R577

DIJOUS 1 | AGOST | 2024 | NÚMERO 577

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

El saldo migratori compensa el decreixement del Lluçanès · El Lluçanès manté el nivell socioeconòmic per sobre la mitjana de Catalunya, malgrat les diferències entre pobles

COMARCA

Olost ja té pregunta per la consulta “Estàs d’acord que s’iniciïn els tràmits per sortir de la comarca del Lluçanès?”

RAMADERIA

Primers casos de llengua blava Al 29 de juliol s’havien registrat 15 casos al territori lluçanenc MEDI AMBIENT

Informador a la riera del Sorreigs Ha atès a mig centenar de visitants en poc més de quinze dies CULTURA

El Cantilafont, ineludible Crònica a 14 mans del festival més icònic del Lluçanès ESPORTS

Els Bitllajuvi, bitlla d’or 2024 S’acaba la XVIII edició del campionat de Bitlles FIRES I FESTES El vespre del 27 de juliol als jardins de la Farmàcia Vella de Prats van acollir el tast i el concert de després.// F: AJ PRATS

Per Sant Jaume, Prats tasta els plats de la comarca

Especial Festes Majors del Lluçanès

Molta afluència de gent a la mostra gastronòmica anual TastaQmarca

Prèvies amb els actes més destacats

L’ÀLBUM

Núm. 577

Olost viu unes nits molt tremendes

Concert d’estiu amb Ca n’Alpens al Casino

Ple absolut als actes de Sant Jaume

Les olostenques Iris Ruiz i Aitana Font van ser les encarregades d’amenitzar amb la seva música la vetllada final del cicle Nits Tremendes. Aquest cicle enguany ha preparat una cartellera variada amb la projecció del llargmetratge Gelat de Mico, en la seva versió original en mandarí subtitulada i l’espectacle Catalunya més que un club, una posada en escena humorística en la qual els protagonistes viuen en un futur distòpic. Un grup d’historiadors rebels troba documents, fragments de cançons de Catalunya i es forma la seva pròpia visió del que havia sigut l’extingida cultura catalana.// CMC

El Casino d’Alpens es va omplir de dalt a baix per gaudir amb el concert d’estiu que va oferir el grup Ca n’Alpens.

Els cantaires d’Alpens, sota la direcció musical de Marc Riera i amb l’acompanyament al piano de Pep Serdà, van oferir un variat repertori que va fer gaudir de valent el públic.

El grup va néixer d’un taller de cant coral organitzat per l’EMAL, però amb el temps s’ha independitzat i consolidat. Per qui tingui ganes de veure’ls enguany també actuaran a la vintena edició del Fes-te l’Agost de Prats de Lluçanès, el divendres 9 d’agost.// CFU

Les activitats organitzades en el marc de la Fira de Sant Jaume han aplegat centenars de persones aquest passat cap de setmana a Prats.

Sens dubte un dels actes amb més assistència i que ja ha esdevingut un imprescindible és el TastaQmarca, que va fer petits, un any més, els jardins de la Farmàcia Vella.

Durant la Fira i fins aquest diumenge dia 4, la sala de Cal Bach acollirà l’exposició De pagès a típic: “100 anys dels vestits de l’Esbart Català de Dansaires”. El primer acte de la celebració del trentè aniversari del Grup de Dansa i tradició.// CFU

L’espectacle Catalunya més que un club al pati del Centre Cívic// F: PAT

El grup de Ca n’Alpnes a dalt l’escenari del Casino// F: LL.SURI - DALPENS.COM

Els Estelladors també van organitzar la trobada bastonera.// F: MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST

Sant Bartomeu tanca amb èxit els Sunsets

La música clàssica, a l’església de Sant Boi

L’aplec de Sant Jaume fa vibrar Fonollet

L’ajuntament de Sant Bartomeu del Grau ha organitzat durant juny i juliol el cicle “Sunsets d’estiu”. Aquest passat divendres 26, els jardins de darrere l’església van acollir el darrer del concert, amb l’actuació del grup 2 a la carta, que va fer xalar de valent al públic assistent.

Els Sunsets han permès redescobrir espais del poble als que s’ha donat un nou ús, com per exemple, el mirador del Roc Llarg que va acollir el Music & Wine amb la DJ Saraswati.

El regidor, Rubèn Morcillo, valora molt positivament l’acollida i diu que hi haurà segona edició el 2025. // CFU

Les composicions de Mozart i Weber van sonar a l’església de Sant Boi de Lluçanès de la mà de cinc intèrprets de corda i vent en la vetllada del diumenge 28 de juliol a les 6 de la tarda, sota el nom de Clúster Lluçanès, l’única activitat d’enguany del Festival de Música Clàssica del Lluçanès. El concert va acabar amb aplaudiments i ovacions per part d’un públic assistent entusiasta que va omplir tots els bancs de l’edifici.

Aquest és el segon any de vida d’aquest festival, una proposta que vol acostar la música clàssica al territori, amb la participació del músic pradenc Oriol Codina.// CMC

Com ja és tradicional, el Cor del Grau va tornar a organitzar un aplec a l’ermita de Sant Jaume de Fonollet de Sant Bartomeu del Grau per a celebrar el dia de Sant Jaume.

L’acte va començar amb una missa seguida d’una cantada del Cor del Grau. Posteriorment, els assistents (que venien de diversos pobles del Lluçanès) van celebrar una botifarrada popular a l’aire lliure i, finalment van poder gaudir d’un concert en directe. En aquest cas, el grup programat no va poder arribar a causa de la caiguda informàtica global, però els van substituir els The Climb, que també van entusiasmar.// MCF

Sunset al Roc Llarg amb vi i música electrònica.// F: RMORCILLO

L’església de Sant Boi plena per escoltar el concert.// F:@CLUSTERLLUCANES

El públic escoltant atent el recital de The Climb.// F: AJ SBG

LaRella | 2

NOTÍCIES

1 d’agost de 2024

Un informador ambiental treballa a la Riera del Sorreigs

SUCCESSOS

Una menor mor en un xoc a la C-62

S’ha incorporat a mitjans de juliol i està previst que la seva tasca duri fins a l’octubre LLUÇANÈS Per_ Miquel Casadevall Franquesa

El Consell Comarcal d’Osona ha contractat un informador ambiental que, des de mitjans de juliol, s’encarrega de vetllar la zona de la Riera del Sorreigs i el seu entorn. Forma part d’un dispositiu de gairebé 190 informadors que el Departament d’Acció Climàtica ha desplegat, enguany, a diversos indrets del país. Concretament, es tracta d’espais naturals que habitualment es col·lapsen o es massifiquen en aquesta època de l’any, especialment zones fluvials.

En el cas del Sorreigs, l’informador hi fa presència 8 hores al dia, de dimecres a diumenge. No treballa fix en un punt concret, sinó que ho fa movent-se en un vehicle per camins i paratges de tota la conca del Sorreigs, i en alguns moments del dia també en altres indrets concorreguts, com el Roure de la Senyora. La seva funció és bàsicament pedagògica,

L’informador al Sorreigs atenent a una visitant.// F: AJ SBLL

i de moment no es complementa amb cap altre tipus de regulació o limitació ni està previst que ho faci. Vetlla perquè els visitants siguin conscients que cal evitar conductes improcedents com poden ser les molèsties a la fauna i la flora, l’encesa de fogueres o els actes vandàlics, però també per informar de circumstàncies concretes, com la saturació dels aparcaments.

Marc Paré, alcalde de Sant Boi, explica que la proposta d’incorporar l’informador es va posar sobre la taula després de detectar queque e l

als entorns del Sorreigs es va disparar després de la pandèmia, i també que algunes vegades, aquests visitants tenien comportaments inadequats que generaven impactes negatius.

Les tasques de l’informador es coordinen des de diferents ajuntaments adjacents a la riera.

Amb data del tancament d’aquesta edició, el servei d’informació dels entorns del Sorreigs ha funcionat dues setmanes, i s’han atès al voltant d’una cinquantena de visitants.//

El xoc frontal entre dos vehicles a la C-62 el passat dissabte 20 de juliol, ha deixat una nova víctima mortal, una menor que viatjava en un dels vehicles implicats en el sinistre. A l’accident, que va passar poc abans de les 10 del matí, van resultar ferides sis persones més.

El xoc va tenir lloc al punt quilomètric 0,5, al terme de Sant Bartomeu del Grau, per causes que encara s’estan investigant i va obligar a tallar la via. Al lloc dels fets s’hi van desplaçar cinc patrulles dels Mossos, quatre dotacions de Bombers i set unitats entre terrestres i l’helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Aquesta és la segona víctima mortal en accident de trànsit a la C-62 al seu pas pel Lluçanès aquest any. La primera va ser al mes de febrer, on va morir el conductor d’un turisme en sortir de la via al punt quilomètric 0,1. Amb aquesta ja són 79 les víctimes mortals en accidents de trànsit a les carreteres catalanes aquest 2024.// Red.

Rescat a la Riera de Merlès Una dona va ser rescatada pels Bombers, després de caure per un terraplè a la zona del Molí de Danyans, a la Riera de Merlès al seu pas per Borredà.

L’avís es va rebre abans de dos quarts de set del vespre del passat diumenge 28 de juliol. La víctima va ser atesa pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i va ser evacuada amb llitera pels membres del GRAE, dels Bombers de la Generalitat.// RED

FESTA DE L'ESPORT SANT MARTí D'ALBARS

nombre de visitants

Dissabte 7 de setembre de 2024 ZONA ESPORTIVA

ALPENS

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

16:00-19:00

LLUÇÀ

PERAFITA

SANT BOI DE LLUÇANÈS

SANT MARTÍ D’ALBARS SOBREMUNT PRATS DE LLUÇANÈS

OLOST

SANTA MARIA DE MERLÈS

SANT BARTOMEU DEL GRAU

SANT FELIU SASSERRA

ORISTÀ

Inscripcions pel partit de futbol a l’Ajuntament al 93 853 01 01

JUMPY BRAU MECANIC Inflables Taller de samarretes Bitlles catalanes Tenis taula

18:00 Berenar

19:00-20:00

Partit de futbol sala II Trofeu Festa de l'Esport

Seguidament Entrega de premis

AL MIG DEL LLUÇANÈS!

21:00 Espectacle “La niña bonita”

Ajuntament de Sant Martí d’Albars

del PEYU

LaRella | 3

REPORTATGE

Núm. 577

A mitja taula en termes socioeconòmics Segons l’Índex Socioeconòmic Territorial, recentment actualitzat, el Lluçanès es manté lleugerament per sobre la mitjana de Catalunya, però presenta algunes desigualtats internes.

LLUÇANÈS Per_ Miquel Casadevall Franquesa

IST DELS MUNICIPIS DEL LLUÇANÈS 2015-2021 Municipi

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

L’índex socioeconòmic territoAlpens 109 110 109 107 111 111 113 rial (IST) és un informe publicat Lluçà 111 113 112 113 116 114 116 anualment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) Olost 106 106 106 105 107 108 111 que reflecteix, a grans trets, les desigualtats socioeconòmiques Oristà 111 113 114 113 112 108 109 que presenten les diverses rePerafita 111 108 115 111 114 113 114 gions de Catalunya. Concretament, aquest informe considera Prats de Lluçanès 101 102 103 101 100 102 102 unitats territorials d’aproximadament 9.000 habitants, que preSant Agustí de Lluçanès 111 108 115 111 114 113 114 senten indicadors similars i que Sant Bartomeu del Grau 101 101 102 103 99 94 92 per tant, esdevenen força homogènies. En aquest sentit, s’agruSant Boi de Lluçanès 102 102 100 101 98 98 99 pen indicadors que parlen sobre situació laboral, nivell educatiu, Sant Feliu Sasserra 102 103 104 103 103 102 101 immigració i renda en un sol valor numèric, relatiu, que no té Sant Martí d’Albars 118 119 117 122 121 119 121 unitats de mesura. S’estableix Santa Maria de Merlès 107 112 113 113 113 113 119 un valor de referència per a Catalunya igual a 100 i un valor per Sobremunt 115 111 112 113 110 107 103 a cada unitat territorial en comparació amb aquesta referència.

Lluçanès 108,2 108,8 109,2 109,0 108,5 108,3 108,8 D’aquesta manera, a través dels mapes consultables del propi IST, es poden identificar les CRITERIS ESPECÍFICS DE L’IST AL LLUÇANÈS* zones més desiguals del país de forma visual i clara.

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 L’Idescat acaba d’actualitzar Població ocupada (%) 68 70 72 73 73 71 72 aquest informe amb les darreres dades obtingudes, que correspoTreballadors baixa 15 14 14 13 13 13 12 nen a l’any 2021. qualificació (%) Fixant-se en les unitats territoPoblació amb estudis SD SD SD 17 16 15 15 rials establertes, gran part dels baixos (%) pobles del Lluçanès es troben Població jove sense dins de la mateixa (on també hi SD SD SD 25 23 21 22 estudis superiors (%) ha algun altre municipi proper), Estrangers de països de la qual cosa indica que parlem 3 3 3 4 4 5 6 renda baixa o mitjana (%) d’un territori amb característiques socioeconòmiques força Renda anual mitjana 12425 12828 13268 13738 14185 14695 15292 per càpita homogènies. Per practicitat, les dades de la segona taula s’han basat en aquesta agrupació territorial. representen els nivells més No obstant, en aquest reportatA UN NIVELL MITJÀ O ALT L’ANY allunyats de la mitjana tan 2021 ge, per tenir una referència més per sobre com per sota.

Segons dades de l’Idescat, els adequada al nostre marc territoAl Lluçanès, tal com municipis catalans de més de rial, la resta de dades s’han ormostren els dia500 habitants que ganitzat tenint tenen l’IST més en compte els 13 grames, hi ha 5 elevat el 2021 municipis lluçamunicipis que preSegons la darrera són Matadepera nencs. senten un nivell actualització, cinc (131,8), Castellolí D’aquesta socioeconòmic alt (126,0), Sant Just manera, la priel 2021. Són Mermunicipis amb IST Desvern (124,6), mera conclusió lès, Lluçà, Alpens i de valor alt, set de Tiana (124,6) i de l’anàlisi de Sant Agustí, amb val’informe és que lors al voltant de 115, valor mitjà i un al Sant Cugat del Vallès (124,5). A el Lluçanès s’ha i també Sant Martí, que grup més baix. l’altre extrem, els mantingut, enpresenta un IST de 121 municipis de més punts. Tanmateix, la matre el 2015 i el de 500 habitants 2021, força esjoria de pobles del Lluçanès amb l’índex més baix són Bari contigus es trobarien en els table en termes socioeconòmics, dos grups corresponents a un niamb un IST amb valors entre 108 bens (52,9), Salt (60,2), Seròs i 109, lleugerament per sobre de (65,5), Sant Pere Pescador (65,9) vell socioeconòmic mitjà, és a dir, la mitjana de Catalunya. i Ullà (66,0). Aquests dos grups amb valors entre 95 i 111 punts.

