LA SOBRETAULA
“Cal pensar pel bé de tots”
Entrevista al mossèn retirat de Sant Boi, Felip Soldevila
LA PROPOSTA CULTURAL
El Sant Grial de l’arqueologia moderna
Per Leticia Caballé Ardid
Josep i Montserrat són els noms més freqüents al Lluçanès
· Jordi, Joan i Ramon segueixen la llista de noms masculins, i Maria, Núria i
Maria Dolors, la dels femenins · Els cognoms més repetits són Font, Vila i López
Comencen les festes d’estiu
Prats de Lluçanès i Perafita donen el tret d’inici a les festes majors de la comarca
SUCCESSOS
Mor una veïna de Perafita en un accident a la C -62
Els ajuntaments demanen mesures de seguretat al departament de Territori
COMARCA
El finançament de la Mancomunitat arribarà al juny
Carles Banús serà el nou gerent i s’obriran places d’enginyer i d’arquitecte
PAGESIA
Concurs de gossos pastor a Lluçà
La Font acull la quarta edició del campionat
EDUCACIÓ
L’Institut triomfa al concurs Tísner
Tres escoles del Lluçanès participen a un projecte de cooperatives escolars
ESPORTS
7 dies cap al Serrat Llobater
L’edició d’enguany ha finalitzat amb una cursa
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_
Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Comissió del llibre “Olost, Santa Creu i la seva gent”
ANY: 1950
LLOC: Olost
L’any 1950, amb motiu de la celebració de l’Any Sant, l’Església va organitzar un pelegrinatge de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima que la portà a recórrer moltes poblacions de Catalunya, inclosos alguns municipis del Lluçanès.
La fotografia és feta a la carretera que travessava Olost. Olost i Santa Creu també van rebre la visita de la imatge de la Verge i el poble va canviar totalment de fesomia, ja que pels llocs on passava la processó es van enramar tant els carrers com les façanes i els balcons i també amb altres elements decoratius. Fou un veritable esdeveniment popular organitzat pel bisbe de Solsona, Tarancón.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Els Encants de LaRella!
El Racó de la Feina de LaRella!
L’Agenda de LaRella!
L’Opinió dels lectors!
Amb el suport de: Revista membre de:
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat
Mor una veïna de Perafita en un accident de trànsit a la C-62
L’accident va tenir lloc el passat dijous · El vehicle de la víctima va impactar frontalment contra l’altre vehicle implicat
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Una veïna de Perafita, de 52 anys, va morir el passat dijous 5 de juny quan, per causes que encara s’estan investigant, el vehicle en què viatjava va impactar
frontalment contra l’altre turisme implicat en els fets. El conductor de l’altre turisme va resultar ferit crític i va ser traslladat en un helicòpter medicalitzat fins a l’Hospital de la Vall d’Hebron, de Barcelona.
L’accident va tenir lloc al punt quilomètric 1,5 de la C-62 en el
Carles Banús serà el gerent de la Mancomunitat POLÍTICA
terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís poc abans de les 5 de la tarda. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar sis patrulles dels Mossos d’Esquadra, quatre dotacions de Bombers i dues unitats del SEM (Servei d’Emergències Mèdiques), així com l’helicòpter medicalitzat. La via va quedar tallada al trànsit gran part de la tarda del dijous i els vehicles es van desviar per altres carreteres.
Amb aquesta, ja són dues les víctimes mortals que hi ha hagut aquest any a l’Eix del Lluçanès.
La primera va ser una veïna de Prats que va morir el passat 3 de febrer, quan el seu cotxe va impactar frontalment contra una furgoneta, al punt quilomètric 21,4, a l’altura de Santa Maria de Merlès.
L’Ajuntament de Perafita va declarar dos dies de dol oficial al municipi.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Prats va emetre un comunicat oficial en què demanava mesures urgents al Departament de Territori per millorar la seguretat viària a l’eix del Lluçanès.
La carta estava adreçada al director dels Serveis de Territori a la Catalunya Central, Eduard Banqueri, qui es reunirà pròximament amb alcaldes de diferents municipis del Lluçanès.
D’altra banda, des de la Mancomunitat del Lluçanès, tal com explica Ramon Padrós, faran també una petició al Departament de Territori perquè arregli el ferm de la via i perquè prenguin mesures urgents per reduir-ne la sinistralitat.
Per la seva banda, des del Servei Català de Trànsit vol installar nous radars a les carreteres amb més sinistralitat de Catalunya i proposarà que alguns d’aquests s’instal·lin a carreteres d’Osona i el Lluçanès. Aquests nous carros radar no requereixen connexió elèctrica i es poden deixar instal·lats diversos dies. A més, compten amb connexió a internet, cosa que permet gestionar la infracció de manera immediata i sense que sigui necessària la presència d’un agent de trànsit. En tancar aquesta edició, ja són 61 les persones que han perdut la vida aquest any en accidents de trànsit a les carreteres catalanes.//
El finançament de la Generalitat arribarà aquest juny
El gerent de la Mancomunitat de municipis del Lluçanès serà Carles Banús. Així ho ha confirmat el president de l’ens, Ramon Padrós. Banús va ser alcalde de Tavèrnoles fins el 2022, quan va deixar el càrrec després d’onze anys.
Durant la passada legislatura, 2019 - 2023, va ser vicepresident primer del Consell Comarcal d’Osona. En aquesta etapa va ser el conseller responsable Cicle de l’aigua, va ser llavors quan es va posar en funcionament el projecte d’Onaigua, l’empresa pública per la gestió de l’aigua en baixa del Consell Comarcal d’Osona. Ramon Padrós destaca del perfil de Banús el seu coneixement de l’administració local i del Consell Comarcal.
La plaça de gerent s’ha fet pública la mateixa setmana que la DGAL ha confirmat a la Mancomunitat que els arribarà el finançament previst, tal com ha explicat el president. Afegeix que segurament rebran la part corresponent al 2025 (250.000 €), però “no donem per perduda la part corresponent al 2024”. A més, Padrós explica que també rebran finançament per part de la Diputació de Barcelona (150.000 €).
La Mancomunitat del Lluçanès segueix fent camí per avançar cap a la nova comarca. Un exemple és l’aprovació, en el darrer ple, de la creació de dues places tècniques que han de donar servei als municipis de la Mancomunitat. Per una banda, una plaça d’arquitecte a mitja jornada ampliable i per l’altra, una plaça d’enginyer de 20 hores setmanals. Per cobrir aquestes places s’obrirà pròximament un concurs públic amb l’objectiu, tal com explica Ramon Padrós, que al setembre ja puguin començar a treballar.
Aquestes dues figures donaran servei als vuit municipis de la nova comarca amb l’objectiu d’ampliar els serveis d’arquitecte i enginyer que ja tenen els ajuntaments actualment. La idea, explica Padrós, és que enginyer i arquitecte es desplacin als municipis en funció de la demanda que faci el mateix ajuntament, que pot anar variant. Aquest servei serà cofinançat pels mateixos ajuntaments “com ja es fa, actualment, amb alguns serveis que presta el Consorci”, explica Padrós.
D’altra banda, continuen les reunions entre Mancomunitat del Lluçanès i representants de la DGAL (Direcció General d’Administració Local) de la Generalitat per dibuixar quins serveis oferirà el futur Consell Comarcal del Lluçanès i veure com es farà el traspàs entre aquest i el Consell Comarcal d’Osona.//CFU
L’accident va tenir lloc al punt quilòmètric 1,5 de la C-62.// F: GOOGLE
Reunió amb la Directora dels Serveis Territorials d’Administració Local a la Catalunya Central amb la Mancomunitat, aquesta setmana.// FOTO: @MANCOMUNITAT_LLUCANES
CULTURA
Vicenç Ambròs guanya el premi de Poesia Enric Homet
L’escriptor Vicenç Ambrós, de Lluçà, va guanyar el premi de Poesia Enric Homet, dels Premis Literaris de Sant Narcís, a Girona, que enguany celebraven la seva vintena edició.
L’autor del Lluçanès va guanyar el premi amb l’obra que porta per nom Acció! Aquest poema va destacar entre les noranta-vuit obres presentades i, tal com van explicar durant l’entrega de premis, la decisió del jurat va ser unànime.
El jurat va valorar el ritme dels versos que el fa el poema molt llegidor, van destacar les referències al llenguatge teatral i al món del teatre, i l’estructura gairebé circular del poema, que comença i acaba amb els mateixos dos versos “al mig de l’escenari, quan s’encavalquen ombres, comença l’aventura de forjar un altre món.”// RED
FESTA MAJOR DE perafita
primers actes...
DISSABTE 21 DE JUNY
19h · Xerrada “Nepal: muntanyes i somriures”
A càrrec de Jaume Asensio
A la Sala Polivalent del centre de cultura
diumenge 22 de juny
7:30h · Caminada Popular Sortida des de la plaça Sant Antoni.
Inscripcions: 5 €
Recorregut de 8 km
dilluns 23 de juny
16h· Rebuda de la Flama del Canigó i lectura del manifest, a la plaça Sant Antoni
20h· Revetlla de Sant Joan, sopar compartit, música i ballaruques, a la plaça Sant Antoni
Lluçà acull la quarta edició del concurs de gossos pastors
El Mas La Font de Lluçà va acollir, per tercer any consecutiu, el concurs organitzat per l’Associació Visca Gossos Pastors
LLUÇÀ
Per_ Redacció
El Mas La Font de Lluçà va acollir, el cap de setmana del 31 de maig i 1 de juny, la quarta edició del Concurs de Gossos Pastors organitzat per l’Associació VISCA.
Aquest concurs anual és un dels sis concursos puntuables per obtenir el títol de campió d’Espanya de gossos pastors, alhora que servia per poder classificar-se per entrar a l’equip que anirà als diferents campionats d’àmbit internacional fins a arribar al Mundial.
