R591 - Especial 25 anys

DIJOUS 20 | MARÇ | 2025 | NÚMERO 591

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LARELLA · 25 ANYS

20 de març de 2025

25 ANYS LLAURANT CONJUNTAMENT Editorial Fa 25 anys, el març de l’any 2000, el 2010, les dues grans sequeres (2006 i món ja apuntava cap a una direcció cla2023), o els dos incendis de Sant Feliu (2012 i 2016). Ha gratat el passat i ra, però just acabàvem d’aterrar a un n’ha tret coneixements i lliçons, com nou mil·lenni, i segurament no érem en l’exhumació de fosses comunes o gaire conscients dels canvis vertigien les excavacions arqueològiques nosos que aniríem experimentant de Puig Ciutat. durant les dècades vinents. GlobaHa viscut fets polítics importants, lització, desenvolupament, consucom les mobilitzacions relacionades misme, tecnologia, sobre informació amb la Independència de Catalunya, o emergència climàtica eren concepel procés de constitució de la comarca tes que amb prou feines treien el cap, del Lluçanès, o les mobilitzacions femiperò estaven destinats a marcar-nos un camí que no seria precisament de roses. nistes durant els 8M i els 25N. Ha fesTanmateix, encara ressacosa d’expectació tejat esdeveniments culturals i socials, com per l’efecte 2000, encara paint els canvis políla consolidació de fires i tradicions emblemàtitics dels anys 90, encara aprenent a discernir fins a ques, la celebració de Festes Majors, el naixement de quin punt travessar el llindar d’un nou segle espaordia, projectes com l’EMAL o d’esdeveniments com el Cantiil·lusionava o feia pudor de socarrim, la societat caminalafont.

El Lluçanès ha vist néixer, créixer, recuperar o evoluva tímida, futur enllà, com un poltre que posa els peus a terra per primera vegada i juga a calibrar el seu balanç. cionar artistes, projectes, clubs esportius, idees i empreMentrestant, en un llogarret Catalunya endins, un grases. Els darrers 25 anys, el Lluçanès ha crescut, opinat, debatut, reivindicat i dialogat; i tot plegat, ho heu pogut pat de persones engegaven un projecte que pretenia ser llegir, cada quinze dies, a LaRella. una “primera llaurada que servís per amorosir una mica 25 anys més tard, podem dir que estem convençuts el viure d’aquest Lluçanès tan rost i tan esquerp, però, que val la pena intentar amorosir aquest viure. Sabem alhora, tan agraït i fructífer si les coses es fan amb la meque no sempre ho fem prou bé; també és cert que no és sura justa de força i d’estimació.”Un territori —El Lluuna tasca fàcil. Però sobretot, sabem çanès— que, com arreu, l’últim quart que això no seria possible sense la de segle n’ha vist de tots colors: canvis predisposició dels col·laboradors, dels territorials, demogràfics i urbanístics, Moltes gràcies per la columnistes, dels anunciants, dels com el reordenament de les naus de confiança, per la resposta, lectors i de tots els qui heu donat suPuigneró, la construcció de la C62 (i, en i sobretot, per entendre conseqüència, l’augment del trànsit, de port al projecte d’una manera o altra. la complexa fórmula les comunicacions, i dels accidents), o la Moltes gràcies per la confiança, per la inauguració d’un nou CAP a Prats. resposta, i sobretot, per entendre la d’estima, empenta i Ha vist patir les seves rieres i les secomplexa fórmula d’estima, empenta suor que requereix cada i suor que requereix cada llaurada de ves fonts, i ha experimentat successos llaurada de LaRella LaRella.// climàtics rellevants, com la nevada del

LaRella | 3

LA SOLAPA

Núm. 591

LLAVÒRENS EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues.

Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

FOTO: Arxiu de LaRella ANY: Abril del 2013 LLOC: Carrer Major de Prats de Lluçanès Tal com s’explica al reportatge sobre els 25 anys de LaRella (vegeu pàgina 17), la redacció de l’entitat s’ha anat movent de local a mesura que les circumstàncies ho han requerit.

Aquesta fotografia és del 21 d’abril del 2013 i correspon a la inauguració del darrer local que vam tenir, situat al número 5 del carrer Major de Prats. A la dreta de la imatge, l’Aleix Cardona i la Maria Faura, de l’equip rellaire d’aleshores, es preparaven per dir alguna cosa pel micro (possiblement per donar peu a l’inici del recital). Mentrestant, alguns assistents, canalla inclosa, fullejaven llibres a la llum del sol; era la setmana de Sant Jordi i l’esperit lector impregnava doblement els carrers!

REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns i Jordi Bruch Abad.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport de:

Els Encants de LaRella!

El Racó de la Feina de LaRella!

L’Agenda de LaRella!

L’Opinió dels lectors!

Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:

Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a:

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a:

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos):

larellallucanes@ gmail.com

larellallucanes@ gmail.com

comunicaciolarella@gmail.com

larellallucanes@ gmail.com

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 4

NOTÍCIES

20 de març de 2025

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, visita el Lluçanès Ordeig va estar a Alpens, on va visitar la formatgeria ·Al migdia, el conseller es va reunir amb la Taula de la pagesia del Lluçanès

PATRIMONI

Comencen la restauració de la creu de Constantí

ALPENS Per_ Carolina Font Usart

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va visitar el Lluçanès el passat dimecres 5 de març. El conseller Ordeig va estar a Alpens, on va reunir representants del Consorci que li van explicar els diferents projectes que es duen a terme des de l’ens en l’àmbit del desenvolupament rural.

Al migdia, el conseller es va reunir amb la Taula de la pagesia del Lluçanès. Aquest òrgan, que es va constituir el setembre del 2022, està format per representants de tots els ajuntaments del Lluçanès i un representant del sector primari de cada municipi, així com representants de diferents entitats vinculades al sector primari com Unió de Pagesos, Revolta Pagesa, ADF (Agrupació de Defensa Forestal) i l’APF (Associació de Propietaris Forestals).

Durant la reunió, els membres de la taula van poder explicar al conseller la realitat del Lluçanès, les problemàtiques amb què es troba el sector en temes forestals, però també burocràtics, legislatius, etc. El conseller va escoltar les demandes i va instar als membres de la Taula a crear un document que les recollís per començar a treballar amb els serveis territorials d’agricultura tan aviat com es pugui.

Durant la visita, el conseller Ordeig també va poder conèixer de primera mà El Quall, la formatgeria col·lectiva del Lluçanès.//

Els operaris començant les tasques de restauració.// F: AJ SMA

Els representants reunits amb el conseller al Casino d’Alpens.// F: GOVERN

El secretari de Treball de la Generalitat també visita Alpens

Els treballs de restauració de la creu de la Pau de Constantí, situada entre la Blava i Sant Martí d’Albars, han començat aquesta setmana. La part superior de la creu s’ha traslladat al taller d’Enactum, que s’encarrega de la restauració de la peça.

La creu de Pau de Constantí es troba al mig del camí que feien servir els veïns de la Blava per anar a l’església de Sant Martí, fos per anar a missa o per altres coses. La creu data del 22 de maig de 1913, i hi ha una inscripció que explica que s’erigi en record del 16è centenari de la Pau de Constantí.

La Pau de Constantí fou un edicte de tolerància promulgat per l’emperador romà, i pagà, Constantí (280 - 337) l’any 313 pel qual els cristants passaven a tenir els mateixos drets i llibertats que els pagans a tot l’Imperi.// RED.

ENERGIA

Ramos visitant la formatgeria.// F: CONSORCI

El secretari de Treball, Francisco Ramos, va visitar Alpens la setmana passada en el marc d’una ruta que el va portar per diferents zones de la Catalunya Central.

Ramos va visitar Alpens per conèixer el projecte de la formatgeria col·lectiva el Quall, i va estar acompanyat per representants del Consorci i de l’Agència de Desenvolu-

pament Rural de la Catalunya central durant la visita al Quall, que li van explicar com funcionava el projecte.

El secretari de Treball es va mostrar molt interessat pel projecte i també per altres projectes que s’impulsen des del Consorci, com per exemple els programes de formació ocupacional, d’emprenedoria o les ajudes a les empreses.//

Alpens Energia fa un pas més cap a la sobirania energètica La planta solar fotovoltaica de la fàbrica Vella d’Alpens s’ha posat en funcionament a principis d’aquest mes de març. Malgrat que encara queden alguns petits detalls tècnics per acabar de solucionar, l’escomesa ja està feta i la instal·lació està legalitzada.

Això vol dir que, tot i que no sigui de manera immediata, els socis de la cooperativa podran veure com aquesta posada en marxa ja repercuteix en les pròximes factures del llum.// RED.

LaRella | 5

NOTÍCIES

TEATRE

La funció inaugural del teatre Orient de Prats serà al setembre

Núm. 591

La Planta de Compostatge Fumanya explica el canvi d’usos en una sessió informativa · Tècnics de la consultora contractada per la planta expliquen que el canvi inclourà nous materials, però no més tones de residus · Els veïns mostren preocupació per l’impacte ambiental i les molèsties SANT MARTÍ D’ALBARS Per_ Pol Asensi Turigas

Ara l’Ajuntament treballa per equipar la sala.// F: FVC

Gairebé tot està llest al teatre Orient de Prats perquè pugui reobrir portes. Les obres han durat un any i van acabar-se fa unes setmanes, i ara l’Ajuntament treballa per equipar la sala, adequar-la acústicament i poder-la posar en marxa en els pròxims mesos. La funció inaugural, que serà al setembre, ja s’està treballant sota la direcció del dramaturg pradenc Sadurní Vergés.

D’aquesta recta final, es preveu que la part més complexa serà la construcció i instal·lació de la graderia retràctil, que tindrà una capacitat d’entre 250 i 300 butaques i permetrà deixar la sala completament lliure quan el format que aculli el teatre ho requereixi.

De moment, l’Ajuntament ja ha fet les primeres visites amb entitats i agents culturals, l’EMAL i els centres educatius de Prats. La visita permet fer-se una idea de l’abast que han tingut les obres, així com de les dimensions del teatre, que molts ni tan sols havien vist mai, després de dècades tancat.

El projecte de rehabilitació ha respectat les mides de l’antic escenari (just a sota hi ha els nous camerinos), mentre que els canvis més importants han estat la desaparició de l’antic galliner i l’obertura de dues portes a la part posterior: una servirà com a sortida d’emergència, i l’altra permetrà carregar i descarregar material tècnic directament des dels vehicles de transport cap a l’escenari.

A davant, a la part que dona al carrer, la principal novetat és a la zona de restauració, que s’ha renovat completament i compta amb menys metres quadrats i menys altura que l’antic cafè, del que s’han conservat part de les rajoles hidràuliques. A partir d’ara, l’establiment funcionarà com una concessió pública, i el període per presentar-s’hi es tancarà el dia 31 d’aquest mes.

A més, durant les obres també s’ha restaurat la façana modernista i s’ha reobert l’entrada que anava directament des del carrer cap al vestíbul del teatre, on s’exposarà l’antic projector de cinema i algunes de les butaques de la sala. Des d’aquí s’accedeix als lavabos, a l’ascensor i a les escales que condueixen cap a dues plantes que no existien fins ara, just a sobre del cafè i amb grans vidrieres amb vistes cap al carrer Orient. El primer pis s’ha preparat perquè sigui un espai diàfan on fer assajos o activitats relacionades amb l’EMAL, mentre que els acabats del segon pis han quedat pendents per a més endavant.

En total, el projecte superarà els 2 milions d’euros d’inversió. Les tres primeres fases han costat 1,7 milions i s’ha comptat amb 1,1 milions de subvencions provinents de fons europeus, la Generalitat i la Diputació, mentre que encara no se sap el cost que tindrà l’última fase, que comptarà amb una subvenció de 354.000 euros de la Diputació.// FVC LaRella | 6

L’Enginyeria i Consultoria Costa S.L. de Vic va impartir una sessió informativa referent al canvi d’usos que ha demanat la planta de compostatge Fumanya per poder gestionar residus envasats, a més dels que ja tracta ara.

La conferència va tenir lloc el passat 12 de març, al Local Social de la Blava. El motiu de la sessió va ser la proposta que va fer l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars a la Planta de Compostatge Fumanya, després de rebre, en el darrer ple, dubtes de caràcter tècnic per part dels veïns relacionats amb el projecte. Entre els assistents, que sumaven una vintena, hi havia veïns de Sant Martí d’Albars i de Santa Creu de Jutglars i representants de l’Ajuntament de Sant Martí i d’Olost.

L’empresa Costa S.L. és una consultoria que treballen contractats per la Planta de Compostatge Fumanya com a assessors des de fa un any. Així ho van explicar l’enginyera tècnica agrícola, Montse Garcia, i el biòleg Axel Avila, ambdós treballadors de l’empresa.

Garcia va explicar què és el compostatge, quantes plantes hi ha Catalunya i quins tipus de processos fan.

