R598

LA SOBRETAULA

“El notari és una figura molt desconeguda”

Entrevista a Lluís Colomé, el nou notari de Prats

EL RELAT L’insult

Per Miquel Casadevall Franquesa

El Lluçanès va rebre més de 4 milions d’euros de la PAC

· Olost, Oristà i Prats de Lluçanès són els municipis on van arribar més diners

· El Lluçanès va rebre un 1,7 % de l’import total de Catalunya

Calor i

aigua

per Sant Joan i els Elois

Prats de Lluçanès viu amb intensitat les festes més participades de la vila

TRIBUNALS

Desestimat el recurs d’Olost per la gasolinera

L’Ajuntament ha de decidir si recorre contra la sentència davant el TSJC

JACIMENTS

Acaba la campanya de primavera de Puig Ciutat

S’ha acabatd’excavar les dues sitges que faltaven per completar el graner

EDUCACIÓ

La importància de la inclusió

Deu alumnes del Castell del Quer, a Noruega

FESTA MAJOR

Perafita es prepara pels dies forts

El Torneig de Futbol

Sala arriba enguany a la trentena edició

ESPORTS

Els Rocaguinarda a dalt la taula

El campionat de bitlles passa per l’Estany

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

LLAVÒRENS

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

FOTO: Autor desconegut - Fotografia cedida per Josep Romero

ANY: 1906

LLOC: Sant Feliu Sasserra

Una de les celebracions festives dels pobles del Lluçanès han estat les curses de cavalls, matxos i ases. De les curses de St. Feliu conservem els programes dels anys 1906 i 1907. La cursa, anomenada “Correguda d’animals” l’any 1906 i “corrida” l’any 1907, se celebrava el 24 de juny, dia de Sant Joan. A les quatre de la tarda es feia la benedicció dels animals a la Plaça de Baix. Després començava la cursa:

“Lo trajecte que’s deurà córrer, serà desde la “Creu del Pilà”, pujant per la carretera, fins la casa de cal Rey, en cuals llochs hi hauran las rayas”. Els premis que hi ha assenyalats són els següents:

“Cavalls y Eugas. 1er 35 ptas, 2n 10 ptas. Matxos y mulas. 1er 10 ptas, 2n 5 ptas. Burros y burras. 1er 3 ptas, 2n 2 ptas.”

Els Encants de LaRella!

El Racó de la Feina de LaRella!

L’Agenda de LaRella!

L’Opinió dels lectors!

Amb el suport de: Revista membre de:

Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com

Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

Desestimat el recurs de l’Ajuntament d’Olost contra Urbanisme per l’Estació de Servei de Sant Martí

· Olost ha de decidir si recórrer la sentència

· També està pendent la resolució del recurs que va interposar contra l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars

El jutjat contenciós administratiu de Barcelona ha desestimat el recurs que va interposar l’Ajuntament d’Olost contra el Departament de Territori de la Generalitat per la construcció de l’Estació de Servei de Sant Martí d’Albars. Així ho confirma Gil Salvans, alcalde d’Olost.

Salvans explica que la sentència no és ferma i afegeix que aquesta no entra en les qüestions de fons que exposava l’Ajuntament, sinó que hi passa molt per sobre. Per això, tal com els ha dit la seva advocada, encara pot tenir recorregut si decideixen presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia. En tancar aquesta edició el consistori olostenc encara no havia pres una decisió al respecte.

L’Ajuntament d’Olost considera que l’Estació de Servei està situada en un espai protegit, que és també un corredor de biodiver-

sitat i que, per tant, creuen que no està ubicada al lloc que toca. Però admet que, en aquest punt, la sentència no els dona la raó. Ara bé, tal com afegeix Salvans, “l’Estació de Servei està activa i possiblement cal trobar l’equilibri”. En aquest sentit, explica que fa uns mesos la propietat es va posar en contacte amb l’Ajuntament i que des de llavors estan negociant per arribar a una entesa. En aquestes converses, tal com explica Salvans, l’Ajuntament d’Olost ha exposat a la propietat la necessitat de fer “una avaluació d’impacte ambiental ben feta; segurament es podrien aplicar moltes més mesures de les que han fet fins ara” i afegeix que “si ha de continuar activa (l’estació de servei), possiblement es podria reduir l’impacte ambiental que té aquesta activitat en l’espai”. Des del punt de vista de l’Ajuntament d’Olost, l’estudi que hi ha ara “és insuficient per garantir la protecció d’aquest espai”.

Aquesta petició d’un nou estudi d’impacte ambiental també esta-

va inclosa en el recurs que el jutge ha desestimat.

ALTRES RECURSOS PENDENTS DE RESOLUCIÓ

L’Ajuntament d’Olost també va presentar un recurs contra l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars pels permisos que aquest va concedir per a la construcció de l’Estació de Servei. En aquest sentit, tal com explica Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí, “el jutge instructor del cas va aturar el procediment a l’espera de la sentència del recurs presentat contra Urbanisme” i afegeix: “ara que s’ha resolt, no trigarà a obrirse de nou el nostre”.

Padrós afegeix que per l’Ajuntament de Sant Martí aquesta sentència “és una gran notícia per la gent del poble i del Lluçanès que són usuaris de l’estació de servei”.

Per altra banda, la propietat de l’Estació de Servei va presentar un recurs administratiu contra l’Ajuntament d’Olost per negar-los la llicència per ampliar els accessos a la gasolinera, que haurien de fer-se dins el seu terme municipal. Fins ara, l’Ajuntament d’Olost es negava a donar els permisos; caldrà veure què decidiran després d’aquesta primera sentència, que encara no han decidit si la recorreran.

El servei territorial de carreteres, el maig del 2022, va donar a la propietat 24 mesos per adequar els accessos. Malgrat que el termini ja s’ha exhaurit, fins al moment no s’ha pres cap mesura al respecte.//

MUNICIPAL

La Generalitat atorga dues places més al SAIAR d’Olost

La Generalitat ha atorgat dues places més al SAIAR d’Olost, que, un cop es posi en marxa, disposarà 12 places públiques i 5 de privades, d’un total de 20 previstes en el reglament de règim intern aprovat per l’Ajuntament el passat maig, tal com explica Gil Salvans, alcalde d’Olost.

Aquest reglament suposa un pas més cap a la posada en marxa del nou SAIAR. Salvans afegeix que “s’estan acabant de perfilar els tràmits amb la Generalitat i està previst que el SAIAR es posi en marxa de cara al mes de setembre o octubre”.

Aquest fet suposarà “un gran canvi”, segons Salvans, ja que s’ampliaran els serveis que s’ofereixen actualment a l’Espai Activa’t. Hi haurà, per exemple, la figura del fisioterapeuta, explica. L’objectiu del centre serà oferir un entorn adaptat a les necessitats d’atenció de les persones usuàries i millorar-ne la qualitat de vida. Alhora, també es vol afavorir el benestar dels familiars de les persones ateses al centre.// CFU

PREVENCIÓ

Torna

la campanya

No et “liïs” que impulsa el Consorci

Amb l’arribada de l’estiu i de les primeres festes majors del Lluçanès, el Consorci posa de nou en marxa la campanya No et “liïs”, per prevenir conductes de risc entre els joves.

La campanya vol fomentar espais d’oci nocturn més segurs, saludables i respectuosos. Se centra especialment en la prevenció de conductes de risc associades al consum d’alcohol i drogues.

Més enllà del material que ja es va utilitzar l’any passat, com gots i lones, enguany s’han dissenyat uns ventalls que es repartiran a les festes majors.

Les famílies amb adolescents disposen de material amb diverses recomanacions, accessible des de la pàgina web del Consorci. També hi ha un espai específic per als joves, amb recomanacions adaptades.// RED

SANT MARTÍ D’ALBARS

Per_ Carolina Font Usart

L’Estació de Servei de Sant Martí d’Albars// ARXIU

MEDI AMBIENT

El GDT s’interessa per l’entorn de la riera de Sorreigs

Participants a la passejada del GDT.// F: GDT

El Grup de Defensa del Ter (GDT) va dur a terme, el passat diumenge 15 de juny, una passejada per la riera de Sorreigs. L’objectiu de l’acte era visitar i conèixer millor la resclosa i l’entorn de la gran bassa des d’on Puigneró bombava aigua cap a la indústria tèxtil de Sant Bartomeu del Grau. Posteriorment, Puigneró hi retornava l’aigua contaminada, fet que li va suposar una condemna de presó: la primera per un delicte ambiental a l’Estat Espanyol.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va proposar fer un estudi per enderrocar la resclosa i retornar la riera al seu estat natural, però la licitació va quedar deserta i es va anul·lar el passat febrer. Ara, l’ACA té intenció de reobrir-la amb unes condicions millors perquè pugui prosperar.// RED

Acaba la campanya de primavera d’excavacions a Puig Ciutat

Han acabat d’excavar les dues sitges que faltaven de l’espai del graner, on van començar a treballar el 2017

Per_ Carolina Font Usart

La campanya d’excavacions al jaciment de Puig Ciutat es va acabar la setmana passada, havent aconseguit els objectius plantejats: acabar d’excavar les dues sitges que quedaven i donar per finalitzada l’excavació del graner que va començar el 2017.

Aquest graner era un espai molt ampli, on s’hi han localitzat cinc sitges destinades a l’emmagatzematge de gra. Les més grosses feien fins a tres metres de fondària per dos de diàmetre.

A diferència d’anys anteriors, en què a dins les sitges hi havien trobat restes d’animals que podrien haver mort a causa de la batalla. Enguany, a la part més profunda d’aquestes sitges, hi han trobat restes d’animals que, pel que sembla, eren de consum. Les restes trobades aquest any són de vaca, porc, cabra i algun conill, i sembla que serien restes de men-

jar. També hi han trobat restes de gots d’importació itàlica, que habitualment s’utilitzaven per al consum de vi.

Ara, com explica Àngels Pujols, codirectora de les excavacions del jaciment, toca estudiar en profunditat el que s’ha trobat al jaciment al llarg d’aquests anys per fer-ne difusió.

Les restes d’aquest any s’enviaran a la UAB, on l’equip d’arque-

ozoologia de Maria Saña i Corina Cid les analitzarà per determinar de què són les restes, quants animals hi ha i en quina època van morir.

L’excavació correspon al projecte Quadriennal de Recerca en Arqueologia, finançat per la Generalitat. També han comptat amb finançament de la Diputació de Barcelona i amb el suport del Consorci i de l’Ajuntament d’Oristà.//

ORISTÀ

Els arqueòlegs treballant en una de les sitges.// F: PUIG CIUTAT

El Lluçanès rep més de 4 milions d’euros de la PAC el 2024

Olost, Oristà i Prats

concentren els imports més alts, mentre que Sant Boi és el municipi amb més beneficiaris · La PAC és la principal política europea de suport a l’agricultura

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

La PAC (Política Agrària Comuna) és la segona política amb més pressupost de les que desenvolupa la Unió Europa; per davant seu només hi ha el fons de cooperació, el FEDER. La PAC representa un percentatge del 25% del total de pressupost anual de la Unió Europea. Pel període 2021 - 2027, la PAC tenia un pressupost aproximat de 387.000 milions d’euros. Al llarg dels anys, la PAC ha anat evolucionant per adaptar-se a unes circumstàncies econòmiques cada cop més canviants i també a les exigències dels ciutadans, posant cada cop més èmfasi en polítiques mediambientals. La PAC 2023 - 2027 actua sobre diferents mesures per protegir el sector agroramader enfront de les incerteses econòmiques i l’impacte que el clima té sobre la producció. És per això que actua sobre tres eixos: ajudes a la renda per a garantir l’estabilitat d’ingressos i pagar als agricultors per tenir unes pràctiques respectuoses amb el medi ambient; les mesures de mercat, per donar resposta a situacions que puguin alterar el mercat, com per exemple una baixada de la demanda; i, per últim, mesures de desenvolupament rural, basades en programes estatals i regionals per atendre les necessitats específiques de les zones

rurals.

Per finançar aquestes polítiques, la PAC utilitza dos fons europeus: per una banda, el FEAGA (Fons Europeu Agrícola de Garantia) que ofereix ajudes directes i finança mesures de mercat; i per altra, el FEADER (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural).

Cada país de la Unió Europea gestiona a la seva manera els diferents pagaments de la PAC i, seguint la normativa europea de transparència, està obligat a publicar les dades dels beneficiaris.

LA PAC AL LLUÇANÈS

Al Lluçanès, les ajudes de la PAC 2024 van beneficiar a 347 persones o empreses, entre les quals es van repartir més de 4 milions d’euros de fons europeus.