A la Font s’hi van reunir gairebé un centenar de gossos que, al llarg dels dos dies, van fer més de 105 sortides a la pista per competir. Els participants venien de diferents punts de l’Estat espanyol, principalment de Mallorca, Astúries, País Basc, Andalusia i de Catalunya. Per competir en un dels dos nivells:
el de classe 1, per a novells o els que volen millorar puntuació; i el de classe 2 que ja opten a classificar-se per als campionats. Aquestes competicions necessiten espais molt grans per poder-se dur a terme, l’equivalent a 10 camps de futbol professionals, ja que es treballa a llargues distàncies. A diferència
d’altres concursos, els gossos treballen amb escamots de cinc ovelles perquè, tal com explica Ferran Riu, organitzador de la prova, són més difícils de controlar que si es treballa amb ramats més grans, ja que les ovelles són gregàries i en grup sempre busquen ajuntar-se per protegir-se.//
Els participants al concurs a La Font de Lluçà.// F: ASOCIACION DEL BORDER COLLIE DE TRABAJO
Ambrós recollint el premi a Girona.// FOTO: ATENEU SANTNARCISENC
L’alumnat de tercer de l’escola Lluçanès participa en el XX Campionat de goalball
El goalball és un esport paralímpic creat específicament per a persones amb ceguera o baixa visió
Els alumnes de tercer de l’escola Lluçanès, de Prats de Lluçanès, van participar aquest passat dissabte 31 de maig a la XX edició del Campionat de Goalball Inclusiu, a Barcelona.
El goalball és un esport paralímpic creat per a persones amb
ceguera o baixa visió, on participen dos equips de tres persones cadascun. En Nil, de tercer de l’escola Lluçanès explica que hi ha dues portaries de nou metres i que hi ha tres porters. L’objectiu és fer un gol a l’altra porteria, però la dificultat és que si juga amb els ulls tapats i amb una pilota que pesa un quilo, tal com explica la Laia. En el grup de tercer de l’escola Lluçanès hi ha una alumna amb
baixa visió i cada any des de l’ONCE els fan un taller de goalball per acostar aquest esport a l’alumnat. Enguany, a l’escola van decidir dedicar unes sessions d’educació física al goalball. Finalment, en saber que es feia aquest campionat, van decidir participar-hi, tal com explica l’Anna Vilà, tutora del grup.
Tots dels nens i nens coincideixen a dir que això de competir els va agradar, que va ser una experiència genial i molt emocionant, i l’any que ve hi volen tornar, tal com expliquen la Clàudia i l’Èlia. En Bernat afegeix estant molt contents, perquè tot i ser els més petits no van quedar els últims. Vilà destaca que a través del goalball han treballat diferents valors, com l’empatia i l’escolta activa.
Els pares i mares del grup de tercer, han fet un equip de goalball, com explica l’Arlet i en Bernat aprofita per afegir que els agradaria que es fes una competició de pares i mares i puntualitza “riuríem molt tots”.//
EDUCACIÓ
Gran festa de cloenda del projecte CuEmE
Els jardins de la Farmàcia Vella de Prats van acollir, el passat dijous 29 de maig, la festa de cloenda del projecte CuEmE (Cultura Emprenedora a l’Escola) d’enguany.
A la festa hi van participar les tres cooperatives escolars que han format part del projecte aquest curs, les seves famílies i també els representants de les associacions que han rebut els beneficis recaptats, així com representants del Consorci, ens de referència d’aquest programa al Lluçanès, i dels ajuntaments de Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Feliu Sasserra, municipis d’on són les cooperatives.
La cloenda de la festa va anar a càrrec de la diputada adjunta d’Educació, Glòria Colom. La festa va acabar amb un berenar per a tots els assistents, després de la feina feta al llarg del curs.// RED
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Un moment d’un dels partits de la jornada.//F: ESCOLA LLUÇANÈS
Es va fer als jardins de la Farmàcia Vella.// FOTO: CONSORCI
Josep i Montserrat són els noms més freqüents al Lluçanès, i el cognom més repetit és Font
Jordi i Maria són els altres dos noms més repetits al Lluçanès, seguits de Joan i Núria
El cognom Garcia, el més freqüent a tot Catalunya, es troba en cinquena posició
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Al Lluçanès, segons les dades del 2024, segueix sent bona aquella dita que diu que de Joseps, Joans i ases, n’hi ha a totes les cases. Amb permís dels Jordis, això sí, que s’avancen als Joans. I és que Jordi és el nom més posat a la majoria de comarques de Catalunya, especialment al Ripollès i al Berguedà, però també a Osona, el Moianès i el Bages.
Pel que fa als noms de dona Montserrat i Maria són, de bon tros, els que més es repeteixen, seguits, a distància, de les Núries i les Maria Dolors. Si ho comparem amb les comarques veïnes — Osona, al Moianès i al Bages—, les Montserrats també encapçalen la llista. Al Ripollès i al Berguedà, el primer lloc se l’emporten les Maries.
Crida l’atenció que, a Catalunya, el primer cognom més comú és Garcia; en canvi, al Lluçanès aquest ocupa el cinquè lloc. Aquest fet només passa a cinc altres comarques: la Vall d’Aran (Rodríguez), el Pallars Jussà (Sánchez), les Garrigues (Sans), el Priorat (Masip) i la Terra Alta (Llop).
Jordi, el nom més freqüent a Lluçà i Merlès
Pel que fa a la distribució per municipis, podeu veure els resultats a les taules del costat. Cal tenir en compte que en el cas de Sant Agustí i Sobremunt, no hi ha freqüència de noms perquè són municipis molt petits.
LLUÇANÈS
Cognoms més freqüents
LLUÇÀ
Cognoms
SANTA MARIA DE MERLÈS
Cognoms més freqüents Bardolet
PRATS
DE LLUÇANÈS
Cognoms més freqüents
ALPENS
Cognoms més freqüents
Pel que fa a la freqüència del primer cognom, Font encapçala la llista al Lluçanès, seguit dels Vila (o Vilà) i dels López.
En el cas de Sant Martí, on no apareix cap nom de dona, és perquè no n’hi ha cap que es repeteixi més de cinc vegades. Cal puntualitzar que les dades de l’INE diferencien entre noms en funció de si són en català o castellà; per exemple, Maria i María (la variant castellana) no es consideren estadísticament el mateix nom. Per tant, potser hi ha cinc Maries, però no s’escriuen igual.//
Ideal per embolicar els congelats o ventar-te quan no bufa ni una gota d’aire.
Però llegeix-la abans de donar-li un ús alternatiu..., cal saber què s’hi cou a la comarca.
larellallucanes@gmail.com
SANT FELIU SASSERRA
Cognoms més freqüents
Noms masculins
Josep
Ramon
Noms femenins
Maria
Montserrat
ORISTÀ
Cognoms més freqüents
Bruch
Puig
Riera
Noms masculins
Josep
Joan Noms femenins
Maria Montserrat
Cognoms més freqüents
PERAFITA
Cognoms més freqüents
Verdaguer
Compta
Vall
Noms masculins
Jose
Jordi
Noms femenins
Montserrat
Júlia
OLOST
Cognoms més freqüents
Sala
Salvans
Font
Noms masculins
Josep
Ramon
Noms femenins
Maria Montserrat
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS
Cognoms més freqüents
Rovira
SOBREMUNT
Cognoms més freqüents
Casas
Sala
SANT BARTOMEU DEL GRAU
Cognoms més freqüents
López
Pujol
Vila
Noms masculins
Joan Josep
Noms femenins
Montserrat
Laura
El llibre del Pey. El llibre del Xavi?
Per _ Lluís Vila i Vilalta
El nom amb què solem conèixer les persones i les coses no sempre té relació amb el títol real que ostenten oficialment. I això, sovint té a veure amb motius pràctics; que és més fàcil de dir Pedri que no pas Pedro González López, per exemple. Sobretot si ets locutor i et toca un Barça-Madrid. O Michel, que no pas Miguel Ángel Sánchez Muñoz.
O no és per això que a Prats una empresa es deia “Fábrica de Alpargatas La Mariposa Sociedad Anónima” era coneguda per tothom com Cal Tancat? Bé, potser hi havia també algun altre motiu.
un títol alternatiu i molt més curt. O sigui que aquell volum on centenars de persones es veuen reflectides en fotografies, elles mateixes i molts dels seus familiars, amics i coneguts, i ha sigut i és motiu general de tota mena de comentaris elogiosos entre els centenars de persones que l’han tingut a les mans, ha estat, és i segur
El proper diumenge 22 de juny, a quarts d’una del migdia a l’Espai, serà presentat públicament un altre llibre d’un altíssim interès local i comarcal: una història completa i detallada dels Elois
El cas és que uns dies abans de Sant Jordi es va presentar a Prats un llibre interessantíssim que rebia —rep— el títol de Jordi Pey - Fotonotícies, 19771982. Recull gràfic de Prats, el Lluçanès i una mica d’Osona i Barcelona. Sort que ningú no va haver de trencar-se gaire el cap per trobar-hi ràpidament
que serà, conegut per tothom com El llibre del Pey.
El proper diumenge 22 de juny, a quarts d’una del migdia i a l’Espai, serà presentat públicament un altre llibre d’un altíssim interès local i comarcal: es tracta d’una història completa i detallada dels Elois. És una descripció minu-
ciosa i molt ben explicada de tot allò relacionat amb les festes i, globalment i un per un, de tots els actes que s’hi fan i que s’hi havien fet, amb anècdotes, historietes i, fins i tot, cançons relacionades, i complementada, a més, per multitud de fotografies, d’ahir i d’avui, de les populars i destacades celebracions, siguin les corrides, la Passada, la Marxa de les Torxes, el Contrapàs, els actes populars que els acompanyen... En els textos hi podem aprendre tot allò que en volíem saber i no sempre sabíem, i en les fotos ens hi podem veure la gent de Prats i del Lluçanès des d’abans del 1900 fins a després del 2000. En detall i a tot color. El títol serà una cosa si fa no fa: Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès. De mitjans del s. XIX a mitjans del s. XX, de Francesc Xavier Cortada i Jordà. O sigui, El llibre del Xavi, oi?//
Taller de plantes medicinals · Merlès
Recuperar part del coneixement tradicional oblidat sobre plantes remeires i comestibles era l’objectiu del taller d’Elena Sixto que es va fer aquest passat dimarts a Merlès.//
Pixar-se de riure és poc · Alpens
El Pixa’t de Riure, de nou, un èxit. La inauguració de les Kakofonikas va ser explosiva i Mundo Costrini van fer el millor concert. El dissabte, Alpens va rendir-se als riure.// F: LL.SURI - DALPENS.CAT
Prats s’obre de nit · Prats de Lluçanès
Tot i el temps amenaçador i el petit xàfec que va caure, l’Obrim de Nit es va celebrar amb normalitat. El bon ambient als carrers, les ofertes, el menjar i el beure van fer rodona la jornada.//
A Sant Sebastià, sota la lluna · Oristà
Carla Almató, Guillem Ramisa i Paula Valls van ser els artistes de la 8a nit sota la lluna a Sant Sebastià. Tampoc hi van faltar el sopar, els beures i la fresa.// F: JORDI PUIG
Prats a punt per viure, un any més, les Festes de Sant Joan i els Elois
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Nerea Sánchez Moreno
Encetat el juny i lluny dels freturats ruixats d’abril i maig, s’apropa el final de la primavera i el curs escolar que marquen l’inici de les esperades Festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès.