Seguidament, Avila va explicar que l’ampliació de la planta demanada el 2020 està aturada, i que la sol·licitud de canvi d’usos actual, que va començar el 2023, fa referència a poder gestionar també residus envasats. “No es demana poder entrar més tones, la capacitat de la planta serà la mateixa” va explicar.

Avila va detallar els processos tècnics que comportarà incorporar els nous usos, la maquinària nova que caldrà, i la gestió de residus que en derivarà com els plàstics i els cartons procedents de l’envasament. Alhora, va explicar que també augmentarà el temps d’emmagatzematge dels residus abans no siguin tractats i que hi haurà un increment del consum d’aigua per netejar les caixes del transport.

També, que la planta sol·licita incorporar un Centre de Transferència de Residus (CTR), perquè en

La sessió informativa es va celebrar el passat 12 de març al local social de la Blava.// F: PAT

cas de no poder assumir la quantitat de residus que li entren, pugui derivar-los a altres plantes sense tractar-los. “Seran capses de bombons, iogurts, piruletes, coca-coles, cereals caducats”, va explicar Garcia. “Aquests canvis no tindran més impacte negatiu; la naturalesa d’aquests residus fa que tinguin menys potencial odorífer que els fangs actuals”, afegia Avila.

Al seu torn, els veïns van plantejar preguntes a l’empresa assessora de Fumanya. Les qüestions van girar al voltant de dubtes sobre el funcionament de la planta, preguntes concretes sobre el nou pro-

“Que fa olor i que hi teniu molèsties, teniu tota la raó, però és un tema de legalitat”, va admetre Montse Garcia, enginyera agrícola de l’empresa assessora jecte, qüestionaments sobre si és compleix la legalitat, peticions per accedir a la informació sobre els residus que entren i els resultats de les inspeccions de l’empresa, i queixes per les molèsties que pateixen com la pudor, la irritació als ulls o la pols marró que els arriba.

“Que fa olor, que hi teniu molèsties, teniu tota la raó del món.

Ja ho compartim, però és un tema de legalitat” va respondre Garcia, que va afegir que “cada cop és un procés més fiscalitzat, i ara s’hauran d’aplicar millores tècniques europees que controlen i acoten més la gestió”. “No us prometem que desapareguin les olors, però mirarem d’anar millorant. La nos-

tra feina és que les coses es facin bé” va afegir Avila. Garcia, per la seva banda, va afirmar que “si es fan il·legalitats, jo no ho sé, però no ho crec, tot el procés està molt regulat” i va apuntar que “potser la solució seria que l’empresa anés cap a tractar més aquests residus procedents de l’envasatge i la planta faci un bon maneig”.

Per la seva banda, Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí, va explicar que l’Ajuntament no té marge de maniobra davant d’aquestes sol·licituds. Tots els permisos provenen de Medi Ambient i d’Urbanisme, i “podem prevaricar si endarrerim processos quan ho té tot avalat per administracions superiors”. Tot i això, també va afegir que “l’Ajuntament està a la que cau perquè les coses es facin bé, referent a totes les empreses del municipi”.

Per finalitzar, l’empresa consultora de Fumanya va proposar als veïns visitar la planta de compostatge.

EN QUINA FASE ESTÀ EL PROCÉS? La sol·licitud del canvi d’usos està ara en procés de respondre les “moltes al·legacions” que ha rebut el projecte, tal com explica Garcia.

Ara són les institucions corresponents com l’Agència Catalana de Residus, l’Agència Catalana de l’Aigua, o l’Organisme de Gestió Ambiental Unificada qui han de respondre les al·legacions i demanar modificacions o requeriments, si s’escau. Després d’això, l’empresa també pot al·legar fins que s’elevi a la ponència i es resolgui definitivament.//

NOTÍCIES

MUNICIPAL

Santa Creu de Jutglars s’organitza per crear una associació de veïns A la reunió es van exposar diferents problemàtiques i la necessitat d’accedir a més serveis Un grup de persones de Santa Creu de Jutglars s’ha organitzat per crear una associació de veïns del poble. El passat diumenge 9 de març van fer la primera reunió on van participar una quinzena de persones. Tot i que encara no saben quin format acabarà prenent l’associació, sí que tenen clar que el seu objectiu és fer més pinya al poble.

Una de les principals idees que van sortir d’aquesta primera trobada és la voluntat d’organitzar més activitats al poble i fomentar la participació en aquestes, facilitant així la coneixença entre veïns. Alhora, volen esdevenir un canal per tal de fer arribar propostes a l’Ajuntament que permetin millorar els serveis que rep la gent de Santa Creu.

Al llarg de la reunió es van exposar diferents problemàtiques i necessitats com per exemple el trànsit pesat que passa per dins el municipi, la depuració de les aigües residuals o bé la necessitat d’accedir a més serveis com pot ser el bibliobús. Per conèixer millor les problemàtiques i les demandes que té el veïnat de Santa Creu, el grup està treballant en l’elaboració d’una enquesta que volen fer arribar a tothom.// CFU

LaRella | 8

Núm. 591

Mar Pujol guanya el Premi Enderrock a millor disc d’autor per la crítica La cantautora pradenca va recollir el guardó a la Nit dels Premis de la Música Catalana, a l’Auditori de Girona PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

El dijous 6 de març va tenir lloc la 27a edició dels Premis Enderrock 2025 (Premis de la Música Catalana) a l’Auditori de Girona. Durant la gala, la pradenca i cantautora Mar Pujol va recollir el guardó al millor disc de cançó d’autor segons la crítica.

Al llarg de la gala es van lliurar un total de 25 guardons, atorgats tant per la crítica com pel vot popular, reconeixent els millors artistes, cançons, discos i directes de l’any en diverses categories.

L’esdeveniment conduït per Alba Riera i Andreu Juanola per segon any consecutiu, va acollir diverses actuacions exclusives.

L’àlbum premiat, Cançons de rebost, és el segon treball discogràfic de la cantautora lluçanenca i va ser publicat el febrer del 2024. La inspiració d’aquest recull de 10 cançons neix vora una

Pujol recollint el premi pel seu àlbum Cançons de Rebost.// F: ENDERROCK

llar de foc on Mar Pujol canta sobre amors i desamors sense judicis preestablerts.

Aquest nou projecte conser-

“Sense el suport de la meva família, la gent que escolta la meva música i el meu equip, aquest premi no hauria estat possible” va l’estil del seu primer treball Trepa publicat el 2022, tot i que

evoluciona cap a un so més cru oferint una experiència més emocional i íntima.

Després d’aconseguir el premi, Mar Pujol va declarar sentir-se valorada i agraïda pel reconeixement obtingut gràcies a la seva feina feta. Esmenta que el guardó és fruit d’un treball constant que no hagués estat possible sense el suport de la seva família, la gent que escolta la seva música i el seu equip.//

NOTÍCIES

CARTA

El Benet de Manyaques Roser Reixach Brià Prats de Lluçanès

El Govern aixeca les restriccions per la sequera a una part de l’interior La mesura afecta a tots els municipis del Lluçanès, que entren en fase de normalitat LLUÇANÈS

Un home afable, amic de tothom i amant de la natura i de la seva terra. En Benet Pons Serra, conegut com el Benet de Manyaques, havia nascut en aquesta casa situada a la vall de la riera de Merlès.

Un lloc inherent a la seva persona amb el que hi va mantenir sempre un vincle afectiu, però no només amb la masia, sinó també amb l’entorn, amb aquells boscos que li aportaven una vitalitat especial, i on s’hi desplaçava freqüentment fins que la malaltia li ho va impedir.

Era un dels portants del Sant Crist en el viacrucis i la processó del Divendres Sant al poble on es va instal·lar després de deixar Manyaques, Prats de Lluçanès. Una activitat que va dur a terme fins l’any passat, quan malgrat la seva delicada salut va decidir acompanyar el grup encara que necessités recolzar-se en un bastó.

Una persona sàvia, d’aquelles que no van necessitar escola ni universitat per saber-ho tot o gairebé tot dels boscos, dels arbres, dels arbustos i de la flora i la fauna relacionades. Una persona sempre disposada i que no dubtava a l’hora de compartir els seus coneixements. Va ser en una de les entrevistes que vam fer amb la M. Àngels Bonet l’any 2012, quan amb la seva mare Consuelo ens va explicar el procés d’elaboració de l’oli de ginebre que havia dut a terme de jove. Vam aconseguir animar-lo per tal que ens ho ensenyés i d’aquí va sorgir la mostra anual que es continua fent al voltant de de la Pedra Dreta i també a altres indrets. Ell en va ser l’impulsor i el mestre juntament amb el seu tiet Jaume Pons. Una iniciativa avui prou consolidada i que ha aconseguit tenir relleu i deixebles gràcies a la perseverança dels dos promotors.

Tots els que hi hem tractat el recordarem per la seva senzillesa, la seva mirada sincera i la seva bonhomia. Podem dir que ha deixat una profunda petjada en tots nosaltres, destacada especialment per una extrema generositat.//

CARTA

Agraïment Seu Local Contra el Càncer Sant Feliu Sasserra Des de la seu local de Sant Feliu Sasserra contra el càncer volem agrair la col·laboració de tots els vilatans al llarg d’aquest any. Amb les vostres aportacions hem aconseguit recaptar 1.325 euros que es destinaran a finançar projectes d’investigació contra el càncer.

Moltes gràcies!! //

L’Opinió de La Rella

Publiquem els articles per ordre d’arribada Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos)

larellallucanes@gmail.com LaRella | 10

Núm. 591

Per_ Carolina Font Usart

El Govern ha aprovat aquest dimarts 18 de març un canvi en les limitacions d’usos d’aigua per sequera que afecten gran part dels municipis de les conques internes. Entre aquests hi ha els 13 municipis del Lluçanès que passen a fase de normalitat, és a dir, que ja no tenen restriccions.

Els municipis del Lluçanès formen part de dues unitats hidrogràfiques: la capçalera del Ter i el Mig Llobregat. Aquestes no depenen d’embassaments ni grans aqüífers i els seus llindars es fixen a través de l’índex pluviomètric, comparant la pluja mitjana dels darrers 9, 12 i 24 mesos amb la mitjana històrica.

Les pluges, especialment les de les darreres setmanes, han permès a Govern prendre aquesta

Els Pous de Vilaseca subministren aigua a molts municipis del Lluçanès.// F: ARXIU

decisió, així i tot, el Govern no dona per superada la sequera i continua amb el seu pla per crear infraestructures que li permetin no dependre exclusivament de la pluja.

Durant aquest llarg període de sequera alguns municipis del Lluçanès han necessitat camions cisterna per garantir el subministrament d’aigua. La majoria d’aquests eren pobles connectats als Pous de Vilaseca.

Aquests pous, tal com expliquen des del Consell Comarcal d’Osona, durant els últims cinc anys han arribat a unes puntes diàries de 1.500 m³per dia.

I malgrat que el darrer any ha disminuït la captació un 10%, el nivell de l’aigua del pou no ha parat de baixar. És per això que els diferents ajuntaments connectats als pous demanen a la població que continuï fent un ús responsable de l’aigua.//

CULTURA

El teatre musical de l’Institut Castell del Quer celebra el 25è aniversari NOTA DE PREMSA Per_ Institut Castell del Quer

Ja s’acosta el dia de l’estrena de El teu musical, l’esperat projecte dels alumnes de 4t d’ESO. Com cada any, la passió d’un grup de professors, alumnes i famílies, fa possible continuar amb la tradició i estrenar un musical.

Aquest any, però, és un any especial, ja que el projecte celebra el seu 25è aniversari. Un projecte de centre que ha anat evolucionant, fins a convertir-se en un dels musicals més esperats. Tot i que hi ha hagut canvis en la direcció del projecte, aquest curs hem volgut recordar tota la feina feta fins al moment.

Aquesta vegada, et convidem a conèixer la història d’uns alumnes d’institut que, com nosaltres, celebren el 25è aniversari del projecte de teatre. Entre tots, han de decidir quin és el millor musical per representar, però no serà gens fàcil. Hi haurà competicions, amors, superació, creixement personal, i evidentment,

Imatge promocional del musical d’enguany, que s’estrenarà el proper 4, 5 i 6 d’abril a Prats.// F: DIBA

molta música i ball. Podran superar les dificultats i acabar fent el seu espectacle?

Si ho voleu descobrir, esteu convidats a venir els dies 4, 5 i 6 d’abril a la Sala Polivalent de Prats de Lluçanès. La venda d’entrades serà els dies 21 de març de les 18.00 a les 21.00 h i el 22 de març de les 10.00 a les 12.00 h.

Per nosaltres el musical és el resultat de tota la feina que hem dut a terme durant els darrers mesos. A més, durant aquest temps hem adquirit nous coneixements en àmbits molt diversos

com la música, la comunicació oral, l’emprenedoria, l’expressió artística i, sobretot, hem pogut millorar la cohesió de grup.

Per finalitzar, volem donar les gràcies al grup de famílies i professors (sobretot l’Ariadna Cabiscol, la Júlia Camprubí, la Núria Capdevila, en Jordi Romero i l’Eva Salvador) que ens han ajudat en tot moment. També cal agrair a tots els col·laboradors, sense els quals no s’hauria pogut dur a terme la posada en escena.

Gràcies a tots vosaltres, El teu musical és possible!//

NOTÍCIES

20 de març de 2025

Ragen més fonts, però gairebé la meitat estan contaminades El Grup de Defensa del Ter publica els resultats del mostreig d’aquest 2025, que n’analitza 47 al Lluçanès

Presentació del GDT del mostreig d’enguany, a Manlleu.// F: IMMACULADA TUBAU

LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Els resultats del mostreig de fonts d’Osona i el Lluçanès impulsat pel Grup de Defensa del Ter dibuixa una mapa de fonts del Lluçanès on només 3 de cada 10 ragen i estan per sota del llindar de potabilitat per nitrats que estableix l’OMS. El mostreig que s’ha fet a principis d’aquest any posa en evidència que, malgrat que els nitrats encara són presents a les aigües, el 53% de les fonts que ragen estan per sota dels 50 mil·ligrams per litre, que és la xifra que estableix l’OMS perquè l’aigua sigui apta per al consum humà.

No obstant això, des del GDT expliquen que la presència en les aigües d’un valor superior a 6 mg de nitrats per litre, permet afirmar que l’aigua està contaminada, ja que la seva presència altera el bon estat ecològic de l’aigua, produint efectes greus en l’ecosistema.

TORNEN A RAJAR LES FONTS El llarg període de sequera que afecta Catalunya repercuteix en els resultats del mostreig d’aigua. No obstant això, les pluges dels darrers mesos han permès que algunes fonts tornessin a rajar després de mes de dos anys o més sense fer-ho. Al Lluçanès, enguany, brollen 6 fonts més que l’any passat; d’aquests en destaquen la font de les Comes Vertides de Sant Feliu, la font del Pont de la Vila d’Olost i la font de l’Hostal Nou de Perafita, que no rajaven des del 2022.

D’aquestes fonts que ragen de nou, la majoria són potables.

Només dues tenen el nivell de nitrats tan elevats que fa que ja no siguin aptes per al consum: la font del Molí del Mas de Merlès, que té una concentració de 66,9 mg/l i la font de l’Hostal Nou de Perafita (95,1 mg/L). Crida l’atenció que la darrera mostra disponible ambdues fonts estaven per sota dels 50 mg per litre que estableix l’OMS, és a dir, que eren aptes per al consum humà.

POBLES SENSE FONTS La sequera i la contaminació han deixat pobles sense fonts, ja sigui perquè les que hi ha no ragen o perquè si ho fan, aquesta aigua està contaminada per nitrats. Aquest és el cas de tres municipis del Lluçanès: Lluçà, Sant Martí d’Albars i Santa Maria de Merlès. Als tres municipis es dona la mateixa casuística: de les tres fonts analitzades, una no raja i les altres dues tenen un nivell de nitrats que supera el que estableix l’OMS. LES FONTS MÉS CONTAMINADES Les tres fonts amb més nitrats al Lluçanès són, en primer lloc, la font de la Forriola de Sant Feliu, amb una concentració de 147,5 mg/l. En segon lloc, hi trobem la font de les Coves de Lluçà, amb una concentració de 122,9 mg/l. Finalment, la font de la Torre, amb una concentració de 96,4 mg/l.

Cal destacar que les tres fonts han reduït la concentració de nitrats respecte a la mostra de l’any passat. De fet, 11 de les 28 fonts del Lluçanès que ragen han reduït el nivell de nitrats respecte a les darreres dades disponibles.

I LES MENYS CONTAMINADES Només tres de les 28 fonts analitzades tenen una concentració de nitrats inferior a 10 mg/l, són: la font de la Llena d’Alpens, que té una presència mínima de nitrats 0,6 mg/l; la font Salada d’Oristà, amb 1,2 mg/l i la font del Boix de Sant Bartomeu del Grau, amb 8 mg/l. De les tres, aquesta darrera és l’única que ha disminuït la presència de nitrats respecte a l’últim mostreig.//

MOSTREIG GDT 2025 MUNICIPI

FONT

Nitrats mg/l.

Dif. 2024

Alpens

De la Llena

0,6

0

Alpens

Del Pi

no raja

no raja

Alpens

De la Pixarella

no raja

no raja

Alpens

Bona

17,4

no raja

Lluçà

Dels Bous

82,5

-3,2

Lluçà

De la Mosquera

no raja

no raja

Lluçà

De les Coves

122,9

-38,2

Olost

Casa Nova

no raja

no raja

Olost

De les Costes

no raja

no raja

Olost

Del pont de la Vila

70,9

no raja

Oristà

Salada

1,2

+0,3

Oristà

De la Torre

96,4

-12,7

Oristà

De la Baga

29,5

-7,9

Perafita

Nova

30,2

+6,5

Perafita

De l'Hostal Nou

95,1

no raja

Perafita

Del Raig

47,1

+5,8

Perafita

De Perera

33,1

+6,8

Prats

Les 3 Fonts

50,1

-2,8

Prats

Del Marçal

23,7

+0.6

Prats

De la Vila

38,0

no raja

Prats

Ti

no raja

no raja

Prats

Calenta

64,4

+14,1

Sobremunt

Conjunta

no raja

no raja

Sobremunt

De la Roca

13,8

-6,4

Sobremunt

De Santa Llucia

no raja

no raja

Sobremunt

no raja

no raja

no raja

no raja

Sant Agustí

De Can Quelet De les Vinyes Grosses Dels Veïns

no raja

no raja

Sant Agustí

De les Mosqueres

13,3

-0,6

Sant Agustí

Sant Agustí

Canal

no raja

no raja

St. Bartomeu

De la Teula

no raja

no raja

St. Bartomeu

De la Plaça

no raja

no raja

St. Bartomeu

Del Boix

8,0

-12,1

St. Bartomeu

Del Vicari

no raja

no raja

Sant Boi

De la Boixa

24,3

no raja

Sant Boi

De la Prada

29,1

+4,8

Sant Boi

De la Mina

no raja

no raja

Sant Feliu

Forriola

147,5

-3,8

Sant Feliu

Dels Traginers

83,6

-7,0

Sant Feliu

De Comes Vertides

47,9

no raja

Sant Martí

De les Escaredes

95,3

+38,5

Sant Martí

Dels Plans

no raja

62,2

Sant Martí

Sant Martí

80,9

+46,8

Merlès

Dels Bullidors

69,2

+4,1

Merlès

Del Sàlic

no raja

no raja

Merlès

Del Molí del Mas

66,9

no raja

El Grup de Defensa del Ter reclama un canvi de model del sector porcí

LaRella | 11

L’ÀLBUM

Núm. 591

8M, Dones dempeus Alpens commemora el Dia Internacional de la Dona

Un moment de l’espectacle Dones pageses, dones dempeus.// F: JOAN IBORRA

Va ploure insistentment aquell cap de setmana a Alpens, però això no va impedir que els actes programats amb motiu del 8M es fessin normalment: el divendres es va inaugurar l’exposició de la ceramista Nayra Caritx, el dissabte es va fer el sopar de dones i el diumenge el taller de relaxació i la projecció de la pel·lícula programada.

Cal, però, destacar el muntatge que es va fer el dissabte a la tarda titulat Dones pageses, dones dempeus, basat en un llibre de Laia Ahumada.

Va ploure insistentment, i per això el muntatge no es va poder fer als jardins de La Torre i es va traslladar al local de la Sati. Amb molt bona direcció de Cristina Navarro i David Àlvarez, l’espectacle combinava música (excel·lent Maira Comalat!) dansa (fantàstics Roger Mateu i Lali Mateu), il·lustració en directe (molt bona, Carla Aledo) i interpretació. Interpretació que va comptar amb la participació de setze dones, la majoria alpensines, que en molts casos, s’estrenaven en l’art de la interpretació i que van saber transmetre fantàsticament bé els testimonis de les dones pageses recollits en el llibre.

Va ploure insistentment aquell cap de setmana i els prats, amarats, reverdien, la pols esdevenia saó, la força d’una nova primavera s’anunciava arreu.

Va ploure insistentment, potser, precisament per això: per recordar-nos que cal insistir en el missatge del 8M, el Dia de la Dona: que és molt important que les dones es mantinguin dempeus en la seva lluita, en el seu treball, en les seves reivindicacions. Que és molt important que els homes insistim a aprendre i a desaprendre tot allò que la tradició patriarcal ens ha ensenyat. Desaprendre de ser homes-mascle per a començar a ser homes-persona juntament amb les dones-persona.

Cal que plogui insistentment i que les persones, dempeus, fem front al temps que ens toca viure perquè, justament, estem immersos en una autèntica distopia: tot un moviment que fa renéixer les velles estructures de poder i dominació de sempre però ara, disfressant-les de temps moderns, de tecnologies d’última generació, de suposada llibertat i de suposada seguretat.// JOAN IBORRA

LaRella | 12

Òmnium porta cinema · Prats

Sant Bartomeu no falla per carnaval

Prats va acollir el Festival Òmnium de Cinema a l’Espai el passat cap de setmana.

El casal ple, dissabte 15, amb el carnaval infantil. A la nit, hi va haver més espectacles!

Noves cançons d’Orriols · La Torre

8M · St Boi, Perafita, St. Agustí i Sobremunt

Ferran Orriols està començant a presentar el seu nou disc. Dissabte passat, a Cal Trumfo.

Els pobles del Lluçanès Nord van caminar fins al pantà de Vilarrasa, una setmana tard pel temps.

Marxa nòrdica · Prats de Lluçanès

Més salut al Lluçanès · Prats de Lluçanès

225 persones a la jornada d’intercanvi del cicle de passejades de la Diputació.

La desmedicalització i els bons habits centren les xerrades del mes de març.

20 de març de 2025

LARELLA: 25 ANYS

LaRella | 13

LARELLA · 25 ANYS

Núm. 591

ELS ORÍGENS Del Solc a LaRella Com bé sabem a pagès, sense rella no hi ha llaurada i sense llaurada, els camps queden erms.

Ara fa vint-i-cinc anys va néixer LaRella com a eina, com a punta de llança de l’arada, per a penetrar dins la terra i obrir els solcs, per llaurar els camps del Lluçanès, de la comarca del Lluçanès.

Perquè això fos possible, va ser necessari que tot un seguit de gent es dediqués a obrir portes.

Les portes sempre hi són, però poden estar obertes o tancades.

Va ser la gent de l’associació Solc, Música i Tradició del Lluçanès la que, l’any 1999, va decidir obrir les portes de LaRella amb un clar objectiu: fer Lluçanès, fer comarca. Segur que m’oblido de persones, però m’agradaria esmentar com a mínim al Pere Garet, llavors alcalde de Lluçà, a l’Aleix Cardona, a la Glòria Borralleras, al Ramon Salvans (el “Cuca”), a la Montse Rocadembosch, a la Roser Reixach, a la Montse Suriñach, a l’Eva Boixadé i perdoneu-me les persones que hauríeu de sortir i no sortiu. També vull esmentar a la Carme Aligué, llavors tècnica de l’Ajuntament de Lluçà, que amb el seu assessorament va impulsar i recolzar sempre el projecte i em va iniciar en moltes de les feines que em va caldre aprendre per ajudar a fer sortir els primers números de LaRella.

Va ser la fe d’aquesta gent, incondicional, transpa-

LaRella | 14

rent, la que va saber veure totes les possibilitats que “fer”, manifestar, renovar el compromís, expandir s’obrien davant seu. El seu “sí” va ser el responsable l’objectiu inicial. de l’aparició de LaRella l’any 2000 i la seva expanLaRella és aquí, llaurant Lluçanès, i ens en fesió. Que el projecte era vàlid, necessari i possible ho licitem, però les coses mai surten ni es mantenen demostren els vint-i-cinc anys que ara celebrem. perquè sí. Penso també en les portes antigues, en la Inicialment, va caldre aprenfeina que es va fer abans de l’aparició de LaRella, fins i tot abans de l’aparició del Solc (1993). Penso dre-ho gairebé tot: voltar tot en el solatge anterior que va fer possible i promoure el Lluçanès i conèixer el terel moviment procomarca del Lluçanès. Penso, per ritori i la gent, veure quina exemple, en el llibre El Lluçanès, evolució entre 1950 era la realitat econòmica de la i 1970 que l’any 1975, va escriure el geògraf Lluís comarca, aprendre a muntar Cassas i Simó que ens va estimular a molts per a un informatiu, aprendre a “bainteressar-nos i per a estudiar “això” del Lluçanès. rallar-se” amb els ordinadors, Penso, per exemple, en la feina que va fer Ramon aprendre a maquetar... RecorBoladeras i Soler (el “Rambol”), fent pel·lícules sodo especialment tota una tarda amb la Queta Buxó (La “Quebre el Lluçanès i la seva gent ja als anys seixanta, fotografiant tots els pobles per a la Gran Enciclota d’Olost”) per aprendre a fer anar el “Quark”, el programa de pèdia Catalana o organitzant l’Assemblea Democràmaquetació. tica del Lluçanès, secció comarcal de la plataforma Després va caldre aprendre a perseverar: de fet, antifranquista dels anys setanta. El recordo, per quinzenalment, cada número de Laexemple, a la Fonda d’Alpens busRella és el resultat d’una lluita, d’un cant “gent jove amb inquietuds” o a La Rella és aquí, esforç perseverant, mantingut per les llargues, llarguíssimes tertúlies llaurant Lluçanès, tota la gent que busca informació, fent el cafè a casa seva... que escriu, que fa o busca fotos, que evitant que els camps La llista podria ser molt més llares quedin erms busca publicitat, que maqueta, etc. ga, ho hauria de ser i algun dia calUn esforç considerable per aconsedrà escriure’n la crònica.