Amb només el 0,08% del total estatal, els ajuts europeus van arribar a 347 persones i empreses del Lluçanès

A l’Estat Espanyol, la PAC 2024 destinà més de 4.882 milions d’euros en ajudes directes, 232,4 dels quals milions van ser per a Catalunya. En resum, que de la PAC el Lluçanès va arribar-hi poc més d’un 1,7 % del total de Catalunya, o dit d’una altra manera, el 0,08% del total de l’Estat.

Els municipis del Lluçanès on es van rebre més diners de la PAC van ser Olost (618.508 €), Oristà (596.872 €) i Prats (535.519 €). Per la seva banda, Sant Boi destaca per ser el municipi on més persones i empreses reben ajudes de la PAC: setanta-tres. Això representa que més del 20% de les

Beneficiaris i ajudes de la PAC 2024

FONT: Secretaria general de recursos agraris i seguretat alimentària del ministeri d’agricultura, pesca i alimentació.

persones o empreses beneficiàries tenen la seu en aquest municipi.

LA PAC COMPARADA

El total de la PAC al Lluçanès va ser de 4 milions d’euros, un milió menys del que va rebre una de les grans empreses del sector agroalimentari tarragoní, Unió Nuts (5.757.188 €). Aquesta empresa, dedicada a la producció de fruits secs, vi i

oli d’oliva, va tancar l’exercici 2023-2024 amb una facturació de 133 milions d’euros. A la província de Barcelona, l’empresa que més finançament va rebre de la PAC va ser Freixenet amb 1,5 milions d’euros. L’empresa de Sant Sadurní d’Anoia, que ara pertany al grup alemany Geschwister Oetker, va tancar l’any amb una facturació de 1.200 milions d’euros.//

Un viatge a Noruega que posa en relleu la importància de la inclusió

Deu alumnes de l’institut Castell del Quer van viatjar a Rollag

Kommune aquest passat març en el marc del programa Erasmus+

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

Els joves practicant amb matalassos de neu.// F: CASTELL DEL QUER

Aquest març, deu alumnes de l’Institut Castell del Quer van viatjar a Rollag Kommune (Noruega). La iniciativa s’emmarca en el programa Erasmus+, tal com explica la professora del centre i coordinadora del viatge Núria Rovira, que afegeix: “Aquest Erasmus ha estat molt especial, ja que és la primera vegada que es fa amb joves amb diversitat

funcional o que tenen alguna necessitat específica de suport educatiu”. Rovira explica que aquest viatge ha estat una gran oportunitat per a aquests joves, alguns dels quals era la primera vegada que sortien de Catalunya. El grup del Castell del Quer, allotjat a Rollag Kommune, va visitar dos centres educatius, a Flesberg i a Veggli, on van conèixer i compartir jocs amb els alumnes dels centres, com el Dead ball i les bitlles catalanes. El contacte amb els centres es

va fer a través d’Olena Matata, que durant anys va estiuejar a Sant Boi a través del programa “Osona amb els nens”. Allà va néixer l’amistat amb Rovira, que encara perdura i que ha ajudat a teixir aquesta iniciativa.

Però Noruega també ha estat sinònim d’esports i de neu, amb motos, matalassos i raquetes, on els joves han pogut gaudir d’experiències úniques.

Tal com explica Rovira, ha servit perquè aquests joves aprenguessin a superar les seves pors. Pors que també han hagut de superar les famílies, ja que per a alguns era la primera vegada que viatjaven sense la família, tants dies i tan lluny.

Un cúmul de superacions que els ha permès guanyar autonomia personal i social, alhora que, com diu Rovira: “els ha ajudat a creure en les possibilitats personals de cadascun”.

Rovira explica que la voluntat és poder mantenir aquest projecte d’Erasmus+ per a tothom els pròxims cursos.//

MUNICIPAL

Fi de la temporada d’Envelliment Actiu

El projecte d’Envelliment Actiu del Lluçanès va aplegar més de 100 participants d’arreu del territori per celebrar el final de la temporada 2024 - 25. Alpens va ser el lloc escollit per fer la festa de comiat on hi van participar persones dels diferents grups de memòria, psicomotricitat, caminadors i d’altres tallers que durant el curs ha organitzat el Consorci.

La jornada va començar amb un bon esmorzar als jardins de la Torre on els va rebre Toni Prat, alcalde d’Alpens. En acabat, van començar una ruta cap a Rocadepena i el Mirador de la Serra. Aquells que van voler quedar-se dins del poble van poder fer la Ruta de la Forja. Abans de marxar, van poder visitar l’exposició de sobre la Batalla d’Alpens que hi ha instal·lada a la fàbrica Vella.

El projecte Envelliment Actiu va néixer el 2016 de la mà del Consorci, que va decidir apostar per la prevenció i la promoció de l’autonomia de les persones grans del Lluçanès.// RED

EDUCACIÓ

Primera escola d’estiu

per a dones del Lluçanès

La primera escola d’estiu per a dones es farà a Sant Bartomeu del Grau aquest juliol. Aquesta idea va sorgir arran dels cursos de català que es fan al municipi, on es va detectar la necessitat de crear espais de confiança per a dones on es poguessin treballar diferents temes d’àmbits tan diversos com la salut o la tecnologia.

La iniciativa organitzada des del Consorci també s’emmarca dins les activitats del Pla estratègic per reduir l’atur femení. En aquest sentit, es treballaran eines com el correu electrònic o l’ús del certificat digital.

Les classes seran els dilluns i dijous a les 10 del matí i duraran una hora i mitja. Per tal de facilitar la participació de totes les dones que tenen menors a càrrec, hi haurà servei de canguratge.

A l’Escola es faran sessions grupals per treballar aspectes com el benestar físic, la salut i el coneixement de l’entorn. També es treballaran, com s’ha dit, diferents eines tecnològiques, gairebé indispensables avui en dia. Han previst que hi pugui haver un espai per poder fer demandes específiques de temes concrets.

L’Escola començarà el 7 de juliol i ja s’han obert les inscripcions, que es poden fer a través de la pàgina web del Consorci o per telèfon.// RED

Els caminadors a dalt a Rocadepena// F: CONSORCI

Desconnectar per tornar a connectar, sense anar més lluny

Molt

a prop de Barcelona trobaràs tot allò que necessites per escapar de la rutina del dia a dia i descobrir els millors plans

CONTINGUT OFERT

Per_ Diputació

La Els pobles i ciutats de la província de Barcelona són ideals per fer turisme de proximitat, conscient i sostenible, i hi trobaràs una oferta molt diversa d’activitats i serveis de qualitat per satisfer els més exigents.

ENOGASTRONOMIA

Catalunya és enguany la Regió Mundial de la Gastronomia, i a la província de Barcelona el que et resultarà més difícil serà escollir entre una cuina casolana tradicional amb productes singulars i de proximitat i una cuina innovadora de la mà de xefs reconeguts internacionalment.

Visitar els productors que assorteixen els restaurants i les fondes del territori amb productes locals de primera qualitat és una experiència que no hauries de perdre’t.

I fins a tres denominacions d’origen autòctones —DO Penedès, DO Alella i DO Pla de Bages— ofereixen visites als seus cellers i activitats de tast i de maridatge per viure experiències úniques d’enoturisme. Contemplar les vinyes i la posta de sol tastant uns bons vins és una manera excel·lent de connectar amb la terra i assaborir els plaers senzills de la vida.

CULTURA I PATRIMONI

Si t’apassiona la cultura, pots descobrir joies del romànic ben a prop de Barcelona visitant la Seu d’Ègara, a Terrassa, o el Monestir de Sant Cugat del Vallès.

També pots admirar joies arquitectòniques del Modernisme, com la Cripta Gaudí a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló; o conèixer el llegat modernista de Domènech i Montaner a Canet de Mar.

BENESTAR I NATURA

Si prefereixes la calma i relaxar-te per desconnectar, pots meditar o practicar ioga immers en un entorn natural preciós; fer un reconfortant bany de bosc enmig d’un parc natural; o banyar-te en aigües termals on ja ho feien els romans, a Caldes de Montbui i a la Garriga a l’interior, o a tocar del mar, a Arenys de Mar i a Caldes d’Estrac.

SENDERS I RUTES, A PEU O EN BICICLETA?

En canvi, si el que t’emociona és re -

córrer senders i paratges naturals de bellesa singular, només et cal decidir com fer-ho, si a peu o en bicicleta.

Les impressionants formacions rocoses de Montserrat i el seu monestir mil·lenari segur que et sorprendran.

La comarca del Berguedà, amb el massís del Pedraforca —per als més avesats a la muntanya—, t’ofereix rutes de senderisme i rutes cicloturístiques.

El Parc Natural del Montseny, amb camins de bosc de conte de fades, és només un dels 14 parcs i espais naturals de la província de Barcelona on fer salut i desconnectar.

I arreu de la província trobaràs rutes per fer en bicicleta; bici de carretera, BTT o gravel és el que hauràs de triar.

SOL I PLATJA?

A Costa Barcelona et serà fàcil trobar la platja que vols: una cala solitària on relaxar-te bressolat per la remor de les onades; una platja familiar amb tots els serveis; o una platja llarga, ideal per fer-hi esport. Vinti-cinc poblacions costaneres a prop de Barcelona —i totes connectades mitjançant transport públic— donen per a molt!

10 PROPOSTES IMPRESCINDIBLES A LES COMARQUES DE BARCELONA PER DESCONNECTAR PER TORNAR A CONNECTAR, SENSE ANAR MÉS LLUNY

1. Joies del romànic a prop de Barcelona: la Seu d’Ègara a Terrassa, el Monestir de Sant Cugat del Vallès i les esglésies romàniques del Berguedà.

2. La Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, i els Jardins Artigas a la Pobla de Lillet, obres singulars de Gaudí.

3. Cardona, castell i sal.

4. Termalisme a l’interior a Caldes de Montbui i a la Garriga, o a prop de la costa a Arenys de Mar i a Caldes d’Estrac.

5. Montserrat, un monestir mil·lenari i un munt de rutes senderistes.

6. Vic ciutat medieval, Rupit i Pruit, Tavertet i el Collsacabra.

7. El Montseny, Reserva de la Biosfera.

8. Sitges: platges, gastronomia i Modernisme.

9. Les platges del Maresme.

10. Miradors, vinyes i cellers al Penedès.

Trobaràs aquestes i moltes més propostes escanejant aquest QR:

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.

de Barcelona

Gaudir del termalisme a Caldes de Montbui.//F: XAVIER TORRES-BACCHETTA - DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Sitges: platges, gastronomia i Modernisme.//F: SHUTTERSTOCK

El 28J es commemora al Lluçanès amb orgull

En el marc de la campanya Orgull de Poble, coordinada pel Consorci, els pobles del Lluçanès s’han sumat a la commemoració del 28J, el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+.

De les activitats que s’organitzaran destaca la projecció del film Carol, que es farà a l’Espai de Prats de Lluçanès, el 29 de juny, a les 7 de la tarda, en el marc del cicle “Visibilització del lesbianisme a través del cinema”, impulsat per la Generalitat i coordinat pel Festival CLAM, Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya.

Olost organitzarà Orgull d’història, un acte que vol fer reconeixement a les lluites passades i als drets assolits gràcies a aquestes. L’acte es farà el dissabte 28 davant de l’Ajuntament.

La campanya Orgull de Poble va començar al maig amb els tallers La llibertat d’estimar, que es van fer a diferents municipis, i amb la segona edició del sopar Orgull de Poble, a Sant Bartomeu del Grau, que va acabar amb l’actuació de Sharonne.// RED

Tornen els sunsets a Sant Bartomeu

Els Sunsets d’estiu, un esdeveniment cultural de format polifacètic que té com a principal característica que se celebra durant la posta de sol (d’aquí l’anglicisme que li dona nom), tornen a Sant Bartomeu del Grau per segon any consecutiu.

L’Ajuntament aposta de nou per dinamitzar els vespres dels divendres de juliol amb un tipus d’acte que l’any passat va tenir molt èxit: petits concerts de gèneres diferents, combinats amb un maridatge gastronòmic escollit especialment per a l’ocasió i en indrets emblemàtics del poble.

Enguany, el cicle començarà el dia 4 de juliol amb el concert de Tres Quarts de Trio. Seguidament, el divendres 11 tindrà lloc el concert dels Tets, dia en què també se celebrarà un acte amb motiu de la jubilació del metge del poble, Miquel Casadevall. El divendres 19 no hi haurà sunset, ja que aquell cap de setmana se celebra la segona edició del GrauFest. El cicle s’acabarà el dia 25, tancat un cop més per la Dj Saraswati, acompanyada per Aion Sax.// MCF

Les nits més tremendes són a Olost

Les nits dels divendres de juliol a Olost ja fa anys que són tremendes, i aquest any encara ho seran més amb el T’encegues, un joc de tast de vins a cegues, amb pistes i premis per als tres primers classificats. Però això no serà fins a la darrera nit, la del 25, tot i que els tiquets del tast es posaran a la venda el dia 8.

La primera Nit Tremenda serà el divendres 4 i començarà a ritme de rock, amb les versions dels anys 80 dels grups Mike LaMotta i Status Uegra.

La segona nit serà el divendres 18, amb una conversa musical entre el cantautor torrenc Ferran Orriols i l’olostenc Robert Juvé, aprofitant que aquest primer presenta el seu últim disc Darrere els Horts. La nit serà tremenda per als 50 primers assistents, que rebran un CD del cantant de forma gratuïta.

Enguany, totes les activitats començaran a les 10 de la nit i seran gratuïtes, a excepció del tast de vins, que valdrà 10 €.//RED

Sharonne durant l’actuació que va captivar el públic de SBG/ F: CONSORCI

Un dels actes de l’edició de l’any passat.// F: ARXIU

Un dels actes de l’edició de l’any passat.// F: ARXIU

La Rosada pren forma i encara la recta final per començar a rebre veïns

El projecte cooperatiu transforma Cal Janet, a la plaça Nova de Prats, en un espai per viure amb acompanyament i cures en diferents etapes de la vida

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Ferran Vila Cabanas

Els operaris treballen de valent a Cal Janet, a la plaça Nova de Prats, perquè a finals d’estiu pugui ser una realitat La Rosada, el projecte que vol acollir persones en diferents etapes de la vida que necessitin cures o acompanyament. No els agrada parlar d’una residència, sinó d’un espai que

pugui ser útil “en molts moments de la vida, des d’algú que és molt vellet fins a un acompanyament postpart”. Per això mateix hi haurà habitatges i espais privats per a qui hi visqui, però també espais polivalents amb la voluntat d’obrir-se al poble.

A hores d’ara ja s’han assignat diversos dels set apartaments amb cuina pròpia i quatre habitacions disponibles, que podran arribar a acollir entre 11 i 20 persones.

Tot el conjunt, que s’ha reformat de dalt a baix, però respectant molts elements de la casa, tindrà una àmplia sala d’activitats, piscina climatitzada, un jardí i un hort, a més d’una botiga —on era la carnisseria— que vendrà menjar preparat, amb la possibilitat de consumir-lo en un menjador ubicat a la planta baixa.

“Era l’edifici perfecte per fer el projecte que ens havíem imaginat”, remarquen les impulsores del projecte, que s’ha estructurat en forma de cooperativa.

D’aquesta manera, i adaptant-se en cada cas, s’ha demanat una aportació inicial als futurs residents per a finançar les obres, uns diners que s’acabaran retornant a la mateixa persona o a la família quan deixi de formar part de la cooperativa. Pel que fa a les quotes mensuals, es tracta de preus “equiparables als d’una residència” en el cas de les persones que requereixin tots els serveis, mentre que el preu base dels pisos amb dret als serveis de l’edifici és de 1.000 euros.//

Arriba la Festa Major d’estiu de Sta. Eulàlia

L’única festa major del juliol al Lluçanès és la d’estiu de Santa Eulàlia de Puig-oriol, que començarà el dia 4 i acabarà el diumenge 13 de juliol amb la tradicional missa i benedicció de cotxes a Sant Cristòfol, tot i que el dia del sant és el 10, però ja se sap que tots els sants tenen vuitada.

D’entre tots els actes, destaquen els concerts que tant divendres com dissabte es faran a la zona esportiva. El divendres, just després dels partits de vòlei i envoltat de mojitos, actuarà El Nobir. El dissabte, després de la gimcana guarra de la tarda, els Oh Uh Ah obriran la nit, que tancaran els Llanegaires i el DJ Ardid.

El CERT també acollirà un dels actes de la festa, sota el nom Cuina d’arrel, es podrà visitar l’exposició de receptes de Santa Eulàlia de Puig-oriol i d’estris antics. El teatre tampoc faltarà a la festa, la companyia l’Elenc de Roda de Castellgalí presentarà Mentiders a l’Espai Social la tarda de diumenge dia 6, al Local Social .// RED

La part de darrere de Cal Janet, aquesta setmana, que ja està a la recta final de les obres.// F: FVC

El partit de vòlei, l’any passat.// F: ARXIU

L’ÀLBUM

La flama des del cim · El Canigó Enguany, tres membres del CE Bandolers, de Sant Feliu, van anar, la nit del 22 de juny al cim del Canigó per a la regeneració de la Flama. Després, els ciclistes del Lluçanès la van baixar a tots els pobles.//

Trobada de la Coral del Lluçanès · La Torre Una vintena d’excantaires de la Coral del Lluçanès es van retrobar diumenge 8 de juny en un dinar que va acabar amb la interpretació de diverses cançons del seu antic repertori. Van ser uns moments per recordar la trajectòria d’aquesta entitat, que havia arribat a aplegar representants de tots els pobles de la comarca, i per la qual van passar més d’un centenar de persones. Fundada l’11 de juny de 1973 al santuari dels Munts, va mantenir l’activitat fins al 2011.//

La tercera proposta de la Païssa · Lluçà

La Païssa, la proposta d’arts escèniques i productes de la terra del Consorci del Lluçanès, va arribar el 24 de juny a Formatges Lluçà amb Júlia Miralles, Maria Ribera i Santi Careta.//

Dibuixant Sant Boi de Lluçanès

28 aficionats a l’sketching, una tècnica de dibuix ràpid i senzill, es van trobar el 14 de juny per dibuixar diferents racons del poble. Aquesta va ser la primera trobada, però n’hi haurà més!//

Sant Joan i els Elois omplen Prats de disbauixa, aigua i molta gent La màgia del Contrapàs omple les places

Un any més, les festes de Sant Joan i els Elois han omplert places i carrers de Prats de gent i activitats per tots els gustos. Una de les novetats d’aquest any ha estat la recuperació del repic de campanes per anunciar l’arribada de les festes, que es va fer des de l’església de Sant Vicenç.

La nit de la revetlla el Santuari de Lurdes va patir un acte vandàlic que l’Ajuntament ràpidament va condemnar, posant de manifest que aquestes actituds no tenen cabuda al poble.

Com sempre el Contrapàs ha estat un dels grans protagonistes de la festa. Enguany, però, no ha estat exempt de polèmica en el moment de decidir si s’entrava a la plaça amb o sense txaranga.// RED.

Moments de tensió mentre es decidia si s’entrava a la plaça amb o sense txaranga.//

La plaça amatent esperant la flama del Canigó// F: AJ PRATS

Presentació del llibre de Sant Joan i els Elois / F:AJ PRATS

El repic de campanes que s’ha recuperat aquest any.// F:AJ PRATS

Una instantània de la trobada de puntaires.// F: NSM

Sant Sebastià veient passar la cursa dels Elois// F: FVC

Ballada del Contrapàs a la plaça Vella.// F: JORDI BATRIU

FESTA MAJOR DE PERAFITA

Sant Pere arriba carregat de música, esport, mojitos, menjar i emocions fortes a la Festa Major de Perafita

· Els primers actes van començar la setmana passada, amb la caminada popular i la revetlla de Sant Joan · El programa combina novetats i tradicions, i tornarà a omplir carrers i places durant el cap de setmana

PERAFITA

Per_ Guillem Sucarrat Anfruns

Un any més, torna la celebració de Sant Pere al calendari de tothom, i amb ella, la Festa Major de Perafita, amb un repertori d’activitats i actes per a totes les edats, per viure’ls amb moltes ganes.

Els actes començaran el dijous 26 de juny, amb el Robust infantil a les 4 de la tarda al parc de Can Riera. Tot seguit, a la plaça de Sant Antoni, hi haurà una novetat d’aquest any: bons mojitos per a tothom i, tot seguit, el tradicional bingo.

L’endemà, divendres, es disputarà la 30a edició del torneig de futbol sala, amb actes sorpresa i sorteigs per a tots els jugadors participants. A la nit, la plaça s’omplirà de música amb el Desconcert, que enguany compta amb SQUAK, el retorn de SICUTA –que l’any passat ja va triomfar–; i, per acabar, DJ GIN, vinguda des d’Alpens. Dissabte, els més petits –i també els no tan petits– podran gaudir d’un tobogan aquàtic al carrer de la Roca. A les 4 de la tarda, arribarà el torn dels més

El torneig de futbol sala arriba a la 30a edició

valents amb la tercera edició del Robust de Perafita, on els equips hauran de posar-se entre les cordes en proves de velocitat, força i, sobretot, treball en equip. Per relaxar els músculs i entrar de ple en l’esperit de Festa Major, a les 9 del vespre, Ramon

Berengueras, propietari de l’empresa de formatges Betara, serà l’encarregat de fer el pregó d’enguany. Tot seguit, hi haurà sopar popular i el tradicional ball amb Cafè Trio. Per tancar la nit, DJ Kaktus, pradenc, remourà l’ambient perquè ningú es quedi quiet.

Finalment, diumenge, a les 9 del matí, es farà el campionat de tir al plat al camp de tir, organitzat per l’Associació de Caçadors de Perafita. A les 11 del matí, se celebrarà la missa en honor a Sant Pere, a l’església, cantada pel Cor del Grau de Sant Bartomeu del Grau, i, a la mateixa hora, a la plaça de Sant Antoni, els més menuts podran gaudir de l’espectacle infantil de Jaume Barri.

Per cloure la festa com mana la tradició, els Havaneros de l’Esquirol faran vibrar el poble amb les seves havaneres, a les 7 del vespre, a la plaça de l’Església.//

El tradicional Bingo, l’any passat.// F: ARXIU

LLUÍS COLOMÉ SERRA

“El notari és una figura molt desconeguda per a la majoria de gent”

El nou notari de Prats de Lluçanès

Cal dir que mai havia anat al notari, així que la imatge que tenia d’un notari (que no tinc massa clar d’on ha sortit) em feia estar un xic intranquil·la.

Vam quedar un dia al matí a la notaria de Prats de Lluçanès, que està situada al carrer de la Lira. Anant cap allà, m’esperava trobar un senyor gran, extremadament seriós, darrere d’un escriptori de fusta amb un llum de taula d’aquells que tenen una pantalla verda al damunt, a dins un despatx lúgubre, amb mobles molt foscos, estanteries plenes de llibres de pell amb lloms gruixuts que abans eren vermells i que el pas del temps els havia enfosquit. Res més allunyat de la realitat.

En Lluís em va rebre amb un gran somriure; la seva amabilitat i la tranquil·litat amb què parla de seguida et fan confiar en ell. Suposo que és una cosa bona, tenint en compte la feina que té.

Vam xerrar gairebé una hora en una sala amb finestres que deixaven entrar tota la llum del dia, amb una taula central ovalada, on em va anar explicant per què havia decidit fer-se notari, quin camí havia seguit per arribar-hi i què era i feia ben bé un notari. Sense presses, assegurant-se que no es descuidava res. I, sobretot, assegurant-se que a mi em canviava la imatge de notari que fins aquell moment tenia al cap.//

QUÈ ÉS I QUÈ FA UN NOTARI?

Un notari és un funcionari públic, però amb condició mixta. És a dir, ens hem de treure unes oposicions per poder exercir, que són considerades les més dures que hi ha actualment a l’Estat. Però no cobrem un sou públic, sinó que només cobrem per les escriptures que firmem: som com autònoms. En aquest sentit, assumim també totes les despeses: del local, si contractem personal, etc.

I PODEU DECIDIR ON TREBALLAR?

No, no podem obrir un despatx allà on volem. L’Estat ens adjudica una plaça i allà és on hem de treballar.

I JA NO US PODEU MOURE?

Un cop se t’adjudica una plaça, aquesta ja és teva, però sempre pots optar a concursar per obtenir una plaça a un lloc més gran. Si et toca, llavors renuncies a la plaça inicial, que queda lliure i la poden tornar a adjudicar.

La plaça de Prats, per exemple, sol ser una plaça d’entrada.

QUÈ ÉS UNA PLAÇA D’ENTRADA?

Doncs que és una plaça ideal per començar a exercir de notari, perquè hi ha un bon volum de feina, però no és tan gran com Vic.

LLAVORS SI D’AQUÍ UN TEMPS DECIDEIXES OPTAR A UNA PLAÇA MÉS GRAN, AQUÍ JA NO HI HAURÀ NOTARI?

Quan queda una plaça vacant, no vol dir que quedi sense funcionament. Automàticament, s’adjudica al notari del costat –en aquest cas el de Puig-reig– que l’ha de portar juntament amb la seva notaria.

Però la voluntat del Col·legi Notarial de Catalunya és que aquestes places s’ocupin perquè

Carolina Font Usart

Des del passat maig, Lluís Colomé, de Cornellà de Terri, és el nou notari de Prats de Lluçanès després de guanyar la plaça en la darrera convocatòria. A Catalunya hi ha 492 places de notari i habitualment hi ha dues crides l’any per cobrir les places vacants. Per optar a una d’aquestes places, cal

hi pugui haver servei notarial de proximitat cada dia de la setmana.

I SEMPRE S’HA D’ANAR AL NOTARI QUE TENS MÉS A PROP?

No, cadascú pot anar al notari que vulgui. Però els notaris tenim limitacions territorials.

QUÈ VOL DIR LIMITACIONS

TERRITORIALS?

Vol dir que, si m’he de desplaçar per autoritzar documents públics, només puc anar dins el districte notarial que tinc assignat. Jo formo part del districte notarial de Berga; per tant, puc donar fe a la majoria de pobles del Lluçanès, excepte els que pertanyen als districtes notarials de Vic o Ripoll.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE UN NOTARI O UN ALTRE?

El preu segur que no. Les taxes que cobrem els notaris per firmar els documents venen totes marcades a través d’un Real Decret que aprova el Govern.

Intentem “competir” amb el servei, oferint un tracte de pròximitat i de qualitat.

QUINA ÉS LA FEINA D’UN NOTARI?

Per mi, la principal funció d’un notari ha de ser el control de la legalitat. És a dir, quan hi ha un conflicte entre dues parts, tothom coneix la figura del jutge, oi? Tenim un problema, acabem al jutjat. El notari intenta evitar que s’hi arribi.

Aquesta és la nostra màxima fonamental.

EL VOSTRE OBJECTIU ÉS QUE SE SEGUEIXI LA LEGALITAT?

Saps aquella frase de “feta la llei, feta la trampa”? Doncs gran part de la feina del notari és que això no sigui així. El nostre objectiu és evitar que, en determinades situacions, puguin sorgir conflictes, som un servei cap a la ciutadania per evitar problemes.

COM PER EXEMPLE?

Imagina’t que un ciutadà vol comprar un habitatge i ha de demanar una hipoteca. Des del

2019, hi ha el que es coneix com a “acte de transparència”. És a dir, abans de firmar-la, has de passar pel notari perquè t’expliqui bé totes les condicions, i nosaltres ens hem d’assegurar que les entenguis. I hi has de tornar el dia de la firma. Això vol dir, que, almenys, aquella persona ja ens haurà vist dos cops, que, si li han sorgit dubtes, ens els pot tornar a demanar; i que, si no ho veu clar, encara es pot fer enrere.

PERÒ ÉS CAR ANAR AL NOTARI, O ALMENYS AQUESTA ÉS LA PERCEPCIÓ QUE SE’N TÉ?

Com t’he dit, tots els notaris cobrem el mateix: els preus els marca la llei. Però nosaltres cobrem per document firmat, no per assessorament, i això la gent ho ha de tenir clar. És a dir que, si per exemple, en l’acte de transparència de la hipoteca, no cobrarem l’assessorament. Només cobrem la firma l’acta on assegurem que el client ha pogut llegir tota la informació i que ha rebut assesso-

superar unes oposicions, considerades que les més dures que convoca l’Estat Espanyol. En la darrera convocatòria, que es va celebrar al Col·legi Notarial de Catalunya entre el setembre del 2023 i el juliol del 2024, s’hi van presentar 796 persones; només 92 van aconseguir aprovar.

“La principal tasca d’un notari és el control de la legalitat per evitar conflictes”

rament abans de firmar-la.

MÉS ENLLÀ D’AIXÒ, I DELS TESTAMENTS QUÈ FEU?

També fem regularitzacions de cabuda, és a dir, en finques rústiques on la superfície que diu el cadastre no és correcta, fem la regularització perquè la realitat coincideixi amb el registre. Vinculat al que dius del testament, a Catalunya també hi ha la figura del pacte successori, que és molt interessant i del qual se’n firmen molt pocs. Aquest és útil per a successions en empreses amb particularitats. El pacte, a diferència d’un testament, un cop firmat ja no es pot canviar si no és amb el consentiment de totes les parts. Des de fa uns anys, també podem fer casaments i parelles de fet. A més, com que al registre civil estan molt col·lapsats, des de fa un temps podem fer jures de nacionalitat. En aquest cas, la diferència és que al registre civil és gratuït i al notari has de pagar.

Un retrat en tres pinzellades

Un ideal de felicitat: Ara mateix, que acaba de néixer el meu fill i tot just té un mes de vida, et diria que la felicitat és qualsevol dia tranquil en família. Moments senzills, però plens de sentit.

Un lema: Crec profundament que sense coneixement no hi pot haver judici crític. I sense aquest, és molt difícil avançar com a persones i com a societat.

Una afició: Caminar per la natura, acompanyat d’una bona conversa. És la millor manera de desconnectar

TOT AIXÒ TRENCA UNA MICA AMB L’IDEA QUE TENIM DE PER A QUÈ SERVEIX UN NOTARI.

Jo crec que el notari és una figura molt desconeguda per a la majoria de gent.

Per exemple, podem fer aixecaments d’atestats de finques on hi hagi desperfectes, com faria un pèrit de l’asseguradora. Si aquest no pot venir de seguida i cal arreglar els desperfectes, els notaris podem aixecar una acta notarial amb els danys, que té validesa per a l’assegurança.

Després de la DANA a València, els notaris de tot l’Estat ens vam ajuntar per oferir aquest servei de manera telemàtica i gratuïta.

PER QUÈ ET VAS DECIDIR A FER-TE NOTARI?

Mira, en el meu cas va ser una vocació tardana. Jo vaig estudiar Direcció i Administració d’Empreses, però vaig començar a treballar en una auditoria i vaig veure que allò no era el que m’agradava. Així que vaig decidir estudiar Dret i, després, em vaig posar a opositar.

Les oposicions a notari són de les més difícils que hi ha a l’Estat. La mitjana d’anys d’estudi és de set amb una dedicació exclusiva. Jo vaig anar fent. A mig camí, vaig haver-me de posar a treballar i durant un temps ho vaig combinar tot, però era molt difícil. Així que, finalment, vaig decidir treballar i estalviar, i llavors em vaig polir tots els estalvis en els últims cinc anys d’opositor. Però, des del principi, tenia clar que volia ser notari a Catalunya.

PER QUÈ?

Perquè hi ha molt pocs notaris catalans: la majoria venen de fora. És una professió molt endogàmica, tot i que és cert que cada cop som més els que no tenim precedents familiars de notaris. A Catalunya no hi ha gaire tradició notarial, com sí que hi ha a Madrid o Andalusia, on hi ha grans acadèmies d’opositors. Però d’uns anys ençà, el Col·legi Notarial de Catalunya està treballant per canviar-ho, i cada cop som més els opositors catalans.//

NOTÍCIES · ESPORTS

Bitlles d’extraradi

Cada any, una jornada del campionat creua la frontera comarcal i fa cap a l’Estany, població fidel al Lluçanès bitllaire des de fa anys. La del 15 de juny va ser una jornada dura. Lluny del caliu comarcal, els equips es van enfrontar a un sol de justícia en un camp dissenyat per fer les delícies dels més exigents d’aquest esport. La calor no va poder aturar els braços balancejant bitllots que s’estavellaven a gran velocitat contra els grupuscles de bitlles.

Els Rocaguinarda encapçalen la classificació amb el seu joc precís i eficaç, que només deixa una bitlla dempeus. Els Estanyencs B van fer múscul com a equip local, i els Maitips no paren d’engolir punts, ocupant el tercer lloc amb orgull. La resta d’equips continuen tirant sense compassió, amb l’esperança de no caure en la indiferència.

La següent jornada ens portarà al nord del Lluçanès, terra de progrés i bitlles ajagudes.// RTB

El Passegem Junts acaba el curs

El projecte “Passegem Junts” tanca el curs 202425 amb la implicació de sis escoles i amb més de 334 participants d’edats ben variades.Aquesta iniciativa, impulsada pel Consorci, connecta les diferents generacions que hi participen. Per una banda, els infants de les diferents escoles i, per l’altra, els membres dels diferents grups d’envelliment actiu que hi ha al Lluçanès.

El Passegem Junts, més enllà del fet de passejar per l’entorn, també treballa diferents temàtiques on la gent gran pot transmetre els seus coneixements als més menuts, o al revés. Aquest curs s’han tocat temàtiques molt variades, relacionades amb cada municipi i l’època de l’any. Així per exemple, a Alpens, al novembre es va parlar de bolets. A Oristà, de la pedra seca, a Sant Feliu, de les herbes remeieres, a Perafita de les fonts, i a Sant Bartomeu, dels jocs d’abans.// RED

El cros de Sant Joan i els Elois celebra la 47a edició en plena forma

Jordi Alsina i Encarna Núñez s’imposen a la cursa de Prats

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Redacció

Els atletes Jordi Alsina i Encarna Núñez han estat els guanyadors de la 47a edició del Cros de Sant Joan i els Elois 2025. Alsina va travessar la línia de meta amb un temps de 19 minuts i 12 segons, seguit de Martí Costa amb un temps de 19 minuts i 35 segons. La tercera posició va ser per a Francesc Bach, del Trail Moianès, que va superar els 6 quilòmetres del recorregut amb un temps de 19 minuts i 50 segons.

L’atleta del Club Atlètic Vic, Encarna Núñez, va travessar la meta amb un temps de 23 minuts i 5 segons, seguida en segon lloc per Marta Palau, del Club Atlètic Berga, amb un temps de 23 minuts i 46 segons. Al podi les va acompanyar Laia Andreu amb un temps de 24 minuts.

Al cros hi va haver 144 inscrits, superant la xifra de l’any anterior i demostrant la popularitat d’aquesta cursa.//

SOLIDARI

Punks contra el càncer

Castellers, geganters, activitats infantils, dinar popular i concert solidari i festiu a Olost per recaptar fons per a la investigació oncològica

OLOST

Per_ Roger Torrents Boy

Quan una vida queda estroncada per un diagnòstic de càncer, els organitzadors adopten una actitud punk per fer-hi front a aquest problema. El dissabte 21 de juny, la zona esportiva d’Olost es va convertir en un espai benèfic gràcies a la segona edició del Concert Solidari contra el Càncer organitzat per Eduard Vila, i amb la collaboració de diversa gent d’Olost i voltants. La pista va esdevenir un espai per gaudir de música punk i derivats, cosa que el públic assistent va agrair molt, ja que és un espai musical difícil de trobar a la nostra comarca. Els beneficis d’aquest acte es destinen a l’Institut Català d’Oncologia, que dedicarà aquests guanys a la investigació.

Tot va començar a la plaça del poble, a les deu del matí, amb els Castellers del Lluçanès. Tot seguit hi va haver una cercavila amb els Gegants d’Olost fins a la zona esportiva. Un cop allà, un espectacle infantil a càrrec d’Els Xics va distreure els més menuts, mentre que la resta podia anar passant i repassant les paradetes que es trobaven per allà. Al migdia va tenir lloc un

vermut musical i un dinar solidari amb més de 150 comensals. A la tarda van començar els concerts a cop de guitarra elèctrica i de les bateries folles, que amb el seu temperi volien ajudar tots els que pateixen aquesta malaltia. Surfer Monguers, Nervi, Gröp i molts més van posar banda sonora a una vetllada que va acabar a altes hores, a càrrec del Dj VTS.//

El campionat, que va començar a Olost, passa a la tercera jornada.// F: JOSEP CAÑERO

Edició del Passegem Junts a Sant Feliu Sasserra// F: CONSORCI

La segona edició del Raid de Perafita aplega un centenar de participants

També s’hi va disputar un Raid de ponis per a genets de fins a 11 anys

PERAFITA

Per_ Carolina Font Usart

La II edició del Raid de promoció de Perafita va aplegar 91 cavalls el passat 14 de juny, per córrer en alguna de les tres categories que es van disputar: 80 km, 60 km i 40 km.

El diumenge va tenir lloc el primer Raid per a ponis on van participar 13 genets d’entre sis i onze anys. Tal com explica la regidora de Perafita, Maria Barcons: “Els raids de ponis serveixen per iniciar-se en el món dels raids.” També es van disputar tres carreres: de 5 km, 10 km i 20 km.

Malgrat la calor que va fer durant el cap de setmana, des de l’organització estant molt contents amb el desenvolupament del raid.

La proximitat de dates amb el Raid de Santa Coloma de Farners, —que l’any passat no es va fer i que és més fàcil que el de Perafita, com explica Barcons— va fer que la participació fos més baixa que l’edició passada, ja que per normativa els cavalls han de descansar uns quants dies entre raids.

A la categoria de 80 quilòmetres la guanyadora va ser Nora Rigat amb SW Midele, seguida de Violeta Vall amb SW Mabakys

gurp de

i Ángel Soy amb For Jolene.

En la categoria de 60 quilòmetres el guanyador va ser Jau-

me Puntí amb SW Lorient Yes, acompanyat al podi per Jana Francàs amb Esclafit, i Martina Oriols amb Inapa Cost.

Tretze genets d’entre 11 i 6 anys van participar a la primera edició del Poni Raid de Perafita el passat 15 de juny

La cursa de 40 quilòmetres la va guanyar Enzo Comas, amb Promise de Vilaltella; i, en segon lloc, hi va quedar Sílvia Yebra

amb Joke la Reverie AA, i la tercera posició va ser Aina Molist amb Madiba Rvegas.

Pel que fa al raid de ponis, la guanyadora de la cursa de 20 km va ser Laia Garriga amb Donja, seguida de l’amazona local, Danna Rodenas amb el Ginjol. El tercer lloc va ser per a Sansa Garcia amb Tra-kala.

La cursa de 10 quilòmetres la va guanyar la Judit Soy amb Lilo, seguida de Milan Coma amb Piua, i la tercera posició va ser per Enzo Comas amb Truhan.

Pel que fa a la cursa de 5 quilòmetres, el guanyador va ser Gerard Roma amb Alzana, i la segona posició va ser per la seva germana Aran Roma amb el poni La Moreta. //

TENNIS

El

Club

Tennis Prats perd l’ascens a Argent per la mínima

El Club Tennis Prats va perdre la promoció d’ascens a la categoria d’Argent del Comarcal de Tennis, enfront del City Sports A, de l’Ametlla del Vallès.

Els de Prats van perdre amb un global de 4 a 1, només van guanyar un individual, Malgrat que fins al final van tenir opcions amb els dobles, el Club Tennis Prats es va quedar a les portes de l’ascens i, per tant, de la categoria Argent.

Des del Club valoren molt positivament la temporada i el celebren el gran nivell que hi ha hagut aquest any al Comarcal. Afegeixen que durant la temporada a Prats s’ha pogut veure tennis de nivell i que volen que segueixi sent així l’any vinent, on ja s’han marcat l’objectiu de pujar directes.

L’equip de Prats ha jugat aquesta temporada a la categoria Bronze, on ha aconseguit sumar un total de 80 punts que els hi han permès ser els segons de la taula. Només pel darrere del Club Tennis Centelles.

A nivell individual, des del Club destaquen la primera posició obtinguda per Albert Nualart i la quarta de Roger Casals.

Pel que fa als dobles, Guillem Bou ha aconseguit el tercer lloc de la categoria.// RED

NOUS AL DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS

El Club Tennis Prats disputan la promoció.//

Un

binomis durant el recorregut.// F: JORDI SOLER

L’insult

Miquel Casadevall

Il·lustració: @anna.enxx

El televisor, com no podia ser d’altra manera, escopia les ones sonores sense treva, que repicaven enfurismades contra els timpans de tot el reguitzell de personatges que ocupaven els tamborets de la barra, fosca i llefiscosa. Aquests solien replicar-lo amb tota mena d’esgüells i grolleries. El bar era ple de gom a gom. Feien futbol. El cambrer suava gotes d’infelicitat, i servia litres de cervesa a la vegada que propinava dosis de males puces contra els clients.

Jo em trobava immers dins aquell mar d’insalubritat mental no pas per voluntat pròpia, naturalment, sinó perquè m’encomanaren una missió d’una significació transcendental, per molt que costi de creure. Fos com fos, em calgué un exercici d’empatia amb aquella gent: seure, respirar, amarar-me de la fortor de bar de poble, demanar-me un beure i afluixar les amarres que m’estaquen a la vida urbanoide i d’alt estànding a la que m’he abocat últimament.

Certament, no em feia cap gràcia substituir el Martini per aquella vulgar fermentació d’ordi aigualida, però em calia anar amb peus de plom. Em trobava –cal no oblidar-ho– en una missió d’incògnit, i per tant era absolutament precís fer-me invisible als seus ulls. Aquesta era la meva divisa, i una de les particularitats més sagrades de la meva professió.

No fou difícil. Sortosament, cada glop de cervesa que m’escurava la gola actuava com una gota de pluja seca, àcida, que s’incrustava al meu cervell i n’obria poc a poc els plecs de la tolerància, talment com un cansament fresc i alliberador. No era només la inhibició pròpia de l’alcohol: aquell beuratge brut i mundà m’ajudava a mimetitzar-me amb aquella colla de buscabregues malparlats. El partit acabava de començar. Encara entrava algun tocatardà, o algun fumador empedreït que havia sacrificat els primers minuts del matx per unes calades de nicotina. Tanmateix, no hi havia cap cadira buida, i un cop dins s’embotien tots al fons de la sala, recolzats a l’ampit interior de les finestres. Davant seu hi tenien una estesa de taules, situades amb tanta sincronia que semblaven dansaires giratoris propis de la mística sufí; els clients estaven aparentment atrapats, però si algú volia sortir, tots els altres maniobraven per obrir un pas instantani sense apartar la mirada de la pantalla i sense interrompre allò que feien, mengessin, beguessin o comentessin la jugada amb el del costat. Damunt les taules hi havia un escampall de cerveses, plenes, buides, i d’altres que es considerarien mig plenes o mig buides segons el transcurs del partit. Per descomptat, no escatimaven en fruits secs, crispetes, patates rosses, olives adobades i d’altres esnacs que espipellaven contínuament. Finalment, davant l’estesa de taules, just a sota l’enorme televisor que coronava l’habitacle, s’erigia una barra llarga, tosca i lluenta de tanta llefranteria acumulada, que convergia simbòlicament amb la seva homòloga inversa, una lleixa paral·lela que penjava del sostre i que sostenia desenes de copes velles i castigades per la calç. Al fons, darrere la barra, tocant la paret posterior, centenars d’ampolles empolsinades, algunes de les quals contenien beuratges que ja ni tan sols es fabricaven.

Ja feia uns minuts que em trobava ubicat en una posició estratègica: abans que comencés el partit, m’asseguí en un dels tamborets de l’extrem de la barra, discret, amb una visibilitat millorable respecte el televisor però amb una autèntica panoràmica del que realment m’interessava: els clients del bar. Prompte, als sis minuts i mig de joc, arribà la primera jugada ben trenada. Les palpitacions del públic augmentaren notablement. Aplaudiments, comentaris optimistes i algun càntic s’erigien tímidament d’entre el núvol de nervis que supurava aquella gent. Allò prometia, i decidí que era el moment d’entrar

en acció. Estava a punt per iniciar la meva tasca, una missió que canviaria per sempre la manera de concebre l’espectacle futbolístic a través del televisor. Em traguí de la butxaca interior de la camisa la meva maragda particular: un comandament senzill, de la mida d’una nou, amb un botó cilíndric i vermell situat al seu bell mig. Cloguí els ulls uns instants per prendre consciència del poder que m’atorgava, aleshores i allà, la meva pedra filosofal. De seguida em vingueren al cap imatges carregades de passió, de sentiment, de nervi. Que si la mano de dios. Que si el gol d’Iniesta. Quan el Kun va fer guanyar la Premier al City al minut 93. La remuntada del Barça contra el PSG. Maradona, La Bombonera, Wembley, Kubala. Ronaldinho, Koeman, Beckham. Zamora, Urriti, Ramellets. Estadis plens, abraçades, llàgrimes, fanatisme i furor. Tantes nits d’eufòria desfermada, tants triomfs viscuts amb pell de gallina, tants sobresalts inesperats, tants minuts de patiment continguts davant d’una pantalla...Tanta passió viscuda pel futbol, i tanta que encara ens quedaria per viure. Una respiració profunda, obrí els ulls, i decidí pitjar el botó sense vacil·lar. Alea jacta est Ningú dins d’aquell bar em coneixia. De fet, no em deuria conèixer ningú d’aquell poble. La decisió que em portà a ser allà en aquell moment fou presa pels peixos grossos de l’empresa. Des de Silicon Valley, sí. Escolliren l’Estat Espanyol per la fama (merescuda) d’una cultura de bars generalitzada i trans versal. Si ho acotaren a Catalu nya suposo que fou per dues raons; un bon lloc on invertir en tecnologia i pel Barça, un dels clubs amb més seguidors del món. El que no sé és què els dugué a creure que aquell territori tant rost era un bon lloc on engegar el seu experiment. Però l’encertaren. Aquell poble de mala mort era ple de fanàtics assedegats de gols i de cerveses, tant ensibornats pel

partit d’aquell vespre que ni tan sols es fixaren amb la meva presència. El televisor continuava emetent el futbol com fins aleshores, però d’ençà que jo havia activat el mecanisme, un petit sensor situat a la seva part posterior pampalluguejava amb un blau incandescent. Era un aparell d’ultimíssima generació dissenyat i programat per a mesclar tres dels grans camps tecnològics de l’era moderna: la televisió, internet i la intel·ligència artificial. Una gamma tecnològica que acabava de néixer i que tancava el cercle entre els tres grans elements de l’esport modern: esportistes, televisions i espectadors. L’aparell que incorporava el televisor llefardós d’aquell bar de poble només era el primer de molts. I era només un dels engranatges necessaris entre el maquinari emprat per aquella autèntica revolució tecnològica. Una fotesa, comparat amb la resta d’elements que intervindrien en l’equació. D’entrada, aquest aparell, un receptor de veus humanes, s’encarregava de rebre i seleccionar els crits, comentaris i reaccions que els teleespectadors propinaven als jugadors i a l’àrbitre del partit a través de la pantalla de la televisió. Un costum ben estrany però ben arrelat a la naturalesa del futboler, tot i que, ara per ara, només servia per canalitzar rabietes, frustracions i altres emocions que aquell esport els despertava. Tanmateix, un espectre molt significatiu que representa l’estat d’ànim d’una gran part de l’afició: la que no ha pogut anar a l’estadi, i en definitiva, la que que contribueix inequívocament a engreixar les arques de les companyies televisives, que són les que realment controlen el futbol, i –per què enganyar-nos?– mouen el món. Una massa d’espectadors que fins ara s’ha vist abocada a contemplar l’espectacle des d’una passivitat penosament obligada, sense capacitat d’interactuar realment amb el joc. Però això, a partir d’ara, s’hauria acabat.

La peça central del mecanisme, la joia de la corona, l’última meravella tecnològica, una autèntica obra d’enginyeria programada pels millors científics del moment. Una centraleta intel·ligent, connectada als receptors televisius, s’encarregaria de processar els missatges propugnats per l’afició situada a l’altra banda de la pantalla, sintetitzar-los, discernir-ne els més importants i transcriure’ls en instruccions directes als jugadors, que les rebrien en forma de missatges d’àudio a través d’un auricular minúscul que prèviament els haurien implantat a la part interior del canal auditiu. En aquest cas, instruccions fàcils i clares, concises, i senzilles: “corre més”, “saluda la càmera situada entre la banqueta visitant i el túnel de vestidors” o “celebra el gol de forma provocativa”.

d’acord amb les expectatives que hom havia dipositat sobre seu. No treien ull del televisor. Allò rutllava. Aleshores, però, la història prengué el veritable gir que la transformà, aquest cop sí, en una situació completament inesperada. Un dels clients del bar, que fins aleshores havia passat relativament desapercebut, aprofità una petita escletxa de silenci en aquella pluja de beneiteries per a dir-hi la seva, en forma de renec altiu i penetrant, a gran volum i amb un cop sec i clar de veu que el receptor va captar a la perfecció: –Però que fas? tros d’ase! Gamarús! Mira que n’ets de ximplet! La frase va sonar tant nítida i tant clara que la centraleta va pensar que era bona idea transmetre-la directament, i sense canvis, a l’audiòfon del buscabregues. El buscabregues, evidentment no entengué un mot d’aquella frase, i es veié obligat a sucumbir a la seva ignorància, deixant pas a la intel·ligència artificial, que tot seguit entrà en escena. La centraleta havia estat programada segons els estàndards que a Silicon Valley consideraren oportuns: se l’havia instruït per tal que captés els insults més habituals (òbviament, per ells els insults més habituals eren referències castellanes derivades de joder, hijo puta o cabrón) i els transformés en instruccions suaus i factibles pels jugadors. Però s’havia previst un mecanisme d’emergència per quan el missatge fos massa contradictori, massa complicat o massa difús per convertir-lo en instruccions clares, o per quan els jugadors no entenguessin les instruccions. Un androide, vestit d’àrbitre assistent, s’encarregaria d’arribar allà on els humans no ho poguessin fer. Estava tot pensat i dissenyat per resoldre les situacions a temps real. Un sistema de resposta imminent sincronitzat amb les més de 20 càmeres que hi havia repartides per l’estadi, i que segons els peixos grossos, tenia una capacitat inimaginable de resolució creativa.

