R600

LA SOBRETAULA

“La medicina primària és molt propera, humana”

Entrevista al Dr. Miquel Casadevall Ginestet

LA COLUMNA I continuem amb el cor partit...

D’Anna Gorchs Font

Front comú contra la retallada de grups i professors a l’Institut

· L’Institut reclama a Educació recursos per fer dues línies a 2n de batxillerat

· Les famílies denuncien la situació davant el síndic de greuges

Un Cantilafont plujós, però gens aigualit

El dissabte va obligar a suspendre la segona jornada del festival del Lluçanès

EMPRENADORIA

Trobada de dones emprenedores

Reuneix més d’una vintena d’empresàries del Lluçanès

ESGLÉSIA

Comiat al Mossèn Balbino de Prats

Crònica de Xavier Rovira Berengueras

FESTIVALS

Maria del Mar

Bonet, a Perafita

Maria Nicolau i Namina també hi seran

BITLLES

Els Rocaguinarda guanyen les bitlles

L’equip d’Oristà és el guanyador del 19è Campionat del Lluçanès

FIRES I FESTES

Tots els actes de les festes majors

Especial amb les prèvies més destacades

El Cantilafont es va celebrar per segon cop al castell d’Olost.//F: JORDI CASAS CARITG

LA SOLAPA

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

CORRECCIÓ_

Natàlia Sala Herrero

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_

Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

LLAVÒRENS

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

FOTO: Sebastià Roma

ANY: 1955

LLOC: Plaça Major de Vic

Els Bastoners de Sant Bartomeu del Grau són i han estat, històricament, una de les entitats emblemàtiques del poble. Com ho fan actualment, solien actuar en les festes religioses marcades en el calendari, i també en d’altres ocasions que ho requerien.

En aquest sentit, també és freqüent que el col·lectiu surti a fer actuacions a pobles veïns, en dates assenyalades com ara les festes majors. Aquesta imatge correspon a una actuació perpetrada l’any 1955 a la Plaça Major de Vic. Els integrants dels bastoners vestíen amb una indumentària molt semblant a l’actual, a excepció de la corona de flors.

Els Encants de LaRella!

El Racó de la Feina de LaRella!

L’Agenda de LaRella!

L’Opinió dels lectors!

Amb el suport de: Revista membre de:

Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com

Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

El Castell del Quer reclama a Educació dues línies per a 2n de batxillerat

Les famílies denuncien que els seus fills hauran de compartir aula amb 38 alumnes en un espai de 50 metres quadrats

Els alumnes van fer-se una foto a la classe el darrer dia de curs.// F: INSTITUT

LLUÇANÈS

Per_ Guillem Sucarrat Anfruns

Els últims dies, les famílies dels alumnes que cursaran segon de batxillerat el curs 2025 - 2026 a l’Institut Castell del Quer s’han trobat amb un problema d’espai a l’aula on els seus fills hauran d’estudiar i preparar les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).

Les famílies denuncien la precària situació en què es trobaran els seus fills el curs vinent si el Departament d’Educació no canvia la seva posició i no dona recursos a l’Institut per poder fer una segona línia a 2n de batxillerat. Ara mateix, es veuen amb l’obligació de col·locar 38 alumnes en una classe de tan sols 50 metres quadrats.

En Marc Roma, un dels alumnes que farà segon de batxillerat el curs vinent, serà dels més afectats pel poc espai de què disposarà en aquesta aula. Roma va patir un accident fa un any que el va deixar en cadira de rodes, i un espai reduït i amb tants alumnes complicarà la seva mobilitat.

L’any passat es van fer dues

línies perquè el nombre de professors ho permetia, però el Departament ha retallat places de professor per la pèrdua de set alumnes respecte del curs passat. Això fa impossible fer dues línies a segon de batxillerat. En tancar aquesta edició, des del centre han confirmat que el Departament els ha atorgat una plaça de professor més. Així i tot, des del claustre expliquen que

Les famílies de l’alumnat de l’Institut Castell del Quer han denunciat aquesta situació al síndic de greuges

només una incorporació no els permet desdoblar segon de batxillerat en dues línies.

Les famílies se senten oblidades per part del Departament i han intentat trobar la forma de solucionar el problema per elles mateixes, contactant amb els serveis territorials d’Educació de la Catalunya Central i amb el síndic de greuges, intentant que se’ls concedeixin tres professors

més per dur a terme el desdoblament en dos grups i millorar la qualitat d’estudi dels seus fills. Tot aquest escàndol ve seguit de l’error que ha comès el mateix Departament d’Educació, quan falten poc menys de dos mesos per començar les classes de nou. Aquest error va obligar a repetir les assignacions de les places de professor per al curs 2025-2026 i va afectar les 57.000 persones que hi optaven..

Des del claustre de l’Institut han fet arribar una carta als mitjans reclamant més atenció per part del Departament. En aquesta fan una mirada crítica comparant l’educació als altres països europeus i la situació que es viu a Catalunya. “En molts d’aquests països, la inversió en educació representa gairebé el doble del PIB que s’hi destina aquí. Aquí, en canvi, massa sovint ens sentim com a peces d’un sistema burocràtic, invisibilitzats i sense les condicions mínimes per desenvolupar la nostra tasca amb dignitat.” Podeu llegir la carta a la pàgina 29 d’aquesta Rella.

També recalquen la gran quantitat d’alumnes que hi ha per classe i expliquen que “ens trobem amb ràtios elevades, amb alumnat que necessita suports específics i amb professionals que no tenen ni els mitjans ni el temps per donar-hi una resposta adequada”.

D’altra banda, deixen clar que les famílies han fet tot el possible per tal que es puguin fer els dos grups i sense perdre la veu ni l’esperança. Finalment, reclamen al Departament una ajuda que és necessària per desenvolupar una educació per a tothom.//

POLÍTICA

Estel Arcalís deixa l’acta de regidora a l’Ajuntament de Prats

La regidora de Movem Prats, Estel Arcalís, va deixar el càrrec de regidora a l’Ajuntament pradenc en el ple celebrat el passat dimecres 23 de juliol.

La renúncia de la regidora va ser el primer punt de l’ordre del dia i es va fer efectiva en el moment que el ple en va tenir coneixement, tal com estipula la normativa.

L’alcalde, Jordi Bruch, va donar la paraula a Arcalís, que va explicar que tancava aquesta etapa, deixant l’ajuntament i també el grup municipal. Va afegir que marxava amb el cor ple i va donar les gràcies a Montse Juvanteny per haver confiat en ella des del primer dia i va agrair a la resta de companys del partit pel suport i pels moments compartits.

Del seu pas pel consistori, va destacar que, més enllà de les idees, la feina consisteix a observar, escoltar i intentar donar les respostes adequades. Va afegir que aquests dos anys ha intentat estar a l’altura de la confiança que li van fer els votants. Arcalís també va agrair els moments compartits amb la resta de regidors del ple i va destacar i agrair la tasca que fan els tècnics municipals.

Per la seva banda, Jordi Bruch, li va agrair la tasca duta a terme aquests dos anys i va destacar les aportacions sempre positives de la fins aleshores regidora.

Montse Juvanteny va agrair la feina feta per Arcalís des dels inicis del grup Movem Prats i totes les idees que hi ha aportat. Juvanteny va avançar que la substituta d’Arcalís serà Assumpció Manubens, que anava darrere seu a la llista.// CFU

Els regidors de Movem Prats. Arcalís al centre..// F: MOVEM PRATS

FORMACIÓ

Campus universitari a Alpens

Del 14 al 18 de juliol, Alpens va acollir una prova pilot de campus territorial en el marc del programa Regions del Coneixement, amb l’objectiu d’apropar la universitat als territoris rurals.

Durant tota la setmana, els alumnes es van allotjar a l’espai de la Torre i van utilitzar les installacions del Casino per a les diferents activitats i tallers del campus, per on va desfilar professorat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de la Universitat de Vic.

L’eix central del campus va girar al voltant de la figura del compositor Baltasar Samper, que als anys trenta del segle passat va passar temporades a Alpens. Aquest fet va servir com a punt de partida per desenvolupar la temàtica del diàleg entre patrimoni cultural i desenvolupament territorial.

En tot moment es va fomentar la convivència de l’alumnat amb la gent del poble, que els va anar explicant la idiosincràsia cultural d’Alpens.

Divendres, els alumnes van presentar al públic els seus treballs-proposta, centrats en el que haurà de ser la celebració del centenari de la construcció del Casino, que se celebrarà el pròxim 27 de setembre de 2028. Els treballs van tenir molt bona acollida entre el nombrós públic present i es va generar un interessant debat.// JIP

HOMENATGE

Minut de dol pel bomber mort a Paüls

El parc de Bombers de Prats és un dels que es va sumar, l’11 de juliol, al minut de silenci pel tècnic de bombers que va morir el dia 10 durant les tasques d’extinció de l’incendi de Paüls, al Baix Ebre, que va afectar 3.321 hectàrees de superfície agrícola i forestal.// RED.

Primera trobada de dones empresàries i emprenedores del Lluçanès

LLUÇANÈS

Per_ Xènia Ballús Vila

L’atur femení al Lluçanès ha augmentat notablement entre les dones de 25 a 35 anys i les majors de 45, amb dades que tripliquen l’atur masculí. Aquest fenomen s’ha anat agreujant arran de la crisi de la COVID-19.

Per fer-hi front, el 2022 es va realitzar un Pla Estratègic per a la Prevenció de l’Atur Femení, impulsat per la politòloga Nerea Sánchez. El 2024 es van començar a aplicar diverses accions, però les d’emprenedoria i van quedar fora. Per això, des del Consorci es va sol·licitar un nou recurs per donar suport específic a dones emprenedores. Ara s’ha posat fil a l’agulla amb la primera acció: la primera trobada de dones emprenedores i empresàries del Lluçanès, organitzada el passat 18 de juny.

La jornada tenia un objectiu principal: visibilitzar el paper de les dones en l’àmbit empresarial i emprenedor de la comarca. Alhora, s’ha volgut identificar oportunitats de futur i posar en comú les necessitats, els reptes i els recursos disponibles.

La trobada va comptar amb un total de 22 dones, 20 de les quals ja tenen el projecte en marxa, algunes amb més de vint anys d’experiència.

La sessió va integrar dinàmiques participatives, espais de treball en xarxa i propostes de col·laboració concreta. S’hi van dur a terme activitats molt variades, com la presentació de cada dona/projecte i un recull de propostes i recursos necessaris. També es van fer unes trobades ràpides (cada dona havia d’expli-

EDUCACIÓ

car breument el seu projecte a la companya) i un cercle de veus finals per concloure la sessió. Les assistents van destacar molt positivament l’oportunitat de coincidir i posar unes bones bases per iniciar una xarxa estable de contacte i suport mutu.

Pel que fa al Consorci, s’ha remarcat la voluntat de donar seguiment a aquest espai, incorporant-lo dins les línies de treball del desenvolupament econòmic amb una perspectiva de gènere i vinculació al territori.//

Beques per a la mobilitat d’estudiants d’educació postobligatòria d’entre 16 i 29 anys del Lluçanès

El Consorci del Lluçanès ha impulsat una iniciativa amb l’objectiu de facilitar el desplaçament dels estudiants que han de cursar estudis postobligatoris fora del seu municipi, creant una línia d’ajuts amb un pressupost total de 10.000 €, dels quals es concedirà una quantia fixa de 150 € per cada sol·licitud fins a

esgotar el pressupost. Per accedir-hi cal tenir entre 16 i 29 anys i estar matriculat en un curs d’estudis postobligatoris: Programes de Formació i Inserció, Itineraris Formatius Específics, Batxillerat, Cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, Ensenyaments professionals artístics i esportius, Ensenya-

ments artístics superiors o Grau universitari. No seran subvencionables les sol·licituds que concorrin amb altres subvencions pel mateix concepte.

Les sol·licituds es poden presentar fins al 17 d’octubre de 2025, i les bases de la convocatòria es poden consultar al web del Consorci.// JBA

Les jornades es van celebrar al Casino.// F: JOAN IBORRA

La primera trobada de dones emprenedores es va fer al Consorci.// F: CONSORCI

La variant de Sagàs, en marxa sense inauguració

LLUÇANÈS

Per_ Ferran Vila Cabanas

A les dues del migdia del passat 11 de juliol es va posar en funcionament la variant de Sagàs, que completa la C-62, l’Eix del Lluçanès, després de gairebé dues dècades d’obres en diverses fases.

L’obertura a la circulació va coincidir amb el dia de dol oficial per la mort d’un tècnic dels Bombers en les tasques d’extinció de l’incendi de Paüls, motiu pel qual es va anul·lar la inauguració prevista, que havia de comptar amb presència de representants municipals, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal.

Les obres dels gairebé tres quilòmetres del tram de Sagàs han durat un any i mig, han costat prop de nou milions d’euros i han permès fer un traçat totalment nou i més ample, situat uns centenars de metres al nord de l’antiga carretera.

La nova via té una amplada de 10 metres i està formada per dos carrils de circulació de 3,5 metres cadascun i vorals d’1 metre. Al centre s’hi ha fet una doble línia contínua rugosa amb separadors de plàstic pensats per evitar avançaments perillosos.

Així mateix, s’han construït

dos passos inferiors que donen continuïtat als camins i que també serviran com a passos de fauna, així com un pas superior que connecta l’Ajuntament de Sagàs amb el Sindicat.

QUATRE FERITS A MERLÈS I UN

A OLOST

La seguretat de l’Eix del Lluçanès continua sent un assumpte pendent per a la Generalitat, que treballa en el projecte d’un tercer carril en alguns punts de la C-62 i en la construcció d’una rotonda que substitueixi l’actual rotonda de raqueta de l’encreuament de Merlès, tal com va avançar LaRella.

INFRAESTRUCTURES

Olost recorre contra la sentència de la gasolinera

Una de les imatges que va presentar.// F: EMILI VILAMALA L’Ajuntament d’Olost ha presentat un recurs d’apel·lació contra la sentència del TSJC en relació amb l’estació de servei de Sant Martí. Gil Salvans, alcalde d’Olost, explica que han decidit presentar el recurs d’apel·lació perquè la sentència deixa de banda tot el tema ambiental i urbanístic, que per ells és molt important. Segons Salvans, la sentència no incideix en l’impacte mediambiental que té l’estació de servei ni en les mesures que cal adoptar al respecte. És en aquests punts on se centra l’apel·lació. Salvans, que afegeix que ara comença un procés que pot allargar-se fins a 2 anys.// CFU

Precisament en aquest punt, a tocar de Sant Cristòfol, el passat 16 de juliol hi va haver una collisió frontal entre dos vehicles, que va provocar quatre ferits.

Els afectats van ser evacuats a l’Hospital de Vic, i els Mossos d’Esquadra van tallar un dels carrils i van donar pas alternatiu als vehicles que circulaven per la carretera.

El dia abans, un conductor de 25 anys es va accidentar mentre circulava per la C-62, a la recta de la Vila, a Olost, en direcció a Prats. Els Bombers van haver d’intervenir per treure’l del vehicle i una ambulància del SEM el va traslladar a l’Hospital de Vic.//

INFRAESTRUCTURES

Asfalten de nou la carretera de Perafita a la C-62

La carretera BP-465, entre els quilòmetres 6,2 i 11,25, que correspon al tram entre la intersecció amb la C-62, al Puig, i fins al nucli de Perafita, es va reesfaltar entre el 14 i el 21 de juliol.

Les obres formaven part del programa anual de renovació de capes de rodament de la Diputació de Barcelona, que juntament amb la renovació de la carretera BV-4025 que va de Cercs a Fígols, han costat 806.030,99 € totes dues.

L’actuació s’ha basat en un reasfaltatge total de la carretera i en la repintada de la senyalització. Durant aquella setmana hi va haver afectacions al trànsit, amb talls de circulació que podien ser de més de 25 minuts.// GSA

LA COLUMNA

Anna GORCHS FONT

I continuem amb el cor partit...

Fa tres anys publicava en aquest espai de LaRella un article titulat Sant Joan amb el cor partit. Hi intentava explicar les ganes amb què havia celebrat Prats de Lluçanès les festes de Sant Joan i els Elois després de dos anys de pandèmia i les sensacions que havia tingut una servidora en relació a la festa. Suposo que ja sabeu per on vaig... Aleshores em preguntava si no hi hauria manera de trobar una solució que fes sentir còmode a tothom. Lamentablement, de moment la meva pregunta no té una resposta afirmativa. Aquest any he tornat a gaudir de valent amb el petardàs, la música de la txaranga, els animals, els traginers i... sobretot, el Contrapàs. És difícil de definir amb paraules aquest moment tan únic. Sentir les primeres notes interpretades pel Grup Orquestral de Prats i... buf, pell de gallina per començar a saltar al ritme de la música. Per mi Sant Joan i els Elois és tot això.

Fa tres anys ja explicava que per mi la festa té un però. Jo em sento orfe de vestimenta. Ja de joveneta, el dilema d’haver d’escollir entre portar la brusa dels traginers o bé la samarreta dissenyada expressament per a l’ocasió em tenia negra (i no és ironia!). Per un cantó, el cor em deia que havia d’anar vestida com una traginera. Però per l’altra, no volia deixar d’anar amb la samarreta negra, una pràctica que any rere any ha anat guanyant terreny.

“Vols i dols”, em direu. Al cap d’uns anys de viure aquest dilema vaig optar per una solució salomònica: ni brusa de traginer ni samarreta feta per a l’ocasió. Una samarreta negra de l’armari ben llisa, i avall. Aquest any hi he tornat. Ara riureu, però. Un dels meus fills va triar anar amb la brusa de traginer i, l’altre, amb la samarreta negra.

Aquest escrit no té cap voluntat de generar polèmica ni de crear cap mena d’enfrontament. Al contrari, la intenció és contribuir a la reflexió i l’entesa, que estic segura que hi és. Penso que cap pradenc ni pradenca està content de la divisió que sembla que s’ha creat a l’entorn de la vestimenta, la música i de la definició de què és tradició i què no en relació a Sant Joan i els Elois.

Tenim unes festes de primer nivell i hem de fer els possibles perquè ho continuï sent i mantenint els trets més característics. I dic això mirant el nostre passat i el nostre futur.//

Primers cotxes circulant per la nova variant de Sagàs/ F: LARELLA

Els operarirs a Perafita.// F: PAT

Cinc ajuntaments del Lluçanès destaquen en la gestió administrativa digital ADMINISTRACIÓ

Cinc ajuntaments del Lluçanès han destacat, aquest juny, per la seva bona gestió administrativa a través de l’ús d’eines digitals. Es tracta dels ajuntaments de Sant Boi del Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sobremunt, Alpens i Sant Bartomeu del Grau, i se’ls reconeix per haver fet un pas endavant en la modernització tecnològica i digital de l’administració.

Aquesta modernització es basa en la gestió digitalitzada d’expedients, que permet prioritzar-los segons urgència i importància, evitar duplicitats i pèrdues d’informació, visualitzar amb claredat l’estat de tramitació, estalviar temps, minimitzar l’estrès operatiu i assegurar el compliment de la normativa, especialment pel que fa a la transparència i al respecte dels terminis de tramitació.

Aquest procés s’ha fet a través del Servei de Suport a la Transformació Digital dels Municipis (SeTDIBA), un recurs que ofereix la Diputació de Barcelona per tal que els ajuntaments puguin accedir als diferents serveis d’administració digital de la Diputació i que els permet treballar de manera més coordinada i homogènia.// JIP

ADMINISTRACIÓ

La Generalitat aprova més de 7.000 places públiques

El Govern de la Generalitat ha aprovat convocar 7.886 places de feina pública aquest 2025. L’oferta inclou personal funcionari, personal laboral i estatutari de diversos departaments.

La Generalitat ha aprovat aquestes places per tal de reforçar els serveis públics i cobrir vacants estructurals. D’aquesta manera, es vol garantir la prestació eficient dels serveis públics, reduir la temporalitat de les persones treballadores i reforçar sectors essencials com són l’educació, la salut i la seguretat. A més, la mesura també vol garantir l’estabilització del personal interí.

Segons el detall publicat a l’acord de govern, més de 3.000 places seran per a personal funcionari i laboral en l’àmbit d’administració i serveis, com ara personal administratiu o auxiliars administratius. Davant aquesta convocatòria, el Servei d’Ocupació del Consorci ha impulsat un curs de preparació per accedir a l’administració pública, en aquest cas per preparar el temari de les proves per a places d’auxiliar administratiu.

Aquest curs serà presencial i començarà a partir del mes de setembre. El Consorci ofereix deu beques de 300 euros obertes a tothom, per ordre d’inscripció.// RED

El Teatre Orient, a punt per l’estrena

L’Ajuntament de Prats va presentar la programació de la primera temporada, que començarà el 19 de setembre

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

Al nou Cafè Teatre Orient de Prats de Lluçanès ja està gairebé tot a punt per reobrir les portes després de més de 30 anys, aquest setembre. Aquest passat XX de juliol, l’Ajuntament de Prats va obrir les portes del teatre per presentar la primera temporada. El regidor de cultura, Jordi Batriu, va obrir l’acte i va explicar resumidament la història del teatre que “es va construir el 1907”. L’equipament estava en mans privades fins que “el 2014 passa a ser municipal”, afegeix Batriu. Llavors va començar el procés per reformar-lo, que culminarà aquest setembre amb la reobertura.

Batriu va dir que l’Orient “és el teatre del poble” i “volem que les entitats se’l facin seu”. En aquesta línia explicà que l’EMAL “hi traslladarà les classes de teatre”.

La programació d’aquesta primera temporada té volgudament un marcat accent lluçanenc, tal com va explicar la tècnica de Cultura municipal, Maria Faura.

“Hem volgut aprofitar el talent lluçanenc professional i també amateur”. I per mostra un botó, l’espectacle inaugural, A d’amor, dirigida pel pradenc Sadurní Vergés, serà un diccionari artístic on passat, present i futur de l’Orient es fondran en una peça creada per l’ocasió.

La programació de la primera temporada inclou el concert de la cantautora local Mar Pujol, a finals d’octubre. La representació de La Majordoma, de Josep Maria Miró, així com el resultat del laboratori artístic que durà a terme Gaudir d’Art els pròxims mesos.

La dramaturga i actriu Ada Vilaró, presentarà La Memòria del Gel per Sant Vicenç.

L’Orient disposarà de dues sales diàfanes al primer i segon pis, que encara s’han d’acabar. A més, comptarà amb l’espai del cafè, amb el xef Isaac Monzó al capdavant.

Monzó explica que està molt illusionat amb el projecte. Explica que la seva idea és “fer un restaurant obert a la gent de Prats i del Lluçanès” i que tingui una “oferta popular i amb cuina d’aquí”. Monzó afegeix que espera “estar a l’altura de la programació.”//

El regidor de cultura, Jordi Batriu, i la tècnica local, Maria Faura, a la presentació.// F: FVC

Un usuari fent gestions digitals.// F: DIBA

INFRAESTRUCTURES

El dipòsit d’Olost duplica la seva capacitat

L’Ajuntament d’Olost ha dut a terme l’ampliació del dipòsit municipal d’aigua amb l’objectiu de millorar les condicions del procés de potabilització.

Les obres han tingut un cost de 588.768,80 € i s’han finançat mitjançant una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2020-2024 (PUOSC). El projecte es va licitar a principis de l’any passat, però ha estat al llarg d’aquest 2025 quan s’han fet el gruix de les obres, finalitzades el passat mes de juny.

Les obres han permès connectar el sobreeixidor de l’ETAP (Estació de tractament d’aigua potable) al clavegueram del poble i s’ha incorporat una vàlvula a l’entrada d’aigua dels pous de Vilaseca, que regularà el cabal entrant.

A més, s’ha ampliat el dipòsit dels 500 fins a 750 metres cúbics gràcies a un nou dipòsit de formigó prefabricat. Finalment, s’han adequat les rases i les canonades per tal de millorar la connexió de les instal·lacions.

La millora més destacada és que ara es disposa de dos dipòsits d’aigua totalment tractada, duplicant la seva capacitat anterior. Això permet que puguin passar 24 hores sense que els dipòsits rebin entrada d’aigua.// GSA

Endesa millora la xarxa de Sant Feliu Sasserra ENERGIA

Mossèn Balbino és oriünd del Paraguai i va venir fa una mica més de cinc anys a Catalunya. Després d’una primera etapa a la Selva (comarca catalana, és clar), Viladrau i Sant Hilari, va arribar a Prats. Aquest agost hauria fet tres anys. En poc temps ha deixat una bona empremta a la parròquia, però el que sorprèn més és la que deixa en els parroquians. La seva total empatia amb tots aquells que se li acosten, la proximitat certament buscada i la seva manifesta bonhomia, seran difícils de trobar en el buit que deixarà la seva marxa. Havia “caigut dret”, tot un encert en la seva política de “no és la meva parròquia, és la vostra”. Havia fet tornar a les misses a aquells que se n’havien esborrat temporalment. Que havien estripat el carnet, vaja.

Ajudat pel Consell Parroquial, ha dinamitzat el funcionament de la parròquia, ha fet les misses més participatives i entretingudes, amb sermons curts, clars i catalans. Un pot discutir el fons, que no és el cas, però vull aplaudir la forma. L’augment de l’assistència també és una manera d’aplaudir. La seva manera de fer les misses admet un símil futbolístic, espero que m’ho sapigueu perdonar. Abans de començar, sempre troba la manera de saber com està la grada, treu el cap i estudia com captar l’atenció del públic; es deixa veure i saluda uns quants feligresos.

Comiat del rector de Prats

També ha exercit el càrrec d’arxiprest del Lluçanès durant prop de tres anys Crònica de Xavier Rovira Berengueras

Acaba de quadrar la tàctica amb lectors i cantants… A poc a poc, torna a la sagristia per revestir-se i, sempre en punt, surt amb la calma i el recolliment que pertoca. Executa la litúrgia amb un control absolut sobre l’espai i no perd de vista la “Paraula”. Sap que predicar exigeix saber comunicar perquè l’entenguin. L’alba, la casulla i la resta de revestiments li donen una presència que impacta. Els seus moviments elegants sobre l’espai litúrgic i les pauses i silencis estratègicament situats en el temps recorden els millors migcampistes. Ell té la pilota i reparteix el joc. Perquè és vostre i no meu…

Se’n va en silenci, tal com va arribar, però la seva bona feina perdurarà en el temps i també en nosaltres.

Tornen els acaptes de sang al Lluçanès

Qui sap què l’espera en aquesta nova etapa al Paraguai. Tant de bo sigui farcida de joies i encerts, tant en l’aspecte personal com en la seva dedicació als altres. Molta sort!

Si tot va bé, és un home jove i sa, no tardarà a tenir tasques més altes en la jerarquia eclesiàstica. No ho dubteu, apunta maneres… I qui sap si algun dia arribarà a ser Papa. Si fos així, m’atreveixo a jugar-me un pèsol a què triarà com a nom Ramon, el que no sé, és l’ordinal que portarà!

Per si de cas, i seguint el símil futbolístic… ”Recuerda mi nombre…”

Balbino, des del cor i amb tota l’ànima: Aguyjevete ndéve ha rojohechaupe rire! (En Guaraní) - Moltes gracies i fins sempre!//

CULTURA

El cicle Sona 2025 porta Jaume Arnella a Lluçà

L’helicòpter durant els treballs de suport.// F: ENDESA Arnella i Sala al monestir de Lluçà// F: CICLE SONA

La companyia elèctrica Endesa ha acabat aquest mes de juliol les tasques de millora a la xarxa de mitjana tensió de Sant Feliu Sasserra. Tal com informa la companyia, les tasques tenien per objectiu millorar la seguretat, la qualitat de la xarxa i garantir la fiabilitat del subministrament elèctric.

La dificultat per accedir a determinades zones de treball ha fet que la companyia necessités un helicòpter per poder instal·lar els nous suports, que són més robustos que els anteriors. També han installat un cablejat amb més capacitat elèctrica. // RED

Aquests últims mesos, Sant Feliu Sasserra i Sant Bartomeu del Grau han realitzat acaptes de sang i plasma. A Sant Bartomeu, al maig, es van recollir 19 bosses de sang i una de plasma. A Sant Feliu Sasserra es van recolir un total de 29 bosses de sang. Altres pobles d’arreu del Lluçanès faran acaptes aquest mes agost. A Sant Boi de Lluçanès serà el 8 d’agost; a Olost, el 12; a Alpens, el 18; i a Prats, el 23 i el 24 d’agost.

El Lluçanès continua mostrant el seu compromís solidari amb els acaptes de sang i plasma, sumant esforços per salvar vides.// JBA

El cicle Sona 2025 va arrencar el 12 de juliol amb el concert de Jaume Arnella al monestir de Lluçà. La pluja no va impedir l’actuació d’Arnella que, acompanyat de Rafael Sala, va fer xalar de valent al públic que es va aplegar al monestir de Lluçà. Aquest mes, Lluçà també ha acollit les actuacions d’Agnès Mauri i Mateusz Kaminski, i d’Aura i Biel. El quart i últim concert del cicle 2025 serà a Santa Maria de Merlès aquest dissabte 2 d’agost. La protagonista serà Brisa Nunjo, cantant catalana-camerunesa, que presentarà el seu disc Tinta Negra, on juga amb estils com el funky, l’afro jazz i el groove.// RED

Donació de sang i plasma a Olost l’any passat.// F: ARXIU

SALUT

Foto de família després de la missa de comiat.// F: MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST

El nou dipòsit.// F: AJ OLOST

Ja pots organitzar cursos de català gratuïts al teu municipi mitjançant una nova subvenció

Entitats del teixit social, ajuntaments i consells comarcals ja poden demanar un ajut per fer arribar les classes de català arreu

CONTINGUT OFERT

El Departament de Política Lingüística ha posat en marxa una nova línia d’ajuts per facilitar l’organització de cursos gratuïts de català per a adults. La mesura forma part del pla de xoc per a l’ensenyament de català a adults aprovat pel Govern per ampliar l’oferta formativa i garantir l’accés a l’aprenentatge de la llengua arreu del país amb el segell de qualitat del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Els ajuts es poden sollicitar des de l’àmbit municipal i associatiu. D’una banda, s’hi poden acollir ajuntaments i consells comarcals per organitzar cursos en municipis de menys de 17.500 habitants. De l’altra, també hi poden optar les entitats sense ànim de lucre amb seu a Catalunya, que poden organitzar cursos en qualsevol municipi, independentment del seu nombre d’habitants.

La subvenció cobreix el 100 % de les despeses derivades de la contractació del professorat i dels materials

didàctics per a l’alumnat. Els cursos subvencionables hauran de ser de nivell inicial (A1 o A2), amb una durada mínima de 45 hores, un mínim de 7 alumnes i un màxim de 25 per grup. Un cop concedit l’ajut i signat el conveni amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, es transferirà el 80 % de l’import. El 20 % restant s’abonarà un cop es presenti la justificació corresponent.

El període per presentar sol·licituds s’inicia el 23 de

juliol i finalitza el 30 d’octubre de 2025 a les 14 h. Els cursos es podran desenvolupar entre el setembre de 2025 i el 30 de juny de 2026.

En paraules del conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, “la col·laboració entre institucions i societat civil ens permet oferir més cursos de qualitat i més arrelats al territori. Aquesta nova línia d’ajuts vol garantir que tothom, visqui on visqui, tingui accés a l’aprenentatge de la llengua.”

Aquesta convocatòria s’alinea amb els objectius del Pacte Nacional per la Llengua i busca ampliar, diversificar i territorialitzar l’oferta formativa per a adults, adaptant-la a les necessitats dels diferents contextos socials, horaris i espais d’aprenentatge. Les entitats, ajuntaments i consells comarcals poden tramitar l’ajut al web de la Generalitat.

Més informació a: gen.cat/catalapobles

Per_ Generalitat de Catalunya Política Lingüística

F: CEDIDA PEL DEP. DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. GENERALITAT DE CATALUNYA

Un cap de setmana passat per aigua va obligar a fer un Cantilafont de només un dia. Ara, quin dia!

L’organització del Cantilafont va decidir anul·lar el segon dia del festival a causa de la intensa pluja que va caure el passat dissabte 12 de juliol, i després que des de Protecció Civil enviés una alerta als mòbils demanant a la població que evités els desplaçaments innecessaris.

Els estralls de l’aiguat al recinte del festival feien impossible que se celebrés el segon dia amb normalitat: l’aparcament es va convertir en un camp de fang on, més que aparcar, s’hi patinava; l’espai davant l’escenari i la zona de restauració eren un xip-xap on la terra no va poder absorbir tota l’aigua que va caure; el tros de davant la barra era un petit bassal que a darrere es convertia en una petita piscina on era impossi-

Un Cantilafont gens aigualit

ble treballar; i els escenaris, especialment el del circ, van quedar xops. Però tot i que només es va poder fer divendres, el Cantilafont no va decebre i la gent va gaudir de valent amb les diferents actuacions. Començant pel duet Alosa que, tot i el plugim que queia quan van començar, van fer acostar la gent als peus del Castell per gaudir d’una proposta càlida i pròxima que va amainar fins i tot el temps. Tot seguit, Derbi Júnior es van fer seu el públic amb un directe enèrgic i potent. El duet actuava a casa i malgrat que diuen que ningú és profeta a la seva terra, van aconseguir deixar en paper mullat aquesta sentència esdevenint una de les grans sorpreses del festival. Després del seu

concert, i per estrany que sembli, el silenci va arribar al Cantilafont de la mà de Société protectrice de petites idées. La companyia francesa va presentar el seu espectacle COW LOVE deixant el públic embadalit amb la proposta.

Just després va arribar un dels plats forts de la nit, l’actuació dels arbuciencs Remei de Ca la Fresca. El seu directe és indefinible, són potència i ritme i tot acompanyat d’un discurs esmolat no només a les lletres sinó també entre cançó i cançó, deixant clar que la música no es pot separar ni alienar del món i del que hi passa.

ZETAK va tancar els concerts del divendres amb una posada en escena que, malgrat que ningú s’ho va veure a venir, va esdevenir el punt

final perfecte pel Cantilafont 2025. Un directe enèrgic, on la tradició es barreja amb la modernitat en un combo perfecte que va fer gaudir de valent el públic. Les llums, la posada en escena i la proximitat van ser la cirereta que va fer rodó el combinat. La rematada final va arribar de la mà de Zipi DJ que va regalar un final de festa apoteòsic per als que van aguantar fins llavors.

Aquest Cantilafont l’aigua va ser una protagonista poc desitjada, ja ho diuen que mai plou a gust de tothom. Però no es pot oblidar que l’aigua és vida i cal esperar que n’hagi donat molta al Cantilafont i que per molts anys més puguem seguir dient allò de “has vist qui ve al Canti aquest any!// CFU

Santa Magdalena fa festa al barri

El passat 22 de juliol, coincidint amb la festivitat litúrgica de Santa Magdalena, el veïnat del carrer va organitzar, per segon any consecutiu, la Festa del barri de Santa Magdalena, una celebració entranyable que va aplegar famílies de totes les edats, tant del poble com d’algunes poblacions veïnes.

Els actes van començar a les 18.30 h amb una missa a la capella de Santa Magdalena, l’emblemàtica capella on se celebren dues misses a l’any: una per Setmana Santa i l’altra per aquesta festivitat. Tot seguit, a les 19 h, la mainada va poder gaudir d’un taller creatiu consistent a construir i pintar una maqueta de l’ermita, a més de participar en diversos jocs de cucanya que van omplir de rialles la placeta. A les 20.30 h, es va celebrar un sopar popular que va reunir prop de 120 persones. L’àpat va donar pas a una cantada d’havaneres a càrrec de l’acordionista Miquel Gómez, de Sant Feliu de Codines, que va posar el punt final a la vetllada amb melodies tradicionals.

La capella també és escenari d’altres iniciatives, com la tradicional ornamentació amb rams i grillades per Setmana Santa. Enguany, en el marc de la Jornada d’Herbes Remeieres promoguda pel Centre d’Interpretació de la Bruixeria.// PEP PUJOL

Merlès recupera la festa de l’Esport

Després de diversos anys sense celebrar la festa de l’esport, aquest any a Merlès l’han recuperat, amb una programació amb inflables i jocs d’aigua per poder gaudir d’un dia d’estiu a la plaça del poble. La festa va ser el diumenge 20 de juliol. La programació va començar a 2/4 d’11 del matí i es va allargar tota la jornada fins a les 2 aproximadament, acabant amb una festa de l’espuma.

Petits i grans van gaudir de la festa, tirant-se pels inflables aptes per totes les edats i fent guerra de globus d’aigua i pistoles. Pocs van ser els que van marxar de Merlès secs i sense haver patit alguna esquitxada poc o molt generosa d’aigua, buscada o totalment inesperada.

Des de l’Ajuntament i la Comissió de festes es mostren molt contents per la rebuda de la festa i agraïts a tothom qui va venir i va participar-hi perquè fos un èxit.// RED.

La

Beethoven

El Festival Clúster va portar a Sant Boi Beethoven. Revolució!, el passat 27 de juliol. S’hi van escoltar cançons creades durant i després de la Revolució Francesa, de l’època d’un jove Beethoven i també d’altres autors coetanis. Interpretades per Pau Vendrell, Mateusz P. Kaminski i Oriol Codina.// RED

Aquest mes de juliol el Casino d’Alpens s’omplirà de música i teca. Ca n’Alpens, la Banda fiestera tradicional de Gutiérrez, David Canal, han obert la veda. Ara queda tot un agost de concerts que començaran aquest divendres amb la conversa entre Ferran Orriols i Roser Reixach. Dissabte havent sopat, sera el torn d’Els Tets.// RED

L’aposta d’Olost per les nits de juliol, les Nits Tremendes, es consolida any rere any. Es fa complicat destacar una sola cosa d’aquesta edició, però la conversa entre en Ferran Orriols i en Robert Juvé sobre el procés de creació del disc del torrenc va ser un dels plats forts. El tast-joc de vins del darrer dia va fer xalar a un públic que va demostar que tenia més coneixaments de vi del què a priori semblava.// RED

Com és tradicional el Cor del Grau organitza, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau, la celebració a l’Ermita de Sant Jaume de Fonollet, una joia de l’art romànic del segle XII. La celebració va començar amb una missa cantada pel Cor del Grau. Tot seguit es va fer un sopar popular amb una participació d’un centenar de persones. Durant el sopar es va poder gaudir d’un concert a càrrec del grup The Climb Al final tot els assistents varen expressar una gran satisfacció per l’esdeveniment.// LLUÍS VILASECA

La segona edició del Sunsets a Sant Bartomeu ha tornat a ser tot un èxit.

Aquest any, entremig s’hi ha “colat” la segona edició del Graufest, que s’ha traslladat a l’estiu. El públic va gaudir amb les actuacions dels grups que hi van participar, les veus Cris and de Tambourine man van fer xalar un públic, que ho va acabar de donat tot al concert de Bernat Riera que portava “La canción del Verano”.// RED

Taules parades per començar el sopar.// F: PEP PUJOL

Escuma i inflables omplen Santa Maria de Merlès.// F: AJ SMA

Orriols i Juvé a l’única Nit que es va fer poder fer a fora.// F:PAT Una instantània del concert a Sant Jaume.// F:LLVN Una de les actuacions del Graufest a dins el Casal// F:CFU

L’esglèsia de Sant Boi durant el concert.// F:AJ SBL

El concert de Ca n’Alpens// F: LL.SURI-DALPENS.CAT

Olost, a punt per una nova intensa Festa Major

Mar Pujol, Blú Versions i Bum Bum Ciao, apostes lluçaneses per animar les nits

OLOST

Per_ Redacció

Olost comença a escalfar motors per a la seva Festa Major, que aquest any s’allargarà durant deu dies, del 7 al 17 d’agost. Des del consistori han dissenyat un extens programa d’activitats de tota mena i per a tots els públics, amb la voluntat que el veïnat d’Olost i dels pobles veïns puguin xalar de valent.

Un dels primers actes de la Festa, i segurament un dels més espectaculars, és el correfoc, que enguany serà el dissabte 9 d’agost. Any rere any, els Cremats d’Olost sorprenen el públic, que atent els espera a la plaça, sigui per córrer sota el foc o per gaudir de l’espectacle previ al correfoc en si. Encesa la plaça, els més valents enfilen el carrer Berga, que es tenyeix de vermell al pas dels diables i les seves forques. Ja de tornada, la plaça torna a cremar en un espectacle final que acaba al ritme del Trobarem a faltar. Els Bum Bum

Ciao posaran ritme a la nit de dijous, que tancaran el Sena i VTS DJ’s.

El dissabte 16 arribarà una nova edició del Pagés de Ferro

El dijous la plaça s’omplirà per gaudir del sopar popular, que s’acabarà amb un bingo musical. Tot seguit, a la pista, els que vulguin més música podran gaudir del concert de Blú Versions.

Coloraines Band i la Festa de l’Escuma faran gaudir els més xics i, perquè gaudeixin els que ja no ho són tant, el mateix dissabte 16, arribarà una nova edició del Pagès de Ferro. Ja fa dies que les xarxes socials de la comissió de festes d’Olost escalfen motors per a un altre dels clàssics de la Festa Major. Enguany, però, en acabar no hi haurà Va de tort. Així ho van avançar els organitzadors ja fa un mes en un comunicat on explicaven les raons.//

Els concerts a dalt, a Sant Adjutori

L’encarregada de tancar la Festa Major serà la cantautora Mar Pujol, que portarà les seves Cançons de Rebost a dalt, a Sant Adjutori. Aquests concerts han esdevingut un element més de la festa d’Olost; qui sap si ja es pot parlar de tradició? Però, citant Francesc Ribera “Titot”:

“El primer any és novetat, el segon, es consolida el tercer, costum nostrat, el quart, tradició sentida i el cinquè rebràs si negues que s’ha fet tota la vida” Com a apunt, l’any 2019 la Judit Neddermann va cantar a Sant Adjutori.// CFU

Imatge de la celebració del Pagès de Ferro, l’any passat.// F: ARXIU

OLOST

C/ de la Font, 3 616 06 68 42

Sergi

PIZZA ARTESANA DE QUALITAT

És una tarda calorosa de juliol, dos anys després. Em torno a asseure a la mateixa taula del Casal de la Gent Gran d’Olost, on aquell estiu del 2023 ja es coïa alguna cosa gran. Aquest cop som més i la conversa comença abans que engegui la gravadora. Entre bromes i anècdotes, s’intueix que la feinada ha estat tan intensa com la primera i potser més. Hi ha relats, xifres, entrevistes, imatges i reflexions que configuren un nou volum col·lectiu. El segon. El que confirma que la memòria oral del poble és inesgotable.

“Aquest cop hem fet 76 trobades”, em diuen. I això que fa dos anys m’explicaven que n’havien fet 68 per al primer llibre. El ritme, la constància i les ganes són les mateixes. I l’objectiu també: deixar constància del que som, del que hem estat i del que tenim entre mans abans que es perdi. Si el primer llibre recorria casa per casa tot el poble, aquest nou volum es fixa en sis grans temes: l’activitat econòmica, la sanitat, la cultura, l’església, l’ajuntament i els esports.

Com l’altre cop, la memòria ha estat el gran motor. Però aquest cop també hi ha hagut molta més recerca documental: registres de defunció, actes de plens, tesis i arxius recuperats d’un racó a l’altre. Han anat tan enrere com han pogut: “Comencem al segle XVI i acabem l’any 2000”, m’expliquen. En alguns casos, han pogut calcular fins i tot l’edat mitjana de mort de la població i m’expliquen, entre riures sorpresos, que un any la mitjana era de 14 anys.

Olost i Santa Creu expliquen la seva història en un segon llibre col·lectiu

Una vintena de persones del poble tornen a publicar un llibre sobre la història d’Olost i Santa Creu, ara centrat en la cultura, l’església, la sanitat, l’Ajuntament, els esports i l’activitat econòmica

un llibre fet per tornar-hi, per anar al capítol que interessa en cada moment, per buscar-hi el detall o la curiositat.

El format és el mateix que l’anterior, amb fotografies antigues, relats de ficció que introdueixen cada capítol i molt material gràfic. Acabada la maquetació i tancant detalls tècnics, el gruix està fet. Ara preparen la presentació, l’exposició i la festa.

Si el primer cop van fer el pregó de Festa Major, aquest cop han optat per no repetir fórmula, però ompliran tot aquest pròxim cap de setmana amb activitats relacionades amb el llibre: la presentació, una exposició d’objectes antics, una taula rodona, una actuació musical amb molts músics del poble i jocs populars. “Havíem de fer-la grossa”, diuen, com si no ho haguessin fet ja només amb el llibre.

“Quan ho reculls tot, et sorprèn que un poble tan petit hi hagi tantes coses, tanta diversitat”

De fons, es manté el convenciment que aquesta feina s’hauria pogut fer abans, però també la satisfacció d’haver-la fet ara. “És un màster que hem fet sols”, resumeix algú. Quatre anys de trobades, d’interès, d’escolta i de generositat no es fan per casualitat. “Veus el poble amb uns altres ulls després de tot això”, confessen.

També hi ha hagut moltes entrevistes, converses llargues amb veïns i veïnes, testimonis d’oficis desapareguts, esportistes de diverses èpoques, músics, antics alcaldes i metges. “Ens han obert les portes de casa i ens han explicat de tot”, diuen amb agraïment. I com en el primer llibre, cadascú ha anat aportant el que podia: entrevistant, escrivint, passant a net, revisant, documentant o simplement compartint records.

Quan els pregunto si tenen por d’haver-se deixat coses, riuen i di-

uen que segurament sí. Però també tenen la sensació d’haver dit tot el que volien dir. Aquest segon llibre, que s’edita amb dos volums, és més gruixut, més dens, més de consulta. Potser per això reconeixen que algú es pot espantar amb la mida, però també saben que és

Amb aquesta tasca, ells han aconseguit fixar en paper allò que només vivia a les converses, als àlbums familiars i als racons de la memòria. I ho han fet des de l’estima i el compromís compartit. El segon llibre ja és aquí. I això que han fet ja és història.//

Les cobertes dels llibres i el grup de gent que han participat en l’elaboració.//

OLOST

Per_ Pol Asensi Turigas

FESTA MAJOR

Maria del Mar Bonet actuarà a Perafita

De la mà de Perifèria Cultural arriba al Lluçanès un Trio de Dames que omplirà Perafita de música i emocions. Maria del Mar Bonet, Maria Nicolau i Namina seran les protagonistes d’aquest divendres 1 d’agost.

No calen paraules per presentar Maria del Mar Bonet: la seva llarga trajectòria l’ha convertit en un referent indiscutible de la música mediterrània.

Gaudir de les seves cançons és l’únic que cal. Obrirà el Perifèria Namina, l’alter ego de Natàlia Miro, que portarà a l’escenari de Can Riera la seva música, una barreja de pop, soul i R&B, que conflueixen en un univers únic.

Maria Nicolau és la tercera dama del trio i la protagonista del Rostit Perifèric, un espai pensat per donar ales a la llibertat d’expressió tot fent un rostit a foc lent, com els d’abans.

Aquesta és la segona cita d’aquest any a Perafita; la primera va tenir com a protagonistes l’algueresa Franca Masu i el cantautor Ferran Palau.// RED

Alpens acull el NiFlauers Folk

Durant tota una setmana, del 4 al 10 d’agost, organitzada per l’Associació Artsalvatge, Alpens acollirà la 5a edició del Festival NiFlauers Folk (NFF), un festival que es defineix per ser col·laboratiu, ja que tots els participants, organitzats en “tribus”, col·laboren en l’organització, sense ànim de lucre i amb el desig de ser accessible per a tothom. L’ajuntament posa a disposició els diferents espais del poble, especialment La Torre, El Casino i la Fàbrica Vella, i dona un suport actiu del festival sense fer-se càrrec, però, de l’organització. Per la seva part, el festival busca sempre la participació d’alpensins i alpensines, i fins al moment s’ha demostrat sempre una molt bona sintonia entre la gent del poble i els participants.

La programació, sempre al voltant de la música folk de tot el món, és molt variada i extensa. L’apartat principal és el dels Balls: cada nit, a partir de dos quarts de deu, aniran desfilant pel Casino diferents grups, la majoria de ball folk europeu, amb una presència també significativa del folk brasiler.

L’apartat “Miniflauers” es planteja com un espai andergraun per donar l’oportunitat a grups amateurs i a totes les persones que vulguin tocar i expressar-se lliurement, principalment per fer ballar al públic. Participar-hi requereix inscripció lliure amb comunicació prèvia a l’organització.

Destaquen també els tallers que es fan tant al matí com a primera hora de la tarda, de temàtica molt diversa, i la Fira d’Artesans i Mercat d’Intercanvi de roba que es fa al recinte de la Torre per a les persones inscrites. Així mateix, al captard de cada dia es fa una cercavila pel poble, alhora que es preveuen espais de música improvisada, tant a la tarda com a última hora de la nit.// JIP

Baldiri Selva presenta Quan el poble fa festa

El Baldiri Selva presentarà el seu llibre Quan el poble fa festa: 90 anys de festes majors a Sant Boi de Lluçanès, el diumenge 10 d’agost després del pregó.

El llibre és molt més que un recull de programes de les festes majors de l’últim segle, és un repàs a la història de Sant Boi explicada a través de la veu dels que hi vivien, però també, dels que hi anaven a estiuejar.

Alhora, aquest llibre és una manera d’explicar i entendre el que passava al Lluçanès i al país. A través dels programes, veiem com el català va ser norma fins al 35, però després va desaparèixer. Tot i que als anys 50 encara hi havia qui, tossudament, escrivia en la seva llengua, com el sabater Llucià Cebrià, que els anys 1955, 1956 i 1957 va publicar els anuncis del seu negoci amb català. El 58 ja li devien tocar el crostó perquè canvia a l’espanyol. Ara bé, es va mantenir fidel a San Boy de Llussanes (res de Baudilio). Com aquest, n’hi ha mil records més recollits en un sol llibre. // CFU

Franca Masu a l’escenari de Perifèria Cultural a Perafita.// F: JORDI BORRÀS

Quim Masferrer obrirà la Festa Major d’enguany

Baldiri Selva presentarà Quan el poble fa festa: 90 anys de Festa Major a St Boi de Lluçanès

SANT BOI DE LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

La Festa Major de Sant Boi de Lluçanès comença a tenir com a tradició obrir la setmana amb un plat fort, per dir-ho d’alguna manera, aquest any, l’encarregat de donar el tret de sortida serà l’actor Quim Masferrer amb Bona Gent, un espectacle que vol fer un homenatge a una de les peces clau del teatre: el públic. Masferrer portarà fins a Sant Boi una proposta que cada vegada és única i irrepetible, ja que els protagonistes són les persones del públic.

Abans, però, més enllà de les campanades i el correbars amb els Entrompats, el que realment haurà donat el tret de sortida serà el pregó d’enguany. Just després, i perquè quedi clar, la festa ve d’enrere, el santboienc Baldiri Selva presentarà el seu llibre Quan el poble fa festa: 90 anys de Festa Major a Sant Boi de Lluçanès. Un exhaustiu recull dels programes de la Festa Major del municipi des de fa

gairebé un segle, que permetrà veure com ha evolucionat la festa des de llavors. Una de les activitats de la Festa Major de Sant Boi que ja ha esdevingut un clàssic és la pujada cronometrada al campanar, que enguany arriba a la dotzena

Enguany es commemoraran els 250 anys de la consagració de l’Església

CARNISSERIA

CONGELATS

FRUITA

XARCUTERIA

PLATS COMBINATS

DROGUERIA

PA I BEGUDES

Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi de Lluçanès

629 963 056

edició; la cita serà el dimecres 13 a les 7 de la tarda.

Aquest any, i emmarcat en els actes de la Festa Major, es commemoraran els 250 anys de la consagració de l’Església, que fou beneïda el 30 de novembre de 1775.

El dissabte 16 d’agost, la plaça Nova acollirà una nova edició del sopar popular i l’últim bingo de la festa. L’endemà, diumenge 17, el dinar a la Font de la Prada tancarà els actes de la Festa Major.//

El dinar a la Font de la Prada, de tota la vida

Un dels actes que s’ha mantingut immutable a la Festa Major de Sant Boi, tal com es pot comprovar al llibre de Baldiri Selva, és el dinar a la Font de la Prada, que serveix per tancar la Festa Major.

El veïnat agafa cadires, taules i menjar, i fa camí cap a una de les fonts més boniques del poble i un dels llocs on, a ple agost, encara s’hi està prou fresquet.

A ritme de sardanes, es fa un dels tancaments més tradicionals de les festes majors del Lluçanès.// CFU

Sardanes a la font de la Prada.// F: ARXIU

Imatge de la festa de l’espuma de l’any passat.// F: ARXIU

LaRella

Una setmana de festa a SBG

La Bartolina Teatre ha preparat el pregó d’enguany

SANT BARTOMEU DEL GRAU

_ Carolina Font Usart

Per

La Festa Major de Sant Bartomeu del Grau s’allargarà una setmana sencera, reservant pel darrer diumenge d’agost la més que clàssica cita del motor, que enguany torna a ser Matinal, i també la plantada de bitlles, que es farà la tarda del 31 al camp de futbol.

Però els actes arrancaran el dimarts 19 d’agost amb el taller d’estampació de samarretes i la caminada nocturna, que com totes les caminades.

Dimecres al vespre, la 2a edició de la cronoescalada omplirà, un any més, el carrer Vell de participants i aficionats que, després del viscut l’any passat, segur que no es voldran perdre aquesta cita, que té números per convertir-se en un dels clàssics de la Festa Major santbartomeuenca.

La 38a edició del concurs de dibuix de Sant Bartomeu es farà el dijous 21 al matí. El mateix dia, les de la Bartolina Teatre faran el

pregó, que segur que no deixarà a ningú indiferent, especialment a la pubilla i l’hereu d’aquest any, que s’anunciaran la mateixa vesprada de dijous. El sopar popular serà divendres 22 a la plaça del Casal, que l’any passat va quedar petita, i és

La 2a edició de la Cronoescalada serà el dimecres 20 al vespre

que és un dels actes més multitudinaris de la festa. Deixant a banda la missa, el vermut i les sardanes del dia 24. La diada del patró serà anunciada a les 10 del matí per la Bartomeua i la Maria, les campanes del poble. Les havaneres amb Mar i Vent es tornaran a fer al Mirador del Roc Llarg. Aquestes seran el preludi del punt final a la festa major d’enguany, que es tancarà amb la cloenda als peus de l’església.//

Treballs forestals Manteniment de jardins podes i altres

Cinc dies de Festa Major a l’Alou

Els actes de la Festa Major de l’Alou, Sant Agustí de Lluçanès, s’allargaran del 21 al 28 d’agost, quan se celebrarà la missa a Sant Agustí.

El gruix d’actes, però, es concentrarà però entre dijous 21 i dissabte 23 d’agost. Com és habitual, la caminada popular que sortirà de l’Alou donarà el tret de sortida a la Festa Major d’aquest any. Divendres 22 d’agost es farà la tradicional botifarrada i, un cop acabada, arribarà una de les novetats de la Festa: l’espectacle d’improvisació a càrrec del grup Impro Acatomba. La companyia nascuda el 2001, ha participat en festivals d’improvisació arreu del món, des d’Itàlia fins al Japó.

Els més petits podran gaudir, a partir de les 5 de la tarda del dissabte 23, dels inflables, i els que ja van sent més grandets podran afinar la seva punteria amb el joc del làser tag. Per acabar, hi haurà xocolata i coca per a tothom.

Com cada any, el dia 25 es farà la missa a Sant Genís del Pi i, en acabat, un bon vermut. Igual que el dia 28, després de la missa a Sant Agustí.//CFU

Lluís Montanyà Comellas

c/ de Vic, 24, Sant Bartomeu del Grau c/ Hospital, 6, Prats de Lluçanès Telf. 650 44 25 04

Reparació de maquinària Industrial, Agrícola i O.P

Mecàniques Vicavi S.L us desitja una bona Festa Major! Carretera de Vic a St. Bartomeu del Grau, Km 11,5 Ap. Correus 74 · 08503 Sant Bartomeu del Grau Tel. 93 888 92 90 · Tel. mòbil: 616 487 711 www.vicavi.com · info@vicavi.com

DETECTOR DE FUITES D’AIGUA! Ràpid i minimitza l’obra de reparació

Localitzador de la fuita amb nitrogen i detector

El sistema de detecció és efectiu per a fuites en circuits tancats, d’aigua, aire condicionat, aclefació i calderes

C/ Can Pau Raba, 1. 3r. VIC Tel. 616 854 792 - 659 941 983 Reparació amb el mínim d’obres

Ideal per no tacar terres ni vidres mentre envernisses les finestres

Però què carai! Aprofita l’estiu, fes el que no fas mai, llegeix LaRella sencera: de la primera a la darrera pàgina larellallucanes@gmail.com

La tarda de motor és un dels actes més clàssics de la festa.// F: ARXIU

Un dels acltes de l’any passat.// F: ARXIU

La Païssa aterra al Mas

Terricabras d’Oristà

La quarta parada del cicle la Païssa farà parada i fonda al Mas Terricabras d’Oristà el pròxim dissabte 9 d’agost. La proposta, que impulsa el Consorci, combina gastronomia i arts escèniques.

La part gastronòmica arribarà de les mans de Cal Trumfo, que prepararà un esmorzar amb gust de Lluçanès, on els comensals podran gaudir de pa de blat forment amb tomàquet, botifarra a la brasa amb blat i brioix amb escalivada, tot acompanyat de cerveses Kibus, cafè i carquinyolis. Havent esmorzat, per pair una mica, es farà una visita guiada al Mas Terricabras.

La part artística anirà a càrrec de la companyia If Circus amb l’espectacle Melic, un diàleg entre cordes teixides a mà que es tensen i destensen, que teixeixen i bressolen.

Les cordes es crearan al taller Teixint Memòria, que es farà al Casal d’Oristà el divendres 8. Està adreçat a persones de més de 60 anys i cal inscriure-s’hi prèviament.// CFU

Prats dona pas al 21è Fes-te l’agost

La 21a edició del Fes-te l’agost omplirà Prats de Lluçanès de bon ambient i música durant quatre divendres. Els concerts gratuïts, es faran a les 10 del vespre als jardins de Cal Bach.

L’objectiu és donar veu als artistes de la comarca i voltants i visibilitzar propostes emergents, locals i de gran qualitat artística.

Albert Lario, veí de Sant Martí d’Albars, i El Sobrino del Diablo, amb una proposta carregada d’ironia, crítica social i cançó d’autor, tocaran el divendres 1.

La setmana següent serà el torn de Tracy Sirés Neal. La cantautora presentarà el seu treball Peace and Gold, amb cançons que fusionen el folk i el pop.

Fer Versar El Got, el 22 d’agost, serà un diàleg entre poesia, música i pintura, de la mà de Neil Sabatés, de Santa Eulàlia de Puig-oriol, Cai Godayol i Eulàlia Colmo.

Terrae, el duet d’Andreu Peral i Genís Bagés, tancarà el Fes-te l’agost amb un homenatge a les Terres de l’Ebre carregat de memòria i identitat.// XBV

Els Xirois obriran la Festa Major de Merlès

El grup de música popular Els Xirois obrirà els actes de la Festa Major de Santa Maria de Merlès el pròxim dijous 14 d’agost. La proposta dels Xirois és un espectacle que combina música, humor i un punt de crítica social, i que segur que acabarà fent cantar al públic. Tot seguit, el grup de versions Vintage acabarà de fer rodó el primer dia de la Festa Major, però qui tancarà la festa serà el PD Salaxic. L’endemà, dia de l’Assumpció de Maria, a les 12 del migdia es farà la missa en honor a la patrona. A la tarda, els més petits podran gaudir dels jocs i l’animació infantil de la mà d’Idoia, animadora infantil.

Tot seguit, per a petits i grans, començarà el ball de Festa Major que amenitzarà Jordi Bruch. A la mitja part, com ja és tradició, es farà el sorteig, enguany d’un val per a un pernil i per a dos menús. Alhora, durant els dies de Festa Major es podrà visitar l’exposició de pintors de Merlès al Local Social.// CFU

Germà Negre al Mas Rogers a la segona parada de la Païssa.// F: ARXIU

Un instant del Fes-te l’Agost de l’any passat// F: AJ PRATS El grup d’havaneres Sac i Ganxo a la passada Festa Major.// F: AJ MERLÈS

Mar Galobart és la guanyadora de la 27a edició del Premi Doctor Grau

El premi es va entregar el 25 de juliol en el marc de la Fira de Sant Jaume

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_

L’estudiant Mar Galobart, de Sant Feliu Sasserra, ha estat la guanyadora del 27è Premi Doctor Grau, dotat amb un import de 1.200 €.

El premi Dr. Grau té com a objectiu reconèixer el millor estudiant de Batxillerat del Lluçanès. La jove guanyadora ha cursat el batxillerat científic a l’Institut Castell del Quer de Prats i ha obtingut un 9,6 de nota final després de moltes hores dedicades a l’estudi. Aquesta nota li ha permès ser la guanyadora de la 27a edició del premi que atorga la Fundació Doctor Grau. Galobart, el curs vinent, cursarà un grau de Farmàcia a la Universitat de Barcelona.

La pluja va obligar a traslladar l’acte de lliurament del premi a la sala de Cal Bach. El president de la Fundació Doctor

Grau, el Dr. Garcia, juntament amb l’alcalde de Prats, Jordi Bruch, van fer entrega del premi a Galobart. A continuació, hi va haver l’actuació del grup Batec de Veus, que va oferir un variat repertori que anava de Lluís Llach fins a Txarango. El lliurament del Premi Doctor Grau s’organitza, des de fa uns anys, en el marc de la Fira de Sant Jaume de Prats.

LA FIRA MÉS MULTITUDINÀRIA

Els actes de la Fira de Sant

Jaume d’enguany han aplegat centenars de visitants vinguts del Lluçanès i d’altres comarques veïnes.

El Premi Doctor Grau està dotat amb un import de 1.200 euros

Com ja va sent habitual, un dels actes que va aplegar més gent va ser el TastaQmarca, on, sense sortir dels Jardins de la Farmàcia Vella, els comensals van poder gaudir de les diferents propostes culinàries d’alguns restaurants del Lluçanès. La jornada va acabar amb el concert de 555 Project, que va fer ballar el públic al ritme de les seves cançons.

Enguany, la Fira va començar dimecres amb l’arribada d’un ramat que seguia el Camí Ramader de Marina, direcció Fontanals, on passaran l’estiu.

Diumenge 27 va ser el dia de la Fira: els carrers i places de Prats es van omplir de productors i firaires que venien els seus productes, i també de les diferents parades que les entitats de Prats posen per mostrar la feina que fan durant l’any.

Però sens dubte la gran protagonista de la Fira de Sant Jaume d’aquest any va ser la cultura popular. La multitudinària 33a Festa Bastonera va omplir els carrers de Prats al ritme de gralles, flabiols i bastons. A la trobada hi van participar 14 colles vingudes d’arreu del país, que van convertir Prats en la capital bastonera per un dia.

A la tarda, les activitats de la Fira de Sant Jaume d’aquest any es van traslladar a la plaça Vella, on el clown Dudu Arnalot va fer xalar de valent petits i grans amb el seu espectacle Forat.//

FUTBOL

Nani Roma aconsegueix una tercera posició a la Baja Aragon

El pilot de Santa Maria de Merlès, Nani Roma, va posar a prova el cotxe amb el qual competirà al Dakar 2026, lluint-se amb una tercera posició per a la Baja Aragón, disputada els dies 26 i 27 de juliol. Roma va liderar la primera etapa i va quedar a només 3,5 segons del líder.

Aquest és el 9è podi aconseguit per Roma per a la Baja Aragón i, amb aquesta tercera posició, el pilot destaca unes sensacions molt positives amb el Raptor T1 + evo, en la que ha sigut la primera prova del cotxe en competició.// GSA

El team Cruells s’imposa a les sis hores de resistència de Ronçana

El passat 12 de juliol es va celebrar la 16a edició de les mítiques sis hores de resistència de Santa Eulàlia Ronçana. Malgrat que el circuit de terra es trobava en molt males condicions a causa de les pluges d’unes hores abans — amb trams especialment enfangats — , l’esdeveniment va reunir una trentena d’equips en una jornada marcada per la rivalitat esportiva i la passió pel motor.

A mesura que avançava la tarda, el sol va començar a aparèixer i el traçat va anar millorant lleugerament, tot i que les condicions van continuar sent tècniques i delicades.

Després de sis hores de competició — de les 6 de la tarda fins a la mitjanit —, la victòria va ser per al Team Cruells, format per Marc Duran, Àlex Guerra i Liam Santjuan. L’equip es va mantenir al capdavant en una cursa molt ajustada fins als últims minuts.

Amb una gran afluència de públic i un ambient immillorable, les sis hores de resistència tornen a consolidar-se com una de les proves de motor més estimades pels amants del ciclomotor.// QUICO CRUELLS

L’equip Cruells a Santa Eulàlia de Ronçana.//

Roma amb el seu nou cotxe.// F: FORD

MOTOS

Xènia Ballús Vila i Carolina Font Usart

Mar Galobart, al centre amb professors de l’institut.// F: @CASTELLDELQUER

Èxit rotund a la setmana de l’esport a Prats

La Setmana de l’Esport a Prats va destacar per les 12 h de futbol sala, guanyades pel Motoret Sala. També per les tradicionals 6 h de natació. Aquesta era la tercera edició des de que es van reactivar, tot i que enguany el temps no va acompanyar gaire, hi 18 equips participants.

Els actes de la setmana de l’Esport es van celebrar des del dijous 17 fins el diumenge 27 de juliol.

També hi va haver activitats de tenis, vòlei, trial, patinatge o exposició de motos antigues. Va ser una setmana molt animada, plena de públic, emoció i gran ambient esportiu.// GSA

L’Olost es proclama campió de la lliga JOC

NET de la FCF

El passat 14 de juliol, l’Olost va rebre 800 euros de premi pel fet d’haver quedat campió de la lliga del Joc Net, una competició organitzada per la Federació Catalana de Futbol (FCF). Aquesta competició premia els equips amb millor comportament dins del terreny de joc, tenint en compte les sancions per targetes acumulades durant la temporada.

L’equip verd i blanc ha finalitzat la lliga amb un total de 66 punts, repartits en 54 punts per targetes grogues, 9 punts per dobles grogues (expulsió per acumulació) i 3 punts per targetes vermelles directes. Així doncs, era l’equip amb menys puntuació i, per tant, amb un joc més net.

D’altra banda, el FC Pradenc també va rebre un reconeixement oficial, amb un premi de 400 euros per part de la FCF, en haver assolit la segona posició, amb un total de 106 punts: 63 per grogues, 24 per dobles grogues i 3 per vermelles directes.

Aquesta iniciativa de la FCF ha volgut donar importància al joc net dins l’esport, reflectint els valors de respecte i companyerisme dins la competició.// JBA

Arriben les Olimpíades Pradenques; Les Traginades

Van despertar l’interès i la curiositat de molts espectadors

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Jordi Bruch Abad

El passat 19 de juliol, Prats de Lluçanès va viure la primera edició de les traginades, un format similar a unes olimpíades, amb diferents proves i disciplines. En aquest esdeveniment, hi van participar 14 equips de 4 persones, amb un total de 5 activitats distribuïdes per diversos punts de Prats, que van mobilitzar bona part del jovent.

Les tres primeres proves van ser: “Sanglarina”, és a dir, llançament de javelina, salt de llargada, i “100 metros de carro”, on s’havia d’empenyer i transportar un carro amb un membre de l’equip a sobre. Es van fer al camp de la granja Montanyà al matí i van ser un èxit total. Un cop acabades, tots els participants, van poder gaudir d’un dinar al bar de la piscina. Amb les piles carregades, a les

4 de la tarda, als jardins de Cal Bach, els diversos equips van haver de realitzar la quarta prova: una lligueta de vòlei platja, on l’ambient i les ganes no van faltar. La lligueta va acabar a les 8 del vespre i, ja a dos quarts de 9, va arribar la cinquena i última prova. Aquesta activitat consistia

Sabí Vall encapçala la nova junta del Futbol Club Pradenc

Un cop van vèncer els quatre anys de mandat de la junta anterior, des del club es va convocar un procés de renovació per decidir quina seria la junta dels pròxims quatre anys. Aquesta vegada no han fet falta eleccions, i s’ha conformat una nova junta continuista. Els únics canvis significatius han sigut els del president i el de la tresorera. Així doncs, Josep Paré deixa la presidència i cedeix el relleu a Sabí Vall. La vicepresidència continuarà en mans de Jordi Bruch, la secretaria de David Fornell, i, a la tresoreria, també hi ha hagut canvi: Sergi Anfruns serà rellevat per Cristina Pons. A més a més, diferents vocals també ajuden a conformar a la perfecció aquesta nova junta.

A part de l’òrgan del club com és la junta, aquesta institució, tot i ser petita, també necessita l’ajuda d’una àrea esportiva conformada per dos coordinadors, un per a la modalitat de futbol 7 i l’altre de futbol 11, que ajuden a confeccionar a la perfecció els diversos equips i jugadors que hi ha al Pradenc. És per això, que amb l’ajuda de tothom, i amb noves il·lusions i idees, el club, ha decidit organitzar i formalitzar completament el projecte esportiu, ja que durant aquests últims anys, el club ha crescut exponencialment arribant a dia d’avui a 20 equips. Aquest projecte esportiu consisteix en una pauta de com estructurar els equips a partir dels anys de naixement i les habilitats que té cada nen o nena.// JBA

en una cursa de relleus, anomenada “La Voladora”. Els carrers de Prats de Lluçanès, arrebossats d’obstacles i de gent, van ser testimonis d’aquesta darrera prova, i d’aquesta manera, va acabar un dia espectacular, replet d’esport, ganes, competitivitat i bon ambient.//

Prats celebra un torneig de Futbol 7 aquest estiu

El passat 24 i 27 de juliol, al camp de futbol municipal, va acollir les semifinals i la final de la primera edició del torneig de futbol 7 de Prats de Lluçanès. El dia 24 es van fer les semifinals entre els quatre primers classificats de la lligueta, on els encreuaments eren els següents: El primer classificat, La Banda, contra el quart, Can Favela; i a l’altra banda del quadre, el segon, BET365, contra el tercer, Birres Team.

El dia 27, diumenge a les 9 del vespre, es va fer la final d’aquest torneig, amb el resultat 3 a 3 i el partit encaminat als penals, on el guanyador d’aquests va ser el BET365, de Prats.

Els dos finalistes van ser premiats. El primer classificat va rebre 300 euros i el segon classificat, La Banda, d’Olost, es va endur una espatlla de pernil. Cal destacar, que el tercer i quart lloc, també es van endur fuets i coques.

Aquest esdeveniment, no només va atreure els amants del futbol, sinó que també va ser un gran èxit i va tenir una gran participació del jovent del Lluçanès i la seva rodalia.// JBA I GSA

A la tarda es va viure la prova del vòlei als jardins de la Farmàcia Vella// F: JOSEP PÉREZ

Membres de l’Olost recollint el premi.// F: FCF

Els equips Motoret Sala i Soler de n’Hug, van disputar la final.// F: AJ PRATS

FUTBOL

Equips que van jugar la final.// F: AJ PRATS

Els Rocaguinarda d’Oristà s’emporten un campionat molt disputat

La final va ser molt emocionant, amb els Jaume Puig (2ns) i els Estanyencs B (3rs) encalçant els oristanencs

ORISTÀ

Per_ Jordi Freixa Oliveras

La final va ser molt emocionant, amb els Jaume Puig (2ns) i els Estanyencs B (3rs) encalçant els oristanencs, però finalment no van poder atrapar l’equip més veterà de la competició.

Els Rocaguinarda d’Oristà van aguantar bé la pressió del lideratge i, encara que van fer la seva segona pitjor tirada de l’any, l’avantatge acumulat en les darreres dues jornades va ser suficient per poder proclamar-se campions del 19è Campionat de Bitlles Catalanes del Lluçanès.

L’equip oristanenc tot just va començar a destacar fort a la 6a jornada, quan van aconseguir guanyar amb 690 punts. Els Rocaguinarda no van recular i, a la 7a jornada, van fer el rècord de l’any fins aquell moment: 727 punts. Aquests bons números els van portar a liderar el campionat. Malgrat la baixa puntuació de la 8a jornada (617 punts), s’emporten el campionat amb 4.965 punts.

La pressió de les primeres posicions també la van notar els segon i tercer classificats, que no van poder retallar punts als primers. Els Jaume Puig, amb 598 punts, van aconseguir sumar un total de 4.916 punts. Ben a la vora, els Estanyencs B van fer-ne 623 i van quedar a només quatre punts dels perafitencs en la classificació final (4.912).

Els Aprenents de Sant Bartomeu del Grau van ser la sorpresa de la jornada, prenent la quarta posició als Sona que Trona de Santa Eulàlia de Puig-oriol. A Oristà, i sense pretensions de pujar al pòdium, els santbartomeuencs van aconseguir la millor puntuació de l’any: 728 punts. Com en cada jornada, a Oristà hi va predominar el bon ambient i la gatzara. El terreny d’herba tova va començar causant algun ensurt, amb rebots incerts o nuls, però, de mica en mica, els bitllaires hi van anar trobant el truc i van celebrar llenyes, bitlles i fins i tot les ics.

Ja en van 19 edicions, i alguns bitllaires estaven ben cofois d’haver tirat en totes. I és per estar-ne, ja que és l’esdeveniment esportiu més dinàmic i celebrat de l’estiu, apte per a totes les

CAMPIONAT DE BITLLES DEL LLUÇANÈS

edats i condicions: cada vegada és més habitual trobar una nena de sis anys tirant bitllots al costat d’un avi de 86. Un berenar-sopar i l’entrega de premis als tres primers classificats van cloure el campionat. I, com és habitual, també es va entregar un quart premi per re-

afirmar la idea que el més important és participar. Enguany se l’han endut les Cora d’Oristà, un dels equips clàssics, format originalment per un bon reguitzell d’oristanenques veteranes i que, en els darrers anys, ha incorporat nous jugadors de totes les edats.//

Prats acollirà una prova de la Copa Osoning BTT, el 20 de setembre

La Copa Osoning BTT, caracteritzada per l’ús de bicicletes de tot terreny, és una nova lliga que gruparà tres proves de dues hores de resistència. Aquesta tindrà lloc a la comarca d’Osona els dies 20 i 27 de setembre i 4 d’octubre de 2025. Concretament, el dia 20 a Prats de Lluçanès, el 27 a les Masies de Roda i el 4 a Sant Pere de Torelló. Aquesta iniciativa, impulsada per les entitats organitzadores i Osoning, i amb el suport del Consell Esportiu, el Consell Comarcal d’Osona i la Diputació de Barcelona, té com a objectiu crear una proposta per als amants de la BTT i la competició, fomentar la col·laboració entre organitzadors, sumar recursos i donar visibilitat a tots els esdeveniments ciclistes del territori.

Les inscripcions per participar en aquesta edició, estan disponibles fins al 25 de juliol a través de la plataforma Dsport.// JBA

La Unió Ciclista Lluçanès, a Andorra per 30è cop

La Unió Ciclista Lluçanès va completar, el cap de setmana del X i X de juliol, la 30a edició de la travessa de dos dies Prats - Andorra. La ruta va ser de 156 quilòmetres i 4.055 metres de desnivell positiu, amb bicicleta de muntanya, passant per punts “de pur mountain bike”.

El primer dia, la família ciclista va realitzar un tram de 90 quilòmetres amb diversos ascensos durs i vistes espectaculars fins al Coll de Pal.

El segon dia, la ruta va ser un pèl més curta, amb un total de 66 quilòmetres, on van passar per les pistes d’esquí de fons de Lles, fins a superar-les per poder arribar a destí: Andorra.

La sortida era exclusiva per a socis de la Unió Ciclista Lluçanès, on un cop més, ens demostra que no només és un club, sinó també una família.// JBA

Presentació de la nova competició.// F: CCOSONA

El grup arribats a Andorra.// F: UCLL

Els Rocaguinarda, els Jaume Puig i els Estanyencs, durant la darrera jornada.// F: POL SUADES

MIQUEL CASADEVALL GINESTET

“L’atenció

primària és una medicina molt propera, molt humana”

El Miquel Metge

Parlar amb el Miquel és fer un viatge per la història de l’assistència sanitària del Lluçanès durant l’última meitat de segle. Però parlar amb ell també et convida a fer-te altres preguntes, com, per exemple, què vol dir salut i què influeix en aquesta?

Una part de la resposta surt del Miquel professor, el qui durant anys ha fet classes a la UVic d’educació per a la salut a futurs mestres. Perquè, tal com ell diu: “un mestre hauria de tenir unes mínimes nocions de primers auxilis”. Però més enllà d’això, afegeix que també ha de tenir uns coneixements bàsics que l’ajudin per exemple, a l’hora de dissenyar els horaris i les assignatures: “no és el mateix fer una cosa a primera hora del matí que a última de la tarda”.

Explica que és molt més fàcil aprendre hàbits d’infant, que no pas treure’t els hàbits incorrectes d’adult. Per això és un defensor del paper de l’escola en la salut. Ara bé, remarca perquè quedi clar: “no només ho ha de fer l’escola, no li podem donar la responsabilitat de tot. A la salut hi ha d’haver: l’administració, l’escola i la família”.

PER QUÈ VAS DECIDIR SER METGE DE FAMÍLIA?

La veritat, no ho sé. És a dir, tenia clar que volia ser metge. Quan vaig acabar la carrera, era un moment que a la comarca (parlo d’Osona) just hi havia l’Hospital de Santa Creu i no hi havia massa res. Alguns companys meus es van quedar a l’hospital, però jo en aquell moment necessitava treballar perquè ja havíem tingut la primera filla, i va sortir la feina a Sant Bartomeu i vaig venir.

I ET VAS QUEDAR

Sí, i afegiria que, arran de la feina, m’he convertit en un defensor de l’atenció primària.

PER QUÈ?

És una de les branques de la medicina en què veus de tot. O sigui, no t’especialitzes només en una cosa: quan t’entra algú a consulta, ve per un problema de pell, d’oïda o del que sigui. Però, més enllà de la patologia, hi ha un rerefons familiar, social, personal que influeix molt en les malalties. I, sobretot si estàs en un poble petit, coneixes molt la gent i coneixes, diguem-ne, aquest rerefons. Per això dic que l’atenció primària és una medicina molt propera, molt humana, i això és el que més m’agrada.

PERÒ TÉ UN VESSANT DUR AQUESTA PROXIMITAT, O NO?

Carolina Font Usart

I és just en aquest punt quan la mirada li canvia, perquè li ha vingut una idea al cap: “es podria fer una escola de salut per les famílies?” Es fa un petit silenci en la nostra conversa, i veus que va rumiant com s’hauria d’articular, això de jubilar-se poc fa per ell: “No ho sé, hi ha molt a fer i molt a recórrer. El problema és que a vegades des de la primària no hi ha prou recursos ni prou temps”.

Sí, d’entrada em venen al cap dos problemes, per dir-ho d’alguna manera.

Primer, la soledat. Si estàs en un hospital, tens un equip, pots fer proves i, si pots tenir una persona ingressada uns dies abans no tens el diagnòstic, ho fas. A la primària no. Aquí, arriba la persona, i en uns minuts, has de prendre decisions ràpides. I llavors, el que et deia de l’equip: en un lloc rural ja hi ha equip, però no estem un al costat de l’altre, ens separen quilòmetres.

I, per altra banda, que quan algun pacient va malament o es

Sant Bartomeu del Grau

Pep Pujol Salvans

El Miquel Casadevall ha estat el metge de Sant Bartomeu i altres pobles del Lluçanès durant més de mig segle. Ha vist canviar el model d’assistència sanitària: va començar quan hi havia partits mèdics i ara hi ha una àrea bàsica amb tricapitalitat.

Sant Bartomeu era un partit mèdic tancat: només hi podia haver un metge. Aquest

mor. És clar, no es mor només un pacient: es mor un veí. I amb això no m’hi he pogut acostumar mai.

PER AIXÒ COSTA TANT TROBAR METGES DE FAMÍLIA?

En part sí i, per altra banda, fa relativament poc que és una especialitat com a tal. Això fa que, dins el mateix col·lectiu, tampoc tingui el mateix reconeixement que altres especialitats.

Ara bé, qui passa per primària, sovint ja no en vol marxar.

HA CANVIAT MOLT LA MEDICINA D’ENÇÀ QUE VAS COMENÇAR?

Molt, moltíssim. Han canviat les condicions en què exercim, i també els suports, els recursos i els materials que tenim.

COM PER EXEMPLE?

Quan vaig començar a treballar a Sant Bartomeu, em vaig haver de comprar el meu propi fonendoscopi i vaig comprar quatre coses per poder cosir, però no fil. El fil l’havia de comprar el pacient a la farmàcia.

Ara tot està informatitzat. Abans hi havia el que s’anomena servei de valisa: quan enviava una analítica a Vic i, amb sort, el resultat arribava la setmana següent, i a vegades t’havies d’esperar quinze dies. Si era urgent trucaven abans.

Ara, quan penses en el CAP, et venen a la memòria un munt de professionals. Quan vaig començar, estava jo sol: just venia una infermera dos o tres dies a la setmana. Ara hi ha infermera cada dia, pediatre, llevadora, treballadora social i personal administratiu. A més de psicòloga, nutricionista, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional, i fan més salut comunitària, tot i que, en alguns casos, també atenció personalitzada.

QUÈ ÉS LA SALUT COMUNITÀRIA?

La salut comunitària, dit d’una manera molt planera, busca avançar-se als problemes de salut. Podríem dir que hi ha quatre factors que influeixen en la nostra salut: l’assistència sanitària, el medi ambient, l’estil de vida i la

tenia l’obligació de residir al poble, donar assistència 24 hores al dia i només tenia un dia de festa a la setmana. Si algun dia marxava a sopar fora, a casa dels pares o d’algun amic, deixava penjat a la paret el fix del lloc on anava, per si de cas. “A vegades arribava a casa els pares i em deien: T’han trucat. Au, cap amunt una altra vegada”.

genètica.

En la genètica no hi podem fer massa res. On es destinen més recursos és a l’assistència sanitària, malgrat que la influència que té en la salut no arriba al 20%.

En canvi, l’estil de vida té una incidència de gairebé el 80% en la nostra salut, i aquí és on treballa la salut comunitària. Consisteix a millorar la qualitat de vida de la gent perquè no necessitin assistència sanitària. Per això els darrers anys s’han incorporat aquests perfils als CAP. Al Lluçanès, per exemple, hem creat l’escola de salut i la veritat és que té molt èxit.

DECIDIR DONAR MÉS RECUR-

SOS A LA PREVENCIÓ ÉS UNA DECISIÓ POLÍTICA?

Sí, però els beneficis no es veuen fins anys després i això políticament a vegades és complicat. Ara bé, estic convençut que els professionals de la primària han d’anar cap aquí.

TINC LA SENSACIÓ QUE NO ACABA D’ARRIBAR A LA GENT MÉS JOVE?

És cert i això, en part, és un problema i passa per dues raons. La primera, perquè l’horari en què solem fer l’escola, la majoria treballa. La segona perquè la gent jove no sol estar malalta, per tant,

“Estic convençut que els professionals de la primària s’han d’encaminar cap a la salut comunitària”

no tenen clar que hagin de fer prevenció.

PER TORNAR AL LLUÇANÈS, PER QUÈ ES VA FER AQUESTA APOSTA DE TRES CAPS EN UN?

Tot va començar amb la llei de reforma de l’atenció primària de la Generalitat amb la idea de crear Àrees Bàsiques de Salut (ABS) amb un equip d’atenció primària que donés servei en aquell territori concret.

Olost, Prats i Sant Bartomeu van ser els darrers pobles d’Osona on es va fer la reforma, suposo que perquè devia ser un lloc rural i apartat.

I clar, on feies el CAP? Tothom volia el millor pel seu poble, però calia pensar en la comunitat i amb això vam estar-hi d’acord. Per això vam fer aquesta proposta d’àrea tricipital, amb la voluntat que a cada poble hi hagués els mateixos serveis, excepte odontologia que vam centralitzar-ho a Prats. Perquè no era viable que econòmicament ni ecològicament hi hagués un silló d’odontologia a cada poble.

Ha funcionat així fins a la pandèmia. .

QUÈ VA CANVIAR LLAVORS?

La pandèmia va obligar a tancar molts centres i aquí ho van centralitzar a Prats. Quan van

Un retrat en tres pinzellades

Una

tornar a obrir, van decidir que les guàrdies quedessin només a Prats.

EL 2022 ES VAN PERDRE LES URGÈNCIES NOCTURNES. HA ESTAT UNA GRAN PÈRDUA?

Una pèrdua sí, una gran pèrdua no t’ho sabria dir perquè ara mateix no sé el nombre d’urgències que hi ha a la nit.

Probablement, en algun cas, ha suposat una pèrdua de qualitat en el servei perquè nosaltres coneixem molt bé els nostres pacients.

I TOT PLEGAT HO VAS COMBINAR AMB L’ALCALDIA DE ST. BARTOMEU ENTRE EL 1987 I EL 99?

Sí, van ser uns inicis durs perquè no en tenia ni idea, no hi havíem estat mai a un ajuntament. Vam entrar quan no hi havia ni actes, ni pressupost ni res. Llavors, des de la Generalitat ens van enviar un advocat per posar ordre: era el Fontàs, i ja en va posar.

Va ser una època molt dura, hi havia tot el tema de la fàbrica al mig, però també hi va haver moltes coses molt maques. Jo recordo un dia que pujava de Vic i que, es van encendre per primer cop els llums del Casal, em va venir una emoció que no ho hagués dit mai. Aquells van ser els primers llums taronges. Llavors vam canviar l’enllumenat del poble i vam arreglar aquí al Roc llarg.

La veritat és que d’aquella època en tinc records positius.

I PER ACABAR, AMB EL TEMA DE LA COMARCA S’HA DIT MOLT ALLÒ DE “HAUREM D’ANAR A L’HOSPITAL A PRATS”. HI HAURÀ HOSPITAL A PRATS?

No, no n’hi haurà.

Quan es va fer la consulta jo vaig anar a moltes xerrades i la gent ho demanava; era un dels grans arguments pel no, i sempre els deia que una cosa no té res a veure amb l’altra. A veure, a Rubí no tenen pas hospital, van a Terrassa o Sabadell. I a Solsona tampoc n’hi ha i és capital de comarca. A mi em sabia greu quan la gent deia això.//

Un ideal de felicitat: Estar a casa amb la família

Un lema: Fes sempre allò que t’agrada sense fer mal a ningú

afició: Moltes! Caminar, viatjar, cuidar l’hort...

NOTÍCIES EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA

» OPERARIS I ENCARREGAT DE NIT en planta de producció al Lluçanès. T: 652 36 49 83 (R600/05)

» OPERARI DE MANTENIMENT de caps de setmana a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 (XALOC R600/06)

» AGENT CÍVIC territorial a Lluçà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R600/07)

» MANTENIMENT de les màquines en planta de producció a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R600/08)

» PEÓ EN GRANJA DE PORCS a Prats de Lluçanès. T: 682 70 95 28 (XALOC R600/09)

» DEPENDENT/A DE BOTIGA a Prats els caps de setmana. T: 607 15 95 11 (XALOC R600/10)

» VIGILANT I CONTROL D’ACCÉS en garita a Olost. T: 682 70 95 28 (XALOC R600/11)

» FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Opció de jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081.(R599/06)

» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, horari de tardes. Jornada completa, no substitució. T 687 083 081. (R599/07)

» EDUCADORA SOCIAL per substitució de baixa de maternitat. De 4 a 11 de la nit. Imprescindible carnet de conduir. Al CRAE Santa Llúcia de Sobremunt. T: 690 614 235 (R599/08)

» EDUCADORA per caps de setmana alterns i festius. De 8 del matí a 11 de la nit. Al CRAE Santa Llúcia de Sobremunt. T: 690 614 235 (R599/09)

» LOGOPEDA a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R599/02)

BUSCO FEINA

» DONA PER CUIDAR persones grans o canalla. També en règim d’interna. Amb experiència. Clàudia. T: 664 315 708 (R599/11)

SEMO, tot per al jardí i l’exterior: venda, reparació i servei a domicili

Amb més de 20 anys d’experiència, ofereixen venda, reparació i atenció personalitzada per a jardineria, espais exteriors i barbacoes

MANLLEU

Contingut patrocinat

Amb més de 20 anys d’experiència al sector, SEMO s’ha consolidat com una empresa de referència en la venda, reparació, lloguer i manteniment de maquinària i accessoris per a jardineria, horticultura, usos forestals i espais exteriors.

Distribuïdors oficials de la prestigiosa marca Husqvarna , SEMO ofereix una àmplia gamma de productes tant de bateria com de gasolina: robots tallagespes, tractors, desbrossadores, motoserres, bufadors, tallatanques,

motoaixades, hidronetejadores, generadors, compressors, estelladores i molt més. A més, disposen d’un servei tècnic propi, ràpid i eficaç , amb atenció telefònica 24 hores i cobertura per a reparacions de qualsevol marca.

SEMO GO: SOLUCIONS A DOMICILI

Amb el lema “ Perquè com a casa, enlloc!” , SEMO presenta el servei SEMO GO , una propos -

Avinguda Bellmunt, 23 · 08560 · Manlleu Tel: 680 48 35 68 · Email: semo@semo.cat

ta pensada per a qui valora la comoditat i l’atenció personalitzada. Aquesta iniciativa, 100% a domicili, et porta tot allò que necessites directament a casa

BARBACOES I CUINES D’EXTERIOR: QUALITAT I DISSENY SEMO també és especialista en cuines i barbacoes d’exterior. Com a distribuïdors exclusius a les províncies de Barcelona i Girona , ofereixen les marques Brabura —experts en cuines d’exterior modulars i personalitzables— i Monolith , amb la seva gamma de barbacoes Kamado de carbó i recobriment ceràmic, ideals per als amants de la cuina a l’aire lliure.//

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

L’efemèride abril

13 ANYS ENRERE: L’INCENDI FORESTAL QUE VA TORNAR A DEIXAR EL LLUÇANÈS AMB L’AI AL COR

L’estiu del 2012 va ser especialment cru a Catalunya pel que fa als incendis forestals. El país vivia una sequera dura i inesperada, i malgrat que algunes veus expertes ja indicaven la perillositat d’aquestes circumstàncies, la consciència pública al voltant de la crisi climàtica encara no estava tan arrelada com en l’actualitat. Tot plegat suposava un caldo de cultiu que esclataria amb la primera guspira que saltés, i així va ser en més d’una ocasió. Aquell any es va saldar amb 747 incendis forestals a Catalunya segons dades de l’Observatori Forestal Català, xifres comparables a al-

tres anys nefastos com el 2005 o el 2009, però no tant greus com les dels incendis dels anys 90. El 2012, la zona que en va sortir més malparada fou l’Alt Empordà, on dos incendis forestals van cremar prop de 14.000 hectàrees i van provocar la mort de sis persones. Uns dies abans, però, el Lluçanès també va patir un succés que va mantenir la població en alerta durant dos dies molt llargs. Fou el 19 de juliol de 2012 quan un incendi que es va originar arran d’una activitat agrícola va començar a estendre’s a gran velocitat fins a cremar 377 hectàrees, repartides

Fou el 19 de juliol de 2012 quan un incendi que es va originar arran d’una activitat agrícola va cremar 377 hectàrees

entre els municipis de Sant Feliu Sasserra, Prats, Oristà i Olost. Al número 308 de LaRella, publicat el dia 27 d’aquell mateix mes, se’n va fer ressò amb una crònica completa a doble pàgina que reproduïm en l’efemèride d’avui. Aquell reportatge recollia vivències personals de diferents ciutadans de la zona, que havien viscut amb por i impotència aquell episodi terrorífic, i que ho feren sobretot amb el record viu dels greus incendis dels anys 90. Però també recollia, després de l’alleujament, algunes reflexions positives sobre la rapidesa, l’efectivitat i la gran im-

plicació de la gent del territori en la col·laboració per aturar el foc i per facilitar la feina del cos de Bombers i de l’ADF.

Segurament, una experiència que va servir perquè, 4 anys més tard (18 de juliol de 2016), un nou incendi declarat a Sant Feliu Sasserra s’aconseguís aturar a temps i cremés “només” 92 hectàrees, malgrat tenir potencial per haver-se convertit en un episodi similar al que es va viure al juliol del 2012.

Sortosament, però, l’incendi de 2012 és l’incendi més gros que ha patit el Lluçanès en els darrers anys. // MCF

CARTA

LA SALUT El Pradenc motor esportiu i social del Lluçanès

Hidratar-se bé per evitar cops de calor

L’excés de calor pot suposar un perill per a la salut i agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l’exposició a temperatures molt altes es perllonga, la temperatura del cos pot elevar-se fins a nivells perillosos i es pot patir un cop de calor, un trastorn amb conseqüències potencialment molt greus que pot requerir atenció mèdica.

No podem fer res perquè no faci tanta calor, però sí que podem fer moltes coses per evitar els trastorns que la calor pot produir al nostre organisme.

D’entrada, una de les coses més importants és hidratar-se bé. Mantenir una hidratació adequada durant tot l’any és essencial per a la nostra salut, però a l’estiu és encara més important. L’aportació d’aigua a l’organisme prové majoritàriament del consum de líquids, però també del contingut d’aigua dels aliments sòlids (verdures, fruites i hortalisses són els que més en contenen).

Seguir una alimentació saludable rica en aquests aliments i beure aigua és la millor manera de mantenir l’organisme en un bon estat d’hidratació, que es pot veure afectat quan fa calor, ja que el cos perd líquid en forma de suor. Quan la humitat és elevada, la suor no es pot evaporar tan ràpidament, fet que impedeix que el cos alliberi la calor tan ràpid com podria necessitar-ho. Per això, durant aquesta època és especialment important beure molta aigua, sobretot els infants i les persones grans. És recomanable avançar-se a la set en tot moment i proporcionar aigua a l’organisme abans que la demani. Cal beure aigua sovint, a casa i fora de casa. És molt important beure aigua si realitzem algun tipus d’activitat física o practiquem algun esforç. També podem beure altres líquids com sucs de fruita o infusions. A l’hora de menjar hem de procurar fer àpats lleugers, amanides, fruites, verdures, sucs naturals que ens ajudaran a recuperar líquids i sals minerals que perdem amb la suor. És recomanable hidratar-nos per fora mullant-nos el clatell, les mans i la cara. Podem fer-ho amb aigua directament o utilitzant tovalloles amarades d’aigua. Per mantenir controlada la temperatura del cos és aconsellable banyar-se, ja sigui al mar, a la piscina o a la dutxa.//

MIQUEL

CASADEVALL METGE DE FAMÍLIA EAP LLUÇANÈS

Pep Peraire Soler

Regidor d’Esports, Entitats i Acció Climàtica de Prats de Lluçanès

Fa unes setmanes hi va haver relleu a la junta del Futbol Club Pradenc. Des de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès volem fer arribar el nostre agraïment més sincer a la junta sortint del club, encapçalada pel Pep Paré. Han estat uns anys de gran intensitat i compromís, en què el club ha continuat creixent tant en nombre de jugadors i jugadores com en implicació amb el poble.

a la comarca. La feina de la junta encapçalada pel Pep ha estat clau per mantenir-ne la vitalitat i per enfortir els valors de treball en equip, esforç i arrelament al territori que sempre han definit l’entitat.

És de justícia (i sovint ho fem poc) reconèixer la dedicació de to-

Amb la darrera junta hem viscut dos anys més que intensos. Hem canviat la gespa del camp de futbol i la celebració dels més de cent anys d’història del club

Amb prop de 300 esportistes i una trajectòria de més de cent anys, el Pradenc és molt més que un club de futbol: és una institució esportiva i social de referència

tes les persones que, de manera voluntària i desinteressada, fan possible el dia a dia de les entitats. I, en aquest cas, el seu esforç ha estat essencial perquè el Pradenc continuï sent un espai de creixement personal i esportiu per a tants infants i joves del nostre poble i comarca.

A més, amb la darrera junta hem viscut dos anys més que intensos: treballant colze a colze en la renovació de la gespa del camp de futbol, i en la celebració dels més de cent anys d’història del club. Hem compartit hores i hores, que amb moments més bons i moments més tensos, ha estat un camí apassionant. Orgullós i content del que heu i hem fet, així que: gràcies, Pep i junta! Ara, amb l’entrada d’una nova junta, amb Sabí Vall com a nou president, s’obre una nova etapa. Des del consistori, us volem encoratjar i oferir tot el suport perquè pugueu continuar amb aquesta tasca tan essencial. Estem convençuts que continuarem treballant junts amb la mateixa il·lusió i compromís pel futur del club i pel bé de tot el municipi i del Lluçanès.

Visca el Futbol Club Pradenc!//

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN

Flora de la ruta de les Emboscades d’Olost

La calor apreta a l’estiu, buscant la fresca, amiga de vacances, de migdiades i de llibres. Així doncs, en aquest cas, ens plau presentar-vos un llibret on figuren trenta-set plantes, fruit d’una sortida de reconeixement que solem fer per tal d’identificar alguna planta. En aquesta ocasió, es tractava de la ruta de les Emboscades, catalogada per l’Ajuntament d’Olost, en la qual vàrem tenir la fortuna d’ésser guiades per un expert en la matèria. Hi podreu trobar una breu descripció de la planta, la fotografia, els usos i les propietats.

El llibret ha estat editat gentilment per l’Ajuntament d’Olost aquest maig i finalment ha vist la llum després d’un any

de treball. El podeu trobar en línia i descarregar-vos-el amb el QR que teniu al costat. Bon estiu tingueu; ens retrobem ben aviat!//

CARTA

L’educació, entre el compromís i el desencís

Claustre de l’Institut

Castell del Quer

Prats de Lluçanès

Som un claustre de professors i professores que treballem dia a dia amb passió i compromís per oferir una educació de qualitat als nostres alumnes. Vivim la nostra feina com una vocació, convençuts que l’educació és una eina fonamental per construir una societat més justa, crítica i cohesionada. Tanmateix, en els darrers temps, aquesta passió conviu amb una creixent sensació de desgast i desesperança.

Quan observem com funciona l’educació en altres països amb resultats reconegudament positius, constatem una diferència fonamental: allà, l’educació és una veritable prioritat política i econòmica. Governs que aposten per l’estabilitat, la innovació i la qualitat educativa, i que ho demostren dedicant-hi recursos de manera decidida. En molts d’aquests països, la inversió en educació representa gairebé el doble del percentatge del PIB que s’hi destina aquí. Aquesta diferència es tradueix en estabilitat per als equips docents, confiança institucional, recursos adequats i un sistema que realment posa l’alumne al centre. Aquí, en canvi, massa sovint ens sentim com a peces d’un engranatge burocràtic, invisibilitzats i sense les condicions mínimes per desenvolupar la nostra tasca amb dignitat. La setmana passada hem viscut un nou exemple d’aquesta manca de respecte institucional: el Departament d’Educació ha reconegut un greu error en les assignacions de places d’estiu, fet que ha obligat a repetir el procés. El 21 de juliol, a la tarda van sortir les destinacions suposadament definitives, amb alguns errors que el departament ha de seguir esmenant. Això ha dificultat una planificació amb temps per tal de començar el setembre amb normalitat. Com es

pot planificar un curs, coordinar equips docents, assignar tutories o dissenyar projectes pedagògics si no es coneix la plantilla real del centre amb antelació suficient? La justificació oficial ha estat que el nombre de professors serà el mateix, com si això fos garantia de continuïtat. Però no ho és. No som números intercanviables: cadascun de nosaltres aporta una experiència, una mirada i unes habilitats que cal situar en el lloc adient per fer créixer el projecte educatiu del centre.

nals dificulten greument l’organització del curs i posen a prova la capacitat de resistència dels equips docents.

“Demanem estabilitat, previsió i recursos per fer possible l’educació que els nostres alumnes es mereixen”

També vivim, any rere any, la contradicció entre la voluntat d’inclusió i la manca de recursos per fer-la real. El decret d’inclusió va representar un pas endavant en el reconeixement del dret de tots els alumnes a una resposta educativa dins l’escola ordinària. Però aquest avenç no ha anat acompanyat del personal ni dels recursos necessaris. Ens trobem amb ràtios elevades, amb alumnat que necessita suports específics i amb professionals que no tenen ni els mitjans ni el temps per donar-hi una resposta adequada. Així, el que havia de ser un projecte d’equitat es converteix sovint en una font de frustració i tensió a les aules. Una altra font d’incertesa és la cobertura de les reduccions horàries del professorat major de 55 anys. En el nostre centre, gairebé un terç del claustre es troba en aquesta situació, però encara no sabem si aquestes hores es cobriran amb noves incorporacions. Aquests silencis institucio-

Finalment, volem posar èmfasi en la situació de les ràtios al batxillerat. Malgrat que la normativa estableix un màxim de 35 alumnes per grup, el Departament, de manera sistemàtica i no pas excepcional, permet que hi hagi grups per sobre d’aquesta xifra sense dotació de professorat addicional. El proper curs, al nostre institut, hi haurà un grup de 38 alumnes —un d’ells amb dictamen, mobilitat reduïda i ús de cadira de rodes— en una aula de poc més de 50 metres quadrats. La resposta del Departament? Consideren oportú mantenir el grup únic i deixar que siguem nosaltres els qui trobem la manera de fer-ho viable. Però no estem sols: les famílies també s’han mobilitzat i lluiten mà a mà amb el centre per reclamar els recursos necessaris. Un cop més, és la comunitat educativa qui assumeix la responsabilitat de garantir una educació digna, fins i tot quan les condicions materials no ho permeten.

Per tot això, com a claustre, alcem la veu. No ho fem des del retret, sinó des del compromís i l’estima per l’educació i per les persones que la fan possible. Cada dia, compartim amb les famílies l’esperança que els seus fills i filles rebin l’educació que es mereixen: una educació que els reconegui, que els acompanyi i que els prepari per al futur. Treballem plegats, docents i famílies, amb esforç i complicitat, tot i les dificultats. El que demanem és que l’administració també se situï al nostre costat amb responsabilitat, estabilitat i recursos. No volem continuar sentint que “ja ens espavilarem”. El que volem és treballar amb condicions dignes, previsió, recursos i estabilitat. Si l’educació és, com sovint es proclama, una prioritat de país, cal demostrar-ho amb fets, no només amb paraules.//

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

31 dj ST.BARTOMEU ARUMÍ

1 dv OLOST URGELL

2 ds AUSA AUSA

3 dg POU POU

4 dl PRATS TERRICABRES

5 dt OLOST ARUMÍ

6 dc PRATS URGELL

7 dj ST.BARTOMEU AUSA

8 dv OLOST POU

9 ds ALIBERCH ALIBERCH

10 dg BARNOLAS BARNOLAS

11 dl ST.BARTOMEU VILAPLANA

12 dt OLOST FARGAS

13 dc PRATS EURAS

14 dj ST. BARTOMEU ATLÀNTIDA

15 dv PORTAL DE QUERALT PORTAL DE QUERALT

16 ds YLLA YLLA

17 dg CONSTANSÓ CONSTANSÓ

18 dl ST.BARTOMEU EURAS

19 dt OLOST ATLÀNTIDA

20 dc PRATS PORTAL DE QUERALT

21 dj ST.BARTOMEU YLLA

22 dv OLOST CONSTANSÓ

23 ds VILAPLANA VILAPLANA

24 dg FARGAS FARGAS

25 dl ST.BARTOMEU PORTAL DE QUERALT

26 dt OLOST YLLA

27 dc PRATS CONSTANSÓ

28 dj ST.BARTOMEU VILAPLANA

29 dv PRATS FARGAS

30 ds EURAS EURAS

31 dg ATLÀNTIDA ATLÀNTIDA

1 dl PRATS VILAPLANA

2 dt OLOST ATLÀNTIDA

3 dc PRATS AUSA

4 dj ST. BARTOMEU POU

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

AGOST

OLOST_ EXPOSICIÓ DEL LLIBRE “VIURE A OLOST I SANTA CREU. PASSAT I PRESENT”. Del 2 al 17 d’agost, de 6 a 8 de la tarda a la Sala Cultural. ALPENS_ FESTIVAL NI FLAUERS FOLK. Del 4 al 10 d’agost.

DIVENDRES 1 D’AGOST

PERAFITA_ PERIFÈRIA CULTURAL. CONCERT DE MARIA DEL MAR BONET I NAMINA I MARIA NICOLAU. A partir de les 7 de la tarda al parc de Can Riera.

DISSABTE 2 D’AGOST

LA TORRE_ VISITA A PUIG CIUTAT ALPENS_ CONCERT, Els Tets. Al casino d’Alpens durant el vespre.

OLOST_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “VIURE A OLOST I SANTA CREU. PASSAT I PRESENT”. A les 7 de la tarda a la Plaça. CONCERT OLOST amb motiu de la presentació del llibre “Viure a Olost i Santa Creu. Passat i Present”. A partir de les 10 del vespre a la Plaça.

DIUMENGE 3 D’AGOST

ALPENS_ PRESENTACIÓ DEL DISC “DARRERA ELS HORTS” de Ferran Orriols amb Roser Reixach. Al casino d’Alpens a la 1 del migdia.

OLOST_ TAULA RODONA per parlar del llibre “Viure a Olost i Santa Creu. Passat i Present”. A les 12 del migdia al Casal. Cloenda amb Jocs, a les 7 de la tarda al pati del Centre Cívic.

DIJOUS 7 D’AGOST

OLOST_ FESTA MAJOR. TORNEIG DE FUTBOLÍ. De 7 de la tarda a les 11 de la nit al Casal.

DIVENDRES 8 D’AGOST

OLOST_ FESTA MAJOR. CAMINADA NOCTURNA. A partir de les 10 de la nit. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ DONACIÓ DE SANG. De les 6 de la tarda a les 9 de la nit.

DISSABTE

9 D’AGOST

OLOST_ FESTA MAJOR. X TORNEIG DE FUTBOL SALA. De les 9 del matí a les 9 de la nit al Pavelló Municipal. CAMPIONAT DE BOTIFARRA. A partir de 2/4 de 3 al Casal d’Olost i Santa Creu. CORREFOC. A 2/4 d’11 de la nit a la Plaça Major. CONCERT amb “Bum Bum Ciao” i seguit de Sena & VTS DJ’s. A la Plaça Major a partir de les 12 de la nit. ORISTÀ_ LA PAÏSSA. De les 10 del matí a la 1 del migdia al Mas Terricabras. LLUÇÀ_ RECITAL POÈTIC, Versos al Monestir. A partir de 2/4 de 10 del vespre al Claustre de Lluçà.

DIUMENGE 10 D’AGOST

OLOST_ FESTA MAJOR. II TORNEIG DE PING-PONG. De 9 del matí a les 5 de la tarda al Casal. LLISCADOR GEGANT, al carrer de la Pilar a les 11 del matí. TIRADA DE BITLLES CATALANES, a partir de les 6 de la tarda al Camp de Futbol. SANT BOI DEL LLUÇANÈS_ FESTA MA-

JOR. CAMPANADES DE FESTA MAJOR, a partir de ¾ de 12 de la matinada a la plaça de l’Església. Tot seguit, CORREBARS amb xaranga els entrompats. PREGÓ DE FESTA MAJOR. A partir de 2/4 de 7 de la tarda al Local del Centre. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “QUAN EL POBLE FA FESTA”: 90 ANYS DE FESTA MAJOR A SANT BOI DE LLUÇANÈS de Baldiri Selva. Un cop acabat el Pregó. EXPOSICIÓ CULTURARTMENT I MUSEU DE LES EMOCIONS. A la Sala Multiusos de l’Ajuntament a partir de les 9 del vespre. ESPECTACLE “BONA GENT” a càrrec de Quim Masferrer. A partir de 2/4 d’11 de la nit a la Plaça Nova.

DILLUNS 11 D’AGOST

OLOST_ FESTA MAJOR. PARTIT SOLTERS/ES - CASATS/ES. A les 8 del vespre al Camp de Futbol. SANT BOI_ FESTIVAL I ACTIVITATS AQUÀTIQUES. A les 11 del matí a les Piscines Municipals. CAMPIONAT DE BOTIFARRA. A partir de les 3 de la tarda a la Plaça Nova. BINGO. A partir de 2/4 d’11 de la nit a la Plaça Nova.

DIMARTS 12 D’AGOST

OLOST_ DONACIÓ DE SANG. De les 10 del matí a la 1 del migdia i de les 5 de la tarda a les 9 al Centre Cívic.

SANT BOI_ CAMPIONAT DE TENNIS TAULA. A les 10 del matí al Pavelló. GIMCANA DEL SANTBOIENC DE L’ANY. A les 4 de la tarda a la Plaça Major. HAVANERES I ROM CREMAT amb Els Pescadors de l’Escala. A partir de 2/4 d’11 de la nit a la Plaça.

DIMECRES 13 D’AGOST

OLOST_ FESTA MAJOR. ENTREGA DE PREMIS del concurs de dibuix, a la Plaça Major a partir d’1/4 de 10 de la nit. PREGÓ DE FESTA MAJOR a càrrec de Carles Riba i Romeva, a 2/4 de 10 de la nit a la Plaça Major.

SANT BOI_ FESTA MAJOR. XERINGADA DE COLORS. A les 12 del matí a la plaça. SIMULTÀNIES D’ESCACS, amb el Mestre Lluís Comas. A partir de 2/4 de 4 de la tarda a la Plaça.CURSA DE PUJADA AL CAMPANAR. A partir de les 7 de la tarda a l’església. BINGO. A partir de 2/4 d’11 de la nit a la Plaça.

DIJOUS 14 D’AGOST

MERLÈS_ FESTA MAJOR. MÚSICA amb els Xirois seguit de Vintage i Salasxic. A partir de les 10 de la nit. OLOST_ III TORNEIG DE FUTBOL SALA PER A MENORS d’11 a 15 anys. De les 3 del migdia a les 9 del vespre al Pavelló Municipal. SOPAR POPULAR I BINGO Musical. A partir de les 9 del vespre a la Plaça Major. CONCERT amb Blú Versions, i DJ Mina Ritz i DJ Ardid. A partir de 2/4 d’1 de la nit a la Pista Poliesportiva. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR. CAMINADA POPULAR. A partir de 2/4 de 9 del matí a la Plaça Nova. CAMPIONAT DE DÒMINO. A partir de les 4 de la tarda al Local del Centre. COMMEMORACIÓ DELS 250 ANYS DE LA CONSAGRACIÓ DE L’ESGLÉSIA. A par-

tir de les 6 de la tarda a l’Església. Contes contats de plaça en plaça. A partir de les 7 de la tarda a la plaça de l’Església. SOPAR JOVE. A les 9 del vespre a les Piscines Municipals. CONCERT amb CAMPIKIPUGUI i DJ. A partir de 2/4 d’1 de la nit al Pavelló.

DIVENDRES 15 D’AGOST

MERLÈS_ FESTA MAJOR. MISSA, a les 12 del migdia. JOCS I ANIMACIÓ, a partir de les 6 de la tarda. Tot seguit, BALL DE FESTA MAJOR, per Jordi Bruch. OLOST_ FESTA MAJOR. OFICI DE FESTA MAJOR amb la Coral Noves Veus. A partir de les 11 del matí a l’Església de Santa Maria d’Olost. BALLADA AMB ELS GEGANTS D’OLOST. A la Plaça Major, tot seguit. CONCERT DE FESTA MAJOR amb l’Orquestra Venus. A partir de les 7 del vespre a la Plaça Major. Ball de festa major, a 2/4 d’11 de la nit. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR. MISSA en honor de la nostra Compatrona. A partir de 2/4 d’1 del migdia. SARDANES amb la COBLA CANIGÓ. A partir de l’1 del migdia a la Plaça Nova. PARTIT DE FESTA MAJOR. A partir de les 5 de la tarda al Camp de Futbol. CONCERT amb l’Orquestra Gerunda. A partir de les 7 de la tarda a la Plaça Nova. BALL DE NIT. A partir de les 11 de la nit a la Plaça Nova.

DISSABTE 16 D’AGOST

OLOST_ FESTA MAJOR. ESPECTACLE

INFANTIL amb Coloraines Band + Festa de l’escuma. A les 11 del matí a la

Plaça. PAGÈS DE FERRO. A les 5 de la tarda al Camp de Futbol Vell. CONCERT Waikiki + DJ K-Zu live show. A les 12 de la nit a la Plaça Major. SANT BOI_ FESTA MAJOR. CAMPIONAT DE PETANCA. A partir de les 8 del matí al Parc de la Font de la Presa. CAMPIONAT DE TRUC. A partir de 2/4 de 4 de la tarda a la Plaça Nova. MISSA AL PEDRÓ DE SANT ROC. A partir de 2/4 de 8 del vespre. SOPAR POPULAR I BINGO. A partir de les 9 del vespre a la Plaça .

DIUMENGE 17 D’AGOST

OLOST_ FESTA MAJOR. SARDANES amb la Cobla Canigó, a les 11 del matí a la Plaça. CONCERT AMB MAR PUJOL, a les 7 del vespre a Sant Adjutori SANT BOI_ FESTA MAJOR. DINAR A LA FONT DE LA PRADA i Sardanes. A partir de les 2 del migdia.

DILLUNS 18 D’AGOST

ALPENS_ DONACIÓ DE SANG. De les 6 de la tarda a les 9 de la nit.

DIMARTS 19 D’AGOST

SANT BARTOMEU_ FESTA MAJOR. TALLER D’ESTAMPACIÓ DE SAMARRETES. A partir de les 5 de la tarda al Casal Sociocultural. CAMINADA NOCTURNA amb xocolatada i fruita. A partir de 2/4 de 10 de la nit a la Plaça Dr. Griera.

DIMECRES 20 D’AGOST

SANT BARTOMEU_ FESTA MAJOR. MAS-

TERCLASS D’SPINNING. A partir de les 6 de la tarda al Casal Sociocultural. TROBA EL COFRE AMAGAT DE SBG. A partir de 2/4 de 8 del vespre a la plaça del Casal. CRONOESCALADA. A partir de 2/4 de 10 de la nit al Carrer Vell.

DIJOUS 21 D’AGOST

SANT BARTOMEU_ FESTA MAJOR. 38È CONCURS DE DIBUIX DE PINTURA. A partir de les 10 del matí a la plaça del Casal. PREGÓ DE FESTA MAJOR I PROCLAMACIÓ PUBILLA I HEREU. A partir de les 7 del vespre als Jardins de l’Ajuntament. BALL amb Jordi Bruch, seguit de DJ NilTronic. A partir de 2/4 d’11 de la nit a la plaça del Casal. SANT AGUSTÍ_ FESTA MAJOR. CAMINADA POPULAR. A partir de les 6 de la tarda, punt de sortida a l’Alou.

DIVENDRES 22 D’AGOST

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. JOCS A LA PISCINA. A partir de les 11 del matí a la Piscina Municipal. SOPAR POPULAR I GROSSA DE SBG. A partir de 2/4 de 9 de la nit a la plaça del Casal. CONCERT DE BROU, seguit de DJ Serra. A partir de 2/4 d’1 de la nit a la plaça del Casal. SANT AGUSTÍ_ FESTA MAJOR. BOTIFARRADA I ESPECTACLE IMPRO. A partir de 2/4 de 9 del vespre a l’Alou.

DISSABTE 23 D’AGOST

SANT BARTOMEU_ FESTA MAJOR. SPLASH SLIDE. A partir de les 11 del matí al Carrer Llevant. REPIC DE CAMPANES DE VIGÍLIA I PASSACARRERS amb els entrompats i les colles geganteres. A partir de les 7 del vespre a l’Església i pel centre de la vila. BOTIFARRADA POPULAR. A partir de les 9 del vespre a la Plaça Dr Griera. CONCERT DE FESTA MAJOR amb Bandidos Band i a continuació VTS & sena. A partir de les 12 de la nit a la plaça del Casal. PRATS _ DONACIÓ DE SANG. De les 5 de la tarda a les 9 de la nit. SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR. INFLABLE I LÀSER TAG. A partir de les 5 de la tarda a l’Alou

DIUMENGE 24 D’AGOST

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. REPIC DE CAMPANES. A partir de les 10 del matí al campanar. MISSA SOLEMNE I CONCERT del cor del grau. A partir de les 11 del matí a l’església. CERCAVILA, VERMUT I SARDANES amb Cobla cervianenca. A partir d’1/4 d’1 del migdia al carrer vell i a la Plaça Dr Griera. CAFÈ CONCERT amb l’orquestra Metropol. A partir de les 6 de la tarda a la Plaça Casal. BALL DE FESTA MAJOR amb l’orquestra Metropol. A partir de 2/4 de 12 de la nit a la Plaça Casal. ALPENS_ ESPECTACLE DE MÀGIA amb Pere Rafart, a 2/4 de 7 de la tarda al Casino.

PRATS_ DONACIÓ DE SANG. De les 10 del matí a les 2 del migdia.

DILLUNS 25 D’AGOST

SANT BARTOMEU_ ANIMACIÓ INFANTIL I JOCS. A partir de les 5 de la tarda a la plaça del Casal. HAVANERES Mar i Vent. A partir de les 7 del vespre al Mirador del Roc Llarg. ACTE DE CLOENDA. A partir de 2/4 d’11 a l’església. SANT AGUSTÍ_ FESTA MAJOR. MISSA a St. Genís del pi. A les 12 del migdia.

DIJOUS 28 D’AGOST

SANT AGUSTÍ_ MISSA A ST. AGUSTÍ. A partir de les 12 del migdia.

DISSABTE 30 D’AGOST

ALPENS_ CONCERT AMB VINTAGE ROCK, a les 9 del vespre al Casino.

DIUMENGE 31 D’AGOST

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. MATINAL DE MOTOR. A partir de les 9 del matí a la Codina. PLANTADA DE BITLLES CATALANES. A partir de les 5 de la tarda al camp de futbol.

INGREDIENTS

» 1 litre de llet

» aigua

» 200 grams d’arròs

» 6 cullerades soperes de sucre

» 1 llimona

» 1 branca de canyella

» canyella en pols

PREPARACIÓ

1. En una olla, poseu-hi aigua, i quan comenci a bullir, afegiu-hi l’arròs. Deixeu-lo bullir uns 15 minuts.

2. Mentrestant, poseu a escalfar en una altra olla la llet juntament amb la canyella i un tros de pela de llimona, deixant que s’infusioni uns minuts.

3. Retireu la canyella i la pela de llimona i afegiu-hi el sucre.

4. Passeu l’arròs ja mig bullit en l’aigua a l’olla on hi ha la llet ja calenta, deixant-lo bullir uns 5-10 minuts més, sense parar de remenar-lo.

5. Un cop cuit, repartiu-lo en cassoletes o bols, deixant que es refredi, i un cop fred, poseu-lo a la nevera.

6. Abans de servir-lo, posareu-hi canyella en pols per sobre. I ja està, per llepar-se’n el dits!

Els temps de cocció poden variar a gust del consumidor, segons agradi més o menys fet.

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA RESIDÈNCIA DELS MUNTS

AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA

AGROPECUÀRIA

ETÒLEG

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall ENERGIES AIGUA

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

MECÀNICA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIA

Viatge a Osona

Roger Torrents Boy

Il·lustració: @Jofro

Era un dijous com qualsevol altre, en un bar de “pintxos” del Lluçanès sud. Havíem quedat amb el nucli dur de LaRella per anar a un poblet d’Osona a veure un col·laborador que viu enmig de la gran plana, prop de la capital. La primera impressió, quan se surt de la nostra comarca, és semblant a quan t’has de canviar les sabatilles per sortir de casa; un moment en què has de defugir la comoditat de la llar per la d’uns espais on et pots trobar superfícies complicades i (pre) judicis de personatges de diferent índole. La gent sempre intenta fer més goig quan va allà, suposo que té més glamur que estar en un lloc qüestionat per tothom. Tots aquests fets minen la moral de la gent del Lluçanès, gent mesella, avesada a rebre comentaris de tota mena quan mostren cert grau d’autoestima o identitat, això, tant dins com fora de les nostres contrades. Normalment, tots aquests comentaris s’agafen de broma o amb un gran estoïcisme, a pesar que, en alguns casos, hi ha malícia, o cert temor, per part de l’altre interlocutor. Vam sortir de la zona d’altiplans carregats de vi i embotits sabent que segurament no seria un viatge senzill de digerir. Quan érem prop de Vic, vam decidir acabar de fer la ruta per camí de bosc. No vam tenir èxit. Només vam trobar cases de gent benestant i camins que no portaven enlloc. Ni el Google Maps ens podia fer de full de ruta. Déu-n’hi-do, quins paisatges més verds i quin noucentisme traspua l’esplanada de la Catalunya central. Finalment, seguint el camí de l’asfalt vam poder arribar a la població escollida. Els primers d’arribar vam ser nosaltres, els convidats. Al cap de poc va arribar l’amfitrió, portava una samarreta d’Estrella Damm i a dins seu també en duia. Només arribar, ens va parlar de temes vinculats a l’espiritualitat i la superstició, es veu que hi ha xamans que es guanyen la vida purgant la mala ubicació d’una casa per uns 300 o 500 euros; pel que sembla, això és una ganga.

Tot seguit, vam procedir a entrar a la casa sense més dilacions. Hom es va deixar les postres a fora sobre un quadre elèctric. Per sort l’abundància dels osonencs va evitar que hi hagués cap mena de furt. Vam entrar pel garatge i el que vam veure va ser quelcom semblant a la postmodernitat; no hi havia cap gran relat, si de cas el que vèiem i percebíem era tot de petites narracions independents que ens intentaven explicar la realitat des de la

seva visió particular. L’amo de la casa ens estava explicant els canvis que havien experimentat les diferents estances d’ençà que ell havia decidit vincular la seva vida a aquell espai. Els meus acompanyants anaven fent tot de comentaris sorneguers amb relació a les diferents decisions preses. Un cop explorats tots els racons de la casa, vam entaular-nos amb la voluntat de repassar els racons de l’ànima. Per fer-ho, vam destapar un vi blanc per anar obrint boca. El nostre interior necessitava ventilar-se per la pudor resclosida de les derrotes diàries acumulades. Era una taula plena d’aliments freds: embotits, formatges i amanida. Vaig destinar tots els meus sentits a tastar els aliments amb atenció plena, com faria algú que anés tot l’any amb sandàlies. L’eix central de la conversa eren els trasllats, ja que tres de les cinc persones presents n’eren afectades recentment. També van parlar de Sant Bartomeu i dels tòpics comarcals; com seria el cas que SEPO és un viver hippie, que Olost s’ha carregat la comarca, que els de Prats només miren pel seu melic… El tram final va virar cap a temes més racials, sobre els canvis demogràfics i les seves conseqüències. En general, molt paternalisme cupaire, per part dels meus companys que s’escudaven rere els relats socioeconòmics; el que és necessari és abocar molts més recursos per tal de llimar les diferències. El sistema educatiu només vetlla pels ordinadors. La conversa va avançar cap a un claustre de professorat. En un moment donat, vaig ser titllat de terratinent, cosa que hom va matisar com a imprecisa (més aviat pagès), fet que l’editor de la revista va apreciar com un canvi verament substancial en la percepció d’un mateix.

Els últims glops van anar carregats d’autoconeixença, cert aire de pedanteria, —això, que no falti. El pes de les diferents valoracions lligades a la vida de cadascú va ocupar el pensament de la taula com si no tingués importància la màscara individual. Vaig pensar que en el fons tot m’afecta en aquesta vida i que el primer pas és acceptar aquesta part i deixar-se d’autocensura emocional. El foc de la conversa es va apagar i vaig fumar una mica, i ja vaig entendre per què ho feia.

— Vols fer una crònica del sopar i que sigui el relat de la setmana que ve?

— No ho sé, no em vull comprometre… [fet tres mesos després].//

Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!

comunicaciolarella@gmail.com

ELS MOTS ENCREUATS

VERTICALS

1. Gent de l’estranger que ve a passar l’estiu.

2. Lloc on anem quan fa calor, on hi ha sorra i l’aigua és salada.

5. Sensació de temperatura alta. Quan en fa, ens hem de refrescar.

7. Peça de roba que et poses per banyar-te.

Mots encreuats elaborats per_ Eloi Mill

HORITZONTALS

3. Objecte que et poses als ulls per protegir-te del sol.

4. Lloc on hi ha molta aigua, hi ha onades i pots anar amb vaixell.

6. Lloc on et vas a banyar a l’estiu. Hi és a gairebé tots els pobles del Lluçanès. Hi pots fer natació.

8. Setmanes de l’any que no treballem ni anem a l’escola.

ELS ENCANTS

ES VEN

» MANAT D’ASPES DE BOIX per a hort. Preu a convenir. T: 639 070 186 (R600/02)

» FURGONETA FORD TRANSIT CONNECT ideal per camperitzar de l’any 2008 i amb 170.000 km en perfectes condicions. T: 677 779 058 (R600/04)

» RENAULT GRAN ESCÈNIC de 7 places. En perfecte estat 2.300 €. Veure i provar sense compromís. T: 660 097 761 (R600/05)

» TERRENY URBÀ actualment solar apte per tenir-hi cavalls.1.919 m² PMU-2 La ComaBona Sort. Prats de Lluçanès. 160.000 € preu negociable. T: 638 10 24 74 (R600/03)

» FURGONETA PEUGEOT RIFTER. Motor 130 cc. Dièsel. 75.000 km. En perfecte estat. T: 626 491 754 (R599/11)

» TOYOTA YARIS. Dièsel. De l’any 2010. Molt ben cuidat. T: 661 752 666 (R599/12)

» APARELL D’AIRE CONDICIONAT de columna. Refreda, purifica i humidifica. Amb comandament a distància. Té dos anys. 70 € negociables. T: 699 87 61 27 (R598/01)

» SOFÀ de 2 places de tela color gris fosc. Fa 85 cm d’amplada i 190 cm de llargada. En molt bon estat. 150 € negociables. S’ha de recollir. T: 699 87 61 27 (R598/02)

» ES VEN CASA A PRATS DE LLUÇANÈS de 249 m2, amb local, 2 plantes i terrassa gran. T: 666 816 670 o 687 990 134 (R597/02)

» 4 LLANTES de 18 amb pneumàtics per a Golf MK4, Seat León i Audi A3. 580 €. T: 639 070 186 (R600/01)

ES BUSCA

EL SUDOKU ELS PASSATEMPS

» HABITACIÓ PER LLOGAR per a noi de 27 anys que treballa a la Mola. T: 622 838 899 (R600/04)

» PLAÇA DE GARATGE A OLOST, per a cotxe o moto, per comprar. T: 619 074 895 (R600/05)

» CABANYA al Lluçanès o al Berguedà per fer un habitatge. Amb terreny. T: 648 937 102 (R599/13)

» PIS DE COMPRA a Vic o comarca. Particular. Abstenir-se agències. T: 639 322 329 (R599/14)

» CASA per llogar o comprar a Olost o voltants. T: 622 86 56 89 (R597/01)

Els Encants de LaRella! Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS

ALIMENTACIÓ

SUPERMERCATS

FORNS DE PA

PLATS COMBINATS

DROGUERIA

629 963 056 • FRUITA • XARCUTERIA

BEGUDES

Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès 622 15 10 01 Repartim a tot el Lluçanès!

I PLATS

SALUT

TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

PERRUQUERIA

DENTISTES

LES FOTOS DEL TEMPS

Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

L’11 de juliol va ser un dia de pluges intenses i cortines d’aigua// F:ALIMARA

NATURA KM 0

El juliol de l’any passat començàvem la secció proposant-vos una sortida nocturna i, amb un tres i no res, hem passat un any parlant-vos de plantes i animals. Hem intentat animar-vos a sortir i viure més intensament aquesta natura km 0 que ens envolta. Sentim cantar ocells al matí, quan ens llevem per anar a treballar. Algun vespre, escoltem cridar un animal desconegut bosc endins. Veiem plantes amb flors de tots colors que ressegueixen els camins per on passegem. Arbres amb fulles de formes i tons diferents ombregen els corriols pels quals, de tant en tant, ens perdem. Insectes totalment desconeguts es creuen a les nostres vides, entrant a dins a casa o per la finestra oberta del cotxe. Ens

No us descuideu els prismàtics

creuem amb animals nocturns anant amunt i avall amb el cotxe, a vegades amb un bon ensurt. I “per ensurts” el que ens emportem quan una serp s’esmuny entre les herbes. Aquestes experiències poden ser la nostra relació amb la natura i desconèixer per complet quin era aquell ocell que cantava, aquella papallona que donava cops a la finestra, aquell arbust arrebossat de flors blanques o si allò que saltava pel jardí era una granota o un gripau. Nosaltres hem intentat transmetre una altra manera de viure la natura i despertar-vos la cu-

riositat per conèixer-la millor, i així començar a cultivar-hi una amistat que tants bons moments ens aportarà. Així ho vivim nosaltres i esperem haver sabut explicar-ho, i que d’ara en endavant pugueu dir que heu sentit cantar un Rossinyol (Luscinia megarhynchos), que ha entrat a casa una Reina zebrada (Iphiclides podalirius), que ja han florit els Saücs (Sambucus nigra) o que heu vist un Gripau d’esperons (Pelobates cultripes) al jardí.

I, si en Ramon Erra no ens pren la feina, al setembre començarem una nova secció amb més plantes i feres!

Bones vacances i, sobretot, no us descuideu els prismàtics!// TON, RITA, VALENTINA I RAMON BAUCELLS

TAN LLUNY, TAN A PROP

ASTRES A L’HORITZÓ, LA MIRADA D’EN PEI IBORRA

Recordo que va ser l’any de la Covid, al juliol, un matí a la Fonda d’Alpens. En Joan em va dir: —Oita, vine, mira això, que a tu t’agradarà. Ho ha fet el meu germà.

Va treure el seu mòbil i em va ensenyar un vídeo —més aviat un time-lapse, o sigui, un lapse de temps— on les imatges registraven com el cometa Neowise brillava al cel nocturn i desapareixia sota l’horitzó.

M’havia estat aixecant unes quantes nits, a les quatre o les cinc, i pujava a la Serra per veure aquell cometa. Evidentment, li vaig demanar pel seu germà, i la resposta va ser molt senzilla: —Oh, sempre li ha agradat mirar el cel i fer fotos.

Les fotos que em va ensenyar en Joan eren meravelloses. Implicaven moltes hores de feina. El seu germà coneixia perfectament les nits estrellades i triava perspectives d’algú que s’estima molt aquesta terra. Els fotògrafs del cel, com en Pei, solen ser gent molt tranquil·la, molt humil, molt perseverant. Tenen una imatge al cap i també al cor. Saben quins factors s’han de combinar per aconseguir-la; també saben que no controlen aquests factors. Només esperen que es combinin i allà estan per, donat el cas, registrar-ho.

Aquell matí a la Fonda va ser la primera vegada que vaig sentir parlar del petit dels germans Iborra. De mica en mica, els vaig anar coneixent: primer la Katy, que era la iaia dels meus estimats Biel i Duna; després la Roser, en Toni... Però és clar, són una multitud de germans, i no va ser fins que vaig escriure el llibre que vaig conèixer en Pei, perquè ell ens va regalar les seves fotos així, sense més.

Doncs ara estem de sort: en Pei ha fet una exposició anomenada Astres a l’horitzó. Primer va estar al Santuari de Cabrera i ara es pot visitar al Museu de l’Esquerda de Roda de Ter fins al novembre.

La mirada d’en Pei aconsegueix transportar-te. Aquells moments queden gravats als teus ulls, a la teva ment, al teu cor... i potser et fan valorar aquest planeta d’una manera diferent.

Gràcies eternes, Pei.// INÉS DIBARBOURE

La Lluna plena, el Pedraforca i el Santuari de Bellmunt, una de les fotos de l’exposició.// F: PEI IBORRA

Una màquina segant a Sant Sebastià, Prats, el 20 de juliol.// F:FERRAN VILA

Un camp acabat de segar el dia 21 de juliol// F: JORDI CAMPS

Baixant d’aigua a la Font del Clotet, el 12 de juliol.// F: RAMON SOLER

La Gavarresa baixava així de plena per Oristà el dia 24 de juliol.// F: PERE CORS

Arbre caigut a la carretera de Perafita en el temporal del 23 de juliol.//F: @ANNA_MARSOL

7:06 h - 20 d’agost

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

20:450 h - 20 d’agost

9 d’agost

23 d’agost

LLUÇÀ (760 m)

34,2 ºC · dia 1

11,7 ºC · dia 25

22,10 ºC

69,2 km/h · dia 3

150,00 L · 9 dies

574,00 L 80,0 L · dia 23

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)

37,0 ºC · dia 1 9,00 ºC · dia 29 23,14 ºC 51,5 km/h · dia 3 158,73 L · 7 dies

559,20 L 59,76 L · dia 23

De l’1 al 29 de juliol

Temperatura màxima

Temperatura mínima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

Pluja mensual i dies amb precipitació

Pluja anual

Dia de més pluja

35,1 ºC · dia 1 11,7 ºC · dia 25 23,03 ºC

63,4 km/h · dia 23 164,7 L · 10 dies 559,9 L 66,5 L · dia 23

34,3 ºC · dia 1 10,4 ºC · dia 25 21,8 ºC

36,3 ºC · dia 1 10,7 ºC · dia 29

22,7 ºC

59,5 km/h · dia 23

L · 5 dies

L 51,60 L · dia 23

43,5 km/h · dia 6

124,20 L · 13 dies

506,00 L 37,000 L · dia 23 ALPENS (871 m)

PERAFITA (774 m)

35,5 ºC · dia 1 10,2 ºC · dia 25 21,02 ºC

562,3 km/h · dia 23

105,3 L · 11 dies 428,1 L 41,4 L · dia 23

OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)

37,6 ºC · dia 1 8,50 ºC · dia 29 22,00 ºC 74 km/h · dia 23 118,20 L · 8 dies 484,8 L 47,80 L · dia 23

37,7 ºC · dia 1 11,5 ºC · dia 29 23,70 ºC 56,3 km/h · dia 1

L · 10 dies

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)

31,6 ºC · dia 1 11,2 ºC · dia 8 20,6 ºC 53,1 km/h · dia 13 107,8 L · 12 dies 515,6 L 31,2 L · dia 12

ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)

36,6 ºC · dia 1 10,10 ºC · dia 25 21,5 ºC

40,2 km/h · dia 12 140,60 L · 11 dies

533,00 L 35,6 L · dia 23

OLOST - TRASSERRA (740 m)

34,20 ºC · dia 1 12,40 ºC · dia 25 22,60 ºC 78,9 km/h · dia 23 125 L · 7 dies

471,60 55,40 · dia 26

SANT BARTOMEU (878 m)

L 44,6 L · dia 23 ORISTÀ (460 m) 33,00 ºC · dia 1 12,2 ºC · dia 8 21,5 ºC 57,9 km/h · dia 23 159 L · 9 dies

L 71,40 L · dia 23

EL JULIOL MÉS PLUJÓS I FRESC DELS ÚLTIMS ANYS

Al Lluçanès, juliol és estadísticament el mes de l’estiu més càlid i, alhora, el de menys precipitació. Enguany, malgrat que per dos dies (dades a dia 29) les dades són encara provisionals, podem confirmar que, contràriament al que indiquen les sèries climàtiques, ha estat un mes molt plujós i lleugerament més fresc de l’esperat. Tot el contrari de juny, que, com recordareu, va ser extraordinàriament càlid i amb precipitació mínima.

La temperatura mitjana mensual ha estat, en pràcticament totes les estacions d’on tenim registres històrics, per sota l’esperat, trencant la tendència dels últims anys de temperatures superiors a les mitjanes. A Sant Boi, per exemple, han tingut una mitjana mensual de 21,50 °C (mitjana 23,40 °C), a Alpens 21,80 °C (mitjana 23,00 °C), a Olost 22,10 °C (mitjana 22,48 °C) o Perafita 21,02 °C (mitjana 21,30 °C).

Les temperatures, sense valors extrems, han sigut normals, una mica baixes els primers dos terços del mes i clarament més baixes aquests últims deu dies. La màxima del mes va ser a Oristà el dia 1 amb 37,70 °C i la mínima a Olost – Lliscàs el dia 29 amb 8,5 °C.

La precipitació ha sigut molt abundant i en la majoria d’estacions s’han doblat o inclús triplicat les mitjanes. Ha sigut el juliol més plujós des de l’any 1992. En són un bon exemple Prats amb 164,70 mm (mitjana 52,40 mm), Merlès amb 158,73 mm (mitjana 49,64 mm) o Alpens amb 124,20 mm (mitjana 51,70 mm). Altres registres molt significatius són Sant Bartomeu amb 159,00 mm, la Torre d’Oristà amb 139,80 mm o Olost – Trasserra amb 125,00 mm.

Aquestes pluges abundants, repartides en força dies, van dels tretze dies de precipitació als Munts als només set dies de Merlès. Les quantitats més importants es varen concentrar entre els dies dotze i vint-i-tres. Hi va haver tempesta, amb forts vents, calamarsa i una mica de pedra, però, en general, la precipitació va ser beneficiosa i no es varen registrar, que en tinguem constància, danys significatius.// FRANCESC COMES

TEMPERATURA DE XAFOGOR

Sovint sentim parlar de temperatura de xafogor, però què és i com es calcula?

La humitat ambiental elevada (humitat relativa), combinada amb la temperatura també alta de l’estiu, dificulta l’evaporació de la suor pel fet que l’aire està gairebé saturat d’humitat. La suor s’acumula damunt de la pell i la refrigeració natural del nostre organisme es fa dificultosa. És llavors que patim la incòmoda sensació de xafogor.

La sudoració ens permet refredar el nostre cos. L’evaporació de la suor que impregna la pell implica una disminució de la temperatura corporal. La refrigeració associada a l’evaporació depèn de la humitat relativa de l’aire, però també, d’alguna manera, de la velocitat del vent. Com més altes siguin la temperatura i la humitat, més alta serà aquesta desagradable, i fins i tot perillosa, sensació de xafogor.

Per calcular aquesta temperatura de xafogor, normalment s’utilitza el mètode Humidex, que combina la temperatura real de l’aire i la humitat ambiental. La fórmula és una mica complexa i, per tant, normalment s’usen taules com aquesta de la dreta.

També adjuntem una calculadora (ISGlobal Institut Salut Global de Barcelona) que permet determinar la temperatura de xafogor, el risc que implica per la salut i les accions a fer per minimitzar-ne els riscos:

= Per sobre de la capacitat de l’atmosfera per emmagatzemar

d’aire

Més informació: