DIJOUS 8 | SETEMBRE | 2022 | NĂMERO 532 LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUĂANĂS MĂ©s de 1.000 alumnes comencen el curs escolar Les llars dâinfants, escoles i lâinstitut han iniciat el curs una setmana abans i amb menys professorat | Alpens i OristĂ integren la llar dâinfans a lâescola El LluçanĂšs celebra les Festes Majors El concert de Festa Major, amb lâOrquestra Venus, a la plaça Major dâOlost.//F: POL ASENSI MEDI AMBIENT Les pluges dâagost atenuen la sequera Les rieres revifen i les reserves de la Bassa de MerlĂšs pugen fins al 40% CINEGĂTICA Els caçadors del LluçanĂšs, a la vaga A la comarca es cacen una seixantena de porcs senglars cada setmana COMERĂ Tanca la histĂČrica Fonda dâAlpens Lâestabliment ha estat un punt de referĂšncia des de fa 65 anys ESPORTS Els clubs esportius inicien temporada Torna el C.E. Sant Feliu Sasserra, onze temporades desprĂ©sDesprĂ©s de les Festes Major dâAgost, ara Ă©s el torn de La Torre, Santa Creu, PinĂČs i Sant Feliu


F:
La mà gia omple Sant Boi de LluçanÚs
F:
Un moment de la tarda de motor.// AJ SBGLa festa de lâespuma a la plaça del Casal.// AJ SBG
Al final, només van caure quatre gotes, les sufici ents per posar punt final al concert.
La Festa Major de Sant Boi arrancava el 10 dâagost amb una programaciĂł de luxe. DesprĂ©s del pregĂł de Ramon JovĂ©, el protagonisme el van agafar els âMoments mĂ gics al LluçanĂšsâ el nou llibre del Josep MartĂnez Castro, a la presentaciĂł el van acompanyar els meteorĂČlegs Dani RamĂrez i el MartĂ Oliveras. PerĂČ la mĂ gia va arribar a dos quarts dâonze, quan el Mag Lari va aparĂšixer a lâes cenari de la plaça Nova embadalint xics i grans. El dissabte les activitats aquĂ tiques van fer peti ta la piscina municipal, que de nou sâomplia al ves pre pel sopar jove. La festa va seguir a la plaça al ritme de La Tribut FM. El dinar i les sardanes a la Font de la Prada i les sardanes van posar punt final a una de les festes majors mĂ©s llargues de la comarca.// Red.
NĂșm. 532 LaRella | 2 LâĂLBUMNOTĂCIES

La Pubilla i lâHereu dâaquest any.// AJ SBGEls jocs a la piscina un clĂ ssic de la Festa Major.// AJ SBG



La pluja va amenaçar, des del primer dia, els ac tes de la Festa Major de Sant Bartomeu del Grau, aixĂ i tot, aquests es van poder fer gairebĂ© amb nor malitat, just algun canvi dâespai per estar a aixo pluc. A qui va tocar el rebre va ser a Les Anxovetes, que cantaven havaneres sota un cel amenaçador i amb uns llamps que es veien cada cop mĂ©s a prop.

La novetat dâenguany va ser en Grau, el nou ge gantĂł local, que van fer ballar els mĂ©s joves del poble el dia de Festa Major. De lâesglĂ©sia fins a la plaça nova, el planter de la colla gegantera va es trenar-se davant del veĂŻnat de Sant Bartomeu que, com cada any, omple el poble per viure la seva Fes ta.// CFU Lâaigua no atura la Festa Major de SBG Una prova del PagĂšs de Ferro.// POL ASENSIPregĂł i homenatge a comerços i entitats.// AJ OLOST El clĂ ssic Correfroc dâEls Cremats dâOlost// F: LLUC COROMINAS1a ediciĂł de la cronoescalada a St. Adutori.// F: FERRAN MUĂOZ






Una gentada gaudint de les activitats aquĂ tiques a la piscina.// AJ SBLLLa plaça plena esperant el Super Bingo, que va ser de 1250âŹ.// AJ SBLL La canalla de Sant Boi xalant amb la xeringada de colors.// AJ SBLLSopar a la plaça Nova.// AJ SBLL

La Festa Major dâOlost va ser tot un Ăšxit, enguany celebrada amb un format habitual al dâabans de la pandĂšmia. Al llarg de la primera quinzena dâagost, Olost va tenir lâagenda ben plena pels actes que es van programar, alguns clĂ ssics i consolidats com el corre foc, les 4 hores de nataciĂł o la caminada; i dâaltres nous com la Cronoescalada a Sant Adjutori o el torneig de futbolĂ, o retorns com el del PagĂšs de Ferro o el Va de Tort, que va aplegar mĂ©s dâun centenar de joves. Per altra banda, cal destacar lâactuaciĂł de lâorques tra Venus, que sâestrenava a la plaça olostenca des prĂ©s de molts anys rebent a la Principal de la Bisbal el dia quinze. Al concert de tarda sâhi van poder escoltar clĂ ssics i una gran varietat de gĂšneres, i al ball de nit va ser enĂšrgic i variat, on el pĂșblic no va deixar de ballar en cap moment.// LCP Retorn del PagĂšs de Ferro a Olost

_ Carolina Font Usart P2 GRATUĂT A TOT CATALUNYA Una altra de les mesures im pulsades per la conselleria Ă©s la gratuĂŻtat de P2. Segons afirmen, aquest Ă©s un primer pas per aconseguir la gratuĂŻtat en lâes colaritzaciĂł dels infants de 0 a 3 anys a Catalunya. Al LluçanĂšs, el nombre dâinfants de 0 a 3 anys que van a lâescola bressol sâha mantingut força estable respecte lâany anterior, en total sĂłn 96 els infants matriculats. Lluny perĂČ dels 121 del curs 2020 - 21.
ALUMNES I PROFESSORAT A LES ESCOLES I INSTITUT POBLE - ESCOLA ALUMNES2021-22 ALUMNES2022-23 DOCENTS2021-22 DOCENTS2022-23 INS CASTELL DEL QUER 239 242 32,5 33 BATXILLERAT 54 60 SBG - La Monjoia 87 97 11 13 Olost - Terra Nostra 93 96 10,5 12 Prats - LluçanĂšs 151 154 14 12 Prats - FEDAC 86 83 12 11 ZER ALT LLUĂANĂS 3 4 Alpens - La Forja 20 33 2,5 3 Sta. EulĂ lia - GafarrĂł 36 32 4 3,5 Perafita - Heurom 39 39 4 4 St. Boi - Aurora 29 34 3 3,5 ZER GAVARRESA 4 4 St. Feliu - Els Roures 62 61 6 6 OristĂ - Llevant 22 24 3 2 TOTAL LLUĂANĂS 919 955 123 111 ALUMNES I PROFESSORAT A LES ESCOLES BRESSOL POBLE - ESCOLA ALUMNES2021-22 ALUMNES2022-23 DOCENTS2021-22 DOCENTS2022-23 SBG - El Patufet 10 13 3 3 Olost - Estel 18 18 3 3 Prats - La Pitota 40 41 8 8 Alpens - El Cauet 2 5 2 1 SEPO - Els Gafarronets 2 3 1 1 Perafita - Petit Heurom 9 8 3
PerLLUĂANĂS
El curs a lâInstitut Castell del Quer ha començat aquest dimecres 7 de setembre, tambĂ© abans del que sol ser habitual. Segons Ferran Ferrero, director del centre, aquest avançament no suposa cap millora per lâalumnat, perĂČ sĂ que âpel professorat ens suposa una retallada de dies que ens permetrien preparar el nou curs amb molta mĂ©s calmaâ. Aquest curs comença amb 242 alumnes dâESO, tot i que des de direcciĂł expliquen que aquests podrien augmentar, ja que estan rebent forces matrĂcules dâĂșlti ma hora. Lâaugment progressiu dâalumnes els darrers anys ha permĂšs que enguany hi hagi tres lĂnies de 1r i 2n dâESO i dues de 3r i 4t dâESO. Ferrero puntualit za que tot i tenir concedides dues lĂnies a 3r i 4t, seguiran el desdo blament en 3 grups com feien du rant la pandĂšmia, garantint aixĂ una millor atenciĂł a lâalumnat. Una de les novetats impulsades pel Departament Ă©s un nou currĂ culum escolar per primĂ ria i se cundĂ ria on es dona mĂ©s impuls a lâensenyament per competĂšncies i mĂ©s transversal. Aquesta modi ficaciĂł tambĂ© afectarĂ el currĂcu lum de Batxillerat, no obstant des del Departament encara no han fet arribar la documentaciĂł oficial de com han de ser aquests canvis. Ferrero explica que âens neguite ja una mica perquĂš, entre altres coses, no sabem fins a quin punt seran importants els canvis en la Prova dâAccĂ©s a la Universitatâ 2,5 vacances conviden a fer coses que en Ăšpo ca de feina es deixen de banda, es passen per alt o tenen espera, com ara llegir aquells lli bres que demanen temps o treure el cap en ac tes que et reconcilien amb el territori, la seva histĂČria i la seva gent, anys viscuts de jove que es reviuen de gran quan es va i es ve de Barce lona al LluçanĂšs. En alguns pobles sâha recuperat lâinterĂšs per episodis que no es gosava tractar per respecte o por âno fos cas que es despertĂ©s els morts i es tornĂ©s a encendre el focâ, com la Guerra Civil. Hi ha fills i nets saberuts que volen sa ber sobre els pares i els avis, la vida dels quals ha estat ignorada de manera oficial o oficiosa, volguda o temuda, com si el temps seâls haguĂ©s empassat.TĂ©moltmĂšrit afrontar un assumpte que cos ta de tractar perquĂš no seân vol parlar, cada cop en queden menys testimonis i la tradiciĂł oral sâha de contrastar amb la documentaciĂł; tot un repte que demana humanitat i profes sionalitat, i mĂ©s quan lâautor Ă©s de casa, com passa amb Anna Gorchs i Roser Reixach, au tores del llibre Guerra i repressiĂł a Prats de LluçanĂšs i del documental, conjuntament amb Pep Pujol, Una generaciĂł de silenci Lâaudiovisual Ă©s agraĂŻt perquĂš Ă©s net, no fa judicis de valor i perquĂš el fil narratiu Ă©s la veu dels protagonistes. El treball de camp resulta extraordinari per ampli, ric i franc, i perquĂš no distingeix entre les vĂctimes: les que es van amagar, les que van fugir, les que van comba tre i morir al front, les que van ser condemna des i afusellades, unes i altres malmeses per la fĂșria de la Guerra Civil. No tracta de passar comptes, dâimposar el relat dels perdedors desprĂ©s de ser sepultats pels guanyadors, ni tampoc de diferenciar en tre bons i dolents o rojos i nacionals, sinĂł de do nar a conĂšixer les diferents versions i, per tant, tambĂ© la dâaquells a qui sâhavia tapat la boca o no lâobrien per no ser assenyalats, o denunci ats com els seus avantpassats, fulminats a la batalla, als camps de concentraciĂł o al camp de la Bota. La mateixa Roser Reixach va presentar la histĂČria de Maria Antich, la dona que en es clatar la guerra va tocar el dos embarassada i amb quatre fills desprĂ©s que el seu marit, Isi dre Cabanas, fos amenaçat de mort per haver estat alcalde dâOristĂ . La memĂČria Ă©s selectiva, i es tracta de presentar els fets a fi que tothom es faci una idea del que va passar, un exercici que vol mĂ©s generositat que no pas revenja. LâAnna i la Roser han fet que els muts recu perin la parla i aixĂ es pugui completar la me mĂČria histĂČrica que tant ocupa i preocupa les noves generacions de Prats i el LluçanĂšs. Me nâalegro, de la mateixa manera que celebro que es recordi personatges Ășnics i diferents, com el Doctor Grau o en Ramon Boladeras, Rambol.//

Aquest passat dilluns 5 de se tembre va començar el curs 2022 - 23, gairebĂ© una setmana abans del que es solia fer habitualment. Aquesta Ă©s una de les novetats que la conselleria dâEnsenya ment, amb el conseller Josep GonzĂ lez-Cambray al capdavant, ha impulsat per aquest curs. Al LluçanĂšs el curs ha arren cat amb mĂ©s alumnes que lâany anterior, una tendĂšncia que es compleix a gairebĂ© a totes les es coles de la comarca. El cas mĂ©s destacat, perĂČ Ă©s el de lâescola La Forja dâAlpens, on aquest any hi han arribat 13 alumnes nous, que passa dels 20 alumnes del curs passat als 33 dâaquest curs. Aquest curs, a mĂ©s, lâescola bressol dâAlpens sâha integrat a lâescola dâinfantil i primĂ ria, aixĂČ vol dir que els infants de 0 a 3 anys compartiran la mateixa aula que els nens i nenes dâedu caciĂł infantil i tambĂ© la mateixa mestra, amb el suport dâuna edu cadora. Aquest curs, de moment, sĂłn dos els infants de 0 a 3 anys que sâhi han inscrit, perĂČ cal tenir en compte que, com la resta dâes coles bressol, la matrĂcula Ă©s viva, per tant, al llarg del curs sâhi po drien incorporar mĂ©s infants. El mateix passa amb lâescola bressol Petit Llevant dâOristĂ . Una altra de les novetats im plementades per la Conselleria dâeducaciĂł Ă©s la jornada intensi va el mes de setembre a educaciĂł infantil i a primĂ ria. No obstant, totes les escoles ofereixen una hora dâactivitats de lleure, fins a dos quarts de cinc de la tarda, per tot lâalumnat que ho vulgui. En la majoria de casos Ă©s lâequip de monitoratge del menjador qui dinamitza aquesta hora. Una excepciĂł, perĂČ la trobem a Olost, on lâEscola Terra Nostra Ă©s de les poques que es va acollir a una modificaciĂł amb carĂ cter excepcional de les tardes de se tembre per ser una escola Rural. AixĂ doncs, en aquest centre, del 5 al 9 de setembre faran la jor nada compactada amb servei de menjador i del 12 fins al 30 faran la jornada habitual a la resta del curs, tal com ens explica la seva directora, Marta Salvans. Malgrat que tots els canvis el curs ha començat amb norma litat, tot i el poc temps que han tingut per preparar-lo, com aixĂ ens han declarat les direccions de diferents escoles de la comarca.
8 de setembre de 2022 LaRella | 3 NOTĂCIES
Augmenta el nombre dâalumnes al total del LluçanĂšs
NOVES LĂNIES A LâINSTITUT
Sant Boi - El Cargol 5 2 1,5 1 St. Feliu - Els Petits Roures 5 4 1,5 1 OristĂ - Petit Llevant 4 5 1 1 TOTAL LLUĂANĂS 95 96 24 21,5 Les
BESARamonCAMPRUBĂOblidar LA COLUMNA
El bon temps acompanya Festa Major de MerlĂšs de tardor a Alpens La Festa Major de lâAlou aplega veĂŻns i visitants Sant Boi celebra la Festa de la Gent Gran AnimaciĂł infantil.// F: COMISSIĂ La 1a representaciĂł de lâEscena de Tardor.// Activitat Balsam Labial.// F: SĂLVIA ANFRUNS El Grup de Gent Gran de TorellĂł amb lâespectacle amb playback.// Concert a la plaça.// F: COMISSIĂ Participants a la caminada popular.// F: JOSEP MÂȘ OLLER El rom cremat per les Havaneres.// F: COMISSIĂ Sopar i Bingo.// F: LAIA SERRAT
El festival de teatre dâAlpens, lâEscena de tar dor, va començar el passat 3 de setembre amb lâobra El Pont, de Laurent Van Wetter. La segĂŒent cita de lâEscena de tardor serĂ el 9 dâoctubre amb âAgĂšncia matrimonial 7 dâamorâ de la Companyia Mâenredo Teatre, i acabarĂ el 19 de novembre amb âEl bon policiaâ. Les re presentacions es fan al teatre Casino i aquesta es la tercera temporada del festival.// Red.


la
Comença lâEscena
NĂșm. 532 LaRella | 4 LâĂLBUM
La Festa Major de MerlĂšs va ser un tot un Ăšxit, com aixĂ ho expliquen els membres de la ComissiĂł de Festes. El bon temps, el pĂșblic i els espectacles van ser la combinaciĂł perfecta per una festa major sense restriccions. A la rifa de la Festa Major, feta a la mitja part del ball dâen Jordi Bruch, sâhi va sortejar un pernil (1056) i un menĂș per dues persones a lâHostal Sant Mau rici (0655).//
El veĂŻnat de lâAlou i Sant AgustĂ van celebrar la Festa Major el darrer cap de setmana dâagost, ells i visitants dâarreu de la comarca van gaudir de les activitats que sâhavien programat. El so par, el bingo i el ball del divendres van aplegar gairebĂ© un centenar de persones. El dissabte els contes i els titelles de la Cia Laberta delpoblet, van fer embadalir els xics i grans que la van anar a escoltar.// Red. El Centre de Sant Boi va acollir, el passat diu menge 4 de setembre, la Festa de la Gent Gran. Feia mĂ©s de dos anys que no es podia celebrar a causa de les restriccions per la pandĂšmia. Les dues homenatjades dâenguany van ser la LluĂŻsa Soler i la Montserrat Cruells. La festa va començar amb una missa, seguit dâun dinar amb mig centenar de persones. Per tancar la festa, un espectacle musical, amb playback.// MGC







PerLLUĂANĂS _ jordi Borralleras Estruch lâaugment desproporcionat de les sancions econĂČmiques a promeses incomplertes â com la flexibilitza ciĂł de les mesures per facilitar la tinença de gossos de caça. Un dels aspectes que mĂ©s malestar ha portat entre el col·lectiu ha estat la mala propaganda que, general ment, es fa de la caça. âLes insti tucions saben que la caça Ă©s im prescindible pel territori, perĂČ de portes enfora mai ens han donat suport. Ăs important que la gent vegi que fem una feina, perquĂš el senglar Ă©s un problemaâ, explica el president de la Societat de Ca çadors de Prats. Tal com indica SolĂ , la presĂšncia desmesurada de porcs senglars tĂ© conseqĂŒĂšnci es. La mĂ©s evident, segurament, Ă©s lâaugment dels accidents de trĂ nsit que provoquen, perĂČ no Ă©s lâĂșnica. Els conreus es veuen afectats per les destrosses que hi causen. A mĂ©s, el porc senglar Ă©s un transmissor molt eficient de la grip porcina africana â que ara ja afecta alguns paĂŻsos de lâest â una malaltia que seria devastadora per a les explotacions porcines del paĂs.Durant els darrers 15 anys, el senglar a Catalunya sâha doblat, i el LluçanĂšs tampoc se nâescapa. Encara que no hi ha dades especĂ fiques de la comarca, els caçadors calculen que al LluçanĂšs hi poden arribar a haver uns 4.500 sen glars â tot i que Ă©s difĂcil de mesu rar perquĂš Ă©s un animal que corre grans distĂ ncies. Durant lâĂșltima temporada sâhi van caçar 1.668 porcs. AixĂČ significa que, mentre duri la vaga, al LluçanĂšs es deixa ran de caçar uns 60 senglars cada setmana, un fet que propiciaria molt favorablement al creixement de senglars que viu el paĂs.//
La temporada de caça ha co mençat al LluçanĂšs, com a la res ta de Catalunya, el passat dilluns 4 de setembre. Enguany, perĂČ, o almenys de moment, no ho ha fet com Ă©s habitual. Aquesta vega da els caçadors sâhan declarat en vaga i han suspĂšs totes les batu des de senglar, tambĂ© a la nostra comarca. No tenen cap intenciĂł de tornar a sortir fins que la Genera litat âmostri un compromĂs real i per escritâ per canviar les condici ons. âCal que es doni suport a la caça, si seâns imposen tantes obli gacions, tambĂ© demanem alguns dretsâ, reivindica Crisant SolĂ , el president de la Societat de caça dors de Prats. La gota que ha fet vessar el got ha set un canvi de la normativa que els obliga a comu nicar amb antelaciĂł de la zona on es realitzarĂ la batuda, una me sura difĂcil de complir tenint en compte que la tĂšcnica consisteix a recĂłrrer el territori seguint el ras tre del porc.
A davant lâAjuntament de Sant Boi, els caçadors van llegir el manifest el diumenge 4.// F: AJ SBLL

Tot i aixĂČ, SolĂ assegura que aquest canvi de la normativa ha estat nomĂ©s el detonant de la vaga, ja que els motius per secun dar-la sĂłn molt diversos. Des de
De totes maneres Ă©s un verb massa extens per a poder encetar a la columna, perĂČ prou essencial i present per a fer-hi esment. Crec que massa sovint podem llegir les tĂpiques âinjustĂciesâ i les famoses âllums i ombresâ de la maternitat, perĂČ no prou so vint sabem respectar a les que tenim presents. En saber-les respectar no em refereixo nomĂ©s en no jutjar a la maternitat i a cada gest de les mares properes sinĂł a acollir i donar la importĂ ncia que tĂ© aquest verb i tot el âquĂš comportaâ. Sabem que la principal causa dâaquestes injus tĂcies Ă©s el sistema patriarcal dâon venim. Tot i co mençar-ne a ser conscients, sembla que continuem arrossegant fets i paraules que fan presents aques tes injustĂcies i sĂłn traves per avançar. Com a mare des de fa pocs mesos, puc assegurar les mol tes vegades que mâhe hagut dâescoltar coses i gests que tant de bo no haguĂ©s sentit. PerquĂš, per molt que no les vulguis escoltar o viure, les sents, les vius i no nomĂ©s no tâaporten res, sinĂł que a mĂ©s, et fan mal. I com si ja no fos prou difĂcil navegar entre aquestes llums i ombres de la maternitat, nomĂ©s ens falta sentir-nos jutjades, perquĂš fem el que fem, sembla que âsempre ho fem malamentâ i tampoc âres estaria bĂ© des de foraâ. Tot aixĂČ que sovint ens hem dâescoltar, solen ser simples comen taris que podem fer tots en algun moment sense pensar-hi abans de dir-ho, ni donar-hi importĂ n cia, perĂČ que podrĂem evitar si, si us plau, posem mĂ©s presĂšncia en la maternitat i criança. I si es vol dir alguna cosa a les mares i pares, potser, abans de dir, podrĂem pensar, ens ha preguntat alguna cosa? Lâajudarem a empoderar-se? PodrĂem mirar de parlar mĂ©s en positiu? Parlo en general, perquĂš crec que cadascĂș ja tenim prou exemples viscuts. TambĂ©, tots tenim presents, fets on sâactua des del que vol lâadult i no per la necessitat de lâinfant. Per exemple, com quan algĂș li ve a magrejar les manetes al nadĂł sense pensar que desprĂ©s lâinfant se les posarĂ a la boca com a necessitat de desco brir... Aquest, no pensa amb com pot tenir de bru tes les seves mans i, que ja no nomĂ©s pels microbis que pugui tenir acabant de fumar o bĂ© anant pel carrer, sinĂł tambĂ©, que amb quin carai de dret es creu per anar tocant la criatura. Sabem que els infants sĂłn imants per a la majoria de nosaltres, perĂČ no obstant, a vegades ens deixem portar tant per lâemociĂł que els âenvaĂŻmâ.
Crec que realment les criatures necessiten poc mĂ©s que uns pares sans i presents, no qĂŒestionats en tot moment ni pressionats pel consumisme pur per cobrir falses necessitats dels infants. Pot sem blar exagerat, perĂČ crec que un desig de mare/pare recent Ă©s poder fer i actuar des dâaquest sentiment tan bĂšstia que Ă©s el que guia de manera innata com criar des de lâamor mĂ©s pur tot aprenent a ser mare/pare amb la criatura en braços (o no) sense haver de sentir-se culpable.//
8 de setembre de 2022 LaRella | 5

LA COLUMNA NOTĂCIES

Els caçadors del senglar, en vaga
SERRACarinaCAPELLASMaternant
Ara mateix gairebĂ© totes les idees que em pas sen pel cap per escriure sĂłn entorn dâaquesta pa raula: Maternant. Malgrat que el verb Maternar no surti al diccionari, Ă©s un verb amb significat molt immens, quotidiĂ i intens. Ăs un verb nou o un verb oblidat?
CULTURA SOLIDARITAT
La Fonda dâAlpens tanca les seves portes
NĂșm. 532 LaRella | 6 La Dolors i en Joan Enric lâĂșltim dia a la Fonda// F: MONTSE BARNIOL DonaciĂł de Sang a Olost// F: ARXIU
Com cada any, el Banc de Sang i Teixits ha fet pĂșbliques aquest agost les dades de les donacions de sang dâaquest estiu 2022 al LluçanĂšs. En total, tal com publica el banc, 215 persones han donat sang al LluçanĂšs. En general, les dades augmen ten als quatre pobles que han tingut jornades de donaciĂł aquest any: A Alpens i Sant Boi, 33 i 27 respectivament, llocs on sâha recuperat lâacapte es tiuenc. A Prats de les 83 de lâestiu passat, a pujat a les 89 aquest agost. I a Olost, Ă©s lâĂșnic poble dels quatre que han tingut jornades de donacions que ha tingut menys donacions, de 74 lâany passat han passat a Segons68.apunten des del Banc de Sang, unes 645 persones sâhan beneficiat dâalgun component san guini dâaquestes donacions. Encara que agraeixen la predisposiciĂł de tots i totes les donants, des del Banc de Sang apunten que, cada dia, es necessita rien unes 1000 donacions per satisfer la demanda dels hospitals catalans.//LCP
COMERĂ NOTĂCIES

Augment general en les donacions de sang
Lâany 1957, la Pepeta Casademunt i els seus ger mans agafaven el relleu de la Fonda (que ja feia uns anys que estava oberta), lâEnric BriĂ , marit de la Pepeta, va agafar el relleu dels germans que ho van anar deixant. Des de llavors, ells dos van esdevenir la cara de la Fonda. Dâun temps ençà , els seus fills, la Dolors i en Joan Enric, eren al capdavant del ne goci. Aquest 31 dâagost, els germans van obrir les portes de la Fonda per Ășltima vegada. La suma de motius que els ha portat a prendre aquesta decisiĂł Ă©s variada, per una banda, hi ha la manca de relleu familiar, perĂČ tambĂ© la dificultat per trobar treba lladors.LafamĂlia
BriĂ Casademunt ha fet de la Fonda dâAlpens un dels llocs mĂ©s emblemĂ tics del Lluça nĂšs. Amb el seu tancament es perd una mica de lâĂ nima que ha forjat aquesta comarca, perĂČ sobre tot, es perd el bon menjar i el seu tracte. El que no es perdran sĂłn els bons records que en tenim tots els que hem passat per allĂ alguna vegada.// CFU
Ada VilarĂł estrena S.O.S. a la Fira TĂ rrega

Lâactriu i directora pradenca, Ada VilarĂł, estre narĂ el seu nou espectacle, S.O.S., aquest cap de setmana a la Fira TĂ rrega dâarts al carrer. Amb S.O.S., Ada VilarĂł, vol fer un clam a la vida i un cant al nostre planeta. PerĂČ tambĂ© un crit dâaler ta davant la nostra manera de viure, que la porta a preguntar-se fins quan podem continuar vivint aixĂ.S.O.S. Ă©s una peça que sâha anat construint de mica en mica, un treball en creaciĂł que ha pas sat per espais com el Puig dels Eixuts i festivals com el SismĂČgraf dâOlot. A TĂ rrega si veurĂ una peça acabada de construir, perĂČ que sâha acabat allĂ , amb el treball de les veĂŻnes i veĂŻns que sâhan avingut a participar-hi. LâAda tĂ© una habilitat per construir amb les persones de la comunitat on estĂ , com durant anys ha fet al Festival ItinerĂ n cies de Prats de LluçanĂšs. I lâentorn tambĂ© hi juga un paper essencial, per aixĂČ, de tots els espais de la Fira TĂ rrega, ha escollit Cal Trepat, una de les principals fĂ briques de maquinĂ ria agrĂcola del segle XX ara ja tancada, per presentar S.O.S. La peça, amb una durada dâuns 40 minuts, es podrĂ veure aquest divendres 9 i dissabte 10 i encara hi ha entrades a la venda a la pĂ gina web de la Fira TĂ rrega.DesprĂ©s de TĂ rrega, S.O.S. passarĂ a la sala Beckett el cap de setmana del 22 i 23 dâoctubre, en una versiĂł de sala on hi haurĂ mĂ©s text, com expli ca VilarĂł. Per aquesta versiĂł, lâactor i director Pep Pla, se sumarĂ a la direcciĂł del projecte.// CFU

Un mapa, elaborat pel col·lectiu Storydata, posa de manifest les piscines que hi ha al territo ri catalĂ , tan publiques com privades, en aquells municipis amb una poblaciĂł major a 100 ha bitants â al LluçanĂšs en quedarien exclosos els municipis de Sant AgustĂ i Sobremunt. Segons les dades del mapa, publicades pel mitjĂ digital CrĂtic, que parteixen del cadastre del Ministeri dâHisenda del juny dâaquest any, el poble del Llu çanĂšs que tĂ© mĂ©s piscines Ă©s Prats amb 28 (1,06 per cada 100 habitants); seguit de Sant Barto meu amb 18 (1,97 per cada 100 habitants) i Olost amb 17 (1,43 per cada 100 habitants). Ara bĂ©, si tenim en compte la relaciĂł per habi tant, tenint en compte que per elaborar el mapa es van agafar les dades de poblaciĂł del 2021 pu blicades per lâIdescat, el municipi amb mĂ©s pis cines per cada 100 habitants Ă©s Santa Maria de MerlĂšs, amb un Ăndex de 6,67, seguit de Perafita amb 3,88 i Sant MartĂ amb 3,74. El mapa de Storydata, i la seva publicaciĂł a di ferents mitjans catalans desprĂ©s que CrĂtic ho fes pĂșblic, arriba en mig dâun dels estius marcats per la sequera i la escassedat dâaigua, fet, que qĂŒesti ona la tinença de piscines privades i evidencia, en molts casos, la desproporciĂł entre les piscines als municipis en relaciĂł amb la quantitat dâhabitants que hi viuen. TambĂ©, el biaix de classe que exis teix entre municipis, ja que sovint, permetreâs i mantenir una piscina no estĂ a lâabast de les per sones o famĂlies amb les rentes mĂ©s baixes.// LCP
137 piscines al LluçanÚs
LLUĂĂ I ALPENS, ELS ĂNICS MUNICIPIS QUE SâABASTEIXEN AMB RECURSOS PROPIS Els municipis dâAlpens i Lluçà tenen els seus propis recursos hĂ drics i sâabasteixen amb ells. A Alpens tenen dues fonts de captaciĂł: la font i els pous, i al llarg de lâestiu han pogut captar aigua dels pous sense cap pro blema. Com diu Montse Barniol, alcaldessa dâAlpens, âla situaciĂł mai ha estat crĂtica i la gent dâAl pens fet un consum responsable de lâaiguaâ.

ELS POUS DE VILASECA EN ALERTA EN PASSAR ELS LĂMIT DE CAPTACIĂ
Pel que fa a Lluçà , que sâabas teixen a travĂ©s del pantĂ de la Lluçanesa, el moment amb reser ves mĂ©s baixes va ser a mitjans dâagost, quan lâembassament va estar 1,15 m per sota del punt de vessament del pantĂ . Tot i que com puntualitza GlĂČria Colom, alcaldessa de Lluçà , âaquest punt estava per sobre del tub de capta ciĂł mĂ©s alt dels dos que tĂ© el pan tĂ â i afegeix que altres moments el pantĂ ha estat mĂ©s baix. Les pluges de finals dâagost han fet augmentar les reserves.
El pantĂ dâOlost amb molta mĂ©s aigua que fa un mes.//
PISCINES AL LLUĂANĂS MUNICIPI NÂș Ăndex per habitants100 Alpens 5 1,86 Lluçà 10 3,69 Olost 17 1,43 OristĂ 12 2,19 Perafita 16 3,88 Prats de LluçanĂšs 28 1,06 Sant Bartomeu 18 1,97 Sant Boi 9 1,57 Sant Feliu 6 0,97 Sant MartĂ 4 3,74 MerlĂšs 12 6,67 LLUĂANĂS 137 1,74 NOTĂCIES

8 de setembre de 2022 LaRella | 7
Les pluges dâaquest agost milloren lâestat dels embassaments
F: POL ASENSI
LA BASSA DE MERLĂS AL 40% DE LA SEVA CAPACITAT A principis dâagost les reserves de la bassa de MerlĂšs estaven per sota del 23%, aquest fet i la poca quantitat dâaigua que baixava per la Riera, que impossibilitava el bombeig cap a la bassa, va fer saltar les alarmes, ja que nomĂ©s es podia garantir el subministra ment dâaigua als municipis de la Mancomunitat dâAigĂŒes de Mer lĂšs durant quinze dies (Prats de LluçanĂšs, Sant Feliu Sasserra, Santa Maria de MerlĂšs, OristĂ , GaiĂ i SagĂ s). Davant dâaquesta situaciĂł, van demanar a lâACA una autoritzaciĂł per poder portar aigua des del Llobregat amb ca mions cisterna. Les pluges dâaquest agost han permĂšs tornar a bombar aigua a la bassa, que juntament amb la reducciĂł del consum dâaigua a causa de les restriccions, que ha passat dels 2.000 mÂł diaris als 1.400 mÂł, han permĂšs que, en al guns moments, la bassa de Mer lĂšs arribĂ©s al 46% de la seva ca pacitat. Actualment, les reserves estan entorn el 41%. Jordi Bruch, president de la Mancomunitat dâAigĂŒes de Mer lĂšs, explica que les pluges que han caigut els Ășltims dies han fet que lâaigua que baixa per la Riera es
PerLLUĂANĂS _ Carolina Font Usart tigui âmolt remoguda i mĂ©s tĂšrbo la, i aixĂ no la podem bombarâ. La previsiĂł Ă©s que els prĂČxims dies es pugui tornar a captar aigua per la bassa amb normalitat. Pel que fa a les restriccions, Bruch avança que aquestes encara estaran acti ves âalmenys fins que la Bassa es tigui al 60% de la seva capacitatâ
Els pous de Vilaseca abastei xen actualment els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Olost, Sant MartĂ dâAlbars, Perafita, Sant Boi de LluçanĂšs, Sant Agus tĂ de LluçanĂšs i Sobremunt. La concessiĂł administrativa per la captaciĂł dâaigua dels pous tĂ© un lĂmit de 1.100 mÂł diaris, aquest agost AigĂŒes Osona, empresa que gestiona els pous, va fer un crit dâalerta als 7 ajuntaments, ja que alguns dies es van arribar a captar fins a 1.800 mÂł dâaigua i les bombes de captaciĂł van funci onar 24 hores seguides. Alguns dels municipis que sâabasteixen a travĂ©s dels pous de Vilaseca tambĂ© tenen captaci ons prĂČpies, com Ă©s el cas dâOlost, que capta aigua de la riera Ga varresa i que, aquest agost, a tret a licitaciĂł un projecte per tal de construir un nou pou de captaciĂł dâaigua al poble. Ja que segons uns estudis hidrolĂČgics del 2020, es van detectar zones compatibles amb la construcciĂł dâun pou. La licitaciĂł del projecte, per un total de 109.911 euros, ha de servir per, en una primera fase, fer les prospeccions per veure en quina cota es troba aigua, i en el cas que sigui factible, es co mençaria la construcciĂł dâun pou lâany vinent.//
LâAgĂšncia Catalana de lâAigua (ACA) declarava el passat 26 de juliol lâalerta per sequera a les conques de la capçalera del Ter i del mig Llobregat, un mes i mig desprĂ©s la situaciĂł no ha canviat i les restriccions imposades al con sum dâaigua continuen. No obs tant, les pluges dels Ășltims dies han donat una mica de treva als embassaments de la comarca.
NĂșm. 532 LaRella | 8 LâENTREVISTA âHe

El santboienc Josep MartĂnez Castro, conegut per les seves foto grafies meteorolĂČgiques, que sur ten freqĂŒentment als programes del temps de TV3, va presentar el seu segon llibre de fotografies a lâinici de la Festa Major del seu po ble, Sant Boi de LluçanĂšs. Es titula âMoments mĂ gics al LluçanĂšsâ
DESPRĂS DE DOTZE ANYS FENT FOTOGRAFIES, TENS COMPTADES LES QUE HAN SORTIT? Han sortit unes 1200 fotos en di ferents programes de TV3, a part del programa dâEl Temps, tambĂ© a lâEspai Terra i en algun altre.
SANT BOI DE LLUĂANĂS Per_ Marta Giravent Crespiera
Entrevista Josep MartĂnez Castro, fotĂČgraf de Sant Boi de LluçanĂšs
A PUNT PER A NOVES PRESEN TACIONS? SĂ, a punt! TambĂ© lâhe presentat a la seu dâEl 9 Nou, i espero que algun altre lloc que encara hem de lligar. Estic molt feliç per com ha anat tot, i com no, el LluçanĂšs Ă©s mĂ gic!//

A PART DE SORTIR A TV3, TAMBĂ ET VAN PUBLICAR UNA FOTOGRA FIA DEL LLUĂANĂS A LA REVISTA NATIONAL GEOGRAPHIC? SĂ, fa 7 anys, a la revista de parla hispana. Em va fer molta il·lusiĂł.
QUAN NEIX LA TEVA AFICIĂ PER LA FOTOGRAFIA METEOROLĂGICA? Doncs mira, per una aposta fa anys amb els meus cunyats. En una trobada familiar, vam parlar del âLluçanĂšs Ă©s comarcaâ, ells em van punxar que com volĂem ser comarca si ningĂș ens coneixia? En aquell moment, a TV3 feien El Temps i hi va sortir una fotografia dâOsona. Ells em van dir âsi no surt ni a TV3 el LluçanĂšsâ. AixĂ doncs, a partir dâaquĂ vaig començar a fo tografiar el temps i enviar les fotos a TV3 perquĂš sortĂs el LluçanĂšs. DesprĂ©s, ja que la gent em comen tava que li agradaven les fotos i que sortĂs els Munts i altres llocs al programa dâEl Temps, doncs em vaig anar aficionant cada vegada mĂ©s.
MartĂnez Castro, segon per la dreta, durant la presentaciĂł del seu nou llibre: âMoments mĂ gics al LluçanĂšsâ.//
peracomençarâVaigferfotosdonaraconĂšixerelLluçanĂšsâ ta temĂ tica, sempre que en tinc lâoportunitat. Quan estava fent el recull de fotografies pel llibre, un dia vaig anar a lâescola del poble a fer una xerrada, i ensenyar als infants alguna de les meves foto grafies. Vaig veure que a la cana lla els agradaven molt els llamps, perĂČ les fotos dâanimalons encara mĂ©s. Llavors, va ser quan vaig pensar a introduir fotos dâaltres temĂ tiques, perquĂš el LluçanĂšs Ă©s mĂ gic amb tot.
I QUE LâHAGIS POGUT PRESEN TAR A SANT BOI EL DIA QUE COMENĂA LA FESTA MAJOR? SĂ, molt content. Sense fer-ho in tencionat, han coincidit les dates. La idea del llibre va començar fa un any, pels vols de Sant Jordi quan vaig començar a recopilar les fotos. Ha estat difĂcil fer-ne lâelecciĂł, perĂČ estic molt content del resultat del llibre. I tambĂ© feliç que, a part de presentar-lo al meu poble, hagin pogut acompanyar-me els meteorĂČ legs Dani RamĂrez i Marc Oliveras.


escollit cent fotografies entre milersâ
DEDIQUES UNES HORES AL DIA ANAR A FER FOTOS DEL TEMPS? Quan vaig començar hi anava sempre que tenia una estona, als matins o la tarda-vespre. PerĂČ ara nomĂ©s em moc quan hi ha una tempesta, llampecs, o a lâhivern grans glaçades... Faig menys per quĂš tambĂ© em dedico a altres te mĂ tiques fotogrĂ fiques com per exemple, fotos particulars a cases rurals o retrats.
AL LLIBRE, A PART DE FOTOGRA FIES METEOROLĂGIQUES, TAMBĂ HI TROBEM ANIMALS O PLANTES. SĂ, a part de les fotos de fets meteorolĂČgics, volia incloure flora i fauna que he anat fotografiant. Mâagrada molt fotografiar aques
A QUINS DOS LLOCS TâAGRADA MĂS FER FOTOS? Em quedo amb els Munts i Sant MartĂ Xic, sĂłn llocs que mâagraden molt i on fotografiant mâho he pas sat molt bĂ©. SUPOSO QUE CONTENT I EMOCI ONAT DE TREURE AQUEST LLIBRE? SĂ. Estic nerviĂłs, a veure si agra darĂ . Lâhe fet amb molta il·lusiĂł! Crec que Ă©s el llibre de la meva vida. He escollit 100 fotografies entre milers. Mâagrada perquĂš mi rant-lo esvaeix el pensament i hi pots deixar anar la imaginaciĂł.
LâĂșltim cap de setmana dâagost Ă©s una data marcada amb negreta al calendari de les curses de muntanya. Des del 2003, la ciutat francesa de Chamonix acull la prova amb mĂ©s renom mun dial, lâUltra Trail del Mont Blanc. Aquest esde veniment transcorre als peus del cim mĂ©s alt de la UniĂł Europea, el Mont Blanc. Enguany, tres lluçanencs van disputar alguna de les mĂșltiples curses que es corren al llarg de la setmana. Rosa Besora i Gemma Riera, de Prats i dâOristĂ respec tivament, van estrenar-se a lâanomenada OCC, una cursa que, amb 55 quilĂČmetres de distĂ ncia, va del municipi suĂs dâOrsiĂšres fins a Chamonix, afrontant un total de 3.600 metres de desnivell positiu. Les corredores de Set de CĂłrrer van com pletar el recorregut en 11 hores i 23 minuts, i van quedar aixĂ en la 34a i 35a posiciĂł de la seva ca tegoria.Unaltre corredor lluçanenc, tot i que resident a Sant Pere de TorellĂł, va fer acte de presĂšncia a Chamonix. Va ser Jordi UrĂł, i va disputar la pro va reina de lâesdeveniment, la durĂssima UTMB. Aquesta cursa â que nomĂ©s aconsegueixen acabar 1 de cada 3 participants â completa un recorregut de 100 milles (171 quilĂČmetres) i 10.000 metres de desnivell positiu que dona la volta al Montblanc i acull als corredors de mĂ©s prestigi del mĂłn. De fet, el guanyador va ser Kilian Jornet, que amb un temps inferior a les 20 hores va esmicolar el rĂšcord que ostentava el tambĂ© catalĂ Pau Capell. Pel que fa a UrĂł, el lluçanenc va completar el re corregut amb un temps envejable de 31 hores i 21 minuts que el va situar en la posiciĂł 192 de la classificaciĂł general.// JBE
Com Ă©s habitual en aquestes dates, desprĂ©s del pe rĂode estival la pilota torna a rodar, ja sigui als camps de futbol o als pavellons. La novetat mĂ©s destacada aquesta temporada Ă©s el retorn del C.E. Sant Feliu Sasserra, un dels clubs his tĂČrics del LluçanĂšs, que reprendrĂ la seva activitat onze temporades desprĂ©s de parar. Els blanc-i-blaus tornaran a trepitjar el mĂtic camp de sorra de Sant Feliu, i ho faran competint en la categoria de Quarta Catalana.Peraltra banda, el F.C. Pradenc encara un nou curs amb molts canvis. Lâentitat blaugrana seguirĂ comptant amb dos equips sĂšnior, un de masculĂ i un de femenĂ, si bĂ© tots dos estrenen nou cos tĂšcnic. En el cas del sĂšnior masculĂ, Jordi Pont âPontiâ agafa les regnes de lâequip pradenc, que afronta una nova temporada a Tercera Catalana amb cinc cares noves. En el cas del sĂšnior femenĂ, els nous encarregats de dirigir lâequip seran Javi Moreno i Xavier Pedragosa. Les blaugranes seguiran a la categoria de Futbol 7 Amateur i buscaran repetir les grans actuacions del cursMenciĂłpassat.especial la que mereix el Futbol Sala Prats, ja que desprĂ©s dâuna temporada histĂČrica en la qual els blaugranes es van proclamar campions de Sego na Catalana, ara afronten la seva segona aventura a Primera Catalana. Aquest ascens Ă©s un pas molt im portant per a una entitat que afrontarĂ la seva sete na temporada de vida amb el repte afegit dâhaver de competir contra rivals dâun nivell bastant mĂ©s elevat. En definitiva, tots els conjunts ja es preparen amb les seves respectives pretemporades per arribar en les millors condicions possibles a lâinici de la compe ticiĂł.// XVA

Cursa de sacs al camp de futbol.// AJ SMA CURSAMULTIESPORTS
La darrera ediciĂł de la Festa de lâEsport, que se celebra des de fa uns anys cada primer diumenge de setembre a Sant MartĂ dâAlbars, va tenir un gran nombre de participants. Els veĂŻns de Sant MartĂ, aixĂ com els visitants dâarreu de la comarca que si van apropar, van poder gaudir dels inflables i la festa de lâespuma. Aquest any, perĂČ des de lâAjun tament es van prioritzar els jocs de cucanya âde sempreâ i altres jocs tradicionals com les bitlles ca talanes, tal com explica Ramon PadrĂłs, alcalde del municipi. Aquest ventall tan ampli dâactivitats que es van programar, va fer que no nomĂ©s la canalla hi participĂ©s, sinĂł que tambĂ© sâhi van afegir els mĂ©s grans, fent la Festa de lâEsport mĂ©s transgeneraci onal. Lâespectacle de dansa i foc Agnis va tancar la diada.PadrĂłs afegeix que la festa âestĂ esdevenint un referent del retorn de les vacances i mĂ©s aquest any que ha estat el punt final abans de la tornada a lâes colaâ. // CFU


FUTBOL
F:
Tres lluçanencs a lâUltra Trail del Mont Blanc
A punt de començar la temporada futbolĂstica
8 de setembre de 2022 LaRella | 9 ESPORTS
Ăxit de participaciĂł a la Festa de lâEsport de Sant MartĂ

AMB LA COL·LABORACIĂ DE_ Ramon Besa CamprubĂ, Carina Serra Capellas i Joan Subi. DISSENY I EDICIĂ_ Pol Asensi edicionslarella@gmail.comTurigas PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIĂ_ Carolina Font comunicaciolarella@gmail.comUsart EL TEMPS_ Pere Cors (OristĂ ) i www.meteosona.com EDITA_ LaRella. Iniciatives socioculturals del LluçanĂšs 621 276 larellallucanes@gmail.com429 DIPĂSIT LEGAL_ B-31.541-2001
DISSABTE 10 DE SETEMBRE
REDACCIĂ_ Ferran Vila Cabanas, Carolina Font Usart, Lluc Corominas Peraire, Jordi Boralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea SĂĄnchez Moreno, Roger Torrents Boy i Xavier Vilella Antonell.
PINĂS_ ANIMAT BALL amenitzat per Margarita TornĂ©, a les 6 de la tarda. SANTA CREU DE JUTGLAR_ FESTA MAJOR. MISSA de Festa Major amb la Coral No ves Veus, a 2/4 de 12 del migdia. CURSA DâORIENTACIĂ, durant tot el matĂ. MĂ GIA AMB SERGI ARMENTANO, a les 6 de la tarda. BINGO a les 7 de la tarda. LA TORRE DâORISTĂ_ FESTA MAJOR. MISSA cantada pel Cor de la Torre, a les 12 del migdia. Seguidament, TRADICI ONALS RIFES DE PERNILS. INFLABLES AQUĂTICS, a les 4 de la tarda a la Sala Polivalent. CONCERT I BALL de Festa Major amb Millenium, a les 7 de la tar
DIVENDRES 9 DE SETEMBRE SANTA CREU DE JUTGLAR_ FESTA MA JOR. HAVANERES amb Cavall Bernat. A 2/4 de 10 del vespre al Local Social. LA TORRE DâORISTĂ_ FESTA MAJOR. PRE GĂ de Festa Major, a les 10 del vespre a la Sala Polivalent. CONCERT DE MIONA I FERRAN ORRIOLS I PELAT I PELUT en acĂșstic, a partir de 2/4 dâ11 a la Sala Po livalent. SANT FELIU SASSERRA_ FESTA MAJOR. TAST DE CAVES amb el Sacerdot, a les 10 del vespre al Parc dels Castanyers. CONCERT AMB SICUTA I P.D. GALTI, a partir de les 12 a lâAteneu.
DIUMENGE 11 DE SETEMBRE

SANT FELIU SASSERRA_ FESTA MAJOR. TORNEIG DE PETANCA, durant el matĂ. CURSA DâORIENTACIĂ en famĂlia, a les 10 del matĂ al Parc dels Castanyers. REPIC DE CAMPANES I CANVI DE LA SE da a la Sala Polivalent. SANT MARTĂ DâALBARS_ INAUGURACIĂ DE LA FONT DE Lâ1 DâOCTUBRE. Una nova font amb abeurador pel bestiar constru ĂŻt a partir del projecte de 1959. A les 11 del matĂ al jardinet del Local Social de La Blava. SANT FELIU SASSERRA_ FESTA MAJOR. PUJADA AL SERRAT LLOBATER, a les 8 del matĂ. PARTITS DE FUTBOL 7, a partir de les 9 del matĂ al Camp de Futbol. ACTE DE LA DIADA, amb la participaciĂł de la Coral de Sant Feliu, sortint de missa. DANSA DEL TREURE BALL I SARDANES amb la Cobla - Orquestra Rosaleda, a la Plaça Major. SARDANES de Festa Major, a les 6 de la tarda a la plaça Major. PAR TIT DE FUTBOL de Festa Major, a les 6 de la tarda al Camp de Futbol. CONCERT I BALL amb lâOrquestra Rosaleda, a les 10 del vespre a lâAteneu. SANT BOI DE LLUĂANĂS_ LECTURA DEL MANIFEST I SARDANES amb lâAssociaciĂł dâamics cobla Osona. A les 12 del migdia a la plaça Nova. ALPENS_ CICLE INTRĂS, amb MagalĂ Datzira. A les 12 del migdia als jardins de La Torre. PRATS DE LLUĂANĂS_ OFRENA FLORAL, lectura del manifest i cant dels Segadors i de la Senyera amb la Coral Sant Jordi i la participaciĂł dels Estelladors. A partir de 2/4 dâ1 del migdia davant del monu ment Rafael de Casanova. DILLUNS 12 DE SETEMBRE SANT FELIU SASSERRA_ FESTA MAJOR. SORTIDA FAMILIAR EN BICICLETA, a les 11 del matĂ al Parc dels Castanyers. DI NAR POPULAR amb concurs de paelles, a les 2 del migdia al Parc dels Castanyers, tot seguit QUINA DE FESTA MAJOR. ES PECTACLE FAMILIAR, a les 6 de la tarda al Parc dels Castanyers.
NĂșm. 532 LaRella | 10 LA VINYETA, per Joan Subi NYERA del campanar, a les 11 a lâEsglĂ© sia. CICLE INTRĂS, amb Sergi Sirvent & David Viñolas. A les 12 del migdia a la plaça de lâEsglĂ©sia. TORNEIG DE TENIS TAULA a les 4 de la tarda a lâAteneu. TORNEIG DE BOTIFARRA a les 4 de la tarda a lâAteneu. FESTA DE LâESCUMA + HOLI Colours Festival a les 4 de la tarda al Pas Nou. SOPAR DE FESTA MAJOR a 2/4 de 9 del vespre a la plaça de lâEsglĂ© sia. Tot seguit QUINA MUSICAL. CON CERT AMB CLIMA I DJ CAPDE, a partir de les 12 de la nit a lâAteneu. SANTA CREU DE JUTGLAR_ FESTA MA JOR. JOCS GEGANTS, amb Flotis LĂșdics. A 2/4 dâ11 del matĂ davant el Local Soci al. DINAR POPULAR, a les 2 del migdia, al Local Social. ESPECTACLE INFANTIL amb Atrapa Somnis, a les 5 de la tarda. CONCERT I BALL amb CafĂš Trio, a 2/4 de 10 del vespre. LA TORRE DâORISTĂ_ FESTA MAJOR. SET DE SO, ANIMACIĂ INFANTIL i espuma, a les 5 de la tarda a la plaça de lâEsglĂ©sia. DEGUSTACIĂ DE VINS amb tapes amb la col·laboraciĂł de Cal Trumfo, a les 10 del vespre a la sala Polivalent.
AGENDA DIJOUS 8 DE SETEMBRE
LA TORRE DâORISTĂ_ FESTA MAJOR. MISSA cantada pel Cor de la Torre, a les 11 del matĂ. Seguidament, TRADICIO NALS RIFES DE PERNILS I VERMUT popu lar. Tirada de BITLLES local, a les 5 de la tarda. BALL de Festa Major en femenĂ, a les 8 del vespre a la sala polivalent.
DIMECRES 14 DE SETEMBRE SANTA CREU DE JUTGLAR_ FESTA MA JOR. BALL amb Jordi Bruch, a les 7 de la tarda. DISSABTE 17 DE SETEMBRE SANTA CREU DE JUTGLAR_ ACTIVITAT DEL CALENDARI DEL LLUĂANĂS. DES PERTA ELS 6 SENTITS. âLâenergia dels minerals, pinzellades de com treballar amb cristallsâ amb Cristina Pluvins. âSnoezelen i lâestimulaciĂł sensorialâ, amb GlĂČria Bigas. âCom activar la sa viesa internaâ, amb Xavier Alimara. A partir de les 10 del matĂ al Local Social.
PERAFITA_ ACTE COMARCAL DE LA DI ADA. RepresentaciĂł teatral âCartes de lâexili austriacistaâ i actuaciĂł musical amb SĂlvia TomĂ s. Ofrena floral al mo nĂČlit de Jaume Puig de Perafita. A par tir de les 12 del migdia a la plaça Sant Antoni. PINĂS_ FESTA MAJOR. GRAN REVETLLA amb lâacordionista Margarita TornĂ©. Hi haurĂ servei de bar amb carn i botifarra a la brasa. A partir de les 9 del vespre.
SANTA MARIA DE MERLĂS_ JORNADA DE CAPTURA DE CRANCS de riu invasors a la riera. A partir de les 7 de la tarda a Camadoca. DIUMENGE 18 DE SETEMBRE SOBREMUNT_ CICLE INTRĂS, amb Alba Armengou & Vicente LĂłpez. A les 12 del migdia a lâEsglĂ©sia de Sant MartĂ.
Amb col·laboraciĂłla de: La redacciĂł de la revista LaRella no comparteix necessĂ riament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacciĂł o els membres dâaquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pĂ gines. EQUIP
DIRECTORI DâEMPRESES DEL LLUĂANĂS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances. 2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuĂ ria, jardineria, veterinaris, etĂČlegs, treballs forestals, fustes·mobles, energies. 4_MECĂNICS3_INFORMĂTICA 5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves. 8_SALUT:7_ESCURA·XEMENEIES6_INSTAL·LACIONS tractaments, dentistes, dietĂštica, farmĂ cies i ĂČptica. 9_RESTAURANTS · HOSTALS 10_ALIMENTACIĂ: carnisseries, superme cats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries. 11_BELLESA: estĂštica, perruqueria. 12_ALTRES SERVEIS I COMERĂOS: auto-es cola, funerĂ ria, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia. VETERINARI2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIAE.RENOVABLECOMBUSTIBLEJARDINERIAAGROPECUĂRIATREBALLSFORESTALSFUSTES·MOBLESETĂLEG1_ASSESSORAMENTGESTORIA·ADVOCATSASSEGURANCES3_INFORMĂTICA





























4_MECĂNICS 8_SALUT FARMĂCIAĂPTICADENTISTESTRACTAMENTS 5_OBRESDIETĂTICAGRUES,EXCAVACIĂ I GRAVESCONSTRUCTORS I PINTORS 6_INSTAL·LACIONS 7_ESCURA-XEMENEIES
































De divendres a dilluns de 8 a 17h Sopars altres dies sota reserva 650 35 62 99 Sobremunt 9_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS 10_ALIMENTACIĂ PERAFITASOBREMUNTALPENS SANTA CREU LA TORRE LLUĂĂ OLOST LA QUAR STA EULĂLIA CELEBRACIONS CARNISSERIES SUPERMERCATS FORMATGES FORNS DE PA MESTRE ARTESĂ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER PREPARATSPLATSDISTRIBUCIĂ PRATS DE LLUĂANĂS SANT BOI SANT BARTOMEU SANT AGUSTĂ

































