Entrevista a Salvador Vilà Caralt, geògraf i historiador
LA PROPOSTA CULTURAL
Quatre propostes per parlar de la mort Per Miquel Casadevall Franquesa
El PUOSC destina més de 5 milions per inversions als ajuntaments
· La Generalitat ha aprovat el pressupost d’aquestes ajudes directes als ajuntaments pel període 2025 - 2029 · Els consistoris han de definir les accions
POLÍTICA
Protestes a Prats per una parada d’Aliança Catalana
Manifestants van escridassar els militants, custodiats pels Mossos
HISTÒRIA
Es presenta el nou format del web dalpens.cat
Lluis Suriñach hi recull la història i l’actualitat del municipi
CELEBRACIÓ
Caramella compleix 25 anys
La revista de cultura popular va néixer al Lluçanès el 1999
ESPORTS
El CE Via Fora i la UEP es formen
Organitzen cursos d’Alpinisme i inclusió a la muntanya
MEDI AMBIENT
ADEFFA rep una
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns i Jordi Bruch Abad.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Sebastià Roma
ANY: 1950
LLOC: Sant Bartomeu del Grau
Els passants d’animals, l’objectiu dels quals és la benedicció i protecció d’aquests éssers tant importants en molts oficis de pagès, se celebren sobretot pels volts de Sant Antoni i de la Candelera, a l’hivern. Però en determinats pobles, i sobretot temps enrere, aquesta tradició també té o ha tingut lloc altres dies assenyalats.
A la fotografia, feta al Carrer Vell de Sant Bartomeu del Grau, hi apareixen unes quantes persones a cavall en el que segurament fou el passant de la diada de Sant Isidre. En primer terme hi veiem en Josep Castany, de Rimbau, en Josep Compte, de Cal Rossinyol i en Ton Pla, de La Guàrdia.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Els Encants de LaRella!
El Racó de la Feina de LaRella!
L’Agenda de LaRella!
L’Opinió dels lectors!
Amb el suport de: Revista membre de:
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:
larellallucanes@ gmail.com
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a:
larellallucanes@ gmail.com
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a:
comunicaciolarella@gmail.com
659 45
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
Sant Agustí renovarà la bàscula del Collet i els comptadors d’aigua
El ple de l’Ajuntament ha aprovat un pressupost de més de mig milió d’euros per aquest 2025
El pressupost municipal de Sant Agustí de Lluçanès per aquest 2025 serà de 565.974 euros. Així ho va aprovar l’Ajuntament en el darrer ple celebrat el passat 20 de desembre. El pressupost és menor al del passat 2024, que va ser de 609.000 euros. No obstant, el capítol d’inversions es manté força igual, però es redueix és la partida destinada a despeses corrents en béns i serveis,
és a dir, aquella que fa referència a despeses de subministraments i materials, entre d’altres. Pel que fa a les inversions previstes per aquest any, Laia Serrat, alcaldessa de Sant Agustí, destaca que es duran a terme les obres d’adequació de la bàscula del Collet. Serrat explica que la bàscula és molt antiga i presenta algunes deficiències que cal resoldre, i per això han optat per fer una reforma integral. De moment, encara no hi ha ni dates ni pressupost tancat, ja que estan estudiant diferents opcions, i la
Amplien el pont del pantà de la Gavarresa d’Olost
Les obres d’arranjament del pont del pantà la Gavarresa s’han fet dins el marc del Pla de millores de protecció contra incendis que impulsa la Diputació de Barcelona. Aquest pont es considera un element d’elevada importància en la prevenció d’incendis i des de la Diputació van aconsellar la seva millora. Josep Calveras, regidor de l’Ajuntament d’Olost, explica que el pont inicialment feia 3,5 metres d’amplada, i que amb les obres s’ha ampliat fins a 4,2 metres. Calveras afegeix que el cost de l’obra ha estat de 46.782 euros, que s’han finançat gairebé íntegrament a través d’una subvenció de la Diputació de 45.084 € i la resta, 1.698 € els ha finançat l’Ajuntament amb recursos propis.// CFU
bàscula encara funciona amb normalitat. Serrat explica que avisaran quan comencin les actuacions perquè la bàscula deixarà de funcionar durant algunes setmanes.
Una altra de les inversions previstes serà a la xarxa d’aigua en baixa. Des del consistori han destinat una partida de 134.451 euros, finançada per la Diputació de Barcelona, que servirà per digitalitzar els comptadors d’aigua i per sectoritzar tota la xarxa, per tal de millorar el rendiment. Això permetrà detectar les possibles fugues amb el menor temps possible. Serrat puntualitza que, tot i que ja han començat a parlar amb l’empresa que gestiona el servei d’aigua, encara no hi ha una data d’inici.
Les inversions del pressupost també inclouen la subvenció de Camins 2025, de la Diputació de Barcelona, de més de 53.000 euros que Serrat explica que “servirà per continuar arreglant tots els camins que podem, ja que Sant Agustí té molts desnivells i quan plou amb força s’espatllen molt”.//
MUNICIPAL
Prats de Lluçanès modifica el POUM al carrer Josep Cirera
L’Ajuntament de Prats de Lluçanès ha aprovat inicialment una modificaicó puntual del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) que afecta el tram del carrer Josep Ciera, tocant a la plaça Perot Rocaguinarda.
Sant Martí construeix un vestidor adaptat a la pista
Aquest gener han finalitzat les obres de construcció d’un vestuari a la pista de Sant Martí d’Albars. Aquest nou equipament compta, també, amb un lavabo i dutxa adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. El projecte ha costat 30.342 euros, finançats per la Diputació de Barcelona i la Generalitat.
Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí, explica que aquesta obra s’ha fet perquè els lavabos que hi ha al Local Social no són aptes per a persones amb mobilitat reduïda. Afegeix, també, que aquest vestidor serà molt útil quan es facin activitats esportives a la pista, alhora que també servirà per als pastors transhumants que facin el camí de Marina. A més, explica que servirà de camerino pels artistes que actuïn al poble.// CFU OBRES OBRES
Aquesta és una de les zones de pas més estretes de Prats, tal com explica l’alcalde, Jordi Bruch. Per tal de solucionar-ho, i aprofitant que els darrers mesos s’han enderrocat els dos habitatges que hi havia a tocar de la Plaça, l’Ajuntament ha acordat amb la propietat construir els nous habitatges més enrere i així poder fer el carrer un metre més ample. La modificació també inclou la transformació de la Plaça, que s’allargarà per la punta de dalt (on ara hi ha l’avet).
L’acord al qual han arribat la propietat i l’Ajuntament és que els metres que els habitatges perdran per davant, és a dir, pel cantó del carrer, els guanyaran pel darrere. Per tant, no suposarà un cost afegit per l’Ajuntament, ja que serà un canvi de terreny per terreny.
Aquesta modificació, que s’ha aprovat inicialment, es troba en fase d’exposició pública, i abans no s’aprovi definitivament, caldrà també, que la comissió d’urbanisme de la Generalitat hi doni el vistiplau.// CFU
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La bàscula del Collet de Sant Agustí.// F: CFU
La plaça Rocaguinarda i el carrer Josep Cirera.// F: LFL
Els nous vestidors són darrera el Local Social.// FOTO: AJSMA
S’ha construït una plataforma de formigó a sobre del pont.// FOTO: PAT
EDUCACIÓ
Educació afectiva i sexual a l’Institut Castell del Quer
L’Institut Castell del Quer ha acollit els darrers mesos el projecte Educació afectiva i sexual i prevenció de les violències masclistes, finançat pel Consorci de municipis del Lluçanès i que ha dut a terme la cooperativa La Fera Ferotge.
Entre els mesos octubre i gener més de 279 alumnes de primer d’ESO fins a quart han participat del projecte a través de diferents tallers que s’han fet dins l’Institut, adaptant els continguts a cada nivell. Han parlat sobre el cos i els canvis que s’hi produeixen, fent èmfasi en la diversitat física i com fer front a la pressió estètica. També han parlat de sexualitat, d’autoestima i de relacions afectives, introduint conceptes com el desig, el consentiment i els drets sexuals.
L’alumnat ha valorat molt positivament el curs, que s’ha desenvolupat a partir de tallers molt pràctics que sorgien de les pròpies vivències. L’institut seguirà amb l’educació afectiva i sexual en els propers mesos.// RED.
SUCCESSOS
Atraquen dos veïns quan retiraven diners al caixer
Els Mossos d’Esquadra estan investigant els dos atracaments que van tenir lloc la setmana passada al Lluçanès.
Els fets van succeir als caixers d’Olost i de Prats a plena llum del dia i amb 24 hores de diferència.
A Olost els fets van tenir lloc el divendres 31 i a Prats el dissabte 1 de febrer, però en ambdós casos el mètode va ser el mateix: les víctimes van entrar al caixer per a treure diners, darrere seu també hi va entrar un desconegut. Just en el moment en què posaven el codi per fer la retirada d’efectiu, el lladre se’ls apropava per darrere i els feia treure 900 euros, la quantitat màxima d’efectiu que es pot retirar al caixer.
En el cas d’Olost després d’un petit forcejament el lladre es va acabar emportant els diners. Després de l’ensurt inicial, va ser la mateixa víctima qui va trucar a emergències per denunciar els fets.// RED.
SUCCESSOS
Mor una veïna de Prats en un accident a la C-62
Una jove de Prats de Lluçanès, de 22 anys, va morir aquest dilluns en un accident de trànsit a l’Eix del Lluçanès (C-62) a l’altura de Santa Maria de Merlès, al punt quilomètric 21,4. Els mossos van rebre l’avís poc després d’un quart de nou del vespre. Per causes que encara s’estan investigant van xocar frontalment el turisme on viatjava la víctima i una furgoneta, la conductora de la qual va ser traslladada a l’Hospital Universitari de Vic. L’accident va obligar a tallar la via en els dos sentits, s’hi van desplaçar quatre patrulles de Mossos, quatre patrulles de Bombers i dues ambulàncies del SEM.
L’alcalde de Prats, Jordi Bruch, ha expressat el condol per la pèrdua de la veïna de Prats. El Futbol Club Pradenc ha emès un comunicat lamentant la pèrdua de l’exjugadora del club i expressant el seu sentit condol a familiars i amics.
Amb aquesta ja són 14 les persones que han perdut la vida en carreteres catalanes aquest 2025.// RED.
Imatge d’un dels tallers.// F: CONSORCI
El caixer d’Olost on van passar els fets.// F: ARXIU L’accident va ser en terme de Merlès.// FOTO: GOOGLE
Crits a Prats per una parada d’Aliança Catalana al mercat
Diversos manifestants van increpar i escridassar els militants d’Aliança que estaven custodiats pels Mossos d’Esquadra
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La presència d’una carpa informativa del partit d’extrema dreta, Aliança Catalana, a la plaça Nova de Prats de Lluçanès el passat diumenge 26 de gener, va alterar la tranquil·litat habitual del mercat setmanal pradenc.
Un grup de manifestants antifeixistes es van concentrar al voltant de la carpa protestant per la presència del partit xenòfob al Lluçanès. A crits de “fora feixistes” i “què heu vingut a salvar al Lluçanès?”, els manifestants es van acarar als militants d’Aliança. Els Mossos van haver d’intervenir per evitar que els manifestants s’acostessin a la carpa i als militants que hi havia.
El mateix diumenge el vespre, Aliança va emetre un comunicat on denunciava els insults i les amenaces que havia rebut al llarg del cap de setmana a diferents punts del país on havia posat parades informatives. Així com l’agressió que va patir un dels seus militants en una parada a Barcelona i que va obligar a traslladar-lo a l’hospital, al mateix comunicat informaven que es trobava estable i fora de perill. En el comunicat denunciaven la inacció del Departament d’Interior, ja que consideraven que no s’havien pres les mesures necessàries per evitar els incidents ocorreguts al llarg del cap de setmana del 25 i 26 de gener. I també criticaven i denunciaven el comunicat emès
per ERC Prats de Lluçanès després dels aldarulls de Prats. En aquest comunicat, ERC Prats de Lluçanès diu que rebutja i combat les expressions feixistes i intolerants i afegeixen que no creuen que “expressions com Aliança Catalana puguin tenir lloc als nostres carrers”. I acaben fent una crida a les altres forces polítiques municipals per teixir una estratègia conjunta per fer-hi front.//
Convenis entre ajuntaments per cobrir places transitòries a la Mancomunitat
La revolta pagesa gira els cartells
Tot i que la Mancomunitat ja estigui constituïda, hi ha petits esculls que cal anar superant. Un d’aquest és l’assignació de la relació dels llocs de treball. Actualment, més enllà de la figura de gerent, de la qual s’ha d’obrir la convocatòria pública, hi ha tres places aprovades, una de secretaria i intervenció i dues de personal administratiu.
Aquestes places, però encara no s’han pogut crear de manera oficial, i s’ha optat per una solució habitual dins l’administració pública: un conveni de col·laboració entre administracions. En aquest cas, entre la Mancomunitat i els ajuntaments de Prats i Sobremunt. Tres funcionàries d’aquests ajuntaments dedicaran una part de la seva jornada a la Mancomu-
nitat, i aquesta pagarà als ajuntaments pels serveis, ja que les treballadores continuaran cobrant del seu Ajuntament. Aquest és un fet força habitual, sobretot quan una administració no pot assumir una jornada completa i comparteix personal amb altres ens públics. Les places tindran un caràcter transitori, com la mateixa Mancomunitat, fins que el 2027 es
creï el Consell Comarcal. Aquesta setmana, també s’ha dut a terme la primera reunió entre representants polítics de la Mancomunitat del Lluçanès i del Consell Comarcal d’Osona, per tal de començar a treballar en el traspàs de serveis que actualment presta el CCOsona i que, en un futur, haurà de prestar el Consell Comarcal del Lluçanès.//
La revolta pagesa, que des de fa mesos reivindica i lluita per les millores en el sector, s’ha fet notar aquests dies arreu del país amb el gir i l’intercanvi de cartells de les entrades dels pobles, seguint una iniciativa sorgida a França. Alpens va ser el primer municipi on es va veure aquest gest, mentre que a Sant Bartomeu del Grau s’han intercanviat amb el de Sant Esteve de Guialbes (Pla de l’Estany). L’acció vol denunciar la greu crisi del sector i reclama mesures urgents per garantir-ne la viabilitat. Els pagesos alerten que sense suport, la pagesia i la sobirania alimentària estan en perill.// RED.
La parada es va situar a la plaça Nova.//
També s’ha reunit amb el Consell Comarcal d’Osona per parlar del traspàs.// F: MANCOMUNITAT
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
CULTURA
Instal·lada l’escultura dels 25 anys de la Fira de les Bruixes
El forjador santfeliuenc J.M. Rodríguez amb l’escultura.// FOTO: @COMAFORJAARTISTICA
El forjador santfeliuenc, Josep Miquel Rodríguez Coma, de Coma Forja Artística, ha estat el responsable de crear l’escultura commemorativa dels vinti-cinc anys de la Fira de les Bruixes. L’escultura representa una dona remeiera del segle XVII i vol ser un homenatge a totes les dones que, sota l’acusació de bruixes, van ser perseguides, jutjades i assassinades entre els segles XV i XVIII a Catalunya i a tot Europa.
L’escultura es va inaugurar el 2 de novembre en el marc de la Fira de Bruixes, i aquesta setmana passada s’ha instal·lat al seu espai definitiu, al peu del Serrat de les Forques.
A Sant Feliu van ser ajusticiades vuit dones: Felipa Esperança Gallifa, Montserrada Fàbregas, Joana Pons, Joana Mateu, Rafaela Puigcercós, Àngela Vilafreser, Marquesa Vila i Caterina Trenca. I com diu la placa que acompanya l’escultura: No eren bruixes, eren dones.// CFU
COMERÇ
Olost ofereix carretons de la compra als veïns amb mobilitat reduïda
L’Ajuntament d’Olost amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha obert una convocatòria als veïns d’Olost i Santa Creu per sol·licitar carretons de la compra. Aquesta està adreçada a persones de més de setanta-cinc anys empadronades al municipi i amb mobilitat reduïda, que no cal que estigui reconeguda. Hi poden participar persones amb dificultats per caminar, que utilitzin o no bastó o caminador, o que tinguin dificultats de visió.
Les sol·licituds es poden presentar fins al 19 de febrer a través d’una instància. En el cas que hi hagi més sol·licituds que carretons, es farà un sorteig.
Aquesta convocatòria forma part del projecte “Comerç rural i essencial” impulsat per la Diputació de Barcelona.// RED.
Enric Pla presenta a Alpens l’obra Bicicleta, abans d’anar a Mèxic
L’obra, de 6,80 metres d’alçada i 2.100 quilos de pes, representa l’esprint d’un ciclista i serà instal·lada al Valle de Bravo
ALPENS
Per_ Joan Iborra Plans
Aquest diumenge, 2 de febrer, el mestre forjador i escultor Enric Pla Montferrer ha fet la presentació pública de la seva última obra, Bicicleta , obra de gran format (mesura 6,80 m d’alçada, 9,56 m de llarg i 4,60 m d’ampla) que li ha encarregat un destacat col·leccionista mexicà.
“És un somni fet realitat – explicava Enric Pla – que és fruit d’una trajectòria de trenta-cinc anys i de tot un treball d’equip. Jo sol no faig aquestes coses. Fruit també del suport de la família i dels amics que em fan possible la pau interior per a poder-me dedicar a crear coses com aquesta”.
En l’acte hi han actuat Carles i Juna Teixidor, que han interpretat diferents peces mentre el nombrosíssim públic vingut d’arreu admirava l’escultura, provisionalment instal·lada al jardí del taller de l’artista. De fet, ara la desmuntarà en set peces per embarcar-la cap a Mèxic.
Amb aquesta nova escultura, Enric Pla recupera el gran format que tenen altres escultures seves, com La Sabata d’Almodóvar , de l’any 2008.
Bicicleta és una escultura molt dinàmica, clarament tridi-
mensional, i representa el moviment d’un hipotètic ciclista esprintant i fent moure la bicicleta d’una banda a una altra. La seva estructura permet múl-
“És un somni fet realitat, fruit de 35 anys de trajectòria i d’un gran treball d’equip”
tiples perspectives en mirar-la des de diferents punts de vista. Està feta amb planxes d’acer Corten soldades i reforçades interiorment i pesa uns 2.100 quilos. Per a fer la Bicicleta , es
EXPOSICIÓ
Fragments
, de Mariadelestrenes, a l’Espai
Rocaguinarda
L’exposició Fragments de l’artista Maria Peix, coneguda com a Mariadelestrenes, és la nova exposició que, durant els mesos de febrer i març, es podrà visitar a l’Espai Perot Rocaguinarda d’Olost. Tot i això, la inauguració oficial, amb l’artista, serà el divendres 14 de febrer, a les 12 del migdia.
Mariadelestrenes és una artista osonenca. A l’exposició, s’hi poden veure diferents peces de gran
va escanejar una maqueta creada inicialment i es van tallar les peces amb làser, perquè tot plegat ha de ser extraordinàriament precís per poder tornar-la a muntar al Valle de Bravo, a dues hores de Mèxic D.F. L’autor explicava que ha treballat amb un calculista d’estructures, estudiant els vents del lloc a on ha d’anar col·locada perquè l’escultura se sostingui i aguanti bé el vent i no pugui caure.
Calcula que la travessia de les peces fins a Mèxic durarà un mes. Llavors, Enric Pla i el seu equip travessaran l’Atlàntic per tornar-la a muntar i donar-li el rovell característic de les seves escultures.//
format fetes amb llapis i amb maquillatge. La sobrietat dels grisos i els blancs permet que ressaltin amb més força els colors de cada peça, des del vermell carmí d’uns
llavis que desprenen ràbia, al groc d’uns ulls que t’atrapen i segueixen per tota l’exposició. L’exposició es pot visitar en l’horari habitual de Biblioteca.// RED.
Enric Pla davant de la Bicicleta, al seu taller d’Alpens.// F: LL. SURI - DALPENS.CAT
L’artista pintant una de les obres que es pot veure a Olost.// F: @MARIADLSTRENES
Es presenta el nou format de la pàgina web D’Alpens
Lluís Suriñach presenta el nou format d’un portal que des del 2010 recull la història i l’actualitat d’Alpens
LA COLUMNA
Ramon BESA i CAMPRUBÍ Salut tinguem
El nombrós públic reunit a El Casino d’Alpens el passat 25 de gener, va assistir amb ganes a la presentació de la renovació d’aquesta pàgina d’internet que, des del 5 d’abril de 2010 es dedica a recollir informació del passat i present del poble. Ara l’autor n’ha renovat la seva cara visible, amb un nou format més modern i dinàmic, cosa que fa encara més atractiu el seu ja de per si sempre interessant contingut.
Aquesta pàgina, creada i mantinguda per l’alpensí Lluís Suriñach i Pujol es dedica a recollir informació sobre el passat del poble, sempre amb molt de rigor, buscant i donant accés a les fonts directes de tota la informació. També, dedica un apartat a recollir el dia a dia d’Alpens, en forma de blog, amb gran abundància de fotografies i vídeos. Com diu la pàgina, l’objectiu és “compartir històries de la història d’Alpens, al Lluçanès”, lluitar contra l’oblit, recuperant la memòria perquè, si “som a on som, no és per casualitat”.
El lloc web ens convida a “regalar-nos una estona tranquilla per tal de gaudir de l’estada” i poder navegar pel seu vast contingut que s’agrupa en vuit
grans capítols: “Personatges de renom”, “Personatges memorables”, “Amics d’Alpens”, “Cròniques”, un apartat dedicat a la “Tercera carlinada” i a la Batalla d’Alpens i, finalment, tres apartats dedicats a les “Tradicions”, als “Indrets” significatius, i a les “Fotografies i vídeos”, sempre amb Alpens i la seva gent com a punt de referència.
S’hi pot consultar més de 250 articles, 1.800 fotografies i 90 vídeos
De moment (perquè la web creix dia a dia), s’hi poden trobar 252 articles, amb 350 documents en format PDF i més de 1.800 fotografies. A més a més, la pàgina dona accés a 90 vídeos del canal de YouTube, amb més de 45.000 visualitzacions, i a 210 àlbums, amb unes 18.000 fotografies publicades a Flickr.
Tot això és fruit d’hores i hores dedicades a la recerca i a la publicació per part de Lluís Suriñach, feina que el públic assistent a l’acte va saber agrair amb un llarg, sonor i calorós aplaudiment.
Tot plegat fa molt recomanable visitar aquesta pàgina que trobareu a l’adreça d’internet: https://www.dalpens.cat.//
EDUCACIÓ
Prova pilot per acostar l’educació científica al Lluçanès
El projecte RuralLAB 0-6, impulsat per la facultat Ciències Socials de Manresa de la UVic, és una prova pilot que vol apropar l’educació científica a les escoles rurals.
A finals de l’any passat el projecte va passar per diferents escoles del Lluçanès. A través de diferents propostes, jocs i materials, estimulen la curiositat dels infants i aconsegueixen que a través del joc puguin aprendre,
com propulsar l’aigua d’un punt a un altre. El projecte RuralLAB 0 -6 inclou també formacions per als mestres. El RuralLAB, neix de les expe-
riències del LAB 0 - 6, un espai ubicat a Manresa, que fomenta l’educació científica a les primeres edats i on organitzen activitats per a fer en família.// RED.
Que jo sàpiga a ningú li agrada haver d’anar a un enterrament; i ho dic així, com si fos una obligació que s’imposa un mateix pel que sigui, també pel que diran si no t’hi troben o no t’hi veuen. Una altra cosa és que el mort sigui un familiar o una persona molt propera. Però quan es tracta de la mare d’un amic a qui no coneixies, procures ser-hi i estar al cas per acompanyar, abraçar i compartir el dol. I ho fas de bona gana fins que arriba la cerimònia.
Fa poc vaig anar a un tanatori de Barcelona i al cap de deu minuts ja volia girar cua. L’oratori era petit, fins i tot claustrofòbic, hi feia tanta calor que tothom s’anava traient peces de roba i, a més a més, la porta de sortida donava a un carreró molt estret, suficient en qualsevol cas perquè la gent s’hi apinyés al costat de tota una colla de contenidors d’escombraries. Sort n’hi va haver que abans d’entrar tots plegats ja ens havíem dit tot el que ens havíem de dir.
El que va costar d’empassar-se va ser, en qualsevol cas, la intervenció de la persona que va oficiar l’acte ―suposo que vinculada als serveis funeraris― i les paraules que va dedicar a la finada. Van semblar sortides d’un guió memoritzat que s’aplica a granel i amb la mateixa cantarella a tots els morts; només es tracta de canviar el nom, de posar el que toca i que vagin passant els taüts, que n’hi ha molts i tenim pressa. Tot molt fred i impersonal, no pas nou, perquè ja ho havia vist alguna altra vegada.
El funeral, però, va valer molt la pena perquè després de tot van intervenir una filla i tots els nets. Les nenes i el nen van desfilar un darrere l’altre amb un mòbil a la mà i van llegir públicament la seva carta d’amor íntim a l’àvia. Van ser unes paraules tan naturals com sentides. Cap no va impostar ni volia agradar, sinó explicar i agrair entre plors el seu vincle amb la iaia i amb la família. Ho vaig trobar d’una gran tendresa.
Va pagar la pena acompanyar l’amic per conèixer les seves filles i nebodes i donar voltes sobre com haurien de ser els funerals, sovint impersonals i freds a la ciutat i entranyables i calorosos als pobles. No m’agrada tampoc veure patir a la família que ha d’aguantar que vagi passant la gent per testimoniar el seu dolor i afecte; no és pas un retret als presents i coneguts; és tenir compassió pel tràngol que suposa pels que encara després aniran al cementiri.
No sé què en deuen pensar els morts ara que hi ha metges que ja parlen de la vida després de la mort i de la possibilitat que la consciència continuï més enllà de la mort física. Ves a saber si els difunts s’assabenten també de tot el que passa al seu propi funeral! La mort és una qüestió prou sèria per no fer-hi broma. Però el que sempre m’havia semblat millor dels funerals era quan tothom s’acomiadava dient “que descansi en pau”.
Tal vegada no estaria de més començar a pensar a enregistrar o deixar escrit al testament vital com t’agradaria deixar aquest món i com t’agradaria que t’acomiadessin. Salut tinguem.//
ALPENS
Per_ Joan Iborra Plans
Lluís Suriñach va presentar el nou portal al Casino.// F: JOAN IBORRA
La consellera Niubó visitant una escola on es desenvolupa el projecte.// F: GOVERN
L’alumnat de 2n de Batxillerat presenta els treballs de recerca
El Treball de Recerca és el projecte d’investigació final que fa tot l’alumnat de 2n de Batxillerat. El projecta arrenca a mitjans de primer de batxillerat i finalitza a finals del primer trimestre de segon. Alguns alumnes l’Institut, més enllà de presentar el treball oralment al centre, també fan presentacions obertes al públic. Enguany, les presentacions s’han fet, com en altres ocasions, a Olost, Prats i Sant Feliu Sasserra. A Prats es fan en el marc de la Festa de Santa Àgata i des del centre escullen els tres treballs que consideren més adequats. A Sant Feliu, les presentacions es fan a la Biblioteca Sant Pere Almató des de fa 14 anys. El nombre de presentacions varia cada any en funció dels alumnes del poble que fan batxillerat i, evidentment, en funció de si aquests el volen presentar. Algun any també hi han participat alumnes d’altres pobles del Lluçanès, com ha passat aquest any, o ve d’altres instituts, com el Lluís Peguera de Manresa, d’on s’escullen treballs d’alumnes que cursen el batxillerat artístic.// CFU
La revista Caramella celebra els 25 anys al Lluçanès
La revista de cultura popular dels Països Catalans va néixer l’any
1999 de les associacions Solc, Tramús i Carrutxa
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL
Per_ Carolina Font Usart
La revista de cultura popular, Caramella, naixia el 1999 després d’un dinar a la Primitiva, com van explicar durant l’acte de celebració dels seus vint-i-cinc anys, que es va fer el passat diumenge 26 de gener a Santa Eulàlia de Puig-oriol.
El centre d’estudis i recursos de la Transhumància va acollir la festa d’aniversari i Eva Boixadé va ser l’encarregada d’obrir l’acte, elogiant la feina de Caramella i remarcant l’herència que ha deixat Solc, una de les entitats fundadores de la revista, al Lluçanès.
Els acordionistes del Lluçanès van posar el toc musical, abans de les paraules de l’Aleix Cardona, membre de l’equip de redacció de Caramella que, visiblement emocionat, va explicar que poc s’ho pensaven quan van començar que arribarien “a fer vint-i-cinc anys i editar 51 números”. Cardona va dedicar unes boniques paraules per tota la gent de la comarca “que se la van creure i que van posar el seu granet de sorra perquè fos una realitat”.
La segona a parlar va ser la pradenca Roser Reixach, de l’equip de redacció de la Caramella des del seu inici, que va destacar la vitalitat de la cultura popular al Lluçanès que ha quedat plasmada en els nombrosos articles que s’ha publicat a la revista. Reixach va fer un exhaustiu buidatge de tots els articles i
ressenyes publicats a Caramella els darrers vint-i-cinc anys i que ha tingut la cultura popular del Lluçanès com a protagonista. Una cultura que com va definir Reixach és “movible i adaptada al temps i al territori”. I entre intervenció i intervenció, les Can-
“Sempre s’ha defensat una visió que té els Països Catalans com a centre i on la cultura popular s’entén com un bé col·lectiu que cal defensar”
tadores d’Alpens van interpretar diferents cançons recollides al seu poble. El darrer a parlar va ser Josep Vicent Frechina, coordinador de la revista. Va començar recordant que, tot i que ara ja no hi ha el Solc, aquest ha perviscut a través del seu llegat, ja que des
La Païssa torna amb una segona edició renovada
El cicle La Païssa, que combina arts escèniques i gastronomia, arrencarà el pròxim 8 de setembre al Soler de N’hug.
La primera proposta combinarà la gastronomia, de la mà del Canya i Teca que oferiran un esmorzar de forquilla amb productes del Lluçanès. El territori, amb una visita guiada al Soler per tal de conèixer com funciona l’explotació, i la cultura, amb un concert a càrrec d’Alícia Rey, acompanyada de les Odettes i l’Anna Moya. Les cinc artistes de Terrassa oferiran un concert íntim i proper, amb les cançons de la cantautora Alícia Rey.// RED.
del 1997 a Massalfassar (País Valencià) es fa la Trobada de Cant al Ras, que va néixer emmirallant-se en la trobada de Cantadors de Sobremunt, després de la Torre, que organitzava el Solc. I que aquest ha estat replicat a altres llocs, com Eivissa. Frechina va posar la part política a l’aniversari explicant que des dels inicis tenien molt clar que volien fer una revista de cultura popular amb una visió pròpia, allunyada de les visions folkloritzades i nostàlgiques que imperaven a l’administració. Va explicar que “des de Caramella sempre s’ha defensat una visió que té els Països Catalans com a centre i on la cultura popular s’entén com un bé col·lectiu que cal defensar davant de les amenaces d’una societat que va en direcció contrària, que privatitza l’espai públic i que afavoreix la mercantilització de la cultura popular per al consum de masses.”//
Els acordionistes del Lluçanès i les cantadores d’Alpens van posar el toc musical a l’acte.// F: PAT
Un dels actes de l’any passat, a l’era de Terricabres.// F: CONSORCI
PRÈVIA
El PUOSC destina més 5 milions d’euros al Lluçanès
Amb la nova distribució tots els municipis rebran un mínim de 400.000 euros
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el passat mes de gener, les bases de la nova convocatòria del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) pel període 2025 - 2029, amb una dotació pressupostària de cinc-cents milions d’euros. I d’aquests, més de cinc arribaran al Lluçanès.
El PUOSC és una eina cabdal pels ajuntaments, especialment per aquells més petits, ja que els ofereix recursos per a prestar serveis a la ciutadania o executar obres que si no difícilment podrien tirar endavant sense endeutar-se. En alguns municipis, especialment els més petits, la subvenció total que rebran del PUOSC pels pròxims quatre anys pot ser superior al pressupost municipal d’un sol any. Aquest és per exemple el cas de Sobremunt, on han aprovat un pressupost de 290.099 euros pel 2025 i del PUOSC rebran 411.673 euros.
CANVIS EN LA CONVOCATÒRIA
La convocatòria del PUOSC 2025 - 2029 presenta alguns canvis respecte a l’anterior. La més important és que serà una subvenció per règim de concurrència no competitiva, és a dir, que tots els municipis rebran una quantitat mínima de diners. Així, el nou PUOSC estableix un import mínim de 400.000 € per cada municipi i un màxim de 789.000 €. Per calcular-ho estableix una part fixa per tots els municipis de Catalunya (275.000 €) i també hi ha una part fixa pels municipis de menys de 2.000 habitants (110.000 €), a més d’una part variable en funció dels nuclis de població, la població i la densitat, fins a arribar al topall màxim.
A més, en l’anterior convocatòria, els ajuntaments havien de presentar els projectes amb el seu pressupost corresponent i rebien més o menys diners en funció de la puntuació que rebia el projecte. Això comportava que en algunes ocasions els municipis haguessin de renunciar a part una part del PUOSC, ja que els diners rebuts només cobrien una petita part del cost total del projecte i l’Ajuntament no tenia prou recursos per a assumir-ne la resta.
Enguany cada municipi podrà sol·licitar la subvenció per un màxim de cinc projectes, i en funció
PLA ÚNIC D’OBRES I SERVEIS DE CATALUNYA
del nombre d’habitants la subvenció podrà cobrir un percentatge més o menys elevat del cost del projecte. Així doncs, als municipis de fins a 1.000 habitants, la subvenció pot cobrir el 95% del cost total; als d’entre 1.001 i 2.000 habitants, pot arribar al 90% i els d’entre 2.001 i fins a 5.000 (que seria el cas de Prats de Lluçanès) pot subvencionar un 80% del cost total de cada projecte. L’entrega dels diners serà progressiva durant els propers quatre anys.
PUOSC AL LLUÇANÈS
El PUOSC 2025 - 29 deixarà al Lluçanès 5.441.100 euros, el que representa un increment de més del 30% respecte a la previsió de l’anterior convocatòria 20202024. En alguns municipis, fins i tot, s’arriba a doblar o gairebé triplicar l’aportació respecte a la convocatòria del 2010, com és el cas de Sant Bartomeu del Grau, que passa dels 163.292 euros als 435.142.
Cal tenir en compte, però, que en l’anterior convocatòria cada ajuntament havia de presentar els projectes que volia tirar endavant i que els recursos que rebia només es podien destinar a aquell
PUOSC: Consells Comarcals i Mancomunitats
Les bases reguladores del PUOSC 20252029 s’estableix que els consells comarcals i les mancomunitats poden ser entitats destinatàries de les subvencions. Tanmateix, només estableix un import fix per als Consells Comarcals, que és de 512.195,12 euros. En aquest sentit, el Consell Comarcal del Lluçanès no ha rebut finançament d’aquest PUOSC, ja que no es constituirà fins després de les eleccions del 2027. Pel que fa a les Mancomunitats de municipis estableix que poden rebre un màxim de 500.000 euros, però que aquests s’han de deduir de la dotació que reben els pobles que en formen part. Fins a la convocatòria del 2008 - 2012, les mancomunitats podien optar a les ajudes del PUOSC.
El Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya naixia l’abril del 1980 i el 1987 s’establia que la base del PUOSC serien les peticions dels diferents ens locals beneficiaris. El finançament del programa ha anat variant i adaptant-se al llarg dels anys, la crisi econòmica del 2008 i la manca de liquiditat dels anys posteriors va fer el PUOSC 2008 - 2012 fos el darrer que es convocava.
El programa es va reprendre el passat 2020 i enguany és la segona convocatòria d’aquesta nova etapa.//
projecte concret, alhora que hi havia un sistema de puntuació on aquells més ben valorats rebien l’import màxim i la resta rebien el mínim garantit.
PENSANT PROJECTES
En aquesta ocasió, primer, s’han sabut els diners que rebrà cada municipi i ara, els ajuntaments han de pensar en quin o quins projectes els volen destinar. Un cop s’obri la convocatòria de sol·licitud, que el govern preveu que sigui al març, els ajuntaments tindran uns mesos per presentar els projectes.
La majoria d’ajuntaments del Lluçanès encara estan parlant i debaten en quins projectes destinaran els diners. Alguns, com és el cas de Sant Boi de Lluçanès ja tenen alguna idea, tal com explica Marc Parés, alcalde del municipi, una part dels diners aniran destinats a la reurbanització del carrer Pare Gallifa.
A Lluçà també han començat a estudiar diferents opcions, tal com explica l’alcaldessa, Glòria Colom. Un dels projectes que estan valorant és la creació d’una àrea de residus tancada i la compra d’un compactador de plàstic (ara en tenen un de paper); la construcció d’un sistema de climatització per a l’escola i el local social; i la rehabilitació de la casa de la mestra. Colom afegeix que estan pendents d’altres fonts de finançament, com per exemple el PGI (Pla General d’Inversions) de la Diputació de Barcelona i que en funció del que rebin, revisaran els projectes.
Qui si ho té clar és l’Ajuntament d’Alpens que ja va avançar que destinaria els diners del PUOSC a la construcció de la piscina als jardins de la Torre, tal com van decidir els veïns en la consulta del passat abril.
PUOSC 2020 - 2024
Sovint es parla de subvencions i dels diners que reben els municipis, però costa veure’n el resultat final, és a dir, què es fa amb aquells diners.
Amb les inversions de l’anterior convocatòria del PUOSC al Lluçanès s’ha finançat part d’algunes obres, com per exemple, la remodelació del passeig Lluçanès de Sant Boi o part de la rehabilitació del Teatre Orient de Prats de Lluçanès. Altres menys visibles ha estat el desplegament de fibra òptica a municipis com Sant Martí d’Albars o Sobremunt.//
L’ÀLBUM
Diada de Santa Àgata
Prats de Lluçanès
La diada de Santa Àgata a Prats de Lluçanès és una data representativa pel poble, ja que commemora la crema i el saqueig del poble per part de les tropes borbòniques el 5 de febrer de 1714.
Enmarcat dins els actes, el dissabte 1 de febrer, al Pavelló Municipal d’Esports, els nombrosos assistents van gaudir de la 3a Ballada doble de sardanes amb La Cobla La Principal de Llobregat i la Jovenívola de Sabadell.
Diumenge al migdia, la sala de Cal Bach va acollir la conferència Les campanes de Santa Àgata. I Prats en el pensament, a càrrec de Lluís Vila i Vilalta. Els assistents també van gaudir d’un petit tast de la tradicional coca de Santa Àgata.
Com mana la tradició, el dimecres 5 de febrer a les 12 del migdia, el repic de campanes va marcar el moment més emblemàtic de la diada.// XBV
FOTO: AJ PRATS
Les aventures de l’Ernest i la Celestine van tocar les notes adequades per crear la melodia que va omplir l’Ateneu de Sant Feliu.// F: LATENEUA
Concerts de final de semestre de l’EMAL · Lluçà
Prats, Alpens, Olost o Santa Eulàlia han acollit aquests dies concerts dels alumnes de l’EMAL, ara que s’acaba el quatrimestre.// FOTO: EMAL
Cuidar i cuidar-se a l’Escola de Salut del Lluçanès
Prats de Lluçanès
El temari del mes de gener de l’Escola de Salut ha versat en torn les cures, la importància de cuidar-se i com ferho. Les sessions s’han fet als diferents municipis de l’Àrea Bàsica de Salut del Lluçanès.// RED.
Nova sessió de cinema de Lateneua · Sant Feliu Sasserra
Els Bastoners de Sant Bartomeu i els Gegants de Prats al passant.// F:
Els Xivartistes actuant a la plaça de l’Església.// F: HEUROM
El Molas i la complicitat amb el seu cavall.// F: PAOLAMURAPHOTO
El Niu va acollir l’exposició d’eines antigues.// F: PAT
Els titelles de Teia Moner a Cal Prats.// F: CLÀUDIA VALL
Les curses, de nou, un dels actes amb més expectació.// F: ÀLEX ROQUÉ
La Candelera fa gaudir el Lluçanès
Perafita
El primer cap de setmana de febrer, com és tradició, Perafita celebra les festes de la Candelera, la festa major d’hivern. Aquest any, el primer acte va ser el divendres 31 de gener. Va ser un espectacle de titelles a l’edifici de Cal Prats, amb la Teia Moner, mestra i pedagoga, que investiga la connexió entre les arts per obtenir resultats inesperats i inèdits, que remouen les emocions entre els més petits.
Tot seguit, al pavelló municipal es va representar l’obra de teatre La mort d’Egivat, escrita i dirigida per Tomeu Amer i interpretada per la CIA Faranduleros d’Oristà, on totes les persones que hi van assistir, van gaudir d’una gran experiència cultural.
Per començar amb bon peu el cap de setmana i gaudir d’una bona festa, el dissabte 1 es va celebrar el torneig d’escacs, i el concert de la banda dels Xivartistes, els petits músics de l’escola Heurom, a la plaça de l’Església. Més tard, es va obrir l’exposició sobre les eines del món rural a Perafita. Aquesta oferia una visió detallada de les eines que tradicionalment eren utilitzades en tasques agrícoles i ramaderes al llarg de tot el temps. S’ha de recalcar que totes les peces exposades pertanyen a persones de Perafita que volien compartir aquest patrimoni cultural per tal de preservar la seva memòria històrica i donar valor les tradicions locals. Un altre acte, que està agafant molt protagonisme durant la Candelera, és el torneig de Botifarra, organitzat pel Cafè del Mig i que últimament està acollint a molts jugadors. A més a més, a les 7 de la tarda es va poder presenciar el concert amb Orgue de Gats al pavelló, on tot seguit es va fer el sopar popular, organitzat pel Cafè del Mig, amb uns 180 comensals. Tot seguit, el dia va concloure amb el ball, tocat per Orgue de Gats. L’endemà al matí, els preparatius de la cercavila ja estaven a punt i el diumenge va començar amb l’esmorzar pels participants. Entremig es va realitzar la benedicció de Sant Antoni i la missa. Tan sols acabar, la plaça Major, es va omplir de rialles i goig per veure passar els carruatges i els diversos cavalls durant el passant; acompanyats de l’animació dels bastoners i grallers de Sant Bartomeu del Grau, els geganters de Prats de Lluçanès i la cobla de Berga Jove. En acabar, la mateixa cobla va fer gaudir d’unes meravelloses sardanes per culminar el matí. El diumenge va continuar amb l’acte més esperat per tantes persones durant la Candelera: les curses de cavalls i rucs i l’11a cursa local al camí de Can Carbó. En una tarda assolellada, els cavalls, ponis i rucs van anar disputant les diferents mànigues. Successivament, es van lliurar els trofeus a l’esplanada adjacent. Finalment, la festa de la Candelera va quedar completada amb un esmorzar popular el dilluns 3 de febrer, dia de festa local, organitzat per l’associació de Caçadors Perafitencs.// GUILLEM SUCARRAT ANFRUNS
PAOLAMURAPHOTO
El tradicional esmorzar dels caçadors enguany es va fer el dilluns, dia de la tornaboda.// F: PAT
El sopar al pavelló va acollir més de 150 comensals.// F: JOAN COMPTA
Asensi Turigas
SALVADOR VILÀ CARALT
“M’agrada dir que hem de caminar, però també badar”
Del carrer Sant Pere de Vic als corriols del Lluçanès
Pellaire d’ofici, però geògraf i historiador per vocació -va començar els estudis universitaris de gran- Salvador Vilà fa anys que volta muntanyes i camins. Cims i travesses, però també excursions de mig dia. De fet, si un dissabte al matí, o un diumenge a la tarda aneu a caminar per aquests mons, no seria estrany trobar-lo badant al voltant de Cabres Mortes, el serrat de Cal Jep Sant, la Quar, o la Creu de Grub, per dir alguns exemples.
Del Lluçanès, n’està enamorat. I per partida doble. Primer, perquè va conèixer a la Montse, la seva companya, de Perafita, i després perquè va descobrir el país. Ha viscut a Olost, i a Oristà, i es coneix el territori com el palmell de la mà. De fet, ha descobert el Cor del Lluçanès.
Amb la jubilació, ha trobat el temps per escriure i recomanar rutes. De moment, ja ha publicat dos llibres, però ja té idees per fer-ne més. Diu, que el que li costa més, és condensar i escollir tota la informació que voldria explicar de cada ruta. No és que les rutes siguin molt llargues i difícils, sinó que Vilà les farceix d’històries, detalls, llegendes i curiositats que complementen l’excursió per fer-ne una experiència molt més rica. Les rutes no són només qüestió de fer quilòmetres, sinó de redescobrir el territori a través de la història i la cultura, i Vilà n’és un fantàstic narrador.//
COM COMENÇA LA TEVA AFICIÓ A L’EXCURSIONISME?
Ve de petit. Soc fill de Vic, però vaig néixer a les últimes cases del carrer Sant Pere. Allà hi havia una casa de pagès i de canalla, sempre anàvem a jugar per allà. Tenien bestiar, anaven a segar, treballaven la terra. Això va fer que estigués molt en contacte amb el medi rural i al capdavall, fèiem vida de poble. Quan vaig ser més grandet, als 17 o 18 anys, em vaig apuntar a la Unió Excursionista de Vic. Primer anava a les reunions, tot i que no pintava res, però m’agradava per anar-hi a xerrar, i de mica en mica m’hi vaig anar aficionant. Podríem dir, però que va ser autodidacta, que no m’hi va portar ningú. Tot i que, sí que tenia un tiet que anava molt a buscar bolets, a pescar i de petit jo sempre anava darrere d’ell. Al final, però es van girar les coses i va ser ell que li va agradar venir amb mi a caminar.
I LA TEVA AFICIÓ AMB EL LLUÇANÈS?
Jo no havia estat mai a Olost, i no gaire al Lluçanès. M’havia parat algun cop a Prats anant a Berga, però no hi tenia tirada, fins que vaig conèixer la Montse. I aquí va començar el meu lligam amb el Lluçanès, que fins i tot m’hi ha portat a viure, a Olost i a Oristà, en alguna època de la meva vida.
I AL FINAL HAS LLIGAT LA TEVA AFICIÓ AMB L’EXCURSIONISME I AMB EL LLUÇANÈS. El primer projecte va ser Ç Trencada, a la primera dècada dels 2000. Des del Consorci es va promoure la creació de guies locals i vam fer tres o quatre caps de setmana de formació. Érem amb en Xevi Barniol, el Ramon Padrós, la Gemma Calveras, la Mercè Sucarrat... Després vam
Salvador Vilà Caralt (Vic, 1953) és l’autor dels llibres Lluçanès i Moianès de la col·lecció Els Camins de l’Alba de l’Editorial Alpina. el 2023 va presentar el primer, i el pròxim dia 20 de gener, presenta l’edició dedicada a la comarca del Moianès.
Als llibres, proposa 20 rutes famíliars per
començar a oferir les rutes a tothom qui li interessava i vam fer una campanyeta. Fins i tot vam fer de guies amb algun grup amb autocar.
TAMBÉ VAS COL·LABORAR AMB LA CREACIÓ DE LA XARXA DE RUTES DE BTT.
Sí, durant 9 mesos vaig anar recorrent tot el territori per demanar permisos als propietaris de les finques per poder fer passar les rutes de la xarxa de BTT del Lluçanès. Aquí sí que vaig conèixer el territori pam a pam.
I VAS CREAR AUSETÀNIA.
Aquest va ser un projecte a títol individual. Vaig editar uns tríptics molt elaborats, que m’hi vaig gastar bastants calés. Vaig crear quatre rutes a Osona i quatre al Lluçanès, totes elles relacionades amb bruixes i bandolers. Els dissabtes feia les rutes de bruixes i el diumenge de bandolers. En vaig fer difusió i llavors la gent s’apuntava. Venien de la comarca, però també de Barcelona i altres punts. Durant una temporada vaig fer forces sortides.
I ARA L’EDITORIAL ALPINA ET VA PROPOSAR DE FER UN LLIBRE AMB ELLS.
Això també va ser bastant casualitat. Jo feia temps que tenia la idea de fer un llibre de rutes, ja quan vivia a Olost, però no ho havia parlat amb ningú, i necessitava estabilitat per tirar-ho endavant. Un dia, el Xevi Cortacans, de la llibreria Muntanya de Llibres, que ens coneixem de fa anys, em va enviar un missatge dient: “Salvador, has de fer un llibre de la col·lecció Camins de l’Alba del Lluçanès”. I l’endemà el vaig anar a veure i m’ho va repetir. La veritat és que només de dir-m’ho, se’m van engegar totes les ganes que tenia de fer-lo, i ara que estic jubilat, m’hi vaig posar.
I ARA EL LLIBRE DEL LLUÇANÈS
JA HA ARRIBAT A LA 2A EDICIÓ I N’HAS FET MOLTES PRESENTACIONS.
Ha tingut molt bona rebuda. Els de l’editorial Alpina m’han dit que és dels llibres que s’ha venut
més d’aquesta col·lecció i que ràpidament van haver de fer la 2a edició. He fet 8 o 9 presentacions que van ser molt maques a tot arreu. M’ha donat moltes alegries i satisfaccions aquest llibre. La gent m’ha parat pel carrer, m’ho han comentat, i notes que no ho fan per compliment, sinó que l’han fet servir i els ha agradat.
I ARA JA HAS FET EL DEL MOIANÈS?
No sé si m’hagués proposat mai fer-lo. Del Lluçanès, jo conec molt el territori i l’havia voltat molt, no vaig haver de preguntar gaire res a ningú, però, en canvi, del Moianès només coneixia coses de Collsuspina o de l’Estany. Tot i això, com que ara ja tenia l’experiència d’escriure el primer llibre, els de l’Alpina em van dir ara toca el Moianès, i m’hi vaig posar. Hi he estat pràcticament dos anys per fer-lo.
COM HO FEIES PER ESCOLLIR LES RUTES?
diferents punts d’aquests territoris, plens d’informació històrica, patrimonial i cultural. Cada ruta es presenta amb el mapa, la durada i el desnivell. A més, els llibres van acompanyats de consells de com anar a la muntanya, i com fer-ho perquè la muntanya no noti el teu pas.
“No volia fer un llibre que només digués ara a l’esquerra i ara a la dreta”
Aquest és un treball molt maco. Com que els llibres de la col·lecció Pels camins de l’alba han d’incloure 20 rutes, al Lluçanès vaig trobar la manera, proposant-ne una per cada parròquia de l’Arxiprestat, i al Moianès, dues per cada municipi, que són deu. De rutes en pots fer de moltes maneres, i a base de molt voltar-hi les he anat definint. Tinc un grup d’amics, que ens diem la Colla dels dijous, que cada setmana anem a caminar. Quan vaig entomar el repte de fer el llibre del Lluçanès, els vaig dir que no hi aniria, però, en canvi, ells van dir que vindrien amb mi. Primer vam voltar molt pel Lluçanès, i ara ens ha tocat el Moianès. “El Lluçanès ens llama” dèiem.
PERÒ LES TEVES RUTES NO SÓN NOMÉS INDICACIONS. TENEN NOM I COGNOM, DIGUÉSSIM. És que jo no volia fer un llibre que només digues ara a l’esquerra i ara a la dreta. Jo explico què hi ha quan passes per aquí, què
Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: Tenir salut per poder anar fent altres llibres i caminar
Un lema: “Fes, i deixa fer” però sempre ha d’estar dins un context
Una afició: L’excursionisme
va passar en aquell racó, quines llegendes hi ha en aquell país, curiositats de la toponímia, del patrimoni… Hi vull explicar coses.
AL LLUÇANÈS HO TENIES FÀCIL.
Sí, i al Moianès m’ha calgut fer una tasca de documentació. He anat moltes hores a la biblioteca de Moià, que allà hi tenen un fons local de llibres i revistes. I una altra font d’informació bona va ser parlar amb la gent que m’anava trobant pel camí. Ho feia amb tota la intenció i he conegut a bastanta gent, que m’han explicat les curiositats de la zona. També, el meu amic Miquel Rius, que durant vint-i-quatre anys va ser professor de l’institut del Moianès i m’ha donat un cop de mà.
EL LLUÇANÈS I EL MOIANÈS SÓN BONS TERRITORIS PER FER EXCURSIONISME?
Evidentment. Hi ha excursions molt maques als dos llocs, però són de mig dia, mes o menys familiars, per gaudir del territori tranquil·lament. Tots els municipis tenen llocs d’interès, que jo he procurat passar-hi. Geogràficament, podríem dir que són el mateix: un altiplà de 700 km² conjuntament ben delimitats pel Llobregat, el pla de Bages, la plana de Vic, que comparteixen moltes característiques paisatgístiques. Socialment, però, el Moianès està més a prop de la metròpoli i són més gent.
DIUS QUE ETS UN EXCURSIONISTA QUE LI AGRADA BADAR
Jo recordo quan érem petits que ens deien “no badis!”. Però badar també té un altre sentit i a mi m’agrada dir que aquests llibres estan fets per caminar i badar. Ara bé, no badeu a l’hora de seguir el camí, perquè us perdreu, però badeu per contemplar el paisatge, el seu entorn i els elements que us aneu trobant. Veureu la bellesa que té.
VINDRAN MÉS LLIBRES?
En tinc ganes i alguna idea, alguna de molt atractiva, però encara està molt verd. De moment he de presentar el del Moianès.//
MOTO
Àlex López, tercer a la primera cursa del Campionat d’Espanya
El jove pilot olostenc, Àlex López, va quedar en tercer lloc de la general a la primera cursa del Campionat d’Espanya de Motocross celebrat el passat cap de setmana 1 i 2 de febrer a Talavera de la Reina. Malgrat els problemes mecànics de les sessions de classificació, on va quedar en 18a posició, el pilot d’Olost va donar-ho tot a les dues mànigues següents: quedant sisè a la primera i tercer a la segona cursa.
López, que va quedar en cinquè lloc de la classificació final de la temporada 2024, ha estrenat el 2025 de la millor manera possible: obtenint un lloc al podi a la primera cursa de Campionat i alhora obtenint el seu primer podi en la categoria de 125cc.
La següent cita del campionat serà el cap de setmana del 22 i 23 de febrer a Sanlúcar de Barrameda.// RED.
PATINATGE
Més de dues-centes participants en l’Open Formació d’Olost
Les patinadores del nivell 5 i 7 del club.// F: CP LLUÇANÈS
El pavelló d’Olost va acollir, el cap de setmana del 25 i 26 de gener, el primer Open de Formació de la temporada on hi van participar més de duescentes nenes d’arreu de Catalunya. Les patinadores del Lluçanès, del nivell 5 i 7, van competir el diumenge.
La següent cita de les patinadores del Club Patí Lluçanès serà el 15 i 16 de febrer al campionat de xous a Reus.// RED.
El Club Excursionista Via Fora es forma en guiatge inclusiu a la muntanya
Aprenen a utilitzar la cadira Joëlette i la barra direccional
OLOST
Per_ Pol Asensi Turigas
El Club Excursionista Via Fora, d’Olost, va celebrar aquest passat cap de setmana una formació de guiatge per a persones amb discapacitat física al medi natural. El curs, que va ser de 6 hores dissabte i 4 diumenge, se centrava a explicar i aprendre a fer servir les funcionalitats de la cadira Joëlette, per a persones amb mobilitat reduïda, i la barra direccional, per a persones cegues o amb baixa visió.
El dissabte es van treballar aspectes teòrics sobre la inclusió a la muntanya, el funcionament de la barra direccional i com fer el muntatge de la cadira Joëlette. Els participants van fer una primera mostra pràctica pels carrers d’Olost, on van pujar i baixar escales o pujar algun marge.
El diumenge, el grup, format per una desena de persones, va anar fins al castell de Lluçà per fer la formació pràctica de la ca-
dira Joëlette. Primer, van pujar fins a dalt per la pista, i a l’hora de baixar, van seguir el corriol, on calia tenir més control de la cadira.
La Cadira Joëlette és una cadira tot terreny amb una única roda, dissenyada per permetre que persones amb mobilitat reduïda puguin desplaçar-se per camins de muntanya o terrenys irregulars amb l’ajuda d’un
equip de guies. Està equipada amb amortidors i arnès de seguretat i calen mínim dues persones per conduir-la.
La sessió formativa es va demanar des del Club Excursionista Via Fora, i es va organitzar juntament amb l’àrea de formació i l’Escola Catalana d’Alta Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.//
La Unió Excursionista Prats organitza un curs d’alpinisme a Vallter
Els socis van aprendre tècniques bàsiques d’alpinisme per moure’s amb seguretat en terrenys hivernals, sota el guiatge de Quim Vila
PRATS
DE LLUÇANÈS
Per_ Pol Asensi Turigas
La Unió Excursionista Prats va portar a terme aquest cap de setmana una formació d’alpinisme, impartida per l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM) de la FEEC. L’alpinisme consisteix en l’ascensió a muntanyes d’alta dificultat, sovint amb condicions extremes de neu, gel i roca, i combina tècniques d’escalada, progressió en glaceres i senderisme. També implica l’ús de material tècnic específic, com piolets, grampons, cordes i arnesos. El guia Quim Vila va ser l’encarregat de la formació, que va incloure una part teòrica i una part pràctica. Diumenge, els socis es van desplaçar fins a Vallter, on, tot i la manca de neu, van realitzar tots els tallers
Els participants durant la part pràctica, a Vallter.// F: UEP
previstos, relacionats amb la progressió amb grampons i piolet, i tècniques d’auto-detenció. Des de la UEP valoren l’experiència com a molt enriquidora, ja que els ha permès aprendre tècniques bàsiques per moure’s
amb seguretat en terrenys hivernals. Alhora, expliquen que “la muntanya a l’hivern és un entorn espectacular, però també exigent” i que “la formació és clau per minimitzar els riscos i gaudir-ne amb seguretat.”//
López, de vermell, al tercer graó del podi.//
Van pujar fins al castell de Lluçà amb la cadira Joëlette.//
L’Olost espera rascar punts per una alineació indeguda malgrat punxar
El club és desè i es queixa que un jugador del Sant Julià no podia sortir al camp
L’Olost ha començat amb mal peu la segona volta de la lliga. Després d’una bona ratxa de resultats, dues derrotes consecutives han posat fre a la bona tònica dels blanc-i-verds que, ara, són desens a la classificació.
Els de Joan Illamola donaven el tret de sortida a la segona vol-
ta visitant al Sant Julià de Vilatorta, partit en què van sortir golejats per 5 gols a 2. Malgrat el resultat, però, una alineació indeguda dels locals podria fer que, finalment, els punts pugessin al club lluçanenc. Segons els blanci-verds, un jugador dels osonencs amb fitxa del primer equip (d’una categoria major), va jugar el matx. Això, d’entrada, no seria il·legal. Ara bé, segons l’article 78 del reglament de la Federació
El Sant Feliu s’acomiada del camp de terra
El CE Sant Feliu ha començat la segona volta amb dos empats. Aquest passat cap de setmana, visitant el Monistrolenca, el resultat final va ser d’1 a 1. Pedragosa va marcar el minut 35 a favor dels sasserrencs, però el minut 81, l’equip local va empatar. I la setmana abans va ser contra el FC Casserres, el primer classificat de la lliga fins al moment. Malgrat que els dos equips van mostrar un bon joc, cap dels dos va aconseguir gaires ocasions. Va ser el minut 33 quan Bou va avançar-se. Tot i això, el minut 83, l’equip visitant va fer diana. deixant el resultat a 1 a 1.
Aquest partit, disputat el 26 de gener, va ser l’últim que es jugarà al camp de futbol de terra del Sant Feliu. Les obres per instal·lar herba artificial ja comencen, i el que queda de temporada, el Sant Feliu jugarà i al camp de l’Avinyò.// RED.
Catalana, un jugador només pot jugar amb altres equips del club sempre i quan no hagi jugat més de 10 partits amb un d’ells. En aquest cas, el jugador en qüestió ja hauria jugat fins a 13 partits amb l’equip de tercera catalana dels osonencs i, per tant, no podia jugar amb el d’una categoria inferior. Per tot això, els olostencs ja han presentat una al·legació que, si prospera, significaria que els 3 punts sumarien al compte dels blanc-i-verds.
Més enllà d’aquesta controvèrsia, al passat cap de setmana, aquesta vegada, però per la mínima, els olostencs van perdre contra el Montesquiu per 1 a 2. El partit va estar molt igualat i es va decidir a la meitat de la segona part amb un gol dels del nord d’Osona aprofitant un desajust defensiu dels locals.
Ara, els d’Olost tindran l’oportunitat de refer-se els pròxims dies davant del Santa Eugènia (com a visitant) i a casa, contra la Ribetana. Això sí, encara afrontant els partits amb pocs efectius, ja que segueixen les baixes per lesió a la plantilla.//
El Pradenc continua treballant per pujar
El Pradenc ha disputat dues jornades aquesta quinzena, contra el Sant Hilari i contra el Sant Quirze de Besora.
El primer partit dels dos, va ser un monòleg del Pradenc, que en aquest cas jugava com a local. Per això, van aconseguir un contundent resultat de 3-1, amb 3 jugades espectaculars de l’equip blaugrana. El segon partit, es va disputar a l’estadi municipal de Sant Quirze de Besora, on el Pradenc va conduir i dominar el partit en tot moment. Tot i això, en dues jugades de contraatac, l’equip local va aconseguir la victòria, amb un total de 2-0.
El Pradenc aspira a alçar-se a dalt de tot de la classificació on ara mateix està amb una bona dinàmica malgrat la derrota. Ocupa la 6a posició i està a només 7 punts del primer classificat.// JBA
FUTBOL SALA
Victòria del Futsal per trencar amb les derrotes
El passat 25 de gener, el Futsal Prats rebia al pavelló municipal el Futsal Masnou, del partit conseqüent de la jornada 12, amb l’objectiu d’intentar canviar la mala ratxa de partits sense guanyar. Aquest era el primer partit amb Albert Traveria, de nou, dirigint els jugadors. El matx va començar amb un gol en pròpia porteria dels locals, però ràpidament van aconseguir capgirar el marcador amb 2 gols a favor abans de marxar al descans. La segona part, l’equip visitant es va veure superat per la gran feina dels locals. L’equip pradenc no va afluixar i va ampliar la distància al marcador fins a quatre ocasions. El resultat final, va ser de 6 a 1 a favor. Gràcies a aquest resultat, l’equip pot trencar amb la mala ratxa de les derrotes, donant una bona imatge a la seva afició i aconseguint fer-se fort a casa. Ara mateix, el Futsal Prats està situat a la novena posició de la classificació. El següent partit que jugaran serà a la pista del Futsal 54 Mataró el diumenge dia 9 de febrer. Els lluçanesos buscaran continuar la bona dinàmica de victòries.// GSA
Les veteranes del Pradenc queden primeres del grup
Les veteranes del pradenc es jugaven la primera posició del grup A de la Lliga de Futbol 7 en el darrer partit de la fase contra l’OAR Vic i no van fallar. La victòria el passat diumenge 26 de gener els hi va valdre el primer lloc de la classificació i un lloc al grup d’Or a la segona fase. Al grup d’Or competiran dos primers classificats dels dos grups de la primera fase i també el millor dels dos tercers. En total 5 equips. En aquesta fase, tal com explica Glòria Ambròs, les del Pradenc es trobaran amb rivals més competitives. El primer partit serà el dimecres 26 de febrer al camp del Pradenc contra l’OAR Vic. Ambròs explica que estan molt contentes dels resultats perquè “vam començar com un equip mig improvisat i al final hem consolidat” i afegeix que hi ha noves incorporacions de cara a la segona fase.// CFU
També van guanyar el torneig de Nadal.// F: FC PRADENC
El Pradenc al camp del Sant Quirze.// F: @JEP1980
Un empat amb el Casserres va ser l’últim partit al camp.// F: CE ST FELIU
Albert Traveria fent indicacions als jugadors.//F: JOSEP PÉREZ
Marc Casellas, amb la pilota, i la defensa de l’Olost, en el partit contra el Montesquiu// F: YERAY
PRÈVIES
Convocatòria d’ajudes per retirar l’amiant
L’Agència de residus de Catalunya ha obert una nova convocatòria de subvencions, dotada amb més de 8 milions d’euros, per retirar els elements fabricats amb aminat, siguin cobertes o altres elements com baixants, canalons, dipòsits, etc.
El procés per fer la sol·licitud de l’ajuda es va obrir el passat 15 de gener i restarà obert fins que s’exhaureixi la dotació pressupostària, i en tot cas fins al 28 de novembre.
Si poden acollir les persones propietàries de béns immobles on hi hagi elements que continguin amiant. Les obres de retirada d’aminat es poden començar un cop s’hagin presentat la sol·licitud, ara bé, fins que no es publiqui la resolució d’atorgament, l’Agència no garanteixen que se’n sigui beneficiari. En aquest sentit, també cal tenir en compte que les ajudes no tenen caràcter retroactiu i només es podran acollir a ala convocatòria qui encara no hagi començat les obres.
En el moment de fer la sol·licitud cal presentar, entre altres documents, un pressupost del cost de la retirada fet una empresa inscrita en el registre d’empreses amb risc d’amiant (RERA), que són les autoritzades per la Generalitat per poder fer aquests treballs. Moltes d’aquestes empreses també ofereixen un servei de suport en la tramitació de la sol·licitud.// CFU
Camadoca - ADEFFA rep una subvenció per la gestió d’habitats i espècies amenaçades
SANTA MARIA DE MERLÈS
Per_ Carolina Font Usart
El projecte va començar el 2024 i s’allargarà fins al 2027 i es desenvoluparà als espais protegits de la Riera de Merlès, la serra de Picacncel i el pantà de Casserres
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, va visitar el passat divendres 31 de gener, el centre Camadoca - ADEFFA (Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona), de Santa Maria de Merlès, per conèixer millor el projecte de millora de gestió d’habitats i espècies amenaçades que impulsen des del centre. El Departament de Territori habitatge i Transició Ecològica ha finançat aquesta iniciativa amb un ajut de 327.300 euros, al llarg de quatre anys (2024- 2027). Aquest forma part dels més de 9 milions d’euros que la Generalitat ha destinat a diferents entitats d’arreu de Catalunya que es dediquen a la conservació i dinamització de la biodiversitat.
El projecte que duu a terme Camadoca - ADEFFA va començar el passat 2024 i s’allargarà fins al 2027. L’objectiu d’aquest és la recuperació i protecció d’espècies autòctones com són el cranc de riu, les nàiades i el turó, així com la preservació dels seus hàbitats. El projecte es desenvolupa als passatges naturals protegits de Riera de Merlès, el pantà de Sant Pau de Casserres i la serra de Picancel, que pertany als municipis de Cercs, Vilada i la Quar.
El projecte s’anomena Gestió d’hàbitats i espècies amenaçades i en perill d’extinció en espais naturals protegits a la vora del riu. Les principals accions que és duran a terme són la restauració dels hàbitats, la cria en captivitat de diferents espècies per tal de repoblar els espais, i el seguiment de poblacions. Núria Valls, de Camadoca - ADEFFA, explica que per fer aquest seguiment “es faran servir tècniques innovadores com són l’ADN ambiental, que consisteix a agafar aigua per veure quines espècies hi ha a dins”. Per fer-ho compten amb la col·laboració de diferents centres com el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) de Madrid i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tècnics especialistes en cada espècie s’ocuparan de fer l’estudi i seguiment. A més, Valls explica, que utilitzaran càmeres de trampeig per fer el seguiment de la població de turons.
El projecte inclou una part im-
portant d’educació ambiental, a través de tallers a les escoles, jornades formatives i edició de diferents materials pedagògics. Perquè com explica Valls “no n’hi ha prou amb la cria i el control de les espècies invasores, la conservació del medi ha d’englobar tothom”. És per això que també compten amb el suport dels propietaris i els ajuntaments de la zona, per tal de crear una xarxa de custòdia del territori on es treballen aspectes com la regulació d’usos i voluntariat ambiental. En el marc del projecte també s’ha creat una taula de governança on hi ha representants de tots els ajuntaments implicats, amb l’objectiu que sigui la darrera responsable de controlar i avaluar les accions que es duran a terme en el marc del projecte. Aquesta es va constituir el passat divendres 31, hi van participar alcaldes i regidors dels diferents pobles i va comptar amb la presència del director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur.//
Factura de consum irreal de Redes GLP - Naturgy
Ideal per embolicar calçots, fer una paperina per castanyes o encendre el foc!
Però llegeix-la abans de donar-li un ús alternatiu..., cal saber què es cou a la comarca.
larellallucanes@gmail.com
Jordi Castro Alpens
Ho han tornat a fer, sí. Redes GLP - naturgy, ho ha tornat a fer. En un període de gairebé tres anys, he estat víctima del mateix error —segons ells, un error “humà”, jo no ho qualificaria així, més aviat és un abús de poder— en dues ocasions. Sembla mentida que avui en dia no hi hagi mecanismes per solucio-
nar aquest error “humà” abans d’emetre la factura. Aquest error es produeix en la factura de gas propà, d’un consum real d’1 a 3 m³ de mitjana, és a dir uns 20 € com a molt, et cobren un consum fictici de més de 510 m³, 2.011 €. Després acaben acceptant el seu error i rectifiquen, tot i que, això sí, un cop has fet arribar una fotografia del comptador amb la lectura real, emeten un abonament.
El mal, però, ja està fet. A més a més, no en tenen prou, perquè en data posterior a la confirmació de la rectificació de la factura, t’envien una notificació d’impagament, de tall de subministrament.
He presentat una queixa a Consum i he portat el cas al Síndic de Greuges perquè no són l’únic veí d’Alpens que s’ha trobat en una aquesta situació, tant a la primera com a la segona vegada.//
Operaris retirant plaques d’amiant.//
CARTA
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural va visitar Camadoca.// F: GOVERN
La proposta cultural
CULTURA, TEATRE I LITERATURA
Per_Miquel Casadevall Franquesa
El teatre, com la literatura, comparteixen la passió per a tractar alguns dels grans temes que històricament han amoïnat o dut de corcoll la humanitat i els seus pensadors: el sentit de la vida, el bé i el mal, el pas del temps, o la mort. Aquest darrer, malgrat haver estat objecte d’especulació o de reflexió profunda tant en llibres com en obres teatrals, pictòriques o cinematogràfiques, continua essent paradoxalment un dels tabús més estesos a la societat occidental.
Epitafis i cultura: quatre propostes per parlar de la mort
nables) que s’endinsen a furgar entre la realitat incòmode de la mort i a parlar del que hi troben. La primera, i més propera, és l’obra teatral que ha escrit Tomeu Amer i que interpreten amb tendresa i emoció el personal de la CIA Farandulerus, La Mort d’Egivat. Una producció poètica i metafòrica que ens situa als moments previs d’un funeral, però ens acabarà transportant a una
a bandera, analitza les reaccions humanes a un procés de malaltia terminal utilitzant, sobretot el llenguatge no verbal. L’obra es podrà veure aquest dissabte a l’espai ETC de Vic.
LA
PROPOSTA CULTURAL EL RACÓ DE LA FEINA
La manca d’atenció que sovint perpetrem a la mort com a societat esdevé un motiu de pes per a recordarla, reinterpretar-la o fins i tot acceptar-la amb la cultura
I en aquest sentit, la manca d’atenció que sovint hi perpetrem com a societat, tant a nivell social com educatiu, esdevé un motiu de pes per a recordar-la, reintepretar-la, o fins i tot acceptar-la a través dels discursos culturals que s’atreveixen a mirar-la als ulls i a parlar-li. Així doncs, l’article cultural d’aquest número va dedicat a quatre propostes (escollides per la seva proximitat i interconnexió, i per una mirada subjectiva, tot i que de ben segur n’hi ha moltes d’altres que també són recoma-
ruta meditativa bonica i xarbotada. Actualment, en gira pel Lluçanès. Sense deixar enrere el sector teatral, i sense moure’ns gaire lluny, és interessant fer referència també a l’obra Mutis, produida per la companyia l’Ou Cost, de Vic. Amb una manera totalment diferent d’enfocar la temàtica, però amb la mateixa voluntat de normalitzar-ne la seva existència, Mutis és un espectacle autocrític que, amb l’humor com
La tercera proposta s’aparta del pla fictici, però no del canal cultural: es tracta de l’associació Abilis, una entitat que té per objectiu “pensar el malestar, les experiències de patiment, la vulnerabilitat i la mort i els dols, des de lògiques no capitalistes”. A través de tallers, formacions però també d’activitats generades des d’un punt de vista artístic, el projecte Abilis ofereix, de tant en tant, suggeriments interessants prop de casa nostra que busquen un treball comunitari per afrontar amb naturalitat el tabú de la mort.
Per últim, continuant amb un plantejament d’investigació i anàlisi, però retornant al llenguatge de la ficció, em sembla interessant recomanar la novel·la de l’enyorat autor barcel·loní Enrique de Heriz, anomenada Mentira (Edhasa). Una trama atractiva, que amb un rerefons científic es dilueix amb la realitat en un brou de pensaments i divagacions sobre la concepció de la mort i la memòria dels difunts.//
OFEREIXO FEINA
» FERRER amb experiència i coneixement de manteniment de maquinària industrial. Incorporació immediata. T: 606 79 85 59 (R857/05)
» AUXILIAR D’INFERMERIA per a residència de gent gran a Prats. Mitja jornada, caps de setmana. Horari flexible. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R588/06)
» CONSERGE a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R588/07)
» PERSONAL DE NETEJA a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R588/08)
» TÈCINC MITJÀ D’IGUALTAT I JOVENTUT a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R588/09)
» OPERARI DE JARDINERIA I BRIGADA a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R588/10)
» PERSONAL DE PRODUCCIÓ per a les següents seccions: impressió (torn matí, tarda, nit), laminació (torn matí), tintes (torn partit de 9h a 18h), preparació de cilindres (torn nit) i magatzem (torn partit de 9h a 18h), a Olost. Correu: cv@rotorpint.com (R587/06)
» PEÓ DE MANTENIMENT de màquines en planta de producció a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R587/02)
» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R583/01)
» FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. T: 687 083 081 (R583/03)
BUSCO FEINA
» Dona per fer neteja o cura de persones grans a domicili. Treballadora i responsable. T: 611 508 719 (Damaris) (R587/07)
LA VINYETA, de Caruca Ballesteros
BRAONS AL FORN
INGREDIENTS
» 4 braons de xai
» 1 ceba, 1 tomàquet i 1 cabeça d’alls
» Bolets
» 1 fulla de llaurer
» Sal, pebre i oli
» Un got d’aigua i un raig de conyac
PREPARACIÓ
1. Escalfeu el forn a 180º.
2. Mentre s’escalfa, salpebreu els braons i disposeulos en una safata. Acompanyeu-los també amb la ceba i els tomàquets que haureu rentat, la cabeça d’alls i la fulla de llaurer
3. Poseu-ho tot al forn i espereu que es torni ros.
4. Feu el sofregit daurant primer la ceba, afegint-hi després el pebrot i per últim el tomàquet.
5. Un cop enrossit, gireu-los i ruixeu-los amb el conyac, afegint-hi una mica d´aigua si s’asseca massa
6. Quan ja es vegi de nou rostit, afegiu-hi els bolets un cop rentats, i deixeu-ho coure 10 minuts més.
GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA PERAFITA
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
6 dj ST.BARTOMEU ATLÀNTIDA
7 dv PRATS AUSA
8 ds POU POU
9 dg PORTAL DE QUERALT - VIC PORTAL DE QUERALT
10 dl ST. BARTOMEU ARUMÍ
11 dt OLOST URGELL
12 dc PRATS EURAS
13 dj ST.BARTOMEU ALIBERCH
14 dv OLOST BARNOLAS
15 ds TERRICABRAS - VIC TERRICABRAS
16 dg FARGAS - VIC FARGAS
17 dl PRATS PORTAL DE QUERALT
18 dt OLOST YLLA
19 dc PRATS CONSTANSÓ
20 dj ST.BARTOMEU VILAPLANA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
FEBRER
LLUÇÀ_ EXPOSICIÓ MÚSIC DE TOT COR, JOAN TOMÀS I PARÉS _ Fins al 28 d’abril, de dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia. Al centre d’estudis i recursos de la transhumància.
OLOST_ ESPAI GUAITA, amb una obra de Lluïsa Serrano, en horari de la Biblioteca. EXPOSICIÓ “FRAGMENTS” de Mariadelestrenes, en horari de la Biblioteca.
DIVENDRES 7
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ VESPRADA GASTRONÒMICA, visualització de l’univers i tastet gastronòmic, a partir de 2/4 de 7 del vespre a Les Vinyes Grosses.
OLOST_ CURS DE CINEMA CLÀSSIC, “El mestratge d’Alfred Hitchcock”, amb Ramon Breu. A les 5 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. PARTIDES D’ESCACS, a les 7 de la tarda a la Biblioteca.
PRATS DE LLUÇANÈS_ VISTIA DE LA UNITAT MÒBIL D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR. De 12 a 1 del migdia al passeig Lluçanès. PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA TERRA MAGRA, de Gerard López, amb Anna Gorchs, a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’actes de l’Espai.
DISSABTE 8
PRATS DE LLUÇANÈS_ LA PAÏSSA. Esmorzar de forquilla, visita a la granja i actuació d’Alícia Rey, a partir de les 10 del matí al Soler de n’Hug.
ORISTÀ_ JORNADES DE VOLUNTARIAT PER LA RESTAURACIÓ DEL BOSC DE RIBERA i col·locació de refugis de fauna, al matí.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ TALLER DE CANTS DE CARAMELLES i altres cançons del Lluçanès, a les 6 de la tarda al CERT.
DILLUNS 10
SANTA CREU DE JUTGLARS_ XERRADA “EDUCACIÓ EMOCIONAL A L’ETAPA DE 0 A 6 ANYS” , a 2/4 de 6 de la tarda al Local Social.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Xerrada “L’interior de l’Atenció Primària: una visió 360º”, a 1/4 de 4 de la tarda a la Biblioteca.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Xerrada “L’interior de l’Atenció Primària: una visió 360º”, a 1/4 de 6 de la tarda al Casal dels avis.
DIMARTS 11
LA TORRE D’ORISTÀ_ SESSIÓ INFORMATIVA SOBRE EL CANVI DE RECOLLIDA DE RESIDUS, a les 7 de la tarda a la sala polivalent.
OLOST_ DONACIÓ DE SANG I PLASMA. De 2/4 de 5 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre, a l’Espai Rocaguinarda.
PRATS DE LLUÇANÈS_ TALLER PER A LA RECERCA DE FEINA I LA MILLORA LABORAL, “Connecta amb el teu ikigai a través del joc conscient”, de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 3 de la tarda a la sala d’actes de l’Espai.
DIMECRES 12
OLOST_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Xerrada “L’interior de l’Atenció Primària: una visió 360º”, a 2/4 de 6 de la tarda al Casal.
LLUÇANÈS_ SORTIDA A SANTA PERPÈTUA DE MOGODA DEL CICLE DE PASSEJADES DE MARXA NÒRDICA per a la gent gran. Sortides amb autobús des de diferents poblacions.
DIJOUS 13
SANT MARTÍ D’ALBARS_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Xerrada “L’interior de l’Atenció Primària: una visió 360º”, a les 5 de la tarda a l’Ajuntament.
DIVENDRES 14
PERAFITA_ CICLE DE PROJECCIONS I XERRADES DE VIATGES PEL MÓN. “Bolívia, Potosí, La Paz, Titicaca, El Choro, Salar de Uyuni”, amb Jaume Asensio, a partir de les 7 de la tarda a la Biblioteca municipal.
OLOST_ INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “FRAGMENTS”, amb l’artista Mariadelestrenes, a les 12 del migdia a l’Espai Rocaguinarda. PARTIDES D’ESCACS, a les 7 de la tarda a la Biblioteca.
DISSABTE 15
ORISTÀ_ JORNADES DE VOLUNTARIAT PER LA RESTAURACIÓ DEL BOSC DE RIBERA i col·locació de refugis de fauna, durant el matí. Informació: ADEFFA.
ALPENS_ ACTUACIONS DE L’EMAL Concert de piano i bateria, a partir de les 5 de la tarda a la fàbrica Vella.
DIUMENGE 16
PRATS DE LLUÇANÈS_ ACTUACIONS DE L’EMAL. Concert de clarinet. A les 5 de la tarda a la sala d’actes de l’Espai.
Plaça Nova,
Prats de Lluçanès, 08513
RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
CELEBRACIONS
ALIMENTACIÓ
EL TEMPS
ELS ENCANTS
ES
VEN
» MOBLE MENJADOR de fusta, taula i quatre cadires. En molt bon estat. 220 €. T: 666 941 341 (R585/12)
» CAVALL NAN femella molt bonic. T: 616 637 667 (R587/01)
» CUINA DE BUTÀ de 4 focs i forn que no s’ha fet servir. T: 93 822 86 47 (R587/02)
» BICICLETA PER A NENS (6-8 anys). Rockrider ST 900. T: 680 224 087 (R586/04)
» TERRENY URBÀ actualment apte per tenirhi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La ComaBona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R588/01)
» VOLUMS DE LA RELLA ENQUADERNADA, especialment el número 8. T: 639 00 43 26 (R588/03)
» MASIA DE LLOGUER a llarg termini (no de temporada) amb un mínim de 5 habitacions. T: 639 17 71 66 (R585/06)
ES LLOGA
» PLAÇA D’APARCAMENT a Prats de Lluçanès, carrer de Vic. T: 658 859 517 (R585/02)
ES REGALA
» RELLES ANTIGUES, de la 154 a la 340, dels anys 2006 al 2013. S’han de venir a buscar. T: 690 608 223 (R588/04)
» PROGRAMES DE FESTA MAJOR dels anys 90 i 2000 de La Torre, Prats de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Perafita, Sant Feliu Sassera, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Alpens, Lluçà, Sant Bartomeu del Grau i Oristà. T: 639 00 43 26 (R587/04)
Els Encants de LaRella! Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
LES FOTOS DEL TEMPS
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Els sembrats comencen a treure el cap aprofitant el temps anticiclònic i la humitat d’aquests dies, a Perafita.// F: @DELGORGNEGRE
NATURA KM 0
Acabem de celebrar la Candelera i, per tant, entrem de ple al mes de febrer. Un mes de rigorós hivern, però que ens va indicant que anem cap al bon temps tot allargant passet a passet les tardes assolellades. Del febrer se’n diu el mes dels gats i el motiu és que per aquestes dates els gats estan en zel. Els mascles es barallen aferrissadament per fer-se els reis del poble o del carrer i així poder-se aparellar amb el nombre més gran de femelles. De dia i de nit veiem corredisses i sentim com miolen, ronquen i bufen de valent.
Aquesta excitació, encara que normalment de forma desapercebuda, també passa als nostres
Fer o no fer?
Aquesta és la qüestió
boscos i de manera encara més ferotge. L’espècie que hi viu, el Gat fer ( Felis silvestris ) és més gran, corpulent i salvatge que els gats domèstics i aquests dies també estan en zel. És molt difícil sentir-los, però sí que són bons dies per intentar observar-los. Si sortim a voltar per zones de bosc obert amb camps de pastura i avancem en silenci potser tenim sort. Normalment, el detectem travessant un camí
o parat en un camp de pastura esperant caçar algun talpó ( Microtus sp. ). I en aquest moment és quan estem davant la pregunta: fer o no fer? Perquè també tenim gats assilvestrats corrent pels boscos, però si ho és de seguida veurem que és gran i té una cua molt llarga i gruixuda i un cap també robust. En poques paraules, un senyor gat. Uns quants lluçanencs encapçalen el Projecte Gat Fer que ha permès detectar uns quants individus sobretot a la zona nord del Lluçanès (Alpens, Perafita, Lluçà, St. Boi...) i confirmar així que encara tenim un bon hàbitat per aquest fantàstic animal, l’únic felí salvatge de Catalunya.// RAMON BAUCELLS
El Puigmal es va tapant, avui amb els Munts en primer pla, des de Sant Bartomeu del Grau, l’1 de febrer.//F: EMILI VILAMALA
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
07:47 h - 15 de febrer - Prats de Lluçanès
18:24 h - 15 de febrer - Prats de Lluçanès
12 de febrer
28 de febrer
LLUÇÀ (760 m)
15,10 ºC · dia 11
-2,30 ºC · dia 14
5,80 ºC
80,5 km/h · dia 12
8,00 L · 1 dia
8,00 L 8,00 L · dia 27
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
15,90 ºC · dia 11
-7,50 ºC · dia 14 5,00 ºC 67,7 km/h · dia 27
8,40 L · 5 dies 8,40 L 7,40 L · dia 27
De l’1 al 31 de gener
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
EFEMÈRIDES
Del llegat de l’enyorat Pere Bruch, crònica del gener i del febrer de l’any 1996.
GENER
Ha estat un mes molt plujós i amb temperatures superiors a les normals. S’han fet molts fredolics. També cal destacar els forts aiguats a Andalusia, Castella i Galícia; també hi ha hagut riuades a Lleida i Girona, havent d’obrir comportes tots els pantans de Catalunya. Al Pirineu hi ha rècord de nevades amb gruix de 7 metres de neu a Boí Taüll i 3 metres a la Molina i Vallter.
Comparteix els teus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts
ALPENS (871 m)
14,80 ºC · dia 9 -3,70 ºC · dia 14 5,20 ºC
77,2 km/h · dia 27 12,20 L · 4 dies 12,20 L 7,80 L · dia 27
PERAFITA (774 m)
15,40 ºC · dia 11
-4,40 ºC · dia 14 4,92 ºC 64,8 km/h · dia 27 9,50 L · 3 dies 9,50 L 7,50 L · dia 27
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
16,30 ºC · dia 11 -5,90 ºC · dia 14 4,80 ºC
km/h · dia 27 13,80 L · 3 dies 13,80 L 9,40 L · dia 27
OLOST - TRASSERRA (740 m) 16,10 ºC · dia 11
-9,20 ºC · dia 14 3,80 ºC 69,2 km/h · dia 27 3,80 L · 1 dia 3,80 L 2,00 L · dia 27
LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)
17,40 ºC · dia 11
-7,40 ºC · dia 14 5,20 ºC
59,5 km/h · dia 12 1,60 L · 1 dia 1,60 L 1,40 L · dia 27
FEBRER
15,70 ºC · dia 11 -3,80 ºC · dia 14
ºC
km/h · dia 27
L · 2 dies
L 6,40 L · dia 27
ORISTÀ (460 m)
ºC · dia 11 -8,80 ºC · dia 14 4,50 ºC
km/h · dia 27 2,60 L · 3 dies 2,60 L 1,20 L · dia 27
El dia 20 va nevar a la comarca d’Osona, aquí, al Lluçanès, només quatre volves; a Vic 6 cm, a Taradell 12 cm a Tona 13 cm. El dia 9 vaig notar dos terratrèmols amb un espai de 10 segons, a les 9:30 del matí; varen tremolar portes i finestres. El dia 18 s’enregistra un nou terratrèmol, aquest més fort, notant-se a tot Catalunya a 3/4 de 3 de la matinada. El seu centre era al sud de França. Aquí no va causar dany però sí un bon ensurt. També cal destacar que el dia 20 va nevar a la mateixa costa com, per exemple, a l’Estartit i Blanes.
Més informació:
REFRANYS METEOROLÒGICS
És bord el gener, si no omple la bassa pel febrer
Febrer nuvolat, bona anyada de blat
Fred de febrer, pitjor que el de gener
Gener polsós, febrer plujós
La pluja de febrer emplena de gra el graner
Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve Aigua de febrer, bona pel sementer
A pesar del febrer, floreix l’ametller
EL TEMPS DEL GENER
Encetem el febrer amb l’esperança que sigui, malgrat ser estadísticament poc plujós, més i millor regat que el gener que deixem enrere. Des del novembre que hem tingut una precipitació mensual significativament inferior a la mitjana, per tant, es fa desitjable i necessari deixar enrere aquesta tendència negativa.
Efectivament, hem començat l’any amb una pluviometria molt per sota de la que estadísticament correspon al gener. A Sant Boi, amb 13,8 mm és on va ploure més i a la Torre d’Oristà, amb només 1,6 mm, on ho va fer menys. Comparativament, dels observatoris on fins ara tenim registres històrics, podem copsar millor l’anomalia de la precipitació caiguda. A Oristà 2,6 mm (mitjana 36,33 mm), Olost varen caure 3,8 mm (mitjana 42,51 mm), Lluçà 8,0 mm (mitjana 38,06 mm), Prats 8,4 mm (mitjana 31,60 mm) i Perafita 9,5 mm (mitjana 40,70 mm). El temps anticiclònic va determinar, una vegada més, força dies d’inversió tèrmica, amb acumulació d’aire fred, boires i humitats altes a les fondalades i temps més abonançat a les parts altes. Aquesta alta humitat relativa (mitjana mensual superior al 70% a tots els observatoris) va compensar lleugerament la manca de pluja.
Malgrat que en general a Catalunya les temperatures van ser clarament per sobre la mitjana climàtica, al Lluçanès l’anomalia tèrmica va ser diversa. L’orografia va condicionar una variabilitat destacable, amb observatoris per sota la mitjana mensual com Olost amb 3,82 °C (mitjana 4,19 °C, 0,37 °C per sota), altres, com Oristà, que amb 4,46 °C (mitjana 4,41, 0,05 °C per sobre) no van tenir anomalia i altres, com Prats amb 5,00 °C (mitjana 3,75 °C, 1,25 °C per sobre) o Perafita amb 4,91 °C (mitjana 3,80, 1,14 °C per sobre), que van tenir una desviació positiva de més d’un grau.
Com ja relacionàvem al resum de laRella anterior (amb dades fins al dia 20) les màximes més altes van ser el dia onze amb 17,6 °C a Oristà, 17,4 °C a la Torre d’Oristà, 16,3 a Sant Boi o 15,7 °C a Trasserra. Les mínimes més baixes es varen registrar la matinada del dia catorze, els valors més destacats són els d’Olost amb -9,2 °C, Oristà -8,8 °C, Prats -7,5 °C o la Torre d’Oristà amb -7,4 °C.
La mitjana mensual de les màximes va ser, en tots els casos, superior a l’habitual. La mitjana mensual de les mínimes va ser, en canvi, diversa i en alguns casos va estar per sota i en altres per sobre. De manera genèrica podríem dir que vàrem tenir uns migdies suaus i unes matinades fredes. Hi va haver força dies amb mínimes negatives. A Olost n’hi va haver vint-i-sis dies (mitjana 22,95 dies), Oristà i a Prats vint-i-dos dies (mitjana 21,93 dies i 18,12 dies, respectivament). Una vegada més, la diversitat climàtica de la nostra comarca es fa evident amb aquesta variable: si dèiem que a Olost hi va haver vint-i-sis dies amb mínimes negatives, a Trasserra, al mateix municipi i a relativa poca distància, només van tenir set dies; si a Prats van tenir vinti-dos dies, a Lluçà només set dies o a Alpens onze dies.//FRANCESC COMES
