R462

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 9 | MAIG | 2019 NÚM: 462

www.larella.cat PÀG 4

ERC guanya les eleccions estatals per primera vegada al Lluçanès Hi ha hagut un 80,27 % de participació a la comarca PÀG 8-9

Repassem algunes propostes de les 20 candidatures municipals El 10 de maig comença la campanya electoral PÀG 12-13

ALPENS CELEBRA 30 ANYS DE CURSA

“Els meus personatges solen estar al marge” Entrevista a Sadurní Vergés, dramaturg pradenc

PÀG 3

Feminisme, Lluçanès i altres històries La columna de Carolina Font

La sortida de la cursa 3 comarques//F: DALPENS.COM

NOTÍCIES

Núm.462

ESPORTS - BICI TRIAL

Martí Rusiñol campió de Catalunya de bici trial

El passat cap de setmana el pradenc Marti Rusiñol es va proclamar campió de Catalunya de bici trial en la categoria infantil. La prova es va celebrar a l’Esquirol, i es considera la més important del calendari català.

Rusiñol no para, i aquell mateix cap de setmana va ser a Azuqueca de Henares, on va competir a la Copa Espanya aconseguint la cinquena posició.//Red

ESPORTS - PATINATGE

El grup de Primària del CP Lluçanès guanya a Vic

El grup de Xous Primària del Club Patí Lluçanès va quedar en primera posició en el 5è Trofeu Mercat del Ram de patinatge artístic, el passat 28 d’abril a Vic. Amb l’espectacle “Sóc com tu” el grup va obtenir la millor puntuació. Aquesta victòria els permetrà ser al Trofeu de Barcelona.//Red

DE SOCA-REL

Temps de múrgoles Ells no paren mai. Tot l’any amb el cistell a la butxaca.

Ara és temps de múrgoles, doncs au! Múrgoles i anar fent!//Red

LaRella | 2

Santa Creu celebra la fira de la transhumància SANTA CREU DE JUTGLARS Per_ Lluc Corominas

Amb l’arribada del bon temps el bestiar canvia de pastura: de les planes durant l’hivern es mou cap als prats verds de la muntanya.

La transhumància, com la seva etimologia indica (trans a través, humus de la terra) fa referència al desplaçament estacional del bestiar en busca de pastures. Santa Creu era una de les poblacions per les que hi passava l’antic camí de la transhumància. Per aquest motiu, i com ja és tradicional per aquestes dates, el petit poble celebra la Fira de la Transhumància, que com indica el seu nom, commemora aquest fet.

Enguany, es van organitzar diverses activitats durant tot el matí a Santa Creu. Ben d’hora,

Ambient durant l’esmorzar popular a Santa Creu.//JF

des de diferents punts de la comarca, van organitzar-se caminades que, recorren els camins de la transhumància, tenien com a meta la població de Santa Creu de Jutglars. Allà els esperava un esmorzar de pastor. Tot seguit, es van portar a terme alguns tallers i algunes activitats lligades al ram de l’agricultura i la ramade-

CULTURA

Reixach guanya el premi Francesc Català de poesia

El divendres 26 d’abril va arribar la Nit de Sant Jordi de la Catalunya Nord, que enguany complia el seu trentè aniversari. Òmnium Cultural va organitzar, un any més, la vetllada al Palau de Congressos de Perpinyà. Entre els literaris premiats hi havia la pradenca Roser Reixach, que, amb el poema Esgrafiat d’un enyor, es va emportar el guardó de poesia Francesc Català, amb una recompensa de 1.000 euros. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que resta empresonat des de fa més d’un any i mig, va fer arribar unes paraules als assistents per celebrar el trentè aniversari de la Nit de Sant Jordi. La gran sorpresa de la nit, però, va ser la projecció final d’un discurs del President Carles Puigdemont, qui va agrair “el suport de la Catalunya Nord al Principat i el compromís amb la defensa de la cultura, llengua i identitat catalanes”. Òmnium organitza aquesta diada amb l’objectiu de defensar i promoure la utilització del català a la Catalunya Nord.//JB

ria: tastet de formatges, taller de llana, i jocs tradicionals pels més petits.

La jornada va acabar al migdia amb l’actuació d’alguns nois i noies alumnes de l’EMAL, l’escola de música del Lluçanès. Una jornada que, de nou, va ser un èxit i va aplegar centenars de persones al poble de Santa Creu.//

GASTRONOMIA

Formatges en ruta

Un dels actes de la Fira de Santa Creu va ser el Tastet guiat de la ruta de la llet i del pa resseguint el Camí Central de Transhumància. L’acte va resultar ser una llambregada ràpida i molt convinçent a aquesta proposta turístico-gastronòmica que et porta a conèixer productors i elaboradors del Lluçanès. Sense aixecar el cul de la cadira vam fer tot el camí que travessa la comarca de dalt a baix. L’olostenc Robert Jové ens transportava a diferents indrets, a Rocaguinarda va reclamar l’entesa entre Oristà i Olost per fer un projecte conjunt, a Sant Martí ens va parlar del baró, a Santa Creu va reclamar que fos la capital comarcal i va destacar-ne el carrer de pedra, al carrer Nou... I així vam anar fent camí, tot tastant el recuit de drap de Santa Eulàlia, el pa de Sant Boi, o les melmelades d’Alpens.

Vam poder conèixer més a fons aquests productes gràcies a Josep Sucarrats, director de la revista Cuina, que ens va descobrir l’origen del blat forment, a Messopotàmia, i moltes més curiositats de la llet i farina, grans protagonistes del Lluçanès, turístic o no.//JF

NOTÍCIES

9 de maig de 2019

Un 23% de la població, major de 65 anys MUNICIPI

HABITANTS (IDESCAT)

DE 0 A 14 ANYS

DE 15 A 64 ANYS

MAJORS DE 65 ANYS

% MAJORS DE 65 ANYS

% de jubilats respecte afiliats

Alpens Lluçà Olost Oristà Perafita Prats de Lluçanès Sant Martí d'Albars Santa Maria de Merlès Sant Feliu Sasserra Sant Agustí de Lluçanès Sant Bartomeu del Grau Sant Boi de Lluçanès Sobremunt

273 276 1188 537 412 2537 113 183 600 87 840 532

41 45 136 68 49 304 16 40 79 8 111 58

186 187 763 315 253 1664 63 115 373 57 564 302

46 44 289 154 110 569 34 28 148 22 165 172

16,85 15,94 24,33 28,68 26,70 22,43 30,09 15,30 24,67 25,29 19,64 32,33

34% 32% 49% 57% 47% 49% 66% 24% 56% 30% 42% 59%

79

6

56

17

21,52

24%

TOTAL LLUÇANÈS

7657

961

4898

1798

23,48

LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi i Jordi Freixa

L’envelliment de la ciutadania és un fet molt constatable, al Lluçanès, a Catalunya i fins i tot a la major part del continent europeu.

L’allargament de l’esperança de vida i la reducció del nombre de neixaments en poden ser algunes de les causes. Amb més vehemencia aquest fenòmen es reprodueix en els municipis més petits.

Al Lluçanès, un 23% de població té 65 anys o més. En l’àmbit nacional, aquesta xifra s’allunya prou de comarques com la Terra Alta (29,1%) o les Garrigues, el Priorat, el Pallars Jussà i el Ripollès, ja que tots superen el 25%. El Lluçanès té una xifra més baixa que el Berguedà (24,5%) però més alta que Osona (17,7%).

Els municpis amb un tant per cent més elevat de presones majors de 65 anys són Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Oristà,

que ronden al voltant d’un 30%.

Per contra, els municipis amb el percentatge més baix, són Santa Maria de Merlès, Lluçà i Alpens, a l’entorn d’un 16%.

Per altra banda, i en conseqüència, Sant Martí d’Albars, Sant Boi de Lluçanès, Oristà i Sant Feliu Sasserra tenen més d’un jubilat per a cada dos treballadors. En canvi, tenen bona salut en la prespectiva del sistema de pensions municpis com Merlès, Sobremunt o Sant Agustí de Lluçanès.//

LA COLUMNA

Carolina FONT

Feminisme, Lluçanès i altres històries Aquest dissabte a Lluçà s’hi celebrarà la primera jornada feminista del Lluçanès. I jo em demano, cal?

Cal dedicar esforços i recursos a fer una jornada com aquesta? Cal dedicar un dia de la nostra vida a entendre, que si som com som és perquè ens hi han i ens hi hem construït? Cal fer l’esforç de reconeixe’ns de nou, per veure que allò que som i allò que aparentem no és el mateix? Cal que ens deconstruim per poder ser, i que això ens empoderi? Té algun sentit que la millor prevenció sigui el reconeixement de que no som perfectes?

Potser si ho deixem tot tal i com està, serà més fàcil.

Potser el més senzill és amagar el cap i pensar que això, aquí, no passa. O que potser no n’hi ha per tant. Que aquestes que munten això no són res més que una colla d’exagerades. Per què aviam, siguem sinceres, què coi és això d’anar-se a pintar les unes a les altres? I això de dansa per reconnectar amb el jo? O quins privilegis té un home que no tingui una dona? Que les coses han canviat molt els últims anys i no ho volen veure. Que com deia aquell “No estamos tant mal”.

I no, no estem tant malament. Estem pitjor. Pitjor perquè malgrat reconèixer el problema, els fa por afrontar-lo. Perquè per cada pas endavant que fem, ens acusen de dividir-nos. Perquè quan ens organitzem, ens diuen que volem excloure. Perquè quan diem que ens maten, ens diuen que són casos aïllats. Perquè quan ens violen, ens diuen que anàvem massa borratxes o amb la faldilla massa curta. Perquè quan parlem de micromasclismes, ens diuen que ens ho inventem. Perquè clar, a cap de nosaltres, a enlloc ni mai ens han dit alguna cosa tipus “ Què hi fas tant sola aquí? Vols que et faci companyia?” o un “Nena, només de veure’t em poso malalt” o “No és massa escotada aquesta camisa?”

Potser amb contes no solucionem res, només són històries inventades. Però tothom sap que no ens podem fiar d’un estrany que ens doni caramels, i això ho hem après amb Hansel i Gretel. Qui sap si ens calen contes nous per aprendre a reconèixer els dolents de sempre?

Potser cal que ens pintem i ens dibuixem, ja que només veient-nos diferents, podem entendre que totes som iguals perquè cap és perfecte, però totes som úniques. I això ens fa fortes. I cal que ballem, perquè ballant sense por del què diran i sense ningú que ens miri, ballem per nosaltres. I perdre la por i ballar només per una mateixa, ens fa valentes.

Amb aquestes petites eines que ens empoderen, ja som una mica més invencibles. Potser soles no ho som, però juntes sí. Perquè on no arriba una, hi arriben les altres. I les pors d’una, es vencen amb el suport de les altres. I quan diem no, quan diem prou, malgrat que només ho digui una, té la veu i la força de totes les que estem a darrera. I això ens fa imparables.

Calen jornades com les que organitza la Fetillera a Lluçà i calen.// LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm.462

ERC guanya les estatals per primera vegada al Lluçanès

LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi

Igual que al Principat, Esquerra Republicana de Catalunya, va guanyar les eleccions al Congrés de Diputats del passat diumenge 28 d’abril. Al Lluçanès va aconseguir 1921 vots, que significa el 38,64% del total. La formació republicana es va imposar a 9 dels 13 municipis de la comarca.

Va guanyar per primera vegada en unes eleccions espanyoles a Merlès, Perafita, Sant Bartomeu del Grau i Sant Feliu Sasserra, i va repetir la victòria, respecte al 2016, a Prats, Sant Boi, Sobremunt, Lluçà i Olost.

Junts per Catalunya va ser la 2a força comarcal. Va aconseguir 1666 vots, un 33,51%. Va guanyar a Alpens, Oristà, Sant Agustí i Sant Martí d’Albars.

El PSC ha assolit la 3a posició

Els partits independentistes sumen un 78,49% dels vots

TRANSPARÈNCIA

Les webs d’ajuntaments lluçanesos suspenen La web de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès és l’única que supera amb nota l’evaluació del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquest grup cada any evalua 52 indicadors de les webs públiques per determinar-ne el grau de transparència: la informació ha de ser fàcilment localitzable, actualitzada i accessible. Es valora que hi hagi informació sobre els Plens municipals, el pressupost, les retribucions dels càrrecs electes, i també informació més general sobre el municipi.

D’entre els 13 municipis lluçanesos només n’hi ha dos que han aprovat: Prats puja al 92,31%, i Perafita ha aconseguit el 50%. Tots els resultats es poden consultar al Mapa Infoparticipa (http://mapainfoparticipa.com/).

Al mapa s’observa com la majoria de municipis ha mantingut la puntuació o l’ha baixat respecte l’any passat. Aquestes són les puntuacions que han obtingut: Sant Bartomeu del Grau (36,54%), Sant Boi de Lluçanès i Olost (25%), Lluçà, Oristà i Sant Feliu Sasserra (21,15%), Alpens (17,31%), Sant Martí d’Albars, Sant Agustí de Lluçanès i Sobremunt (13,46%) i Santa Maria de Merlès (3,85%).

La transparència de les webs, doncs, continua essent una de les assignatures pendents. //Red LaRella | 4

i 411 vots. El partit que ha guanyat les eleccions a Espanya ha guanyat aquesta plaça després que el 2011 ho fes el PP, i el 2015 i el 2016 els Comuns.

L’aparició de Front Republicà, que no va assolir representació al Congrés, va quedar 4a al Lluçanès. La coalició va assolir 314 vots, significa que un 6,32% dels votants van decantar-se per aquesta opció.

Les forces dretanes espanyolis-

tes, Cs, Vox i el PP, van recollir un 6,45% dels vots. El percentatge del vot destinat a les forces independentistes ha estat del 78,49%.

En els anteriors comicis estatals, el 2016, va significar el 74,57%.

A les eleccions del 21 de desembre de 2017 al Parlament de Catalunya, l’independentisme va assolir el 84,9%. La participació d’aquestes eleccions ha augmentat significativament. Ha passat del 63,25%, el 2016, al 80,27%. //

REPRESSIÓ

Peraire al Suprem: “Vam protestar a la catalana”

PRATS / MADRID Per_ FV

L’alcalde de Prats, Isaac Peraire, va declarar el passat 29 d’abril com a testimoni en el judici pel procés. Peraire hi va anar citat per la defensa d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, i va defensar el ca-

ràcter pacífic de les concentracions del 20 de setembre davant del domicili de Josep Maria Jové -que aleshores era el secretari general de Vicepresidència i Economia- i de la conselleria d’Economia.

Concretament, va explicar que aquell dia va decidir anar fins a casa de Jové, a les Franqueses del Vallès, en el moment que va tenir

constància de la seva detenció.

“Vam protestar a la catalana”, va explicar l’alcalde de Prats, que seguidament es va desplaçar fins a la conselleria d’Economia, a Barcelona, en una concentració que també qualifica de “festiva i pacífica”. En tots dos casos, va destacar, no es va impedir l’acció de la policia. Peraire va fer referència, també, a les concentracions similars que es van viure a Prats.

Durant l’interrogatori de la Fiscalia, el jutge Manuel Marchena va cridar l’atenció del polític lluçanenc en considerar que en les seves respostes hi estava introduïnt valoracions polítiques. “En aquest moment la seva declaració ja discorre per un camí que no és el mateix del que pugui aportar un testimoni”, li va dir. També el partit d’extrema dreta Vox, que exerceix d’acusació popular, va rebre un avís del president de la sala després de preguntar fins a tres vegades si Peraire tenia constància que el referèndum estava suspès.

“Jo sabia que el Govern l’havia convocat”, va insistir Peraire. //

NOTÍCIES

9 de maig de 2019

30 anys de la lluita contra el servei militar

Moment de la taula rodona//EUDALD ROVIRA

LLUÇANÈS / PRATS Per_ Jordi Borralleras

El passat 4 de maig Vic va acollir un acte per commemorar els trenta anys de la insubmissió i el paper que hi va tenir l’Assemblea Antimilitarista d’Osona i el Lluçanès, un grup de persones clau en el moviment d’insubmissió de la Catalunya central que va lluitar durant anys per posar fi al servei militar obligatori. La pradenca i membre activa de l’Assemblea Antimilitarista, Roser Reixach, va ser la moderadora d’una taula rodona on van participar alguns històrics del moviment d’insubmissió i d’aquesta lluita. També hi van participar objectors de consciència (persones que reclamaven el dret a negar-se a realitzar el servei militar però que en contrapartida sí que treballaven en tasques socials diverses, l’anomenada Prestació social substitutòria) i dones que van tractar i parlar sobre el seu paper en aquest camp. Segons Reixach, encara que les dones no tinguessin l’obligatorietat de fer la “mili”, “ participàvem en l’Assemblea i fèiem les mateixes accions que els homes per reivindicar la nostra postura en contra del servei militar”. L’Assemblea Antimilitarista d’Osona i el Lluçanès va néixer a partir de reunions de joves que volien lluitar contra el servei militar obligatori, a finals de la dècada dels vuitanta. L’acció que va servir de punt de sortida per l’Assemblea va ser l’encadenada de diversos joves en un recinte de Vic, on l’exèrcit hi feia una demostració, l’any 1988. En aquestes reunions hi participaven diversos lluçanesos, com ara Lluís Parareda, Mercè Sabata, Jordi Rovira – de Sagàs – o la mateixa Roser Reixach, que es reunien també amb altres joves d’arreu d’Osona i van acabar formant l’Assemblea Antimilitarista d’Osona i el Lluçanès.

Al 1989 van interrompre una jurada de bandera a Berga, per reclamar la llibertat d’insubmisos empresonats, entre els que hi havia el pradenc Lluís Parareda

La lluita per posar fi a la “mili” era l’objectiu central, però també es manifestaven contra la militarització de la societat, explica Reixach

Tal i com assegura Reixach, aquesta assemblea portava a terme accions, xerrades, concerts o publicacions per donar suport al moviment insubmís, juntament amb altres col·lectius i assemblees territorials. De fet, una de les accions que més ressò mediàtic va tenir va ser la que l’Assemblea Antimilitarista d’Osona i el Lluçanès va fer juntament amb l’Assemblea del Berguedà el primer de novembre de 1989 per reclamar la llibertat d’insubmisos empresonats (entre els quals hi havia el pradenc Lluís Parareda). Sis membres de les assemblees van interrompre una jurada de bandera de Berga per denunciar la situació, fet que va ser el focus mediàtic de molts mitjans catalans i estatals.

Durant la taula rodona es van debatre diferents aspectes relacionats amb la lluita contra el servei militar i es van rememorar diversos casos. Reixach explica que no només els joves de les assemblees van participar en aquesta lluita, sinó que durant els actes que l’Assemblea organitzava o collaborava – sovint participaven en accions o reivindicacions d’altres col·lectius – hi havia familiars dels empresonats, advocats o gent diversa que reclamava la fi del servei militar obligatori. Un cop acabada la taula rodona, el bar “La Nyàmera”, també de Vic, va acollir una performance i una exposició de cartells i fotografies de la lluita antimilitarista.

Reixach afirma que la lluita per posar fi a la “mili” era l’objectiu central de l’Assemblea, però els seus membres també es manifestaven en contra de la militarització de la societat, “cosa que encara és ben present a tot arreu”. És per això que, tot i que l’Assemblea Antimilitarista d’Osona i el Lluçanès deixés de reunir-se, els seus membres continuen sent partícips d’aquesta lluita a través d’altres col·lectius o associacions.// LaRella | 5

ELECCIONS #LLUÇANÈS26M

9 de maig de 2019

Tret d’inici a la campanya electoral LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi

Aquest divendres comença la campanya electoral de les eleccions municipals i europees. Les 20 candidatures locals que es presenten a la comarca farciran d’actes aquests quinze dies, i els electors decidiran als comicis del diumenge 26 de maig la configuració dels ajuntaments pels quatre anys que vénen.

A Prats de Lluçanès ja fa dies que les candidatures organitzen actes i trobades amb el veïnat i entitats. Els quatre grups ja s’han presentat en públic i publiquen molt contingut a les xarxes socials.

Movem Prats va presentar la candidatura el passat 26 d’abril a Cal Bach. A l’acte hi van intervenir Montse Juvanteny, cap de llista d’aquesta nova formació, i els membres de la llista Ferran Chacón, Sandra Arufe i Roger Subirà.

A l’acte van explicar els seus principals punts del programa.

La candidatura República Activa de Prats de Lluçanès (RAP)

també va fer la seva presentació a Cal Bach, el divendres 3 de maig.

Durant l’acte van fer una consulta als assistents sota la pregunta “Què us preocupa del poble?”.

Després van publicar els resultats a les seves xarxes socials, on indiquen que ‘la feina’ és una de les principals preocupacions. “La participació ha vingut per quedar-se” afirmen amb els resultats.

Junts per Prats ha presentat tots els candidats a les xarxes socials. Ara, també fan públics vídeos on Jordi Bruch, cap de llista, exposa algunes de les que seran les seves àrees d’actuació. De moment han fet un vídeo davant el CAP i un al polígon industrial, on expliquen que ja estan “treballant amb empresaris perquè la gent pugui guanyar-se la vida al municipi”.

El grup d’ERC, que ja fa dies que fa parada al mercat, explica en un nou número del seu butlletí que han elaborat el programa de forma participativa a través de les trobades “Parlem de #PratsdeLluçanès”. Ara l’explicaran sota la campanya “Baixa al carrer i participa”, que constarà de més de 7 actes a

diferents espais del poble.

Altres candidatures que ja han fet actes són JxAlpens, que es va presentar el 18 de maig i Poble Actiu Perafita, que des de l’octubre del 2018 ja han celebrat quatre assemblees obertes on han parlat sobre habitatge, residus, participació i funcionament assembleari.

TAULES DE DEBAT DE LARELLA En les passades eleccions municipals, l’any 2015, LaRella va impulsar la iniciativa Taules de Debat. L’acte es va celebrar a pràcticament la totalitat de municipis del Lluçanès, amb les respectives candidatures. Enguany, LaRella repeteix el format i ha convidat a les candidatures dels pobles on hi ha més d’una llista electoral.

Les Taules de debat tenen la voluntat de contrastar, compartir, valorar idees i projectes de futur pel municipi. També, de fomentar i facilitar el diàleg entre les candidatures que conformaran el pròxim ajuntament, alhora, amb el veïnat. Les Taules de Debat se celebraran a Prats de Lluçanès, Perafita, Sant Martí d’Albars.//

LES CANDIDATURES

Junts pel municipi d’Oristà (JxCAT-JUNTS)

Esquerra Republicana - Acord Municipal (ERC-AM)

Tots per Sant Boi (TPSB)

Olost i Santa Creu - Acord Municipal (OISC-AM)

Junts per Perafita (JxCat-JUNTS)

Independents per Lluçà i Santa Eulàlia - Acord Municipal (IpLiSE-AM)

Junts per Sant Agustí de Lluçanès (JxCAT-JUNTS)

LaRella | 7

ELECCIONS #LLUÇANÈS26M

Núm.462

Les propostes destacades de les ca SANT BARTOMEU DEL GRAU PERAFITA

PRATS DE LLUÇANÈS

PER SANT BARTOMEU DEL GRAU I ALBOQUERS - ACORD MUNICIPAL

MOVEM PRATS

> Crearem un centre de dia per portar a terme activitats, tallers i esdeveniments per desenvolupar, potenciar l’autonomia i la qualitat de vida de la gent gran. > La plaça nova serà el cor de Sant Bartomeu del Grau, crearem un espai polivalent que servirà com a punt de trobada per a tothom i per poder realitzar diferents activitats (pista poliesportiva, skate park, rocòdrom, zona d’aventura, ioga, pilates, …). > Millorarem la comunicació, el contacte i la informació amb les persones del poble mitjançant la creació d’una aplicació mòbil per tal d’agilitzar els tràmits i les gestions. > Municipalitzar el servei d’aigua. La gestió es farà des de l’Ajuntament amb el suport de la Diputació, consolidant llocs de treball al municipi (trà.

INDEPENDENTS PER SANT BARTOMEU DEL GRAU - #IXSBG

> Intensificarem les relacions amb Trumple Invest S.L. amb el suport de la comissió ciutadana creada el 2016. Replantejarem les actuacions urbanístiques i d’usos de les naus del Carrer Vell i del Carrer Llevant, vetllant per l’interès públic i ciutadà. > Durem a terme un procés participatiu que ens permeti, com a màxim a mitja legislatura, poder acabar materialitzant uns pressupostos participatius. > Signarem un conveni amb el Departament d’Interior de la Generalitat, amb el fi de prevenir robatoris. Instal·larem un sistema de videovigilància amb càmeres que permetrà la gravació de matrícules de vehicles. > Plantejarem un cicle estable d’activitats culturals al Casal: cinema, teatre, espectacles infantils, música, entre d’altres. Perquè esdevingui un “Centre Cívic” per a tothom.

SOBREMUNT INDEPENDENTS PER SOBREMUNT > Els serveis a les persones: apostarem per un Consorci del Lluçanès encara més útil per als municipis. Aquest (o per a més garanties, un Consell Comarcal) hauria de ser l’ens que assegurés la presència i qualitat de més serveis públics a tots els municipis. > Accés a l’habitatge: impulsarem mesures per afavorir l’accés a l’habitatge per a aquelles persones que vulguin establir-se de manera permanent a Sobremunt, com la masoveria urbana, el lloguer assequible o la cessió d’ús; i treballarem per la mobilització dels habitatges buits. > Gestió de residus: afrontarem la gestió de residus amb l’objectiu de reduir la fracció de rebuig incorporant la separació de la fracció orgànica. > I com ho farem? Donant continuïtat a les assemblees veïnals consolidades a la darrera legislatura, per facilitar la presa de decisions col·lectives i el rendiment de comptes de manera transparent.

LaRella | 8

JUNTS PER PERAFITA > Seguir treballant per millorar el poble i donar suport a les persones i a les associacions. > Adequar Cal Prats per posar-ho a disposició del poble (per exemple gent gran i jovent), i renovar l’escola i pavimentar-ne l’accés. > Fer un aparcament i vorera/mirador a l’entrada sud de la carretera i posar llums de led als carrers si es confirma el suport dels fons europeus FEDER. > Millorar la gestió de les escombraries i requerir a l’ACA la construcció de la depuradora.

POBLE ACTIU PERAFITA - ALTERNATIVA MUNICIPALISTA

> Participació: volem que perafitencs i les perafitenques, de manera presencial i via noves tecnologies, tinguin a les seves mans les eines per poder decidir sobre el seu futur. > Habitatge: algunes mesures que volem posar sobre la taula són el lloguer social, la masoveria urbana i la cessió d’ús cooperatiu. > Lluçanès: el Lluçanès no és només una marca per promocionar productes o el turisme,volem compartir projectes, idees, materials i cultura amb els nostres veïns i veïnes d’aquest trosset de país.

OLOST

> Rehabilitació del teatre Orient.

Creació d’un centre d’arts amb una programació estable de diversos actes culturals adreçats a tots els públics. > Estudiar la creació d’un servei de prevenció i vigilància. Vigilant municipal/Sereno. > Creació de més ajuts i bonificacions fiscals per a la implantació de noves empreses al municipi i per a les existents. > Fer participatiu una part del pressupost municipal. Anualment la ciutadania, a través d’un procés de participació, escollirà en quin projecte el municipi invertirà una part dels diners del pressupost.

REPÚBLICA ACTIVA DE PRATS DE LLUÇANÈS

> Treballar des del municipalisme per construir la República catalana, i apostar per la participació activa i directe fent assemblees, referèndums, consultes i pressupostos participatius. > Desenvolupar i promoure accions dins dels plans d’Igualtat i LGTBI. > Potenciar el comerç local, la petita i mitjana empresa i els nous empresaris. > Arranjar i ampliar les vies verdes per embellir l’entorn.

Potenciar les energies renovables i fer de Prats un poble sostenible. >Millorar el Pla de Mobilitat i treballar per la supressió de les barreres arquitectòniques.

OLOST I SANTA CREU ACORD MUNICIPAL

JUNTS PER PRATS

SANT FELIU SASSERRA

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA ACORD MUNICIPAL

> Fer un municipi que no oblidi ningú. (Equitat i igualtat d’oportunitats) > Incidir en el parc d’habitatges.

(Dret a l’habitatge) > Transformar Olost i santa Creu des de l’educació. (L’educació ens fa més lliures, més responsables) > Promoure un nou model energètic.

ESQUERRA REPUBLICANA - ACORD MUNICIPAL

> Continuar treballant per aconseguir la construcció de la nova carretera entre Avinyó, Sant Feliu Sasserra i Prats de Lluçanès. > Promoció del comerç local i recuperació de la Fira del maig. > Completar els serveis de l’Ateneu. > Execució del Pla de Recollida Selectiva d’escombraries porta a porta. > Trasllat de l’escola bressol a les instal·lacions de l’escola Els Roures. / > Pla de Salut.

> Abaixar impostos després de 4 anys de pujades constants. > Captar empreses i ajudar els comerços i persones a l’atur. > Reordenar la circulació dels carrers, eliminar la zona blava i guanyar aparcaments al centre. > Fomentar la participació en el dia a dia del poble. > Reobrir el teatre Orient i reurbanitzar carrers com la plaça Nova.

> Convertir les polítiques de treball, industrial, ocupació, promoció econòmica, comerç, turisme, cooperativisme, pagesia... en l’acció principal de l’Ajuntament. > Recuperar el Teatre Orient i reformar la Plaça Nova. > Tirar endavant el projecte de Salut Comunitària i actualitzar el Pla d’Habitatge. > Seguir impulsant les taules i consells de participació, per consolidar l’Ajuntament obert i transparent.

ELECCIONS #LLUÇANÈS26M

9 de maig de 2019

andidatures municipals SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS SANT BOI DE LLUÇANÈS JUNTS PER SANT AGUSTÍ

TOTS PER SANT BOI

> Tirar endavant el projecte existent de la Depuradora del nucli urbà de L’Alou. > Completar la 3a fase del Camí de Sant Genís. > Arranjament i soterrament de les línies del Camí de Casademunt > Proposta a la Diputació de millora de l’amplada mínima a la carretera del Collet de Sant Agustí a Sant Quirze de Besora. > Donar continuïtat als serveis, festes i activitats socials pels infants i la gent gran.

> Preveure una partida econòmica per a la reparació progressiva de carrers. > Fomentar i promoure diferents activitats i festes tradicionals del poble. > Dur a terme el màxim d’activitats durant l’any per els més menuts. > Arreglar el terra i les tanques de l’antiga pista poliesportiva de davant de l’Escola Aurora ja que es fa servir com a pati per a la canalla de l’escola.

ORISTÀ

INDEPENDENTS PER LLUÇÀ I SANTA EULÀLIA - ACORD MUNICIPAL

JUNTS PEL MUNICIPI D’ORISTÀ

> Continuar amb el manteniment dels camins rurals i el Projecte de portada d’aigua a les masies. > Continuar amb la promoció i potenciació d’activitats esportives, culturals i de la gent gran i fomentar rutes saludables a l’entorn del municipi > Elaborar un conveni amb el Bisbat de Vic per utilitzar espais per facilitar i millorar la difusió del patrimoni històric, artístic i artesanal del municipi. > Millora i condicionament de les pistes poliesportives.

SANT MARTÍ D’ALBARS JUNTS PER CATALUNYA - SANT MARTÍ D’ALBARS

> Depuradores: inici de la de La Blava i petició de projecte per la de Beulaigua > Carreteres, vies i camins: realitzar eixamplament BV-4342, arranjar el camí La Blava-Perafita i altres camins del terme. > Obres: a Beulaigua, una zona de descans, a Sant Martí, millora de la zona esportiva, i junt a La Blava, avançar amb el POUM, buscant el quorum a tots els nuclis. > Noves propostes de festes d’arrel històrico-tradicional i/o lligades amb l’entorn natural. > En l’àmbit Lluçanès: noves propostes per la gent gran

INDEPENDENTS DE SANT MARTÍ D’ALBARS ACORD MUNICIPAL

> Millora de camins a cases particulars. > Enllaços per a vianants entre els tres nuclis, fent un camí voral a la carretera. > Millorar el cost de l’aigua, mantenint la seva qualitat. > Accelerar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal > Ajudar en serveis per a la gent gran.

LLUÇÀ > Optimitzar els recursos hídrics per anar cap a l’autosuficiència. Apostar per les energies renovables. > Defensar l’agricultura i la ramaderia familiar i promoure l’agroecologia . > Dinamitzar l’habitatge: treballar per aconseguir que famílies i gent jove es puguin establir al municipi. >Innovar en la gestió política municipal, treballant de manera assembleària, amb comissions obertes a tota la gent del municipi i basant totes les accions en l’eficiència, la inclusió, la sostenibilitat i l’autogestió.

ALPENS IMPULSEM ALPENS ACORD MUNICIPAL

-

> Intervenció a l’espai de la SATI i en altres espais del poble fruit del procés participatiu sobre els usos i necessitats principals pel futur d’Alpens: relacionades amb l’atenció a les persones i la dinamització econòmica. > Continuar treballant pels projectes comunitaris i participatius d’Alpens: festa major i la fira de maig, suport al trail3comarques, implicació amb l’escola i l’AMPA, casal d’avis, pla d’igualtat, cursos i tallers... > Millora del camí de la depuradora i la volta a la Vall. > Ampliació del conveni d’ús de la sala del Casino per actes festius i condicionament de l’escenari i la sala a la normativa de seguretat i prevenció incendis.

JUNTS PER ALPENS > La presentació del programa serà el dissabte dia 18 de maig a les 5h de la tarda.

SANTA MARIA DE MERLÈS JUNTS PER SANTA MARIA DE MERLÈS

> Continuar amb les polítiques actuals engegades. > Conservació i manteniment de camins. > Seguir treballant per la construcció de l’equipament polivalent. > Mantenir i garantir els serveis bàsics.

AGENDA ELECTORAL

OLOST_ 18 DE MAIG _ A les 6 de la tarda. OISC.

Acte a Sta. Creu de Jutglar, al Local Social.

24 DE MAIG _ A les 8 del vespre. OISC. Acte a Olost a la Sala Perot.

PRATS DE LLUÇANÈS_

10 DE MAIG_ ERC.A les 8 del vespre. Baixa al carrer i participa a la Plaça de la Roca Xica 11 DE MAIG_ RAP. De 11 a 1 del migdia. Parada informativa i de participació al passeig Lluçanès 12 DE MAIG_ JxPrats. Parada al mercat. _RAP. De 11 a 1 del migdia. Parada informativa i de participació al passeig Lluçanès _ERC. Parada al mercat _MovemPrats. Durant el matí. Parada informativa als Quatre cantons 13 DE MAIG_ERC. A les 8 del vespre. Baixa al carrer i participa a la plaça Catalunya 15 DE MAIG_ JxPrats. Al 2/4 de 9 del vespre. Presentació del programa electoral amb el conseller Damià Calvet a ’Espai. _RAP. A les 7 del vespre. Presentació del programa al passeig Lluçanès _ERC. A les 8 del vespre. Baixa al carrer i participa a la Plaça Nova 16 DE MAIG_ERC.A les 8 del vespre. Baixa al carrer i participa al parc infantil del carrer Manresa 17 DE MAIG_ ERC.A les 8 del vespre. Baixa al carrer i participa a la plaça de l’11 de setembre RAP. A les 7 del vespre. Presentació del programa al passeig Lluçanès 18 DE MAIG_RAP. De 11 a 1 del migdia. Parada informativa i de participació al passeig Lluçanès 19 DE MAIG_JxPrats. Parada al mercat. _MovemPrats. Al matí, parada als Quatre cantons 20 DE MAIG_ERC.A les 8 del vespre. Baixa al carrer i participa davant el CAP 22 DE MAIG_ERC.A les 8 del vespre. Baixa al carrer i participa a la plaça Vella 24 DE MAIG_JxPrats. Al vespre tancament de campanya a Cal Bach _RAP. De 8 a 10 de la nit.

Cloenda a la plaça Nova _ERC. A 2/4 de 9 del vespre. Acte final a la Plaça de l’Església _MovemPrats. A les 9 del vespre. Acte final a la plaça U d’octubre. Parlaments i música amb 71 i MiG

ST. FELIU SASSERRA_24 DE MAIG _ERC St. Feliu. A les 8 de la tarda presentació a l’Ateneu.

PERAFITA_18 DE MAIG _PAP-AMUNT. A les 5

de la tarda, assemblea oberta i presentació de la candidatura al Niu_19 DE MAIG _JxPerafita. A les 12 del migdia al Niu.

ALPENS_12 DE MAIG_Impulsem Alpens. A les

12 del migdia, vermut-tertúlia a la Fàbrica Vella 18 DE MAIG_JxAlpens. A les 5 de la tarda, presentació del programa a la Fàbrica Vella

ST. BARTOMEU DEL GRAU_12 DE MAIG_

SBiALB-AM. A les 12 del migdia, “St. Bartomeu es mou”, presentació del programa a la Pl. Dr Griera 17 DE MAIG_SBiALB-AM_A les 8 del vespre. “Amb el cor, amb el cap”, explicació del programa i documental al Casal_24 DE MAIG_SBiALB-AM. A 2/4 de 7 de la tarda. “Junts amb tu”, cloenda de campanya i concert d’havaneres a la plaça Nova _IxSBG. A 2/4 de 9 del vespre. Acte central de campanya a la sala d’actes del Casal Sociocultural

LLUÇÀ_ 19 DE MAIG _ A les 6 de la tarda al local de Santa Eulàlia. IpLiSE. Presentació.

LaRella | 9

OPINIÓ

Núm.462

EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila, Robert Jové, Lluc Corominas, Carolina Font, Jordi Freixa, Roger Torrents, Marta Giravent, Pol Asensi, Clàudia Molina, Albert Ferrer, Jordi Nogués, Núria Tubau i Jordi Borralleras.

DISSENY, EDICIÓ I PUBLICITAT_ Jordi Freixa_ edicionslarella@gmail.com ADMINISTRACIÓ_ Laura Villena_ comptabilitatlarella@gmail.com EL TEMPS_ Pere Bruch (Olost), Pere Cors (Oristà)

EDITA_ LaRella iniciatives socioculturals del Lluçanès.

93 850 82 81 · larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

LaRella | 10

Al costat nostre i no els veiem Pit-roig Durant la tarda del dissabte 4 de maig, al Passeig de Vic s’ha celebrat la Mostra d’Entitats que es fa cada any per aquestes dates; grups variats de la ciutat surten a presentar als vianants la seva organització, mostrant els objectius que persegueixen i les seves activitats. Durant unes poques hores hi ha una petita ocasió d’establir contacte amb uns i altres.

El temps donava per a poc, però com que em sentia especialment atret per la presència d’alguns grups de gent de pell de color negre me’n vaig anar a trobar-ne uns que van resultar ser nigerians, de l’ètnia igbo, i vaig poder mantenir una bona conversa amb en Frak, una persona amable que em va obrir una petita escletxa a la realitat rica i plural que ells representen: van venir a Vic des del «Gegant d’Àfrica», el país més poblat de l’Àfrica, una federació de trenta sis estats amb capital federal a la ciutat de Abuja.

Els de Biafra tenen una caseta pròpia un trosset més amunt; estan molt ben relacionats uns i

altres i són tots igbos, però no és difícil d’entendre que la gran massacre de biafrenys amb molts milers de morts per les armes i per la fam durant la guerra de 19671970 i consegüent re-assimilació del territori a la federació, mereix un tractament singular. Allà vaig poder mantenir també una petita però amable conversa amb l’Uchel.

Nigerians en general, etnia igbo, Biafra..., són, doncs, part de la Mostra d’Entitats vigatanes, mantenen animades converses entre ells, porten alguna bandera, fan alguna dança, en alguns moments fan crits reivindicatius de l’antiga i curta independència de Biafra..., ofereixen productes de la seva terra a tothom qui passa: cacauet, oli de palma, cola, coco, nyàmera cuinada que es suca amb l’oli de palma...

Tornant a casa he cercat a internet les paraules «Nigèria» i «Biafra» i he començat a trobar explicacions de les grans riqueses d’aquesta gent que tenim ben bé al nostre costat: la seva literatura, música, televisió, cinema...

Nollywood, per exemple, és la seva gran indústria de cinema, la segona del món i per damunt de Hollywood, que produeix més de sis-centes pel·lícules a l’any, amb més de set mil títols en tretze anys.

A mi em fa molt mal veure la gran indiferència de l’entorn que passa davant d’ells. Ells es veu que ja hi estan acostumats i també «passen» dels qui passen, fan la seva colla a part i conversen només entre ells: en quedarà poc més que un testimoni de presència: però, agradi o no, interessi a algú o no, ells hi han sigut per mostrar a qui ho volgués veure que el nostre món, el nostre planeta, és immensament ric de realitats humanes diverses que esperen torn per establir contacte i per obrir una rica comunicació. Per si algú encara no ho sabia, resulta que una bona colla de representats directes d’aquestes mil ètnies i cultures, són i viuen al costat de casa nostra i tenen ulls i rostres que qüestionen i interpel·len les nostres grans indiferències o rebuigs.

Els he donat la meva adreça i telèfon i els he demanat que em convidin i em deixin participar en els actes i festes que vagin organitzant.//

OPINIÓ

9 de maig de 2019

Mil cent porcs al nucli de Beulaigua Lluçanès Viu i Grup de Defensa del Ter Els grups ecologistes Lluçanès Viu i Grup de Defensa del Ter, amb diferents veïns de la zona, denunciem la reobertura d’una granja al nucli de Beulaigua al municipi de Sant Martí d’Albars.

Les instal·lacions estan paret per paret amb les cases del nucli urbà, són unes antigues naus de bestiar que actualment s’han reformat amb capacitat per més de mil porcs. A més , tenint en compte, que els propietaris s’han venut unes altres granges situades fora del nucli urbà, fent la reobertura de les dites naus de Beulaigua.

Fa anys que denunciem l’excés de cabana porcina que pateix la comarca del Lluçanès i la contaminació dels seus pous i fonts. La Generalitat ha declarat la comarca zona vulnerada per la contaminació dels purins. Tot i això, la cabana no ha fet més que augmentar.

Ens preocupa especialment aquest cas perquè aprofiten els permisos d’unes antigues granges per reobrir el malson dels veïns de Beulaigua. Aquest petit nucli està situat en un lloc idíl·lic, enveja de qualsevol. Però en canvi han de suportar les fètides olors, els crits

“On escamparà els purins aquesta nova granja?

D’on traurà l’aigua que necessita?”

Amb tu el poble hi guanya Independents per Sant Bartomeu del Grau Independents per Sant Bartomeu del Grau - #IxSBG tornem a presentar-nos amb la mateixa illusió que l’última vegada, i estem convençuts que aquests quatre anys a l’Ajuntament ens han motivat per a crear nous projectes i aportat experiència per a dur-los a terme.

Som un grup divers, format per persones joves i grans, per estudiants, treballadors i pensionistes, per gent nascuda a Sant Bartomeu i gent d’orígens diversos que han decidit instal·lar aquí la seva llar. Som un grup renovat, que ens permet sumar sensibilitats diferents i entendre el poble des d’una perspectiva àmplia i completa.

Però sobretot, allò que ens caracteritza i que tots tenim en comú és que seguim ferms en la nostra decisió de treballar per la vila i d’aportar un esforç personal i collectiu perquè el poble guanyi vida.

No estem vinculats a cap partit polític i no tenim voluntat de dedicar-nos professionalment a la política, simplement hem decidit fer un pas més enllà de la nostra implicació social a les entitats del poble en que participem. Som conscients que gestionar un Ajuntament comporta treball i sacrifici, i sentim gratitud cap a aquelles persones que fins ara s’hi han dedicat des del govern. Però també creiem que els canvis són posi-

LA VINYETA

“Hem decidit fer un pas més enllà de la nostra implicació social a les entitats del poble en que participem”

dels porcs i els perjudicis a la salut i al seu benestar que comporta ser veí de més d’un miler de porcs. Així com també limitarà el creixement de la població en aquest carrer.

On escamparà els purins aquesta nova granja? D’on traurà l’aigua que necessita? La ramaderia intensiva està aclaparant la comarca del Lluçanès. És la responsable de l’ofec de la petita pagesia. Ha escampat purins pels conreus de l’entorn contaminant les seves fonts, i alhora ha amplificat desenes de vegades el consum d’aigua potable destinat als animals. Les dimensions de la ramaderia intensiva no només supediten el territori als seus desitjos sinó que frenen altres activitats, com ara el turisme rural. També preocupa com minven el benestar i

la salut dels seus habitants.

Veiem escandalós que l’Ajuntament i la Generalitat hagin autoritzat i consentit retornar aquestes naus, ubicades dins el nucli urbà, a l’activitat d’engreix de porcs. La producció intensiva porcina és una activitat industrial més, i com a tal, s’ha d’allunyar de les cases. El Síndic de Greuges de Catalunya recentment va presentar un informe on apuntava la incongruència de donar permisos per granges en zones contaminades. Posava en dubte l’eficiència de la gestió dels purins en aquestes zones i demanava estudiar una moratòria a més caps de bestiar. Lluçanès Viu i el GDT presentarem aquest nou cas al Síndic pel seu estudi, i demanem que per ara s’aturi el trasllat dels animals.//

tius i que ara és el nostre moment d’aportar una alenada d’aire fresc al municipi.

•Volem un poble cohesionat, per això apostem per un programa ampli i divers i ens obrim a trobar consensos amb altres maneres de veure les coses.

•Volem un poble actiu, per això creiem que la participació ciutadana és un element imprescindible i el tindrem en compte en tots els nostres àmbits de treball. En aquest sentit crearem mecanismes perquè la població ens acompanyi en la presa de decisions.

•Volem un poble crític, per això sotmetrem les nostres actuacions a la fiscalització ciutadana i farem els possibles per millorar-les any rere any.

•Volem ser un poble educador, per això farem de l’educació un dels nostres eixos fonamentals.

Apostarem per reforçar les institu-

cions educatives que tenim i dotar els joves i els infants d’altres eines que els permetin ser part activa del poble.

•Volem un poble just, per això ens prendrem la igualtat de gènere com un tema transversal i indefugible. Farem els possibles per aportar el nostre granet de sorra en la transformació social necessària per a fer-la efectiva.

•Volem un poble lliure, per això basarem totes les actuacions en un principi de transparència. Millorarem les eines de comunicació institucional per tal que tothom sàpiga què passa a l’ajuntament.

•Volem un poble compromès, per això ens encoratgem a posar-nos al capdavant amb ganes i fermesa.

•Volem un poble viu, per això us animem a votar-nos i a seguir contribuint en el futur de Sant Bartomeu del Grau.

I tu, quin poble vols?

Per_ Gerard Bosch

Podeu seguir-lo a @patoedicions

LaRella | 11

ENTREVISTA

Núm.462

“Els meus personatges solen estar al marge, en cerca p d’alguna cosa que potser no saben ben bé què és” PRATS ÉS TERRA DE DRAMATURGS_ Entrevista al dramaturg Sadurní Vergés PRATS / VIC Per_ Jordi Freixa & Robert Jové

La relació de Prats amb les arts ve de lluny i des de sempre hi ha hagut manifestacions en multitud de disciplines. En el terreny del teatre per exemple, hi ha hagut un bon grapat d’autors i colles teatrals d’entre les quals destaquem l’admirat internacionalment Josep Maria Miró i l’enyorat GALL teatre als que ara s’hi afegeix la veu de Sadurní Verges, pradenc afincat a Vic i guanyador de diversos premis teatrals. El Jordi i el Robert hem baixat a la capital d’Osona per parlar amb ell una estona. Anem al Casino, a la Plaça hi ha mercat però s’hi està força tranquil, aquí.

TU VAS COMENÇAR FENT POESIA, OI? HI TÉ ALGUN PAPER EN LA TEVA DRAMATÚRGIA? Oh i tant que en té. I força!

Quan escric teatre no penso explícitament en la poesia, però quan dialogo, quan poso els personatges a parlar i escric diàlegs, sí que (penso) supuren poesia. Sempre procuro fugir del realisme més explícit. També quan escric monòlegs tendeixen a ser gairebé prosa poètica. És totalment intencionat; m’agrada la imatgeria i la metàfora, tot això ho agafo de la poesia.

Vaig deixar d’escriure poesia fa anys, i no sé si hi tornaré. Però està clar que m’ha influït i ho segueix fent. És quelcom que m’ha quedat a dintre i em serveix per escriure teatre. Em serveix molt.

Escriuria molt diferent si no.

O SIGUI, EL QUE VAS ESCRIURE ERA COM UN CAMP DE PROVES PER A LA TEVA OBRA TEATRAL? Vist ara en distància, una mica potser sí. Però no n’era pas conscient; no sabia que arribaria a escriure obres de teatre. A Gal·les, per exemple, vaig traduïr força obres d’un poeta que m’agrada molt, en Robert Graves, fins i tot tenia un blog (l’Illa de Graves).

AL 2003 TORNES DE CARDIFF...

L’experiència donant classes de castellà allí va ser genial, en LaRella | 12

aquell temps llegia molts autors en idioma original que a la llarga m’han influït força en la meva manera d’escriure i a més, viure fora sempre t’obre la ment.

En tornar amb 25 “tacos” no estava molt segur del que volia fer professionalment. Vaig agafar diferents feines relacionades amb l’administració d’empreses però cap m’omplia... El 2006 em planto a Vic i començo a treballar a la caixa de Manlleu, aquí és on començo a fer provatures escrites de teatre (que encara ningú ha llegit).

Gràcies a una reestructuració de l’empresa, faig un cop de cap, deixo la feina i torno als orígens culturals: creació, traducció, llengua, etc. Podria situar el meu recomençament vital l’any 2013. Deu anys després de tornar es produeix aquest canvi radical i faig les proves per entrar a l’Institut del Teatre on he estudiat dramatúrgia i direcció d’escena; especialitzat en dramatúrgia i escriptura teatral.

Vaig acabar l’any passat.

PERQUÈ VAS ANAR A PARAR AL TEATRE, I NO A ALTRES ÀMBITS? També havia pintat, per exemple, però no tenia gens de talent.

He anat explorant diferents àmbits. D’adolescent també havia tocat la bateria en un parell de grups de heavy metal. Després ja vaig iniciar-me en la poesia. I el teatre, ja feia anys que m’agradava anar-ne a veure, també llegir-ne. A vegades la novel·la m’avorreix, per les descripcions que no s’acaben mai, aquell tipus de prosa que s’agrada tant a ella mateixa....

El teatre amb una petita acotació o una rèplica precisa et transporta a tot un món. Em cridava l’atenció. Això també ho té en comú amb la poesia. Un vers precís et convoca un món. M’adono que m’agrada el teatre, m’agrada escriure’n, i em vull formar.

QUINA ÉS LA TEVA PRIMERA OBRA ESTRENADA EN PÚBLIC? Havia fet obres a l’Institut del Teatre, on també vaig tenir una magnífica experiència a Lituània i Itàlia en un programa finançat per la UE, l’obra es deia Identity or Death? i anava de temàtiques socials pròpies del país bàltic.

Moment de l’entrevista al Casino de Vic./F: JFREIXA

M’agrada la imatgeria, la metàfora, tot això ho agafo de la poesia

El teatre amb una petita acotació o una rèplica precisa et transporta a tot un món

M’interessa la dansa perquè fas parlar ballarins sense dir res

La meva estrena professional és amb Rosa Mutabilis, representada tres dies a Barcelona.

També es va fer a Cornellà, Vic i Prats, en total 6 representacions.

Espero representar-la a més teatres. Aquest any s’ha publicat.

T’he de dir que vaig tenir molts nervis. De fet, no he deixat de tenir-ne amb res del que he fet.

Nervis però molta il•lusió. Estic content de com va anar... Bé, sempre dius, hauria d’haver fet això o allò, però... Fa un mes vaig estrenar una altra obra que vam fer a Vic i a Gurb. Un monòleg escrit i dirigit per mi sobre l’exili: Follow de white rabbit: exiliar-se o no.

Ho va interpretar la Mercè Estrada, actriu de Vic.

Ja tenim un bon trosset d’entrevista, no...? Deixa’m beure una mica de cafè. QUÈ REPRESENTA PER TU AQUEST PERÍODE DE TRANSFORMACIÓ?

Els períodes de canvi són esperançadors però també tenen el seu grau d’incertesa. Jo vaig poder confirmar que m’agradava.

Hi havia la possibilitat de penedir-me’n, però no.

Paral·lelament a Rosa Mutabilis vaig dirigir i fer la dramatúrgia d’un solo de dansa teatre de la Laura Marsal, ballarina de Centelles que es diu Lélek (ànima en hongarès).

Fer la dramatúrgia de dansa té una contradicció que trobo fascinant. A mi que m’agrada molt la paraula escrita i treballar la llengua: la tenim molt malmesa i no ens hem de cansar mai de treballar-la. Però alhora, m’interessa la dansa perquè és fer parlar ballarins sense dir res, a través de l’expressivitat del cos.

COM ES FA LA DRAMATÚRGIA D’UN ESPECTACLE DE DANSA? En català hi ha un problema amb la paraula dramatúrgia. En altres idiomes dramaturgy i playwriting són dues paraules i significats diferents. El mot té la vessant d’escriptura teatral, i també té a veure en com relaciones o confrontes el material escènic: pel que fa a ritme i a significat: què vols dir amb aquesta peça?, Com t’aproximes a l’obra?.

En dansa cada cop es dona més, el dramaturg hi aporta una visió més conceptual, diríem que complementa el coreògraf.

I VAN COMENÇAR A ARRIBAR PREMIS, NO? Doncs per sort sí! Vaig guanyar el primer premi Mallorca de dramatúrgia aquest estiu passat, i ara fa un mes vaig guanyar un premi a Alacant, el premi 25 d’abril de teatre de Benissa d’Alacant.

ENTREVISTA

9 de maig de 2019

permanent

EL DE MALLORCA ÉS PEL TEXT ELS ULLS DELS ALTRES. S’HA REPRESENTAT JA? Es va fer a Palma aquest febrer, però probablement també es faci a Barcelona a principis de la temporada que ve. En aquest cas no ho dirigeixo jo sinó Alícia Gorina, una directora de teatre molt bona.

ELS ULLS DELS ALTRES SÓN UN SEGUIT DE MICRO PECES, ÉS HABITUAL EN ELS TEUS TEXTOS? Tenia ganes d’explorar, de no fer una obra convencional amb principi, desenvolupament i final, sinó que es formés per moltes escenes. És molt fragmentada i de molts gèneres diferents. Té monòlegs, diàlegs, més o menys poètics. Tot gira al voltant del desig i la ceguesa, amb tota la seva càrrega metafòrica. Són escenes independents, més o menys connectades de forma esfilagarsada per aquests temes. Dono llibertat al director perquè les ordeni com li convingui. Bàsicament és un material textual perquè el director pugui jugar en escena.

Diríem que hi ha dues maneres d’entendre el text: com a partitura o material. La partitura és quan ho deixes tot a punt i s’ha de seguir de principi a final, com passa a la majoria d’obres, també les meves.

EL PREMI QUE HAS REBUT A ALACANT, ES REPRESENTARÀ?

En aquest cas el premi és una remuneració econòmica i la publicació de l’obra. Ara estic buscant producció per poder-la fer. L’obra es diu Hard Rock. És una obra generacional. Són dues dones d’uns quaranta anys que havien sigut millors amigues i que vint anys després es retroben a un càmping un cap de setmana d’estiu. Un càmping on els va canviar la vida i les va separar. A partir d’aquí, al retrobar-se vint anys després en el lloc dels fet, comença a sortir la porqueria del passat.

EN QUIN PROCÉS ET TROBES MÉS CÒMODE, DIRIGIR O ESCRIURE? Escriure.

HO HAS DIT MOLT RÀPID! ÉS PERQUÈ DIRIGIR T’OBLIGA A POSAR-TE EN CONTACTE AMB PERSONES HUMANES? Sí! Com em coneixes... Sí...

Jo sóc bastant esquerp. M’agrada la solitud i escriure. Dirigir implica haver-te de barallar entre cometes. Barallar-te amb el text i amb tu mateix. Mentre està sobre paper pot tenir moltes interpretacions, a l’hora que ho corporitzes o carnalitzes en la figura d’un actor, allò pren un cos i passa a ser real.

El fet de treballar amb gent comporta inevitablement conflicte, i tu no estàs còmode amb el conflicte. PODRIA SER AIXÒ?

Sí! Podria ser. Hi ha gent que es creix en el conflicte, jo no.

HI HA ALGUN NEXE COMÚ EN LA TEVA OBRA O TOTES SÓN DIFERENTS? COM PODEM RASTREJAR L’AUTOR EN LES TEVES PECES? Lelek és dansa teatre i només es diu una paraula, Els ulls dels altres és fragmentat i Rosa Mutabilis és més convencional... Tot i ser formalment diferents, en comú totes generen una certa incomoditat, en els personatges i en les situacions que es creen. No és amable, penso.

NO VOLS QUE SIGUI AMABLE? No és que no vulgui. Em surt així. No és deliberat. M’adono que no és una escriptura amable. Els meus personatges solen estar al marge, però no en el pla estrictament socioeconòmic, sinó una mica espiritualment al marge.

Gent infeliç, gent que busca, gent en cerca permanent d’alguna cosa que potser no sap ben bé què és.

No és un teatre realista en el sentit estricte sinó que juga amb la metàfora i la poesia; emocionalment el que viuen els personatges sí que és realista encara que pugui semblar una paradoxa. Els meus personatges dubten tota l’estona.

Prenen decisions, encertades o no; sovint es troben en un moment de canvi vital. No vull dir que siguin reflexos meus ni molt menys, però segurament alguna cosa cola per allà al mig. Si fos un multimilionari que viu a Hawaii escriuria d’una altra manera... (riu) A L’HORA D’ESCRIURE QUINS SÓN ELS TEUS REFERENTS? Hi ha una dramaturga que m’agrada molt: Caryl Churchill.

Una senyora que va començar a escriure als 70. Dramaturga anglesa encara en actiu. Va experimentar molt amb la forma. Per mi és la gran dramaturga europea.

També m’agrada molt Harold Pinter. Són els dos referents.

NORMALMENT L’ESCENOGRAFIA TAMBÉ LA FAS TU? No, busco escenògraf. El treball

Amb “Els ulls dels altres” tenia ganes d’explorar: és molt fragmentada, el director hi pot jugar

Sóc bastant esquerp.

M’agrada la solitud i escriure.

Dirigir implica barallar-te amb el text i amb tu mateix

solitari és el d’escriure, després comença la feina d’equip. És important deixar aspectes en mans d’altres a l’hora de dur-ho a escena: segur que faran créixer l’obra.

Envoltar-se dels millors. Si procures controlar-ho tot pot ser perjudicial per a l’obra.

FA 12 ANYS QUE VIUS A VIC. QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE VIURE A VIC O A PRATS, AL LLUÇANÈS? No ho sé. És una qüestió de distàncies. Jo vaig molt sovint a Barcelona. Si Prats fos més a prop de Barcelona hi viuria. M’encanta Prats, molt més que Vic, per descomptat. A Prats hi vaig tots els diumenges, a casa els pares.

Emocionalment sóc sempre al Lluçanès. No sóc gens vigatà, sóc lluçanès al 100%.

EN QUIN PUNT CREUS QUE ESTÀS DE L’EVOLUCIÓ DE LA TEVA OBRA O CREATIVA? Estic buscant. Crec que ho estaré fent fins a l’últim dia que escrigui. Malament l’escriptor que s’assenta en un estil concret, en unes formes concretes i va repetint. La meva evolució està en funció d’aquesta recerca constant.

MALAMENT PER QUÈ?

Perquè quan porti tres obres ja sonarà igual. No caldrà que escrigui més. Amb això no vull dir que s’hagi d’anar picotejant, però sentir-se excessivament còmode amb un estil crec no és positiu. Crec que hi ha d’haver una inquietud per seguir buscant.

QUÈ ESTÀS FENT ARA? Ara estic fent la dramatúrgia d’una obra amb la coreògrafa Sonia Fernández. Ho estem creant

conjuntament. També preparo una peça breu que presentaré al festival píndoles, pel juny. I a més a més també estic escrivint, coescrivint vaja, un guió d’una sèrie d’humor per un actor que no puc dir qui és però que és conegut mundialment. Està en cerca d’una productora i no és gens segur. Una obra de teatre es pot fer de moltes maneres, però una sèrie de televisió s’ha de fer amb molts diners i amb una productora. Si n’hi ha alguna que hi posa diners es farà, si no, no, com el 90% de guions, que acaben a un calaix.

Tampoc he deixat de ser traductor i si en surten vaig fent traduccions, encàrrecs editorials; fa poc vaig traduir un article per la revista Pausa, de la sala Beckett.

HI VEUS CAMP PER CÓRRER A LA TELEVISIÓ?

Aquí al nostre país, Catalunya està fotut. No hi ha diners per ficció a TV3. No tenen diners.

CREUS QUE S’ARRISQUEN POC? Mai s’arrisca prou la gent. El futur dels guions audiovisuals és a Netflix i aquestes grans productores digitals.

Hi ha gent que encara no accepta la qualitat de la ficció televisiva, per a mi és ficció com qualsevol altra i hi ha grans sèries i produccions.

Abans de l’entrevista el Robert s’ha firat a mercat, una camisa molt maca. Encara li queden menuts i ens paga el beure que hem fet, sense protestar. Marxem intrigats de saber amb qui està creant la sèrie el Sadurní, i ansiosos de veure amb què ens sorprendrà en els pròxims anys...

En comú totes les meves obres generen una certa incomoditat, en els personatges i situacions

Els ulls dels altres, en la representació dirigida per Alícia Gorina//

LaRella | 13

ESPORTS

9 de maig de 2019

Perafita viu la 2a edició de les 2H de Restistència d’Enduro

Més de 350 participants a la 3 Comarques

PERAFITA Per_ Pol Asensi

Un total de 105 equips van participar en la 2a edició de les dues hores de resistència terra d’enduro a Perafita. La prova es va disputar el passat 1 de maig a la finca de la Roca, on a més dels equips, hi va assistir un gran nombre de públic per gaudir de la competició, un dia on la pluja va fer treva i es va poder gaudir d’un assolellat matí.

El recorregut, molt ben treballat, feia poc més de 3,5 km i es tardava entre 5 i 6 minuts a fer una volta. Reconeguts pilots de nivell com Laia Sanz, Jaume Betriu, Marc Coma, Oriol Mena o Marc Solà van ser a Perafita per participar d’aquest festival de la moto.

Els vencedors de la màxima categoria van ser la parella formada pel pilot local Pau Tomàs i Jordi Gigueras, tan sols quatre segons

Podi femení. Al mig, Montse Picanyol.//DALPENS.CAT

Moment de les 2 hores.//APRAT

per davant de Jaume Betriu i Laia Sanz. En la categoria femenina, van ser Mireia Rabionet i Rosa Romero qui van guanyar la prova.

En la categoria júnior van imposar-se David Riera i Adrià Mesas, i en segona posició, Jordi Serena i Oriol Oliva.

En la categoria veterà40, molt disputada, la victòria va ser per la parella Aldo Bach- Xavier Mora, seguits per Jordi Comas- Martí Puigrodon. Finalment, a la categoria Pilot Sol, la victòria va ser per

Argentí Nico.

La prova també va comptar amb una categoria innovadora: Pare i Fill, que va tenir molta acollida. En aquest cas el podi va quedar format per Joan i Aleix Tomàs, seguits per Marc i Guillem Sucarrats i tancant el podi Nani i Marc Roma.

L’organització de les 2hPerafita va comptar amb el suport de Motoclub Riuprimer Gas i Rocs i amb l’ajuda dels Amics de la moto clàssica del Lluçanès a més de voluntaris del poble i la zona.//

L’històrica cursa de muntanya 3 Comarques d’Alpens, la segona més antiga de Catalunya, exhibeix un boníssim estat de forma en l’any de la celebració de la 30a edició. La van córrer el passat 28 d’abril més de 350 corredors i corredores, convertint-la en la més participada de la història.

L’osonenc Nil Gaja (MiniFLTrail/Uglow) i la moianesa Montse Picanyol (GEMI) van ser els vencedors de la cursa llarga, la principal novetat d’aquesta edició. 44 quilòmetres entre Osona, el Berguedà i el Ripollès que Gaja va finalitzar en 4 hores, 8 minuts i 41 segons. Per la seva banda, Picanyol la va completar en 5 hores, 27 minuts i 33 segons.

Pel que fa als vencedors de la cursa 1 comarca (12 km) i 2 comarques (27 km), van ser Ferran Aliberchs amb 58 minuts i 38 segons, i Marc Caros, amb 2 hores, 27 minuts i 58 segons, respectivament.

L’històric runner Kiku Soler, pioner de les curses de muntanya, va fer l’entrega dels trofeus, forjats per l’artista local Enric Pla.//Red

El Castell de Lluçà reviu per la Via Castrum LLUÇÀ / SANTA EULÀLIA Per_ Lluc Corominas

Santa Eulàlia de Puig-Oriol va tornar a ser la seu de la Via Castrum, la cursa de muntanya del Castell de Lluçà que, enguany celebrava la seva 4a edició. Una cursa que, any rere any, es supera en números de participació, en aquesta edició 177 corredors i corredores entre la cursa “Express” de 12 kilòmetres i la mitjà marató.

Enguany la prova es presentava amb dues novetats. En primer lloc, els itineraris de les curses, amb

més presència de corriol i per dins de bosc; en segon lloc, els premis per categories, que, segons afirmen molts participants, sempre són un al·licient per participar.

La prova començava a quarts de 9 del matí amb el soroll de l’ “speedcar” del pilot olostenc de “rally” Josep Maria Membrado que encapçalava la massa d’atletes. Els participants van recórrer els boscos del terme de Lluçà culminant la cursa al Castell de la mateixa població, punt àlgid de la prova que compta amb una cronoescalada fins al seu cim. Un cop culminat un dels llocs amb mi-

llor panoràmica de la comarca, els participants de la cursa curta tornaven cap a Santa Eulàlia, i els de la llarga, emprenien el camí cap al Puig Martorell, punt més alt de la prova (941 metres).

El manresà Jordi Roy, sota tot pronòstic es va proclamar guanyador de la cursa llarga, i, l’osonenca Anna Macià, va ser la guanyadora amb solvència en la general femenina. El podi de la mitja marató el van completar Xavi Prims quedant a 24 segons del primer, i el corredor del Set de Còrrer, Nil Gaja en tercera posició. En la categoria femenina el van completar

Jordi Roy i Anna Macià van guanyar la cursa llarga

Silvia Roca, en segon lloc, i la pradenca, Anna Noguera en tercer.

En la cursa “Express”, en categoria masculina, Albert Canet va entrar en primera posició, i Melcior Faja en la segona; els dos, de la categoria veterana. El podi el va completar el pradenc, Xavier Madrona. La classificació femenina la va liderar la jove vigatana Erola Bisquert, i la van completar Adriana Fernández i Vanesa Chirvenches, entrant juntes a meta.

Després d’aquesta edició, la cursa del camí al castell (Via Castrum en llatí) es consolida com una de les curses de principi de temporada a l’agenda dels corredors, i com una de les proves més importants de la comarca. //

LaRella | 15

AGENDA

Núm.462

Del 9 al 23 de maig

Del 10 al 12 de maig OLOST_2N RAID HÍPIC INTERNACIONAL OLOST-LLUÇANÈS

DIJOUS 9 PRATS DE LLUÇANÈS_ACTIVITAT BIBLIOBÚS: “LA MÀGIA DELS LLIBRES” MAGIADIVER. A 2/4 de 6 de la tarda, a Cal Bach.

DIVENDRES 10 PRATS DE LLUÇANÈS_INTERCANVI DE CASALS DE LA GENT GRAN A PRATS DE LLUÇANÈS. De 2/4 de 10 a 6 de la tarda.

OLOST_XARXA DE CONEIXEMENTS “Parlar en públic” A CÀRREC DE LLUÍS VALLS. A 2/4 de 7 de la tarda, l’Espai Rocaguinarda.

SANT FELIU SASSERRA_CLUB DE LECTURA “Nosaltres dos”. A les 7 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

DISSABTE 11 SANT FELIU SASSERRA_TIRADA SOLIDÀRIA DE BITLLES I PETANCA EN SUPORT A LES CARDIOPATIES CONGÈNITES. A les 5 de la tarda, al camp de futbol municipal.

LLUÇÀ_PRIMERA JORNADA FEMINISTA_ Exposicions i parades d’artesanes durant tot el dia. A les 9, “Treball i art de l’energia” amb Verònica; a les 10, taller de pintura corporal amb Zinteta i taller de masculinitats; a les 12, presentació de Cuidem Lluçanès; a les 2 del migdia, porta el teu dinar; a les 4 de la tarda, taller de contes infantils; a 2/4 de 6, taller de meditació; a 2/4 de 7, taller de contes per adults; a 2/4 de 8, zumba i balls llatins; a 2/4 de 9, sopar de tapes a càrrec de la Fetillera; a 2/4 de 10, Jam Sesion amb Júlia Paré.

ORISTÀ_PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA “ROCAGUINARDA, EL BANDOLER” DE GERARD BUSSOT. A les 5 de la tarda, a la plaça de l’església.

ORISTÀ_BALL AMB JORDI BRUCH. A les 10 de la nit, a la Polivalent.

DIUMENGE 12 SANT AGUSTÍ DEL LLUÇANÈS_XI TROBADA DE CARAMELLAIRES ALS MUNTS. Després de la missa setmanal, actuació de les colles individualment i seguidament cantada de la cançó conjunta. Durant tot el matí, rifa de pernils a benefici de Mans Unides. A les 11 del matí, missa, i a 3/4 de 12, la cantada; al Santuari dels Munts.

PRATS DE LLUÇANÈS_FIRA INFANTIL I MERCAT DE COOPERATIVES DEL PROJECTE CUEME DE LES ESCOLES DEL LLUÇANÈS. Durant tot el matí, al carrer Major. A les 11 del matí a Cal Bach, JORNADA ARXIU MUNICIPAL. ACTE D’AGRAÏMENT PER LES DONACIONS DE PARTICULARS A L’ARXIU MUNICIPAL. A 2/4 de 12, AUDICIÓ DE SAXO I CLARINET A CÀRREC DE L’ALUMNAT DE L’EMAL. PRATS DE LLUÇANÈS_ESPECTACLE MUSICAL EN PLAY-BACK 25 ANYS DE DE LA FUNDACIÓ DEL GRUP TEATRAL PEP. AL FINAL HI HAURÀ UN PISCOLABIS GRATUÏT. A 2/4 de 6 de la tarda, a la Sala Polivalent.

DIMARTS 14 SANT AGUSTÍ DEL LLUÇANÈS_REVETLLA DE SANT ISIDRE. A les 9 del vespre, a l’Alou. Cal apuntar-se prèviament a Ca la Cinta.

LLUÇÀ_FOC DE SANT ISIDRE.

DIMECRES 15 OLOST_MONOGRÀFIC “PLANTES REMEIERES DEL LLUÇANÈS”. A CÀRREC DE JOAN CARLES REY. A les 10 del matí, a l’Espai Activa’t.

DIVENDRES 17 SANT FELIU SASSERRA_CONFERÈNCIA I EXPOSICIÓ ANIMALS DEL DANI I EL JOAN. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

OLOST_CINEMA: “DESSINE-MOI UN CHAMOIS” DE VERONIKE ANNE ET ERIK LAPIED. A les 7 de la tarda, a l’Espai Rocaguinarda.

DISSABTE 18 ALPENS_FIRA DELS CARLINS. ITINERARI FAMILIAR: VOLTA A ALPENS. Sortida a les 10 del matí, a la Plaça Major. A les 6 de la tarda, ROOM ESCAPE OBERT A TOTHOM. Cal inscripció prèvia. I ESPECTA-

CLE DE LLUM, FOC I MÚSICA. A les 10 de la nit, davant de Cal Salau.

Tot seguit, CONCERT AMB PARACAIGUDISTES ACÚSTICS. A les 11 de la nit, al Casino.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_CIRCUIT LLAMPEC, PARTIDES RÀPIDES. A 2/4 de 5 de la tarda, al local social El Centre. Seguidament, XIII CONCERT DE PRIMAVERA. A les 6 de la tarda, a l’església parroquial de Sant Boi. SANT BARTOMEU DEL GRAU_BALL AMB JOAN VILANDENY. A les 10 de la nit, al Teatre el Centre.

DIUMENGE 19 ALPENS_FIRA DELS CARLINS. TAVERNA AFARTAPOBRES. Durant tot el matí i el migdia, a la Plaça Major. PARADES DE FIRA, pel centre del poble. A més a més, de 10 a 2 del migdia, I TORNEIG AMATEUR DE TIR AMB ARC D’ALPENS, al camp de futbol.

SANT MARTÍ D’ALBARS_CAMINADA PELS LLOCS EMBLEMÀTICS I DESCONEGUTS DEL MUNICIPI. OPCIÓ D’ESMORZAR I DINAR (cal reserva prèvia). Sortida a 2/4 de 9 del matí de la pista esportiva de Sant Martí.

OLOST: V MARXA DE SANT ISIDRET. MARXA I CURSA CURTA/LLARGA. Sortida de la Plaça Major a les 8 i a les 9 del matí, respectivament.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_JOC DE PETANCA. A 3/4 de 11 del matí, al Parc de la Font de la Pressa.

SANT FELIU SASSERRA_SORTIDA A PEU PLATJA D’ARO A CALA SALIONS. Sortida a les 6 del matí, davant dels pisos.

DILLUNS 20 SANT BOI DE LLUÇANÈS_ESMORZAR D’ARENGADES I XOCOLATADA I INFLABLES I ROCÒDROM PELS INFANTS. A partir de les 9 del matí, a la Plaça Nova. Seguidament, MISSA EN HONOR A SANT BALDIRI PRESIDIDA PEL BISBE DE VIC, ROMÀ CASANOVA. A 2/4 de 12.

Tot seguit, PRESENTACIÓ DE LLIBRE “25 restauracions de 6 esglésies del Lluçanès nord”. A les 2 del migdia, DINAR POPULAR. PRATS DE LLUÇANÈS_XERRADA A CÀRREC DELS MOSSOS D’ESQUADRA: “PREVENCIÓ I SEGURETAT PER A LA GENT GRAN”. A les 5 de la tarda, a l’Espai Social.

Per enviar actes a l’Agenda de LaRella: comunicaciolarella@gmail.com LaRella | 16

MOU-TE

Cal Salau s’acomiada per la Fira d’Alpens Els propers 18 i 19 de maig se celebrarà una nova edició de la Fira del Jovent d’Alpens. La fira, que s’alterna anualment amb la Trobada Internacional de Forjadors, acomiadarà enguany el RoomScape Cal Salau. L’establiment ha acollit durant dos anys el joc d’escapada tematitzat sobre la batalla d’Alpens entre Carlins i Liberals. Per celebrar la fi de l’activitat s’ha organitzat un joc interactiu obert a tothom a la plaça Major el dissabte a la tarda. L’activitat acabarà amb la visita de François Salau, únic descendent i confident de l’inventor alpensí Jep Salau, que vindrà expressament des de Niça. Es rebrà amb un espectacle de llum, foc i música a davant de Cal Salau. Caldrà anar-hi per saber qui és aquest enigmàtic personatge.

A la nit hi haurà concert al Casino amb els Paracaigudistes Acústics, grup de versions de Sant Vicenç de Torelló..

El diumenge 19, durant tot el matí es podran visitar les parades de la Fira i la taverna “Afartapobres” on es podran provar “platillos” variats amenitzats amb cançons de taverna. Una novetat d’aquesta edició serà el primer torneig amateur de Tir amb Arc d’Alpens, que es farà al camp de futbol de 10 del matí a 2 del migdia.//PA

Nova jornada solidària d’A contra Corrent El diumenge 11 de maig Sant Feliu Sasserra viurà una nova jornada solidària de recollida de diners per a la investigació de les malalties del cor.

A les 6 de la tarda començarà la Tirada solidària de bitlles catalanes i petanca al camp de futbol municipal (a partir de les 5 s’obren inscripcions). La tirada serà la primera jornada del 13è Campionat de Bitlles Catalanes al Lluçanès. Seguidament hi haurà sopar popular a l’Ateneu.

L’associació A contra Corrent és l’organitzadora de l’activitat//Red

FARMÀCIES DE GUÀRDIA (de 9 a 21h) *a partir de les 21h, la farmàcia de guàrdia és a Vic

Dv 10 > OLOST-Lopez (Pou) Ds 11 > PRATS-Viver(Ylla) Dg 12 > PRATS-Viver (Tanyà) Dll 13 > PRATS-Viver (Vilaplana) Dm 14 > OLOST-Lopez (Aliberch) Dx 15 > PRATS-Viver (Barnolas) Dj 16 > SBG-Casacuberta (Terricabras) Dv 17 > OLOST-Lopez (Fargas) Ds 18 > SBG-Casacuberta (Arumí) Dg 19 > matí: PRATS-Viver tarda: SBG-Casacuberta (Urgell) Dll 20 > SBG-Casacuberta (Euras) Dm 21 > OLOST-Lopez (Atlàntida) Dx 22 > PRATS - Viver (Ausa) Dj 23 > SBG-Casacuberta (Pou)

AGENDA

9 de maig de 2019

El feminisme s’apodera del Lluçanès LLUÇÀ Per_ Carolina Font

Aquest dissabte la Fetillera amb el suport de l’Ajuntament de Lluçà i de la cooperativa Cuidem Lluçanès, han organitzat una jornada de formació, conscienciació i debat entorn el feminisme, així com una fira d’artesanes del Lluçanès. Les activitats i tallers programats són variats i adreçats a tot tipus de públic, des d’activitats per infants com el contacontes fins a tallers que busquen el retrobament amb el propi cos.

Cal destacar la bona acollida que va tenir la proposta de la Fetillera entre diferents entitats del territori, com per exemple Cuidem Lluçanès que aprofitaran la jornada per explicar el seu pro-

El pròxim 11 de maig tindrà lloc la primera jornada feminista a Lluçà

jecte. I també cal destacar que la majoria de tallers que es durant a terme al llarg del dia seran a càrrec de persones del territori.

La majoria d’activitats programades estan obertes a tothom. No obstant hi ha dos tallers no mixtes i amb places limitades. Aquests són el taller de pintura corporal “Habitar mi cuerpa” i el taller de masculinitats “Explorant la pròpia masculinitat”. El primer el fa la Zinteta, artista i il·lustradora, que a través del seu art i dels seus tallers busca trencar amb tabús i opressions que patim les dones i que estan relacionats amb la manera de viure el nostre cos, les nostres arrugues, cicatrius o la nostra regla. L’altre taller no mixt està dirigit a homes, en ell Teo Valls reflexiona sobre els privilegis que genera la construcció de la masculinitat.

Música primaveral per Sant Baldiri el dinar popular amb la tradicional arrossada.

SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Marta Giravent

Un any més arriben les festes de Sant Baldiri, patró de Sant Boi. El dissabte 18 tindrà lloc el circuit llampec, partides ràpides d’escacs, al Centre, inscripcions a partir de 7 anys. El diumenge és podrà gaudir del joc de la petanca a ¾ d’11 a les pistes de petanca al Parc Font de la Pressa. El dilluns, dia del patró de Sant Boi, la festa començarà a les 9 del matí amb l’esmorzar d’arengades. Durant el matí hi haurà inflables i un rocòdrom per la quitxalla. A 2/4 de 12 hi haurà la Missa Solemne en honor al patró que serà presidida pel Bisbe Romà Casanova. Després de la missa es farà la presentació del llibre “25 restauracions de 6 esglésies del Lluçanès Nord”. Al punt de les 2 del migdia hi haurà

Un any més Sant Boi gaudirà amb la música dels alumnes d’Estudis Superiors del Conservatori del Liceu

VIII CONCERT DE PRIMAVERA El dissabte 18, música i primavera s’uneixen en el VIII Concert de Primavera, organitzat pel Grup d’Amics de la Música Clàssica de Sant Boi. Començarà a les sis de la tarda a l’Església. El concert constarà de dues parts: en la primera amb un quintet de metall (trompeta, trombó, trompa i tuba), s’hi podran escoltar peces de Nino Rota, G. Bizet, G. Puccini entre altres. La segona part estarà protagonitzada per àries d’òpera i romanços de Sarsuela, i anirà a càrrec de la soprano Judit Muñoz, el tenor Joan Mas i Enric Roda com a pianista. Tocaran obres de W.A. Mozart, G. Puccini, entre altres. Es poden adquirir entrades anticipades a diferents poblacions de Lluçanès.//

Avinyó torna a la Guerra dels Matiners El proper 12 de maig Avinyó tornarà al 1848. Una jornada intensa que recordarà la revolta que es va viure els dies 15 i 16 de novembre d’aquell any, en l’anomenada Guerra dels Matiners, la segona de les tres guerres carlines que hi van haver a Catalunya i Espanya al segle XIX. Durant el dia hi haurà representacions teatrals històriques, actua-

Els carrers del poble faran un viatge al segle XIX

cions musicals de l’època, es podrà veure com funcionava la telegrafia òptica (el telèfon de fa 200 anys), i hi haurà mercat ambientat a l’època. A l’hora de dinar es podrà degustar el dinar popular Matiner, o productes locals i de proximitat.

Per païr-ho, diverses opcions: jugar als jocs tradiconals, visitar el celler de Cal Verdaguer o fer un tomb per l’Espai Matiners.//JF LaRella | 17

L’ENTREVISTA DEL DIRECTORI

Núm.462

“Ens anem adaptant als hàbits de consum.

Ara fins i tot fem verdura cuita al buit!”

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Freixa i Oliveras

L’any 1904 va ser acabada la casa de Cal Janet, i ja va obrir com a carnisseria. El seu propietari, Joan Borralleras Casadesús s’havia establert a la casa del costat, a l’Arca, una casa del segle XVIII. Era tractant de bestiar, fusta i gra per tot Espanya. M’explica el seu besnét, el Joan Borralleras Fusté, que va anar construint les cases que hi ha al costat esquerre.

La carnisseria es va traslladar on ara hi ha el supermercat, i va ser regentada per la Montserrat Salvans, la vídua del seu fill petit.

En morir ella, els seus fills van traspassar la carnisseria al Pep Barxó, que després la traspassaria a Josep Carreras, que uns anys més tard la tancaria per obrir Ca la Rosa.

Així doncs, durant uns anys no hi havia carnisseria a Cal Janet.

Va ser el 17 de setembre de 1967 quan la Ramona Fusté Boy, el seu fill Joan Borralleras Fusté i la jove, Maria Carme Solé Vall, van reobrir-la al seu edifici original.

En parlem amb Joan Borralleras Fusté (JB), Maria Carme Solé Vall (CS), que van reiniciar el negoci, i els actuals propietaris, Carme Estruch Móra (CE) i Xavier Borralleras Solé (XB).

COM VAU OBRIR EL NEGOCI? CS: Ho vam obrir nosaltres amb la Ramona, la mare del Joan.

Ella ja venia de carnissers, de petita quan sortia de l’escola ja li feien lligar budells. Llavors devia tenir entre 50 i 60 anys però era molt arriada i ho tenia per mà. A mi també ja m’agradava remenar mocades, pelar peus... Me’n vaig fer un bon tip, després...

JB: Jo llavors aquí hi tenia 100 porcs. Més endavant vam comprar una granja on en vaig arribar a tenir 500. Era dels que en tenia més. Els matavem al Matadero de Prats: 2, 3 o 4 cada dilluns i dijous. Els hi portavem a peu des d’aquí. Quan vaig obrir la granja els hi duiem amb furgoneta. Tot aquest bestiar era per la botiga. També vam arribar a tenir 15.000 pollastres.

HA ANAT CANVIANT EL SECTOR? JB: S’ha anat complicant! Abans era molt diferent. Hi havia petits LaRella | 18

mataderos, ara ja no n’hi ha cap.

El d’aquí fa més de 20 anys que es va tancar. També va arribar un dia que tots els ossos s’havien de dur a un lloc especial i més històries...

Encara te’n diré una altra: abans els carnissers només podiem anar a una gestoria, cap més ho feia. I era a Barcelona!

COM HA CANVIAT EL TREBALL I LA BOTIGA? JB: Abans pastavem la carn a braços! Quedàvem desfets. Ara tot està més mecanitzat.

La botiga també l’hem canviat.

Abans era molt més alta, fins que vam fer-hi sostre. El taulell el devem haver canviat 3 vegades.

Durant un temps, a l’època bona del Puigneró, també vam tenir una botiga allà.

PODRÍEM DIR QUE L’ESPECIALITAT, DES DE SEMPRE ÉS EL PORC I EL POLLASTRE? CS: Sí! L’especialitat sempre el porc, la botifarra bona. Però de seguida vam fer plats cuinats també. L’àvia un dia va dir: “I si fessim farcit de canelons per festes”. I un any ho vam provar. Teniem un bugader... Ai mare de Déu! I anar coent ollades de pollastre i carn, i bona beixamel! En vam fer més de 20 kg i va funcionar. Llavors vam començar a fer pilotilles amb el tel del sají. I vam dir: i si en coem i les venem cuites?

DES DE QUAN EN FEU DE POLLASTRES A L’AST? JB: Ens va donar la idea l’avi del Llobet (els del supermercat), que va dir “vosaltres que teniu pollastres haurieu de fer-ne a l’ast!”.

CS: I a la botiga les dones també ens ho deien “ara que pugen aquesta canalla, que ja són grandets (llavors devien tenir 15 o 16 anys), haurieu de fer pollastres, que així no hauriem de cuinar el diumenge!”.

JB: Vam ser el primer lloc de la comarca a fer-ne. Abans s’havia d’anar a Puig-reig, a Cal Pey.

L’àvia va dir: “I si fessim farcit de canelons per festes”.

Teniem un bugader...

Ai mare de Déu! I anar coent ollades de pollastre i carn! En vam fer més de 20 kg

Fem plats i productes de temporada, per exemple la botifarra de bolets, de calçots, de sobrassada, d’alls tendres...

Aquí el fill, el Xavier Borrallerras, s’afegeix a la conversa.

Em diuen que tots quatre fills, també la Glòria, el Josep i la Montserrat ajudaven a casa, com també ara li toca fer-ho al seu fill, el Jordi Borrallerras...

XB: Això devia ser al 1979, 80.

Venia molta gent del càmping de Merlès. Ens n’anàvem de marxa el dissabte com feia tothom, i a l’estiu ens haviem de tornar amb el meu germà, un diumenge cadascun!

El Xavier m’explica que amb 17 anys va anar a treballar al Puigneró: “és el que feia el jovent com ara amb el Tarradelles”. Amb 22-23 anys va tornar a Cal Janet per entomar el negoci, i li va començar a agradar. Va anar ampliant els productes i va fer cursos al gremi.

Ara és mestre artesà xarcuter...

XB: Entremig també he tingut algun problema, que tinc l’esquena fotuda. Em van haver d’operar un any després d’agafar-ho. És el ròssec que duc sempre. M’agrada la feina i vas fent; no t’adones del desgast.

L’any 1991 es va casar amb la Carme Estruch, que és qui regenta el negoci actualment...

CE: És una feina que vol físic!

Però ell es va fotre la faixa i apa!

Dos cops la setmana es llevava a 2/4 de 4 a buscar els porcs...

XB: Arriba un moment que la Carme s’hi agafa, a l’obrador anem fent, hi ha la meva germana també! A mi em va sortir una altra feina no física, i vaig anar deixant-ho.

IMAGINO QUE ARA EL PROCÉS NO ÉS TAN CARREGÓS...

CE: Ara ens porten els porcs desfets. Els comprem a Qualiporc, un escorxador que té porcs de

raça Duroc, una carn més rústica, més infiltrada de greix, més com abans. Ara últimament s’ha degradat molt el porc... Per nosaltres la qualitat és prioritària.

XB: Hi ha una cançó del Quimi Portet que es diu “els dimarts i divendres matem el porc”: abans tradicionalment la gent duia el bestiar a l’escorxador el dilluns, per poder fer festa el diumenge. Llavors el dimarts era el dia de fer caldera i tot.

CE: Eren els dies de fer tot l’embotit, els bulls, la botifarra negre...

Però ara hi ha moltes especialitats i anem fent cada dia, tot seguint una elaboració artesanal.

ON TENIU L’ASSECADOR? XB: Ara en tenim un d’articificial aquí a Cal Janet. Si no els dies de tramuntana s’asseca de fora i prou! Abans fins i tot haviem dut les llangonisses a assecar a Plangibert (una casa anant a la Torre). Hi anavem amb el 600.

Abans la Carme mare ja ens havia explicat com va començar la introducció de novetats... QUINES ESPECIALITATS HEU ANAT AFEGINT? CE: El bull amb foie, llonganissa amb daus de cansalada com es feia abans, de senglar, i tres o quatre variants. Llavors depèn l’època fem unes coses o altres, de temporada, i plats preparats. Botifarra de bolets, de calçots, de sobrassada, d’alls tendres... Abans la venta grossa era botifarra, i ara ha canviat.

XB: Això és la tendència on va tirant tothom. Els hàbits de consum canvien i ens anem adaptant. Ara fins i tot fem verdura cuita al buit.

CE: Així manté totes les vitamines i el sabor, a baixa temperatura.

QUANTS TREBALLADORS SOU? XB: Tres i mig: tres fixos i altres que no hi som tant (jo i el Jordi) CE: Les fixes som la Maria Macià, la Montse Borralleras i jo.

SOU A LARELLA DES DEL NÚMERO 12. PERQUÈ HI SOU? CE: Ens agrada col·laborar amb coses de la comarca, i a més en una revista de difusió. És un collaborar mutu, perquè també va bé.

XB: No ens hem plantejat mai de deixar de ser-hi.

DESPRÉS DE TANTA HISTÒRIA, TENS ALGUNA HISTÒRIA? XB: Una vegada TVE va fer un programa de Prats. Vam guardar mig porc per desfer i ens van gravar una hora i mitja o més. Mentre embotia li vaig dir al càmera: “això ja està documentat a l’epoca dels egipcis, eren els preservatius!”. És l’únic que va sortir! L’únic!.//

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 6_ BELLESA: estètica, perruqueria 7_SALUT: tractaments, dietètica, òptica, farmàcia...

8_ RESTAURANTS: bars, hostals, celebracions...

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, forns, menjar per emportar, formatge...

1_ASSESSORAMENT: assegurances, gestories, advocats...

2_OBRES: constructors, excavació...

3_ESCURA-XEMENEIES 4_MECÀNICS 5_AGRICULTURA, bosc, animals, jardineria, flors...

10_INFORMÀTICA 11_FUSTERS 12_INSTAL·LACIONS 13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, pintures, neteja, fotografia, educació

1_ASSESSORAMENT ASSEGURANCES

ASSESSORIA, GESTORIA, ADVOCATS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

Truca al:

93 850 82 81

2_OBRES CONSTRUCTORS

Per a particulars i/o empreses

620 90 31 80 C. Major, 60, bis 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

4_MECÀ NICS

EXCAVACIÓ I GRAVES

ALIMENTARI

SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

3_ESCURAXEMENEIES

5_AGRICULTURA, BOSC, ANIMALS I JARDÍ AGRÍCOLA

ENERGIES

JARDINERIA

TREBALLS FORESTALS

ANIMALS, VETERINARIS

FLORS

S’ACOSTA EL FRED... I LA LLENYA...

HI POTS SER PER NOMÉS...

93€

165€ any

1/2 any

HI POTS SER PER NOMÉS...

Truca al:

165€

6_BELLESA ESTÈTICA

93 850 82 81

any

7_SALUT TRACTAMENTS

DIETÈTICA

FARMÀCIES

PERRUQUERIA SI VOLS SERHI MIG ANY...

93€

1/2 ANY

DENTISTES

ÒPTICA

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

DIETISTA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€/any comunicaciolarella@gmail.com 93 850 82 81

I ara, també a larella.cat/directori

8_RESTAURANTS, BARS, HOSTALS ALPENS

PERAFITA

LA TORRE

SANTA CREU

LLUÇÀ

ST BARTOMEU

Obert de dijous a diumenge Passeig del Grau, 7 Sant Bartomeu del Grau T. 93 888 92 44

OLOST

STA EULÀLIA

SANT FELIU SASSERRA HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

CELEBRACIONS

PRATS DE LLUÇANÈS

Truca al:

93 850 82 81

9_ALIMENTACIÓ

SUPERS

CARNISSERIES

FORNS DE PA

HI POTS SER PER NOMÉS...

MESTRE ARTESÀ ALIMENTARI CANSALADER - XARCUTER

165€ any

MENJAR PER EMPORTAR

FORMATGES

SI VOLS SERHI MIG ANY...

Truca al:

93€

93 850 82 81

1/2 ANY

10_INFORMÀTICA

11_FUSTERS

12_INSTAL·LACIONS

13_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS AUTO ESCOLA

EDUCACIÓ

FOTOGRAFIA

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

HI POTS SER PER NOMÉS...

165€ any

NETEJA

PINTURES

ANUNCIA’T QUIOSC

RESIDÈNCIA

al Directori d’Empreses de LaRella

a larella.cat/directori FUNERÀRIA

IDIOMES

TINTORERIA

TAXIS

i gaudeix de descomptes en publicitat del 30%

165€ any Encara no has vist el DEL virtual?

El Directori d’Empreses del Lluçanès també a Internet:

www.larella.cat/directori

Més informació_ T. 93 850 82 81

comunicaciolarella@gmail.com

ELS ENCANTS / EL TEMPS

9 de maig de 2019

ES VEN  TOLVES D’ENGREIX, ABEURADORS PER PORCS, I 3 SILOS DE PINSO. T.: 680 391 428 (R62/01)  CASA 4 VENTS de 280m2, al centre del poble, té dues plantes. A punt per anar-hi a viure. T.: 93 888 97 70 (R62/02)  CASA ADOSSADA de 110m2, amb una superfície de 215m2, assolellada, i molt bé de preu (any de construcció 1990). T.: 659 864 044 (R62/03)  ANTIGUITATS, EINES I ESTRIS DE PAGÉS. T.: 650 31 98 51 (R60/04)  TERRENY A PRATS . Molt bon lloc.

450m2. T.: 606 881 266 / 93 850 81 45 (R60/01)  FUTBOLÍ INFANTIL. 1 metre d’alt per 1 d’ample per 1.5 de llarg, al mòdic preu de 30 euros.(R60/06) » TENDA-REMOLC marca Janet, model Arizona. T.: 636 916 515 (R60/02)  PLANXES, PASSAMANS, àngols, barilles rodones i altres tipus de ferro. Tot a mig preu del que vagi el ferro. Per jubilació. T.: 93 853 02 15 (R60/03)  AUTOCARAVANA PILOTE J5 – 1990 – Turbo Dièsel, 5 places. Molt ben cuidada. 14.000 euros. T.: 680 941 984 (de 5 a 9 del vespre) (R59/07)  FUTBOLÍ INFANTIL per 60 €. Amb 4 potes de 80 cm d’altura, 100 cm de llarg i 70 cm d’ample. T.: 610 786 223 (R59/04)  ESCRIPTORI de dos metres de llarg de roure. UNA ESTANTERIA i una CADIRA plegable. T.: 620 244 068 (R59/03)  UNA CANASTILLA tipus bossa grisa. Amb canviador i una bossa tèrmica pel biberó. Per 30 €. BANYERA JANÉ amb canviador i bossa per accessoris. Per 40€. CUCO Vogue que es transforma en cadireta. Amb capota, plàstic per pluja, reposa caps i sac per dormir. Per 50€. T.: 93 856 03 18 // 678 132 229 (R59/02)  MÀQUINA DE COSIR SINGER De l’any 1920, portàtil i elèctrica. Funciona perfectament. Inclou accessoris, llibret d’instruccions i maleta per transportar-la. T: 666 176 632 (R58/01)  ES VEN SOFÀ DE 3 PLACES amb 2 sillonets a conjunt de fusta i color beix. Conjunt per habitació amb ar-

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 2 al 22 d’abril de 2019

mari, llibreria i 3 calaxeires de diferents mides de color blanc i beix. T. 685 899 627 (R58/02)

Cada boira de gener, una pluja pel maig sol ser

 MENJADORA DE 3.000 KG per vedells. T: 636333630 (R56/01)

ES LLOGA  APARTAMENT a St. Feliu de Guixols Ben situat, tranquil, a 400m de la platja.2hab, cuina menjador...

Completament equipat. Es lloga per setmanes o quinzenes (1 setmana 450€). T.: 622 092 405 (R62/04) » APARTAMENT a l’Escala amb cabuda per a 6 o 8 persones. A prop del mar. Lloc ajardinat amb 3 piscines.

Wi-fi. T.: 93 856 03 67 /o/ 699 914 861 (R62/05)  PIS A PERAFITA planta baixa. Amb cuina, menjador, habitació, quarto de bany i garatge. T.: 662 519 073 (R59/05)  MAGATZEM de 150m2 a Prats de Lluçanès. T.: 669 818 422 (R59/09)

ES BUSCA » Estic interessada en recuperar VARIETATS LOCALS DE VINYA, AMETLLERS I ARBRES FRUITERS I BUSCO PETITES PARCEL·LES “FEIXES” PER TAL DE DESENVOLUPAR EL PROJECTE I RECUPERAR AQUESTES ZONES tornant a l’ús tradicional. T.: 659 158 703 (R59/08)

TEMPERATURA MÀXIMA

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

Olost 1 de maig

Olost _ 6 de maig

22,8

OLOST

ORISTÀ

DIA

Màx.

Min.

l/m2

23

19,4

9,2

24

15,3

25

Cº -1,6

PRATS

SANT BOI Màx.

Min.

l/m2

16,6

9,4

1,6

1,8

12,8

5,9

3

11,8

12,3

6,6

12,4

1,6

17,2

4,1

18,8

2,6

18,4

5,1

18,4

4,3

17,6

6,8

8

16,3

8,9

3

16,4

8,6

9,4

0,4

20,2

8,1

1

18,8

8,4

22,8

10,3

0,4

21,8

8,3

0,4

20,6

8,8

3

2

19,2

10,4

12,2

18,4

9,8

13

17,5

9,4

18,8

3

10,7

5,7

16

10,1

5,5

14,6

9,7

5,3

23,4

4

17,4

6,1

16,3

5

16,2

4,6

5

18,2

0,6

16,7

1,8

14,2

5,1

6

19,6

-1,6

18,1

-0,3

17,7

1,1

7

21,2

2,1

21

2,9

19,9

5,1

Màx.

l/m2

Min.

Màx.

Min.

0,6

16,7

9,8

4,8

3

13,8

6

14,2

3,1

23,2

12,6

4,3

26

18,7

0,7

0,2

17,5

27

20,3

2,6

28

19,9

4

29

18,3

9,8

30

21,3

1

l/m2

1,6

LA FOTO

 JUGADORES VETERANES de bàsquet (Eli). cbprats@gmail.com (R56/02)  CASA AMB PATI/JARDÍ/EXTERIOR al Lluçanès o rodalies. T: 691 75 91 76 (R56/03)

ES REGALA » UNA GATA. Agraïria que algú em regalés una gata. T.: 689 073 667 (R59/06)  GAT NEGRE de menys de dos mesos. T.: 661 104 974 (R59/10)  GAT I/O GATA per no poder atendre. Que els estimi. T.: 675 219 556

Envia els teus anuncis amb l’assumpte “Encants” a larellallucanes.cat

Tempesta del 26 d’abril des dels Munts.//JMCASTRO

RACÓ DE LA FEINA

OFERTES >INFERMER/A_ 687 083 081 _Infermer/a a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. (RF/1-462)

>NETEJA_ 681 152 560_ Es busquen persones per fer servei de neteja. Amb contracte.

Cooperativa Cuidem Lluçanès.(RF/3-458)

DEMANDES

>FÀBRICA _ 677 98 79 11 _ Es busca noi per treballar a fàbrica de pinso de La Torre. Mitja jornada. No cal experiència. (RF/2-462)

>NETEJA _93 856 06 08_ Noia s’ofereix per netejar cases i pisos a Prats de Lluçanès.

(RF/1-459)

>GRANJA_ 677 98 79 11 _ Es necessita personal per cuidar granja de porcs de mares.

(RF/3-462)

> CUIDAR GENT GRAN, NETEJA, CANGUR..._ 632 205 540_ Noia s’ofereix per cuidar gent gran, netejar, cangur, o restaurant. (RF/1-458) LaRella | 23