Tot d’una, però, la història prengué un gir interessant. Un dels davanters locals, aquell buscabregues esquifit que tant idolatren, s’escapava de pet a barraca, lleuger i decidit com una guineu creuant un camp de blat a mitjanit, quan el defensor contrari, fruit d’una enfurismada motivada per algun encontre tens que degueren compartir uns minuts abans, li propugnà una entrada salvatge, al més pur estil del tackle anglès. Lògicament, els parroquians embogiren irats contra aquell rampell de metxa curta, talment com si ells mateixos haguessin patit l’entrada a traïdoria en la pròpia pell, o com si el pobre i estúpid buscabregues fos una autèntica i sacra reencarnació de les seves desgraciades ànimes. La irascibilitat d’aquella olla de grills explotà amb la força d’una bomba nuclear contra el defensor (o el que és el mateix, contra el televisor); gairebé tothom s’aixecà i s’abraonà a crits i insults envers aquell futbolista, i la poca prestància que pogueren haver ostentat en els minuts anteriors s’esvaí com una gota d’oli al mig de l’oceà. El buscabregues, envalentit amb el paper de víctima que li acabava de tocar representar, actuà amb la mateixa consistència. Segurament ho hauria fet de totes maneres, però aquest cop l’actitud de talòs professional que mostrava era més que justificada. La centraleta li havia demanat que plantés cara. Fins aquí –Déu em perdoni– tot anava sota el previst. Quan el joc era bo, la gent animava i els jugadors corresponien. Quan hi havia tensió, la gent s’enfadava, i aquells titelles actuaven

En qüestió de segons, doncs, el robot auxiliar començà a actuar. Desaparegué de la gespa uns minuts, fins que tornà a sortir, pel túnel de vestidors, a gran velocitat i amb el ferm convenciment que calia aturar el joc per donar pas a una escena diferent. Es dirigí directament a l’àrbitre del partit, li arrencà el xiulet de les mans i se’l posà a la boca per xiular una falta que deixà a tots els jugadors desconcertats. Aquests, s’aturaren, i confusos, miraven a l’àrbitre amb cara de demanar explicacions. Aquest no tingué temps de badar boca que l’androide tornà a xiular, aquest cop amb tres notes seques i curtes, i assenyalà una de les grans obertures escopidores que s’havien instal·lat a peu de gespa, per on solen sortir disparats els focs artificials el dia que s’inaugura la competició o que s’atorga el premi al campió. En aquell mateix moment, de l’obertura a peu de gespa en començaren a brollar tones de cuixes, peülles, caps, lloms, cues i orelles de ruc ensangonades i brutes, que s’acumulaven a sobre la gespa en pilots de carn pudent i de mal veure. Aquest pilot de carn morta, de trossos d’ases esquarterats, no parava de créixer, i la sang que en brollava s’anava escampant pel terreny de joc com una taca d’oli de motor al terra d’un taller mecànic. De la coberta superior de l’estadi, sobre la tribuna, en plogueren centenars de rapinyaires nocturns, que embogiren consternats per la desorientació que patien, i que voleiaven perduts fent voltes sobre si mateixos fins que xocaven contra els vidres de les cabines per a periodistes, o s’encastaven contra el marcador electrònic, i queien estabornits damunt la gespa. Gamarussos abduïts per una estranya energia que els atreia cap a l’estadi. Els jugadors, igual de desorientats, no sabien què coi fer. Els pagaven una bona picossada per actuar amb naturalitat i seguir les ordres de la centraleta, però aquell desgavell els havia agafat amb els pixats al ventre. Alguns, potser per decència professional o potser simplement com a estratègia dissimulatòria, seguiren amb la picabaralla com si res.

Al bar, això revolucionà encara més els ànims, i els insults que vomitaven els clients augmentaren notablement de nivell. Aquella trepa de borratxos gargallejaven cinc-centes paraulotes cada segon que passava, i totes eren directament engolides pel televisor, que les traduïa a gran velocitat en ordres cada vegada més inversemblants, però que jugadors i robots complien al peu de la lletra.

—Passerell! Ets un imbècil!

—Vinga, va, milhomes, planta-li cara!

El camp mica en mica s’omplia ràpidament d’escenes cada cop més dantesques: centenars de passeriformes que s’abraonaven contra la pilota, exèrcits de mil homes furgant la gespa i entaforant els seus rostres a un metre de profunditat.

—Però que foten? Aquest àrbitre és un pela-canyes! Sembla tòtil!

Gripaus i canyissars s’afegiren a la festa. Tot plegat semblava una desgràcia insalvable, i jo ja em veia sense feina i amb un peu i mig a la presó. Però aleshores, el mateix client que havia desencadenat tota aquella situació, va deixar anar una altra frase per a la posteritat:

—No entenc perquè el president no baixa a posar ordre! No tenen vergonya! Aquests directius són uns llepaculs dels àrbitres!

I fou en aquest moment quan el futbol deixà de ser l’essència de l’espectacle, que prengué una deriva molt més propera, més humana, més càlida, gairebé pornogràfica. Poca estona més tard, el partit acabà. Els clients del bar no estaven ni del tot satisfets ni del tot decepcionats. La majoria creien que l’equip havia patit massa, i que calia fitxar un mig esquerra que tingués la capacitat d’acompanyar el buscabregues en els seus ferotges contraatacs.//

CARTA

Medi ambient, democràcia i responsabilitat: un repte col·lectiu des de Santa Creu de Jutglar

Assemblea de veïns

Santa Creu de Jutglar

Cada cop és més difícil ignorar les conseqüències dels problemes ambientals que ens envolten. A Santa Creu de Jutglar, com a molts altres llocs, ja fa temps que en notem els efectes: contaminació per fums, olors, partícules i pols, aigües contaminades per excés de nitrats, fonts que deixen de rajar... Alguns d’aquests impactes són ben visibles, però d’altres avancen de manera silenciosa (com la pèrdua de biodiversitat), erosionant la salut del territori i de les persones sense fer gaire soroll.

Aquests problemes no són fruit d’un sol factor, sinó del resultat d’una combinació de causes interrelacionades. A la base d’aquestes interaccions, però, hi ha un factor fonamental: els interessos econòmics sovint se situen per damunt del benestar mediambiental o social. La intensificació de la indústria porcina n’és una mostra clara. A més, aquests impactes negatius es produeixen en un context global i interconnectat: el que afecta el nostre poble pot tenir origen o conseqüències en altres llocs.

Un exemple el tenim en els impactes provocats per l’empresa Grans del Lluçanès, situada en un altre terme municipal, que sovint envia fums que cobreixen Santa Creu i genera soroll a les nits, que ens arriba a les nostres cases. O el cas de l’abocador de Fumanya, també fora del nostre municipi, però amb repercussions mediambientals que també ens acaben afectant. Això posa de manifest que els problemes no entenen de fronteres i que cal una mirada àmplia i compartida per

afrontar-los.

Cal tenir en compte que darrere de cada situació hi ha persones. Així, també darrere d’aquestes problemàtiques ambientals hi ha qui se’n beneficia i qui en surt perjudicat. De fet, tothom, d’una manera o una altra, se’n beneficia i simultàniament en pateix les conseqüències: som les mateixes persones que sostenim un sistema del qual també en patim els efectes negatius.

Alhora, és important fer una reflexió honesta: vivim en un món extraordinàriament complex, i en sabem ben poc de gairebé tot. Aquesta realitat complexa no es resol amb respostes senzilles ni podem esperar trobar solucions màgiques, encara que reconèixer aquesta limitació pot semblar arriscat en un context on sovint triomfen les idees més rígides i simples. Sovint, o gairebé sempre, els desacords sobre qüestions ambientals deriven cap a enfrontaments i antagonismes, en què els bàndols radicalitzen les seves respectives posicions fins que aquestes esdevenen inconciliables.

L’experiència ha demostrat que aquests antagonismes rarament són positius per a ningú i que enverinen les situacions.

És possible que plantegem les dificultats ambientals i socials que encarem des d’una perspectiva que no sigui la de l’antagonisme? És possible que mitjançant el diàleg obert puguem subratllar allò que tots compartim —necessitats i aspiracions comunes— abans que allò que ens separa —interessos enfrontats–? Podríem arribar a consensuar un conjunt de trets comuns i compartits que consti-

tuís un terreny per al diàleg i la trobada abans que per a l’enfrontament?

Tots tenim la necessitat de viure, i amb una certa qualitat de vida, en un entorn saludable i no degradat. Tots tenim la necessitat de respirar aire net que no ens malmeti els pulmons. Tots tenim la necessitat d’un descans reparador a les nits.

Són necessitats que tothom coneix íntimament, i que reconeix en les altres persones.

A partir del reconeixement d’aquestes necessitats comunes i compartides, podem entaular un diàleg amb la voluntat d’arribar a enteses.

La situació present i futura ens demana continuar obrint i cuidant espais on poder parlar amb llibertat, escoltar-nos i assumir responsabilitats compartides. Ens cal més que mai el coratge de caminar plegats, amb humilitat, reconeixent els interessos dels altres i la voluntat d’aprendre col·lectivament.

Així, una via possible per afrontar els reptes ambientals de manera més justa és la implicació comunitària: assumir responsabilitats compartides sobre allò que passa al nostre entorn, implicar-nos activament en els temes que ens importen, segons la disponibilitat i voluntat de cadascú. Quan aquesta implicació es viu amb sentit, parsimònia, persistència i collaboració, esdevé una força transformadora cap a una societat més equitativa i responsable.

No es tracta de guanyar una guerra concreta, perquè això va per llarg i el futur sembla que ens portarà conflictes cada cop més complexos. Cal assumir aquests reptes com una oportunitat per créixer com a poble i com a societat, i per aprendre a viure d’una manera més democràtica i justa.

No només és una qüestió de responsabilitat, sinó de justícia amb els que vindran darrere nostre.//

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN

El juny és un bon moment per a collir l’herba de Sant Joan, hipèric, pericó o també anomenada herba foradada pels petits puntets de les seves fulles observables a contrallum El seu nom científic és Hypericum perforatum Les seves petites flors grogues porten la calidesa de l’estiu i tota la força del sol. Si la prenem infusionada, desvetlla l’estat d’ànim i mitiga l’estrès. Però alerta, perquè si prenem medicació per això, aleshores és contraproduent, ja que hi interactua i no és bo. Però també podem fer-ne un oli per combatre masegades, cops o alguna cremada. Per fer-ho, hem de recol·lectar diverses flors en un pot de vidre i omplir-lo d’oli d’oliva, deixant-lo ben tapat uns quaranta dies a sol i serena. Si hi pensem, podem sacsejar-lo de tant en tant per tal d’ajudar en el procés d’alliberament de la substància de la planta. Després d’això, ens haurà quedat un oli rogenc molt útil i apreciat, que, un cop colat, ja en podrem disposar. Esperem, però, que no hagi de ser massa sovint...//

L’herba de Sant Joan

Un dia de fums qualsevol.// F: ASSEMBLEA DE VEÏNS DE SANTA CREU

L’efemèride juny

LES BASES DE LA REGULACIÓ EN L’ÚS PÚBLIC DE LA RIERA DE MERLÈS

L’efemèride d’aquest mes fa referència a una notícia publicada al número 444 de LaRella, que va sortir el dia 7 de juny de 2018, és a dir, ara fa una mica més de set anys. No fou una notícia especialment llarga ni profunda, ja que simplement es limitava a fer ressò de

l’aprovació d’unes ordenances que tot just començaven a deixar entreveure quin podria ser el futur de la Riera de Merlès en relació amb l’ús que en pot fer la població i la forma com aquest es regula. I, com és sabut, els processos impulsats per l’Administració han de seguir els seus tempos i

han d’anar pas a pas. Aquestes ordenances s’havien plantejat ja el 2016, i assentaven les bases que avui, 7 anys més tard, han desembocat en mesures per regular la protecció de l’espai, com la presència d’informadors o com la prohibició del bany en determinades zones.//

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA

» OPERADOR de màquina d’acabats i expedicions tèxtils a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R598/05)

» TEIXIDOR/A amb telers i altres màquines de teixir a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R598/06)

» ORDIDOR/A de telers i altres màquines de teixir a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R598/07)

» OPERARI DE TALLER MECÀNIC a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R598/08)

» OPERARI DE BRIGADA a l’Ajuntament d’Oristà. Pla local d’ocupació. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R598/03)

» OPERARI DE DEIXALLERIA a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R598/04)

» PERSONA PER A FER COMPANYIA A GENT GRAN I TASQUES DE LA LLAR a l’Alou (Sant Agustí de Lluçanès). De dilluns a divendres, els matins, de mitjans de juny a finals d’agost. Condicions a convenir. T: 93 038 56 02 (R597/04)

» PERSONAL DE SALA I CUINA en restaurant a Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R597/02)

» PROFESSORS DE PIANO, TEATRE I CLARINET per l’EMAL i borsa. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/04)

» TÈCNIC D’EDUACIÓ INFANTIL a l’Ajuntament d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/05)

» Noia de Prats s’ofereix per cuidar infants o persones grans al poble. Rocio. T: 647 111 837 (R595/13)

» Senyora de 60 anys de Prats s’ofereix per fer acompanyaments, cuidar, passejar o anar a compar per a persones grans. T: 692 145 861 (R595/14)

BUSCO FEINA

AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA

AGROPECUÀRIA

ETÒLEG

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall ENERGIES AIGUA

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

MECÀNICA

Plaça Nova,

JULIOL

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ AMERICANES DE PÀDEL MIXTES. Cada dijous de 8 a 11 de la nit.

DIJOUS 26 DE JUNY

PERAFITA_ FESTA MAJOR. EL ROBUST INFANTIL, a les 4 de la tarda a Can Riera. ELS MOJITOS DEL MURRI, BINGO I VENDA D’ENTREPANS, a partir de 2/4 de 8 del vespre a la plaça Sant Antoni.

DIVENDRES 27 DE JUNY

PERAFITA_ FESTA MAJOR. 30È TORNEIG DE FUTBOL SALA, a partir de les 3 de la tarda al pavelló. DESCONCERT, amb Squack, Sicuta i DJ Gin, a partir de les 11 de la nit a la plaça Sant Antoni.

DISSABTE 28 DE JUNY

PERAFITA_ FESTA MAJOR. SPLASH SLIDE, a les 11 del matí al carrer de la Roca. EL ROBUST DE PERAFITA, a partir de les 4 de la tarda a Can Riera. PREGÓ DE FESTA MAJOR a càrrec de Ramon Berengueras, a les 9 del vespre a la plaça Sant Antoni. SOPAR POPULAR, a 2/4 de 10 del vespre a la plaça Sant Antoni. BALL DE FESTA MAJOR amb Cafè Trio i DJ Kaktus, a partir de les 11 de la nit a la plaça Sant Antoni.

DIUMENGE 29 DE JUNY

ALPENS_ APLEC A SANT PERE DE SERRALLONGA

ORISTÀ_ RUTA DEL PA I EL BLAT FORMENT, a les 11 del matí al mas Terricabras.

SANTA EULÀLIA DE PUIGORIOL_ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES, a les 6 de la tarda al camp de futbol.

OLOST_ REUNIÓ INFORMATIVA DE LA FIRA D’EN PEROT ROCAGUINARDA, a 2/4 de 7 de la tarda al Centre Cívic.

PERAFITA_ FESTA MAJOR. TIR AL PLAT, a partir de les 9 del matí al camp de tir. MISSA

CANTADA I PETIT CONCERT del Cor del Grau, a partir de les 11 del matí a l’església de Sant Pere. ESCUMA I ESPECTACLE

INFANTIL amb Jaume Barri, a les 11 del matí a la plaça Sant Antoni. HAVANERES, amb “Havaneros de l’Esquirol” a les 7 de la tarda a la plaça de l’Església.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CICLE DE CINEMA CLAM. Projecció de “Carol”, film sobre l’amor i la visibilitat lèsbica, i col·loqui posterior, a les 7 de la tarda a l’Espai.

DILLUNS 30 DE JUNY

SANT FELIU SASSERRA_ DONACIÓ DE SANG. De 5 de la tarda a 9 del vespre, davant el consultori.

DIMECRES 2 DE JULIOL

PERAFITA_ SESSIÓ DE IOGA, a les 9 del matí a ca l’Estamneya.

DIVENDRES 4 DE JULIOL

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SUNSETS D’ESTIU. Concert amb Tres quarts de trio, a les 8 del vespre als jardins de darrere l’església.

OLOST_ NITS TREMENDES. Concert de versions de rock dels anys vuitanta amb Mike La Motta Status Uegra, a les 10 de la nit al pati del Centre Cívic.

SANTA EULÀLIA DE PUIGORIOL_ FESTA MAJOR. CONTES amb la Clàudia, a 2/4 de 6 de la tarda a l’espai de la calma. PARTIT DE VÒLEI I MOJITADA I CONCERT amb El Nobir, a les 7 de la tarda a la zona esportiva.

DISSABTE 5 DE JULIOL

SANTA EULÀLIA DE PUIGORIOL_ FESTA MAJOR. TALLER DE TENYIR SAMARRETES I GIMCANA guarra, a les 6 de la tarda al camp de futbol. SOPAR I CONCERT amb Oh Uh Ah, Llanegaires i DJ Ardid, a partir de les 9 del vespre a la zona esportiva.

SANT FELIU SASSERRA_

MULLAT’ PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE. Portes obertes i inflable, de 4 a 7 de la tarda a les piscines municipals.

DIUMENGE 6 DE JULIOL

SANTA EULÀLIA DE PUIGORIOL_ FESTA MAJOR. OBRA DE TEATRE “Mentiders” amb la companyia Elenc la Roda de Castellgalí, a les 6 de la tarda al local social.

OLOST_ MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE. Inflable, a partir de les 10 del matí. Salt Solidari, a les 12 del migdia, a la piscina municipal.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ MULLAT’ PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE. Inflable, a les 10 del matí. Salt solidari, a les 12 del migdia, a la piscina municipal. CONCERT DE CANÇONS TRADICIONALS DELS PAÏSOS CATALANS, amb Les Veus de Calldetenes, Les Veus del Ter del Ripollès i l’acordionista Agustí Pedrico. A 2/4 de 7 de la tarda al local del Centre.

PERAFITA_ CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES DEL LLUÇANÈS, a les 6 de la tarda al costat del pavelló.

PRATS DE LLUÇANÈS_ MULLAT’ PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE. Inflable, a les 10 del matí. Salt Solidari, a les 12 del migdia a la piscina municipal.

LLUÇÀ_ POEMES, CONTES I CANÇONS DE PILAR CABOT “la irreverent xafarderia de les òlibes”, amb les dones que cremen romaní, a les 6 de la tarda al monestir de Santa Maria de Lluçà.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ MULLAT’ PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE. Salt solidari, a les 12 del migdia a la piscina municipal.

DILLUNS 7 DE JULIOL

SANTA EULÀLIA DE PUIGORIOL_ FESTA MAJOR. CUINA D’ARREL, exposició de receptes de Santa Eulàlia i estris antics, a les 6 de la tarda al CERT.

comunicaciolarella@gmail.com

CREMA FREDA DE COGOMBRE

INGREDIENTS

» 5 o 6 cogombres grossos

» 1 iogurt grec

» Un raig de suc de llimona i un raig d’oli d’oliva

» Un grapat de sal i un de pebre

» Aigua i/o glaçons

» Llet (opcional)

» Un manat de fulles de menta

PREPARACIÓ

1. Peleu els cogombres, talleu-los a daus i dipositeu-los en una olla.

2. Afegiu-hi un raig de suc de llimona, un raig d’oli, les fulles de menta i un bon grapat de sal i pebre.

3. Tritureu-ho tot amb l’ajuda d’una batedora. Quan comenci a prendre una consistència líquida, afegiu-hi el iogurt.

4. Continueu triturant la barreja fins que sigui una crema homogènia. Allargueu-la amb un raig de llet o d’aigua. Si no teniu temps de deixar-la refredar, hi podeu afegir uns glaçons.

5. Acabeu de barrejar-ho tot i rectifiqueu de sal i pebre. Per emplatar, podeu servir la barreja en un bol o en un got i decorar-la amb una fulla de menta sencera.

Aquesta és una recepta perfecta per a servir ben fresca i amb ingredients propis de la temporada d’estiu. Bon profit!

RECEPTA CEDIDA PER MIQUEL CASADEVALL

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

26 dj ST. BARTOMEU YLLA

27 dv OLOST CONSTANSÓ

28 ds VILAPLANA VILAPLANA

29 dg ATLÀNTIDA ATLÀNTIDA

30 dl PRATS BARNOLAS

1 dt OLOST TERRICABRAS

2 dc PRATS FARGAS

3 dj ST.BARTOMEU ARUMÍ

4 dv OLOST URGELL

5 ds EURAS EURAS

6 dg ALIBERCH ALIBERCH

7 dl PRATS ATLÀNTIDA

8 dt OLOST AUSA

9 dc PRATS POU

10 dj ST. BARTOMEU PORTAL DE QUERALT

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.

Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

Si t’agrada LaRella i vols seguir llegint-la, compra a les empreses, serveis, comerços i autònoms que s’hi anuncien!

comunicaciolarella@gmail.com

ELS MOTS ENCREUATS

HORITZONTALS

2. Qui diu mal de l’estiu, no sap què…

4. Qui a l’hivern té prou roba, a l’estiu en té de...

6. Llangardaix encauat, estiu…

VERTICALS

1. Una flor no fa estiu, ni dues…

3. A casa de ton germà, no hi vagis a…

5. El raïm d’agost, pel setembre…

7. Quan la granota comença a cantar l’estiu vol…

9. A l’estiu menjar calent no és gaire bon...

ELS ENCANTS

ES VEN

» APARELL D’AIRE CONDICIONAT de columna. Refreda, purifica i humidifica. Amb comandament a distància. Té dos anys. 70 € negociables. T: 699 87 61 27 (R598/01)

» SOFÀ de 2 places de tela color gris fosc. Fa 85 cm d’amplada i 190 cm de llargada. En molt bon estat. 150 € negociables. S’ha de recollir. T: 699 87 61 27 (R598/02)

» ES VEN CASA A PRATS DE LLUÇANÈS de 249 m2, amb local, 2 plantes i terrassa gran. T: 666 816 670 o 687 990 134 (R597/02)

» 4 LLANTES de 18 amb pneumàtics per Golf MK4, Seat León i Audi A3. 580 €. T: 639 070 186 (R597/03)

» MÀQUINA DE COSIR SINGER amb moble i motor. 130 €. T: 629 374 419 (R596/02)

» 2 BANYERES DE NADÓ amb canviador. 60 €. T: 629 374 419 (R596/03)

» BRESSOL DE VIATGE per a nadó. 50 €. T: 629 374 419 (R596/04)

» MÀQUINA DE PICAR CARN Bifinet seminova. 50 €. T: 629 374 419 (R596/05)

» MÀQUINA PER PICAR GEL (mojitos). 20 €. T: 629 374 419 (R596/06)

» MÀQUINA PER TALLAR EMBOTITS seminova, amb molt poc ús. 60 €. T: 629 374 419 (R596/07)

» BATEDORA DE VAS seminova. 25 €. T: 629 374 419 (R596/08)

» CUB DE FERMENTACIÓ DE VI d’acer inoxidable amb aixeta. Nou. 70 €. T: 629 374 419 (R596/09)

» MÀQUINA SERRADORA STHIL en molt bon estat. 65 €. T: 629 374 419 (R596/10)

EL SUDOKU ELS PASSATEMPS

» BOTES D’ESQUIAR marca Atòmic. Número 21. 20 €. T: 696 236 446 (R596/11)

» AÏLLANTS PER A VIDRES DE FURGONETA model Kangoo del 2003. Per estrenar. 100 €. T: 699 53 94 04 (R596/12)

ES BUSCA

» CASA per llogar o comprar a Olost o voltants. T: 622 86 56 89 (R597/01)

ES COMPRA

» BICICLETA DE SEGONA MÀ D’ACER PER FER CICLOTURISME. T: 678 850 271(R596/01)

Els Encants de LaRella! Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS

ALIMENTACIÓ

SUPERMERCATS

FRUITA • XARCUTERIA

PLATS COMBINATS

DROGUERIA

BEGUDES

Passeig del Lluçanès, 23, Sant Boi

629 963 056

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès 622 15 10 01 Repartim a tot el Lluçanès!

SALUT

TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

FORNS DE PA

PERRUQUERIA

DENTISTES

LES FOTOS DEL TEMPS

Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Dies de sol i nuvolades a Lluçà.// F:

Posta de sol i camps embalats entre Perafita i Olost.// F: @DELGORGNEGRE - XAVI BONETE

Escarabat formiguer a Oristà, a finals de maig.// F: @CALGERONI

NATURA

KM 0

Estem a punt de fer un any de secció! Quatre estacions on hem parlat d’aquesta Natura Km 0 que, els que tenim la sort de viure al Lluçanès, hem d’intentar disfrutar cada dia. Tot aquest paisatge, com hem vist, acull una fauna i una flora tan apassionants que ens poden donar tota una vida de descobertes i vivències sorprenents. I tot aquest paisatge té un perquè, de fet, molts perquès... A veure si els sabem respondre... Per què al sud del Lluçanès trobem moltes més cabanes i parets de pedra? Per què allà hi predomina el Pi blanc (Pinus halepensis) i de Prats amunt ho fa el Pi roig (Pinus sylvestris)? Per què prop de moltes cases de pagès importants hi trobem algun rodal

plaça Nova de

El perquè de tot plegat

amb roures (Quercus pubescens) i alzines (Quercus ilex) grans? I per què als camps s’hi sembra quasi exclusivament ordi, blat, colza i ferratge? Per què no tenim camps de cànem, lli, veça, patates, naps, sègol, ufals (alfals) o mongetes del ganxet? O de fruiters com a Lleida o de vinya com al Bages?