De moment, i això és l’important, LaRella és aquí, guir “entregar a temps” la revista a impremta per llaurant Lluçanès, evitant que els camps es quedin a poder-la repartir el dijous corresponent. Les coerms. ses mai són fàcils, sempre cal obrir les portes de la Enhorabona i per molts anys!// JOAN IBORRA il·lusió, de l’estímul, de la gratitud per aconseguir

LARELLA · 25 ANYS

20 de març de 2025

LES MAQUETES Els vestits de LaRella

El número 1 de LaRella va aparèixer l’1 de març del 2000, dissenyat per Joan Iborra. Tenia 8 pàgines i ja aleshores se’n van publicar 3.000 exemplars.

El 15 d’abril de 2005 LaRella va estrenar capçalera i maqueta, adaptada per Montse Rocadembosch. Fins al moment, la capçalera anava canviant de color.

Durant l’any 2010 es va adaptar la capçalera de la portada, incorporant el 10 per celebrar el desè aniversari.

També es van afegir noves seccions a la revista.

LaRella 270, el 2011, va estrenar una nova imatge integral. Es va estrenar un nou logo, vigent fins a dia d’avui, i es va renovar tota la maqueta interior.

Ho va fer Mercè Rocadembosch

En el número 369, el 2015, LaRella va canviar de format. Es va deixar el format de revista, i es va passar d’A4 a A3, un llenç el doble de gran. Alhora, es va canviar l’imprempta per la rotativa. El nou disseny va ser d’Eva Freixa.

El número 532, del setembre de l’any 2022 es va canviar el disseny de portada. Es va deixar la foto vertical de gran format i es va fer una portada molt més informativa, amb un titular principal.

També es va retocar la capçalera.

LaRella | 15

LARELLA · 25 ANYS

LaRella | 16

Núm. 591

LARELLA · 25 ANYS

20 de març de 2025

LA REDACCIÓ DE LA RELLA Després de passar per cinc locals físics, LaRella s’ha passat al núvol Durant els seus primers dos anys de vida, des del 2000, la redacció de LaRella es va moure de l’Estudi de Lluçà al local de les escoles de Sant Martí d’Albars. Eren els temps de córrer més que mai, ja que les notícies i fotografies s’havien de traslladar físicament, en format disquet quadrat, primer, i discos rodons, després. La revista es maquetava en un espai físic, i s’havia de desplaçar a impremta en cotxe.

El novembre del 2002, la redacció de LaRella es va desplaçar a la capital del Lluçanès, Prats, i ja no se’n va moure mai més. Concretament, al carrer Major número 51, al costat de la mítica botiga de Cal Cigró. Van compartir aquell espai amb l’Associació el Solc, amb qui anaven de bracet des de la seva creació. El local tenia un espai de recepció i treball, i un local interior que es caracteritzava per ser una mica humit. L’espai devia acollir converses efervescents i enceses, ben pròpies d’una primera etapa intensa i cabdal. La redacció va passar gairebé 11 anys en aquest local, el més prolífic.

No va ser fins al 21 d’abril de l’any 2013 que el quinzenal es va moure carrer avall, al número 5 del mateix carrer. El local acollia una zona d’aparador i una petita botiga de samarretes i objectes diversos, només entrar, i un seguit de taules juntes on tots els rellaires podien veure’s les cares. També hi havia una rebotiga per fer reunions i una petita sala d’arxiu. El local es va inaugurar amb una lectura

de textos lluçanesos i de Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés, i entre altres fites importants, va acollir el canvi de paper de la revista i la consulta comarcal del 2015, un dels moments àlgids.

A causa de diversos deutes i de la pujada del preu del paper, la redacció de LaRella va haver de buscar un lloc més petit i adequat a les seves possibilitats econòmiques, i a principis de l’any 2018 va començar a compartir un espai amb una altra empresa, al carrer del Pont. Les finestres del local donaven al carreró Mateu. Amb el traspàs, els problemes d’espai es van fer evidents, i bona part de l’arxiu de la revista es va traslladar a Perafita, al garatge d’un dels redactors, i a un espai cedit per l’Ajuntament de Prats.

A principis del 2020, poc després de l’obertura de l’Espai de Prats, LaRella va decidir fer-ne ús per reduir encara més les despeses, i va passar a formar part de l’espai de Co-working. Des d’aquell moment, el tancament de la revista (els dies previs abans d’enviar la revista a impremta), es feia en un dels locals destinats a associacions de l’Espai.

Amb l’arribada de la covid-19, LaRella es va passar a fer a casa, i malgrat que en l’etapa posterior al confinament es va tornar a fer ús de l’Espai, de mica en mica, es va anar deixant, i, actualment, cadascú fa LaRella a casa seva, encara que s’utilitza programari com el Jitsi, per fer videotrucades.

LaRella | 17

LARELLA · 25 ANYS

Núm. 591

LARELLA A INTERNET Més enllà del paper La presència de LaRella al món digital va arribar de la mà de Vilaweb el desembre del 2005. En aquell moment tenir una pàgina web no era fàcil i des de Vilaweb van apostar pel periodisme de proximitat i van facilitar a diferents seccions locals poder tenir la seva pàgina. LaRella va acceptar la proposta i d’aquí va néixer Vilaweb Lluçanès. L’agost del 2006 s’ampliava l’oferta digital per crear el blog de LaRella. El gener del 2010 es va “inaugurar” l’Issuu de LaRella, a partir de LaRella 245 i fins a dia d’avui, la revista es penja una versió digital en aquest espai. Finalment, el 4 de juliol del 2013 es va fer un pas més i va néixer la capçalera larella.cat que encara perdura avui en dia, amb publicacions testimonials.

Però més enllà de webs i blogs, la presència de LaRella també va arribar a les xarxes socials, primer a Facebook i a Twitter i més endavant a Instagram. Amb més o menys constància, les publicacions a les xarxes han permès que LaRella creixés encara més en aquest món digital. En destaca la cobertura immediata a l’incendi de Sant Feliu del 2012 o els seguiments

LaRella | 18

de les nits electorals. Però a la vida digital no tot és fàcil, i el 2021 Twitter va decidir tancar el compte de LaRella perquè els constava que era menor d’edat quan el va obrir. Tot plegat, perquè es va posar que LaRella havia nascut el 2000, i el 2011, quan es va obrir el compte, just tenia 11 anys i clar, les noves polítiques de Twitter l’any 2021 no ho van veure bé. De res va servir enviar els estatuts de l’entitat, recuperar el compte va ser impossible. Finalment, l’octubre del 2023 es va obrir un nou compte, que també van bloquejar, clar que llavors va ser perquè van confondre LaRella per un compte de brossa.

Per sort el bloqueig només va durar un dia.//

LARELLA · 25 ANYS

20 de març de 2025

ESPECIAL ELECCIONS I LES TAULES DE DEBAT Publicacions extres i debats electorals Les eleccions, especialment les municipals, són esdeveniments informatius de gran importància i LaRella sempre ha estat al peu del canó en aquests moments. El 2003 es va publicar el primer especial eleccions, una publicació extraordinària que sortia l’endemà de les eleccions locals amb els resultats de cadascun dels pobles del Lluçanès i una petita anàlisi d’aquests. Aquestes edicions extres, que eren en blanc i negre i de només 4 pàgines, es van fer a les municipals del 2007 i del 2011.

Tot seguit, sense deixar la informació ni l’anàlisi dels resultats de banda, l’any 2015 es va decidir fer un pas endavant per millorar el seguiment informatiu de les eleccions locals i es van organitzar les primeres taules de debat municipals.

El primer any que es van organitzar es van plantejar a tots els municipis, hi hagués una o més llistes. Una aposta ambiciosa, ja que només es podien fer durant els quinze dies que durava la

campanya electoral, però gràcies a l’esforç i tenacitat de totes les persones que col·laboren a LaRella es va aconseguir. I també es va poder fer gràcies a la participació de gairebé totes les candidatures.

A les següents eleccions, el 2019, només es van fer en els municipis on hi havia més d’una candidatura.

L’any 2023 es va seguir la mateixa línia; tanmateix, només es va fer taula de debat a Prats, a la resta de municipis una o ambdues candidatures van declinar l’oferta.

Organitzar aquests debats no és només enviar una carta convidant les candidatures a participar.

Abans cal demanar permís a la Junta electoral de zona, cal analitzar els programes i les propostes de cada partit, i també cal conèixer les demandes, les problemàtiques i les inquietuds que hi ha a cada poble. I un cop reunida la informació cal prioritzar el més rellevant per fer que la taula, malgrat tot, sigui un debat amè.//

FARMÀCIA M. D. Acosta

LaRella | 19

LARELLA · 25 ANYS

Núm. 591

EN VIDA VOSTRA I LES RELLES ENQUADERNADES Més enllà de la quinzena Durant anys, l’estat físic va predominar en tots els àmbits de LaRella; calia tenir un local, un arxiu amb un mínim de 12 o 15 còpies de cada número, i sobretot conservar tots els disquets i discos de fotografies, articles i cartells. Aquesta necessitat també era present entre els lectors. Aquests volien tenir tots els números en paper, i guardar les edicions, no fos cas que fes falta recuperar algun article. I si volíem recuperar un número per rellegir-lo en algun altre moment?

Fins a l’edició número 245 no es va començar a penjar LaRella a Internet, de manera que era primordial conservar tots els números en paper. És així com va néixer LaRella enquadernada. Cada any, els lectors podien fer-la enquadernar, un altre servei que oferia l’entitat. N’hi ha que ho anaven conservant en format revista, però feia més endreçat tenir-ho enquadernat, amb estil d’enciclopèdia.

I ara és d’agrair! És un gust recuperar antics números. Veure com ha evolucionat la reivindicació comarcal, per exemple, o com han canviat les propostes culturals.

Amb l’entrada al món digital, es va anar perdent la fal·lera d’enquadernar les relles, perquè ja eren al núvol. I, segurament, el canvi de format a més gran i a paper de diari, tampoc va ajudar a mantenir aquesta afició pel col·leccionisme de números. L’espai sempre és un problema, sobretot quan van passant els anys. Qui quinzena passa, relles acumula, diuen!//

LaRella | 20

L’edició del recopilatori d’entrevistes En vida vostra! va ser la millor celebració possible dels primers deu anys de la revista. El volum incorporava totes les entrevistes fetes al quinzenal, agrupades per anys. 231 persones individuals o associacions del Lluçanès que permetien enriquir la memòria col·lectiva, recopilades en aquest volum. Deixant l’actualitat de les pàgines no gaire lluny, les converses mantingudes i plasmades a LaRella, deixen un pòsit important de les experiències viscudes a la comarca. La veu de pastors, artistes o artesans sempre ha tingut un pes important a la revista. Grups de joves, persones amb alguna afició curiosa o persones grans i viscudes, també. Per sobre dels polítics de torn i de proclames estèrils, LaRella sempre s’ha fet a imatge de la gent del Lluçanès, ni més, ni menys.

En aquells primers deu anys, després de la bona feina feta, només quedava celebrar-ho amb aquells protagonistes anònims que havien deixat de ser-ho.

Perquè “en vida vostra!”, aquesta resposta habitual a les felicitacions, s’omple de significat en aquest llibre.//

LARELLA · 25 ANYS

20 de març de 2025

LA GUIA DEL LLUÇANÈS Va ser una eina imprescindible a totes les cases L’any 2002 es va publicar la primera guia telefònica íntegrament del Lluçanès amb l’objectiu “d’aglutinar els serveis des de i per a la comarca” per establir “encara més vincles entre els pobles i les persones”. Sis anys després se’n va publicar una segona edició, amb dades renovades i una nova imatge, però mantenint els noms i números amb lletra més gran que feia que fossin molt més fàcils i còmodes d’utilitzar que les guies que hi havia fins al moment.

Les guies, que eren gratuïtes, van arribar a totes les cases, ja fos perquè els ajuntaments en van fer o facilitar la difusió o perquè, en alguns casos, els mateixos membres de LaRella les anaven a repartir. De la segona edició se’n van repartir 3.800 exemplars al llarg de la tardor del 2008. D’una edició o de l’altra encara són moltes les cases del Lluçanès que les conserven i fan servir, sovint amb nous telèfons, la majoria mòbils, apuntats amb llapis o bolígraf al costat del fix inicial.

A la primera edició, que incloïa Sora, hi apareixia, a més a més, un directori amb les set primeres pàgines web del Lluçanès: la del G. A. LL. (Grup d’Actors del Lluçanès), la de construccions Cirera, la gestoria Buscallà - Besora de Prats, la de Venivol, la del Solc, i també la del Cafè del

Mig. I d’ajuntaments, la de Sant Bartomeu era l’únic, llavors la seva direcció era www.sbg.llucanes.net.

Crida l’atenció que a les darreres pàgines hi ha telèfons d’interès general com la Generalitat, o els consells comarcals de les comarques veïnes, el dels jutjats de Vic, Manresa i Berga. Els dels diferents hospitals i clíniques del voltant, així com el de serveis bàsics com l’ADF Lluçanès, els Bombers de Prats o el síndic de greuges i, com que no hi podia faltar res, també hi trobem els de l’ITV de Berga, Manresa, Ripoll i Vic. A banda, dels telèfons de les seus comarcals de l’Agència Tributària el de les oficines del DNI i el del llum i l’aigua.

Però si hi ha una cosa que ha permès al Lluçanès ser com és, són les seves entitats, per això tancant les dues edicions hi ha una guia de totes les entitats poble a poble, amb el seu telèfon direcció i, en la segona edició, la seva pàgina web.//

LaRella | 21

LARELLA · 25 ANYS

Núm. 591

EL TROFEU DE LARELLA Una lliga entre els equips del Lluçanès El futbol. L’opi del poble a nivell global. L’activitat esportiva de tota la vida exclusivament per a homes, ara ja, per sort, també per a dones. I a territoris com el nostre, un gran element d’oci, d’espectacle; també d’identitat, de cohesió, de companyonia... i d’enfrontaments, rivalitats i competitivitats.

Tardes de dissabte i de diumenge de futbol — del poble— en què et trobes al camp. Alguns van a cine, altres a teatre, altres a caminar... però molts, al camp. Un espai de socialització.

Per a molt jovent de la comarca els espais on et trobes: a l’Institut, a les Festes Majors, a Can Coma i, també, als camps de futbol. Evidentment, el dilluns als passadissos de l’Institut del Lluçanès es comentava tot això.

Alhora, l’existència de LaRella. La revista de la comarca. El mitjà de comunicació per excel·lència. Estimada, criticada, comentada... i, sobretot, llegida.

La coincidència del moment àlgid del futbol a la comarca, amb CINC equips competint a la mateixa categoria, mateix grup, va

LaRella | 22

fer que des de LaRella es promogués el “Trofeu LaRella”.

Vam intentar, com ara, sempre fer seguiment dels esports al Lluçanès. Esdeveniments, competicions, fites personals. El Jordi Casals “Tito” amb moto, el Membrado amb cotxe, el Rabadan Ironman, l’eclosió del ciclisme, l’auge del patinatge, el bàsquet amb rècords de practicants, el tenis les motos... És en aquest moment que el “Trofeu LaRella” comptabilitza els punts obtinguts pels equips d’Olost, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra dels enfrontaments produïts entre ells. I al final de temporada, qui més en tenia, s’emportava el simbòlic trofeu de millor equip del Lluçanès.

Una iniciativa que enorgulleix a l’equip de LaRella, que va voler contribuir a aquesta passió pel futbol i la cohesió a casa nostra. De ben segur, va agradar més o menys, però va deixar petjada.// ISAAC PERAIRE

LARELLA · 25 ANYS

20 de març de 2025

EL SUPLEMENT DE NADAL I EL LLUÇANÈS A TAULA El número més cuidat de l’any Més enllà de l’edició habitual, en determinats moments de l’any o bé perquè l’ocasió s’ho mereixia, LaRella ha editat diferents especials com per exemple, per la Fira de l’Hostal del Vilar, pel motor solidari o pels 40 anys del motor d’Olost. Però els que ja han esdevingut un clàssic són els de Nadal. Inicialment, aquest era un número amb una agenda més grossa i alguna pàgina temàtica, però a partir del 2011 es comença a fer l’extra del “Lluçanès a Taula”.

L’eix temàtic del “Lluçanès a Taula” sempre ha estat Nadal; ara bé, amb els anys els temes han anat variant, passant del menjar típic de Nadal fins a Nadal món, o la cuina de 1714 i fins i tot maridatges de literatura i música amb diferents aliments. El 2018 s’hi van incorporar les il·lustracions que diferents artistes del Lluçanès han anat creant per aquest especial i que des de llavors il·lustren la portada de l’extra i les pàgines interiors.//

» 2011 · Els productes del Lluçanès 1 » 2012 · Els productes del Lluçanès 2 » 2013 · Menú de Nadal complet » 2014 · Cuina del 1714 » 2015 · Nadal a Amèrica del Sud » 2016 · El Nadal d’abans: tradicions del Lluçanès » 2017 · Maridatge de música i menjar » 2018 · Del Lluçanès al món: el Nadal dels lluçanencs que viuen a l’estranger · Il·lustracions de Gerard Bosch » 2019 · Maridatge de literatura i menjar · Il·lustracions de Teresa Gímenez » 2020 · Un àpat de jocs · Il·lustracions d’Olga Molina » 2021 · De la terra al plat: plantes oblidades i productes de l’hort.· Il·lustracions de Gerard Bosch (Greenpawstudio) » 2022 · Menú de pastorets, amb borregos i carquinyolis · Il·lustracions de Dimitri Coppola » 2023 · El vi al Lluçanès · Il·lustracions de Gemma Gallorte » 2024 · Del Lluçanès a Betlem · Il·lustracions de’n Subi

LaRella | 23

LARELLA · 25 ANYS

LaRella | 24

Núm. 591

LARELLA · 25 ANYS

20 de març de 2025

EL FINANÇAMENT Els equilibris de l’economia del projecte El finançament a LaRella sempre ha estat una cosa delicada, si més no, els darrers deu o quinze anys.

Tant és així, que el 2013 va caldre fer una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami per recollir aportacions al projecte. Va ser tot un èxit. La gent del Lluçanès s’hi va implicar i es van recollir 12.485 € de 168 persones.

Tot i això, no n’hi va haver prou per pagar deutes i impagaments que l’entitat arrossegava de la crisi econòmica del 2008 i la crisi que fa anys que viuen els mitjans de comunicació en general. Així doncs, mentre l’estructura s’anava aprimant a poc a poc, el 2015 va caldre demanar un crèdit amb Coop 57 de 15.000 €, que es retornaria mensualitat a mensualitat durant cinc anys. Es va acabar de pagar el març del 2020, just quan començava la pandèmia, que marcava una nova sotragada a l’economia del projecte.

Com s’ha pogut llegir en aquest reportatge, el camí del projecte comunicatiu va estar molt marcat per les decisions que obligava l’economia. El canvi de format o els canvis de local en són un exemple. Però també ho és la remuneració de les persones que encapçalaven el projecte, que van patir impagaments i retribucions infravalorades i precàries. El total del deute arrossegat durant la segona dècada del segle XXI no es va acabar de liquidar fins al 2023. Vist amb una mica de perspectiva, és realment un miracle que el projecte sobrevisqués aquesta època.

Actualment, la situació és una mica més estable. Tot

i que el projecte de LaRella sempre depèn del voluntariat de moltes de les persones, de mica en mica s’hi ha pogut posar ordre i s’han pogut prendre decisions per millorar-ne les condicions. Així doncs, des del 2021, LaRella compta amb un contracte laboral de mitja jornada, i des del juny del 2024, amb dos. Alhora, des del setembre del 2024 s’han pogut consolidar les edicions a 24 pàgines. Això sí, ningú pot “viure” només de treballar a LaRella, malgrat que les hores de feina hi són amb escreix, i encara seria insostenible si no fos per la voluntat de molts col·laboradors, en tots els seus diferents graus, que no en reben res a canvi.

Si mirem els números de l’entitat de l’any 2023, l’últim exercici tancat a dia d’avui, l’associació va moure 54.837,97 € (sense impostos). D’aquests, un 90,24% van ser ingressos generats a través de la publicitat, i un 9,76% procedents de la subvenció de la Generalitat als mitjans de comunicació (5.352 €). Una altra dada interessant, pel que fa als ingressos publicitaris, és que 12.910 € (un 23,54% del total) és la suma de diners que hi van aportar el Consorci i els ajuntaments del Lluçanès en publicitat

(1,64 € per habitant del Lluçanès a l’any).

Pel que fa a les despeses, la part més important se la va emportar la impressió de la revista. En total, imprimir els 23 números de l’any 2023 va tenir un cost de 23.691,80 €, un 40% del pressupost de l’entitat. El salari del contracte a mitja jornada va representar un cost de 13.552 €, un 23% del pressupost anual, i els serveis de maquetació i disseny van ser de 8.644,30 € (14,7%). L’altra part del pressupost (23%) va anar destinat a despeses menors com el servei de gestoria, la compra de les llicències de programari per editar LaRella, els serveis bancaris, telefonia, etc. L’any es va tancar amb un benefici de 1.800 € del qual se’n va pagar el 25% a l’impost de societats. Així doncs, el cost de cada exemplar de LaRella, com aquest que teniu entre les mans, va ser d’aproximadament 85 cèntims d’euro.

Tot plegat és possible gràcies als anunciants del territori que utilitzen les pàgines de la publicació per donar a conèixer els seus serveis, aposten per LaRella i creuen amb el servei que ofereix aquest mitjà de comunicació.// PAT

LaRella | 25

LARELLA · 25 ANYS

LaRella | 26

Núm. 591

LARELLA · 25 ANYS

20 de març de 2025

La proposta cultural

Aquesta quinzena, com no podia ser d’altra manera, us portem una proposta cultural relacionada amb la commemoració dels 25 anys de LaRella.

Durant aquest quart de segle, LaRella s’ha anat consolidant com a mitjà de comunicació comarcal del Lluçanès. Des del primer moment, ha volgut complir una funció informativa, però aquesta no és ni ha estat la seva única raó de ser. Tenint en compte la condició de mitjà quinzenal, i sobretot tenint en compte que avui dia la informació es transmet de mil maneres molt més instantànies, vetllar per servir l’actualitat en safata i amb celeritat no pot ser l’únic bastió de lluita. En canvi, i sense deixar aquesta vessant de banda, ens podríem preguntar si pot ser que LaRella contribueixi a crear o a reforçar un imaginari col·lectiu entre la gent del Lluçanès; un imaginari que té a veure amb una identitat compartida, amb sentir-nos nostre tot allò que fem o que passa en aquest territori, i amb el convenciment que sempre hi ha coses interessants a explicar i a ser explicades.

De la mateixa manera, procurant no mirar-nos massa el melic, és important ser conscients que LaRella no és més que un camagroc en un prat alpí. I és que la cultura s’escampa en petits dolls d’aigua que flueixen per allà on poden i que alimenten el miceli que va florint aquí i allà i més enllà, omplint fins als racons de món més insospitats. I com en un ecosistema natural, LaRella també forma part d’una xarxa de petits

Mitjans de proximitat i altres eines de llarg abast mitjans, de publicacions i d’altres propostes comunicatives que d’alguna manera contribueixen —cadascuna a la seva manera— a transmetre coneixement, a transmetre cultura i, en definitiva, a mantenir la societat catalana més informada i més cohesionada.

Petites propostes que, en conjunt, arriben a tot arreu.

Precisament, ara fa 25 anys naixia el SomGarrigues, un projecte informatiu originat en el si de l’Ateneu Garriguenc i gestionat per l’Associació Cultural

Els mitjans de proximitat són com un miceli viu, en constant moviment, que omple el pòsit cultural del país Garriguenca de Comunicacions (ACGC). Podríem dir que vam néixer gairebé plegats, amb una idea similar, i que d’alguna forma, aquest mitjà, que consta de les publicacions SomGarrigues, SomCanlla, SomEsports i SomRurals, és el nostre homòleg a la comarca de les Garrigues, tot i que actualment és més gros que no pas LaRella i el seu àmbit informatiu cobreix molts més municipis. En tot cas, un mitjà de referència que volem aprofitar, també, per felicitar pel seu 25è aniversari.

Continuant amb els lligams (en aquest cas per similitud nominal), no podem deixar de mencionar la

revista La Rella de Tavèrnoles: un full informatiu publicat per l’Ajuntament del poble on es comparteixen informacions d’interès municipal bianualment. Naturalment, també és important reconèixer la feina de companys i companyes del Regió7, l’Aquí Berguedà o El 9 Nou, tres mitjans comarcals que tenim ben a la vora.

Però si ens allunyem de casa, trobarem que a l’AMIC (Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació) hi ha associats un bon fotimer de mitjans de caràcter localista repartits per tots els Països Catalans.

En són exemples la revista Buris-Ana, de Borriana (Plana Baixa, Castelló), Mel i Sucre (Sant Joan, Pla de Mallorca), els mitjans A prop i Cop d’ull (Terres de l’Ebre, el diari Capgròs (Maresme) o les revistes Bondia i La Borrufa (Andorra i Pirineus), entre d’altres.

També és interessant tenir en compte la perspectiva crítica de LaDirecta, El Crític o Setembre. I si anem remenant, trobarem mitjans de proximitat per tots els gustos: per canalla, sectorials, temàtics, locals, municipals, comarcals... un miceli viu i en constant moviment. Justament, aquest mes, 25 anys després que LaRella sortís per primera vegada, neix al Ripollès la revista Taga, una publicació “de contingut reposat” que parlarà de “la cultura de la natura”.

Doncs res, per molts anys més, i que visquin les publicacions properes, els mitjans de proximitat, i els projectes autèntics!// MCF

LaRella | 27

LARELLA · 25 ANYS

Núm. 591

EL BATEC I EL RAONAMENT Crònica de la trobada entre un poble i la seva revista Els diaris han estat des de la seva creació una part important de la societat a la qual informen, proporcionant noves als ciutadans, reunint grups al voltant d’esdeveniments i qüestions, i exercint de vigilants contra els abusos dels qui tenen poder. En aquest sentit, una revista com és LaRella, és una eina imprescindible per a donar veu a un territori que molts cops ha estat deixat de la mà de Déu des dels mitjans d’abast nacional. La veu del territori ha estat plasmada a les seves pàgines, i la seva gent, sigui de la ideologia que sigui, no es pot mostrar indiferent a la seva existència.

La publicació arriba als diferents establiments o punts de trobada de la comarca els dijous, i la seva rebuda acostuma a ser càlida, com seria el retrobament amb un vell amic. La gent el que acostuma a buscar quan obre les seves pàgines, és a si mateixa. De la mateixa manera que quan no la té a les mans. A vegades aquesta cerca pot ser en una foto, d’altres en una temperatura. Els lectors viuen com un tresor el fet de poder-se trobar dins de les seves pàgines, i veure que la seva realitat és reproduïda

LaRella | 28

revista per por de ficar la pota o no poder controlar amb cura i fidelitat. l’abast d’aquella informació que, amb tot, hauria de Una altra de les característiques de la publicació poder ser coneguda pel gruix de la població. Algun ha sigut esdevenir font de converses i debats, fent cop això ha creat crispació i malestar a la vida peraixí d’altaveu de conflictes que cremaven en somort i que, si no es plantegessin sonal dels seus redactors. des de les seves pàgines, no Entre les seccions més populars cal destacar-ne la haguessin incidit en el debat dedicada al temps (i els seus estralls), les ofertes i públic. Aquest fet sol destademandes i la dels esports. Seccions que no acostucar sobretot en els temes llimen a decebre malgrat la seva aparent senzillesa.

En aquest sentit, hi ha seccions recents que ja s’han gats a l’àmbit social, que en guanyat el cor de la gent, com serien la vinyeta o el la majoria dels casos acaben sudoku. sent vistos sempre des de El pas del temps ha canviat el format i la manela llunyania, però que amb LaRella passen a prendre ra en què el mitjà de comunicació LaRella centra formes reconeixibles per la la seva atenció. Ha passat de ser una publicació gent de la comarca. Per tant, innocent que volia relligar el territori i fer bandera debats com els de l’habitatge de la comarca a una maduresa informativa en què o l’aigua han arribat a la poes parla de temes que van molt més enllà de l’exisblació formant una opinió crítica sobre aspectes que tencialisme comarcal. Els reptes que ha d’enfrontar molts cops es viuen des de la desinen un futur passen per la digitalitformació. zació i la sostenibilitat econòmica, Els polítics del Lluçanès en geneen un tipus de mitjà que molts cops La gent espera és venut com a obsolet. Tanmateix, ral veuen la revista amb recel, com trobar-s’hi, en un món cada cop més globalitzat, una eina que escapa del seu control, a LaRella mitjans com aquest són essencials la qual cosa mostra que el mitjà serper mantenir viva la identitat i la veix realment com a quart poder. cohesió d’un territori que s’ha volgut esbocinar perMés d’un ajuntament ha tingut certa basarda a respondre preguntes a algun dels col·laboradors de la tot arreu.// ROGER TORRENTS BOY

ESPORTS

Núm. 591

FUTBOL SALA

El Futsal Prats escala posicions a la lliga

Albert Ferrer en una jugada contra el Premià.//F: JOSEP PÉREZ

El passat 8 de març, el Futsal Prats visitava la pista del Premià de Mar, on els dos equips volien trencar la mala dinàmica que duien i aconseguir per fi una victòria.

El partit va començar amb els dos equips molt concentrats en defensa i sense cedir oportunitats al seu rival. Tot i això, l’equip local es va avançar al marcador amb un gol a les acaballes de la primera part.

A la represa, els lluçanesos no es van arronsar i van reaccionar amb gran determinació, aconseguint igualar el marcador. Gràcies a l’empenta del gol, el Futsal Prats va continuar amb més intensitat que els locals i van aprofitar per acabar de tancar el marcador amb un 1-3 final.

La següent jornada, corresponent a la jornada 17 de la lliga, el Futsal Prats rebia al pavelló municipal de Prats de Lluçanès, el Cardedeu.

El partit va començar molt de cara per l’equip local, ja que quan tan sols s’havien jugat dos minuts, va aconseguir avançar-se al marcador. Però els visitants van mantenir la calma i amb dues jugades abans de la mitja part van capgirar el marcador i van marxar al vestidor amb un resultat favorable a l’equador del partit.

La segona meitat va començar amb un matiner gol dels lluçanesos, però en un tancar i obrir d’ulls el Cardedeu va aconseguir treure un gran avantatge amb tres gols seguits. Els locals van intentar retallar distàncies i van situar el marcador en un 4-5 final.

El Futsal Prats, després dels últims partits, se situa en 8a posició a la classificació. El seu pròxim compromís serà a la pista del Ciutat de Mataró, el diumenge 23 a les 13:15, en un enfrontament on buscaran aconseguir quelcom positiu per continuar escalant posicions a la lliga.// GSA

FUTBOL

El Pradenc s’allunya dels llocs d’ascens En el primer partit de la quinzena el Pradenc va jugar contra UE Gurb. El partit va començar amb bones sensacions per part del Pradenc, però va acabar amb un 3-1 a favor del Gurb, que jugava a casa.

El segon, al municipal de Prats, el Pradenc rebia a un Moià en plena forma. El sac d’honor va homenatjar totes i tots els entrenadors i formadors del Club. El Moià es va avançar al marcador, però amb una resposta immediata, el Pradenc va empatar amb un gol de Gerard Codina. A la segona part, l’equip lluçanenc no trobava el gol, i com diu la dita: qui perdona després rep. El Moià va marcar dos gols sentenciant el partit.// JBA LaRella | 30

NATACIÓ

Bruna Clavell guanya l’or al Campionat d’Espanya

CICLISME

La Volta passarà dos dies per Merlès

La jove santboienca, Bruna Clavell, que va debutar amb la selecció Catalana el passat febrer durant el Campionat d’Espanya de natació Júnior, va aconseguir tres medalles d’or en la competició celebrada a Palma.

Clavell va competir en quatre proves individuals, aconseguint punts per Catalunya en dues d’elles: els 200 metres braça i els 200 metres estil, on va registrar les seves millors marques personals. Als bons resultats de Clavell cal sumar-hi les dues mínimes que va obtenir per poder participaren el Campionat Europeu Júnior que se celebrarà el juliol a Eslovàquia. // RED.

La 104a edició de la Volta a Catalunya, que se celebrarà del 24 al 30 de març, passarà dos dies per Merlès. Serà durant la tercera i la sisena etapa de la prova, una de les que més expectació generen d’aquesta edició.

La tercera etapa, el dimarts, sortirà de Viladecans direcció la Molina, esdevenint un dels recorreguts més llargs de la Volta. En aquesta ocasió els ciclistes arribaran al Lluçanès des de la banda d’Avinyó, passant per Sant Feliu, Prats i aniran a buscar la carretera de la Riera passant per Sant Cristòfol.

El dissabte, la sisena etapa, sortirà de Berga i acabarà al cim de Queralt, 159 quilòmetres que posaran a prova els ciclistes amb quatre ports puntuables, entre aquests el Coll de Pradell, que va fer gaudir els aficionats en la seva estrena a la Volta de l’any passat. En aquesta ocasió els ciclistes travessaran Merlès, vinguts del cantó de la Guàrdia i faran cap a la carretera de la Riera direcció Borredà.

La Volta a Catalunya és la tercera cursa per etapes més antiga del món, la primera edició es va celebrar el 1911, després del Tour de França (1903) i el Giro d’Itàlia (1909). // RED.

FUTBOL

FUTBOL

Clavell al primer esglaó del podi.//

Continua la mala ratxa per l’Olost

Dues victòries situen el Sant Feliu sisè

En la 21a jornada de la lliga, corresponent al cap de setmana del 8-9 de març, va quedar posposat el partit que havia d’afrontar l’Olost contra La Gleva; està previst que es disputi el 8 d’abril a dos quarts de nou del vespre. L’equip verd-i-blanc va reprendre l’activitat en la següent jornada, visitant el Gurb al seu camp. Malgrat avançar-se amb un gol matiner de David Arcos, l’Olost no va ser capaç de frenar la reacció dels gurbetans, que van segellar el partit amb un 3-1. Així doncs, continua la mala ratxa pels olostencs, que van dotzens.// RED

El Sant Feliu es troba a la sisena posició de quarta catalana, a 13 punts del líder, després d’aconseguir dues victòries consecutives en les darreres dues jornades.

La primera la va aconseguir el 9 de març al camp de l’Alt Berguedà, en un partit molt mogut que a la mitja part ja reflectia un marcador de 2-3, i que finalment es va saldar amb un 3-4, amb expulsió del porter visitant inclosa per doble targeta groga.

L’altra victòria fou el dia 15 de març, de nou a fora de casa; aquest cop a Berga i per la mínima.// RED

ESPORTS

20 de març de 2025

El Club Patí Lluçanès brilla a Reus amb dues terceres posicions

EL RACÓ DE LA FEINA

Les patinadores lluçaneses pugen al podi en les categories de quartets cadet i xou nivell 2 i es classifiquen per la Copa Catalunya LLUÇANÈS Per_ Xènia Ballús Vila

Durant el cap de setmana 15 i 16 de març, el Pavelló Olímpic de Reus va acollir a nombrosos clubs de patinatge artístic d’arreu de Catalunya que van competir en diverses categories.

El Club Patí Lluçanès hi va participar amb un total de 14 patinadores on van mostrar tot l’esforç i dedicació d’aquesta temporada, aconseguint grans resultats.

Per una banda, el quartet format per l’Erola Janeras, la Nora Plans, la Berta Sucarrat i la Laia Bruch, conduït per Rosa

OFEREIXO FEINA

Les patinadores del grup de Xou del Club.//F: CLUB PATÍ LLUÇANÈS

» OPERARIS I ENCARREGAT DE NIT en planta de producció al Lluçanès. T: 652 36 49 83 (R589/04) » PEÓ DE GRANJA de cubrició a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/02)

Les patinadores del CP Lluçanès és mostren molt orgulloses dels resultats de Reus i afronten la Copa Catalunya amb moltes ganes Cortés, va presentar la coreografia Vocacional, amb la qual van obtenir la tercera posició en la categoria de quartets cadet.

Per altra banda, el segon dia de competició es va celebrar l’Open de Xous Nivell 2. El grup de xou del Club Patí Lluçanès va aconseguir pujar al podi en la seva categoria, assolint la tercera posició amb l’actuació M’estima, no m’estima.

» PEÓ DE BRIGADA a l’Ajuntament de Sobremunt.

T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/01)

» AUXILIAR ADMINISTRATIU, jornada parcial, tardes. A Perafita. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/03)

Les patinadores del quartet del Club.//F: CLUB PATÍ LLUÇANÈS

Aquest èxit és el fruit de mesos de treball amb la dedicació de les entrenadores Maria Llop i Marta Olivares, juntament amb el suport incondicional de les famílies. A més, aquesta posició permet a l’equip classificar-se per la Copa Catalunya que se celebrarà el primer cap

de setmana de maig.

Les patinadores del CP Lluçanès es mostren molt orgulloses dels resultats de Reus i afronten la Copa Catalunya amb moltes ganes i amb l’objectiu de continuar millorant i gaudint de la disciplina del patinatge artístic.//

LA VINYETA, de Caruca Ballesteros

» OFICIAL DE 1A O 2A DE CONSTRUCCIÓ amb experiència demostrable a Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/04) » EDUCADOR/A SOCIAL per a camps de setmana quinzenals i festius alterns, a Sobremunt. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/05) » TÈCNIC/A DE L’OFICINA ITINERANT D’HABTIATGE i rehabilitació del Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/06) » MANTENIMENT A FÀBRICA. Electricitat i mecànica. A Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/07) » AUXILIAR A GRANJA DE PORCS a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/08) » MANTENIMENT A MÀQUINES DE PLANTA DE PRODUCCIÓ a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R591/09)

BUSCO FEINA » Noia s’ofereix per neteja o atenció a domicili a Oristà i La Torre. Bones referències. Ninfa. T: 662 95 02 85 (R590/20) El Racó de la Feina de LaRella!

Necessites algú per treballar? Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

LaRella | 31

AGENDA

Núm. 591

BACALLÀ AMB PANSES INGREDIENTS » 4 lloms de bacallà desassalat » 4 ous » 2 cebes » 2 tomàquets » panses » farina » oli, sal, julivert i aigua

PREPARACIÓ

1. Enfarineu el bacallà i fregiu-lo en una paella amb oli calent, primer pel costat de la pell.

2. Poseu les panses a estovar amb aigua.

3. Poseu els ous en un cassó amb aigua i deixeu-los bullint durant uns deu minunts.

4. Talleu la ceba petita i el tomàquet. En una paella amb una mica d’oli, coeu la ceba i quan es vegi daurada afegiu-hi el tomàquet.

Deixeu que es sofregeixi.

5. En una cassola, poseu-hi un raig d´oli i un cop calenta afegiu-hi tot el que hem anat preparant: les panses, el bacallà fregit i el sofregit de ceba i tomàquet un cop colat. Deixeu que faci la xup-xup.

6. Rectifiqueu de sal i afegiu-hi els ous durs prèviament pelats i partits en meitats.

7. Deixeu-ho uns minuts més i afegiu-hi julivert picat.

I ja tindreu un plat típic de Quaresma. Ep, però podeu fer-lo tot l’any! Veureu que n’hi ha per llepar-se els dits!

GRUP DE TREBALL DEL CENTRE DE DIA (SAIAR) BONASORT

FARMÀCIES DE GUÀRDIA 20

dj

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

ST.BARTOMEU

YLLA

21 dv OLOST

CONSTANSÓ

22 ds VILAPLANA

VILAPLANA

23 dg ATLÀNTIDA

ATLÀNTIDA

24

dl

ST. BARTOMEU

BARNOLAS

25

dt

OLOST

TERRICABRAS

26

dc PRATS

27

dj

ST.BARTOMEU

FARGAS ARUMÍ

28 dv PRATS

URGELL

29 ds EURAS

EURAS

30

dg ALIBERCH

ALIBERCH

31

dl

ST. BARTOMEU

ATLÀNTIDA

1

dt

OLOST

AUSA

2

dc PRATS

POU

3

dj

ST.BARTOMEU

PORTAL DE QUERALT

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 32

MARÇ OLOST_ EXPOSICIÓ “LA DONA LLUNA” de Lluïsa Serrano, a l’Espai Guaita, en horari de la biblioteca. EXPOSICIÓ “FRAGMENTS” de Mariadelestrenes, a l’Espai Rocaguinarda, en horari de la biblioteca.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ EXPOSICIÓ MÚSIC DE TOT COR, JOAN TOMÀS I PARÉS _ Fins al 28 d’abril, de dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia. Al centre d’estudis i recursos de la transhumància.

SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIO “IMPACTES II”, en horari de la biblioteca al Hall.

DIVENDRES 21 DE MARÇ SANT FELIU SASSERRA_ CLUB DE LECTURA “El secret del meu nom”, amb l’autora Teresa Saborit. A les 7 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SOPAR DE DONES, a les 9 del vespre al Casal.

OLOST_ TALLER DE BATUCADA, amb Dan Arisa (+7 anys). A les 6 de la tarda a la plaça Major.

DISSABTE 22 DE MARÇ SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ CARAMELLES per a infants, amb Eva Boixadé. A les 6 de la tarda.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ ST. PATRICK’S DAY. A les 6 de la tarda, balades tradicionals irlandeses amb Súig, a cal Penyora. Sopar i concert tribut al rock irlandès, a 2/4 de 9 del vespre a la Plaça.

OLOST_ CONCERT DE LES CORALS DE L’EMAL, amb la coral infantil i jove de Prats i la coral d’adultes de Sant Martí d’Albars. A 2/4 de 6 de la tarda a l’Església d’Olost ALPENS_ SETMANA CULTURAL EMAL. TALLER D’ACROBÀCIA GRUPAL, amb Alba Gabriel (+7 anys). A 2/4 d’11 del matí, a la Fàbrica Vella. Titelles “Crónicas de la robla” a les 5 de la tarda, al Casino

DIUMENGE 23 DE MARÇ SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ PROJECCIÓ Veus transhumants i col·loqui, a les 8 del vespre, al Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CINEMA “La Infiltrada” a les 5 de la tarda al local “El Centre” ALPENS_ TRIAL COTA, a partir de les 9 del matí, a les finques de Torrats, la Serra - Pixarella i el Graell.

DIMARTS 25 DE MARÇ PRATS DE LLUÇANÈS_ SETMANA CULTURAL EMAL. TALLER TÈCNICA VOCAL amb Mariona Pallach (infants), a partir de 2/4 de 6 de la tarda a l’Escola de Música Josep Cirera.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ SETMANA CULTURAL EMAL. TALLER TÈCNICA VOCAL amb Mariona Pallach (adults), a ¾ de 8 del vespre al Local Social de la Blava.

DIVENDRES 28 DE MARÇ SANT FELIU SASSERRA_ CONVERSES “DARRERE ELS HORTS”,

com es va fer el nou treball de Ferran Orriols. Amb Roser Reixach. A les 6 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ TALLER DE GLOSA, amb Àlex Pujol. A 2/4 de 7 de la tarda al CERT. OLOST_ CLUB DE LECTURA “Els anys” d’Annie Ernaux, a les 6.

Partides d’escacs a les 7 de la tarda, a la Biblioteca d’Olost.

DISSABTE 29 DE MARÇ SANT BOI DE LLUÇANÈS_ LA FESTA DEL 25È ANIVERSARI DE LA RELLA. Taula amb entitats del Lluçanès, brindis commemoratiu, sopar popular, concurs, concerts amb Blú i DJ Gin i Ponmetralla i Kaktus. A partir de les 7 de la tarda al Centre.

LLUÇÀ_ INAUGURACIÓ EXPOSCIÓ TORNO A CASA, fotografies de Maria Àngels Parareda i poemes de Vicenç Ambrós i Besa.

A la 1 del migdia, al claustre de Lluçà.

DILLUNS 31 DE MARÇ OLOST_ GRUP D’ESTUDI DE PLANTES, sortida al bosc. A les 5 de la tarda des de la Biblioteca d’Olost.

DIMECRES 2 D’ABRIL PRATS DE LLUÇANÈS_ CERCLE DE DONES. A les 7 de la tarda, a Cal Bach.

NATURA KM 0 Si algun dia vol deixar de ploure i surt el sol, la natura donarà el tret de sortida a la primavera.

Ràpidament, tindrem un esclat de vida per tot arreu en forma de flors obertes i insectes, l’herba creixerà pels prats, marges i erms, i ocells, grills i granotes cantaran i semblarà que el fred ja sigui fora. Però tots sabem, sobretot els que fem hort, que sempre arriba alguna glaçada tardana.

Només quan vegem els roures (Quercus pubescens), que comencen a brotar podrem estar segurs que el fred és fora. És un senyal que no falla mai (o quasi mai), ja que són els últims a fer-ho.

N’hi ha una altra que no és tan fiable però sí molt significativa i esperada. És l’arribada del Cucut

@Barnixic: “com diu el refrany que em va ensenyar l’Ernest de Cal Penyora: “Per Sant Benet el Cucut canta tot dret. I si no, ho fa per Setmana Santa.

I si no, vol dir que és mort o pres a França” (Cuculus canorus) un ocell que tots en coneixem el cant, però que pocs hem vist. Cal no confondre’l amb la Puput (Upupa epops) amb qui s’assembla molt pel nom, força pel cant i quasi gens en l’aspecte. La Puput és molt més fàcil de veure, ja que viu propera a les

persones i té uns colors taronja, negre i blanc molt vistosos i a més té cresta! Vaja, que és inconfusible. El cant s’assembla al del Cucut, però en comptes del típic CU-cut de dues notes ella fa tres notes iguals: pu-pu-pu. Una altra diferència és que la Puput des de sempre ha sigut menys puntual a l’hora de marxar a la tardor i tornar a la primavera i actualment, amb els hiverns tan suaus, ja n’hi ha alguna que es queda a hivernar aquí. Per tant, veure la primera Puput de l’any ja no va tan lligat a l’arribada del bon temps com sentir el primer Cucut emetent el seu senzill però màgic CUcut CU-cut CU-cut dins el bosc.

Pareu bé l’orella que estan a punt d’arribar!// RAMON BAUCELLS

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

ETÒLEG

JARDINERIA

TREBALLS FORESTALS

COMBUSTIBLE

ENERGIES

INFORMÀTICA

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIA

ALTRES SERVEIS

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!

659 45 40 22 | 93 856 04 32

Gràcies a totes elles, LaRella és possible!

Publicitat 621 276 429 comunicaciolarella@gmail.com

OBRES FUSTES · MOBLES

ARQUITECTES

ESCURA-XEMENEIES

GRAVES I EXCAVACIONS

CONSTRUCTORS

NETEJA

PINTORS

GRUES

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

SALUT TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

PERRUQUERIA

DENTISTES

RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS

LLUÇÀ

LA TORRE

SANT BARTOMEU

PERAFITA

PRATS DE LLUÇANÈS

OLOST

SANTA CREU

STA EULÀLIA

LA QUAR

SANT AGUSTÍ

CELEBRACIONS

E. DE SERVEI ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

931 314 894

ALIMENTACIÓ CARNISSERIES I SUPERMERCATS

FORMATGES

FORNS DE PA

PLATS PREPARATS

• CARNISSERIA • CONGELATS • • FRUITA • XARCUTERIA • • PLATS COMBINATS • • DROGUERIA • PA • BEGUDES • Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi

629 963 056

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

C-62, km 13

EL TEMPS

Núm. 591

ELS ENCANTS ES VEN » CALDERA DE LLENYA i radiadors. T: 609 367 270 (R591/11) » BICICLETA DE CARRETERA talla S. En molt bon estat i bon preu. Whatsapp: 649 840 742 (R591/12) » CALDERA DE GASOIL amb aigua sanitària, en bon estat, i dipòsit de gasoil. Whatsapp: 649 840 742 (R591/13) » BICICLETES, d’home i de dona, seminoves, de la marca Spot. Preu a convenir. T: 610 78 62 23 (R591/14) » CONILLERES en molt bon estat. T: 93 888 90 60 (R591/15) » BIO TRITURADOR GA100 de BLACK & DECKER. En molt bon estat per haver-se utilitzat poques vegades. Preu a convenir. A Olost. T: 608 894 248 (R590/01) » CADIRETA INFANTIL per a cotxe, model MINIKID de la marca AXKID, per dur a contramarxa. Apte dels 9 als 25 kg. Inclou funda per estiu, i falca per a corregir la inclinació del seient del cotxe on s’instal·li.

Preu 50,00 euros (negociable). A Olost. T. 608 894 248 (R590/02) » BICICLETA BTWIN per a nen de 3 a 5 anys.

Preu a convenir. A Olost. T.: 608 894 248 (R590/03) » BICICLETA INFANTIL Decathlon ocean 500 de 14’’. En bon estat. 20 euros. S’ha de recollir. T: 679 49 64 06 (R590/04) » ARMARIS DE CULTIU equipats, quasi nous.

T: 626 26 30 67 (R590/05) » EXTRACTOR INDUSTRIAL gros per estrenar.

T: 626 26 30 67 (R590/06) » OPEL ASTRA 1600 CTDI, en bon estat. T: 610 78 62 23 (R590/07) » LLIT ARTICULAT bé de preu. T: 619 110 139 (R589/05) » FORMIGONERA i MONTACÀRREGUES a bon preu. T: 93 856 02 89 (R589/06) » TERRENY URBÀ actualment apte per tenirhi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La ComaBona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R588/01)

ES BUSCA » CONDUCTOR per fer trajecte Barcelona Prats de Lluçanès. Dies a convenir. T: 687 065 986 (R591/16) » VOLUMS DE LA RELLA ENQUADERNADA, especialment el número 8 i el 15. T: 639 00 43 26 (R591/17)

LaRella | 36

EL TEMPS D’AQUESTS 25 ANYS Malauradament, només tenim tres estacions meteorològiques que cobreixin aquest període, Prats, Olost i Perafita amb dades de precipitació i temperatura. En la taula adjunta, però hi hem inclòs Lluçà que cobreix tot el període en precipitació i Oristà que és la tercera més antiga de

les que disposem dades i que es va iniciar l’any 2010. Actualment, la xarxa d’estacions s’ha ampliat molt i cobreix bona part de la comarca i, per tant, d’ara endavant podrem disposar de més i millors dades. Esperem que en un futur immediat aquesta xarxa s’ampliï encara més.

ORISTÀ

PRATS

OLOST

PERAFITA

Precipitació màxima (mm)

1121,0 (2018)

1116,8 (2018)

1060,6 (2018)

1076,7 (2018)

1195,5 (2018)

Precipitació mínima (mm)

391,7 (2007)

382,5 (2007)

459,5 (2012)

439,41 (2021)

373,0 (2007)

Màxim dies de neu (dies)

10 (2003/2005)

7 (2005/2013)

Màx. Temperatures mitjanes anuals (ºC)

14,51 (2022)

14,48 (2022)

13,6 (2022)

15,18 (2020)

Mín. Temperatures mitjanes anuals (ºC)

11,70 (2010)

11,87 (2010)

10,8 (2010)

12,44 (2013)

Màxim mitjana màximes (ºC)

21,10 (2022)

23,23 (2022)

20,8 (2022)

23,06 (2017)

Màxim mitjanes mínimes (ºC)

6,07 (2017)

4,71 (2005)

5,8 (2005)

4,48 (2013)

Mínima absoluta (ºC)

-13,5 (25/12/2001)

-14,8 (25/12/2001)

-12 (27/01/2005)

-14,5 (10/03/2010)

Màxima absoluta (ºC)

40,9 (28/06/2018)

42,8 (28/06/2018)

40,1 (28/06/2018)

42,9 (28/06/2018)

Màximes ≥ 30ºC (dies)

76 (2022)

95 (2022)

Un dels fets més comentats i discutits és, en relació amb la crisi climàtica que vivim, la certesa o no de l’augment de les temperatures i la seva magnitud. Com hem comentat en edicions anteriors, per valorar aquest escalfament, no són tan transcendents les temperatures màxi-

(INICI 2010)

LLUÇÀ

105 (2022)

mes o mínimes ni els valors extrems. L’indicador que s’utilitza és la temperatura mitjana anual (mitjana de les temperatures mitjanes mensuals). En les dues taules que us adjuntem, aquest augment queda ben reflectit, innegable i preocupant. // FRANCESC COMES

EL TEMPS

20 de març de 2025

ELS PRINCIPALS TITULARS METEOROLÒGICS Per aquesta edició especial hem preparat una relació dels fets meteorològics més rellevants d’aquest quart de segle. Aquesta cronologia no pretén ser exhaustiva, però sí una visió general dels fenòmens que recordem per la seva transcendència. Hem d’agrair als observadors i aficionats a la meteorologia, actuals o passats, que comparteixen les seves observacions. Us animem, una vegada més, a que si disposeu de dades o records meteorològics, alguns que potser no figuren en aquesta relació, ens els feu arribar i compartiu. Totes les dades tenen un gran valor científic i cultural. Gràcies a això, podem tenir aquesta visió àmplia de dades actuals o històriques. LaRella, com havia de ser, durant tots aquests anys també s’ha fet ressò d’aquests esdeveniments. És per això que alguns dels fets us els presentem (en negreta) en forma dels titulars publicats.

» 3-4-2000 · Tempesta amb calamarsa i fort aparell elèctric. Va provocar algunes destrosses i caiguda d’algunes línies elèctriques, pujades de tensió i, en conseqüència, avaries en maquinària particular i industrial. » 10-6-2000 · Aiguats a Montserrat i pobles del voltant, amb fortes inundacions i cinc víctimes mortals. En un dia varen caure més de 200 mm. Al Lluçanès no va tenir afectació. » 19-9-2000 · Tempesta amb cops de vent molt forts, aparell elèctric i xàfecs intensos. A la Devesa de Sant Nazari, per exemple, el vent va arrencar dos roures centenaris i la teulada de la casa. » 14/25-12-2001 · Forta nevada del dia 14 amb gruixos de 20 cm de mitjana i molt fred els dies posteriors (-14,8 °C a Olost o -13,5 ºC a Prats el dia 25). Aquelles temperatures tan baixes van provocar nombrosos danys, glaçant moltes canonades d’aigua. » 21-10-2002 · Gran tempesta, amb grans ventades i aparell elèctric. A Oristà hi va haver una forta pedregada. » 17-2-2003 · Nevada amb 15 cm de mitjana a tot el Lluçanès. » 19-5-2003· Pedregades a Sant Boi i el Collet de Sant Agustí. A Prats caigueren 20 mm amb molt poca estona, provocant petites inundacions. » ESTIU 2003 · A Catalunya va ser l’estiu més càlid almenys dels anteriors cent anys, amb anomalies de temperatura mitjana superiors als 4 °C. A l’Europa occidental i central es va valorar l’estiu del 2003 com el més càlid des de l’any 1500. A conseqüència d’aquelles calorades més de 30.000 persones van morir a tot Europa i prop de 650.000 hectàrees van cremar-se en els més de 25.000 incendis que es van produir a tot el continent.

» 6/25-9-2005 · La matinada del dia 6, a les 4 es va produir una tempesta verda, fet que poques vegades es veu, amb forts vents i molt aparell elèctric. El dia 25 es va produir una altra tempesta amb molt aparell elèctric i gran quantitat de pluja (Olost,73,4 mm i a Perafita 78,0 mm), provocant alguns danys i petites inundacions. » 26/28-1-2006 · Hi va haver una nevada amb uns 15 cm de gruix de mitjana a tot el Lluçanès. També cal destacar la llevantada dels dies 26, 27, 28, 29 i 30 que entre neu i pluja va donar precipitacions importants (Olost 93,5 mm o Prats 98,5 mm). » 23-7-2008 · A la matinada, 00:38 hores, es va notar un terratrèmol acompanyat d’un soroll com un tro llunyà durant uns segons. No va produir danys de cap mena, però sí que va ser un fet molt comentat.

29-10-2008 · Aquell dia hi va haver l’única nevada en un mes d’octubre i, per tant, la més primerenca que es recorda. Va ser discreta, tan sols va deixar el paisatge emblanquinat i efímera, perquè una pluja posterior va desfer la neu.

»

» 8-3-2010 · Nevada important, acompanyada de tempesta amb trons i llamps, amb gruixos considerables (34 cm a Olost o 37 cm a Prats). Va ser la més rellevant des de l’any 1986. » 8-4-2011 · El març més plujós dels darrers vint-icinc anys: 141,7 mm a Olost (R276). » 5-8-2011 · L’aiguat del dia 27 de juliol (115,0 mm a Perafita) causa la mort d’un veí de Sta. Creu de Jutglar, en creuar amb el cotxe la riera de la Gavarresa (R284). » 27-7-2012 · Un incendi crema 380 hectàrees. Els termes afectats són Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès, Oristà i Olost (R308). » 3-5-2013 · Neu d’abril al Lluçanès (R327) » 4-10-2013 · Forta tempesta, amb fortes ratxes de vent. A Olost hi va haver un esclafit i un possible petit tornado, causant bastants desperfectes a teulades i mobiliari urbà. » 3-8-2016 · 92 hectàrees menys de vida a Sant Feliu Sasserra. L’incendi s’hauria originat per una cigarreta llençada des d’un cotxe (R402). » 8-2-2018 · Any de neu, any de Déu. Nevades els dies 4 i 5 de febrer (R436). » 26-2-2018 · Intensa nevada, amb 20/25 cm de mitjana a tot el Lluçanès. Va ser la més important des de la de 8-3-2010.

» 29-8-2018 · Pedregada intensa, amb pedres de 3,5 cm de diàmetre. La intensitat i mida de les pedres va provocar nombrosos danys. No havien caigut pedres tan grosses des del dia 1 de juliol de l’any 1989, amb pedres de 7 cm de diàmetre. » 30-8-2018 · Factors com les altes temperatures, humitat i pedregades anteriors, provoca l’expansió del fong Diplodia que afecta greument els boscos de pins del Lluçanès. En concret, a Oristà afecta 587 hectàrees. (R449). » 14-9-2018 · Estiu molt plujós al Lluçanès (R450). » 18-7-2019 · Un incendi crema tres hectàrees a Sant Boi (R467) » 20-22 de gener de 2020 · Una potent depressió, que es va batejar amb el nom de “Glòria” va provocar nombroses inundacions a l’interior de Catalunya i seriosos danys a la costa a causa del fort onatge. Tot i que el Lluçanès no va ser de les zones més afectades, les pluges molt intenses (192,1 mm a Olost, 143,0 a Lluçà) va provocar que en molts punts, les rieres sortissin de llera, amb inundacions locals i fortes esllavissades. » 28-8-2020 · Fortes tempestes d’aigua, vent i aparell elèctric afecten tot el Lluçanès amb importants afectacions a infraestructures i camps de conreu. » 5-11-2020 · El cost dels desperfectes de les riuades d’agost supera els 100.000 € (R492). » 6-9-2021 · Pedregada intensa, amb pedres de 4/6 cm de diàmetre. Són les més grosses que es recorden des del dia 1 de juliol de 1989 amb 7 cm de diàmetre. Va provocar nombrosos danys a cases, vehicles, a arbres i cultius. » 10-2-2022 · Un ferit en un incendi de vegetació a Sant Boi de Lluçanès (R519). » 6-4-2022 · El mes d’abril comença tenyit de blanc al Lluçanès nord (R523). » 8-9-2022· Sequera. Les pluges d’agost milloren l’estat dels embassaments, però es manté l’estat d’alerta (R532). » 18-3-2024 · Sequera. La intensa sequera provoca talls d’aigua i la situació crítica a Olost obliga a abastir la població amb cisternes d’aigua (R558). » 29-10-2024 /4-11-2024 · Dana al País Valencià.

La catàstrofe del 29 d’octubre de 2024 al País Valencià ens va colpir a tots. Indiscutiblement, es va tractar de l’episodi més dramàtic de la llarga situació de risc que vam viure entre finals d’octubre i primers de novembre de 2024. Malgrat que Catalunya no va patir inundacions tan terribles, és veritat que moltes tempestes van ser potents. I en va destacar una, la del dilluns 4 de novembre al matí. El Lluçanès va quedar al marge d’aquest episodi, les precipitacions van ser abundants però sense causar danys.

LaRella | 37

LARELLA · 25 ANYS

LA FESTA I EL CARTELL LaRella, com la vida, cal celebrar-la

Arribar als 25 no ha estat buAh, i també, com si fos un concurs de preguntes i respostes, i posant far i fer ampolles i hi ha hagut a prova la memòria de molts, es remoments per tot. Però arribats a aquest punt què queda sinó celepassaran els vint-i-cinc anys de la revista, que també són vint-i-cinc brar-ho amb tota la gent que ho anys del Lluçanès. ha fet possible? És a dir, vosaltres!

Un Lluçanès que es pot dibuixar Els que heu llegit, ajudat i donat amb imatges que, sense represensentit cada quinze dies a LaRella.

La celebració serà a Sant Boi de tar cap lloc concret, representen Lluçanès el pròxim dissabte 29 de el fer de tota una comarca. I amb Us esperem el pròxim aquesta idea s’ha configurat el cartell març a la tarda i com a LaRella, hi haurà espai per tot, per parlar, per mendissabte 29 de març, de la festa, amb les il·lustracions i el disseny de la Júlia Paré i el Miquel jar, per jugar i per ballar. Que les coa partir de la tarda, Casadevall. La història d’una comarca ses importants se celebren amb ritme! al Centre de Sant Boi passa pels romans i el romànic, de les I d’això se n’ocuparan els santfeliuencs de Lluçanès bruixes als bandolers. La seva econoBlú, i per acabar de fer la nit més curta, punxaran la DJ Gin, d’Alpens, i els Dj mia de traginers, de pastors i de filatuPonmetralla i Kaktus, de Prats res. I les seves tradicions que, forjades a foc lent, han Abans, però s’haurà parlat sobre cultura i territori, configurat la veu de tot un poble. i com les entitats han ajudat a configurar la comarca.

Per descomptat, us convidem i us hi esperem!//

LaRella | 38

Núm. 591

20 de març de 2025

LARELLA · 25 ANYS

LaRella | 39

25 ANYS llegint LaRella