L’Ajuntament, acompanyat de representants de les diferents entitats i associacions del poble que participen i col·laboren en l’organització dels actes, van publicar el divendres 30 la programació.
Aquesta vegada, el tret de sortida el va donar el Chill Out de la Comissió, que es va celebrar al pati de darrere de l’Ajuntament per tercer any consecutiu. Una vegada més, el sopar a la fresca que va acollir els jardins de la Farmàcia Vella, va omplir l’espai del caliu i l’ambient el que el caracteritzen.
També durant aquests dies s’hi encabiran els festivals de final de curs de les escoles FEDAC i Lluçanès i actuacions de teatrals i musicals de l’EMAL.
Durant el cap de setmana del 14 i 15 de juny se celebrarà el 7è Torneig del Lluçanès de futbol en memòria de Carles Costa. El dis-
sabte a la tarda, el Vicenç i l’Àgata han trobat l’esquerda al calendari per omplir els carrers del poble de música i balls de gegants amb la seva 31a Trobada Gegantera.
Les festes dels barris s’hauran fet esperar fins a la segona quinzena del mes, però no hi faltaran les garlandes, els jocs de cucanya, el bugader, les pinyates de ceràmica a la catalana i els balls de rajola de compàs ternari; per engalanar els significats barris del poble dels que en sortiran les pubilles i els hereus d’enguany.
El dilluns 23 de juny, a Prats com arreu dels Països Catalans se celebrarà la revetlla de Sant Joan que arrencarà amb l’arribada de la Flama del Canigó i l’encesa del peveter i acabarà a l’escenari ha-
bitual d’aquestes festes amb el clàssic Ball de Revetlla. L’endemà al matí, se celebrarà el 47è Cros de Sant Joan. Al vespre, el silenci trencat per l’esclat del Petardàs, farà tremolar la Plaça que engegarà la cercavila seguint els ritmes i vents de la Txaranga Tximiletak. Per evitar confusions, el programa especifica: “per tal d’aconseguir una millor coordinació i agilitat durant la cercavila”; al davant carreters, traginers i autoritats i a darrere la rauxa”. En arribar a la Plaça Vella, els músics del Grup Orquestral de Prats prendran protagonisme i al voltant del foc els grups de quatre i les cadenes en forma de rotllana encapçalades pels traginers per començar amb, el peu dret, el ball del Contrapàs.//
LA COLUMNA
Xevi PUJOL i MOLIST
Tot això, abans, eren camps electromagnètics
Any 2025 de la nostra era. L’espècie humana es troba al caire d’un estimball pregon. La superpoblació, la hiperglobalització i l’escassedat de recursos naturals i de fonts d’energia fan trontollar la maquinària de l’imperi financer que governa el planeta. El futur de l’espècie, igual que l’aire de moltes de les metròpolis que en són orgullosa insígnia de desenvolupament, s’ha enterbolit. Els apesarats individus que poblen aquestes cafarnaüms bullicioses, assistits per gadgets i fàrmacs alhora angoixants i tranquil·litzadors, excitants i amansidors, alliberadors i, no obstant, fèrriament opressius, deambulen per les sòrdides superfícies urbanes damunt de tota mena de vehicles que fan que el temps se’ls escurci més i més sota els passos del pensament. Una campana de vidre els reclou en una desolada solitud i l’existència dels seus congèneres és, sovint, una molèstia, una nosa, una penyora que cal pagar a canvi de la misericòrdia del sistema, que els ha de permetre sobreviure, almenys un dia més. Heus ací la distopia. Sort que només es tracta d’una fabulació. Una quimera tronada amb regust de tòpics sci-fi més que gastats. Sort que, a la realitat, a la nostra realitat real, a la bona, a la de debò, al costat dels nous polígons industrials, encara hi ha camps, i pagesos. Tot i que cada cop menys. Però sort que, quan s’acabin els camps en els quals poder construir polígons, podrem fer un segon pis de polígons industrials, de manera que els polígons industrials d’ara quedaran a la planta menys u d’una superfície planetària que serà com un gran pàrquing de molts pisos de polígon industrial amb moltes empreses a dins que generaran molts llocs de treball i molta riquesa i benestar. Això sí, el sol, no el veurem; però, ves, per veure segons què a vegades val més estar a les fosques. I, de fet, mentre tinguem wifi o cobertura de mòbil a tot arreu, estarem salvats. Visca les ones hertzianes! Visca els camps electromagnètics! Feliços els qui poden captar-los a través d’un mòbil ple de terres rares, perquè d’ells serà la vacuïtat de les tirallongues de reels
En aquesta nostra realitat, la bona, la real, no hi faltaran, tampoc, els predicadors que, sense saber ni un borrall de física, asseguraran que els camps electromagnètics són dolents, molt dolents, més i tot que el llop de la Caputxeta, i que no sé què de fumigar-nos amb avionetes, talment com si fóssim camps, no electromagnètics, sinó de conreu, d’aquells d’abans. I qui sap si en aquest nostre futur, com fa actualment el bosc a Catalunya, que ha guanyat superfície durant les darreres dècades, els camps de cultiu tornaran, un cop hagi passat l’Era dels polígons industrials, i algú dirà «tot això, abans, eren camps electromagnètics».//
El Chill Out, el passat dissabte, ja va ambientar la Vila per la festa.// F: COMISSIÓ
FELIP SOLDEVILA ANTIC MOSSÈN DE SANT BOI
“Cal pensar pel bé de tots”
MOSSENS ABANS I ARA
Amb el mossèn Felip conversem al vestíbul de la casa sacerdotal, sota la impassible mirada dels personatges d’una rèplica d’un retaule romànic que contemplen el pas dels dies a la paret estant. A la casa sacerdotal s’hi estan alguns mossens retirats, i també hi viuen algunes dones que els havien assistit durant la seva activitat. Parlem d’experiències, anècdotes i reflexions que són fruit d’anys de dedicació al sacerdoci, i sobretot de vinculació als pobles on va exercir. Sense necessitat d’esforçar-s’hi gaire, Soldevila recorda amb detall totes les reformes que es van fer a la parròquia de Sant Boi i a les veïnes, l’any que es van dur a terme i fins i tot el cost que van tenir. Explica com van aconseguir implicar altres òrgans, com la Diputació, en la restauració del patrimoni religiós del poble. Com van posar en valor aquest patrimoni (per exemple, quan es van adonar que algunes de les peces de roba sacerdotal que es conservaven dataven del segle XVII i que, per tant, va caldre adequar un espai on exposar-les).
Recorda les visites d’alguns polítics a la parròquia, però sobretot destaca petites experiències que va compartir amb la gent del poble i que són les que l’omplien d’orgull.
COM VAN SER ELS SEUS INICIS COM A MOSSÈN?
Vaig tenir ganes d’anar al seminari ja des de petit. Als 10 anys hi volia anar, però un mossèn que era com de la família va dir als meus pares que esperessin un temps, per si canviava d’opinió. Finalment, als 12 anys hi vaig entrar. Els estudis van ser 5 anys a La Gleva, i llavors 8 al seminari de Vic. Un cop acabats, el primer lloc on vaig anar de mossèn va ser a Vinyoles d’Orís. Allà hi vaig ser només 7 mesos, perquè un company del meu curs, que també era del meu poble, es va posar malalt, i em va tocar substituir-lo.
COM VA CONTINUAR LA SEVA TRAJECTÒRIA?
Llavors em va tocar fer de vicari a Campdevànol i a Tona. A Tona hi vaig estar dos anys, i vaig agafar més experiència, perquè el mossèn se’n va anar una temporada a predicar una missió a l’Argentina. Em vaig quedar jo sol, i vaig començar a refer coses que ell tenia mig abandonades. Després de Tona em van portar a Ripoll, on vaig fer de vicari durant quatre. Allà érem dos vicaris i el rector. Vaig marxar d’allà quan ja tenia més de 33 anys.
Miquel Casadevall
i Marta Giravent
Vic
En definitiva, rememora una vida que exemplifica una figura sacerdotal que sembla que ja és pròpia de temps passats, la d’un mossèn vinculat al poble i a la seva gent, i que transcendeix l’activitat religiosa. Ell mateix reconeix la complexa situació que travessa avui l’Església i que segurament és un reflex, també, dels canvis del nostre món, que es mou a una velocitat vertiginosa sota l’atenta mirada dels segles passats.//
DE VOSTÈ ES DIU QUE SOLIA TENIR UNA RELACIÓ PROPERA AMB LA GENT I AMB L’ENTORN. Sí. Després de Ripoll em van fer anar a Tavertet. Vivia a Vic, però anava a Tavertet un cop a la setmana. Va ser molt agradable, perquè era un poble petit i vaig fer-me amic de tothom. La gent m’explicava les seves coses, i diria que tenia bona relació amb tothom. Allà vam restaurar tres esglésies. Jo era jove i treballava com un manobra més. Una d’elles era una ermita, que és molt bonica, Sant Nazari. S’havia mig aterrat, i van venir els voluntaris del poble. Els ciutadans van pagar tot el material. Van venir 40 i tants homes, a treballar-hi, i en un matí vam fer tota la feina. Recordo que llavors vaig dir missa, i es van menjar quatre xais. Van treballar molt, però van tenir premi.
Felip Soldevila va néixer a Torelló l’any 1933. De ben jovenet ja va iniciar la vida eclesiàstica, exercint primer com a vicari i més tard com a mossèn a nombroses parròquies de la Plana de Vic i del Cabrerès. L’any 1994 va esdevenir el rector de Sant Boi de Lluçanès, d’on pràcticament ja no es va moure fins que es va retirar, l’any 2023.
Durant aquesta etapa, s’encarregava de les parròquies de Sant Boi, Sant Agustí, Sobremunt i Alpens, tot i que en determinats períodes també va regentar-ne d’altres, com Sant Feliu Sasserra, Perafita o Sant Bartomeu del Grau. Durant uns anys també va exercir com arxiprest del Lluçanès. Soldevila és una persona que va estar molt arrelat al territori, i va liderar nombroses iniciatives de restauració del patrimoni religiós.
ALESHORES JA VA ANAR A PARAR A SANT BOI?
Va tornar a ser hora de moure’m em van oferir tres llocs: Taradell, Santpedor o la Pietat de Vic. Em vaig quedar a Vic perquè tenia un germà que estava molt malalt i volia estar a prop d’ell. Tot i així, a mi m’haguera agradat tornar a Tavertet o l’Esquirol. De fet, m’ho havien promès, i em feia gràcia, però resulta que van donar-ho a un altre. Jo em vaig enfadar una mica, i aleshores em van oferir anar a Rupit o a Sant Boi. Em van dir: si vas a Sant Boi, ens fas un favor. I així ho vaig fer. Recordo que quan vaig arribar-hi em va espantar una mica veure aquella església, que de dins era negra i deixada, i vaig pensar “aquí hi ha molt per fer”.
LA SEVA ÈPOCA A SANT BOI VA SIGNIFICAR LA RESTAURACIÓ DE MOLTS ELEMENTS.
Quan vaig arribar a Sant Boi tenia d’escolans el Marc Parés (l’alcalde actual) i el Xevi Verdaguer. En Xevi tenia un parent que vivia a Vic i que sabia que a la Pietat havíem fet obres, així que va sortir la idea d’arreglar l’església del poble. El primer que vam fer va ser arreglar una mica la rectoria, perquè hi havia coses que no estaven bé. Vam fer la cuina nova. I després d’això, l’obra grossa va ser la teulada de l’església. Jo tinc sempre aquesta idea; que un ha de cuidar el lloc on s’està, i per tant no vaig patir-hi gens. Em semblava que era la meva obligació.
AIXÒ EREN INICIATIVES DEL CONSELL PARROQUIAL O SEVES?
A vegades es proposava des del Consell parroquial i d’altres vegades era iniciativa meva. Hi ha una cosa molt important, també, i és que mai vam deure un cèntim. Sempre, quan es feia una cosa, ja s’havia previst com es pagaria. Si ho suméssim tot, ara, potser quedaríem parats, però aleshores va anar sortint. Per pintar l’interior de l’església, per exemple, vam comptar amb donacions dels em-
presaris Purtí i Ballús.
QUINA RELACIÓ TENIA AMB LA GENT DELS POBLES ON EXERCIA?
Jo tinc la sensació que era amic de tothom. A vegades em trobava gent que em deien: “jo estic content amb vostè però no vaig pas a missa”. Jo els contestava:, “si veniu, us rebrem bé”. Recordo que el primer que vaig conèixer quan vaig arribar allà a Sant Boi va ser el Sendo, el pastisser. Em van rebre contents pel fet que jo era un capellà jove, i em sembla que el mossèn d’abans era molt tancat. Per veure’l havies d’anar a la rectoria, i a vegades tenia tendència a renyar una mica la gent. Jo voltava força pel poble, parlava amb la gent, i a vegades també havia anat a dir missa a les capelles de les cases de pagès.
A Sant Boi em van rebre contents pel fet que jo era un capellà jove, voltava força pel poble i parlava amb la gent
DIUEN QUE VA OBRIR L’ESGLÉSIA AL POBLE, PER EXEMPLE, ACOLLINT L’ACTE DE LA NIT DE REIS.
Sí, i no només el dia dels reis, sinó també per altres actes culturals que l’haguessin de menester. Llavors s’hi feien concerts de música clàssica, per exemple. Hi va haver una temporada que venien els de l’escola de música del Liceu. I venien de bona gana.
I EN LA SEVA TRAJECTÒRIA HI HA ALGUNA COSA QUE HAGUERA
CANVIAT?
Sí, i a més he de confessar una cosa; sempre he sigut més aviat poruc; per exemple, em feia por de parlar en públic. Tant, que al seminari ens feien enfilar a una trona al menjador i ens feien dir un sermó per practicar, i jo no sé com m’ho vaig fer, però me’n vaig
Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: Viure intensament la fe
Un lema: Pensa per tu i pel bé de tots
Una afició: La música
escapar. Em feia por. En fi, havia de poder ser més decidit. M’havien ofert estudiar a la universitat i els vaig dir que no, que en tenia prou amb el Seminari. En tenia prou en ser rector a un poblet, no m’atrevia a anar a una ciutat. També vaig deixar passar la idea de ser missioner. Cadascú té la seva mania, i aquesta era la meva. Ara potser ho faria diferent.
CREU QUE ARA HI HA UNA CRISI DE FE?
No solament de fe, sinó també de política. Aquí i a Europa. El jovent,desencantat perquè no s’han resolt tots els problemes, ara se’n van a la dreta. Va ser igual també que la reacció que hi va haver aquí quan la majoria de bisbes es van posar al cantó d’en Franco. N’hi havia algun que no, per exemple Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, que va haver de marxar exiliat juntament amb en Ventura Gasol, qui havia salvat l’església de Sant Boi quan era Conseller de Cultura de la Generalitat. Però en definitiva, penso que ara està passant una cosa semblant.
QUIN CONSELL DONARIA A UNA PERSONA JOVE QUE S’HA D’AFRONTAR AMB AQUESTA REALITAT ACTUALMENT?
Que pensi, que es guiï pels seus criteris i no pas pel que diran. Perquè sembla que és com si fos una moda, eh? Cal que cadascú pensi el que més li convé i el que més convé, no per ell sol, sinó perquè ell sigui més útil per la vida de tothom. Perquè fins i tot hi ha persones que no són catòliques, però en canvi són persones com cal. Els que treballen en ONG, els que treballen en voluntariats... El jovent que no siguin egoistes, que hi pensin en això, amb el seu cap, i pensant a ser útils a la societat.
QUINS VALORS HAN CONDUIT LA SEVA TASCA COM A MOSSÈN?
Una vida de servei als altres. No treballar per mi, sinó treballar pels que ho necessitin.//
L’Abans i el després de la restauració de la façana de l’església de St. Boi //F: FS
PATINATGE
El CP Lluçanès tanca la temporada amb un festival al pavelló
de Prats
Un any més, el Club Patí Lluçanès va obrir les portes del Pavelló Municipal d’Esports de Prats per celebrar el festival de patinatge, que també va incloure una exhibició d’hoquei i de dansa per tancar la temporada.
Des dels més petits fins als més grans del club, van tenir l’oportunitat de demostrar l’esforç i els progressos assolits al llarg de la temporada. L’esdeveniment va acollir el Club Patí Osona, convidat a participar en el festival i compartir pista amb els patinadors i patinadores locals.
El festival va comptar amb una gran assistència de públic, que va omplir les grades per animar amb entusiasme totes les actuacions.// XBV
Tercer
triomf consecutiu
de Gil Membrado al Campionat d’Espanya de Terra
El Ford Fiesta Rally2 de Membrado al Ral·li Regne de Lleó .// F: GM
El pilot olostenc, Gil Membrado, amb només 17 anys lidera el Campionat d’Espanya de Ral·lis de Terra (CERT), després d’aconseguir la seva tercera victòria consecutiva aquest passat cap de setmana al Ral·li Regne de Lleó.
Membrado i “Jandrin” López amb el seu Ford Fiesta Rally2 de PAST van fer valer la seva velocitat davant de la resta de competidors, tornant a marcar el ritme de la competició des del principi fins al final.
Quan només falten tres proves perquè s’acabi el Campionat el d’Olost és líder en solitari del certamen.
A partir de l’agost, començarà la segona meitat del CERT i el pilot s’ho jugarà tot a les tres curses que falten (Lanzarote, Galícia i Granada).// RED.
La 2a edició del 7 del Serrat ha aplegat més de 350 persones
La cursa del Serrat va reunir una setentena de corredors
SANT FELIU SASSERRA
Per_ Carolina Font Usart
La segona edició del 7 del Serrat ha estat tot un èxit, així de clar ho tenen els seus organitzadors. Poc s’esperaven que la iniciativa que va començar l’any passat aconseguís que més de 350 persones pugessin al Serrat Llobater de Sant Feliu Sasserra algun dels 7 dies que va durar el repte.
El repte del 7 del Serrat va començar el diumenge 1 de juny i va acabar-se el dissabte 7, amb la primera edició de la cursa del Serrat. Des de l’organització destaquen la bona participació que hi va haver a la cursa, on va haver-hi una setantena de corredors. Tots ells van recórrer una distància de 12 quilòmetres amb un desnivell positiu de més de 400 metres. En la categoria masculina el guanyador va ser Adrià Duarri, seguit de molt a prop per Jordi Roy i Joan Riba. Els tres primer classificats van fer la cursa amb una hora, un minut i pocs
segons de diferència.
En la categoria femenina la guanyadora va ser Idoia Oliveras. En segon lloc, hi va quedar Laia Dova i la tercera posició va ser per Laia Saladigues. Una de les novetats d’aquesta segona edició del 7 del Serrat va ser que cada dia hi havia una temàtica diferent com el bateig del serrat o la nocturna, on van participar unes setanta persones, esdevenint la pujada amb més
BITLLES
gent. Els organitzadors valoren molt positivament la rebuda que han tingut aquestes temàtiques i destaquen la de la Fira de les Bruixes i la pujada Solidària, així com la pujada que es va fer en el marc del programa Caminem cap als cent.
L’èxit d’aquesta segona edició ja els ha fet pensar amb la següent, que avancen serà la primera setmana de juny del 2026.//
Un any més, llenyes, somriures i supersticions a les pistes del Lluçanès
Per_ Roger Torrents Boy
Un any més torna el Campionat de bitlles catalanes al Lluçanès. La nostra comarca es tornarà a omplir de números romans, campanars d’Olost, “millor un 6 que un 4” i llenyes diverses; pistes on regna una bitlla dreta, al voltant de cinc d’abatudes. Els camps de futbol es convertiran en camps de mines i la gent gran tornarà a dominar les pistes dels diferents municipis que participen en aquestes tirades, que ja fa han arribat a la seva dinovena edició.
Enguany hi ha menys equips (14) que en edicions anteriors, però la fal·lera de tombar bitlles es manté intacte. La primera jornada fou a Olost, el passat diumenge u de juny, un dia en què el clima va ser suau i els diferents equips varen poder començar a
calibrar els seus tirs en funció de la força i la superstició que cada jugador experimenta al llarg de la tirada. Amabilitat i tendresa foren la tònica general d’un espai de retrobament entre els diferents equips. La segona jornada succeí a Sant Bartomeu del Grau, una tirada que va començar amb un minut de silenci per expressar el dol i el respecte a Dolors B. de Perafita, vinculada a l’equip Jaume Puig. Un cop fet el silenci, la pista es va omplir de l’habitual so de trencadissa i companyerisme, on a vegades els equips deixen de ser entitats sòlides i esdevenen part de quelcom més gran. Així doncs, cada diumenge fins a finals de juliol trobarem jugadors àvids de tombar bitlles de 6 de la tarda a dos quarts de 9 del vespre arreu del territori al llarg de les vuit jornades que dura el campionat. La següent tirada la trobarem a l’Estany el diumenge 15 de juny.//
Un dels espectacles del festival de final de Temporada del CP Lluçanès.// F: CPLLUÇANÈS
OLOST / SANT BARTOMEU
La tirada a Sant Bartomeu, el passat diumenge.// F: NEUS ARBOIX
La cursa, el seu pas pel Serrat, el dissabte 7.// F: EVA FREIXA - CE BANDOLERS
Poc i brut. Dos anys de deixadesa porten el poble a un estat lamentable
Movem Prats
Grup de l’oposició a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès
Des del grup municipal de Movem Prats volem manifestar la nostra preocupació per la deixadesa que pateixen els carrers i espais públics de Prats. El poble està mal cuidat. Són una constant les queixes que ens arriben per part del veïnat sobre la brutícia, les papereres plenes, l’abundància d’herbes i l’estat de la via pública en general. “Mai el poble havia estat tan deixat”, ens diuen.
Des de Movem Prats tenim clar que cuidar i mantenir l’es-
Un país màgic
Stefano Bratti Perafita
A casa, perfecció i esforç per mantenir la llar en ordre, neta i perfecta. Ara, com per art de màgia, al carrer i a la comunitat, despreocupació.
Falta consciència i cultura ciutadana, i això no ens ajuda a crear una societat respectuosa i solidària cap a l’entorn. Falta educació, i no prestem atenció al rebuig que generem durant la nostra activitat diària, com el que fumem, bevem o mengem. Veiem les escombraries com un problema que no ens afecta directament al dia a dia, i no valorem l’impacte ambiental i els problemes que en deriven, com la contaminació, la desforestació i l’esgotament dels recursos naturals.
És essencial que tots prenguem posició i tinguem més actitud per cuidar el nostre entorn, el nostre poble i la terra
pai públic és una tasca bàsica i d’obligat compliment d’un ajuntament. És evident que, per a l’actual govern, de Junts i ERC, no.
El poble està davant d’un problema fruit de la lamentable i ineficaç gestió per part del govern. No és només un assumpte d’imatge, sinó també de salut pública, quan la brutícia comporta la presència de rates, insectes, males olors... De seguretat per als vianants, voreres amb deixalles o vegetació que impedeixen el pas. De benestar, quan espais públics, com els parcs infantils, no estan en les condicions òptimes de neteja. I també comporta un impacte negatiu en la pro-
moció econòmica del municipi, sobretot en el petit comerç i el turisme, amb la desagradable imatge que es dona.
Des del nostre grup demanem, com hem fet als plens, que el govern aporti solucions davant l’estat actual que fa temps que dura. Els pradencs i pradenques ens mereixem ser escoltats, no ens valen excuses. Junts i ERC han d’assumir la seva responsabilitat i fer la feina amb urgència.
Per part nostra, continuarem atents i reivindicant els drets dels nostres veïns i veïnes. Ens mereixem un poble que faci goig, que sigui agradable i que llueixi.//
Una cullerada pel cervell
Dani Vilalta Jiménez
Estudiant de biotecnologia a la Universtitat de Lleida Olost
Hi ha olors que ens fan viatjar en el temps. El pa torrat, un raig d’oli, el soroll de la paella a l’hora de fer sofregit... En moltes cases del poble, la cuina sempre ha estat un lloc sagrat, i l’oli d’oliva, el tresor més preuat. Però potser no sabíeu que, a més de donar gust als plats, aquest oli pot ajudar-nos a tenir un cervell més sa i actiu durant més anys. No calen pastilles màgiques ni menjars vinguts de fora. El secret, diuen els metges i científics, podria ser tan senzill com una cullerada (o 7 grams) d’oli d’oliva verge extra cada dia. Així de fàcil. I és que aquest oli, que molts de vosaltres heu vist fer des de l’oliva fins a l’ampolla, és ple de substàncies que protegeixen les neurones, les cuiden, i ajuden al fet que la ment no s’envelleixi tan ràpidament amb els anys.
“Poseu oli d’oliva a taula, cada dia, i amb orgull. Perquè potser no aturarem el temps, però sí que podem donar-li al nostre cervell més força per continuar pensant, recordant i vivint”
on vivim. Si fumem, la burilla a terra no; si bevem, la llauna al voral no; llençar bosses des del cotxe, no, i quan portem les escombraries al punt de recollida, les hem de separar de manera correcta, tots ho hem de fer.
Tots hem de ser responsables i hem de tenir el valor, quan veiem algú que no ens respecta llençant la burilla a terra, dirli; quan algú no ens respecta llançant les escombraries malament, dir-li; tots hi estem implicats. Hem d’educar els nostres fills, els nostres amics i els nostres hostes, perquè respectin l’entorn.
I a les escoles també, com punt fonamental, perquè els petits i els joves aprenguin la importància de valors com la cura de l’entorn i el respecte cap a la societat en general.
Els establiments haurien de ser exemplars en la gestió dels residus, informar els seus clients de com respectar l’entorn i
facilitar elements pel manteniment correcte de les terrasses i dels llocs comuns. També els Governs i els Ajuntaments, a més de gestionar d’una forma o altra la recollida d’escombraries, tenen un paper important per controlar i exigir un manteniment correcte de les terrasses i la gestió de les escombraries per part dels locals.
Alhora, també haurien de promoure programes i campanyes d’educació i sensibilització per tal de fomentar una societat respectuosa i neta. Els Ajuntaments haurien de ser els primers a facilitar i instal·lar mètodes de recollida diferenciats en els actes socials i en les festes populars, no n’hi ha prou amb alguns bidons. I, és clar, tots nosaltres hi hem de participar, no sigui que ens creiem que vivim en un país màgic on els problemes i les escombraries simplement desapareixen quan sortim de casa.//
Els estudis recents ens parlen clar: la gent que consumeix oli d’oliva habitualment té menys risc de patir demència o pèrdua de memòria. I no és cap conte. Parlem d’un aliment ric en àcid oleic i polifenols, paraules una mica complicades, sí, però que volen dir això: menys rovell a dins del cervell, menys inflamació, i més salut per a aquest.
I si no us agraden els tecnicismes, quedeu-vos amb la imatge de sempre: un bon raig d’oli cru sobre el tomàquet, un plat calent cuinat amb amor i paciència, o una amanida ben amanida. Perquè menjar bé no és només nodrir-se; és cuidar-se, és recordar, és compartir. I l’oli d’oliva no és només un ingredient, és memòria líquida. És allò que uneix generacions a taula.
Ja se sap que amb els anys el cos canvia, i el cap també. Pot costar més trobar paraules, recordar noms, fer dues coses alhora. Però això no vol dir que no es pugui fer res al respecte. Cuidar el cervell és possible, i a la cuina tenim una eina senzilla i boníssima.
Així que, si voleu fer un gest fàcil i valuós per a vosaltres mateixos, feu com s’ha fet tota la vida: poseu oli d’oliva a taula, cada dia, i amb orgull. Perquè potser no aturarem el temps, però sí que podem donar-li al nostre cervell més força per continuar pensant, recordant i vivint.//
CARTA RECOMENACIÓ
CARTA
ELS MOTS ENCREUATS
TAN LLUNY, TAN A PROP
ELS DIABLES DE ROCADEPENA I AQUELLA NIT FARCIDA D’ESTELS
T’agradaria veure els estels des del teu poble? Seure a la porta de casa una estona cada vespre a mirar el cel? Pot ser entrar la roba estesa al vespre i quedar-te uns minuts, contemplant les estrelles? Que fos fàcil veure el cel en la rutina de la teva vida?
Per què és tan difícil? T’has parat mai a pensar en com il·luminem?
S’ha establert un vincle erroni entre la llum blanca i la seguretat. Està totalment estudiat que la llum blanca fa que es vegi com si fos de dia allà on enfoca, però al costat, ho veus tot negre. Si allà hi hagués un monstre amagat, no el veuries.
En canvi, la llum taronja no crea aquesta diferència com el dia i la nit, i els teus ulls s’adapten de tal manera que hi veus millor. Series capaç de distingir el suposat monstre, que ja no sabria on amagar-se!
Però fer entendre això a tothom necessita temps, paciència i molt amor pel lloc i per la gent que l’habita. Per mi, estem en un lloc on el franquisme, va fer que la vida tornés a tenir connotacions medievals, és normal que hi hagi un vincle entre: tenir llum = sentir-se més segur = haver progressat. No parlo de tornar a les fosques, sinó d’illuminar d’una manera més intel·ligent. Has caminat algun vespre pels carrers de Santa Eulàlia de Puig-oriol? El municipi de Lluçà, m’omple d’esperança, ja que té el distintiu del Segell Fosc que concedeix la Generalitat, per tal de conservar la foscor del cel… Què pensaries si això s’anés escampant com una taca d’oli, d’un en un, per tots els pobles?
Vaig viure uns anys a la plaça Major d’Alpens i un vespre hi havia correfoc. Els nois de la colla de diables es van dedicar a enfilar-se a cada farola, una per una, ficant un paper de cel·lofana vermell per tapar la llum blanca. Excepte alguns fanals que estan molt amunt, quasi totes les llums del poble eren vermelles aquella nit. Estic eternament agraïda als Diables de Rocadepena ja que hores més tard, en el silenci total d’un poble adormit, podies estirar-te al mig de la plaça i deixar-te enlluernar per les estrelles, allà mateix a la porta de casa. Era una cosa que trobava molt a faltar.//
INÉS DIBARBOURE
HORITZONTALS
5. Es fa amb les restes de llenya i de trastos de fusta vells que porta la gent del poble i s’encén. 6. És quan celebrem una cosa el dia abans de la festa.
7. És el mes en què cau Sant Joan.
Mots encreuats elaborats per_ Ton Baucells Iglesias
VERTICALS
1. Són petits, i quan els encenem la metxa, exploten pels carrers i les places.
2. És la flor que es cull el dia de la festa que estem parlant. Fa una flor groga i molt maca, i és remeiera. Se’n pot fer oli de cop.
3. Són les postres típiques de Sant Joan: porten fruita confitada i també pinyons o llardons.
4. És l’estació en què fem vacances i també hi cau Sant Joan.
GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN
La rosella (Papaver rhoeas) pertany a la família de les papaveràcies. És una planta anual de làtex, molt comuna al Lluçanès, que mesura de 60 a 80 cm. Té propietats antitussives a causa de la presència de mucílags que ajuden a calmar la tos persistent. Els pètals es cullen de maig a juliol. Aquest xarop és un clàssic. Té propietats antitussives, antiespasmòdiques, expectorants i calmants.
INGREDIENTS
50 g de pètals de rosella
500 ml d’aigua el suc de mitja llimona
500 g de sucre
Poseu l’aigua a bullir, aboqueu-la sobre els pètals de rosella i deixeu-la reposar durant un mínim de 3 hores o tota la nit. Quedarà una infusió de color negre que s’haurà de colar. Afegiu-hi el suc de llimona i la infusió s’aclarirà i
Xarop de Gallaret
prendrà un bonic color vermell. Aboqueu el líquid en una cassola, afegiu-hi el sucre i barregeu-ho bé. Escalfeu fins que el sucre es dissolgui completament. Per a una millor conservació,
aboqueu el xarop calent en ampolles estèrils, tanqueu-les i gireu-les immediatament cap per avall per crear el buit. Deixeu-les refredar i guardeu-les en un lloc fresc. Un cop obert, consumiu el xarop en un termini màxim de tres setmanes.
Aneu amb compte amb els camps tractats amb pesticides. Fins i tot si l’aparició de roselles és un senyal que el pagès n’utilitza menys, no vol dir que no n’hi hagi cap.
INDICACIÓ I DOSIFICACIÓ
Aquest xarop calma la tos i suprimeix els espasmes, alhora que afavoreix l’expectoració. Es pot prendre en cas de refredats, bronquitis, asma, amigdalitis o trastorns del son.
Dosi: d’1 a 2 culleradetes al dia per a nens a partir de 6 anys i d’1 a 3 cullerades al dia per a adults.//
Fanals amb paper de cel·lofana durant el correfoc d’Alpens.// F: AURORA REBECA
La proposta cultural
CRÒNICA HISTÒRICA
Per_Leticia Caballé Ardid
Aquest mes de juny, concretament la nit del dia 10, es van celebrar 2.348 anys de la mort d’Alexandre Magne; un personatge extraordinari, que malgrat no haver viscut més de trenta-dos anys, va ser més poderós que cap altre home del seu temps, i que amb menys d’una dècada va estendre el seu imperi fins a l’Índia, recorrent més de vint-i-cinc mil quilòmetres. Es tracta d’un personatge fascinant; d’un segon Aquil·les, que va crear l’imperi més extens que s’havia vist mai, va fundar cinquanta ciutats i va iniciar l’hel·lenisme, una nova etapa històrica de difusió de l’esperit grec (llengua i cultura) en l’àmbit del món oriental. Plutarc el descriu detalladament a la seva obra Vides paral·leles, i ens ajuda a imaginar com era l’Alexandre de carn i ossos. Segons l’autor era un home extremadament atractiu, no gaire alt i amb una tendència natural a torçar lleugerament el coll, esquerrà, amb una cabellera rossa que tot sovint era comparada amb la cabellera d’un lleó i que patia heterocronia (tenia un ull de cada color).
Tenim moltíssims detalls de la seva vida, però no així de la veritable causa de la seva mort. El relat que ens ha arribat sembla indicar que després d’un gran banquet celebrat a Babilònia la nit del 2 de juny del 323 aC, el rei va començar a trobar-se malament, i
El Sant Grial de l’arqueologia moderna
que després de dotze dies d’agonia, amb febre altíssima, cansament extrem i vòmits, va acabar morint. Els especialistes han suggerit possibles causes de la seva mort; l’enverinament, la malària o fins i tot una pancreatitis aguda, però fa relativament poc temps, la doctora Katherine Hall va afirmar que era molt probable que Alexandre morís a causa d’un trastorn neurològic anomenat Guillain-Barré; això explicaria un dels grans misteris que envolten els últims dies de vida del general. Segons les
Alexandre Magne: un dels casos
més antics de fals diagnòstic de mort
fonts que es conserven, després de la suposada mort d’Alexandre, el seu cos va estar fins a sis dies sense corrompre’s, un detall que crida molt l’atenció, ja que els mesos de juny a Babilònia eren extremadament càlids i amb aquestes condicions el cos s’hagués descompost ràpidament. Aquest fet tan sorprenent va considerar-se diví, però segons Hall una de les conseqüències d’aquesta afecció és que el cos es paralitza de tal manera que fins i tot disminueix la respiració, fentla quasi imperceptible. Per tant, la preservació del cos d’Alexandre no va ser deguda a un miracle, sinó al fet que continuava amb vida. Hauria mort, doncs, quan els embalsamadors van momificar el seu cos per traslladar-lo fins a Macedònia. Estaríem davant d’un dels casos més antics de fals diagnòstic
de mort.
Si les causes reals de la seva mort són encara desconegudes, també ho és la ubicació de la seva tomba. Després de la seva mort al palau reial de Babilònia, el seu cos va acabar a Egipte, per ser enterrat primer a la ciutat de Memfis i més tard a Alexandria, ciutat que ell mateix havia fundat. Allà van retre-li homenatge grans personatges de l’antiguitat com Juli Cèsar, August (que segons les fonts, en ajupir-se per acariciar-li el rostre va trencar-li el nas), Calígula (que li va robar la cuirassa), Caracal·la, Septimí Sever o Carlemany. Però després del segle IV dC, foscor. La versió oficial afirma que amb l’hegemonia del cristianisme la seva tomba va ser cremada i la mòmia d’Alexandre devorada pels gossos, però pels arqueòlegs hi ha un bri d’esperança; potser algú va treure el seu cos d’amagat per protegir-lo dels enemics del paganisme. Segons una teoria bastant generalitzada, la venerada tomba de la Basílica de Sant Marc a Venècia contindria el cos d’Alexandre i no la del sant martiritzat a Alexandria. Uns mercaders venecians haurien salvat el cos del general macedoni durant una insurrecció cristiana succeïda durant algun moment del segle IX i dut a la basílica de la ciutat italiana. Davant les nombroses peticions d’un estudi genètic de les restes enterrades a Venècia, el Vaticà es mostra reticent i sempre el denega, segurament per por de guanyar un rei però perdre un sant. Així que la tomba del gran Alexandre continuarà sent, de moment, el Sant Grial de l’arqueologia moderna.//
LA VINYETA de Caruca Ballesteros
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» PERSONA PER A FER COMPANYIA A GENT GRAN I TASQUES DE LA LLAR a l’Alou (Sant Agustí de Lluçanès). De dilluns a divendres, els matins, de mitjans de juny a finals d’agost. Condicions a convenir. T: 93 038 56 02 (R597/04)
» PEÓ DE GRANJA a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R597/01)
» PERSONAL DE SALA I CUINA en restaurant a Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R597/02)
» TERAPEUTA OCUPACIONAL a jornada completa a Sant Boi de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/03)
» OPERARI DE MANTENIMENT de màquines en planta de producció a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R595/06)
» PROFESSORS DE PIANO, TEATRE I CLARINET per l’EMAL i borsa. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/04)
» TÈCNIC D’EDUACIÓ INFANTIL a l’Ajuntament d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/05)
» AUXILAR ADMINISTRATIU a l’Ajuntament d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R597/04)
» Noia de Prats s’ofereix per cuidar infants o persones grans al poble. Rocio. T: 647 111 837 (R595/13)
» Senyora de 60 anys de Prats s’ofereix per fer acompanyaments, cuidar, passejar o anar a compar per a persones grans. T: 692 145 861 (R595/14)
» Noia de 29 anys s’ofereix per cuidar gent gran, canalla o mascotes (d’interna o no) i també neteja de cases per hores. Natàlia. T: 602 472 206 (R594/03)
BUSCO FEINA
AGENDA
XAMFAINA
INGREDIENTS
» 1 carbassó
» 2 cebes
» 1 pebrot vermell
» 1 albergínia
» 1 tomàquet
» 2 grans d’all (opcional)
» Un pessic de sal i de sucre i un raig d’oli
PREPARACIÓ
1. Poseu la paella al foc amb un raig d’oli.
2. Un cop calent, afegiu-hi l’albergínia i el pebrot tallat a trossets petits.
3. Talleu el carbassó també a trossets i afegiu-l’hi.
4. Quan comenci a estar fet, afegiu-hi la ceba, també tallada
5. Per últim, afegiu-hi el tomàquet, que pot ser a daus o ratllat
6. Poseu-hi un pessic de sal i una mica de sucre, i deixeu que la barreja continui coent-se fins que estigui al punt. Tot el procediment ha de ser a foc lent, i remenant de forma constant.
Aquesta recepta pot servir d’acompanyament per carn i peix, i ens serveix per aprofitar els fruits de l´hort quan aquests són abundants. Hi ha qui la conserva en pots de vidre, fent-la bullir 5 minuts al bany maria. Bon profit!
GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA
SANT BARTOMEU DEL GRAU
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
12 dj ST. BARTOMEU CONSTANSÓ
13 dv PRATS VILAPLANA
14 ds ATLÀNTIDA ATLÀNTIDA
15 dg AUSA AUSA
16 dl ST. BARTOMEU TERRICABRAS
17 dt OLOST FARGAS
18 dc PRATS ARUMÍ
19 dj ST.BARTOMEU URGELL
20 dv OLOST EURAS
21 ds ALIBERCH ALIBERCH
22 dg BARNOLAS BARNOLAS
23 dl PRATS AUSA
24 dt POU POU
25 dc OLOST PORTAL DE QUERALT
26 dj ST. BARTOMEU YLLA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
JUNY
OLOST_ EXPOSICIÓ DE MONTSE BUSQUET, a l’Espai Guaita en horari del Centre Cívic. EXPOSICIÓ “DIBUIXANT OLOST”, del col·lectiu Dibuixa Taradell, en horari de la Biblioteca.
SANTA EULÀLIA_ EXPOSICIÓ “Menjar de Pastors i cuina del xai”. De dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia.
SANT FELIU_ EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “FLORS”, en horari de la biblioteca.
DIVENDRES 13 DE JUNY
ST. FELIU_ XERRADA “ROSER FLUVIÀ”, a les 7 de la tarda a la Biblio. PRATS_ ESPECTACLE I FESTA DE FINAL DE CURS DE L’ESCOLA LLUÇANÈS, a les 6 de la tarda als jardins de la Farmàcia Vella.
DISSABTE 14 DE JUNY
SANT BOI_ TROBADA D’SKETCHING, a partir de les 11 del matí a la plaça Nova. TEATRE AMB “LA PAELLA DELS DIJOUS”, a les 6 de la tarda al Centre.
PERAFITA_ 2N RAID HÍPIC, durant tot el dia a Vilaltella.
LLUÇÀ_ LA PAÏSSA, a les 10 del matí a Formatges de Lluçà.
PRATS_ TROBADA GEGANTERA, a partir de les 5 de la tarda.
DIUMENGE 15 DE JUNY
ORISTÀ_ TALLER DE BARRAQUES DE PEDRA SECA, a 2/4 de 8 del matí a la plaça Catalunya.
PERAFITA_ RAID DE PONIS, durant el matí a Vilaltella.
OLOST_ FESTA DE FINAL DE TEMPORADA DEL FUTBOL CLUB OLOST. Activitats per a infants, reconeixements i berenar sopar. A les 6 de la tarda al camp d’esports municipal.
SANT FELIU_ DINAR POPULAR I QUINA D’A CONTRA CORRENT, a les 2 del migdia a l’Ateneu.
SANTA EULÀLIA_ ACTUACIONS DE L’EMAL. Conjunts instrumentals i corals, a les 11 del matí.
PRATS_ TROBADA DE PUNTAIRES, tot el matí al passeig Lluçanès.
FESTA DE FINAL DE CURS FEDAC PRATS, a 2/4 de 7 de la tarda als jardins de la Farmàcia Vella.
DILLUNS 16 DE JUNY
OLOST_ SORTIDA AL BOSC, a les 5 de la tarda a la biblioteca.
PERAFITA_ ESCOLA DE SALUT. Bon profit i bona salut, a 2/4 de 7 de la tarda a la Sala Polivalent.
PRATS_ ESCOLA DE SALUT. Bon profit i bona salut, a 2/4 de 5 de la tarda a l’espai Social. FESTES DEL BARRI DELS CAPGROSSOS. Berenar i jocs de cucanya, a 2/4 de 6 al Passeig. Ball amb Carles Xandri i sortejos, a partir de 2/4 de 10 del vespre al Passeig.
DIMARTS 17 DE JUNY
PRATS_ FESTES DEL BARRI DE LES SARGANTANES. Berenar i jocs de cucanya, a 2/4 de 6 a la plaça Nova. Bingo i PD Salas Xic, a 2/4 de 10 del vespre a la plaça Nova.
DIMECRES 18 DE JUNY
OLOST_ SESSIÓ “Salut mental i malestar emocional i juvenil”, a les 4 de la tarda al Centre Cívic.
PRATS_ FESTES DEL BARRI DELS LLANGARDAIXOS. Berenar i jocs de cucanya, a 2/4 de 6. Sopar i ball amb Vilandeny, a les 9 del vespre a la plaça Onze de Setembre.
DIJOUS 19 DE JUNY
PRATS_ FESTES DEL BARRI DELS ESCURAOSSOS. Berenar i jocs de cucanya i cercavila itinerant amb la banda de l’EMAL, a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça Vella. Ball amb Marc Anglarill, a 2/4 de 10 del vespre a la plaça Vella.
DIVENDRES 20 DE JUNY
PRATS_ FESTES DEL BARRI DE LES SALAMANDRES. Berenar i jocs de cucanya, a 2/4 de 6 a la plaça de Catalunya. Bingo musical i espectacle de les Papizules, a 2/4 de 10 del vespre a la plaça de Catalunya.
DISSABTE 21 DE JUNY
OLOST_ FUCK CÀNCER. Cercavila, a les 9 del matí. Vermut amb PD MAcareno Osona Soul Rebels, a 2/4 d’1 del migdia. Dinar popular, a les 2 del migdia a la zona esportiva. Concerts tota la tarda vespre. PERAFITA_ PROJECCIÓ I TERTÚLIA “Nepal, muntanyes i somriures” amb Jaume Asensio, a les 7 de la tarda a la sala polivalent.
ALPENS_ ACTUACIONS EMAL. Teatre, a les 5 de la tarda al Casino.
DIUMENGE 22 DE JUNY
PERAFITA_ CAMINADA POPULAR, a 2/4 de 8 del matí a la plaça Sant Antoni.
SANT BOI_ CONCERT D’ESTIU de la coral Cantannna de Vic, a les 7 de la tarda a l’església parroquial.
PRATS_ TALLER “BALLEM SARDANES”, a 2/4 de 12 del migdia al passeig Lluçanès. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès. De mitjans del x. XIX a mitjans del s. XX, de F. Xavier Cortada i Jordà, a ¾ d’1 del migdia a l’Espai.
DILLUNS 23 DE JUNY
SANT AGUSTÍ_ REPARTIMENT DE LA FLAMA AL LLUÇANÈS, a 2/4 de 4 de la tarda a l’Hostal del Vilar.
OLOST_ ARRIBADA DE LA FLAMA, a 2/4 de 5 de la tarda a la Plaça.
SOPAR POPULAR, FOGUERA I CON-
CERT, de l’Última Espurna, a partir de les 9 del vespre, al camp de futbol vell.
SANT BOI_ SOPAR I ENCESA DE LA FOGUERA amb la Flama, a les 9 del vespre a la plaça Nova. PERAFITA_ REBUDA DE LA FLAMA, i refrigeri, a les 4 de la tarda a la plaça Sant Antoni. REVETLLA DE SANT JOAN, al vespre, a la Plaça. SANT MARTÍ_ REVETLLA DE SANT JOAN, a partir de les 8 del vespre davant l’Ajuntament.
PRATS_ SORTIDA AMB BICI CAP AL COLL D’ARES per recollir la Flama del Canigó, a 2/4 de 7 del matí davant de Cal Bach. ARRIBADA DE LA FLAMA I BICIBÚS, a ¼ de 8 del vespre al trencant de Serra-seca. REBUDA DE LA FLAMA, a 2/4 de 8 del vespre a la plaça Nova. ENCESA DEL PETARDÀS INFANTIL I CERCAVILA, a ¾ de 8 del vespre al balcó de l’Ajuntament Vell. BALL de revetlla amb l’Orquestra Dolce Vita, Akelarre i DJ Karnales Sound, a partir de les 11 de la nit a la Farmàcia Vella.
DIMARTS 24 DE JUNY
PRATS DE LLUÇANÈS_ 47È CROS DE SANT JOAN, a les 10 del matí, davant de Cal Bach. CROS INFANTIL, a les 11 del matí, davant de Cal Bach. CONCERT amb la Cobla Orquestra Montgrins, a les 7 de la tarda als jardins de la Farmàcia Vella. ENCESA DEL PETARDÀS, CONCENTRACIÓ DE TRAGINERS, BALLADES DEL CONTRAPÀS I MARXA DE TORXES amb la Txaranga Tximiletak, a partir de les 10 del vespre des del balcó de l’Ajuntament Vell. CASTELL DE FOCS, a mitjanit, a la plaça de la Roca Xica. BALL amb l’orquestra Montgrins, elecció de la Pubilla, les Dames d’Honor, l’Hereu i els Fadrins, i DJ Kaktus i DJ PontMeTralla, a partir de 2/4 d’1 de la nit als jardins de la Farmàcia Vella.
DIMECRES 25 DE JUNY
ORISTÀ_ ESCOLA DE SALUT. Bon profit i bona salut, a ¼ de 4 de la tarda al Casal dels Avis. PRATS_ TROBADA de carros, cavalls, mules i ases i esmorzar, a les 9 del matí al polígon industrial les Saleres. MISSA, a les 11 del matí a l’Església Parroquial. TAST DE COCA BENEÏDA I BARREJA, sortint de missa, a la Pista del Passeig. CONCENTRACIÓ DE TRAGINERS, carreters, cavalls, mules, ases, músics i poble a 2/4 d’1 davant de Cal Camps i Cal Tià. INICI DE LA PASSADA acompanyada per la Txaranga Tximiletak. BALLADA DEL CONTRAPÀS amb el grup Orquestral de Prats, a la plaça Vella i la plaça Nova. CURSES DELS ELOIS, a les 6 de la tarda al camí de Sant Sebastià. SARDANES amb la Cobla Principal de Berga, a 2/4 de 8 del vespre al Passeig Lluçanès.
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat Venda de llenya a l’engròs i al detall 690 86 99 52
MECÀNICA
EL TEMPS
ELS ENCANTS
ES VEN
» ES VEN CASA A PRATS DE LLUÇANÈS de 249 m2, amb local, 2 plantes i terrassa gran. T: 666 816 670 o 687 990 134 (R597/02)
» 4 LLANTES de 18 amb pneumàtics per Golf MK4, Seat León i Audi A3. 580 €. T: 639 070 186 (R597/03)
» MÀQUINA DE COSIR SINGER amb moble i motor. 130 €. T: 629 374 419 (R596/02)
» 2 BANYERES DE NADÓ amb canviador. 60 €. T: 629 374 419 (R596/03)
» BRESSOL DE VIATGE per a nadó. 50 €. T: 629 374 419 (R596/04)
» MÀQUINA DE PICAR CARN Bifinet seminova. 50 €. T: 629 374 419 (R596/05)
» MÀQUINA PER PICAR GEL (mojitos). 20 €. T: 629 374 419 (R596/06)
» MÀQUINA PER TALLAR EMBOTITS seminova, amb molt poc ús. 60 €. T: 629 374 419 (R596/07)
» BATEDORA DE VAS seminova. 25 €. T: 629 374 419 (R596/08)
» CUB DE FERMENTACIÓ DE VI d’acer inoxidable amb aixeta. Nou. 70 €. T: 629 374 419 (R596/09)
» MÀQUINA SERRADORA STHIL en molt bon estat. 65 €. T: 629 374 419 (R596/10)
» BOTES D’ESQUIAR marca Atòmic. Número 21. 20 €. T: 696 236 446 (R596/11)
» AÏLLANTS PER A VIDRES DE FURGONETA model Kangoo del 2003. Per estrenar. 100 €. T: 699 53 94 04 (R596/12)
» TRICICLE MOTORITZAT per a persones amb mobilitat reduïda. T: 629 27 03 85 (R595/21)
» FURGONETA CITROËN JUMPY 2.0 HDI. Matrícula BHH. 330.000 km. ITV fins a agost de 2025. 2.800 €. En molt bon estat. T: 607 93 55 95 (R595/23)
» TERRENY URBÀ actualment apte per tenirhi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La ComaBona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R595/20)
ES BUSCA
» CASA per llogar o comprar a Olost o voltants. T: 622 86 56 89 (R597/01)
ES COMPRA
» BICICLETA DE SEGONA MÀ D’ACER PER FER CICLOTURISME. T: 678 850 271(R596/01)
LES FOTOS DEL
TEMPS
NATURA KM 0
Avui comença la temporada oficial de dormir amb les finestres obertes. De dia la calor ha apretat de valent i s’ha d’aprofitar la fresca de la nit. Amb les finestres obertes i el silenci nocturn, segur que sentirem bordar els gossos a fora, ja que aquestes nits les guilles ( Vulpes vulpes ) saben que hi ha molts nius amb cries i ronden tota la nit. També són dates bones per sentir el cant monòton de l’enganyapastors ( Caprimulgus europaeus ) que emet un “trrrrrrr...” que sembla no acabar mai. Un altre ocell que posa notes a la nit és el rossinyol ( Luscinia megarhynchos ) i en aquest cas amb un cant dels més bonics de tots. Si tenim alguna bassa o rec a prop,
Bones
nits d’estiu
encara hi podem sentir alguna granota verda ( Pelophylax perezi ) o alguna reineta ( Hyla meridionalis ). Uns altres amfibis que sentim aquestes nits són els tòtils ( Alytes obstetricans ), que fan un cant curiós i distintiu que sols podem confondre amb el del xot ( Otus scops ). Ambdós fan un “tuut” curt i agut, però el del xot és una mica més aflautat. El xot és un mussol molt petit i migra-
dor que passa l’època de cria entre nosaltres. El tòtil és un petit gripau que té uns costums ben peculiars, tal com indica el seu nom científic, “obstetricans” que ve de l’obstetrícia, l’especialitat mèdica relacionada amb la gestació i el part. I es diu així perquè la femella pon els ous a l’esquena del mascle i aquest, un cop els ha fecundat, els carrega i cuida procurant mantenir-los humits fins que neixin els petits. D’aquest costum també li ve el seu altre nom: Gripau paridor. Als que us costi dormir obriu les finestres, i un cop tingueu tota aquesta fauna identificada ja haureu agafat el son!// RAMON BAUCELLS
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Cavalls pasturant a Perafita.// F: @DELGORGNEGRE - XAVI BONETE
Llamp recargolat a la serra de Sobremunt, el 31 de maig.// F: EMILI VILAMALA
Temps de cireres. Les de la foto, aquesta quinzena, a Lluçà.// F: JORDI CAMPS
A Garduixeres ja han acabat la temporada d’ensitjar d’aquesta primavera.// F: @MASGARDUIXERES
Orquídies a Lluçà.// F: JORDI CAMPS
El Castell d’Olost, aquesta quinzena.// F: JOSEP MARIA RUBIO RIUS
06:18 h - 21 de juny
21:30 h - 21 de juny 25 de juny 10 de juliol
30,2 ºC · dia 10 14,1 ºC · dia 4
33,00 ºC · dia
De l’1 al 10 de juny
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
ºC
km/h · dia 1 3,0 L · 1 dia
L 3,0 L · dia 10
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
31,5 ºC · dia 10 10,9 ºC · dia 7 20,7 ºC 3,0 km/h · dia 5 0,0 L 390,1 L 0,0 L
29,9 ºC · dia 10 13,3 ºC · dia 3 20,1 ºC
km/h · dia 7 0,6 L · 1 dia
L 0,6 L · dia 10 ALPENS (871 m)
(760 m) 30,0 ºC · dia 10
ºC · dia 4
km/h · dia 1
L
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
ºC · dia 10 8,6 ºC · dia 7
ºC
km/h · dia 4 1,4L · 1 dia
L 1,2 L · dia 10
BOI DE LLUÇANÈS (810 m) 26,7 ºC · dia 1 12,4 ºC · dia 4 18,6
L
· dia 10 OLOST - TRASSERRA (740 m)
EL TEMPS DE LA PRIMAVERA
Amb l’inici del mes de juny comença, també, l’estiu meteorològic i, per tant, ara és un bon moment per fer balanç de com ha estat la primavera (març, abril i maig) que deixem enrere. En general, a tot Catalunya ha estat una de les més plujoses que es recorden, a excepció de la zona del delta de l’Ebre i punts de l’Alt Empordà i la costa central. Les temperatures han estat, també en general, properes a la normalitat. El Lluçanès no ha estat cap excepció i, si mirem en detall les dades pluviomètriques i termomètriques d’aquests mesos primaverals, veurem que encaixen amb aquest patró general. Efectivament, hem tingut una primavera molt plujosa. A Oristà, per exemple, amb dades des de 2010, ha estat la més plujosa registrada, amb un total de 334,20 mm (mitjana històrica: 194,01 mm). A Prats, amb dades des de 1933, ha estat la segona més plujosa, amb un total de 337,10 mm (mitjana històrica: 192,897 mm), la primavera més plujosa va ser la de l’any 1936, llavors el total va ser de 364,20 mm. A Lluçà, amb dades des de 1991, ha estat, igualment, la segona primavera més plujosa amb 315,50 mm (mitjana: 188,20 mm). En aquest cas, la primavera més plujosa va ser l’any 2013 amb un total de 340,0 mm.
Si mirem el detall per mesos, malgrat la diversitat i característiques pròpies de cada observatori, amb resultat diversos, en general podem dir que, a la majoria d’aquests observatoris, la precipitació mensual ha estat per sobre de les mitjanes. Al març destaquen Merlès amb 159,96 mm (mitjana: 40,93 mm), St. Boi amb 159,8 mm (mitjana: 75,7 mm), Lluçà amb 148,0 mm (mitjana: 42,65 mm) o Alpens amb 146,8 mm (mitjana: 65,10 mm). De l’abril recordem els 158,10 mm (rècord històric de precipitació d’abril, mitjana: 45,98 mm) o Olost amb 139,00 (mitjana: 41,74 mm). Al maig destaquen Merlès amb 105,40 mm (mitjana: 83,48 mm), Lluçà amb 114,00 mm (mitjana: 79,49 mm) i Oristà amb 108,6 mm (mitjana: 81,35 mm).
CODIS QR ESTACIONS AUTOMÀTIQUES
En aquest moment disposem d’onze estacions meteorològiques automàtiques. Aviat esperem poder comptar amb alguna més. Aquesta xarxa d’estacions automàtiques, conjuntament amb les observacions manuals, genera una valuosa informació meteorològica de gran interès científic i social. Com ja hem comentat en altres ocasions,
SANT AGUSTÍ ELS MUNTS LA TORRE D’ORISTÀ
ens n’hem de felicitar tots plegats i valorar, com correspon, l’esforç dels ajuntaments i particulars que ho han fet o ho faran possible.
Us adjuntem els codis QR de cadescuna de les estacions per facilitar-vos-en l’accés directe i per, si voleu, poder crear de manera ràpida i senzilla un enllaç al vostre telèfon mòbil.
Les temperatures han estat, efectivament, molt properes a la normalitat. En la majoria dels casos lleugerament per sobre de la mitjana històrica, com Prats amb 11,87 °C (mitjana: 11,23 °C) i Olost amb 11,73 °C (mitjana: 11,50 °C) o lleugerament per sota com Oristà amb 12,39 °C (mitjana 12,44 °C).
El març va ser una mica més fred del normal. La mitjana més baixa va ser a St. Bartomeu amb 6,6 °C (sense històric), seguit de Perafita amb 7,01 °C (mitjana: 7,90 °C), Alpens 7,10 °C (mitjana: 8,40 °C). L’abril, contràriament, va ser una mica més càlid del que és normal. La mitjana més alta, com és habitual, va ser a Oristà amb 12,82 °C (mitjana 12,17 °C) seguit de St. Boi i Olost – Trasserra amb 12,10 (mitjana: 11,70 °C i 12,19 °C, respectivament) o Lluçà amb 12,02 °C (mitjana: 12,37 °C). Finalment, les temperatures del maig també van estar lleugerament per sobre la normalitat. La mitjana més alta també la varen tenir a Oristà amb 16,41 °C (mitjana: 15,79 °C), també destaquen St. Boi amb 15,80 °C (mitjana: 15,40 °C), Merlès amb 15,70 °C (mitjana: 15,59 °C) o la Torre d’Oristà amb 15,64 °C (sense històric).
Fins ara hem fet referència a la primavera o estiu meteorològics. Recordem, però, que l’estiu astronòmic, enguany començarà el dissabte dia 21 a les 4:41 de la matinada, coincidint amb el solstici d’estiu i que tindrà una durada d’una mica més de noranta-tres dies: l’estació més llarga de l’any i els dies amb més hores de llum. A gaudir-ne!// FRANCESC COMES
Més informació:
