LA PROPOSTA CULTURAL
“Napoleó i la nit dins la gran piràmide” de Letícia Caballé Ardid
LA COLUMNA
El partit de l’any de Ramon Besa i Camprubí
Docents i alumnes, a punt pel nou curs 2025-2026
· Al Lluçanès, 1042 alumnes comencen l’any escolar · L’Institut Castell del Quer desdoblarà el grup de segon de batxillerat
Festes majors d’agost multitudinàries
Sant Boi, Olost, Merlès, Sant Bartomeu i l’Alou passen el relleu a les festes majors de setembre
INTERNACIONAL
El Lluçanès es solidaritza amb Palestina
LaRella s’adhereix a la campanya #JournalismIsNotACrime
COMARCA
La Mancomunitat presenta el SAL
Ja es treballa amb el traspàs de competències entre consells comarcals
INFRAESTRUCTURES
L’església de la Torre estrena Creu
Prats de Lluçanès i Olost aprofiten l’estiu per fer obres als carrers
ESPORTS
Casellas campió del món de Tir al Plat
Roc Casals quart al mundial de trial
FIRES I FESTES
Tots els actes de les festes majors
Especial amb les activitats culturals del Lluçanès
LA SOLAPA
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
CORRECCIÓ_
Natàlia Sala Herrero
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_
Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Joan Bruch i Capdevila (arxiu de Baldiri Selva i Cunill)
ANY: 1959
LLOC: Sant Boi de Lluçanès
Acompanyament de l’orquestra a les autoritats municipals
Era tradició que l’orquestra que havia d’amenitzar els actes de la festa major acompanyés les autoritats civils (Ajuntament, jutge, metge...) des de la Casa de la Vila fins a l’església per assistir a Missa Major amb una selecció de música alegre, sovint pasdobles o marxes militars. La mateixa orquestra solia tocar algunes peces durant la missa i a la sortida tornaven a acompanyar les autoritats fins a la Plaça Nova on tenia lloc l’audició de sardanes. A la fotografia l’orquestra de torn a la pujada del carrer Dr. Villegas davant ca l’Endalet. Al fons, ca les Monges
Els Encants de LaRella!
El Racó de la Feina de LaRella!
L’Agenda de LaRella!
L’Opinió dels lectors!
Amb el suport de: Revista membre de:
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat
La solidaritat amb Palestina s’exten pels pobles del Lluçanès
Mig centenar de persones participen en l’acte de solidaritat amb
Palestina que es va fer a Lluçà
Les mostres de solidaritat amb Palestina s’estan estenen arreu i cada cop són més les veus que denuncien el genocidi que està perpetrant Israel sobre el poble palestí.
Al Lluçanès han nascut dues iniciatives per denunciar aquesta situació. A Olost ha nascut “Tots som Palestina”, les impulsores del projecte expliquen que el pro jecte va néixer de la necessitat de fer alguna cosa per ajudar el po ble palestí.
Van decidir que a través del seu art crearien objectes per po der recaptar fons. Aquests arri ben a cinc famílies palestines a través del projecte “100 hearts for Palestine”.
Els seus productes es poden trobar a les piscines d’Olost i es tan buscant altres espais on po der los deixar ara que s’acaba la temporada d’estiu. .
S’ha creat també la plataforma “Lluçanès amb Palestina”, amb la voluntat d’aglutinar totes aque
lles veus que volen denunciar el genocidi a Gaza. Alhora volen fer veure que com a societat civil es pot fer pressió des de molts llocs diferents per aconseguir que les coses canviïn.
Aquest passat dimarts van or ganitzar una xerrada a l’estudi de Lluçà, on van participar mig centenar de persones.
L’acte, que portava per nom “Qui estima la terra la voll lliu re”, va començar amb una xer
LaRella ens adherim a la campanya
#JournalismIsNotACrime
rada on es va parlar del context històric i geopolític de la guerra a Palestina.
També es va parlar de la cam panya de boicot a l’empresa ICL (Israel Chemicals Ltd.), abans Iberpotash, que explota les mi nes de potassa de Súria i Sallent, Iberpotash. I la xerrada va aca bar parlant de l’auge de l’extrema dreta catalana i com fer li front. Durant la jornada també es
van fer banderoles amb el lema Lluçanès amb Palestina. L’acte es va acabar amb un sopar popu lar,
La voluntat de Lluçanès amb Palestina és seguir organitzant actes per denunciar el genocidi que està patint el poble pales tí. El següent serà el pròxim 4 d’octubre i avancen que estarà centrat en la campanya interna cional del moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions).
Més enllà d’aquestes dues ini ciatives al llarg de l’estiu hi ha hagut altres mostres de solideri tat amb el poble palestí, com per exemple, el fet que els gegants de Prats de Lluçanès i de Sant Bar tomeu del Grau lluïssin la ban dera de Palestina a les diferents ballades que han fet aquest més d’agost.
El grup de teatre La Bartoli na, de Sant Bartomeu, també va mostrar el seu rebuig davant la barbària que Israel està come ten amb el poble palesti i van demanar la fi del genocidi, abans de començar el pregó de la Festa Major de Sant Bartomeu.
LARELLA CONDEMNA L’ASSASSINAT DE PERIODISTES A GAZA LaRella, juntament amb més de 140 entitats i mitjans, s’ha adherit al manifest que denuncia l’assassinat de periodistes a Pa lestina.
Sota el lema #JournalismisNo tACrime, capçaleres d’arreu del món denuncien que almenys 238 periodistes han estat assassinats a Gaza des del 7 d’octubre del 2023. El manifest denuncia que aquest fet és un atac sistemàtic a la llibertat de premsa. I recorda que callar davant d’aquest geno cidi és ser ne còmplice.//
POLÍTICA
La Mancomunitat celebra una assemblea extraordinària
La Mancomunitat del Lluçanès va celebrar, el passat 22 de juliol, una assemblea extraordinària que va servir per presentar el Servei d’Assistència Local (SAL) i on també es va fer públic l’informe de la DGAL (Direcció General d’Administració Local) sobre els serveis que presta el Consell Comarcal d’Osona al Lluçanès.
Ramon Padròs, president de la Mancomunitat, explica que el SAL serà una eina mancomunada que oferirà als municipis que ho sol·licitin assistèn cia tècnica d’enginyeria i d’arquitectura. A l’assem blea es va acordar iniciar el procés de contractació d’aquestes dues figures.
Aquest servei es finançarà a través de les quotes municipals, que seran proporcionals a les hores sol· licitades, i comptarà també amb suport supramu nicipal.
Pel que fa a l’informe que va presentar la DGAL, ha de servir per planificar el traspàs de serveis en tre el Consell Comarcal d’Osona i el del Lluçanès. En aquest sentit, Ramon Padrós, explica que el traspàs es farà “sense interferir en els contractes de serveis vigents”.
Alguns dels serveis que prestarà el Consell Co marcal del Lluçanès, tal com puntualitza Padrós, són la promoció turística i la mobilitat dins i fora de la comarca. Pel que fa als serveis socials, Padrós explica que ja han sol·licitat que la Mancomunitat del Lluçanès pugui participar en les reunions del Consorci de Serveis Socials d’Osona.// CFU
ACAPTES
Éxit d’acaptes aquest agost al Lluçanès
Els acaptes de sang es van fer a Sant Boi de Llu çanès, Alpens, Olost i Prats de Lluçanès amb la participació de 189 persones i es van recollir 159 bosses. D’entre les persones participants, hi va haver 11 donants novells, 15 persones oferents i 1 persona inscrita com a possible donant de mèdul· la òssia. Des de l’Associació de Donants d’Osona volen donar les gràcies a totes les persones que van participar.// GSA
Primer acte en solidaritat amb Palestina, a l’Estudi de Lluçà.// F: EVA FREIXA
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
LA COLUMNA
Ramon BESA i CAMPRUBÍ
El partit de l’any
Tota festa major acostuma a tenir un progra ma com a declaració d’intencions. N’hi ha que són autèntiques relíquies, com es pot constatar en el llibre que Baldiri Selva acaba de publicar a Sant Boi, i també se’n troben de més anònims, sense que la discreció desmereixi la popularitat i la força del poble. És una qüestió d’orgull i de propaganda. El que no sovinteja tant és que hi hagi un acte no anunciat i que es converteixi en un dels més cele brats, com va passar aquest estiu per Sant Pere a Perafita.
No se sap ben bé com va anar, però resulta que diumenge a les 10 del vespre uns quants ens và rem citar a la plaça, a peu del campanar, davant del Forn Franquesa. La intenció de la convocatòria era evocar i repetir un partit de futbol que s’havia jugat allà mateix feia 30 anys. No tenia pas un ca ràcter exclusiu i, per tant, la cita era oberta als que varen participar d’aquella jornada, als que cada any disputen el torneig de futbol sala i al jovent que organitza les festes —sobretot noies— i que alhora havia estat el promotor de la idea.
El partit va ser un èxit de participació i d’expec tació. Els que jugaven es van divertir tant com els que miràvem drets o asseguts, tothom pendent d’una pilota de plàstic, de dues porteries posades a banda i banda de la carretera i del trànsit. No va fer falta marcar cap ratlla i la presència de l’àrbitre va ser testimonial un cop feta la tria dels equips pels dos capitans. El camp no tenia límit i l’únic condicionant eren els cotxes, que per passar amunt o avall havien d’esperar necessàriament i pacient que s’acabés la jugada.
La gent cridava: “Cotxe!” i els futbolistes feien com si sentissin ploure fins que la pilota acabava a les mans del porter o a peus d’algú del públic que l’agafava. No hi va haver cap conductor que es queixés —i en van passar més que mai— ni tampoc cap incident en un matx al qual s’hi va afegir molta gent i va enfrontar famílies senceres: hi havia pares, mares, fills, filles, tiets, germanes, parelles, forasters i turistes; tots barrejats en un encontre que va aglutinar molta gent i es va saber autogestionar.
Ningú tenia pressa per anar se’n després que el partit acabés amb empat i una tanda de penals in finita. El futbol només es va acabar quan el Xavi i la Ignacia varen portar coques del Forn 1900 i la Roser de Cal Pensiró hi va posar el cava. Igual que passava ja fa molts anys quan alguns jugadors clausuràvem els diumenges d’estiu més solemnes amb un partit de futbol al mig de la carretera i una coca acabada de fer i portada pel Salvador Fran quesa. La diferència és que aquesta vegada hi ha via molt jovent i també alguns de grans.
La memòria popular va activar un acte que no figurava en cap programa i del que només es té notícia molt de tant en tant. La gràcia va estar precisament en l’espontaneïtat i la improvisació i, sobretot, en la determinació, la il·lusió i la gràcia de la colla jove que munta les festes de Perafita. La gent feia cara d’haver ho passat molt bé en aquella trobada que va fomentar la germanor i l’autentici tat. Res no va semblar casual; es tracta de recor dar i saber tocar la fibra per crear comunitat.//
Prats pacifica la zona escolar del poble
Olost construeix una nova vorera a la zona de les piscines que connecta amb la zona esportiva i escolar
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Molts municipis aprofiten els mesos d’estiu per arranjar equi paments i carrers per encarar l’inici del curs amb més segure tat.
NOVA ZONA PACIFICADA A PRATS
A Prats de Lluçanès han apro fitat per pacificar la zona escolar del centre del poble, els carrers entorn de la FEDAC. La briga da municipal s’ha encarregat de pintar l’asfalt de la cruïlla entre els carrers Aragó, Escoles i Des sota l’Església. Ara es pintaran de nou els passos de vianants i s’hi instal·laran bandes reducto res de velocitat a l’entrada de la zona pacificada. Un cop comenci el curs, des de l’Escola està pre vist que facin pintades sobre la zona pacificada per marcar-la com a zona escolar.
Tot i que encara hi podran cir cular vehicles aquesta passarà a ser una zona de prioritat per a vianants en horari lectiu, és a dir, de dilluns a divendres de les 8 del matí fins a les 5 de la tarda.
Aquesta nova zona escolar pacificada se suma a la que ja funciona a la zona entre l’esco la Lluçanès, l’EMAL i l’Institut Castell del Quer.
L’objectiu de la creació d’aquests espais pacificats és regularitzar l’accés de vehicles a la zona, prioritzant l’entrada i sortida de l’alumnat dels respec tius centres. Alhora que suposa una millora pel que fa a l’ús de l’espai públic.
NOVA VORERA A LA ZONA ESPORTIVA D’OLOST
L’Ajuntament d’Olost ha construït una nova vorera a la zona de les piscines municipals que conecta amb la que ja hi ha via, creant així una zona transi table més segura per a tothom.
El nou tram de vorera connec ta les piscines amb la zona del pavelló municipal, les escoles i les pistes de pàdel.
Aquestes obres han permès millorar la mobilitat i l’accessi bilitat en aquesta zona..
Les obres de construcció de la nova vorera a les piscines d’Olost han tingut un cost de 22.617 € i s’han finançat amb el suport de la Diputació de Bar celona.//
Nova vorera a la zona esportiva i escolar d’Olost per accedir a les piscines.//
De l’escola bressol fins a batxillerat, 1042 alumnes comencen el curs al Lluçanès
El curs comença amb menys alumnes a primària i secundària, però augmenten els d’infantil i batxillerat
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
El curs 2024 25 va acabar amb la negativa del Departament d’Educació d’ampliar les places de docents a l’Institut Castell del Quer per tal que hi pogués haver dues línies a 2n de Batxillerat.
Enguany, el curs a l’Institut Castell del Quer comença amb 38 alumnes a 2n de Batxillerat, un dels quals amb mobilitat reduï da. Finalment, el centre disposa d’una plaça de docent més “per poder desdoblar les matèries co munes”, tal com diu Ferran Fer rero, director de l’Institut, segons els han comunicat des del Depar tament.
El curs passat el claustre de l’Institut i també l’AFA van de manar al Departament més pro fessors per a desdoblar el grup de segon, ja que al centre no hi ha cap aula que pugui acollir tots els alumnes. No va ser fins al passat 1 d’agost que el Departament va donar una plaça més.
Tanmateix, Ferrero puntualitza que “segons la normativa una lí nia més implica tres docents més, però el Departament no ens els ha donat”. Malgrat això el grup de se gon estarà desdoblat, ja que com explica Ferrero, molts dels profes sors de l’Institut faran hores de més per poder desdoblar el grup. Pel que fa a l’ESO, Ferrero ex plica que han pogut mantenir des doblats tots els grups.
MATRÍCULA VIVA
Al llarg del curs és possible que augmenti el nombre d’alumnes a l’Institut Castell del Quer, ja que en ser l’únic centre de la comarca,
si arriba una nova matrícula l’han d’assumir.
Davant d’aquesta possibilitat, des de l’Institut van demanar al Departament d’Educació que els atorguessin ja aquestes dues pla ces. La resposta ha estat que els atorgaran tan bon punt arribin als 39 alumnes. Ara bé, des del centre posen de manifest que això no és una solució, ja que desdoblar tot el curs un cop iniciat i amb els horaris fets és molt complicat.
MENYS ALUMNES A PRIMÀRIA
Les classes a les escoles del Llu çanès començaran dilluns vinent, 8 de setembre, i ho faran amb tres alumnes menys que el curs pas sat.
El que a priori sembla una xi fra petita, amaga darrere seu una tendència a la baixa que es manté constant des del curs 2022 2023. Aquell curs al Lluçanès hi va ha ver 653 alumnes de primària, en guany n’hi ha 618. Tot i aquesta tendència gene ralitzada a la baixa hi ha algu nes escoles que trenquen amb la dinàmica. Un exemple és l’escola FEDAC de Prats de Lluçanès, que ha passat dels 83 alumnes el curs 2022 23, als 90 aquest any.
INFANTIL CREIX
El nombre d’infants que han co mençat el curs en una de les es coles bressol del Lluçanès és lleu gerament superior al curs passat. A la taula hi ha els infants que han començat al setembre, però és molt habitual que a les llars d’infants es comenci el curs més tard. De fet, algunes ja saben que augmentaran el nombre d’infants, com per exemple als Gafarronets, al Petit Heurom i al Cargol.//
ALUMNES I PROFESSORAT A LES ESCOLES BRESSOL
INFRAESTRUCTURES
L’església
de la Torre d’Oristà estrena nova creu
L’antiga creu de pedra que coronava l’església de la Torre d’Oristà es va haver de retirar l’any pas sat a causa del mal estat en què es trobava, ja que com expliquen els veïns, queia a trossets i podia haver fet mal a qualsevol persona que hi passés per sota.
Enguany, en Josep Orriols, veí de la Torre i fer rer ja jubilat, es va oferir se per fer una nova creu que pogués coronar de nou l’església.
Per Setmana Santa ja la tenia acabada i durant els dies de Pasqua va estar exposada al presbiteri, al costat de l’altar, perquè tothom qui volgués la pogués veure amb més detall.
A finals de juliol es va col·locar a la teulada de l’església per tenir la al seu lloc per la Festa Major.
La despesa d’aquesta nova creu s’haurà de su fragar amb les aportacions dels feligresos, tot i que expliquen que es mirarà de fer quelcom especial per ajudar a pagar la.// GSA
FORMACIÓ
Comença el programa formatiu del Consorci
El Consorci del Lluçanès impulsa un nou progra ma de formació tardor hivern, dividit en tres grans blocs: formació per a persones adultes, formació professionalitzadora i formació per l’ocupació i la millora laboral.
El primer bloc, la formació per a persones adultes, inclou cursos d’anglès bàsic i de conversa, així com una àmplia oferta de cursos bàsics de català enfo cats a l’alfabetització i un curs per assolir el nivell elemental B1.
Pel que fa a la formació professionalitzadora, ofe reixen una formació específica sobre mort i dol adre çada al personal docent, essent una proposta nova i innovadora que respon a necessitats emocionals i educatives de les escoles del Lluçanès.
Per acabar, l’últim bloc serà la formació per ocu pació, que inclou un curs de preparació per a l’accés a l’administració pública.
Totes les accions formatives són subvencionades, i només en alguns casos cal abonar una petita taxa d’inscripció.// RED
Prats acollirà la final de les JIF-Catalunya
La 53a edició de les Jornades Internacionals Fol klòriques de Catalunya (JIF Catalunya), organitza des per l’associació Adifolk, clourà deu dies de cul tura popular a Prats de Lluçanès, el proper 14 de setembre, després de passar per 19 municipis. La festa, que té l’objectiu de promoure l’intercanvi, la germanor i la convivència dels pobles del món, en guany està protagonitzada per la dansa tradicional i compta amb la presència de grups de Colòmbia, Turquia, Croàcia i Catalunya.
A 2/4 de 6 de la tarda s’iniciarà l’acte a l’Ajunta ment, amb la benvinguda de l’alcalde. Seguidament, començarà la Cercavila, amb la participació praden ca dels Gegants i grallers, el Pubillatge, els Basto ners i Estelladors i la Trencadansa i els Ballets de Sant Vicenç. També hi haurà els Capgròs Folk, la Cobla Amposta, la companyia CreaDanza, de Colòm bia, els turcs Istanbuldans Spor kulübü i els croats Kud “Kralus” Stupnik. A les 7 de la tarda, als Jar dins de l’Ajuntament, es viurà l’espectacle de cloenda de les Jornades, amb la participació dels grups.// JFO
La nova creu de Ferro presidint la façana de l’Església.//
Presentació de les jornades, al juliol.// F: ARXIU
Una sessió dels cursos de català, una edició passada.// F: CONSORCI
L’Intrús torna al Lluçanès un any més
Un setembre més arriba al Lluçanès l’Intrús, el ci cle de jazz pel forat del pany que organitza l’EMAL i el Consorci. Enguany, el cicle arrencarà a Alpens aquest pròxim 11 de setembre de la mà de la Dixie land Cavaliers.
La banda, formada per músics vinguts d’arreu, també del Lluçanès, amb el Marc Riera al banjo, traslladarà el públic fins als carrers i clubs de Nova Orleans, bressol de la música dixieland. Una pro posta enèrgica per començar la setena edició de l’In trús.
La següent cita del cicle serà el dia 14 a La Roca de Sobremunt, on actuarà la Joana Casanova, que presentarà el seu primer EP I’ve been all Wrong (about a thing or two) acompanyada pel guitarrista Litus Guilera.
El cicle d’enguany s’allargarà fins a finals d’octu bre i recorrerà diferents espais del Lluçanès, com la Farinera de Prats de Lluçanès, que després d’anys tancada tornarà a obrir les portes. // CFU
Santa Creu arrenca la FM a ritme d’havanera
La Festa Major de Sant Creu de Jutlgar arrencarà el pròxim divendres 12 de setembre a ritme d’havaneres amb el grup El Son de l’Havana i s’allargarà durant tot el cap de setmana.
El dissabte els més menuts, i els que ja no ho són tant, podran xalar de valent amb l’Xtrem Race que s’instal·larà davant el local social. Tot seguit, la xerin gada de colors farà les delícies dels més xics.
El mateix dissabte al vespre, els Cafè Trio seran els encarregats de posar el ritme a la festa a partir de dos quarts de deu del vespre, al mateix local social.
El diumenge al matí a les 8 en punt arrencarà, un any més, la caminada popular. El punt de trobada serà al local social. Un xic abans del migdia, a les 11, comen çarà la missa de Festa Major amb la presència de la Coral Noves Veus.
A la tarda, el Sanyes, amb l’espectacle El Candidat, presentarà la seva candidatura a l’alcaldia amb un xou carregat de màgia i humor. La Festa Major es tancarà amb un bingo just després de l’espectacle.// CFU
El Mag Lari tancarà al Festa de l’Esport
Sant Martí d’Albars organitza un any més la festa de l’esport i enguany l’encarregat de tancar la jor nada serà el Mag Lari.
El Mag Lari, un dels mags més coneguts de Ca talunya, presentarà Strafalari, un espectacle de màgia que farà xalar de valent el públic que aquest pròxim dissabte 6 de setembre s’apropi fins a Sant Martí d’Albars.
La festa de l’esport haurà començat a les 4 de la tarda amb una Xtreme Race amb inflables i, també, amb tallers de marcs i de frisbee que duraran fins a les 7 de la tarda.
Entremig hi haurà una pausa per a tots els assis tents per fer una queixalada i recuperar forces per continuar amb la jornada.
A dos quarts de vuit del vespre començarà una classe de zumba, que servirà per cremar tot el bere nar. En acabat, i abans que comenci el Mag Lari, a les 9 del vespre, qui vulgui podrà sopar allà mateix, ja que hi haurà servei de food truck.// GSA
Un dels concerts de l’any passat, a Olost.// F: ARXIU
Les havaneres de l’any passat al local.// F: ARXIU
L’any passat el Peyu va tancar l’acte.// F: ARXIU
La Torre es prepara per a quatre dies de festa grossa
La festa major de la Torre es posarà en marxa el divendres dia 5 amb el pregó, a dos quarts de 9 del vespre a la sala polivalent. Seguidament tindrà lloc el ball de “les Queens”, el sopar popular i, per acabar el primer dia, una disco remember dels anys 80 i 90.
L’endemà al matí hi haurà l’espectacle de Set de So, juntament amb animació i escuma per a tothom. A les 4 de la tarda, un tobogan aquàtic i uns in flables infantils faran gaudir el veïnat a la baixada de l’Era de la Riba. A les 9 del vespre, hi haurà el castell de focs i, a dos quarts de 12, començarà el concert de K melot DJ Vits, que tancaraà la nit. El diumenge dia 7 hi haurà missa i rifes de per nils a la plaça de la Rectoria. A la tarda hi haurà el concert i el ball de la festa major, amb La Band
Gogh.
L’últim dia de Festa Major començarà amb la missa i les rifes de pernil i, seguidament, hi haurà el vermut popular, gentilesa de l’ajuntament. Les havaneres i de rom cremat, a la plaça de la Rectoria tancaran la Festa Major d’enguany.// GSA
El sopar popular de l’any passat.// F: ARXIU
Lateneua obrirà la Festa Major de Sant Feliu Sasserra
SANT FELIU SASSERRA
Per_ Carolina Font Usart
Sant Feliu Sasserra es pre para per als deu dies de Festa Major que comencen aquest di vendres 5 de setembre.
Les encarregades d’iniciar la festa seran les de Lateneua, que tornaran a omplir de cine ma Sant Feliu. Aquest cop ho faran des del parc dels Casta nyers. Abans de la pel·lícula i per anar fent ambient hi haurà un sopar de carmanyola per tot hom qui vulgui. El film escollit per a l’ocasió és La meva setmana extraordinària amb la Tess L’endemà arribarà el Wine art, una proposta que fa un pa rell d’anys va ser una novetat i que va camí de convertir se en una de les cites imperdibles de la festa major santfeliuenca. Com també ho és la pujada al Serrat Llobater, que es fa cada 11 de setembre per canviar la senyera que hi oneja al cim, co incidint amb la Diada Nacional de Catalunya.
Tot seguit a la plaça de l’Es glésia es farà l’acte commemo
ratiu de la Diada. I a la tarda arribarà una de les cites més esperades de la Festa Major de Sant Feliu: el Sasserrenc Foll.
Aquest any el Sasserrenc foll es farà el dijous 11 de setembre
Un altre clàssic de la festa major és el treure ball, que es fa després de la missa de Fes ta Major. És una de les danses
US DESITGEM UNA BONA FESTA MAJOR! US UNA BONA FESTA MAJOR!
més antigues del Lluçanès. El seu origen es podria remuntar a l’època medieval, quan els se nyors tenien el dret de comen çar el ball. Enguany, en acabat, es farà un vermut electrònic a la plaça de Baix.
Una de les novetats d’aquest any serà el Correflors, una pro posta de divendres, que arren carà a les 10 del vespre al parc dels Castanyers i acabarà a la plaça de l’Església, on els Blú ja ho tindran tot a punt per cele brar el seu 10è aniversari.//
Dos dies de Festa
Major a Pinós
Pinós es prepara per a la seva Festa Major, que se celebrarà el cap de setmana del 13 i 14 de se tembre. Enguany, després de tres anys, la missa del diumenge es podrà tornar a fer dins l’església de la Mare de Déu del Ginebret.
Els actes començaran el divendres 13 amb la gran revetlla amenitzada per Margarita Torner i, com cada any, hi haurà servei de barra amb carn i bo tifarra a la brasa. El diumenge arrencarà amb la missa i a la tarda es podrà gaudir del ball a càrrec de Joan Altarriba Music.
A principis d’aquest any, l’Ajuntament de Santa Maria de Merlès va arribar a un acord amb la pro pietat de l’església per restaurar la part malmesa del santuari. Aquest acord incloïa un contracte de cessió d’ús del Ginebret per a trenta anys.//CFU
FARMÀCIA
M. D. Acosta
INCENDI
Un incendi crema 120 palles en un cobert a Olost
El passat dijous 28 d’agost, un incendi en un pa ller d’Olost, va cremar un cobert que contenia al vol tant de 120 bales de palla.
L’avís al telèfon d’emergències es va rebre poc abans de les 7 de la tarda. Els bombers es van ac tivar ràpidament i van desplaçar set dotacions al lloc dels fets, on van fer tasques de contenció i van treballar per extingir les flames. Tot i això, el fum va ser molt visible durant les següents hores.
Com informa el mateix cos dels Bombers, l’incen di no tenia cap mena de perill de propagació i tam poc cap animal es va veure afectat pel foc.// GSA
EDUCACIÓ SUCCESSOS
Torna l’Espai A Punt de suport a l’estudi per a joves
El servei Espai A Punt és una iniciativa impulsa da pel Consorci del Lluçanès, destinada a l’acompa nyament escolar de tot l’alumnat d’ESO.
Aquest és el sisè any que es tira endavant aquest projecte, al qual s’hi han adherit sis municipis del Lluçanès: Alpens, Olost, Perafita, Prats de Lluça nès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Feliu Sasser ra. L’espai compta també amb el suport de l’Instiut Castell del Quer i de l’Institut de Gurb.
L’Espai A Punt està pensat per oferir als joves de 1r a 4t d’ESO un espai on poder fer deures, prepa rar els exàmens o estudiar, i sempre amb el suport d’un educador que els pugui orientar, ajudar i fins i tot introduir noves tècniques d’estudi. L’objectiu de l’Espai A Punt és fomentar l’autonomia entre els joves del Lluçanès.
El curs a l’Espai A Punt començarà el 13 d’octu bre i durarà fins a l’1 de juny, però les inscripcions s’han de fer entre el 12 i el 22 de setembre a tra vés d’un formulari que hi ha al web del Consorci. Aquest espai té un cost de 40 €.// RED
Condemna unànime
a l’agressió masclista d’Olost
El Consorci del Lluçanès, juntament amb els mu nicipis que en formen part, va emetre un comunicat denunciant l’agressió masclista ocurreguda a Olost durant la Festa Major.
Els fets van passar la matinada de dissabte 16 d’agost, quan un home es va exhibir davant quatre menors. Ràpidament, van avisar els Mossos d’Es quadra, que en arribar van detenir l’agressor. L’en demà les famílies de les víctimes van formalitzar la denúncia.
En el comunicat, el Consorci i els ajuntaments, expressen el seu rebuig absolut a qualsevol forma de violència masclist i condemnen qualsevol acte que causi danys físics, sexuals o psicològics a la ciu tadania. Manifesten el suport a les víctimes i al seu entorn, i recorden que les festes majors han de ser espais segurs. També fan una crida a la tolerància zero davant les agressions masclistes.
L’Ajuntament d’Olost s’ha reunit amb els Mossos per agilitzar la coordinació en el seguiment del cas i s’ha posat a disposició de les famílies afectades.// XBV
Els bombers treballant en l’incendi.// F: BOMBERS
Una de les sessions de l’espai A Punt a Alpens.// F: CONSORCI La policia va haver d’intervenir durant la nit.//
TIR AL PLAT
Oristà acull el Campionat d’Espanya de Tir al Plat
La finca de Vilaregut, d’Oristà, va acollir prop de 350 tiradors en l’última prova del 27è Campionat Nacional de Tir al Plat, posant punt final a la tem porada del 2025. La prova es va celebrar els dies 1, 2 i 3 d’agost i era de la modalitat de recorregut de caça. 350 tiradors, vinguts de tot el territori esta tal, buscaven assolir el primer lloc en el podi de les diferents categories participants. Van disputar tres emocionants dies de competició, en els quals els dos primers van llençar 75 plats i, per tancar el campio nat, se’n van tirar 50 l’últim dia de competició, fent un total de 200 plats per cada participant.
El campionat, organitzat per la Reial Federació Espanyola de Caça, juntament amb el Consell Su perior d’Esports i la Federació Catalana de Caça, era el darrer abans de disputar la prova mundial de les diferents modalitats, que va tenir lloc a Signes (França), del 21 al 24 d’agost.
Com a curiositat, el guanyador de la categoria Open va emportar se de premi una escopeta de ca nons superposats Miroku MK38 Sporter GR1.// GSA
TIR AL PLAT
Casellas, guanyador estatal del campionat de Tir al Plat
El veí d’Olost, Josep Maria Casellas, es va procla mar campió mundial de Tir al Plat en la categoria de veterans, en el campionat celebrat a Madrid el primer cap de setmana d’agost.
El Campionat Mundial de tir al plat el va organit zar la FEDECAT, Consell Mundial de Federacions esportives de caça i tir, i es va disputar al camp de Tir Somontes, a Madrid. El campionat era de la ca tegoria de fossa universal.
Casellas va proclamar se campió mundial de la seva categoria, aconseguint trencar 141 plats dels 150 que es van tirar. Les tirades eren en sèries de 25 plats i, en la sisena, el desempat, on hi partici paven els 6 millors tiradors, Casellas va aconseguir abatre tots 25 plats, aconseguint el primer lloc del podi.// CFU
TRIAL
Roc Casals quart, als UCI Trials World Youth Games
El pradenc Roc Casals va participar als UCI Tri als World Youth Games, celebrats a Vic del 25 al 27 de juliol, la competició de trial més important a ni vell mundial per a joves fins als 16 anys. Per parti cipar hi, cal haver estat seleccionat per la federació. Casals està a categoria BOYS 12, reservada als nascuts el 2013 i 2014. Dissabte va disputar les semifinals, on van competir un total de 36 partici pants d’arreu del món. El jove esportista va obtenir una merescuda setena posició que li va permetre classificar-se per a la final. Diumenge es va cele brar la final, on on Casals va aconseguir una bri llant quarta posició,. Roc Casals entrena a l’escola de trial Level de Man lleu, i també, al bikepark de Prats amb el seu pare. Més enllà dels resultats, el seu objectiu principal és gaudir d’aquesta disciplina i continuar millo rant dia a dia. Ell i la seva família han volgut fer un agraïment a la Unió Ciclista Lluçanès pel suport rebut durant el cap de setmana de competició i du rant l’any.//XBV
Roc Casals damunt la bici.//
Un dels participants a Vilaregut.// F: RFEC
Casellas al podi del campionat mundial de tir al plat.// F: JMC
FESTA MAJOR D’OLOST
FESTA MAJOR DE SANT BOI DE LLUÇANÈS
Multitudinari sopar popular a la plaça Nova .// F: AJSBLL Commemoració dels 250 anys de la consagració de l’església.// F: AJSBLL
ESTIU AL CASINO
PERIFÈRIA CULTURAL
El públic de Perafita es gaudeix de la veu de la Maria del Mar Bonet.// F: JORDI
LA PAÏSSA
El mag Pere Rafart encandila el públic d’Alpens// F: LL.SURIDALPENS.CAT
BORRÀS
Un instant de l’espectacle Melic al Mas Terricabras d’Oristà .// F: ISAAC PERAIRE
Diables, feres i foc encenen els carrers i places d’Olost// F: ELS CREMATS
Gegants i gegantó ballant a la plaça el dia de Festa Major// F: NÚRIA COMA
El Pagès de Ferro aixeca passions un any més// F: XAVIER NAVARRO
La plaça plena de gom a gom gaudint de l’orquestra Venus.// F: NÚRIA COMA
El mestre Lluís Comas durant la Simultània d’escacs.// F: AJSBLL
Xics i grans escoltant atentament els contes de Gerard Garcés.// F: AJSBLL
FESTA MAJOR SANT BARTOMEU DEL GRAU
Focs artificials per tancar la Festa Major.// F: RMQ Tothom atent a les instruccions per trobar el Cofre amagat de SBG// F: RMQ
FESTA MAJOR L’ALOU FESTA MAJOR MERLÈS
La caminada popular obre la Festa Major.// F: EVA BORI
Concentració mentre canten els números del bingo.// F: EVA BORI
El públic xalant durant el concert de Jordi Bruch// F: AJSTMM
L’animadora infantil Idoia va fer jugar petits i grans amb les seves propostes// F: AJSTMM
NI FLAUERS ALPENS
Un dels actes que durant tota una setmana es van fer a Alpens.// F: @JOACHIM_MONTBORD
FES-TE L’AGOST
Els Jardins de cal Bach durant l’espectacle Fer versar el got.// F: AJPRATS
ACORDIONS A PERAFITA
Joan Meliton, mític acordionista del Lluçanès, presentant la trobada d’arcordionistes// F: JAUME MESTRES
El Cafè concert amb l’Orquestra Metropol a la plaça del Casal.// F: RMQ
Jordi Bruch va amenitzar la primera nit de ball.// F: RMQ
EL RACÓ DE
LA SALUT Adeu i gràcies, Cal Faura!
Una alimentació sana per a un envelliment saludable
A mesura que passen els anys, és im portant tenir cura de la nostra alimen tació per mantenir nos sans i gaudir d’una vida plena. Una dieta equilibrada amb tots els nutrients necessaris és clau per gaudir d’una bona salut. Cal donar importància a aliments com fruites i verdures fresques, cereals integrals, lle gums, fruita seca i, en menys quantitat, peix i carn, preferentment blanca.
• Amb l’edat, els ossos poden debilitar se; per això, cal consumir aliments rics en calci, com llet, iogurts i formatges fres cos o tendres, i altres fonts com verdu res de fulla verda, peixos blaus petits, llegums i fruita seca.
• També és necessari exposar se al sol di àriament per tenir uns bons nivells de vitamina D, ja que aquesta ens ajuda a absorbir el calci.
Igualment, és primordial assegurar proteïnes a cada àpat per mantenir una bona massa muscular, alternant ve getals (llegums, fruita seca) i animals (peix, ous, làctics, carn).
• Amb l’edat, poden aparèixer malalties cròniques com la diabetis o la hiper tensió. Per això, cal reduir el consum d’aliments rics en sucres, greixos satu rats i rics en sal, a més de controlar la quantitat de sal i sucre que s’afegeix als aliments. Podem donar gust als àpats a través d’espècies i herbes aromàtiques, com l’all, el julivert, la cúrcuma o la ca nyella, entre molts d’altres.
• Els greixos saludables, com els omega 3 (nous, peix blau, llavors, oli de lli), aju den a mantenir el cervell actiu.
• També és important hidratar se enca ra que no es tingui set, bevent aigua i menjant fruites i verdures o altres ali ments rics en aigua.
• Com que la gana i les digestions can vien, és recomanable fer àpats més fre qüents i petits, amb aliments fàcils de mastegar i digerir, i cuidar la flora in testinal amb probiòtics (iogurt, quefir) i fibra (vegetals, integrals).
Amb una dieta equilibrada, amb la quantitat de nutrients i aliments ade quats per a les nostres necessitats, podem gaudir d’una vida plena i salu dable. L’alimentació és una forma de cuidar nos.//
MERITXELL BONET DIETISTA-NUTRICIONISTA EAP LLUÇANÈS
Fina Vilarmau (Fina de Cal Faura) Prats de Lluçanès
Després de 44 anys a Cal Faura, arriba el moment de jubilar me i de dir adeu i gràcies.
Cal Faura ja hi era molt i molt abans que jo. Hi vaig arribar als 20 anys, i recordo Prats farcit de botigues plenes de vida, els carrers plens de gent i els calaixos diria que també. Es treballava arreu sense rumiar gaire.
Per anomenar ne algunes: Lli breria Arca, Cal Pelut, Cal Cigró, Cal Olaguer, Cal Jordi, Cala More na, Cal Tres Unces, el Bar, Cal Ba saganya, La Pilar de Cal Llauner, Video Club (Paré i Modest), Que viures Ribó, El Cargol, Perfumeria Susi, Cal Janet, Cal lilas, Rellotge ria Cirera, entre d’altres…
El meu reconeixement a tots els que ja no hi sou, perquè formeu part de la història del comerç de Prats, i molta salut a la resta de botigues valentes, traspassades o reinventades, que continuen obertes i on tenim la sort de poder anar.
Segons la teoria de Darwin, la intel·ligència és la capacitat dels éssers vius per adaptar se i sobre viure als canvis i a l’entorn. Per tant, he arribat a la conclusió que potser ja no tinc ni la capacitat, ni l’edat, ni la intel·ligència d’adap
tar me als canvis actuals que està fent el comerç.
Tinc consciència que en aquests darrers anys el món ha canviat i molt. El creixement imparable del comerç en línia, l’augment del cost de la vida, els carrers més buits de gent... Fan difícil que les botigues físiques siguin sostenibles.
Estic contenta i agraïda d’haver arribat fins aquí, i ha estat gràci es a totes i tots els que heu format part de la vida de Cal Faura.
Gràcies, Ramon Faura i Lluïse ta per ser els creadors. Us recordo com a dos treballadors incansables i apassionats pel treball.
Gràcies, Miquel per compartir una etapa a Cal Faura, vam fer un bon equip.
Gràcies, Angelina. Per mi la meva mestra i referent com a pro fessional i com a persona. El teu gust exquisit, la teva visió de la moda i del món, eines que m’em porto per tota la vida.
Gràcies, Imma i Gemma Ca nal, Rosa i Gemma Bartoló. Vam compartir joventut i experiències alhora.
Gràcies, Conxita Cortines. No oblidaré mai com de fàcil m’ho vas posar en moments de canvis com plicats.
Gràcies, Glòria. Crec que ets la persona amb qui he compartit més hores de vida. Has estat fidel, discreta, treballadora i molt bona professional.
Gràcies, Isa per tots aquests úl tims anys que ens hem sostingut i acompanyat.
Gràcies, Maria, Júlia i Clara vosaltres sou casa i cal Faura és casa.
Però realment els veritables pro tagonistes sou els clients, estimats clients, que any rere any heu con fiat en mi i amb tot el que Cal Fau ra podia oferir vos. Han estat uns anys increïbles on hem construït relacions meravelloses que s’han convertit en amistats per sempre. I per tots aquells que, pel que si gui, no heu vingut mai a Cal Fau ra…Ooooooohhhhhhhh!!!!!!!
Segur que també hauria estat bonic.
Adeu i gràcies, Cal Faura.//
Delegació Prats de Lluçanès
Des de l’Associació d’Osona con tra el Càncer – delegació Prats de Lluçanès – volem agrair a tothom qui va contribuir a recaptar un to tal de 2.014,59€ durant la passada edició de la Fira de Sant Jaume el passat mes de juliol.
Moltes gràcies i salut per a tot hom.//
GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN
Vinagre dels quatre lladres
Allà pels segles XIV al XVII, Europa es veia assolada per de vastadores epidèmies infeccio ses. De tot plegat es diu que qua tre lladres robaven i saquejaven a tort i a dret sense haver con tret mai cap infecció; així que, un cop detinguts, se’ls va pro metre l’indult si en revelaven la causa. Vet aquí, doncs, com ens ha arribat aquest desinfectant amb propietats antisèptiques, antibacterianes i antivirals, con sistent en la maceració d’herbes amb vinagre.
Hi ha força receptes, en les quals les herbes poden variar més o menys segons l’ús que es vulgui: com ara repel·lent d’in sectes, combatre polls i lléme nes, neteja i desinfecció de su perfícies i terres, antireumàtic
per a les articulacions, consum amb amanides, etc. Així doncs, es tractaria de co brir amb vinagre les herbes es collides dins d’un pot de vidre (que no tingui tapa metàl·lica, ja que es podria fer malbé) i dei xar ho macerar durant un mes en un lloc fresc i sec, sense llum. Posteriorment ho colarem i, per utilitzar lo, el barrejarem amb
aigua. Si és per consumir, pot fer se amb vinagre de poma, i si és per fregar el terra, es pot afe gir càmfora.
Les principals herbes són: ro maní, sàlvia, espígol, farigola, menta, lavanda, all, ruda, absen ta, donzell, malrubí, campànula, clau d’olor, canyella, pebre... Tot i que amb les quatre primeres ja tindríem els quatre lladres.//
CARTA
CARTA
Osona contra el Càncer
La proposta cultural
CRÒNICA HISTÒRICA
Per_Letícia Caballé Ardid
L’estiu de 1798, Napoleó Bonaparte va dormir una nit dins la Gran Piràmide de Gizeh. Què hi va veure? Què hi va sentir? Mai no ho va explicar, i això ha alimentat un dels episodis més misteriosos de la seva vida. Entre història i llegenda, aquest article explora què hi ha al darrere d’aquella nit solitària al cor d’Egipte.
Soc una dona de muntanya, però he de reconèixer que les postes de sol i les nits al desert són del més increïble que he vist mai. Per tant, no em costa gens d’imaginar el que devia experi mentar el jove general francès quan, una nit de juliol de l’any 1798, va decidir —emulant el gran Alexandre i Juli Cèsar— dormir dins la Cambra del Rei de la Gran Piràmide de Gizeh. Aquesta cambra, construïda to talment en granit rosa d’Assuan, es troba a 43 metres de la base de la piràmide i està perfec tament orientada als quatre punts cardinals. Just al centre de la cambra hi ha un sarcòfag de granit, de dimensions molt superiors a les dels passadissos i galeries que donen accés. Mai s’hi han trobat restes humanes. Napoleó havia desembarcat a Egipte en plena expansió del seu poder; la seva ambició desme surada el feia somiar a trencar el domini britànic al Mediterra ni i prendre el control d’Orient.
Napoleó i la nit dins la gran piràmide
Però era una expedició un xic diferent: un grup de més de 150 científics, enginyers, cartògrafs i artistes acompanyava els seus 25.000 soldats. Així es va iniciar un dels projectes més singulars de la Il·lustració: la Description de l’Égypte, una obra col·lectiva i monumental que documentava de manera científica temples, animals, plantes i llengües de la terra dels faraons.
Guanyada la Batalla de les Piràmides, segons relats i bio grafies posteriors —com la del seu metge a l’illa de Santa He lena—, Napoleó va decidir pas sar una nit dins la piràmide de Keops. Sol va pujar el llarg i estret passadís que porta a la Cambra del Rei, i allà hi va pas sar la nit. Potser duia una torxa de cera o una d’aquelles làmpa des d’oli proveïdes de reflectors que començaven a il·luminar els perillosos carrers de París, ja que al cor de l’única de les set meravelles del món antic que es conserva, la foscor és espessa i cruel.
Sigui com sigui, l’endemà, quan en va sortir, no semblava ser la mateixa persona. Un dels seus oficials li va preguntar què havia vist, ja que el general es tava molt pàl·lid i silenciós.
La resposta de Napoleó ja for ma part de la llegenda: “Encara que us ho expliqués, no em creu ríeu.”
HISTÒRIA O MITE?
Aquest episodi no apareix al diari de campanya, ni tampoc el
recull cap cronista del moment. Com he dit anteriorment, apa reix en biografies posteriors i en memòries de coneguts seus escrites dècades més tard. En cara avui, historiadors i escrip tors posen en dubte la veracitat del fet, però la força simbòlica d’aquest relat és tan poderosa que ha arrelat de forma gairebé poètica en l’imaginari col·lectiu. Passar una nit dins la Gran Piràmide no era tan sols un acte de curiositat: era un ritual d’iniciació, un gest de vinculació amb els grans poders del passat, una manera de legitimar se amb la grandeesa i el pes de la his tòria mil·lenària d’Egipte.
ALEXANDRE EL GRAN I L’ECO
D’UN MITE ANTIC
Segons algunes cròniques de tradició grecollatina i medieval, Alexandre el Gran també hauria volgut entrar a la Gran Piràmi de, convençut que hi trobaria coneixement sagrat o revelació divina. Tot i que els historiadors moderns posen en dubte aques ta llegenda, el mite va perdurar durant segles, i molts viatgers i conqueridors posteriors —com Napoleó— el van prendre com a referència. Dormir dins la piràmide, doncs, era emular els grans de la història, i escriure’s en una genealogia de líders des tinats a marcar el món. Que Na poleó, a les portes del seu futur imperial, decidís passar una nit sol a la Gran Piràmide ens diu molt del seu caràcter —i de com volia ser recordat.//
LA VINYETA de Caruca Ballesteros
EL RACÓ DE LA FEINA
» OPERARIS I ENCARREGAT DE NIT en planta de producció al Lluçanès. T: 652 36 49 83 (R600/05)
» SECRETARI-INTERVENTOR a l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R601/04)
» AUXILIAR D’OFICINA DE TURISME a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R601/05)
» VAQUER/A per a 115 vaques de llet a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R601/06)
» MANTENIMENT de les màquines en planta de producció a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R600/08)
» FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Opció de jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081.(R599/06)
» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, horari de tardes. Jornada completa, no substitució. T 687 083 081. (R599/07)
» EDUCADORA SOCIAL per substitució de baixa de maternitat. De 4 a 11 de la nit. Imprescindible carnet de conduir. Al CRAE Santa Llúcia de Sobremunt. T: 690 614 235 (R599/08)
» EDUCADORA per caps de setmana alterns i festius. De 8 del matí a 11 de la nit. Al CRAE Santa Llúcia de Sobremunt. T: 690 614 235 (R599/09) OFEREIXO FEINA
» DONA DE 51 anys s’ofereix per cuidar gent gran, nens o treballar en botigues a Prats. T: 605 34 70 52 (R601/01)
» NOI s’ofereix per neteja de boscos, parcel·les, marges o perímetres de granja. T: 612 551 977 (R601/02)
» NOI de 23 anys s’ofereix per treballar en oficis a Prats. T: 633 369 776 (R601/03)
AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA
AGROPECUÀRIA
ETÒLEG
JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS
Venda de llenya a l’engròs i al detall ENERGIES AIGUA
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat
MECÀNICA
ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIA
Plaça Nova,
DIVENDRES 5 DE SETEMBRE
LA TORRE D’ORISTÀ_ PREGÓ, BALL “Les Queens”, SOPAR I DISCO remember. A partir de 2/4 de 9 del vespre a la Sala Po livalent.
OLOST_ LECTURA TEATRALITZADA a càrrec del club de lectura de Perafita. A les 7 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.
SANT FELIU SASSERRA_ CINEMA A LA FRESCA. A les 9 de la nit al Parc dels Castanyers.
DISSABTE 6 DE SETEMBRE
LA TORRE D’ORISTÀ_ ANIMACIÓ I ESCUMA a les 11 del matí a la Plaça de l’Església. TOBOGAN AQUÀTIC I INFLABLES a les 4 de la tarda a la baixada de l’era del Riba. CASTELL DE FOCS a les 9 del vespre a la Plaça de l’Esglé sia. CONCERT K-MELOT I DISCOMÒBIL a 2/4 de 12 a la Sala Polivalent.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ IX RAID HÍPIC a la zona esportiva la Codina durant tot el dia.
SANT MARTÍ D’ALBARS_FESTA DE L’ESPORT. Inflables i taller de marcs i frisbee de 4 a 7 de la tar da. Berenar a les 6 de la tarda. Classe de zumba de 2/4 de 7 a 2/4 de 9 de la tarda. Espectacle “Strafalari” del Mag Lari a les 9 de la nit. Tot a la zona esportiva.
SANT FELIU SASSERRA_ FESTA MAJOR, CONCURS DE BITLLES CATALANES a les 5 de la tarda a la Zona esportiva. WINEART amb ZoeaLab.art a les 6 de la tarda al Parc dels Castanyers.
ORISTÀ_ VISITA GUIADA AL JACIMENT DE PUIG CIUTAT durant tot el dia.
PERAFITA_ 36A CAMINADA a la plaça de Sant Antoni a 2/4 de 8 del matí.
DIUMENGE 7 DE SETEMBRE
LA TORRE D’ORISTÀ_ MISSA, TRADICIONALS RIFES DE PERNILS a les 11 del matí a l’Esglé sia i a la Plaça de la Rectoria. CONCERT I BALL, la Band Gogh a les 6 de la tarda a la Sala Po livalent.
SANT FELIU SASSERRA_ FESTA MAJOR, SORTIDA DE MOTOS. A 2/4 de 9 del matí a la Plaça de l’Església. PROJECCIÓ DOCUMENTAL. A partir de les 6 de la tarda a l’Ateneu.
DILLUNS 8 DE SETEMBRE
LA TORRE D’ORISTÀ_ MISSA,
TRADICIONALS RIFES DE PERNILS I VERMUT. A partir de les 11 del matí a la Parròquia i a la Plaça de la Rectoria. HAVANERES AMB ROM CREMAT. A les 7 de la tarda a la Plaça de la Rec toria.
SANT FELIU SASSERRA_ FESTA MAJOR, TALLER CREATIU “COM VAIG CREAR EL MEU CONTE”. A partir de 2/4 de 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.
DIMARTS 9 DE SETEMBRE
SANT FELIU SASSERRA_ FESTA MAJOR, CLASSE SPINNING. De 7 a 8 de la tarda a l’Ateneu. TALLER CREATIU amb Marta Gom bau. A partir de dos quarts de 6 a la biblioteca Sant Pere Almató
DIMECRES 10 DE SETEMBRE
VIC_ COLUMNA DEL LLUÇANÈS A LA MARXA DELS VIGATANS. A 1/4 de 10 del vespre a La Farinera de Vic.
DIJOUS 11 DE SETEMBRE
PERAFITA_ DIADA DE CATALUNYA (HOMENATGE A JAUME PUIG DE PERAFITA I ELS SEUS FILLS) a les 10 del matí a la Pla ça de Sant Antoni.
ALPENS_ CONCERT DE L’INTRÚS amb Dixieland Cavaliers a 2/4 de 12 del matí, a Cerdanyons.
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ LECTURA DE MANIFEST I SARDANES amb la Cobla Osona a les 12 del migdia a la Plaça de l’Ajunta ment.
PRATS DE LLUÇANÈS_ DIADA NACIONAL DE CATALUNYA: Ofrena floral al monument de Rafael de Casanova. A partir de les 11 del matí al Rafael Casanovas.
DIVENDRES 12 DE SETEMBRE
SANT FELIU SASSERRA_ FESTA MAJOR, CORREFLORS amb Bui dant la Bota a les 10 de la nit al Parc dels Castanyers. CONCERT amb Blú Versions a les 12 de la nit a la Plaça de l’Església. DJ PDF a les 3 de la matinada a l’Ateneu.
SANTA CREU DE JUTGLAR_ FESTA MAJOR, CONCERT D’HAVANERES a les 10 de la nit al Local Social.
DISSABTE 13 DE SETEMBRE
SANT FELIU SASSERRA_ FESTA MAJOR, PARTITS DE FUTBOL 7 + TORNEIG DE PETANCA a les 9 del matí a la Zona esportiva. REPIC DE CAMPANES a les 12 del mig dia a l’Església Parroquial. TOR-
NEIG DE TENNIS TAULA a les 4 de la tarda a l’Ateneu. JOCS PER A NENS I NENES a les 5 de la tar da al Pas Nou. SOPAR POPULAR I QUINA MUSICAL a 2/4 de 9 del vespre a la Plaça de l’Església. CONCERT amb Miops a les 12 de la nit a la Plaça de l’Església. SESSIÓ DJ PONTTI a 2/4 de 3 de la nit a l’Ateneu.
SANTA CREU DE JUTGLAR_ FESTA MAJOR, JOCS INFANTILS I XERINGADA a 2/4 d’11 del matí davant del Local Social. CONCERT I BALL amb Cafè Trio a 2/4 de 10 al Local Social.
PINÓS_ GRAN REVETLLA amb Margarita Torner a les 8 del ves pre.
DIUMENGE 14 DE SETEMBRE
SOBREMUNT, LA ROCA_ INTRÚS CONCERT amb Joana Casanova a 2/4 de 12 del matí.
SANT FELIU SASSERRA_ FESTA MAJOR, MISSA SOLEMNE MÉS TREURE BALL I SARDANES a les 12 del mig dia a l’Església Parroquial. Tot seguit, SANFELROU a la Plaça de Baix. CONCERT I BALL amb l’orquestra Venus a les 7 de la tarda a l’Ateneu.
SANTA CREU DE JUTGLAR_ FESTA MAJOR, CAMINADA POPULAR a les 8 del matí al Local Social. MISSA DE FESTA MAJOR amb la Coral Noves Veus a les 11 del matí a l’església. ESPECTACLEEL CANDIDAT a les 6 de la tarda al Local Social. Tot seguit BINGO.
PINÓS_ MISSA a 2/4 d’1 a l’esglé sia de la Mare de Déu de Gine bret. BALL amb Joan Altarriba Music a les 6 de la tarda.
PRATS DE LLUÇANÈS_ RECEPCIÓ DE BENVINGUDA ALS GRUPS a 2/4 de 6 de la tarda a l’Ajuntament. GRAN CERCAVILA DE CLOENDA a les 6 de la tar da des de l’Ajuntament. ESPECTACLE DE CLOENDA DE LES 53ES JIF-CATALUNYA 2025 a les 7 de la tarda als Jardins de l’Ajuntament.
DILLUNS 15 DE SETEMBRE
SANT FELIU SASSERRA_ FESTA MAJOR, SORTIDA EN BICICLETA a les 11 del matí al Parc dels Castanyers. CONCURS DE PAELLES I DINAR POPULAR a les 2 del mig dia al Parc dels Castanyers. CONCURS DE BOTIFARRA a les 4 de la tarda a l’Ateneu. IDOIA ANIMACIÓ INFANTIL a les 5 de la tarda al Parc dels Casta nyers.
PAELLA D’ARRÒS
INGREDIENTS
» Arròs (1 tassa per persona)
» Tomàquet i pebrot
» Alguns talls de pollastre o conill
» Aigua o caldo de pollastre
» Sal
PREPARACIÓ
1. Escalfeu la paella amb una mica d´oli i rostiu hi el pollastre o conill, fent volta i volta fins que quedi daurat.
2. Reserveu els talls de pollastre o conill i, en la mateixa paella, feu hi el sofregit amb el tomàquet i un tros de pebrot, que haureu tallat prèviament.
3. Quan tingueu el sofregit ja fet, ti reu hi l’aigua o caldo de pollastre (per 1 tassa d’arròs 2 tasses d’aigua o caldo) i deixeu que s’escalfi.
4. Afegiu hi l’arròs quan l´aigua o caldo estigui ja calent i deixeu-lo bullir fins que absorbeixi tota l’aigua.
5. Un cop llest, deixeu-lo reposar 5 mi nuts amb la tapa posada i serviu lo al plat. Que vagi de gust!
GRUP DE TREBALL RESIDÈNCIA NOSTRA SENYORA DE LURDES, PRATS DE LLUÇANÈS
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
4 dj ST. BARTOMEU POU
5 dv OLOST PORTAL DE QUERALT
6 ds YLLA YLLA
7 dg CONSTANSÓ CONSTANSÓ
8 dl ST. BARTOMEU EURAS
9 dt OLOST ALIBERCH
10 dc PRATS BARNOLAS
11 dj TERRICABRAS TERRICABRAS
12 dv OLOST FARGAS
13 ds ARUMÍ ARUMÍ
14 dg URGELL URGELL
15 dl ST. BARTOMEU CONSTANSÓ
16 dt OLOST VILAPLANA
17 dc PRATS ATLÀNTIDA
18 dj ST. BARTOMEU AUSA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!
comunicaciolarella@gmail.com
ELS MOTS ENCREUATS
Mots encreuats elaborats per_ Marc Besa
VERTICALS
3. Serveix per guardar el material que fem servir a l’escola.
5. Serveix per esborrar el llapis.
6. Serveix per pintar dibuixos, tenen tinta i un tap.
HORITZONTALS
1. Serveix per fer dibuixos, té moltes pàgines i va en una espiral.
2. Serveix per retallar papers.
4. Serveix per fer línies rectes.
7. Serveix per escriure i, si t’equivoques es pot esborrar.
SOLUCIONS
- Llàpis.
- Retolador.
- Goma.
EL SUDOKU
- Regla.
- Estoig.
- Tisores.
1 - Llibreta.
ELS ENCANTS
ES VEN
» BALES DE PALLA d’ordi petites. T: 656 625 131 (R601/07)
» CASC DE MOTO AXXIS XL i HJC talla L, CADENAT per a moto, PANTALONS XL i JAQUETA XL homologats. T: 622 280 770 (R601/08)
» ARMARIS DE CULTIU. T: 626 236 067 (R601/09)
» EXTRACTOR nou. T: 626 236 067 (R601/10)
» MOBLES HABITACIÓ INDIVIDUAL blancs. T: 659 454 023 (R601/11)
» 2 VIDRIERES de doble vidre l’1,40m d’ample per 2,28m d’alt. També dues portes que fan joc de 75cm d’ample per 2,28 d’alt. T: 93 856 02 89 (R601/12)
» SCOOTER INVACARE leo electric de l’any 2021. T: 690 626 341 (R601/13)
» CADILLAC 4X4 SRX negre, en perfecte estat, 7 plaçces, 140.000km. T: 660 097 761 (R601/14)
» MANAT D’ASPES DE BOIX per a hort. Preu a convenir. T: 639 070 186 (R600/02)
» TERRENY URBÀ actualment solar apte per tenir-hi cavalls.1.919 m² PMU-2 La ComaBona Sort. Prats de Lluçanès. 160.000 € preu negociable. T: 638 10 24 74 (R600/03)
» 4 LLANTES de 18 amb pneumàtics per a Golf MK4, Seat León i Audi A3. 580 €. T: 639 070 186 (R600/01)
ES BUSCA
» HABITACIÓ PER LLOGAR per a noi de 27 anys que treballa a la Mola. T: 622 838 899 (R600/04)
» PLAÇA DE GARATGE A OLOST, per a cotxe o moto, per comprar. T: 619 074 895 (R600/05)
» MASIA per a la Lia i el seu gos Yasuke als entonrs de Prats de Lluçanès. T: 600 903 145 (R601/01)
ES COMPRA
» PLAÇA D’APARCAMENT a Olost. T: 619 074 895 (R601/02)
ES LLOGA
» HABITACIÓ a casa de fora el poble, a Sant Feliu Sassera. T: 602 346 692 (R601/04)
ES REGALA
» TRANSPORTIN i un llitet per a gos de mida mitjana. T: 626 263 067 (R601/05)
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
ALIMENTACIÓ
SUPERMERCATS
FORNS DE PA
PLATS COMBINATS
DROGUERIA
629 963 056 • FRUITA • XARCUTERIA
BEGUDES
Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi
C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès 622 15 10 01 Repartim a tot el Lluçanès!
I PLATS
SALUT
TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA
PERRUQUERIA
DENTISTES
LES FOTOS DEL TEMPS
CUQUES, PLANTES I FERES
S’acaben les vacances i és hora de tornar a la feina o a l’escola. Nosaltres comencem un nou curs amb la secció remo delada i, durant els dotze mesos vinents, us parlarem del que ens agrada: “cuques, plantes i feres”, i intentarem explicar la diversitat d’espècies que ama guen aquestes tres paraules. Fa uns anys, fent sortides vora la riera Gavarresa amb escoles, em va sorprendre moltíssim quan va venir una escola del que en diem “pixapins”. Parats sota una alzina, els vaig dema nar quin arbre era, i van dir de tot menys l’alzina. “Carai, quin desconeixement!”, vaig pensar. Però el més fort va ser quan, la setmana següent, una escola del Lluçanès va fer la sortida
i, parats sota la mateixa alzi na, va costar prou que, entre alumnes i mestres, encertessin quin era aquell arbre. Aquest fet em va fer adonar que la na tura, que al Lluçanès la tenim a tocar de la mà, per a molts és una desconeguda, com un veí de qui no sabem ni el nom. Amb aquesta secció intentarem que aquells que ho vulgueu, acabeu l’any sabent, per exem ple, si el bosc que teniu al costat és de pi roig (Pinus sylvestris) o de pinassa (Pinus nigra); que
deixeu de dir pardal a tots els ocells petits, àliga a qualsevol ocell gros i voltor als molt grans; també, que pugueu diferenci ar, entre les cuques, allò que són individus adults o larves i si són escarabats (coleòpters), aranyes (aràcnids), mosques (dípters), vespes o abelles (hi menòpters), o algun altre grup. Pel que fa a les feres, mirarem quins rastres ens deixen, per exemple, teixons (Meles meles), guilles (Vulpes vulpes) i gene tes (Genetta genetta), i com po dem saber si ens ha creuat un cabirol (Capreolus capreolus) o el nou colonitzador del Lluça nès, el cérvol (Cervus elaphus). En el pròxim número entrarem en matèria. No hi falteu!// RAMON BAUCELLS
TAN LLUNY, TAN A PROP
PER TANCAR L’ESTIU, ECLIPSI DE LLUNA
Aquest diumenge a la tarda serà un mo ment especial per anar a veure com s’ama ga el Sol. Sempre és maco mirar a l’horitzó quan el cel queda tenyit de taronges, ver mells i roses, però aquest 7 de setembre, quan el Sol se’n vagi per un cantó de l’ho ritzó, podràs girar te, donar l’esquena a aquells colors tan vius i veure sortir la Llu na plena eclipsada. Sí, sí, de veritat: aquest diumenge, des de moltes parts del món, es veurà un eclipsi total de Lluna.
Des de casa nostra, però, no veurem el co mençament de l’eclipsi. És a dir, no veurem com l’ombra de la Terra, projectada sobre la superfície de la Lluna, fa que aquesta vagi adquirint el característic color vermellós dels eclipsis. Per això us deia que sortirà ja eclipsada. A més, en un eclipsi de Lluna no ens hem de protegir la vista: la podem mirar tranquil·lament. Així, podeu anar hi amb els més petits i gaudir, sense preocupa cions, del capvespre.
Sempre que hi hagi un eclipsi de Lluna serà Lluna plena, i durant aquella estona el Sol, la Terra i la Lluna coincideixen en un mateix pla a l’espai. És fantàstic!
Els homes i dones prehistòrics ja havien registrat les fases de la Lluna. Si busques la «Placa de Blanchard», veuràs les fases gra vades en un os per humans fa uns trenta mil anys. Aquesta peça, trobada a la Dor dogna francesa, és un vestigi que ha perdu rat en el temps i ens recorda la connexió que sempre hem tingut amb la Lluna.
L’ideal per a aquest diumenge és estar ar ran de mar amb bona visibilitat de l’horitzó a l’est. Però si ets al Lluçanès, el millor és buscar un lloc elevat on cap turonet et tapi la vista.
Després es farà fosc, la Lluna plena il· luminarà la nit i començarà una setmana de l’any en què la majoria de gent torna a la rutina: la feina, l’escola o les activitats esportives.
Així doncs, ja ho saps: aquest diumenge, si tenim un dia serè, podràs començar un nou cicle i tancar aquest període estival d’una manera ben maca i diferent. Que ho gaudeixis!// INÉS DIBARBOURE
VILAMALA
Evolució de l’eclipsi de Lluna del 16 de maig de 2022 des del Lluçanès.// F: EMILI
Posta de sol des de Sant Agustí de Lluçanès, el 2 de setembre// F: ALÍCIA DE VILAR
Posta de sol del 17 d’agost, més vermella de l’habitual, per les restes de fum dels incendis de la Península.// F: JORDI CAMPS
La Lourdes Roca va vollir aquest tomàquet de 890g el dia 11 d’agost al seu hort de Lluçà.// F: LOURDES ROCA
Posta de sol des de Perafita, el 28 d’agost..// F: XAVI BONETE
Les cigonyes van fer nit a Prats l’última nit d’agost.// F: RAMON TORRAVADELLA
Bales de civada a Garduixeres, a Olost, la primera setmana d’agost.//F: @MASGARDUIXERES
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
7:38h - 20 de setembre
19:53 h - 20 de setembre
7 de setembre
21 de setembre
Més informació:
MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)
38,0 ºC · dia 16
9,60 ºC · dia 29
23,30 ºC
43,5 km/h · dia 29
72,80 L · dies
632,15 L 41,80 L · dia 20
De l’1 al 31 d’agost
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
LLUÇÀ (760 m)
35,9ºC · dia 16
11,7 ºC · dia 29
23,50 ºC
54,7 km/h · dia 18
92,00 L ·7 dies
666,50 L 41,0 L · dia 19
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
36,30 ºC · dia 17
10,7 ºC · dia 29
23,47 ºC
37,4 km/h · dia 17
64,80 L · 12 dies
624,7 L 39,7 L · dia 19
ALPENS (871 m)
36,20 ºC · dia 6
10,9 ºC · dia 29
23,10 ºC
46,70 km/h · dia 20 66,41 L · 7 dies
572,40 L 29,00 L · dia 20
PERAFITA (774 m)
26,20 ºC · dia 16
9,80 ºC · dia 29 22,20 ºC
38,2 km/h · dia 28
90,30 L · 11 dies 518,40 L 36,00 L · dia 20
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
39,8ºC · dia 17
7,60 ºC · dia 29 22,30 ºC
43,5 km/h · dia 19 50,40 L · 6 dies
502,20 L 35,20L · dia 20
37,4 ºC · dia 16
9,7 ºC · dia 29
23,7 ºC
38,6 km/h · dia 29
51,40 L · 5 dies 557,6 L 37,20 L · dia 20
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
EFEMÈRIDES
Recuperem, una vegada més, algunes de les anotacions del Pere Bruch que fan referència a fets ocorreguts a l’agost. Fets d’àmbit proper, però significatius i sempre interessants. En recor deu algun?
1990
Ha estat un mes amb fortes tempestes i amb un tornado a Gavarresa el dia 30 a les 9 del vespre, amb destrosses a la granja de vaques i gran quantitat d’arbres arrencats i trencats.
1993
El dia 24 hi va haver una forta tempesta amb espectacular aparell elèctric arribant el vent a 74 km/h. A Artés una gran pedregada, amb pedres més grosses que ous de gallina, que varen foradar moltes teulades.
1995
Ha estat un mes amb fortes tempestes i temperatures fresques.
ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)
33,80 ºC · dia 16 10 ºC · dia 29
21,80 ºC
45,10 km/h · dia 18
91,0 L · 9 dies
606,6 L 37,60 L · dia 20
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
38,50ºC · dia 15
8,90 ºC · dia 29 22,9 ºC
37 km/h · dia 18
87,40 L · 8 dies
620,40 L 33,6 L · dia 20
OLOST - TRASSERRA (740 m)
35,90ºC · dia 17
11,90 ºC · dia 29
23,40 ºC
48,3 km/h · dia 10 70,60 L · dies
542,20 L 43,20 L · dia 20
ESTIU METEOROLÒGIC BEN REGAT I MOLT CÀLID
Hem deixat enrere el mes d’agost i amb ell l’es tiu meteorològic. L’agost ha sigut una mica més càlid del que s’esperava i amb precipitacions força irregulars. L’estiu meteorològic ha estat molt càlid i amb una precipitació lleugerament per sobre de la mitjana. Entrem en detall: malgrat la calor in tensa que vàrem tenir entre els dies 8 i 18, que en alguns llocs de Catalunya van registrar rècords de temperatura i que en l’àmbit de la península Ibèri ca va facilitar la propagació de nombrosos incendis devastadors, al Lluçanès no hi ha hagut tempera tures extremes. La temperatura mitjana mensual, tot i haver estat superior a la de les mitjanes cli màtiques de la majoria d’estacions, els valors han estat moderats. A Oristà és on la mitjana mensual ha estat més alta amb 24,30 °C (mitjana 24,15 °C), a Prats 23,47 °C (mitjana 21,82 °C), Merles 23,28 °C (mitjana 23,09 °C), Alpens 23,10 °C (mit jana 22,80 °C) i a Perafita, per exemple, 22,20 °C (mitjana 21,00 °C). Curiosament, a les estacions de St. Boi amb 22,90 °C (mitjana 23,20 °C) i a Olost –Lliscàs amb 22,30 °C (mitjana 22,43 °C) han estat inferiors a les mitjanes històriques.
38,90 ºC · dia 16 10,10 ºC · dia 29 24,30 ºC
ORISTÀ (460 m) 35,10 ºC · dia 17 11,50 ºC · dia 29 22,9 ºC
30,6 km/h · dia 1 37,0 L · dies 541,00 L 25,00 L · dia 20
Es varen enregistrar vuit dies seguits de tempestes. A Sant Boi de Lluçanès es varen recollir el mes d’agost: 252,1 mm.
2001
Ha estat un mes molt calorós i sec, amb molts dies amb màximes per sobre dels 35 °C. La secada és tan gran que les rieres de la Gavarresa i el Lluçanès estan completament seques i als roures ja els hi cauen les fulles. Sort de la tempesta del dia 30 amb 58,2 litres.
2004
Ha estat un mes amb temperatures normals i fortes tempestes els últims tres dies. També s’han registrat fortes tempestes i pedregades a alguns pobles veïns. El dia 17, forta pedregada, amb algunes pedres de més de 3 cm de diàmetre a la Devesa i la Muntada. El dia 29 fort aiguat a Sant Feliu amb 98 litres. El dia 31 un llamp espatlla molts telèfons i electrodomèstics.
SANT BARTOMEU (878 m)
51,8 km/h · dia 18 39,20 L · 4 dies
538,6 L 26,60 L · dia 20
REFRANYS METEOROLÒGICS
Del bon estiu, el pagès en viu
Estiu calorós, hivern rigorós
Estiu que dura, tardor assegura
Font fresca a l’estiu, bona ombra i gresca
Qui a l’estiu ombreja, a l’hivern famoleja
A l’hivern per la moquina i a l’estiu per la calor, sempre és bo dur mocador
Les temperatures nocturnes han estat força al tes i la dada que més sorprèn és que, per primer cop —que en tinguem constància— hi ha hagut una nit tòrrida (mínima ≥ 25,00 °C) al Lluçanès. En concret, la mínima a Lluçà del dia 17 va ser de 25,70 °C. A altres estacions malgrat no arribar als 25,00 °C de mínima, aquell mateix dia s’hi va estar ben a prop: als Munts mínima de 24,5 °C i a Olost – Trasserra 24,00 °C. Potser, malauradament, en un futur pròxim ens haurem d’acostumar a patir aquestes nits “tòrrides”. El que si ja és un fet habi tual és tenir nits “tropicals” (mínima ≥ a 20,00 °C). Aquest agost a Lluçà n’han tingut dotze, als Munts onze, a St. Bartomeu i Olost – Trasserra cinc, Pe rafita dues, a Prats i la Torre d’Oristà una i, final ment i els més afortunats, a Oristà, Olost – Lliscàs, St. Boi i Merlès no n’han tingut cap.
La pluja ha estat molt irregular; en algunes es tacions ha estat per sota del que és habitual i en altres per sobre. Aquest fet s’explica per algunes tempestes estivals que han afectat el territori de manera desigual, xàfecs intensos que cauen de ma nera localitzada. Alguns exemples de precipitació per sobre de la mitjana són Perafita amb 90,30 mm (mitjana 79,40 mm), Lluçà amb 92,00 mm (mitjana 84,37 mm) o St. Boi amb 87,40 mm (mitjana 84,10 mm). Dels més desafavorits, amb precipitació per sota la mitjana, destaquem Alpens amb 66,4 mm (mitjana 114,60 mm), Oristà amb 37,00 mm (mitja na 67,35 mm) o St. Bartomeu amb 39,2 mm (sense registre històric).
De manera molt resumida —moltes coses per ex plicar i poc espai per omplir— l’estiu meteorològic ha estat ben regat. Amb un juny extremadament sec, un juliol molt plujós i un agost irregular. Com a exemple, a Prats, que és l’estació que té la sèrie climàtica més llarga, la precipitació total va ser de 234,60 mm (mitjana 211,54 mm, 23,06 mm per so bre).
L’estiu meteorològic també ha estat molt càlid, al Lluçanès concretament ha estat el tercer estiu més càlid després dels anys 2022 (primer) i 2003 segon. A Catalunya, en general, enguany ha sigut el segon estiu més càlid després de l’any 2022. El juny va ser extraordinàriament càlid (rècord en molts ca sos), el juliol també clarament per sobre l’habitu al i l’agost, com hem vist, en la majoria dels casos lleugerament per sobre de les mitjanes. Seguint el mateix exemple d’abans, a Prats la mitjana estival va ser de 23,31 °C (mitjana 21,15 °C, 2,16 °C per sobre.// FRANCESC COMES
