LA SOBRETAULA
“Aprendre astronomia és senzill”
Entrevista a Inés Dibarboure, astrònoma i divulgadora
LA PROPOSTA CULTURAL
Quan el passat construeix el demà
Crítica literària d’Actes humans, per Maria Font
LA SOBRETAULA
“Aprendre astronomia és senzill”
Entrevista a Inés Dibarboure, astrònoma i divulgadora
LA PROPOSTA CULTURAL
Quan el passat construeix el demà
Crítica literària d’Actes humans, per Maria Font
· Ha pujat un 0,8 %, però se situa per sota de la mitjana catalana
· Alpens, Prats, Sant Bartomeu i Sant Agustí concentren l’atur més alt
La Ludwig Band i l’espectacle d’Improshow reuneixen centenars de persones al pavelló
URBANISME
Olost modifica el POUM
Preveu construir 46 nous habitatges al camp de futbol vell
MÓN RURAL
La càtedra del món rural obre noves beques
Finançarà amb 14.000 € dos projectes, un de vinculat al Lluçanès
FESTES
Perafita prepara la Candelera
La festa dels cavalls tindrà lloc el primer cap de setmana de febrer
ESPORTS
Es reprèn el futbol després de Nadal
Resultats diversos pels equips del Lluçanès
COSTUMARI DEL LLUÇANÈS
Els Puigferrat, rellotgers
Per X. Mestre i X. Cortada
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns i Jordi Bruch Abad.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Jordi Pey
ANY: 1981
LLOC: Perafita
La Festa de la Candelera se celebra cada any a Perafita el primer cap de setmana de febrer, en honor a la Mare de Déu de la Candela (2 de febrer) i a Sant Antoni (17 de gener). Aquesta festa ha esdevingut la festa major d’hivern pels perafitencs, però també un dels actes més importants al Lluçanès pel que fa a la cultura ramadera, i especialment equina. A la fotografia hi podem veure un genet corrent la cursa de cavalls de l’any 1981, amb un gruix de públic que fa goig. Alguns noms propis de l’època eren en Saleta de Berga, en Primal de Casserres o en Godayol de Manlleu, joqueis que encara avui són recordats per les carreres emocionants que protagonitzaren.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Els Encants de LaRella!
El Racó de la Feina de LaRella!
L’Agenda de LaRella!
L’Opinió dels lectors!
Amb el suport de: Revista membre de:
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:
larellallucanes@ gmail.com
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a:
larellallucanes@ gmail.com
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a:
comunicaciolarella@gmail.com
659 45
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
Amb la nova ordenació una part de l’antic camp de futbol passarà a ser de titularitat municipal La modificació dona resposta a una sentència judicial que declarava nul l’anterior projecte
El ple de l’Ajuntament d’Olost va aprovar, el passat desembre, la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la zona de l’antic camp de futbol. La modificació respon a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va declarar la nul·litat de l’actuació prevista en el redactat del POUM aprovat el 2010, ja que els propietaris de la zona hi havien presentat alegacions. La nova proposta s’ha fet pensant en la demanda d’habitatge que hi ha actualment a Olost, tal com explica Gil Salvans, alcalde, “el nou projecte inclourà la construcció d’una quarantena de nous habitatges i una part d’aquests seran de protecció oficial”.
ELS NOUS HABITATGES
El nou projecte contempla la construcció d’almenys 46 habitatges situats seguint la trama urbana actual, allunyats de la carretera de Gironella i del sector industrial, no com contemplava el POUM fins ara. Aquests nous habitatges permetran unir les zones habitades actuals, a través de la construcció de nous carrers que uniran el tram de dalt del passeig Montserrat amb els carrers Rovira i Virgili i Doctor Adell. La modificació indica que aquests nous habitatges seran cases aparellades de dos en dos i fixa el nombre màxim de plantes en planta baixa i planta pis. Pel que fa a l’espai destinat a habitatges de protecció oficial estableix que seran en règim d’habitatge plurifamiliar amb planta baixa i dues plantes pis, és a dir, pisos i no cases.
Cada any, durant el mes de gener, el Centre d’Estudis de Rius Mediterranis (CERM), amb la collaboració d’altres entitats, realitza el cens d’ocells aquàtics hivernants de l’Alt Ter, que abraça les comarques del Ripollès, Osona i la Selva. El cens consisteix en un recorregut a la vora del riu i d’altres punts d’aigua, amb el propòsit de comptabilitzar tots els ocells que s’hi puguin identificar així com altres animals, i fer un recull exhaustiu de dades. El Lluçanès, una part del qual també forma part de la conca del Ter, es va incorporar al cens ja fa una dotzena d’anys. Enguany, l’activitat va tenir lloc el passat cap de setmana, i un grup d’aficionats a l’ornitologia es va encarregar del seguiment al Pantà d’Olost i a tres basses més, situades a Olost i a Perafita. Al Lluçanès es van identificar 16 espècies, de les quals en destaquen la presència del rascló, i un bon nombre de collverds (25) i de corbs marins grossos (20).// RED.
Es preveu construir també habitatges de protecció oficial
LA ZONA VERDA Es manté la zona verda de gairebé 10.000 metres quadrats, que ja estava prevista en l’anterior projecte. Tal com explica Salvans, la sentència deia que s’havia de mantenir aquest espai, però afegia que calia redibuixar-lo per tal que fos viable econòmicament i que no hi hagués tantes càrregues impositives per la propietat. Després de llargues negociacions, tal com explica Salvans, s’ha arribat a l’acord que ha quedat dibuixat en aquesta modificació.
Un jutjat de Manresa ha sentenciat un veí del Lluçanès amb una multa de 1.200 € així com a indemnitzar la Generalitat amb 2.000 € per haver matat un gat fer. Els fets es remunten a finals del 2022, quan l’individu hauria disparat a l’animal i s’hauria desfet del cadàver llançant-lo a un terraplè. Tanmateix, abans, el mateix autor del tret va penjar una foto de l’animal mort a les xarxes socials, que va acabar arribant a les mans dels Agents Rurals, qui el van identificar a través de la col·laboració ciutadana i posteriorment el van denunciar. La necròpsia practicada a l’animal en va certificar la causa de la mort, i l’autor, a més de la sentència mencionada, ha estat inhabilitat durant 2 anys per a exercir la caça. El gat fer o gat salvatge (Felis silvestris) és l’únic felí autòcton de Catalunya, i és una espècie protegida. Encara s’està estudiant la seva distribució, però la seva presència al Lluçanès és evident.// RED.
Aquest espai de zona verda passarà a ser tot de propietat de l’Ajuntament, que ha iniciat les negociacions per arribar a un acord que satisfaci totes les parts. La modificació del POUM calcula un cost aproximat de 329.000 euros per l’àmbit a expropiar, que correspon a una part de la zona verda. Tanmateix, tal com diu Salvans, “segueixen negociant i caldrà veure com s’acaba de fer”.
LA
La sentència de la sala del Contenciós - Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considerava que era inviable econòmicament el plantejament fet, però no qüestionava les previsions pel que fa a les zones d’ús públic i les d’ús privat. Exposava que les despeses de transformació eren superiors als beneficis que es podien derivar de la seva execució, fet que contravé el principi de justa distribució de beneficis i càrregues.
L’Ajuntament amb el suport de la Diputació va iniciar la redacció de la modificació puntual del POUM, que ara està en fase d’exposició pública fins al 4 de febrer. Passat aquest termini el projecte quedarà aprovat provisionalment, llavors començarà una nova fase que s’allargarà fins a l’aprovació definitiva.//
Els Agents Rurals van detectar un caçador furtiu d’ocells en terme municipal d’Olost. Els fets van tenir lloc la setmana passada, i l’individu va ser denunciat després que l’enxampessin in fraganti capturant ocells fringíl·lids amb un reclam electrònic i dues xarxes japoneses. Es van decomissar els estris, així com les aus que ja havia capturat: quatre caderneres, tres verdums, dos pinsans i un passerell.
Segons la llei, la captura d’ocells cantaires silvestres és una activitat que només es pot realitzar sota unes condicions molt específiques i per a la qual cal estar autoritzat. L’ús de xarxes japoneses i de reclams electrònics, per exemple, està totalment prohibit.
Les sancions per a capturar ocells fringíl·lids sense autorització poden ser de fins a 20.000 €, i poden comportar conseqüències penals en funció de la gravetat dels fets // RED.
Les campanes de l’església parroquial de Prats tornaran a repicar al migdia del 5 de febrer per commemorar l’incendi que el 1714 va provocar la destrucció del poble per part de les tropes felipistes. Tothom qui ho vulgui podrà pujar al campanar i participar dels repics, a partir de les 12 del migdia. La programació per commemorar la diada de Santa Àgata i els 86 anys del final de la Guerra a Prats de Lluçanès ja arrencarà uns dies abans, el divendres dia 31, amb la presentació de tres treballs de recerca d’alumnes de 2n de batxillerat de l’Institut Castell del Quer.
L’endemà, dissabte, a les quatre de la tarda hi haurà sardanes al Pavelló, i el diumenge dia 2, a les 12 del migdia, es farà la conferència “Les campanes de Santa À gata. I Prats en el pensament.”, a càrrec de l’escriptor i exalcalde Lluís Vila.// RED.
Reixach i Gorchs presenten el llibre de Roser Fluvià a la Model
Les històriadores Roser Reixach i Anna Gorcs presentaran, el proper divendres 24 de gener a les 7 de la tarda, el llibre Roser Fluvià, una pradenca a Ravensbrück, a la presó La Model de Barcelona. És un acte organitzat per l’Amical de Mauthausen, on també es presentarà la publicaicó Cintenta Rodríguez: una ebrenca heroica, de Maria Perolada.// RED.
LLUÇANÈS
Per_ Pol Asensi Turigas
La Càtedra del Món Rural de la Universitat de Vic – UCC ha obert el termini per presentar els projectes a les primeres Beques d’Innovació del Món Rural, que finalitzarà el 16 de febrer.
Aquestes beques, que són la continuació dels premis que havia organitzat la Càtedra en dues ocasions, finançaran dos projectes amb 14.000 € a cada un. Tal com s’explica en les bases, els projectes “han de sorgir d’una necessitat del mateix territori i vincular-hi diferents agents”. També, que la voluntat és “donar suport a aquelles persones, entitats o empreses que treballen per a la protecció i millora del nostre patrimoni rural, des del compromís i la responsabilitat”. A més, per escollir els projectes, es prioritzaran les iniciatives que s’alineïn amb els reptes identificats per l’Agenda Rural de Catalunya.
Dels dos projectes becats, un serà centrat al Lluçanès, i l’altre, obert a tota Catalunya. El jurat estarà format per nou membres que pertanyen a totes les institucions i
entitats que conformen la Càtedra del Món Rural.
Tal com explica Laura Domingo, directora de la Càtedra, els premis s’han transformat en beca i s’han dotat de més pressupost, “per sortir del reconeixement i possibilitar que passin coses i tinguin continuïtat amb el temps”. Per aquest motiu també, la convocatòria de les beques serà bianual, i inclouran un acompanyament acadèmic durant dos anys amb Creacció, l’agència d’emprenedoria, innovació i coneixement de la UVic. També, es farà un acte públic de seguiment del projecte al cap de deu mesos, per donar recursos entre tots, i finalment, una jornada de cloenda, perquè els projectes es
puguin replicar a altres territoris. El finançament d’aquestes beques prové principalment del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, l’Agència Catalana de Residus, i l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. En menor mesura, del Consorci del Lluçanès i la Diputació de Barcelona. El lliurament oficial de les beques i la presentació de la nova etapa de la Càtedra tindrà lloc el 24 de març a les 11, a la Masia Torre dels Frares de la UVic. L’acte també anunciarà les línies estratègiques de la Càtedra del 2025, que inclouen jornades de seguiment dels projectes becats i espais de reflexió sobre la ruralitat.//
Prats celebra la Festa Major de Sant Vicenç Prats de Lluçanès
El pregó va donar el tret de sortida, divendres a la nit, a la programació de la Festa Major de Prats. Enguany, va ser a càrrec de Natàlia Franch i Raurell, llicenciada en Psicopedagogia i diplomada en Educació Infantil, que ha tingut un pas important per l’escola Lluçanès de Prats, de la qual va ser directora fins el curs passat. Durant l’acte es va comunicar la persona homenatjada d’enguany, la també mestra Mercè Soler i Alier.
Al cap de setmana, el Pavelló municipal es va omplir de festa i bon humor. Divendres hi va tenir lloc l’espectacle Improshow, seguit de la música de DJ Fresh, DJ Kaktus i DJ PontMeTralla.
Dissabte a la nit els pradencs van gaudir del concert amb La Ludwig Band i Brou, i a continuació DJ Karnaless Sound. Pels més petits, diumenge a la tarda el pavelló va acollir l’espectacle musical familiar amb Ambauka.
Dilluns la programació va continuar per a les escoles, amb una actuació de les bandes escolars, acabada amb la ballada de la Trencadansa.
Dimecres, seguidament de l’ofici, el cant dels Goigs de Sant Vicenç i la ballada de gegants, la Trencadansa i els ballets de Sant Vicenç han tornat a omplir de goig la plaça Vella.
L’Orquestra Maravella ha estat l’encarregada de finalitzar aquesta Festa Major amb la Lluïda Serenata, fent voltar la verra com la tradició marca.//
XÈNIA BALLÚS VILA
FOTO: AJ PRATS I NSM
La Trobada de corals del Lluçanès arriba a la 10a edició Prats de Lluçanès
Més de 200 persones van participar, el passat diumenge 12 de gener, a la 10a Trobada de corals del Lluçanès, que en aquesta ocasió va ser a la Sala Polivalent de Prats. L’acte va comptar amb la participació del grup de joves de Sant Feliu Sasserra, les corals de l’EMAL, la Coral Noves Veus d’Olost, la Coral de Sant Feliu, el Cor del Grau de Sant Bartomeu, el Cor de Ca n’Alpens i la Coral de Prats, excusant la participació del Cor de Sant Boi que no va poder participar-hi per un contratemps d’última hora. Els diferents grups van cantar entre tres i quatre cançons, la major part nadales, però també es va poder escoltar alguna sardana, havanera, balada i fins i tot alguna peça de jazz. Les actuacions van finalitzar amb el cant conjunt de la nadala Fum fum fum, i un berenar per acabar.// FOTO: CONSORCI
La mini disco mòbil, omple per Sant Antoni
La Torre d’Oristà
L’esmorzar i la missa van donar el tret de sortida a la Festa Major de Sant Antoni del porquet de la Torre. En sortir es va fer una tirada de bitlles individuals, on van participar una dotzena de persones, menys que habitualment, ja que molts dels participants estaven donant un cop de mà a preparar la cursa d’enduro del diumenge.
Al vespre, una setantena de persones van gaudir del sopar d’escudella i costelló. Tot seguit, Albert Lario & el sobrino del diablo band van omplir de rock la sala polivalent. La banda va comptar amb la col·laboració de Las Rubias, en una de les seves cançons.
Un dels actes estrella de la festa va ser la mini-discomòbil que va omplir de disbauxa la sala polivalent, esdevenint un magnífic punt final per la festa.//
Gastronomia, festa, tradició, cultura i religió vestiran la festa del cavall del Lluçanès
PERAFITA
Per_Miquel Casadevall Franquesa
El 2 de febrer, 40 dies després de Nadal, és el dia de la Mare de Déu de la Candela, la qual cosa significa que ja és moment de preparar la festa de la Candelera.
Enguany, a Perafita, la celebració començarà dijous 30 de gener amb la seva vessant més gastronòmica, ja que l’acte que donarà el tret de sortida serà un tast al Cafè del Mig. L’endemà, divendres 31, serà el torn dels esdeveniments més culturals: a la tarda, Teia Moner oferirà un dels seus espectacles titellaires a Cal Prats, i al vespre, hi haurà obra de teatre.
Aquest any, per qüestió d’agenda, no anirà a càrrec de la Trebinella; serà la CIA Farandulerus qui s’encarregarà d’entretenir el públic amb l’obra La mort d’Egivat, de Tomeu Amer.
Entrats al cap de setmana, començarà la festa grossa. Dissabte 1 de febrer, com de costum,
els actes seran sobretot lúdics i festius: el dia arrencarà amb un torneig d’escacs i un concert de la banda dels Xivartistes, formada per alumnes de l’Escola Heurom, i seguirà amb actes diversos que culminaran amb un sopar popular i un ball nocturn. El plat fort, però, serà el diumenge: una jornada de la Candelera que només pot trobar a faltar
la ruta amb cavalls, que enguany no es farà perquè coincidiria amb un altre raid. La resta d’actes asseguren ambient, tradició i cultura: la fira, les benediccions, el passant, les sardanes o les curses d’equins. Només caldrà veure si la Candelera riu o plora, però sigui quin sigui el vaticini, es podrà acabar de païr dilluns 3 amb un esmorzar que clourà la festa.//
Amb l’allotjament de Ca l’Estamenya han fet una aposta pel turisme rural sostenible i de qualitat
Instants d’un dels tallers “Fes-te la
Contingut patrocinat
El Forn Franquesa naixia a Perafita el 1952, tres generacions després i amb la marca Coques de Perafita coneguda i reconeguda arreu del país, l’empresa segueix creixent i apostant pel territori i pel seu desenvolupament.
El rigor i la passió que durant dècades han posat en elaborar les seves Coques, s’ha traslladat també a la gestió de Ca l’Estamenya, els allot-
jaments rurals que van inaugurar el 2006 i que gairebé vint anys després, han esdevingut un exemple.
Inicialment, van ser dos allotjaments amb una capacitat de 12 places. Dos anys després, van construir quatre allotjaments més, ampliant fins a 36 la seva capacitat
Han convertit l’antic forn en l’Agrobotiga del Lluçanès
Un creixement ràpid i una aposta segura que van combinar amb l’ampliació de l’antic forn i de la botiga, per
crear un espai de venda i degustació dels seus productes, però també de molts d’altres produïts i elaborats al territori. Creant l’Agrobotiga del Lluçanès, un espai únic on trobar i poder tastar una variada mostra d’allò que es fa al Lluçanès.
Ara l’aposta de Ca l’Estamenya passa per la sostenibilitat, el 2024 van rebre el certificat Biosphere pel seu esforç en l’elaboració del pla de sostenibilitat. Al
llarg del 2024, van instal·lar plaques solars a tot el conjunt i van reduir el consum d’aigua instal·lant airejadors a les aixetes, entre altres mesures.
Per aquest 2025 tenen previst la creació d’un jardí botànic d’arbres i plantes autòctons del Lluçanès i la creació d’un hort ecològic, promocionant així el turisme més familiar i potenciant el turisme de benestar. Sense oblidar que per aconseguir-ho cal treballar en equip. Un equip que et rep amb un somriure només d’obrir la porta.//
Els Xivartistes actuaran a la plaça de l’Església a les 11 del matí
PERAFITA
Els Xivartistes són els integrants de la banda de l’escola Heurom de Perafita, i actuaran el pròxim dissabte 1 de febrer a la plaça de l’Església.
Ja fa anys que la banda actua per la Candelera, al principi feien el concert el diumenge, però el van traslladar a dissabte. Amb el canvi, tal com explica la Immaculada Tubau, mestra de l’escola, “hem aconseguit dona més valor i entitat al concert”, ja que aquell dia no hi ha tantes activitats com el diumenge.
Aquest any, al concert s’interpretaran diferents peces, amb instruments de percussió i vent metall, que l’alumnat de l’Heurom ha treballat al llarg del curs a les classes de banda. I també peces que han treballat a les classes de música amb la mestra de música, Neus Viadé
El projecte de la banda escolar
va néixer el curs 2016-17, i al curs següent s’hi va sumar l’EMAL que des de llavors posa el professorat a l’escola, en aquest cas l’Oriol Garriga i en Marc Monzonis.
L’objectiu del projecte és garantir que els nens i nenes de pobles petits tinguin accés a classes de música dins el mateix poble.
Des de l’escola valoren molt positivament el projecte de la ban-
da, i que aquesta participi en els esdeveniments de l’escola però també en els del poble. Immaculada Tubau, explica que l’esforç i la constància que cal per aprendre a tocar un instrument, acaba traspassant a altres àmbits i això és molt positiu. I afegeix que a través de la banda, l’alumnat acaba fent tres cursos de percussió i vent.//
“Vols aprendre astronomia? Només necessites els teus ulls, temps i un cel fosc”
Mirar al cel per no perdre el nord
L’Inés és una d’aquelles persones que et podries passar hores i hores escoltant. Aquí només n’hi ha cabut un petit – però espero que interessant – tros de la nostra conversa que va durar gairebé dues hores.
El curiós de la nostra trobada és que, malgrat haver parlat mil cops per telèfon, aquesta era la primera vegada que ens vèiem cara a cara. I amb el somriure que la caracteritza em va deixar anar “coses del món modern, què hi farem”.
I són aquestes coses del món modern que han fet que en poc més d’una generació hàgim oblidat allò que, pels nostres avis, era bàsic, com per exemple, saber-se ubicar mirant el cel, reconèixer el cicle de la lluna o trobar les constel·lacions o els planetes enmig de la nit estrellada.
Ens vam trobar a Vic, i la casualitat va voler que fos just l’endemà del nomenament de Josep Pratdesaba Vigatà Il·lustre. Pratdesaba va ser un gran divulgador de l’astronomia a principis del s. XX. A la que va ser casa seva, el 1916 hi va construir un petit observatori que des del passat 2023 es pot visitar de nou.
Amb l’Inés aprens que no calen grans artefactes per començar a observar el cel, només fan falta les ganes i ella les encomana totes.//
ENS HEM OBLIDAT DE MIRAR LES ESTRELLES?
Més que oblidar-nos-en, hem canviat la manera de viure. Ara, sigui on sigui que visquis, està tot molt il·luminat i ni veus el cel, ni tampoc necessites mirar-lo.
ABANS SÍ? QUÈ SABIES MIRANT EL CEL?
Abans les estrelles eren el nostre GPS, i el cel el nostre rellotge. Així de bàsic.
A TOT ARREU ÉS VEU EL MATEIX CEL?
No. I d’aquí ve la meva passió. Jo soc de l’Uruguai i em vaig criar al mig del camp, veient les estrelles i inconscientment, anava aprenent coses: com estaven posades, com es movien, les formes que feien… Però va arribar la dictadura i vam haver de marxar i vam venir cap aquí. Jo devia tenir onze anys i un dia, esperant que el meu germà petit arribés, em vaig asseure a unes escales a mirar el cel. I vaig al·lucinar: Orió s’havia canviat de lloc, estava just a l’altra banda d’on jo sabia que era. Quan vaig arribar a casa li vaig dir al meu pare que Orió estava al revés i em va dir: “clar, estem a l’hemisferi nord”. A mi em va petar el cap, no vaig entendre res.
I AQUÍ VA COMENÇAR EL TEU INTERÈS?
Més o menys. Vaig començar a buscar informació, a mirar els documentals de Sagan per la televisió (aquí es notarà que ja tinc una edat) i llavors vam tornar a l’Uruguai.
I saps quina és la casualitat més gran?
NO, QUINA?
Que Catalunya i Uruguai estan a la mateixa latitud, l’un al nord i l’altre al sud. Això vol dir que veiem les mateixes estrelles, però el
Inés Dibarboure fa més de vint-icinc anys que es dedica a la divulgació de l’astronomia a través de tallers d’observació o amb el Blau, el planetari viatger, que l’ha portat a visitar escoles, instituts i pobles d’arreu de Catalunya. El febrer del 2023, de la mà de l’editorial Alpina, va publicar Estels al cel. Astronomia per a tothom una guia pràctica per aquells
revés.
Aquí va començar la meva passió, jo necessitava entendre per què passava això.
I D’AQUESTA PASSIÓ HA SORTIT EL LLIBRE ESTELS AL CEL. ASTRONOMIA PER A TOTHOM?
El llibre va sortir perquè m’ho van proposar els de l’editorial Alpina. Volien una guia d’astronomia que fos diferent, i em van donar total llibertat.
I jo explico astronomia a la gent de carrer, de la manera més senzilla possible amb el meu planetari mòbil, el Blau. I al llibre, vaig voler que fos així. La meva intenció va ser transmetre una idea: vols aprendre astronomia? Només necessites els teus ulls, temps i un cel fosc.
L’objectiu final del llibre és despertar la curiositat i que la gent miri el cel.
PERÒ AL LLIBRE HI HA PREGUNTES SENSE RESPOSTA.
Sí, i volgudament, perquè la gent pugui gaudir buscant la resposta, investigant i descobrint allò que no hi he explicat.
No podem perdre la curiositat, si ho fem estem perduts nosaltres.
QUÈ ÉS BLAU, EL PLANETARI?
Blau, el planetari és on faig divulgació d’astronomia allà on se’m demana que vagi.
Fa molts anys que em dedico a això, i he anat veient que hi ha un buit molt gran de coneixement, cada cop més.
Ara que els darrers cinquanta anys hem fet un salt enorme pel que fa a coneixements, de cop hi ha enginyers terraplanistes. Que dius: com coi ha pogut passar això?
QUÈ NO SABEM, PER EXEMPLE?
Un exemple, oficialment fins que va arribar Copèrnic, no sabíem que existien els planetes. Però tu saps què vol dir planeta?
NO, QUÈ SIGNIFICA PLANETA?
Molta gent creu que el nom ve
de quan ens pensaven que la terra era plana. Però no.
En grec antic planeta vol dir estrella errant. I això era molt abans que nasqués Copèrnic.
D’ACORD. I AIXÒ ON ENS PORTA?
Si tu observes el cel molta estona o amb un lapse de temps molt separat, veuràs que les estrelles es mouen en bloc, totes juntes. Però n’hi ha cinc que no respecten aquest moviment. Una és Mercuri, que costa molt de veure. Les altres són Mart, Júpiter i Venus, que són més fàcils de localitzar, i també hi ha Saturn, que no és tan fàcil, però tampoc és difícil de veure.
Ara imagina’t quantes nits has de mirar el cel per veure que es mouen diferent.
I tenint en compte que segons com estiguin situats aquests pla-
que volen començar a mirar i entendre què hi ha al cel, però que no saben com posars’hi.
A partir del mes que ve, podreu llegirla cada setmana a LaRella i descobrir, de mica en mica, què és tot allò que veiem quan es fa de nit. Perquè com ella diu, les seves columnes seran l’excusa perfecta per anar a mirar el cel.
“Tenir cels foscos seria el millor regal que podríem fer als que ara són nens”
netes i nosaltres, sembla que vagin enrere en lloc d’endavant. Doncs hi va haver un grec, Aristarc de Samos, que fa més de dos mil anys ho va explicar perfectament. I d’aquella època ve el nom d’estrella errant, d’allà ve el nom de planeta. I tot només amb cordes i ombres i poc més. Sense cap gran estri.
NO CAL RES PER MIRAR EL CEL?
No, només les ganes i paciència, molta paciència.
Hi ha un munt de telescopis tancats en golfes perquè la gent es decep.
Un telescopi necessita un mínim de coneixement de què estàs mirant i on. Sí, és cert que la lluna i els planetes són molt espectaculars, però sense saber què mires, quina gràcia té?
Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: Poder viure tranquil·la
Un lema: Si vols acabar bé, comença malament (tremendamente)
Una afició: Caminar pel bosc
AIXÍ QUÈ DIRIES A QUI VOL COMENÇAR A MIRAR LES ESTRELLES?
Que vagi a fer bivac a un lloc on el cel sigui fosc, que avui en dia és molt difícil de trobar, i que s’avorreixi mirant les estrelles i com es mouen.
I quan se les hagi mirat, llavors que pregunti. Perquè el millor d’aquesta ciència és la pràctica. La teoria és més abstracta i sense la pràctica és difícil d’entendre.
PERÒ PER VEURE-LES CAL TROBAR CELS FOSCOS, I AIXÒ CADA COP ÉS MÉS DÍFICIL.
Sí, i jo crec que aconseguir tenir els cels foscos seria el millor regal que podríem fer als que ara són nens.
Una vegada una persona em va dir, ostres he anat a la muntanya i allà les estrelles estan més baixes que aquí. Clar, allà no hi ha contaminació lumínica. Es veuen totes les estrelles que s’han de veure.
PARLAR DE POBLES AMB CELS FOSCOS GENERA RECELS ENTRE LA GENT. PER QUÈ CREUS QUE PASSA?
Perquè s’associa la llum blanca amb la seguretat, i no té res a veure una cosa amb l’altre. I això passa a tot el món, no només aquí. Amb la llum blanca veus molt bé allà on està il·luminat, però al costat, tot es veu negre. En canvi, amb una llum taronja ho veuràs tot.
Al Lluçanès això seria molt fàcil d’aconseguir, però anar-ho explicant és una feina de formigueta. Jo sempre poso l’exemple de Santa Eulàlia de Puig-oriol, ho han fet i no els hi ha passat res.
QUÈ TROBARAN ELS LECTORS DE LaRella A LES TEVES COLUMNES?
Intentaré no fer-me pesada, això per començar. Explicaré coses que totes són veritat i que a més seran l’excusa perfecta perquè a la gent li vinguin ganes d’anar a mirar el cel.//
Es trenca la tendència a la baixa dels últims 3 anys, però la xifra només puja un 0,8% Alpens, Prats, Sant Bartomeu i Sant Agustí són els pobles amb una taxa d’atur més alta.
LLUÇANÈS
Per_ Miquel Casadevall Franquesa
L’atur al Lluçanès puja un 0,8% respecte l’any passat. Es tracta d’un repunt lleuger que difícilment es pot atribuir a cap causa concreta, però és una dada significativa en tant que trenca la dinàmica dels darrers tres anys, durant els quals la tendència havia estat sempre a la baixa.
Segons les dades de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat, que LaRella consulta a finals de cada any per analitzar-ne els indicadors, l’últim any que l’atur al Lluçanès havia estat més elevat que l’anterior fou el 2020, quan la taxa d’atur registral va assolir un 8,7%, segurament conseqüència directa de la crisi laboral associada a la pandèmia del Coronavirus.
Actualment, les dades mostren que l’atur al desembre del 2024 se situava al 7,4% al Lluçanès, amb un total de 276 persones aturades de les 3445 que estarien afiliades a la Seguretat Social.
Tot i així, és una dada força anterior que la de l’any 2015; gairebé una dècada enrere, hi havia fins a 390 persones aturades, que representaven més d’un 10% de la població.
DIFERÈNCIES IMPORTANTS ALS MUNICIPIS
Analitzant les dades per municipis, es pot constatar que les diferències son força grans. Els pobles que se situen més a prop de la mitjana són Santa Maria de Merlès, amb un 7,8% de persones aturades, Sant Feliu Sasserra amb un 7,3%, Perafita amb un 7% o Olost amb un 6,3%.
Però la resta de municipis es poden classificar en dos grups: en primer lloc, Alpens, Prats, Sant Bartomeu i Sant Agustí tenen taxes d’atur més elevades que la mitjana, destacant les 12 persones aturades d’Alpens que representen gairebé un 10% de la població. D’altra banda, a Lluçà, a Oristà, a Sant Boi i a Sobremunt l’atur és força més baix, i a Sant Martí d’Albars, només hi hauria una persona a la llista, represen-
FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball i el Model Productiu (Generalitat de Catalunya) i de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona
tant tant sols un 1,5% de la seva població.
L’històric de dades mostra que la presència d’aquesta disparitat entre pobles és una tònica normal, així com el fet que alguns municipis tenen tendència a encapçalar la llista amb més persones aturades de forma recurrent.
L’atur es manté per sota la mitjana catalana i en xifres semblants a comarques similars
És el cas de Prats i de Sant Bartomeu, que en els darrers anys sempre han mantingut un atur superior a la mitjana de la comarca.
Gairebé a tots els pobles, la majoria de persones a l’atur tenen 45 anys o més.
AL LLUÇANÈS, MENYS ATUR QUE
A CATALUNYA
Si bé l’atur ha augmentat aquest darrer any al Lluçanès, encara segueix essent més baix que al conjunt del país. Tot i que la mitjana catalana ha experimentat una davallada en nombre absolut de persones aturades l’any 2024, l’atur a Catalunya se situa en un 8,8% segons dades de l’Idescat, més d’un punt percentual per sobre de les xifres del Lluçanès.
A les comarques veïnes, aquesta xifra també és més alta; tant a Osona, com al Bages i el Berguedà, la taxa d’atur registral del desembre de 2024 és d’entre un 8 i un 10%, i la mitjana de Catalunya Central és d’un 9,05%.
Així doncs, es pot dir que malgrat que s’hagi trencat la tendència descendent, les dades de l’atur al Lluçanès encara es troben en una situació avantatjosa en comparació a la d’altres indrets. Una realitat que segurament tingui a veure amb la composició socioeconòmica del territori i amb la sectorització de l’economia a les comarques petites i de caire més rural; i és que si comparem les dades amb les d’altres comarques amb característiques semblants, aquestes coincideixen molt més. Per exemple, al Priorat, amb una població de prop de 9.000 habitants, l’atur és del 7,26%, i a la Terra Alta, que ronda els 11.000, del 7,72%.//
Puja l’atur entre
LLUÇANÈS
Per_ Miquel
Casadevall Franquesa
L’atur femení encara és un dels indicadors que pot reflectir desigualtats entre homes i dones, en aquest cas al mercat laboral. Segons dades de l’Idescat, al conjunt de Catalunya, el desembre del 2024, hi havia un total de 192.654 dones aturades, una xifra que representa una taxa d’atur registral d’un 9,06%. És una dada lleugerament més alta que la d’homes aturats: 142.541, és a dir, una taxa d’atur d’un 8,62%. Durant els darrers anys, aquesta diferència ha estat una realitat constant, tot i que ha tendit a anar-se reduint.
// FONT: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball i el Model Productiu (Generalitat de Catalunya)
En el cas del Lluçanès, tal com mostra el gràfic anterior, la tendència ha estat la mateixa: des del 2015 l’atur femení ha estat més alt que el masculí, però la diferència entre l’un i l’altre s’ha reduït significativament els últims dos anys. Mentre l’any 2015 hi havia 116 dones aturades més que homes aturats, l’any 2023 aquesta diferència era de 55 persones, i el
Actualment, la taxa d’atur registral en dones és d’un 9%
A Catalunya, i al Lluçanès, l’atur sectorial castiga especialment el tercer sector, i en menor mesura, la indústria. Paradoxalment, també s’agreuja una problemàtica que afecta moltes empreses d’aquests sectors, sobretot a la comarca: la dificultat per a trobar treballadors. LaRella ha parlat amb dues empreses que expliquen la seva experiència.
Marisa Casamor, directora de la Residència Els Munts, de Sant Boi, explica que ja fa anys que els és molt complicat trobar persones gerocultores. Actualment disposen d’uns 40 treballadors, però per anar bé n’haurien de tenir 5 o 6 més. Atribueix aquesta realitat a diversos factors: el més important, que la feina de cures a la gent gran no hi ha gaire gent disposada a fer-la. Tot i que el conveni no presenti un sou base especialment elevat, explica que des de l’empresa fan els possibles per assegurar unes condicions humanes i professionals òptimes: seleccionen curosament els professionals, asseguren una jornada suficient, faciliten canvis i rotacions i fins i tot disposen d’alguns habitatges llogats on poder allotjar algunes de les persones
2024 encara s’ha reduit més. A l’espera d’obtenir les dades desglossades per sexes sobre Sant Agustí i Sobremunt, que no estaven actualitzades al tancament d’aquesta edició, la xifra provisional és de 154 dones aturades i 116 homes, una diferència de només 38 persones. Aquesta xifra, com a molt, podria variar en 6 persones, que són la totalitat d’aturats que sumen ambdós municipis. Actualment, la taxa d’atur registral en dones al Lluçanès és d’un 9%.
Destaquen, però, els municipis d’Alpens, de Merlès i de Sant Bartomeu, on aquesta taxa és d’un 18%, d’un 15% i d’un 11% respectivament. //
que hi treballen. La problemàtica, però, persisteix, especialment en les figures de tècnics d’atenció a persones en dependència i de terapeutes ocupacionals. Casamor explica que ja no sap més on buscar aquests perfils, i comenta, a mode de broma, que “gairebé ha arribat a abordar gent al carrer quan ha sentit que buscaven feina”.
Una situació semblant viu el sector dels oficis, en el qual cada vegada hi ha menys persones formades. Això es percep en la dificultat per a cobrir la demanda, però també ho pateixen empreses industrials que necessiten personal qualificat. És el cas, per exemple, de Rotorprint, d’Olost, una empresa d’uns 160 treballadors que es dedica a la confecció d’embalatges i envasos i que han de fer mans i mànigues per a cobrir les més de 10 vacants que fa setmanes que arrosseguen. En aquest cas, busquen perfils especialistes, com els delineants, i tampoc els troben. Des de recursos humans, també ho atribueixen a causes multifactorials: escassa formació a la zona, una manca flagrant de transport públic i, també, a la falta d’habitatge.// MCF
Ramon ERRA MACIÀ
La lluna no darà claror
Les nits d’hivern no ens les podem deixar prendre, sobretot si són estelades. Però dia per altre s’anuncia la fi del món. Fa un mes, a Santa Maria de Lluçà, un cor envoltant una sibil·la, i la sibil·la mateixa, ens ho deien tot cantant mentre ens posaven la pell de gallina: Lo sol perdrà la claredat /mostrant-se fosc i entelat,/la lluna no darà claror/i tot lo món serà tristor . Dins el monestir, amb fred de peus, parets de pedra espessa i llum carbassenca, revivíem les pors més fondes. Et venien al cap guerres, cataclismes, canvi climàtic, feixisme, o simple grisor política (que també mata). Amb aquest panorama sembla que havíem de sortir deprimits, però vam acabar al claustre per meditar i cantar entre tots una cançó de bressol única al món. A través del quadrat que deixa obert el sostre, damunt aquells capitells medievals tan perfectes, es veia Orió, Mart, Júpiter, Venus. Feia una gelor amorosa, segons com. Per això dic que no ens podem deixar prendre l’hivern, ni les seves nits, temps de mirar cap a dins nostre aviam si hi trobem re interessant, en fi, de seure al peu del foc menjotejant i fent quatre voltes a les nostres vides absurdes i a les possibles pastanagues i distraccions que ens facin tirar endavant com si hi hagués un sentit. Un cop feta la catarsi, ja som altre cop darrere el dia a dia que ens crida amb totes les seves cares, les dolentes i les bones: córrer amb bicicleta, llegir, treballar, comprar, caminar, visitar, caure de cul, abraçar, fotre la traveta, extingir espècies, paraules, costums, agafar el cotxe, el tren, l’avió, salvar ocells, salvar paraules, somnis. No cal dir que la gent en sortia eufòrica, del Cant de la Sibil·la. Potser els actes culturals (vinguin de la foscor dels temps o siguin parits d’ara mateix), i l’acostament a la natura, són un bon antídot contra la sensació d’absurd. El món s’acaba cada dia per algú, però ens en podem oblidar una estona alimentant dèries, dins o fora, amb sol poruc o a la serena, trencant nous a la vora del foc, observant els saltirons dels pardals o sortint a caminar sota la celístia.//
Els blaugranes sumen 4 punts amb una victòria lluitada i un enfrontament cara a cara que acaba en empat
El passat dissabte 18 de gener, el Futbol Club Pradenc va disputar com a local un partit molt renyit contra un rival directe, La Garriga. Abans de començar el partit, cal recalcar que es va dur a terme, com cada partit a casa, el sac d’honor.
En aquest cas, el Prandec va decidir homenatjar aquelles persones que van retornar el futbol base al club blaugrana durant els anys 90.
Tot seguit, va començar el partit amb un avís de l’equip visitant, que per sort, només va acabar en un ensurt per a l’equip local. Tot i així, La Garriga, mitjançant una jugada d’estratègia en un córner, va aconseguir encetar el marcador. Ja a la segona part, el Pradenc va engegar amb una intensitat molt més alta, creant un parell d’ocasions que, desafortunadament, no van poder ser materialitzades. Cap al final del partit, l’enfrontament es va trencar per complet, i finalment el Pradenc va poder igualar el marcador amb un gol de Jordi Pont. Malauradament, l’equip local, tot i seguir intentant-ho, no va poder aconseguir endur-se els tres punts, quedant així un marcador final d’1-1.
Aquest empat situa el Pradenc a la setena posició, després d’haver guanyat a l’últim minut contra l’OAR Vic, per 1-2, a l’anterior jornada.// GSA I JBA
El Futsal
El partit corresponent a la desena jornada de la lliga enfrontava el Futsal Prats contra el C.N. Caldes, a pista visitant pels pradencs. El partit va començar amb molta intensitat per part dels locals i això va fer col·locar-los per sobre en el marcador, que a la mitja part ja reflectia un 3 a 0. El Futsal Prats va sortir a la segona part amb ganes de remuntar el marcador i emportar-se els 3 punts, però els locals van aconseguir fer primer el gol i posar el partit molt costa amunt pels visitants. Tot i això, el Futsal Prats va intentar tirar el partit endavant, però el marcador va acabar amb un 6 a 1 a favor del Caldes.
La següent jornada va ser a la pista de l’Escola Pia Mataró, on els pradencs van començar amb molta energia, avançant-se al marcador ja al minut 1. Tot i això, els locals van tenir una gran reacció i van aconseguir empatar de seguida. En els següents minuts, el partit va agafar una alta intensitat i es va poder veure un recital de gols per part dels dos equips, situant el marcador 5 a 3 al minut 8. Abans de marxar als vestidors, el marcador encara va augmentar amb un gol per cada equip.
La segona part tampoc va deixar res a desitjar, i el Prats va començar escurçant el marcador, però els locals no cedirien en cap moment. L’equip pradenc va continuar lluitant, i al minut 27 va aconseguir establir el 7 a 7. Els dos equips van oferir un gran partit pels espectadors i es va arribar a un resultat de 9 a 9 a pocs minuts pel final, tot i l’expulsió d’un jugador pradenc. Finalment, els locals van obtenir 3 gols, fent caure als visitants en una altra derrota de 12 a 9, tot i el gran partit.// GSA I JBA
Guanyen contra l’Avià (0-1) però perden contra el Calders (2-1) en un partit disputat com a locals a Avinyó
Una de freda i una de calenta per començar l’any a Sant Feliu Sasserra. En la primera jornada d’aquest 2025, disputada l’11 de gener, els blanc-i-blaus van aconseguir una victòria al camp de l’Avià gràcies a un gol de Biel Comas a les acaballes de la primera part. Un gol psicològic que situava l’equip visitant amb un avantatge que va saber defensar molt bé fins al final del partit.
Aquest resultat deixava els santfeliuencs a punt d’escalar posicions, però a la següent jornada, aparentment més assequible, no van poder evitar la derrota (2-1) contra el Calders, seguint així a les portes de la part alta de la classificació (sisena posició i a 9 punts del líder). Durant la primera part del partit, el Calders es va avançar al minut 20 al marcador. Però tot just començar la segona part, Ibáñez va aconseguir l’empat. Tot i això, el Calders es va tornar a avançar i va marcar el gol definitiu del partit.
Aquesta segona jornada del 2025, el Sant Feliu la va disputar com a local, però ho va fer al camp del municipi veí de l’Avinyó, ja que estava previst que comencessin les obres de remodelació del seu camp. L’inici de les obres finalment s’ha aplaçat fins al 3 de febrer, i el Club Esportiu Sant Feliu jugarà els partits a Avinyó un temps.// MCF
L’Olost somriu amb el nou any
Els blanc-i-verds van tancar l’any amb una victòria i han començat el gener invictes
OLOST
Per_ Lluc Corominas Peraire
Novembre i desembre no van ser uns mesos fàcils pel Futbol Club Olost. En aquest període, només van sumar 6 dels 21 punts possibles. L’últim partit del 2024, però, els de Joan Illamola van fer els deures al camp del Vinyoles guanyant per la mínima. D’aquesta manera, tancaven l’any del retorn del club amb una victòria que els permetia agafar aire i els consolidava a la part mitjana del grup 6 de 4a catalana. Amb la bona tònica, el conjunt olostenc certificava el bon estat de forma en què van poder acabar l’any i donaven el tret de sortida al 2025 amb una victòria contundent a casa contra el Borgonyà – l’últim classificat – per 3 a 0. Ja amb l’engranatge de la lliga de nou engegat, pel segon matx del nou any tocava visitar un club que també ha retornat als terrenys de joc recentment després d’anys parat: el Rupit i Pruit, que de fet, va tornar a l’activitat la temporada passada. El partit no era fàcil: al davant un equip de la mateixa part de la classificació i l’escenari,
com també ho és el camp olostenc, un fortí, en aquest cas de gespa natural, amb les complicacions sobrevingudes pel temps hivernal que el converteix en un fangueig. Finalment, la igualtat de nivell va plasmar-se amb un empat a un al marcador final en un partit en què als olostencs els va tocar remuntar. Una nota prou positiva, el resultat, tenint en compte les circumstàncies del partit. La nota negativa, però, van ser les lesions d’Eric Estrella i Marc Parramon. Amb aquest partit, l’Olost va tancar la primera volta de la lliga en novena posició i 23 punts. El cap de setmana següent torna a començar la volta visitant el Sant Julià, 13è classificat.//
Eren els dos pilots vinculats al Lluçanès que participaven en aquesta edició
LLUÇANÈS
Per_Miquel Casadevall Franquesa
El Ral·li Dakar, considerat la cursa automobilística més dura del món, s’ha celebrat per sisena vegada consecutiva a l’Aràbia Saudita.
La present edició, que ja és la número 47, va començar el 3 de gener a Bisha i va finalitzar el dia 17 a Shubaytah, dues ciutats situades a dos extrems de la península aràbiga i separades per quilòmetres abundants de terra desèrtica.
Enguany hi ha hagut la participació de dos pilots vinculats al Lluçanès: Nani Roma i Gerard Farrés. Aquesta vegada, Rosa Romero, que és la parella de Roma i que havia disputat la cursa en altres ocasions com a copilot de cotxes, no hi va participar.
Pel que fa als resultats, Farrés s’endú la millor part: el pilot olostenc, que debutava amb el seu nou equip Pedregà Team, ha quedat 53 a la general i 6è a la categoria SSV, corresponent als cotxes lleugers. En el seu cas, Farrés competia amb un Can-Am, i ho feia acompanyat el copilot eivissenc Toni Vingut, qui debutava en aquest rol després d’haver competit amb quads i amb motos. Roma, en canvi, ha quedat a la posició 106 malgrat partir com a un dels favorits a la victòria. I és que el de Folgueroles va quedar clavat a la sorra a la segona etapa i va haver de ser remolcat
Laia Serrat, alcaldessa de Sant
Agustí, també ha participat del Dakar
Laia Serrat, alcaldessa de Sant Agustí de Lluçanès, també ha viatjat a l’Aràbia Saudita per a participar al Dakar. No ho ha fet per a competir com a pilot ni copilot, ni com a alcaldessa, sinó que hi ha anat com a fisioterapeuta, la seva professió.
Serrat ha format part d’un equip de Lleida de vuit pilots de motos de diferents punts del món. Serrat, l’única fisioterapeuta de l’equip, s’ha encarregat de la preparació dels pilots abans i després de cada etapa.
fins a la meta per un problema amb el motor, per la qual cosa va quedar formalment desqualificat de la competició. No obstant, des-
Explica que el seu dia a dia al Dakar, consistia a llevar-se a les 5 del matí per preparar els pilots per sortir. Llavors, si l’etapa era circular, tenia el matí lliure, fins que tornaven els pilots i començava de nou la seva feina. Si no, després de la sortida, havien de recollir les carpes i fer 500 km o més fins al següent punt.
Aquest és el primer any que ha participat al Dakar i per ella ha estat tot un repte que, malgrat la duresa, valora molt positivament.// CFU
prés de reparar l’avaria, Roma i el seu copilot Àlex Haro van decidir continuar la cursa tot i no competir-la, aconseguint acabar-la.//
El primer Enduro Country del Lluçanès, organitzat pel Moto Club la Torre, va aplegar més de 200 corredors el passat diumenge 19 de gener. Des del Moto Club valoren molt positivament aquesta xifra i destaquen també la gran assistència de públic que va reunir la jornada.
La victòria de la competició se la va endur el pilot perafitenc Pau Tomàs, que corria a la categoria Elit. Cal destacar també la 1a posició obtinguda a la categoria Júnior del pilot local, Guillem Sucarrats. Des del Moto Club destaquen el bon paper de tots els corredors del Club, que van obtenir molt bones posicions.
Marc Sucarrats explica que durant els entrenaments van haver de fer un petit canvi en un punt del circuit on van destacar que s’hi feien taps que podien ser perillosos. Aquesta resposta ràpida del Moto Club va ser molt ben valorada pels participants. Sucarrats afegeix que, malgrat la duresa de la prova, tots van sortir molt contents.// RED
Els participants, al Bike Trial les Moreres.// F: AJ PRATS
L’escola de Bicitrial de Prats del Lluçanès va començar les classes a principis d’aquest mes de gener. Ara mateix hi ha vuit inscrits, que venen d’arreu del Lluçanès i que fins ara havien d’anar a entrenar a Vic o Gironella. Aquests compten amb l’assessorament de Martí Rusiñol, que va ser campió del món d’aquesta disciplina.
El circuit de bici trial era una demanda de diferents famílies del poble, els fills de les quals practicaven aquest esport i havien d’anar a entrenar fora. El circuit es va fer realitat amb el suport de la Unió Ciclista i l’Ajuntament de Prats, i també de diferents particulars que van donar-hi un cop de mà. Tal com explica Pep Perarire, regidor de Prats, un dels objectius del circuit de bicitrial és diversificar l’oferta esportiva municipal. I afegeix que queden altres temes pendents com el rocòdrom.// RED.
