R568

DIJOUS 21 | MARÇ | 2024 | NÚMERO 568

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

El Lluçanès recicla el 67% dels residus domèstics · Olost, Prats, Sant Feliu i Sant Boi aposten pel model “porta a porta” · Merlès frega el 80% de recollida selectiva amb contenidors

AIGUA

La meitat de fonts no ragen El GDT presenta el mostreig 2024 TERRITORI

Els propietaris forestals al Parlament Expliquen el projecte dels Boscos de Pastura REPORTATGE

IAE, Plusvàlua i ICIO Els altres impostos municipals CULTURA

We Will Rock You ho peta Més de 1.000 persones han vist el musical ESPORTS

La pluja marca Le Centaure 47 genets participen en aquest raid nocturn Sortida d’una de les curses del trail de la Pujada de Sant Isidret.//F: GIL AYATS - VIA FORA

Fang i sol protagonitzen una Sant Isidret de rècord Més de 400 participants, entre corredors i caminadors, recorren els camins d’Olost

LA COLUMNA

Sobre la nostàlgia (reaccionària) De Laura Prat Cano

NOTÍCIES

TRADICIÓ

Caminada a Salselles per demanar més pluja

Núm. 568

Les darreres pluges permeten recuperar el nivell dels aqüífers Només Olost segueix necessitant uns deu camions cisterna diaris per garantir el subministrament LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

L’aplec a Salselles, fa uns anys.// F: ARXIU

L’Ajuntament de Sant Martí d’Albars i la junta parroquial del poble han recuperat la caminada fins a la parròquia de Santa Maria de Salselles, actualment en terme de Borredà. La caminada, de 14 quilòmetres, es farà el pròxim dissabte 6 d’abril, sortint a les 8 del matí del nucli de Sant Martí.

Antigament, Santa Maria de Salselles era considerada una de les patrones del Lluçanès, i els veïns dels pobles del voltant tenien la tradició de, pels volts de Sant Marc i Sant Isidre, anar a missa en aquesta parròquia per demanar pluja, protecció pels sembrats i bones collites. Durant la primera dècada de segle, els veïns de Sant Martí van recuperar l’antiga tradició, que es va fer durant una quinzena d’anys, juntament amb un dinar, i també, amb un concert del cicle Solc.

La sequera que viu el país els darrers mesos ha propiciat veïnat i Ajuntament a recuperar enguany novament la tradició.// PAT

FORESTAL

Entra en vigor la prohibició de foc Des del passat 15 de març ha entrat en vigència la prohibició de foc a tot el territori català. Aquesta mesura s’estendrà fins al 15 d’octubre, en una temporada que es presenta de les més complicades que s’han vist en aquest darrer segle.

Aquesta serà la quarta primavera amb dèficit de pluges, fet que està deixant els boscos en una situació al límit, amb una vegetació molt decaiguda. L’aigua d’aquests últims dies ha donat una mica d’aire a la situació, tot i que a llarg termini el problema continua vigent, ja que l’índex de sequera continua sent molt alt.

Actualment, les zones amb més risc d’incendi són Catalunya central, Girona, el litoral i prelitoral central, la plana de Vic i l’interior de les terres de l’Ebre.

Per poder fer foc, ja sigui d’esbarjo, barbacoes, activitats pirotècniques o per cremes forestals, es necessitarà el permís específic. L’any anterior, es van acceptar 50.000 peticions dins de la temporada d’alt risc i 100.000 fora de temporada.// Red.

LaRella | 2

Les pluges dels darrers dies, malgrat no ser cap panacea, ha servit per omplir un xic rius i pantans.

A Olost per exemple, les pluges dels darreres dies han servit per omplir una mica el pantà de Santa Creu, que es calcula que ha arribat fins al 20% de la seva capacitat actual.

Estava previst que en les pròximes setmanes continuessin les tasques per treure els fangs que, amb el pas dels anys, s’estima que han fet reudir la capacitat del pantà gairebé a la meitat. Tal com explica Gil Salvans, alcalde d’Olost, el Consitori ha rebut una subvenció de 200.000 € que ha de servir per pagar aquestes tasques, però que ara hauran d’esperar.

Salvans explica que tenien el projecte quasi apunt, havien acordat amb els propietaris dels terrenys del costat de la presa avocar-hi els fangs extrets i només els faltava el permís per

La reducció de camions cisterna a Olost ha estat possible gràcies a l’entrada d’aigua al pantà poder dur a terme aquesta activitat. La pluja d’aquest dies no atura el projecte, però si que ha obligat a aplaçar-lo.

Aquest projecte, però, és la continuació d’unes tasques inicials que ja s’han fet a la cua del pantà, on ja s’han invertit 40.000 €.

L’entrada d’aigua al pantà d’aquest cap de setmana ha permès reudir el nombre de camions cisterna d’aigua diaris que arriba a Olost, ja que s’han pogut reactivar les bombes de captació de

Una capa d’aigua ja ocupa tota la superfície del pantà d’Olost, aquest diumenge.// F: PAT

l’embassament. Aquestes només s’activen quan les reserves del dipòsit municipal baixen per sota del 85%. Des d’aquest dilluns, Olost només rep els deu camions cisterna provienents de Santaeularieta. Aquesta reducció també permetrà disminuir el cost que suposa pel Consistori la portada d’aigua. Segons apunta Salvans, des de l’octubre fins ara hi han destinat uns 230.000 €, i afegeix que la Diputació de Barcelona n’ha pagat, aproximadament, un 50% .

El consum d’aigua d’Olost aquests darrers mesos es manté en uns 500 m3 diàris d’aigua, 170 m3 arriben de Santaeularieta, entre 230 i 240 m3 arriben dels pous de Vilaseca i la resta, ara, la tibaran del pantà.

Les pluges importants del passat cap de setmana també han permès que la presa del pantà pogués desembussar-se, ja que el primera corrent d’aigua va expulsar els residus que hi havia a la desembocadura.

SANT MARTÍ I SANT AGUSTÍ JA NO NECESSITEN CISTERNES Malgrat que escassa, la pluja que ha anat caient des de principis d’any, ha permès a Sant Agustí prescindir de l’aigua que els hi arribava amb camions cisterna. Albert Camprubí, regidor

del municipi, explica que des del mes de gener ja no n’hi arriba cap. Camprubí afegeix que les pluges han fet que els aqüífers es recuperessin.

Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí d’Albars explica que al municipi, des de prinicips de març, ja no necessiten cisternes d’aigua. Des del passat desembre aquest municipi rebia entre una i dues cisternes setmanals. Ara Padrós, explica que reben 120 m3

Sant Martí d’Albars i Sant Agustí de Lluçanès han aconseguit prescindir dels camions cisterna diaris dels Pous de Vilaseca, que sumats als 90 m³ que extreuen dels pantans de la Gavarresa, en tenen prou per garantir el subministrament d’aigua local. Padrós afegeix, però, que no tenen detall de l’ús que alguns ramaders fan dels pous propis i de les cisternes extres.

Pel que fa a la Bassa de Merlès, Jordi Bruch, president de la Mancomunitat d’aigües, explica que ja fa setmanes que està plena i el nivell es manté.//

NOTÍCIES

21 de març de 2024

El mostreig del Grup de Defensa del Ter revela unes fonts eixutes i contaminades per nitrats · Un 54% de les fonts del Lluçanès mostrejades aquest gener no rajaven · Les que ragen, excepte quatre, han disminuit la càrrega de nitrats MOSTREIG GDT 2024

LLUÇANÈS Per_ Clàudia Molina Catalan

Un altre any, més de 60 persones voluntàries del Grup de Defensa del Ter (GDT) han visitat 170 fonts de les comarques d’Osona i Lluçanès per analitzar i catalogar l’estat de l’aigua que en raja. Aquest aplec de persones, que en l’acte de recollir les mostres valoren l’aigua i les fonts com a recurs incalculable per a la vida animal i vegetal i el reivindiquen com a un tresor, com a un bé comú que cal protegir; denunPresentació del GDT del mostreig d’enguany.// F: GDT cien que la sequera s’arrossega durant anys i la set desmesurada de l’agroindústria porcina estan acabant amb el lliure rajar de trats; seguida de la Font Salada, çanès constitueixen la zona 0 de l’aigua. al terme municipal d’Oristà, amb la contaminació per nitrats dels Enguany, només 81 fonts de un volum de 0,9 mg/L. aqüífers a conseqüència del creiles dues comarques rajaven i En canvi, les dues fonts més xement i sobreexplotació de la d’aquestes, el 41% estan contacontaminades les trobem al terme criança porcina” a més que van de Lluçà i a Sant Feliu Sasserra. afegir que “les institucions conminades, és a dir, es troben per La Font de les Coves, a Lluçà, en- tinuen sense implementar mesusobre del llindar de 50 mg/L de nitrats, xifra màxima que marca guany ha arribat als 161,1 mg/L, res reals i efectives per a revertir l’OMS com a segura per al conxifra més alta que l’any anterior aquesta situació, que està esdeen 1,4 punts. La Font Forriola de venint una autèntica catàstrofe sum humà. El GDT ha denunciat Sant Feliu aquest mediambiental que s’està esteque hi ha hagut any ha augmen- nent per tot el territori català”. una disminució La font de la progressiva del Alhora, el grup ecologista, matat fins als 151,3 Llena, d’Alpens, mg/L de presèn- nifestava la contradicció que “en cabal d’aquestes fonts en els últims i la font Salada, cia de nitrats, una aquest escenari, en què els mutres anys. Aquest xifra alarmant si nicipis estan buscant vies altergener s’han trobat d’Oristà, les menys tenim en compte natives per abastir-se d’aigua, que un 52% de les el llindar de segu- l’agroindústria porcina està ascontaminades fonts han deixat retat de l’OMS. secant les aigües del subsol imde rajar.

M a l a u r a d a - punement”. A més, va posar en A més, en l’exercici del 2024 ha ment, hi ha pobles que han que- relleu que el consum d’aigua de quedat en evidència que la mitdat eixuts, com és el cas d’Olost la cadena de producció porcina on cap de les 3 fonts mostrejades massiva supera amb escreix el jana de nitrats ha arribat als 58 rajava, ja que en aquest exercici, consum d’aigua domèstic. A dalt mg/L enfront dels 56,1 mg/L del la quarta font a la qual s’acos- de tot de la piràmide de grans mostreig del 2023. Unes xifres preocupants que no deixen d’augtaven coneguda com la Font del consumidors d’aigua, trobaríem Gorg Negre no han anat a com- els escorxadors. mentar.

Des del Grup de Defensa del provar si era viva després d’anys Ter denuncien que aquest assede trobar-se-la seca.

LES FONTS DEL LLUÇANÈS Els municipis Aquestes xifres dramàtiques cament progressiu d’Alpens, Sobretambé s’estenen a les fonts del de les fonts definiEl Grup de nostre territori. De les 46 mosmunt, Sant Agustivament no prové trejades al Lluçanès, s’han trobat tí i Sant BartoDefensa del Ter només de la seque 25 estan eixutes. meu tenen en quera, i demanen reclama un La bona notícia és que d’aquescomú que només una reconversió en conserven una tes 21 fonts que encara ragen, canvi de model del model del secque brolli aigua, en 16 s’ha experimentat un detor porcí català, del sector porcí sobretot, a Osona que de moment no creixement de la concentració de està contaminada. i al Lluçanès. A nitrats i d’aquestes, 12 es mantemés, insten a frenar aquesta tennen per sota el llindar de 50 mg OSONA I LLUÇANÈS, EPICENTRE dència autodestructiva dels ecoper litre.

DEL PORC Les dues fonts menys contamisistemes i denuncia que a més, el Durant la presentació dels re- sector fa empobrir la població, ja nades en aquest mostreig, són, en primera posició, la Font de la sultats del mostreig del 2024, que el model de negoci reverteix Llena a Alpens, amb una concenel Grup de Defensa del Ter, va en precarietat laboral i, per tant, manifestar que “Osona i el Llu- desigualtat social.// tració de tan sols 0,6 mg/L de ni-

MUNICIPI

FONT

Nitrats mg/l.

Dif. 2023

0,6

-0,1

Alpens

De la Llena

Alpens

Del Pi

no raja no raja

Alpens

De la Pixarella

no raja no raja

Alpens

Bona

no raja

17,0

Lluçà

Dels Bous

85,7

-1,7

Lluçà

De la Mosquera

no raja no raja

Lluçà

De les Coves

161,1

Olost

Casa Nova

no raja no raja

Olost

De les Costes

no raja no raja

Olost

Del pont de la Vila

no raja no raja

Olost

Del gorg negre

S/D

no raja

Oristà

Salada

0,9

-0.1

Oristà

De la Torre

109,1

-8,6

Oristà

De la Baga

37,4

-13,8

Perafita

Nova

23,7

-1,6

Perafita

De l'Hostal Nou

no raja no raja

Perafita

Del Raig

41,3

-11,8

Perafita

De Perera

26,3

-10,5

Prats

Les 3 Fonts

52,9

-3,1

Prats

Del Marçal

23,1

-5,5

Prats

De la Vila

no raja

53,3

Prats

Ti

no raja no raja

Prats

Calenta

50,3

-13,2

Sobremunt

Conjunta

no raja

9,6

Sobremunt

De la Roca

20,2

+8,1

Sobremunt

De Santa Llucia

no raja no raja

Sobremunt

De Can Quelet

no raja no raja

Sant Agustí

De les Vinyes Grosses

no raja no raja

Sant Agustí

Dels Veïns

no raja

24,7

Sant Agustí

De les Mosqueres

13,9

-1,9

Sant Agustí

Canal

no raja no raja

St. Bartomeu

De la Teula

no raja no raja

St. Bartomeu

De la Plaça

no raja no raja

St. Bartomeu

Del Boix

20,1

St. Bartomeu

Del Vicari

no raja no raja

Sant Boi

De la Boixa

no raja

3,3

Sant Boi

De la Prada

24,3

-1,1

Sant Boi

De la Mina

no raja

0,8

Sant Feliu

Forriola

151,3

+4,5

Sant Feliu

Dels Traginers

90,6

-11,5

Sant Feliu

De Comes Vertides

no raja no raja

Sant Martí

De les Escaredes

56,8

-28,9

Sant Martí

Dels Plans

62,2

-3,4

Sant Martí

Cal Blanc/ Sant Martí

34,1

-1,9

Merlès

Dels Bullidors

65,1

-13,0

Merlès

Del Sàlic

no raja no raja

Merlès

Del Molí del Mas

no raja

+1,4

+10,9

32,4 LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm. 568

Cuidem Lluçanès inicia una nova etapa · Fundació La Caixa fa un donatiu de 10.000 € a la cooperativa pel projecte Acompanyament a la llar · L’entitat d’economia social compta amb més de 100 sòcies i 8 treballadores PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Nerea Sànchez Moreno

A diferència d’altres cooperatives creades per iniciativa de la societat civil, Cuidem Lluçanès neix de l’impuls de l’administració pública. L’any 2017, el Consorci del Lluçanès va dur a terme un estudi a la comarca que detectava un alt índex d’atur en dones majors de 45 anys, per sobre de la mitjana catalana, les quals realitzaven tasques de cures i de la llar de forma precària o sota l’economia submergida.

La cooperativa va prendre forma jurídica el juliol del 2018, amb l’objectiu de proporcionar una atenció de qualitat en els serveis de cures al territori i regularitzar la situació de les persones treballadores en l’economia submergida en l’àmbit de les cures i les tasques de la llar. Tres mesos després, la cooperativa començava a oferir els seus primers serveis. Dos anys després, enmig d’una pandèmia

El nou Consell Rector de l’entitat.// F: CUIDEM

que va evidenciar més que mai la importància de les cures i al mateix temps va suposar un gran sotrac per a la cooperativa, es renovava el consell rector amb la voluntat de donar continuïtat al projecte i de potenciar nous serveis que es van desenvolupar durant els anys posteriors i que van obrir noves línies de treball, com les formacions o el reforç escolar. No obstant, la desafecció cap al projecte i la gran pèrdua de clients deriva-

Aquest és el tercer Consell Rector que governarà l’entitat

da de la pandèmia va generar greus problemes econòmics per a la cooperativa, que van suposar un endeutament i l’impagament de fins a tres mesos dels sous de les treballadores. Per una banda, les treballadores expliquen haver “viscut amb impotència i preocupació la situació” i asseguren haver-se “sentit molt soles en un moment molt difícil”, mentre que membres de l’antic Consell Rector lamenten “les dificultats a les quals s’enfronta el món rural per aconseguir finançament o recursos per cobrir els serveis socials i sociosanitaris”.

Enguany, Cuidem Lluçanès inicia una nova etapa amb més de 100 sòcies, 8 treballadores i el seu tercer Consell Rector, encarregat de seguir treballant en el projecte. El nou equip està format per Isaac Peraire a la presidència, Glòria Borralleras a la secretaria i Anna Salas, Àngels Sala i Montserrat Perarnau a les vocalies, i Mariona Font a la coordinació. El passat dimecres, Cuidem va signar un

donatiu de 10.000 € entregat per Fundació La Caixa dins del marc del projecte “Acompanyament a la llar. Atendre a la pròpia llar alleugerint la xarxa familiar” per poder seguir desenvolupant la feina de la cooperativa.

Mariona Font, avança que hi ha prevista l’aplicació de nous serveis. Per una banda, el servei de fisioteràpia a domicili i per l’altra, oferir activitats esportives a diferents municipis del Lluçanès.

Poder proveir els serveis oferts de manera assequible econòmicament per a totes aquelles persones que ho necessitin i, alhora, garantir un sou digne a les treballadores, és un dels gran reptes de la cooperativa des del seu naixement. En referència a aquesta qüestió, el nou Consell Rector, apunta que identifiquen “l’economia submergida com la gran rival, però pensem que amb el pla que seguim en base a les necessitats del territori ens en podem sortir i ens en sortirem”.//

HABITATGE

Oberta la convocatòria de subvencions per al pagament del lloguer Aquest mes han sortit diverses subvencions tant en matèria de lloguer com de despeses de subministraments energètics.

Pel que fa al lloguer, són dues línies d’ajuda, tant per al lloguer d’habitatges, on el màxim seran 650 € al mes, com per habitacions, percebent com a màxim 350 € al mes.

En el cas de les famílies nombroses, monoparentals o unitats de convivència on un dels membres tingui una discapacitat legalment reconeguda, l’import màxim podria arribar fins als 900 € al mes.

S’hi poden acollir, per una banda, el col·lectiu de persones menors o iguals a trenta-cinc anys; i, per altra banda, majors o iguals de seixanta-cinc anys.

Pel que fa a les subvencions per subministraments energètics, és un plec d’ajuts que van dirigits a famílies en situació de vulnerabilitat del Lluçanès. Les persones sol·licitants hauran de complir les condicions bàsiques d’estar empadronades al municipi i que visquin de manera habitual a l’habitatge.

Les sol·licituds per obtenir l’ajut es podran presentar presencialment a l’ajuntament de cada municipi i a la seu del Consorci del Lluçanès. També s’accepten per via telemàtica.

Per a més informació, consulteu l’ajuntament del vostre municipi o la seu del Consorci.// Red. LaRella | 4

NOTÍCIES

21 de març de 2024

L’APF del Lluçanès compareix davant la comissió d’estudi de prevenció d’incendis forestals del Parlament L’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès va explicar el projecte Boscos de Pastura LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

En representació de l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès van comparèixer, el passat 12 de març, davant la comissió d’estudi de prevenció i gestió d’incendis forestals del Parlament, Jordi Solà, tècnic de l’Associació, i Glòria Roig, que actualment n’és la presidenta.

Solà va presentar el projecte de Boscos de Pastura que impulsa l’APF LLuçanès des del 2013, en una comarca on hi ha un 35% d’explotacions en extensiu. Solà va explicar que ells no s’han inventat res, sinó que des de l’Associació el que fan és perpetuar una tradició molt arrelada, la pastura.

Davant la comissió d’estudi Solà va detallar les principals tasques que desenvolupen des de l’APF, però va fer més detall en com des de l’Associació gestionen aquestes zones priorità-

Glòria Roig i Jordi Solà al Parlament de Catalunya.// F: RAMON ESPADALER

ries per prevenció d’incendis, mitjançant ramats. Solà va explicar com identifiquen les zones pasturables i les preparen a través d’acords de custòdia entre propietaris i ramaders, on també hi ha APF i Consorci. En aquests acords, el propietari hi posa el terreny; els ramaders, els animals i l’APF i el Consorci hi inverteixen diners per exemple, per eliminar les restes perquè el bestiar pugui entrar ràpidament

El model d’acords entre propietaris i ramaders genera molt interès als membres de la comissió

a pasturar a la primavera. També financen zones d’abeuratge i altres mesures perquè l’aigua arribi a tota la finca.

Des de l’Associació valoren molt positivament la compareixença davant de la comissió i l’interès que va generar entre els diferents membres, que van demanar detalls més concrets sobre el projecte i sobre la possibilitat d’exportar aquest model a altres zones de Catalunya.

Entre les qüestions plantejades pels diputats de la comissió als ponents, en destaca la que feia referència al finançament del projecte. Aquest es finança a través dels recursos propis de l’Associació, que en part surten de l’aprofitament de la fusta que treuen dels boscos. En aquest punt, des de l’Associació van reclamar la necessitat de revisar la categorització de zones prioritàries, és a dir, aquelles que pel seu especial interès reben fons públics per ser gestionades. Una revisió no només aportaria més recursos, sinó que també facilitaria la captació de nous socis per l’Associació, ja que, com va explicar Roig, si les seves finques no estan dins una d’aquestes zones, poc hi poden fer.

La presidenta de l’APF va reclamar també una major educació ambiental, perquè la gent conegui com es gestionen els boscos i quines són les repercussions d’aquesta gestió.//

SUCCESSOS

Tres caçadors denunciats pels Agents Rurals a Lluçà LLUÇÀ Per_ Redacció

El GEVA (Grup Especial de Verins i Antifurtivisme) dels Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya han denunciat a tres caçadors d’una mateixa colla de caça al municipi de Lluçà per diverses infraccions en matèria de seguretat i normativa específica de caça. Per això, s’han comissat armes, paranys, carregadors amb més munició de la permesa i diversos objectes igualment de pertinença prohibida.

Un dels caçadors ha estat denunciat per circular per una carretera local amb l’arma de foc a l’abast, carregada i desenfundada. En l’escorcoll del vehicle, també es van trobar un parell de braons per a la caça de mamífers prohibits. A més a més, la persona no tenia la llicència de caça vigent i tampoc tenia permís de l’àrea privada de caça on estava exercint.

El segon individu ha estat denunciat per fer un ús indegut de l’arma de foc, molt a prop d’una carretera, que està tipificada com a zona de seguretat per a minimitzar el risc dels usuaris de la via i portar un

Les armes requisades pels Agents Rurals.// F: AGENS RURALS

carregador il·legal amb més capacitat de la munició autoritzada, així com també per haver abatut un senglar en una àrea privada sense autorització. En l’escorcoll, es va trobar l’esmentat cartutx il·legal.

El tercer individu va ser denunciat per caçar sense autorització de l’àrea privada de caça pertinent.

Segons apunten els Agents Rurals, aquests fets comporten responsabilitats administratives i penals segons la normativa vigent// LaRella | 5

NOTÍCIES

EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA » PLAÇA DE GESTIÓ de subvencions i suport administratiu a l’Ajuntament de Lluçà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R567/03) » PROFESSOR PER CONVERSA en anglès o francès amb un preu assequible. C: sargamat@gmail.com (R566/03) » TEIXIDORA amb experiència a Santa Eulàlia de Puig-oriol T: 679 42 35 70 (R568/03) » TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Torn tarda. T: 687 08 30 81 (R568/01) » GEROCULTORA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Torn matí. T: 687 08 30 81 (R568/02) » MONITOR DE MENJADOR escolar al Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R567/04) » ASSESORS EN ASSEGURADORA, a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R568/04) » ADMINISTRATIU/VA a mitja jornada a Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R568/05) » OPERARI D’INSTAL·LACIONS METÀL·LIQUES a Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R568/06) » TÈCNIC/A DE NETEJA en domicilis, oficines, hotels i equipaments, a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R568/07)

BUSCO FEINA » Noi s’ofereix per tallar llenya i podar arbres a domicili. T: 621 18 90 02 (R565/04) » M’ofereixo per cuidar gossos per dies o setmanes a concretar. T: 630 59 39 71 (R565/05) » Noi s’ofereix per feina a granja d’engreix de vedells, conills, aviram o porcs. Didac. T: 600 85 50 45 (R567/04) » M’ofereixo per cuidar persones grans o infants, tasques de neteja, fer ungles acríliques, pintar abells i planxar… Per hores o jornada completa. T: 722 50 50 29 (R568/08)

Núm. 568

La no aprovació dels pressupostos aboca el país a eleccions i deixa el Lluçanès sense la inversió de 2,4 milions LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Els pressupostos aprovats per la Generalitat per aquest 2024, incloïa una inversió de més de dos milions d’euros pel Lluçanès, tal com vam explicar a la passada edició de LaRella. El no del Parlament als pressupostos, però, obliga el Govern a prorrogar els números del 2023. Aquest fet, tot i que no implica la pèrdua total de les inversions, sí que limita la possibilitat de tirar endavant noves despeses.

A la pròrroga dels pressupostos s’hi ha sumat la convocatòria d’eleccions anticipades, aquests dos factors deixen al Govern sense marge per augmentar les despeses. Malgrat que la llei contempla la possibilitat de sol· licitar una modificació de crèdit per poder augmentar la despesa.

Aquesta s’ha de fer a través d’un projecte de llei, que després ha d’aprovar la Diputació Permanent del Parlament, la llei, però, estableix que només es pot sol· licitar en uns determinats casos i “per una raó d’urgència”.

Ara bé, el que sí que pot fer el

Pere Aragonès, president de la Generalitat, convocant les noves eleccions// F: GENCAT

Govern és moure els diners entre les diferents partides del pressupost. Així doncs, els diners pres-

La pròrroga dels pressupostos obligarà el Govern a limitar la despesa prevista pel 2024 supostats el 2023 per finançar un determinat projecte, si aquest ja s’ha executat, poden servir per finançar-ne un altre de pendent.

EL CALENDARI ELECTORAL El president Aragonès ha convocat eleccions anticipades el pròxim 12 de maig.

Des d’ara i fins al 2 de maig, totes aquelles persones que ho necessitin, poden demanar el vot per correu a les oficines de correus o a la seva web.

Entre el 13 i el 17 d’abril, es faran els sortejos de les meses electorals. La campanya electoral començarà la mitjanit del dijous 25 d’abril i s’acabarà el dia 10 de maig. Deixant el dissabte 11 per a la reflexió.//

El Lluçanès es bolca en el 8 de març Els municipis del Lluçanès es van sumar a la commemoració de la diada del 8M. Les regidories d’igualtat es van organitzar per tirar endavant diferents activitats per reivindicar i posar en relleu el paper de les dones, però també per denunciar les discriminacions que encara avui en dia existeixen.

Entre les propostes destaca la presentació de l’obra de teatre La Primera, que es va fer a Alpens. Un homenatge a les mestres de la República, a través de la història de Nativitat Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya.//

Activitat a l’Ateneu de Sant Feliu.// F: CONSORCI

» Noi s’ofereix per treballar a pagès i/o fer feines de bosc i jardineria. Amb experiència. T: 680 633 423 (R568/09)

El Racó de la Feina de LaRella!

Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@gmail.com

LaRella | 6

Xerrada a Sobremunt.// F: CONSORCI

Mural a Sant Agustí de Lluçanès.// F: CONSORCI

NOTÍCIES

Núm. 568

El Lluçanès recull un 67,9% dels residus municipals de forma separada · El percentatge puja any rere any, però encara hi ha municipis per sota del 50% · Sant Boi de Lluçanès ha començat aquesta setmana el “porta a porta” LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

A principis del 2013 es feia famosa aquella cançoneta que deia “encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al groc no hi aniràs” de la campanya “Envàs, on vas?” impulsada per la Generalitat de Catalunya, per fomentar la recollida selectiva.

La campanya venia motivada pel fet que, malgrat que a Catalunya des de principis dels anys noranta, hi ha una llei pròpia de residus, el 2013 la recollida selectiva amb prou feines arribava al 36%. En aquell moment també, al Lluçanès, la mitjana se situava entorn el 32%. Dos anys i una cançoneta després, la xifra, però, ja va créixer fins a arribar al 50% de mitjana.

Des d’aleshores, el percentatge de recollida selectiva no ha parat de créixer a Catalunya i al Lluçanès, arribant a la comarca fins al 67% actual de residus que enviem a reciclar. Però encara hi ha alguns municipis lluçanencs que se situen per sota el 55%, l’objectiu mínim fixat per la Unió Europea per al pròxim 2025.

Un camió fent la primera recollida amb el sistema “porta a porta”, el passat dimecres 13 de març, primer dia amb nou servei .// F: AJ SANT BOI

per poder fer valoracions.

Pel que fa al canvi de cubells xipats, al llarg d’aquesta setmana el veïnat encara ha pogut treure la fracció amb els cubells antics, però Salvans explica que passat Setmana Santa ja s’haurà de fer amb els nous cubells, perquè si no, no es recollirà. El canvi permetrà a l’Ajuntament tenir més dades sobre la generació de residus i la seva tria, a part de plantejar una taxa més justa d’escombraries per a cada habitatge l’any vinent.

L’objectiu de les dues noves mesures és continuar millorant el percentatge de recollida selectiva que es fa al municipi.

Salvans també apunta que “si hem de ser comarca” també caldrà parlar d’unificar els sistemes de recollida amb els altres municipis.

PRATS APOSTA PER LA TRANSPARÈNCIA La recollida porta a porta a Prats va començar l’octubre del 2016. Aleshores el percentatge Olost, pioner en la recollida porta a porta de recollida selectiva ja passaal Lluçanès, introdueix la fracció del vidre i va del 50%, però amb la impleretira tots els contenidors dels carrers. mentació d’aquest sistema, el nombre de residus que es van recollir separadament segons la seva fracció va arribar fins al 84%, l’any 2020.

EL “PORTA A PORTA”, UNA Malgrat que el percentatge OPCIÓ Olost va ser el primer munimentar el seu percentatge de rede Prats segueix per sobre del Olost, Prats de Lluçanès i collida selectiva, que segons les cipi del Lluçanès en implantar 80%, Pep Peraire, regidor del Sant Feliu Sasserra van ser els darreres dades publicades l’any la recollida “porta a porta”, ho Consistori, explica que s’entreprimers municipis del Lluça2022, era del 45,75%. feia el novembre del 2013. Deu Si s’analitzen les dades dels anys després, també ha estat el nès en optar pel “porta a porta” veu una tendència a la baixa altres municipis que han impleprimer municipi de la comar(PaP) com a sistema de recollida en el percentatge de recollida de residus i deixar el sistema de selectiva. Segons Peraire, part mentat el PaP, és poc arriscat ca en implementar la recollida contenidors al de la responpredir el que pot “porta a porta” del carrer enrere. passar, ja que vidre i els cubells sabilitat és de Ara també s’hi tots ells han miamb xip. Habitul’Ajuntament Sant Feliu esdevé Prats destina ha sumat Sant que, segons llorat les seves alment, fins ara, un exemple més de 300.000 Boi de Lluçadiu “ens hem dades. N’és un els municipis que utilitzaven el PaP nès, que va co- d’eficiència del pap, exemple el cas de euros anuals en la relaxat i n’hem parlat poc”.

Sant Feliu Sasper recollir les mençar el PaP passant del 43% al serra, on des del recollida, gestió Per començar escombraries, no el passat 14 de a posar-hi reincloïen la fracció març. Marc Pajuny del 2021 fan 85 % de recollida i tractament dels del vidre en el sisel “porta a porrés, alcalde del mei, a finals selectiva seus residus municipi, exdel 2023 van ta”. L’any abans, tema, deixant com publicar un el 2020, el pera única fracció plica que l’inici fulletó amb el que es continuava ha estat molt centatge de recost econòmic del “porta a porrecollint amb contenidors. positiu i afegeix que malgrat alcollida selectiva era de poc més Gil Salvans, alcalde del mudel 43%, un any després fregava guns dubtes sobre què es recull ta”. En aquest detallaven el cost el 85%, esdevenint el municipi cada dia i on cal dipositar cada del servei, 319.000 €, i els innicipi, explica que encara estan amb millor percentatge de reresidu, el canvi de sistema “està en una fase de prova, però que gressos, 276.000 € (entre taxes sent molt fàcil i còmode”. no s’ha detectat cap incidència i devolucions). collida selectiva de tot el LluçaHaurà de passar un temps per greu. També explica que estan La diferència entre despeses i nès. poder valorar el resultat i veucontents de com ha anat, però ingressos, deixa un balanç negaque falta alguna setmana més OLOST COM A REFERENT re si Sant Boi aconsegueix augtiu de 43.000 €. Fins ara, aquest

LaRella | 8

NOTÍCIES

21 de març de 2024

TONES DE RESIDUS I % DE RECOLLIDA SELECTIVA 2005 Municipi

2010

2015

2020

2022

Tones selectiva

Tones resta

% selectiva

Tones selectiva

Tones resta

% selectiva

Tones selectiva

Tones resta

% selectiva

Tones selectiva

Tones resta

% selectiva

Tones selectiva

Tones resta

% selectiva

Alpens

27,45

149,8

15,49

20,61

93,49

18,06

65,28

65,64

49,86

66,11

65,97

50,05

82,92

65

56,06

Lluçà

14,49

59,22

19,66

19,72

79,28

19,92

45,05

65,42

40,78

84,07

57,73

59,29

88,19

32,28

73,2

Olost

94,6

491,62

16,14

251,95

322,7

43,84

336,07

117,55

74,09

409,28

157,56

72,2

366,95

113,22

76,42

Oristà

24,34

115,1

17,45

55,71

81,28

40,67

124,51

79,72

60,97

144,57

81,99

63,81

141,73

83,71

62,87

Perafita

19,48

170,55

10,25

36,26

220,61

14,11

72,65

181,83

28,55

106,25

133,4

44,34

113,01

150,18

42,94

Prats de Lluçanès

495,64

1.189,91

29,41

463,49

864,64

34,9

626,1

572,13

52,25

869,5

159,91

84,47

936,84

185,04

83,51

St. Agustí de Lluçanès

10,36

53,11

16,32

18,96

61,34

23,61

55,82

52,85

51,37

49,42

36,91

57,24

49,76

29,32

62,93

St. Bartomeu del Grau

57,05

389,66

12,77

96,24

214,48

30,97

149,17

142,45

51,15

165,3

194,86

45,9

157,62

178,24

46,93

St. Boi de Lluçanès

60,05

171,28

25,96

74,74

189,33

28,3

134,11

133,38

50,14

143,22

190,3

42,94

142,39

168,87

45,75

St. Feliu Sasserra

29,31

316,16

8,48

91,39

308,04

22,88

87,24

204

29,95

122,15

159,12

43,43

136,14

25,1

84,43

St. Martí d’Albars

0,99

38,94

2,47

10,57

41,79

20,18

40,39

29,92

57,45

40,43

30,06

57,36

39,06

29,48

56,99

Sta. Maria de Merlès

42,55

59,88

41,54

32,18

62,45

34,01

35,67

68,24

34,33

36,96

26,72

58,04

43,16

11,46

79,02

Sobremunt

3,65

22,03

14,2

6,79

26,43

20,43

15,76

21,1

42,75

26,97

34,04

44,2

19,89

25,94

43,39

Lluçanès

879,95

3.227,26

21,42

1.178,62

2.565,86

31,48

1.787,83

1.734,23

50,76

2.264,23

1.328,57

63,02

2.317,67

1.097,84

67,86

FONT: Elaboració pròpia a través de les dades de l’Agència de Residus de Catalunya

cost el podia pagar l’Ajuntament a través dels seus propis fons, però a partir del 2025, la llei de residus i sòls contaminats ja no ho permetrà. Per això, Prats, com tants d’altres ajuntaments, han apujat la taxa de residus aquest any, per evitar un increment disparat l’any vinent.

Però Peraire apunta que la solució no només implica augmentar les taxes, sinó que també exigeix fer una millor recollida selectiva i com diu “això és responsabilitat de tots”.

Peraire explica que una millor recollida pot reduir el cost del tractament dels residus, que a Prats, al 2022 va ser de més de 85.000 €. Això és així perquè el cost de gestió d’una tona de rebuig és molt major que el d’una tona de vidre. I alhora, augmentant el percentatge de recollida selectiva, també augmenten les devolucions econòmiques que l’Ajuntament percep. És a dir, que si les diferents fraccions estan ben separades i no hi ha brossa, com que es poden reaprofitar, l’Ajuntament rep uns diners. En el cas de Prats, al 2022 van ser 88.000 €.

Aquest fet és el quid de la qüestió, i per això, l’objectiu de tots els ajuntaments és aconseguir incrementar la partida de recollida selectiva i, per tant, que cada ciutadà recicli millor, més enllà dels avantatges mediambientals i de sostenibilitat que comporta.

el seu sistema de recollida i la majoria d’ells implementaven el sistema “porta a porta”, acompanyats d’una campanya d’informació.

Els resultats avalen la decisió, en només dos anys el percentatge de recollida selectiva ha passat del 58% (2020) al 79% (2022).

Els vells contenidors de vidre que s’han retirat de la via pública a Olost.// F: AJ OLOST

per allà, deixaven la seva brosSANTA MARIA DE MERLÈS, L’EXCEPCIÓ QUE CONFIRMA LA sa als seus contenidors. Sara REGLA Costa, alcaldessa de MerMerlès no recull les lès, explica que l’anterior deixalles amb el sistema Consistori va decidir fer El canvi d’ublicació un canvi d’ubicació dels “porta a porta”, no obstant això, el percentatdels contenidors de contenidors amb dos obge de recollida selectiva jectius: que l’accés fos fàcil Merlès els permet pel veïnat i no tant per la del municipi els darrers cinc anys s’ha incremenpassar del 48% de gent de pas, i que l’Ajuntatat considerablement, pogués tenir un maselectiva al 79% en ment arribant fins al 79%. jor control sobre què s’abopocs anys Merlès, com molts alcava, per, si calia, poder sancionar a qui no ho feia tres pobles del Lluçanès, bé. A més, aquest canvi es patia el que s’anomena va produir en el mateix turisme de deixalles, és moment que tots els municipis a dir, que gent de pobles veïns del Berguedà milloraven també o, fins i tot, que només passaven

PERAFITA, SANT BARTOMEU I SOBREMUNT A LA CUA La Unió Europea ha marcat com a objectiu pel 2025 que pobles i ciutats arribin a aconseguir que la recollida selectiva arribi almenys al 50%. Al Lluçanès, només tres dels 13 municipis estan per sota d’aquesta xifra. Són Perafita, Sant Bartomeu del Grau i Sobremunt.

Tots ells estan en procés de canviar el model de recollida que tenen actualment. Sobremunt ja fa temps que va decidir optar per la construcció d’una àrea d’aportació de residus tancada, on només tindran accés els veïns. A hores d’ara, està en procés de construcció, però sense data de posada en funcionament.

Per altra banda, Perafita i Sant Bartomeu estan estudiant diferents opcions: contenidors oberts, contenidors tancats, àrees d’aportació, “porta a porta”... Totes elles amb l’objectiu d’aconseguir augmentar el seu percentatge de recollida, que és del 42% i 46 % respectivament.// LaRella | 9

NOTÍCIES

Núm. 568

L’IAE, la plusvàlua i l’ICIO, les altres fonts de finançament local Anàlisi dels darrers tres impostos del reportage de les ordenances fiscals persones físiques o jurídiques que generen un volum de negoci Per_ Carolina Font Usart net inferior al milió d’euros. Els centres d’ensenyament costejats amb fons públics, les associacions Les ordenances fiscals, que i fundacions sense ànim de lucre aproven els ajuntaments a finals de persones amb diversitat funcid’any, són una font d’ingressos a les arques municipals. A les onal, entre d’altres. darreres Relles hem analitzat Pel que fa a les bonificacions de alguns dels principals tributs l’impost, la llei estableix que serà municipals, com l’IBI, l’Impost obligatòria la bonificació del 95% de circulació o la taxa de residus, de la quota de les cooperatives i però n’hi ha d’alles unions i fedetres. racions d’aquesLa llei d’hisentes.

Els ajuntaments La llei també des locals és la inclouen diferents contempla altres norma a través de la qual els ajunta- bonificacions fiscals b o n i f i c a c i o n s , però deixa als ens ments estableixen per a cada municipals la poels seus tributs, impost i taxa alhora que estiputestat de decidir si les apliquen o no. la l’obligatorietat Al Lluçanès, la majoria d’ajuntaque tenen els ens municipals en exigir tres impostos: l’Impost de ments no contemplen cap bonifibéns immobles (IBI); l’Impost socació, a excepció d’alguns casos concrets, com el de Sant Martí bre vehicles de tracció mecànica, d’Albars on per exemple preveconegut com a impost de circulació (IVTM); i l’impost sobre actiuen una bonificació de fins al 50% de la quota pels que iniciïn l’exervitats econòmiques (IAE). Però la llei també dota als ajuntaments cici de qualsevol activitat emprede la facultat per establir altres sarial i tributin al municipi, enimpostos com l’impost sobre l’intre d’altres que estan recollides a les seves ordenances fiscals. crement del valor dels terrenys de naturalesa urbana, més coLA PLUSVÀLUA DELS TERRENYS negut com la plusvàlua o l’ImURBANS post sobre construccions, instal· L’Impost sobre l’increment del lacions i obres (ICIO). Ara bé, cap valor dels terrenys de naturaledels dos tenen caràcter obligatori, com tampoc el tenen les taxes i sa urbana, més conegut com la els preus públics que poden estaplusvàlua, és un impost de caràcblir els ajuntaments per la prester potestatiu, és a dir, que no és obligatori pels ajuntaments retació del servei de l’escola bressol o pel servei de piscina municipal, captar-lo. entre molts d’altres.

Aquest impost grava únicament l’increment de valor dels L’IAE, IMPOST terrenys que són SOBRE EL BENEconsiderats urL’Impost d’Activitats bans a efectes de FICI L’Impost d’Ac- Econòmiques només l’IBI i només tritivitats Econòmis’aplica a empreses buta el valor del sol, no el valor de ques és un tribut amb una xifra de la construcció. d’execució obligaAquest impost tòria, és a dir, que negocis d’1 milió s’aplica quan hi els ajuntaments d’euros o més. ha una transmistenen l’obligació de recaptar-lo. sió de la propietat Aquest impost grava l’exercici d’un terreny. Ara bé, hi ha un sed’una activitat econòmica de caguit de bonificacions, que en alràcter professional, empresarial guns municipis arriben al 95% de o artístic al territori. Només ho la quota, quan la transmissió és paguen aquelles activitats que per causa de mort, en el cas que generin una xifra neta de negocis difunt i hereu visquessin a la maigual o superior a 1 milió d’euros. teixa casa. Les especificacions de La llei d’hisendes locals estala bonificació les estableixen cada ajuntament a les ordenances. bles un seguit d’exempcions, que IMPOST D’OBRES són d’obligat compliment. La llei Les ordenances fiscals també contempla que queden exempcontemplen l’Impost sobre constes de pagar aquest tribut les

TAXA D’OBRES

LLUÇANÈS

LaRella | 10

Municipi

Coeficient

Alpens

3

Lluçà

3

Olost

3,4

Oristà

3,1

Perafita

3,29

Prats de Lluçanès

3,22

St. Agustí de Lluçanès

2,4

St. Bartomeu del Grau

2,06

St. Boi de Lluçanès

3

St. Feliu Sasserra

3,5

St. Martí d’Albars

2,85

Sta. Maria de Merlès

2

Sobremunt

3,5

Lluçanès

3 FONT: Elaboració pròpia a través del CIDO i l’ECAT

GLOSSARI IMPOST: grava la riquesa o la propietat, o bé el consum dels ciutadans. Tenen com a objectiu finançar les despeses de les administracions públiques.

TAXA: està destinada a pagar per un ús concret i privatiu del domini públic o un servei que ofereix exclusivament l’administració pública.

La llei prohibeix que es cobri al ciutadà un import superior al cost del servei. Per exemple, la taxa de residus.

PREU PÚBLIC: són els diners que es paguen per uns béns o serveis, que també et pot oferir el sector privat. La llei no estableix que el preu ha de ser com a mínim el cost del servei, però deixa la porta oberta a obtenir beneficis. Per exemple, el preu de la piscina.

CONTRIBUCIONS ESPECIALS: és el tribut que es paga quan una actuació pública dirigida a satisfer una necessitat col·lectiva aporta un benefici a un subjecte concret. Ara bé, cal un acord previ entre les parts en cada cas. Per exemple, quan s’urbanitza un carrer, aquest fet fa augmentar el valor dels immobles.//

truccions, instal·lacions i obres.

Aquest tribut grava la realització de qualsevol construcció per la qual cal obtenir una llicència d’obres o bé una comunicació prèvia a l’ajuntament.

La base imposable és el cost real de la construcció, sense iva.

Sobre aquesta base s’aplica la taxa que fixa cada municipi, que pot arribar fins al 4%, el màxim permès segons la llei d’hisendes locals.

Els ajuntaments tenen la potestat d’establir l’impost de plusvàlia i d’obres La llei d’hisendes locals estableix possibles bonificacions que els ajuntaments poden regular a través de les seves ordenances. Per exemple, la bonificació de fins al 95% de la quota per instal·lacions d’aprofitament tèrmic, sempre que no sigui obligatori fer-ho; o de fins al 90% de les obres que afavoreixin les condicions d’accés i l’habitabilitat a persones amb discapacitat, que tenen la majoria d’ajuntaments.//

NOTÍCIES

Núm. 568

INFRAESTRUCTURES

El parc de Beulaigua va prenent forma

SBG modifica una part del POUM per blindar l’entorn de l’església L’anterior govern va començar la compra del terreny de l’hort de la rectoria, finalitzat el procés, l’actual Consistori n’ha canviat l’ús SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart

Les noves instal·lacions.// F: AJ SMA

Els darrers dos anys, l’Ajuntament de Sant Martí ha inclòs en el seu pressupost municipal l’arranjament del carrer Beulaigua i la instal· lació d’un parc infantil a la part del dalt.

L’any 2023 es van executar els treballs de pavimentació del carrer, i per aquest 2024, Ramon Padrós, alcalde del municipi, va explicar que una de les principals inversions del Consistori era la construcció del parc, on a més de les instal· lacions adreçades als infants, també s’hi posarien elements de caràcter més esportiu.

Les darreres setmanes han anat arribant alguns d’aquests elements que conformaran el nou parc de Sant Martí d’Albars, com per exemple el nou gronxador de fusta que ja està en ple funcionament.// t.

LaRella | 12

L’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau va aprovar a principis de mes una modificació puntual del POUM que afectava la zona de l’església i la rectoria.

Amb aquesta modificació el que fa el Consistori santbartomeuenc és convertir en terreny no urbanitzable la zona de l’hort de la rectoria, tal com explica Xavier Puig, alcalde de Sant Bartomeu.

Aquesta modificació puntual del POUM aprovada pel ple encara no és definitiva. L’expedient de modificació s’ha remès a la Comissió Territorial d’Urbanisme, que serà qui l’aprovarà definitivament o la desestimarà.

L’objectiu d’aquesta modificació és protegir l’entorn de l’església parroquial i la rectoria, per tal d’evitar que s’hi puguin fer noves construccions. Ja que aquesta era la voluntat de l’anterior propietari del terreny, el Bisbat de Vic.

Terreny que l’Ajuntament ha comprat.// F: GOOGLE MAPS

UNA HISTÒRIA QUE VE D’ENRERE Quan es va aprovar l’actual POUM, el Consistori que encapçalava Miquel Colomer van fir-

L’hort de la rectoria passa a ser de propietat municipal mar un conveni amb el Bisbat per tal que aquest els cedís els terrenys on hi ha l’església vella

i els horts municipals, a canvi de poder edificar a la part de l’hort de la rectoria.

Durant l’anterior legislatura, el Bisbat va comunicar a l’Ajuntament la intenció de vendre’s el terreny perquè algú hi construís.

Davant d’aquest fet, el Consistori encapçalat per David Puyol va iniciar els tràmits per comprar el terreny.

Aquest any, s’ha fet efectiva la compra i l’Ajuntament ja és propietari del terreny i tal com explica Puig, han aprofitat per canviar-ne l’ús.//

NOTÍCIES

21 de març de 2024

El Cantilafont torna a Olost 10 anys després · El festival canvia d’espai i se celebrarà el 12 i 13 de juliol · Alidé Sans, La Ludwig Band i Los putos makinas, primeres confirmacions OLOST Per_ Carolina Font Usart

Ja fa dies que les xarxes del Cantilafont començaven a tenir més activitat, senyal inequívoc que faltava poc perquè arribessin novetats. I per fi, aquesta setmana s’han desvetllat les dates, el poble i han arribat les primeres confirmacions.

Tot plegat acompanyat per una nova imatge on el Lluçanès és més protagonista que mai, o almenys la manera com s’hi parla. Reivindicant aquelles expressions que ens fan únics, com baterola, tractons o cap dins, i que va recollir el filòleg Jordi Dorca en el seu llibre El parlar del Lluçanès.

Alhora, des del festival també fan una declaració de principis a través del seu Instagram, reivindicant el Lluçanès, la manera de fer i la comarca. Per on afirmen “seguir transhumant” tranquil·lament, aquest cop per anar des de Sant Feliu fins a Olost. Per, com diuen, “mostrar el què tenim, més orgulloses que mai”.

PRIMERES CONFIRMACIONS El festival enguany es farà el 2n cap de setmana de juliol, els dies 12 i 13, a Olost, on ja es va celebrar la 2a edició d’un festival que tot just començava.

Tot i que encara no han pre-

El festival es va fer l’any passat a Sant Feliu Sasserra.// F: CANTI LA FONT

cisat el lloc exacte on es farà, sí que han presentat els primers noms que formaran part d’aquesta desena edició. D’entre els que destaca La Ludwig Band, una banda que a cavall

L’aranès serà present per primera vegada al festival entre Barcelona i Espolla, han sabut crear un univers propi amb les seves cançons carregades de sàtira i enginy.

Per primer cop, la 2a llengua

oficial de Catalunya se sentirà al Cantilafont. de la mà d’Alidé Sans, la cantautora aranesa que presentarà el seu nou treball Arraïtz, que vol dir arrel en la variant aranesa de l’occità.

Sans ha actualitzat vuit cançons occitanes de tradició oral, atorgant-hi una sonoritat més festiva, ballable i elèctrica.

Pel que fa a les arts escèniques, la companyia LPM (Los Putos Makinas) és la primera confirmació. Presentaran el seu espectacle Piti Peta Hofen que barreja poesia extrema i circ frenètic. Una proposta diferent que arriba al Cantilafont després de trepitjar centenars d’escenaris d’arreu del món.//

TERRITORI

El Consorci presenta el cicle d’art La Païssa El Consorci del Lluçanès ha presentat un nou cicle d’activitats que combinaran món rural, arts escèniques i degustacions de productes locals. El nou projecte es diu Païssa i arrencarà aquest pròxim 29 de març.

El cicle es farà en espais que formen part de les dues rutes agroturístiques del Lluçanès: la Ruta de la llet i la Ruta del pa i el blat forment.

La Païssa portarà al Lluçanès sis propostes de diferents disciplines artístiques, com la música, el circ o la dansa, entre els mesos de març i maig.

D’entre aquestes destaca la proposta que presentaran els membres de l’Espai Volat, el centre de creació, assaig i perfeccionament de circ, ubicat a Olost, que presentaran fragments dels seus espectacles de circ i altres peces en construcció.

Formen part de l’Espai Volat, Raúl Rodríguez, de Joc de Clown, i les companyies de circ Voël i Hotel Iocandi.

Totes les propostes de la Païssa començaran a les 11 del matí, amb una vista a l’espai que acull l’espectacle. I un cop acabat l’espectacle, el públic podrà gaudir d’un petit tast dels productes agroalimentaris de cada projecte.

El projecte compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, que ha concedit una subvenció de gairebé 12.000 € per aquest projecte.// Red.

CULTURA

Mar Pujol protagonista del vermut a Merlès

El Pere Turigas n’ha fet 65!

Per molts anys!

La plaça de Merlès es va omplir per gaudir d’aquest càlid vermut.// F: PAT

Les cançons de rebost de Mar Pujol van ser les protagonistes del Vermut a Santa Maria de Merlès, que va organitzar l’Ajuntament el passat 17 de març. Aquesta nova proposta impulsada pel Consistori neix amb la voluntat de dinamitzar el municipi.

La cantautora va presentar el seu segon treball, acompanyada per la Bruna González al contrabaix. En un ambient íntim, amb taules més recollides, gairebé un centenar de persones van poder gaudir del concert sota l’agradable sol de diumenge.

Més enllà del vermut, l’Ajuntament també va organitzar una matinal de jocs gegants perquè també els més xics poguessin gaudir de la jornada.// Red. LaRella | 13

ÀLBUM

Núm. 568

Saint Patrick amb accent lluçanenc

Gran ambient i decoració a la plaça de Santa Eulàlia.// F: CLÀUDIA MOLINA

Un altre any, la plaça Major de Santa Eulàlia s’ha vestit de verd, vermell i blanc per celebrar Saint Patrick’s Day, patró dels irlandesos. Una tradició que al poble es va començar a celebrar fa més de vint anys al restaurant Cal Penyora, ja que hi ha veïns d’ascendència irlandesa entre els seus carrers.

Enguany, la comissió organitzadora de l’esdeveniment ha volgut simular la clariana d’un bosc encantat, a través d’instal·lacions fetes amb arbres provinents de restes de poda i neteges, així com arbustos col·locats de tal manera que semblaven parets vegetals.

Un cel de llums, banderoles fetes a mà i heures penjants, il· luminaven l’espai i un leprechaun, el follet irlandès que expliquen les llegendes es pot trobar al final de

LaRella | 14

l’Arc de St. Martí, repartia monedes de xocolata als infants (i als que no ho eren tant) d’una marmita.

La vetllada va iniciar amb la presentació del llibre “Sabia llegir el cel” de l’editorial L’Agulla Daurada, traduït de l’irlandès pel Neil Sabatés Crowley, veí del poble. El toc d’humor va estar protagonitzat per la representació d’una processó fictícia, carregant la imatge d’un Sant Patrici i un seguici d’encaputxats tocant els tambors per anar a buscar la bandera irlandesa i donar per començada la festa.

La perfecta combinació de música en directe, a càrrec del grup Tros i la formació Slainte, menjar tradicional de l’illa, balls i bon ambient va convertir, un any més, el poble, en una taverna.// CMC

Els poetes baden boca El dijous 14 va haver-hi un recital de lírica lluçanenca a la Jazz Cava de Vic, seguit d’un micro obert. Els nostres preuats locals van defensar la glòria de la nostra llengua a través de la transformació lingüística i el virtuosisme estilístic. Des de diferents punts de la nostra geografia comarcal, van inundar la cava de versos adreçats a la tradició, la divinitat, les injustícies i la postmodernitat.

L’acte va ser conduït per destacats poetes del Lluçanès: Teresa Ribera, Josep Riera, Vicenç Ambròs, Roser Iborra, Lluís Vila, Roser Reixach, Xevi Pujol i Neil Sabatés. A més de les lectures poètiques, l’esdeveniment va in-

Poetes del Lluçanès reciten amb motiu del dia mundial de la poesia

cloure música en directe de la jove artista emergent Mar Pujol, una combinació que va enriquir més l’experiència. En aquest sentit, la vetllada a la Jazz Cava va ser més que una celebració a la poesia, va ser un acte de reafirmació de la riquesa cultural del Lluçanès.

Alguns d’aquests poetes van repetir el diumenge de la mateixa setmana al Recital de Poesia organitzat a Olost en motiu del Dia Mundial de la poesia. Segons els assistents, hi havia una bona colla de poetes joves que van sorprendre gratament pel seu talent, això sense deslluir la veterania.// ROGER TORRENTS I ALEIDA SERRA

Foto de família dels poetes, després del recital.// F: NÚRIA VILA

ÀLBUM

21 de març de 2024

Nou éxit rotund del musical de l’Institut

LA COLUMNA

Laura PRAT CANO

Sobre la nostàlgia (reaccionària)

Els actors i actrius després de l’estrena.// F: CULTURA PRATS

Les noies i nois de 4t d’ESO de l’IES Castell del Quer ho han tornat a fer!

Tres dies de música, ball i bon espectacle van fer exhaurir totes les cadires disponibles.

Aquesta vegada, a ritme de Queen, el musical We Will Rock You va fer trontollar la sala polivalent municipal de Prats de Lluçanès, en un muntatge que va durar al voltant de 3 hores, amb descansos inclosos, i que va fer les delícies dels seus assistents.

Més d’una cinquantena de persones van estar implicades en aquest espectacle, una pro-

ducció del qual els i les alumnes treballen durant l’any, en totes les seves facetes: teatre, cant, ball, decoració, difusió, llums, música…

Aquest és un projecte de molt llarg recorregut, ja que des de l’Institut Castell del Quer fa 24 cursos que el duen a terme. El projecte és una aproximació al món de l’espectacle, a més de l’aprenentatge multidisciplinari que significa.

Com sempre, el projecte del musical és un molt bon final per a una etapa intensa que els i les joves de 4t d’ESO no oblidaran mai.// CMC

És cert que per aquí a les vores del Mediterrani tenim un temperament particularment melancòlic: “Abans, quan anàvem al videoclub…”, “Abans, quan lligàvem als bars…”. Però el que fins ara només havia estat un recurs habitual entre les persones de les generacions superiors, ara és un tarannà quotidià per a tothom, fins i tot entre els joves. He fet un experiment casolà i he estat comprovant, durant una setmana, quantes frases d’aquest estil m’arribaven. M’ha sortit una mitjana de cinc vegades al dia, durant set dies: trenta-cinc estímuls d’admiració del passat. Sembla que Jorge Manrique, l’autor de la famosa Cualquier tiempo pasado fue mejor, que portem arrossegant des de l’any 1500, té més adeptes que mai. Déu n’hi do. És clar que sempre hi ha hagut nostàlgics de diversos temes, tots som nostàlgics d’alguna cosa! Tanmateix, em sembla que n’estem fent un gra massa amb la nostàlgia, vivint el present admirant desacomplexadament uns aspectes del passat realment qüestionables i arribant a límits que jo mai m’hauria imaginat. Per què ara som més nostàlgics? D’on neix aquesta desil·lusió? Sobretot, si no anem amb compte: on ens porta?

Per entendre d’on neix aquest sentiment, explorarem l’etimologia. Segons aquesta branca de la lingüística, nostàlgia ve del grec clàssic νόστος [nóstos], que vol dir retorn i aλγος [álgos], que vol dir dolor. Es tracta d’un sentiment de gaudi en la contemplació del passat que experimenta una persona quan pensa en temps considerats més feliços. De l’etimologia podem saltar fàcilment a la filosofia. Com apunta la filòsofa catalana Marina Garcés en el seu darrer llibre El temps de la promesa, ens trobem en un moment de promeses d’un futur incert que no té forma i de promeses passades incomplertes d’un progrés que no ha esdevingut.

Aquesta dificultat de visualitzar l’horitzó del progrés està tenint un gran impacte en la nostra actitud diària. Tot plegat, fa que ens haguem instal·lat en aquest emmirallament constant del passat. El risc que apuntava al principi és la romantització o la mitificació. El sociòleg César Rendueles en parla en diversos textos: molta gent suposadament crítica amb la realitat, inconformista amb els projectes polítics futurs, està mitificant aspectes del passat que sobrepassen la nostàlgia “innocent” convertint-la, paradoxalment, en una nostàlgia reaccionària que admira condicions passades que havien suposat un progrés i que representarien un pas enrere en drets i avenços guanyats. Per exemple, la nostàlgia reaccionària se’n va a l’altre extrem del pèndol dels avenços socials i diu coses com: “Quan la gent treballava més hores hi havia menys problemes de salut mental”, “Quan els profes eren més autoritaris, sí que hi havia respecte” (dites per gent jove no irònicament).

Si bé és cert que la nostàlgia, doncs, no ha de ser en si mateixa un sentiment dolent, sí que penso que té aquestes contingències que hauríem de mirar d’evitar. Sobretot, pensant en els i les joves que omplen les escoles i instituts del nostre país. A tots ells, ara mateix, els és més fàcil imaginar-se la fi del món que la fi de la pobresa, per exemple. Sense anar més lluny, amb un grup de joves de 2n d’ESO vam fer un taller d’escriptura que consistia en imaginar com seria el futur del nostre poble l’any 2050: una utopia o una distopia? Vam llegir fragments d’Ursula K. Le Guin o de Huxley des d’una òptica tant utòpica com distòpica; vam aprendre a estructurar un text; vam reflexionar sobre els progressos socials dels darrers anys i sobre els reptes de futur a nivell climàtic. I, per sorpresa meva i també seva, el 100% va coincidir en crear una distopia i, més de la meitat, van fer una distopia apocalíptica. D’acord, és anecdòtic, però no deixa de ser representatiu i preocupant.

Amb aquesta petita reflexió no vull fer altra cosa que compartir una preocupació que em trobo com a docent, i reivindicar la incorporació de narratives quotidianes menys melancòliques per transitar el present i saber-nos imaginar futurs millors. Algunes persones estareu pensant que tenim motius de sobres per qüestionar el futur, i hi estic d’acord. Ara bé, la nostàlgia (reaccionària o no) del passat comença en la mirada que tenim del que hem viscut, i cal que no romantitzem aspectes que no ho mereixen. Siguem honestos, abans no tot estava bé; no totes les respostes del futur requereixen mirar enrere. Respirem un parell de vegades abans de dir “Abans...”.//

LaRella | 15

ESPORTS

Núm. 568

47 genets participen en la cursa d’orientació Le Centaure, en un escenari nocturn i plujós Prats de Lluçanès acull participants de tota Europa per disputar la desafiadora prova de resistència PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

Quaranta-set cavalls organitzats en vint-i-cinc equips van participar en la històrica cursa d’orientació amb cavall Le Centaure, que enguany es va disputar a Prats de Lluçanès les nits del 8 i 9 de març.

El recorregut de la prova creuava els termes de Santa Eulàlia de Puig-oriol i Alpens, el divendres, i per Sant Feliu, la Torre, Oristà i Olost, el dissabte. Tot i això, la ruta no estava senyalitzada en cap punt, ja que una de les gràcies principals de la prova és que els participants s’han d’orientar i trobar els punts de control només amb la visualització d’un mapa que els hi deixen veure dues hores abans de la sortida. Aquest mapa no se’l podien emportar, i només podien apuntar-se els elements que cada equip creu imprescindibles per orientar-se. Tampoc podien utilitzar GPS ni telèfon mòbil, només una brúixola, ni sobrepas-

1.Els cavalls a l’entorn del pavelló de Prats de Lluçanès. 2. Un dels participants a l’arribada. // F: JORDI PEY

sar uns límits de velocitat. Tot plegat, és un repte on els genets han de desenvolupar les seves competències i habilitats en orientació, velocitat, i resistència física i mental per superar l’exigència de la prova.

En total, l’organització preveia que la ruta de divendres a la nit fos de 60 quilòmetres, i la de dissabte, de 40, tot i que depenia de cada equip veure quin era el millor traçat o estratègia per aconseguir arribar un altre cop a Prats

Els locals Jordi Vilà i Cristian Cano van aconseguir una meritòria 3a posició en duo

amb tots els punts de controls validats (una vintena per etapa).

Per a més inri, la prova es va fer de nit, en lluna nova, i va coincidir amb un dels episodis de pluja més abundants del Lluçanès dels últims mesos. Aquestes condicions no van fer perillar la prova, sinó que van afegir dificultat i més desafiament als participants, que és el que busca aquesta disciplina.

La sortida i el camp base era al pavelló de Prats de Lluçanès, on a l’exterior es van instal·lar les qua-

És un repte on els genets han de demostrar les seves habilitats en orientació, velocitat i resistència física i mental

LaRella | 16

dres pels cavalls, i a l’interior, s’hi desenvolupava tota l’activitat relacionada amb la prova. A més, a l’exterior també hi havia nombroses tendes, que és on s’allotjaven els genets vinguts de diferents punts d’Europa i la Península Ibèrica.

Individualment, el vencedor va ser Amanti Muller, que va completar els traçats amb un temps molt ràpid i es va endur la sivella d’or. Francesc Rabat i Vicent Combes es van emportar la sivella de plata i de bronze respectivament.

En la categoria de parelles, el podi el van encapçalar Los Antiguos Hornos, seguits de Can Oller Team i els Bruixots. Precisament, aquest últim equip estava format pels locals Jordi Vilà, de Merlès, i Cristian Cano, de Vic. És una meritòria tercera posició, ja que la parella no havien participat mai en una cursa com aquesta, i es van instruir en una formació que s’ha fet els mesos de novembre, desembre i gener a Prats, expressament, per a poder participar en aquest raid.

El “Raid du Centaure” es va crear a França l’any 1976. Sempre s’ha fet a la Gàl·lia, menys als anys 2015 i 2019, que es va fer a Llagostera, i enguany, que s’ha realitzat al Lluçanès. La proposta va venir per part de la Federació Internacional de Turisme Eqüestre, per promocionar el Lluçanès com a un gran territori per fer turisme eqüestre i les rutes inaugurades l’any passat. Ha estat organitzat pel Club Hípic d’Olost i l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, amb la col·laboració de molts voluntaris per fer-ho possible. Durant tot el cap de setmana es va viure un gran ambient de germanor entre els organitzadors, participants, voluntaris, ferradors, veterinaris, acompanyants i espectadors.//

ESPORTS

21 de març de 2024

Una Sant Isidret de rècord passada per fang La jornada olostenca va aplegar més de 400 persones entre les dues modalitats i la caminada OLOST Per_ Lluc Corominas Peraire

La pluja del dia abans ja presagiava que el terreny que corredors i caminadors es trobarien seria entretingut. Més que benvinguda, va provocar que les rieres baixessin eixerides com feia temps que no acostumaven a fer i el fang s’apoderés de tots els corriols i camins. Ingredients inesperats, però, que no van fer que la cursa de Sant Isidret d’Olost – que enguany celebrava la seva vuitena edició – fos tot un èxit i trenqués el rècord de participació amb unes 415 persones en les tres modalitats: cursa llarga, cursa curta i caminada.

La sortida de la prova es va posposar una hora a causa de les tasques que l’organització va fer per comprovar i habilitar tots els passos complicats. Una decisió encertada per poder vetllar per la seguretat de tots els participants, tenint en compte que un dels elements més característics de l’itinerari implicava travessar alguns rierols en diferents punts.

Més enllà d’això, el temps no va suposar cap inconvenient per desenvolupar la prova amb normalitat, només el recorregut de la caminada va tenir algun canvi, així com l’esmorzar dels mateixos caminadors, que es preveia a mig camí i va passar a fer-se abans de la sortida.

La sortida de la cursa curta.// F: GIL AYATS

UN RECORREGUT MÉS RÀPID Una de les novetats d’aquesta edició era que, tot i tornar a transcórrer per camins de la zona nord del poble – en la modalitat llarga, gairebé inclús tocant al terme municipal de Prats de Lluçanès — , la cursa es feia invertint el sentit horari de l’any passat, per la qual cosa obria el debat sobre si seria més ràpida o no. Objectivament, les dades eren iguals que les de l’edició anterior: 22 quilòmetres i 800 metres de desnivell en la distància llarga, i 13 quilòmetres i 350 metres de desnivell per la curta, però el canvi de direcció va propiciar una baixada dels temps totals de la cursa.

En la modalitat llarga, l’olostenc Nil Corominas va revalidar la victòria de l’any passat i va rebaixar en poc més d’un minut la marca anterior parant el cronòmetre en una hora, trenta-sis

Nil Corominas i Neus Guinovart van guanyar la cursa llarga. Bernat Hernández i Ariadna Carbonell, la curta

minuts i quaranta segons. En segon lloc, i a gairebé tres minuts de diferència tot i anar junts en la primera meitat de cursa, va entrar Xavi Prims. El tercer calaix del podi va ser pel torellonenc, Jordi Clermont. En modalitat femenina, Neus Guinovart va ser la primera dona rebaixant en més de cinc minuts el temps de la primera femenina de l’edició passada. Va guanyar sense oposició, ja que a set minuts va travessar la meta, Sílvia Roca, la segona classificada. La tercera posició se la va adjudicar Ester Puig.

Pel que fa a la distància curta,

les tres posicions del podi es van decidir en un aferrissat esprint a l’últim instant. Finalment, Bernat Hernández va ser-ne el vencedor amb un temps de cinquanta-sis minuts i quaranta segons, seguit del vigatà Dani Bordallo i de Jofre Cedó al tercer calaix. Els tres, van rebaixar en un minut el temps del primer classificat de l’any anterior. En noies, la torellonenca Ariadna Carbonell va ser primera amb un avantatge de cinc minuts i mig respecte a la segona classificada, que va ser Laura Bardolet. Va tancar el podi Gemma Carrasco.

Com en les passades edicions, la cursa de Sant Isidret va formar part de la copa Osoning de trail, el calendari de curses de muntanya d’Osona i el Lluçanès. Va ser la segona cita d’un campionat en què també hi ha la Via Castrum, la cursa de muntanya de Santa Eulàlia de Puig-Oriol i Lluçà, que n’és la cinquena prova i tindrà lloc el pròxim 5 de maig. Tot i això, la següent cursa de muntanya del Lluçanès serà la històrica 3 comarques d’Alpens, que ja ha obert inscripcions i que es disputarà el 21 d’abril.//

CURSES

Sentit homenatge al pradenc Jordi Uró a dalt a Bellmunt PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Redacció

Familiars i amics del difunt Jordi Uró es van aplegar a dalt a Bellmunt aquest passat dissabte per retre-li un sentit homenatge.

Durant l’acte de record, que va aplegar gairebé dos centenars de persones, es van interpretar algunes peces de música, mentre amics i familiars recordaven amb emotius parlaments l’atleta pradenc. A l’acte, també va dir unes paraules l’alcalde de Sant Pere de Torelló, municipi on vivia Uró.

Familiars, amics i companys van destacar la seva humilitat i entrega cap als altres, així com la seva destacada trajectòria esportiva.

Jordi Uró va destacar en ciclisme d’elit

L’homenatge, a Bellmunt.// F: GLÒRIA BORRALLERAS

de ben jove i també en les curses de fons, tant d’asfalt com de muntanya, i en raquetes de neu, disciplina en la qual es va proclamar campió de Catalunya l’any 2016.// LaRella | 17

AGENDA MARÇ OLOST_ EXPOSICIÓ “MANDALA DEL 8 DE MARÇ”, a les tardes a l’espai Guaita! del Centre Cívic.

SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ “JOAN FUSTER, UNA VIDA IL· LUSTRADA”, de 2/4 de 4 de la tarda a

2/4 de 9 del vespre a la Biblioteca Sant Pere Almató.

DIJOUS 21 DE MARÇ SANT FELIU SASSERRA_ DIA INTERNACIONAL DE LA POESIA, a les 6 de

la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.

OLOST_ PARTIDES AMISTOSES D’ESCACS, a les 6 de la tarda a la biblioteca.

DIVENDRES 22 DE MARÇ SANT FELIU SASSERRA_ CLUB DE LECTURA amb “Notícies fresques”,

Núm. 568

populars, cançons i participació, a les 5 de la tarda a la sala gran de l’Ajuntament.

PRATS DE LLUÇANÈS_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ROSER FLUVIÀ, una pra-

denca a Ravensbrück”, a càrrec de les autores Anna Gorchs i Roser Reixach.

A les 12 del migdia a l’Espai. CAMPIO-

NATS DE CATALUNYA D’ORIENTACIÓ,

durant tot el dia als jardins de la Farmàcia Vella, i a la nit, a la Roca de la bassa de Galobardes.

DIUMENGE 24 DE MARÇ PRATS DE LLUÇANÈS_ CINEXIC, ci-

PRATS DE LLUÇANÈS_ BENEDICCIÓ DE L’AIGUA I DE LA SAL, a les 6 de la tarda a l’església. UNCIÓ DELS MALALTS, a les 8 del vespre a l’església.

DIJOUS 28 DE MARÇ PRATS DE LLUÇANÈS_ SANT TXUPITASSO, a partir de 2/4 d’1 de la nit a la Sala Polivalent.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CANTADA DE LA PASSIÓ, al vespre, pels carrers

del poble.

ble. CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ, a les 6 de la tarda a l’església. PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, a les 9 del vespre pels carrers del poble. LA PAÏSSA, cicle d’arts escèniques i productes de la terra, amb Silver Drops, a les 11 al Soler de n’Hug.

SANT FELIU SASSERRA_ CELEBRACIÓ DE LA CREU i pregària cap a la capella de Santa Magdalena, a 2/4 de 8 de la tarda a l’església.

LA TORRE D’ORISTÀ_ 14A TROBADA DE MOTOS CLÀSSIQUES, a partir de

les 9 del matí davant la Sala Polivalent.

cle de projeccions de cinema familiar al Lluçanès, amb la pel·lícula “Supercuc”, a 2/4 de 6 de la tarda a l’Espai.

BENEDICCIÓ DE PALMES I RAMS, a 2/4 de 12 del migdia a la plaça de l’Església. VIACRUCIS, a les 5 de la tarda a Lurdes.

OLOST_ MISSA DEL SANT SOPAR, a

OLOST_ BENEDICCIÓ DE RAMS, a les

tarda a l’església.

parroquial.

LLUÇANÈS_ RUTA DEL PA I DEL BLAT FORMENT. Visita al Mas Terricabres

PRATS DE LLUÇANÈS_ VETLLA PASQUAL, a les 9 del vespre a l’església

10 del matí a l’església.

d’Evelyn Waugh, a les 7 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.

SANT FELIU SASSERRA_ BENEDICCIÓ DELS RAMS, a 2/4 d’11 del matí a

OLOST_ CLUB DE LECTURA amb “Los Vencedores” de Laetitia Colombani, a les 6 de la tarda a la biblioteca.

del matí a l’església.

la plaça de l’Església.

PERAFITA_ MISSA DE RAMS, a les 11

DISSABTE 23 DE MARÇ

DILLUNS 25 DE MARÇ

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ ESPECTACLE INFANTIL “Un país de con-

OLOST_ SORTIDA AL BOSC amb el

te”, amb Carles Cuberes, amb històries

DIMECRES 27 DE MARÇ

grup d’estudi de plantes de l’entorn, a les 4 de la tarda davant la biblioteca.

LA VINYETA, de @llunatica_

2/4 de 8 del vespre.

PERAFITA_ MISSA, a les 5 de la tarda,

a l’església.

SANT FELIU SASSERRA_ MISSA DEL SANT SOPAR, a les 7 de la tarda a l’es-

DISSABTE 30 DE MARÇ

PERAFITA_ MISSA, a 2/4 de 7 de la

OLOST_ MISSA DE LA VETLLA PASQUAL, a les 8 del vespre a l’església

glésia.

d’Oristà, la Cerveseria Kibus d’Olost i al forn Cal Pujals de Sant Boi. Durant tot el dia, reserves al 699 713 826.

DIVENDRES 29 DE MARÇ OLOST_ PASSIÓ DEL SENYOR, a ¼ de 8 del vespre, a l’església.

PRATS DE LLUÇANÈS_ VIACRUCIS, a 2/4 de 8 del matí pels carrers del po-

parroquial.

DIUMENGE 31 DE MARÇ ORISTÀ_ LA PAÏSA. Cicle d’arts es-

cèniques i productes de la terra, amb Cia 2x2imrpo, a les 11 del matí al Mas Terricabres.

PRATS DE LLUÇANÈS_ MISSA DE PASQUA, a les 9 i a les 12 del migdia.

CANTADA DE CARAMELLES, a la sortida de missa. BALLS DE BASTONS, a

partir de les 10 del matí.

OLOST_ MISSA DE PASQUA I CANTADA DE CARAMELLES amb la coral

noves veus, a partir de les 10 del matí

SANT FELIU SASSERRA, MISSA DE PASQUA CANTADA per la coral de

Sant Feliu i caramelles, a 2/4 d’11 del matí a l’església.

PERAFITA_ MISSA DE PASQUA, a les 11 del matí a l’església. CARAMELLES I RIFA DE LA MONA DE PASQUA, a la plaça Sant Antoni, després de missa.

DILLUNS 1 D’ABRIL OLOST_ APLEC A SANT ADJUTORI. Missa de pasqua, cantada de caramelles i sardanes, amb la Cobla Ciutat de Manresa, i esmorzar amb pa i llonganissa, a Sant Adjutori

PRATS DE LLUÇANÈS_ BALLS DE BASTONS, durant el matí a les cases de paGÈS. APLEC A SANT ANDREU.

Missa i balls de bastons, a les 11 del matí a Sant Andreu de Llanars.

SANT FELIU SASSERRA_ MISSA, a 2/4 d’11 del matí a la capella de Santa Magdalena.

LaRella | 18

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals.

3_INFORMÀTICA 4_ MECÀNICA

1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS ASSEGURANCES

5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves, fustes, mobles, energies.

6_ESCURA·XEMENEIES 7_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica.

8_RESTAURANTS · HOSTALS

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries.

10_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: perruqueria, estètica, auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i combustibles.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC AGROPECUÀRIA

JARDINERIA

ETÒLEG

TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

4_MECÀNICA 93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

3_INFORMÀTICA

Enric Solà 650 507 143

Mecànica | Electromecànica | Treballs de soldadura

Taller mòbil, servei a domicili

DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

5_OBRES ARQUITECTES

FUSTES · MOBLES

GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES

Masia Verda

PERE MOLINA I VALL-LLOVERA ARQUITECTE ESPECIALISTA en MASIES i CASES de POBLE

www.masiaverda.com peremolina@coac.net telf 647440843

6_ESCURA-XEMENEIES

CONSTRUCTORS

PINTORS

E. RENOVABLE

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

7_SALUT TRACTAMENTS

FARMÀCIA ÒPTICA

DENTISTES

DIETÈTICA

8_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS

LA TORRE

LLUÇÀ

OLOST

93 852 71 23 PERAFITA

SANT BARTOMEU

SANTA CREU

PRATS DE LLUÇANÈS

STA EULÀLIA

LA QUAR

SANT AGUSTÍ

CELEBRACIONS

9_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES

FORMATGES

SUPERMERCATS

PLATS PREPARATS

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

FORNS DE PA

10_ALTRES SERVEIS PERRUQUERIA

Núm. 568

NETEJA

ESTÈTICA

E. DE SERVEI ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

931 314 894

AUTO ESCOLA

FUNERÀRIA

TINTORERIA

TAXI

C-62, km 13

COMBUSTIBLE

MÚSICA info rm àti cam usi cal

Piano +harmonia moderna Informàtica musical

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

21

dj

ST.BARTOMEU

ATLÀNTIDA

22

dv

PRATS

AUSA

23

ds

F.POU-VIC

POU

24

dg

F.PORTAL DE QUERALT-VIC

PORTAL DE QUERALT

25

dl

ST.BARTOMEU

ARUMÍ

26

dt

OLOST

URGELL

27

dc

PRATS

EURAS

28

dj

ST.BARTOMEU

ALIBERCH

29

dv

F.BARNOLAS-VIC

BARNOLAS

30

ds

F.AUSA-VIC

AUSA

31

dg

F.TERRICABRAS-VIC

TERRICABRAS

1

dl

2

dt

3

dc

4

dj

F.URGELL-VIC OLOST PRATS ST.BARTOMEU

URGELL PORTAL DE QUERALT YLLA-CATALÀ TANYÀ

Fes el teu estudi de gravació

totes les edats

650 777 163

ENCANTS

ES VEN » CASA DE POBLE aïllada de l’any 1900 de PB+1 (288,88 m²) i annexos (coberts, etc.) de 335,02 m² en una parcel·la de 840,38 m² a Olost. Apte per fer-hi un allotjament rural. T: 654 53 12 65 (R564/01) » TOTA MENA D’OBJECTES antics i actuals com quadres de pintura, cavallets, marcs, ceràmica, vidres, forjats, altaveus, balances, ensitjadores de blat de moro, pots de llet d’alumini, etc a bon preu. Enviem foto. T: 93 853 02 15 o 646 37 30 89 (R566/06)

ES BUSCA » VESPA PER COMPRAR: 50,125 o 200. No importa l’estat. També interessa per peces. T o W: 649 20 38 14 (R565/01) » SAMARRETA blanca amb una poma al davant amb el lema “Prats, la temptació” que es va distribuir els anys noranta. T: 661 23 76 39 o 618 88 07 30 (R566/02) » PROFESSOR PER CONVERSA en anglès o francès amb un preu assequible. C: sargamat@gmail.com (R566/03) » HABITACIÓ DE LLOGUER a Prats de Lluçanès.

Dídac. T: 600 85 50 45 (R567/01) » COMPANY/A per compartir una casa de dues plantes i jardi a Santa Eulàlia de Puig-Oriol. Xavier.

T: 686 88 10 22 (R567/02)

ES LLOGA » LOCAL a Olost. T: 679 49 63 72 (R568/11)

ES COMPRA » BALES D’HERBA per cavalls. T: 680 39 14 28 (R563/04) Els Encants de LaRella!

Si vols vendre, llogar, compartir, busques o regales alguna cosa, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@gmail.com LaRella | 22

EL TEMPS

21 de març de 2024

EL TEMPS QUE HA FET_ Del del 6 al 19 de març

TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

ORISTÀ_ 19 de març

25.0

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

OLOST _ 6 de març

-2.9

PLUJA ACUMULADA

L.

OLOST

69.6

PRATS

53.2

SANT BOI

69.8

ORISTÀ

57.0

LLUÇÀ

57.2

ALPENS

53.2 Un rusc d’abelles va invadir un dels arbres de la plaça Nova de Prats de Lluçanès.// F: MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST

OLOST

ALPENS

PRATS

ORISTÀ

SANT BOI

LLUÇÀ

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

6

15.7

-2.9

0.0

14.1

-0.2

0.0

14.9

-2.8

0.0

16.4

-2.8

0.0

13.9

1.3

0.0

13.6

2.1

0.0

7

16.6

-1.9

0.2

12.9

1.1

0.0

13.7

-1.0

0.0

16.0

-1.0

0.0

12.8

1.4

0.0

12.6

3.1

0.0

8

12.6

0.2

5.6

10.4

2.3

6.0

11.5

-0.2

3.0

13.3

1.8

3.5

10.3

2.6

6.0

9.8

3.5

6.0

9

7.2

-0.5

52.8

5.3

1.2

45.0

6.4

0.0

46.6

8.4

3.0

51.0

6.6

1.9

62.4

6.3

2.8

51.2

10

11.5

0.2

0.2

9.4

1.0

0.6

10.2

1.0

0.0

11.8

2.2

0.0

9.5

1.8

0.0

8.9

1.7

0.0

11

15.8

-1.7

0.0

12.2

-0.1

0.6

14.0

-1.4

0.0

16.6

-1.2

Inp

12.0

0.5

0.0

13.4

0.6

0.0

12

15.9

-1.7

0.2

14.2

0.2

0.0

15.3

-1.5

0.0

17.2

-1.3

0.0

14.2

0.9

0.0

13.6

1.1

0.0

13

19.6

-0.4

0.0

18.3

3.3

0.0

19.0

0.1

0.0

21.2

-2.2

0.0

17.8

3.5

0.0

17.6

5.3

0.0

14

20.7

0.6

0.0

19.4

5.2

0.0

20.5

1.0

0.0

21.7

-1.5

0.0

19.4

5.2

0.0

18.9

6.7

0.0

15

21.1

7.1

10.4

19.7

8.36

1.0

20.7

7.4

3.6

22.0

7.0

2.5

19.9

9.1

1.2

19.1

9.4

0.0

16

19.8

4.3

0.2

18.6

7.6

0.0

19.3

4.5

0.0

21.6

5.8

0.0

18.6

7.8

0.2

18.8

10.1

0.0

17

23.2

6.8

0.0

21.1

8.6

0.0

21.9

7.5

0.0

23.6

7.1

0.0

21.2

9.4

0.0

20.9

9.8

0.0

18

22.9

6.5

0.0

21.1

9.3

0.0

22.0

6.2

0.0

23.6

7.4

0.0

21.1

10.2

0.0

21.0

11.3

0.0

19

23.4

5.9

0.0

20.4

7.9

0.0

23.4

5.6

0.0

25.0

7.5

0.0

22.2

9.1

0.0

21.6

10.4

0.0

EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 - larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, nº 5 (L’Espai) Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_ Jordi Borralleras Estruch, Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell i Roger Torrents Boy. DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart COL·LABORA_ Pere Cors, Bernat Gil Roca, Judit Fumanya Font, Albert Ferrer Soler, Josep Cañero Peraire i Albert Altarriba Subirana.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Revista membre de:

Amb el suport de:

LaRella | 23

TATICILBUP

Si tu t’hi has fixat, els altres també! comunicaciolarella@gmail.com · 621 27 64 29