LA SOBRETAULA
“Hem de normalitzar aquestes malalties”
Amb la família Riera Illamola, amb una filla amb DYRK1A
EL RELAT
Barcelona
De Robert Jové i la il·lustració d’en Subi
Es constitueix la Mancomunitat del Lluçanès, amb Ramon Padrós de president
· Montse Boladeres i Jordi Bruch són els vicepresidents · La votació va tenir els vots en contra dels representants d’Olost, i les abstencions de Lluçà, Sobremunt i l’alcalde d’Oristà
Neix la fira de Sant Martí, a Merlès
Durant tot el matí hi va haver parades, tallers, antiguitats, demostracions artístiques o bastoners
PATRIMONI
S’organitzen per arreglar l’església de Santa Eulàlia
Els veïns recullen firmes per demenar-ho al Bisbat
EQUIPAMENTS
Obres a la Farmàcia
Vella de Prats
Amb un cost de 220.000 euros, s’arreglaran les dues primeres plantes
ACTES
El Lluçanès omple el 25N d’activitats
Lluçà i Oristà, a punt per les festes de capçalera
ESPORTS
Només el Futsal i el St. Feliu guanyen
El pradenc es queda amb empats i l’Olost perd
LA SOLAPA
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_
B-31.541-2001
ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns i Jordi Bruch Abad.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Pere Bruch, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429
edicionslarella@gmail.com
FOTO: Els pagesos, de Joan Selva i Capdevila (arxiu de Baldiri Selva)
ANY: 1957
LLOC: Sant Boi de Lluçanès, davant de l’actual Bekaert Deslee
La majoria de les cases del poble conreaven terres de propietat o arrendades independentment de l’activitat pròpia de la casa. Paletes, fusters, botiguers, ferrers... poc o molt menaven terres i tenien bestiar a casa. A la fotografia, Jaume Selva i Capdevila de ca la Manela dirigint-se al camp amb el seu cavall i amb l’estripadora enganxada per anar a cavar blat de moro. Als camps s’hi poden identificar les garberes assecant el gra i la palla just abans de portar les garbes a l’era per batre. La muntanya del fons és el Puigcornador.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Amb el suport de: Revista membre de:
Ramon Padrós nomenat president de la Mancomunitat del Lluçanès
Montse Boladeres i Jordi Bruch són els vicepresidents del nou ens comarcal consituit el passat dimarts 12 de novembre
Per_ Carolina Font Usart
La Mancomunitat del Lluçanès es va constituir el passat dimarts 12 de novembre. Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí d’Albars, va ser elegit president. L’acompanyaran al capdavant de l’ens Montse Boladeres i Jordi Bruch, que van ser nomenats vicepresidenta primera i vicepresident segon. Tots tres formaven part de l’única candidatura que es va presentar.
La candidatura de Padrós va rebre nou vots favorables, que li van valer prou majoria per no haver de fer una segona volta. Cal destacar les 4 abstencions: dues de Sobremunt, una d’Oristà i una de Lluçà; i els dos vots en contra dels representants d’Olost. Aquests van marxar un cop fet el recompte de vots, abans que el nou president i els dos vicepresidents ocupessin els seus respectius llocs a la taula i fessin els seus primers discursos.
En aquest sentit, Gil Salvans, alcalde d’Olost explica que els dos regidors del seu consistori van votar en contra perquè creuen que no és una presidència de consens.
Segons Salvans “no unifica el territori, sinó que divideix” i afegeix “que dos representants votessin en contra i que quatre s’abstinguessin és un mal començament per la Mancomunitat”. Així i tot, explica que Olost seguirà treballant dins el projecte de la Mancomunitat.
UN CAMÍ QUE TOT JUST COMENÇA
Padrós, ja com a president de la Mancomunitat, va dir que es posarien a treballar per tirar endavant la comarca, “fugint del soroll mediàtic” en què s’ha vist envoltat tot el procés previ. Padrós va explicar que s’emmirallarien en les comarques veïnes com el Moianès i Osona, per poder “aconseguir una comarca millor”.
La candidatura de Padrós, Borralleres i Bruch va rebre nou vots favorables dels quinze possibles
Pel que fa a les abstencions, destaca el cas d’Oristà on l’alcalde, Marc Sucarrats, es va abstenir, mentre que l’altre regidor va votar a favor de la candidatura de Padrós. Sucarrats, en la mateixa línia que Olost, explica que es va abstenir perquè no creu que sigui una candidatura de consens. Però afegeix que amb la seva abstenció també vol enviar el missatge que “no serà un sí a tot. Cal treballar per la comarca i s’ha de fer bé”. Sucarrats es mostra escèptic amb com s’han fet les coses fins ara i que ara pugui funcionar “si no hi som tots”.
Per la seva banda, Montse Boladeres va dir que treballarien amb responsabilitat per construir el futur consell comarcal que va dir “ha de ser viu, actiu i dinàmic, com la gent del Lluçanès”. Borralleres també va tenir paraules d’agraïment per a tota la gent que ha treballat durant anys per aconseguir que la comarca fos una realitat.
Per últim, Jordi Bruch, va explicar que treballarien per aconseguir la comarca íntegra i va afegir “no ha estat fàcil arribar fins aquí, però ara comença la travessa”.
Padrós, president de l’ens, explica que han convocat una reunió amb Èlia Tortolero, delegada del Govern a la Catalunya Central, i amb Xavier Amor, secretari de Governs Locals, que tindrà lloc a finals d’aquest mes al Lluçanès, on també hi haurà els alcaldes dels vuit municipis que puguin assistir-hi.
Padrós afegeix que encara estan tancant el lloc on es farà la reunió “perquè la nostra voluntat és que les reunions de la Mancomunitat es facin als 8 municipis”.
Pel que fa a l’estructura funcional de la Mancomunitat, Padrós explica que el primer que faran és nomenar el gerent de l’ens. En aquest sentit, afegeix que convocaran un concurs públic per cobrir la plaça tan aviat com es pugui. Malgrat que aquesta figura podria ser nomenada sense concurs, Padrós explica que cal ser curosos amb tot el procés i evitar així suspicàcies.
“Treballarem perquè la comarca administrativa i geogràfica caminin plegades”
Padròs afegeix que també es crearà una plaça de tècnic a mitja jornada.
PRIMERES PASSES DE LA MANCOMUNITAT
Després de la constitució, la Mancomunitat ja pot començar a treballar i rebre els 200.000 euros previstos a la Llei de creació de la comarca per aquest 2024.
Paral·lelament, també començaran a treballar per veure com es divideixen els serveis entre Consorci i Mancomunitat. Padrós afegeix que “allà on invertim els recursos, buscarem la màxima eficiència”. A més, explica que treballaran per aconseguir “que la comarca administrativa i geogràfica caminin plegades”.//
POLÍTICA
Es dissol el PAP de Perafita després de sis anys d’activitat
Alguns dels integrants del partit Poble Actiu Perafita (PAP), que va néixer al 2018 com una possible alternativa a un govern que era longeu, han formalitzat la seva renúncia al projecte després d’una etapa de diàleg intern motivat per algunes diferències en l’estratègia política de la present legislatura. Ho explicaven a la carta d’opinió publicada a LaRella 582, del passat 7 de novembre. Tal com diu l’article, els plantejaments inicials del partit eren “canviar en profunditat les dinàmiques tradicionals del poble” i crear una “eina participativa, horitzontal i assembleària per poder intervenir en la política municipal”.
Després de quatre anys a l’oposició, on els principals bastions, a més de la transparència i la fiscalització dels moviments del govern, foren intentar aturar els projectes del mirador i de Cal Prats, el partit va entrar a formar part del govern a l’actual legislatura. Segons Gabriel Rodenas, actual regidor del PAP juntament amb Marc Batiste, la decisió d’entrar al govern es prengué tenint en compte que el marge de maniobra que tingueren a l’oposició fou molt reduït i que es podria treballar més des de dins, sense perdre els objectius de vista. La dificultat per trobar una estratègia unitària i persones decidides a defensar-la dins l’Ajuntament ha acabat propiciant la dissolució del projecte, tot i que els sotasignants de l’article afirmaven que “seguim creient en la necessitat de projectes polítics com Poble Actiu”. Rodenas i Batiste afirmen que acabaran la legislatura.// MCF
METEOROLOGIA
El servei meteorològic de Catalunya renova l’estació de Perafita
El Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT) ha renovat l’estació meteorològica automàtica de Perafita, ubicada a la Tria. La remodelació ha constat de la instal·lació d’una nova tanca i una torre de 10 metres d’altura per prendre mesures com la direcció i velocitat del vent. L’estació, l’única automàtica oficial del Meteocat al Lluçanès, fa vint-i-nou anys que registra dades minut a minut permanentment.// PAT
SANTA CREU DE JUTGLARS
Els membres de la nova Mancomunitat del Lluçanès.// F: CFU
Vista actual de l’estació.// F: @METEOCAT
Els sanmartinencs ballen per Festa Major · Sobremunt
El sopar d’en Tomeu, el pregó, l’activitat infantil o el campionat de Truc van omplir el cap de setmana d’activitats. A la foto, el vermut.// FOTO: COMISSIÓ
Torna Lateneua, el cicle de cinema infantil · Sant Feliu Sasserra
L’Ateneu es va omplir a l’estrena de la nova temporada del cicle de cinema infantil. Abans, també es va fer un taller relacionat.// FOTO: LATENEUA
Les bitlles apunten un novembre mogut · Oristà
Una tirada de bitlles catalanes i la discomòbil infantil van ser el preludi de la Fira i la Festa Major d’Oristà, que ompliran el poble aquesta quinzena d’actes de tota mena i per tots els gustos.// FOTO: ROBERT BRUCH
La mallerenga d’en Subi i l’Anna, a la Blava · Sant Martí d’Albars
En el marc de la Festa Major, es va presentar un nou conte d’en Subi i l’Anna, ambientat a la Blava i el Camí Ramader de Marina.// FOTO: AJ SMA
Primera Fira de Sant Martí · Santa Maria de Merlès
El dissabte 16 es va celebrar la primera edició de la Fira de Sant Martí. Parades i tallers de tota mena, i un bon sol, van fer que fos un èxit.// FOTO: AJ SMM
Rita a la segona sessió d’Escena de Tardor · Alpens
Dissabte 16 es va representar l’obra Rita al Casino d’Alpens. L’obra planteja les relacions familiars que es desenvolupen al voltant de les malalties. Va ser en el marc del cicle de teatre del poble, l’Escena de Tardor.// FOTO: PAT
Els veïns de Sta. Eulàlia s’organitzen per arreglar la teulada de l’església
Han organitzat una recollida de signatures per demanar al bisbat de Vic la reforma de la teulada de l’església
del poble
Un grup de veïns i veïnes de Santa Eulàlia de Puig-oriol s’ha organitzat per aconseguir que el Bisbat agilitzi els tràmits per arreglar la teulada de l’església, clausurada per perill d’esfondrament des de l’estiu d’enguany. Per aconseguir-ho, han organitzat una recollida de signatures que ha donat per resultat 595 persones implicades en fer que la parròquia del poble torni a obrir les portes. Aquest document l’han enviat juntament amb una carta al Bisbat per fer pressió davant la urgència de la situació.
El passat febrer els encarregats de manteniment de l’edifici van detectar un problema estructural greu a la teulada que podria esdevenir en un esfondrament en la secció corresponent a l’absis central de l’església. Es va informar d’aquest fet
i el Bisbat va enviar un arquitecte a fi d’elaborar un informe tècnic de l’estat d’aquest.
L’Ajuntament de Lluçà, per responsabilitat subsidiària, va demanar clausurar l’edifici que resta tancat des d’aleshores, ocasionant inconveniències al veïnat i a les famílies de dos ve -
ïns del poble que van traspassar recentment i es van veure obligades a celebrar les exèquies dels dos funerals a l’exterior del temple.
Tal com s’explicava al passat número de LaRella 577, que va sortir l’1 d’agost d’aquest any, el Bisbat va declarar que no tenia fons per dur a terme la reforma. Per a resoldre aquest problema, juntament amb l’Ajuntament de Lluçà van treballar per elaborar un informe amb el fi que el Consell Comarcal resolgués declarar l’església un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). En el cas de l’Ajuntament de Lluçà,
El temple es va clausurar a l’estiu per evitar danys davant un possible esfondrament
en ser un municipi de menys de 5000 habitants, no té la potestat per declarar-lo directament. Si el temple fos declarat BCIL, el Bisbat podria accedir d’aquesta manera a unes partides pressupostàries d’ajudes de l’administració per a dur a terme la reforma necessària.
L’església de Santa Eulàlia està situada al nord del poble. A la llinda de la gran portalada, orientada a l’oest, una inscripció la data del 1855. A l’exterior es troba un petit parc infantil i bancs de pedra per descansar sota un gran castanyer en un entorn idíl·lic.//
LA COLUMNA
Ramon ERRA MACIÀ
La “bomba de bencina”
Fa uns dies la Kin de la Primitiva em va fotre en un d’aquells embolics deliciosos que només ella sap bastir. Em va convidar a seure en una taula amb l’escriptora xilena Cynthia Rimsky i tres persones més que jo no coneixia. Farem un pa amb tomàquet, em va dir. Ens va posar al reservat i ens va portar embotits i formatges. Vespre de tardor amb rerefons trist de morts al País Valencià. Érem cinc, en aquell redòs. No dic els noms dels altres, no perquè no fossin interessants, que ho eren, sinó perquè vaig entendre que feien un sopar privat on jo aterrava. Abans d’entrar, al meu cap hi havia un ball de camagrocs i panellets, a part d’un núvol de cansament i de boira que es va acabar dispersant l’estona que vaig ser dins. Em van rebre molt bé. La Cynthia em feia preguntes o jo li’n feia a ella, i els uns als altres comensals. La Kin, enfeinada, anava traient el cap i s’hi afegia molts cops. Vam parlar de presentacions de llibres, de cinema, del Pirineu entrant al mar, dels drets d’autor, del combinat de cotxe, dos busos i metro que havia de fer l’escriptora per anar a impartir una classe a Buenos Aires des del seu poblet, menut com el nostre. Mentre picotejàvem, i veient les reaccions, em vaig adonar que el Lluçanès amb pocs anys s’ha tornat terra de magnífics formatges. I vam parlar de formatges i de paraules. De què significa escriure en una llengua petita o en una altra de gran. La Cynthia deia que s’havia hagut d’engiponar una barreja de termes argentins i xilens, per no haver de triar a quin lloc volia que li entenguessin tot a la primera (fa anys que viu a l’Argentina). Així, són mercats literaris separats?, preguntava jo. Sí, en bona part, va fer la Cynthia. Em va venir al cap l’Umberto Eco, quan deia que la llengua d’Europa és la traducció. No hi ha llengües massa petites ni prou grans, vaig pensar per mi. La Cynthia, a través de la Kin, em va regalar un exemplar del seu llibre Poste restante, una raresa feta de fragments, que ja tinc en un pedestal, sobre el viatge, els orígens, i la vida errant. El vi era del Priorat, a granel. “Lo compramos en la bomba de bencina San Martín”, em van engaltar. Vaig trigar una mica a entendre on volien dir.//
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL
Per_ Clàudia Molina Catalan
Panoràmica de la teulada de l’església on es pot apreciar el dany estructural.//BP
CRÒNIQUES DES DE PUIG CIUTAT
Àngels PUJOL
Les vaques pasturen en terra de conills
PUIG CIUTAT, 17 DE SETEMBRE DE 2024
És final de campanya. Amb en Robert, amb qui fem tàndem a Puig Ciutat, som dins una de les grans sitges del graner romà que estem excavant. Plou i es fa fosc. La carpa que cobreix l’edifici i el frontal que portem ens solucionen una mica el problema.
La campanya amb tot l’equip ja fa quatre dies que ha acabat. Ens queda, però, acabar d’aixecar una vaca. Li diem vaca, però bé que podria ser un toro, això ens ho hauran d’aclarir els especialistes.
I, sí, hem de recuperar l’esquelet mig cremat d’un animal que fa més de 2000 anys algú va tirar en aquell forat obert inicialment per guardar-hi gra. Després de la destrucció van aprofitar el clot per fer neteja.
És l’últim animal que aixequem aquesta campanya. Els darrers dies hem estat entretinguts extraient de dins les sitges les restes d’un cavall i diversos conills. Hi hem trobat també alguns esquelets de rata, qui sap si van entrar als dipòsits per fer un àpat i ja no en van poder sortir.
HISPÀNIA, UN DIA DEL S. I AC
Fa uns dies que va acabar la batalla. En Titus i el seu ajudant, els encarregats del graner, en percebre que el perill ja ha passat s’han decidit a tornar al poblat. Van arribar-hi ahir a entrada de fosc. Ara són a la vora de la boca d’una de les sitges que mesos enrere havien omplert amb blat. Són buides. Algú les ha buidat per aprofitar el gra, un bé molt preuat, i més després de la devastació deixada pel pas de les tropes.
Avui tots dos es miren les sitges amb pena, no hi aboquen gra, hi tiren els animals morts per l’exèrcit. El panorama al seu voltant fa venir esgarrifances.
Ara ha arribat el torn d’una vaca, la reconeixen, els havia ajudat moltes vegades a tirar el carro carregat de blat cap al graner. L’últim cop que l’havien vist, pasturava tranquil·lament al costat de la riera. El pobre animal havia caigut mort a l’entrada del graner durant la batalla. Abans ja havien colgat part d’un cavall en una altra sitja. I també conills. De fet, els conills són els més abundants. Com la resta d’animals, estan mig podrits i ja no es poden aprofitar per menjar.
Al matí, mentre els recollia i els tirava pels forats, a en Titus li havia vingut al cap allò que havia sentit dir tantes vegades, que molts i molts anys enrere, quan els fenicis havien arribat a les terres que ell coneix com Hispània, les havien anomenat “I-span-ya”, que significava terra de conills. Ara li semblava començar a entendre el perquè.//
Comencen les obres de ca l’Andreuet
Tindran un cost de 220.937 euros, gairebé totalment finançats per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Xènia Ballus Vila
Les obres de Ca l’Andreuet de Prats de Lluçanès, o també conegut com la Farmàcia Vella, oficialment es posen en marxa. L’Ajuntament busca recuperar i preservar una de les construccions més representatives de la vila.
El projecte de reforma consta de 4 fases. Ara, 3 d’elles s’han licitat per un preu de 220.937,26 euros, dels quals 210.000 són finançats amb subvencions de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i els 10.937,26 restants amb fons propis de l’Ajuntament.
La reforma actual adequarà la primera i segona planta amb l’objectiu de deixar la planta baixa totalment diàfana, que servirà com a sala d’exposicions i acollirà l’oficina de turisme. Aquesta obra consistirà a treure totes les parets i deixar una única sala a baix. Alhora, però, es vol preservar tots els elements de la casa modernista com són les rajoles
hidràuliques dels terres. De la mateixa manera, es realitzaran de nou tots els tancaments de la casa conservant els vitralls modernistes de l’edifica-
Les obres mantindran els elements modernistes de l’edifici
ció. També, s’adaptarà un dels lavabos per accés a persones amb minusvalidesa. Per acabar, es comunicarà la primera i segona
planta amb un ascensor exterior de vidre, que jugarà amb els elements modernistes. Es preveu que les obres s’allarguin durant els pròxims 5 o 6 mesos i estiguin acabades a la primavera del 2025.
Aquest espai es va comprar l’any 2020 per un preu de 420.000 euros. L’objectiu de la compra era annexar-la amb la finca de Cal Bach. Per això, es va construir una rampa per poder connectar els dos jardins i així disposar d’un ampli espai on celebrar esdeveniments com els reis, festes majors, diverses commemoracions d’estiu, etc.//
Vista exterior de l’edifici.//
Sandra ILLAMOLA Guinard RIERA Arlet RIERA Àuria RIERA
“El que necessitem és visiblitzar i normalitzar aquestes
malalties”
QUÈ ÉS EL SINDROME DYRK1A?
Carolina Font Usart
Rares, però no invisibles
La Sandra i en Guinard m’obren les portes de casa seva per poder parlar amb ells. Però qui em dona la primera benvinguda és l’Arlet, la germana gran de l’Àuria, que m’espera just sortir de l’ascensor: “He vist com arribaves. Entra”.
L’entrevista és al menjador de casa la Sandra i en Guinard, mentre nosaltres parlem l’Arlet ens escolta atentament i va fent petits apunts a la conversa.
L’Àuria es passeja amunt i avall, aliena a la meva presència fins que fem les fotos. “Li agraden les llums i les coses que fan soroll”, explica la Sandra. Disparada, surt dels braços de sa mare i va cap a la càmera. No ho diu, però sap què vol.
L’Arlet m’explica que l’Àuria té un arxivador molt especial: “Com que no pot dir el que vol, li ensenyem l’arxivador on hi ha les coses, i la gent de la família”. A l’arxivador hi ha tot de pictogrames que els faciliten la comunicació perquè l’Àuria no parla. Ara bé, allò que li interessa ho aprèn de seguida, afegeix la Sandra “no diu mama, però el pictograma de la galeta el va trobar de seguida”.
GR: Bàsicament, la proteïna que forma el gen es trenca per un punt i això té unes conseqüències.
QUINES?
GR: Clar, hi ha diferents afectacions en funció d’on s’ha trencat aquesta proteïna.
SI: En aquest cas pot tenir una afectació a tot el cos, però la part més important és la neurològica. El tret que tenen tots els afectats per aquesta síndrome és la discapacitat intel·lectual, que pot ser de moderada a greu. Llavors, cada cas concret pot tenir altres afectacions: autismes, epilèpsia, retards en el creixement, afectacions a la vista, entre altres.
COM VAU VEURE QUE HI HAVIA ALGUNA COSA QUE NO ANAVA BÉ?
GR: Durant l’embaràs ja ens van dir que alguna cosa no anava bé.
SI: Hi havia algunes malformacions al cor que van detectar a l’Hospital de Vic, i ens van enviar a la Vall d’Hebron.
En principi semblava que hi havia unes asimetries al cor que s’havien d’operar només de néixer. Per això, l’Àuria va néixer a la Vall d’Hebron. Però va néixer i van dir que estava bé el cor. Ara bé, el metge que la va veure ja ens va dir que tenia el cap molt petit, que estava massa proporcionada, perquè els infants quan neixen solen tenir el cap una mica més gran que el cos.
GR: I tot de petites coses
SI: I ens van enviar a genètica a fer proves. Al cap de set mesos, van arribar els resultats.
Ens van dir que teníem sort de rebre’ls tan aviat.
El 29 de febrer és el dia internacional de les malalties minoritàries. D’entre aquestes, n’hi ha de rares i n’hi ha d’ultrarares, en funció de l’afectació que tenen entre la població. La síndrome DYRK1A és de les ultrarares: al món només n’hi ha 800 casos, a l’Estat Espanyol no arriben als 30 i un d’aquests és el cas de l’Àuria. Ella és la protagonista del compte d’Instagram @caminantamblauria creat pels seus pares, la Sandra Illamola, de Sant Bartomeu del Grau, i en Guinard Riera, a través del qual difonen i visibilitzen aquesta malaltia.
SET MESOS ESPERANT UNS RESULTATS ÉS SORT?
SI: Sí, a nosaltres no ens ho va semblar, va ser llarg. Però clar, hi ha molts gens que no estan estudiats i si la prova no surt bé, et diuen que no és concloent i avall.
Ara, per exemple, estan començant a sortir molts casos de diagnòstics a gent de 30 anys i també molts adolescents. I no perquè no estiguessin afectats, sinó perquè ara estan repetint moltes proves.
GR: Van sortint casos perquè la investigació ha anat millorant i cada vegada es coneixen més coses d’aquesta síndrome.
NO TENIR DIAGNÒSTIC VOL
DIR NO TENIR AJUDES?
SI: En aquest cas concret l’ajuda per discapacitats la tenen igual, perquè hi és. El que no saben és de què els hi ve.
I PODER POSAR NOM AL QUÈ TÉ
EL TEU FILL, AJUDA?
SI: Sí, home i tan
RG: Almenys saps on passes i on agafar-te.
SI: Saps, per exemple, que no és degenerativa.
COM ÉS EL DIA A DIA DE L’ÀURIA?
SI: Aquest any ja estem normalitzant més anar a l’escola. Bé, escola bressol perquè ha fet retenció un any. Hi va cada dia de la setmana, menys el dimarts que té teràpies.
I a partir de les 5, anem a buscar l’Arlet (la germana gran de l’Àuria a l’escola).
RG: Fa teràpia des dels tres mesos.
US REFERIU A TERÀPIA OCUPACIONAL, LOGOPEDA. ÉS TOT PÚBLIC?
RG: No, tot privat.
SI: Públic només hi ha el CDIAP, un cop a la setmana. Lo altre t’ho pagues tu.
SENSE CAP AJUDA?
SI: Sí, ara tenim l’ajuda de la dependència. Però cobreix una petita part.
EL DIA A DIA DE L’ÀURIA VA
AGAFANT RUTINA. I EL VOSTRE?
SI: El meu no. Quan va néixer vaig deixar de treballar i vaig haver de demanar la prestació pel dret a cuidar un fill amb malalties greus.
Imagina’t, només de tenir el diagnòstic ja ens van derivar a tretze especialistes diferents, per protocol.
RG: El dels ulls, el del cor, el del fetge...
I ELS ESPACIALISTES SÓN
TOTS A L’HOSPITAL DE VIC?
SI: No, tots a la Vall d’Hebron. Per sort, t’ajunten les visites Per nosaltres va més bé, per l’Àuria no.
RG: Hi ha pocs especialistes
Volem més recursos per a la investigació, per saber quines afectaccions tindran els nostres fills i per saber com els podem ajudar
i no poden ser a tot arreu. Però n’hi ha que aquí hi haurien de ser.
SI: No pot ser que a Vic no hi hagi un oftalmòleg pediàtric. Per exemple.
VOSALTRES FORMEU PART DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE DYRK1A. QUÈ RECLAMEU?
GR: L’únic que volem són més recursos per a la investigació, per saber quines afectacions tindran els nostres fills i saber com els podem ajudar.
Més enllà d’això què vols demanar? Que l’escola adaptada fos pública? Sí, clar estaria molt bé. Però al final som una minoria, 20 famílies a tot Espanya, què vols fer?
SI: Des de l’Associació també estan en contacte amb la doctora que porta tots els casos de DYRK1A a Espanya, des de Barcelona.
Ella ha començat una investigació privada per centar-se en estudiar més concretament aquesta síndrome.
D’ON SURT EL FINANÇAMENT D’AQUESTA INVESTIGACIÓ?
RG: Ara mateix el finançament és 100% privat i surt de l’Associació. Però és impossible que 20 famílies ho puguem pagar.
SI POGUÉSSIU FER UNA DEMANDA A LES INSTITUCIONS, QUÈ DEMANARÍEU?
RG: Jo demanaria que destinessin més diners per a teràpies i formació per aquests infants. Nosaltres, per sort, ens podem permetre un seguit de coses que moltes famílies no ho poden pagar. Així i tot, n’hauríem de fer moltes més, l’Àuria hauria de fer teràpia ocupacional cada dia, però no podem i n’hem de prescindir.
SI: Et diuen que la portis a una escola especial. Però també és concertada i no donen un servei específic.
Jo també demanaria que no posessin tantes traves amb papers i burocràcia. Ja tens prou feina a casa, com per a sobre haver d’anar fent papers.
US HA COSTAT PARLAR DE LA MALALTIA DE L’ÀURIA?
SI: No, per mi va ser com una alliberació, no ens hem d’amagar de res. De fet, com més gent ho sàpiga, més gent la podrà entendre.
GR: Forma part de la societat, com qualsevol altra persona. Només que l’Àuria té uns altres interessos i unes altres necessitats. Al final el que necessitem és visibilitzar i normalitzar-ho.
PATIU PEL FUTUR?
SI: Jo intento no pensar-hi. Hem après a viure el dia a dia i gaudir de les petites coses.//
Ratxa de victòries del Futsal Prats
El dissabte dia 9 de novembre, el Futsal Prats visitava el pavelló municipal de Cardedeu, on ràpidament va aconseguir avançar-se en el marcador. Tot seguit, amb una gran reacció dels locals, aconseguint dos gols molt seguits, va poder capgirar el marcador i posar-se per davant, tot i que els pradencs van recuperar l’empat de seguida, arribant amb el 2 a 2 a la mitja part del partit. A la segona meitat va continuar sent un partit molt renyit, on fins als minuts finals, el Futsal Prats no va ser capaç d’invertir el resultat. L’equip local, després d’encaixar el gol dels visitants, va anar a buscar desesperadament la igualtat al marcador i això va ocasionar 3 gols més per part del conjunt visitant, tancant amb un marcador final de 2-6.
La setmana següent, el dia 16 de novembre, el Futsal Prats rebia l’Associació Esportiva Ciutat de Mataró en el partit corresponent a la cinquena jornada de lliga. L’equip local va sortir molt motivat i va aconseguir arribar al minut 10 de la primera part amb un resultat favorable de 3 a 0. El partit es va complicar amb una expulsió que va provocar el primer i únic gol dels visitants, arribant així a l’equador del partit. Els següents vint últims minuts van continuar sent un monòleg per part dels jugadors pradencs, aconseguint ampliar la xifra de gols fins a arribar al 8 a 1 com a marcador final.
Ara mateix l’equip continua invicte i a un punt de la primera posició, ocupada ara mateix per la Unión Llagostense, tot i que han de jugar un partit suspès al camp del Mollet. A la jornada sis l’equip visitarà la pista de l’Atlètic Català, el dissabte 23.// GUILLEM SUCARRAT ANFRUNS I JORDI BRUCH ABAD
El Lluçanès aixeca una colla castellera CULTURA POPULAR
Fa unes setmanes, es va donar a conèixer la creació d’una colla castellera al nostre territori, anomenada Castellers del Lluçanès. Aquest projecte neix amb les ganes de promoure la cultura tradicional catalana. Sorgeix d’un grup inicial de 6 membres, 3 dels quals ex-castellers que comparteixen la seva passió i han decidit recuperar la tradició castellera a la seva comarca. Amb aquestes setmanes de vida, ja han estat presents a diferents fires del territori per donar-se a conèixer, i han fet reunions públiques per començar a vestir la colla.
Ara per ara, els assajos tenen lloc al pavelló de Perafita. Els horaris són els dimarts de 8 a 10 de la nit i els divendres de 8 a 11. També, els més petits, tenen un assaig específic el divendres de 7 a 8 del vespre.
El grup ha decidit triar el color verd per la camisa i així establir un vincle amb la natura que envolta els nostres pobles. Alhora, també han anunciat que els padrins de la colla són els castellers Matossers de Molins de Rei.
Al seu Instagram (@castellersdelllucanes), podrem veure el seu dia a dia amb fotos i vídeos dels assajos i activitats.// XENIA BALLÚS VILA
La recerca etnològica aterra a Prats
Prats va acollir la XII Jornada de Presentació de la Recerca Etnològica a la Catalunya central. És la primera vegada que se celebra al Lluçanès
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Miquel Casadevall Franquesa
L’antropologia, que estudia l’ésser humà a través de les vessants social i cultural, sovint es relaciona amb el treball de camp a zones inhòspites on habiten pobles que hom considera exòtics o fins i tot primitius.
Tanmateix, l’etnologia, aquella branca antropològica dedicada a investigar les cultures d’un àmbit territorial específic, és una eina ben vàlida arreu del planeta, també al món occidental. És per aquesta raó, que des del programa Cultura Viva, de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, a més d’organitzar conferències, exposicions o mostres de cinema etnogràfic, s’articula una jornada anual (celebrada simultàniament a diferents àrees territorials) on es presenten vàries recerques científiques fetes a Catalunya i amb un enfocament local.
Enguany, la jornada de Catalunya central va tenir lloc a Prats de Lluçanès. Fou el passat 9 de novembre a l’Espai, i es van pre-
El motor, més encès que mai al Lluçanès
Els darrers quinze dies han estat especialment fructífers pels amants del motor a casa nostra. En dos caps de setmana, s’han concentrat fins a quatre activitats de diversa naturalesa amb el motor com a nexe comú.
En primer lloc, el campionat de trial COTA va celebrar la seva darrera prova puntuable a Sant Boi el 17 de novembre. Amb aquesta, s’acaba la temporada, tot i que hi haurà una festa final a Santa Creu de Jutglars el 15 de desembre. Santa Creu, precisament, va acollir també una prova important el passat cap de setmana: les 3 Hores de Resistència d’enduro, un esdeveniment que ja és un clàssic i que enguany va comptar amb 42 participants. Parlant de clàssics, cal destacar també el Rally Perafita, una prova de regularitat celebrada el 9 de novembre amb un recorregut de 300 km, i la trobada de clàssics celebrada a Sant Bartomeu en memòria de Ramon Casals i per la marató de TV3 // RED
sentar recerques com “El toc de les campanes de Sant Pere de Roda”, o “els 50 anys del Motor Club Vall del Ges”. Però si una presentació tenia especial signi-
L’entitat Dansa i Tradició, que compleix 30 anys, va ser una de les protagonistes
ficat a nivell local fou la de Roser Reixach, assidua en altres edicions, però que enguany va parlar de l’entitat pradenca Dansa i Tradició, que precisament
celebra 30 anys de vida. Reixach va aprofundir en la importància de la feina que duu a terme l’entitat, vetllant per la conservació i transmissió dels balls tradicionals de Prats, un dels municipis catalans que ha mantingut més danses vives (actualment n’hi ha cinc d’actives: Trencadansa, Romeus, Bastons, Cinquagesma i Contrapàs). Reixach va remarcar la feina que hi ha darrere la celebració d’aquestes danses, així com d’altres tasques paral·leles que realitza l’entitat, com l’arxiu de fotos i noms dels balladors que participen a cada dansada.//
La presentació de la jornada es podia seguir presencialment i en directe per Internet// F: M.DEL TER
MOTOR
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» AUXILIAR ADMINISTRATIU a l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R583/04)
» OPERARI DE NETEJA a l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R583/05)
» TÈCNIC D’EDUCACIÓ INFANTIL a l’escola Bressol Estel d’Olost. Borsa. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R583/07)
» TÈCNIC AUXILAR D’OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA a l’Ajuntament d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R583/08)
» OPERARI DE SERVEIS a l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R583/06)
» PEDAGOGA per l’Espai Aixopluc de Prats. Correu a: xparedeig@gmail.com (R583/15)
» TÈCNIC AUXILIAR DE L’OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R582/01)
» PEÓ RAMADER per granja d’engreix i destete a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R583/09)
» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R583/01)
» TREBALLADOR/A SOCIAL a residència d’avis de Sant Boi. No substitució. T: 687 083 081 (R583/02)
» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. T: 687 083 081 (R583/03)
El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
El Lluçanès es vesteix de lila pel 25-N
El Lluçanès ja fa dies que prepara el terreny per commemorar el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència Vers les Dones amb activitats de diversa índole.
Algunes de les activitats conjuntes que s’estan fent a tots els pobles són els tallers d’espelmes que conviden a totes les participants i altra gent que s’hi vulgui sumar, a encendre la seva el dilluns 25 en record de totes les dones víctimes dels feminicidis.
Així, en tots els ajuntaments es lluiran pancartes contra la violència masclista, pintaran de llum violeta la seva façana, i la pertinent lectura del manifest. A més a més, cada poble ha organitzat activitats a part, com tallers d’art, exposicions, xerrades i concerts.
Enguany, la Cursa de la Dona de Barcelona ha tingut representació de la comarca, ja que 20 dones lluçaneses es van desplaçar fins a la capital per participar en la tradicional cursa.// RED.
CRÍTICA LITERÀRIA
Per_ Maria Font López
La proposta literària d’avui us convida a deixar enrere el Lluçanès per explorar una altra zona sovint menystinguda per les institucions i molts catalans: les Terres de l’Ebre. El passat setembre, l’Altra Editorial va publicar Aquí Baix, de Laia Viñas, una novel·la que s’endinsa en les relacions d’un grup d’amics que, cada cap de setmana, trenquen amb la rutina per submergir-se en la coneguda Ruta Destroy o Ruta del Bakalao, un referent de la cultura underground durant la dècada dels 80 i 90. Lluny dels tòpics associats a aquella època i dels estigmes vinculats a la contracultura rave, l’obra centra la seva atenció en l’amistat, un vincle que es forja en la tensió entre la monotonia de la vida rural i l’eufòria d’unes festes que desafien els límits de tot allò conegut. Narrada en primera persona
PRÈVIES
Oristà es prepara per Sant Andreu
Oristà viurà un final de novembre ple d’activitas, començant aquest divendres amb el tast de caves i formatges, primer acte de la Festa Major, agafant el relleu del tast de vins i pernil de l’any passat.
La Cronoescalada a Sant Sebastià es farà aquest dissbte 23, a la tarda. Al matí hi haurà una masterclass d’spinnig per qui ho vulgui provar.
L’Orquestra Rosaleda tancarà la Festa amb el concert i ball del dia 1 de desembre.
I al mig de la Festa, la Fira, aquest diumenge, on més enllà de l’esmorzar bandoler,les parades i jocs també hi haurà una desmostració de reconstrucció d’un marge de pedra seca.// RED.
Tot a punt per a la Festa Major de Lluçà
Arriben quatre dies de Festa Major a Lluçà amb actes pensats per a tots els públics que encetaran el dijous 21 amb la missa a la patrona. El divendres 22 hi haurà una xerrada d’Àngels Pujol sobre la petjada dels romans en el territori. El dia fort serà el 23 que engegarà amb una caminada i un tast de formatges, espectacle infantil a mitja tarda, trobada d’acordions i glosa, i per rematar la nit, concerts.
També hi haurà ballada de dansetes, la projecció d’una pel·lícula, l’exposició Mirades al món de Joan Vilardaga i una caminada fins a Sant Climent de la Riba amb una visita guiada a les tines d’aglans.// RED.
Un viatge aquí baix: màkina, nostàlgia
des del punt de vista de la Laura, la història combina nostàlgia amb reflexions profundes sobre la joventut i el pas del temps. La protagonista es qüestiona constantment el futur, integrant-hi pensaments sobre el sentit de la vida en una etapa on la percepció d’eternitat sembla dominar-ho tot. És en aquesta fase tan intensa, viscuda gairebé al límit, que el relat revela moments memorables barrejats amb les primeres ombres d’incertesa. El contrast entre la llibertat sense restriccions i les noves responsabilitats ofereix una dimensió introspectiva que connecta fàcilment amb aquells que han experimentat aquest procés de canvi. Viñas dona veu a una generació àvida de descobrir-se i trobar el seu lloc al món, assumint el risc que comporta viure experiències intenses i enfrontar les primeres decepcions. A través de les vivències dels protagonistes, l’autora retrata la sensació d’una llibertat absoluta amb el marc
i amistat
simbòlic de la Ruta del Bakalao, que representa tant el desig d’escapar de la rutina com l’espontaneïtat i valentia davant del que és desconegut. Amb una escriptura directa i sincera, Viñas no només transporta el lector a aquesta ruta llegendària, sinó que també explora el sentiment de comunitat que es crea en moments especials, quan els llaços d’amistat esdevenen essencials per afrontar reptes i dubtes. Així doncs, Aquí Baix no és només una finestra oberta a una part del territori català sovint ignorada, sinó també una reflexió sobre el procés d’abandonar la joventut i afrontar, amb recel però sense retorn, l’etapa adulta. Els personatges encarnen l’evolució personal que marca aquest trànsit vital, i Viñas aconsegueix dotar-los d’una autenticitat que ressona en tots aquells que han experimentat el dilema universal entre gaudir del present i començar a construir un futur.//
Lluçaneses a la cursa de la dona de Barcelona.// F: CONSORCI
La proposta cultural
L’Olost punxa i s’allunya
de la part alta
Dues derrotes consecutives fan baixar l’equip a la setena posició de la classificació
Després de diverses jornades amb victòries i pocs gols encaixats, l’Olost ha sumat dos caps de setmana en què els punts s’han escapat després de perdre – ambdós partits fora de casa – contra el Corcó i el Seva, respectivament.
El primer dels dos partits ja es presentava com un partit d’alt voltatge, ja que el conjunt de l’Esquirol és tercer de la classificació (de fet, en el moment del partit, l’Olost anava just una posició per sota). Sempre camp complicat, el partit va ser molt ajustat fins a les acaballes quan el conjunt osonenc va avançar-se al marcador i va acabar guanyant per la mínima (3-2).
El segon matx, es presentava a priori com un partit més fàcil visitant el camp del Seva, equip de la part baixa de la classificació. Els de “Joanet”, amb pocs efectius, no van saber treure partit d’això i el Seva els va golejar amb un contundent 4 a 1.
Amb aquestes dues derrotes, el conjunt verd-iblanc suma tres debacles en tota la lliga i baixa a la setena posició. Ara, tindrà l’oportunitat de refer-se del revés aquest pròxim cap de setmana a casa contra el Sant Vicenç de Torelló. Enfrontament de màxims, ja que el conjunt del Ges és segon.// LCP
Dos
empats
del
Pradenc tot i la bona dinàmica
El Futbol Club Pradenc ha viscut una quinzena d’empats. El primer partit va ser el passat 9 de novembre, jugant a casa contra el CF Voltregà. A la primera part, el davanter del Voltregà va provocar un penal, que el van transformar en gol i van posar el marcador a favor seu: 0 a 1. Tot i això, el Pradenc no va voler deixar escapar l’oportunitat d’emportar-se els tres punts, però els gols es van fer esperar. Durant la segona part, dominada per l’equip local, finalment, al minut 77, l’equip blaugrana, de la mà d’un cop de cap poderós de Gerard Trulls, va poder marcar el gol, empatant el marcador i rescatant així un punt.
La següent jornada, el 16 de novembre, el Pradenc va repetir com a local, aquest cop, contra el Sant Julià de Vilatorta, un equip dur i competitiu. Tot i això, el Pradenc no es va arronsar, fent així que els espectadors allà presents poguessin gaudir d’una molt bona primera part de l’equip blaugrana, malgrat que els gols no van arribar. La segona part va continuar sent un monòleg total de l’equip de Prats, tot i que a les acaballes del partit, la cosa es va trencar. Llastimosament, el Pradenc es va haver de conformar amb un empat tot i haver fet prou mèrits per marcar i aconseguir la cinquena victòria de lliga.// GUILLEM SUCARRAT ANFRUNS I JORDI BRUCH ABAD
El Sant Feliu agafa embranzida
El Sant Feliu està vivint un moment de bona forma. Ho certifiquen les victòries aconseguides als darrers dos partits de lliga. Victòries contundents i acompanyades d’un joc lúcid. En la vuitena jornada, va guanyar 3-1 a casa contra el Gironella, un rival menys complicat del que s’esperava. Bertrans va encetar el marcador només de començar el partit. Els rivals van empatar, però a la segona part els Feliuencs no van perdonar.
Pel que fa a la jornada 9, el Sant Feliu va visitar el camp de l’Olvan. A diferència de l’anterior partit, els Feliuencs van haver de tenir paciència i insistència per obrir la llauna, però mostraren un joc molt superior al rival durant tot el matx. Finalment, ben entrada la segona part, arribà el primer gol dels blanci-blaus per part de Bertrans, i en mitja hora, Pujol, Calafell i Pedragosa completaren el marcador amb el definitiu 0-4. La setmana que ve el Sant Feliu rebrà el líder, de qui el separen només 6 punts. // MCF
Els blanc-i-blaus celebrant les darreres victòries// F:CF SANT FELIU
Recordar és com passejar per una immensa platja i contemplar el que deixa el mar quan arriba a la sorra: roques de curioses formes, closques de nacre de tots colors, algues, peixets despistats i, moltes vegades, les restes d’un naufragi, del nostre propi naufragi. Jo no visc a costat del mar, visc a Olost, un poble petit, sec i eixut de la comarca del Lluçanès, envoltat de verd. No escolto la remor del mar ni el batec de les onades però em desperten els pardals de bon matí i veig sortir el sol per les escletxes de la finestra. Hi he viscut seixanta anys, tota la meva vida – que ja comença a estimbar-se pel barranc del temps –. Tot té el seus avantatges i inconvenients. Procuro ser tolerant, poc dogmàtic i adaptar-me a les circumstàncies que em depara la vida, però el que no aguanto, el que no puc suportar, – deu ser perquè em faig vell –, és baixar a Barcelona.
Cada vegada que he d’anar-hi per algun assumpte inevitable, el brogit de la ciutat em supera fins el punt de provocar-me un nus al pit que deu ser algun tipus d’angoixa i em costa respirar. Això m’estranya, ja que aquest malviure només em passa a la ciutat de Barcelona; els darrers anys he viatjat força, n’he visitat altres com Madrid, París, Nova York, Londres, Hong-Kong o Amsterdam que m’han rebut sempre amb una atmosfera diferent. Enlloc he tingut la sensació d’ofec que tinc a Barcelona. I només em passa amb la ciutat, no pas amb els seus habitants (que poden ser més o menys agradables com a tot arreu); de fet, un dels meus millors amics de sempre és de Barcelona, ens vam conèixer de petits i encara de tant en tant ens veiem per fer el got i parlem dels temps d’abans. Recordo com esperava els divendres que arribés amb tebeos i cromos nous. Els seus pares em convidaven a casa seva els dissabtes a fer postres; amb un tros de pastís o galetes em fixava com prenien cafè i miraven tennis, un joc que mai he arribat a entendre. Sempre que baixo a la gran Babilònia, els gegantins edificis sembla que es dobleguin damunt meu per amenaçar-me, de les finestres apareixen figures espectrals, les avingudes i els carrers són com senders fantasmagòrics dels quals pot sortir en qualsevol moment un perill en forma de delinqüent, de balcó que s’enfonsa o de piano que cau del cel. Em fan por els vehicles perquè temo que m’envesteixin quan travesso un carrer, els portals de les cases, els fanals, els aparadors de les botigues, els vianants amb el cap cot em semblen ànimes en pena, les llums, l’asfalt... Tot es converteix en una hipotètica amenaça.
Ja m’hi he acostumat, procuro no semblar amoïnat, no ho he pas dit a cap metge, m’estimo més evitar en la mesura que pugui anar-hi i ja està. Em perdo concerts, exposicions, i molts d’altres esdeveniments culturals, sí, és ben cert, però si us he de dir la veritat: se me’n fot. Ara rai, amb l’internet no és cap problema. No em fa res reconèixer que avorreixo la ciutat de Barcelona. No he investigat l’origen d’aquesta fòbia i no compto pas que ho faci mai però no crec que s’originés la primera vegada que vaig ser-hi perquè el record que en tinc és agradable, dolç i fascinant.
Barcelona
La primera vegada que vaig anar a Barcelona deuria tenir tretze o catorze anys, va ser l’estiu entre la meva etapa d’estudis a Olost, torturat per un mestre franquista que ens picava a les mans amb un bastó de boix, i l’institut de Prats, un immens bastiment acabat d’inaugurar edificat a les afores del poble, presumptament modern però amb uns professors tant o més autoritaris que el d’Olost però que ho dissimulaven ensenyant el català i donant lliçons d’educació sexual. L‘únic alè de llibertat que es respirava a la meva nova penitenciaria era el bidell, un home alt i forçut amb una barba que li arribava al melic, fumador d’habans i aficionat a l’espiritisme. No estic segur si el dictador ja era mort o no encara, però si encara respirava no trigaria gaire en dinyar-la, això segur, érem a mitjans dels anys setanta.
Aquell estiu els meus tiets em van convidar a conviure una setmana amb ells al seu pis de la plaça Lesseps. Venien de tant en tant amb el seu vuit-cents cinquanta groc a passar el diumenge amb els meus pares i un dia després de dinar – feia mesos que m’havien convidat i jo esperava el dia amb il·lusió –, vaig marxar amb ells a Barcelona. El viatge se’m va fer molt llarg, recordo que el meu tiet escoltava per la ràdio el Carrusel Deportivo mentre jo aguaitava bocabadat per la finestra els verals que anàvem transitant, gairebé no sortia mai de casa i aquesta experiència per mi era ben bé igual que si viatgés a l’espai exterior. La meva tieta de tant en tant es girava i m’aconsellava que no mirés gaire per la finestra perquè em marejaria. Vam entrar per una carretera que tenia un pilot de carrils, els cotxes circulaven rabent pel nostre costat, d’una forma temerària creia jo; la Meridiana estava a petar d’automòbils i ens aturàvem cada dos per tres a causa d’un amuntegament continu de vehicles que els tiets anomenaven caravana. Això va originar una petita discussió entre ells; la tieta deia que cada diumenge passava el mateix, que ja l’hi havia dit que havien de marxar més
Barcelona
d’hora, el tiet menava el cotxe estoicament sense dir res. En aquells moments, quan la discussió semblava accelerar-se i entrar en un carreró sense sortida, el Barça va marcar un gol.
Entrant per la Meridiana jo mirava cap amunt amb els ulls com taronges completament bocabadat per l’alçada dels edificis que només havia vist al cine o la televisió, la llargada dels carrers que semblava que no s’acabessin mai i la munió de cotxes que circulaven a tota hòstia de forma paral·lela i s’aturaven tots de cop a les ordres d’un semàfor. Jo aprofitava aquestes aturades per llambregar a tort i a dret i em fixava en els habitants dels vehicles del costat. Cares –no cal dir– mai vistes i que mai més tornaria a veure.
Després d’un llarg recorregut vam arribar al pis de Lesseps on vivien els meus tiets. Em va semblar una construcció altíssima amb més balcons i finestres que a tot Olost. El tiet va encarar el cotxe als baixos de l’edifici i vam començar a baixar al soterrani. Semblava com si l’edifici s’empassés el cotxe amb nosaltres dintre; al voltant, un pilot de cotxes de totes marques i models semblaven descansar atordits. Em vaig marejar més en aquest descens a l’aparcament, per culpa dels destralers cops de volant que infringia el meu tiet al cotxe –exigits pels revolts tancats dels pisos– que no pas en tot el trajecte d’Olost a Barcelona. Cada cotxe tenia destinat un racó assenyalat amb un número. Quan el tiet va trobar el seu, va aparcar amb un parell de maniobres i vam baixar. No havia vist mai un garatge com aquell: fosc, humit, amb un pilot de columnes de ciment que sostenien els pisos i el terra dividit en racons numerats que, em va dir la tieta, indicaven el propietari de cada parcel·la; –són com els números de les cases– m’explicà la tieta. Després vam recórrer un bon tros del recinte fins que vam trobar l’ascensor, era la primera vegada que entrava a un pis sense haver de pujar escales. El tiet va prémer un botó i la caixa es va posar en funci-
Robert Jové
Il·lustració: Subi
onament amb un sotrac que em va espantar. Una sacsejada que una mica més i em fot a terra, però la meva tieta em va tranquil·litzar dient que era normal sense poder evitar que se li escapés una rialleta per sota el nas. Vam pujar al pis on m’esperaven el meu cosí i el seu avi, el pare de la meva tieta. Havent sopat, el tiet es va quedar una estona mirant la tele i jo vaig anar a dormir. La prime ra nit em va costar agafar el son per culpa del xivarri del carrer: botzines estridents, cotxes amunt i avall, sirenes, motos acce lerades, aquella olor d’humitat concentrada.
L’endemà quan em vaig llevar el meu tiet ja havia marxat a treba llar, duia una formigonera i estaven cons truint les ron des. El meu cosí esmorzava i em va prometre que a la tarda em du ria al cine i al ser dilluns, l’avi havia anat a la Barce loneta. Com que la tieta no em volia deixar sol a casa, se’m va endur a la seva botiga. Tenia un establiment de queviures en una cantonada del que ara és la Travessera de Dalt (no sé com es deia
abans, només sé que era un carrer molt llarg). Abans d’obrir em deixava agafar el que volgués per esmorzar i cada dia dubtava entre els productes nous dels prestatges que encara no havien arribat a Olost: llet en bosses de plàstic, iogurts amb gustos estranys (per a mi, el de xocolata ja era el cim de la sofisticació), fruits secs de tota mena, pastissets embolicats de la casa Panrico (només coneixia la marca Bimbo), fruites confitades i d’altres exquisideses. Cap allà les dotze fèiem el vermut amb patates fregides de bossa, anxoves amb raspa i diferents tipus d’olives adobades. En tenia de grosses com nous, xafades, alinyades, petites com anissos, sevillanes, arbequines, i d’altres varietats que no havia vist mai. Per acompanyar-ho em deixava beure una Fanta de llimona o una Coca-Cola. Després sortia a fora, m’asseia a la part més allunyada del graó que hi havia al portal de la botiga i em posava a comptar els cotxes que passaven per davant de la botiga fins que una noia maca o algun personatge extravagant en feia descomptar i
Els dies de més feina a la botiga la tieta m’encolomava al seu pare, l’avi del meu cosí, un ex-falangista que es passava el dia renegant contra Felipe González. Cada dilluns anava al port o la Barceloneta per comprar tabac decomissat i el venia als parroquians dels bars dels contorns. Un cop esgotat el producte em convidava a un gelat i sèiem una estona a la plaça mirant com es barallaven els coloms. El meu cosí algunes tardes em duia al gimnàs que portava amb el seu soci i em passava hores en un racó escoltant els crits que fotien i admirant els moviments de la pràctica del karate, vaig aprendre a dir kyokushinkai, kata i kumité. Quan me’n cansava anava a parlar amb la secretària, una noia castellana molt bonica que es deia Encarna i va resultar que era la nòvia del meu cosí. Quan no anàvem al dojo, el meu cosí em portava al zoo a contemplar animals que ni tan sols sabia que existissin o bé al cinema on vaig veure una de les pel·lícules que més m’han fet riure des de sempre, El jovencito de Frankenstein de Mel Brooks, que s’havia estrenat feia poc. Jo em recargolava de riure amb les bestieses de l’Igor. Quan el doctor es va clavar el bisturí a la cama em vaig girar per buscar la complicitat del meu cosí, però s’estava morrejant amb l’Encarna totalment aliens al film, ves a saber si és per això que encara em fa vergonya veure com es besen les persones.
El divendres havent dinat, uns amics de la família que passaven els caps de setmana a Olost em van venir a buscar i abans de fer-se fosc ja era a casa. Tornava a l’adotzenada realitat del poble, el forn de pa del meu pare, els pronoms febles de l’escola i els partits de futbol les tardes de diumenge. Va ser una setmana memorable que encara més de mig segle després recordo amb melangia, la mateixa que m’envaeix quan passejo per la platja. Per això em carda tanta ràbia aquesta angúnia malparida que m’ataca cada cop que baixo a Barcelona, però ja he desistit, no puc fer-hi res. No va ser fins molt més tard que vaig conèixer els contes d’Edgar Allan Poe, però això ja és una altra història.//
PASTÍS DE POMA
INGREDIENTS
» 1kg de pomes Golden
» 1 ou
» 1 vas de farina, 1 vas de llet i 1 vas de sucre
» Una mica de mantega
» 2 cullerades de melmelada d’albercoc
» Mig sobre de llevat en pols
» Mitja llimona
» Dues cullerades més de sucre
PREPARACIÓ
1. Reservem 2 pomes. La resta de pomes les ratllarem.
2. En un vol barregem l’ou batut, la farina, la llet, el sucre, el llevat i les pomes que prèviament hem ratllat.
3. Quan quedi una massa homogènia la repartim en el motlle, que haurem untat amb mantega.
4. Tallem les pomes que havíem reservat en forma de mitges llunes i les repartirem per sobre de la massa.
5. Preparem un almívar amb el suc de mitja llimona, la melmelada d’albercoc i 2 cullerades de sucre.
6. Repartim la barreja per sobre de les pomes tallades.
7. Escalfem el forn a 180º. Un cop calent hi posarem el pastís i el deixarem coure durant 1 hora aproximadament. El deixem refredar i ja el tenim al punt!
Un plat pels més llaminers de la casa amb la poma com a protagonista.
GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA SANT FELIU SASSERRA
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
21 dj ST.BARTOMEU EURAS
22 dv OLOST ALIBERCH
23 ds F.BARNOLAS-VIC BARNOLAS
24 dg F.TERRICABRAS-VIC TERRICABRAS
25 dl ST.BARTOMEU POU
26 dt OLOST PORTAL DE QUERALT
27 dc PRATS YLLA-CATALÀ
28 dj ST.BARTOMEU TANYÀ
29 dv PRATS VILAPLANA
30 ds F.ATLÀNTIDA-VIC ATLÀNTIDA
1 dg F.AUSA-VIC AUSA
2 dl PRATS TERRICABRAS
3 dt OLOST FARGAS
4 dc PRATS ARUMÍ
5 dj ST.BARTOMEU URGELL
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
DIVENDRES 22 DE NOVEMBRE
OLOST_ TALLER D’ESPELMES. A les 11 del matí, a l’Espai Activa’t. XERRADA “VINT QUILÒMETRES I QUINZE FÀBRIQUES”. A les 6 de la tarda, a l’Espai Perot Rocaguinarda. A les 7, PARTIDES D’ESCACS.SANT BOI DE LLUÇANÈS_TALLER D’ESPELMES.A les 4 de la tarda, a l’Espai.LLUÇÀ_ XERRADA “ELS ROMANS AL LLUÇANÈS”. A les 7 de la tarda,SOPAR POPULAR I QUINTO, a partir de les 9. SOBREMUNT_ CAMINADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100”. A 2/4 de 10 del matí, davant del Molí.PERAFITA_ TALLER D’AROMATERÀPIA. A les 6 de latarda, a l’altell de cal Prats. PRATS _ CURMETRATGE “NO ESTÁS LOCA”. Seguidament, DEBAT. A les 8 del vespre, a l’Espai.
DISSABTE 23 DE NOVEMBRE
LLUÇÀ_ CAMINADA AL CASTELL, a 2/4 de 12 del matí. VERMUT MUSICAL I TAST DE FORMATGES, al migdia al parc. ESPECTALE INFANTIL “CONTE MUSICAT”. A 2/4 de 5 de la tarda. TROBADA DE GLOSA, a les 7 de la tarda, I NIT DE CONCERTS, a 2/4 de 10 de la nit, a l’Estudi.
ORISTÀ_ CRONOESCALADA A SANT SEBASTIÀ, a les 11 del matí. PARTIT DE FUTBOL, a les 4 de la tarda.
DIUMENGE 24 DE NOVEMBRE
LLUÇÀ_ MISSA, a 2/4 de 10 del matí. Tot seguit, DANSETES I VERMUT. PEL·LÍCULA “LA GRAN SEDUCCIÓ”, a les 6 de la tarda, a l’església. SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ ESPECTACLE MAG FÈLIX BRUNET. A les 11 del matí, a la sala gran.
PRATS_ XERRADA “ON COMENÇA I ON ACABA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE”. A les 12 del migdia, a l’Espai. ORISTÀ_ FIRA. Esmorzar, a les 8 del matí. Concurs de pintura ràpida, donació de sang, reconstrucció d’un marge de pedra seca, exposició de productes de llana, parades,..., durant tot el matí. TEATRE, a les 6 de la tarda a la Polivalent.
DILLUNS 25 DE NOVEMBRE
OLOST_ MANIFEST, a les 7 de la tarda a l’Ajuntament.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ PRESENTACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “Dones de SBG: passat, present i futur”. A les 6 de la tarda, a l’Ajuntament. ALPENS_ INSTAL·LACIÓ “ENS VOLEM VIVES”. A les 5 de la tarda, al porxo del casal.
SANTA EULÀLIA_ TALLER D’ESPELMES. A les 4 de la tarda, a la Biblioteca. ENCESA D’ESPELMES I LECTURA DE MANIFEST. A les 7 de la tarda, davant de l’Ajuntament.
PRATS DE LLUÇANÈS_ LECTURA DE MANIFEST. A 2/4 de 10 del matí, davant de l’Ajuntament. EXPOSICIÓ “STOP a la violència de gènere”. Durant el matí, al Passeig. EXPOSICIÓ “Fem safareig”. D’11 a 2/4 de 2 del migdia, al Safareig.
SANT FELIU SASSERRA_ CONCERT ACÚSTIC i lectura del manifest. A les 7 de la tarda, a la plaça Major.
DIMARTS 26 DE NOVEMBRE
SANT FELIU_ BIBLIOLAB “Ombres xineses”. A 2/4 de 4 de la tarda, a l’Àrea Infantil de la biblioteca. PRATS_ CLUB DE LECTURA. Conversa amb l’escriptor Jordi Estrada.
A les 11 del matí, a la Biblioteca. EXPOSICIÓ “Fem safareig”. D’1 a 2/4 de 3 del migdia, al Safareig.
L’ALOU_CAMINADA “El Lluçanès cap als 100”. A 2/4 de 4 de la tarda. SANTA EULÀLIA _ CREACIÓ ESCULTURA “Diguem prou!” Grup adult. A 2/4 de 6, a la Biblioteca. SOBREMUNT_ IOGA-MEDITACIÓ. A 2/4 de 8 del vespre, a la sala polivalent del Molí.
DIMECRES 27 DE NOVEMBRE
OLOST_ TITELLES “El país de les puces”.A ¼ de 6 de la tarda, a la biblioteca.
PRATS_ EXPOSICIÓ “Fem safareig”. De 4 a 6 de la tarda al Safareig.
DIJOUS 28 DE NOVEMBRE
SANTA EULÀLIA _ CREACIÓ ESCULTURA “Diguem prou!” Grup famílies. A 2/4 de 6, a la Biblioteca.
DIVENDRES 29 DE NOVEMBRE
ORISTÀ_ SOPAR POULAR, I BINGO MUSICAL, a les 9 del vespre a la Sala Polivalent. CONCERT AMB KAMELOT, a partir de les 12 de la nit.
OLOST_ TERTÚLIA “T’hauria de caure la cara de vergonya”. A les 6 de la tarda, a la biblioteca. PARTIDES D’ESCACS, a les 7 de la tarda. PERAFITA_ CAMINADA “El Lluçanès cap als 100”. a 2/4 de 10 del matí, a la plaça Sant Antoni.
PRATS_ MNACTEC BUS. De 9 a 1 del migdia i de 3 a 7 de la tarda, al Passeig. EXPOSICIÓ “Fem safareig”. De 9 a 11 del matí, al Safareig. SANT BARTOMEU_ TALLER DE RISOTERÀPIA amb dinàmiques de clown. A les 7 de la tarda, al casal.
DISSABTE 30 DE NOVEMBRE
ORISTÀ_ BAIXADA D’ANDRÒMINES, a les 4 de la tarda a la plaça major. CONCERT AMB VERTIGEN I DJ SENA & VTS, a les 12 de la nit a la polivalent.
OLOST_ TALLER “És Nadal”. A les 10 del matí. TALLER “Brilla el Nadal”. A les 11 del matí, a l’Espai Perot. LLUÇÀ_ CAMINADA A SANT CLIMENT DE LA RIBA i visita guiada a les tines d’aglans. A les 10 del matí. Seguidament, aplec.
PRATS DE LLUÇANÈS_ MNACTEC BUS. De 10 a 2 del migdia i de 4 a 8 de la tarda, al Passeig.
SOBREMUNT_ ELABORACIÓ D’UN
CENTRE FLORAL. A les 10 del matí, a l’altell del Molí.
DIUMENGE 1 DE DESEMBRE
ORISTÀ_RIFES DE PERNILS I BALL DEL GEGANTÓ, a 2/4 d’1 del migdia a la plaça Major. CONCERT I BALL AMB L’ORQUESTRA ROSALEDA, a les 6 de la tarda a la polivalent.
PRATS_ MNACTEC BUS. De 10 a 2 del migdia i de 4 a 8 de la tarda, al Passeig.
LA VINYETA, de Mar Comalrena
Masia Verda
RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
CELEBRACIONS
ALIMENTACIÓ
ELS ENCANTS
ES VEN
» TERRENY URBÀ actualment apte per tenir-hi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La Coma- Bona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R583/10)
» UNA SANTA ESCENA I UN QUADRE DE GUIX sobre fusta de Sant Josep amb el nen. Una mesura, una màquina d’ensulfatar, una romana, dos o tres porgadors del blat, una forca i material antic de treball a pagès.T: 93 822 86 47 (R581/04)
» Estufa de pèl·let Piocuadro Calore, model F551A. Tubs inclosos. Es pot venir a veure, preu a negociar. T: 678 50 24 32. (R581/05)
» DUES MÀQUINES DE COSIR amb motor i en molt bon estat, amb el seu moble de fusta: 350 €. Maria. T: 629 374 419 (R583/11)
» 2 PARELLS DE BOTES DE COUNTRY seminoves. Home, talla 43, de pell i sola de cuir de color marró. Dona, talla 35, de pell i sola de cuir. Les dues, per 150 €. Maria 629 374 419 (R581/07)
» TANC DE GASOIL de 700 litres. En bones condicions. Preu a convenir. T: 692 814 873 (R581/08)
» RADIADORS ELÈCTRICS de baix consum seminous. Preu: segur que ens posem d’acord. T: 659 311 566 (vespres). (R581/09)
» HABITACIÓ DE MATRIMONI de color cirerer seminou i en molt bon estat. Consta de: capçal de llit, dues tauletes, un tocador, un mirall i un somier de 135 cm. Preu: segur que ens posem d’acord. T: 659 311 566. (vespres) (R581/10)
ES LLOGA
» LOCAL a Olost. T: 679 49 63 72(R582/03)
» PLAÇA D’APARCAMENT a Prats de Lluçanès, carrer Reforma, 10. T: 699 429 840 (R581/11)
LES FOTOS DEL TEMPS ES TRASPASSA
Els Encants de LaRella! Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
NATURA KM 0
Finalment, ha arribat el fred i amb ell molts ocells provinents del nord. Venen aquí per passar l’hivern entre nosaltres, ja que als seus llocs de cria està tot glaçat i tapat per la neu. Antigament, quan arribaven al Lluçanès es trobaven un territori ple de menjar. Camps de rostoll, herbassars i terrenys erms plens de blets, llobes, cards i altres plantes carregades de llavors. També trobaven marges amb aranyoners i gavarreres i vora les cases fruiters, nogueres i avellaners. També aviram i bestiar corrent per les cases de pagès amb els coms plens de gra o farina. Ara, en canvi, es troben un paisatge amb tots els camps sembrats o estripats
Tres, dos, un... menjadores a punt
i sense cap planta amb llavor, ja que les poques que havien quedat, els herbicides les han eliminat. Als marges tampoc hi troben menjar, desbrossats arran com estan. Davant d’aquesta realitat podem fer una bona obra que és posar-los-hi menjar. El millor és instal·lar una menjadora on
el menjar no es mulli i es pugui mantenir neta per evitar que sigui un punt de transmissió de malalties. Podem posar-hi pipes de gira-sol, mill, grana de nap, colza, negret, lli i també fruits secs com anous (amb la closca trencada) i cacauets (sense sal), també pomes i peres macades o velles que podeu demanar a la fruiteria que us guardin. El pa no és aconsellable, ja que conté sal.
Estigueu a punt per observar els comensals: mallerengues, pica-soques, pinsans, caderneres, pardals, garses, gaigs, tudons, verdums i potser alguna sorpresa... No us descuideu els prismàtics!// RITA I RAMON BAUCELLS
El Pirineu oriental emblanquinat, amb Santa Llúcia de Sobremunt a primer terme, des de Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA
Un lector boletaire ens envia aquesta foto d’un siureny d’1,551 kg trobat a Perafita.//
Vistes des de Sant Martí de Sobremunt, el 17 de novembre, amb boira baixa a La Plana.// F: @CLAUDIFITO
Els plàtans de Santa Maria de Merlès, perdent les fulles, el 16 de novembre.// F: EMILI VILAMALA
Boira baixa sota el castell de Lluçà, el 17 de novembre.// F: JORDI CAMPS
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
07:58 h - 30 de novembre - Sant Agustí de Lluçanès
17:22 h - 30 de novembre - Sant Agustí de Lluçanès
15 de desembre
1 de desembre
LLUÇÀ
19,30 ºC · dia 11
5,00 ºC · dia 13
11,40 ºC
40,2 km/h · dia 13 24,50 L · 4 dies
742,40 L 9,00 L · dia 5
PRATS DE LLUÇANÈS
19,90 ºC · dia 5
3,40 ºC · dia 14 11,78 ºC
38,2 km/h · dia 13 15,30 · 6 dies 717,60 L 7,00 L · dia 6
De l’1 al 19 de novembre
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
EFEMÈRIDES
Una vegada més, en Pere Bruch, ens recorda dades interessants esdevingudes en el mes de novembre. Un parell d’exemples:
1994
Ha estat un mes molt humit, amb temperatures molt superiors a les normals, no havent glaçat cap dia. Es dona el fet que alguns arbres fruiters han florit com a la primavera. El dia 4 es va registrar l’última tempesta de l’any.
Comparteix els teus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts
ALPENS
19,60 ºC · dia 6 4,00 ºC · dia 12 11,10 ºC 61,2 km/h · dia 13 30,80 L · 8 dies 926,00 L 20,40 L · dia 6
PERAFITA
19,30 ºC · dia 1 3,60 ºC · dia 12 10,59 ºC
42,8 km/h · dia 13 13,60 L · 13 dies 669,10 L 5,90 L · dia 6
OLOST (MAS LLISCÀS)
21,20 ºC · dia 3 1,80 ºC · dia 14 11,00 ºC 54,7 km/h · dia 13 23,20 L · 4 dies 825,00 L 16,90 L · dia 6
ORISTÀ
21,90 ºC · dia 6 2,40 ºC · dia 14 12,00 ºC 43,5 km/h · dia 13 46,40 L · 4 dies 715,60 L 31,40 L · dia 6
1996
El dia 7 es va enregistrar la primera glaçada de l’any (temperatura -0,7 °C). Ha estat un mes molt plujós donant-se el cas que ha plogut una setmana seguida: 185, l/m², no havent fet mai d’ençà que prenc dades (any 1986). També és el novembre més plujós dels últims onze anys: 189,2 l/m². Ha nevat dos dies: un dia va quallar un mica, l’altre no. A Sant Boi caigueren 8 cm i a dalt la Caseta del Permanyer, 6 cm. Hi ha hagut moltes esllavissades a carreteres i camps. El torrent d’Olost el dia 17 va baixar bastant gros, cobrint el pont de les piscines. La Gavarresa també va baixar molt grossa. Ha estat un mes amb temperatures inferiors a les normals.//
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
EL TEMPS DEL NOVEMBRE
SANT BOI
19,60 ºC · dia 3 2,20 ºC · dia 14 9,70 ºC 33,8 km/h · dia 13 40,60 L · 7 dies 948,80 L 23,20 L · dia 6
OLOST (TRASSERRA) 20,00 ºC · dia 3 4,70 ºC · dia 12
km/h · dia 13
Més informació:
REFRANYS METEOROLÒGICS
Darrere del novembre nuvolós ve el gener polsós
Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembri que ja és tard
Per Sant Andreu, pluja, neu o fred molt greu
Novembre acabat, hivern començat
Per Tots Sants, els camps verds i els cims blancs
Per Tots Sants, murtons i aglans, cama-secs i esclatasangs
Si vols l’all ben coent, planta’l per l’Advent; si el vols ben fi, planta’l per Sant Martí; però si el vols verdader, fes-lo pel gener
Vàrem començar el novembre pendents de les últimes fuetades de la DANA que, el 29 d’octubre, va tenir —com trigarem a oblidar— efectes devastadors, més que més, al País Valencià i d’una nova DANA, que es va formar la setmana del dia 12 i que, afortunadament, no ens va afectar de manera directa ni va tenir la força demolidora de l’anterior.
De moment, aquest mes de novembre (dades provisionals a dia 19) hem tingut temperatures suaus, superiors a les normals i una precipitació, en general, significativament més baixa de l’habitual. Falten encara molts dies per tancar el mes i, per tant, aquestes variables encara es poden normalitzar. Lògicament, com més avança el mes i la tardor, les nits són cada dia més llargues i hi ha menys radiació solar, per tant, la temperatura ambiental es va refredant, és d’esperar, doncs, que les temperatures més baixes del novembre les tindrem els dies vinents.
Orientativament, podem valorar la manca mensual de precipitació. A Perafita, per exemple, només han caigut 13,6 mm (mitjana 56,00 mm), a Prats 15,3 mm (mitjana 46,75 mm), a Lluçà 24,5 mm (49,70 mm), a Oristà, la més afavorida, 46,4 mm (mitjana 62,62 mm).
Les temperatures mitjanes, igualment provisionals, són més altes de les esperades. Tots els observatoris estan clarament per sobre dels valors estadístics. A Oristà la mitjana mensual és de 12,0 °C (mitjana 8,13 °C), a Olost 11,0 °C (mitjana 7,99 °C) o a Perafita 10,59 °C (mitjana 7,30 °C). Les temperatures mínimes que hem tingut fins ara, clarament més altes de l’habitual, fan pujar, en gran manera, els valors de les mitjanes mensuals. No hem tingut, fins ara cap mínima negativa i és un fet significatiu. A Olost, per exemple, la mitjana de mínimes negatives del novembre és de 10,29 dies, a Prats de 7,33 dies o a Perafita de 6,0 dies.
Mentre no arriben aquestes temperatures negatives, que ben segur no trigaran, podem aprofitar per aclarir alguns dubtes.
Quan arriben les matinades amb fred ben viu, i de llevada, mirem per la finestra o sortim de casa, sovint amb incertesa, ens demanem: ha glaçat? Hi ha gelada? Potser ha gebrat? O és rosada? Aquests conceptes generen confusions i ens costa diferenciar-los. En meteorologia és important saber identificar cada un d’aquests meteors. De manera breu i molt simplificada, aquestes definicions ens poden ajudar:
ROSADA
Gotes d’aigua que es formen sobre les herbes i sobre objectes refredats, quan la nit és asserenada, per efecte de la condensació directa del vapor d’aigua, present en la capa d’aire, en contacte immediat amb aquestes superfícies i sempre amb temperatures superiors als 0 °C.
GELADA
Es forma de manera anàloga a la rosada, quan els cristalls de glaç es formen damunt les herbes i sobre els objectes mal conductors de la calor, els quals es refreden per sota els 0 °C.
GEBRE (GEBRADA)
Es tracta del glaç de les boires que es dipositen sobre els objectes i superfícies que es troben per sota dels 0 °C.
GLAÇADA
Quan la temperatura ambiental és inferior als 0 °C o punt de congelació, es glaça l’aigua de recs, bassals o basses. Depenent del grau d’humitat ambiental, hi poden haver glaçades blanques, negres o seques.// FRANCESC COMES