LaRella | 4

DESIGUALTATS INTERNES Si bé és cert que la realitat socioeconòmica del Lluçanès té la particularitat d’esdevenir-se en un entorn rural i de pobles generalment petits, les dades també ens mostren que hi ha desigualtats remarcables. Mentre Sant Martí, Merlès o Lluçà presenten valors força alts, pobles com Prats, Sant Feliu o Sant Boi s’han anat mantenint en un nivell socioeconòmic mitjà-baix.

Però el més destacable és la devallada presentada per Sant Bartomeu, que ha perdut 10 punts de l’IST entre el 2016 i el 2021, situant-se al grup de pobles de nivell baix, juntament amb municipis propers com Borredà o La Quar.

Sobremunt, Perafita, Oristà i Olost es trobarien també prop de la mitjana, però en aquest cas, en un nivell mitjà-alt.

Pel que fa als criteris específics que determinen l’IST, tal com mostra la segona taula, han anat millorant lleugerament a tot el Lluçanès. Cal dir, però, que és una millora experimentada a nivell de tot el país, i per això l’IST lluçanenc s’ha mantingut estable uns punts per sobre la mitjana catalana. Per tant, no es tracta d’una evolució gsaire singular.

Els municipis del Lluçanès i voltants representats a 2021. L’IST és un valor relatiu, calculat en bas

REPORTATGE

1 d’agost de 2024

El saldo migratori positiu compensa el decreixement natural als pobles del Lluçanès DADES DEMOGRÀFIQUES DEL LLUÇANÈS ENTRE 2013 I 2023 Municipi

Població Densitat Saldo Creixement Creixement Creixement p.

Població amb estudis poblacional migratori natural poblacional (2013-2022) actual (2023) superiors (%) (hab./km2) (2013 - 2022) (2013-2022) (2013-2022) en % 2022

Alpens

273

13,8

-13,0

49,2

-23

-36

-13,2

Lluçà

291

5,5

50,0

39,0

5

55

18,9

Olost

1218

41,5

111,0

32,6

10

121

9,9

Oristà

585

8,5

41,0

30,8

-54

-13

-2,2

Perafita

423

21,6

25,0

36,5

-9

16

3,8

Prats de Lluçanès

2682

194,6

186,0

27,9

-23

163

6,1

Sant Agustí de Lluçanès

109

8,2

2,0

42,5

-125

-123

-112,8

Sant Bartomeu del Grau

939

27,3

33,0

29,4

1

34

3,6

Sant Boi de Lluçanès

572

29,3

171,0

28,1

108

279

48,8

Sant Feliu Sasserra

620

27,7

-8,0

31,5

-135

-143

-23,1

Sant Martí d’Albars

121

8,2

24,0

43,4

-10

14

11,6

Santa Maria de Merlès

174

3,3

-9,0

36,2

-8

-17

-9,8

Sobremunt

86

6,2

1,0

34,7

1

2

2,3

Lluçanès

8093 (T)

30,4 (M)

614 (T)

35,5 (M)

-262 (T)

352 (T)

-4,3 (M)

(T) Total · (M) Mitjana FONT: Institut d’Estadística de Catalunya.

Els criteris determinants per a calcular el valor de l’índex socioeconòmic territorial tenen a veure amb factors com l’ocupació, el nivell d’estudis de la població o el fet migratori. En el cas del Lluçanès, factors que poden tenir efectes important sense necessitat de grans canvis,

a un mapa que els classifica segons el seu IST l’any se a la referència de Catalunya// F: IDESCAT

en tractar-se d’un territori amb arribant a suposar una pèrdua poca població. No obstant, maltotal de 262 habitants. Tot i així, la població ha crescut també en 8 grat l’estabilitat en l’IST que en municipis, emparada per un salgeneral presenta la comarca, les tendències demogràfiques dels do migratori positiu a 10 dels 13 darrers anys han estat més varipobles Lluçanencs. Entre el 2022 i el 2023, el Lluçanès ha crescut ables. una mitjana d’un 4,3% per poA principis del 2024, LaRella publicava un ble, destacant reportatge on un augment pos’explicava que blacional de 55 En els darrers deu el conjunt dels persones a Llu13 municipis anys, el Lluçanès ha çà, 121 a Olost i del Lluça279 a Sant Boi. crescut una mitjana Aquestes dades nès tornava a superar d’un 4,3% per poble desmenteixen la possible relació els 8.000 habidirecta entre el tants, una xifra fet migratori i la simbòlica que davallada de l’IST, en tant que es va perdre l’any 2012 (vegeu aquests tres municipis pertanyen R563). a tres nivells socioeconòmics difeDe fet, la dinàmica decreixent es va perllongar fins el 2018, i es rents. Per contra, recolzarien la va revertir al 2019 arribant a asidea que el Lluçanès experimenta processos migratoris de naturasolir un augment d’un 6% de població empadronada. lesa diferent, i que en qualsevol Un canvi de tendència cas, la relació entre aquests proque pot respondre a faccessos i els seus efectes en el nitors diversos però que vell socioeconòmic del territori és, no s’explicaria sense el com a mínim, complexa. fet migratori.

D’altra banda, les dades demoEn els darrers gràfiques actualitzades mostren 10 anys, tal com una altra conclusió interessant: es pot veure a la Alpens, Sant Agustí i Sant Martí taula adjunta a són els municipis amb un percenla part superior, tatge més alt de població que té el creixement naestudis superiors (entre un 40 i un 50%), i en aquest cas, sí que tural ha estat netots tres presenten un nivell socigatiu a 8 dels 13 pobles del Lluçanès, oeconòmic alt.// MCF

LA COLUMNA

Laura PRAT CANO

Pertànyer a un lloc Vaig llegir en un tuit que la Simone Weil, filòsofa i activista francesa, va dir que sentir-se arrelat és potser la necessitat més important i també menys reconeguda de l’ànima humana. Això em va fer pensar, ara que he tornat al Lluçanès, en el concepte d’arrelament. No com a concepte abstracte relacionat amb la identitat; sinó en l’arrelament d’un cos físic a un lloc físic.

Després de pensar-hi una mica, ampliaria la declaració de Weil i diria que no només és una necessitat per a l’ànima, sinó també per al cos. I els efectes al cos són més grans si tenim el privilegi de viure en un lloc on hi ha més arbres que persones, com és el cas.

Llegeixo que el sentiment de pertinença està molt lligat a la identitat i la cultura del lloc on es viu, i això configura la identitat de les persones. És a dir: vivim experiències significatives en un lloc/grup, ens hi vinculem, sentim seguretat, estima, benestar i, per tant, sentim que pertanyem. Això, és clar, si estem de sort que ens sentim vinculats a una cultura o hi tenim relacions positives. No revelaré res nou a ningú si dic que no passa sempre i que és un tema complex i espinós.

Sí que trobo molt més senzill i natural sentir vincle, seguretat, estima i benestar a un lloc físic, deslliurant-nos de la càrrega identitària (amb això no vull dir que no sigui important, només que ara vull parlar d’una altra cosa). Parlo de quan el D. diu que quan torna amb cotxe i passa pel trencant de Sant Bartomeu, sent com una mena d’alleujament intern i se sent a casa; de l’A. que reviscola quan fa la volta al vespre per Lurdes i el cementiri i torna a casa; el R. que sent llibertat quan està tranquil i sol pels boscos del Marçal; a la R. l’asserena estar asseguda a una carena que hi ha no gaire lluny de Sant Sebastià; al J. el pot inspirar artísticament creuar-se de cop i volta amb un cabirol. Amb tot això, voldria allunyar-me d’una visió romàntica del contacte amb la natura. Parlo de quan ens reconeixem un tros de carn, igual d’important (o de poc) que un tros de tronc, que un tros de camp, que un tros d’hort.

Hi posem la consciència suficient a aquestes alenades de benestar i de vincle fort que sentim al cos quan ens relacionem humilment amb l’entorn natural? Jo crec que no. En general, es parla de la pertinença a un lloc o a un grup com si fossin la mateixa cosa. I potser sí, però la meva hipòtesi és que no del tot i que potser ens aniria bé posar-hi més atenció. Vull pensar que la pertinença a un lloc no és només una construcció social, sinó que també pot ser física, biològica, natural. Com d’espècies en un ecosistema. Seure en una pedra i callar una estona. Per fora potser no passa res, però per dins passa tot: estem arrelant. És quan em sento un tros d’un tot natural, que pertanyo.//

LaRella | 5

NOTÍCIES PATRIMONI

L’església de Santa Eulàlia, clausurada per l’estat de la teulada

Núm. 577

Es confirmen els primers casos de llengua blava al Lluçanès Des del Departament d’Acció Climàtica estableixen l’obligatorietat de la vacuna en bestiar boví i oví de més de tres mesos LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

La teulada de l’església.// F: CONSORCI

L’església de Santa Eulàlia ha estat clausurada temporalment pel mal estat de la seva teulada i el perill d’un possible esfondrament. Després que el consistori del poble i la persona que té cura de l’edifici es posessin en contacte amb el Bisbat, aquest va enviar uns arquitectes per comprovar-ne els problemes estructurals; tanmateix, va comunicar que no hi havia pressupost per a dur a terme la reforma.

Per a poder arreglar-la, l’Ajuntament ha activat un protocol i ha treballat conjuntament amb el Bisbat, que ha confeccionat un informe arquitectònic i històric perquè el Consell Comarcal d’Osona resolgui declarar l’església com a Bé Cultural d’Interès Local i poder accedir a unes partides d’ajudes específiques de la Generalitat.

Actualment, resten a l’espera que el Consell Comarcal els doni una resposta i ara per ara, no s’hi pot celebrar cap missa.// CMC

CANVI CLIMÀTIC

Se subvencionen dos projectes per combatre el canvi climàtic Des de la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural s’ha anunciat el finançament de tots els projectes que els ens locals catalans han presentat en les convocatòries d’ajuts destinats a l’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic en accions compreses entre el 2023 i el 2025. En total, es destinaran 80 milions d’euros a finançar aquests projectes.

En aquest sentit, a la comarca s’han aprovat dos projectes: per una banda, el presentat per l’Ajuntament de Prats en què sol·licita el finançament per a la instal·lació d’equips d’aerotèrmia i refugis climàtics en espais municipals; i per l’altra, el de l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau, el qual demana un ajut per a l’adaptació de l’edifici del casal cultural del poble per poder esdevenir un refugi climàtic.

Els refugis climàtics són espais pensats sobretot per als col·lectius de persones vulnerables que poden necessitar refugiar-se en cas d’onades de calor o altres fenòmens meteorològics extrems. Aquests indrets poden ser interiors o exteriors i sempre de caràcter públic, tot i que no assistencials.

Actualment, al Lluçanès hi ha quatre indrets categoritzats com a refugis climàtics registrats al cens de la Generalitat: les piscines municipals de Sant Feliu i Sant Boi, la pista coberta de Sant Martí i els Jardins de la Torre, Alpens.// CMC LaRella | 6

Des del 2009 que no hi havia un focus de llengua blava a Catalunya. Ara hi ha un centenar de casos confirmats al territori.

Al Lluçanès, segons les dades del Ministeri d’Agricultura del 29 de juliol, hi ha 15 casos confirmats, entre ovins, bovins i caprins.

El focus, que s’ha escampat ràpidament, no té cap mena d’afectació per a les persones, ni afecta la carn o a la llet, tal com explica Oriol Rovira, del Mas Terricabras d’Oristà, i coordinador d’Unió de Pagesos a Osona i el Lluçanès.

La llengua blava afecta principalment al bestiar boví i oví, l’afectació en aquests últims és més elevada. Per això, des de la Conselleria d’Acció Climàtica han iniciat una campanya de vacunació obligatòria per aquests animals d’espècies més sensibles, boví i oví, de més de tres mesos i pel que fa als darrers, només els destinats a la reproducció. Ara bé, la decisió final de com i si cal administrar la vacuna és del personal veterinari autoritzat, tal com indiquen des del Departament, ja

Campanya de vacunació de la llengua blava.//

que cal tenir en compte diferents protocols. En aquest sentit, Rovira explica que la vacuna està contraindicada en els animals en estat de gestació.

Al Lluçanès hi ha quinze casos confirmats La ràpida propagació de la llengua blava ha fet que no hi hagi vacunes per a tots els caps de bestiar sensibles, i per això des d’Acció Climàtica han establert un sistema que prioritza les ex-

ARQUEOLOGIA

Comença la nova campanya a Puig Ciutat

plotacions d’oví de les comarques amb casos confirmats.

Però més enllà dels efectes que la llengua blava té sobre els animals, també cal tenir en compte els afectes que té sobre les explotacions. Rovira explica que “hi ha ramats d’ovelles on les baixes causades per la malaltia han estat del 30% o 40%, en llocs concrets”.

En aquest sentit, Rovira afegeix “en un sector tant fràgil com el de la ramaderia, hi haurà gent que, si es veu molt afectada per aquesta malaltia, segurament decidirà plegar”.//

SOLIDARITAT

Dinar de germanor, rock i punk contra el càncer

Una visita a l’excavació de l’estiu passat.// F: @PUIGCIUTAT

El dinar va donar el tret d’inici a la festa.// F: @YERAY

La nova campanya d’excavació a Puig Ciutat començarà el pròxim 12 d’agost i s’allargarà fins al 24.

Aquesta primera part rep finançament del projecte quadriennal de recerca de la Generalitat i hi participaran estudiants de la UB, la UAB i altres voluntaris.

L’horari de treball serà de 2/4 de 7 del matí fins a les 2 i es pot anar a veure. La campanya també rep el suport de l’Ajuntament d’Oristà i el Consorci.

Continuaran excavant l’edifici 3, a la zona del graner, on l’any passat van trobar restes humanes a dins una sitja de les cinc que tenen localitzades. I volen obrir una habitació tancada on creuen que hi pot haver una sitja més. El material trobat l’estudiaran al laboratori la darrera setmana d’agost.//

El bar Centre d’Olost va acollir una jornada solidària contra el càncer, el passat 20 de juliol. L’Edu Vila, veí d’Olost, va reunir una bona colla de col·laboradors desinteressats per oferir 12 hores de germanor: un bon àpat, un variat fil musical a càrrec d’Osona Soul Rebels i tres concerts de nivell: Surfers Monguers, Doner Perficiam i Males Arts.

Amb les donacions dels 70 comensals i les que es van rebre durant el dia, es van recaptar 500 €, que aniran destinats a l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

Vila va batallar durant cinc anys contra un càncer i ara ja en fa quatre que està “net”. Com explica ell mateix, aquesta jornada vol ser un acte d’agraïment a l’hospital que el va ajudar a superar la malaltia.// JFO

L’ÀLBUM

Núm. 577

L’INELUDIBLE CANTILAFONT El 12 i 13 de juliol es va celebrar una nova edició del Cantilafont, enguany a l’espai del Castell d’Olost.

Hi van actuar grups com La Iaia, La Ludwig Band, les cançons de Cop del Lluçanès, l’Oriol Sauleda, Alidé Sans, Dan Peralbo i el Comboi, la Cia. Los Putos Makinas i el Kolectivo Konica.

Set petites cròniques de persones amb diferents implicacions al festival, retraten la festa ineludible de cada estiu al Lluçanès.

Fotos: @TXUSGARCIAPHOTO LaRella | 8

DES DE L’ALTRA BANDA DE LA BARRA

Com tots els que estem darrere la barra, especialment els que ens hi passem tota la nit, he après a viure un Canti diferent. Amb la il·lusió de veure qui et ve a saludar; amb els nervis quan la barra està “massa” tranquil·la i saps que després vindrà una allau.

Amb la sensació de control quan pares l’allau per regalar-vos un xarrup de ratafia i, així, encarar la recta final.

Amb la sensació que ho peteu fort, quan veus que la cua es dissipa i que hi ha qui ho peta més amb el seu torombolo (l’any que ve li demaneu).

Però sens dubte, el millor de tot és la família que durant unes hores som totes les persones que passem per darrere la barra. Gràcies!// CAROLINA FONT

MÉS INCLUSIU QUE MAI

La societat és cada vegada més diversa, i és important que es vegi reflectit en tots els seus aspectes. Per això, una de les coses que més cridaven l’atenció positivament de l’edició d’enguany va ser el respecte a la diversitat de les persones amb diferents elements clau, com les cues ràpides tant de l’entrada com a la barra del bar; l’espai pensat per poder trobar una mica de calma sota un arbre i gaudir d’un moment de descompressió, preparat amb seients de palla i lluny del bullici; i finalment, cartells que et marcaven a partir de quin punt els decibels eren acceptables per a infants o persones amb sensibilitat acústica.

El Cantilafont ha demostrat ser un festival familiar i per a tothom!// CLÀUDIA MOLINA

L’ÀLBUM

1 d’agost de 2024

TOT A LLOC? OBRIM PORTES! RETROBADES I XERRAMECA ANAR A FER UN VOLT AL CANTI Després d’una arrencada estival frenètica, final de curs, festes i el retorn de Dusminguet, aterrar al Canti és arribar a casa. No sóc fan dels macrofestivals, per no dir que en sóc un crític acèrrim, però aterrar al Canti és arribar a casa. Perquè ja és un festival, però tampoc és macro. Perquè ja mou calés, però no és un negoci. Perquè hi arribo, i després de deixar-me enlluernar per l’indret, torno a evidenciar que som els de sempre: gent que té clar a què ve (va, que fins i tot pugen els de Vic!).

Música interessant, vi natural, anar a la barra a saludar, menjar exquisit, i alguna actuació que et fa tocar de peus a terra. Se m’acabarà fent tard, però tant se val perquè sóc a casa.// MIQUEL CASADEVALL

Arribes al pàrquing, ben habilitat, com de costum, i fas la primera parada per comentar la jugada amb el voluntari que t’ha d’indicar on aparcar.

Mentre deixes el cotxe, ja ensopegues amb la salutació de dos o tres amics o coneguts que feia temps que no veies.

A l’entrada t’hi retrobes amb un parell de parents i tot. El rastre de xerrameca continua creixent fins a arribar a la barra, parada obligatòria on també saludaràs i parlaràs amb més companys.

I així tota la nit.

Ja no hi ha fonts ni càntirs, però vagis sol o acompanyat, l’ambient continua sent com una trobada familiar a la font. Mentrestant, però, degustes bon menjar, bon vi, bona música, i ensopegues amb espectacles que et deixen amb la boca oberta, i no precisament per iniciar una nova conversa.// JORDI FREIXA

I els Excel, plànols, comandes, fulls de ruta, reunions i hores de muntatge sota el sol... es desfan a l’aire com les mans de tot l’equip, en aquest espai a punt per transformar-se. Pell de gallina i alguna llàgrima, ho hem tornat a fer!

El públic va entrant i mires amb atenció les cares de la gent.

Algunes conegudes i altres que potser només trepitgen el Lluçanès pel Cantilafont. Les primeres veus sonen i es comença a crear aquest ambient únic de trobades i retrobades a baix i dalt de l’escenari.

Sinergies entre artistes, públic, restauradors i organització que creen aquests moments únics que fan que tot tingui sentit. I en un estat d’embriaguesa entre emoció, cansament i els nervis per tal que tot funcioni bé, veus com aquesta bogeria pren forma i tot va succeint. Gaudint i resolent les dificultats que van apareixent perquè aquest engranatge no deixi de fluir, el Cantilafont passa i passa massa ràpid. Sovint penso que m’agradaria poder aturar el temps, mirar-ho tot… i continuar.// EVA FREIXA

EL CANTI OBRE EL CASTELL Si el 2014 el Canti es va redescobrir la Font Gran d’Olost com a un espai a prop del poble per organitzar vetllades a la fresca els mesos de calor, deu anys després, ens ha obert les portes del jardí del castell.

Entrar per la porta gran, l’era, la masoveria, i trobar-te, a través d’una gran passarel·la al jardí de darrere amb l’imponent escenari al centre. I continuar resseguint el volt del castell, les feixes dels jardins i l’espai de la restauració. Com ens tenen acostumats, cada racó cuidat fins a l’últim detall. Érem al Lluçanès en ple juliol, però amb aquell paisatge, també hauríem pogut ser a Escòcia. Com també amb els concerts i espectacles que ens porten cada any, el Canti ens descobreix coses, amb la perspectiva de casa.// POL ASENSI

ENS TORNAREM A VEURE Aquest festival em recorda d’alguna manera a aquella ex que no et fa el pes, però hi vas tornant. Els motius pels quals no t’hi avens estan relacionats amb el seu caràcter, que en el fons no acaba de casar amb el teu.

Amb tot, també reuneix tot de qualitats que et fan valorar positivament tornar-hi.

Això és deu al fet que encara que no acabi de ser per a tu, hi estàs còmode i t’hi sents identificat. Tampoc pots dir que no t’agradi, perquè en el fons t’estaries menyspreant a tu mateix. És un festival per anar-hi amb sabatilles i estimar el que vas oblidar.// ROGER TORRENTS LaRella | 9

NOTÍCIES

El Lluçanès es Mulla per l’esclerosi

Núm. 577

Un ramat transhumant torna al Lluçanès El pastor Daniel Giraldo, amb un ramat de 120 cabres, ha emprès el camí cap als Pirineus SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Clàudia Molina Catalan

Per segon any consecutiu, l’Associació Camí Ramader de Marina ha organitzat “Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori”, una ruta d’anada i tornada de 460 quilòmetres entre el Penedès i les pastures de la Bollosa i el Carlit, als Pirineus, pels quals el pastor Daniel Giraldo i el seu ramat de 120 cabres lleteres recorren per cercar els prats verds de les muntanyes. A més a més, les localitats que participen d’aquest camí també han organitzat activitats complementàries de tota mena amb l’objectiu de reivindicar la tradició i la cultura.

Al seu pas pel Lluçanès, Giraldo que normalment practica la transhumància entre Margalef i l’Alforja pels antics camins de pasturatge, va arribar a Prats de Lluçanès on va fer estada entre el 24 i el 26 juliol. Les activitats que es varen fer van ser munyir les cabres, donar menjar al ramat i fer un taller d’elaboració de formatge.

Al matí del 26 de juliol va enfilar cap a Sant Martí d’Albars. La seva arribada va coincidir amb l’estada dels infants del casal d’estiu de

Un any més el Lluçanès s’ha acollit a la campanya Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple, que s’ha celebrat a tot Catalunya aquest passat cap de setmana. Es van fer actes a les piscines municipals de Sant Feliu Sasserra, Olost, Sant Boi de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Prats i també a Sant Martí d’Albars per vendre material per aconseguir fons per la Fundació. En total, s’han recaptat 2.262 €. // RED

LaRella | 10

El ramat, al seu pas per La Blava.// F: AJ SMA

l’Esplai Paff, que feien el seu tradicional campament al poble. La canalla va poder gaudir de les cabres, la munyida i la representació de l’obra de titelles “Pastomonte” de la perafitenca Caruca Ballesteros. Paral·lelament, els veïns van poder gaudir d’un maridatge de vins i formatges de La Cardiguera, de producció local. A més a més, van poder tastar el formatge fresc i el recuit fet al taller matinal de llet fresca, rematat per un codonyat casolà d’unes veïnes del poble. El dia 28, el ramat va enfilar cap a les Llosses passant per La Blava i Santa Eulàlia als volts del migdia.

En l’etapa de baixada, està previst que passin pel Lluçanès

durant la segona quinzena de setembre, entre els dies 18 i 23, i els pobles que podran veure passar el ramat transhumant seran els d’Alpens, Santa Eulàlia de Puigoriol i Sant Feliu Sasserra.

“Camins de vida 24” és un projecte que vol enaltir els efectes beneficiosos de la ramaderia extensiva i transhumant, així com recuperar els camins de pas, com el Camí Ramader de Marina que uneix la Cerdanya amb la zona litoral i és el més antic dels que es té constància a Catalunya. El pasturatge transhumant aporta biodiversitat als territoris, un control efectiu de la neteja dels sotaboscos per mantenir a ratlla el foc.//

SALUT

FOTOGRAFIA

Campanya d’acaptes de sang a l’estiu al Lluçanès

Emili Vilamala presenta a l’Asociación Meteorológica de Fotografía

Donació de sang i plasma a Olost// F: ARXIU

Una de les imatges que va presentar.// F: EMILI VILAMALA

El Banc de Sang i Teixits impulsa la campanya “Estius on estiuis, dona sang”, per tal de contrarrestar la falta de donants que se sol produir a l’estiu.

Tal com expliquen, quan les temperatures pugen les reserves solen baixar, i és que calculen que caldria obtenir 1.100 donacions per dia, mentre que les previsions de donants actualment ronden els 500.

Aquesta campanya arriba al Lluçanès amb diverses cites a l’agost: a Olost el dia 6, a Sant Boi el dia 9, a Prats el dia 11 i a Alpens el dia 19. Hi col·labora, també, l’Associació de Donants de Sang d’Osona.// MCF

Emili Vilamala, reconegut fotògraf de Sant Bartomeu del Grau, va fer una presentació en línia, el passat dimecres 24 de juliol, al canal oficial de Youtube de l’Asociación Meteorológica de Fotografía.

En aquesta presentació, Vilamala exposava el seu treball “Entre Boires”, una sèrie de 37 fotografies (emulant els antics carrets analògics, que en solien tenir 36) que contenen espectaculars imatges amb la boira com a protagonista, la majoria amb paisatges de la Plana de Vic. En la presentació va comentar aspectes tècnics de les fotografies, i l’organització va reconèixer el seu talent.// MCF

NOTÍCIES

Núm. 577

ANUNCI pel qual es fa públic el text íntegre dels estatuts de la Mancomunitat de Muncipis de la comarca del Lluçanès.

Havent estat aprovat i exposat al públic els Estatuts de la Mancomunitat de Municipis de la Comarca del Lluçanès, sense que s’hagin produït al·legacions, es publica el seu text íntegre definitiu: PREÀMBUL El Lluçanès és un àmbit geogràfic natural de transició entre la Plana de Vic, el Ripollès i el Berguedà.

Comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona.

El formen tretze municipis: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Sobremunt i Santa Maria de Merlès.

La creació de la comarca del Lluçanès com entitat local territorial d’àmbit supramunicipal dona resposta a les reivindicacions comarcals manifestades de fa temps [...].

La voluntat dels municipis que conformen la comarca del Lluçanès és que es configuri com una comarca específica, singular, adaptada al territori i a la societat en xarxa, àgil, flexible, eficient, poc burocràtica, amb els pressupostos necessaris i amb els mínims costos de funcionament [...].

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS ARTICLE 1.- Composició En formen part els municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt.

ARTICLE 4. - Durada Segons la Llei 7/2023, de 10 de maig, de creació de la Comarca del Lluçanès, la durada de la Mancomunitat és des de la data d’aprovació dels estatuts, fins a la data de constitució del Consell Comarcal del Lluçanès prevista pel mes de juny del 2027.

CAPÍTOL II. OBJECTE DE LA MANCOMUNITAT ARTICLE 5. - Fins i competències La constitució de la Mancomunitat de Municipis del Lluçanès ve determinada pel contingut de la llei 7/2023, de 10 de maig, de creació de la comarca del Lluçanès i té, en conseqüència, una doble finalitat: 1.- Fer possible la configuració de la comarca del Lluçanès com una comarca específica, singular, adaptada a les necessitats i oportunitats d’un territori rural i a la societat en xarxa, àgil, flexible, eficient, poc burocràtica, amb presssupostos necessaris i amb els mínims costos de funcionament [...].

2.- Assumir, amb caràcter transi-

LaRella | 12

Els regidors dels 8 municipis de la comarca del Lluçanès va aprovar els estatuts el passat 20 de febrer a la seu del Consorci del Lluçanès.