La revista Caramella celebrarà els seus vint-icinc anys, aquest pròxim diumenge amb un acte al Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància a Santa Eulàlia de Puig-oriol. La festa començarà a les 12 del migdia i comptarà amb les intervencions d’Eva Boixadé, Roser Reixach, Josep Vicent Frechina i Aleix Cardona, que parlaran de l’origen de la publicació i el seu vincle amb el Lluçanès i faran un repàs als continguts lluçanesos que han aparegut a les pàgines de la revista al llarg d’aquests anys. Després de vint-i-cinc anys, Caramella ha esdevingut el millor aparador de la cultura popular del país que, amb una mirada minuciosa, explica els detalls de les diferents manifestacions populars d’arreu dels Països Catalans i analitza el paper de la cultura popular dins la societat. A la festa, també parlaran dels darrers dos números editats: el 50, publicat el maig passat i el 51, d’aquest desembre. El número 50 i coincidint amb el 25è aniversari, inclou un especial on, entre altres temes, entrevisten de nou, vint-i-cinc anys després, qui va inaugurar la secció d’entrevistes del semestral, el cantant, mestre de molts i gran difusor de la tradició oral d’aquest país: Jaume Arnella.
En acabar els parlaments, la festa continuarà amb la participació de les cantadores d’Alpens i la música dels acordionistes del Lluçanès, tot amanit amb un bon vermut. I, com no podia ser d’altra manera, també hi haurà el pastís d’aniversari.
La Caramella va néixer el 1999 de la mà de Solc, Tramús i Carrutxa, tres associacions dels Països Catalans, que tenien per objectiu la difusió de la cultura popular. La revista manté l’aposta pel paper, conscients de les limitacions que comporta en un món cada cop més digitalitzat, per això continuen buscant subscriptors que permetin garantir la pervivència del projecte.// CFU
El Consorci del Lluçanès ha donat a conèixer la programació de la nova oferta formativa pel semestre de febrer a juliol.
Dins la diversitat d’oferta, es pot trobar formació per a empreses referent al certificat digital, un nou curs de monitor de menjador, noves formacions a la formatgeria col·lectiva del Quall, o els ja clàssics cursos d’anglès i català per a nouvinguts.
Per altra banda, l’Escola de Música i Arts del Lluçanès, també ha programat tallers musicals. Tota l’oferta formativa es pot consultar a la contraportada d’aquesta edició.// RED.
COSTUMARI DEL LLUÇANÈS
Per_ Pere Mestre i Xavier Cortada
Des de sempre s’ha tingut la dè ria de controlar l’espai i el temps. Quan per allà als segles XIV i XV les ciutats es despertaven amb el so que el campaner imprimia des del cloquer d’esglésies, catedrals o monestirs, havent-se de refiar dels rellotges de sol o d’arena, molt pocs podien pensar que anys més tard s’arribaria a donar les hores, diürnes i nocturnes, amb aparells mecànics que maquessin el temps per si mateixos, sense l’ajuda de ningú.
Van haver de passar uns anys abans no van aparèixer els pri mers rellotges mecànics de cam panar i quan això va succeir, aquells grans artefactes que en cara avui tenim la sort de poder gaudir en moltes de les nostres esglésies parroquials, els rellot gers més traçuts van fer un pas més, traslladant aquells robusts mecanismes als rellotges domèstics. I aquí és on prenen protagonisme els Puigferrat, originaris de cal Puigferrat, de Santa Maria de Merlès.
Rellotge de Joan Puigferrat (s. XVIII).
Si els avenços en l’art de la rellotgeria van venir de forma inesperada d’una idea genial de Galileu, observant el moviment d’un encenser, aquell enginy, en forma de pèndol, va revolucionar la societat del moment. Tanmateix, mentre Europa prenia avantatge en l’art de construir rellotges domèstics, això era al llarg del segle XVII, a Catalunya i a Espanya encara estàvem a les beceroles i els havíem d’importar.
No va ser fins ben entrat el segle XVIII que a Catalunya es van anar creant petits tallers, que avui tothom els reconeix com els focus més importants en l’art dels rellotges d’aquell moment. Aquests estaven repartits per tota la nostra geografia (Arenys de Munt, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada, Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de
Originaris de Sant Martí de Merlès, van ser pioners i reconeguts com a rellotgers
les Abadesses, Terrassa i Vic).
Segons els especialistes, el taller de Gironella, de mà dels Puigferrat en va ser un dels pioners. En Joan Puigferrat i Ros, amb l’ofici inicial de ferrer, vivint a Cal Ferrer, de Sant Martí de Merlès, va entrar de ple en aquell nou ofici. Va ser cridat per adobar el rellotge de campanar de Sant Joan de Berga (1727) i de Santa Eulàlia de Gironella (1728). També va ser el constructor del rellotge de campanar de Santa Maria de Merlès (primers de s. XVIII), que encara avui està al mateix lloc.
L’any 1748 va ser cridat pel comú de Gironella perquè executés el rellotge de campanar de l’església parroquial, amb la proposta que hi anés a viure. Allà
va ser on formà el conegut taller de Gironella, amb el seu fill Joan Puigferrat i Riambau i el seu net Josep Puigferrat i Escaler. Aquestes generacions, avui formen part de la història de la rellotgeria de casa nostra. Un seu familiar, en Francesc Puigferrat i Guixaró, es va establir a Santa Eulàlia de Puig-oriol, també fent de rellotger, potser ajudant als seus familiars del taller de Gironella. Josep Puigferrat i Escaler, l’últim dels rellotgers, es va casar amb Antònia Estrada i Corcó, hereva del mas Estrada, de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Això va fer que els Puigferrat tornessin al Lluçanès. Els Estrada van ser els impulsors del creixement de la població al llarg del carrer Major (s. XVIII i XIX).
Per saber l’origen dels Puigferrat i dels Estrada hem hagut de construir la seva genealogia (finals s. XVI a mitjan s. XIX), que està a disposició de les persones amb aquest cognom i d’altres que, si hi estan interessades, els hi podem facilitar una còpia en format digital.
Per saber una mica més de tota aquesta història, podeu consultar la pàgina web de Pere Mestre i Xavier Cortada, amb el nom de: costumaridelllucanes.cat. Allà hi trobareu la narració Els Puigferrat, rellotgers i també un annex, a mena d’inventari, amb els quatre rellotges de campanar que van construir i restaurar els Puigferrat i també un recull de vinti-quatre rellotges domèstics que Jaume Xarrié i Eduard Farré van publicar en el seu llibre El rellotge català
Un d’aquells rellotges va ser el que hi havia a l’ermita de Sant Dimes, a Montserrat, espoliat per les tropes de Napoleó (Guerra del Francès, 1808-1814) però que gràcies als dibuixos que va fer el seu guia personal, Alexandre de Laborde, fruit de la casualitat, es va poder recuperar al cap de 186 anys i avui està exposat en una sala del monestir.//
La proposta cultural
CRÍTICA LITERÀRIA
Per_Maria Font López
Comencem el 2025 repassant una de les veus literàries més destacades del 2024: Han Kang. Guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per “la seva intensa prosa poètica que confronta els traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana”, l’autora sud-coreana ens recorda amb cada paraula que la literatura no només explica històries, sinó que té la capacitat de curar, transcendir i il·luminar els racons més foscos de l’existència humana. Aquest reconeixement consagra Han Kang com una creadora que converteix el dolor en art i el silenci en un crit ple de significat. Les seves obres, traduïdes arreu del món, arriben també al català amb títols com La vegetariana , una exploració inquietant sobre el cos i la rebel·lia; Blanc , una meditació subtil sobre la pèrdua i el significat dels colors; La classe de grec , un delicat viatge a través del llenguatge i la connexió humana; i, sobretot, Actes humans , una novel·la que ens situa al cor de la massacre
de Gwangju de 1980, quan unes protestes populars, encapçalades pels estudiants, van ser brutalment repressives per part del règim del dictador Chun Doohwan.
A Actes humans , Han Kang desplega una estructura coral que teixeix un retrat commovedor de la violència i la memòria col·lectiva. Hi trobem les veus de l’estudiant Dong-ho, encarregat d’ajudar a identificar els cossos
L’opressió, el sacrifici per la democràcia i el cost humà de la repressió ressonen amb una claredat esglaiadora, convidant-nos a reflexionar sobre el valor de la memòria i el deure de no oblidar
dels caiguts; la seva mare, que viu l’esquinçament de la pèrdua; un activista clandestí, que lluita pel somni de la llibertat; una dona marcada per la tortura; un editor que desafia la censura per preservar la veritat; i, més enllà del món dels vius, la veu col·lectiva dels morts, que parla des d’un silenci imposat per la història. Aquesta polifonia crea un relat que traspassa els límits del temps i l’espai, convertint la
història de Gwangju en una metàfora universal sobre la lluita per la dignitat i la llibertat. Cada paraula de Han Kang batega amb una intensitat que transcendeix el context històric coreà, revelant un mirall on qualsevol societat pot reconèixer les seves pròpies ferides, lluites i esperances. L’opressió, el sacrifici per la democràcia i el cost humà de la repressió ressonen amb una claredat esglaiadora, convidant-nos a reflexionar sobre el valor de la memòria i el deure de no oblidar. Amb un estil líric i una profunditat colpidora, Han Kang ens interpel·la com a individus i com a comunitat, recordant-nos que la llibertat és un desig comú i que el sacrifici dels qui han lluitat per ella no pot caure en l’oblit. Començar aquest 2025 amb les seves paraules és acceptar el desafiament de mirar de cara el passat i assumir el compromís de construir un futur més humà, on la memòria i la justícia no siguin només ideals, sinó realitats palpables. Que aquest any nou sigui una invitació a escoltar la poesia que uneix els pobles i a renovar el nostre compromís amb la humanitat.//
OFEREIXO FEINA
» FERRER amb experiència i coneixement de manteniment de maquinària industrial. Incorporació immediata. T: 606 79 85 59 (R857/05)
» PERSONAL DE PRODUCCIÓ per a les següents seccions: impressió (torn matí, tarda, nit), laminació (torn matí), tintes (torn partit de 9h a 18h), preparació de cilindres (torn nit) i magatzem (torn partit de 9h a 18h), a Olost. Correu: cv@rotorpint.com (R587/06)
» AUXILIAR EN GRANJA DE PORCS a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R587/01)
» PEÓ DE MANTENIMENT de màquines en planta de producció a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R587/02)
» PEÓ DE PRODUCCIÓ en torn de nit a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R587/03)
» VENEDOR/A I REPOSADOR/A de supermercat a Sant Feliu Sasserra. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R587/04)
» APARELLADOR/A a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R584/05)
» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R583/01)
» TREBALLADOR/A SOCIAL a residència d’avis de Sant Boi. No substitució. T: 687 083 081 (R583/02)
» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. T: 687 083 081 (R583/03)
BUSCO FEINA
» Dona per fer neteja o cura de persones grans a domicili. Treballadora i responsable. T: 611 508 719 (Damaris) (R587/07)
INGREDIENTS
» 1 kg de vedella tallada fina
» 1 pebrot verd, 2 tomàquets i 2 cebes
» farina
» 2 grans d’all
» Sal i pebre
» Aigua
PREPARACIÓ
1. Salpebreu la vedella i seguidament enfarineu-la.
2. Posaeu un raig d’oli en una paella i un cop calent fregiu-hi la vedella (no gaire feta).
3. Talleu la ceba i el pebrot petit i talleu el tomàquet a trossos.
4. Feu el sofregit daurant primer la ceba, afegint-hi després el pebrot i per últim el tomàquet.
5. Una vegada fet el sofregit, coleu-ho tot amb un colador gran, remenant-ho amb una cullera. Així destriarem la pela del tomàquet i el pebrot.
6. En una cassola, escalfeu una mica d´oli i poseu-hi els talls de la vedella prèviament fregits i el sofregit ja colat. Hi afegiu una mica d´aigua i ho deixeu coure tot a foc lent, fins que quedi ben tendre.
També podeu afegir-hi productes de temporada, com els bolets si és el cas, i la podeu fer amb carn de porc en comptes de vedella per a un plat més econòmic. És una recepta que se sol cuinar en dies de celebracions.
GRUP DE TREBALL DEL CENTRE DE DIA BONA SORT, DE PRATS DE LLUÇANÈS
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
23 dj ST.BARTOMEU AUSA
24 dv PRATS POU
25 ds PORTAL DE QUERALT - VIC PORTAL DE QUERALT
26 dg YLLA - VIC YLLA
27 dl ST. BARTOMEU URGELL
28 dt OLOST EURAS
29 dc PRATS ALIBERCH
30 dj ST.BARTOMEU BARNOLAS
31 dv OLOST TERRICABRAS
1 ds FARGAS - VIC FARGAS
2 dg ARUMÍ - VIC ARUMÍ
3 dl ST.BARTOMEU YLLA
4 dt OLOST CONSTANSÓ
5 dc PRATS VILAPLANA
6 dj ST.BARTOMEU ATLÀNTIDA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
GENER I FEBRER
PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ “30 ANYS DE DANSA I TRADICIÓ”. De dilluns a divendres, de 10 a 2 del migdia i dimecres fins a les 7 de la tarda. Caps de setmana i festius, de 10 a 2 del migdia, a la Sala de Cal Bach.
LLUÇÀ_ EXPOSICIÓ MÚSIC DE TOT COR, JOAN TOMÀS I PARÉS _ Fins al 28 d’abril, de dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia. Al centre d’estudis i recursos de la transhumància.
OLOST_ ESPAI GUAITA, amb una obra de Maria de les Trenes, en horari del Centre Cívic.
DIVENDRES 24 DE GENER
SANT FELIU SASSERRA_ PRESENTACIÓ DELS TREBALLS DE RECERCA de 2n de batxillerat de l’Institut Castell del Quer, a les 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató. CLUB DE LECTURA de Cabells de Gebre, amb la presència de l’autora Teresa Sagrera, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.
OLOST_ CLUB DE LECTURA MERAVELLES. Tertúlia de Dias Extraños, a 2/4 de 5 de la tarda a la Biblioteca. PARTIDES D’ESCACS, a les 7 de la tarda a la Biblioteca.
BARCELONA_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ROSER FLUVIÀ. UNA PRADENCA A RAVENSBRÜCK” amb les autores Anna gorchs i Roser Reixach, a les 7 de la tarda a la Model.
DISSABTE 25 DE GENER
SANT FELIU SASSERRA_ TEATRE amb “La Mort d’Egivat” a càrrec de la Cia Faranduleros. A 2/4 de 8 del vespre a l’Ateneu.
OLOST_ CONCERTS DE CONJUNTS INSTRUMENTALS DE L’EMAL, a les 5 de la tarda a l’Espai Perot Rocaguinarda.
DIUMENGE 26 DE GENER
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ PRESENTACIÓ DELS 25 ANYS DE LA REVISTA CARAMELLA. Amb la intervenció d’Eva Boixadé, Roser Reixach, Josep Vicent Frechina i Aleix Cardona. Cantades i música amb els acordionistes del Lluçanès i les cantadores d’Alpens. Vermut i pastís d’anviersari. A les 12 del migdia al Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància.
SANT FELIU SASSERRA_ LATENEUA. Taller i projecció d’“El viatge d’Ernest i Célestine”, a partir de les 5 de la tarda a l’Ateneu.
OLOST_ ASSEMBLEA GENERAL DEL CASAL, a les 5 de la tarda, al Casal. Seguidament, COCA, TORRONS,
FRUITA, I BINGO I MÚSICA a càrrec de @theclimb_acousticband.
PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCERT DE CONJUNTS INSTRUMENTALS DE L’EMAL. A 2/4 de 12 del migdia al pavelló.
DILLUNS 27 DE GENER
PRATS DE LLUÇANÈS_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Parlem de cuidar. A 2/4 de 5 de la tarda a l’Espai Social de la Gent Gran.
PERAFITA_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Parlem de cuidar. A ¼ de 7 de la tarda al Niu.
DIMECRES 29 DE GENER
LA TORRE D’ORISTÀ_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. Parlem de cuidar. A les 5 de la tarda al Local Social.
DIVENDRES 31 DE GENER
OLOST_ TERTÚLIA DE LA NOVEL·LA Hamnet, a les 6 de la tarda a la Biblioteca. PARTIDES D’ESCACS, a les 7 de la tarda a la Biblioteca.
PERAFITA_ LA CANDELERA. TITELLES amb Teia Moner, a 2/4 de 6 de la tarda a l’altell de Cal Prats. TEATRE amb “La Mort d’Egivat”, a càrrec de la Cia Farandulerus, a 2/4 de 8 del vespre al Pavelló.
PRATS DE LLUÇANÈS_ PRESENTACIÓ DE TRES TREBALLS DE RECERCA d’alumnes de 2n de batxillerat de l’Institut Castell del quer, a les 8 del vespre a la sala d’actes de l’Espai.
DISSABTE 1 DE FEBRER
LA TORRE D’ORISTÀ_ VISITA GUIADA A PUIG CIUTAT. A les 11 del matí, al jaciment.
ALPENS_ XERRADA “Vida, veritat, creences”, a càrrec de Jaume Ruiz, psicoterapeuta i facilitador de constel·lacions familiars. A 2/4 de 8 del vespre a la Fàbrica Vella.
PERAFITA_ LA CANDELERA. TORNEIG D’ESCACS, a les 11 del matí a la sala polivalent del Centre de Cultura. CONCERT DE LA BANDA “ELS XIVARISTES”, a les 11 del matí
a la plaça de l’Església. INAUGURACIÓ DE LA MOSTRA D’ART “Eines del món rural a Perafita”, a 2/4 de 12 del migdia al Niu. CAMPIONAT LOCAL DE BOTIFARRA, a les 3 de la tarda a la sala polivalent del Centre de Cultura. CONCERT AMB ORGUE DE GATS, a les 7 de la tarda al pavelló. SOPAR DE LA CANDELERA, a les 9 del vespre al Pavelló. BALL AMB ORGUE DE GATS, a les 11 de la nit al Pavelló.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ TEATRE “Condó umbilical” de la companyia Jalea. A les 6 de la tarda al Local Social.
PRATS DE LLUÇANÈS_ BALLADA DOBLE DE SARDANES amb la Cobla La Principal del Llobregat i la Jovenívola de Sabadell, a les 4 de la tarda al pavelló.
DIUMENGE 2 DE FEBRER
PERAFITA_ LA CANDELERA. ESMORZAR pels participants de la cercavila, a les 9 del matí al Pavelló. FIRA DE LA CANDELERA, durant tot el matí. BENEDICCIÓ A SANT ANTONI I MISSA, a ¾ d’11 del matí. PASSANT DE CARRUATGES I CERCAVILA, amb els Bastoners de Sant Bartomeu del Grau, els Geganters de Prats de Lluçanès i els Castellers del Lluçanès, a partir de 2/4 de 12 del migdia, pels carrers de Perafita. SARDANES amb la Cobla de Berga Jove, a la 1 del migdia, a la plaça Sant Antoni. CURSES DE CAVALLS, a partir de les 4 de la tarda al camí de Can Carbó.
PRATS DE LLUÇANÈS_ CONFERÈNCIA “LES CAMPANES DE SANTA ÀGATA. I PRATS EN EL PENSAMENT”, a càrrec de Lluís Vila i Vilalta, a les 12 del migdia a la Sala Cal Bach.
DILLUNS 3 DE FEBRER
PERAFITA_ LA CANDELERA. ESMORZAR POPULAR dels Caçadors. A les 9 del matí a la Casa de colònies.
DIMECRES 5 DE FEBRER
PRATS DE LLUÇANÈS_ DIADA DE SANTA ÀGATA. TRADICIONAL REPIC DE CAMANES, a les 12 del migdia al campanar de l’església. CERCLE DE DONES AMB JENN DÍAZ, a les 7 de la tarda a Cal Bach.
Voldria donar les gràcies a tot el personal del Cap de Prats de Lluçanès, pel tracte professional rebut durant tot el procés de malaltia del meu marit.
Anna Mª Font i Arumí Vull agrair molt especialment al Dr. Raimon Codina i la infermera Rosa Besora, per la seva acurada professionalitat, humanitat i acompanyament que ens ha donat fins a l’últim moment. Moltes gràcies a totes i tots.//
» CAVALL NAN femella molt bonic. T: 616 637 667 (R587/01)
» CUINA DE BUTÀ de 4 focs i forn que no s’ha fet servir. T: 93 822 86 47 (R587/02)
» PERDIUS I FAISANS. T: 665 213 238 (R586/03)
» BICICLETA PER A NENS (6-8 anys). Rockrider ST 900. T: 680 224 087 (R586/04)
» MERCEDES VITO de l’any 2005. 130 cv. 275.000 km. 6 places. Amb opció de mobles camper. Té bola de remolc. T: 649 203 814 (R585/05)
» TAULA DE MENJADOR IKEA TORSBY de 185x85x75cm. Estructura metàlica i cromada i tauler de vidre en blanc. En molt bon estat. 35€. T: 654 20 10 01 (R585/12)
» TERRENY URBÀ actualment apte per tenir-hi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La Coma- Bona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R585/01)
» CADIRA PUJAESCALES seminova. T: 662 519 073 (R587/03)
» MASIA DE LLOGUER a llarg termini (no de temporada) amb un mínim de 5 habitacions. T: 639 17 71 66 (R585/06)
» PLAÇA D’APARCAMENT a Prats de Lluçanès, carrer de Vic. T: 658 859 517 (R585/02)
» PROGRAMES DE FESTA MAJOR dels anys 90 i 2000 de La Torre, Prats de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Perafita, Sant Feliu Sassera, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Alpens, Lluçà, Sant Bartomeu del Grau i Oristà. T: 639 00 43 26 (R587/04)
Els Encants de LaRella! Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
cigonyes
Estem a les acaballes del gener, un mes purament hivernal de dies curts, matinades ben glaçades i aire d’aquell que fa amagar les orelles. Semblaria que la primavera queda massa lluny per pensar-hi, però a la natura passa com amb l’hort que sempre t’has d’anticipar. No s’hi val a badar perquè els que no estem acostumats a fer les feines en dates assenyalades sempre anem de tard. D’aquí a quatre dies el veí ja tindrà les faves, els alls i pèsols ben crescuts i a casa encara s’haurà de preparar la terra.
Doncs resulta que tenim altres veïns que també van per feina. Les Guilles ( Vulpes vulpes ) ja estan en zel, les femelles de Duc
No s’hi val a badar!
( Bubo bubo ) ja estan covant els ous i les Grives ( Turdus viscivorus ) ja estan en plena època de cria. Tots ells i altres espècies s’anticipen al bon temps perquè quan arribi els seus petits tinguin abundància de menjar i tinguin més probabilitats de sobreviure. Amb teca a dojo creixeran de pressa i podran emancipar-se ben crescuts i valents. Nosaltres estem gaudint al màxim de les menjadores, ja que aquests dies les visiten
molts ocells. S’han acostumat a trobar-hi menjar i si no hi ha cap Esparver ( Accipiter nisus ) que també s’hagi acostumat a passar-hi, mengen tranquillament. Però no s’hi val a badar! D’aquí a quatre dies els ocells que niuen a les caixes-niu que tenim penjades ja començaran a treballar i han de trobar la casa en condicions. És, per tant, el moment de revisar-les. Si no hi ha cap Ratolí de bosc ( Apodemus sylvaticus ), Rata cellarda ( Eliomys quercinus ) o algun ratpenat que hi estigui passant l’hivern, les posarem a punt. Traurem el niu vell i les netejarem, així estarà a punt per rebre els nous hostes.// RAMON BAUCELLS
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
08:06 h - 31 de gener - La Torre d’Oristà
18:06 h - 31 de gener - La Torre d’Oristà
12 de febrer
29 de gener
LLUÇÀ (760 m)
15,10 ºC · dia 11
-2,30 ºC · dia 14
5,50 ºC
80,5 km/h · dia 12
0,40 L · cap dia
0,40 L 0,40 L
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
15,90 ºC · dia 11
-7,50 ºC · dia 14
4,42 ºC
59,4 km/h · dia 12
0,80 L · 1 dia
0,80 L 0,60 L · dia 5
De l’1 al 20 de gener
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
Tot just aquests dies fa cinc anys de l’anomenat temporal Glòria, el que va ser, sens dubte, el temporal més dur des de fa dècades. Varen ser cinc dies, del 19 al 23 de gener del 2020, d’intensa llevantada amb onades de més de set metres, nevades intenses a les cotes altes del Pirineu oriental i el Ripollès, fortíssimes ventades, pluges intenses que provocaren desbordaments de rius i fort temporal marítim, amb onades de més de set metres de mitjana. Tot plegat va provocar greus danys en infraestructures costane-
ALPENS (871 m)
14,80 ºC · dia 9 -3,70 ºC · dia 14 4,50 ºC
59,5 km/h · dia 16 3,60 L · 2 dies 3,60 L 2,80 L · dia 16
PERAFITA (774 m)
15,40 ºC · dia 11
-4,40 ºC · dia 14 4,34 ºC
49,7 km/h · dia 12 1,30 L · 2 dies 1,30 L 0,90 L · dia 16
57,9 km/h · dia 12 1,00 L · cap dia 1,00 L 0,00 L OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
16,30 ºC · dia 11
-5,90 ºC · dia 14 4,20 ºC 40,2 km/h · dia 12 3,40 L · 2 dies 3,40 L 1,80 L
OLOST - TRASSERRA (740 m) 16,10 ºC · dia 11 -9,20 ºC · dia 14 3,00 ºC
15,70 ºC · dia 11 -3,80 ºC · dia 14 5,80 ºC 61,2 km/h · dia 12 1,00 L · 1 dia 1,00 L 0,80 L · dia 16
17,40 ºC · dia 11
-7,40 ºC · dia 14 4,60 ºC
59,5 km/h · dia 12 0,00 L 0,00 L 0,00 L LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)
ORISTÀ (460 m)
17,60 ºC · dia 11 -8,80 ºC · dia 14 3,60 ºC 41,1 km/h · dia 16 1,20 L · 2 dies 1,20 L 0,60 L · dia 16
res, carreteres, ponts i vies fèrries i quatre víctimes mortals (setze, a tot l’estat espanyol). Al Lluçanès el recordem per les pluges intenses i les fortes ventades. La precipitació d’aquell gener és, en la majoria d’observatoris, la de més intensitat que es recorda. A Olost varen caure 192,1 mm, Oristà 165,0 mm, Alpens 163,8 mm, Lluçà 143,0 mm, Prats 125,0 mm i a St. Boi 121,6 mm. Els cops de vent més intensos es varen registrar el dia 20 a Alpens amb 90,1 km/h de gregal i a Olost 70,8 km/h de llevant.
Des de LaRella convidem els lectors a compartir els seus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts o recordats. Els publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica de la meteorològica del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Més informació:
Ornitologia sàvia i popular:
Cants d’ànecs a la matinada, pluja a la vesprada
Quan canta el milà, pluja farà
Quan canta el pigot la pluja és [ben] a prop
Quan canta la perdiu, que plourà diu
Quan el verdum baixa a la plana, sopluja’t a la cabana
Quan la garsa baixa, vent assenyala, i quan puja, assenyala pluja
Si el gall canta a l’obac, pluja aviat, i si canta a la solana, sol i galvana
El gener es caracteritza per ser el mes més fred de l’any i poc plujós (estadísticament, però, el més sec de l’any és el febrer) i, per tant, anticiclònic, amb pressions atmosfèriques altes, temps calmat, inversions tèrmiques i boires o humitats altes. Fins ara, totes les variables (dades fins al dia 20), compleixen aquestes premisses, amb més o menys certesa i exactitud depenent de les característiques i de l’amplitud —i, en conseqüència, fiabilitat— de les dades històriques de cada observatori.
Tot i que, com s’ha dit, el gener es caracteritza per ser un mes sec, aquest any ha sigut, fins ara, extraordinàriament escàs de precipitació. Si fins a final de mes no s’inverteix la tendència, estarem en valors mínims que no teníem des de fa vint-i-cinc anys (2005). A Lluçà (0,4 mm), Olost (1,0 mm) i la Torre d’Oristà (0,0 mm) no ha plogut cap dia i la poca aigua recollida correspon a la condensació de boires i humitats elevades. A Alpens (3,6 mm), Sant Boi (3,4 mm), Perafita (1,3 mm) i Oristà (1,2 mm) han tingut dos dies de precipitació. A Trasserra (1,0 mm) i a Prats (0,8 mm) han tingut un dia de pluja.
Les temperatures mitjanes, fins ara, han estat properes a les que estadísticament corresponen al gener. A causa del temps anticiclònic, hem tingut freqüents inversions tèrmiques i aquest fenomen ha provocat lleugeres desviacions, a l’alça o a la baixa, depenent de la situació geogràfica dels observatoris. A Olost ha tingut una mitjana de 3,0 °C (mitjana mensual 4,20 °C) i a Oristà 3,6 °C (mitjana mensual 4,4 °C), per tant, se situen, de moment, per sota els valors esperats. A Prats, amb 4,42 °C (mitjana mensual 3,74 °C) i Perafita amb 4,34 °C (mitjana mensual 3,80 °C) per sobre.
La matinada més freda va ser el dia 14, amb mínimes força baixes, però no extremes. Aquell dia les mínimes varen ser a Olost amb -9,2 °C, Oristà -8,8 °C, Prats -7,5 °C o la Torre d’Oristà amb -7,4 °C. Les màximes més altes van ser el dia 11 amb valors, per exemple, de 17,6 °C a Oristà, 17,4 °C a la Torre d’Oristà, 16,3 °C a St. Boi o 16,10 °C a Olost. Amb aquestes dades, recordem que són parcials, podem veure que els observatoris situats a menys alçada geogràfica Oristà (460 m), Olost (558 m) o la Torre d’Oristà (572 m) tenen els valors més extrems. Els observatoris de cotes més altes, Alpens (871 m), Perafita (774 m), Lluçà (760 m) o Trasserra (740 m) no tenen unes temperatures tan contrastades. En correspondència al temps anticiclònic que hem tingut, les pressions atmosfèriques s’han mantingut molt altes, amb un màxim a Olost i Trasserra de 1032,6 hPa el dia u. En aquest resum i de manera recurrent, fem servir com a referència la “temperatura mitjana mensual”. Potser és convenient aclarir que ens referim a la mitjana estadística de les temperatures màximes i mínimes diàries de tot el mes. De la mateixa manera, la “temperatura mitjana anual” és la mitjana de les temperatures mitjanes mensuals dels dotze mesos de l’any. Ambdós valors són imprescindibles per conèixer el clima d’un indret i la seva evolució comparativa.// FRANCESC COMES