 km/h · dia 29 146,80 L · 21 dies 204,00 L 24,20 L · dia 8
PERAFITA (774 m)
24,40 ºC · dia 31
-2,30 ºC · dia 16 7,01 ºC
65,9 km/h · dia 29 145,50 L · 20 dies 190,60 L 26,20 L · dia 29
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
26,00 ºC · dia 31 -2,70 ºC · dia 16 7,90 ºC 59,5 km/h · dia 29 139,00L · 19 dies 182,80 L 25,20 L · dia 9
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
25,50 ºC · dia 31 -1,70 ºC · dia 16 7,70 ºC 64,4 km/h · dia 29 159,8 L · 29 dies 220,00 L 32,20 L · dia 29
OLOST - TRASSERRA (740 m)
23,70 ºC · dia 31 -1,10 ºC · dia 16 7,60 ºC 77,2 km/h · dia 29 149,60 L · 19 dies 194,80 L 29,20 L · dia 9
EL TEMPS DEL MARÇ
El març que deixem enrere va ser plujós com mai. No es recorda ni es tenen dades d’uns valors tan extraordinaris com els d’enguany al Lluçanès. La pluja abundosa i ben caiguda, malgrat haver de lamentar alguns d’anys en sembrats, ha sigut molt beneficiosa. Els recs i rieres han reviscut, les fonts, moltes d’elles seques des de feia tres o quatre anys, tornen a brollar i els rius, plens d’aigua i goig, omplen els pantans. La primavera —esperem que no s’estronqui— es presenta esplendorosa, plena de vida i verdor.
La precipitació recollida en la majoria d’observatoris duplica o inclús triplica la mitjana de precipitació històrica del mes de març. A Sant Boi, per exemple, es van recollir 159,8 mm quan la mitjana és de 75,7 mm, a Prats 158,1 mm quan la mitjana és de 45,98 mm, i a Lluçà 148,0 mm amb una mitjana de 42,65 mm. A tots els observatoris dels que tenim registres històrics, la precipitació d’aquest mes va ser la màxima registrada, a excepció d’Olost. En aquest observatori (dades des de 1986), es van recollir 139,0 mm i el màxim històric va ser l’any 2011 amb 141,7 mm.
181,40 L 24,40 L · dia 8 LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)
54,70 km/h · dia 29
139,60 L · 18 dies
26,00 ºC · dia 31 -1,30 ºC · dia 16 8,96 ºC 45,1 km/h · dia 21 142,40 L · 17 dies 191,00 L 29,60 L · dia 9 ORISTÀ (460 m)
10-4-1815 - ERUPCIÓ DEL VOLCÀ TAMBORA
En aquesta ocasió farem referència, potser com a excepció, a un fet molt llunyà, reculat en el temps i d’origen geològic. El 10 d’abril farà dos-cents deu anys de l’erupció del volcà Tambora a l’illa de Sumbawa, a Indonèsia. Fixeu-vos si parlem de lluny! Aquella erupció és la més devastadora que es recorda i va causar, directament, més de 88.000 morts, tsunamis i destrucció. Però si avui en fem memòria, és pels efectes que va produir en el clima mundial. En concret l’any següent, 1816, és conegut com “l’any sense estiu” a Catalunya i bona part d’Europa. Com a testimoni d’aquell any extraordinari, us adjuntem el relat que en feu el naturalista i farmacèutic olotí Francesc Bolós (1773-1884) d’aquells mesos a la Garrotxa:
Comparteix els teus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts
“Els mesos de maig i juny féu un fred irregular i plogué molt. Les segues no començaren fins al 10 de juliol. Els blats foren bastant abundants, i bons. Continuà la inconstància del temps durant els mesos de juliol i agost, i sols féu una mica de calor el mes de setembre, començant el dia 7 i continuant alguns dies. Es pot dir que no féu estiu, a l”extrem que les fruites no pogueren madurar per manca de calor. A mig octubre començar a fer un fred bastant fort, de manera que el blat de moro que estava molt endarrerit per la manca de calor no pogué acabar de madurar, i molt gelcuit per les gelades d”últims d”octubre. Aquesta irregularitat del temps fou quasi general. A França es feren també sentir els efectes dels eixuts. Acabà l”any amb temperatures cada dia més baixes.” [Francesc Bolós citat a Quintana, 1938]
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
SANT BARTOMEU (878 m)
22,40 ºC · dia 31 -1,20 ºC · dia 16 6,60 ºC 59,5 km/h · dia 29 158,60 L · 19 dies
187,00 L 32,00 L · dia 9
Més informació:
REFRANYS METEOROLÒGICS
Ornitologia sàvia i popular:
A darrers de març, o a primers d’abril, el cucut ja ha cantat, i l’any que no ho farà, el món s’acabarà
Pel març, l’ull de bou petit ja empaita les aranyes, si no troba mosquits
Per Sant Josep, puput que no és vingut o s’és mort o s’és perdut
Si pel març no canta el cucut, ni per l’abril la puput, tant de bo que l’any no hagués vingut
Al temps de la puput, al matí moll i a la tarda (o al vespre) eixut
La precipitació ha sigut especialment beneficiosa perquè ha estat molt repartida, sense dies amb precipitació molt intensa i sí molts dies de precipitació feble o moderada. En aquest sentit, a tots els observatoris, en aquest cas sense excepcions, va ser el màxim de dies de pluja que es té constància en un mes de març, amb valors extraordinaris. Com a més destacats, a Sant Boi i Alpens van tenir vint-i-un dies de pluja (mitjana 9,1 dies i 10,4 dies, respectivament), a Prats i Perafita vint dies (mitjana 7,0 dies en ambdós casos), i a Olost i Trasserra dinou dies (mitjana 9,1 dies i 8,7 dies, respectivament).
Tants dies de pluja, amb temps molt ennuvolat, inclús els dies sense precipitació, va condicionar, també, les temperatures. La poca radiació i la manca de cels serens, va fer que la temperatura mitjana mensual, en la majoria dels casos, fos inferior a la de les sèries climàtiques. A Perafita va ser de 7,01 °C (mitjana 7,90 °C), a Alpens de 7,10 °C (mitjana 8,11 °C), a Olost 7,90 °C (mitjana 8,66 °C). En aquest cas, l’excepció va ser Prats, amb 8,20 °C (mitjana 8,08 °C). La mitjana de les temperatures màximes també va ser, en conseqüència, molt inferior a l’habitual. A Oristà va ser de 14,41 °C (mitjana 16,76 °C), Perafita 11,60 °C (mitjana 14,30 °C) o Olost 14,40 °C (mitjana 16,31 °C). El dia més càlid, la màxima absoluta es va registrar el dia 31 i el valor més alt va ser a Olost i Oristà amb 26 °C.
Les mitjanes de les temperatures mínimes, contràriament, però seguint la mateixa lògica, van ser superiors en tots els observatoris. No hi va haver gaires mínimes negatives (un o dos dies) i en general les mínimes van ser superiors a les normals. En alguns casos la desviació va ser considerable, a Oristà, per exemple, va ser de 4,06 °C (mitjana 1,27 °C), a Prats 3,70 °C (mitjana 1,75 °C) o Perafita 3,26 °C (mitjana 2,7 °C). La matinada més freda, mínima absoluta, va ser el dia 16 i la més freda es va registrar a Olost amb -2,70 °C.// FRANCESC COMES
