LA SOBRETAULA
“Cal començar a responsabilitzar els agressors”
Entrevista a Blanca Tulleuda, relatora visual
LA PROPOSTA CULTURAL De tradicions i àpats de suficiència: la clotxa Per Miquel Casadevall Franquesa
LA SOBRETAULA
“Cal començar a responsabilitzar els agressors”
Entrevista a Blanca Tulleuda, relatora visual
LA PROPOSTA CULTURAL De tradicions i àpats de suficiència: la clotxa Per Miquel Casadevall Franquesa
· Les activitats s’allargaran durant tot el mes de març
· El Consorci llança una campanya per visualitzar les desigualtats laborals
vine aquest estiu amb nostaltres!
Noies i nois a partir de 12 anys
Classes molt dinàmiques . Tots els nivells. Sortides en grup Acompanyats de monitores
Control i cura dels estudiants. Contacte 24 h.
SUCCESSOS
Moren dos veïns d’Olost en un accident a la C-25
L’Ajuntament decreta tres dies de dol oficial i se suspenen tots els actes
PRESSUPOSTOS
Sant Feliu aprova un pressupost de 1.408.174 euros
Arranjaran l’església i el camí dels Arnaus
MEDI AMBIENT
ADEFFA i l’APFLL recuperen el bosc de ribera
Les actuacions es faran a la riera Gavarresa, al Merdinyol i al Sorreigs
CULTURA
“Un
D’ANGLÈS ACTIVITATS VARIADES AMB JOVES D’ALTRES PAÏSOS POBLES O CIUTATS EN FAMÍLIA O RESIDÈNCIA ESCOLES RECONEGUDES
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns i Jordi Bruch Abad.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Àngel Serra Jubany
ANY: 1979
LLOC: Carretera de Gurb a Sant Bartomeu del Grau
Després de 32 anys sense fer-se, la pujada a la costa de Sant Bartomeu del Grau es va tornar a disputar el passat diumenge 23 de febrer, amb un èxit important de participació i de públic.
Així doncs, avui aprofitem l’avinentesa per publicar una imatge històrica d’aquesta competició, que va néixer a finals dels anys 60 organitzada per l’Escuderia Osona, i ha estat recuperada actualment per l’escuderia Lluçanès; la foto és de l’any 1979 i mostra un dels revolts més mítics del traçat, el revolt de la muntanyeta. A la imatge, un dels participants agafant el revolt a tot drap, amb un vehicle de l’època, mentre el públic contempla la cursa d’esquena a la Plana de Vic.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Els Encants de LaRella!
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
El Racó de la Feina de LaRella!
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
L’Agenda de LaRella!
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
L’Opinió dels lectors!
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat
El conductor d’una furgoneta, que va donar positiu en el test d’alcoholèmia, circulava contra direcció i va impactar frontalment contra el vehicle de les víctimes
L’accident va tenir lloc al punt quilòmetric 173, a l’alçada de Gurb//
OLOST
Per_ Redacció
Una veïna d’Olost de 36 anys que estava embarassada i la seva parella, de 35 anys, van morir la matinada del dissabte 1 de març, després d’impactar frontalment contra una furgoneta que circulava contra direcció per la C-25.
L’accident va tenir lloc poc abans de les 12 de la nit, al punt quilomètric 173,5 a l’altura de Gurb. El turisme en què viatjaven les víctimes va rebre l’impacte frontalment de la furgoneta que circulava en direcció contrària des de feia més de dos quilòmetres. El conductor de la furgoneta, que va ser traslladat a l’Hospital de Vic, va donar po-
sitiu d’alcohol i podria ser acusat d’un delicte d’homicidi imprudent. Els Mossos van activar cinc patrulles que es van desplaçar fins al lloc dels fets, on també es van desplegar quatre dotacions de Bombers de la Generalitat, que van fer les tasques d’excarceració, i dues unitats del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). La mort dels joves ha causat commoció a la població. L’Ajuntament d’Olost va declarar tres dies de dol oficial al municipi, com a testimoniatge de dolor per la pèrdua dels tres veïns del poble, i ha suspès totes les activitats programades per la setmana del 3 al 9 de març. En el mateix sentit, el Club Excursionista Via Fora i l’organització de la cursa de Sant Isidret
SUBMINISTRAMENTS
Oberta la convocatòria d’ajuts de
El Consorci d’Osona de Serveis Socials ha obert la convocatòria d’ajuts de subministraments energètics, amb la finalitat de cobrir les despeses bàsiques de subministraments d’energia de consum domèstic de famílies amb necessitats socials i econòmiques. És a dir, aquelles que no superen el llindar de risc de pobresa que determina l’Idescat. L’ajuda cobreix les despeses, entre d’altres, d’aigua, electricitat, gasoil, butà i llenya. L’import màxim a sol·licitar és de 350 euros. La sol·licitud es pot presentar per internet o als ajuntaments que formin part d’aquesta convocatòria; en el cas del Lluçanès són tots els municipis excepte Santa Maria de Merlès. El termini de presentació de sol·licituds acaba el 14 de març. Per accedir-hi cal presentar les factures de subministrament emeses entre l’1/04/2024 i el 15/03/2025 i els comprovants de pagament.// CFU
han decidit suspendre la prova i expressen el més sentit condol a familiars i amics.
La nit de carnestoltes ha estat una de les nits més tràgiques a les carreteres catalanes, on s’han registrat set víctimes mortals. Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, en una compareixença davant els mitjans va explicar que ha augmentat la sinistralitat entre conductors joves i que s’ha detectat que la presència d’alcohol és una de les principals causes de l’alta sinistralitat, així com l’excés de velocitat.
Fins aquest dilluns 4 de març ja són trenta-una les víctimes mortals en accidents de trànsit a les carreteres catalanes des que ha començat l’any.
Al Lluçanès, ja són tres les víctimes mortals d’aquest any en accidents de trànsit. El passat 3 de febrer una veïna de Prats de 22 anys va perdre la vida en un accident de trànsit a l’Eix del Lluçanès (C-62), a l’altura de Santa Maria de Merlès.
El Servei Català de Trànsit recorda que el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit es troba a disposició de familiars i afectats per accidents de trànsit, i ofereix serveis d’orientació, informació i suport.//
Els veïns de St. Agustí van visitar la depuradora de La Blava.// F: AJ SMA
El Consell Comarcal d’Osona va presentar a finals de mes la planificació dels projectes de sanejament d’aigua en alta previstos per aquest 2025, entre els quals figurava la redacció del projecte d’EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) dels nuclis de Beulaigua i Sant Martí d’Albars amb un pressupost de 40.000 euros. Així mateix, la d’Oristà i la Torre, amb un pressupost aproximat de 80.000 euros i la de Santa Creu de Jutlgars amb un pressupost de 70.000 €.
També es van presentar les actuacions amb projectes en redacció, com són l’EDAR de Sant Bartomeu del Grau, amb un cost total aproximat d’1.202.000 euros i l’ampliació de l’EDAR d’Olost. Per altra banda, els veïns de l’Alou van visitar l’EDAR del nucli de la Blava, ja que està prevista la construcció d’una EDAR que funcioni amb el mateix sistema al seu municipi.// CFU
EDUCACIÓ SALUT
L’Institut Castell del Quer celebrarà 30 anys el 24 de maig
Vols reviure aquells records de la teva joventut? El dissabte 24 de maig a les 4 de la tarda l’Institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès obrirà les portes a tothom: alumnes i exalumnes, professors i exprofessors, famílies i a tots els que hagin estat vinculats amb el centre durant aquests 30 anys d’història.
Així doncs, des del centre d’educació secundària, s’anima a tothom que es guardi aquesta data i visiti l’Institut. Durant la festa, cadascú podrà buscar la classe de la seva promoció, i a la tarda, també es gaudirà d’un seguit d’activitats i d’un berenarsopar acompanyat de música.
Més endavant, l’Institut comunicarà la programació dels actes i activitats a través del seu Instagram. // XÈNIA BALLÚS, JUDIT CASALS I BRUNA CRUELLS
El consultori d’Olost, en una prova pilot de tecnologies digitals
El consultori d’Olost forma part d’una prova pilot impulsada per l’Institut Català de la Salut (ICS) per avaluar si l’aplicació de tecnologies digitals millora l’atenció a la ciutadania a zones rurals. Aquest projecte, que s’ha presentat aquesta setmana al Mobile World Congress Barcelona, combina diferents tecnologies per tal de millorar l’atenció al pacient i evitar que s’hagi de desplaçar, alhora que pretén augmentar la capacitat de resolució dels professionals de la salut.
Aquesta prova pilot consta d’un sistema de telemedicina i telemonitoratge que ofereix als professionals la possibilitat de fer el seguiment a domicili de pacients amb malalties cròniques, a través de dispositius portàtils que registren les constants vitals i alerten de possibles complicacions. La intelligència artificial hi té un paper destacat, ja que contribueix a la gestió i priorització dels pacients segons la seva gravetat i també a la lectura d’imatges de radiografia i electrocardiografia. I finalment, també s’introdueixen els dispositius d’anàlisi prop del pacient (PoC, Point of Care), que permeten fer diagnòstics immediats al consultori, facilitant així la detecció precoç d’algunes malalties.// CFU
Merlès aprova un pressupost
És d’un import de 434.000 € i preveu anar incorporant inversions a mesura que arribin les subvencions
L’Ajuntament de
L’Ajuntament de Santa Maria de Merlès va aprovar, a principis de febrer, un pressupost de 434.000 euros. Tal com explica Sara Costa, alcaldessa de Santa Maria de Merlès, encara no hi ha inclosos els diners provinents del PUOSC ni del PGI, el Pla General d’Inversions de la Diputació de Barcelona. Costa afegeix que estan valorant diferents projectes que volen tirar endavant.
Pel que fa a la partida d’inversions, que és de 192.000 euros, inclou els diners de la subvenció del pla de camins, i tal com explica Costa, l’aniran ampliant a mesura que els arribin els diners per impulsar diferents projectes.// CFU
El Bibliobús arribarà a tres nous municipis del Lluçanès MUNICIPAL CULTURA
El nou bibliobús Serra de Bellmunt es posarà en marxa aquest pròxim mes d’abril i donarà servei, entre altres pobles, a Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. Les visites als tres municipis lluçanencs seran mensuals.
Aquest nou bibliobús se suma als tres que fins ara visiten el Lluçanès: Guilleries, Tagamanent, Puigdon i Serra del Cadí. Així doncs, partir d’aquesta primavera el veïnat de tots els municipis del Lluçanès tindrà accés a la Xarxa de Biblioteques Municipals sense sortir del poble.
Cal destacar que a Sant Feliu Sasserra no hi ha servei de Bibliobús perquè la seva biblioteca, Sant Pere Almató, forma part de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.// CFU
El pressupost encara no inclou l’ajuda del PUOSC,
que es destinarà a la piscina municipal i la zona esportiva
SANT FELIU SASSERRA
Per_ Carolina Font Usart
El pressupost municipal aprovat per l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra el passat dimecres 26 de febrer és d’1.408.174 euros, el que representa un increment de més del 40% respecte al pressupost aprovat l’any passat. Una de les partides que més creix és la d’inversions que passa dels 280.000 euros, als més de 660.000. El pressupost es va aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern i l’oposició es van abstenir. El pressupost inclou les principals inversions que vol tirar endavant l’Ajuntament aquest any, però tal com explica Anna Yebra, regidora d’Economia i Hisenda, encara no hi ha inclosa la subvenció del PUOSC i, per tant, tampoc les inversions que faran amb aquesta ajuda. Les principals inversions que destaca Yebra són la millora del camí dels Arnaus i l’arranjament de l’Església. Yebra afegeix que el pressupost aprovat inclou una partida destinada a la redacció del projecte de les noves piscines, que es finançaran a través del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) 2025 - 29.
L’arranjament de l’Església és una de les
NOVES PISCINES
Amb els diners del PUOSC 2025-29 Yebra explica que volen remodelar tota la zona de les piscines i puntualitza que cal fer-ho “perquè la piscina té aluminosi i, per tant, s’ha de fer nova”, també es contempla arreglar la zona de gespa i les tanques. Yebra explica que, més enllà de la piscina, es faran millores al camp de futbol, a banda de la gespa artificial que ja s’ha començat a instal·lar, així com al carrer de davant, on aparquen els cotxes. Alhora, explica que canviaran tot l’enllumenat de la zona esportiva on s’instal·laran llums led. Pel que fa als diners perduts de l’anterior PUOSC, 200.000 euros als quals van renunciar
MUNICIPAL
per no poder complir amb els terminis establerts a la normativa, Yebra explica que aquesta setmana passada van arribar a un acord amb la Generalitat que els permetrà destinar aquests diners a mesures de prevenció dels efectes de la sequera. Detalla que destinaran els diners a fer millores a la xarxa d’aigua de la banda del Pujal i de la banda de Bussoms. Aquestes obres cal que estiguin executades abans de finalitzar el mes de setembre d’enguany.
Pel que fa al projecte de remodelació del carrer Catalunya, Yebra explica que no l’inclouran en el nou PUOSC, però afegeix que buscaran altres fonts de finançament per poder fer-lo.//
L’equip de govern fa un repàs de l’obra de govern
ALPENS
Per_ Joan Iborra
Segons va explicar Toni Prat, alcalde de la població, en la reunió informativa celebrada el passat dissabte, l’inici dels tràmits per a poder fer l’obra de la piscina, malgrat comptar ja amb el seu finançament gràcies als 410.182,78 € del PUOSC, (Vegeu la Rella del passat 6 de febrer) està pendent que s’aprovi, abans, la modificació del Pla d’Usos de l’espai de La Torre, on s’ha previst la seva construcció.
Segons Prat, calculen que, la piscina pugui entrar en funcionament el 2027, possiblement ja en la pròxima legislatura, donat que el 2027 és any d’eleccions municipals. Caldrà doncs esperar que
el Departament d’Urbanisme no posi cap impediment per a la construcció d’aquest equipament que ha estat la proposta estrella de l’equip de govern actual i que el poble va recolzar en una consulta popular celebrada l’any 2024. El Pla Especial Urbanístic (PEU) de La Torre es va aprovar inicialment en el Ple del passat 31 de juliol de 2024 i preveu la seva “Transformació d’Usos”. S’hi recull un ampli ventall de possibles equipaments públics que han d’incloure, entre d’altres, per exemple, la piscina o la possibilitat d’un jardí escultòric de peces de forja. S’hi reconeix també l’ús d’habitatge de l’edifici conegut com “La Cotxera” per destinar-lo a polítiques d’habitatge assequible per a persones del municipi que en tinguin la necessitat.
Les obres que sí que es preveu executar de manera immediata són les d’adequació de l’escola, el canvi de teulada de la Sati (actualment coberta amb uralita) on es té previst instal·lar plaques fotovoltaiques i les obres del Passeig de la Carretera de Berga. També es faran diferents obres de millora de la captació i distribució d’aigua.
En la reunió, les diferents regidories van fer un repàs de les feines que s’han desenvolupat i en l’àmbit de cultura es va fer un avanç dels actes previstos i de la programació de la pròxima Trobada de Forjadors que es farà el mes de maig, que inclourà dues MasterClass i la realització d’escultures individuals que es podran instal·lar als jardins de La Torre o de diferents camins del poble.//
GASTRONOMIA
El blat forment
escairat de Terricabras guanya
el concurs “Fet a Osona: Aliments excel·lents”
El blat forment escairat del Mas Terricabras d’Oristà ha estat el guanyador en la categoria de productes vegetals, de Fet a Osona: Aliments excel·lents. Aquest concurs, impulsat pel Consell Comarcal d’Osona, té per objectiu promocionar la singularitat i qualitat dels productes fets a Osona i al Lluçanès. Després d’una primera fase on un jurat d’experts va escollir els 14 productes finalistes d’entre els més de 40 presentats, es va obrir la votació popular, que ha recollit 34.514 vots. Entre tots han fet possible escollir els set guanyadors d’enguany, entre els quals es troba el blat forment escairat del Mas Terricabras en la categoria de productes vegetals.
La proclamació del premi es va fer el passat dijous 27 de febrer, en el marc dels actes del Dijous Llarder celebrat a Vic on es va posar de manifest que Osona i el Lluçanès són territoris gastronòmics de referència.
Als actes del Dijous Llarder a la plaça Major de Vic organitzats per Osona Cuina hi van participar uns quants restauradors del Lluçanès com Ca la Cinta, la Fonda Sala, el Cafè del Mig i Mas Monells.// CFU
CULTURA
El Cuca d’Olost participa en la presentació de Pastors i ramats
El llibre Pastors i ramats. Retrat d’un ofici que desafia el pas del temps, dels reporters Xavier Bayer i Pep Puig, es presenta aquest dijous, 6 de març, a la llibreria Muntanya de Llibres. A l’acte hi participarà també Josep Salvans, el Cuca, un dels protagonistes del llibre i de la sèrie (que està disponible al 3Cat), on protagonitza un dels capítols.
Al llibre, editat per Cossetània edicions, s’hi recullen les converses amb 17 pastors del territori. Les seves reflexions, inquietuds i la manera que tenen d’entendre el món configuren un retrat del present i una reflexió sobre el futur de l’ofici de pastor.// RED.
Les actuacions s’estan fent a la Gavarresa, al Medrinyol i al Sorreigs i s’allargaran fins a finals d’any
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
L’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA) i l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès (APFLL) formen part del projecte Riberate, juntament amb tres associacions més. L’objectiu del projecte és la conservació del bosc de ribera, alhora que es promociona la bioeconomia de la zona.
La bioeconomia és un model basat en l’ús de recursos naturals renovables i locals per a produir béns i serveis. En aquest cas, impulsen un projecte de plantació de vimeteres, on “es produirà vímet que podran aprofitar els cistellers de la zona”, tal com explica Núria Valls, d’ADEFFA. Al centre Camadoca, a Santa Maria de Merlès, aquest dissabte 8 de març, es farà un taller on, per una banda, s’estudiarà com és un bosc de ribera, i per altra, s’elaboraran diferents peces de cistelleria. Aquests tallers formatius són
una part del projecte Riberate. Amb el suport de l’APF Lluçanès, s’està talant pollancre canadenc de diferents zones on es duu a terme el projecte. En total es tallaran aproximadament cinc hectàrees de bosc. Després es plantaran arbres autòctons com el salze, el vern o el freixe. Valls explica que aquest pollancre es va introduir per poder aprofitar la seva fusta. Afegeix que “un cop tallats ens hem trobat, a llocs com la Gavarresa, que no ha quedat res”. És per això que van decidir aprofitar-ne la fusta per construir caixes niu que serveixen de refugi a diferents espècies de la zona.
Valls explica que la construcció es va fer amb la col·laboració de l’Associació Sant Tomàs.
Aquest projecte es desenvolupa a la riera Gavarresa, a l’altura d’Oristà; al Medrinyol, a Prats i al Sorreigs, a Sobremunt, però també es fan actuacions a l’Ebre, l’Onyar i el Francolí (de la mà de les altres entitats impulsores). El cost total de les actuacions és de més de 900.000 euros, que s’han finançat a través d’una subvenció de la Fundación Biodiversidad del Ministeri de Transició Ecològica - NextGenerationEU, que cobreix el 95% del cost total del projecte.//
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
L’Agència Catalana de l’Aigua vol millorar un tram de 5 quilòmetres de la Riera del Sorreigs, que està inclòs dins el pla d’espais d’interès de la Generalitat (PEIN) i que forma part de la Xarxa Natura 2000. Per fer-ho, va obrir un concurs públic per un import de 45.000 euros per tal que s’hi poguessin presentar empreses o entitats que volguessin fer la redacció tècnica del pla. La licitació ha quedat deserta i ara l’ACA n’estudiarà els motius i decidirà si obre una nova licitació amb les modificacions que s’estimin necessàries.
L’objectiu de la licitació és que l’empresa guanyadora redacti un projecte on es defineixin les actuacions que cal dur a terme a dues de les estructures transver-
L’ACA proposa eliminar dics que no permeten fer circular l’aigua i ja estan en desús.// F: DIBA
sals en desús que hi ha en aquest tram: la resclosa del Molí de Guiteres i el dic situat al costat del vell Mas Miolet. El dic, tal com expliquen des de l’ACA, ha generat un embassament de més de 25.000 metres cúbics d’aigua que ja no s’aprofiten per a cap ús, i com que no té sortides de desguàs progressiu, fa que el cabal d’aigua riera avall
sigui escàs. Alhora, en alguns trams s’ha notat la proliferació d’algues filamentoses i escumes. El projecte també analitzarà les actuacions que cal fer per substituir la vegetació invasora, com pollancres i falses acàcies, per espècies locals afavorint l’hàbitat de les diferents espècies que es troben al Sorreigs, com la llúdriga i la tortuga de rierol.//
El Consorci del Lluçanès, a través de l’EMAL, ha convocat dues beques de creació per aquest 2025. Cadascuna dotada amb un pressupost de 2.000 euros, tenen per objectiu obrir una via de suport econòmic a la creació, alhora que ofereixen als projectes guanyadors un espai on estrenar el projecte.
Les dues beques són, per una banda, per a un projecte de creació musical jazzística i, per altra banda, per una iniciativa de creació d’arts escèniques i música. En el primer cas la beca ha de ser eminentment musical, però pot dialogar amb altres disciplines, i s’ha de poder emmarcar en el festival de Jazz L’Intrús. En la segona modalitat, la proposta podrà ser de qualsevol disciplina artística.
El període per poder presentar la sol·licitud acaba el 20 de març.// RED.
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
El servei d’Ocupació del Consorci ha impulsat una campanya per visibilitzar les desigualtats laborals que hi ha al Lluçanès. Per fer-ho, han obert un nou espai al seu web on recolliran dades d’atur, contrac–tacions, sous i altres xifres que permetran fer un retrat acurat del món laboral lluçanenc.
Al nou espai, que va entrar en funcionament fa pocs dies, ja s’hi poden trobar les dades d’atur per sexe al Lluçanès des del 2019 fins al 2024, on s’aprecia que, malgrat que la distància s’ha anat reduint, l’atur femení alguns anys ha arribat a ser el doble que el masculí. A més, també es parla de l’escletxa de gènere, que si bé s’ha reduït, indica que les dones continuen tenint més dificultats per accedir al mercat laboral. En un altre apartat, es defineixen tot de conceptes relacionats amb el desenvolupament laboral de les dones,
com terra enganxós, sostre de vidre, parany de temps parcial, entre molts d’altres.
La campanya del servei d’Ocupació s’ha fet en el marc del 8M. Enguany, les protagonistes de la campanya institucional del Consorci per aquesta data són les dones amazones del territori. Al llarg del mes de març s’aniran coneixent més coses sobre aquestes 17 dones.
Als diferents pobles del Lluçanès s’han programat un munt d’activitats de diferents temàtiques per commemorar aquesta
data. Una de les destacades serà el taller Reminiscència i Identitat: les amazones del Lluçanès i canvis en el món equí
Des de l’EMAL també s’ha sumat al 8M amb un taller de poesia i dona que es farà els dimecres de març sota el mestratge d’Olga Molina i que convida a Descobrir-nos… una mirada a través de la poesia. El Festival Òmnium de Cinema s’afegeix al 8M lluçanenc amb la projecció a Prats de Lluçanès de la pel·lícula Mamífera, dirigida per Liliana Torres.//
El festival de poesia i arts poètiques va tenir lloc a Alpens els dies 22 i 23 de febrer
ALPENS
Per_ Joan Iborra Plans
Directe al cor de la gent van anar les paraules, a Alpens, els passats 22 i 23 de febrer. El festival de poesia i arts poètiques va aconseguir un nou èxit de públic que va sortir molt satisfet de cada un dels seus actes.
La pluja del dissabte es va transformar en una pluja fina de paraules dins el teatre El Casino. El grup Carrer de la Poesia,14, combinant poesies i cançons, amb el muntatge Més enllà d’Ítaca , va anar desgranant tota mena d’emocions i sensacions relacionades amb la Mar Mediterrània que, com la pluja, van anar entrant en la pell dels espectadors, amarant-los, emocionant-los.
El mateix efecte van produir, al vespre, les cançons de Rusó Sala, que va acompanyar als presents per un camí de ronda imaginari en el que anava descobrint i assaborint, a cada raconada, tota mena d’estils musicals impregnats sempre de tonalitats marines. El diu -
menge, amb el “Vers a pas”, amb l’escalfor del sol a les galtes, el camí es va transformar en un autèntic bany de bosc que, de la mà de Ton Armengol,
El festival recupera el valor de les paraules i la sempre necessària reflexió, busca i aconsegueix arribar al cor de la gent
amb la seva veu sàvia, càlida i tranquil·la, va permetre a la gent passejar pel voltant del poble amb una mirada nova, encisada i commoguda.
Després, a la tarda, el micro obert i la pel·lícula, El club de los poetas muertos , van acabar d’arrodonir aquest festival alpensí, un festival que, en definitiva, recupera el valor de les paraules, que recupera la sempre necessària reflexió, que busca i aconsegueix arribar al cor de la gent.//
· Des del 4 de març, l’àlbum ja està disponible a les principals plataformes digitals · El grup presentarà el disc el proper 22 de març a La Cabra de Vic
LLUÇANÈS
Per_ Xènia Ballús Vila
Gröp és un grup musical nascut l’any 2020 al Lluçanès, especialitzat en punk-core o hard-core punk, un subgènere musical del punk. Aquest grup
està format per quatre músics de la comarca; Pablo Belmonte (veus), Gerard Navarro (guitarra i segones veus), Tià Corbalan (bateria) i Marçal Berga (baix i segones veus).
El gener del 2025, van començar amb la gravació del seu nou disc que porta de nom Salut i
Jarana . Va ser gravat a EM Estudi amb l’ajuda de Xavi Escribano.
Durant el febrer, es van publicar dos Singles: Gröp i Los Medios , ja disponibles a totes les plataformes musicals.
De moment, no hi ha previsió d’una edició física del disc, però ja està disponible digitalment des del dia 4 de març a les principals plataformes digitals.
D’altra banda, es farà una presentació en directe el dia 22 de març a La Cabra de Vic on estaran acompanyats d’Agua Bendita, que celebra la seva gira del seu 30è aniversari. Les entrades estan disponibles a lacabra.cat.
A més, el dia 5 d’abril actuaran al Nou Ítaca de Tona, juntament amb Descontrol, un altre grup musical de Sabadell. Aquestes entrades es poden trobar a nouitaca.com.//
«L’hivern ens va tenir calents, colgant/ la terra sota neu d’oblit, peixant/ vides somortes amb tubèrculs», deia el poeta britànic d’origen nord-americà
T. S. Eliot en la traducció al català que Joan Ferraté va fer del seu cèlebre poema «The Waste Land». Sí que hem estat calents, un hivern més, sota el cobrellit bla i falaguer de les llars calefactades, dels vehicles calefactats, i dels despatxos calefactats. No hem estat colgats sota una neu d’oblit sinó en les nostres consciències (potser també calefactades?) i tal vegada hem viscut en somort com un caliu, pascuts per ves a saber quina mà divina amb tota mena de tubèrculs. Uns tubèrculs que, tot i que darrerament s’han apujat sensiblement, podem adquirir als establiments gràcies a la pulsió filantròpica dels intermediaris majoristes, els quals, en nom de la justícia divina, alliberen la vitualla de les mans suades del pagès i ens l’acosten a la boca. I, ben abrigallats sota la manta de la llar, repapats damunt l’encoixinada tarda de cap de setmana, encomanats a Sant Nètflics, a Sant Hacbeò i a Sant Fulhacdé, potser fins i tot ens guanyem el cel encarregant uns quants tubercles més, aquests que ja ni s’hagin de cuinar, perquè ens els porti, talment el missatger Hermes baixant de l’Olimp, algun rider-de-glovo amb qui no podem intercanviar ni tres paraules perquè té el Porsche Cayenne mal aparcat a baix.
L’hivern ens ha tingut així, «e tuyt l’auselh stan en terra mut,/ qui per l’ivern no movo xants ne crits», que deia el poeta vigatà Andreu Febrer a la darrera dècada del segle XIV, segons Lola Badia. Ara, però, ja hem sentit les primeres merles refilar instal·lades als careners de moltes cases, despreocupadament primaverals, com un auguri de canvi. I al brancatge despullat dels lledoners ja hi hem descobert la silueta de les puntes alternades dels brots incipients. I, al bosc, ja hi cau una llum que ho fa desvetllar tot. És qüestió de poc temps que una tebior agradosa en l’aire ens porti el refilet del rossinyol, el cant llunyà del cucut i la fragant tendror d’un món que comença. I em pregunto si serà llavors quan les nostres vides somortes es descolgaran de sota aquesta neu d’oblit, si sabran alçar la mirada de la pantalla i ensumaran una primavera possible, en què caldrà com mai abans moure cants i crits.//
Matí de carnestoltes · Prats de Lluçanès
El diumenge 2 de març carrosses i comparses van omplir els carrers de Prats en una animada rua. Tots els participants van tenir obsequi.// FOTO: AJ PRATS
Calçotada ineludible · Sant Martí d’Albars
Tot i una mica de mal temps al matí, una cinquantena de veïns van tornar a celebrar, un any més, la calçotada popular a la zona esportiva.// F: AJ SMA
Últim concert d’instruments del quadrimestre · Oristà
El dissabte 22 els alumnes de l’EMAL van fer l’últim dels concerts que ha fet pels municipis aquest quadrimestre. A Oristà, piano i acordió.// F: EMAL
Les aventures del guillot i la llebre a Lateneua · Sant Feliu Sasserra
El cicle de cinema infantil va projectar una nova pel·lícula, d’estrena als cinemes, el passat diumenge 23 de febrer. Com sempre, tot un èxit.// F: LATENEUA
Clàssic dinar del dimarts de carnestoltes · Alpens
Nova celebració del Carnestoltes al ritme de l’antiga cançó: Carnestoltes fredes, tira pets a l’olla. Quan l’olla bullirà, tiri el safrà!// F: LL.SURI - DALPENS.CAT
Nova trobada de cantadors i escoltadors · Sant Boi de Lluçanès
El passat diumenge 2 de març, una vegada més, una quarantena de persones, de cantaires i escoltadors, es van tornar a retrobar al Centre.// F: AJ SBLL
Preestrena d’Una Mà de Contes · Prats de Lluçanès
Una història sorgida a l’Escola Lluçanès ha estat adaptada al format del programa de 3Cat i aviat es podrà veure a la televisió.// F: ESCOLA LLUÇANÈS
El 47 arriba al Lluçanès · Sant Boi de Lluçanès
Una setantena de persones van visualitzar, diumenge 23, l’exitosa pel·lícula El 47. També s’havia fet amb La Casa en Flames i al març hi tornaran.// F: AJ SBLL
Vent, fred i quins avalots!
Sant Bartomeu del Grau
La Fira de Sant Bartomeu del Grau, enguany Fira del Món Rural, va tenir de companys inesperats el vent i el fred. Aquests, però no van poder evitar que els veïns de Sant Bartomeu i de pobles del voltant passegessin entre les parades, els tractors i el bestiar. Van tocar més la murga als geganters, que juntament amb els grallers i bastoners van fer gaudir la gent amb els seus balls.
Els Avalots van aplegar un públic cada cop més fidel i enganxat al triangle entre la Beatriu, en Jaume i el Bernat. I ai!, que enguany, la Beatriu va decidir marxar amb el Bernat!//
FOTO: JOSEP M. COSTA - AJ SBG
Com enganyen les aparences
La primera vegada que vaig saber de la Blanca va ser a una concentració per la Juana Rivas que es va fer a Prats. Només va ser un comentari “la Blanca no ha pogut venir, però amb el que ha passat vinc jo”. El va fer la seva mare, però això no ho vaig saber fins després.
La casualitat va voler que uns dies després al 3Cat, la Melero entrevistes a la Blanca. Parlava sobre el seu cas i el de tantes altres dones que aixecaven la seva veu per denunciar la violència masclista que havien patit per part de les seves parelles, però també la violència que encara patien per part d’unes institucions que haurien de protegir-nos. Casualitat, senyal o digueu-ne com vulgueu, sabia que havia de sortir La Sobretaula de LaRella. Va ser fàcil de contactar-hi i la resposta va ser un sí immeditat. Vam quedar a Prats, a casa els seus pares on passava uns dies.
No mentiré si dic que era una de les entrevistes que més em neguitejava fer. El tema és delicat i hi ha moltes coses en joc, com em va confirmar la Blanca que a mitja entrevista em diu “cada cop que parlo m’arrisco a una denúncia, però ara ja m’és igual, no tinc por”.
PER QUÈ HAS DECIDIT A AIXECAR LA TEVA VEU PER EXPLICAR EL TEU CAS?
Jo no vull ser víctima ni anar pel món fent plorar a la gent. El que jo vull és que les dones reconeguin les violències i que ho puguin parar a temps, i per fer-ho calen referents.
Jo vaig fer un canvi de xip fa un any, un any i mig quan vaig anar a veure un documental feminista, que llavors no sabia ni què era això del feminisme. Vaig conèixer la directora, vam parlar i em va dir Blanca, si t’ha costat vint anys fer tot aquest aprenentatge de saber narrar les violències que patim, ara et toca explicar-ho.
I QUINA ÉS LA TEVA HISTÒRIA?
Soc molt conscient que parlo des del privilegi com a dona blanca, d’origen català, amb educació universitària i amb recursos econòmics, no soc de classe baixa. Però el cas és que quan et travessa alguna violència en primera persona, et quedes fora de joc i t’adones que aquest privilegi no és real. Així tot, sovint vivim amb l’estigma i la culpa d’aquesta falsa percepció del “jo no estic pas tan malament: tinc feina, recursos econòmics, marxo vuit hores al dia de casa…, Tinc el que moltes dones, en la mateixa situació que jo, no tenen”. Però són precisament aquests privilegis els que sovint emmascaren encara més la violència que patim. Perquè quan es parla de violència de gènere hem construït una imatge de víctimes i agressors que no correspon sempre amb la realitat.
QUÈ VOLS DIR?
Carolina Font Usart
Prats de Lluçanès
La Blanca va ser víctima de violència masclista durant anys i jo tenia molt ficat al cap que anava a entrevistar a una víctima. Tres hores després, vaig descobrir que estava entrevistant a una supervivent.
A mi no em van preparar o prevenir per ser víctima. A la meva ment, jo només podia ser víctima si tornant un dia a casa sola i de nit em trobava un paio i no era capaç de defensar-me. I a la major part de les dones, especialment les de la meva generació, ens han educat creient això. El que ningú ens havia explicat és que la major part d’agressions les produeix algú del teu entorn.
La Llei catalana 17/2020, del dret de les dones a erradicar la violència masclista defineix la violència institucional com aquelles accions o omissions del personal públic que tinguin per finalitat retardar, obstaculitzar o impedir exercir els drets que la llei reconeix per assegurar una vida lliure de violència masclista.
És aquesta violència la que denunciaven les dones que el passat 24 de febrer es van reunir davant l’Ajuntament de Barcelona: el tracte rebut per part de la jutgessa Francisco Verdejo, titular del Jutjat de Violència sobre la Dona de Barcelona. Per això han creat un grup de perjudicades a través de l’Instagram @madresprotectorasbarcelona
Algú que no és Freddy Krueger, que no et fotrà escales avall d’entrada —tot i que algun dia pot passar-te—. En aquest estrat, probablement hi ha un nivell de violència psicològica més constant.
I QUAN T’ADONES DE TOT AIXÒ, QUÈ PASSA?
Ostres, que algú amb qui confies, exerceixi violència cap a tu, posa en dubte tot en el que tu creus. Però clar, si és algú conegut, que a més et demana perdó, et diu que ha tingut un mal dia, que no hi tornarà…
PERÒ NO ÉS MAI AIXÍ.
No, però això ho he après ara. He après que després del “ho sento” ve allò d’“és que tu cada dia tens la pell més fina”, i és aquí on comença una espiral de violència difícil de parar. És la metàfora de la granota bullida.
LA GRANOTA BULLIDA?
Diu que si tu deixes caure una granota en aigua bullent, aquesta saltarà i no es cremarà. Però, en canvi, si la poses dins una olla d’aigua freda i vas fent pujar la temperatura a poc a poc, la granota acabarà bullint dins l’aigua, sense ser-ne conscient. I això és el que ens passa a moltes dones, no sortim d’aquesta espiral de violència perquè el volum va pujant tan a poc a poc que el normalitzem. I no només hem de trencar amb aquesta espiral de violència, també hem de trencar un vincle emocional que en molts casos és d’anys.
I EL TEU CAS?
Jo he estat casada vint anys i tinc cinc fills. El 2016 vaig tenir un suïcidi frustrat.
En aquell moment jo veia moltes coses que no anaven bé, que per mi no eren justes. El nivell de violència vicària que rebia, que llavors no sabia ni que se’n deia així, va arribar a un punt que era insostenible. Vaig veure que els meus fills eren utilitzats per fer-me mal, i que si jo els volia mantenir segurs i protegits havia de callar, i acceptar la violència cap a mi.
I buscant una via per escapar de tot allò vaig considerar que jo
era la peça prescindible, que si tot això venia de la meva capacitat de generar aquesta violència, si jo no hi era, això ja no passaria. I vaig intentar suïcidar-me.
PERÒ AIXÒ NO ÉS REAL?
Clar que no és real, però arriba un moment que t’ho creus. La mateixa violència fa que tu et culpabilitzis d’aquella violència que exerceixen cap a tu.
Per sort, aquell dia algú em va trobar i em va salvar.
I LLAVORS ET VAS DIVORCIAR?
No, vaig trigar tres anys a ferho. En el meu imaginari no existia la possibilitat de divorciar-me. Jo i moltes dones de la meva generació ens vam casar pensant que seria per sempre. Per molt que el divorci sigui un dret reconegut, moltes encara no el tenim o teníem integrat.
A més, fins que no estàs convençuda que allò no canviarà, no ets capaç de fer el pas. I sovint l’hòstia ha de ser molt gran perquè ho vegis.
“La mateixa violència fa que tu et culpabilitzis de la violència que exerceixen cap a tu”
I DIVORCIAR-SE EN AQUESTA SITUACIÓ NO HA DE SER FÀCIL?
No, quan planteges un divorci o separació a una persona que ha exercit la violència dins la família, és com si el desafiessis. Per això en el moment que es planteja, en la majoria dels casos, és quan més augmenta la violència.
COM VAS VIURE EL DIVORCI?
A mi durant el judici em van arribar a dir que de què em queixava si durant els vint anys que havia estat casada havia pogut estudiar un màster, treballar a jornada completa, tenir cinc fills i viatjar. Que el meu marit m’havia ofert una vida meravellosa. Com si m’hagués donat permís. I jo vaig saltar i li vaig dir al jutge, “no miri la vida meravellosa me l’he guanyat jo sola fent la meva feina ben feta”, cosa que no li va agrada gaire.
NO HAURIA DE SER POSSIBLE QUE PASSESSIN AQUESTES COSES.
Un ideal de felicitat: una vida digne i lliure sense cap violencia
Un lema: “Be brave, have fun, take care and love hard”
Una afició: Dibuixar i nedar
I moltes d’altres passen en els judicis que són terribles i les dones hem d’estar preparades i ens hem d’ajudar les unes a les altres. Per això és molt important la feina que fan les diferents associacions de mares víctimes de violència vicària, que comencen a posar cara i nom a tot el que passa.
PER AQUEST MOTIU US CONCENTRÀVEU L’ALTRE DIA DAVANT L’AJUNTAMENT DE BARCELONA?
Sí, i és molt gros el que vam fer. Vam atrevir-nos a denunciar a la jutgessa titular del Jutjat de Violència número dos de Barcelona, Francisca Verdejo, que també forma de la Taula Institucional contra la violència masclista de l’Ajuntament de Barcelona. Denunciàvem l’actitud d’aquesta magistrada que denega sistemàticament el gruix d’ordres de protecció que arriben al seu tribunal. I ho van fer moltes d’elles amb la cara tapada per por a represàlies i amb el temor que si venien els Mossos i les tancaven o les denunciaven, es podria obrir un procés judicial que podria acabar donant la custòdia dels seus fills al pare. Però malgrat tot, hi vam ser.
QUÈ MÉS CALDRIA CANVIAR?
Cal que s’apliqui la llei. Ara per ara diu que si un senyor ha sigut agressiu amb la mare i els fills han presenciat la violència, els fills també són víctimes. Per tant, mares i fills són un paquet indivisible. Exigim custòdies exclusives per les mares fins que els fills tinguin dotze anys. I llavors que hi hagi experts formats en violència que revisin cas per cas, per veure si aquell senyor ha fet els deures i pot tornar a veure els seus fills. Cal donar més eines a les xarxes actuals de PIAD, SIAD, SIE, que hi ha molt bona gent, però els mecanismes no estan rodats i quan arxiven les denúncies tot s’encalla.
I sobretot cal canviar el punt de vista, deixar de responsabilitzar a les víctimes i començar a responsabilitzar als agressors, que no són malalts ni psicòpates, són fills sans del patriarcat.// Un retrat
El Futsal Prats no aconsegueix la victòria contra
En el partit corresponent a la jornada 15 de la lliga, el Futsal Prats rebia al pavelló municipal de la vila a la Unió F.S. Mollet. Els lluçanencs van aconseguir avançar-se al marcador ràpidament amb un gol quan només s’havien jugat 2 minuts del partit.
Tot i això, els visitants van demostrar un gran joc i van fer-se forts, aconseguint igualar i superar el marcador amb dos gols molt seguits en els minuts 10 i 14.
El Futsal Prats va continuar intentant empatar el marcador i arribar a la mitja part amb un bon resultat per aconseguir imposar-se durant la segona part. Quan tan sols quedaven dos minuts per l’equador del partit, van aconseguir l’empat a dos.
La segona part va començar cara amunt per l’equip local, ja que al minut 3, el Mollet va tornar a avançar-se al marcador. De totes maneres, el Futsal Prats va continuar intentant donar una alegria a l’afició i doblegar el marcador a favor, però els visitants van aconseguir dos gols seguits quan quedaven menys de 10 minuts pel final del partit. Tot i l’últim gol dels locals, el partit va concloure amb resultat de derrota. Enguany, els lluçanencs van novens a la classificació de segona divisió.// GSA
La 14a edició del Memorial Quico Yebra va batre un rècord de participants
SANT FELIU SASSERRA
Per_ Carolina Font Usart
El Raid Hípic de Sant Feliu
Sasserra celebrat el passat dissabte 22 de febrer va aplegar més de 143 participants en una edició que va batre el rècord de participació. El XIV memorial Quico Yebra va acollir genets vinguts del Lluçanès, del Bages, del Moianès i d’Osona, que van participar en alguna de les quatre categories: la de 20 km, la de 40 km, la de 60 km o la de 80 km. Malgrat la pluja que, juntament amb els cavalls, va ser la protagonista del dia, l’organització valora molt positivament la jornada i la participació. Aquest any, la ruta va seguir un nou recorregut que passava per Sant Feliu, Oristà i Avinyó, tal com explica Anna Yebra, de Sasserrencs Endurance, organitzadors de la prova. L’objectiu era evitar, tant com fos possible, que cavalls i genets haguessin de travessar carreteres.
El guanyador de la categoria de 20 km va ser Eloi Damm amb el cavall Game on. El de la categoria de 40 km va ser el genet
Imatge d’un dels janets participant al Raid.//F: SASSERRENCS ENDURANCE
local, Enzo Comas, amb Promise de Vilaltella. En aquesta categoria també cal destacar la 5a i 6a posició dels genets d’Olost, Jaume Puntí amb SW LOrient
Hi havia recorreguts de 20, 40, 60 i 80 quilòmetres
King i Maria Puntí amb JM Laberinto, respectivament. En la categoria de 60 quilòmetres, la guanyadora va ser Júlia Carrera amb el cavall GM Alik. En aquesta categoria, també hi
van participar els genets locals Pau Riba amb Kabor d’Ansicri, que va aconseguir la tercera posició del podi i Anna Romero amb Joy de Montrozie AA, que va quedar en quarta posició. En la categoria de 80 km, la primera posició va ser pel genet Joan Miranda, que va participar amb Jericho Rio. La segona posició va ser per Violeta Vall i el seu cavall JM Maussa. La pròxima cita equina a Sant Feliu Sasserra serà a l’abril, quan se celebrarà el Raid Internacional, el divendres 4, i el dissabte 5 es farà el Raid de Promoció.//
L’Olost deixa escapar els punts al camp dels penúltims, el Riudeperes
Tot i avançar-se al marcador pocs minuts després del xiulet inicial, el Futbol Club Olost no va fer els deures al camp del Riudeperes l’anterior cap de setmana. El que semblava —sobre el paper— un partit sense massa complicacions (perquè els de Calldetenes són penúltims a la classificació de la lliga) va resultar ser tot el contrari i els osonencs van plantar cara i van saber refer-se. Amb només vuit minuts de diferència (del minut 12 al 20) van aconseguir travessar la porteria olostenca en tres ocasions. Ara bé, la primera part, que va ser una pluja de gols, es va tancar amb un empat a 3 perquè, Palanques al 32 i Eric Estrella al 44 van aconseguir igualar el resultat. Malgrat tot, la segona part l’Olost no va saber aguantar l’embat i, de nou, el Riudeperes va fer dos gols més que els del Lluçanès no van saber respondre. Finalment, una derrota per 5 gols a 3 que deixa un sabor amarg als blanc-i-verds, que, així i tot, es mantenen desens a la classificació. Als pròxims partits, els de Joanet miraran de refer-se d’aquesta ratxa de mals resultats.// LCP
El Pradenc suma una altra victòria que l’apropa a l’ascens
El Futbol Club Pradenc, la setmana passada, va disputar un partit intersetmanal al municipal. El partit va ser contre l’UE Centelles, que va visitar el camp del Pradenc amb un únic objectiu: endur-se els tres punts. El Pradenc va sortir endollat i amb moltes ganes de guanyar el partit; per això, va aconseguir posar terra pel mig ja al minut 4, mitjançant una rematada de cap de Gerard Codina. També en el minut 11 de partit, amb un bon gol col·lectiu acabat per Jordi Parés, fent pujar així el segon gol al marcador. Una segona part molt treballada per l’equip local va fer que el Centelles no pogués millorar el resultat amb facilitat.
L’equip visitant, però, no es va rendir. I a les acaballes del partit, mitjançant una bona acció en equip, va poder retallar distàncies al marcador. Finalment, el Pradenc va aconseguir aguantar el resultat fins al xiulet final, assolint així uns tres punts que valen or. Actualment, el Pradenc es troba en quarta posició a tan sols quatre punts del primer, el Moià. Després del descans del cap de setmana de Carnaval, el pradenc s’enfrontarà el 8 de març contra el Gurb.// JBA
El Sant Feliu encadena tres empats en els últims cinc partits
El Sant Feliu va sumar un nou empat (2-2) contra el CE Sant Llorenç de Morunys en un partit que es va jugar al camp de l’Avinyó, ja que el del Sant Feliu es troba en obres.
L’equip va dominar bona part del matx i va generar moltes ocasions de gol, però la pilota es va resistir a entrar, i en alguns xuts a porteria van faltar encert i precisió. En canvi, el Sant Llorenç, tot i tenir menys oportunitats, va saber aprofitar les que va tenir per marcar.
Adrià Calafell va inaugurar el marcador al minut 12 amb un gol que donava avantatge als locals. Però l’equip visitant va reaccionar i va capgirar el resultat amb dues dianes. Finalment, al minut 69, Marçal Pujol va signar el gol de l’empat definitiu. Amb aquest resultat, el Sant Feliu encadena tres empats en els últims cinc partits, una dinàmica que els manté setens a la classificació. El pròxim duel serà contra l’Alt Berguedà, actual sisè classificat i, per tant, un rival directe. El partit es jugarà el diumenge 9 de març a les 4 de la tarda al camp de futbol municipal de Guardiola de Berguedà.// RED.
SANT BARTOMEU DEL GRAU
Per_ Carolina Font Usart
La XX edició de la pujada a la costa de Sant Bartomeu del Grau - Memorial Josep Maria Salvans, va ser tot un èxit, amb més de 50 participants que van fer gaudir de valent al nombrós públic que es va desplegar al llarg de diferents punts de la carretera.
La victòria de la cursa va ser pel veí de Sant Bartomeu del Grau Xevi Pons que, amb el seu Skoda Fabia, va fer un temps de 3:11.43. La segona posició va ser per l’olostenc Joan Salvans amb un temps de 3:11.97, que corria amb el seu Porsche 997, la tercera posició i amb un Porsche 911 va ser per Jordi Gaig, amb un temps de 3:12.23.
Eloi
Olost va acollir, el passat 23 de febrer, la segona prova de la Copa Osona de bici trial 2025 on van participar 138 riders repartits entre les 13 categories que es van disputar. Les proves s’han fet a Santa Creu de Jutglars en un circuit de cinc zones on els participants van haver de fer dues voltes sobre els diferents elements naturals.
La pluja del dia abans va fer que les proves comencessin amb un circuit fangós i lliscant, però el pas de les hores i el sol que va brillar durant la jornada va acabar deixant el terreny en condicions òptimes, com assenyalen des de l’organització.
En la categoria elit masculina, el guanyador va ser Eloi Palau, de Viladrau, que amb una actuació molt regular va aconseguir 360 punts, vint més que el segon classificat, Martí Vayreda. La tercera posició va ser finalment per Toni Guillén, que amb una bona segona volta va esgarrapar el tercer lloc a l’excampió del món, Sergi Llongueres.
Aquesta era la primera vegada que Sandra Salvans participava en una carrera i va demostrar les
Sandra Salvans, de Sant Bartomeu, va ser l’única participant femenina de la prova cronomoetrada
seves habilitats al volant fent un temps de 4:07.70, a menys d’un minut de diferència del guanyador i alhora el marit, Xevi Pons. Salvans valora molt positivament l’experiència que diu que “va ser molt divertida” i està molt contenta amb l’experiència i el resultat, com ella diu “és la carretera de casa i anava sobre
La casualitat va voler que el primer i segon classificats fossin gendre i nebot de Josep Maria Salvans, a qui en aquesta cursa memorial se’l recordava. A la pujada també hi va participar la seva filla, Sandra Salvans, que juntament amb Martina Festini (categoria de regularitat), van ser les dues úniques dones inscrites a la prova.
segur en aquest sentit”. Salvans explica que van ser un cúmul de circumstàncies la que la van empènyer a participar, primer la passió per aquest hobby que ha viscut des de petita a casa, on el seu pare li va descobrir aquest món, i que ara també comparteix amb el seu marit, Xevi Pons. Això li va fer “créixer el cuquet de voler fer alguna cursa algun dia”. Aquí s’hi va sumar el fet que aquesta fos “a casa” i que, per tant, no s’hagués de desplaçar i que fos sense necessitat de copilot i en conseqüència, com explica Salvans “no vaig haver de fer l’aprenentatge de fer notes, ni fer un reconeixement de la carretera, ni saber escoltar un copilot que em cantés aquestes notes, que per mi és de les coses més complicades que hi ha en el món dels ral·lis”. I el que la va fer decidir va ser saber que la cursa portaria per nom Memorial Josep Maria Salvans. En aquest sentit, Salvans va decidir rotular el seu cotxe amb el nom que afectuosament li deia el seu pare, la Xica, un bonic record per compartir amb la família i amics que la van anar a veure. Per preparar-se, Salvans explica que es va deixar aconsellar per Xevi Pons, el seu marit, que li va buscar un cotxe manejable però adaptat per fer carreres “que frenen molt, acceleren molt, que sents el soroll quan fas els canvis de marxa. … Vaig tenir la sensació córrer ral·lis” i que va poder provar al circuit de La Codina de Sant Bartomeu del Grau, abans de la cursa. Però afegeix que la gran preparació també ha estat el fet de “fer la costa, a vegades, quatre cops al dia per anar a portar els meus fills a extraescolars” i explica que en alguns d’aquests trajectes habituals “amb en Xevi ens anàvem mirant les corbes i anàvem parlant de com les podia fer o on hauria de frenar”, i fins i tot amb els meus fills repassàvem com ho faria i com eren les corbes.
Salvans destaca de l’experiència el fet de poder pujar amb “total llibertat la carretera sabent que no et trobaràs ningú” i que el millor moment va ser arribant “a dalt a la muntanyeta que deixes la Plana darrera i gires cap al Lluçanès. Aquell tros final quan dius va que ja ho tens!”//
En la categoria elit femenina, la guanyadora va ser Laia Esquis, amb 308 punts, que va batallar frec a frec amb la segona classificada, Yun Vilasojana (298 punts). En tercer lloc hi va quedar Alix Soler. Aquesta era la segona vegada que Olost acull una prova del campionat d’Osona de bici Trial; la primera va ser l’any passat on es van estrenar amb bona nota, tal com apunten des de l’organització.//
Membrado guanya el Ral·li Càceres
Gil Membrado, el piolot olostenc, va proclamar-se campió absolut del ral·li Càceres de terra, aquest passat 1 de març, convertint-se així en el vencedor més jove d’una prova del Nacional, amb només 17 anys i 4 mesos. Així, és també el líder més jove del Campionat d’Espanya de Terra.
El Ral·li de Càceres ha posat de manifest el ritme i el nivell de conducció del jove olostenc, que va haver d’enfrontar-se als trams ràpids i exigents d’aquesta prova. El pilot va guanyar tres de les quatre especials disputades a la prova extremenya, admetia que “ha costat bastant, però em sento superorgullós d’haver aconseguit guanyar.”
Aquesta victòria el consolida entre els favorits per lluitar per guanyar el Campionat d’Espanya de Terra 2025.// RED.
CARTA
Gisela Parareda i Gemma Aguilar
Sant Bartomeu del Grau
El passat dimarts 18 de febrer més de 300 persones alçàvem la veu a la Plaça Sant Jaume al crit de “mateixa feina, mateixes condicions”. Aquesta concentració, organitzada des del tercer sector de Catalunya, va reclamar unes condicions salarials dignes al marc europeu de la igualtat salarial. Som dues veïnes del Lluçanès que treballem en una entitat donant atenció i suport a un col·lectiu de persones vulnerables. Des de fa uns anys, treballar al tercer sector vol dir resignar-se a tenir unes condicions laborals precàries i totalment insostenibles. Ser coneixedores la setmana passada d’una oferta que compartia el Consorci del Lluçanès on s’està buscant a un treballador o una treballadora per un sou miserable de 1300 € bruts al mes amb una jornada de matins, una tarda a la setmana i caps de setmana rotatius, ens ha indignat i ens ha empès a redactar aquesta carta per denunciar aquesta oferta laboral que és totalment inacceptable i indigne.
Creieu que la persona contractada, un cop li hagin tret l’IRPF corresponent del seu sou arribarà als 1000 €? És vergonyós que en aquestes professions tan essencials pel benestar i la qualitat de vida de milers de persones, les treballadores amb una essència vocacional hagin de resignar-se a treballar en allò que més les omple per aquests sous tan precaris.
Us podeu imaginar què suposa per una professional del tercer sector treballar amb una càrrega física, psicològica i emocional i no arribar a final de mes? Són moltes les tasques diàries que realitzem com a treballadores: fer higienes corporals a persones amb mobilitat reduïda, atendre alteracions de conducta agressives, acompanyar a la persona en la seva trajectòria d’experiències traumàtiques, etc. i percebre que mai se’ns reconeix la gran tasca que fem és molt injust. Poc es parla de què suposa acompanyar, donar suport, cuidar i tenir cura de persones vulnerables. Som un sector invisibilitzat i cada vegada més empobrit per la manca de mobilització dels nostres polítics, sindicats, patronals i empresaris.
Estem molt fartes d’aquesta situació i de viure en el llindar de la pobresa. Companyes i companys d’altres sectors, com són l’educació i la sanitat, cobren molt més que nosaltres per fer les mateixes tasques. La inacció i la falta de compromís dels polítics i empresaris ens empenyen cada dia més cap aquesta bretxa salarial. Si permetem que ells i elles desvalorin la nostra professió, estaran perpetuant la fi del sector i fent que les noves generacions de professionals no vulguin exercir en aquest àmbit. I llavors què? Quin futur els hi espera a les persones més vulnerables?
Per acabar, deixeu-nos dir de forma clara i contundent que exigim, per dignitat i justícia, la millora de les nostres condicions salarials i la dignificació del sector, ja. Sense nosaltres no hi ha serveis socials ni cures de qualitat! //
CARTA
Josep Romero i equip de govern de la legislatura 2019 - 2023
Sant Feliu Sasserra
Quan ens referim al mandat 2019-2023 parlem d’un mandat dividit per la pandèmia en el qual mitigar els efectes del Coronavirus era la prioritat. Amb aquesta pandèmia, el mandat de quatre anys es va reduir pràcticament a poc més de dos anys, i no seguits (un any, dos de pandèmia i un altre any).
Malgrat les dificultats, es van realitzar una sèrie d’actuacions importants entre les quals cal destacar: acabament de les obres de la sala de l’Ateneu, vestidors i cuina; implantació del servei de recollida d’escombraries porta a porta; instal·lació de llums LED als carrers del poble; connexions de fibra òptica a les masies del municipi; condicionament del Centre d’Interpretació de la bruixeria i recuperació de l’edifici del Sindicat per al poble.
Van quedar per al nou consistori obres com la restauració de la capella de Santa Magdalena, el cementiri, la restauració de la façana de l’església, l’escola, el PUOSC i el camí dels Arnaus. Obres amb projectes fets i amb pressupost per realitzar-les.
OBRES DEL PUOSC 2020-2024
Dins del PUOSC 2020-2024, la Generalitat va concedir a Sant Feliu Sasserra un total de 370.000 euros distribuïts entre 120.000 euros dedicats a la línia de subvencions per a acció territorial a
municipis petits i 250.000 euros per a l’actuació 2, Urbanització de l’avinguda de Catalunya. La Generalitat fixa l’any en què s’han de realitzar les actuacions. A Sant Feliu es va fixar l’any 2023 per al tenis (120.000 euros) i l’any 2024 per a projecte del carrer Catalunya. Malgrat que des de l’Ajuntament vam demanar d’avançar les anualitats, la Generalitat va denegar el canvi a causa de les disponibilitats pressupostàries de cada anualitat. Qui marca els anys d’execució és la Generalitat.
Els projectes subvencionats que tenen assignades les anualitats 2023 i 2024 s’han d’executar no més tard del 30 de juny dels anys 2024 i 2025 respectivament, i s’han de justificar no més tard del 31 de juliol del mateix any. (Es poden concedir pròrrogues de fins a un màxim de tres mesos).
Segons declara l’alcalde a La Rella “només d’arribar ja vam començar a moure’ns i a finals de 2023 ja s’havien executat les dues primeres obres”, obres que van adjudicar al Ple del dia 15 de maig del 2024. Van acabar obres abans d’adjudicar-les i començar-les? El 23 de novembre de 2023 l’Equip de Govern va sol·licitar la modificació de l’expedient i el 25 de gener del 2024 els van denegar la sol·licitud, quan, segons l’alcalde, estaven fent les obres.
Amb data de 18 de novembre de 2024 el Director General d’Administració Local emet l’informe-proposta de revocació total de la subvenció atorgada de l’anualitat de
2023 per import de 120.000 euros per no complir la norma d’haver executat un mínim del 60% de la subvenció atorgada. L’Ajuntament tenia 10 dies per presentar recurs, però no ho va fer. Entenem que hi estaven d’acord. Es van perdre els 120.000 euros de la subvenció.
L’alcalde manifesta que han decidit renunciar a l’actuació del carrer Catalunya per no tenir temps d’executar les obres. Celebrem que finalment l’equip de govern reconsideri la seva postura i s’aculli al decret 29/2024, de 30 de gener que permet un canvi de destí dels diners del PUOSC amb la finalitat de prevenir i corregir els efectes adversos de la sequera. Això permetrà recuperar una part dels diners del PUOSC. En set mesos es podran fer totes actuacions quan en 27 mesos no han pogut fer les obres del carrer Catalunya? Ho celebrem.
L’Equip de Govern va convocar una reunió amb els veïns del carrer Catalunya el dia 21 de febrer del 2025, però no amb tots els veïns sinó amb aquells que ells van decidir. Era una reunió personal o afectava a tots els veïns del carrer? Això és la forma d’actuar d’un ajuntament democràtic?
Queda clar que el responsable no ha estat l’immobilisme total de l’equip anterior sinó l’equip de govern actual. Les mentides de l’alcalde no poden tapar l’actuació del seu equip municipal.
Davant de tot això demanem a l’alcalde que rectifiqui les declaracions que va fer LaRella.//
Josefa Font Salvans i família Prats de Lluçanès
La Teresa Font Salvans, nascuda el 18 de gener de l’any 1932, era filla de Cal Pastor de Prats de Lluçanès. Ja de petita va aprendre a cosir. Primer, amb el sastre Piniella i amb la Maria Mayola de Cal Gombrèn i, més endavant, a Igualada. Va ser modista de professió, fent vestits de casament,
de festa..., i tenint noies a casa per aprendre a cosir. Durant la seva infància i joventut va participar en nombrosos esdeveniments teatrals i musicals del poble. Entre d’altres, havia cantat amb el Cor Parroquial i l’Orfeó del Lluçanès. Quan es va casar, se’n va anar a viure a Gironella, a Cal Puigenc, on va formar una família i va estar al capdavant d’una botiga de comestibles i carnisseria. A Gi-
ronella també va estar implicada en la vida cultural del poble, però ella se sentia pradenca de soca-rel. Segurament per això era una fidel lectora de LaRella La Teresa ens va deixar el passat 15 de febrer. Les dues germanes sempre hem estat molt unides, ajudant-nos tant com hem pogut. Per això aquest moment és molt difícil. Agraïm les mostres de condol que hem rebut aquests dies.//
PROPOSTA GASTRONÒMICA
Per
_Miquel Casadevall Franquesa
Els darrers dies, o fins i tot les darreres setmanes, han estat escenari de diverses tradicions que solem encadenar cap a aquesta època de l’any, però de les quals (o d’alguns) en varien les dates exactes.
Són tradicions i festivitats marcades pel calendari religiós, però que també es construeixen amb una lògica agrària i, per tant, arrelada a les condicions ambientals de l’època. I on, per tant, hi juguen (o hi jugaven) un paper important els cicles lunars, els cicles produc tius, i l’optimitzaició dels recursos alimentaris que ens dona la terra.
No és casualitat, doncs, que la nostra gastronomia consti de plats de temporada que s’interrelacionen directament amb aquest tipus de festivitats. Per exemple, passada la candelera, aprofita rem els romanents de les darreres matances per atipar-nos pel broc gros en el que teòricament hauria de ser un dia per fer coixí de cara al dejuni de Quaresma: el dijous llarder.
botifarra d’ou, són essencials per a la crema de Sant Josep, i seran els autèntics protagonistes quan toqui celebrar, pels volts de Pasqua, la plena arribada de la primavera. Curiosament, aquest any l’inici de la Quaresma gairebé coincideix amb el seu homòleg musulmà, i és que és complicat no comparar les implicacions de les grans religions en matèria de sacrificis alimentaris: més enllà de les prohibicions o els tabús culturals, suposo que els dejunis també representen una submissió a la divinitat en qüestió, alhora que funcionen com a ritual d’identitat col·lectiva, i que, innegablement, aporten algun tipus de benefici físic o espiritual a aquells
No és casualitat tampoc, que sigui costum atipar-nos de botifarra d’ou. I és que després de la inactivitat de l’hivern, se suposa que les gallines recomencen a pondre ous, i aquest ingredient que tornarà a omplir els nostres rebosts, serà la base d’alguns dels plats propis d’aquesta temporada: a part de la
podria debatre, també, fins a quin punt és lícit fernos trampes al solitari: mantenir les tradicions gastronòmiques de temporada en un món on cada dia podem menjar de tot a tot arreu, on ens afartem de carn molt més que ho feien els nostres avis i on els menjars ultraprocessats estan a l’ordre del dia, té sentit?
LA VINYETA, de Caruca Ballesteros
També és cert que els dejunis tradicionals potser els hem canviat per dejunis intermitents, dietes i orientacions alimentàries tant o més sacrificades, però això ja són figues d’un altre paner.
En qualsevol cas, i reprenent el fil d’aquesta proposta cultural, és interessant no perdre de vista la riquesa gastronòmica que suposen els plats de temporada, i les suculentes variacions que podem trobar si desviem la mirada a altres punts geogràfics del país.
I precisament, per cloure aquest article, voldria parlar d’una altra joia de la subsistència; mentre els pastors del Pallars agafaven forces amb la girella i aquí ho fèien a base de llardons de porc, a les Terres de l’Ebre el plat tradicional de la suficiència hivernal era la clotxa.
Un menjar calòric i senzill, que deu la seva etimologia al clot o clotet que es fa en un pa rodó, tallat pel mig, per a farcir-lo amb ingredients eficients, accessibles i comuns a la zona: tomàquets, alls i cebes (tot escalivat), i una arengada desespinada. Tot plegat, barrejat dins el pa rodó (del plat també se’n diu “cantó de pa”), i regat amb una quantitat generosa d’oli d’oliva, es converteix en un producte irresistible.
Aquest plat, originalment bàsic i serè, ha esdevingut un atractiu gastronòmic pels pobles del territori, i, com amb tot, n’han aparegut algunes variacions que fugen de l’ortodòxia: per exemple, canviar l’arengada per baldana. No obstant, continua essent teca arrelada als oficis d’aquelles terres i als productes de temporada.//
» MECÀNIC I REPARADOR d’equips de manteniment a fàbrica d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R590/10)
» AUXILIAR EN GRANJA DE PORCS a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R590/11)
» MANTENIMENT DE MÀQUINES en planta de producció a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R590/12)
» PEÓ DE PRODUCCIÓ en planta a Sant Martí d’Albars. Torn de nit. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R590/13)
» OPERARIS I ENCARREGAT DE NIT en planta de producció al Lluçanès. T: 652 36 49 83 (R589/04)
» FERRER amb experiència i coneixement de manteniment de maquinària industrial. Incorporació immediata. T: 606 79 85 59 (R857/05)
» INTEGRADOR SOCIAL a l’espai Kabila de Prats de Lluçanès. De dilluns a dijous, tardes. Mitja jornada. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R589/03)
» PERSONAL DE PRODUCCIÓ per a les següents seccions: impressió (torn matí, tarda, nit), laminació (torn matí), tintes (torn partit de 9h a 18h), preparació de cilindres (torn nit) i magatzem (torn partit de 9h a 18h), a Olost. Correu: cv@rotorpint.com (R587/06)
» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R589/02)
» Noia s’ofereix per neteja o atenció a domicili a Oristà i La Torre. Bones referències. Ninfa. T: 662 95 02 85 (R590/20)
El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina? 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
INGREDIENTS
» 1 litre de llet
» 8 rovells d´ou
» 100 gr de sucre
» 80 gr de midó o “maizena”
» 1 llimona i/o taronja
» 1 branca de canyella
» 1 fulla de llaurer (al gust)
PREPARACIÓ
1. Infusioneu la llet amb la pell de la llimona i/o taronja, la canyella i el llaurer uns 10 minuts.
2. Retireu la pell de llimona, canyella i llaurer i deixeu que la llet es continuï escalfant a foc lent.
3. Desfeu el midó o “maizena” amb una mica de llet freda que haureu reservat i afegiu-hi també el sucre i els ous batuts, barrejant-ho tot.
4. Quan la llet estigui a punt d’arrencar el bull, afegiu-hi la barreja (llet, midó o “maizena”, sucre i ous), i espereu a que bulli de nou.
5. Un cop arrenca a bullir, deixeu que continuï bullint a foc lent fins que s’espesseixi, sense deixar de remenar. Cal remenar-la sempre amb una cullera de fusta i en la mateixa direcció!
6. Seguidament, podeu disposar-la en cassoletes o en una plata gran i deixar-la refredar.
7. Opcionalment, en el moment de menjar-la, podeu posar una mica de sucre per sobre, cremant-lo amb un cremador o una pistola de reposteria (al gust de cadascú). I bon profit!
SANT FELIU SASSERRA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
6 dj ST.BARTOMEU CONSTANSÓ
7 dv OLOST VILAPLANA
8 ds ATLÀNTIDA ATLÀNTIDA
9 dg AUSA AUSA
10 dl PRATS TERRICABRAS
11 dt OLOST FARGAS
12 dc PRATS ARUMÍ
13 dj ST.BARTOMEU URGELL
14 dv OLOST EURAS
15 ds ALIBERCH ALIBERCH
16 dg BARNOLAS BARNOLAS
17 dl ST. BARTOMEU AUSA
18 dt OLOST POU
19 dc PRATS PORTAL DE QUERALT
20 dj ST.BARTOMEU YLLA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
OLOST_ EXPOSICIÓ “LA DONA LLUNA” de Lluïsa Serrano, a l’Espai Guaita, en horari de la biblioteca. EXPOSICIÓ “FRAGMENTS” de Mariadelestrenes, a l’Espai Rocaguinarda, en horari de la biblioteca.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ EXPOSICIÓ MÚSIC DE TOT COR, JOAN TOMÀS I PARÉS _ Fins al 28 d’abril, de dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia. Al centre d’estudis i recursos de la transhumància.
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIO “IMPACTES II”, en horari de la biblioteca al Hall.
DIVENDRES 7 DE MARÇ
ALPENS_ INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “PENSA-MENT” de Nayra Caritx, a les 7 de la tarda al Casino.
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTIVAL ÒMNIUM DE CINEMA, projecció de la pel·lícula “Mamífera”, de Liliana Torres, a les 7 de la tarda a l’Espai.
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ TALLER “Un 8M vestit de flors”, a les 4 de la tarda a l’Esplai.
DISSABTE 8 DE MARÇ
PERAFITA_ DINAR DE LA DONA, a la 1 del migdia al pavelló. IOGA, amb Laia Font, després del dinar, al pavelló. BÀSICS DE GANXET amb Marta Casacuberta, a mitja tarda, al pavelló. IL·LUMINACIÓ I LETURA DEL MANIFEST, a les 7 de la tarda, davant l’Ajuntament.
SANTA EULÀLIA _ CANT DE CARAMELLES del Lluçanès, a les 6 de la tarda al Centre d’Estudis i recursos de la transhumància. CONCERT D’ALBERT LARIO & EL SOBRINO DEL DIABLO, a 2/4 de 7 de la tarda a Cal Penyora.
ALPENS_ DONES PAGESES, DONES DEMPEUS, a partir del llibre de Laia Ahumada, a les 5 de la tarda als Jardins de La Torre. SOPAR DE DONES, a les 9 del vespre al Casino.
PRATS DE LLUÇANÈS_ LECTURA DEL MANIFEST, a la 1 del migdia davant de Cal Bach. DINAR DE DONES, a 2/4 de 2 del migdia a Cal Bach.
SANT FELIU SASSERRA_ LECTURA DEL MANIFEST, CONCERT amb Aiguabarreig i vermut, a les 12 del migdia al parc dels Castanyers. DINAR DE DONES, a les 2 del migdia, al restaurant Entrebrases.
SOBREMUNT_ PROJECCIÓ DEL RECULL DE VÍDEOS DE LES DONES de Sobremunt “Vivències i records”, a les 12 del migdia al Molí. CNCERT VERMUT, a les 12 del migdia, al Molí.
SANTA MARIA DE MERLÈS_ TALLER
DE NATURA “El bosc de ribera i cistelleria” a Camadoca.
DIUMENGE 9 DE MARÇ
PERAFITA, SANT AGUSTÍ, SANT BOI I SOBREMUNT_ CAMINADA DE LA DONA fins al pantà de Vilarrasa i esmorzar. Sortida a les 9 del matí davant de l’Ajuntament de Perafita i la plaça Nova de Sant Boi.
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CARNESTOLTES, a partir de 2/4 de 5 de la tarda de l’escola fins al Centre.
ALPENS_ TALLER DE RELAXACIÓ a través de la reflexologia podal, amb Rosa Garriga, a les 10 del matí a la Fàbrica Vella. PROJECCIÓ ESPECIAL DEL DIA DE LA DONA, a les 5 de la tarda al Casino.
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA DEL SOCI/A DEL FC PRADENC. Monòleg d’Edu Mutante, a les 7 de la tarda a la Sala Polivalent.
DILLUNS 10 DE MARÇ
PERAFITA_ REMINISCÈNCIA I IDENTITAT: les amazones del Lluçanès i canvis en el món equí, a les 6 de la tarda al Niu.
DIMARTS 11 DE MARÇ
PRATS_ REMINISCÈNCIA I IDENTITAT: les amazones del Lluçanès i canvis en el món equí, a 2/4 de 6 de la tarda a l’Espai Social.
DIMECRES 12 DE MARÇ
SANTA CREU DE JUTGLARS_ TALLER DE POESIA I DONA, amb Olga Molina, a les 7 de la tarda al Local Social.
OLOST_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Xerrada “Desmedicalització i bons hàbits per la salut”, a 2/4 de 6 de la tarda al Casal.
LA TORRE D’ORISTÀ_ REMINISCÈN-
CIA I IDENTITAT: les amazones del Lluçanès i canvis en el món equí, a ¾ de 4 al Local Social.
ORISTÀ_ REMINISCÈNCIA I IDENTITAT: les amazones del Lluçanès i canvis en el món equí, a les 5 de la tarda al Casal d’avis.
SANT FELIU SASSERRA_ REMINISCÈNCIA I IDENTITAT: les amazones del Lluçanès i canvis en el món equí, a 2/4 d’11 del matí a l’Ateneu.
SANT FELIU_ JOCS DE TAULA, a les 6 de la tarda a la Biblioteca.
DIJOUS 13 DE MARÇ
OLOST_ CLUB ATRAPALLIBRES, amb “L’estrella de les mones”, a les 5 de la tarda a la biblioteca.
SOBREMUNT_ REMINISCÈNCIA I
IDENTITAT: les amazones del Lluçanès i canvis en el món equí, a les 4 de la tarda al Molí.
DIVENDRES 14 DE MARÇ
OLOST_ CURS DE CINEMA CLÀSSIC “Les interioritats del cinema segons Francois Tuffaut”, amb Ramon Breu, a les 5 de la tarda a la Biblioteca.
PERAFITA_CICLE DE XERRADES I PROJECCIONS DE VIATGES. Xile i Argeninta, a càrrec de Jaume Asensio, a les 7 de la tarda a la sala polivalent del Centre de Cultura.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ TALLER DE GLOSA amb Àlex Pujols, a 2/4 de 7 de la tarda al Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància de Lluçà.
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTIVAL ÒMNIUM DE CINEMA. “De tu i de mi”, a les 8 del vespre a l’Espai.
DISSABTE 15 DE MARÇ
OLOST_ CARNESTOLTES AL CASAL. Berenar, ball amb Duet Festuc i bingo. A partir de 2/4 de 6 de la tarda.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CARNESTOLTES. Rua amb grallers i reis carnestoltes, animació infantil amb FeFe i xocolatada, a partir de les 5 de la tarda a la plaça del Casal. CARNAVAL, SOPAR I FI DE FESTA, a les 9 del vespre al Casal.
LA TORRE D’ORISTÀ_ JORNADES DE VOLUNTARIAT. Plantació de vimeteres, arbres de ribera i col·locació de refugis de fauna, al matí.
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTIVAL ÒMNIUM DE CINEMA. “Monstres de la llum”, a les 6 de la tarda a l?Espai.
DIUMENGE 16 DE MARÇ
SANT FELIU SASSERRA_ LATENEUA. Taller i projecció de “Salvatges”, a les 5 de la tarda a l’Ateneu.
DIMARTS 18 DE MARÇ
OLOST_ XERRADA “ALIMENTACIÓ DEPURATIVA DE PRIMAVERA” amb M. Àngels Piqué, a 2/4 de 10 del matí a l’Espai Activat.
DIMECRES 19 DE MARÇ
SANTA CREU DE JUTGLARS_ TALLER DE POESIA I DONA, amb Olga Molina, a les 7 de la tarda al Local Social.
DIJOUS 20 DE MARÇ
OLOST_ CLUB ATRAPALLIBRES, AMB “L’ESTRELLA DE LES MONES”, a les 5 de la tarda a la biblioteca. REMINISCÈNCIA I IDENTITAT: LES AMAZONES DEL LLUÇANÈS i canvis en el món equí, a 2/4 de 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.
» BIO TRITURADOR GA100 de BLACK & DECKER. En molt bon estat per haver-se utilitzat poques vegades. Preu a convenir. A Olost. T: 608 894 248 (R590/01)
» CADIRETA INFANTIL per a cotxe, model MINIKID de la marca AXKID, per dur a contramarxa. Apte dels 9 als 25 kg. Inclou funda per estiu, i falca per a corregir la inclinació del seient del cotxe on s’instal·li. Preu 50,00 euros (negociable). A Olost. T. 608 894 248 (R590/02)
» BICICLETA BTWIN per a nen de 3 a 5 anys. Preu a convenir. A Olost. T.: 608 894 248 (R590/03)
» BICICLETA INFANTIL Decathlon ocean 500 de 14’’. En bon estat. 20 euros. S’ha de recollir. T: 679 49 64 06 (R590/04)
» ARMARIS DE CULTIU equipats, quasi nous. T: 626 26 30 67 (R590/05)
» EXTRACTOR INDUSTRIAL gros per estrenar. T: 626 26 30 67 (R590/06)
» OPEL ASTRA 1600 CTDI, en bon estat. T: 610 78 62 23 (R590/07)
» LLIT ARTICULAT bé de preu. T: 619 110 139 (R589/05)
» FORMIGONERA i MONTACÀRREGUES a bon preu. T: 93 856 02 89 (R589/06)
» TAULA rectangular, de superície de vidre i estructura suport d’alumini (4 potes); mida 1,30 x 80 x 75cm d’alt. Inclou tauler de fusta blanca adaptable de mides 1,80 x 90 cm, que amplia a 10 comensals. Preu: 65€. T: 607 462 000 (R589/07)
» CAVALL NAN femella molt bonic. T: 616 637 667 (R587/01)
» CUINA DE BUTÀ de 4 focs i forn que no s’ha fet servir. T: 93 822 86 47 (R587/02)
» TERRENY URBÀ actualment apte per tenirhi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La ComaBona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R588/01)
» CADIRA PUJAESCALES seminova. T: 662 519 073 (R587/03)
» RELLES ANTIGUES, de la 154 a la 340, dels anys 2006 al 2013. S’han de venir a buscar. T: 690 608 223 (R588/04)
» CASA a Perafita. T: 620 117 921 (R589/07)
Avui sí que se’m fa difícil triar un tema per l’escrit i no precisament per falta d’idees sinó tot el contrari.
A cada escrit que fem intentem fer-vos una proposta d’activitat que es pot fer en aquell moment per tal d’observar, gaudir i aprendre més de la natura que ens envolta. També intentem anar combinant els diferents temes que ens agraden, segurament donant més protagonisme als ocells, que són la nostra passió, però també explicant el que sabem de plantes, amfibis, mamífers, etc. perquè els que us inicieu pugueu fer un tastet ben variat.
Doncs resulta que aquests dies se’ns acumula la feina i se’m fa difícil fer una proposta concreta.
Passen ocells en migració cap al nord i comencen a arribar els primers estivals com ara les orenetes (Hirundo rustica). Als soleis les primeres flors comencen a esclatar i als migdies assoleiats les sargantanes surten a prendre-hi el sol i és molt bon moment per observar-les. Les nits també són atrafegades perquè algunes espècies ja s’han despertat de la hibernació i d’altres ja estan en període de cria. És el cas d’alguns amfibis, i per això és un gran moment per començar a fer visites nocturnes a les basses. Hi podem trobar gripaus comuns (Bufo bufo) o corredors (Epidalea calamita) cantant i aparellant-se i si estem de sort veure els mascles de Tritó verd (Triturus marmoratus) ballant davant les femelles. Tot un espectacle. Si no se’ns ha allargat massa la prospecció nocturna de basses i ens llevem ben d’hora podem gaudir d’un altre gran espectacle. Comença la temporada d’òpera a la natura i a les matinades ja sona el que els anglesos anomenen “dawn chorus” que vindria a ser el “cor de l’alba” i es refereix a la simfonia que formen tots els cants d’un indret creant un moment màgic. Com veieu són dies i nits on cal fer hores extres si volem atrapar-ho tot... fins i tot el text, sense haver explicat res en concret, m’ha sortit més llarg del compte.// RAMON BAUCELLS
07:03 h - 15 de març
18:59 h - 15 de març
14 de
LLUÇÀ (760 m)
16,30 ºC · dia 17
0,00 ºC · dia 26 7,10 ºC
32,2 km/h · dia 21 46,00 L · 9 dies 51,00 L 15,50 L · dia 7
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
17,20 ºC · dia 17
-2,70 ºC · dia 4
6,50 ºC
22,3 km/h · dia 11
39,00 L · 7 dies
47,40 L 18,30 L · dia 7
LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)
18,20 ºC · dia 17
ALPENS (871 m)
17,20 ºC · dia 17 -1,50 ºC · dia 9 6,70 ºC
37 km/h · dia 26 45,00 L · 8 dies 57,20 L 12,00 L · dia 22
PERAFITA (774 m)
16,80 ºC · dia 17
-1,80 ºC · dia 9 6,26 ºC 24,5 km/h · dia 10 35,60 L · 9 dies 45,10 L 9,80 L · dia 22
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
18,70 ºC · dia 17 -5,30 ºC · dia 4 5,80 ºC 29,0 km/h · dia 8 40,00 L · 7 dies 43,80 L 10,20 L · dia 22
ORISTÀ (460 m)
18,60 ºC · dia 17
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
18,90 ºC · dia 17
-2,30 ºC · dia 9 6,50 ºC 22,5 km/h · dia 11 46,40 L · 8 dies 60,20 L 13,20 L · dia 22
OLOST - TRASSERRA (740 m)
17,20 ºC · dia 17 -0,90 ºC · dia 9 7,30 ºC 30,6 km/h · dia 10
L · 7 dies 45,20 L 9,00 L · dia 22
Comencem el març que, de moment, es presenta generós de pluja amb temperatures suaus i deixem enrere un febrer plujós, amb temperatures properes a la mitjana climàtica. Mirem-ne el detall:
La precipitació, efectivament, va ser, en totes les estacions, superior a la mitjana. Sant Boi va ser la més afavorida per la pluja amb 46,4 mm (mitjana 41,5 mm) i Perafita la que en va rebre menys amb 35,8 mm (mitjana 24,5 mm). No hi va haver cap dia de neu, calamarsa o tempesta però sí força dies de boira i gebrada.
Les temperatures, sense valors extrems, van ser, com s’ha comentat, pròximes als valors esperats de les mitjanes històriques. En la majoria dels casos per sobre, Prats 6,5 °C (mitjana 4,99 °C), Oristà 6,60 °C (mitjana 6,05 °C), Perafita 6,26 °C (mitjana 5,20 °C), en alguns lleugerament per sota, Alpens 6,70 °C (mitjana 6,80 °C) i en algun altre bastant per sota, Sant Boi 6,50 °C (mitjana 7,4 °C). Les mínimes més baixes van ser la matinada del dia 5 i, com és habitual, van ser a Olost amb -5,3 °C i Oristà amb -5,2 °C. El dia més càlid va ser el dia 17 i la màxima més alta d’aquell dia va ser a Sant Boi amb 18,9 °C.
De l’1 al 28 de febrer
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
-2,60 ºC · dia 3 6,90 ºC
24,10 km/h · dia 26
40,20 L · 7 dies
41,80 L 11,80 L · dia 22
-5,20 ºC · dia 5 6,60 ºC
30,6 km/h · dia 8 46,00 L · 7 dies 48,60 L 12,20 L · dia 22
GRAN NEVADA DELS DIES 1 I 2 DE MARÇ DE 1993
Aquesta gran nevada encara es recorda per la seva intensitat i la seva durada. Va començar a nevar al migdia del dia 1 i ho van anar fent, de manera gairebé ininterrompuda, fins a la tarda del dia 2, per tant, l’episodi de neu va durar més de vint-i-quatre hores. Causada per una profunda depressió situada a l’oest de les Balears i a l’entrada d’aire polar, va afectar, principalment, la Catalunya central i les comarques del nord-est. Va deixar gruixos molt importants que en
alguns llocs van superar els 100 cm (Vidrà-Coll fred 130 cm). Al Lluçanès la nevada va deixar, també, gruixos importants com, per exemple, a St. Boi 42 cm, Prats 30/35 cm o Olost i Lluçà 27 cm. Tot i que l’entrada d’aire fred va fer que les mínimes fossin força baixes, aviat el temps es va abonançar, es va desfer la neu acumulada i, per tant, va ser una nevada considerable, però benvinguda, molt estètica i que no va provocar danys considerables.//
Des de LaRella convidem els lectors a compartir els seus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts o recordats. Els publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica de la meteorològica del Lluçanès
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Més informació:
Bon any no seria, si març no n’hi havia
Cada gelada al mes de març, una ploguda al mes de maig
Els trons de les marçades fan bones anyades
Març ventós, abril plujós, fan el pagès joiós
En març, ja està núvol, ja està ras
Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor
Març sec, el pagès plora; març humit, el pagès riu
Amb el febrer acabat es va acabar, també, l’hivern meteorològic (recordem que són els mesos naturals de desembre, gener i febrer) i, per tant, el dia 1 de març va començar la primavera meteorològica (març, abril i maig). L’hivern va ser sec, amb precipitacions molt per sota la mitjana, Olost 55,20 mm (mitjana 104,92 mm), Oristà 58,00 mm (mitjana 73,68 mm) o Prats i Lluçà amb 61,50 mm (mitjana 97,30 mm i 98,22 mm, respectivament). El gener va ser el mes més sec, amb un mínim de només 1,6 mm a la Torre d’Oristà.
Les temperatures mitjanes de l’hivern van ser inferiors a la mitjana climàtica, fet que feia molts anys que no passava (any 2017 o 2018, depenent de les estacions). A Olost va ser de 12,10 °C (mitjana 12,80 °C), Prats 12,21 °C (mitjana 12,39 °C) o Oristà 12,99 (mitjana 13,78 °C). La mínima d’aquest hivern, matinada més freda, va ser el dia 14 de gener a Olost -9,2 °C. A Olost, Oristà, Trasserra i Sant Boi el desembre va ser el mes més fred; a Prats, Perafita, Lluçà, la Torre d’Oristà i Alpens ho va ser el gener. Des d’aquesta secció celebrem que, el passat dia 20 de febrer, es posés en funcionament la nova estació meteorològica de Sant Bartomeu del Grau. En aquest moment ja tenim al Lluçanès dades de deu estacions i aviat —ho esperem amb ànsia— en tindrem alguna més. Amb aquesta xarxa d’estacions, cada dia millor i més completa, la informació meteorològica fa un salt qualitatiu molt important, i ens ha de permetre conèixer i estudiar molt millor l’evolució climàtica de la nostra comarca.// FRANCESC COMES