12_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA FUNERĂRIA TINTORERIA11_BELLESAPERRUQUERIA ESTĂTICANETEJAFOTOGRAFIA RESIDĂNCIA NOUs AL DIRECTORI! EL TROBARĂS A LA SECCIĂ 9, A RESTAURANTSBARS,IHOSTELERIA EL TROBARĂS A LA SECCIĂ 10, A ALIMENTACIĂ I DISTRIBUCIĂ De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h 9 dv OLOST PORTAL DE QUERALT 10 ds F. YLLA-CATALĂ - VIC YLLA-CATALĂ 11 dg F. TANYĂ - VIC TANYĂ 12 dl ST. BARTOMEU EURAS 13 dt OLOST ALIBERCH 14 dc PRATS BARNOLAS 15 dj ST. BARTOMEU TERRICABRAS 16 dv PRATS FARGAS 17 ds F. ARUMI - VIC ARUMI 18 dg F. URGELL - VIC URGELL 19 dl PRATS TANYĂ 20 dt OLOST VILAPLANA 21 dc PRATS ATLĂNTIDA 22 dj ST. BARTOMEU AUSA Els caps de setmana i fes tius, tant al matĂ com a la nit, faran les guardies les farmĂ cies de Vic. Les farmĂ cies del LluçanĂšs continuen amb lâhorari ha bitual dâobertura dels dis sabtes al matĂ. Diumenge al matĂ, la FarmĂ cia Viver de Prats tambĂ© obre. FARMĂCIES DE GUĂRDIA BUSCO DEOFEREIXOFEINAFEINAELRACĂLAFEINA> Si necessites ORGANITZAR EL PER SONAL, les factures, la comptabilitat, trucaâm o enviaâm un whatsapp. T.: 349 84 07 42 (Tardes) (R532/01) > OBRADOR DâOLOST. Horari de ma tins o tardes de dilluns a divendres, flexible per conciliaciĂł. La feina con sisteix en tasques prĂČpies de lâobra dor, que elabora pizza artesana. Per començar el setembre. T.: 616 06 68 42 (Sergi) (R531/08) > CANGUR per una nena (8 mesos) i un nen (3 anys),per mĂ©s informaciĂł trucar o Whassapp a T.: 657 29 50 75 (NoemĂ) o al 699 43 61 02 (Juan) >(R532/02)PERSONA PER NETEJA al Centre Santa LlĂșcia de Sobremunt. 13 ho res a la setmana. Horari: de 8 a 10 de dimarts a divendres i de 8 a 13 els dilluns. T.: 690 61 42 35 (Montse) >(R532/03)AJUDANT de pintor amb experi Ăšncia o aprenent amb bona aptitud i ganes dâaprendre. T.: 620 54 23 40 (Josep) (R532/04) ENCANTS ES VEN » TELEVISIĂ LG 32 pulsades. No Ă©s smart. En molt bon estat. 80âŹ. T.: 662 34 79 04 (R531/01) » SILLĂ reclinable elĂšctirc. 150âŹ. T.: 696 12 28 59 (R531/02) » MĂQUINA DE COSIR manual, antiga perĂČ en bon estat de conservaciĂł. 50âŹ. T.: 696 12 28 59 (R531/03) » PORTA MĂNEGUES amb rodes, capacitat de 50 metres. A bon preu. T.: 637 15 40 48 (R531/04) » APARCAMENT al carrer de la Pedra Dreta nÂș 10. Preu a convenir. T.: 620 43 20 97 (R529/06) » LOCAL I TERRENYS aptes per a cavalls, a Olost. T.: 648 87 15 55 (R531/05) ES LLOGA » PATINET I CASC infantil (dels 2 fins als 6 anys) i BICI BMX de 6 a 9 anys. T.: 607159511 (nomĂ©s missatges de What sApp) (R531/06) ES REGALA














8 de setembre de 2022 LaRella | 15 EL TEMPS EL TEMPS QUE HA FET_ Del 3 dâagost al 6 de setembreTresllampsa Sant Bartomeu del Grau, el passat 3 de setembre.//F: EMILI VILAMALATarda de llamps, trons i pluja, el passat 7 dâagost a Sant Boi.// F: JOSEP MARTĂNEZ CASTRO OLOST PRATS SANT BOI ORISTĂ ALPENS DIA MĂ x. Min. l/m2 MĂ x. Min. l/m2 MĂ x. Min. l/m2 MĂ x. Min. l/m2 MĂ x. Min. l/m2 3 37.4 16.6 0.0 36.3 18.0 0.0 34.2 19.1 0.0 38.0 18.3 0.0 34.5 17.0 4.6 4 35.4 15.6 0.0 35.3 17.5 0.0 33.8 18.4 0.0 37.2 17.4 0.0 33.2 17.4 0.0 5 35.1 16.1 4.2 34.5 19.0 6.4 32.7 17.9 1.8 37.2 18.1 8.0 32.5 16.8 1.4 6 35.1 13.6 0.0 34.4 15.5 0.6 32.9 17.0 4.6 35.0 15.0 12.0 32.9 16.9 5.8 7 33.4 16.0 9.4 33.0 17.7 18.6 31.2 16.4 15.6 34.2 17.0 21.0 31.4 15.4 32.2 8 33.4 14.5 0.2 32.2 16.6 0.0 31.6 16.6 0.0 34.0 15.8 Inp. 31.5 15.5 0.0 9 34.4 15.4 1.8 33.6 18.0 2.0 32.4 18.9 0.0 34.7 17.0 0.8 31.9 16.7 0.8 10 35.9 14.2 10.6 34.5 16.4 10.6 33.4 17.9 0.2 36.8 16.4 18.0 32.1 17.4 0.6 11 34.8 15.7 0.2 34.9 17.5 0.0 32.3 18.2 0.0 35.4 17.0 0.0 30.9 18.5 0.0 12 37.6 15.2 0.0 37.0 17.2 0.0 35.2 18.5 6.0 38.2 17.8 0.0 34.5 18.9 14.2 13 37.5 18.1 0.0 36.5 20.4 0.0 35.4 20.6 0.0 38.5 19.4 0.0 s/d s/d s/d 14 33.9 14.9 0.0 32.7 16.7 0.0 31.8 17.1 0.0 34.7 16.4 0.0 s/d s/d s/d 15 32.6 17.2 0.0 30.8 19.8 0.0 30.1 18.8 0.0 34.5 19.7 0.0 s/d s/d s/d 16 30.4 15.5 0.0 28.9 17.0 0.0 27.7 16.8 0.0 33.1 17.0 Inp. s/d s/d s/d 17 29.5 15.6 1.0 28.8 17.7 0.0 27.7 15.6 4.4 29.5 16.2 0.0 26.9 14.4 0.8 18 24.9 12.4 10.4 24.3 14.1 12.8 22.2 11.9 6.2 27.2 15.0 4.3 20.9 11.8 15.6 19 28.8 10.1 0.2 28.0 11.5 0.0 26.9 11.1 0.4 29.5 11.2 0.0 26.8 10.7 0.2 20 32.2 12.5 0.0 31.0 13.8 0.0 30.2 14.1 0.0 33.2 14.0 0.0 30.0 14.2 0.0 21 32.4 16.4 2.0 31.4 17.7 1.6 29.7 18.1 0.0 34.0 18.2 Inp. 29.3 17.5 0.0 22 30.6 17.4 0.6 30.0 18.1 0.4 28.2 18.1 0.0 31.2 19.0 Inp. 28.3 17.2 0.0 23 33.2 18.7 0.0 31.2 19.3 0.2 29.2 18.6 0.0 33.1 19.0 0.0 29.8 17.4 0.0 24 33.5 17.8 0.4 33.2 18.4 0.0 31.6 19.0 0.0 34.2 19.1 0.0 31.2 18.1 0.0 25 33.6 17.1 13.8 32.4 17.2 8.6 30.3 15.6 38.8 34.1 18.5 17.0 31.0 15.1 26.0 26 30.8 14.3 29.0 29.7 15.1 55.2 28.8 14.8 2.6 32.0 15.0 4.3 28.9 14.7 0.2 27 29.9 16.5 1.8 28.4 17.5 6.8 28.0 16.9 7.6 31.0 18.0 1.0 27.6 15.2 12.6 28 32.6 13.2 0.2 31.7 14.3 1.0 30.6 14.8 2.8 33.4 14.6 0.0 30.2 14.2 34.2 29 31.9 14.1 1.8 28.4 15.5 0.0 30.4 16.2 1.2 33.4 14.2 2.0 29.2 16.1 0.6 30 32.8 14.7 0.2 31.5 15.5 0.0 30.6 16.2 0.0 32.8 16.1 0.0 29.7 16.1 0.0 31 26.1 12.0 4.8 25.1 13.6 8.2 23.4 13.6 21.6 28.2 16.0 8.0 23.0 13.1 13.6 1 29.9 10.7 0.2 29.2 13.1 0.0 28.1 13.9 0.0 30.2 11.7 0.0 27.4 14.8 0.0 2 29.7 14.5 0.0 29.1 16.0 0.0 28.3 15.9 0.4 30.0 15.0 0.0 27.8 13.9 21.4 3 28.9 16.3 0.0 27.4 15.0 23.6 25.5 15.6 30.4 30.3 17.5 0.0 25.4 14.3 23.6 4 30.6 14.8 0.2 29.8 16.2 0.0 28.9 15.9 0.0 31.8 16.0 0.0 28.3 14.2 0.2 5 30.6 14.7 0.0 29.3 16.5 0.0 29.1 16.7 0.0 30.8 16.0 0.0 27.7 16.7 0.0 6 31.4 16.1 0.0 29.9 18.2 0.0 28.8 18.1 0.0 32.1 15.5 0.0 28.3 18.1 0.0 TEMPERATURA MĂXIMA CÂș ORISTĂ_ 13 dâagost 38.5 TEMPERATURA MĂNIMA CÂș OLOST_ 19 dâagost 10.1 PLUJA ACUMULADA L. OLOST 93.0 PRATS 156.6 SANT BOI 144.6 ORISTĂ 96.4 ALPENS 208.6