Ara, ho ha de fer cada ajuntament.//

Què diuen els Estatuts de la Mancomunitat del Lluçanès? tori, la representació i gestió dels interessos de la comarca del Lluçanès [...].

I en aquest sentit, li correspon: - Definir, planificar i treballar les bases i estructures necessàries per a la prestació de serveis necessaris del futur Consell Comarcal.

- Treballar per facilitar i aconseguir que la totalitat de municipis de la comarca natural del Lluçanès formin part de la comarca administrativa [...].

- Fer un estudi de costos dels diferents serveis i previsió del seu funcionament; així com els costos de personal i altres despeses corrents.

- Dissenyar i definir quins serveis, per garantir la seva qualitat i sostenibilitat econòmica, requeriran de l’establiment de convenis amb consells comarcals veïns.

- Estudiar, valorar i calendaritzar el traspàs de serveis entre els consells comarcals i el Consell Comarcal. [...]

ARTICLE 6. - Àmbit competencial L’àmbit de competència territorial de la Mancomunitat s’estén a la totalitat dels termes municipals dels pobles que formin part de la mateixa.

La Mancomunitat podrà formalitzar convenis amb altres municipis, fora d’aquest àmbit competencial, per a la col·laboració i prestació de serveis.

CAPÍTOL III. ÒRGANS DE GOVERN I ATRIBUCIONS ARTICLE 7. - Òrgans de govern 1.- Els òrgans de Govern de la

Mancomunintat seran representatius dels ajuntaments mancomunats [...].

ARTICLE 8. - Composició Assemblea General 1.- L’AG és el màxim òrgan de govern i administració de la Mancomunitat i estarà integrada per les persones vocals dels ajuntaments mancomunats [...].

2.- El nombre de persones representats és de dos membres per a cadascun dels ajuntaments [...].

ARTICLE 11. - Presidència 1.- El president o presidenta és el cap o la cap de l’administració mancomunada [...], té les atribucions que la normativa de règim local atribueix als alcades i alcadesses [...].

ARTICLE 13. - Vicepresidència 1.- Els vicepresidents o vicepresidentes subsititueixen el president o presidenta en cas de vacant, absència o malaltia.

CAPÍTOL IV. FUNCIONAMENT DELS ÒRGANS DE GOVERN ARTICLE 16.

L’Assemblea General es reunirà amb caràcter ordinari una vegada al trimestre, com a mínim [...].

ARTICLE 17.

2.- L’assemblea General quedarà vàlidament constituïda quan hi assisteixin com a mínim un terç de les persones membres.

3.- Els acord de l’Assemblea General s’acorden per majoria simple dels i les assistents.

No obstant, es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del

nombre legal de membres per adoptar acords sobres les matèries següents: [...] c) Acordar la modificació dels Estatuts i la dissolució de la Mancomunitat per causa diferent al transcurs del període pel que, inicialment, ha estat creada. d) Acordar l’adhesió de nous mebres i la separació d’algun que en formi part.

CAPÍTOL V. DE L’EXPLOTACIÓ DE SERVEIS ARTICLE 20.- Personal i Gerència L’Assemblea podrà nomenar un Gerent o una Gerent i també contractar personal per al desenvolupament dels seus fins. [...]

Es preveu expressament la possiblilitat d’assumpció o subrogació de l’actual personal del Consorci del Lluçanès. [...] També es preveu la posterior assumpció o subrogació del personal de la Mancomunitat al Consell Comarcal del Lluçanès.

CAPÍTOL VII. DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS, DE LA INCORPORACIÓ DE NOUS MEMBRES [...]

ARTICLE 27. [...] En cas que un municipi de l’àmbit geogràfic natural del Lluçanès vulgui formar part de la Mancomunitat primer haurà d’instar la incorporació a la comarca del Lluçanès.// LLEGEIX LA TOTALITAT DELS ESTATUS DE LA MANCOMUNITAT DEL LLUÇANÈS A LARELLA.CAT

NOTÍCIES

1 d’agost de 2024

“Estàs d’acord que s’iniciïn els tràmits per sortir de la comarca del Lluçanès?” serà la pregunta de la consulta d’Olost · L’Ajuntament preveu fer la consulta entre els mesos d’octubre i novembre · Els Plens de Perafita i Prats de Lluçanès ja han aprovat els Estatuts de la Mancomunitat LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

La Llei de creació de la comarca del Lluçanès establia que, previ al futur Consell Comarcal, calia constituir una Mancomunitat per tal de definir i crear les estructures perquè el futur Consell Comarcal pugui prestar serveis.

Aquesta havia d’estar constituïda abans d’acabar el 2023, però no ha estat fins aquest juny que s’han aprovat definitivament els seus estatuts. Ara cal que els vuit ajuntaments que formaran part de la comarca els aprovin en els seus respectius plens per tal que la mancomunitat es constitueixi efectivament. Perafita i Prats de Lluçanès ja han aprovat els estatuts i està previst que Alpens, Lluçà, Oristà, Sant Martí d’Albars i Sobremunt ho facin entre agost i setembre. Llavors només faltarà Olost que, tal com explica l’alcalde del municipi, Gil Salvans, no faran cap pas fins després de la consulta al veïnat prevista per

l’octubre o novembre.

Aquesta negativa d’Olost a aprovar els Estatuts de la Mancomunitat, en un principi, no hauria de tenir cap afectació i, si la resta d’ajuntaments els aproven, ja es podria constituir, tal com explica Jordi Bruch, president de la comissió redactora dels estatuts. Ara bé, els estatuts no contemplen aquest escenari per això Bruch afegeix que “si un ajuntament no ho aprova, llavors farem una petició formal i haurà de ser la DGAL qui ens digui què hem de fer”.

Bruch afegeix que un cop la Mancomunitat estigui constituïda ja podrà comptar amb el finançament que estableix la llei de la creació de la comarca del Lluçanès, que aquest 2024 són 200.000 euros.

OLOST POSA LA MANCOMUNITAT EN ESCAC L’Ajuntament d’Olost va anunciar que faria una consulta al veïnat sobre la continuïtat del poble a la comarca. Aquesta setmana el

Lluçanès?”

L’objectiu de l’Ajuntament d’Olost és saber l’opinió del seu veïnat, ja que com mantenen des del consistori, el que es va votar el 2015 no és la comarca que ara volen fer. Salvans afegeix que el veïnat ha de saber quines implicacions té construir la comarca i el cost que suposarà per un futur

L’objectiu de la Mancomunitat és establir quins serveis prestarà el futur Consell Comarcal i el seu cost

consistori aprovarà la pregunta de la consulta que, segons explica Salvans es farà el mes d’octubre si no hi ha eleccions al Parlament.

La pregunta, que han decidit els membres de la comissió permanent de participació, diu així: “Estàs d’acord que s’iniciïn els tràmits per sortir de la comarca del

Consell Comarcal del Lluçanès prestar aquests serveis. Ara bé, ara com ara aquests càlculs no estan fets, ja que decidir com i quins serveis prestarà la futura comarca, i saber com es finançaran, és l’objectiu de la Mancomunitat.

Davant d’aquest fet, Salvans admet que la consulta que faran es basarà en hipòtesis.//

LaRella | 13

FESTA MAJOR

Núm. 577

Jordi Molas

Pol. Ind. Quintà del Colldelram · C. Indústria, 5-7 · 08516 OLOST · Mòbil 696 91 27 56 · Tel. 93 888 08 44

La formatgeria de Catalunya més premiada al món LaRella | 14

betara.cat

FESTA MAJOR

1 d’agost de 2024

Olost ja ho té tot apunt per començar la Festa Major Hi haurà actes durant gairebé quinze dies i fins a cinc propostes musicals

L’eufòria i els clàssics de Di-versiones seran el plat fort

OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire

Entrar a l’agost sempre és sinònim de Festa Major, a Olost.

Enguany, la programació d’actes comença just demà i no s’acabarà fins al diumenge dia 18. Són gairebé quinze dies farcits de més d’una quinzena d’actes de tota mena i per a tots els públics. Com és tradició a la primera setmana es faran aquells actes més familiars, per exemple: el campionat de botifarra, el torneig de futbolí, i el ‘pack’ esportiu, amb la caminada nocturna i el torneig de futbol sala, aquesta vegada amb l’absència de les habituals hores de natació.

Serà al dimarts 13 quan el pregó donarà el tret de sortida oficial a cinc dies plens de propostes musicals i cultura. Aquest any, coincidint amb el centenari del Futbol Club Olost i el retorn als terrenys de joc, el pregó anirà a càrrec d’alguns dels organitzadors de la festa dels 100 anys de l’entitat. L’endemà, a la plaça

Imatge de la celebració del Pagès de Ferro, l’any passat.// F: ARXIU

s’hi farà el sopar popular, que serà el preludi del dia de Festa Major i que l’Orquestra Venus,

El dissabte 17 serà el dia més complet i esperat amb el Pagès de Ferro, les Havaneres a la plaça i el concert del grup Orquestra DiVersiones s’encarregarà d’amenitzar.

El cap de setmana, d’entre altres actes, s’iniciarà amb el cor-

refoc que el seguirà un concert de versions a la plaça. El dissabte 17 serà el dia més complet amb la gimcana del Pagès de Ferro a la tarda i a la nit, s’encadenaran dues propostes musicals molt esperades: les tradicionals Havaneres a la Plaça, i en acabat, el plat fort del calendari: el concert del grup Orquestra DiVersiones.

Aquest últim, però, es farà al camp de futbol. Posarà punt final a la Festa Major olostenca el concert del cantant emergent Roger Torné, al turó de Sant Adjutori.//

Coneguts arreu del país per la seva eufòria i un repertori plegat de senzills populars de dècades passades, el grup empordanès Orquestra Di-versiones trepitjarà Olost durant la seva gira d’aquest estiu. Serà el dissabte 17, i el concert posarà el llaç al dia més complet de la Festa Major olostenca.

El lloc del concert no serà a la plaça, sinó que, com a novetat, serà al camp de futbol del municipi. Des de l’Ajuntament, justifiquen que això permet assegurar l’aforament, que es preveu que sigui d’unes dues mil persones. Això és el doble de la població del poble i s’apropa a l’assistència d’altres concerts multitudinaris de festes majors anteriors. A tot això, l’altra novetat és que també es cobrarà entrada. A dia d’avui, s’han venut gairebé mil tiquets.

Des del consistori confirmen que fa gairebé un any i mig que hi havia el concert dels Diversiones acordat. El grup, amb molta volada als darrers anys, ha omplert espais tan mítics i propers com la Plaça Major de Vic.//

US DESITGEM UNA BONA FESTA MAJOR!

LaRella | 15

FESTA MAJOR

Núm. 577

PIZZA ARTESANA DE QUALITAT OLOST C/ de la Font, 3 616 06 68 42 Sergi

Deu anys del Va de Tort a Olost

Una de les proves a l’edició de fa dos anys.// F: ARXIU

El Va de Tort, la cercavila jove d’Olost, aquest any celebra la seva primera dècada. Fora de programa, es farà al dissabte 17 al vespre, després del Pagès de Ferro. Com és habitual, passarà pels carrers del poble a ritme de xaranga i s’acabarà a la Font Gran amb un sopar popular.

El format va ser una iniciativa de l’antiga comissió de festes, La Cràpula, que ràpidament va calar entre el jovent del poble i d’arreu de la comarca. Des de llavors, s’ha celebrat ininterrompudament a excepció del 2020 i el 2021, en què la pandèmia també va colpejar la festa. Ara bé, els darrers anys s’ha organitzat de manera autogestionada i fora de programa, ja que el projecte de La Cràpula resta en hores baixes.

Durant aquests deu anys, el Va de Tort i la Cràpula han portat al poble grups de renom com Ebri Knight o Itaca Band. La màxima fita va ser poder portar el grup valencià Zoo, que va aconseguir aplegar unes dues mil persones el 2017.// LCP

LaRella | 16

FESTA MAJOR

1 d’agost de 2024

Pep Plaza serà “El substitut” a la Festa Major de St. Boi Nou dies de festa que començaran amb les campanades de Festa Major

Una dècada pujant corrent al campanar

SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

L’humorista i imitador Pep Plaza serà un dels plats forts de la Festa Major de Sant Boi d’enguany, prenent el relleu del Mag Lari i en Peyu, qui van ser protagonistes de la festa santboienca fa dos anys i l’anterior, respectivament. Plaza presentarà “El Substitut” a Sant Boi el dissabte 10 d’agost a dos quarts d’onze de la nit. La Festa Major, però, haurà començat el dia abans, amb el repic de campanes, el correrbars i el concert dels Pasqual i els Desnatats.

Però qui oficialment dona per oberta una Festa Major és el pregoner, enguany a Sant Boi han escollit Pere Ferrer, director dels Mossos d’Esquadra i santboienc d’adopció.

El dissabte 10 a Sant Boi també serà dia de presentacions, ja que després del pregó es presentarà el llibre El santboienc Marià de Vilar, primer metge anestesista de Catalunya, a càrrec de l’autor Daniel Montañà. I tot

Imatge del monòleg, l’any passat.// F: ARXIU

seguit, es presentaran les obres fetes al llarg del curs pels alumnes de l’Escola de Pintura de Sant Boi, que quedaran exposa-

El dirctor dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, serà el pregoner d’enguany des a la Sala d’Art Joan Ferrer.

Amb la festa ja començada, Sant Boi s’omplirà d’activitats fins al dissabte 17 d’agost quan,

Teràpies Naturals REFLEXOLOGIA PODAL · KINESIOLOGIA CRANI-FACIAL · FLORS DE BACH · TERÀPIES A DOMICILI ·

Marta Giravent Tel. 617 031 684

Vic - Sant Boi de Lluçanès

Molt bona Festa Major!

com marca la tradició, el veïnat es reunirà a la Font de la Prada per dinar. Abans, però, hauran pogut gaudir dels concerts, com el que farà La Tribut FM, el dimecres 14, o el de l’orquestra La Gerunda, el dia 15. Els més xics segur que hauran xalat de valent amb els contes d’en Mimatura, la xeringada de colors i la festa de l’escuma. I, evidentment, també hi haurà qui estarà més que content després del superbingo.//

CARNISSERIA CONGELATS FRUITA XARCUTERIA PLATS COMBINATS DROGUERIA PA I BEGUDES Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi de Lluçanès

629 963 056

A les sis de la tarda del dissabte 13 d’agost del 2011 començava la primera cursa cronometrada de pujada al campanar. Onze edicions després ja és tota una tradició.

El 2011 s’hi van inscriure trenta participants, d’aleshores fins ara, tot i que amb alguns alts i baixos, la participació s’ha mantingut estable.

L’any passat van fregar la quarantena d’inscripcions. Ves a saber les d’aquest any?

El que sí que se sap és que, a partir d’ara, totes les participants començaran des de la placa que ha instal·lat l’Ajuntament per indicar l’inici de la cursa. I per aquelles que els ve d’unes poques dècimes, que sàpiguen que l’organització calcularà el temps a través d’una App, per ser encara més precisos.// CFU

LaRella | 17

FESTA MAJOR

LaRella | 18

Núm. 577

FESTA MAJOR

1 d’agost de 2024

Sant Bartomeu perllonga la festa La Festa Major d’enguany abastarà dos caps de setmana SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Miquel Casadevall Franquesa

Sant Bartomeu del Grau gaudirà, a finals d’agost, d’una Festa Major repartida en dos caps de setmana.

Com és habitual, els actes centrals de la festa es concentraran al voltant del cap de setmana del 24 d’agost, dia del patró del poble i jornada més important de la festivitat. Però enguany, com a novetat, també es preveuen alguns actes el cap de setmana següent –31 d’agost i 1 de setembre – destacant, sobretot, la clàssica i imperdible cita amb el món del motocròs que organitza l’entitat Amics del Motor. Aquesta vegada, la concentració serà una matinal.

La festa, doncs, començarà el dia 20 amb un taller d’estampació de samarretes, seguida del tret de sortida oficial: el pregó. Aquest any, a càrrec de Lídia Noguera.

El mateix dia també es preveu un acte renovat: la pedalada organitzada pel Club Ciclista SBG es converteix en una crono.

Imatge de la cercavila del dia de Festa Major, l’any passat.// F: ARXIU

A partir d’aquí, i durant tota aquella setmana, els bartomeuencs podran gaudir d’actes variats per a tots els públics, com el concurs de dibuix, la caminada

Actes molt variats i amb col·laboració de nombroses entitats nocturna, la gimcana esportiva o la tirada de bitlles catalanes, entre d’altres. Pels menuts, in-

flables i jocs a la piscina. I tampoc hi faltaran els actes més culturals, com el Ball de Festa Major, amb la Principal de la Bisbal, la nit del jovent amb Ritmonautas i Dj Serra, o les havaneres, amb els “Americanus”.

Aquesta edició, a més, també comptarà amb un concert de música folk a càrrec del Grup d’Acordionistes del Lluçanès i amb una representació teatral a càrrec de La Bartolina.//

Treballs forestals Manteniment de jardins podes i altres

L’Alou i Sant Agustí es vesteixen de Festa Major Un any més, la caminada popular obrirà els actes de la Festa Major de l’Alou i Sant Agustí, que començarà el dijous 22 d’agost i s’allargarà fins al dimecres 28, diada de Sant Agustí. Entremig, un munt d’activitats que faran gaudir xics i grans.

La tradicional botifarrada aquest any es farà el divendres 23. Oberta a veïns del poble i d’arreu només cal reservar lloc per poder-hi anar, a la pàgina del costat hi ha el programa amb el telèfon per ferho. Els que hi vagin, acabat de sopar gaudiran de les versions dels Fantàstics, el duet que portaran a l’Alou el xou Heu de venir Tour 24 un concert amb versions que faran moure l’esquelet a ritme de vals, txa-txa-txa, cúmbia i molt més.

El dissabte serà un dia dedicat a la canalla que podran gaudir dels inflables i del Xafarranxo a la Masia de l’avi Pere i l’àvia Maria, de la mà del rondallaire Gerard Garcés.

Els dies més solemnes seran el 26 i el 28, dia de Sant Genís i Sant Agustí, respectivament, que se celebraran amb missa i un bon vermut.// CFU

La caminada és un dels actes clàssics.//

DETECTOR DE FUITES D’AIGUA! Ràpid i minimitza l’obra de reparació

Localitzador de la fuita amb nitrogen i detector

Lluís Montanyà Comellas c/ de Vic, 24, Sant Bartomeu del Grau Telf. 650 44 25 04 c/ Hospital, 6, Prats de Lluçanès

Reparació amb el mínim d’obres

El sistema de detecció és efectiu per a fuites en circuits tancats, d’aigua, aire condicionat, aclefació i calderes C/ Can Pau Raba, 1. 3r. VIC Tel. 616 854 792 - 659 941 983

LaRella | 19

FESTA MAJOR

Lo Barber de l’Alguer aterra al Lluçanès

Núm. 577

El Fes-te l’Agost arriba als vint anys

Dos dies de festa grossa a Merlès

El concert d’Anna Ferrer i Marco Mezquida a Perafita.// F: ARXIU

La cantant Gemma Humet en una edició passada.// F: ARXIU

El ball davant l’església, l’any passat.// F: ARXIU

El cicle Perifèria Cultural porta per primer cop al Lluçanès el cantautor alguerès, Àngel Maresca, conegut per tothom com Lo Barber de l’Alguer, aquest divendres 2 d’agost a Perafita.

Enguany, Lo Barber, celebra els vuitanta i acompanyat per un altre alguerès de renom, Claudio Gabriel Sanna, que sí que ha estat al Lluçanès, han gravat un disc conjut amb les millors cançons de Lo Barber: Lo Retrobament. El disc és un recull de cançons de mar, d’amor, de treball i de gent, un homenatge a la llengua catalana a l’Alguer i la tradició compartida dels territoris dels Països Catalans.

Després d’ells, els empordanesos Fetus presentaran les seves cançons i ara que preparen nou disc potser se’n podrà escoltar alguna de nova, com Filet de pobre que han fet juntament amb Les Testarudes.

Aquesta és la quarta parada del cicle Perifèria Cultural al Lluçanès i la segona a Perafita, on el passat 14 de juliol hi van actuar la cantant Anna Ferrer, acompanyada per Marco Mezquida, al piano.// CFU

El primer divendres del mes d’agost engega la vintena edició del Fes-te l’Agost, el cicle musical de petit format que amenitza les nits de divendres a Prats de Lluçanès des de fa, gairebé, un quart de segle. Aquest clàssic de l’estiu ubicat als Jardins de Cal Bach, és de caràcter gratuït i aposta pels artistes emergents i de proximitat.

Cinc divendres amb cinc propostes, la primera de les quals serà protagonitzada per la cantautora local Mar Pujol, acompanyada de la violoncel·lista Bruna González. El segon divendres serà el torn dels Ca N’Alpens, el grup coral que va sorgir dels tallers de cant de l’EMAL; i el tercer, perfecte pels amants de la música melòdica de pel·lícules i musicals amb els Fool of Music. El quart i el cinquè divendres seran protagonitzats pel vigatà Ernest Crusats, que enceta la seva carrera en solitari amb el disc La font gelada; i finalment, el veí de Pinós, Dan Arisa, tancarà el cicle amb la interpretació dels temes de la companyia Fun Dan Mondays.// CMC

La Festa Major de Merlès, enguany, cau a mitja setmana, però això no és cap inconvenient perquè els de Santa Maria puguin celebrar el dia de la patrona amb actes diversos i entretinguts.

Primerament, la cantada d’havaneres obrirà la festa el dimecres 14 a les deu de la nit, amb el grup Sac i Ganxo. Seguidament, el públic podrà gaudir d’un concert de versions de Mai Halis i finalment, discomòbil amb el PunxaDiscos local Salasxic.

L’endemà, dia de la Mare de Déu d’Agost, s’enceterà la jornada amb la missa solemne en honor a la patrona. A la tarda, pels més menuts, una activitat d’animació infantil: en aquest cas, anirà a càrrec del Mag Leandre, el col·leccionista d’històries.

Finalment, al vespre del dia 15, es clourà la festa amb un ball amenitzat per Jordi Bruch i el clàssic teclat que sempre l’acompanya.

A més a més, durant tot el dia, hi haurà una exposició de maquetes de Josep Ferrer.// MCF

LaRella | 20

NOTÍCIES

1 d’agost de 2024

Arnau Vila Bartoló, de Prats de Lluçanès guanya el 26è Premi Doctor Grau El premi reconeix al millor estudiant de Batxillerat del Lluçanès PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

El jove Arnau Vila Bartoló de Prats de Lluçanès, ha estat el guanyador del 26è Premi Doctor Grau, dotat amb 1.200 €.

Vila explica que va rebre amb sorpresa i nervis el guardó perquè malgrat que era conscient de les seves bones notes “sabia que hi havia altres estudiants amb opcions”. Vila, que ha tret un 12,984 (sobre 14) a la selectivitat, ja està matriculat a la UPC on estudiarà Ciència i Enginyeria de Dades.

En demanar-li quin consell donaria als estudiants que començaran Batxillerat el curs que ve diu: “els hi donaria molts ànims perquè és molt diferent de l’ESO. I els diria que si volen seguir estudiant que no es desmotivin si al principi tenen pitjors notes, perquè a mi també em va passar una mica. Només cal tenir constància i seguir estudiant”.

Més d’un centenar de persones

Arnau Vila en l’entrega del 26è Premi Doctor Grau// F: MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST

van assistir a l’entrega del premi el passat divendres 19 de juliol, als jardins de Cal Bach de Prats.

En nom de la Fundació van parlar el doctor Garcia i Lluís Vila, que va fer un discurs sobre el va-

El Premi Doctor Grau està dotat amb un import de 1.200 euros lor de l’estudi i el treball.

L’entrega del premi va acabar amb el concert de The River Troupe Gospel. El grup de Sa-

llent va fer gaudir de valent el públic que fins i tot es va animar a cantar alguna de les cançons.

El Patronat de la Fundació Doctor Grau, creat l’any 1998, centra la seva activitat en les ajudes en el camp de l’ensenyament. Per una banda, amb el Premi Doctor Grau i, per altra banda, també impulsen les ajudes per estudiants universitaris residents a Prats de Lluçanès, Lluçà, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sagàs (municipis on va exercir el doctor Grau).//

Els Estelladors de Prats seran a l’aplec Adifolk d’Eslovàquia Els Bastoners Estelladors de Prats han estat seleccionats per participar entre el 9 i l’11 d’agost al 36è aplec internacional Adifolk, que en aquesta ocasió se celebrarà a la ciutat de Prešov, a Eslovàquia.

A la cita hi assistiran una vintena de membres de l’entitat, que prendran part en diverses cercaviles, exhibicions i mostres. El grup farà els balls propis de la colla i també dinamitzarà el ball folk.

Així, els Estelladors formaran part de l’expedició d’uns 600 membres de 25 entitats de cultura popular catalana que es desplaçaran fins a la ciutat eslovaca per donar a conèixer les nostres tradicions.

Aquesta és la tercera vegada que la colla participa en l’aplec internacional Adifolk. L’últim cop va ser en l’edició del 2021, a l’Alguer, amb presència també dels Cremats d’Olost.// FVC

Els estelladors, l’any 2021, a l’Alguer./ F: ARXIU

Torna el Sona Lluçanès

Un concert de les edicions passades al monestir.// F: SONA LLUÇANÈS

Aquest mes d’agost torna el festival Sona Lluçanès, un petit cicle musical el qual s’havia deixat de fer després de la pandèmia i que havia gaudit d’una bona acollida a casa nostra.

Enguany es presenten tres propostes diferents, però totes de caràcter intimista en un indret inigualable, el claustre del Monestir de Lluçà.

Encetarà dissabte 10 amb el duo de Brisa Nunjo & Biel Parera, que beu directament de les fonts del R&B, Funk i Neo-Soul, i amb espais per a la improvisació i interacció amb el públic. Continuarà dijous 16, amb un estil totalment diferent que al duo Voraigua els agrada anomenar “música silvestre”, una combinació de poesia, tradició i natura. I finalment, acabarà amb Marcel Perramon Trio, que farà sonar els ritmes més representatius del jazz del s. XX, que despertaran emocions tan contradictòries com la vitalitat amb la tristesa.

Tots els concerts començaran a les 9 del vespre i l’entrada és gratuïta amb aportació voluntària de les persones assistents per a finançar els concerts.// RED LaRella | 21

ESPORTS

Núm. 577

NATACIÓ

Bruna Clavell, campiona d’Espanya en 100 m i 200 m braça

Dot i Antonell, guanyadors de la nocturna de pesca d’Oliana Al concurs, organitzat per “La Comarcal”, la societat de pescadors del Lluçanès, hi van participar 14 pescadors LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Bruna Clavell amb les quatre medalles// F: @AJ.SANTBOIDELLUCANES

Bruna Clavell, de Sant Boi de Lluçanès, ha tancat la temporada proclamant-se dues vegades campiona d’Espanya, durant el Campionat d’Espanya Infantil d’estiu de natació, celebrat del 18 al 21 de juliol a les instal·lacions de Can Llong del Club Natació Sabadell.

La jove santboienca, que competeix amb el Club Natació Vic, va guanyar medalla d’or en les categories de 100 metres i 200 metres braça, proclamant-se així, campiona d’Espanya. I va aconseguir dues medalles de plata en les categories de 50 metres braça i de 200 metres estil.// RED

FIRA DE SANT JAUME

Èxit de participació a la natació i al futbol sala, els esports de Sant Jaume

El concurs de pesca nocturna a Oliana, organitzat des de fa més de trenta anys per La Comarcal, la societat de pescadors del Lluçanès, es va celebrar la nit del dissabte 20 al diumenge 21 de juliol. Enguany, la participació va ser un xic més baixa del que sol ser habitual, amb 14 pescadors, la majoria del Lluçanès, però també n’hi havia de Vic, ja que el concurs és obert a tothom que tingui llicència.

Els guanyadors d’aquesta edició van ser Josep Maria Dot i Jaume Antonell. Dot va ser el guanyador de la categoria de pes, amb un total de 17,5 kg. Antonell va ser el guanyador de la categoria de la peça més grossa, en pescar una carpa de 4,350 kg.

Santi Costa, membre de La Comarcal, explica que “aquest any s’ha pescat menys. Hi ha hagut anys que s’havien arribat

Els participants de la nocturna a Oliana amb els seus premis// F: LACOMARCAL

a treure 200 kg de peix”. Pel que fa al pes de la peça grossa, Costa explica que és el pes habitual a Oliana, però afegeix que “al pantà de Santa Creu, quan es va buidar, hi havia carpes que feien més de 10 i 15 kg”.

Costa diu que “això de la pesca no és una ciència exacta, a vegades piquen i a vegades, no. El que sí és cert és que aquest any van començar a picar tard, allà a les 3 de la matinada”. A més, diu

MOTOCRÒS

Nani Roma queda en cinquena posició a la Baja España Aragon

que “hi havia més aigua del que és habitual i feia més calor que altres anys”.

Costa explica que en aquests concursos, com a la Lliga, quan treuen el peix el posen sobre una mena de moqueta molla, li treuen l’ham i li curen la ferida abans de retornar-lo a l’aigua.

Pel que fa a la Lliga de pescadors del Lluçanès només queden tres concursos: el 3 d’agost i el 7 i el 15 de setembre.//

CÓRRER

El pradenc Guillem Solanas escriu el seu nom al Comapedrosa

Els Baldirs i els Galaxy amb els trofeus de les 12 hores// F: AJ PRATS

Un any més les activitats esportives van ser un dels reclams de la Fira de Sant Jaume. Les 6 hores de natació i les 12 hores de futbol sala van aplegar més de 100 i 150 participants, respectivament.

El guanyadors de les 12h van ser, un altre cop, els Baldiris de Sant Boi i en segon lloc hi van acabar els Galaxy, de Prats.

Pel que fa a les 6h de natació, cal destacar la gran participació d’equips de Club Natació de Prats, 6 dels 12 que hi havia inscrits.

L’equip que va fer més metres en una hora van ser el Club Triatló Lluçanès, amb un total de 6.100 metres. I l’equip Piticlines va ser el que va fer més metres en 3 hores, 10.500 m.

El Futbol Club Pradenc va aprofitar la Fira per presentar la nova equipació, que incorpora el logo del centenari i la nova web. A més, també van proposar el que considren el millor 11 històric del Club.// RED LaRella | 22

Solanas, al cim del Comapedrosa.// F: @SKYRACE_COMAPEDROSA

Roma pels camins d’Aragó.//

Nani Roma és el pilot oficial de Ford Performance en la categoria de Ral·li - Raid i juntament amb el seu copilot, Álex Haro, van acabar en cinquena posició absoluta a la Baja España Aragon, celebrada aquest passat cap de setmana a Teruel.

Roma fer una carrera regular i a molt bon ritme, fet que li ha permès tornar a la competició amb un bon nivell, tenint en compte que feia més de mig any que no competia.

Ara, Roma i Haro es preparen per a la seva pròxima cita, la Baja Hongria el 9 i 10 d’agost.// RED

El corredor pradenc del BTT-Triatló Lluçanès, Guillem Solanas, va proclamar-se guanyador de la cursa vertical al cim del Comapedrosa, a Andorra, el passat 20 de juliol. Solanas va parar el cronòmetre en una hora i tretze minuts, establint, així, el nou rècord de temps de la prova. Fins al moment, el temps més ràpid estava en mans del corredor andorrà, Marc Casanovas, en una hora i setze minuts. El cim del Comapedrosa, és la muntanya més alta del país dels Pirineus, situat a 2942 metres d’altitud per sobre del nivell del mar. A la cursa vertical, que sortia del poble d’Arinsal, es completaven gairebé 1.500 metres de desnivell en només 8 quilòmetres.// LCP

ESPORTS

1 d’agost de 2024

XVIII Campionat de Bitlles Catalanes al Lluçanès: el desenllaç LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Roger Torrents Boy

El passat diumenge 28 de juliol va finalitzar el XVIII Campionat de Bitlles Catalanes del Lluçanès amb una assistència d’uns 120 jugadors, repartits entre 16 equips de la comarca i voltants. Els equips es trobaven religiosament els diumenges a les 6 de la tarda en els diferents espais vinculats als participants de la competició.

Les últimes tres jornades, jugades a Oristà, Santa Eulàlia i la Torre d’Oristà, han confirmat el que ja s’havia vist en tirades anteriors; els Bitllajuvi (5.410 punts) i els Estanyencs B (5.326) es queden la primera i la segona posició, respectivament. La sorpresa arriba amb el conjunt perafitenc, Jaume Puig A (5.220), que assoleix una merescuda tercera posició.

Els Aprenents (5.048) demostren haver fet colzes i arriben a una quarta posició. Els Maitips (4.984) s’han afartat de fer punts i baixen dues posicions. Els Estanyencs A (4.957) han aconseguit remuntar de la desena fins a una setena posició, fent un crit de decisió (ah!).

Els de Sant Feliu (4.915) no han volgut ser menys i han passat de l’onzena a la vuitena. Els Rocaguinarda (4.891) continuen sent un dels equips més ferms, conservant la novena. Les Parres (4.885) no han acabat de podar el seu tir i cauen tres posicions, aconseguint quedar-se al top deu. A l’onzena hi trobem Els Il·luminats (4.815), que pel que sembla el sol ha encegat la precisió del seu tir. Els següents a baixar han sigut els Llucanes sud (4.750), equip que va semblar que remuntava, però, vistos els resultats, podria dir-se perfectament Moianès nord. Els Jaume Puig B (4.573), poden passar a Jaume Puig suficient (o satisfactori). Les Revifalles (4.264), les Cora (3.833) i els Torrencs (3.752) continuen defensant les últimes posicions. Valoració feta a partir de les puntuacions de les tres últimes tirades.

El lliurament de premis va anar a càrrec del Consorci del Lluçanès.

Marc Sucarrats, alcalde del municipi de l’última jornada, va fer un discurs de cloenda anterior a l’entrega de premis; en ell va destacar la bellesa de fer coses conjuntament. Aquest any no hi ha hagut el premi als valors. Amb tot, part dels premis a les tres primeres posicions, també hi ha hagut un premi de consolació als últims classificats, Els torrencs (equip de nova fornada).//

EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA » OPERARI PER A OBRADOR de pizzes a Olost a jornada completa. Començar el setembre. T: 616 06 68 42 (R577/06) » OPERARI PER A FÀBRICA a Olost. Currículum a: cv@rotorprint.com (R577/07) » MONITOR/A d’acompanyament a persones amb discapacitat a Sant Boi de Lluçanès.

T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R577/01) » CAMBRER/A de sala en restaurant històric a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R577/02) » FARMACÈUTIC/A a jornada completa a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R577/03)

L’última jornada va ser a la Torre.// F: CONSORCI

CAMPIONAT DE BITLLES DEL LLUÇANÈS EQUIP

Jornada 6 Punts (Bitlles)

Jornada 7 Punts (Bitlles)

Jornada 8 Punts (Bitlles)

TOTAL Punts (Bitlles)

1

BITLLAJUVI, La Torre

686 (48)

622 (43)

695 (49)

5410 (391)

2

ESTANYENCS B

656 (45)

712 (54)

661 (48)

5326 (383)

3

JAUME PUIG A, Perafita

638 (42)

653 (46)

667 (47)

5220 (370)

4

SONA QUE TRONA, Santa Eulàlia

649 (45)

580 (34)

646 (45)

5054 (344)

5

ELS APRENENTS, Sant Bartomeu

643 (48)

613 (42)

644 (43)

5048 (352)

6

MAITIPS, La Torre

569 (35)

528 (31)

608 (41)

4984 (346)

7

ESTANYENCS A

704 (54)

635 (43)

613 (42)

4957 (342)

8

SANT FELIU

646 (47)

623 (46)

656 (47)

4915 (344)

9

ROCAGUINARDA, Oristà

627 (42)

655 (50)

574 (36)

4891 (332)

10

LES PARRES, Olost

553 (36)

609 (40)

611 (40)

4885 (323)

11

ELS IL·LUMINATS, Sant Bartomeu

614 (38)

642 (46)

626 (45)

4815 (323)

12

LLUÇANÈS SUD

604 (39)

497 (28)

603 (41)

4750 (317)

13

JAUME PUIG B, Perafita

566 (37)

575 (39)

578 (38)

4573 (304)

14

REVIFALLES, Olost

512 (31)

489 (29)

463 (29)

4264 (269)

15

CORA, Oristà

501 (34)

471 (29)

555 (34)

3833 (230)

16

TORRENCS, La Torre

544 (35)

3752 (242)

520 (30)

426 (26)

» VIGILANT NOCTURN per a càmping a la riera de Merlès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R577/04) » INTEGRADOR/A SOCIAL a Sant Boi de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R577/05) » PROFESSOR DE CONVERSA en anglès i/o francès. T: 620 621 246 (R577/08) » PSICÒLOGA INFANTOJUVENIL per a espai terapèutic a Prats de Lluçanès.

Correu: info@espaiaixopluc.cat (R576/09) » PROFESSORS DE MÚSICA DE L’EMAL de guitarra i bateria. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R576/07) » TEIXIDORA a taller de Santa Eulàlia de Puigoriol. T: 679 42 35 70 (R567/08) » FERRER a Olost amb experiència o formació.

Serrelleria, muntatge i fabricació. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R574/04) » PERSONA PER FER FEINES DE LA CASA. 3 hores diàries al matí, de dilluns a divendres. A l’Alou (Sant Agustí de Lluçanès). Imprescindible disposar de cotxe. Condicions a convenir.

T: 93 038 56 02 (R575/06)

BUSCO FEINA » Neteges de cases o restaurants a qualsevol hora del dia de dilluns a divendres. T: 685 013 0 40. (R574/05) El Racó de la Feina de LaRella!

Necessites algú per treballar?

Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

LaRella | 23

AGENDA

Núm. 577

AGOST

DIVENDRES 9 D’AGOST

DIUMENGE 11 D’AGOST

DIVENDRES 16 D’AGOST

PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ: PAGÈS A TÍPIC: 100 anys dels vestits de l’Esbart Català de Dansaires. Fins al 4 d’agost.

A la sala Cal Bach, horari d’oficines.

LA TORRE D’ORISTÀ_ VISITA A LES EXCAVACIONS DE PUIG CIUTAT. Del 12 al 24 d’agost, segons horari d’obertura.

ALPENS_ FESTIVAL NI FLAUERS. De l’1 al 7 d’agost, als jardins de la Torre.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ DONACIÓ DE SANG I PLASMA. De 6 a 9 del vespre.

CAMPANADES DE FESTA MAJOR, CORREBARS I CONCERT amb Pasqual i els Desnatats i DJ Gin, a partir de 2/4 de 12 de la nit.

PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST. Ca n’Alpens. A les 10 del vespre, als Jardins de Cal Bach.

OLOST_ TORNEIG DE FUTBOLÍ, a partir de les 7 de la tarda al Casal.

OLOST_ INFLABLES A LA PISCINA, al matí. TIRADA DE BITLLES catalanes, a les 6 de la tarda al camp de futbol.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FESTIVAL I ACTIVITATS AQUÀTIQUES, a les 11 del matí a la piscina. CAMPIONAT DE BOTIFARRA, a les 3 de la tarda a la plaça Nova. HAVANERES amb Els Pescadors de l’Escala, a 2/4 d’11 del vespre a la Plaça.

PRATS DE LLUÇANÈS_ DONACIÓ DE SANG I PLASMA. De 10 a 2 del migdia.

DISSABTE 10 D’AGOST

DILLUNS 12 D’AGOST

SANTA MARIA DE MERLÈS_ JORNADA DE RECOLLIDA DE CRANCS de riu invasors de la Riera Merlès. A partir de les 7 de la tarda, al Centre Camadoca.

LLUÇÀ_ SONA LLUÇANÈS. Brisa Nunjo & Biel Parera. A les 9 del vespre, al Monestir de Santa Maria de Lluçà.

OLOST_ TORNEIG DE FUTBOL SALA, durant tot el dia al pavelló. CAMPIONAT DE BOTIFARRA, a 2/4 de 4 al casal.

CAMINADA NOCTURNA, a 2/4 de 10 de la nit, sortida a la Plaça.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ PREGÓ I PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “El Santboienc Marià de Vilar, primer metge anestesista de Catalunya”, a partir de 2/4 de 7 de la tarda al Centre. MONÒLEG “El substitut” amb Pep Plaza, a 2/4 d’11 de la nit a la plaça Nova.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CAMPIONAT DE PETANCA, a les 8 del matí a la Font de la Presa. ELS CONTES D’EN MIMATURA, a les 12 del migdia a la Plaça. CAMINADA POPULAR, a 2/4 de 6 de la tarda a la Plaça.

BINGO, a 2/4 d’11 de la nit a la Plaça.

OLOST_ TORNEIG DE PING-PONG, a les 9 del matí al Casal. TORNEIG DE FUTBOL SALA per a menors, a la tarda al pavelló.

SARDANES, a les 7 a la Plaça. CORREFOC, a 2/4 d’11 de la nit a la Plaça. CONCERT amb Tutú keké i DJ Ruggy, a les 12 de la nit a la Plaça.

PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST. Fool Of Music. A les 10 del vespre, als Jardins de Cal Bach.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CAMPIONAT DE DÒMINO, a les 4 de la tarda a la Plaça.

MISSA, a les 7 de la tarda al padró de Sant Roc. SOPAR POPULAR I SUPERBINGO, a les 9 del vespre a la Plaça.

DIVENDRES 2 D’AGOST OLOST_ VISITA GUIADA DE L’EXPOSICIÓ D’ASTROFOTOGRAFIES i audiovisual “ Una mirada a la Univers” . A les 7 de la tarda, a l’Espai Rocaguinarda.

PRATS DE LLUÇANÈS_ FES-TE L’AGOST. Mar Pujol. A les 10 del vespre.

PERAFITA_ PERIFÈRIA CULTURAL. Lo Barber de l’Alguer & Claudio Gabriel Sanna + Fetus. A les 8 del vespre, al Camp de Can Riera.

DIMARTS 6 D’AGOST OLOST_ DONACIÓ DE SANG I PLASMA. De 10 a 2 del migdia i de 5 a 9 del vespre al Centre Cívic.

DIMECRES 7 D’AGOST OLOST_ AMISTÓS D’ESCACS Festa Major.

De 7 a 9 del vespre, a la Biblioteca.

DIMARTS 13 D’AGOST OLOST_ ENTREGA DE PREMIS, RECONEIXEMENT DE PERSONES I ENTITATS, I PREGÓ, a partir d’¼ de 10 del vespre a la plaça Major.

SANT BOI_ CAMPIONAT DE TENIS TAULA, a les 10 del matí al pavelló. SIMULTÀNIES D’ESCACS, a 2/4 de 4 de la tarda a la Plaça.

CURSA CRONOMETRADA AL CAMPANAR, a les 7 de la tarda a l’església. BINGO, a 2/4 d’11 de la nit a la Plaça.

DIMECRES 14 D’AGOST MERLÈS_ FESTA MAJOR. CANTADA D’HAVANERES amb Sac i ganxo, seguit de GRUP DE VERSIONS Mai Halis i, PD Salasxic. A partir de les 10 del vespre.

OLOST_ SOPAR POPULAR I BINGO musical, a les 9 del vespre a la Plaça.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ XERINGADA DE COLORS i festa de l’escuma, a les 12 del migdia a la Plaça. CAMPIONAT DE TRUC, a 2/4 de 4 de la tarda a la Plaça.

GIMCANA DEL SANT BOIENC DE L’ANY, a les 4 de la tarda a la Plaça. SOPAR JOVE, a les 9 del vespre a les piscines. CONCERT amb Dàlia i La Tribut FM, a 2/4 d’1 de la nit a la Plaça.

DIJOUS 15 D’AGOST SANTA MARIA DE MERLÈS_ FESTA MAJOR. MISSA a la patrona, a les 12 del migdia.

MAG LEANDRE, a les 6 de la tarda. Tot seguit, BALL DE FESTA MAJOR amb Jordi Bruch. EXPOSICIÓ DE MAQUETES, durant tot el dia.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ MISSA amb el Cor de Sant Boi, a 2/4 de 12 del migdia a l’església. SARDANES, a la 1 del migdia a la Plaça. PARTIT DE FESTA MAJOR, a les 5 de la tarda al camp de futbol. CONCERT amb l’Orquestra La Gerunda, a les 7 de la tarda a la plaça Nova. BALL, a les 11 de la nit a la plaça Nova.

OLOST_ OFICI DE FESTA MAJOR, amb la coral Noves Veus, a les 11 del matí a l’Església. CONCERT amb l’orquestra Venus, a les 7 de la tarda a la Plaça. BALL amb, a les 11 de la nit a la Plaça.

LLUÇÀ_ SONA LLUÇANÈS. Voraigua. A les 9 del vespre, al Monestir de Santa Maria de Lluçà.

LaRella | 24

DISSABTE 17 D’AGOST SANT BOI DE LLUÇANÈS_ DINAR I SARDANES, a les 2 del migdia a la Font de la Prada.

OLOST_ ESPECTACLE INFANTIL amb Rikus, a les 11 del matí a la Plaça. EL PAGÈS DE FERRO, a les 5 de la tarda al Camp de Futbol Vell. VA DE TORT, a les 7 de la tarda inici al amp de Futbol Vell. HAVANERES amb Mar i Vent, a les 10 de la nit a la Plaça. CONCERT amb Diversiones i DJ K-zu, a 2/4 d’1 de la nit al Camp de Futbol.

DIUMENGE 18 D’AGOST OLOST_ CONCERT amb Roger Torné, a les 8 del vespre a Sant Adjutori.

DILLUNS 19 D’AGOST ALPENS_ DONACIÓ DE SANG I PLASMA. De 6 a 9 del vespre.

DIMARTS 20 D’AGOST SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. TALLER D’ESTAMPACIÓ de samarretes, a les 5 de la tarda.

PREGÓ, a les 6 de la tarda. TROBA EL COFRE AMAGAT, a les 8 del vespre.

CRONOESCALADA POPULAR, a 2/4 de 10 del vespre.

DIMECRES 21 D’AGOST SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. 37È CONCURS DE DIBUIX i pintura, a les 10 del matí. GIMCANA POPULAR, a les 6 de la tarda. CAMINADA NOCTURNA + XOCOLATADA, a 2/4 de 10 del vespre. ELS ACORDIONISTES del Lluçanès, a les 11 de la nit.

DIJOUS 22 D’AGOST L’ALOU_ FESTA MAJOR. CAMINADA POPULAR. A les 6 de la tarda.

DIVENDRES 23 D’AGOST PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST. Ernest Crusats. A les 10 del vespre, als Jardins de Cal Bach.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. MASTERCLASS SPINING, a les 6 de la tarda. TEATRE “Arsènic i puntes de coixí”, a 2/4 de 9 del vespre. BALL, 2/4 d’11 del vespre. Seguidament, Dj Saraswati.

AGENDA

1 d’agost de 2024

DIVENDRES 23 D’AGOST

A L’ESTIU, TOTA CUCA VIU · LA VINYETA, de Fina Valldaura

L’ALOU_ FESTA MAJOR. BOTIFARRADA, a les 9 del vespre. Tot seguit, BALL de Festa Major, amb Els Fantàstics.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. JOCS INFLABLES aquàtics, a les 11 del matí, a la piscina. PASSACARRERS DE VIGÍLIA i gegants, a les 6 de la tarda.

SOPAR POPULAR I GROSSA, a 2/4 de 9 del vespre. BRAU MECÀNIC, a les 11 de la nit. GRUP DE VERSIONS, a 2/ de 12 de la nit. Seguidament, Dj Serra.

DISSABTE 24 D’AGOST LLUÇÀ_ SONA LLUÇANÈS. Marçal Perramon Trio. A les 9 del vespre, al Monestir de Santa Maria de Lluçà.

L’ALOU_ FESTA MAJOR. INFLABLES. A les 5 de la tarda. ESPECTACLE FAMILIAR, a ¼ de 7 de la tarda.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. REPIC DE CAMPANES, a 2/4 d’11 del matí. MISSA solemne, a les 11.

CERCAVILA, vermut i sardanes, a partir de 2/4 d’1 del migdia. CAFÈ CONCErt, a les 6 de la tarda. BALL de Festa Major, a 2/4 d’11. Seguidament, GRUP DE VERSIONS. Per finalitzar, Dj Spexen.

LA VINYETA, de Gemma Gallorte

DIUMENGE 25 D’AGOST SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. PLANTADA DE BITLLES CATALANES. A les 10 del matí.

ESPECTACLE INFANTIL i festa de l’escuma, a les 5 de la tarda. HAVANERES, a les 7 de la tarda. ACTE DE CLOENDA, a les 10 del vespre.

DIMECRES 28 D’AGOST SANT AGUSTÍ DEL LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR. MISSA a Sant Agustí. A les 11 del matí.

DISSABTE 31 D’AGOST ALPENS_ CONCERT GUILLEM RAMISA. Festival Itinera. A les 7 del vespre, a la terrassa del Casino.

DIVENDRES 30 D’AGOST PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST. Dan Arisa. A les 10 del vespre, als Jardins de Cal Bach.

DILLUNS 26 D’AGOST L’ALOU_ FESTA MAJOR. MISSA a Sant Genís del Pi. A les 11 del matí.

DIUMENGE 1 DE SETEMBRE SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. MATINAL DE MOTOR, a les 9 del matí.

LaRella tornarà a sortir el dijous 4 de setembre

Bon estiu!

LaRella | 25

OPINIÓ

Núm. 577

FARMÀCIES DE GUÀRDIA De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

1

dj

ST.BARTOMEU

EURAS

2

dv

OLOST

FARGAS

3

ds

F.VILAPLANA-VIC

VILAPLANA

4

dg

F.ATLÀNTIDA-VIC

ATLÀNTIDA

5

dl

PRATS

PORTAL DE QUERALT

6

dt

OLOST

EURAS

7

dc

PRATS

FARGAS

8

dj

ST.BARTOMEU

VILAPLANA

9

dv

OLOST

ATLÀNTIDA

10 ds F.YLLA-CATÀ-VIC

YLLA-CATALÀ

11 dg F.TANYÀ-VIC

TANYÀ

12

dl

ST.BARTOMEU

POU

13

dt

OLOST

ALIBERCH

14 dc PRATS

BARNOLAS

15

TERRICABRAS

dj

F.TERRICABRAS-VIC

16 dv PRATS

ARUMI

17 ds F.URGELL-VIC

URGELL

18 dg F.AUSA-VIC

AUSA

19

dl

ST.BARTOMEU

TERRICABRAS

20

dt

OLOST

ARUMI

21 dc PRATS

URGELL

22

dj

ST.BARTOMEU

AUSA

23 dv OLOST

BARNOLAS

24 ds F.ALIBERCH-VIC

ALIBERCH

25 dg F.POU-VIC

POU

26

dl

ST.BARTOMEU

URGELL

27

dt

OLOST

TERRICABRAS

28 dc PRATS 29

dj

ST.BARTOMEU

AUSA POU

30 dv PRATS

ALIBERCH

31 ds F.BARNOLAS-VIC

BARNOLAS

1

dg

F.ARUMI-VIC

ARUMI

2

dl

ST. BARTOMEU

AUSA

3

dt

OLOST

POU

4

dc

PRATS

PORTAL DE QUERALT

5

dj

ST. BARTOMEU

YLLA-CATALÀ

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 26

LA COLUMNA

Dels bombers i les ADF poc coneixement d’incendis vaaquest punt on les ADF han posat el crit al cel i han deixat clar gin a primera línia de foc, ja que el seu malestar. en molts casos més que ajudar, Per entendre una mica el mocomplica el dispositiu d’extinció.

Actualment, en els grans focs tiu d’aquesta modificació del pla es duen a terme maniobres de Infocat, cal obrir-se de mires i contrafoc, de definició de perírealitzar una radiografia de la situació climàtica, geogràfica i metre mitjançant foc tècnic, de forestal del país. Cal entendre descàrregues de mitjans aeris que, ni tots els incendis ni to(poden arribar a descarregar fins a 3.000 litres en pocs setes les ADF ni tots els boscs són iguals. Amb això vull dir que no gons), maniobres d’obertura de podem comparar un foc al mes caixa amb motoserra, etc. Totes de gener que s’escapa mentre aquestes maniobres només es Aquest estiu ha fet trenta anys algú crema restes, amb un inpoden realitzar si es té la total dels grans incendis que van decertesa de què el personal que cendi al Bages a ple mes de juvastar la Catalunya central, treballa als voluns incendis que la majoria de liol. Tampoc pola població del Lluçanès recorda dem comparar tants n’està al perfectament, sigui perquè hi va les ADF de zocorrent, entén És important tenir intervenir com a ADF (Agrupala maniobra i nes rurals, maunes ADF entrenades, sap com actuar. joritàriament ció Defensa Forestal), voluntari, competents i amb Dit això, tamformades per bomber o propietari afectats per pagesos, proles flames. bé s’ha d’entenmaterial adequat per La setmana del 3 de juliol de pietaris foresdre des del cos si mai es tornés a 1994 es van declarar més de de Bombers i tals, caçadors donar una situació 100 incendis forestals a Catalude la conselleo gent acostucom la del 1994 nya, alguns dels quals a la zona mada al bosc i ria que les ADF del Bages i Berguedà. Va ser a la muntanya, són necessaris i en aquest context que el cos de amb les ADF imprescindibles Bombers de la Generalitat va de les zones urbanes, on la gent per moltes tasques. Durant l’any col·lapsar completament, a cauté uns coneixements i experièns’arrangen camins i es realitsa del nombre, de la superfície cies al bosc molt inferiors. En zen estassades per la prevenció i de la intensitat dels incendis. els últims anys, Catalunya ha d’incendis, es realitza vigilància Aquell any, tant ADF com vofet front a incendis més ràpids, activa a l’estiu, són els primers més intensos i més perillosos d’arribar en moltes actuacions luntaris es van bolcar amb l’exque mai. Això ha ensenyat al cos gràcies al seu gran coneixement tinció, essent imprescindibles de Bombers que en alguns casos, del territori, poden actuar com per tal d’acabar controlant el foc les prioritats davant d’un incena vehicle “nòria”, és a dir, porel dia 8 de juliol després que es cremessin unes 45.000 hectàredi passen a ser salvar les vides tar aigua a vehicles de bombers de les persones més que extingir emplaçats a l’incendi, etc. Tames entre el Bages, el Berguedà i l’incendi en si. el Lluçanès. bé és important tenir unes ADF La tasca d’extinció de grans Coincidint amb aquest nefast entrenades, competents i amb incendis forestals ha passat a aniversari, les ADF han mostrat material adequat per si mai es ser una feina tecnificada, amb el seu malestar i disconformitat tornés a donar una situació com estratègies, amb el nou pla la del 1994, en què a causa del tàctiques i mad’actuacions col·lapse de l’estructura de bomdins l’Infocat niobres molt bers, van quedar moltes zones La tasca d’extinció (és el protocol concretes i del país descobertes. de grans incendis que s’activa en que necessiten Resumint, és molt important forestals ha passat a cas d’incendi personal quaque des del departament s’enforestal).

En lificat.

Hem tengui i s’escoltin les inquietuds ser una feina aquesta revisió d’entendre que i malestar de les ADF, mentre tecnificada, amb del pla realitactualment s’exposen clarament els motius estratègies, tàctiques cada emissora i les situacions en què les ADF zada el 2024, i maniobres molt de bombers està són més necessàries a segona i redactat pel geolocalitzada, o tercera línia que a primera.

Departament concretes i que cada camió de També s’ha d’acceptar per part d’Interior, s’esnecessiten personal bombers té sisde les ADF que en alguns contableix que, en qualificat cas d’un incentemes d’autotextos preval l’expertesa del cos de Bombers davant les ganes di forestal, les protecció en cas d’ajudar, encara que es faci amb ADF no podran d’atrapament molt bona voluntat. S’ha de busestar a primera línia de foc un al foc, i que s’han format grups cop s’hagi dut a terme una priespecialistes dins el mateix cos car una entesa entre totes les per lluitar contra els incendis parts, ja que l’objectiu final és el mera intervenció. Concretaforestals (GRAF). És en aquest mateix: protegir el medi natural ment, limita les actuacions de context, que es vol evitar que i defensar les zones agroforesles ADF a dur a terme tasques gent amb cap o poca experiènde suport o tasques de vigilància tals per tal que es pugui mantede perímetre sempre sota el cocia, sense pràcticament equips nir un model d’economia i vida de protecció i emissores, amb rural.// mandament de Bombers. És en

Roger GIRÓ PUJOLS

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

COMBUSTIBLE

JARDINERIA

TREBALLS FORESTALS

ETÒLEG

ENERGIES RENOVABLES

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIA

ALTRES SERVEIS

93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

Enric Solà 650 507 143

Mecànica | Electromecànica | Treballs de soldadura

Taller mòbil, servei a domicili

Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!

PERAFITA

Gràcies a totes elles, LaRella és possible!

Publicitat 621 276 429 comunicaciolarella@gmail.com

OBRES ARQUITECTES

FUSTES · MOBLES

GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES

Masia Verda

PERE MOLINA I VALL-LLOVERA ARQUITECTE ESPECIALISTA en MASIES i CASES de POBLE

www.masiaverda.com peremolina@coac.net telf 647440843

ESCURA-XEMENEIES

CONSTRUCTORS

PINTORS

NETEJA

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

SALUT

INFORMÀTICA TRACTAMENTS

PERRUQUERIA

ESTÈTICA

FARMÀCIA ÒPTICA

DENTISTES

RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS

LLUÇÀ

LA TORRE

OLOST

93 852 71 23 PERAFITA

SANT BARTOMEU

PRATS DE LLUÇANÈS

SANTA CREU

STA EULÀLIA

LA QUAR

SANT AGUSTÍ

CELEBRACIONS

E. DE SERVEI ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

931 314 894

ALIMENTACIÓ CARNISSERIES

FORMATGES

SUPERMERCATS

PLATS PREPARATS

• CARNISSERIA • CONGELATS • • FRUITA • XARCUTERIA • • PLATS COMBINATS • • DROGUERIA • PA • BEGUDES • Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi

629 963 056

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

FORNS DE PA

C-62, km 13

EL TEMPS

Núm. 577

ELS ENCANTS ES VEN » FURGONETA CITROËN BERLINGO de l’any 2019 amb 145.000km. Equipada per dormir i portabicicletes. T: 616 123 190 (R577/10)

LES FOTOS DEL TEMPS 621 276 429

Envia les teves fotos del temps!

larellallucanes@gmail.com

» DOS LLITS ELÈCTRICS articulats de 0,9x1,80m i 0,9x1,90m. Preu a convenir. T: 696 122 859 (R577/11) » BOTA PETITA DE VI. T: 646 373 089 (R577/12) » CAVADORA SOLCADORA d’animal. T: 646 373 089 (R577/13) » 60 TEULES velles de diverses mides. T: 646 373 089 (R577/14) » ARMARI DE TALLER AMB PERSIANA de la marca heco. T: 646 373 089 (R577/15)

Sant Sebastià de Prats i Montserrat, el 23 de juliol a l’albada.// F: EMILI VILAMALA

Una “cosetxadora” segant el camp del costat del monestir de Lluçà.// F: @FORMATGESLLUCA

La pedregada del 4 de juliol de 2023 al Vilaró, a Lluçà. S’explica a les efemèrides de la pàgina següent.// F: JORDI CAMPS

Els girasols de la Casanova del Puig, florits a finals de juliol.// F: @CARLESPUIGVIC

» ALTAVEUS varis d’equips de música. T: 646 373 089 (R577/16) » POTS DE LLET d’alumini. T: 646 373 089 (R577/17) » PORTA DE GARATGE enrotllable amb motor elèctric. De 3x3m. T: 608 947 279 (R576/01) » CAVALL BRETÓ amb guarnició i ben enganxat.

1500 € T: 622955234 o 679 621 240 (R576/02) » LLIT ARTICULAT INDIVIDUAL. 90x180cm, cal repassar motor. T: 639 039 223 (R576/03)

ES BUSCA » CARRO DE LA COMPRA de 2a mà per portar joc de bitlles catalanes. T: 638 781 199 (R576/04) » PROFESSOR DE CONVERSA en anglès i/o francès. Preu assequible. T: 620 621 246 (R577/09)

ES LLOGA » APARTAMENT al centre de l’Estartit. 2 habitacions grans i terrassa. A 2 minuts de la platja i a 1 minut del carrer comercial.

Disponible del dilluns 12 al diumenge 25 d’agost. T: 659 082 514 (R577/17) » ESPAIS LOGÍSTICS per metres o palets a Sant Bartomeu del Grau. T: 677 97 30 26 (R577/18)

EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 - larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, nº 5 (L’Espai) Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

LaRella | 30

NATURA KM 0 L’estiu és ben present i la calor és ben viva. La majoria d’animals passen les hores de més calor amagats a l’ombra. Si volem gaudir d’una jornada naturalista, podem canviar d’estratègia i sortir de nit! Farem una ruta a peu, que no ha de ser molt llarga, però procurarem que passi pel major nombre d’hàbitats diferents possible: un bosc de pins, una roureda, una zona de camps, una bassa, un rec o una riera… El millor és començar la ruta quan el sol s’ha post, però encara hi ha claror. És en aquest moment, al capvespre, quan molts ocells reprenen l’activitat i els sentim cantar. El més representatiu és

REDACCIÓ_ Jordi Borralleras Estruch, Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy i Clàudia Molina Catalan.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart COL·LABORA_ Pere Cors, Pere Bruch, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Bauells i Albert Altarriba Subirana.

És estiu, sortim de nit! l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) que trobem en zones obertes i el seu cant és inconfusible: un fort “trrrrrrrrrr...” que a vegades sembla que no acabi mai.

Si passem vora d’algun punt d’aigua, pararem l’orella. Aquests dies, com que ha anat plovent, tenim les basses plenes i corre aigua pels recs i rieres i contentes hi canten les granotes verdes (Pelophylax perezi) i les reinetes (Hyla meridionalis). Ens podem

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

fixar en els seus diferents cants que ens ajudaran a diferenciar-les sense necessitat de veureles. Tot i així, si portem un llum potent, les podem buscar per veure-les cantar. El llum també ens servirà per poder observar els animals que ens surtin al pas.

Podem veure algun conill (Oryctolagus cuniculus), un cabirol (Capreolus capreolus) o alguna serp que, amb el cos encara calent del dia, ha sortit a caçar perquè sap, com nosaltres, que és el millor moment per voltar aquests dies d’estiu.

Ah! I no us descuideu els prismàtics!// TON I RAMON BAUCELLS

Revista membre de:

Amb el suport de:

EL TEMPS

1 d’agost de 2024

EL TEMPS DEL MES DE JULIOL

SORTIDA I POSTA DE SOL ALPENS

06:58 h - 15 d’agost - Sobremunt

37,6 ºC · dia 30 12,6 ºC · dia 1

20:54 h - 15 d’agost - sobremunt

23,6 ºC 46,7 km/h · dia 19

LLUNES

36,4 L · 6 dies 555,20 L

19 d’agost

17,60 L · dia 1

LLUÇÀ

4 d’agost

36,7 ºC · dia 30

PERAFITA

13,2 ºC · dia 1

37,50 ºC · dia 30

24,0 ºC

12,0 ºC · dia 22

95 km/h · dia 1

22,88 ºC

41,20 L · 4 dies

40,7 km/h · dia 30

478,0 L

22,20 L · 4 dies

24,60 L · dia 1

437,0 L 10,90 L · dia 1

SANT BOI 39,9 ºC · dia 30 12,1 ºC · dia 22 24,6 ºC 37,0 km/h · dia 30 43,0 L · 4 dies 665,6 L 19,6 L · dia 1

PRATS DE LLUÇANÈS 38,40 ºC · dia 30 13,20 ºC · dia 22

OLOST (MAS LLISCÀS)

OLOST (TRASSERRA)

39,1 ºC · dia 30

37,2 ºC · dia 30

11,4 ºC · dia 22

13,1 ºC · dia 22

23,7ºC

22,49 ºC

46,0 km/h · dia 6

51,0 km/h · dia 6

41,2 L · 3 dies

44,8 L · 4 dies

459,4 L

426,8 L

23,6 L · dia 6

16,8 L · dia 6

24,03 ºC 45 km/h · dia 1 29,10 L · 4 dies 441,7 L 28,20 L · dia 6

ORISTÀ 39,7 ºC · dia 30 12,7 ºC · dia 22 24,4 ºC 41,8 km/h · dia 1 Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana

53,6 L · 3 dies 391,6 L 32,0 L · dia 6

Dia de més vent Pluja mensual i dies amb precipitació Pluja anual Dia de més pluja

EFEMÈRIDES El mes de juliol de l’any 1992 és recordat, a banda dels Jocs Olímpics de Barcelona, per ser un mes molt plujós i fresc. Hi va haver tanta mullena que, en alguns casos, la maquinària tenia dificultats per accedir als camps. En concret el dia 10 hi va haver tres tempestes el mateix dia, fet de per si ja remarcable, que varen deixar gran quantitat d’aigua. A Prats, per exemple, aquell dia varen caure 117, 5 mm que encara avui és el dia de més pluja mai registrat. Les rieres varen tenir grans crescudes, la Gavarresa, especialment, va provocar grans danys en camps i granges a la zona d’Avinyó. No hi havia hagut una crescuda similar des de l’any de l’any 1953 (aquell mes a Prats van caure 242,0 mm, que és el mes més plujós registrat). A Oristà la cres-

Comparteix els teus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts

cuda va ser tan important que, per fer-ne memòria, es va fer una marca al pont de sota la carretera, encara avui conservada, on es pot veure que l’aigua va arribar on no es recordava haver vist mai.

El dia 4 de juliol de l’any 2023, tot just l’any passat, a Lluçà hi va caure una pedregada important. Com ens explica en Jordi Camps del Vilaró “va començar amb una forta pedregada, amb pedra sola molt grossa, seguida de molta aigua i pedra petita, però, afortunadament, va ser una franja molt estreta, que va venir de la banda de Merlès, va travessar per la zona del Castell. A Lluçà, per on va passar la pedregada, es va perdre prop del 40% de la collita i per la banda de Sta. Eulàlia, en alguns llocs, els perjudicis varen ser superiors. La pedra també va malmetre arbres, persianes, canaleres i, per descomptat, les hortes”.

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

REFRANYS METEOROLÒGICS Pel juliol, val més ser a l’ombra que al sol Pel juliol, amb poc foc bull el perol Si plou per Santa Anna, aigua per una setmana Pel juliol, beure, suar, aigua i la fresca buscar Més informació:

El mes de juliol va començar fresc i humit i ha acabat calorós i sec. Aquests últims dies hem patit una calorada important, declarada oficialment com a onada de calor en l’àmbit de Catalunya, però que al Lluçanès, afortunadament, no hem hagut de patir registres extrems. Les màximes més altes s’han registrat a Oristà i a Olost (Lliscàs) els dies 30 amb 39,7 °C i 39,1 °C, respectivament, però que queden lluny dels valors màxims registrats en aquestes estacions que, curiosament és igual en ambdues, de 42,8 °C el dia 28 de juny de l’any 2019.

Aquest mes de juliol tot i començar temperat, hi ha hagut força dies amb temperatures iguals o superiors (>=) a 30 °C. A Oristà han tingut 25 dies (mitjana mensual de 25,71 dies) i a Olost 23 dies (mitjana mensual 21,92 dies).

Han estat més afortunats a Perafita amb només 15 dies, Lluçà amb 17 dies, Olost (Trasserra) amb 18 o Alpens amb 19 dies.

Les mínimes han estat, també, extraordinàriament altes. A Lluçà, estació meteorològica municipal situada al Vilaró, per exemple, la mínima del dia 31 va ser 24,8 °C (el dia 30, mínima de 23,2 °C i el 29 de 22,7 °C, també molt destacables). Malauradament, no tenim registres històrics de temperatura d’aquesta estació, però és molt probable que, mai fins ara, s’hagi registrat una mínima tan alta.

També és rellevant la mínima del dia 30 de l’estació d’Olost (Trasserra) de 23,0 °C. En conseqüència, les nits “tropicals” (mínima >= 20,0 °C) han sigut freqüents al Lluçanès. Lluçà, de nou, passa al davant amb 10 nits, seguit de Trasserra amb 4 nits i d’Alpens amb 3 nits. És curiós observar que on es registren les màximes més altes, en contraposició, tenen les mínimes més baixes. Aquest fenomen s’explica bàsicament per l’alçada i característiques geogràfiques on està situada l’estació. Per exemple, Oristà (460 m) i Olost (558 m) que són les poblacions d’alçada geogràfica més baixa, han tingut 25 i 23 dies amb màximes >= 30 °C i només 1 i cap nit amb mínimes >=20 °C, respectivament. Si ho comparem amb, per exemple, Alpens (871 m) i Lluçà (760 m), veiem que només han tingut 19 i 17 dies amb màximes >=30 °C i han tingut 4 i 10 nits, respectivament, amb mínimes >= a 20 °C. No hem pogut valorar l’estació de St. Boi (810 m) perquè, per un problema tècnic, les dades d’aquest mes són parcials.

La precipitació ha estat, a excepció d’Oristà, inferior a la normal d’un mes de juliol. Oristà 54,5 mm (mitjana 45,09 mm), Trasserra 44,8 mm (mitjana desconeguda), Alpens 36,4 mm (mitjana desconeguda), Prats 29,1 mm (mitjana 52,75 mm), Olost 28,6 mm (mitjana 53,36 mm) i, finalment, Perafita, que és la menys beneficiada per la precipitació, amb només 20,2 mm (mitjana de 53,8 mm).

La temperatura mitjana ha estat, lògicament i en general, com ha passat repetidament els últims anys, superior a l’habitual.

Alguns exemples, Prats 24,03 °C (mitjana 22,31 °C, 1,74 °C per sobre), Olost 23,69 °C (mitjana 22,45 °C, 1,24 °C per sobre) i Perafita 22,88 °C (mitjana 21,2 °C, 1,68 °C per sobre).

L’excepció ha sigut Oristà, que ha tingut una temperatura mitjana lleugerament inferior a l’habitual, 24,30 °C (mitjana 24,54 °C, 0,24 °C per sota).// FRANCESC COMES LaRella | 31