Per què havíem estat, durant tants anys, terra d’ovelles i pastors i ara tenim tantes granges de porcs?

Les respostes a totes aquestes preguntes són el relat, en alguns

casos de milers d’anys en d’altres de fa ben poc, que explica el perquè tenim el paisatge que tenim tacat de petites joies de patrimoni natural.

També hem de ser conscients que els perquès han canviat i el llegat que hem heretat s’està perdent a una velocitat semblant a la dels cotxes que travessen el cor del Lluçanès per la C-62 anar obrint ferida, i que quan es desdobli trencarà el territori definitivament.

Aquesta Natura Km 0 és com aigua clara que tenim a les mans esperant refrescar-nos la gola, però que se’ns escola entre els dits i ens ho mirem immòbils i deixem que ens quedin les mans eixutes. Per què?// RAMON BAUCELLS

TAN LLUNY, TAN A PROP

SANT JOAN, SOLSTICI D’ESTIU

Hi ha dues festes paganes que la religió cristiana va incorporar a la seva cultura i avui en dia molta gent celebra sense conèixer el seu origen. Són Nadal i Sant Joan.

Totes dues marquen el cicle del Sol i el celebren.

Cada any, a mesura que la Terra es va movent al voltant del Sol, fa un mateix camí i en el seu recorregut nosaltres podem observar una sèrie de coses que es repeteixen: així, a l’estiu hi ha qui busca veure’s pondre el Sol per l’enforcadura del Pedraforca, màgica muntanya catalana, o qui va al Cap de Creus a veure sortir el Sol per començar l’any.

Si us fixeu, el que celebrem és un cicle que marca la nostra vida. El cicle de la natura.

Nadal i Sant Joan són els dos solsticis que tenim a l’any. Que l’Església catòlica i després el capitalisme despiadat, les hagin convertit en dates de consum obligat és un altre tema.

Solstici és una paraula rara, costa de pronunciar i provoca sempre confusions entre la gent, però ja veureu que és molt senzill. Mireu, solstici significa que el Sol es queda quiet.

Durant uns dies, mira sempre des del mateix lloc, (has de comparar), per on surt o s’amaga el Sol a l’horitzó. Quan arriba el solstici veuràs que és el màxim, l’extrem més a l’esquerra o a la dreta, al sud o al nord, (depenent si és el d’hivern o el d’estiu) fins on arriba el Sol, després tornarà enrere, desfarà el camí. Els solsticis marquen els dos extrems per on es desplaça el Sol a l’horitzó i es repeteix cada any.

Per comprovar que és veritat el que us dic, necessiteu com a mínim sis mesos i un any, per veure tot el cicle complet. Si el temps i la constància us permeten fer aquesta observació, quedareu bastant sorpresos perquè és molt senzill i molt bàsic. Una informació que et pot acompanyar tota la vida i que et farà sentir que formes part d’un planeta, d’una natura, d’un cicle que es repeteix. A mi, particularment, m’agrada fixar-me en com el Sol s’amaga o surt pel mateix lloc al març i al setembre per donar-te un exemple, ho has vist alguna vegada? No t’enganyo: un horitzó, uns ulls i temps et permetran comprovar-ho.// INÉS DIBARBOURE

El sol ponent-se enmig de l’enforcadura del Pedraforca, des

Un llangardaix, el passat 21 de juny, a Lluçà.// F: JORDI CAMPS

JORDI CAMPS

La via làctia amb un possible estel Bootid, el passat 22 de juny des de Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA

La

Sant Boi plena d’aigua després d’un xàfec de gairebé 30 litres el passat 21 de juny.// F: @XEVIVERD

dels Munts, al juny i el juliol.// F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO

06:23 h - 3 de juliol

21:30 h - 3 de juliol

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

24 de juliol

10 de juliol

MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)

38,0 ºC · dia 24 10,2 ºC · dia 7 23,37 ºC 4,16 L · 1 dies 390,22 L 4,16 L · dia 22

De l’1 al 24 de juny

Temperatura màxima

Temperatura mínima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

LLUÇÀ (760 m)

34,9 ºC · dia 24

14,1 ºC · dia 4

23,30 ºC

66,0 km/h · dia 22 15,0 L · 2 dies

381,50 L 12,0 L · dia 22

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

36,6 ºC · dia 24 10,9 ºC · dia 7 22,86 ºC

37,8 km/h · dia 22 1,80 L · 1 dia 391,9 L 1,8 L · dia 22

33,4 ºC · dia 24 13,3 ºC · dia 3 22,6 ºC 51,5 km/h · dia 22 15,6 L · 3 dies 375,0 L 11,60 L · dia 22 ALPENS (871 m)

PERAFITA (774 m)

36,1 ºC · dia 24 12,9 ºC · dia 4 21,97 ºC 63,4 km/h · dia 21 2,50 L · 3 dies 321,05 L 1,2 L · dia 21

OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)

39,6 ºC · dia 24 8,6 ºC · dia 7 22,80 ºC 40,2 km/h · dia 21 5,4L · 3 dies 323,2 L 2,2 L · dia 21

ORISTÀ (460 m)

37,1 ºC · dia 24 11,2 ºC · dia 7 23,2 ºC

38,6 km/h · dia 16 5,0 L · 2 dies

Pluja mensual i dies amb precipitació

Pluja anual

Dia de més pluja

EFEMÈRIDES

El juny és, generalment un mes tranquil, sense fenòmens de temps violent o extrems. Històricament, en l’àmbit de Catalunya, hi ha molt poques efemèrides destacables. Aprofitem per recuperar alguna de les notes de la cronologia meteorològica d’Olost (Lliscàs) que ens va deixar l’enyorat Pere Bruch.

1998

Ha estat un mes plujós la 1a quinzena amb 63,3 l/m² el dia 7 i molt sec la 2a quinzena. El dia 12 es va enregistrar la mínima més baixa d’un mes de juny des que prenc dades (1986) amb 1,5 °C. El dia 22 va caure cendra d’un gran incendi forestal que hi va haver a Gaià.

1999

Ha estat un mes força sec amb temperatures normals. El dia 14 va pedregar amb algunes pedres de més d’1 cm de diàmetre. Va fer mal a l’Horta i als sembrats a punt de segar.

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)

31,6 ºC · dia 24 12,4 ºC · dia 4 21,9 ºC

80,5 km/h · dia 13 71,6 L · 3 dies 395,8 L 52,80 L · dia 21

ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)

37,3 ºC · dia 20 12.3 ºC · dia 7 24,0 ºC

km/h · dia 22

L · 2 dies

L 28,4 L · dia 21

OLOST - TRASSERRA (740 m)

35,5 ºC · dia 24 13,7 ºC · dia 3 23,20 ºC 59,5 km/h · dia 21 11,8 L · 3 dies 330,0 9,6 · dia 21

SANT BARTOMEU (878 m)

38,3 ºC · dia 24 10,3 ºC · dia 7 24,30 ºC 38,6 km/h · dia 23 2,4 L · 2 dies 385,2 L 1,6 L · dia 22

33,00 ºC · dia 24 13,6 ºC · dia 4 22,5 ºC 40,2 km/h · dia 22 1,0 L · 1 dia 334,40 L 1,0 L · dia 21

EL TEMPS DEL MES DE JUNY

Pocs dies abans d’acabar el mes de juny (dades a dia 24) ja podem constatar que enguany ha sigut extraordinàriament sec i molt calorós. Estem, fins al moment d’escriure aquest resum, en valors —malauradament— de rècord en referència a la poca precipitació caiguda i en temperatures mitjanes extraordinàriament altes. Les previsions per als dies que resten són també de temperatures superiors a les normals i absència de precipitacions. Malgrat que la probabilitat és baixa, es pot generar algun fenomen tempestuós que de manera més o menys local generin algun ruixat significatiu. Esperem que, si es produeixen, no vinguin acompanyats de pedra o calamarsa.

Si mirem en detall la precipitació caiguda veurem que les quantitats, en la majoria dels casos, són irrisòries. La més significativa és la dels Munts amb 71,6 mm caiguda els dies 21 i 22 amb dos ruixats intensos (52,8 mm i 17,8 mm, respectivament), acompanyats de tempesta. A St. Boi, també el dia 21, hi va haver tempesta amb una precipitació de 28,40 mm i un total de pluja mensual de 29,0 mm. A Alpens s’han recollit 15,6 mm (mitjana 95,90 mm), a Lluçà 15,0 mm (mitjana 75,46 mm) i a Olost – Trasserra 11,8 mm (mitjana (83,27 mm). A la resta d’estacions la precipitació és minsa: St. Bartomeu només 1,0 mm (sense històric) i a Merlès 4,16 mm (mitjana 67,69 mm). A Prats amb 1,8 mm (mitjana 76,54 mm), Oristà amb 2,4 mm (mitjana 77,09 mm) i a Olost amb 5,6 mm (mitjana 67,64 mm) ha sigut el juny de menys precipitació registrada.

2003

Ha estat un mes sec i amb temperatures molt superiors a les normals, el dia 21 amb 38 °C es va registrar la segona temperatura més alta des que prenc dades (la primera va ser l’any 1986 amb 41 °C el dia 27, posteriorment, l’any 2019, es va registrar la màxima absoluta de l’històric de l’estació amb 42,8 °C el dia 28). El dia 27 es va registrar una forta tempesta a Vic amb 82 mm causant algunes inundacions.

2005

Ha estat un mes molt sec i més calorós del normal, continua la sequera, el Lluçanès i la Gavarresa estan completament secs.

2008

Ha estat un mes molt plujós amb 137,7 mm sent el mes de juny més plujós des de l’any 1992 (181,10 mm). Les temperatures una mica inferiors a les normals, registrant-se la temperatura mitjana força baixa de 18,70 °C. S’han fet rovellons i fredolics i les rieres baixen plenes i les fonts han revingut.

NOVA ESTACIÓ

El passat dia 2 es va posar en marxa la nova estació automàtica de Merlès (Borralleras). Aquesta estació complementa i amplia les dades meteorològiques que, amb extraordinària dedicació i rigorositat, recull en Ricard Muntadas des de l’any 1986.

ESTACIÓ METEOROLÒGICA DEL MUNICIPI DE SANTA MARIA DE MERLÈS

Les temperatures han estat, efectivament, molt altes, sense valors molt extrems, però amb temperatures mitjanes superiors als valors històrics. Tot i ser dades provisionals, pendent dels registres dels dies vinents, podem afirmar amb un grau de certesa molt elevat, que les temperatures mitjanes seran les més altes mai registrades en la majoria d’estacions. A Oristà, per exemple, tenim una mitjana mensual de 24,30 °C (mitjana 20,64 °C, 3,66 °C per sobre), St. Boi 24,40 °C (mitjana 20,60, 3,8 °C per sobre), Merlès 23,37 °C (mitjana 20,14 °C, 3,23 °C per sobre), Lluçà 23,30 °C (mitjana 18,79 °C, 4,51 °C per sobre), Prats 22,86 °C (mitjana 19,20 °C, 3,66 °C per sobre) o Olost 22,80 °C (mitjana 19,39 °C, 3,43 °C per sobre).

També és destacable la quantitat de dies amb màximes absolutes amb valors ≥ a 30 °C. Amb les dades actuals tot apunta que, també en aquesta variable, estarem per sobre els valors històrics registrats; falten sis dies per acabar el juny i les màximes previstes per cada dia és que se superin els 30 °C. A St. Boi ja han tingut dinou dies, a Merlès (mitjana 11,57 dies), Oristà (mitjana 13,67 dies, màxim registrat vint-i-quatre dies) i a Olost (mitjana 10,23 dies, màxim registrat vint-itres dies) han tingut divuit dies. Per la banda baixa destaquen els Munts amb només set dies i St. Bartomeu amb vuit dies.

En referència a les mínimes, és destacable que a Lluçà han tingut set nits de les anomenades “tropicals” (mínimes superiors o iguals a 20 °C), els Munts cinc, St. Bartomeu dues i Olost – Trasserra una. La resta no n’han tingut cap.// FRANCESC COMES

Més informació: